Accés més ràpid que el navegador!
179 les relacions: Aksu (Xinjiang), Alashan, Anhui, Ban Chao, Barkul, Cao Cao, Cao Wei, Chang'an, Ciutat de Yarkand, Datong, Dècada del 340, Dinastia dels Jin anteriors, Dinastia Han, Dinastia Jin (265-420), Dinastia Qin, Emperador Gaozu de Han, Emperador Wu de Han, Escites, Estat de Zhao, Gansu, Genguiskhànides, Gobi, Gran Khingan, Gran Muralla Xinesa, Hebei, Henan, Heròdot, Hotan, Hou-yen, Huns, Iemil, Imperi Kuixan, Imperi Part, Imperi Romà, Jehol, Jiangsu, Jin posteriors, Kaixgar, Karakorum, Kiang, Kumaradjiva, Kutxa (reialme), Li Ying, Llac Baikal, Lob Nor, Ma Long, Manxúria, Mar d'Aral, Meng Tian, Mujong, ..., Nestorianisme, Ongut, Ordos, Orkhon, Pamir, Parèntesi, Pequín, Període dels Regnes Combatents (Xina), Qaraixahr, Qin Shi Huangdi, Registres del Gran Historiador, Regne de Ferganà, Regne de Khotan, Regne grec de Bactriana, Riu Groc, Riu Ili, Riu Talas, Riu Tarim, Saces, Sàrmates, Shaanxi, Shandong, Shanxi, Sienpei, Sima Qian, Sogdiana, Suíyuǎn, Tabgatch, Taiyuan, Tengri, Tocaris, Tonghu, Turfan, Ulan Bator, Utx Turfan, Vall de Ferganà, Wu-huan, Wu-sun, Xina, Zhangjiakou, Zhao anteriors, Zhao posteriors, 10, 102, 105, 106, 107, 108, 109, 110, 119, 120, 123, 124, 126, 127, 131, 140, 144, 151, 153, 155, 156, 168, 169, 170, 177, 1933, 195, 207, 215, 216, 220, 224, 25, 260, 265, 279, 304, 308, 310, 311, 312, 313, 316, 318, 329, 330, 333, 334, 350, 352, 357, 360, 364, 366, 369, 370, 376, 382, 383, 384, 385, 386, 394, 400, 403, 407, 409, 431, 46, 48, 58, 73, 74, 75, 78, 8, 80, 83, 84, 87, 88, 89, 90, 91, 93, 94, 97. Ampliar l'índex (129 més) »
Aksu (Xinjiang)
Aksu (també Ak-su, Akshu, Aqsu, Bharuka i Po-lu-chia; uigur: ئاقسۇ/Ak̡su; xinès simplificat: 阿克苏, xinès tradicional: 阿克蘇, pinyin: Ākèsù) és una ciutat de la regió autònoma del Xinjiang a la República Popular de la Xina, capital de la prefectura del mateix nom.
Nou!!: Xiongnu і Aksu (Xinjiang) · Veure més »
Alashan
La regió del bucle d'Ordos, amb les muntanyes a l'esquerra del riu Groc Les parts altes tenen boscos i praderes. L'altiplà d'Alashan (escrit també Alaschan, mongol Agaghshan, Alaghshan o muntanyes Helan) és un altiplà de la Xina i Mongòlia que té una superfície de 673.400 km².
Nou!!: Xiongnu і Alashan · Veure més »
Anhui
(pinyin postal: Ngan-hui, Anhwei o An-hwei) és una província de la República Popular de la Xina.
Nou!!: Xiongnu і Anhui · Veure més »
Ban Chao
Estàtua moderna commemorant Ban Chao a Kaixgar Ban Chao (en xinès: 班超; romanització Wade-Giles: Pan Ch'ao) (Xianyang (Shaanxi) 32-102) fou un general xinès encarregat de l'administració de les «regions de l'oest» (Àsia Central) durant la dinastia Han de l'est.
Nou!!: Xiongnu і Ban Chao · Veure més »
Barkul
Barkul és un llac del nord-est de Xinjiang, a la República Popular de la Xina, proper a la frontera amb Mongòlia, centre d'una gran regió natural que rep també el nom de Barkul.
Nou!!: Xiongnu і Barkul · Veure més »
Cao Cao
Màscara de Cao Cao. Cao Cao (vers el 155 – 15 de març de 220), nom de cortesia Mengde, va ser un senyor de la guerra i poeta xinés.
Nou!!: Xiongnu і Cao Cao · Veure més »
Cao Wei
Cao Wei fou un dels imperis que van competir pel control de la Xina durant el període dels Tres Regnes.
Nou!!: Xiongnu і Cao Wei · Veure més »
Chang'an
Chang'an (xinès tradicional: 長安, xinès simplificat: 长安, pinyin: Cháng'ān, Wade-Giles: Ch'ang-an) és la capital de la Xina antiga, actualment la seva zona l'ocupa Xi'an.
