Accés més ràpid que el navegador!
96 les relacions: Acròpoli d'Atenes, Alcmeònides, Alexandria, Antic Egipte, Antiga Grècia, Aristàgores de Milet, Artafernes (general), Atenes, Èrato, Batalla d'Artemísion, Batalla de Lade (494 aC), Batalla de Marató, Batalla de Mícale, Batalla de Platea, Batalla de Salamina, Batos I, Cal·líope, Cambises II de Pèrsia, Cària, Cir II el Gran, Cirene, Ciutat estat, Clio (musa), Col·lecció Fundació Bernat Metge, Cresos, Dardanels, Darios el Gran, Datis (militar persa), Dinastia ptolemaica, Escites, Esparta, Europa (filla d'Agenor), Euterpe, Getes, Grec, Grec antic, Grec jònic, Guerra de Troia, Guerres mèdiques, Halicarnàs, Hecateu, Helena de Troia, Heròdot, Hesíode, Història, Història de la Guerra del Peloponnès, Historiografia, Homer, Imperi Aquemènida, Imperi Neoassiri, ..., Imperi Persa, Imperi Romà d'Orient, Jònia, Joaquim Gestí Bautista, Líbia, Lícia, Lídia, Leònides I, Logògraf (historiador), Manuel Balasch i Recort, Mardoni, Masistes, Medea, Melpòmene, Milcíades el Jove, Muses, Narmer, Nil, Otanes (general), Oxford University Press, Píndar, Piràmides d'Egipte, Polímnia, Primera Guerra Mèdica, Proteu, Psamètic III, Regió d'Escítia, Regne de Macedònia, Revolta Jònica, Rodopis, Safo, Salamina, Segle II aC, Segona Guerra Mèdica, Sestos, Simònides de Ceos, Smerdis de Pèrsia, Soló, Talia (musa), Teleologia, Terpsícore, Tracis, Tràcia, Tucídides, Urània, Xerxes I de Pèrsia. Ampliar l'índex (46 més) »
Acròpoli d'Atenes
Lacròpoli d'Atenes és l'acròpoli grega més important.
Nou!!: Històries (Heròdot) і Acròpoli d'Atenes · Veure més »
Alcmeònides
Els alcmeònides (Alcmaeonidae) eren un família noble d'Atenes, una branca dels Neleides o descendents de Neleu (l'heroi fill de Posidó), que van ocupar un paper destacat a la història d'Atenes del 1100 aC al 400 aC.
Nou!!: Històries (Heròdot) і Alcmeònides · Veure més »
Alexandria
Alexandria (antic egipci: raqedum) és una ciutat d'Egipte, capital de la governació d'Alexandria.
Nou!!: Històries (Heròdot) і Alexandria · Veure més »
Antic Egipte
Les piràmides de Gizeh es troben entre els símbols més coneguts de la civilització de l'antic Egipte. Lantic Egipte fou una civilització del nord-est d'Àfrica que es desenvolupà al voltant del curs mitjà i inferior del riu Nil, en el territori que avui en dia correspon a Egipte i el nord del Sudan.
Nou!!: Històries (Heròdot) і Antic Egipte · Veure més »
Antiga Grècia
Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.
Nou!!: Històries (Heròdot) і Antiga Grècia · Veure més »
Aristàgores de Milet
Aristàgores de Milet o Aristàgoras de Milet (en llatí Aristagoras, en grec antic Αρισταγόρας "Aristagóras") fou un governant de Milet a finals del segle VI aC i començaments del V aC.
Nou!!: Històries (Heròdot) і Aristàgores de Milet · Veure més »
Artafernes (general)
Artafernes (en grec antic Ἀρταφρένης) era un general persa fill d'Artafernes de Lídia.
Nou!!: Històries (Heròdot) і Artafernes (general) · Veure més »
Atenes
Atenes (Αθήνα, Athina; Ἀθῆναι; en català medieval Cetines) és la capital de Grècia, la capital de la regió grega de l'Àtica i la ciutat més gran del país.
