Accés més ràpid que el navegador!
265 les relacions: Adolf Hitler, Afrikaans, Agnosticisme, Alamans, Albany, Alemany, Alemanya, Alemanys, Aletta Jacobs, Alt alemany, Alt alemany antic, Alta edat mitjana, Anglaterra, Anglès, Anglès als Països-Baixos, Anglès antic, Anglesos, Anglosaxons, Antonie van Leeuwenhoek, Antropologia cultural, Aquisgrà, Aruba, Assaig (literatura), Ateisme, Austràlia, Austràsia, Autocràcia, Baix alemany, Baix saxó neerlandès, Ball, Baruch Spinoza, Batalla de Nancy, Bataus, Bèlgica, Bòer, Benelux, Brandenburg, Brasil, Bremen, Brussel·les, Camavis, Canadà, Canal hidràulic, Cançó de Rotllan, Cap de Bona Esperança, Carlemany, Carles I de Borgonya, Cas, Catolicisme, Caucs, ..., Celtes, Cens dels Estats Units del 2000, Christiaan Huygens, Ciutadania, Ciutat del Cap, Clèveris, Cleves, Clodoveu I, Colònia (Alemanya), Colònies, Coloured, Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals, Composició (gramàtica), Comtat d'Holanda, Comtat de Flandes, Comtat dels Estats Units, Consonant, Contrareforma, Costum, Crioll, Cristianisme, Cultura gal·loromana, Curaçao, De Bilt, Dic, Diftong, Dinastia dels Habsburg, Disset Províncies, Ducat de Borgonya, Ducat de Brabant, Ducat de Limburg, Edat antiga, Edat d'Or neerlandesa, Edat mitjana, Edicte de Nantes, Elba (riu), Elegast, Endònim, Erasme de Rotterdam, Escocesos, Espanya, Estat de Nova York, Estats Units d'Amèrica, Etnografia, Federats, Feixisme, Felip II de Borgonya, Felip II de Castella, Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel, Feudalisme, Flamenc occidental, Flandes, França, Francès, Francesos, Francs, Franklin Delano Roosevelt, Frísia, Frederic Enric d'Orange-Nassau, Fricativa velar sorda, Frisó, Frisó occidental, Frisó oriental, Frisó septentrional, Frisis, Gal·lesos, Gènere (gramàtica), Gòtic (llengua), Gentilici, Germànics, Govern dels Països Baixos, Gran Depressió, Gremi, Guerra Civil dels Estats Units, Guerra dels Vuitanta Anys, Guillem I d'Orange-Nassau, Guillem III d'Anglaterra i II d'Escòcia, Guillemina I dels Països Baixos, Hamburg, Hendrik Lorentz, Història dels Països Baixos, Hoboken (Nova Jersey), Holanda (regió), Holanda del Nord, Holanda del Sud, Holandès, Hugo de Groot, Hugonot, Humanisme, Iconoclàstia, Imperi Romà, Imperi Romà d'Occident, Impost, Individualisme, Indonèsia, Inquisició, Intel·ligibilitat mútua, Isabelle de Charrière, Isoglossa, Jacob Willemszoon de Wet, Jan Leeghwater, Jan van Asseliers, Japó, Johan Cruyff, Johan de Witt, Johan Thorbecke, Johan van Oldenbarnevelt, Johannes Diderik van der Waals, Johannes Vermeer de Delft, Khoikhoi, Limburguès, Llei Sàlica, Llengües frànciques, Llengües germàniques occidentals, Llengua estàndard, Llengua materna, Llengua oficial, Llibertat de culte, Lliga Hanseàtica, Malai, Mar Bàltica, Maria de Borgonya, Martin Van Buren, Maurici de Nassau, Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic, Música tradicional, Mecklenburg-Pomerània Occidental, Mennonisme, Michiel de Ruyter, Mitologia germànica, Mosa, Moscou, Moviment Nacional Socialista dels Països Baixos, Mulat, Multatuli, Nació, Nacionalisme romàntic, Nazisme, Nèustria, Neerlandès, Nord - Pas de Calais, Nous Països Baixos, Nova York, Nova Zelanda, Ostsiedlung, Països Baixos, Països Baixos (topònim), Països Baixos del sud, Paganisme germànic, Paneslavisme, Pangermanisme, Pannacionalisme, Pars pro toto, Pau de Westfàlia, Pere el Gran, Pragmàtica sanció, Prússia, Protestantisme, Protogermànic, Província de Frísia, Províncies Unides, Ramaderia, Randstad, Reforma Protestant, Registre civil, Regne Franc, Regne Unit, Regne Unit dels Països Baixos, Rembrandt van Rijn, Revolució belga, Revolució Nacional Indonèsia, Rin, Saale, Sacre Imperi Romanogermànic, Sal·luvis, Saxons, Sàhara, Segona Guerra Mundial, Servei militar, Setge d'Anvers, Sint Maarten, Sri Lanka, Subcultura, Substrat (lingüística), Sud-àfrica, Surinam, Taiwan, Theodore Roosevelt, Toronto, Tretze Colònies, Tribunal dels Tumults, Unió d'Utrecht, Unió de la Llengua Neerlandesa, Unió de Nacions Sud-americanes, Unió Europea, Unió Sud-africana, Valònia, Vàndals, Vístula, Verdinaso, Vincent van Gogh, Vocal, Waffen-SS, Westhoek, Willem Drees, Willem Janszoon, Xile, Zelandès, 1549, 1581, 1615, 1851, 1947, 26 de juliol, 358. Ampliar l'índex (215 més) »
Adolf Hitler
Adolf Hitler (Braunau am Inn, 20 d'abril de 1889 - Berlín, 30 d'abril de 1945) fou un polític austríac, principal ideòleg i cap del nazisme.
Nou!!: Neerlandesos і Adolf Hitler · Veure més »
Afrikaans
Lafrikaans és una llengua derivada del neerlandès parlada a l'Àfrica austral, sobretot a Sud-àfrica i Namíbia, on fou duta el per colons neerlandesos o afrikàners i personal, servents i esclaus de la Companyia Holandesa de les Índies Orientals.
Nou!!: Neerlandesos і Afrikaans · Veure més »
Agnosticisme
Lagnosticisme és un posicionament religiós segons el qual l'existència o no d'un déu o una mitologia de deïtats és desconeguda i, per tant, irrellevant.
Nou!!: Neerlandesos і Agnosticisme · Veure més »
Alamans
Imatge del Limes Germanicus. Els alamans (en alemany: Alemannen, en llatí alamanni), van ser una unió de tribus germàniques establertes a la part sud mitjana i inferior del riu Elba, a prop del riu Main, on foren mencionats per primera vegada per Dió Cassi el 213.
Nou!!: Neerlandesos і Alamans · Veure més »
Albany
Albany (de l'anglès i pronunciat) és la capital de l'estat de Nova York, als Estats Units d'Amèrica.
Nou!!: Neerlandesos і Albany · Veure més »
Alemany
L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.
Nou!!: Neerlandesos і Alemany · Veure més »
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Nou!!: Neerlandesos і Alemanya · Veure més »
Alemanys
Els alemanys són un grup germànic nadiu de l'Europa Central.
Nou!!: Neerlandesos і Alemanys · Veure més »
Aletta Jacobs
Aletta Henriëtte Jacobs (Sappemeer, 9 de febrer de 1854-Baarn, 10 d'agost de 1929) fou una metgessa, activista pel sufragi femení i inventora neerlandesa.
Nou!!: Neerlandesos і Aletta Jacobs · Veure més »
Alt alemany
Línia divisòria entre les llengües germàniques occidentals i septentrionals. alt alemany inferior (blau), i el baix alemany (groc). Les principals isoglosses, les línies de Benrath i Speyer, estan marcades en negre. L'alt alemany (en alemany, Hochdeutsche Dialekte) és un conjunt de diversos estàndards d'alemany, luxemburguès i ídix, així com els dialectes alemanys parlats al centre i sud d'Alemanya, Àustria, Liechtenstein, Suïssa, Luxemburg i petites poblacions veïnes a Bèlgica, França (Alsàcia i el nord de Lorena), Itàlia, i Polònia.
Nou!!: Neerlandesos і Alt alemany · Veure més »
Alt alemany antic
L'alt alemany antic (Althochdeutsch) és la designació global de tots aquells idiomes germànics que presentin, en major o menor mesura, participació en la segona mutació consonàntica.
Nou!!: Neerlandesos і Alt alemany antic · Veure més »
Alta edat mitjana
L'alta edat mitjana és una de les divisions convencionals de la historiografia europea que fa referència al període entre la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident i l'any 1000.
Nou!!: Neerlandesos і Alta edat mitjana · Veure més »
Anglaterra
Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.
Nou!!: Neerlandesos і Anglaterra · Veure més »
Anglès
L'anglès o anglés (English) és una llengua germànica occidental de la família de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Neerlandesos і Anglès · Veure més »
Anglès als Països-Baixos
La llengua anglesa als Països-Baixos es refereix a la utilització de l'anglès als Països Baixos.
Nou!!: Neerlandesos і Anglès als Països-Baixos · Veure més »
Anglès antic
Langlès antic (anomenat també anglosaxó, Ænglisc, Anglisc, Englisc en la seva pròpia denominació) és una forma primerenca de l'anglès que es parlava en bona part del que avui és Anglaterra i el sud d'Escòcia entre els anys 425 i 1125 aproximadament.
Nou!!: Neerlandesos і Anglès antic · Veure més »
Anglesos
Els anglesos són un grup humà procedent d'Anglaterra.
Nou!!: Neerlandesos і Anglesos · Veure més »
Anglosaxons
Els anglosaxons foren les tribus germàniques que envaïren el sud i l'est de la Gran Bretanya al començament del de la nostra era, i el període (anglosaxó) des de la seva creació fins a la conquesta normanda d'Anglaterra.
Nou!!: Neerlandesos і Anglosaxons · Veure més »
Antonie van Leeuwenhoek
Antonie Philips van Leeuwenhoek (Delft, 24 d'octubre de 1632 - 26 d'agost de 1723), fou un comerciant, topògraf, vidrier i microbiòleg neerlandès conegut com a pare de la microbiologia i inventor del microscopi, i per ser el primer a observar al microscopi diverses espècies de microorganismes i cèl·lules amb lents que ell mateix va construïr.
