Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Hug I de França

Índex Hug I de França

Hug I de França o Hug Capet (Dourdan, 940 - Les Juifs, prop de Chartres, 24 d'octubre de 996) fou comte de París, duc de França (956 - 987), rei dels francs (987 - 996) i fundador de la dinastia dels Capets.

58 les relacions: Abadia de Cluny, Abadia de Saint-Germain-des-Prés, Abat, Adalberó de Reims, Adelaida d'Aquitània, Antiga Casa de Welf, Arquebisbat de Colònia, Balduí IV de Flandes, Basílica de Saint-Denis, Brunó de Colònia, Carles de Lotaríngia, Chartres, Comtat de París, Dinastia Capet, Dinastia Carolíngia, Dourdan, Duc, Edwiga de Saxònia, Enric I d'Alemanya, Eudes I de Blois, Guillem III d'Aquitània, Hug el Gran (robertià), Hug l'Abat, Llista de reis de França, Lluís V de França, Lotari I, Lotari I de França, Marmoutier, Monarca, Noyon, Orleans, Otó II del Sacre Imperi, Regne Franc, Ricard I de Normandia, Robert I de França, Robert II de França, Saint-Martin, Senlis (Oise), Silvestre II, 1 de juny, 1000, 1013, 1030, 1031, 1328, 16 de juny, 1792, 24 d'octubre, 3 de juliol, 940, ..., 956, 960, 968, 969, 970, 972, 987, 996. Ampliar l'índex (8 més) »

Abadia de Cluny

Labadia de Cluny, és una antiga abadia benedictina de la localitat de Cluny, situada en el departament de Saona i Loira, a la regió de Borgonya - Franc Comtat, en el centre-est de França.

Nou!!: Hug I de França і Abadia de Cluny · Veure més »

Abadia de Saint-Germain-des-Prés

Gravat de l'abadia, del segle XVII. L'Abadia de Saint-Germain-des-Prés fou un antic establiment religiós de França prop de París, avui al barri de Saint-Germain-des-Prés a París (6è arrondissement de París) que va existir fins a la revolució sent més tard església parroquial.

Nou!!: Hug I de França і Abadia de Saint-Germain-des-Prés · Veure més »

Abat

Sant Antoni Abat. L’abat (de l'arameu ababa, que significa «pare» en relació amb la paternitat de Jesucrist, i ammà, mare) és el títol amb què es designa el mestre de la vida espiritual d'una abadia o el superior d'un monestir abat al cristianisme i al budisme.

Nou!!: Hug I de França і Abat · Veure més »

Adalberó de Reims

Adalberó de Reims (c. 925 – Reims, 23 de gener de 989), va ser el trenta-novè arquebisbe de Reims des de l'any 969 al 989.

Nou!!: Hug I de França і Adalberó de Reims · Veure més »

Adelaida d'Aquitània

Adelaida d'Aquitània (~945 - 1004) fou infanta d'Aquitània i reina consort dels Francs (987-996).

Nou!!: Hug I de França і Adelaida d'Aquitània · Veure més »

Antiga Casa de Welf

La Casa Vella (Antiga) de Welf va ser una dinastia de governants europeus entre el segle IX i el XI.

Nou!!: Hug I de França і Antiga Casa de Welf · Veure més »

Arquebisbat de Colònia

Els prínceps electors del Sacre Imperi Romanogermànic, 1341. Els príncepes electors, recognoscibles per llur escuts, són d'esquerra a dreta, els arquebisbes de Colònia, Magúncia i Tréveris, el Comte del Palatinat, el Duc de Saxònia, el margrave de Brandeburgo i el rei de Bohèmia. LArquebisbat de Colònia va ser un dels més importants principats eclesiàstics del Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: Hug I de França і Arquebisbat de Colònia · Veure més »

Balduí IV de Flandes

Balduí IV de Flandes, dit Balduí el Barbut o Balduí Bella Barba (980 - † 30 de maig de 1035.) fou comte de Flandes (987 - 1035).

Nou!!: Hug I de França і Balduí IV de Flandes · Veure més »

Basílica de Saint-Denis

La basílica de Saint-Denis (en francès Basilique Saint-Denis) és una església d'estil gòtic al municipi de Saint-Denis, al nord de la ciutat de París, a la regió de l'Illa de França.

