Accés més ràpid que el navegador!
197 les relacions: Abrasió mecànica, Aflorament, Alcanyís, Altiplà de la Segarra, Ammonits, Anapaïta, Aquitània, Aragó, Arqueociats, Avalònia, Badia de Roses, Bages, Basalt, Batòlit, Bàltica, Bellver de Cerdanya, Berguedà, Besòs, Capbussament, Carbó, Carst, Casquet polar, Catalunya, Còrsega, Cefalòpodes, Cenozoic, Cerdanya, Cingle, Circ glacial, Cobalt, Collsacabra, Collserola, Comissió Internacional d'Estratigrafia, Con de dejecció, Conca d'Òdena, Conca de Barberà, Conca de l'Ebre, Conca hidrogràfica, Conca sedimentària, Conglomerat, Coralls, Coure, Cova, Cretaci, Delta del Llobregat, Depressió Central, Devonià, Diàclasi, Discontinuïtat de Mohorovičić, Dolina, ..., Edat glacial, Edat mitjana, El Far (cim de Susqueda), Empordà, Encavalcament, Endorreisme, Eocè, Era geològica, Escorça terrestre, Esquist, Estret de Gibraltar, Evaporita, Fàcies, Fòssil, Foraminífer bentònic, Formació geològica, Fossa tectònica del Vallès-Penedès, Francolí, Gósol, Geodinàmica, Geologia, Geologia de la península Ibèrica, Geomorfologia, Glacera, Golf de Biscaia, Golf de València, Golf del Lleó, Gondwana, Goniatítides, Graben, Graptòlits, Grava, Gres, Guix, Història geològica d'Andorra, Història geològica de les Illes Balears, Horst, Hostalric, Illes Balears, Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, Intrusió, Inventari d'espais d'interès geològic de Catalunya, Keuper, La Falconera (Sitges), La Molina, La Rioja, La Seu d'Urgell, Lauràsia, Laurèntia, Les Guilleries, Litologia, Litosfera, Llac, Llicorella, Llitera, Lluçanès, Loess, Lutita, Mallos de Riglos, Mantell terrestre, Mar d'Alborán, Marga, Massís Catalanobalear, Massís de Garraf, Massís de l'Ebre, Massís de les Gavarres, Massís del Montnegre, Massís del Montseny, Mesozoic, Metres sobre el nivell del mar, Miocè, Moianès, Montserrat, Morena (geologia), Muntanya de sal de Cardona, Neogen, Nummulits, Oceà Atlàntic, Oceà de Tetis, Orogènesi alpina, Orogènesi varisca, País Basc, Paleocè, Paleogen, Paleontologia, Paleozoic, Pangea, Pantalassa, Parc Natural del Delta de l'Ebre, Pedra calcària, Península Ibèrica, Peneplà, Permià, Pi (Bellver de Cerdanya), Pirineu axial, Pirineus, Placa africana, Placa eurasiàtica, Plana abissal, Plana de Vic, Plataforma continental, Plec, Pliocè, Ports de Tortosa-Beseit, Precambrià, Radiolaris, Relicte, Rift, Rin, Roca ígnia, Roca metamòrfica, Roca sedimentària, Roine, Rudistes, Sant Llorenç del Munt, Sardenya, Sòcol (geologia), Sediment, Selva, Serra d'Almenara, Serralada Prelitoral Catalana, Serralada Transversal, Serralades Bètiques, Sibèria (continent), Silurià, Sistema Ibèric, Sistema Mediterrani Català, Solsonès, Solució química, Sorra, Subducció, Tartera, Taula dels temps geològics, Tavertet, Tectònica, Ter, Terra Alta, Terranova i Labrador, Terrassa fluvial, Torba, Toses, Travertí, Trilobits, Turó de l'Home, Urani, Urgell, Vulcanologia. Ampliar l'índex (147 més) »
Abrasió mecànica
L'abrasió mecànica és el procés de les raspadures, esgarrapades, desgast, espatllament o del fregament.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Abrasió mecànica · Veure més »
Aflorament
Aflorament de roca mare a les illes Malvines En geologia, un aflorament és un tall horitzontal i/o vertical d'una secció de roques mare, que són visibles a ull nu, amb algun interès pel seu estudi.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Aflorament · Veure més »
Alcanyís
Alcanyís (en aragonès: Alcanyiz; castellà: Alcañiz) és un municipi de la província de Terol.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Alcanyís · Veure més »
Altiplà de la Segarra
Extensió de la comarca natural de la Segarra. L'altiplà de la Segarra, o simplement la Segarra, és un altiplà que va dels 450 als 900 metres d'altitud i està situat prop del centre de Catalunya, entremig de la conca del riu Segre (a ponent), la conca del riu Anoia i la conca del riu Llobregat (a llevant tots dos), i per tant a una elevació més alta que les terres circumdants.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Altiplà de la Segarra · Veure més »
Ammonits
Els ammonoïdeus (Ammonoidea) són una subclasse extinta de mol·luscs cefalòpodes coneguts popularment com a ammonits.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Ammonits · Veure més »
Anapaïta
L'anapaïta és un mineral de la classe dels fosfats.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Anapaïta · Veure més »
Aquitània
Aquitània fou una regió administrativa al sud-oest de França, dins del territori d'Occitània (part de Gascunya, el Bearn) i l'Iparralde.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Aquitània · Veure més »
Aragó
Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un estatut d'autonomia.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Aragó · Veure més »
Arqueociats
Els arqueociats (Archaeocyatha) són un grup extint d'animals, considerats dins la classe de Demospongiae-Porifera (esponges).