Nou!!: Neerlandesos і Antonie van Leeuwenhoek · Veure més »
Antropologia cultural
L'antropologia cultural és la branca de l'antropologia que estudia l'ésser humà com a ens cultural, entenent com a cultura tot el que la persona fa sobre la natura: eines, oficis, pràctiques, roba, cases, religions, música, relacions socials, etc.
Nou!!: Neerlandesos і Antropologia cultural · Veure més »
Aquisgrà
miniatura Aquisgrà (en alemany; en francès, Aix-la-Chapelle) és una ciutat de l'estat alemany de Rin del Nord-Westfàlia, prop de la frontera amb Bèlgica i els Països Baixos, a 65 km a l'oest de Colònia, i és la ciutat més occidental del país.
Nou!!: Neerlandesos і Aquisgrà · Veure més »
Aruba
Aruba és una illa del Carib situada 10 quilòmetres al nord de la península de Paraguaná (Veneçuela), part del Regne dels Països Baixos.
Nou!!: Neerlandesos і Aruba · Veure més »
Assaig (literatura)
L'assaig es la forma idona per a la reflexió, la deliberació personal, el debat amb un mateix.
Nou!!: Neerlandesos і Assaig (literatura) · Veure més »
Ateisme
Lateisme és, en un sentit ampli, el rebuig de la creença en l'existència de deïtats.
Nou!!: Neerlandesos і Ateisme · Veure més »
Austràlia
Austràlia, oficialment la Mancomunitat d'Austràlia (en anglès: Commonwealth of Australia), és un estat de l'hemisferi sud que conforma un continent; i que inclou, a més, diverses illes petites dels oceans Pacífic i Índic.
Nou!!: Neerlandesos і Austràlia · Veure més »
Austràsia
Mapa d’'''Austràsia''' Austràsia (Austrasie en francès i Austrasien en alemany) fou la part nord-oriental del Regne Franc durant el període de la monarquia merovíngia, en contraposició a Nèustria, que era la part nord-occidental.
Nou!!: Neerlandesos і Austràsia · Veure més »
Autocràcia
Una autocràcia és una filosofia o forma de govern en què el poder polític és ostentat per una sola persona.
Nou!!: Neerlandesos і Autocràcia · Veure més »
Baix alemany
Dialectes del baix alemany El baix alemany el 1880 Evolució dels dialectes alemanys 1900-1950 El baix alemany és la designació global d'un contínuum lingüístic de germànics occidentals parlat a part dels Països Baixos i a tot el nord d'Alemanya, la característica principal del qual, a nivell fonètic, és el no haver participat en la segona mutació consonàntica, fet que el diferencia de l'alt alemany.
Nou!!: Neerlandesos і Baix alemany · Veure més »
Baix saxó neerlandès
Zones on es parla baix saxó neerlandès Distribució dels dialectes del baix alemany El baix saxó neerlandès (Saksisch, Nedersaksisch) és un grup dialectal del baix alemany occidental que és usat al nord-est dels Països Baixos.
Nou!!: Neerlandesos і Baix saxó neerlandès · Veure més »
Ball
Un ball és una ordenació de moviments (coreografia) formant un tot determinat per a ésser ballat.
Nou!!: Neerlandesos і Ball · Veure més »
Baruch Spinoza
Benedictus de Spinoza, més conegut com a Baruch Spinoza (Amsterdam, 24 de novembre de 1632 – La Haia, 21 de febrer de 1677), fou un filòsof neerlandès nascut al si d'una família jueva d'origen portuguès.
Nou!!: Neerlandesos і Baruch Spinoza · Veure més »
Batalla de Nancy
La batalla de Nancy es va lliurar el 5 de gener del 1477, i els seus principals protagonistes, d'una banda, el duc de Borgonya, Carles I de Borgonya i el duc de Lorena, Renat II de Lorena.
Nou!!: Neerlandesos і Batalla de Nancy · Veure més »
Bataus
Els bataus, bataves o batavis (en Batāvi) eren un poble germànic que vivia al que ara són els Països Baixos.
Nou!!: Neerlandesos і Bataus · Veure més »
Bèlgica
Bèlgica (België en neerlandès, Belgique en francès, Belgien en alemany), oficialment el Regne de Bèlgica (Koninkrijk België en neerlandès, Royaume de Belgique en francès, Königreich Belgien en alemany) és un estat de l'Europa occidental.
Nou!!: Neerlandesos і Bèlgica · Veure més »
Bòer
Els afrikàners o bòers són un grup ètnic que viu principalment a Sud-àfrica i que parla afrikaans.
Nou!!: Neerlandesos і Bòer · Veure més »
Benelux
El nom de Benelux designa una regió formada per Bèlgica, els Països Baixos i Luxemburg.
Nou!!: Neerlandesos і Benelux · Veure més »
Brandenburg
Brandenburg (baix sòrab Bramborska, alt sòrab Braniborska, baix alemany Bramborg/Brannenborg) és un dels 16 estats federats (Bundesland) d'Alemanya.
Nou!!: Neerlandesos і Brandenburg · Veure més »
Brasil
El Brasil, oficialment República Federal del Brasil (en portuguès: República Federativa do Brasil), és una federació d'estats de l'Amèrica del Sud, continent del qual és el país més gran.
Nou!!: Neerlandesos і Brasil · Veure més »
Bremen
La ciutat de Bremen, al nord-oest d'Alemanya, forma juntament amb el port de Bremerhaven (60 km al nord-oest) la Ciutat Lliure Hanseàtica de Bremen o Estat de Bremen, un dels 16 ländern federats que formen la República Federal d'Alemanya.
Nou!!: Neerlandesos і Bremen · Veure més »
Brussel·les
Brussel·les (en francès: Bruxelles, en neerlandès: Brussel en való Brussèle i en alemany Brüssel) és la capital de Bèlgica, de la regió del mateix nom i la principal seu de les institucions de la Unió Europea i l'OTAN.
Nou!!: Neerlandesos і Brussel·les · Veure més »
Camavis
Els camavis (en llatí Chamavi, en grec antic Καμαυοί, Καμαβοί, Χάμαβοι) eren un poble germànic, potser el mateix que els gambrivis que menciona Estrabó.
Nou!!: Neerlandesos і Camavis · Veure més »
Canadà
El Canadà és un estat situat a l'extrem septentrional d'Amèrica del Nord.
Nou!!: Neerlandesos і Canadà · Veure més »
Canal hidràulic
Canal a la ciutat d'Horten, Noruega. Séquia En enginyeria, un canal hidràulic és una construcció destinada al transport de fluids —generalment utilitzada per dur aigua— i que, a diferència de les canonades, és oberta a l'atmosfera.
Nou!!: Neerlandesos і Canal hidràulic · Veure més »
Cançó de Rotllan
La Cançó de Rotllan o Rotllà (en francès, Chanson de Roland) és una cançó de gesta del que narra la batalla de Roncesvalls i té com a protagonista Rotllan, un cavaller a les ordres de l'emperador Carlemany.
Nou!!: Neerlandesos і Cançó de Rotllan · Veure més »
Cap de Bona Esperança
Cap de Bona Esperança El cap de Bona Esperança (en anglès Cape of Good Hope, en afrikaans Kaap die Goeie Hoop) és un cap de la costa atlàntica de Sud-àfrica situat al sud-oest del país.
Nou!!: Neerlandesos і Cap de Bona Esperança · Veure més »
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Nou!!: Neerlandesos і Carlemany · Veure més »
Carles I de Borgonya
Carles I de Borgonya "el Temerari" (Dijon 1433 - Nancy, 5 de gener 1477) fou duc de Borgonya, Brabant, Limburg i comte d'Artois i de Namur (després marquès), Borgonya, Flandes i Holanda (1467 - 1477).
Nou!!: Neerlandesos і Carles I de Borgonya · Veure més »
Cas
* Cas gramatical (lingüística), categoria de la flexió dels noms que serveix per indicar la funció sintàctica i semàntica dels mots en l'oració.
Nou!!: Neerlandesos і Cas · Veure més »
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Nou!!: Neerlandesos і Catolicisme · Veure més »
Caucs
Els caucs o xaucs (en llatí chauci o cauchi, o també cauci, en grec antic Καῦχοι, Καῦκοι), coneguts també com a curs (cursi), eren una tribu germànica que vivia a l'est dels frisis o frisons entre els rius Ems i Elba, limitant a l'orient amb els saxons, al nord-oest amb els longobards i al nord amb els angrivaris, i ocupaven el país d'Oldenburg i Hannover.
Nou!!: Neerlandesos і Caucs · Veure més »
Celtes
En un sentit ampli, celtes (grec: Κέλτoι) és el terme utilitzat per lingüistes i historiadors per a descriure el poble, o conjunt de pobles, de l'edat del ferro que parlaven llengües celtes pertanyents a una de les branques de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Neerlandesos і Celtes · Veure més »
Cens dels Estats Units del 2000
El 22è cens dels Estats Units d'Amèrica, que va dur a terme la Census Bureau, va determinar que la població resident dels Estats Units d'Amèrica a dia 1 d'abril de l'any 2000 era de 281.421.906 persones, un increment del 13,2% respecte a les 248.709.873 persones registrades durant el cens de l'any 1990.
Nou!!: Neerlandesos і Cens dels Estats Units del 2000 · Veure més »
Christiaan Huygens
Christiaan Huygens (l'Haia, 14 d'abril del 1629 - l'Haia, 8 de juny o 8 de juliol del 1695) va ser un matemàtic, físic i astrònom neerlandès, del, i un dels científics més influents en la seva època.
Nou!!: Neerlandesos і Christiaan Huygens · Veure més »
Ciutadania
Tres membres d'una mateixa família reben la nacionalitat australiana, el 2 de setembre del 2010. Albert Einstein va obtenir la nacionalitat americana l'1 d'octubre del 1940. En aquesta imatge, rep el document que ho certifica de les mans del jutge Phillip Forman. La ciutadania és l'estatus reconegut pels costums o la llei i que permet a una persona ser membre d'un estat.
Nou!!: Neerlandesos і Ciutadania · Veure més »
Ciutat del Cap
Ciutat del Cap —afrikaans: Kaapstad; xosa: Ikapa; anglès: Cape Town— és la segona ciutat més poblada de Sud-àfrica.
Nou!!: Neerlandesos і Ciutat del Cap · Veure més »
Clèveris
Clèveris (en alemany, Kleve) és una ciutat de l'estat alemany de Rin del Nord-Westfàlia, prop de la frontera amb els Països Baixos.