Nou!!: Històries (Heròdot) і Atenes · Veure més »
Èrato
Èrato Segons la mitologia grega, Èrato (en grec antic Έρατώ, "la que provoca desig") va ser una de les nou muses, filla, com les seves germanes, de Zeus i Mnemòsine.
Nou!!: Històries (Heròdot) і Èrato · Veure més »
Batalla d'Artemísion
La batalla d'Artemísion o Artemisi va ser una sèrie de combats navals de tres dies que van tenir lloc durant la segona invasió persa de Grècia.
Nou!!: Històries (Heròdot) і Batalla d'Artemísion · Veure més »
Batalla de Lade (494 aC)
La batalla naval de Lade va tenir lloc l'any 494 aC i va enfrontar jònics i perses.
Nou!!: Històries (Heròdot) і Batalla de Lade (494 aC) · Veure més »
Batalla de Marató
La batalla de Marató (grec antic: Μάχη τοῦ Μαραθῶνος, Makhe tu Marathonos) fou un enfrontament entre els ciutadans d'Atenes, amb l'ajuda de Platea, i un exèrcit persa comandat per Datis i Artafernes.
Nou!!: Històries (Heròdot) і Batalla de Marató · Veure més »
Batalla de Mícale
La batalla de Mícale fou una de les dues principals batalles de la Segona guerra mèdica que acabaren amb la invasió de persa de Grècia.
Nou!!: Històries (Heròdot) і Batalla de Mícale · Veure més »
Batalla de Platea
La Batalla de Platea o de Platees va ser la darrera batalla de les Guerres Mèdiques al sud de Grècia.
Nou!!: Històries (Heròdot) і Batalla de Platea · Veure més »
Batalla de Salamina
La Batalla de Salamina Ναυμαχία τῆς Σαλαμῖνος, Naumakhia tes Salaminos) va ser una batalla naval entre les polis gregues i l'Imperi Persa que va tenir lloc el 480 aC als estrets entre el Pireu i l'Illa de Salamina, a prop d'Atenes. La victòria grega va suposar un punt d'inflexió a la Segona Guerra Mèdica que acabaria amb l'eventual derrota persa. El rei Xerxes va contemplar des de la costa com tota la seva flota era destruïda.
Nou!!: Històries (Heròdot) і Batalla de Salamina · Veure més »
Batos I
Batos I de Cirene fou el primer rei de Cirene vers el 631 aC i fins vers el 590 aC.
Nou!!: Històries (Heròdot) і Batos I · Veure més »
Cal·líope
Cal·líope, 1869 Urània i Cal·líope Cal·líope és una de les muses de la mitologia grega.
Nou!!: Històries (Heròdot) і Cal·líope · Veure més »
Cambises II de Pèrsia
Cambises II va ser rei de Pèrsia, de la Dinastia Aquemènida de l'any 530 aC fins al 521 aC.
Nou!!: Històries (Heròdot) і Cambises II de Pèrsia · Veure més »
Cària
Cària (en Καρία) era una regió de l'antiguitat situada al sud-oest de l'Àsia Menor.
Nou!!: Històries (Heròdot) і Cària · Veure més »
Cir II el Gran
Cir II el Gran (vers el 600 aC - 4 de desembre del 530 aC) fou rei d'Anshan i rei dels reis de l'imperi Persa.
Nou!!: Històries (Heròdot) і Cir II el Gran · Veure més »
Cirene
Cirene (o) fou una ciutat grega de Líbia, a la regió que va prendre el nom de Cirenaica.
Nou!!: Històries (Heròdot) і Cirene · Veure més »
Ciutat estat
Una ciutat estat és una ciutat sobirana independent que exerceix el poder sobre la seva vida política, econòmica i cultural sobre el seu territori contigu.
Nou!!: Històries (Heròdot) і Ciutat estat · Veure més »
Clio (musa)
Clio (en grec: Κλειώ, Kleiô, "aquella que els fa famosos", provinent de κλέω, Kléo, "lloar' o 'cantar") és una de les nou muses gregues, concretament la consagrada a la història.