Nou!!: Xiongnu і Chang'an · Veure més »
Ciutat de Yarkand
Una de les portes de l'antiga ciutadella Yarkand (en xinès modern 莎車, pinyin: Shāchē o Suōchē) és una ciutat a la República Popular de la Xina a la regió autònoma de Xinjiang, a uns 1.189 m sobre el nivell de la mar, amb una població al tomb dels 400.000 habitants.
Nou!!: Xiongnu і Ciutat de Yarkand · Veure més »
Datong
Datong és una ciutat a nivell de prefectura al nord de la Província Shanxi de la Xina, localitzada a pocs centenars de quilòmetres a l'oest pel carril de Beijing amb una elevació de 1090 metres.
Nou!!: Xiongnu і Datong · Veure més »
Dècada del 340
Sense descripció.
Nou!!: Xiongnu і Dècada del 340 · Veure més »
Dinastia dels Jin anteriors
La dinastia dels Jin anteriors (o T'sin anteriors, modern Qin anteriors) fou un govern establert al nord de la Xina al.
Nou!!: Xiongnu і Dinastia dels Jin anteriors · Veure més »
Dinastia Han
La dinastia Han (en caràcters tradicionals: 漢朝, caràcters simplificats: 汉朝, en pinyin: Hàncháo) va regnar sobre la Xina del 202 aC al 220 dC.
Nou!!: Xiongnu і Dinastia Han · Veure més »
Dinastia Jin (265-420)
La Dinastia Jìn (Wade-Giles: Chin⁴-ch'ao²; Mandarí: tɕîn tʂʰɑ̌ʊ̯), va ser una dinastia de la història xinesa, que va existir entre els anys 265 i 420 EC.
Nou!!: Xiongnu і Dinastia Jin (265-420) · Veure més »
Dinastia Qin
La dinastia Qin va ser la primera dinastia imperial de la Xina, des del 221 fins al 207 aC.
Nou!!: Xiongnu і Dinastia Qin · Veure més »
Emperador Gaozu de Han
Lemperador Gao (256 o 247 aC – 1 de juny de 195 aC), més conegut en la Xina pel seu nom de temple, Gaozu, nom personal Liú Bāng (Wade-Giles: Liu Pang), va ser el primer emperador de la dinastia Han, que va governar Xina a partir del 202 aC.
Nou!!: Xiongnu і Emperador Gaozu de Han · Veure més »
Emperador Wu de Han
Retrat de l'emperador Wu de Han Han Wudi (literalment "emperador Wu -guerrer- dels Han", en xinès tradicional 漢武帝, xinès simplificat 汉武帝, pinyin Hànwǔdì, Wade-Giles Wu Ti) (156 aEC – 29 de març del 87 aEC), de veritable nom Liu ChePaludan, 36 (劉徹), fou el setè emperador de la dinastia Han (202 aEC al 220 EC) que va governar la Xina des del 141 aEC fins al 87 aEC.
Nou!!: Xiongnu і Emperador Wu de Han · Veure més »
Escites
s Els escites eren un poble nòmada, pastor i migrador.
Nou!!: Xiongnu і Escites · Veure més »
Estat de Zhao
Zhao (pinyin: zhào, xinès tradicional: 趙, xinès simplificat: 赵) fou un dels estats xinesos durant el període conegut com dels regnes combatents (junt amb sis estats més).
Nou!!: Xiongnu і Estat de Zhao · Veure més »
Gansu
() és una província situada al nord-oest de la República Popular de la Xina.
Nou!!: Xiongnu і Gansu · Veure més »
Genguiskhànides
Genguiskhànides són els descendents de Genguis Khan i de la seva esposa Börte.
Nou!!: Xiongnu і Genguiskhànides · Veure més »
Gobi
El Gobi (en mongol: Говь; en xinès: 戈壁; en pinyin: gē bí, abans conegut com a Xamo) és una vasta regió desèrtica o una estepa desèrtica d'1.036.000 km², situada entre el nord de la Xina i el sud de Mongòlia.
Nou!!: Xiongnu і Gobi · Veure més »
Gran Khingan
La serralada del Gran Khingan (xinès simplificat: 大兴安岭; tradicional: 大興安嶺 pinyin: Dàxīng'ānlǐng; manxú: Amba Hinggan), també conegut com a Gran Hing'an o Gran Hinggan és una serralada volcànica de la Mongòlia Interior a la Xina.
Nou!!: Xiongnu і Gran Khingan · Veure més »
Gran Muralla Xinesa
La Gran Muralla xinesa (en xinès: 长城, pinyin: Chángchéng; literalment, 'muralla llarga'), també coneguda a la Xina com a 万里长城, pinyin: Wànlǐ Chángchéng, la Gran Muralla de 10.000 li, és un antic conjunt de fortificacions i muralles de pedra i terra construïdes per tal de protegir la Xina dels atacs de les tribus mongoles i turques.