Nou!!: Neerlandesos і Clèveris · Veure més »
Cleves
Cleves és una població del Comtat de Hamilton a l'estat d'Ohio (Estats Units d'Amèrica).
Nou!!: Neerlandesos і Cleves · Veure més »
Clodoveu I
Clodoveu I (466 - 511), també Clovis, Chlodowech o Chlodwig fou rei dels francs (481 - 511) de la dinastia merovíngia..
Nou!!: Neerlandesos і Clodoveu I · Veure més »
Colònia (Alemanya)
Colònia o Colonya (Köln; en alemany de Colonya: Kölle; en Keulen) és una ciutat d'Alemanya situada a l'oest del país, al nord de Bonn i al sud de Düsseldorf.
Nou!!: Neerlandesos і Colònia (Alemanya) · Veure més »
Colònies
Les colònies o convivències són unes estades educatives per a infants i joves en les quals mestres o monitors realitzen educació no formal a través d'activitats lúdiques.
Nou!!: Neerlandesos і Colònies · Veure més »
Coloured
El terme coloured en el context de Sud-àfrica, Namíbia, Zàmbia, Botswana i Zimbàbue (que també es coneixen com a Bruinmense, Kleurlinge o Bruin Afrikaners en afrikaans) es refereix o es referia a un grup ètnic de races mestisses que tenien alguns avantpassats de l'Àfrica subsahariana però considerat com no suficient negre segons les lleis sud-africanes.
Nou!!: Neerlandesos і Coloured · Veure més »
Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals
La Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals (Verenigde Oostindische Compagnie, abreujat VOC en neerlandès, literalment Companyia Unida de les Índies Orientals).
Nou!!: Neerlandesos і Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals · Veure més »
Composició (gramàtica)
La composició és el procediment de formació de noves paraules a partir d'ajuntar dos o més lexemes (mots preexistents), amb derivació prèvia o posterior dels seus components o sense.
Nou!!: Neerlandesos і Composició (gramàtica) · Veure més »
Comtat d'Holanda
El Comtat d'Holanda o Holanda era un comtat del Sacre Imperi Romanogermànic del qual el territori comprenia les actuals províncies d'Holanda Meridional i d'Holanda Septentrional, sense les illes meridionals al delta del Rin i del Mosa i amb les illes septentrionals Terschelling, Vlieland, Urk i Schokland que van integrar-se a l'inici del a altres províncies.
Nou!!: Neerlandesos і Comtat d'Holanda · Veure més »
Comtat de Flandes
El Comtat de Flandes té el seu origen al, com a feu del rei de França, en un territori comprès entre el riu Escalda i el riu Authie.
Nou!!: Neerlandesos і Comtat de Flandes · Veure més »
Comtat dels Estats Units
Mapa dels Estats Units amb les divisions administratives de tercer nivell, els comtats, les parròquies de Louisiana i els municipis d'Alaska. Als Estats Units d'Amèrica, els comtats (counties) són un nivell d'administració governamental i polític local inferior a l'estat o als territoris federals.
Nou!!: Neerlandesos і Comtat dels Estats Units · Veure més »
Consonant
Les consonants són els sons de la parla generats pel pas de l'aire per les cavitats superiors de l'aparell fonador (la faringe, la cavitat bucal i la cavitat nasal).
Nou!!: Neerlandesos і Consonant · Veure més »
Contrareforma
Una còpia de la ''Vulgata'', l'edició llatina de la Bíblia catòlica, impresa al 1590, després que diverses de les reformes del Concili haguessin començat a tenir lloc al món catòlic. La Contrareforma (també anomenada la "Revifada catòlica" o la "Reforma catòlica") va ser el període de ressorgiment catòlic que començà amb el Concili de Trento (1545-1563) i acabà amb el final de la Guerra dels Trenta Anys (1648), i va ser iniciat en resposta al cisma provocat per Martí Luter i les diferents esglésies protestants.
Nou!!: Neerlandesos і Contrareforma · Veure més »
Costum
Un costum és una norma jurídica del dret consuetudinari creada basant-se en un ús prolongat i reiterat.
Nou!!: Neerlandesos і Costum · Veure més »
Crioll
Crioll és una persona que a l'Amèrica espanyola designava un fill de peninsulars nascut a Amèrica.
Nou!!: Neerlandesos і Crioll · Veure més »
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.
Nou!!: Neerlandesos і Cristianisme · Veure més »
Cultura gal·loromana
Hom designa amb cultura gal·loromana el conjunt d'art, d'arquitectura, de religió i d'usos i costums que van desenvolupar-se a Gàl·lia durant l'ocupació romana des del temps d'August fins a la caiguda de Roma, el 486.
Nou!!: Neerlandesos і Cultura gal·loromana · Veure més »
Curaçao
Curaçao és una illa de la mar Carib, a prop de la costa veneçolana, i un dels països constituents del Regne dels Països Baixos.
Nou!!: Neerlandesos і Curaçao · Veure més »
De Bilt
De Bilt és un municipi de la província d'Utrecht, al centre dels Països Baixos.
Nou!!: Neerlandesos і De Bilt · Veure més »
Dic
L'Afsluitdijk, construït als Països Baixos el 1932, va convertir el mar del Sud en un llac (l'IJsselmeer). Imatge per satèl·lit de l'Afsluitdijk, a dalt el Mar del nord, a baix el llac IJsselmeer que antigament era el mar del Sud. Defensa a la riba d'un riu construïda amb ''champas'' Un dic, també diga a l'Alguer, és un terraplè normalment artificial però que també pot ser natural, generalment de terra i pedres, paral·lel al curs d'un riu o a la vora d'un llac o del mar mateix.
Nou!!: Neerlandesos і Dic · Veure més »
Diftong
Un diftong és un grup fònic format per dues vocals que es pronuncien juntes en una mateixa síl·laba.
Nou!!: Neerlandesos і Diftong · Veure més »
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Nou!!: Neerlandesos і Dinastia dels Habsburg · Veure més »
Disset Províncies
Les Disset Províncies són una sèrie de feus, comtats i ducats que els Ducs de Borgonya van atènyer del al XVI també anomenats Països Baixos.
Nou!!: Neerlandesos і Disset Províncies · Veure més »
Ducat de Borgonya
El Ducat de Borgonya (877 – 1477) va ser un dels estats més importants de França durant l'edat mitjana arribant a comprendre l'actual regió francesa de Borgonya, així com les Disset Províncies dels Països Baixos.
Nou!!: Neerlandesos і Ducat de Borgonya · Veure més »
Ducat de Brabant
Mapa del ducat de Brabanti les fronteres belgoneerlandeses actuals El ducat de Brabant era un feu del Sacre Imperi romanogermànic, situat entre el principat de Lieja, el comtat de Namur, el comtat de Flandes i el comtat d'Hainaut.
Nou!!: Neerlandesos і Ducat de Brabant · Veure més »
Ducat de Limburg
El Ducat de Limburg era un territori del Sacre Imperi Romanogermànic i una de les Disset Províncies.
Nou!!: Neerlandesos і Ducat de Limburg · Veure més »
Edat antiga
Ledat antiga o antiguitat és el període de la història entre el naixement de l'escriptura i la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476, que marca l'inici de l'edat mitjana.
Nou!!: Neerlandesos і Edat antiga · Veure més »
Edat d'Or neerlandesa
''La ronda de nit'' (Rembrandt, 1642), peça emblemàtica del Rijksmuseum d'Amsterdam L'Edat d'Or neerlandesa va ser un període de la història neerlandesa, que aproximadament abraça el, durant la qual el comerç, la ciència, l'exèrcit i l'art de les Set Províncies Unides, els futurs Països Baixos eren entre els més aclamats del món.
Nou!!: Neerlandesos і Edat d'Or neerlandesa · Veure més »
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Nou!!: Neerlandesos і Edat mitjana · Veure més »
Edicte de Nantes
L‘edicte de Nantes, firmat el 30 d'abril de 1598 pel rei Enric IV de França, va ser un decret que va autoritzar la llibertat de culte, amb certs límits, als protestants calvinistes, també coneguts com hugonots.
Nou!!: Neerlandesos і Edicte de Nantes · Veure més »
Elba (riu)
Infografia dels afluents de l'Elba. L'Elba (en txec, Labe; en sòrab, Łobjo; en polonès, Łaba; en baix alemany, Elv; en alemany, Elbe; en hongarès, Elba) és un riu de l'Europa central que té el seu origen a Bohèmia (República Txeca), a la cara sud dels Sudets.
Nou!!: Neerlandesos і Elba (riu) · Veure més »
Elegast
Publicació antiga de ''Karel ende Van Elegast''. Elegast (esperit elf) és l'heroi i noble lladre del poema Karel ende Elegast, un poema épic medieval neerlandès.
Nou!!: Neerlandesos і Elegast · Veure més »
Endònim
Un endònim és el topònim o etnònim en la llengua pròpia o autòctona del lloc o ètnia.
Nou!!: Neerlandesos і Endònim · Veure més »
Erasme de Rotterdam
va ser un filòsof, filòleg i teòleg neerlandès.
Nou!!: Neerlandesos і Erasme de Rotterdam · Veure més »
Escocesos
Els escocesos (gaèlic escocès Albannaich, també scots) són un grup ètnic nadiu d'Escòcia.
Nou!!: Neerlandesos і Escocesos · Veure més »
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Nou!!: Neerlandesos і Espanya · Veure més »
Estat de Nova York
Nova York és un dels cinquanta estats dels Estats Units d'Amèrica, a cavall entre les regions del Nord-est i l'Atlàntic Mitjà.
Nou!!: Neerlandesos і Estat de Nova York · Veure més »
Estats Units d'Amèrica
Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.
Nou!!: Neerlandesos і Estats Units d'Amèrica · Veure més »
Etnografia
Letnografia (del grec etnos, 'poble' o 'nació', i grafia, 'escriure': 'descripció dels pobles') és la disciplina que descriu els costums i tradicions dels pobles en antropologia.
Nou!!: Neerlandesos і Etnografia · Veure més »
Federats
Els federats (foederati), es denominava en els primers temps de la història de l'antiga República Romana a qualsevol tribu que hagués subscrit a un tractat (foedus), que no era ni colònia romana ni se li havia concedit la ciutadania romana (civitas), però de la que s'esperava que proporcionés un contingent de soldats quan hi hagués problemes.
