Comunicació

380 les relacions: Abd al-Ilah, Abd al-Karim Qasim, Abd al-Rahman Aref, Abd al-Salam Aref, Abu-Kalijar, Acheulià, Ahlat, Ahmad Hassan al-Bakr, Ahwaz, Alep, Algèria, Aliança Democràtica Patriòtica del Kurdistan, Alta Mesopotàmia, Amadiya, Amir Coban, An-Nàssir (abbàssida), Anàbasi, Ani, Annàzides, Antiguitat clàssica, Aq Qoyunlu, Arapkir, Ararat, Arbela, Ardabil, Ardalan, Armènia, Armenis, Assíria, Assiris, Atabeg, Aurinyacià, Şanlıurfa, Şemdinli, Azerbaidjan, Índia, Çaldiran, Çemişgezek, Àdud-ad-Dawla, Àhmad Sanjar, Badh, Bagdad, Bahdinan, Banu Xayban, Barda (Azerbaidjan), Behistun, Bitlis, Bohtan, Bradost, Buwàyhides, ..., Capadòcia, Caucas, Cilícia, Cizre, Constantinoble, Corduena, Creta, Creu Roja, Damasc, Darab, Dasini, Dècada del 2000, Dinastia aiúbida, Dinastia marwànida (Diyarbakir), Dinastia Qajar, Dinastia Zand, Diyala, Diyarbakır, Dumbuli, Egipte, Enciclopèdia de l'Islam, Erciş, Erevan, Ergani, Erzurum, Estrabó, Estraperlo (mercat negre), Eyalat, Faisal I, Fakhr-ad-Dawla, Fasa, Gandja, Gäl-baghi, Gorgan, Govern Regional del Kurdistan, Gran Armènia, Gran Khorasan, Gran Zab, Grecs, Guerra de Crimea, Guerra del Golf, Guerra dels Sis Dies, Guerra Iran-Iraq, Guerra russo-turca (1828-1829), Hakkâri (ciutat), Hamadan, Hamdànides, Harran, Hasanwàyhida, Hülegü, Heròdot, Heskîf, Home de Neandertal, Hulwan, Iazidisme, Ibn al-Àixath, Ibrahim Inal, Il-kanat, Imad-ad-Din Zengi I, Imperi Aquemènida, Imperi Mede, Imperi Otomà, Imperi Safàvida, Invasió de l'Iraq de 2003, Iran, Iraq, Iraq ajamita, Isfahan, Ismaïl I, Jalal Talabani, Jalal-ad-Din Mangubertí, Jibal, Kakúyides, Kermanxah, Khabur, Kharaj, Kharigisme, Kharpurt, Khoy, Khurramabad (Iran), Khuzestan, Khwarizm, Kirkuk, Kizilbaix, Kurdistan, Kurdistan Iraquià, Kurds, Kurds hakkaris, La Meca, Lahidjan, Llac Urmia, Llac Van, Llista del Kurdistan, Luris, Mahabad, Mahdí, Mahmud Barzanji, Mahmud de Ghazna, Mahmudi, Malatya, Mamelucs, Maragha, Mardin, Marwan II, Masud Barzani, Mehmet IV, Mesolític, Mesopotàmia, Mirdasi, Mossul, Mosterià, Muş, Muïzz al-Dawla, Mukri, Muntanyes del Taure, Musafírides, Mustafà Barzani, Naqxbandiyya, Nàdir-Xah Afxar, Nínive, Nisibis, Nom àrab, Nuri al-Said, Organització de les Nacions Unides, Ortúkides, Paleolític superior, Papa, Partit Baas, Partit dels Treballadors del Kurdistan, Partit Democràtic del Kurdistan, Pazuki, Peixmerga, Piran, Primera Guerra Balcànica, Primera Guerra Mundial, Principat d'Amadiyya, Principat d'Hasan-keyf, Principat de Baban, Principat de Bana, Principat de Bidlis, Principat de Djazira, Principat de Kalhur, Principat de Khizan, Isbayerd i Muks, Principat de Kilis, Principat de Sassun, Principat de Shirawan, Principat de Zraki, Província de Fars, Província de Lorestan, Qajar, Qara Qoyunlu, Qara Yússuf, Qarakhànida, Raixid Ali Gaylani, Ram-Hurmuz, Rawandiz, Rayy, Regió de Síria, República de l'Ararat, República de Mahabad, Royal Air Force, Rukn-ad-Dawla, Saddam Hussein, Saladí, Salar al-Dawla, Salmas, Samsam-ad-Dawla, Sanandaj, Sassun, Sayf-ad-Dawla (hamdànida), Síria, Segona Guerra Mundial, Selim I, Silvan, Simko, Sinjar, Sivas, Sohran, Soran, Sulaimaniya, Sulaymani, Susiana, Suwaydi, Tabriz, Tahmasp II, Tamerlà, Tanzimat, Tarom, Tawuk, Tècnica Levallois, Teglatfalassar I, Tigranes II d'Armènia, Tigris, Tikrit, Toghril Beg I, Tractat de Lausana, Tractat de Sèvres, Transcaucàsia, Trebisonda, Tunceli, Tur Abdin, Turcmans, Turcs de les muntanyes, Turquia, Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, Unió Islàmica del Kurdistan, Unió Patriòtica del Kurdistan, Uqàylides, Urartu, Urmia, Urmia (regió), Ustuni, Van, Vaspurakan, Vilayat de Mossul, Washington DC, Xabanqara, Xaddàdides, Xahrizur, Xatt al-Arab, Xeic, Xenofont, Xiraz, Xuixtar, Yaqub ibn al-Layth, Zab, Zagros, Zanj, Zawzan, Zaxo, Ziyàrides, 1 de gener, 1 de març, 10 d'agost, 10 d'octubre, 10 de febrer, 10 de juny, 10 de maig, 11 de juliol, 11 de juny, 11 de març, 1142, 13 d'abril, 13 de desembre, 14 de juliol, 15 de juny, 15 de novembre, 1514, 16 de desembre, 16 de maig, 16 de setembre, 17 d'octubre, 17 de juliol, 17 de juny, 17 de març, 17 de novembre, 1747, 18 de novembre, 1823, 1836, 1847, 1891, 19 de juliol, 19 de juny, 1913, 1919, 1920, 1921, 1922, 1923, 1924, 1925, 1927, 1930, 1932, 1937, 1941, 1946, 1947, 1950, 1956, 1958, 1961, 1963, 1964, 1965, 1966, 1967, 1968, 1970, 1971, 1972, 1974, 1975, 1980, 1987, 1989, 1991, 1992, 1997, 2 de setembre, 20 de desembre, 2009, 21 de juny, 22 de desembre, 22 de gener, 22 de març, 23 d'agost, 24 d'abril, 24 de desembre, 24 de juny, 25 d'agost, 25 de juliol, 28 d'octubre, 29 de juny, 29 de març, 29 de setembre, 3 d'abril, 3 d'octubre, 3 de març, 30 de juliol, 31 de març, 4 de març, 5 de maig, 6 de setembre, 7 d'octubre, 7 de juliol, 8 de febrer, 9 de febrer, 9 de setembre. Ampliar l'índex (330 més) » « Shrink índex

Abd al-Ilah

Abd al-Ilah (també transcrit Abdul Ilah, Abdul Illah i Abdullah) (Taïf, 1913-Bagdad, 14 de juliol de 1958) fou regent de l'Iraq.

Nou!!: Història dels kurds і Abd al-Ilah · Veure més »

Abd al-Karim Qasim

Abd al-Karim Qasim (també transcrit Abd al-Karim Kasim, Abdul Karim Qassem, Abdul Karim Kassem) fou un militar i president/dictador de l'Iraq.

Nou!!: Història dels kurds і Abd al-Karim Qasim · Veure més »

Abd al-Rahman Aref

Abd al-Rahman Aref o Arif, de nom complet Hajj Abdul Rahman Mohammed Arif Aljumaily —en àrab عبد الرحمن محمد عارف الجميلي, ʿAbd ar-Raḥmān Muḥammad ʿĀrif al-Jumaylī— (1916 - 24 d'agost de 2007) fou un polític i militar iraquià, president del país de 1966 a 1968.

Nou!!: Història dels kurds і Abd al-Rahman Aref · Veure més »

Abd al-Salam Aref

Abd al-Salam Aref o Abdul Salam Arif (o Aref), de nom complet Abdul Salam Mohammed Arif Aljumaily (Bagdad, 1921- prop de Bàssora, 13 d'abril de 1966) fou un polític i militar iraquià, president del país de 1963 a 1966.

Nou!!: Història dels kurds і Abd al-Salam Aref · Veure més »

Abu-Kalijar

Abu-Kalijar al-Marziban ibn Sultan-ad-Dawla (Bàssora, maig/juny del 1009 - 1048) fou un soldà buwàyhida.

Nou!!: Història dels kurds і Abu-Kalijar · Veure més »

Acheulià

Lacheulià és el nom donat a una indústria lítica d'eines de pedra associada amb els homínids prehistòrics durant el paleolític inferior a través de l'Àfrica i fins a l'Àsia occidental i Europa.

Nou!!: Història dels kurds і Acheulià · Veure més »

Ahlat

Ahlat és una ciutat de la punta nord-est del llac Van.

Nou!!: Història dels kurds і Ahlat · Veure més »

Ahmad Hassan al-Bakr

Ahmed Hassan al-Bakr (Tikrit, 1 de juliol de 1914 – Bagdad, 4 d'octubre de 1982) fou un militar iraquià, president i primer ministre de l'Iraq de 1968 a 1979 i només primer ministre el 1963.

Nou!!: Història dels kurds і Ahmad Hassan al-Bakr · Veure més »

Ahwaz

Pont sobre el Karun Ahwaz (اهواز, Ahvāz) és una ciutat de l'Iran, capital de la província de Khuzestan.

Nou!!: Història dels kurds і Ahwaz · Veure més »

Alep

Alep és una ciutat al nord de la República Àrab Siriana, capital de la província o governació homònima.

Nou!!: Història dels kurds і Alep · Veure més »

Algèria

Algèria, oficialment República Democràtica Popular d'Algèria, és un estat del nord d'Àfrica.

Nou!!: Història dels kurds і Algèria · Veure més »

Aliança Democràtica Patriòtica del Kurdistan

L'Aliança Democràtica Patriòtica del Kurdistan (DPAK) o abreujadament Aliança del Kurdistan (KA) fou el nom escollit per la coalició del Partit Democràtic del Kurdistan de Masud Barzani i la Unió Patriòtica del Kurdistan de Jalal Talabani formada el desembre de 2004 per anar a les eleccions regionals del Kurdistan i legislatives de l'Iraq el gener del 2005.

Nou!!: Història dels kurds і Aliança Democràtica Patriòtica del Kurdistan · Veure més »

Alta Mesopotàmia

L'Alta Mesopotàmia, coneguda com la Jazira en les fonts històriques àrabs, és la part de Mesopotàmia situada al nord, el que fou l'antiga Assíria, geogràficament diferenciada de les terres de la Baixa Mesopotàmia, al sud.

Nou!!: Història dels kurds і Alta Mesopotàmia · Veure més »

Amadiya

Amadiya (Amedi o Amadia) és una vila del Kurdistan a la governació de Dohuk, a Iraq, a 17 km de la frontera amb Turquia, a la conca del Gara (afluent per la dreta del Gran Zab).

Nou!!: Història dels kurds і Amadiya · Veure més »

Amir Coban

Amir Coban o Čoban (امیر چوپان سلدوز) fou un amir o cap militar mongol, que va exercir gran influència al kanat mongol de Pèrsia (Il-kan).

Nou!!: Història dels kurds і Amir Coban · Veure més »

An-Nàssir (abbàssida)

Abu-l-Abbàs Àhmad an-Nàssir li-din-Al·lah ——, més conegut per la primera part del seu làqab com a an-Nàssir (1158-1225), califa abbàssida de Bagdad (1180-1225).

Nou!!: Història dels kurds і An-Nàssir (abbàssida) · Veure més »

Anàbasi

LAnàbasi (en grec clàssic Ἀνάβασις, literalment 'marxa terra endins'), també coneguda com L'expedició dels deu mil o La retirada dels deu mil, és l'obra més coneguda de l'historiador atenenc Xenofont.

Nou!!: Història dels kurds і Anàbasi · Veure més »

Ani

Ani, a la Kars, Turquia, va ser la capital d'un regne armeni amb el nom de Regne d'Ani.

Nou!!: Història dels kurds і Ani · Veure més »

Annàzides

La dinastia dels annàzides, annàzida o Banu Annaz d'origen kurd, va governar a la zona entre els moderns Iraq i l'Iran entre el 991 i el 1117.

Nou!!: Història dels kurds і Annàzides · Veure més »

Antiguitat clàssica

L'antiguitat clàssica és un terme general per referir-se a un període cultural històric del Mediterrani que va començar amb la primera poesia grega de la qual es té constància (Homer, al) i continuà fins a la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident (al), que acabaria amb la dissolució de la cultura clàssica i el començament de l'edat mitjana.