Nou!!: Històries (Heròdot) і Clio (musa) · Veure més »
Col·lecció Fundació Bernat Metge
La Col·lecció Fundació Bernat Metge és una col·lecció de llibres iniciada el 1923 i promoguda fins al 2017 per la Fundació Bernat Metge, fruit de l'impuls i mecenatge de Francesc Cambó, que en fou l'artífex i promotor inicial.
Nou!!: Històries (Heròdot) і Col·lecció Fundació Bernat Metge · Veure més »
Cresos
''Cresos damunt la pira'' Cresos (Croesus; vers 595 aC - després del 546 aC) fou el darrer rei de Lídia de la dinastia dels mèrmnades.
Nou!!: Històries (Heròdot) і Cresos · Veure més »
Dardanels
Els Dardanels (en Çanakkale Boğazı), a l'antiguitat anomenat Hel·lespont (Hel·lèspontos), és un estret del nord-oest de Turquia que connecta la mar Egea amb la mar de Màrmara.
Nou!!: Històries (Heròdot) і Dardanels · Veure més »
Darios el Gran
Darios I el Gran (antic persa: 𐎭𐎠𐎼𐎹𐎺𐎢𐏁, Dārayava(h)uš; nascut cap al 550 aC i mort el 486 aC) fou rei de Pèrsia de la dinastia aquemènida.
Nou!!: Històries (Heròdot) і Darios el Gran · Veure més »
Datis (militar persa)
Datis (en grec antic Δᾶτις en irànic *Dātiya-, en elamita Da-ti-ya) fou un militar mede al servei de Pèrsia, enviat juntament amb Artafernes al front de les tropes que Darios I el Gran va enviar contra Erètria i Atenes i que finalment van ser derrotades a Marató el 490 aC.
Nou!!: Històries (Heròdot) і Datis (militar persa) · Veure més »
Dinastia ptolemaica
Els ptolemeus, ptolomeus, dinastia làgida o dels làgides (/ˌtɒlɪˈmeɪ.ɪk/; grec antic: Πτολεμαῖοι, Ptolemaioi),governà Egipte entre el 323 aC i el 30 aC.
Nou!!: Històries (Heròdot) і Dinastia ptolemaica · Veure més »
Escites
s Els escites eren un poble nòmada, pastor i migrador.
Nou!!: Històries (Heròdot) і Escites · Veure més »
Esparta
Esparta (grec dòric: Σπάρτα, Sparta; grec modern: Σπάρτη, Sparti) o Lacedemònia (grec dòric: Λακεδαίμων, Lakedàimon) fou una destacada polis grega del Peloponès, precursora de la ciutat moderna del mateix nom.
Nou!!: Històries (Heròdot) і Esparta · Veure més »
Europa (filla d'Agenor)
Frank'a Waaldijk Europa, segons la mitologia grega, va ser una princesa de Fenícia, filla d'Agenor i Telefaassa, tot i que també podria haver estat filla de Fènix, un dels fills d'Agenor.
Nou!!: Històries (Heròdot) і Europa (filla d'Agenor) · Veure més »
Euterpe
En la mitologia grega, Euterpe (en grec Ευτέρπη, «la molt agradable», «la d'agradable geni »o «la de bon ànim») és la musa de la música, especialment protectora de l'art de tocar la flauta.
Nou!!: Històries (Heròdot) і Euterpe · Veure més »
Getes
Els getes (en llatí getae, en grec antic Γέται) eren un poble que els autors antics situaven entre els grups de nacions tràcies, que habitava a l'actual Bulgària, al nord de Tràcia i en veïnatge amb els roxolans (del grup sàrmata).
Nou!!: Històries (Heròdot) і Getes · Veure més »
Grec
La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Històries (Heròdot) і Grec · Veure més »
Grec antic
El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).
Nou!!: Històries (Heròdot) і Grec antic · Veure més »
Grec jònic
El jònic (Ἰώνιος, Iônios) era un dialecte del grup dialectal àtic-jònic del grec antic.
Nou!!: Històries (Heròdot) і Grec jònic · Veure més »
Guerra de Troia
La Guerra de Troia és un episodi de la mitologia grega en què una confederació de pobles i reis aqueus (és a dir, grecs) assetjaren durant deu anys, i finalment capturaren, la ciutat de Troia, a l'Àsia Menor.