Nou!!: Neerlandesos і Federats · Veure més »
Feixisme
200x200px El ''fascio'' romà, símbol tradicional del feixisme El feixisme és una ideologia i un moviment polític que va sorgir a l'Europa d'entreguerres (1918-1939).
Nou!!: Neerlandesos і Feixisme · Veure més »
Felip II de Borgonya
Felip II de Borgonya l'Ardit (del francès hardi, generalment ‘agosarat’ o ‘intrèpid’) (Pontoise 1342 - castell de Halle, Bèlgica 1404), príncep de França i duc de Borgonya (1363-1404); comte de Turena (1360-1363); comte de Nevers (1384-1385), comte de Rethel (1384-1393); comte de Borgonya, Flandes i d'Artois (1384-1404); comte de Charolais (1390-1404) i duc de Limburg (1396-1404).
Nou!!: Neerlandesos і Felip II de Borgonya · Veure més »
Felip II de Castella
Felip II de Castella, dit el Prudent (Valladolid, 21 de maig de 1527 – L'Escorial, 13 de setembre de 1598), va ser monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598.
Nou!!: Neerlandesos і Felip II de Castella · Veure més »
Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel
Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel, tercer duc d'Alba de Tormes, fou un militar i polític castellà nascut a Piedrahita (1507) i mort a Lisboa (1582).
Nou!!: Neerlandesos і Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel · Veure més »
Feudalisme
El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social dut a terme durant l'edat mitjana a Europa, amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època.
Nou!!: Neerlandesos і Feudalisme · Veure més »
Flamenc occidental
El flamenc occidental (neerlandès west vlams, en flamenc vlaamsch o vlaemsch) és un grup de dialectes del neerlandès llengua germànica occidental parlada a part de Flandes (Bèlgica) i a part del districte de Dunkerque (Nord), territori conegut com a Westhoek o Flandes francès.
Nou!!: Neerlandesos і Flamenc occidental · Veure més »
Flandes
Flandes o tradicionalment en català Flanders (en neerlandès), també anomenada regió de Flandes (Vlaams Gewest), és una regió de Bèlgica que comprèn les províncies d'Anvers, de Flandes occidental, de Flandes oriental, del Brabant flamenc i de Limburg.
Nou!!: Neerlandesos і Flandes · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Neerlandesos і França · Veure més »
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Nou!!: Neerlandesos і Francès · Veure més »
Francesos
Els francesos (en francès, les Français) són els ciutadans de França, que prenen el seu nom dels francs (que vol dir "lliures"), una tribu germànica que envaí la Gàl·lia cap a la fi de l'Imperi Romà.
Nou!!: Neerlandesos і Francesos · Veure més »
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Nou!!: Neerlandesos і Francs · Veure més »
Franklin Delano Roosevelt
fou el 32è president dels Estats Units.
Nou!!: Neerlandesos і Franklin Delano Roosevelt · Veure més »
Frísia
Vista de satèl·lit de la badia de Helgoland (la costa de Frísia) Frísia (en frisó occidental: Fryslân, en frisó septentrional: Fraschlönj, en frisó oriental: Fräislound, en baix saxó: Freesland, en alemany i neerlandès: Friesland, en danès: Frisland) és una regió històrica costanera situada a l'angle sud-oriental de la mar del Nord, a l'anomenada ''badia d'Helgoland''.
Nou!!: Neerlandesos і Frísia · Veure més »
Frederic Enric d'Orange-Nassau
Frederic Enric d'Orange-Nassau (Delft, 29 de gener de 1584 - La Haia, 14 de març de 1647) fill de Guillem I i de la seva quarta esposa Lluïsa de Coligny, estatúder de les Províncies Unides i Príncep d'Orange (1625-1647).
Nou!!: Neerlandesos і Frederic Enric d'Orange-Nassau · Veure més »
Fricativa velar sorda
La consonant fricativa velar sorda és un so que es representa amb el signe en l'AFI.
Nou!!: Neerlandesos і Fricativa velar sorda · Veure més »
Frisó
El frisó (Frysk) és una llengua germànica occidental parlada a Frísia (nord dels Països Baixos, nord-oest d'Alemanya i sud-oest de Dinamarca), molt propera a l'anglès i en greu perill de desaparició.
Nou!!: Neerlandesos і Frisó · Veure més »
Frisó occidental
Àrees de parla frisona occidental El frisó occidental (West-Frysk) és una varietat del frisó parlat majoritàriament a la província de Frísia, al nord dels Països Baixos.
Nou!!: Neerlandesos і Frisó occidental · Veure més »
Frisó oriental
El frisó oriental o saterlandès (seeltersk) és una llengua minoritària, varietat del frisó, similar al frisó septentrional, que és parlat a alguns municipis de la Baixa Saxònia (Alemanya).
Nou!!: Neerlandesos і Frisó oriental · Veure més »
Frisó septentrional
Zona de parla frisona septentrional El frisó septentrional és una llengua minoritària, varietat del frisó, parlada a l'estat de Schleswig-Holstein (Alemanya), a la part de la costa entre els rius Eider al sud i Wiedau al nord i a les illes properes de Föhr (Fering), Amrum (Imömrang), Sylt (Sölring), Nordstrand (Noordströön), Pellworm, les deu illes del grup Halligen, i l'illa de Helgoland (Halunder), al districte de Nordfriesland.
Nou!!: Neerlandesos і Frisó septentrional · Veure més »
Frisis
Els frisis eren un dels pobles germànics que vivien vora del riu Rin, entre els Països Baixos i Dinamarca.
Nou!!: Neerlandesos і Frisis · Veure més »
Gal·lesos
Els gal·lesos (gal·lès Cymry) són un grup ètnic nadiu de Gal·les i associat a la llengua gal·lesa.
Nou!!: Neerlandesos і Gal·lesos · Veure més »
Gènere (gramàtica)
El gènere és una distinció de la gramàtica que classifica les paraules variables.
Nou!!: Neerlandesos і Gènere (gramàtica) · Veure més »
Gòtic (llengua)
El gòtic és una llengua extinta de la branca oriental (o òstic) de les llengües germàniques.
Nou!!: Neerlandesos і Gòtic (llengua) · Veure més »
Gentilici
Els gentilicis són els noms amb què es designen les persones, els animals i els objectes en relació amb el lloc de procedència (país, regió, comarca, ciutat, poble…).
Nou!!: Neerlandesos і Gentilici · Veure més »
Germànics
Els germànics eren un conjunt de pobles que habitaven al nord de l'Imperi romà i que van contribuir decisivament a la seva caiguda.
Nou!!: Neerlandesos і Germànics · Veure més »
Govern dels Països Baixos
El Govern dels Països Baixos s'ocupa del poder executiu i legislatiu.
Nou!!: Neerlandesos і Govern dels Països Baixos · Veure més »
Gran Depressió
La Gran Depressió va iniciar-se l'any 1929 amb la major recessió econòmica mundial de la història moderna, tant en profunditat com en duració.
Nou!!: Neerlandesos і Gran Depressió · Veure més »
Gremi
''Membres del Gremi de la Gran Ballesta de Malines -Gremi de Sant Jordi-'' (c.1500) pel mestre del gremi de Sant Jordi de Malines al Museu Reial de Belles Arts (Anvers). Un gremi o col·legi, antigament confraria és una agrupació de persones que fan el mateix ofici.
Nou!!: Neerlandesos і Gremi · Veure més »
Guerra Civil dels Estats Units
La Guerra Civil dels Estats Units, Guerra Civil Nord-americana o Guerra de Secessió dels Estats Units, va ser un conflicte bèl·lic ocorregut entre 1861 i 1865 entre vint-i-tres estats del nord dels Estats Units i una coalició d'onze estats del sud que van declarar-ne la independència i el dret a la secessió.
Nou!!: Neerlandesos і Guerra Civil dels Estats Units · Veure més »
Guerra dels Vuitanta Anys
La Guerra dels Vuitanta anys, o Guerra de Flandes, va ser una guerra que va enfrontar les Disset Províncies amb el seu sobirà, el rei d'Espanya, amb la finalitat d'aconseguir la independència i la llibertat religiosa.
Nou!!: Neerlandesos і Guerra dels Vuitanta Anys · Veure més »
Guillem I d'Orange-Nassau
Guillem I d'Orange-Nassau (castell de Dillenburg, Nassau, 24 d'abril de 1533 - Delft, 10 de juliol de 1584), també conegut com Guillem el Taciturn (traduït del neerlandès: Willem de Zwijger), o als Països Baixos com a Guillem d'Orange (neerlandès: Willem van Oranje), va ser el principal líder o estatúder de la revolta holandesa contra els Habsburg espanyols que va desencadenar la guerra dels vuitanta anys (1568–1648) i va donar lloc a la independència formal de les Províncies Unides el 1581.
Nou!!: Neerlandesos і Guillem I d'Orange-Nassau · Veure més »
Guillem III d'Anglaterra i II d'Escòcia
Guillem III d'Anglaterra i II d'Escòcia (14 de novembre del 1650 - 8 de març del 1702) va ser un príncep sobirà d'Orange per naixement.
Nou!!: Neerlandesos і Guillem III d'Anglaterra i II d'Escòcia · Veure més »
Guillemina I dels Països Baixos
, fou la reina dels Països Baixos des de l'any 1890 fins a l'any 1948, en què abdicà en favor de la seva filla, la reina Juliana.
Nou!!: Neerlandesos і Guillemina I dels Països Baixos · Veure més »
Hamburg
Hamburg (baix alemany: Hamborg) és una ciutat estat i un dels 16 estats federats d'Alemanya.
Nou!!: Neerlandesos і Hamburg · Veure més »
Hendrik Lorentz
Hendrik Antoon Lorentz (Arnhem, 18 de juliol de 1853 - Haarlem, 4 de febrer de 1928) fou un físic i matemàtic neerlandès guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1902.
Nou!!: Neerlandesos і Hendrik Lorentz · Veure més »
Història dels Països Baixos
Màscara d'un guerrer romà, descoberta prop de Leiden (1); escut d'armes de la casa dels Borgonya (2); escut d'armes de la casa hispànica en territori Habsburg (3); l'influent teòleg d'Utrecht Adriaan Florenszoon Boeyens (1459–1523), conseller de Carles V i després papa de Roma (4); portada de la primera Bíblia traduïda al neerlandès (5); ''La noia de la perla'', quadre de Vermeer (6); fotografia de les destrosses resultants de la invasió nazi (7) La història dels Països Baixos hauria d'englobar només el territori neerlandès.