Nou!!: Xiongnu і Gran Muralla Xinesa · Veure més »
Hebei
() és una província del nord de la República Popular de la Xina.
Nou!!: Xiongnu і Hebei · Veure més »
Henan
Henan és una província de la República Popular de la Xina, situada a la part central del país.
Nou!!: Xiongnu і Henan · Veure més »
Heròdot
Heròdot d'Halicarnàs (Ἡρόδοτος Ἁλικαρνᾱσσεύς; Halicarnàs, 484 aC - Turis, 425 aC) va ser un historiador i geògraf grec.
Nou!!: Xiongnu і Heròdot · Veure més »
Hotan
Khotan o Hotan (en uigur: خوتەن/Hotǝn; en xinès: 和田; en pinyin: Hétián, antic xinès simplificat: 和阗; antic tradicional xinès: 和闐; antic pinyin: Hétián) és una ciutat i oasi de la prefectura del mateix nom, de la que és capital.
Nou!!: Xiongnu і Hotan · Veure més »
Hou-yen
Els hou-yen eren una horda dels xiongnu que van ocupar la regió del llac Barkul, a l'actual Xinjiang, proper a la frontera sud-oest de Mongòlia.
Nou!!: Xiongnu і Hou-yen · Veure més »
Huns
Els huns eren un poble nòmada de l'estepa que, a partir de finals del dC, va fer profundes incursions per Europa i Àsia i fins a l'Índia.
Nou!!: Xiongnu і Huns · Veure més »
Iemil
El riu Iemil (Имил/Емель/Эмель) és l'antic nom turc d'un riu del Kazakhstan al Tarbagatai entre les Muntanyes Altai i la serralada de Tien Shan o Tian Shan, allà on ambdues sembla que es troben.
Nou!!: Xiongnu і Iemil · Veure més »
Imperi Kuixan
L'Imperi kuixan (Kušān) fou un estat que, en el seu apogeu, aproximadament els anys 105-250 dC, s'estengué des del Tadjikistan fins a l'Afganistan, el Pakistan i la vall del Ganges al nord de l'Índia.
Nou!!: Xiongnu і Imperi Kuixan · Veure més »
Imperi Part
L'Imperi Part fou un regne d'estructura feudal que va existir aproximadament des del 249 aC fins a l'any 231 dC.
Nou!!: Xiongnu і Imperi Part · Veure més »
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Nou!!: Xiongnu і Imperi Romà · Veure més »
Jehol
Jehol o Rehe (xinès simplificat: 热河省; xinès tradicional: 熱河省; pinyin: Rèhé shěng; literalment 'Riu Calent'), fou una antiga província xinesa formada per part de les actuals províncies de Hebei, Shanxi i la regió de Mongòlia Interior, al nord-est de la República Popular de la Xina.
Nou!!: Xiongnu і Jehol · Veure més »
Jiangsu
(Postal System Pinyin: Kiangsu) és una provincia de la República Popular de la Xina, situada a la costa oriental del país.
Nou!!: Xiongnu і Jiangsu · Veure més »
Jin posteriors
La dinastia dels Jin posteriors (transcripció antiga Tsin posteriors o Heou Tsin) fou una efímera dinastia del nord de la Xina durant Cinc Dinasties i Deu Regnes.
Nou!!: Xiongnu і Jin posteriors · Veure més »
Kaixgar
Kaixgar (sent altres transcripcions Kaixcar o Khaixgar, en uigur: قەشقەر K̡ǝxk̡ǝr; en xinès: 喀什 Kāshí o 喀什噶尔 Kāshígéěr) és una ciutat oasi a la regió autònoma del Xinjiang, a la República Popular de la Xina.
Nou!!: Xiongnu і Kaixgar · Veure més »
Karakorum
Karakorum fou la capital de l'Imperi Mongol al i de la Mongòlia postimperial entre els segles i. El seu nom vol dir "Corró Negre".
Nou!!: Xiongnu і Karakorum · Veure més »
Kiang
El kiang (Equus kiang) és un mamífer gran de la família dels èquids.
Nou!!: Xiongnu і Kiang · Veure més »
Kumaradjiva
Kumaradjiva (Kudjha 344- Xina 413) fou un monjo budista, erudit, missioner i traductor de Kudjha a la conca del Tarim (actual prefectura d'Aksu, Xinjiang, Xina).
Nou!!: Xiongnu і Kumaradjiva · Veure més »
Kutxa (reialme)
Aksu en groc Kutxa o Kutxe (també Kuçar, Kuchar, en uigur كۇچار, en xinès simplificat 库车, tradicional 庫車, en pinyin Kùchē, romanitzat també com a Qiuzi, Qiuci, Chiu-tzu, Kiu-che, Kuei-tzu, en sànscrit Kucina, en tibetà Kutsahiyui) fou un regne budista de l'Àsia Central a la conca del Tarim, al modern Xinjiang (Xina).