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Arqueociats · Veure més »
Avalònia
Avalònia (noms en francès). Avalònia va ser un microcontinent durant l'era del Paleozoic.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Avalònia · Veure més »
Badia de Roses
La badia de Roses és una badia de la mar Mediterrània situada a la costa de l'Alt Empordà, a l'extrem N del golf de Roses i de la Costa Brava, entre la punta de la Poncella (sota el castell de la Trinitat) i la desembocadura de la Mugueta, límit S de la urbanització de Santa Margarida i del municipi de Roses, al qual tota l'àrea pertany.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Badia de Roses · Veure més »
Bages
La comarca del Bages es troba al centre de Catalunya.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Bages · Veure més »
Basalt
El basalt és una roca ígnia volcànica de color fosc, de gra fi, de textura vítria o hipocristal·lina i de composició màfica -rica en silicats de magnesi i ferro (principalment plagiòclasi i piroxens i amb la presència possible d'olivina i foids), i de baix contingut en sílice-; també pot tenir vidre volcànic intersticial.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Basalt · Veure més »
Batòlit
Half Dome, un monòlit de granit al Yosemite National Park i part del Batòlit de Sierra Nevada. Un batòlit (del grec: bathos, fondària + lithos, roca) és una massa extensa de granitoidesPitcher, Wallace.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Batòlit · Veure més »
Bàltica
Bàltica fa 550 milions d'anys (en verd) Bàltica va ser un continent el Proterozoic tardà - principi del Paleozoic que actualment inclou el crató europeu oriental del nord-oest d'Euràsia.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Bàltica · Veure més »
Bellver de Cerdanya
Bellver de Cerdanya és una vila i municipi de la comarca de la Baixa Cerdanya, i pertany a la província de Lleida.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Bellver de Cerdanya · Veure més »
Berguedà
El Berguedà és una comarca de Catalunya.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Berguedà · Veure més »
Besòs
El Besòs és un riu català, amb un curs de 17,7 km, que neix a la comarca del Vallès Oriental de la unió dels rius Mogent i Congost i desemboca al Mediterrani en el terme municipal de Sant Adrià de Besòs.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Besòs · Veure més »
Capbussament
El capbussament (''dip'' a la imatge) d'un pla és l'angle entre l'horitzontal i el pla. A l'esquema ''Strike line'' és la línia d'impacte o lloc on s'inicia el capbussament. El capbussament o cabussament és la inclinació d'un estrat respecte a l'horitzontal, mesurat com l'angle entre la línia de màxim pendent i l'horitzontal.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Capbussament · Veure més »
Carbó
El carbó (del llatí carbo) és una roca sedimentària d'origen orgànic, de color negre o marró fosc, format a través d'estrats rocosos anomenats vetes de carbó.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Carbó · Veure més »
Carst
Costes del Garraf: exemple de paisatge càrstic Paisatge de la regió de Kras Estalagmita Rascler Estalactites El carst, o també relleu càrstic, és una forma de modelat terrestre causat per l'aigua mitjançant processos d'erosió per meteorització química; és propi de zones amb presència de roques calcàries o d'altres roques solubles carbonatades.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Carst · Veure més »
Casquet polar
Una imatge de satèl·lit de l'Antàrtida Mart i el seu casquet polar. Imatge del Viking 1 Un casquet polar és la regió d'un planeta o satèl·lit que es troba a latituds altes i que està coberta de glaç.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Casquet polar · Veure més »
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Catalunya · Veure més »
Còrsega
Còrsega (en cors, Corsica; en francès, Corse) és una illa mediterrània de 8.748 km², situada en latituds —entre 41º i 43º de latitud nord— sensiblement idèntiques a les dels Pirineus i de la part mitjana dels Apenins.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Còrsega · Veure més »
Cefalòpodes
sèpies comunes (''Sepia officinalis'') en aigües poc profundes. ''Benthoctopus'' sp. al mont submarí Davidson a 2.422 m de profunditat.Reconstrucció de ''Cameroceras'', de l'Ordovicià. ''Nautilus'', un fòssil vivent. ammonites. Un calamar gegant; l'exemplar capturat el 1954 mesurava 9,2 m. Ous de calamar. Calamars assecant-se al sol. Ració de pop. Els cefalòpodes (Cephalopoda, gr kefale, 'cap', i pus, 'peu') són una classe de mol·luscs que es caracteritzen per presentar un cap diferenciat i un conjunt de braços o tentacles modificats a partir del peu del mol·lusc ancestral.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Cefalòpodes · Veure més »
Cenozoic
El Cenozoic és la més recent de les quatre eres geològiques.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Cenozoic · Veure més »
Cerdanya
Querol (a l'esquerra) i al fons el massís del Carlit. La Cerdanya (o Cerdanya, sense article) és una comarca natural de Catalunya situada als Pirineus Catalans, a la capçalera del riu Segre.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Cerdanya · Veure més »
Cingle
El cingle de la Creu, a la serra de Busa (Solsonès, Catalunya Boira als Cingles de Tavertet, Tavertet (Osona, Catalunya). Cingles calcaris als Ports de Tortosa-Beseit. Els cingles de Bertí vistos des de Puiggraciós (Vallès Oriental, Catalunya). Cingles a les Talaies d'Alcalà (Baix Maestrat, País Valencià) Castellfollit amb els edificis situats damunt del cingle (La Garrotxa, Catalunya). Un cingle (o timba, tallat), és un precipici de caiguda vertical o de fort pendent format per roques, generalment cantelludes, resistents a l'erosió i que a la part superior presenten una extensió de terreny més o menys pla.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Cingle · Veure més »
Circ glacial
Washington. S'hi pot observar les parets que l'envolten pel darrere i amb un llac ocupant el fons de la depressió. Un circ glacial (glacialisme, periglacialisme) és una forma de relleu i modelat glacial, constituïda per una depressió muntanyosa semicircular, amb forma d'amfiteatre, encaixada en un vessant, relativament plana i dominada per parets abruptes (les muralles de circ).
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Circ glacial · Veure més »
Cobalt
El cobalt és l'element químic de símbol Co i nombre atòmic 27.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Cobalt · Veure més »
Collsacabra
El Collsacabra o Cabrerès és una comarca natural de la Catalunya interior, de 142 km² d'extensió, situada entre Osona, la Garrotxa i la Selva.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Collsacabra · Veure més »
Collserola
La serra de Collserola, o simplement Collserola, és una de les serres de la Serralada Litoral Catalana.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Collserola · Veure més »
Comissió Internacional d'Estratigrafia
La Comissió Internacional d'Estratigrafia (International Commission on Stratigraphy, ICS) és el cos científic més gran dins de la Unió Internacional de Ciències Geològiques (IUGS).