Nou!!: Neerlandesos і Història dels Països Baixos · Veure més »
Hoboken (Nova Jersey)
Hoboken (unami: Hupokàn) és una ciutat de Nova Jersey, al comtat de Hudson, als Estats Units, que està situada a la riba oest del riu Hudson, just enfront de Manhattan.
Nou!!: Neerlandesos і Hoboken (Nova Jersey) · Veure més »
Holanda (regió)
Holanda és una regió de l'oest dels Països Baixos, dividida en dues províncies: Holanda Septentrional i Holanda Meridional.
Nou!!: Neerlandesos і Holanda (regió) · Veure més »
Holanda del Nord
Holanda del Nord (Noord-Holland, Frisó occidental: Noard-Holland) és una província dels Països Baixos localitzada a la part nord-oest de l'estat.
Nou!!: Neerlandesos і Holanda del Nord · Veure més »
Holanda del Sud
Holanda del Sud (Zuid-Holland) és una província dels Països Baixos.
Nou!!: Neerlandesos і Holanda del Sud · Veure més »
Holandès
Primer mapa: Les llengües del Benelux. Segon mapa: Els dialectes (l'holandès en groc).clrTercer mapa: Els subdialectes (l'holandès propi en groc clar). L'holandès o holandés és, juntament amb el brabançó, el dialecte més utilitzat de la llengua neerlandesa.
Nou!!: Neerlandesos і Holandès · Veure més »
Hugo de Groot
Hugo de Groot, Huig de Groot (llatinitzat com a Hugo Grotius) (Delft, Províncies Unides, 10 d'abril de 1583 - Rostock, Mecklemburg-Schwerin, Sacre Imperi, 28 d'agost de 1645) va ser un jurista, filòsof, escriptor i poeta neerlandès, considerat com el Pare del Dret Internacional i fundador de la sistemàtica moderna del dret internacional.
Nou!!: Neerlandesos і Hugo de Groot · Veure més »
Hugonot
Durant els segles XVI i XVII, hugonots va ser el nom donat als membres de l'Església protestant reformada de França.
Nou!!: Neerlandesos і Hugonot · Veure més »
Humanisme
Quatre filòsofs humanistes pensionats pels Médici: Marsilio Ficino, Cristoforo Landino, Angelo Poliziano i Demetrio Calcocondilas (fresc de Domenico Ghirlandaio). Lhumanisme és un moviment de renovació cultural que va sorgir a Itàlia, al, i que va ser expandit per Europa durant els segles i. Una de les concrecions de l'humanisme va ser el moviment europeu de retorn a l'estudi i valoració dels clàssics grecollatins, que es va desenvolupar a partir del, el vessant cultural del qual va ser el Renaixement.
Nou!!: Neerlandesos і Humanisme · Veure més »
Iconoclàstia
Iconoclàstia és aquella doctrina que s'oposa a la veneració d'imatges o ídols.
Nou!!: Neerlandesos і Iconoclàstia · Veure més »
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Nou!!: Neerlandesos і Imperi Romà · Veure més »
Imperi Romà d'Occident
L'Imperi Romà d'Occident fou la part occidental de l'Imperi Romà durant el període en el qual era administrada per una cort imperial pròpia, especialment entre el 395 i el 476, quan les províncies occidentals i les orientals eren governades per dues corts diferents, cadascuna amb la seva pròpia successió imperial.
Nou!!: Neerlandesos і Imperi Romà d'Occident · Veure més »
Impost
''Pagament d'impostos'', pedra calcària de Jaumont, II - III segle, conservada al ''Musée de la Cour d'Or'' a Metz. Un impost és una quantitat de diners exigida per les administracions públiques als ciutadans i a les empreses d'una regió, territori o país, com a contribució a la despesa pública.
Nou!!: Neerlandesos і Impost · Veure més »
Individualisme
L'individualisme és una teoria o doctrina que determina que l'única realitat és la pròpia de l'individu i en aquesta realitat regeixen les normes que li són pròpies.
Nou!!: Neerlandesos і Individualisme · Veure més »
Indonèsia
La República d'Indonèsia (Republik Indonesia en indonesi) és un Estat insular del sud-est d'Àsia situada a la Insulíndia, l'arxipèlag més gran del món, entre Indo-xina i Austràlia i entre els oceans Índic i Pacífic.
Nou!!: Neerlandesos і Indonèsia · Veure més »
Inquisició
Galileo Galilei jutjat per la Inquisició La inquisició va ser un seguit d'institucions judicials, majoritàriament a l'Església Catòlica Romana, d'origen medieval i que tenien com a missió vetllar per la integritat dels costums i per la puresa de la fe cristiana i de combatre i castigar les heretgies (les idees que l'Església considerava falses).
Nou!!: Neerlandesos і Inquisició · Veure més »
Intel·ligibilitat mútua
Llengües eslaves En lingüística, la intel·ligibilitat mútua és la capacitat que es presenta entre dos o més llengües o dialectes quan els respectius parlants poden entendre amb relativa facilitat la llengua dels altres.
Nou!!: Neerlandesos і Intel·ligibilitat mútua · Veure més »
Isabelle de Charrière
Retrat d'Isabelle de Charrière fet l'any 1766 per Quentin de La Tour, Museu d'Art i d'Història de Ginebra Retrat d'Isabelle de Charrière fet l'any 1777 per Jens Juel Isabelle van Tuyll, més coneguda pel seu nom de casada Isabelle de Charrière (Zuilen, Utrecht, 20 d'octubre de 1740-Colombier, Neuchâtel, 27 de desembre de 1805), fou una escriptora neerlandesa en llengua francesa.
Nou!!: Neerlandesos і Isabelle de Charrière · Veure més »
Isoglossa
Les isoglosses principals del pallarès. Una isoglossa (paraula bastida a partir del prefix grec iso- "igualtat" i de "llengua") és una línia imaginària que assenyala el límit entre la presència i l'absència d'un tret lingüístic concret –ja sigui de tipus fonològic, lèxic o d'alguna altra mena– i que separa dues àrees dialectals.
Nou!!: Neerlandesos і Isoglossa · Veure més »
Jacob Willemszoon de Wet
Jacob Willemszoon de Wet o Jacob de Wet el Vell, actiu a Haarlem entre el 1632 i el 1672, fou un pintor barroc neerlandès, especialitzat en pintura bíblica i d'història, de vegades, tractada com a paisatge amb figures.
Nou!!: Neerlandesos і Jacob Willemszoon de Wet · Veure més »
Jan Leeghwater
Bust de Jan Adriaanszoon Leeghwater, Middenbeemster Jan Adriaanszoon Leeghwater (1575, De Rijp, Països Baixos – 1650) va ser un arquitecte, constructor de molins i enginyer hidràulic neerlandès.
Nou!!: Neerlandesos і Jan Leeghwater · Veure més »
Jan van Asseliers
Jan van Asseliers també anomenat Johannes Asseliers, (Anvers 1520 o 1522 - Delft 1587 o 1584) va ser un jurista i escrivà dels Estats Generals dels Països Baixos.
Nou!!: Neerlandesos і Jan van Asseliers · Veure més »
Japó
El Japó (en japonès 日本, Nihon o Nippon; oficialment 日本国, Nihon-koku o Nipon-koku o Estat del Japó) és un país insular de l'Àsia Oriental.
Nou!!: Neerlandesos і Japó · Veure més »
Johan Cruyff
Hendrik Johannes «Johan» Cruijff, conegut internacionalment com a Johan Cruyff, AFI /ˈjoːɦɑn ˈkrœyf/, (Amsterdam, 25 d'abril de 1947 - Barcelona, 24 de març de 2016), va ser un jugador i entrenador neerlandès, considerat per la FIFA com un dels quatre millors jugadors de futbol del, amb Pelé, Maradona i Di Stéfano, i el millor jugador europeu de tots els temps.
Nou!!: Neerlandesos і Johan Cruyff · Veure més »
Johan de Witt
Johan de Witt o Jan de Witt (Dordrecht, 24 de setembre de 1625 - La Haia, 20 d'agost de 1672) fou un polític neerlandès del que dirigí les Set Províncies Unides dels Països Baixos en oposició a la casa d'Orange i que va ser assassinat amb el seu germà Cornelius el 1672.
Nou!!: Neerlandesos і Johan de Witt · Veure més »
Johan Thorbecke
Johan Rudolph Thorbecke (Zwolle, 14 de gener de 1798 — La Haia, 4 de juny 1872) era un polític neerlandès de convicció liberal.
Nou!!: Neerlandesos і Johan Thorbecke · Veure més »
Johan van Oldenbarnevelt
Johan van Oldenbarnevelt (Amersfoort, 14 de setembre de 1547-La Haia, 13 de maig de 1619) va ser un advocat, polític i home d'estat neerlandès, el qual va tenir un paper molt important a la guerra que va portar a la independència d'Holanda d'Espanya.
Nou!!: Neerlandesos і Johan van Oldenbarnevelt · Veure més »
Johannes Diderik van der Waals
Johannes Diderik van der Waals (Leiden, Països Baixos 1837 - Amsterdam, Països Baixos 1923) fou un professor i físic neerlandès, guanyador del Premi Nobel de Física l'any 1910 pel seu treball sobre l’equació d'estat de gasos i líquids.
Nou!!: Neerlandesos і Johannes Diderik van der Waals · Veure més »
Johannes Vermeer de Delft
L'únic suposat retrat de Vermeer Johannes Vermeer o Jan Vermeer (Delft, 1632 - 15 de desembre de 1675) fou un pintor neerlandès especialitzat en interiors domèstics, retrats i vistes urbanes, considerat un dels més grans de tots els temps.
Nou!!: Neerlandesos і Johannes Vermeer de Delft · Veure més »
Khoikhoi
Habitatge tradicional khoikhoi Els khoikhoi ('humans dels humans') o simplement khoi, antigament anomenats hotentots, nom ja obsolet, són una ètnia nòmada del sud-oest d'Àfrica.
Nou!!: Neerlandesos і Khoikhoi · Veure més »
Limburguès
El limburguès (limburgs) és un grup de llengües franques parlades a Limburg (Bèlgica) i la Renània, a prop de la frontera entre Bèlgica, els Països Baixos i Alemanya.