Nou!!: Xiongnu і Kutxa (reialme) · Veure més »
Li Ying
Li Ying (Dadukou, Chongqing, 7 de gener de 1993) és una futbolista xinesa que juga al Shandong Sports Lottery WFC de la Super League Femenina de la Xina.
Nou!!: Xiongnu і Li Ying · Veure més »
Llac Baikal
El llac Baikal vist des del sud-est. El Baikal (també Dalai Nor o Dalai Nur; en rus Байкал) és un llac que es troba en el territori de Rússia, a la regió de la Sibèria oriental.
Nou!!: Xiongnu і Llac Baikal · Veure més »
Lob Nor
Lob Nor (del mongol: ᠯᠣᠪ ᠨᠠᠭᠤᠷ que significa llac Lop, en xinès: 罗布泊 'Luóbù pō', en uigur: لوپنۇر 'Lop nur') (també dit llac Taitema, Puchang hai, Lou-lan Hai o Yanze) és un grup de petits llacs salats i maresmes, en part estacionals, entre els deserts de Taklamakan i Kuruktag al sud-est de la regió autònoma de Xinjiang, al nord-oest de la Xina, i hi desaigua el riu Tarim.
Nou!!: Xiongnu і Lob Nor · Veure més »
Ma Long
Ma Long (xinès simplificat: 马龙, xinès tradicional: 馬龍, pinyin: Mǎ Lóng; 22 d'octubre de 1988) és un jugador de tennis de taula xinès.
Nou!!: Xiongnu і Ma Long · Veure més »
Manxúria
Manxúria (manxú: Manju,, rus: Маньчжурия, mongol: Манж), més coneguda pel seu nom oficial de Dongbei Pingyuan, és una regió històrica d'Àsia oriental situada al nord-est de la Xina i que té una superfície de 801.600 km².
Nou!!: Xiongnu і Manxúria · Veure més »
Mar d'Aral
Vaixell a una zona dessecada del Mar d'Aral Estat de la Mar d'Aral a l'octubre de 2008 El mar d'Aral vist de l'espai el 1985. Moment en què l'illa ''Renaixement'', originalment al centre de l'Aral, es converteix en una península (fi de 2000-començament de 2001). Animació de l'estat del mar d'Aral. La mar d'Aral (en kazakh Арал Теңізі, Aral Tengizi; en uzbek Orol dengizi, en rus Аральское море, Aràlskoie more, o bé Арал, Aral) és una mar interior endorreica de l'Àsia Central, també considerada un llac d'aigua salada.
Nou!!: Xiongnu і Mar d'Aral · Veure més »
Meng Tian
Meng Tian (蒙恬) (mort el 210 aEC) va ser un general de la Dinastia Qin que es va distingir en les campanyes contra els Xiongnu i en la construcció de la Gran Muralla de la Xina.
Nou!!: Xiongnu і Meng Tian · Veure més »
Mujong
前燕对东北亚的控制 Els mujong foren un clan dels sienpei que van fundar una de les efímeres dinasties xineses del nord al.
Nou!!: Xiongnu і Mujong · Veure més »
Nestorianisme
El nestorianisme és una doctrina cristològica iniciada al per Nestori, patriarca de Constantinoble.
Nou!!: Xiongnu і Nestorianisme · Veure més »
Ongut
Els ongut o öngüd (öngüt) foren un poble turc que existia al temps de Genguis Khan (1162–1227),Roux, p.40 en bona part de religió nestoriana.
Nou!!: Xiongnu і Ongut · Veure més »
Ordos
Laltiplà d'Ordos o desert d'Ordos (xinès 鄂尔多斯沙漠; hanyu pinyin: È'ěrduōsī Shāmò) és un desert i estepa a un altiplà al sud de la Mongòlia Interior (Xina).
Nou!!: Xiongnu і Ordos · Veure més »
Orkhon
L′Orkhon (Орхон гол, Orkhon gol, en mongol), també anomenat Ongkin, és un riu de Mongòlia.
Nou!!: Xiongnu і Orkhon · Veure més »
Pamir
Pic Korzhenevskoi. Les muntanyes del Pamir, situades a l'Àsia Central, formen un altiplà de prop de 100.000 km² a entre 3.000 i 4.000 m de mitjana sobre el nivell del mar.
Nou!!: Xiongnu і Pamir · Veure més »
Parèntesi
Els parèntesis (en singular, parèntesi) són signes de puntuació.
Nou!!: Xiongnu і Parèntesi · Veure més »
Pequín
Pequín o Beijing (en xinès: 北京, pinyin: Běijīng, 'capital del nord') és la capital de la República Popular de la Xina, situada al nord-est del país, davant la serralada Ian-Xan (燕山) i a l'est de la serralada Tai-Hang-Xan (太行山).
Nou!!: Xiongnu і Pequín · Veure més »
Període dels Regnes Combatents (Xina)
El període dels Regnes Combatents (en xinès tradicional, 戰國時代, simplificat:战国时代, pinyin: Zhànguó Shídài) és el període de la història xinesa comprès entre els anys 475 aC i 221 aC.
