40 les relacions: Civilització zapoteca, Comissió Nacional per al Desenvolupament dels Pobles Indígenes, Consonant africada, Consonant bilabial, Consonant dental, Consonant fricativa, Consonant glotal, Consonant labiovelar, Consonant lateral, Consonant nasal, Consonant oclusiva, Consonant palatal, Consonant velar, Consonant vibrant, Estat d'Oaxaca, Exònim, Família lingüística, Golf de Tehuantepec, Huaves, Instituto Nacional de Lenguas Indígenas, Istme de Tehuantepec, Juchitán de Zaragoza, Llengües maies, Llengües mixezoque, Llengua aïllada, Macromaia, Mèxic, Morris Swadesh, Numeral, Otomang, Punt d'articulació, Secretaria d'Educació Pública, Semivocal, Vocal anterior, Vocal central, Vocal mitjana, Vocal posterior, 1990, 1993, 2000.
Civilització zapoteca
Mapa de Monte Albán La civilització zapoteca es va desenvolupar al territori que avui dia comprèn l'estat d'Oaxaca a Mèxic.
Nou!!: Huave і Civilització zapoteca · Veure més »
Comissió Nacional per al Desenvolupament dels Pobles Indígenes
La Comisión Nacional para el Desarrollo de los Pueblos Indígenas (Comissió Nacional per al Desenvolupament dels Pobles Indígenes, sigla CDI) és un organisme autònom descentralitzat de l'administració pública federal de l'Estat mexicà, creat el 21 de maig de 2003, per decret del president Vicente Fox Quesada amb l'objectiu de realitzar totes les accions necessàries per garantir el desenvolupament sa i correcte dels pobles indígenes de Mèxic, segons l'establert per l'article segon de la Constitució dels Estats Units Mexicans.
Nou!!: Huave і Comissió Nacional per al Desenvolupament dels Pobles Indígenes · Veure més »
Consonant africada
Una consonant africada (o simplement africada en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula com una oclusiva més una fricativa al mateix punt d'articulació.
Nou!!: Huave і Consonant africada · Veure més »
Consonant bilabial
Una consonant bilabial (o simplement bilabial en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula mitjançant el contacte o l'acostament de tots dos llavis.
Nou!!: Huave і Consonant bilabial · Veure més »
Consonant dental
Una consonant dental (o simplement dental en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula mitjançant el contacte o l'acostament de l'àpex de la llengua i la part interior de les dents incisives superiors.
Nou!!: Huave і Consonant dental · Veure més »
Consonant fricativa
Una consonant fricativa (o simplement fricativa en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una fricció o turbulència en el pas de l'aire per la boca provocada per l'apropament màxim dels òrgans articuladors sense que s'arribin a tancar del tot (en aquest cas s'articularia una oclusiva).
Nou!!: Huave і Consonant fricativa · Veure més »
Consonant glotal
Una consonant glotal (o simplement glotal en l'àmbit de la fonètica) és una consonant que s'articula mitjançant la glotis, present a diverses llengües com l'anglès, el txec o l'àrab però no al català.
Nou!!: Huave і Consonant glotal · Veure més »
Consonant labiovelar
Una consonant labiovelar (o simplement labiovelar en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula amb la participació dels llavis, el postdors de la llengua i el vel del paladar.
Nou!!: Huave і Consonant labiovelar · Veure més »
Consonant lateral
Una consonant lateral (o simplement lateral en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula deixant escapar l'aire pels costats de la llengua, que actua obstruint el pas de l'aire.
Nou!!: Huave і Consonant lateral · Veure més »
Consonant nasal
Una consonant nasal (o simplement nasal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant o vocal nasalitzada (usualment per assimilació amb una consonant propera) que s'articula deixant escapar alhora l'aire pel nas i per la boca.
Nou!!: Huave і Consonant nasal · Veure més »
Consonant oclusiva
Una consonant oclusiva (o simplement oclusiva en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una interrupció o tancament total del pas de l'aire durant un moment (d'aquí ve el nom d'oclusiva).
Nou!!: Huave і Consonant oclusiva · Veure més »
Consonant palatal
Una consonant palatal (o simplement palatal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula recolzant la llengua sobre el paladar, amb obstrucció o no de l'aire.
Nou!!: Huave і Consonant palatal · Veure més »
Consonant velar
Una consonant velar (o simplement velar en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula tocant amb la base de la llengua a la part posterior del paladar.
Nou!!: Huave і Consonant velar · Veure més »
Consonant vibrant
Una consonant vibrant (o simplement vibrant en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant produïda per les vibracions múltiples entre el punt d'articulació i l'òrgan articulador.
Nou!!: Huave і Consonant vibrant · Veure més »
Estat d'Oaxaca
Lestat d'Oaxaca és un dels 31 estats de Mèxic, localitzat a l'Istme de Tehuantepec.
Nou!!: Huave і Estat d'Oaxaca · Veure més »
Exònim
Un exònim és l'adaptació tradicional d'un etnònim o d'un topònim (i en aquest cas es parla d'un exotopònim) en una llengua que no és aquella pròpia d'aquell lloc o ètnia.
Nou!!: Huave і Exònim · Veure més »
Família lingüística
Famílies de llengües al Món. Una família lingüística és un grup de llengües emparentades històricament i que semblen derivar d'una llengua més antiga que, per diversificació dialectal i mecanismes de canvi lingüístic, va donar lloc a diferents llengües, normalment inintel·ligibles entre si.