Nou!!: Neerlandesos і Limburguès · Veure més »
Llei Sàlica
El rei Clodoveu dicta la ''Llei Sàlica'' (Codi per les lleis bàrbares) envoltat pels caps militars de la seva cort. La Llei Sàlica (del Llatí Lex Salica) va ser un conjunt de lleis tradicionals, entre les quals es trobava la regulació de la successió monàstiques a favor dels successors homes, creades per a governar els francs salis a principis de l'edat mitjana durant el regnat de Clodoveu I durant el.
Nou!!: Neerlandesos і Llei Sàlica · Veure més »
Llengües frànciques
Cobertura geogràfica de les llengües frànciques Les llengües frànciques són un conjunt de llengües i dialectes, variants de les llengües germàniques parlades pels francs en la part nord-oriental del que fou el Regne Franc.
Nou!!: Neerlandesos і Llengües frànciques · Veure més »
Llengües germàniques occidentals
Les llengües germàniques occidentals són un subgrup de la branca germànica de les llengües indoeuropees, el més important pel que fa al nombre de parlants.
Nou!!: Neerlandesos і Llengües germàniques occidentals · Veure més »
Llengua estàndard
Una llengua estàndard (també estàndard lingüístic) és una elaboració artificial i planificada a partir del diasistema d'una llengua, per tal d'obtenir un model de llengua unitari per a l'ensenyament, els usos oficials i els usos escrits i formals, que alhora permeti cohesionar, des del punt de vista polític i social, el territori on és oficial.
Nou!!: Neerlandesos і Llengua estàndard · Veure més »
Llengua materna
Una mare parlant amb amigues i la seva criatura, en un ambient distès La llengua materna, llengua nadiua o primera llengua és el primer idioma que s'adquireix, en la primera etapa de socialització.
Nou!!: Neerlandesos і Llengua materna · Veure més »
Llengua oficial
La llengua oficial o idioma oficial d'un país és l'idioma que s'adopta com a propi i preferent en les negociacions entre el govern i el poble o entre aquell país i d'altres.
Nou!!: Neerlandesos і Llengua oficial · Veure més »
Llibertat de culte
Declaració dels Drets de l'Home garanteix la llibertat de culte. La llibertat de culte, llibertat religiosa o llibertat de consciència és un dret fonamental que es refereix a l'opció de cada ser humà d'elegir lliurement la seva religió, de no elegir cap (irreligió), o de no creure o validar l'existència d'un Déu (ateisme i agnosticisme) i poder exercir l'esmentada creença públicament, sense ser víctima d'opressió, discriminació o intent de canviar-la.
Nou!!: Neerlandesos і Llibertat de culte · Veure més »
Lliga Hanseàtica
La Lliga Hanseàtica, Hansa alemanya o en llatí Hansa Teutonica era un gremi més o menys solt de comerciants de ciutats de la costa del mar del Nord i Bàltic des de Bruges al oest i Königsberg a l'est alemanys al mar Bàltic, amb dependències fins als països escandinaus i Anglaterra.
Nou!!: Neerlandesos і Lliga Hanseàtica · Veure més »
Malai
El malai, oficialment conegut com a bahasa Melayu (que significa ‘llengua malaia’), és una llengua austronèsica parlada pels malais a la península de Malacca, al sud de Tailàndia, a Singapur i a parts de Sumatra.
Nou!!: Neerlandesos і Malai · Veure més »
Mar Bàltica
La mar Bàltica, o el mar Bàltic, és una mar del nord d'Europa, oberta a la mar del Nord i, finalment, a l'oceà Atlàntic a través dels estrets de Kattegat i Skagerrak.
Nou!!: Neerlandesos і Mar Bàltica · Veure més »
Maria de Borgonya
Maria de Borgonya (Brussel·les 1457 - Bruges 1482), duquessa de Borgonya, Brabant i Limburg; Comtessa de Flandes, d'Hainaut i d'Holanda (1477-1482), l'última de la dinastia Valois en regnar a Borgonya.
Nou!!: Neerlandesos і Maria de Borgonya · Veure més »
Martin Van Buren
Martin van Buren (Kinderhook, Nova York 5 de desembre del 1782 - 24 de juliol del 1862), també conegut com a Old Kinderhook, va ser el vuitè president dels Estats Units d'Amèrica.
Nou!!: Neerlandesos і Martin Van Buren · Veure més »
Maurici de Nassau
Maurici de Nassau (Maurits van Oranje; 14 de novembre de 1567 – 23 d'abril de 1625) va ser el sobirà Príncep d'Orange des del 1618.
Nou!!: Neerlandesos і Maurici de Nassau · Veure més »
Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic
Maximilià I (en alemany Maximilian I; Wiener Neustadt, Baixa Àustria, 22 de març de 1459 - Wels, Alta Àustria, 12 de gener de 1519) va ser emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (rei dels Romans) i arxiduc d'Àustria.
Nou!!: Neerlandesos і Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Música tradicional
La música tradicional comprèn les músiques populars genuïnes.
Nou!!: Neerlandesos і Música tradicional · Veure més »
Mecklenburg-Pomerània Occidental
Mecklenburg-Pomerània Occidental (en alemany: Mecklenburg-Vorpommern) és un estat federal d'Alemanya situat al nord-est del país.
Nou!!: Neerlandesos і Mecklenburg-Pomerània Occidental · Veure més »
Mennonisme
Menonites a Mèxic Els mennonites són una branca pacifista i trinitària del moviment cristià anabaptista.
Nou!!: Neerlandesos і Mennonisme · Veure més »
Michiel de Ruyter
Michiel de Ruyter o Michiel Adriaenszoon de Ruyter (Vlissingen, 24 de març de 1607 - 29 d'abril de 1676) fou un almirall neerlandès.
Nou!!: Neerlandesos і Michiel de Ruyter · Veure més »
Mitologia germànica
La mitologia germànica és un terme ampli per designar els mites associats amb l'històric paganisme germànic, el conjunt de creences professades pels antics pobles germànics abans de la cristianització, en diferents regions del Nord d'Europa, com l'antiga Germània, Escandinàvia, Islàndia, les illes Òrcades i Shetland, la costa més meridional d'Escòcia o la part oriental d'Anglaterra.
Nou!!: Neerlandesos і Mitologia germànica · Veure més »
Mosa
El Mosa (Meuse en francès, Moûse en való, Maas en neerlandès) és un riu de l'Europa Occidental.
Nou!!: Neerlandesos і Mosa · Veure més »
Moscou
Moscou (en rus Москва́, transcrit Moskvà Pronúncia mɐˈskva) és la capital de Rússia.
Nou!!: Neerlandesos і Moscou · Veure més »
Moviment Nacional Socialista dels Països Baixos
Emblema del NSB (1931-1936) Carnet de partit de Mussert Moviment Nacional Socialista dels Països Baixos (neerlandès Nationaal-Socialistische Beweging in Nederland, NSB) fou un partit polític neerlandès fundat a Utrecht el 1931 per Anton Mussert i Cornelis van Geelkerken, i prohibit el 1945.
Nou!!: Neerlandesos і Moviment Nacional Socialista dels Països Baixos · Veure més »
Mulat
El mulat Juan de Pareja, per Diego Velázquez (1650) En definir races en l'edat mitjana els europeus de manera arbitrària van categoritzar l'humà així: blanc, indi, negre i la mescla entre ells: mestís, mulat i zambo, per virtut de les faccions racials.
Nou!!: Neerlandesos і Mulat · Veure més »
Multatuli
Eduard Douwes Dekker (Amsterdam, 2 de març de 1820 - Ingelheim am Rhein, 19 de febrer de 1887), més conegut sota el pseudònim Multatuli, fou un escriptor neerlandès.
Nou!!: Neerlandesos і Multatuli · Veure més »
Nació
El terme nació és un concepte de significat complex i múltiple que -breument- fa referència bàsicament al conjunt d'individus d'un marc legal concret o bé a un conjunt d'individus amb característiques culturals comunes en un espai geogràfic més o menys delimitat.
Nou!!: Neerlandesos і Nació · Veure més »
Nacionalisme romàntic
Revolució francesa de juliol El nacionalisme romàntic, també anomenat «nacionalisme orgànic» o «nacionalisme de la identitat», és una forma de nacionalisme en la qual l'estat deriva la seva legitimitat política com a conseqüència orgànica de la unitat dels individus que aquest governa.
Nou!!: Neerlandesos і Nacionalisme romàntic · Veure més »
Nazisme
L'esvàstica, símbol indoeuropeu adoptat pel nazisme. salutació feixista. El nazisme o nacionalsocialisme (de l'alemany Nationalsozialismus; AFI) és la ideologia i pràctiques del Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys (NSDAP) d'Adolf Hitler; i les polítiques adoptades pel govern de l'Alemanya Nazi a partir del 1933 fins al 1945, un període també conegut com a Tercer Reich.
Nou!!: Neerlandesos і Nazisme · Veure més »
Nèustria
'''Nèustria''', l'any 852 Nèustria va ser un dels regnes de la monarquia franca durant la dinastia merovíngia, que agrupava les províncies del nord i el nord-oest de la Gàl·lia.
Nou!!: Neerlandesos і Nèustria · Veure més »
Neerlandès
El neerlandès o neerlandés, també anomenat holandès o holandés, és una llengua germànica occidental parlada als Països Baixos (així com antigues colònies), a Flandes (Bèlgica) i a un petit territori del nord de França, anomenat Westhoek.
Nou!!: Neerlandesos і Neerlandès · Veure més »
Nord - Pas de Calais
El Nord - Pas de Calais (Nôord-Nauw van Kales en flamenc occidental) fou una antiga regió francesa, que agrupava els territoris històrics de Flandes francès i el comtat d'Artois.
Nou!!: Neerlandesos і Nord - Pas de Calais · Veure més »
Nous Països Baixos
Els Nous Països Baixos (Nieuw-Nedeland en neerlandès - Nova Belgica, Novum Belgium) fou una província colonial de la República dels Set Països Baixos Unificats de la costa est de Nord-amèrica.
Nou!!: Neerlandesos і Nous Països Baixos · Veure més »
Nova York
Nova York (en anglès i oficialment, City of New York) és la ciutat més poblada de l'estat de Nova York i dels Estats Units d'Amèrica, i la segona aglomeració urbana del continent, després de la Ciutat de Mèxic.
Nou!!: Neerlandesos і Nova York · Veure més »
Nova Zelanda
Nova Zelanda (Nova Terra del Mar, en referència a la província neerlandesa; Aotearoa en maori, llarg núvol blanc) és un estat situat a uns 2.000 quilòmetres al sud-est d'Austràlia.