Nou!!: Xiongnu і Període dels Regnes Combatents (Xina) · Veure més »
Qaraixahr
Qaraixahr (també Karashahr, que vol dir 'ciutat negra' en uigur) o Yanqi (en xinès 焉耆, pinyin Yānqí; Wade-Giles Yen-ch’i; sànscrit अग्निदेस Agnideśa) fou un regne de l'Àsia Central, centrat a l'oasi de Qarashahr a la conca del Tarim, al modern Xinjiang Uigur. A Qarashahr es parlava una llengua indoeuropea amb afinitats amb l'hitita, l'armeni i l'eslau, probablement derivat del seu poblament anterior pels escites.
Nou!!: Xiongnu і Qaraixahr · Veure més »
Qin Shi Huangdi
Qin Shi Huangdi (259 aC - 210 aC)Wood, Frances (2008). China's First Emperor and His Terracotta Warriors. Macmillan publishing., 9780312381127. p 2. va ser el fundador de la dinastia Qin (秦朝) i el primer emperador de la Xina. El seu nom de jove era Zheng. Tots dos noms "Qin Shi Huangdi" (秦始皇帝) i "Qin Shi Huang" (秦始皇) figuren als Shiji (Documents històrics) escrit per Sima Qian.El nom més llarg "Qin Shi Huang-di" (秦始皇帝) apareix primer en el capítol 5. Vegeu, capítol 5.Tot i que el nom més curt "Qin Shi Huang" (秦始皇) era el nom del capítol 6 (秦始皇本纪).Vegeu.Book.sina.com.cn. "." 帝王相貌引起的歷史爭議. Consultat el 18-01-2009. Als 13 anys va heretar el regnat de Qin i a l'edat de 39 anys (221 aC) ja havia conquerit i unificat, per primer cop a la història, els diversos regnes combatents en un sol imperi. Un cop acabada la conquesta va engegar moltes reformes. Va unificar els sistemes de mesura i pes, va estandarditzar els caràcters usats en l'escriptura, va redistribuir les terres entre els camperols, va fer grans trasllats de població per a evitar revoltes, va fer construir la primera Gran Muralla. En definitiva va acabar amb el sistema feudal anterior i va crear les bases del sistema imperial que regiria la Xina durant 2.000 anys. L'obra més gegantina que va emprendre va ser la construcció de la seva tomba, de la qual avui ens resta l'exèrcit de guerrers de terracota. L'esforç necessari per a tantes reformes i obres va fer que el poble es revoltés contra ell, acabant la dinastia Qin al caure ell i donant lloc a una nova dinastia, la dels Han.
Nou!!: Xiongnu і Qin Shi Huangdi · Veure més »
Registres del Gran Historiador
Primera pàgina del ''Shiji'' en manuscrit. Els Registres del gran historiador o Shiji, també coneguts com a Memòries històriques, escrites del 109 aC al 91 aC, fou el magnum opus de Sima Qian, en què va relatar la història xinesa des dels temps de l'emperador Groc fins a la seva pròpia època.
Nou!!: Xiongnu і Registres del Gran Historiador · Veure més »
Regne de Ferganà
El regne de Ferganà és el nom convencional d'un antic estat que va existir probablement entre els segles III aC i VI dC en part de l'actual Uzbekistan.
Nou!!: Xiongnu і Regne de Ferganà · Veure més »
Regne de Khotan
El regne de Khotan (xinès Yutian o Yu-tien) fou un estat de l'Àsia Central al que fou el Turquestan Xinès i avui Xinjiang Uigur, centrat a l'oasi de Khotan (Hotan) amb continuïtat política entre el i principis del.
Nou!!: Xiongnu і Regne de Khotan · Veure més »
Regne grec de Bactriana
El regne grec de Bactriana fou un estat instal·lat a Bactriana i Sogdiana al nord de l'actual Afganistan i part de l'Àsia Central vers el 250 aC fins al 125 aC.
Nou!!: Xiongnu і Regne grec de Bactriana · Veure més »
Riu Groc
El riu Groc o Huang He (en xinès:; pinyin: Huáng Hé; mongol: Hatan Gol, 'riu Reina')Aquest és el nom amb què se l'anomena a l'interior de Mongòlia Interior.
Nou!!: Xiongnu і Riu Groc · Veure més »
Riu Ili
El riu Ili —Или; 伊犁河, Yili He (xinès)— és un riu del nord-oest de la Xina a la Prefectura autònoma d'Ili Kazakh, a la regió autònoma de Xinjiang Uigur, i al sud-est del Kazakhstan, a la província d'Almati.
Nou!!: Xiongnu і Riu Ili · Veure més »
Riu Talas
El riu Talas o Taraz és un riu del Kirguizstan i el Kazakhstan.