Nou!!: Històries (Heròdot) і Guerra de Troia · Veure més »
Guerres mèdiques
Les guerres mèdiques són els dos conflictes bèl·lics en què es van enfrontar la major part de les ciutats gregues unides, liderades per Atenes, contra els perses de l'Imperi Aquemènida, conegut també com a Imperi Mèdic, a començaments del.
Nou!!: Històries (Heròdot) і Guerres mèdiques · Veure més »
Halicarnàs
Mausoleu de Maussol''', una de les Set Meravelles del Món, Bodrum. Halicarnàs (Halicarnassus, Ἁλικαρνασσός) era una antiga ciutat grega a la costa de l'Àsia Menor (a Cària), al golf Ceràmic (mar Egea), corresponent a l'actual Bodrum.
Nou!!: Històries (Heròdot) і Halicarnàs · Veure més »
Hecateu
Hecateu de Milet (550 aC-476 aC) fou un historiador grec.
Nou!!: Històries (Heròdot) і Hecateu · Veure més »
Helena de Troia
''Helena de Troia'', per Evelyn de Morgan, 1898. Segons la mitologia grega, Helena o Hèlena (grec Ἑλένη Helénē; llatí Hĕlĕna, ae), més coneguda com a Helena/Hèlena de Troia, fou la filla de Zeus i Leda, famosa per la seva bellesa.
Nou!!: Històries (Heròdot) і Helena de Troia · Veure més »
Heròdot
Heròdot d'Halicarnàs (Ἡρόδοτος Ἁλικαρνᾱσσεύς; Halicarnàs, 484 aC - Turis, 425 aC) va ser un historiador i geògraf grec.
Nou!!: Històries (Heròdot) і Heròdot · Veure més »
Hesíode
Hesíode (Hesiodus en llatí, en grec clàssic) (Ascra a Beòcia, s. VIII-VII aC) fou un dels escriptors més notables de la primera literatura grega, famós per haver transcrit alguns dels mites més coneguts de la seva època.
Nou!!: Històries (Heròdot) і Hesíode · Veure més »
Història
La història és la ciència que narra el passat de les societats humanes d'acord amb els testimonis materials, orals, escrits i visuals.
Nou!!: Històries (Heròdot) і Història · Veure més »
Història de la Guerra del Peloponnès
Manuscrit de la ''Història'' de Tucídides, del segle X La Història de la Guerra del Peloponès és un relat escrit per Tucídides, un general atenenc que va combatre contra Esparta a la Guerra del Peloponès i va relatar el curs de la guerra.
Nou!!: Històries (Heròdot) і Història de la Guerra del Peloponnès · Veure més »
Historiografia
La historiografia (de historiògraf, i aquest del grec Ιστοριογράφος, de ιστορία, Història i γράφος, de l'arrel de γράφειν, escriure: el que escriu, o descriu, la Història) és el registre escrit de la història, la memòria fixada per la humanitat mateixa amb l'escriptura del seu propi passat.
Nou!!: Històries (Heròdot) і Historiografia · Veure més »
Homer
Homer (Homerus) és el suposat autor de les obres literàries més antigues conegudes a Europa: els poemes orals la Ilíada i lOdissea.
Nou!!: Històries (Heròdot) і Homer · Veure més »
Imperi Aquemènida
LImperi Aquemènida o dels aquemènides fou el primer i més extens imperi dels perses, el qual es va estendre pels territoris dels actuals estats de l'Iran, l'Iraq, el Turkmenistan, l'Afganistan, l'Uzbekistan, Turquia, Xipre, Síria, el Líban, Israel-Palestina i Egipte.
Nou!!: Històries (Heròdot) і Imperi Aquemènida · Veure més »
Imperi Neoassiri
LImperi Neoassiri va existir a Mesopotàmia entre els anys 911 i 612 aC.
Nou!!: Històries (Heròdot) і Imperi Neoassiri · Veure més »
Imperi Persa
Imperi Persa és la denominació convencional per anomenar diversos imperis de l'antiguitat en general i més pròpiament pels regits per dinasties perses originades a Pèrsia (aquemènida i sassànida).