Nou!!: Neerlandesos і Nova Zelanda · Veure més »
Ostsiedlung
Evolució de l'àrea lingüística alemanya des de l'any 900 fins al 1400 Ostsiedlung és el terme alemany per a designar la colonització alemanya a l'Europa Central i Oriental que va començar al i va concloure al, encara que amb eventuals episodis els segles i. Aquesta colonització fou majoritàriament revertida a la fi de la Segona Guerra Mundial.
Nou!!: Neerlandesos і Ostsiedlung · Veure més »
Països Baixos
Els Països Baixos són un país constituent (land) del Regne dels Països Baixos i estat membre de la Unió Europea.
Nou!!: Neerlandesos і Països Baixos · Veure més »
Països Baixos (topònim)
Al curs de la història, la noció geogràfica i política dels Països Baixos ha tingut diverses significacions que causen sovint confusió.
Nou!!: Neerlandesos і Països Baixos (topònim) · Veure més »
Països Baixos del sud
Països Baixos del Sud (o meridionals) és una denominació que s'utilitza de vegades en un context geogràfic per designar la part meridional de les Disset Províncies, els Països Baixos espanyols, els Països Baixos austríacs o Bèlgica, i en contrast amb els Països Baixos del nord.
Nou!!: Neerlandesos і Països Baixos del sud · Veure més »
Paganisme germànic
encanteri de Merseburg, 1905. Amb encanteris, els déus de la mitologia germànica continental curen un cavall. El paganisme germànic fa referència a les diverses pràctiques religioses dels pobles germànics des de l’ edat del ferro fins a la cristianització durant l'edat mitjana.
Nou!!: Neerlandesos і Paganisme germànic · Veure més »
Paneslavisme
Bandera paneslava proposada per la Convenció Paneslava de Praga de 1848. Eslaus meridionals El paneslavisme és un moviment polític i cultural, nascut d'un moviment nacionalista, l'objectiu del qual va ser la unió cultural, religiosa i política dels diversos països eslaus d'Europa en una sola entitat política.
Nou!!: Neerlandesos і Paneslavisme · Veure més »
Pangermanisme
Atles dels parlants de llengua alemanya segons el cens del 1910. El Pangermanisme (del grec pān-, tot, i Germania) és un moviment ideològic i polític partidari de la unificació de tots els pobles d'origen alemany en la Grossdeutschland (Gran Alemanya).
Nou!!: Neerlandesos і Pangermanisme · Veure més »
Pannacionalisme
El pannacionalisme és un corrent del nacionalisme que busca assimilar en una mateixa esfera tots els pobles amb una cultura comuna, que coincideix amb una àmplia regió cultural.
Nou!!: Neerlandesos і Pannacionalisme · Veure més »
Pars pro toto
Pars pro toto és una recurs llatí que significa « una part pel tot» on una porció d'un objecte o concepte representa la totalitat d'aquest o el seu context.
Nou!!: Neerlandesos і Pars pro toto · Veure més »
Pau de Westfàlia
La Pau de Westfàlia, també coneguda com la dels Tractats de Münster i Osnabrück, foren una sèrie de tractats que van posar fi a la Guerra dels Trenta Anys i oficialment reconeixien les Províncies Unides Holandeses i la Confederació Suïssa.
Nou!!: Neerlandesos і Pau de Westfàlia · Veure més »
Pere el Gran
anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.
Nou!!: Neerlandesos і Pere el Gran · Veure més »
Pragmàtica sanció
Una pragmàtica sanció és aquella norma o disposició legal promulgada per un rei i que afecta aspectes fonamentals de l'estat, regulant qüestions com la successió al tron o d'altres.
Nou!!: Neerlandesos і Pragmàtica sanció · Veure més »
Prússia
Prússia - Preußen en alemany, Prūsa en prussià, Borussia, Prussia o Prutenia en llatí; Prusy en polonès, Prussija en rus, en lituà Prūsija fou un regne nascut al centre d'Europa durant l'edat moderna, que esdevingué l'eix sobre el que orbità la unificació alemanya i l'Imperi Alemany, fins que fou dissolta després de la victòria dels Aliats de la Segona Guerra Mundial.
Nou!!: Neerlandesos і Prússia · Veure més »
Protestantisme
El protestantisme és una branca del cristianisme que agrupa diverses denominacions cristianes i generalment es refereix a aquelles que es van separar de l'Església catòlica arran de la Reforma del, les derivades d'aquestes i també aquelles que hi comparteixen doctrines o ideologies similars.
Nou!!: Neerlandesos і Protestantisme · Veure més »
Protogermànic
El protogermànic (o germànic comú) és l'ancestre comú hipotètic de totes les llengües germàniques, que inclouen, entre altres, l'anglès modern, el neerlandès i l'alemany.
Nou!!: Neerlandesos і Protogermànic · Veure més »
Província de Frísia
Catòlica 8% --> Frísia és una província del nord dels Països Baixos, corresponent a part de l'antiga regió de Frísia.
Nou!!: Neerlandesos і Província de Frísia · Veure més »
Províncies Unides
Les Províncies Unides, o Set Províncies Unides dels Països Baixos, és el nom amb què es coneixien els Països Baixos septentrionals, a l'època de la Guerra de Successió espanyola, al, entre l'any 1579 i el 1795, constituïdes com a república federal des de la unió d'Utrecht (1579).
Nou!!: Neerlandesos і Províncies Unides · Veure més »
Ramaderia
bestiar. La ramaderia és l'activitat humana consistent en la domesticació i explotació d'animals per obtenir-ne aliment, productes derivats (llana, cuir, etc.), o serveis (animals de tir, animals de bast, amb finalitats recreatives, animals per a laboratori, etc.). El conjunt d'animals així emprats s'anomena «bestiar».
Nou!!: Neerlandesos і Ramaderia · Veure més »
Randstad
Principals municipis del Randstad. Noti's les àrees ressaltades no corresponen només als principals nuclis urbans sinó a la totalitat dels seus municipis. El Randstad (Ciutat de la Vora) és una aglomeració urbana de l'oest dels Països Baixos.
Nou!!: Neerlandesos і Randstad · Veure més »
Reforma Protestant
luterana a Carolina del Sud mostra escenes claus de la Reforma Protestant. La Reforma protestant va ser un moviment de reforma cristiana a Europa, que generalment es considera que comença amb Les 95 tesis de Martí Luter, el 1517, tot i que existeixen una sèrie de precursors com Johannes Hus anteriors a aquest esdeveniment.
Nou!!: Neerlandesos і Reforma Protestant · Veure més »
Registre civil
El registre civil és una funció administrativa (per regla general un servei públic) que té per objectiu deixar constància dels fets o actes relatiu a l'estat civil de les persones naturals i altres que les lleis li encomanin.
Nou!!: Neerlandesos і Registre civil · Veure més »
Regne Franc
Els regnes francs foren regnes germànics que proliferaren en el territori de l'actual França, l'actual Bèlgica, els Països Baixos i part d'Alemanya, en l'antiguitat tardana després de la desaparició de la Imperi Romà d'Occident i l'establiment al territori pel poble dels francs durant el.
Nou!!: Neerlandesos і Regne Franc · Veure més »
Regne Unit
El Regne Unit (en anglès: The United Kingdom) oficialment, el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord (en anglès: The United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland) és un estat insular sobirà localitzat al nord-oest d'Europa.
Nou!!: Neerlandesos і Regne Unit · Veure més »
Regne Unit dels Països Baixos
Regne Unit dels Països Baixos és el nom d'un regne compost pels Països Baixos septentrionals, els Països Baixos austríacs i el Principat de Lieja després del Congrés de Viena l'any 1815, després de la desfeta de Napoleó a Waterloo.
Nou!!: Neerlandesos і Regne Unit dels Països Baixos · Veure més »
Rembrandt van Rijn
Rembrandt Harmenszoon van Rijn (Leiden, Països Baixos, 15 de juliol de 1606 - Amsterdam, 4 d'octubre de 1669) fou un pintor i gravador del barroc neerlandès.
Nou!!: Neerlandesos і Rembrandt van Rijn · Veure més »
Revolució belga
La Revolució belga contra el rei Guillem I dels Països Baixos va començar el 25 d'agost de 1830 després d'una òpera de Daniel-François Esprit Auber, La Muette de Portici, al teatre de La Monnaie de Brussel·les.
Nou!!: Neerlandesos і Revolució belga · Veure més »
Revolució Nacional Indonèsia
La Revolució Nacional Indonèsia o Guerra de la independència d'Indonèsia (1945-49) fou un conflicte entre Indonèsia i els Països Baixos posterior a la declaració d'independència de l'antic territori colonial de les Índies Orientals Neerlandeses.
Nou!!: Neerlandesos і Revolució Nacional Indonèsia · Veure més »
Rin
El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.
Nou!!: Neerlandesos і Rin · Veure més »
Saale
El Saale és un riu d'Europa Central que neix prop de Zell, passa per les ciutats alemanyes de Hof, Saalfeld, Rudolstadt, Jena, Naumburg, Weißenfels, Merseburg, Halle i desemboca a l'Elba prop de Barby.
Nou!!: Neerlandesos і Saale · Veure més »
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Nou!!: Neerlandesos і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Sal·luvis
Els sal·luvis, sàlies, salis o sàl·lies (Salluvii, Salyes, Salyi, Sallyes o Sallies; Σάλυες segons Esteve de Bizanci) eren un poble gal.
Nou!!: Neerlandesos і Sal·luvis · Veure més »
Saxons
Els saxons (saxones, Σάξονες) eren un dels anomenats pobles germànics.
Nou!!: Neerlandesos і Saxons · Veure més »
Sàhara
El Sàhara (literalment ‘el Gran Desert’; o Tiniri) és un desert de tipus càlid situat al nord de l'Àfrica.
Nou!!: Neerlandesos і Sàhara · Veure més »
Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.
Nou!!: Neerlandesos і Segona Guerra Mundial · Veure més »
Servei militar
Sense dades El servei militar (popularment també dit mili) és una prestació de serveis en un exèrcit o organització militar, tant com a resultat d'haver-ho triat com a feina (servei militar professional), d'haver-s'hi apuntat espontàniament (servei militar voluntari) o d'un reclutament forçós (servei militar obligatori).