Nou!!: Xiongnu і Riu Talas · Veure més »
Riu Tarim
El riu Tarim (en xinès: 塔里木河 Tǎlǐmù hé, en uigur: تارىمدەرياسى, Tarim deryasi) és el riu principal de la regió autònoma de Xinjiang Uigur a la Xina.
Nou!!: Xiongnu і Riu Tarim · Veure més »
Saces
Els saces era el nom donat pels perses a la branca oriental dels escites: Saka (grec sakai, llatí sacae, xinès sseu pronunciat sseuk) Els sacae (saces) segons Ptolemeu limitaven a l'oest amb els sogdians, al nord amb els escites, i a l'est amb els seres.
Nou!!: Xiongnu і Saces · Veure més »
Sàrmates
Els sàrmates foren un poble iranià oriental integrat per gran nombre de pobles acollits sota aquesta denominació que els escites donaven als pobles "no escites" sobre els que governaven.
Nou!!: Xiongnu і Sàrmates · Veure més »
Shaanxi
(pinyin postal: Shensi) és una província del centre-nord de la República Popular de la Xina, inclou porcions d'un planell de loess en el cabal mitjà del riu Groc i les muntanyes de Qinling, que en travessen la part meridional.
Nou!!: Xiongnu і Shaanxi · Veure més »
Shandong
() és una província costanera de l'est de la República Popular de la Xina.
Nou!!: Xiongnu і Shandong · Veure més »
Shanxi
() és una província septentrional de la República Popular de la Xina.
Nou!!: Xiongnu і Shanxi · Veure més »
Sienpei
Els sien-pei (o sienpei) foren una horda nòmada probablement mongola que vivia als límits de la moderna Manxúria.
Nou!!: Xiongnu і Sienpei · Veure més »
Sima Qian
Sima Qian (xinès tradicional: 司馬遷, xinès simplificat: 司马迁, pinyin: Sīmǎ Qiān) (145 aC - 85 aC) va ser probablement l'historiador xinès més influent d'aquest país, amb un paper que alguns han comparat al del grec Heròdot a Occident.
Nou!!: Xiongnu і Sima Qian · Veure més »
Sogdiana
Sogdiana, cap al 300 aC. La Sogdiana o Sògdia (en grec antic Σογδιανή, en persa antic Suguda) va ser una regió i satrapia de l'Imperi persa aquemènida que va conquerir Cir el Gran.
Nou!!: Xiongnu і Sogdiana · Veure més »
Suíyuǎn
Suíyuǎn (綏遠) o Suiyuan o Suei-yuan fou una província històrica de la Xina.
Nou!!: Xiongnu і Suíyuǎn · Veure més »
Tabgatch
Els tabgatch (o t'o-pa) foren un poble turc que es va establir, el, a Ta-t'ong, al nord del Shansi, i que va acabar unificant el nord de la Xina.
Nou!!: Xiongnu і Tabgatch · Veure més »
Taiyuan
Centre de Taiyuan Taiyuan, T'ai-yüano T'ai-yuan (/ˌtaɪjuˈɑːn/; /ˈtaɪˈjwɛn/; xinès: 太原; pinyin: Tàiyuán; pronunciació en mandarí:; també conegut com Bīng (并), Jìny és una de les principals ciutats industrials de la Xina,i capital de la província de Shanxi.
Nou!!: Xiongnu і Taiyuan · Veure més »
Tengri
Tengri o Tengger (en antic turc:𐱅𐰭𐰼𐰃; mongol: Тенгери, Tengeri; xinès: 腾 格里, mandarín: Ténggélǐ; turc: Gök Tanrı) és un déu del cel, anteriorment la principal deïtat dels primitius pobles turquesos, inclosos els xiongnu, hunos, protobúlgaros i xianbei.
Nou!!: Xiongnu і Tengri · Veure més »
Tocaris
Pintura dels antics tocaris Els tokharis o tocaris (dits pels hindús: qushana; les antigues fonts xineses els anomenen yuezhi, llatí tocharii) foren un poble de Bactriana i part de Sogdiana, formaven una confederació tribal del Kansu a la Xina.
Nou!!: Xiongnu і Tocaris · Veure més »
Tonghu
Tonghu és un districte de la Mongòlia Interior (República Popular de la Xina) a uns 18 km al nord-oest del comtat de Zhongwei a la Lliga Alxa de la Mongòlia Interior.
Nou!!: Xiongnu і Tonghu · Veure més »
Turfan
Turfan (en uigur: تورپان Turpan, en xinès: 吐鲁番 Tǔlǔfān) és un oasi de la regió autònoma del Xinjiang uigur a la República Popular de la Xina.
Nou!!: Xiongnu і Turfan · Veure més »
Ulan Bator
Ulaanbaatar Ulan Bator o Ulaanbaatar (mongol: Улаанбаатар) és la capital de Mongòlia.
