Accés més ràpid que el navegador!
17 les relacions: Anhui, Anqing, Ètnia han, Ciutat-prefectura, Dinastia Ming, Dinastia Qing, Fòsfor, Guerra Civil xinesa, Hui, Llengües sinítiques, Nanquín, Nitrogen, Pinyin, República Popular de la Xina, Tabgatch, Wuhu, 1066.
Anhui
(pinyin postal: Ngan-hui, Anhwei o An-hwei) és una província de la República Popular de la Xina.
Nou!!: Hefei і Anhui · Veure més »
Anqing
Anqing (xinès simplificat: 安庆; xinès tradicional: 安慶; pinyin: Ānqìng; lit. 'Celebració pacífica', també Nganking, antigament Hwaining) és una ciutat a nivell de prefectura al sud-oest de la província d'Anhui, a la República Popular de la Xina.
Nou!!: Hefei і Anqing · Veure més »
Ètnia han
Els han (en xinès simplificat: 汉族 o 汉人, xinès tradicional: 漢族 o 漢人, pinyin: hànzú o hànrén) són l'ètnia majoritària de la Xina i el grup ètnic més nombrós del món.
Nou!!: Hefei і Ètnia han · Veure més »
Ciutat-prefectura
Una ciutat-prefectura (en), de vegades traduït gairebé directament com a «ciutat a nivell de prefectura» o «municipi a nivell de prefectura», és una divisió administrativa de la República Popular de la Xina que se situa al segon nivell de l'estructura político-administrativa: Per sota del nivell provincial i per sobre del nivell de comtat.
Nou!!: Hefei і Ciutat-prefectura · Veure més »
Dinastia Ming
La dinastia Ming (en xinès tradicional i simplificat: 明朝; en pinyin: Míng Cháo) o Imperi de la Gran Ming (xinès tradicional: 大明國; xinès simplificat: 大明国; pinyin: Dàmíng Guó), va ser la dinastia governant de la Xina des de 1368 fins a 1644, i aparegué després del col·lapse provocat pels mongols al final de la dinastia Yuan.
Nou!!: Hefei і Dinastia Ming · Veure més »
Dinastia Qing
La dinastia Qing (en xinès tradicional i simplificat: 清朝; en pinyin: Qīng Cháo; 1644-1911, Qing pronunciat com "Txing" i no "Quing") fou la darrera dinastia imperial que va regnar sobre la Xina, succeint a la darrera d'origen xinès, la dels Ming.
Nou!!: Hefei і Dinastia Qing · Veure més »
Fòsfor
El fòsfor és l'element químic de símbol P i nombre atòmic 15.
Nou!!: Hefei і Fòsfor · Veure més »
Guerra Civil xinesa
La Guerra Civil xinesa, (també coneguda com, en fonts comunistes), és el conflicte que va tenir lloc a la Xina entre el Guomindang o Partit Nacionalista xinès (KMT) i el Partit Comunista Xinès (PCX).
Nou!!: Hefei і Guerra Civil xinesa · Veure més »
Hui
Els Hui (en xinès: 回族) són un grup ètnic constituït per xinesos de cultura musulmana.
Nou!!: Hefei і Hui · Veure més »
Llengües sinítiques
El que es coneix generalment per xinès és un grup d'idiomes (llengües sinítiques) que pertany a la família de llengües sinotibetanes. Encara que la majoria de xinesos veuen les varietats parlades com un mateix idioma, les variacions en la llengua parlada són comparables a les diferències entre les llengües romàniques (per exemple, el català i el francès), i aquesta identificació alguns lingüistes i sinologistes la consideren inapropiada. L'escriptura xinesa, però, ha canviat molt més lentament que la llengua parlada i, per tant, manté molta més uniformitat. Cal fer notar, tanmateix, que la forma escrita del xinès, tot i que s'ensenya i s'usa entre parlants de totes les llengües xineses, es basa en el mandarí i no és neutral en relació amb les varietats del xinès. Hi ha formes escrites de cantonès i min que difereixen de l'estàndard, reflectint diferències del mandarí en el vocabulari i la gramàtica. Vora una cinquena part de la població del món parla alguna forma de xinès com a llengua materna. Això fa que sigui la llengua amb més nombre de parlants nadius del món. El llenguatge xinès, parlat en forma d'estàndard mandarí (普通话), és l'idioma oficial (官方语言) de la República Popular de la Xina (中华人民共和国) i la República de la Xina (Taiwan), un dels quatre idiomes oficials de Singapur, i un dels sis idiomes oficials de les Nacions Unides. És una llengua del grup sinotibetà, originària de la Xina, on la parla la gran majoria de la població. A meitat dels anys noranta tenia uns 1.220 milions de parlants arreu del món, dels quals uns 1.200 habitaven a la República Popular de la Xina, on el mandarí és llengua oficial. També era oficial a l'antiga colònia britànica de Hong Kong (integrada a la Xina el 1997) i a Taiwan. Fora de la Xina el parlen uns 20 milions de persones, dues terceres parts de les quals són al Sud-est asiàtic, sobretot a Tailàndia, Indonèsia i el Vietnam. A la resta del món, les colònies més nombroses se'n concentren als Estats Units.
Nou!!: Hefei і Llengües sinítiques · Veure més »
Nanquín
Nanquín o Nanjing (en) és la capital de la província de Jiangsu, a la República Popular de la Xina.
Nou!!: Hefei і Nanquín · Veure més »
Nitrogen
El nitrogen o azot és l'element químic de símbol N, nombre atòmic 7 i massa atòmica 14,00674 u.
Nou!!: Hefei і Nitrogen · Veure més »
Pinyin
El pinyin, o més formalment el hanyu pinyin (xinès tradicional: 漢語拼音, xinès simplificat: 汉语拼音, pinyin: Hànyǔ Pīnyīn) és un sistema de romanització de l'idioma mandarí que utilitza l'alfabet llatí.
Nou!!: Hefei і Pinyin · Veure més »
República Popular de la Xina
La República Popular de la Xina (en xinès simplificat: 中华人民共和国, en xinès tradicional: 中華人民共和國, en pinyin: Zhōnghuá Rénmín Gònghéguó), o simplement la Xina, és l'estat més extens de l'Àsia Oriental i el tercer més extens del món.
Nou!!: Hefei і República Popular de la Xina · Veure més »
Tabgatch
Els tabgatch (o t'o-pa) foren un poble turc que es va establir, el, a Ta-t'ong, al nord del Shansi, i que va acabar unificant el nord de la Xina.
Nou!!: Hefei і Tabgatch · Veure més »
Wuhu
Wuhu és una ciutat a nivell de prefectura al sud-est d'e la província d'Anhui, a la República Popular de la Xina.
Nou!!: Hefei і Wuhu · Veure més »
1066
Sense descripció.
Nou!!: Hefei і 1066 · Veure més »