Nou!!: Neerlandesos і Servei militar · Veure més »
Setge d'Anvers
El setge d'Anvers ocorregut durant la Guerra dels Vuitanta Anys, entre juliol de 1584 i agost de 1585, i es va consumar per les tropes espanyoles al comandament d'Alexandre Farnese (duc de Parma) contra les tropes la República de les Províncies Unides.
Nou!!: Neerlandesos і Setge d'Anvers · Veure més »
Sint Maarten
Sint Maarten (literalment Sant Martí) és un país constituent del Regne dels Països Baixos que ocupa la meitat meridional de l'illa de Sant Martí, al Carib.
Nou!!: Neerlandesos і Sint Maarten · Veure més »
Sri Lanka
Sri Lanka (en singalès:ශ්රී ලංකා, Śrī Laṃkā i en tàmil: இலங்கை, Ilaṅkai) és un estat asiàtic de tradició mil·lenària famós per ser un puntal de saviesa en l'antiguitat i per ser avui un dels països més densament poblats.
Nou!!: Neerlandesos і Sri Lanka · Veure més »
Subcultura
Els punks ''Grey Organisation'' Una subcultura és un conjunt de codis socials que segueixen persones que s'identifiquen com a grup, dins la societat global.
Nou!!: Neerlandesos і Subcultura · Veure més »
Substrat (lingüística)
En lingüística, un substrat és la llengua o llengües que en un territori determinat ha estat substituïda per una llengua dominant, per causes d'una colonització o una conquesta, i la seva influència en la nova llengua amb alguns trets lingüístics.
Nou!!: Neerlandesos і Substrat (lingüística) · Veure més »
Sud-àfrica
La República de Sud-àfrica és un Estat localitzat a l'extrem meridional de l'Àfrica.
Nou!!: Neerlandesos і Sud-àfrica · Veure més »
Surinam
El Surinam (en neerlandès Suriname), oficialment la República del Surinam (en neerlandès Republiek Suriname), és un estat del nord-est de l'Amèrica del Sud situat entre la Guaiana (a l'oest) i la Guaiana Francesa (a l'est), amb l'oceà Atlàntic al nord i el Brasil al sud.
Nou!!: Neerlandesos і Surinam · Veure més »
Taiwan
Taiwan (en xinès tradicional: 台灣, en xinès simplificat: 台湾), tradicionalment coneguda amb el nom portuguès de Formosa, és una illa davant la costa de la Xina, de la qual està separada per l'estret de Taiwan.
Nou!!: Neerlandesos і Taiwan · Veure més »
Theodore Roosevelt
fou el 26è president dels Estats Units.
Nou!!: Neerlandesos і Theodore Roosevelt · Veure més »
Toronto
Toronto és la ciutat més gran del Canadà i la capital de la província d'Ontàrio.
Nou!!: Neerlandesos і Toronto · Veure més »
Tretze Colònies
Les Tretze Colònies eren part de l'Amèrica britànica, un nom utilitzat per la Gran Bretanya, fins al Tractat de París de 1783 que reconegué la independència dels Estats Units d'Amèrica.
Nou!!: Neerlandesos і Tretze Colònies · Veure més »
Tribunal dels Tumults
El Tribunal dels Tumults va ser un jutjat d'excepció instaurat el 5 de setembre de 1567 a Brussel·les als Països Baixos espanyols per Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel, tercer duc d'Alba, instigat per Felip II d'Espanya, per perseguir els oponents al règim espanyol i assegurar els interessos del rei.
Nou!!: Neerlandesos і Tribunal dels Tumults · Veure més »
Unió d'Utrecht
Mapa dels Països Baixos, amb la unió d'Utrecht i la d'Arràs (1579) La unió d'Utrecht fou una aliança militar establerta el 23 de gener del 1580 per algunes les províncies dissidents de les Disset Províncies.
Nou!!: Neerlandesos і Unió d'Utrecht · Veure més »
Unió de la Llengua Neerlandesa
La Unió de la Llengua Neerlandesa o la Nederlandse Taalunie fou pactada el 1980 a Brussel·les per preservar la unitat de la llengua neerlandesa i per promoure la col·laboració internacional entre els països als quals és una llengua oficial o molt usada.
Nou!!: Neerlandesos і Unió de la Llengua Neerlandesa · Veure més »
Unió de Nacions Sud-americanes
La Unió de Nacions Sud-americanes és una unió intergovernamental que havia d'integrar dues unions duaneres existents: el Mercosur i la Comunitat Andina de Nacions (CAN), com a part del procés d'integració sud-americana, basant-se en el model de la Unió Europea.
Nou!!: Neerlandesos і Unió de Nacions Sud-americanes · Veure més »
Unió Europea
La Unió Europea (UE) és una unió econòmica i política sui generis de 27 estats, situats en la seva major part a Europa.
Nou!!: Neerlandesos і Unió Europea · Veure més »
Unió Sud-africana
La Unió Sud-africana (anglès Union of South Africa; afrikaans Unie van Suid-Afrika) fou un estat de la Commonwealth, antecessor de l'actual república de Sud-àfrica. Es va constituir el 31 de maig de 1910, com a resultat de la consolidació de la colònies britàniques en la regió austral d'Àfrica sota un sol sistema de govern. Les colònies prèviament separades Colònia del Cap, Colònia de Natal, Colònia de Transvaal i Colònia del Riu Orange es van convertir en Províncies de la Unió Sud-africana com a Província del Cap, Natal, Transvaal i Província de l'Estat Lliure d'Orange, respectivament. Amb la transformació de Sud-àfrica d'un domini en la Comunitat Britànica de Nacions a una República en 1961, la Unió Sud-africana va deixar d'existir i des de llavors parteix de la història de l'estat de l'actual República de Sud-àfrica.
Nou!!: Neerlandesos і Unió Sud-africana · Veure més »
Valònia
Valònia (en való Walonreye o Waloneye, francès Wallonie, alemany Wallonien, neerlandès Wallonië), també anomenada Regió valona (en való Redjon walone, francès: Région wallonne; alemany: Wallonische Region; neerlandès Waals Gewest), és una regió de Bèlgica que comprèn les províncies d'Hainaut, de Lieja, de Luxemburg, de Namur i de Brabant Való.
Nou!!: Neerlandesos і Valònia · Veure més »
Vàndals
Invasions bàrbares de l'Imperi Romà: les fletxes blaves representen les invasions vàndales Els vàndals foren un poble del centre d'Europa, un dels pobles indoeuropeus de família germànica, que habitaven les regions riberenques de la mar Bàltica (en la zona de les actuals Alemanya i Polònia).
Nou!!: Neerlandesos і Vàndals · Veure més »
Vístula
El Vístula al seu pas per Wawel, a Cracòvia El Vístula (en polonès: Wisła) és un dels principals rius de l'Europa oriental, el més llarg dels que desemboquen al mar Bàltic i el més important de Polònia, per on discorre íntegrament.
Nou!!: Neerlandesos і Vístula · Veure més »
Verdinaso
Verdinaso o Dinaso era un grup polític flamenc de caràcter feixista, fundat l'octubre del 1931 en una reunió a l'Hotel Richelieu de Gant per Joris van Severen, Jef François, l'escriptor Wies Moens i Emile Thiers.
Nou!!: Neerlandesos і Verdinaso · Veure més »
Vincent van Gogh
Vincent Willem van Gogh, (Zundert, 30 de març del 1853 – Auvers-sur-Oise, 29 de juliol del 1890) fou un pintor postimpressionista neerlandès, autor d'uns 900 quadres (27 d'aquests autoretrats) i uns 1.600 dibuixos.
Nou!!: Neerlandesos і Vincent van Gogh · Veure més »
Vocal
Les vocals són els sons de la parla que s'articulen exclusivament amb la vibració de les cordes vocals, sense que el pas de l'aire per les cavitats superiors de l'aparell fonador (la faringe, la cavitat bucal i la cavitat nasal) hi afegeixin cap altre element sonor.
Nou!!: Neerlandesos і Vocal · Veure més »
Waffen-SS
Soldats alemanys de la '''Waffen-SS''' executant jueus a Ivangorod (Ucraïna) el 1942 durant la Segona Guerra Mundial. Les Waffen-SS eren el cos de combat d'elit del Schutzstaffel (més coneguda com a SS, o cos de protecció).
Nou!!: Neerlandesos і Waffen-SS · Veure més »
Westhoek
belga del Westhoek Frontera lingüística entre França i Bèlgica Westhoek (neerlandès per Cantonada occidental) és el nom de la zona de parla neerlandesa de França, situada al departament del Nord i a la regió Alts de França.
Nou!!: Neerlandesos і Westhoek · Veure més »
Willem Drees
Willem Drees (5 de juliol de 1886 - 14 de maig de 1988) va ser un polític neerlandès del Partit del Treball que va servir com primer ministre dels Països Baixos entre el 7 d'agost de 1948 i el 22 de desembre de 1958.
Nou!!: Neerlandesos і Willem Drees · Veure més »
Willem Janszoon
Willem Janszoon, també conegut pel seu nom abreujat Willen Jansz. (amb punt o sense) (ca. 1570 - 1630), va ser un navegant i governador colonial neerlandès i el primer europeu a explorar les costes d'Austràlia el 1606.
Nou!!: Neerlandesos і Willem Janszoon · Veure més »
Xile
Xile, oficialment la República de Xile (República de Chile, en castellà), és un estat de l'Amèrica del Sud que ocupa una franja llarga i estreta entre la costa de l'oceà Pacífic i els Andes.
Nou!!: Neerlandesos і Xile · Veure més »
Zelandès
El zelandès (en zelandès Zeêuws, neerlandès Zeeuws) és una llengua parlada als Països Baixos, a la província de Zelanda i a l'illa de Goeree-Overflakkee (província d'Holanda Meridional).
Nou!!: Neerlandesos і Zelandès · Veure més »
1549
Sense descripció.
Nou!!: Neerlandesos і 1549 · Veure més »
1581
Sense descripció.
Nou!!: Neerlandesos і 1581 · Veure més »
1615
Sense descripció.
Nou!!: Neerlandesos і 1615 · Veure més »
1851
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Neerlandesos і 1851 · Veure més »
1947
;Països Catalans.
Nou!!: Neerlandesos і 1947 · Veure més »
26 de juliol
El 26 de juliol és el dos-cents setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Neerlandesos і 26 de juliol · Veure més »
358
Sense descripció.
Nou!!: Neerlandesos і 358 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Holandesos, Neerlandesa, Neerlandeses.