Nou!!: Xiongnu і Ulan Bator · Veure més »
Utx Turfan
Utx Turfan (Utch Turfan, Outch Turfan, en xinès Wen-su) fou un regne de la conca del Tarim, a la regió de Turfan esmentat al.
Nou!!: Xiongnu і Utx Turfan · Veure més »
Vall de Ferganà
La vall de Ferganà (Vodiysi Farg'ona; Фергана өрөөнү, Fergana öröönu; водии Фaрғонa, Vodin Farg'ona; Ферга́нская доли́на, Fergànskaia dolina; دشت فرغانه, Dasht e-Ferganah) és una depressió entre les serralades de Hissar i Alai (part del Pamir) al sud i la serralada de Tian Shan al nord.
Nou!!: Xiongnu і Vall de Ferganà · Veure més »
Wu-huan
Els wu-huan (xinès tradicional: 烏桓; xinès simplificat: 乌桓; Pinyin: Wūhuán) foren un poble nòmada mongol que vivia a la regió del riu Leao, a la moderna Manxúria, a la Xina, vers el; estaven emparentats amb els sienpei.
Nou!!: Xiongnu і Wu-huan · Veure més »
Wu-sun
Els wu-sun (o wu-suen, wusun, segons grafies) foren una horda depenent dels xiongnu, establerta a la regió de l'Ili fins al llac Balkhash.
Nou!!: Xiongnu і Wu-sun · Veure més »
Xina
La Xina (en xinès simplificat 中国, en xinès tradicional 中國, en pinyin Zhōngguó, literalment 'el País del Mig') és un territori històric asiàtic d'orígens mil·lenaris que va ser un puntal de saviesa en l'antiguitat.
Nou!!: Xiongnu і Xina · Veure més »
Zhangjiakou
Zhangjiakou (xinès tradicional: 張家口; xinès simplificat: 张家口; pinyin: Zhāngjiākǒu; mongol: Чуулалт Хаалга; mongol clàssic: Qaɣalɣan; manxú: Imiyangga jase) és una ciutat a nivell de prefectura de la província de Hebei, al nord de la Xina.
Nou!!: Xiongnu і Zhangjiakou · Veure més »
Zhao anteriors
Han Zhao fou una dinastia del nord de la Xina del.
Nou!!: Xiongnu і Zhao anteriors · Veure més »
Zhao posteriors
Zhao posteriors (Txao posteriors o Heou Txao) fou una dinastia del nord de la Xina del, que va substituir a la dinastia Zhao anteriors.
Nou!!: Xiongnu і Zhao posteriors · Veure més »
10
Sense descripció.
Nou!!: Xiongnu і 10 · Veure més »
102
El 102, anomenat així des de la implantació del calendari gregorià, fou un any comú començat en dissabte.
Nou!!: Xiongnu і 102 · Veure més »
105
Sense descripció.
Nou!!: Xiongnu і 105 · Veure més »
106
Sense descripció.
Nou!!: Xiongnu і 106 · Veure més »
107
Sense descripció.
Nou!!: Xiongnu і 107 · Veure més »
108
Sense descripció.
Nou!!: Xiongnu і 108 · Veure més »
109
Sense descripció.
Nou!!: Xiongnu і 109 · Veure més »
110
El 110 (CX) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Xiongnu і 110 · Veure més »
119
El 119 (CXIX) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Xiongnu і 119 · Veure més »
120
El 120 (CCXX) fou un any de traspàs començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Xiongnu і 120 · Veure més »
123
Sense descripció.
Nou!!: Xiongnu і 123 · Veure més »
124
El 124 (CXXIV) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Xiongnu і 124 · Veure més »
126
Sense descripció.
Nou!!: Xiongnu і 126 · Veure més »
127
Sense descripció.
Nou!!: Xiongnu і 127 · Veure més »
131
Sense descripció.
Nou!!: Xiongnu і 131 · Veure més »
140
L'any 140 és un any de traspàs que comença un dijous.
Nou!!: Xiongnu і 140 · Veure més »
144
El 144 (CXLIV) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Xiongnu і 144 · Veure més »
151
El 151 (CLI) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Xiongnu і 151 · Veure més »
153
El 153 (CLIII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Xiongnu і 153 · Veure més »
155
Sense descripció.
Nou!!: Xiongnu і 155 · Veure més »
156
El 156 (CLVI) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Xiongnu і 156 · Veure més »
168
El 168 (CLXVIII) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Xiongnu і 168 · Veure més »
169
El 169 va ser un any de la dècada del 160.
Nou!!: Xiongnu і 169 · Veure més »
170
El 170 (CLXX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Xiongnu і 170 · Veure més »
177
Sense descripció.
Nou!!: Xiongnu і 177 · Veure més »
1933
El 1933 (MCMXXXIII) va ser un any comú començat en diumenge.
Nou!!: Xiongnu і 1933 · Veure més »
195
El 195 (CXCV) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Xiongnu і 195 · Veure més »
207
El 207 (CCVII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Xiongnu і 207 · Veure més »
215
Sense descripció.