Nou!!: Història dels kurds і Antiguitat clàssica · Veure més »

Aq Qoyunlu

Els Aq Qoyunlu (xai blanc) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar Diyar Bakr i després la major part de Pèrsia, fins al 1502.

Nou!!: Història dels kurds і Aq Qoyunlu · Veure més »

Arapkir

Arapkir (també Arapgir o Arabgir, abans Arabkir, en armeni: Արաբկիր, Arabker, coneguda sota els romans d'Orient com Arabraces) és una ciutat de Turquia, capital de districte d'Arapkir i de la província de Malatya.

Nou!!: Història dels kurds і Arapkir · Veure més »

Ararat

LArarat ("Ağrı" en turc, "Արարատ" en armeni (llegit Masis o Masik), "Agirî" en kurd, "آرارات" en persa (llegit Koh-i Nuh), "אררט" en hebreu), és una muntanya de Turquia.

Nou!!: Història dels kurds і Ararat · Veure més »

Arbela

Arbela (assiri Arbairu/Arbail, persa Arbaira, grec Arbela, àrab Erbil o Irbil, kurd Erbel o Hawler) és una ciutat de Mesopotàmia, entre els dos Zab; administrativament forma part del Kurdistan (Iraq).

Nou!!: Història dels kurds і Arbela · Veure més »

Ardabil

Ardabil (persa i àzeri: اردبیل, Ardebil; turc, Erdebil; antic persa: Artavil que vol dir "Lloc Sagrat"; armeni Artavet i Artavel) és una ciutat de l'Iran, capital de la província d'Ardabil.

Nou!!: Història dels kurds і Ardabil · Veure més »

Ardalan

Estat dels ardalan Estats kurds al voltant de 1835 Ardalan o Erdelan fou un territori kurd que va existir entre 1169 i 1867 al nord-oest de Pèrsia.

Nou!!: Història dels kurds і Ardalan · Veure més »

Armènia

La República d'Armènia o simplement Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Haiastaní Hanrapetutiún; o Հայաստան, Haiastan; Armínia, en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, del 1990 ençà una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.

Nou!!: Història dels kurds і Armènia · Veure més »

Armenis

Els armenis (en armeni Հայեր, Hayer) són un grup humà i nació originari de la zona del Caucas i l'Altiplà d'Armènia. La seva distribució actual es troba al voltant d'Armènia, Geòrgia, Rússia i altres petites comunitats en la diàspora armènia (especialment després del genocidi armeni perpetrat per l'Imperi Otomà a principis del segle XX). La seva població actual es calcula en uns 8-10 milions d'habitants. Fins al setembre del 2023, els armenis també van ser la majoria de la població de la República d'Artsakh. La religió majoritària dels armenis és el cristianisme, i és la primera nació que la va abraçar oficialment (vers l'any 301); practiquen una branca pròpia d'aquesta religió, l'Església Apostòlica Armènia i la religió i les seves institucions tenen un paper rellevant en les seves comunitats. Els armenis s'autodenominen hay, en honor del fundador mític del seu poble, Haik. Descendeixen dels indoeuropeus, alguns historiadors els associen amb la branca original i uns altres amb els hitites. Haurien arribat a Armènia cap al. Els armenis parlen deu dialectes diferents, intercomprensibles: l'armeni oriental és usat a Armènia, al Caucas i a l'Iran, i l'armeni occidental s'usa a la resta del món. Situats entre Europa i l'Àsia, la nació armènia és posseidora d'una cultura única que ha perdurat al llarg dels temps. La dansa i música armènies són de les més antigues del món, i encara són practicades avui en dia. La seva cuina, tan antiga com el seu poble, és una rica combinació de diversos ingredients i aromes provinents de l'Altiplà d'Armènia.

Nou!!: Història dels kurds і Armenis · Veure més »

Assíria

Escultura assíria. Assíria (siríac) fou un Imperi hegemònic de la zona de Mesopotàmia que derivava el seu nom de la primera capital, Assur.

Nou!!: Història dels kurds і Assíria · Veure més »

Assiris

El assiris, també anomenats caldeus, siríacs (en arameu: suryoye) i arameus, són un grup ètnic de l'Orient Mitjà, suposats descendents dels antics assiris.

Nou!!: Història dels kurds і Assiris · Veure més »

Atabeg

Atabeg fou un títol d'alt dignatari sota els seljúcides.

Nou!!: Història dels kurds і Atabeg · Veure més »

Aurinyacià

Possibles rutes migratòries dels humans prehistòrics durant el paleolític superior L'aurinyacià fou la fase cultural que va substituir el perigordià, canvi perceptible a partir del 20.000 aC aproximadament.

Nou!!: Història dels kurds і Aurinyacià · Veure més »

Şanlıurfa

Şanlıurfa (‘Urfa la Gloriosa’, en turc), sovint simplement Urfa, nom que es fa servir en el llenguatge diari, és una ciutat de Turquia, al lloc de l'antiga Edessa.

Nou!!: Història dels kurds і Şanlıurfa · Veure més »

Şemdinli

Districtes Şemdinli (Siríac: ܫܲܡ̱ܣܕܝܼܢ Shemsdin; kurd: Şemdinan o Shamdinan; antiga Nawshar en transcripció moderna Nevşehir) és una població i un districte muntanyós a la província de Hakkâri a Turquia.

Nou!!: Història dels kurds і Şemdinli · Veure més »

Azerbaidjan

LAzerbaidjan o Azerbaitjan, oficialment la República de l'Azerbaidjan, és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.

Nou!!: Història dels kurds і Azerbaidjan · Veure més »

Índia

LÍndia (Bhārat), oficialment la República de l'Índia (Bhārat Gaṇarājya), és un estat del sud de l'Àsia.

Nou!!: Història dels kurds і Índia · Veure més »

Çaldiran

Çaldiran (antigament Čaldiran) és una plana al nord-oest de l'Azerbaidjan iranià a la frontera amb Turquia, famosa per la batalla decisiva lliurada el 23 d'agost de 1514 en què els otomans van obtenir una gran victòria sobre els safàvides perses.

Nou!!: Història dels kurds і Çaldiran · Veure més »

Çemişgezek

Çemişgezek (Չմշկածագ-Tchimichgadzak) (també coneguda com a Melkişî) és un districte i una ciutat de la província de Tunceli, a Turquia.

Nou!!: Història dels kurds і Çemişgezek · Veure més »

Àdud-ad-Dawla

Abu-Xujà Fannà Khusraw, més conegut pel seu làqab Àdud-ad-Dawla (Isfahan 24 de setembre del 936 - Bagdad, 26 de març de 983) fou un sobirà buwàyhida fill de l'amir al-umarà buwàyhida Rukn-ad-Dawla Hàssan ibn Búyah (o Buwayh).

Nou!!: Història dels kurds і Àdud-ad-Dawla · Veure més »

Àhmad Sanjar

Àhmad Sanjar,(nom complet en persa/àrab: ʾAbū al-ḥāriṯ Muʿizz ad-Dunya wa ad-Dīn ʿaḍad ad-Dawla ʾAḥmad Sanjar ibn Malikšāh,أبو الحارث معز الدنيا و الدين "عضد الدولة" أحمد سنجر بن ملكشاه; (Muïzz-ad-Dunya wa ad-Din: en àrab "honor del poder i de la religió"; Adhad-ad-Dawla: "suport de la dinastia també conegut com a Sultà Sanjar (Sanjar és una paraula turca que vol dir "el qui penetra" o "el qui enfonsa"), fou un sultà seljúcida de Transoxiana i del Gran Khorasan. Va néixer el novembre de 1084 (o de 1086), fill de Màlik-Xah I i una concubina. A la mort del seu germanastre Muhàmmad Tapar el 1118, va esdevenir sultà mentre que el seu nebot Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah, fill de Muhàmmad Tapar, regnava sobre l'Iraq. Va morir el 8 de maig de 1157 després de la conquesta del seu regne pel xa de Khwarizm Il-Arslan. per Charles Cawley, 2006-07 de la Foundation for Medieval Genealogy.

Nou!!: Història dels kurds і Àhmad Sanjar · Veure més »

Badh

Abu-Xujà Badh ibn Dustak o, més senzillament, Badh (? - 990) fou un emir del Diyar Bakr, origen de la dinastia marwànida.

Nou!!: Història dels kurds і Badh · Veure més »

Bagdad

Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.

Nou!!: Història dels kurds і Bagdad · Veure més »

Bahdinan

Bahdinan fou un territori kurd situat al nord i nord-est de la plana de Mossul, existent entre vers el 1203 fins a la meitat del.

Nou!!: Història dels kurds і Bahdinan · Veure més »

Banu Xayban

Els Banu Xayban ibn Thàlaba foren una tribu àrab, una de les principals originada en els Bakr ibn Wàïl.

Nou!!: Història dels kurds і Banu Xayban · Veure més »

Barda (Azerbaidjan)

Barda (Partav) és una petita ciutat d'uns 30.000 habitants capital d'un districte homònim de la República de l'Azerbaidjan.

Nou!!: Història dels kurds і Barda (Azerbaidjan) · Veure més »

Behistun

Inscripció de Dàrius I a BehistunEl Behistun o Bisutun, modernament Bistun (en persa: بیستون), és una muntanya a uns 30 km a l'est de Kermanxah, a la carretera entre Bagdad i Hamadan, en l'actual Iran.

Nou!!: Història dels kurds і Behistun · Veure més »

Bitlis

Bidlis o Bitlis és una ciutat de Turquia, capital de la província de Bitlis i del districte del mateix nom, situada al riu Bitlis a 25 km al sud-oest de la punta occidental del llac Van a entre 1400 i 1585 metres d'altura.

Nou!!: Història dels kurds і Bitlis · Veure més »

Bohtan

Bohtan també Buhtan, Bokhti, era un principat kurd medieval en l'Imperi Otomà centrat en la ciutat de Jazirah ibn 'Omar (moderna Cizre també coneguda com a Cizîra Botan (Jazira Botan) al sud-est d'Anatòlia. Els Bohtanis eren una branca antiga i prominent dels kurds que es creien descendents de Khàlid ibn al-Walid. El yazidisme va esdevenir la religió oficial de Jazira al. Imperi Turc".

Nou!!: Història dels kurds і Bohtan · Veure més »

Bradost

El principat de Bradost fou un estat tribal autònom kurd governat per una família originada en els gurans (guran o gurani) o en algun descendent de la dinastia hasanwàyhida.

Nou!!: Història dels kurds і Bradost · Veure més »

Buwàyhides

La dinastia buwàyhida o búyida, dels Banu Buwayh o dels buwàyhides o búyides fou una dinastia xiïta que va governar l'Iraq i Pèrsia.

Nou!!: Història dels kurds і Buwàyhides · Veure més »

Capadòcia

Llocs d'interès turístic La Capadòcia (en turc: Kapadokya, del grec Καππαδοκίαés) és una regió de l'Àsia Menor, a Turquia.

Nou!!: Història dels kurds і Capadòcia · Veure més »

Caucas

Mapa administratiu de la regió del Caucas de l'URSS, 1952-1991 Les muntanyes del Caucas, a vista de satèl·lit El Caucas, de vegades Cauques, és una regió natural a l'est d'Europa i a l'oest d'Àsia, entre la mar Negra i la mar Càspia.

Nou!!: Història dels kurds і Caucas · Veure més »

Cilícia

El regne armeni de Cilícia, 1199-1375. Mapa de les diverses regions tradicionals d'Àsia Menor. Cilícia fou una regió del sud-est d'Àsia Menor.

Nou!!: Història dels kurds і Cilícia · Veure més »

Cizre

Cizre (en kurd: Cizîr, en siríac: Gziro, en àrab Jazirat ibn Úmar que en turc és Cezire-i Ibn Ömer) és una ciutat de la província de Şırnak al sud-est de Turquia, poblada majoritàriament per kurds i assiris, a la riba del Tigris que forma la frontera entre Síria i Turquia al lloc on la distància entre Tigris i Eufrates és més gran i inicialment, amb un canal, formava una illa el que va produir el seu nom de Djazirat Ibn Umar d'època musulmana; degut a la força de l'aigua, el canal va substituir al llit del riu 8que es va assecar). Té una estació de frontera. Una antiga via romana va entre la ciutat i Nisibin i Mardin. L'antiga muralla tenia tres portes, i una part encara es conserva però restaurada. El castell dels emirs kurds de Cizre es troba al nord de la ciutat. L'emir Badr al-Din Lulu va construir una mesquita al que va substituir l'antiga gran mesquita. Les ruïnes d'un pont amb un arc únic de 28 metres, són a pocs quilòmetres al sud. La ciutat tenia 9560 habitants el 1890, però va perdre gran part dels seus habitants al començament del per les matances d'armenis i assiris, i el 1940 només eren 5575. Va pujar a 6473 el 1960; va començar a crèxier als anys vuitanta i el 2000 va arribar a 84.752 habitants. Segons una tradició va ser fundada per al-Hasan ibn Umar al-Khattab al-Taghlibi (mort vers 865) però una altra l'atribueix a Ardashir Babakan. El nom arameu de la ciutat era Djazarta de Kardu encara esmentat als textos cristians als segles  i. Podria ser l'antiga Bazabda on Alexandre el Gran va creuar el Tigris. La ciutat dependia de Mossul al; va estar al en poder dels marwànides; el 1102 va ser governada per Shams al-Dawla Djakarmish, antic mameluc del seljúcida Malik Shah; al estava en mans dels zengites que el 1146 van nomenar Izz al-Din Abu Bakr al-Dubaysi com a governador; el 1158 estava en mans dels kurds Bashnawi quan fou conquerida per Kutb al-Din Mawdud ibn Zengi; el seu període més important fou al quan va ser governada per dues famílies de savis i religiosos, els Banu l-Athir i els Banu Abd al-Karim al-Djazari. Al fou objecte de disputa entre safàvides i otomans i els kurds locals van demanar la protecció otomana a canvi de conservar una gran independència, sota la direcció de la dinastia dels Hamidiyya. Amb Sayyid Ahmad, que governava el 1535, va dominar fins i tot Mossul. Va rebre nombrosos fugitius cristians d'Irbil el 1566. La ciutat va restar autonoma fins al que es van imposar a la regió el 1833 i a la ciutat el 1836, i va esdevenir capçalera d'un kada.

Nou!!: Història dels kurds і Cizre · Veure més »

Constantinoble

Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.

Nou!!: Història dels kurds і Constantinoble · Veure més »

Corduena

Mapa de l'Armènia Major cap a l'any 150. Corduena és al sud Corduena fou una regió o província d'Armènia durant el període clàssic.

Nou!!: Història dels kurds і Corduena · Veure més »

Creta

Creta (Κρήτη) és l'illa més gran de Grècia i la cinquena de la Mediterrània.

Nou!!: Història dels kurds і Creta · Veure més »

Creu Roja

El Moviment Internacional de la Creu Roja i la Mitja Lluna Roja, més conegut com a Creu Roja, és un moviment humanitari internacional que aplega al voltant de 97 milions de voluntaris arreu del món, Creu roja Andorrana que va ser fundat per protegir la vida humana i la salut, per garantir el respecte a tots els éssers humans i per prevenir i alleujar el patiment humà, sense cap mena de discriminació basada en la nacionalitat, raça, gènere, creences religioses, classe social o opinions polítiques.

Nou!!: Història dels kurds і Creu Roja · Veure més »

Damasc

Damasc (en català medieval: Domàs) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món.

Nou!!: Història dels kurds і Damasc · Veure més »

Darab

Darab (anteriorment Darabgerd, àrab Darabjird o Darabdjird) és una vila iraniana, capital del comtat del mateix nom, a la província de Fars, situada a una plana a uns 228 km al sud-est de Xiraz.

Nou!!: Història dels kurds і Darab · Veure més »

Dasini

Els Dasini o Tasini foren una tribu kurda estructurada en un territori autònom.

Nou!!: Història dels kurds і Dasini · Veure més »

Dècada del 2000

La dècada del 2000 comprèn el període d'anys entre el 2000 i el 2009, ambdós inclosos.

Nou!!: Història dels kurds і Dècada del 2000 · Veure més »

Dinastia aiúbida

La dinastia aiúbida (kurd: ئەیووبیەکان, Eyûbiyan) fou la primera dinastia del Soldanat d'Egipte, fundat per Saladí el 1171 després d'abolir el Califat Fatimita.

Nou!!: Història dels kurds і Dinastia aiúbida · Veure més »

Dinastia marwànida (Diyarbakir)

La dinastia marwànida o dels marwànides foren una dinastia d'origen kurd que governà la regió de Diyarbakir (Mesopotàmia) entre 983 i 1085.

Nou!!: Història dels kurds і Dinastia marwànida (Diyarbakir) · Veure més »

Dinastia Qajar

La dinastia Qajar de Pèrsia fou una nissaga tribal turca que va governar Pèrsia del 1794 al 1925.

Nou!!: Història dels kurds і Dinastia Qajar · Veure més »

Dinastia Zand

La dinastia Zand fou una nissaga que va regnar sobre Pèrsia de 1750 a 1794.

Nou!!: Història dels kurds і Dinastia Zand · Veure més »

Diyala

El Diyala o Sirwan és un riu de l'Àsia Occidental que neix a l'Iran amb el nom de Sirwan i pren el nom de Diyala en confluir amb el Hulwand, per desaiguar després al Tigris, a l'Iraq.

Nou!!: Història dels kurds і Diyala · Veure més »

Diyarbakır

Diyarbakır (nom oficial en turc) o Amed (en kurd) és una ciutat del Kurdistan, capital d'una província homònima de Turquia, i principal ciutat del nord.

Nou!!: Història dels kurds і Diyarbakır · Veure més »

Dumbuli

Els dumbuli foren una tribu kurda del Bokhtan que van formar un principat autònom.

Nou!!: Història dels kurds і Dumbuli · Veure més »

Egipte

Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.

Nou!!: Història dels kurds і Egipte · Veure més »

Enciclopèdia de l'Islam

LEnciclopèdia de l'islam (Encyclopaedia of Islam) és l'enciclopèdia estàndard de la disciplina acadèmica dels estudis islàmics i la considerada de referència en llengua anglesa.

Nou!!: Història dels kurds і Enciclopèdia de l'Islam · Veure més »

Erciş

Erciş és un districte i un poble de la província de Van a Turquia.

Nou!!: Història dels kurds і Erciş · Veure més »

Erevan

Erevan (o;; de vegades escrit Ierevan o Yerevan; antigament anomenada Erivan i Erebuni) és la capital d'Armènia i la ciutat principal del país.

Nou!!: Història dels kurds і Erevan · Veure més »

Ergani

Ergani (abans Arghani o Erghani, armeni Argani o Arghana) és una ciutat de Turquia, cap del districte del mateix nom, a la província de Diyarbakır.

Nou!!: Història dels kurds і Ergani · Veure més »

Erzurum

Erzurum és una ciutat de la part oriental de Turquia, capital de la província homònima.

Nou!!: Història dels kurds і Erzurum · Veure més »

Estrabó

Estrabó va ser un geògraf i escriptor grec nascut a Amàsia a mitjans del segle I aC vers 62 aC, mort cap a l'any 20 dC.

Nou!!: Història dels kurds і Estrabó · Veure més »

Estraperlo (mercat negre)

Estraperlo és un sinònim de mercat negre o negoci fraudulent d'articles intervinguts per l'Estat o subjectes a racionament (decretat pel règim del general insurgit Francisco Franco), fenomen típic de la postguerra (1940-1952) i de la Guerra Civil espanyola (1936-1939).

Nou!!: Història dels kurds і Estraperlo (mercat negre) · Veure més »

Eyalat

Leyalat o eyalet (turc otomà:;; de l'àrab iyala, ‘administració’, ‘exercici del poder’) fou la més gran divisió administrativa dins de l'Imperi Otomà.

Nou!!: Història dels kurds і Eyalat · Veure més »

Faisal I

Fàysal ibn al-Hussayn ibn Alí al-Haiximí, conegut com a Fàysal I o Faisal I (Taïf, 20 de maig de 1883 - Suïssa, 8 de setembre de 1933) fou rei de la Gran Síria i després rei d'Iraq (1921-1933) de la dinastia haiximita, fill (tercer) del xerif haiximita de la Meca i després rei de Hijaz Hussein ibn Ali.

Nou!!: Història dels kurds і Faisal I · Veure més »

Fakhr-ad-Dawla

Fakhr-ad-Dawla Abu-l-Hàssan Alí ibn al-Hàssan, més conegut simplement pel seu làqab com a Fakhr-ad-Dawla (952-997) fou el tercer fill del sultà buwàyhida o búyida Rukn-ad-Dawla.

Nou!!: Història dels kurds і Fakhr-ad-Dawla · Veure més »

Fasa

Fasa o Pasa (persa: فسا) és una ciutat de l'Iran a la província de Fars.

Nou!!: Història dels kurds і Fasa · Veure més »

Gandja

Gandja és la segona ciutat més important de l'Azerbaidjan, que durant el període tsarista es va dir Elizavétpol i durant el període soviètic Kirovabad.

Nou!!: Història dels kurds і Gandja · Veure més »

Gäl-baghi

Gäl-baghi fou un petit principat kurd autònom fundat per un turc de la tribu dels Ustadjalu de nom Abbas Agha, que va rebre una font d'aigua a Mariwan (prop de Sanandadj) cedida per Bïge-beg d'Ardalan (1495-1535).

Nou!!: Història dels kurds і Gäl-baghi · Veure més »

Gorgan

* Gorgan, nom persa de la Gorduene (Korduq).

Nou!!: Història dels kurds і Gorgan · Veure més »

Govern Regional del Kurdistan

El Govern Regional del Kurdistan (GRK) (en) és l'organisme oficial del Kurdistan del Sud.

Nou!!: Història dels kurds і Govern Regional del Kurdistan · Veure més »

Gran Armènia

Mapa de la Gran Armènia La Gran Armènia és l'estat reclamat pels armenis de Rússia i de l'Imperi Otomà el 1918 i que va tenir plasmació jurídica en la República Democràtica d'Armènia al Tractat de Sèvres de 1920, mai ratificat, pel qual l'Imperi Otomà i els aliats van fer la pau, i després en l'arbitratge del president dels Estats Units sobre els límits de l'estat, causa de la Guerra d'independència turca, i fins i tot arribant a l'Armènia russa en la Guerra turco-armènia.

Nou!!: Història dels kurds і Gran Armènia · Veure més »

Gran Khorasan

El Gran Khorasan és el nom convencional donat a la regió del Khorasan.

Nou!!: Història dels kurds і Gran Khorasan · Veure més »

Gran Zab

El Gran Zab o Zab Superior (o) és un riu que neix al territori del Kurdistan del Nord prop del llac Van, i entra al Kurdistan del Sud, on desaigua al riu Tigris.

Nou!!: Història dels kurds і Gran Zab · Veure més »

Grecs

Sense descripció.

Nou!!: Història dels kurds і Grecs · Veure més »

Guerra de Crimea

La guerra de Crimea (des del 28 de març de 1853 fins a l'1 d'abril de 1856) va ser un conflicte bèl·lic que va enfrontar l'imperi Rus, per una banda, amb una aliança entre el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda, el segon Imperi francès, el Regne de Sardenya i una part de l'Imperi Otomà, per l'altra.

Nou!!: Història dels kurds і Guerra de Crimea · Veure més »

Guerra del Golf

La guerra del Golf de 1991 va ser un conflicte bèl·lic entre Iraq i una coalició de forces de 34 estats sota un mandat de les Nacions Unides i liderades per l'exèrcit dels Estats Units.

Nou!!: Història dels kurds і Guerra del Golf · Veure més »

Guerra dels Sis Dies

La Guerra dels Sis Dies s'inscriu dintre del conjunt de guerres lliurades entre Israel i els seus veïns àrabs, després de la creació de l'Estat d'Israel (1947) en la Palestina del mandat de Gran Bretanya.

Nou!!: Història dels kurds і Guerra dels Sis Dies · Veure més »

Guerra Iran-Iraq

Guerra Iran-Iraq, 22 de setembre de 1980 - Teheran La guerra Iran-Iraq va ser un conflicte armat que enfrontà l'Iran i Iraq entre el setembre de 1980 i l'agost de 1988.

Nou!!: Història dels kurds і Guerra Iran-Iraq · Veure més »

Guerra russo-turca (1828-1829)

La Guerra Russo-Turca de 1828-1829 va ser un conflicte bèl·lic entre l'Imperi Rus i l'Imperi Otomà a partir de la lluita grega per la independència.

Nou!!: Història dels kurds і Guerra russo-turca (1828-1829) · Veure més »

Hakkâri (ciutat)

Hakkâri (en el passat Çölemerik o Čölemerik, en kurd Colemêrg; en àrab Djulamerg o Djulamerik; altres variants: Julamerk, Julamerik, Djulamerl, Djulamerik, Colemerq, i Colemerik) és una ciutat de la Província de Hakkâri, a Turquia.

Nou!!: Història dels kurds і Hakkâri (ciutat) · Veure més »

Hamadan

Mausoleu de la ciutat Hamadan o Hamadhan (assiri: Abdadana;;;, Ecbàtana) és una ciutat de l'Iran situada en una plana al sud de la muntanya Alwand.

Nou!!: Història dels kurds і Hamadan · Veure més »

Hamdànides

Vista de la ciutadella d'Alep, construïda sota el poder dels hamdànides Els hamdànides (en sing.) o Banu Hamdan foren una dinastia que va governar a Mossul i Alep mitjançant dues branques.

Nou!!: Història dels kurds і Hamdànides · Veure més »

Harran

Harran, antigament Haran o Carres, és una ciutat del nord de Mesopotàmia, a l'est de l'Eufrates, a la vall del Balikh.

Nou!!: Història dels kurds і Harran · Veure més »

Hasanwàyhida

La dinastia hasanwàyhida o dels hasanwàyhides fou una nissaga kurda.

Nou!!: Història dels kurds і Hasanwàyhida · Veure més »

Hülegü

Hülegü amb la reina Doquz Khatun Hulegu o Hülegü Khan (?, 1217 - Maragha, l'Iran, 8 de febrer de 1265) fou el primer il-kan de Pèrsia (1256-1265).

Nou!!: Història dels kurds і Hülegü · Veure més »

Heròdot

Heròdot d'Halicarnàs (Ἡρόδοτος Ἁλικαρνᾱσσεύς; Halicarnàs, 484 aC - Turis, 425 aC) va ser un historiador i geògraf grec.

Nou!!: Història dels kurds і Heròdot · Veure més »

Heskîf

Heskîf (en turc i oficialment: Hasankeyf, en grec antic Kiphas; en llatí: Cepha; en arameu i àrab: Hisn Kayfa; en kurd: Heskîf) és una ciutat i districte de Turquia a la vora del Tigris a la província de Batman.

Nou!!: Història dels kurds і Heskîf · Veure més »

Home de Neandertal

Lhome de Neandertal (Homo neanderthalensis) o simplement neandertal és una espècie extinta del gènere Homo que visqué a Europa i al Pròxim Orient durant el paleolític mitjà, entre fa 200.000-250.000 i 28.000 anys.

Nou!!: Història dels kurds і Home de Neandertal · Veure més »

Hulwan

Hulwan fou una antiga ciutat de Pèrsia propera a Kermanxah, a les muntanyes Zagros, a l'entrada del congost de Paytak, en la ruta cap al Gran Khorasan.

Nou!!: Història dels kurds і Hulwan · Veure més »

Iazidisme

El yazidisme o Iazidisme o Sharfadin és un corrent minoritari; les altres branques, alevisme i yarsanisme, es diferencien del yazidisme perquè no practiquen la taqiyya (dissimular la fe quan està en joc la pròpia vida).

Nou!!: Història dels kurds і Iazidisme · Veure més »

Ibn al-Àixath

Abd-ar-Rahman ibn Muhàmmad ibn al-Àixath al-Kindí, més conegut senzillament com a Ibn al-Àixath (?, - Aracòsia, 704), fou un general omeia descendent d'una família noble dels kinda d'Hadramaut, net d'al-Àixath i fill de Muhàmmad ibn al-Àixath, un personatge notable però de segon nivell.

Nou!!: Història dels kurds і Ibn al-Àixath · Veure més »

Ibrahim Inal

Ibrahim Inal (o Yenāl, + 1059) fou un cap seljúcida.

Nou!!: Història dels kurds і Ibrahim Inal · Veure més »

Il-kanat

Lil-kanat va ser un kanat mongol establert a Pèrsia al, fruit de les campanyes de Genguis Khan a Khwarizm durant els anys 1219-1224.

Nou!!: Història dels kurds і Il-kanat · Veure més »

Imad-ad-Din Zengi I

Abu-l-Mudhàffar Zankí ibn Aq-Súnqur ibn Abd-Al·lah al-Atàbak al-Màlik al-Mansur Imad-ad-Din, més conegut simplement com a Imad-ad-Din Zengi I (c. 1085 - 14 de setembre 1146) va ser atabeg de Mossul, Alep, Hama i Edessa i fundador de la dinastia dels zengites, a la qual va donar el seu nom.

Nou!!: Història dels kurds і Imad-ad-Din Zengi I · Veure més »

Imperi Aquemènida

LImperi Aquemènida o dels aquemènides fou el primer i més extens imperi dels perses, el qual es va estendre pels territoris dels actuals estats de l'Iran, l'Iraq, el Turkmenistan, l'Afganistan, l'Uzbekistan, Turquia, Xipre, Síria, el Líban, Israel-Palestina i Egipte.

Nou!!: Història dels kurds і Imperi Aquemènida · Veure més »

Imperi Mede

L'imperi Mede o també Mèdia (en grec Μηδία, en persa antic Māda) fou la regió poblada pels medes, avui dia a l'Iran a l'Altiplà Iranià entre la mar Càspia al nord, i els rius de Mesopotàmia a l'oest entre els segles VIII i VI aC.

Nou!!: Història dels kurds і Imperi Mede · Veure més »

Imperi Otomà

L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.

Nou!!: Història dels kurds і Imperi Otomà · Veure més »

Imperi Safàvida

Mapa històric Shah Abbas-Safavida Els safàvides foren una dinastia que va governar a Pèrsia des del fins al.

Nou!!: Història dels kurds і Imperi Safàvida · Veure més »

Invasió de l'Iraq de 2003

La Invasió de l'Iraq (també anomenada Guerra de l'Iraq, Segona Guerra del Golf o Tercera Guerra del Golf) fou la invasió militar de l'Iraq duta a terme per part una coalició de països liderats pels Estats Units que va causar la caiguda del govern de Saddam Hussein i va suposar l'ocupació de l'Iraq per part de tropes nord-americanes i de la coalició la primavera de l'any 2003 en el marc de l'operació guerra contra el terrorisme encapçalada per l'administració Bush.

Nou!!: Història dels kurds і Invasió de l'Iraq de 2003 · Veure més »

Iran

La República Islàmica de lIran, anomenat simplement lIran, és un país de l'Orient Mitjà.

Nou!!: Història dels kurds і Iran · Veure més »

Iraq

LIraq o Irac, o el seu nom oficial República de l'Iraq, és un país majoritàriament musulmà de l'Orient Pròxim, situat al nord de la península aràbiga.

Nou!!: Història dels kurds і Iraq · Veure més »

Iraq ajamita

mapa del Jibal LIraq ajamita (literalment ‘Iraq dels perses’) fou una regió de Pèrsia.

Nou!!: Història dels kurds і Iraq ajamita · Veure més »

Isfahan

Plaça Naqsh-e Jahan Isfahan o Ispahan, localitzada a 340 kilòmetres al sud de Teheran, és la capital de la província d'Isfahan i la tercera ciutat més gran de l'Iran (després de la mateixa Teheran i Mashad).

Nou!!: Història dels kurds і Isfahan · Veure més »

Ismaïl I

Abu-l-Mudhàffar Ismaïl, Ismaïl-Xah o Ismaïl I (17 de juliol de 1487 -23 de maig de 1524) fou el primer xa safàvida de Pèrsia (1501 -1524) i fundador efectiu de la dinastia.

Nou!!: Història dels kurds і Ismaïl I · Veure més »

Jalal Talabani

Jalal Talabani (Kelkan, 12 de novembre de 1933 - Berlín, 3 d'octubre de 2017) fou un polític i advocat kurd.

Nou!!: Història dels kurds і Jalal Talabani · Veure més »

Jalal-ad-Din Mangubertí

Jalal-ad-Din Manguberti, Mangubirti, Mangüberti, Mankubirti o Minguburnu o Jalal-ad-Din Khwarizm-Xah (en farsi: جلال الدین منکبرنی) fou xa del Khwarizm, fill de Muhammad de Khwarizm i darrer sobirà de la Dinastia Anuixtigínida.

Nou!!: Història dels kurds і Jalal-ad-Din Mangubertí · Veure més »

Jibal

Jibal (literalment ‘Muntanyes' o ‘Massís', plural de jàbal, ‘muntanya’) fou una província del califat amb capital a Rayy, corresponent a l'antiga Mèdia, durant els califats omeia i abbàssida.

Nou!!: Història dels kurds і Jibal · Veure més »

Kakúyides

La dinastia kakúyida, kakwàyhida, dels kakúyides o kakwàyhides fou una nissaga d'origen daylamita que va governar part del Jibal al i després foren senyors locals de Yazd com a vassalls dels seljúcides.

Nou!!: Història dels kurds і Kakúyides · Veure més »

Kermanxah

Kermanxah és una ciutat de l'Iran, capital de la província de Kermanxah, a l'oest del país, i del comtat de Kermanxah.

Nou!!: Història dels kurds і Kermanxah · Veure més »

Khabur

El riu Khabur, també conegut com a Habor o Habur, és un riu de Síria, afluent del riu Eufrates, on desaigua, a Karkisiyya, més avall de la ciutat de Deir ez-Zor.

Nou!!: Història dels kurds і Khabur · Veure més »

Kharaj

El kharaj (derivat del grec karakia a través del siríac, però incorporat a l'àrab a la seva arrel kh-r-j) fou el nom inicial donat al Pròxim Orient a l'impost en general.

Nou!!: Història dels kurds і Kharaj · Veure més »

Kharigisme

El kharigisme (‘els kharigites’, ‘els dissidents’; en singular) és una de les tres branques en què es va dividir l'islam arran dels problemes successoris del califat pels volts de l'any 661: ortodoxos (o sunnites), xiïtes i kharigites.

Nou!!: Història dels kurds і Kharigisme · Veure més »

Kharpurt

Kharpurt o Khartpurt fou una fortalesa armènia a l'Anzitene o Hanzith que després fou seu d'un petit emirat.

Nou!!: Història dels kurds і Kharpurt · Veure més »

Khoy

Darvazeh Sangi (Porta Rocosa) al Bazar de Khoy Khoy (persa: خوی, àzeri: خوی; derivat del kurd khoi que vol dir "sal") (apareix també com a Khoi o Khoï, Khuy i Khvoy) és una ciutat de lustan o província de l'Azerbaidjan Occidental, a l'Iran, al nord de la capital provincial Urmia.

Nou!!: Història dels kurds і Khoy · Veure més »

Khurramabad (Iran)

Khurramabad (farsi خرمآباد - Khorram Abād, lori: خورمووه - Xormuve; també romanitzat com a Khorramabad, Khorramābād, Khoramabad, Khorram Abad i Khur Ramābād) és una ciutat de l'Iran, capital del sharistan (comtat) del mateix nom (شهرستان خرم‌آباد) i de la província de Luristan, situada a 1.500 metres d'altura a la vora del riu Khurramabad.

Nou!!: Història dels kurds і Khurramabad (Iran) · Veure més »

Khuzestan

Comtats de Khuzestan Khuzestān (خوزستان) és una de les 31 províncies de l'Iran al sud-oest del país, a la frontera amb Iraq (província de Bàssora) i el golf Pèrsic.

Nou!!: Història dels kurds і Khuzestan · Veure més »

Khwarizm

Khwarizm, Khwarazm, Khorazm, Khwarezm o Khorezm anomenada Khivà al període post mongol, és una regió de la part inferior de l'Amudarià (Oxus).

Nou!!: Història dels kurds і Khwarizm · Veure més »

Kirkuk

Kirkuk, també Karkuk o Kerkuk, formes avui dia poc usades és una ciutat de l'Iraq, capital de la governació homònima.

Nou!!: Història dels kurds і Kirkuk · Veure més »

Kizilbaix

Kizilbaix (cap vermell) són diversos grups o sectes a Turquia, entre les quals la principal és la dels alevis.

Nou!!: Història dels kurds і Kizilbaix · Veure més »

Kurdistan

El Kurdistan és una extensa regió històrica i cultural de l'Orient Mitjà.

Nou!!: Història dels kurds і Kurdistan · Veure més »

Kurdistan Iraquià

El Kurdistan del Sud o Regió del Kurdistan és un territori autònom kurd sota administració del Govern Regional del Kurdistan i que forma part de la República de l'Iraq.

Nou!!: Història dels kurds і Kurdistan Iraquià · Veure més »

Kurds

Zones habitades pels kurds l'any 1992 Els kurds són un poble d'origen indoeuropeu, possiblement descendent dels medes, que habita a la regió muntanyosa del Kurdistan, al sud-oest d'Àsia.

Nou!!: Història dels kurds і Kurds · Veure més »

Kurds hakkaris

Els kurds hakkari són una tribu kurda que des de molt antigament habita les comarques de muntanya al sud i est del llac Van, coneguda pels àrabs com a hakkariyya pel nom del poble, que també va donar nom al vilayat o Província de Hakkâri i de la seva capital Çölemerik, a Turquia.

Nou!!: Història dels kurds і Kurds hakkaris · Veure més »

La Meca

La Meca (‘Meca la Venerada’) és una ciutat de l'oest de la península Aràbiga.

Nou!!: Història dels kurds і La Meca · Veure més »

Lahidjan

Comtats de Gilan, '''Lh''' correspon al comtat de Lahidjan Lahidjan o Lahijan (en persa: لاهيجان, Lāhijān o Lāhidjān) és una ciutat de l'Iran a la província de Gilan, capital de comtat de Lahidjan.

Nou!!: Història dels kurds і Lahidjan · Veure més »

Llac Urmia

Vídeo que mostra el procés de dessecació del llac Urmia entre 1984 i 2014. El llac Urmia (en farsi دریاچهٔ ارومیه) és un llac salat de l'Azerbaidjan iranià, al nord-oest de l'Iran, situat al costat est de la ciutat d'Urmia.

Nou!!: Història dels kurds і Llac Urmia · Veure més »

Llac Van

El llac Van El llac Van (en turc, Van Gölü; en armeni, Վանա լիճ, Vanà litx) és un llac alcalí i el llac més gran de Turquia, situat a la part oriental del país.

Nou!!: Història dels kurds і Llac Van · Veure més »

Llista del Kurdistan

La llista del Kurdistan o Aliança del Kurdistan o Llista de Germanor és el nom adoptat per la coalició dels dos partits principals, el Partit Democràtic del Kurdistan de Masud Barzani i la Unió Patriòtica del Kurdistan de Jalal Talabani, per a les eleccions al parlament kurd de 2009.

Nou!!: Història dels kurds і Llista del Kurdistan · Veure més »

Luris

Els Luris són una branca dels pobles iranians que viuen sobretot al sud-oest de l'Iran.

Nou!!: Història dels kurds і Luris · Veure més »

Mahabad

La plaça Chuwarchira, on es va proclamar la república kurda el 1946. Mahabad (1959) Mahabad (kurd: مەھاباد, persa: مهاباد) és una ciutat de l'Iran al nord-oest del país, capital d'un comtat de la província de l'Azerbaidjan Occidental.

Nou!!: Història dels kurds і Mahabad · Veure més »

Mahdí

El mahdí (de l'àrab, ‘el ben guiat’) és, segons l'escatologia musulmana, el redemptor de l'islam que deslliurarà el món de l'error, la injustícia i la tirania al costat d'Issa (Jesús) abans del Yawm al-Qiyama o ‘Dia de la Resurrecció’.

Nou!!: Història dels kurds і Mahdí · Veure més »

Mahmud Barzanji

El xeic Mahmmud Hafid Barzanji (1878 - 9 d'octubre de 1956) fou el líder d'algunes revoltes kurdes contra el mandat britànic de l'Iraq.

Nou!!: Història dels kurds і Mahmud Barzanji · Veure més »

Mahmud de Ghazna

Abu-l-Qàssim Mahmud ibn Sebüktigin més conegut com a Mahmud de Ghazna (2 de novembre de 971 - 30 d'abril de 1030) fou el fundador de l'Imperi gaznèvida, que regí des del 997 fins a la seva mort.

Nou!!: Història dels kurds і Mahmud de Ghazna · Veure més »

Mahmudi

Mahmudi fou un estat autònom kurd situat al nord de Hakkâri (ciutat) als afluents del llac Van i d'Arčak.

Nou!!: Història dels kurds і Mahmudi · Veure més »

Malatya

Malatya — Melid en llengua hitita, Μαλάτεια, Malateia en grec, Մալաթիա, en armeni Malat'ya, antigament Melitealkhé, Melitene en llatí — és una ciutat al centre de la Turquia oriental, capital de la província del mateix nom.

Nou!!: Història dels kurds і Malatya · Veure més »

Mamelucs

200x200px Els mamelucs (literalment ‘posseïts (per)’, ‘esclaus’) van ser uns soldats d'origen esclau convertits a l'islam que servien els califes i els soldans aiúbides durant l'edat mitjana.

Nou!!: Història dels kurds і Mamelucs · Veure més »

Maragha

Mesquita Maragha o Maragheh és una ciutat del nord de l'Iran a la riba del riu Sufi Čay o Safi Čay i propera al riu Murdi Čay, de majoria àzeri i part de la província de l'Azerbaidjan oriental.

Nou!!: Història dels kurds і Maragha · Veure més »

Mardin

Rellotge de l'elefant en l'antiga Madrassa Kasımiye. Mardin (Mardin (Mêrdîn; tr; tr) és una ciutat de Turquia a la part sud-est del país, capital de l''İl'' (província) homònim. Es troba 90 km al sud de Diyarbakir i 45 km a l'oest de Nisibin. Té al voltant de vuitanta mil habitants (2005). La ciutat conserva diverses mesquites (entre elles la Gran Mesquita), la ciutadella d'època hamdànida, la antiga Madrassa Kasimiye i la Zinciriye, la madrassa del Sultan Isa (del 1385 on hi enterrats 52 patriarques), la madrassa de Kasim Pasha. Als afores hi ha el monestir siríac de Dayrul-Zeferan (del) i la madrassa Harizm; els ortúkides van construir la mesquita Ulu a Kiziltepe (21 km al sud); les ruïnes de la vella Mardin es troben a Hasankeyf, a la vora de la província de Batman amb el pont sobre el riu Tigris, el palau i altres edificis i que serà aviat cobert per les aigües d'un embassament (el Projecte GAP). També a la rodalia de la ciutat es pot veure la tomba de Zeynel Bey i el monestir de Mar Yakup (abans Marevgan i Marhonesya). El museu de la ciutat es troba a la seu de l'antic patriarcat construït el 1895 pel patriarca d'Antioquia Ignatios Benham Banni, avui restaurat, que alberga col·leccions d'objectes assiris, urartians, hel·lens, perses, romans, romans d'Orient, seljúcides, ortúkides i otomans. Característica de Mardin són les cases excavades a la roca calcaria. Els joiers d'or i plata de la ciutat també tenen un gran prestigi. El il o província de Mardin té 12.760 km² i una població de més de set-cents mil habitants. Té 9 districtes: Dargeçit, Derik, Kızıltepe, Mazıdağı, Midyat, Nusaybin, Ömerli, Savur i Yeşilli. Els projecte principal és l'embassament anomenat Projecte GAP que posarà cent mil hectàrees en producció, sobretot de cotó. S'ha creat també una zona industrial per a productes locals i entre els destacadament els fertilitzants. I ha també una zona de lliure comerç (Free Trade Zone).

Nou!!: Història dels kurds і Mardin · Veure més »

Marwan II

Marwan ibn Muhàmmad o Marwan II (vers 692-750), darrer califa omeia marwànida de Damasc, que governà des d'Haran (744-750).

Nou!!: Història dels kurds і Marwan II · Veure més »

Masud Barzani

és un polític kurd, actual president del Govern Regional del Kurdistan i el líder del Partit Democràtic del Kurdistan.

Nou!!: Història dels kurds і Masud Barzani · Veure més »

Mehmet IV

Mehmet IV (2 de gener de 1642-1693) va ser soldà de l'Imperi Otomà de 1648 a 1687.

Nou!!: Història dels kurds і Mehmet IV · Veure més »

Mesolític

El mesolític és un període cultural al final del paleolític superior, com a transició entre aquesta època i el període neolític, i la seva datació és aproximadament de cap al 9000 aC fins al 6000 aC.

Nou!!: Història dels kurds і Mesolític · Veure més »

Mesopotàmia

Mesopotàmia al Creixent Fèrtil. Mesopotàmia (del grec antic, Me.so.po.taˈmi.a, ‘entre dos rius’) és l'antiga denominació de la regió situada entre l'Eufrates i el Tigris, que era dividida en dues parts: la Baixa Mesopotàmia, entre el golf Pèrsic i el punt on els dos rius s'acostaven a la mínima distància, anomenada sovint Babilònia o Sumer, i l'Alta Mesopotàmia, on es va desenvolupar la civilització semita d'Accàdia (Accad) i posterior d'Assíria, la civilització hurrita amb el regne de Mitanni, i va florir després el regne d'Assíria.

Nou!!: Història dels kurds і Mesopotàmia · Veure més »

Mirdasi

Els mirdasi, a vegades mirdesi, foren una tribu kurda, els caps de la qual pretenien ser descendents dels abbàssides.

Nou!!: Història dels kurds і Mirdasi · Veure més »

Mossul

Mapa de Mossul i els seus districtes Mossul és una ciutat de l'Iraq, capital de la governació (muḥāfaẓa) de Nínive.

Nou!!: Història dels kurds і Mossul · Veure més »

Mosterià

El mosterià és una cultura o període que es desenvolupa a partir del 70.000 aC aproximadament, a la part final del paleolític inferior, durant els períodes glacials Würm I i Würm II i el període interglacial entre ambdós.

Nou!!: Història dels kurds і Mosterià · Veure més »

Muş

Muş o Mush (kurd: Mûs, armeni: Մուշ) és una ciutat de Turquia, capital de la província de Muş i del districte de Muş.

Nou!!: Història dels kurds і Muş · Veure més »

Muïzz al-Dawla

Abu-l-Hussayn Àhmad ibn Abi-Xujà Fanakhusraw Buya Muïzz-ad-Dawla (915/916 - 967) fou un dels tres emirs buwàyhides originals, fundadors de la dinastia.

Nou!!: Història dels kurds і Muïzz al-Dawla · Veure més »

Mukri

Els mukri o mokri són un grup kurd que depenia del principat de Baban.

Nou!!: Història dels kurds і Mukri · Veure més »

Muntanyes del Taure

El massís d'Aladag. Les muntanyes del Taure és una cadena muntanyosa de Turquia situada a l'est de la península d'Anatòlia i que culmina a 3.734 m d'altitud amb el pic Kaldidag, del massís d'Aladag.

Nou!!: Història dels kurds і Muntanyes del Taure · Veure més »

Musafírides

Els mussafírides o dinastia dels Banu Mussàfir, també anomenats sal·làrides o dinastia dels Banu Sal·lar, kangàrides o encara dinastia dels Banu l-Marzuban, foren una dinastia musulmana que va governar a Tarom, Samiran, Daylam, Gilan i, posteriorment, l'Azerbaidjan Iranià, Arran, i alguns districtes de l'Armènia oriental a la segona meitat del.

Nou!!: Història dels kurds і Musafírides · Veure més »

Mustafà Barzani

El mul·là Mustafà Barzani (Barzan, 14 de març de 1903 - Washington DC, 1 de març de 1979) fou un líder nacionalista kurd, i la figura més prominent de la política kurda moderna.

Nou!!: Història dels kurds і Mustafà Barzani · Veure més »

Naqxbandiyya

La Naqxbandiyya o confraria naqxbandita és una de les quatre tariques sufís més importants (la segona en importància després de la qadiriyya).

Nou!!: Història dels kurds і Naqxbandiyya · Veure més »

Nàdir-Xah Afxar

fou xa de Pèrsia (1736 - 1747) que va fundar de la dinastia afxàrida.

Nou!!: Història dels kurds і Nàdir-Xah Afxar · Veure més »

Nínive

Localització de '''Nínive''' a Mesopotàmia Nínive fou una antiga ciutat assíria de l'Alta Mesopotàmia, situada als afores de Mossul, a l'actual Kurdistan iraquià.

Nou!!: Història dels kurds і Nínive · Veure més »

Nisibis

Nisibis (o, actualment,;, després Nisibis, Nizibis, Nísibe o Nisibe i Nisibin) és una ciutat a la província de Mardin, al sud-est de Turquia, i situada a 128 km al sud-est de Diyarbakır.

Nou!!: Història dels kurds і Nisibis · Veure més »

Nom àrab

El nom àrab clàssic estava compost de diverses parts, on l'ordre no es mantenia sempre igual i algunes parts podien ser omeses.

Nou!!: Història dels kurds і Nom àrab · Veure més »

Nuri al-Said

Nuri al-Said despatxant amb el rei Faisal II Nuri Pasha al-Said —en àrab نوري السعيد, Nūrī as-Saʿīd— (1888 – 15 de juliol de 1958) fou un polític iraquià durant el mandat britànic i el regne de l'Iraq.

Nou!!: Història dels kurds і Nuri al-Said · Veure més »

Organització de les Nacions Unides

LOrganització de les Nacions Unides (ONU) és una organització intergovernamental mundial, creada per la Carta de San Francisco el 1945, amb la finalitat de mantenir la pau, promoure la cooperació econòmica, cultural, social i humanitària, garantir la seguretat dels estats basant-se en els principis d'igualtat i autodeterminació i vetllar pel respecte dels drets humans.

Nou!!: Història dels kurds і Organització de les Nacions Unides · Veure més »

Ortúkides

Els artúqides o dinastia artúqida (o o;, pl.), també anomenats ortúkides, artúkides, urtúkides, ortòkides, artúquides, urtúquides i ortòquides, foren una dinastia turcmana que va governar el Diyar Bakr del final del al començament del.

Nou!!: Història dels kurds і Ortúkides · Veure més »

Paleolític superior

El paleolític superior és un període prehistòric que s'estén aproximadament entre l'any 33.000 aC i el 9000 aC.

Nou!!: Història dels kurds і Paleolític superior · Veure més »

Papa

El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.

Nou!!: Història dels kurds і Papa · Veure més »

Partit Baas

Logotip del partit a Síria Lema del partit, ''wahda, Hurriya, ishtirakiya'' El Partit Baas Àrab i Socialista més conegut com a Partit Baas, és un partit polític panarabista que va ser fundat en 1947, com a partit laic, nacionalista, i socialista.

Nou!!: Història dels kurds і Partit Baas · Veure més »

Partit dels Treballadors del Kurdistan

Manifestació a Londres el 2003 en favor del PKK EL Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), també conegut com a KADEK i Kongra-Gel, és una organització política militant kurda i un moviment guerriller armat, que històricament ha operat en tot el Gran Kurdistan, però que actualment té la seva base principal a les regions muntanyenques de majoria kurda del sud-est de Turquia i el nord de l'Iraq.

Nou!!: Història dels kurds і Partit dels Treballadors del Kurdistan · Veure més »

Partit Democràtic del Kurdistan

El Partit Democràtic del Kurdistan és un partit polític kurd, amb seccions a l'Iraq, l'Iran (funciona com a branca separada), Turquia, Síria i el Líban.

Nou!!: Història dels kurds і Partit Democràtic del Kurdistan · Veure més »

Pazuki

Pazuki o Bazukiyyun fou un grup tribal autònom kurd.

Nou!!: Història dels kurds і Pazuki · Veure més »

Peixmerga

Peixmerga (peixmergues en plural català, پێشمەرگە en kurd - alfabet perso-àrab, Pêşmerge en kurd - alfabet kurd llatí, Peshmerga en anglès), és el nom donat pels kurds a les seves milícies de combat i als darrers anys als seus soldats regulars.

Nou!!: Història dels kurds і Peixmerga · Veure més »

Piran

Piran (en italià Pirano) és una ciutat del sud-oest d'Eslovènia a la costa adriàtica al bell mig de la Badia de Piran.

Nou!!: Història dels kurds і Piran · Veure més »

Primera Guerra Balcànica

La Primera Guerra Balcànica va ser un conflicte armat entre l'Imperi Otomà i els països que conformaven la Lliga Balcànica (Grècia, Sèrbia, Montenegro i Bulgària).

Nou!!: Història dels kurds і Primera Guerra Balcànica · Veure més »

Primera Guerra Mundial

La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.

Nou!!: Història dels kurds і Primera Guerra Mundial · Veure més »

Principat d'Amadiyya

El principat d'Amadiyya fou un estat autònom kurd centrat a la fortalesa d'Amadiyya (o Imadiyya) anomenada en honor d'Imad al-Din Zengi (+1146).

Nou!!: Història dels kurds і Principat d'Amadiyya · Veure més »

Principat d'Hasan-keyf

El principat d'Hasan-keyf (Hisn Kayfa) fou un estat autònom kurd que va existir fins al.

Nou!!: Història dels kurds і Principat d'Hasan-keyf · Veure més »

Principat de Baban

El principat de Baban fou un petit estat autònom kurd regit per diverses nissagues successives sempre anomenades Baban o babànides, sent el feu principal el territori al sud del Petit Zab amb capital a la vila de Dhari-bazer.

Nou!!: Història dels kurds і Principat de Baban · Veure més »

Principat de Bana

El principat de Bana fou un estat autònom kurd al costat del principat de Baban.

Nou!!: Història dels kurds і Principat de Bana · Veure més »

Principat de Bidlis

El principat de Bidlis fou un petit estat autònom kurd centrat a Bidlis que va existir fins a la meitat del.

Nou!!: Història dels kurds і Principat de Bidlis · Veure més »

Principat de Djazira

El principat de la Jazira fou un petit estat kurd autònom durant uns quants segles a la regió de la Jazira.

Nou!!: Història dels kurds і Principat de Djazira · Veure més »

Principat de Kalhur

El principat de Kalhur (també Kalhurr) fou un petit estat autònom kurd format per la tribu Kalhur.

Nou!!: Història dels kurds і Principat de Kalhur · Veure més »

Principat de Khizan, Isbayerd i Muks

El principat de Khizan, Isbayerd i Muks fou un petit Estat autònom kurd dels segles XIII a. Estava format per Khizan, Isbayerd (Sparhet o Ispert) i Muks (Mukus).

Nou!!: Història dels kurds і Principat de Khizan, Isbayerd i Muks · Veure més »

Principat de Kilis

El principat de Kilis fou un estat autònom kurd, emparentat al prínceps de Hakkari i als d'Amadiya.

Nou!!: Història dels kurds і Principat de Kilis · Veure més »

Principat de Sassun

El principat de Sassun fou un petit estat autònom kurd que va existir fins a la meitat del centrat a Sassun, format per la tribu Ruzagi o Rözagi la qual al seu torn era una federació de 25 clans que es van reunir un dia (ruzi) al poble de Tab a la comarca de Khoyt, a l'oest de Bidlis.

Nou!!: Història dels kurds і Principat de Sassun · Veure més »

Principat de Shirawan

El principat de Shirawan o Shirwan (sense relació amb el Xirvan del Caucas) fou un petit estat autònom kurd a la riba dreta del Bohtan que va existir dels segles XIV a XIX, al sud de Khizan.

Nou!!: Història dels kurds і Principat de Shirawan · Veure més »

Principat de Zraki

El principat de Zraki (derivat de l'àrab, principat d'Azraki) fou un estat autònom kurd originat en un religiós àrab de Síria d'origen alida que va arribar a Mardin en temps d'Ortuq (+1122).

Nou!!: Història dels kurds і Principat de Zraki · Veure més »

Província de Fars

Ruïnes de Persèpolis Fars (Fârs) és una de les trenta-un províncies de l'Iran al sud del país, coneguda en època clàssica com Pèrsida (Perside) o Persis.

Nou!!: Història dels kurds і Província de Fars · Veure més »

Província de Lorestan

Comtats de Lorestan Khorramabad La província de Lorestan (també província de Luristan, de Lurestan o de Loristan; en persa Lorestān; en lori: Luressu) és una divisió administrativa de l'Iran a la part occidental del país, a les muntanyes Zagros.

Nou!!: Història dels kurds і Província de Lorestan · Veure més »

Qajar

* Qajar (tribu), tribu turcmana de l'Iran.

Nou!!: Història dels kurds і Qajar · Veure més »

Qara Qoyunlu

Els Kara Koyunlu o Qara Qoyunlu (‘els Xais Negres’) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar a part de les actuals Iran, Turquia, l'Iraq, Armènia i l'Azerbaidjan del 1375 al 1468.

Nou!!: Història dels kurds і Qara Qoyunlu · Veure més »

Qara Yússuf

Qara Yússuf o Kara Yússuf de nom formal des de 1411 Abu-l Nasr Yusuf Bahadur (? - 13 de novembre de 1420) fou emir dels qara qoyunlu i sultà.

Nou!!: Història dels kurds і Qara Yússuf · Veure més »

Qarakhànida

Els qarakhànides o karakhànides (dinastia qarakhànida, també karakhànida) foren una dinastia turca que va governar principalment a Kashgària del al XII.

Nou!!: Història dels kurds і Qarakhànida · Veure més »

Raixid Ali Gaylani

Raixid Ali Gaylani o Raixid Ali al-Gaylani (també transcrit Sayyid Raixid Ali al-Gillani, Sayyid Raixid Ali al-Gailani o Sayyad Raixid Ali el Keilany) (Bagdad, 1892 - Beirut, 28 d'agost de 1965) fou primer ministre de l'Iraq al període monàrquic, fins a tres vegades.

Nou!!: Història dels kurds і Raixid Ali Gaylani · Veure més »

Ram-Hurmuz

Ram-Hurmuz o Ramhormoz és una antiga població de la província del Khuzestan, antiga Samangan, a 84 km al sud-est d'al-Ahwaz.

Nou!!: Història dels kurds і Ram-Hurmuz · Veure més »

Rawandiz

Rawandiz o Rawanduz (en kurd ڕەواندز o Rewandiz, també transcrit Ruwandiz) és una ciutat del Kurdistan al subdistricte de Soran, governació d'Erbil, al Kurdistan Iraquià.

Nou!!: Història dels kurds і Rawandiz · Veure més »

Rayy

Rayy, Ray o Rey (Rayy) és una antiga ciutat iraniana de lostan o província de Teheran.

Nou!!: Història dels kurds і Rayy · Veure més »

Regió de Síria

La regió de Síria (tr; en jeroglífic luvi: Sura/i; Συρία), coneguda a la literatura moderna com a «Gran Síria», «Síria-Palestina», o «el Llevant», és una regió a l'est de la mar Mediterrània.

Nou!!: Història dels kurds і Regió de Síria · Veure més »

República de l'Ararat

La república de l'Ararat fou el nom donat a un estat kurd establert el 1928 a la província d'Ağrı.

Nou!!: Història dels kurds і República de l'Ararat · Veure més »

República de Mahabad

Bandera civil La República de Kurdistan, coneguda generalment com a República de Mahabad, fou un govern república autònom, que va establir l'autonomia kurda dins els seus límits.

Nou!!: Història dels kurds і República de Mahabad · Veure més »

Royal Air Force

La Royal Air Force (RAF) (en català: Reial Força Aèria) és la branca aèria de les forces armades britàniques.

Nou!!: Història dels kurds і Royal Air Force · Veure més »

Rukn-ad-Dawla

Abu-Alí al-Hàssan ibn Buya o Buwayh, conegut com a Rukn-ad-Dawla (+ setembre del 976), fou el primer sobirà búyida o buwàyhida del centre i nord de Pèrsia (vers 935-976).

Nou!!: Història dels kurds і Rukn-ad-Dawla · Veure més »

Saddam Hussein

Saddam Hussein 'Abd al-Majid al-Tikriti (Tikrit, Iraq, 28 d'abril de 1937 - Bagdad, Iraq, 30 de desembre de 2006) fou un militar i estadista iraquià.

Nou!!: Història dels kurds і Saddam Hussein · Veure més »

Saladí

Saladí (Tikrit, actual Iraq, 1138 - Damasc, 4 de març de 1193), va ser un militar kurd,L'historiador medieval Ibn al-Athir recull un passatge d'un altre comandant: «…vostè i Saladí són kurds i no permetrà que el poder passi a mans dels turcs», cf.

Nou!!: Història dels kurds і Saladí · Veure més »

Salar al-Dawla

Salar al-Dawla Abu l-Fath Mirza (1880-1959) fou un príncep qajar de Pèrsia, fill de Muzaffar al-Din Shah (1896-1907) i germà de Muhammad Ali Shah (1907-1909).

Nou!!: Història dels kurds і Salar al-Dawla · Veure més »

Salmas

Salmas Shahpur/Shabur, Dīlman, Dīlmagān, Salmās o Salamas (àzeri meridional) és una ciutat de l'Iran a la província de l'Azerbaidjan Occidental.

Nou!!: Història dels kurds і Salmas · Veure més »

Samsam-ad-Dawla

Samsam-ad-Dawla (964-998) fou un príncep (emir) buwàyhida, fill gran d'Àdud-ad-Dawla.

Nou!!: Història dels kurds і Samsam-ad-Dawla · Veure més »

Sanandaj

Sanandaj (en persa: سنندج, en kurd: Sinne) és la capital de la província iraniana del Kurdistan iranià.

Nou!!: Història dels kurds і Sanandaj · Veure més »

Sassun

Sassun (armeni: Սասուն; kurd: Qabilcewz; turc: Sason) és un districte de Turquia, que forma part de la província de Batman.

Nou!!: Història dels kurds і Sassun · Veure més »

Sayf-ad-Dawla (hamdànida)

Abu-l-Hàssan Alí ibn Abi-l-Hayjà ibn Hamdan ibn al-Hàrith Sayf-ad-Dawla at-Taghlibí, més conegut simplement pel seu làqab com Sayf-ad-Dawla (22 de juny de 916 - 9 de febrer de 967) fou el primer emir hamdànida d'Alep (945-967).

Nou!!: Història dels kurds і Sayf-ad-Dawla (hamdànida) · Veure més »

Síria

La República Àrab Siriana o, senzillament, Síria és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel i el Líban.

Nou!!: Història dels kurds і Síria · Veure més »

Segona Guerra Mundial

La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.

Nou!!: Història dels kurds і Segona Guerra Mundial · Veure més »

Selim I

Selim I (Amasya, 10 d'octubre de 1465 - Çorlu, 21 de setembre de 1520) va ser soldà de l'Imperi Otomà de 1512 a 1520.

Nou!!: Història dels kurds і Selim I · Veure més »

Silvan

Silvan (Farqîn;; o Npherkert), abans Mayyafariqín (tr) i Martiròpolis és una ciutat de Turquia, a la província de Diyarbakir, capital del districte de Silvan.

Nou!!: Història dels kurds і Silvan · Veure més »

Simko

Simko (centre) Simko Shikak també Ismail Agha Shikak, (conegut a l'Iran com Simitquh, una deformació d'Ismail Agha que després va donar el nom kurd "Simqoh" o "Simko") fou un prominent senyor de la guerra i cabdill de la poderosa confederació tribal kurda dels shakaks.

Nou!!: Història dels kurds і Simko · Veure més »

Sinjar

Temple yazidí a les muntanyes de Jabal Sinjar Sinjar (en àrab:سنجار, en kurd: Şengal) és una ciutat de l'Iraq situada a la regió muntanyosa transfronterera de Jabal Sinjar, que comprèn l'àrea entre el riu Tigris i el Khabur.

Nou!!: Història dels kurds і Sinjar · Veure més »

Sivas

Vista de Sivas Sivas (en grec: Σεβάστεια, en armeni: Սեբաստիա, en persa Sebhasd, en temps clàssics i medievals Sebaste, en àrab Siwas) és la capital de la província de Sivas a Turquia.

Nou!!: Història dels kurds і Sivas · Veure més »

Sohran

Sohran (els Rojos) foren una tribu kurda descendent de Kalus, pastor àrab de Bagdad, que es va refugiar a la vila d'Hudiyan a la comarca d'Awan del territori després conegut com a Sohran.

Nou!!: Història dels kurds і Sohran · Veure més »

Soran

Bandera de l'Emirat de Soran Soran (1835) Soran o Suran (en kurd سۆران) fou un emirat kurd establert el 1399.

Nou!!: Història dels kurds і Soran · Veure més »

Sulaimaniya

Sulaimaniya Vista de Sulaimaniya Sulaimaniya és una ciutat del Kurdistan, a l'Iraq.

Nou!!: Història dels kurds і Sulaimaniya · Veure més »

Sulaymani

Sulaymani fou un principat tribal kurd autònom d'origen marwànida, establert inicialment a Khukh a la comarca de Ghazali (entre el Kulp i el Batman Su abans de la seva confluència) oi posteriorment estès a nombrosos castells del territori fins al Tigris.

Nou!!: Història dels kurds і Sulaymani · Veure més »

Susiana

Susiana (Σουσιανή) fou una regió i satrapia de l'Imperi Persa i després selèucida que limitava al nord amb la Mèdia; a l'est amb les muntanyes Parachoathras i el riu Oroatis; al sud el golf Pèrsic; i a l'oest les planes de Babilònia.

Nou!!: Història dels kurds і Susiana · Veure més »

Suwaydi

Suwaydi fou un petit principat autònom kurd que va existir als segles XIV a XIX.

Nou!!: Història dels kurds і Suwaydi · Veure més »

Tabriz

Tabriz (antigament en català Toris o Tauris) és una ciutat del nord-oest de l'Iran, capital de l'Azerbaidjan Meridional.

Nou!!: Història dels kurds і Tabriz · Veure més »

Tahmasp II

Moneda de Tahmasp II Tahmasp II (1704? – 1740) fou xa safàvida de Pèrsia (1722 - 1732).

Nou!!: Història dels kurds і Tahmasp II · Veure més »

Tamerlà

Tamerlà o Timur o Temur Lenk (Kish, prop de Samarcanda, suposadament el 9 d'abril de 1336 - Otrar, 18 de febrer de 1405) fou un conqueridor turcomongol que establí l'imperi dels timúrides.

Nou!!: Història dels kurds і Tamerlà · Veure més »

Tanzimat

Tanzimat (تنظيمات), el significat del qual en turc és "regulació i organització", ve a definir el període entre 1839 i 1876 en què al si de l'Imperi Otomà es va executar una política de renovació a tots els nivells, en un intent de modernitzar l'imperi davant de la pressió de les potències occidentals, alhora que va procurar modernitzar l'aparell polític, econòmic, burocràtic i social que havien regit en la Sublim Porta en els segles anteriors.

Nou!!: Història dels kurds і Tanzimat · Veure més »

Tarom

Tarom (en persa شهرستان طارم) és un comtat a la província de Zanjan o Zandjan a l'Iran.

Nou!!: Història dels kurds і Tarom · Veure més »

Tawuk

Tawuk o Taük (antiga Dakuka o també Dakur) és una vila del Kurdistan.

Nou!!: Història dels kurds і Tawuk · Veure més »

Tècnica Levallois

Puntes Levallois - Beuzeville Animació del procediment ''Levallois'' per a fer estris de pedra en la prehistòria Es coneix amb el nom de tècnica Levallois el procediment emprat en la indústria lítica de part del paleolític.

Nou!!: Història dels kurds і Tècnica Levallois · Veure més »

Teglatfalassar I

Assíria en temps de Teglatfalassar I Teglatfalassar I (Tiglath-Pileser, Tiglat-Pilesser, forma hebrea derivada de l'accadià: Tukultī-apil-Ešarra.

Nou!!: Història dels kurds і Teglatfalassar I · Veure més »

Tigranes II d'Armènia

Tigranes II el Gran Ordre de Tigranes el Gran Tigranes II, conegut com a Tigranes el gran (en armeni Տիգրան Մեծ, en grec antic Τιγράνης ὁ Μέγας 'Tigránes ho Mégas') va néixer cap a l'any 140 aC i va morir el 55 aC.

Nou!!: Història dels kurds і Tigranes II d'Armènia · Veure més »

Tigris

El Tigris (en persa antic Tigr; en arameu Deqlath;; en turc i; en hebreu, en textos bíblics, חִדֶּקֶל, Hiddéqel; en grec antic Τίγρης, Tigres, i en) és, juntament amb l'Eufrates, un dels dos grans rius que defineixen la Mesopotàmia; és el més oriental de tots dos i travessa l'Iraq des de les muntanyes de l'Anatòlia.

Nou!!: Història dels kurds і Tigris · Veure més »

Tikrit

Tikrit, Takrit o Tekrit és una ciutat de l'Iraq, uns 140 km al nord-oest de Bagdad al Tigris.

Nou!!: Història dels kurds і Tikrit · Veure més »

Toghril Beg I

Abu Talib Muhammad Toghril Beg ibn Mikail conegut com a Toghril Beg I (vers 990 - 4 de setembre de 1063) fou el primer sultà de la dinastia seljúcida juntament amb el seu germà Çağrı Beg Dawud.

Nou!!: Història dels kurds і Toghril Beg I · Veure més »

Tractat de Lausana

El Tractat de Lausana fou firmat a la ciutat de Lausana el dia 24 de juliol de 1923 entre les potències vencedores de la Primera Guerra Mundial i la Gran Assemblea Nacional de Turquia, després de la Guerra d'Independència Turca, i que servia per revocar el Tractat de Sèvres.

Nou!!: Història dels kurds і Tractat de Lausana · Veure més »

Tractat de Sèvres

Fronteres d'Armènia segons el Tractat de Sèvres El Tractat de Sèvres fou un projecte de tractat de pau entre l'Imperi Otomà i els aliats de la Primera Guerra Mundial.

Nou!!: Història dels kurds і Tractat de Sèvres · Veure més »

Transcaucàsia

Transcaucàsia o el Caucas del Sud és la regió natural situada al sud de la serralada del Gran Caucas, i per tant a la vessant asiàtica.

Nou!!: Història dels kurds і Transcaucàsia · Veure més »

Trebisonda

Situació de Trebisonda en un mapa de 1770 Trebisonda (en turc: Trabzon) és una ciutat de Turquia, situada a la costa del mar Negre, i capital de la província de Trebisonda.

Nou!!: Història dels kurds і Trebisonda · Veure més »

Tunceli

Tunceli (pronunciat) és una ciutat de Turquia, capital de la província de Tunceli, a la part oriental d'Anatòlia.

Nou!!: Història dels kurds і Tunceli · Veure més »

Tur Abdin

Antiga església a Midyat Tur Abdin és una regió muntanyosa del sud-est de Turquia, formada per la meitat oriental de la província de Mardin, i la província de Şırnak, a l'oest del Tigris, a la frontera amb Síria.

Nou!!: Història dels kurds і Tur Abdin · Veure més »

Turcmans

Els turcmans és un terme col·lectiu que designa als pobles turcs nòmades de l'Àsia Central.

Nou!!: Història dels kurds і Turcmans · Veure més »

Turcs de les muntanyes

Turcs de les muntanyes (turc Dağ Türkleri) és un etnofaulisme per als kurds a Turquia.

Nou!!: Història dels kurds і Turcs de les muntanyes · Veure més »

Turquia

Turquia (en turc: Türkiye), oficialment la República de Turquia (en turc: Türkiye Cumhuriyeti), és un estat eurasiàtic que ocupa la península d'Anatòlia al sud-oest d'Àsia, així com Tràcia als Balcans, regió del sud-est d'Europa.

Nou!!: Història dels kurds і Turquia · Veure més »

Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques

La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз СоветскихСоциалистическихРеспублик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.

Nou!!: Història dels kurds і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »

Unió Islàmica del Kurdistan

La Unió Islàmica del Kurdistan (یەکگرتووی ئیسلامیی کوردستان) és un partit polític de tendència islamista al Kurdistan Iraquià, proper als Germans Musulmans.

Nou!!: Història dels kurds і Unió Islàmica del Kurdistan · Veure més »

Unió Patriòtica del Kurdistan

La Unió Patriòtica del Kurdistan és un partit polític kurd a Iraq fundat l'any 1975.

Nou!!: Història dels kurds і Unió Patriòtica del Kurdistan · Veure més »

Uqàylides

La dinastia uqàylida o dels uqàylides fou una nissaga àrab que va governar a Síria del nord i l'Iraq del 990 al 1169.

Nou!!: Història dels kurds і Uqàylides · Veure més »

Urartu

Urartu és una regió geogràfica que s'utilitza habitualment com a exònim del regne de l'edat del ferro, també coneguda per la interpretació moderna del seu endònim, el Regne de Van, centrada al voltant del llac Van a l'històric altiplà d'Armènia.

Nou!!: Història dels kurds і Urartu · Veure més »

Urmia

Urmia (també Uromieh, Uromiyeh, Oroomieh, Orumiyeh o Orumiye; persa: ارومیه, Àzeri: Urmu, اورمو), anteriorment entre 1935-1979 Rezaieh o Rezaiyeh (رضائیه) és una ciutat de l'Azerbaidjan Meridional, capital de l'Azerbaidjan Occidental (Iran), a la costa oest del llac Urmia.

Nou!!: Història dels kurds і Urmia · Veure més »

Urmia (regió)

La regió d'Urmia o Urmiya està situada a l'oest del llac Urmia (que forma el seu límit oriental) i fins a la cadena muntanyosa que separa l'Iran de Turquia.

Nou!!: Història dels kurds і Urmia (regió) · Veure més »

Ustuni

Ustuni o Sutuni fou una població del Shamdinan, a la comarca d'Harki, seu d'una dinastia autònoma kurda cap als segles XIV i. La història d'aquesta dinastia que es suposa estava al llibre Sharaf-nama s'ha perdut (és un dels poc capítols que manquen).

Nou!!: Història dels kurds і Ustuni · Veure més »

Van

Llac Van Van és una ciutat de Turquia a la costa est del llac Van, capital de la Província de Van.

Nou!!: Història dels kurds і Van · Veure més »

Vaspurakan

Vaspurakan ('terra de prínceps') fou un dels territoris senyorials d'Armènia abraçant les regions a l'est del llac Van, que més tard va ser elevat a regne quan el regia la família Artsruní, sent el bressol de la civilització armènia.

Nou!!: Història dels kurds і Vaspurakan · Veure més »

Vilayat de Mossul

El vilayat de Mossul (o vilayet de Mossul) fou una província de l'Imperi Otomà que va existir del 1879 al 1925, els darrers set anys sota administració britànica.

Nou!!: Història dels kurds і Vilayat de Mossul · Veure més »

Washington DC

Washington DC (en anglèsː Washington D.C.), formalment el Districte de Colúmbia i comunament coneguda com a Washington, és la capital dels Estats Units d'Amèrica.

Nou!!: Història dels kurds і Washington DC · Veure més »

Xabanqara

Els xabanqara (Xabankara) foren una tribu kurda de la Pèrsia meridional que van donar nom a una regió a l'edat mitjana.

Nou!!: Història dels kurds і Xabanqara · Veure més »

Xaddàdides

Els xaddàdides van ser una dinastia que va governar a Gandja i a Dvin, i a una part d'Armènia, i més tard una branca d'ells a Ani.

Nou!!: Història dels kurds і Xaddàdides · Veure més »

Xahrizur

Xahrizur o Xahrazur (antic Sharazor o Sherazor o Sherizor) és un districte del Kurdistan Iraquià a l'oest de les muntanyes Awraman, regat pels afluents del Sirwan (i d'aquest al Diyala i al Tigris).

Nou!!: Història dels kurds і Xahrizur · Veure més »

Xatt al-Arab

El Xatt al-Arab al seu pas per Basra El Xatt al-Arab (‘Costa dels Àrabs’) o Arvand (Arvandrūd) és un riu format a la ciutat d'Al-Qurna (Iraq) per la unió de l'Eufrates i el Tigris, que corren junts els últims 170 km fins a arribar al golf Pèrsic.

Nou!!: Història dels kurds і Xatt al-Arab · Veure més »

Xeic

Xeic —de l'àrab, literalment ‘ancià’— és un títol honorífic d'origen àrab el sentit del qual és ‘venerable’ o ‘mestre’.

Nou!!: Història dels kurds і Xeic · Veure més »

Xenofont

Xenofont d'Atenes  ; c. 430 Strassler i al., 2022-04-20 at the Wayback Machine.

Nou!!: Història dels kurds і Xenofont · Veure més »

Xiraz

Xiraz és una ciutat al sud-oest de l'Iran i és capital de la província de Fars.

Nou!!: Història dels kurds і Xiraz · Veure més »

Xuixtar

Xuixtar - شوشتر, Tustar - és una ciutat i antiga fortalesa a la província de Khuzestan a l'Iran a uns 92 km d'Ahwaz, la capital provincial.

Nou!!: Història dels kurds і Xuixtar · Veure més »

Yaqub ibn al-Layth

Abu-Yússuf Yaqub (I) ibn al-Layth as-Saffar o, més senzillament, Yaqub (I) ibn al-Layth (? - 879) fou el fundador de la dinastia safàrida.

Nou!!: Història dels kurds і Yaqub ibn al-Layth · Veure més »

Zab

Zab és el nom de dos rius que recorren l'Iran, Turquia i Iraq i van a parar al Tigris.

Nou!!: Història dels kurds і Zab · Veure més »

Zagros

La serralada del Zagros és una cadena muntanyosa de l'Iran que s'estén de nord a sud amb una lleugera inclinació a l'oest cap al final i que forma la part central de les muntanyes que van des del Caucas fins al sud de l'Iran, ocupant la major part dels actuals Kurdistan iranià i Kurdistan iraquià.

Nou!!: Història dels kurds і Zagros · Veure més »

Zanj

Zanj (o, ‘negres’, nom d'unitat:, pl.) fou el nom utilitzat pels geògrafs àrabs per a referir-se alhora a una porció de l'Àfrica oriental i als seus habitants.

Nou!!: Història dels kurds і Zanj · Veure més »

Zawzan

Zawzan o Zozan (farsi زوزن) és una històrica ciutat de l'Iran, modernament al districte de Khaf a la província de Razavi Khorasan, i antigament part del mateix districte (amb el nom de Khwaf o Khwab) o a la seva àrea d'influència.

Nou!!: Història dels kurds і Zawzan · Veure més »

Zaxo

Zakho és una ciutat del Kurdistan iraquià, a 8 km de la frontera turca i a 20 km de la frontera síria.

Nou!!: Història dels kurds і Zaxo · Veure més »

Ziyàrides

La dinastia ziyàrida o dels ziyàrides fou una nissaga de Tabaristan (i sovint Gurgan) d'origen daylamita que va existir del 928 al 1077.

Nou!!: Història dels kurds і Ziyàrides · Veure més »

1 de gener

El primer de gener és el primer dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Història dels kurds і 1 de gener · Veure més »

1 de març

El primer de març és el seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història dels kurds і 1 de març · Veure més »

10 d'agost

El 10 d'agost és el dos-cents vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història dels kurds і 10 d'agost · Veure més »

10 d'octubre

El 10 d'octubre és el dos-cents vuitanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història dels kurds і 10 d'octubre · Veure més »

10 de febrer

El 10 de febrer és el quaranta-unè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Història dels kurds і 10 de febrer · Veure més »

10 de juny

El 10 de juny és el cent seixanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història dels kurds і 10 de juny · Veure més »

10 de maig

El 10 de maig és el cent trentè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història dels kurds і 10 de maig · Veure més »

11 de juliol

L11 de juliol és el cent noranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història dels kurds і 11 de juliol · Veure més »

11 de juny

L'11 de juny és el cent seixanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història dels kurds і 11 de juny · Veure més »

11 de març

L'11 de març és el setantè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història dels kurds і 11 de març · Veure més »

1142

El 1142 (MCXLII) fou un any comú iniciat en dijous pertanyent a l'edat mitjana.

Nou!!: Història dels kurds і 1142 · Veure més »

13 d'abril

El 13 d'abril és el cent tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història dels kurds і 13 d'abril · Veure més »

13 de desembre

El 13 de desembre és el tres-cents quaranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història dels kurds і 13 de desembre · Veure més »

14 de juliol

El 14 de juliol és el cent noranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història dels kurds і 14 de juliol · Veure més »

15 de juny

El 15 de juny és el cent seixanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història dels kurds і 15 de juny · Veure més »

15 de novembre

El 15 de novembre o 15 de santandria és el tres-cents dinovè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vintè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història dels kurds і 15 de novembre · Veure més »

1514

;Països Catalans.

Nou!!: Història dels kurds і 1514 · Veure més »

16 de desembre

El 16 de desembre és el tres-cents cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història dels kurds і 16 de desembre · Veure més »

16 de maig

El 16 de maig és el cent trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història dels kurds і 16 de maig · Veure més »

16 de setembre

El 16 de setembre és el dos-cents cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història dels kurds і 16 de setembre · Veure més »

17 d'octubre

El 17 d'octubre és el dos-cents norantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història dels kurds і 17 d'octubre · Veure més »

17 de juliol

El 17 de juliol és el cent noranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història dels kurds і 17 de juliol · Veure més »

17 de juny

El 17 de juny és el cent seixanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història dels kurds і 17 de juny · Veure més »

17 de març

El 17 de març és el setanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història dels kurds і 17 de març · Veure més »

17 de novembre

El 17 de novembre o 17 de santandria és el tres-cents vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història dels kurds і 17 de novembre · Veure més »

1747

Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Història dels kurds і 1747 · Veure més »

18 de novembre

El 18 de novembre o 18 de santandria és el tres-cents vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història dels kurds і 18 de novembre · Veure més »

1823

Sense descripció.

Nou!!: Història dels kurds і 1823 · Veure més »

1836

Llinda d'una casa del carrer del Pont Vell de Besalú Placa commemorativa de la primera foto feta a Barcelona, el 10 de novembre de 1836;Països Catalans.

Nou!!: Història dels kurds і 1836 · Veure més »

1847

;Països Catalans.

Nou!!: Història dels kurds і 1847 · Veure més »

1891

;Països Catalans.

Nou!!: Història dels kurds і 1891 · Veure més »

19 de juliol

El 19 de juliol és el dos-centè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents primer en els anys de traspàs.

Nou!!: Història dels kurds і 19 de juliol · Veure més »

19 de juny

El 19 de juny és el cent setantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història dels kurds і 19 de juny · Veure més »

1913

;Països Catalans.

Nou!!: Història dels kurds і 1913 · Veure més »

1919

1919 (MCMXIX) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimecres.

Nou!!: Història dels kurds і 1919 · Veure més »

1920

Estació del Nord de Terrassa el '''1920'''.

Nou!!: Història dels kurds і 1920 · Veure més »

1921

Països Catalans.

Nou!!: Història dels kurds і 1921 · Veure més »

1922

;Països Catalans.

Nou!!: Història dels kurds і 1922 · Veure més »

1923

;Països Catalans.

Nou!!: Història dels kurds і 1923 · Veure més »

1924

;Països Catalans.

Nou!!: Història dels kurds і 1924 · Veure més »

1925

''Far a Groix'' de Paul Signac (1925).

Nou!!: Història dels kurds і 1925 · Veure més »

1927

;Països Catalans.

Nou!!: Història dels kurds і 1927 · Veure més »

1930

;Països Catalans.

Nou!!: Història dels kurds і 1930 · Veure més »

1932

;Països Catalans.

Nou!!: Història dels kurds і 1932 · Veure més »

1937

;Països Catalans: Bitllet del Consell Municipal de Reus, de '''1937'''.

Nou!!: Història dels kurds і 1937 · Veure més »

1941

;Països Catalans.

Nou!!: Història dels kurds і 1941 · Veure més »

1946

;Països Catalans.

Nou!!: Història dels kurds і 1946 · Veure més »

1947

;Països Catalans.

Nou!!: Història dels kurds і 1947 · Veure més »

1950

1950 (MCML) fon un any començat en diumenge, corresponent a l'any 2900 del calendari amazic i al 6700 del calendari assiri.

Nou!!: Història dels kurds і 1950 · Veure més »

1956

1956 (MCMLVI) fon un any bixest començat en diumenge, corresponent a l'any 2500 del calendari budista.

Nou!!: Història dels kurds і 1956 · Veure més »

1958

1958 (MCMLVIII) fou un any començat en dimecres.

Nou!!: Història dels kurds і 1958 · Veure més »

1961

;Països Catalans.

Nou!!: Història dels kurds і 1961 · Veure més »

1963

Sense descripció.

Nou!!: Història dels kurds і 1963 · Veure més »

1964

;Països Catalans.

Nou!!: Història dels kurds і 1964 · Veure més »

1965

Placa del pont Vell de Besalú.

Nou!!: Història dels kurds і 1965 · Veure més »

1966

Catalunya.

Nou!!: Història dels kurds і 1966 · Veure més »

1967

Sense descripció.

Nou!!: Història dels kurds і 1967 · Veure més »

1968

1968 (MCMLXVIII) fon un any de traspàs del calendari gregorià començat en dilluns.

Nou!!: Història dels kurds і 1968 · Veure més »

1970

1970 (MCMLXX) fon un any començat en dijous.

Nou!!: Història dels kurds і 1970 · Veure més »

1971

;Països Catalans.

Nou!!: Història dels kurds і 1971 · Veure més »

1972

1972 fon un any bixest del calendari gregorià (MCMLXXII).

Nou!!: Història dels kurds і 1972 · Veure més »

1974

;Països Catalans.

Nou!!: Història dels kurds і 1974 · Veure més »

1975

1975 (MCMLXXV) fou un any normal del calendari gregorià començat en dimecres.

Nou!!: Història dels kurds і 1975 · Veure més »

1980

1980 (MCMLXXX) fon un any de traspàs del calendari gregorià començat en dimarts.

Nou!!: Història dels kurds і 1980 · Veure més »

1987

1987 (MCMLXXXVII) fon un any començat en dijous.

Nou!!: Història dels kurds і 1987 · Veure més »

1989

1989 (MCMLXXXIX) fou un any començat en diumenge.

Nou!!: Història dels kurds і 1989 · Veure més »

1991

1991 (MCMXCI) fon un any normal segons el calendari gregorià, començat en dimarts.

Nou!!: Història dels kurds і 1991 · Veure més »

1992

1992 (MCMXCII) fon un any bixest segons el calendari gregorià, començat en dimecres.

Nou!!: Història dels kurds і 1992 · Veure més »

1997

1997 (MCMXCVII) fou un any normal, començat en dimecres segons el calendari gregorià.

Nou!!: Història dels kurds і 1997 · Veure més »

2 de setembre

El 2 de setembre és el dos-cents quaranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història dels kurds і 2 de setembre · Veure més »

20 de desembre

El 20 de desembre és el tres-cents cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història dels kurds і 20 de desembre · Veure més »

2009

L'any 2009 és un any normal començat en dijous en el calendari gregorià.

Nou!!: Història dels kurds і 2009 · Veure més »

21 de juny

El 21 de juny és el cent setanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història dels kurds і 21 de juny · Veure més »

22 de desembre

El 22 de desembre és el tres-cents cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història dels kurds і 22 de desembre · Veure més »

22 de gener

El 22 de gener és el vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Història dels kurds і 22 de gener · Veure més »

22 de març

El 22 de març és el vuitanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història dels kurds і 22 de març · Veure més »

23 d'agost

El 23 d'agost és el dos-cents trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història dels kurds і 23 d'agost · Veure més »

24 d'abril

El 24 d'abril és el cent catorzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quinzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història dels kurds і 24 d'abril · Veure més »

24 de desembre

El 24 de desembre és el tres-cents cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història dels kurds і 24 de desembre · Veure més »

24 de juny

El 24 de juny és el cent setanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història dels kurds і 24 de juny · Veure més »

25 d'agost

El 25 d'agost és el dos-cents trenta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història dels kurds і 25 d'agost · Veure més »

25 de juliol

El 25 de juliol és el dos-cents sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història dels kurds і 25 de juliol · Veure més »

28 d'octubre

El 28 d'octubre és el tres-cents unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història dels kurds і 28 d'octubre · Veure més »

29 de juny

El 29 de juny és el cent vuitantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història dels kurds і 29 de juny · Veure més »

29 de març

El 29 de març és el vuitanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història dels kurds і 29 de març · Veure més »

29 de setembre

El 29 de setembre és el dos-cents setanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història dels kurds і 29 de setembre · Veure més »

3 d'abril

El 3 d'abril és el noranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-quartè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història dels kurds і 3 d'abril · Veure més »

3 d'octubre

El 3 d'octubre és el dos-cents setanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història dels kurds і 3 d'octubre · Veure més »

3 de març

El 3 de març és el seixanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-tretzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història dels kurds і 3 de març · Veure més »

30 de juliol

El 30 de juliol és el dos-cents onzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dotzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història dels kurds і 30 de juliol · Veure més »

31 de març

El 31 de març és el norantè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història dels kurds і 31 de març · Veure més »

4 de març

El 4 de març és el seixanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història dels kurds і 4 de març · Veure més »

5 de maig

El 5 de maig és el cent vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història dels kurds і 5 de maig · Veure més »

6 de setembre

El 6 de setembre és el dos-cents quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història dels kurds і 6 de setembre · Veure més »

7 d'octubre

El 7 d'octubre és el dos-cents vuitantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història dels kurds і 7 d'octubre · Veure més »

7 de juliol

El 7 de juliol és el cent vuitanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història dels kurds і 7 de juliol · Veure més »

8 de febrer

El 8 de febrer és el trenta-novè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Història dels kurds і 8 de febrer · Veure més »

9 de febrer

El 9 de febrer és el quarantè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Història dels kurds і 9 de febrer · Veure més »

9 de setembre

El 9 de setembre és el dos-cents cinquanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història dels kurds і 9 de setembre · Veure més »

Redirigeix aquí:

Història del poble kurd.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

SortintEntrant