Nou!!: Huave і Família lingüística · Veure més »
Golf de Tehuantepec
Mapa de situació del '''golf de Tehuantepec''' El golf de Tehuantepec (en castellà Golfo de Tehuantepec) és un ampli golf de l'oceà Pacífic situat al sud-est de Mèxic, al sud de l'istme de Tehuantepec, entre els estats d'Oaxaca i Chiapas.
Nou!!: Huave і Golf de Tehuantepec · Veure més »
Huaves
Els huaves, també anomenats mareños (en huave: mero ikoots, poble del mar) són un poble indígena que habita a l'Istme de Tehuantepec, estat d'Oaxaca, Mèxic.
Nou!!: Huave і Huaves · Veure més »
Instituto Nacional de Lenguas Indígenas
LInstitut Nacional de les Llengües Indígenes (en castellà Instituto Nacional de Lenguas Indígenas, abreujat INALI) és una entitat creada gràcies a un estatut mexicà publicat al Diari Oficial de Mèxic el 13 de març de 2003, durant la gestió del president Vicente Fox Quesada.
Nou!!: Huave і Instituto Nacional de Lenguas Indígenas · Veure més »
Istme de Tehuantepec
L'istme de Tehuantepec Listme de Tehuantepec és un istme de Mèxic; la regió més estreta del país entre el Golf de Mèxic i l'oceà Pacífic.
Nou!!: Huave і Istme de Tehuantepec · Veure més »
Juchitán de Zaragoza
Juchitán de Zaragoza és un municipi de l'estat d'Oaxaca.
Nou!!: Huave і Juchitán de Zaragoza · Veure més »
Llengües maies
Les llengües maies són una família lingüística que engloba una trentena d'idiomes parlats per 6 milions de persones maies ubicades a Mèxic, Guatemala i estats fronterers.
Nou!!: Huave і Llengües maies · Veure més »
Llengües mixezoque
Les llengües mixezoque són una família lingüística de les llengües parlades a l'istme de Tehuantepec, la sierra de Juárez i l'occident de Chiapas.
Nou!!: Huave і Llengües mixezoque · Veure més »
Llengua aïllada
Una llengua aïllada és, sensu stricto, una llengua natural sense lligam genètic demostrable amb cap altra llengua viva.
Nou!!: Huave і Llengua aïllada · Veure més »
Macromaia
La família lingüística macromaia és una conjectura lingüística que afirma que podria existir un parentiu llunyà entre les llengües maies, les mixezoque i les totonaques.
Nou!!: Huave і Macromaia · Veure més »
Mèxic
Mèxic (o Méjico,, yucatec: Meejiko, mixteca: Ñuu Koꞌyo;, totonaca: Méjiko), oficialment els Estats Units Mexicans, és una república federal constitucional de l'Amèrica del Nord.
Nou!!: Huave і Mèxic · Veure més »
Morris Swadesh
Morris Swadesh (Holyoke, Massachusetts, 1909-1967) fou un lingüista nord-americà, casat amb la també lingüista Mary Rosamund Haas.
Nou!!: Huave і Morris Swadesh · Veure més »
Numeral
Un numeral és una paraula o símbol (o grup de símbols) que representa un nombre.
Nou!!: Huave і Numeral · Veure més »
Otomang
L'otomang és una família de llengües ameríndies parlades avui dia en Mèxic i, abans de la colonització europea en Amèrica Central.
Nou!!: Huave і Otomang · Veure més »
Punt d'articulació
El punt d'articulació és el lloc on s'uneixen o es troben els òrgans articulatoris en la producció dels sons.
Nou!!: Huave і Punt d'articulació · Veure més »
Secretaria d'Educació Pública
La Secretaria d'Educació Pública (en castellà: Secretaría de Educación Pública) de Mèxic és una secretaria encarregada de l'educació tant científica com artística i esportiva en tots els nivells, així com dels seus continguts, programes d'estudi i calendaris.
Nou!!: Huave і Secretaria d'Educació Pública · Veure més »
Semivocal
Semivocal és un terme que s'utilitza en fonètica per designar l'articulació intermèdia entre vocal i fricativa.
Nou!!: Huave і Semivocal · Veure més »
Vocal anterior
Una vocal anterior és un so vocal articulat amb un acostament del dors de la llengua a la part anterior de la volta palatina, a diferència de les vocals centrals i posteriors.
Nou!!: Huave і Vocal anterior · Veure més »
Vocal central
Una vocal central és un tipus de so de vocal usat en algunes llengües parlades.
Nou!!: Huave і Vocal central · Veure més »
Vocal mitjana
Una vocal mitjana és un so de vocal en algunes llengües parlades.
Nou!!: Huave і Vocal mitjana · Veure més »
Vocal posterior
a. Una vocal posterior o velar és un so vocàlic que s'articula amb la llengua retreta, acostant el dors cap al vel.
Nou!!: Huave і Vocal posterior · Veure més »
1990
1990 (MCMXC) fou un any començat en dilluns.
Nou!!: Huave і 1990 · Veure més »
1993
1993 (MCMXCIII) fon un any normal del calendari gregorià començat en divendres, corresponent (en part) a l'any 150 del calendari Bahá'í i al 1400 en el Calendari bengalí.
Nou!!: Huave і 1993 · Veure més »
2000
2000 (MM, també anomenat 2K) fou un any de traspàs començat un dissabte.
Nou!!: Huave і 2000 · Veure més »