Nou!!: Hug I de França і Basílica de Saint-Denis · Veure més »

Brunó de Colònia

Brunó el Gran o Brunó I (925 – 965) va ser Arquebisbe de Colònia, des del 953 fins a la seva mort, i Duc de Lotaríngia a partir del 954.

Nou!!: Hug I de França і Brunó de Colònia · Veure més »

Carles de Lotaríngia

Carles i el seu germà Lotari Carles de Lotaríngia o de Lorena (Laon, cap al 953 - Orleans, 993) va ser duc de la Baixa Lotaríngia.

Nou!!: Hug I de França і Carles de Lotaríngia · Veure més »

Chartres

Chartres és un municipi francès, capital del departament d'Eure i Loir i a la regió del Centre - Vall del Loira.

Nou!!: Hug I de França і Chartres · Veure més »

Comtat de París

El comtat de París fou una jurisdicció feudal de França que va existir des del temps dels merovingis fins que va passar als dominis de la corona francesa sota Hug Capet.

Nou!!: Hug I de França і Comtat de París · Veure més »

Dinastia Capet

La Dinastia Capet (en francès les Capétiens) seguí la Dinastia Carolíngia i va governar el Regne de França des de l'any 987 fins al 1328.

Nou!!: Hug I de França і Dinastia Capet · Veure més »

Dinastia Carolíngia

La dinastia Carolíngia o carolingis va controlar el Regne Franc entre els segles VIII i X. Oficialment, la dinastia carolíngia va succeir la merovíngia el 751.

Nou!!: Hug I de França і Dinastia Carolíngia · Veure més »

Dourdan

Dourdan és un municipi francès, situat al departament de l'Essonne i a la regió de 91200.

Nou!!: Hug I de França і Dourdan · Veure més »

Duc

Duc és un títol nobiliari, generalment el de rang superior, per damunt del marquès; a Rússia es denominava duc al príncep.

Nou!!: Hug I de França і Duc · Veure més »

Edwiga de Saxònia

Edwiga de Saxònia, També anomenada Hedwige, Hatua o Avoia (nascuda entre el 910 o el 922 i morta entre 959 o el 10 de maig del 965), filla d'Enric l'Ocellaire, rey de la França oriental i la seva segona esposa Matilde de Ringelheim, filla del comte Teodoric de Ringelheim.

Nou!!: Hug I de França і Edwiga de Saxònia · Veure més »

Enric I d'Alemanya

Enric I (en alemany: Heinrich I), anomenat l'Ocellaire (der Vogler), (876-936), va ser duc de Saxònia des de 912 i Rei d'Alemanya des del 919.

Nou!!: Hug I de França і Enric I d'Alemanya · Veure més »