Nou!!: Xiongnu і 215 · Veure més »
216
El 216 (CCXVI) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Xiongnu і 216 · Veure més »
220
Sense descripció.
Nou!!: Xiongnu і 220 · Veure més »
224
El 224 (CCXXIV) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Xiongnu і 224 · Veure més »
25
Sense descripció.
Nou!!: Xiongnu і 25 · Veure més »
260
Sense descripció.
Nou!!: Xiongnu і 260 · Veure més »
265
El 265 (CCLXV) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Xiongnu і 265 · Veure més »
279
El 279 (CCLXXIX) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Xiongnu і 279 · Veure més »
304
Sense descripció.
Nou!!: Xiongnu і 304 · Veure més »
308
El 308 (CCCVIII) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Xiongnu і 308 · Veure més »
310
El 310 (CCCX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Xiongnu і 310 · Veure més »
311
El 311 (CCCXI) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Xiongnu і 311 · Veure més »
312
Sense descripció.
Nou!!: Xiongnu і 312 · Veure més »
313
Sense descripció.
Nou!!: Xiongnu і 313 · Veure més »
316
Sense descripció.
Nou!!: Xiongnu і 316 · Veure més »
318
318 (CCCXVIII) va ser un any comú començat en dimecres del calendari julià, vigent en aquell moment.
Nou!!: Xiongnu і 318 · Veure més »
329
Sense descripció.
Nou!!: Xiongnu і 329 · Veure més »
330
El 330 (CCCXXX) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Xiongnu і 330 · Veure més »
333
Sense descripció.
Nou!!: Xiongnu і 333 · Veure més »
334
El 334 (CCCIV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Xiongnu і 334 · Veure més »
350
Sense descripció.
Nou!!: Xiongnu і 350 · Veure més »
352
Sense descripció.
Nou!!: Xiongnu і 352 · Veure més »
357
Sense descripció.
Nou!!: Xiongnu і 357 · Veure més »
360
El 360 (CCCLX) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Xiongnu і 360 · Veure més »
364
El 364 (CCCLXIV) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Xiongnu і 364 · Veure més »
366
Sense descripció.
Nou!!: Xiongnu і 366 · Veure més »
369
El 369 (CCCLXIX) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Xiongnu і 369 · Veure més »
370
Sense descripció.
Nou!!: Xiongnu і 370 · Veure més »
376
Sense descripció.
Nou!!: Xiongnu і 376 · Veure més »
382
El 382 (CCCLXXXII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Xiongnu і 382 · Veure més »
383
Sense descripció.
Nou!!: Xiongnu і 383 · Veure més »
384
El 384 (CCCLXXXIV) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Xiongnu і 384 · Veure més »
385
El 385 (CCCLXXXV) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Xiongnu і 385 · Veure més »
386
Sense descripció.
Nou!!: Xiongnu і 386 · Veure més »
394
Sense descripció.
Nou!!: Xiongnu і 394 · Veure més »
400
El 400 (CD) fou un any de traspàs començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Xiongnu і 400 · Veure més »
403
El 403 (CDIII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Xiongnu і 403 · Veure més »
407
El 407 (CDVII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Xiongnu і 407 · Veure més »
409
El 409 (CDIX) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Xiongnu і 409 · Veure més »
431
Sense descripció.
Nou!!: Xiongnu і 431 · Veure més »
46
Sense descripció.
Nou!!: Xiongnu і 46 · Veure més »
48
Sense descripció.
Nou!!: Xiongnu і 48 · Veure més »
58
Sense descripció.
Nou!!: Xiongnu і 58 · Veure més »
73
El 73 (LXXIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Xiongnu і 73 · Veure més »
74
El 74 (LXXIV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Xiongnu і 74 · Veure més »
75
El 75 (LXXV) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Xiongnu і 75 · Veure més »
78
Sense descripció.
Nou!!: Xiongnu і 78 · Veure més »
8
Sense descripció.
Nou!!: Xiongnu і 8 · Veure més »
80
El 80 (LXIII) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Xiongnu і 80 · Veure més »
83
Sense descripció.
Nou!!: Xiongnu і 83 · Veure més »
84
El 84 (LXXXIV) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Xiongnu і 84 · Veure més »
87
Sense descripció.
Nou!!: Xiongnu і 87 · Veure més »
88
El 88 (LXXXVIII) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Xiongnu і 88 · Veure més »
89
El 89 (LXXXIX) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Xiongnu і 89 · Veure més »
90
El 90 (CX) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Xiongnu і 90 · Veure més »
91
El 91 (XCI) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Xiongnu і 91 · Veure més »
93
El 93 (XCIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Xiongnu і 93 · Veure més »
94
El 94 (XCIV) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Xiongnu і 94 · Veure més »
97
El 97 (XCVII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Xiongnu і 97 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Hsiung Nu, Hsiung-nu, Xiongnu meridionals, Xiongnu septentrionals.