Nou!!: Històries (Heròdot) і Imperi Persa · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Històries (Heròdot) і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Jònia
267x267px 269x269px La Jònia (Ἰωνία, Ionia; gentilici Ἴων i Ἰωνικός) és el nom assignat als territoris poblats pels jonis grecs a l'Àsia Menor, entre Focea (al nord) i Milet (al sud), segons Heròdot.
Nou!!: Històries (Heròdot) і Jònia · Veure més »
Joaquim Gestí Bautista
és un traductor, professor, hel·lenista i neohel·lenista català; llicenciat en filologia clàssica i doctor en traducció per la Universitat Autònoma de Barcelona.
Nou!!: Històries (Heròdot) і Joaquim Gestí Bautista · Veure més »
Líbia
Líbia, també coneguda com a Estat de Líbia, és una república del nord de l'Àfrica.
Nou!!: Històries (Heròdot) і Líbia · Veure més »
Lícia
Tombes de Dalyan. Lícia (en llatí Lycia, en grec antic Λυκία) era una regió de la costa sud-oest de l'Àsia Menor entre Cària i Pamfília.
Nou!!: Històries (Heròdot) і Lícia · Veure més »
Lídia
Lídia (en lidi 𐤮𐤱𐤠𐤭𐤣𐤠 Śfarda; en Λυδία Lȳdíā) va ser una regió històrica i un regne situat a l'oest de la península d'Anatòlia, corresponent a les actuals províncies turques d'Esmirna i Manisa.
Nou!!: Històries (Heròdot) і Lídia · Veure més »
Leònides I
Leònides o Leònidas (en grec:; "fill del lleó", "semblant a un lleó", en llatí Leonidas) fou un rei d'Esparta, el dissetè de la dinastia Agíada, suposadament descendent d'Hèracles, fill d'Anaxàndrides II i la seva primera muller, i suposat germà bessó d'un príncep conegut per Cleombrot.
Nou!!: Històries (Heròdot) і Leònides I · Veure més »
Logògraf (historiador)
Logògraf (Logographi) fou el nom aplicat pels grecs als primitius historiadors grecs anteriors a Heròdot, com Ferècides d'Atenes, Hecateu i el qui és considerat el primer logògraf, Cadme de Milet.
Nou!!: Històries (Heròdot) і Logògraf (historiador) · Veure més »
Manuel Balasch i Recort
Manuel Balasch i Recort (Cornellà de Llobregat, 13 de maig de 1928 - ibídem, 13 de febrer de 2009) fou un eclesiàstic i hel·lenista català.
Nou!!: Històries (Heròdot) і Manuel Balasch i Recort · Veure més »
Mardoni
Mardoni (Mardonius) (mort el 479 aC) va ser un comandant persa durant les Guerres Mèdiques al.
Nou!!: Històries (Heròdot) і Mardoni · Veure més »
Masistes
Masistes fou un príncep aquemènida, fill de Darios I el Gran i germà de Xerxes I de Pèrsia.
Nou!!: Històries (Heròdot) і Masistes · Veure més »
Medea
Medea, d'Evelyn de Morgan. En la mitologia grega Medea (Mēdeia, potser 'planificadora') era la filla d'Eetes, rei de la Còlquida i de la nimfa Idia.
Nou!!: Històries (Heròdot) і Medea · Veure més »
Melpòmene
Melpòmene En la mitologia grega, Melpòmene (en Μελπομένη, 'melodiosa', 'cantant', 'poeta') és una de les dues muses del teatre.
Nou!!: Històries (Heròdot) і Melpòmene · Veure més »
Milcíades el Jove
Milcíades el Jove (en llatí Miltiades, en grec antic) (al voltant de l'any 550 aC - 489 aC) va ser un general i polític atenenc, arcont epònim d'Atenes l'any 524 aC, governant del Quersonès traci i estrateg a la batalla de Marató l'any 490 aC.
Nou!!: Històries (Heròdot) і Milcíades el Jove · Veure més »
Muses
Muses, una sosté un pergamí i una altra un instrument musical Les muses o heliconíades són a la mitologia grega les divinitats que inspiren les arts de l'oratòria, el teatre, la dansa i la música.
Nou!!: Històries (Heròdot) і Muses · Veure més »
Narmer
Sense descripció.
Nou!!: Històries (Heròdot) і Narmer · Veure més »
Nil
Mapa de la conca del Nil El riu Nil (del grec antic, literalment ‘vall de riu’) és el riu més gran d'Àfrica.
Nou!!: Històries (Heròdot) і Nil · Veure més »
Otanes (general)
Otanes (en grec antic ̓Οτάνης) fill de Sisamnines, fou un noble persa.
Nou!!: Històries (Heròdot) і Otanes (general) · Veure més »
Oxford University Press
Oxford University Press (OUP) és l'editorial universitària més gran del món.
Nou!!: Històries (Heròdot) і Oxford University Press · Veure més »
Píndar
Píndar (grec: Πίνδαρος, llatí: Pindarus) (Cinoscèfals, prop de Tebes de Beòcia, 522 / 518 aC - Argos 455 / 438 aC), va ser un poeta líric grec.
Nou!!: Històries (Heròdot) і Píndar · Veure més »
Piràmides d'Egipte
Les piràmides d'Egipte són grans monuments funeraris construïts en els temps de l'antic Egipte.
Nou!!: Històries (Heròdot) і Piràmides d'Egipte · Veure més »
Polímnia
Polímnia (en grec antic Πολυμνία, "la dels molts himnes"), va ser una de les nou muses, filla, com les seves vuit germanes, de Zeus i Mnemòsine.
Nou!!: Històries (Heròdot) і Polímnia · Veure més »
Primera Guerra Mèdica
La Primera Guerra Mèdica va consistir en la primera invasió persa de l'antiga Grècia, durant el transcurs de les guerres mèdiques.
Nou!!: Històries (Heròdot) і Primera Guerra Mèdica · Veure més »
Proteu
Proteu, (grec antic: Πρωτεύς) d'acord amb la mitologia grega, fou un déu marí, fill d'Oceà i de Tetis (però també se'l fa fill de Posidó).
Nou!!: Històries (Heròdot) і Proteu · Veure més »
Psamètic III
Psamètic III o Anjkaenra Psametiko, va ser l'últim faraó de la dinastia XXVI d'Egipte, i el seu regnant transcorre de 526 a 525 aC.
Nou!!: Històries (Heròdot) і Psamètic III · Veure més »
Regió d'Escítia
s La regió coneguda com a Escítia va ser un regne creat pels escites a l'estepa pòntica que va durar del segle VI aC al segle III aC.
Nou!!: Històries (Heròdot) і Regió d'Escítia · Veure més »
Regne de Macedònia
El Regne de Macedònia (grec: Μακεδονία) fou un regne hel·lènic que va existir des d'una època desconeguda fins a la conquesta romana del 168 aC.
Nou!!: Històries (Heròdot) і Regne de Macedònia · Veure més »
Revolta Jònica
La Revolta Jònica fou un conflicte armat entre els països de l'Àsia Menor i Xipre contra l'Imperi Persa, que va representar un episodi decisiu de la confrontació entre grecs i perses.
Nou!!: Històries (Heròdot) і Revolta Jònica · Veure més »
Rodopis
Rodopis (en llatí Rhodopis, en grec antic Ῥοδῶπις) fou una cortesana (hetaira) grega d'origen traci.
Nou!!: Històries (Heròdot) і Rodopis · Veure més »
Safo
Safo (en Σαπφώ, i en eòlic Ψάπφω; Sappho; Mitilene, Lesbos, ca. 650 aC/630 aC-Lèucada, 580 aC/570 aC) va ser una poetessa lírica grega que va viure entre el i el.
Nou!!: Històries (Heròdot) і Safo · Veure més »
Salamina
Panoràmica de la capital de l'illa, davant la badia del mateix nom Salamina o Sàlamis (Σαλαμίνα; en grec antic i en katharévussa, Σαλαμίς; antigament també Kúluri, Κούλουρη) és la més gran de les illes del Golf Sarònic, situada entre la costa occidental de l'Àtica i la costa oriental de Mègara, i que forma la part sud de la badia d'Eleusis.
Nou!!: Històries (Heròdot) і Salamina · Veure més »
Segle II aC
El segle II aC està dins del període hel·lenístic i comprèn els anys inclosos entre el 200 aC i el 101 aC.
Nou!!: Històries (Heròdot) і Segle II aC · Veure més »
Segona Guerra Mèdica
La Segona Guerra Mèdica va consistir en una invasió persa de l'antiga Grècia, que va durar dos anys (480 - 478 aC), en el transcurs de les guerres mèdiques.
Nou!!: Històries (Heròdot) і Segona Guerra Mèdica · Veure més »
Sestos
Sestos (en Sestus) era la principal ciutat del Quersonès Traci, situada enfront d'Abidos.
Nou!!: Històries (Heròdot) і Sestos · Veure més »
Simònides de Ceos
Simònides de Ceos (en Σιμωνίδης ὁ Κεῖος; 556 aC-468 aC) va ser un poeta líric grec nascut a l'illa de Ceos.
Nou!!: Històries (Heròdot) і Simònides de Ceos · Veure més »
Smerdis de Pèrsia
Smerdis (en grec antic Σμέρδις) o en persa Bardiya (بردیا Bardiyā, i amb aquest nom es menciona a la Inscripció de Behistun) era de la dinastia aquemènida i va ser rei de Pèrsia del març a l'octubre aproximadament del 522 aC.
Nou!!: Històries (Heròdot) і Smerdis de Pèrsia · Veure més »
Soló
Soló (Sólōn; aproximadament entre 630 aC i 550 aC) va ser un famós estadista, legislador i poeta grec.
Nou!!: Històries (Heròdot) і Soló · Veure més »
Talia (musa)
Talia (en grec antic Θάλεια, 'la que floreix', 'la festívola'; llatí Thalia) era una de les muses, la vuitena per ordre de naixença.
Nou!!: Històries (Heròdot) і Talia (musa) · Veure més »
Teleologia
Es denomina teleologia (del grec τέλος, fi, i -logía) a l'estudi dels fins o propòsits, o la doctrina filosòfica de les causes finals.
Nou!!: Històries (Heròdot) і Teleologia · Veure més »
Terpsícore
Terpsícore D'acord amb la mitologia grega, Terpsícore (en Τερψιχόρη, 'delit de la dansa') va ser una de les nou Muses, i com les seves germanes, filla de Zeus i de Mnemòsine.
Nou!!: Històries (Heròdot) і Terpsícore · Veure més »
Tracis
Els tracis fou el nom general dels diferents pobles de Tràcia estesos també a l'Àsia Menor (Bitínia), a Dàcia i fins a Il·líria.
Nou!!: Històries (Heròdot) і Tracis · Veure més »
Tràcia
Tràcia és una regió del sud-est d'Europa situada al nord-est de Grècia, sud de Bulgària, nord-oest de Turquia i separada d'Àsia pels canals del Bòsfor i Çanakkale Bogazi.
Nou!!: Històries (Heròdot) і Tràcia · Veure més »
Tucídides
Bust de Tucídides, Museu Reial d'Ontàrio Tucídides (en Θουκυδίδης; entre 460 i 455 aC – c. 400 aC) va ser un historiador grec i l'autor de la Història de la Guerra del Peloponnès, on explica la guerra que va tenir lloc al entre Esparta i Atenes.
Nou!!: Històries (Heròdot) і Tucídides · Veure més »
Urània
Urània, musa de l'astronomia, de la Ciutat del Vaticà. Urània és la menor de les nou muses gregues.
Nou!!: Històries (Heròdot) і Urània · Veure més »
Xerxes I de Pèrsia
cuneïforme, atribuïdes a Xerxes I Xerxes I (persa: خشایارشاه, 'Khashayar Shah') (519 aC - 465 aC) fou rei dels reis de l'Imperi persa (xahanxà) del 485 aC al 465 aC.
Nou!!: Històries (Heròdot) і Xerxes I de Pèrsia · Veure més »
Redirigeix aquí:
Història (Heròdot), Històries d'Heròdot.