Eudes I de Blois

Eudes I de Blois (950 – 995 o 12 de març de 996, fou comte de Blois, de Tours, de Châteaudun, de Chartres, de Beauvais i de Dreux i senyor de Chion i Saumur, successor del seu pare Teobald I el Trampós, i un dels més poderosos senyors del temps d'Hug Capet. Era el fill de Teobald I de Blois i de Luitgarda de Vermandois, filla d'Heribert II de Vermandois. Cap a 978/980, es va casar amb Berta de Borgonya, filla de Conrad III dit el Pacífic, rei de Borgonya. Després del conflicte que va oposar al seu pare a l'arquebisbe de Reims sobre el castell de Coucy, va rebre el 965 aquest castell però «en precari» de l'arquebisbe. En els anys 970, en els conflictes per al ducat de Bretanya, va sostenir al comte de Rennes, Conan, i va consolidar la influència de la seva família en aquest territori. Va rebre del rei carolingi Lotari I de França el títol de comte palatí que es quedarà en la seva família. No va trigar, amb els seus cosins herbertians, a esdevenir fidel dels carolingis contra els robertians. El 988, va ajudar a Carles de Baixa Lotaríngia en la seva presa de Laon, que havia pertangut al seu pare Teobald el Trampós. El 991, abandona el partit del lorenès contra la ciutat de Dreux. Però a la meitat del 991 va ntentar apoderar-se de Melun que pertanyia a Bucard el Venerable, el fidel entre els fidels d'Hug Capet, i va veure com es formava contra ell una aliança comprenent Hug Capet, Ricard I de Normandia i el comte d'Anjou, Folc III Nerra, gendre de Bucard. Va rebre d'Hug Capet el títol d'abat laic de Saint-Martin de Tours i de Marmoutier que va esdevenir la necròpoli dinàstica dels comtes de Blois. Tanmateix, a la primavera del 993, el comte Eudes I de Blois, decebut que Hug Capet i el seu fill s'haguessin negat a conferir-li el títol de duc dels francs, va imaginar, en aliança amb Adalberó de Laon un pla per fer-los capturar en el moment d'una trobada projectada a Metz entre els Capets i l'emperador Otó III i de col·locar al tron a Lluís de Baixa Lotaríngia, fill del duc Carles de Baixa Lotaríngia. Eudes I de Blois s'hauria proclamat llavors duc dels Francs i Adalberó bisbe de Reims. Hug Capet i el seu fill previnguts, van fer fracassar aquesta temptativa. Vers el 995, va entrar en guerra contra el comte d'Anjou, Folc III Nerra, ja en conflicte sobre la seva frontera al Chartres amb Conan I de Bretanya. Eudes I va crear una aliança que reunia el seu cunyat, el duc d'Aquitània, Guillem II de Poitiers (IV d'Aquitània), el comte de Flandes Balduí IV el Barbut, i fins i tot el seu antic enemic, el duc de Normandia, Ricard I. En el transcurs de l'hivern del 995-996, van posar setge davant el castell de Langeais on s'havia refugiat Folc III, però l'arribada del rei Hug Capet al socors de l'angeví va posar fi a la seva empresa. Malalt poc després, Eudes I de Blois va entrar a l'abadia de Marmoutier de Tours on va morir el dijous 12 març de 996. La seva vídua, Berta de Borgonya es va casar de nou amb el rei de França, Robert, el fill d'Hug Capet del qual la mort el 24 d'octubre de 996 va permetre aquest matrimoni al qual el rei difunt era oposat de manera radical.

Nou!!: Hug I de França і Eudes I de Blois · Veure més »

Guillem III d'Aquitània

Guillem I de Poitiers i III d'Aquitània, de malnom Cap d'Estopa (~ 910 - 3 d'abril de 963, Saint-Maixent) fou comte de Poitiers (934 -963) i duc d'Aquitània.

Nou!!: Hug I de França і Guillem III d'Aquitània · Veure més »

Hug el Gran (robertià)

Hug el Gran, dit de vegades Hug el Blanc a causa del seu color pàl·lid, (Fontaines-en-Sologne, vers el 898 - 16 de juny de 956, Dourdan) fou comte de París, marquès de Nèustria de 923 a 956, després duc dels Francs a partir de 936, comte d'Auxerre del 954 a la seva mort, fou el pare d'Hug Capet.

Nou!!: Hug I de França і Hug el Gran (robertià) · Veure més »

Hug l'Abat

Hug dit l'Abat (? -886) fou un membre de l'Antiga Casa de Welf, tan influent al Francia Occidentalis com a Germània, que per un temps va tenir el control de l'herència robertiana (l'herència de Robert el Fort).

Nou!!: Hug I de França і Hug l'Abat · Veure més »

Llista de reis de França

;Dinastia Carolíngia.

Nou!!: Hug I de França і Llista de reis de França · Veure més »

Lluís V de França

Lluís V (c. 967 - 21 de maig de 987), anomenat l'Indolent (en francès, Louis le Fainéant), fou rei de França durant uns mesos de l'any 987 abans de la seva prematura mort.

Nou!!: Hug I de França і Lluís V de França · Veure més »

Lotari I

Lotari I (795 – 2 de març de 855) va ser el fill gran de l'emperador Lluís el Pietós de la dinastia Carolíngia, i regnà com a rei d'Itàlia i emperador d'Occident.

Nou!!: Hug I de França і Lotari I · Veure més »

Lotari I de França

Lotari I Lotari I de França (941 - 986) fou rei carolingi de França entre el 10 de setembre del 954 i l'1 de març del 986.

Nou!!: Hug I de França і Lotari I de França · Veure més »

Marmoutier

Marmoutier (en alsacià Màschmínschter) és un municipi francès, situat a la regió del Gran Est, al departament del Baix Rin.

Nou!!: Hug I de França і Marmoutier · Veure més »

Monarca

Un Monarca és la persona que governa una monarquia, una forma d'estat (en oposició a la República) i una forma de govern en la qual una entitat política és governada o controlada per un individu que, en la majoria de casos, ha rebut aquesta funció per herència i l'exercirà de per vida o fins a l'abdicació.