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Comissió Internacional d'Estratigrafia · Veure més »
Con de dejecció
Petit con de dejecció, les petjades donen idea de la mida Ventall al·luvial gegant Exemple de con de dejecció a una zona seca Un con de dejecció o ventall al·luvial és una forma de modelat fluvial del curs dels rius que consisteix en una acumulació de la major part dels materials arrossegats pels rius o torrents secundaris en arribar al curs principal.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Con de dejecció · Veure més »
Conca d'Òdena
La Conca d'Òdena és el sector central de la comarca de l'Anoia.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Conca d'Òdena · Veure més »
Conca de Barberà
La Conca de Barberà és una comarca de Catalunya situada al nord del Camp de Tarragona.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Conca de Barberà · Veure més »
Conca de l'Ebre
Mapa físic de la conca de l'Ebre. Principals rius i embassaments de la conca de l'Ebre La conca hidrogràfica de l'Ebre és la conca hidrogràfica del riu homònim que discorre pel nord-est de la península ibèrica, des de la serra d'Híjar per desembocar al delta de l'Ebre.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Conca de l'Ebre · Veure més »
Conca hidrogràfica
Amazones Una conca hidrogràfica és una àrea de terreny drenada per un mateix riu o un mateix curs d'aigua i la seva xarxa d'afluents Territori de les aigües del qual aflueixen a un mateix riu o llac Una àrea més o menys extensa amb una altitud inferior a les formacions de relleu que l'envolten.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Conca hidrogràfica · Veure més »
Conca sedimentària
En geologia, una conca sedimentària és qualsevol tret morfològic que pateixi subsidència i conseqüentment un reompliment a causa de l'acumulació progressiva de sediment i/o productes volcànics.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Conca sedimentària · Veure més »
Conglomerat
Conglomerat amb bauxita En geologia, el conglomerat és una roca sedimentària de tipus detrític formada per còdols arrodonits d'altres roques units per un ciment.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Conglomerat · Veure més »
Coralls
Cicle de vida del corall Els coralls (o corals) són animals que pertanyen a la classe dels antozous de l'embrancament dels cnidaris.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Coralls · Veure més »
Coure
El coure és l'element químic de símbol Cu i nombre atòmic 29.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Coure · Veure més »
Cova
Avenc a Alabama, Estats Units Cova Acsibi, Argentina Tub de lava al Parc Nacional d'Idaho-USA Una cova o caverna és una cavitat natural del terreny, apta per servir d'empar a animals i a éssers humans, i que pot ser condicionada com a habitatge.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Cova · Veure més »
Cretaci
El Cretaci o Cretàcic és el període geològic que començà fa milions d'anys i s'acabà fa milions d'anys.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Cretaci · Veure més »
Delta del Llobregat
Cal Felip al fons. El delta del Llobregat és el delta que forma el riu Llobregat en arribar a la mar Mediterrània.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Delta del Llobregat · Veure més »
Depressió Central
El Pla de Bages, dins la Depressió Central, amb Montserrat al fons. La Depressió Central és una unitat de relleu a Catalunya.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Depressió Central · Veure més »
Devonià
Il·lustració artística d'una escena natural del Devonià. El Devonià és un període geològic del Paleozoic.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Devonià · Veure més »
Diàclasi
Sistema de dues famílies de diàclasi conjugades. Cretaci a la província de Conca Esquema marcant les dues famílies de diàclasi. La línia vermella indicaria la direcció de la compressió La diàclasi (del grec «διά» dia, 'a través de', i klasis, 'trencament') és una fractura en les roques en què els fragments no es desplacen, sinó es mantenen en la posició inicial, i que es tradueix en una superfície de discontinuïtat sovint micromètrica o virtual que travessa la roca, causada per refredament en les roques ígnies o per relaxament d'esforços en les roques sedimentàries.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Diàclasi · Veure més »
Discontinuïtat de Mohorovičić
Esquema de la discontinuïtat de Mohorovicic i les capes estructurals de la Terra (model estàtic). Ofiolites ordovicianes al Parc Nacional Gros Morne (Canadà), on les roques formades en la discontinuïtat de Mohorovičić són mostrades a la superfície La discontinuïtat de Mohorovičić és una zona de transició entre l'escorça i el mantell terrestre.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Discontinuïtat de Mohorovičić · Veure més »
Dolina
Dolina de petites dimensions a la Serra d'Ensija (Pirineu català), al cap de la Canal Llisa (Saldes, Berguedà). Una dolina o bòfia és una depressió (cavitat, pou o clot natural) que en la superfície pren una forma més o menys circular i cònica en profunditat que es produeix a les regions càrstiques a causa del procés de la carbonització de la calcària.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Dolina · Veure més »
Edat glacial
CO₂, mesurat en mostres de gel. Les edats de gel o glaciacions són períodes gelògics de la Terra durant els quals el glaç polar va envair la superfície dels continents.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Edat glacial · Veure més »
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Edat mitjana · Veure més »
El Far (cim de Susqueda)
El Far és una muntanya de 1.125 msnm que es troba al municipi de Susqueda, a la comarca de la Selva.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і El Far (cim de Susqueda) · Veure més »
Empordà
LEmpordà és una comarca històrica catalana sense ús administratiu compresa entre les serres de l'Albera i les Gavarres.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Empordà · Veure més »
Encavalcament
Formació d'un encavalcament Un encavalcament és un tipus de falla inversa que té la particularitat que la seva superfície de falla forma un angle inferior als 45° amb l'horitzontal, en la qual els nivells més antics pugen a favor d'un pla inclinat, fins a situar-se per damunt d'altres nivells més moderns.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Encavalcament · Veure més »
Endorreisme
conca endorreica del Tarim, a la Xina nord-occidental Conca endorreica mostrant entrada d'aigua. El llac és l'Üreg Nuur, a la Depressió dels Gran Llacs a la Mongòlia occidental L'endorreisme (terme creat pel geògraf De Martonne del grec: endon, 'interior' i rhein, 'fluir') o conca endorreica és la xarxa hidrogràfica que no troba una sortida cap a rius i oceans.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Endorreisme · Veure més »
Eocè
L'EocèEn els parlars orientals.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Eocè · Veure més »
Era geològica
Una era geològica és una subdivisió del temps geològic, que divideix els eons.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Era geològica · Veure més »
Escorça terrestre
Mantell superior. '''4''': Escorça oceànica. L'escorça terrestre és la part sòlida i més externa de la Terra.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Escorça terrestre · Veure més »
Esquist
Els esquists són roques metamòrfiques en què els constituents originals foren argiles o fangs.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Esquist · Veure més »
Estret de Gibraltar
Lestret de Gibraltar és un estret que comunica l'oceà Atlàntic amb la mar Mediterrània i que separa Europa d'Àfrica.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Estret de Gibraltar · Veure més »
Evaporita
Halita recobrint una altra roca a la riba del mar Morta Una evaporita o roca evaporítica és aquella roca, sovint formada per un sol mineral, que s'origina per la precipitació de sals quan s'evapora l'aigua en què estan dissoltes.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Evaporita · Veure més »
Fàcies
Fàcies de pedra sorrenca del Triàsic mitjà, al sud de Utah. Fàcies és un conjunt de roques amb característiques específiques, que pot ser qualsevol atribut observable de les roques (com ara el seu aspecte general, composició o condició de formació) i els canvis que es poden produir en aquests atributs en una àrea geogràfica.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Fàcies · Veure més »
Fòssil
Fòssil de ''Smilodon'', un fèlid de dents de sabre Un fòssil és un conjunt de restes d'un organisme que visqué en el passat o una traça de les seves activitats que s'ha conservat en roques sedimentàries com a resultat d'un procés fisicoquímic.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Fòssil · Veure més »
Foraminífer bentònic
''Ammonia tepida'' (''Rotaliida'')Els foraminífers bentònics són tots aquells foraminífers que realitzen el seu cicle vital als sediments.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Foraminífer bentònic · Veure més »
Formació geològica
grups de formacions i els números blancs corresponen a formacions. Salta, Argentina Una formació geològica o unitat geològica és un conjunt de roques o minerals que s'han dipositat en un lloc durant el mateix període geològic.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Formació geològica · Veure més »
Fossa tectònica del Vallès-Penedès
La fossa tectònica del Vallès-Penedès és una fossa tectònica situada al sud-est dels Pirineus, entre la Serralada Litoral i la Serralada Prelitoral, corresponent al tram central de la Depressió Central Catalana.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Fossa tectònica del Vallès-Penedès · Veure més »
Francolí
El Francolí és un riu de Catalunya que desguassa al mar Mediterrani, al port de Tarragona, i és el riu més important dels que neixen a les comarques de Tarragona.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Francolí · Veure més »
Gósol
Gósol és un municipi de la comarca del Berguedà, Catalunya, pertanyent a la província de Lleida i al partit judicial de Solsona.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Gósol · Veure més »
Geodinàmica
La geodinàmica és una branca de la geologia, que tracta dels agents o forces que intervenen en els processos dinàmics de la Terra.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Geodinàmica · Veure més »
Geologia
Escorça aprimada (per extensió cortical) La geologia (del grec γη (geo, 'terra'), i λóγος (logos, 'ciència') és la ciència que estudia la Terra, la seva història i els processos que li han donat forma. El camp d'acció de la geologia inclou l'estudi de la composició, l'estructura, les propietats físiques i dinàmiques, i la història dels materials que formen la Terra, així com els processos que els han formats, els han mogut de lloc o els han transformat. Els geòlegs han establert que l'edat de la Terra és d'uns 4.600 milions d'anys i han determinat que la litosfera de la Terra, que inclou l'escorça, està fragmentada en plaques tectòniques que es mouen o suren sobre un mantell superior (l'astenosfera). Els geòlegs han pogut localitzar i gestionar els recursos naturals de la Terra, com per exemple el petroli i el carbó, així com els metalls (ferro, coure i urani entre altres). L'astrogeologia es refereix a l'aplicació dels principis geològics en l'estudi d'altres planetes, tot i que s'hi solen utilitzar altres termes més especialitzats: selenologia (de la Lluna), areologia (de Mart), etc. El primer a utilitzar el terme geologia fou Richard de Bury el 1473, que l'utilitzava per a diferenciar entre la jurisprudència terrenal i la teològica. Jean André Deluc fou el primer d'utilitzar el terme amb el seu sentit modern, l'any 1779.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Geologia · Veure més »
Geologia de la península Ibèrica
Esquema amb les principals unitats geològiques de la península Ibèrica Mapa geològic de la península Ibèrica La geologia de la península Ibèrica respon a una llarga història geològica, des dels temps proterozoics fins a l'actualitat, reflectint fusions i trencaments de continents, obertura d'oceans i importants episodis orogènics.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Geologia de la península Ibèrica · Veure més »
Geomorfologia
NOAA) Salta,Argentina.Con volcànic i acció eòlica. La geomorfologia (grec γῆ: Terra; μορφή: forma; λόγος: estudi) és la branca de les ciències de la Terra que estudia el relleu de la superfície terrestre i la seva evolució, els processos d’afaiçonament de la superfície terrestre de tipus sedimentari o de caràcter erosiu, segons el clima, els factors biològics, la natura del substrat rocallós, el vulcanisme, la tectònica i l'evolució geològica d’una contrada o unitat geològica.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Geomorfologia · Veure més »
Glacera
Una glacera és una massa gruixuda de glaç que s'origina en la superfície terrestre per acumulació, compactació i recristal·lització de la neu, als llocs on per l'abundància de precipitacions i les baixes temperatures la neu acumulada no arriba a fondre's completament, i que mostra proves de flux en el passat o en l'actualitat.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Glacera · Veure més »
Golf de Biscaia
El golf de Biscaia (en castellà: Golfo de Vizcaya, en basc: Bizkaiko golkoa, en francès: golfe de Gascogne, en gallec: O golfo de Biscaia, en occità: golf de Gasconha, en bretó: Pleg-mor Gwaskogn) és un ampli golf de l'oceà Atlàntic Nord localitzat a la part occidental d'Europa.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Golf de Biscaia · Veure més »
Golf de València
Mapa del Golf de València El Golf de València és un entrant del mar Mediterrani en les costes de l'est de la península Ibèrica, des del cap de la Nau (Marina Alta) fins al d'Orpesa (Plana Alta).
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Golf de València · Veure més »
Golf del Lleó
El golf del Lleó (en occità golf del/dau Leon) és una petita part de la mar Mediterrània que se situa vora el litoral sorrenc empordanès, rossellonès, llenguadocià i provençal, des dels Pirineus (al cap de Creus) fins a Toló, segons la majoria de la cartografia consultable.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Golf del Lleó · Veure més »
Gondwana
Lauràsia i '''Gondwana''' fa 200 milions d'anys Gondwana era el més meridional dels dos supercontinents que, juntament amb Lauràsia, existiren fa 180 milions d'anys.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Gondwana · Veure més »
Goniatítides
Els goniatítides (Goniatitida) són un ordre de mol·luscs cefalòpodes de la subclasse Ammonoidea, que estan emparentats amb els nautiloïdeus.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Goniatítides · Veure més »
Graben
Sota la superfície dels Grans Llacs d'Àfrica subjau una enorme fossa tectònica Un graben, fossa tectònica o depressió tectònica és una llarga depressió limitada a banda i banda per falles paral·leles aixecades (horst) entre les quals el terreny s'ha enfonsat per efecte de forces internes.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Graben · Veure més »
Graptòlits
Els graptòlits (Graptolithina) són una classe d'hemicordats colonials fòssils coneguts principalment des del Cambrià superior fins al Carbonífer inferior (Mississipià).
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Graptòlits · Veure més »
Grava
Dipòsit de grava i còdols a Santorini, Grècia La grava és una agregació solta de fragments de roca.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Grava · Veure més »
Gres
Gres El gres o pedra sorrenca és una roca sedimentària detrítica de color variable, que conté clasts de la mida de la sorra.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Gres · Veure més »
Guix
Guix selenític amb macla tipus punta de fletxa El guix (també conegut com algeps o ges) és un mineral format per sulfat de calci dihidratat (CaSO₄·2H₂O), que cristal·litza en el sistema monoclínic.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Guix · Veure més »
Història geològica d'Andorra
Pics de Casamanya-Estanyó, Andorra (Pirineus) La història geològica d'Andorra estudia els principals esdeveniments del passat andorrà segons l'escala temporal geològica.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Història geològica d'Andorra · Veure més »
Història geològica de les Illes Balears
Serra de Tramuntana a Mallorca Albufera des Grau a Menorca Vista aèria de les Salines d'Eivissa La formació geològica de les Illes Balears és complexa i diferent segons cada illa o part d'illa.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Història geològica de les Illes Balears · Veure més »
Horst
Imatge USGS Un horst, que deriva del l'alemany horst 'gep', en geografia física i geologia, és una regió elevada limitada per dues falles normals paral·leles.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Horst · Veure més »
Hostalric
Hostalric és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca de la Selva.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Hostalric · Veure més »
Illes Balears
Taula de Torralba d'en Salort Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, format per quatre grans illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) i diversos illots.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Illes Balears · Veure més »
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
L'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) és un organisme que entra en funcionament l’1 de febrer de 2014, com una entitat de dret públic, amb personalitat jurídica pròpia, autonomia administrativa, tècnica i econòmica, que assumeix les responsabilitats dels anteriors Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) i Institut Geològic de Catalunya (IGC).
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya · Veure més »
Intrusió
La Torre del Diable, a Wyoming (Estats Units) és una intrusió ígnia exposada quan es erosionar la roca suau que la envoltava. En geologia, una intrusió és un cos de roca ígnia que ha cristal·litzat a partir d'un magma ubicat sota la superfície terrestre.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Intrusió · Veure més »
Inventari d'espais d'interès geològic de Catalunya
Mapa de les unitats geològiques de Catalunya: Domini pirinenc Conca de l'Ebre Domini Catalànide Catalunya està constituïda per tres grans dominis o unitats geològiques: la serralada Pirinenca, la depressió Central (formant part de la depressió de l'Ebre) i les serralades Costaneres Catalanes.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Inventari d'espais d'interès geològic de Catalunya · Veure més »
Keuper
Aflorament d'estrat del Keuper El Keuper és un conjunt de fàcies sedimentàries d'origen continental dipositats entre el Ladinià i el Retià (Triàsic superior), depositats per sobre de les fàcies Muschelkalk i sota les del Lias, formats per argiles, evaporites i algun nivell de gres.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Keuper · Veure més »
La Falconera (Sitges)
La Falconera és una muntanya de 126 metres que es troba al municipi de Sitges, a la comarca del Garraf.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і La Falconera (Sitges) · Veure més »
La Molina
La Molina és una entitat de població del municipi d'Alp, a la Baixa Cerdanya.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і La Molina · Veure més »
La Rioja
La Comunitat Autònoma de La Rioja (en català pronunciat o) és una autonomia uniprovincial d'Espanya.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і La Rioja · Veure més »
La Seu d'Urgell
La Seu d'Urgell (antigament Urgell o Ciutat d'Urgell) és una ciutat de Catalunya situada al Pirineu, capital de la comarca de l'Alt Urgell i cap del partit judicial de la Seu d'Urgell, seu del bisbat d'Urgell.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і La Seu d'Urgell · Veure més »
Lauràsia
Lauràsia i Gondwana al Triàsic Lauràsia fou un supercontinent sorgit a l'hemisferi nord cap a finals del Juràssic de la desintegració del supercontintent Pangea, i separat de Gondwana (el supercontinent meridional) per l'obertura del mar de Tetis.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Lauràsia · Veure més »
Laurèntia
Laurèntia Laurèntia o el crató nord-americà és un crató continental de grans dimensions que conforma la base geològica de Nord-amèrica.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Laurèntia · Veure més »
Les Guilleries
El massís de les Guilleries està situat al vèrtex entre la Serralada Prelitoral i la Serralada Transversal i forma part alhora de totes dues serralades.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Les Guilleries · Veure més »
Litologia
Estratigrafia del sud-est de Utah La litologia és la part de la geologia que s'ocupa de l'estudi de l'estructura (interna i externa), les propietats i l'origen de les roques.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Litologia · Veure més »
Litosfera
Col·lisió tectònica de dues plaques continentals. La litosfera (del grec λίθος, "pedra" i σφαίρα, "esfera") és la capa superficial de la Terra sòlida, caracteritzada per la seva rigidesa.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Litosfera · Veure més »
Llac
Llac Titicaca. Puno. Perú Un llac o estany és una acumulació d'aigua, situada en una depressió a terra ferma.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Llac · Veure més »
Llicorella
La llicorella o llosa, sovint també anomenada pissarra, és una roca metamòrfica d'origen sedimentari, de textura granular fina i homogènia, formada per la compactació d'argiles.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Llicorella · Veure més »
Llitera
Mapa de les zones de parla catalana dins la Franja de Ponent, amb respecte a les comarques oficials (zones de color verd, més la resta de zones en verd més difuminat). La Llitera és la segona comarca començant pel Nord. Situació de la Llitera en lo context de la Franja de Ponent (postura catalanista). La comarca de la Llitera és una de les comarques catalanòfones de l'Aragó.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Llitera · Veure més »
Lluçanès
Municipis i entitats de població actuals i històrics del Lluçanès, juntament amb l'adscripció territorial actual i els límits històrics de la Sotsvegueria del Lluçanès i l'Arxiprestat del Lluçanès. El Lluçanès és una comarca catalana que s'estén al llarg de l'altiplà de transició entre la Plana de Vic i el Berguedà, en contacte amb el Prepirineu.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Lluçanès · Veure més »
Loess
Loess (paraula d'origen alemany en la variant de Suïssa) és un tipus de sòl llimós.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Loess · Veure més »
Lutita
La lutita és una roca sedimentària d'origen clàstic amb grans de mides inferiors al setzè de mil·límetre.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Lutita · Veure més »
Mallos de Riglos
Els Mallos de Riglos és una formació muntanyosa del Prepirineu.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Mallos de Riglos · Veure més »
Mantell terrestre
Representació d'una secció de la Terra. En geologia, el mantell és la capa de la Terra situada per sota de l'escorça terrestre i que s'estén cap a l'interior fins al límit exterior del nucli (ocupa aproximadament el 87% de la Terra).
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Mantell terrestre · Veure més »
Mar d'Alborán
L'estret de Gibraltar i la mar d'Alborán La mar d'Alborán (en castellà Mar de Alborán, en àrab al-Bahr al-Buran) és la part més occidental de la mar Mediterrània; limita al nord amb la costa d'Andalusia, a l'est amb la Mar Balear, al sud amb la costa del Marroc i a l'oest amb l'estret de Gibraltar, que connecta la Mediterrània amb l'oceà Atlàntic.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Mar d'Alborán · Veure més »
Marga
Una marga és una roca sedimentària de tipus terrigen, composta d'una fracció argilosa i d'una fracció carbonatada, generalment de carbonat de calci (calcita), o bé d'hidrogencarbonat de magnesi i calci (dolomita). Com minerals accessoris, es troben generalment quars, mica, grafit, guix, pirita.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Marga · Veure més »
Massís Catalanobalear
Esquema: Massís Catalanobalear dins el conjunt de massissos emergits durant el plegament hercinià o varisc (Paleozoic) El massís Catalanobalear (història geològica) és un massís que es formà durant el període geològic del Carbonífer (Paleozoic) com a conseqüència dels plegaments hercinians.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Massís Catalanobalear · Veure més »
Massís de Garraf
El massís de Garraf o massís del Garraf, està situat a la Serralada Litoral Catalana.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Massís de Garraf · Veure més »
Massís de l'Ebre
El massís de l'Ebre (història geològica) és un massís que es formà a l'actual conca de l'Ebre a finals del Paleozoic, durant l'orogènia herciniana que també va transformar profundament el nucli primitiu de la península Ibèrica.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Massís de l'Ebre · Veure més »
Massís de les Gavarres
El massís de les Gavarres és una alineació muntanyosa de la Serralada Litoral Catalana que forma un arc que marca els límits geogràfics meridionals de la plana de l'Empordà.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Massís de les Gavarres · Veure més »
Massís del Montnegre
El Montnegre és un conjunt muntanyós que forma part de la serralada Litoral.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Massís del Montnegre · Veure més »
Massís del Montseny
El Montseny és un massís muntanyós que forma part de la Serralada Prelitoral.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Massís del Montseny · Veure més »
Mesozoic
El Mesozoic és la segona de les tres eres que formen l'eó Fanerozoic.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Mesozoic · Veure més »
Metres sobre el nivell del mar
El metre per sobre del nivell del mar (msnm) és una unitat de mesura estàndard del sistema mètric per a descriure l'elevació d'una localització del planeta Terra respecte del nivell mitjà del mar.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Metres sobre el nivell del mar · Veure més »
Miocè
El MiocèEn els parlars orientals.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Miocè · Veure més »
Moianès
El Moianès és una comarca de Catalunya, situada a la zona més elevada de l'altiplà central català.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Moianès · Veure més »
Montserrat
Montserrat és un massís muntanyós de Catalunya, situada a cavall de les comarques del Bages, l'Anoia i el Baix Llobregat.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Montserrat · Veure més »
Morena (geologia)
Morena Morenes al Canadà Thompson Glacier, (1988) Una morena (geologia, glacialisme, geomorfologia, hidrografia) és la massa d’arrossegalls caiguts damunt una glacera, o arrencats pel glaç, transportada i dipositada per la mateixa glacera, formada per materials detrítics mal triats (molt heteromètrica), sense estratificació i formant relleu.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Morena (geologia) · Veure més »
Muntanya de sal de Cardona
Exterior de la muntanya de sal La muntanya de sal de Cardona és un diapir que creix cada any, ocupant una depressió del terreny amb forma d'el·lipsi allargassada amb una extensió de terreny de 1.800 m de llargària per 600 d'amplada i una superfície de 100 ha, amb unes característiques naturals que l'han fet mereixedora de ser inclosa dins el Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN).
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Muntanya de sal de Cardona · Veure més »
Neogen
El Neogen és un període geològic del Cenozoic que comprèn el Miocè i el Pliocè.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Neogen · Veure més »
Nummulits
Els nummulits o Nummulites són un gènere de macroforaminífers de la família dels Nummulítids amb estructures internes complexes que en faciliten la identificació.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Nummulits · Veure més »
Oceà Atlàntic
Loceà Atlàntic és un dels cinc oceans de la Terra entre Amèrica -a l'oest- i Europa i Àfrica -a l'est.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Oceà Atlàntic · Veure més »
Oceà de Tetis
Loceà de Tetis va ser un oceà que va obrir-se d'est a oest entre el Lopingià i el Juràssic mitjà.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Oceà de Tetis · Veure més »
Orogènesi alpina
La Serra del Montsià és una de les serres que es varen formar durant l'orogènesi alpina L'orogènesi alpina és una fase orogènica del Terciari on a partir de la compressió de sediments que han ascendits degut a la coalició de dues plaques tectòniques en forma convergent, que formà i segueix formant serralades muntanyoses d´alçada variada, en forma horitzontal situades en una latitud nord.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Orogènesi alpina · Veure més »
Orogènesi varisca
doi.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Orogènesi varisca · Veure més »
País Basc
El País Basc ('país de llengua basca') és un país europeu.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і País Basc · Veure més »
Paleocè
El PaleocèEn els parlars orientals.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Paleocè · Veure més »
Paleogen
El Paleogen és un període geològic que començà fa 65 milions d'anys i acabà fa 23 milions d'anys.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Paleogen · Veure més »
Paleontologia
La paleontologia és la disciplina basada en el mètode científic que estudia el desenvolupament de la vida sobre la Terra, de plantes i animals antics, basant-se en el registre fòssil, evidència de la seva existència que s'ha conservat en fòssils.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Paleontologia · Veure més »
Paleozoic
El Paleozoic és l'era geològica que començà fa milions d'anys i s'acabà fa milions d'anys.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Paleozoic · Veure més »
Pangea
Pangea (del grec antic pan, tot i Gea, Terra) fou el supercontinent on es concentraren totes les masses continentals de la Terra fa entre 200 i 250 milions d'anys.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Pangea · Veure més »
Pantalassa
L'oceà que envolta Pangea és Panthalassa Pantalassa (en grec antic, 'tots els mars'), conegut també com a oceà Pantalàssic, fou el vast oceà global que envoltà el supercontinent de Pangea durant el Paleozoic i el Mesozoic primerenc.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Pantalassa · Veure més »
Parc Natural del Delta de l'Ebre
305px Arrossars del Delta de l'Ebre El Parc Natural del Delta de l'Ebre es troba a la desembocadura del riu Ebre, a la província de Tarragona i a les comarques del Montsià i del Baix Ebre, a la part més meridional del Principat de Catalunya.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Parc Natural del Delta de l'Ebre · Veure més »
Pedra calcària
La piràmide de Keops està construïda amb blocs de pedra calcària Dissolució d'una roca calcària per efecte de l'aigua hidrotermal a Pamukkale, Turquia La pedra calcària és una roca sedimentària composta majoritàriament (més del 50%) per carbonat de calci (CaCO₃), generalment calcita.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Pedra calcària · Veure més »
Península Ibèrica
La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Península Ibèrica · Veure més »
Peneplà
Esquema: formació d'un peneplà Un peneplà o peneplana (del llatí paene.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Peneplà · Veure més »
Permià
El Permià és un període geològic que començà fa milions d'anys i acabà fa milions d'anys.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Permià · Veure més »
Pi (Bellver de Cerdanya)
Pi és una entitat municipal descentralitzada del municipi cerdà de Bellver de Cerdanya.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Pi (Bellver de Cerdanya) · Veure més »
Pirineu axial
El Pirineu axial és una serralada força abrupta que té la màxima alçada al massís de la Maladeta (Pic d'Aneto- 3.404m), a la província d'Osca.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Pirineu axial · Veure més »
Pirineus
Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Pirineus · Veure més »
Placa africana
Mapa de la placa africana La placa africana (designada de vegades com la placa de Núbia) és una placa tectònica continental que cobreix el continent de l'Àfrica i que s'estén cap a l'oest fins a la dorsal mesoatlàntica.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Placa africana · Veure més »
Placa eurasiàtica
La placa eurasiàtica és una placa tectònica continental que inclou tota Euràsia, amb l'excepció del subcontinent indi, la península Aràbiga, i la part de Sibèria a l'est de la serralada Verkhoiansk.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Placa eurasiàtica · Veure més »
Plana abissal
Tall de secció d'una conca oceànica en el qual es pot apreciar la relació entre la plana abissal, un glacis continental i una fossa oceànica. zones oceàniques Les planes abissals són zones del fons oceànic completament planes o amb un pendent molt suau.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Plana abissal · Veure més »
Plana de Vic
Localització de la Plana de Vic Montseny al fons. La Plana de Vic és una depressió allargada en direcció nord-sud que constitueix el nucli central de la comarca d'Osona.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Plana de Vic · Veure més »
Plataforma continental
Plataforma continental al voltant dels continents, acolorida amb blau clar Esquema: placa continental entre la terra emergida i el límit amb el talús continental. La plataforma continental, també anomenada marge continental, és la zona marginal dels continents coberta per les aigües marines i que s’estén des de la línia de costa cap a l’interior de la mar fins a una profunditat aproximada de 200 m. Planícia continental, zona marítima a la vora del mar que, des de la llengua de l’aigua, descendeix amb suau pendís fins als 200 m aproximadament.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Plataforma continental · Veure més »
Plec
Plec a la Ribera Alta Diagrama d'un plec anticlinal amb les principals parts Els plecs o plegaments en la geologia són deformacions que s'originen en les roques de naturalesa plàstica en ser sotmeses a esforços de compressió.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Plec · Veure més »
Pliocè
El Pliocè és una època geològica que s'estén des de fa 5,3 milions d'anys fins fa 2,588 milions d'anys.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Pliocè · Veure més »
Ports de Tortosa-Beseit
Els Ports nevats a l'hivern Els ports de Tortosa-Beseit (també dits Ports de Beseit, Ports de Tortosa, els Ports o lo Port) és un massís muntanyenc situat a l'extrem oriental del sistema Ibèric i que constitueix una zona de transició a la Serralada Prelitoral Catalana.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Ports de Tortosa-Beseit · Veure més »
Precambrià
El Precambrià és el supereó no oficial que precedeix l'eó Fanerozoic.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Precambrià · Veure més »
Radiolaris
Els radiolaris (Radiolaria) són un grup de protozous rizaris que emeten axopodis (pseudòpodes suportat per microtúbuls) i que produeixen intricats esquelets minerals, típicament amb una càpsula central que divideix la cèl·lula en dues seccions, interna i externa, anomenades endoplasma i ectoplasma respectivament.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Radiolaris · Veure més »
Relicte
El terme relicte remet als romanents supervivents de fenòmens naturals.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Relicte · Veure més »
Rift
imatge USGS Plaques en l'escorça terrestre, segons la teoria tectònica de plaques Rift del Golf de Suez mostrant falles extensionals Els rifts, en geologia, són àrees on la presència d'esquerdes indica que l'escorça terrestre està patint divergència i distensions.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Rift · Veure més »
Rin
El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Rin · Veure més »
Roca ígnia
Les roques ígnies o magmàtiques són les roques que s'han format a partir del refredament d'un magma.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Roca ígnia · Veure més »
Roca metamòrfica
Esquist, roca metamòrfica a Yamauchi, prefectura de Fukuoka, Japó Les roques metamòrfiques són aquelles roques que es formen per metamorfisme, en sotmetre qualsevol tipus de roca a altes pressions o temperatures sense que s'arribi a fondre.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Roca metamòrfica · Veure més »
Roca sedimentària
Les roques sedimentàries són les que es componen de residus o detrits d'altres roques anteriors.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Roca sedimentària · Veure més »
Roine
El Roine (en català antic: Rose o Roine; en occità: Ròse o Roine; en francoprovençal: Rôno; en alemany: Rhone, Rotten; en francès Rhône) és un riu de l'Europa occidental que neix als Alps suïssos a la glacera del Roine (Rhonegletscher en alemany), al cantó de Valais, i flueix primer cap a l'oest i després cap al sud fins a arribar al Mediterrani (golf de Lleó).
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Roine · Veure més »
Rudistes
Els rudistes van ser un grup d'organismes bivalves fòssils, marins i suspensívors.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Rudistes · Veure més »
Sant Llorenç del Munt
Sant Llorenç del Munt és un massís situat entre les comarques catalanes del Vallès Occidental i el Bages.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Sant Llorenç del Munt · Veure més »
Sardenya
Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Sardenya · Veure més »
Sòcol (geologia)
En geologia, un sòcol és un relleu de plana o altiplà format durant l'era Primària o Paleozoic.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Sòcol (geologia) · Veure més »
Sediment
Les aigües costaneres de la província de Jiangsu (Xina), són marronoses gairebé tot l’any a causa del gran volum de sediment en suspensió que aporten els rius Yangtze, Groc i altres rius. Un sediment és una acumulació incoherent de partícules minerals, rocoses o orgàniques, transportades i dipositades per processos físics, o bé precipitades per processos químics o bioquímics, en zones marines o continentals.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Sediment · Veure més »
Selva
La Selva és una comarca situada entre la Serralada Transversal i la Costa Brava que limita amb les comarques del Maresme, el Vallès Oriental, Osona, la Garrotxa, el Gironès, el Baix Empordà i la Mar Mediterrània.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Selva · Veure més »
Serra d'Almenara
La Serra d'Almenara és una serra situada al municipi d'Agramunt a la comarca de l'Urgell, amb una elevació màxima de 456,8 metres.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Serra d'Almenara · Veure més »
Serralada Prelitoral Catalana
La Serralada Prelitoral és una unitat de relleu a Catalunya.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Serralada Prelitoral Catalana · Veure més »
Serralada Transversal
La Serralada Transversal és una unitat de relleu a Catalunya.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Serralada Transversal · Veure més »
Serralades Bètiques
Representació esquemàtica dels Sistemes Bètics Les Serralades Bètiques o els Sistemes Bètics són el conjunt de serralades que constitueixen el segment més occidental del sistema de plegament alpí indoeuropeu.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Serralades Bètiques · Veure més »
Sibèria (continent)
Sibèria, també anomenat plataforma siberiana o crató d'Angara, és un crató situat al cor de l'actual Sibèria.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Sibèria (continent) · Veure més »
Silurià
El Silurià és un període geològic que pertany al Paleozoic i que s'estén des del final del període Ordovicià, fa uns 443,7 ± 1,5 milions d'anys, fins al principi del període Devonià, fa uns 416,0 ± 2,8 milions d'anys.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Silurià · Veure més »
Sistema Ibèric
El Sistema Ibèric és una agrupació heterogènia de sistemes muntanyosos d'altitud mitjana a la península Ibèrica, que separa la Meseta Central de la depressió de l'Ebre.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Sistema Ibèric · Veure més »
Sistema Mediterrani Català
El Sistema Mediterrani Català, també conegut com les Serralades Costaneres, és un sistema dual d'alineacions muntanyoses més o menys paral·leles, la Serralada Prelitoral i la Serralada Litoral.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Sistema Mediterrani Català · Veure més »
Solsonès
El Solsonès és una comarca de Catalunya situada entre la Depressió Central i el Prepirineu i inclosa dins de la Catalunya Central.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Solsonès · Veure més »
Solució química
Preparació d'una solució d'aigua i sal En química, una solució o dissolució (del llatí disolutio) és una mescla o barreja homogènia a nivell molecular de dues o més substàncies pures que no reaccionen entre si.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Solució química · Veure més »
Sorra
Sorra Sorra La sorra o arena és un exemple de matèria granular.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Sorra · Veure més »
Subducció
La subducció és un procés d'enfonsament d'una placa litosfèrica/oceànica sota una altra en un límit de plaques convergent, segons la teoria de la tectònica de plaques.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Subducció · Veure més »
Tartera
Rosseguera del Puig Tomir, a Mallorca. Tartera a prop del Salt del Fitó, al municipi de la Jonquera Una tartera, rosseguera o xaragall és una extensió de terreny, situada normalment al flanc d'una muntanya, coberta de pedres despreses dels cims.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Tartera · Veure més »
Taula dels temps geològics
Representació dels temps geològics. Representació alternativa dels temps geològics en forma de rellotge. La taula dels temps geològics s'utilitza en geologia per descriure i relacionar esdeveniments de la història de la Terra.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Taula dels temps geològics · Veure més »
Tavertet
Tavertet és un municipi de la comarca d'Osona, a la demarcació de Barcelona.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Tavertet · Veure més »
Tectònica
plaques tectòniques La tectònica (del grec τέκτων/tektōn, i del llatí vulgar tectonicus, que significa 'construcció') s'ocupa de l'orogènesi i el desenvolupament tectònic dels cratons i els terranes tectònics, així com els terratrèmols i cinturons volcànics que afecten directament a bona part de la població mundial.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Tectònica · Veure més »
Ter
El Ter és un riu de Catalunya que neix a Ulldeter a uns 2.400 metres d'altitud, al peu d'un antic circ glacial delimitat per cims relativament propers als 3.000 metres, com el Bastiments, el Gra de Fajol o el Pic de la Dona.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Ter · Veure més »
Terra Alta
La Terra Alta és una de les comarques de Catalunya, amb capital a Gandesa.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Terra Alta · Veure més »
Terranova i Labrador
Terranova i Labrador (anglès Newfoundland and Labrador, francès Terre-Neuve-et-Labrador, gaèlic Talamh an Éisc agus Labradóir) és una província del Canadà.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Terranova i Labrador · Veure més »
Terrassa fluvial
Terrassa formada sobre el riu Manu al Perú. Una terrassa fluvial en geologia és una terrassa plana de grava, llim i sorra formada per l'erosió al llarg de la vall d'un riu i que es troba molt per sobre del nivell actual.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Terrassa fluvial · Veure més »
Torba
Torba La torba és un material vegetal fibrós de color negre o marronós format en un medi anaeròbic i saturat d'aigua.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Torba · Veure més »
Toses
Toses és un municipi català del Ripollès, està situat a l'extrem nord-oest de la regió de l'Alt Ter.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Toses · Veure més »
Travertí
Terrasses de travertí al Parc Nacional de Yellowstone (Estats Units). El travertí és una roca sedimentària calcària de tipus químic, formada per calcita, aragonita i limonita, molt utilitzada en la construcció, especialment a l'antiga Roma, des del I mil·lenni aC.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Travertí · Veure més »
Trilobits
Els trilobits (Trilobita) són una classe d'artròpodes extints que aparegueren al període Cambrià inferior i prosperaren durant tot el Paleozoic inferior abans de començar un llarg declivi vers l'extinció quan, durant l'extinció del Devonià superior, s'extingiren tots els ordres de trilobits excepte els proètids.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Trilobits · Veure més »
Turó de l'Home
El Turó de l'Home és la muntanya més alta del massís del Montseny, amb una altitud de 1.705,8 m, cosa que el situa per sobre dels altres dos cims més representatius del massís, les Agudes (1.705,4 m) i el Matagalls (1.697,2 m).
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Turó de l'Home · Veure més »
Urani
L'urani és un element químic metàl·lic de símbol U i nombre atòmic 92.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Urani · Veure més »
Urgell
L'Urgell o el Baix Urgell (per oposició a l'Alt Urgell) és una comarca a la depressió central, a Catalunya.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Urgell · Veure més »
Vulcanologia
Esquema estructural d'un volcà Erupció del Stromboli La vulcanologia (de la paraula llatina ''Vulcanus, Vulcano'', el déu romà del foc) és la branca de la geologia que estudia els volcans amb la finalitat de determinar què ocorre als volcans i fer prediccions respecte a les erupcions.
Nou!!: Història geològica de Catalunya і Vulcanologia · Veure més »
Redirigeix aquí:
El Fanerozoïc a Catalunya, Formació geològica de Catalunya.