Nou!!: Hug I de França і Monarca · Veure més »

Noyon

Noyon és un municipi francès, situat al departament de l'Oise i a la regió dels Alts de França.

Nou!!: Hug I de França і Noyon · Veure més »

Orleans

Orleans (en francès Orléans) és un municipi francès, situat al departament de Loiret i a la regió de Centre - Vall del Loira.

Nou!!: Hug I de França і Orleans · Veure més »

Otó II del Sacre Imperi

Otó II del Sacre Imperi (955 – Roma, 7 de desembre de 983), anomenat el Roig o el Sanguinari, va succeir el seu pare Otó I com a rei rei d'Alemanya i rei d'Itàlia l'any 961.

Nou!!: Hug I de França і Otó II del Sacre Imperi · Veure més »

Regne Franc

Els regnes francs foren regnes germànics que proliferaren en el territori de l'actual França, l'actual Bèlgica, els Països Baixos i part d'Alemanya, en l'antiguitat tardana després de la desaparició de la Imperi Romà d'Occident i l'establiment al territori pel poble dels francs durant el segle cinquè.

Nou!!: Hug I de França і Regne Franc · Veure més »

Ricard I de Normandia

Ricard I de Normandia (933 - 20 de novembre de 996), dit Ricard sense Por (en francès: Sans Peur), va ser duc de Normandia des de l'assassinat del seu pare Guillem Espasa-llarga el 942 fins a la seva mort el 996.

Nou!!: Hug I de França і Ricard I de Normandia · Veure més »

Robert I de França

Robert I de França (866 - 15 de juny de 923),L'Enciclopèdia.cat.

Nou!!: Hug I de França і Robert I de França · Veure més »

Robert II de França

Robert II de França dit el Pietós (Orleans, 972 - Melun, 1031) fou rei de França (996-1031) i duc de Borgonya (1016-1031).

Nou!!: Hug I de França і Robert II de França · Veure més »

Saint-Martin

* Toponímia.

Nou!!: Hug I de França і Saint-Martin · Veure més »

Senlis (Oise)

Senlis és un municipi francès, situat al departament de l'Oise i a la regió dels Alts de França.

Nou!!: Hug I de França і Senlis (Oise) · Veure més »

Silvestre II

Silvestre II, de nom Gerbert d'Orlhac (en francès: Gerbert d'Aurillac), (Belliac, Comtat d'Alvèrnia, ca. 938 - Roma, 12 de maig del 1003) fou un Papa de l'Església Catòlica, el primer d'origen occità.

Nou!!: Hug I de França і Silvestre II · Veure més »

1 de juny

L'1 de juny és el cent cinquanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Hug I de França і 1 de juny · Veure més »

1000

Sense descripció.

Nou!!: Hug I de França і 1000 · Veure més »

1013

Sense descripció.

Nou!!: Hug I de França і 1013 · Veure més »

1030

Sense descripció.

Nou!!: Hug I de França і 1030 · Veure més »

1031

Sense descripció.

Nou!!: Hug I de França і 1031 · Veure més »

1328

Sense descripció.

Nou!!: Hug I de França і 1328 · Veure més »

16 de juny

El 16 de juny és el cent seixanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Hug I de França і 16 de juny · Veure més »

1792

;Països catalans.

Nou!!: Hug I de França і 1792 · Veure més »

24 d'octubre

El 24 d'octubre és el dos-cents noranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Hug I de França і 24 d'octubre · Veure més »

3 de juliol

El 3 de juliol és el cent vuitanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Hug I de França і 3 de juliol · Veure més »

940

Sense descripció.

Nou!!: Hug I de França і 940 · Veure més »

956

Sense descripció.

Nou!!: Hug I de França і 956 · Veure més »

960

Sense descripció.

Nou!!: Hug I de França і 960 · Veure més »

968

Sense descripció.

Nou!!: Hug I de França і 968 · Veure més »

969

Sense descripció.

Nou!!: Hug I de França і 969 · Veure més »

970

Sense descripció.

Nou!!: Hug I de França і 970 · Veure més »

972

Sense descripció.

Nou!!: Hug I de França і 972 · Veure més »

987

Sense descripció.

Nou!!: Hug I de França і 987 · Veure més »

996

Sense descripció.

Nou!!: Hug I de França і 996 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Hug Capet.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »