Comunicació

657 les relacions: Abric Agut, Abric Romaní, Abu-l-Ulà Idrís al-Mamun, Acta de consagració i dotació de la catedral d'Urgell, Agricultura, Aiora, Aixecament austriacista de Menorca, Alacant, Alcoi, Alexandre Galí i Coll, Alfons el Franc, Aliats de la Segona Guerra Mundial, Alt Camp, Alt Maestrat, Alt Penedès, Altea, Alzira, Amèrica, Anarquisme, Anglaterra, Anna de la Gran Bretanya, Anoia, António Luís de Sousa, Anticatalanisme, Antiga Roma, Antoni de Peguera i d'Aimeric, Antoni de Villarroel i Peláez, Antoni Desvalls i de Vergós, Antoni Francesc de Berenguer i de Novell, Aragó, Aragonesos, Arenys de Mar, Ariza, Arqueologia, Art, Art llevantí, Art mobiliari, Art paleolític, Art rupestre, Artur Mas i Gavarró, Arxiu Capitular d'Urgell, Arxiu de la Corona d'Aragó, Assemblea de Catalunya, Ausiàs March, Austriacistes, Aviè, Àfrica del Nord, Bac de Roda, Bagdad, Bages, ..., Baix Camp, Baix Llobregat, Baix Penedès, Bandolerisme, Barcelona, Barranc de la Valltorta, Barx, Batalla d'Almansa, Batalla d'Almenar, Batalla de l'Hort de les Bombes, Batalla de Monte de Torrero, Batalla de Montjuïc (1705), Batalla de Portopí, Batalla de Talamanca, Batalla de Villaviciosa de Tajuña, Batalla del Baluard de Santa Clara, Batalló, Bòbila de Sugranyes, Bellús, Beniarrés, Benicarló, Benito Mussolini, Benvingut Oliver i Estellés, Berenguer de Palou II, Berguedà, Bernat Desclot, Bicorb, Bisbat d'Urgell, Blat, Blaverisme, Bocairent, Botifarra (Mallorca), Botifler, Cadis, Califa, Cambrils, Cançó de Santa Fe, Cancelleria Reial, Capellades, Capità general de València, Carboni 14, Cardona, Carlemany, Carles Puigdemont i Casamajó, Carles Riba i Bracons, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Cartagena, Cas dels catalans, Casal d'Aragó, Casal de Barcelona, Castell de Bellver, Castell de Cardona, Castell de Montjuïc, Castell de Sant Felip, Castella, Castellà, Castelló de la Plana, Catalanisme, Catalans, Català, Català barceloní, Catalunya, Catalunya del Nord, Catalunya Vella, Cauna de l'Aragó, Centristes de Catalunya-UCD, Ceràmica, Ceràmica cardial, Charles Mordaunt, Chassey, Ciència, Cinca, Ciutat, Clergat, Codi Civil de Catalunya, Codi de Recesvint, Colonització grega, Combat del Congost, Comerç català medieval, Comissions Obreres, Companyia d'Osona, Comte, Comunisme, Comunitat autònoma, Conca de Barberà, Concili de Tours, Conferència de Cervera, Conquesta austriacista de Menorca, Conquesta de la ciutat de Balansiya, Conquesta de Mallorca, Conquesta feudal hispànica, Consell de Castella, Consell de Cent, Consell de guerra, Conseller en cap de Barcelona, Constitució, Constitucions catalanes, Convergència i Unió, Corberes, Cornia Nou, Cornisa Cantàbrica, Corona d'Aragó, Corona de Castella i Lleó, Coronela, Coronela de Barcelona, Corts Catalanes, Costums de Tortosa, Coure, Cova de l'Or, Cova de les Rates Penades (Ròtova), Cova de les Toixoneres, Cova de Muleta, Cova del Bolomor, Cova del Cochino, Cova del Gegant, Cova del Parpalló, Cova del Rinoceront, Cova Negra, Crònica de Ramon Muntaner, Cristianisme, Cullera, Cultura de Hallstatt, Cultura talaiòtica, Dècada del 1970, Dècada del 1980, Dénia, Decrets de Nova Planta, Desembarcament de Barcelona, Diccionari català-valencià-balear, Dictadura, Diego Leonardo Davila, Dinastia Trastàmara, Diputació del General de Catalunya, Dolmen, Domènec Perera, Dosaigües, Dret, Ducat de Neopàtria, Edat del bronze, Edat del ferro, Edat moderna, Eivissa, Elda, Eleccions al Parlament de Catalunya de 1980, Eleccions al Parlament de Catalunya de 1984, Elegies de Bierville, Els Ports, Elx, Empordà, Enric Prat de la Riba i Sarrà, Epipaleolític, Ermengol Amill, Escriptura, Església (arquitectura), Espanya, Espanyolisme, Esquerra Republicana de Catalunya, Estat nació, Estatut d'autonomia, Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979, Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, Estatut d'Autonomia de les Illes Balears de 1983, Estol, Evangeli, Exèrcit de Catalunya (1713-1714), Expedició del diputat militar, Falange Española Tradicionalista y de las JONS, Fènix (ocell), Fòssil, Federació, Felip d'Orleans, Regent de França, Felip IV de Castella, Felip V d'Espanya, Fenícia, Fenicis, Ferran el Catòlic, Ferran Soldevila i Zubiburu, Ferro, Festa de l'Estendard, Feu, Feudalisme, Filosofia, Formentera, Fortalesa de la Ciutadella, Fossar de la Pedrera, França, François Bidal d'Asfeld, Francesc Cambó i Batlle, Francesc de Borja Moll i Casasnovas, Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar, Francisco Franco Bahamonde, Francs, Franquisme, Furs de València, Gandia, Garrigues, Gaspar de Guzmán y Pimentel, Gènova, Generalitat de Catalunya, Generalitat Valenciana, Genocidi cultural, Germans Nebot, Gestapo, Gibraltar, Gimnèsies, Girona, Govern de les Illes Balears, Govern de Vichy, Gran i General Consell, Gravetià, Grècia, Grecs, Greuges de Guitard Isarn, Greuges dels homes de Sant Pere de Graudescales, Guardamar del Segura, Guerra Civil espanyola, Guerra de Sicília (1282-1294), Guerra de Successió Espanyola, Guerra del Francès, Guerra dels Segadors, Guerres Carlines, Guerrilla, Henri de Massue, Història d'Andorra, Història de Catalunya, Història de la Catalunya del Nord, Història de la Franja de Ponent, Història de les Illes Balears, Història de Mallorca, Història del País Valencià, Home de Cromanyó, Home de Neandertal, Home de Talteüll, Homilies d'Organyà, Homo antecessor, Hostalric, Ibers, Illa, Illes Balears, Imperi Carolingi, Imperi Cartaginès, Imperi Espanyol, Indianes, Inquisició, Insaculació, Institut d'Estudis Catalans, Jaca, James Fitz-James Stuart, Jaume el Conqueridor, Jean Baptiste du Casse, Joan Antoni de Boixadors Pacs i de Pinós, Joan Baptista Basset i Ramos, Joan Josep d'Àustria, Joan Miquel Saura i Morell, Joan Vilar i Ferrer, Joaquim Rubió i Ors, Joaquim Torra i Pla, John Leake, Jordi de Hessen-Darmstadt, Jordi I de la Gran Bretanya, Jordi Pujol i Soley, José Carrillo de Albornoz, José Montilla i Aguilera, Josep Antoni de Rubí i de Boixadors, Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic, Josep Manuel Minyana, Josep Maria Solé i Sabaté, Josep Maria Torras i Ribé, Josep Moragues i Mas, Josep Palau i Fabre, Josep Tarradellas i Joan, Junta de Braços, Junts pel Sí, Junts per Catalunya (coalició), L'Alguer, La Barceloneta, La Haia, La Seu d'Urgell, Les quatre grans Cròniques, Lisboa, Llatí, Llatí vulgar, Lleida, Llengües romàniques, Llengua estàndard, Llengua koiné, Llenguadoc, Llista de comtes de Barcelona, Llista de Lloctinents del Regne d'Aragó, Lloctinent de Catalunya, Llorenç Tomàs i Costa, Lluçanès, Lluís Alexandre de Borbó, Lluís Companys i Jover, Lluís Domènech i Montaner, Lluís Pericot i Garcia, Lluís XIII de França, Lluís XIV de França, Londres, Luis Antonio de Belluga Moncada, Maó, Madrid, Maestrat, Magdalenià, Mallorca, Mancomunitat de Catalunya, Mandíbula de Banyoles, Manresa, Manuel Desvalls i de Vergós, Maquis, Mar Mediterrània, Marc Antoni Cotoner i Sureda Vivot, Maresme, Martorell, Mataró, Maulets (1705), Mètode Vauban, Múrcia, Megalitisme, Megàlit, Melchor Rafael de Macanaz, Menorca, Mesolític, Metre, Minoria nacional, Mitford Crowe, Moianès, Moià, Monarca, Monistrol de Calders, Montjuïc (Barcelona), Montpeller, Moriscos, Mosterià, Muret, Nacionalisme, Narcís Feliu de la Penya i Farell, Navarra, Nòmada, Neolític, Normalització lingüística, Normes ortogràfiques, Novelda, Occità, Occitània, Octubre, Odissea, Ordi, Orfeó Català, Oriola, Ortografia, Osona, País Valencià, Països Catalans, Pacte dels Vigatans, Paleolític, Paleolític inferior, Paleolític mitjà, Palma, Palomera, Parlament de Catalunya, Parlament de les Illes Balears, Partit dels Socialistes de Catalunya, Partit Socialista Unificat de Catalunya, Pasqual Maragall i Mira, Patrimoni de la Humanitat, Pau Claris i Casademunt, Pau i Treva de Déu, Pau Ignasi de Dalmases i Ros, Paul Preston, Pólvora, Púnics, Península, Península Ibèrica, Pere Aragonès i Garcia, Pere el Cerimoniós, Pere el Gran, Pere Martell, Pere Ramon I de Pallars Jussà, Pirineus, Pitiüses, Pla de Petracos, Plana de Vic, Poblat talaiòtic de Trepucó, Pompeu Fabra i Poch, Prehistòria, President de la Generalitat de Catalunya, Principat, Principat de Catalunya, Priorat, Procurador general, Protoindoeuropeus, Províncies Unides, Rafael Casanova i Comes, Rafael de Nebot i Font, Ramaderia, Ramón Serrano Suñer, Ramon Llull, Ròtova, Regiment de cavalleria Rafael Nebot, Regiment de la Ciutat de Barcelona, Regiment de la Diputació del General de Catalunya, Regiment de Reials Guàrdies Catalanes, Regne d'Aragó, Regne d'Itàlia (1861-1946), Regne de Mallorca, Regne de València, Reial Acadèmia Espanyola, Reial audiència, Reial Audiència de València (borbònica), Reial Audiència i Cancelleria de Granada, Reial Audiència i Cancelleria de Valladolid, Renaixement carolingi, Renaixença, René de Froulay de Tessé, República de Gènova, Repressió franquista, Requena, Restaino Cantelmo-Stuart y Brancia, Reus, Revolta de les Germanies, Ripoll, Roger de Llúria, Roma, Romanç (poesia), Rosselló, Sacre Imperi Romanogermànic, Salamanca, Sallent, Salou, Salses, Salvador Espriu i Castelló, Saragossa, Sardenya, Sarrià (Barcelona), Sóller, Seda, Segle XIV, Segle XV, Segona Germania, Segona Guerra Mundial, Segona República Espanyola, Senyor, Sermó, Setge de Barcelona (1705), Setge de Barcelona (1706), Setge de Barcelona (1713-1714), Setge de Brihuega, Setge de Gibraltar (1704-1705), Setge de Lleida (1707), Setge de Tortosa (1708), Setge de Xàtiva (1707), Seu vacant, Sicília, Sindicalisme, Solsonès, Solutrià, Son Fornés, Talaiot, Talla (impost), Talteüll, Tarassona, Tarragona, Taula (construcció talaiòtica), Teologia, Tercer Reich, Terres de l'Ebre, Tortosa, Tractat d'Utrecht, Tractat de Baden, Tractat de Gènova, Tractat de Rastatt, Tractat de Rijswijk, Tractat dels Pirineus, Tres Comuns de Catalunya, Unió Valenciana, Universitat (municipi), Usatges de Barcelona, Utiel, València, Valencians, Valencià, Vall d'Aran, Vallès Occidental, Vallès Oriental, Vassallatge, Víctor Ruiz Albéniz, Vic, Viena, Vila-real, Vilafranca del Penedès, Villena, Vinaròs, Wehrmacht, Wenceslao González Oliveros, Xàtiva, Xixona, Xuetes, 1034, 1080, 1095, 1098, 11 d'abril, 11 d'octubre, 1213, 1214, 1218, 1225, 1228, 1229, 1232, 1233, 1236, 1238, 1243, 1244, 1245, 1261, 1262, 1282, 13 de juliol, 13 de juny, 1315, 1319, 1327, 1359, 1387, 14 d'octubre, 15 de juliol, 1636, 1641, 1652, 1683, 1697, 17 de maig, 17 de novembre, 1701, 1702, 1703, 1704, 1705, 1706, 1707, 1708, 1709, 1710, 1713, 1714, 1716, 18 d'octubre, 1876, 19 d'abril, 1913, 1922, 1939, 1940, 1943, 1944, 1975, 1977, 1979, 1982, 1983, 20 d'octubre, 20 de juny, 2003, 2006, 2010, 2011, 2016, 2017, 2018, 2020, 21 d'abril, 21 d'octubre, 21 de setembre, 22 d'abril, 22 d'agost, 22 d'octubre, 23 d'octubre, 23 de setembre, 25 d'abril, 25 de juliol, 26 d'abril, 26 d'octubre, 26 de maig, 27 de juny, 27 de maig, 29 de juny, 29 de setembre, 3 d'abril, 30 de juny, 30 de novembre, 31 de desembre, 31 de maig, 31 de març, 5 d'octubre, 5 de setembre, 6 de juliol, 7 de juliol, 7 de novembre, 8 d'abril, 8 de febrer, 8 de gener, 8 de maig, 9 d'agost, 9 d'octubre. Ampliar l'índex (607 més) » « Shrink índex

Abric Agut

LAbric Agut és un jaciment prehistòric al cingle del Capelló al municipi de Capellades, entre les coves de Zulueta i la del Sellarès.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Abric Agut · Veure més »

Abric Romaní

LAbric Romaní és un jaciment arqueològic localitzat als Cingles del Capelló, en un massís de travertí que travessa la Serralada Prelitoral Catalana, sobre el qual s'assenta el nucli de Capellades.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Abric Romaní · Veure més »

Abu-l-Ulà Idrís al-Mamun

Abu-l-Ulà Idrís al-Mamun ibn Yaqub al-Mansur ibn Yússuf ibn Abd-al-Mumin ibn Alí, més conegut simplement com a Abu-l-Ulà Idrís al-Mamun, nascut en data aproximada el 1185/1186 a Malàga i germà del setè califa dels almohades Abu-Muhàmmad Abd Al·lah al-Àdil ibn Yaqub al-Mansur, va esdevenir el vuitè califa dels almohades l'any 1227 rivalitzant amb Yahya al-Mútassim.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Abu-l-Ulà Idrís al-Mamun · Veure més »

Acta de consagració i dotació de la catedral d'Urgell

L'Acta de consagració i dotació de la catedral de la Seu d'Urgell, també coneguda com a Acta de consagració de la catedral de la Seu d'Urgell, fou escrita en llatí es creia que l'any 819 o el 839, dona testimoni del català primitiu i recull els primers noms de lloc amb forma plenament catalana, com Ferrera o Palomera, al Pallars.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Acta de consagració i dotació de la catedral d'Urgell · Veure més »

Agricultura

Camps de conreu: ja s'ha acabat de segar, al centre unes bales de palla, al fons, el que pareixen edificis blancs són hivernacles miniatura Lagricultura, en un sentit ampli, és el conjunt de coneixements i d'activitats que tenen per objecte l'explotació del medi natural, per mitjà del conreu de certes plantes.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Agricultura · Veure més »

Aiora

Aiora (en castellà i oficialment Ayora) és un municipi del País Valencià, capital de la comarca de la Vall de Cofrents.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Aiora · Veure més »

Aixecament austriacista de Menorca

LAixecament austriacista de Menorca fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Aixecament austriacista de Menorca · Veure més »

Alacant

Alacant (IPA), en castellà Alicante i oficialment, Alicante/Alacant és una ciutat del sud del País Valencià; la segona en població, capital de la comarca de l'Alacantí i de la demarcació provincial homònima.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Alacant · Veure més »

Alcoi

Alcoi (oficialment Alcoi/Alcoy) és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de l'Alcoià i cap de partit judicial.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Alcoi · Veure més »

Alexandre Galí i Coll

Alexandre Galí i Coll (Camprodon, Ripollès, 1886 - Barcelona, 29 de maig de 1969) fou un pedagog, lingüista i historiador català.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Alexandre Galí i Coll · Veure més »

Alfons el Franc

Alfons el Franc o el Liberal, anomenat també Alfons III d'Aragó i Alfons II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 1265 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1291Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 24), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de València i comte de Barcelona (1285-1291) i rei de Mallorca (1286-1291).

Nou!!: Història dels Països Catalans і Alfons el Franc · Veure més »

Aliats de la Segona Guerra Mundial

Països neutrals Els Aliats, més tard coneguts formalment com les Nacions Unides, van ser una coalició militar internacional formada durant la Segona Guerra Mundial (1939-1945) per oposar-se a les potències de l'Eix, dirigides per l'Alemanya nazi, l'Imperi del Japó i la Itàlia feixista.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Aliats de la Segona Guerra Mundial · Veure més »

Alt Camp

L'Alt Camp és una comarca de Catalunya a la vegueria del Camp de Tarragona.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Alt Camp · Veure més »

Alt Maestrat

L'Alt Maestrat és una comarca valenciana del nord i muntanyosa, amb capital a Albocàsser.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Alt Maestrat · Veure més »

Alt Penedès

L'Alt Penedès és una comarca a la regió del Penedès, i és una de les quatre comarques en què quedà dividida la vegueria del Penedès en la divisió territorial de Catalunya de 1936 i en la restitució comarcal de 1987.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Alt Penedès · Veure més »

Altea

Altea és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Marina Baixa que limita amb l'Alfàs del Pi, la Nucia i Callosa d'en Sarrià (a la mateixa comarca); i amb Calp, Benissa i Xaló (a la Marina Alta).

Nou!!: Història dels Països Catalans і Altea · Veure més »

Alzira

Alzira és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Ribera Alta.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Alzira · Veure més »

Amèrica

Amèrica, també anomenat el Nou Món, és un dels continents de la Terra.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Amèrica · Veure més »

Anarquisme

El símbol tradicional de l'anarquisme, representat per una "A" circumscrita dins un cercle. L'anarquisme pot ser percebut de dues maneres: a) Com un impuls llibertari o una sensibilitat anarquista que ha existit al llarg de la història de la humanitat i s'ha manifestat de formes diverses, com ara els escrits de Lao Tsé i dels taoistes; el mutualisme de les societats fonamentades en el parentesc; lethos de diverses sectes religioses; moviments agraris com els diggers a Anglaterra o els zapatistes a Mèxic; les col·lectivitzacions de l'Espanya de la Guerra Civil; el pensament de la Grècia Clàssica, i molts altres moviments. b) Com un moviment històric i una teoria política que té els seus orígens a final del, amb William Godwin com a pioner amb el clàssic text anarquista An Enquiry Concerning Political Justice (1798), així com amb les accions dels sans-cullotes i els enragés durant la revolució francesa, i amb els radicals de Gran Bretanya Thomas Spence i William Blake. El terme anarquista fou utilitzat per primera vegada en la Revolució Francesa per a descriure els sans-cullotes (sense calçons), les treballadores franceses que durant la Revolució propugnaven l'abolició del govern. L'anarquisme com a moviment social es va donar al, amb una filosofia bàsica trenada per personatges com Bakunin, Proudhon, Kropotkin, Goldman, Reclus i Malatesta. En la seva forma clàssica, l'anarquisme era una part important del moviment socialista dels anys precedents a la Gran Guerra, però el seu socialisme era llibertari, no marxista. Morris apunta que "La tendència d'escriptores com David Pepper (1996) de crear una dicotomia entre socialisme i anarquisme és un error en termes històrics i conceptuals." Sovint s'identifica amb símbols que inclouen la "A" d'anarquia circumscrita en un cercle, normalment negre o vermell. Des del punt de vista anarquista l'estat i les multinacionals són unes de les múltiples estructures opressores utilitzades per a justificar l'autoritat d'una elit sobre les persones. Per aquest mateix motiu la tradició anarquista s'ha oposat radicalment a la imposició de poder d'uns sobre altres per mitjà dels exèrcits, monarquies, religions, mercats, així com per qualsevol de les estructures de poder del capitalisme; i advoca per societats sense estat sobre la base d'associacions lliures no jeràrquiques.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Anarquisme · Veure més »

Anglaterra

Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Anglaterra · Veure més »

Anna de la Gran Bretanya

Anna de Gran Bretanya i Irlanda (Londres 1665 - 1 d'agost de 1714) fou reina de Gran Bretanya i Irlanda des de l'any 1701 fins a la seva mort el 1714.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Anna de la Gran Bretanya · Veure més »

Anoia

LAnoia és una comarca de Catalunya, situada als àmbits territorials del Penedès i les Comarques Centrals.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Anoia · Veure més »

António Luís de Sousa

Don António Luís de Sousa o António de Sousa (6 d'abril de 1644 - 25 de desembre de 1721), quart Comte do Prado durant la vida del seu pare, i segon Marquès de les Mines, fou un noble i militar portuguès.

Nou!!: Història dels Països Catalans і António Luís de Sousa · Veure més »

Anticatalanisme

L'anticatalanisme o la catalanofòbia és l'aversió a Catalunya, a la cultura i llengua catalanes o als mateixos catalans.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Anticatalanisme · Veure més »

Antiga Roma

Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Antiga Roma · Veure més »

Antoni de Peguera i d'Aimeric

Antoni de Peguera i d'Aimeric (Barcelona, 1682 - València, 1707) fou un polític, militar i escriptor català, membre fundador de l'Acadèmia dels Desconfiats de Barcelona i Primer Coronel del Regiment de Reials Guàrdies Catalanes.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Antoni de Peguera i d'Aimeric · Veure més »

Antoni de Villarroel i Peláez

Antonio de Villarroel y Peláez (Barcelona, 4 de desembre de 1656 - la Corunya, 22 de febrer de 1726) va ser un militar defensor de Barcelona durant el setge de 1714.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Antoni de Villarroel i Peláez · Veure més »

Antoni Desvalls i de Vergós

Antoni Desvalls i de Vergós (el Poal, Pla d'Urgell, 21 de febrer de 1666 - Viena, 7 de juliol de 1724) fou un militar austriacista català, nomenat primer marquès del Poal.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Antoni Desvalls i de Vergós · Veure més »

Antoni Francesc de Berenguer i de Novell

Antoni Francesc Berenguer i de Novell (?, - ?) fou un militar català, nomenat diputat militar de la Generalitat de Catalunya el mes de juliol de 1713.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Antoni Francesc de Berenguer i de Novell · Veure més »

Aragó

Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un estatut d'autonomia.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Aragó · Veure més »

Aragonesos

Els aragonesos (en aragonès os aragoneses; en castellà los aragoneses) són un poble originari dAragó. 47.686, o un 3%, comparteixen llengua i cultura amb els catalans (els anomenats franjolins); 25.000, o un 2%, parlen aragonès, la llengua pròpia i històrica dels aragonesos, però limitada a les zones septentrionals i orientals. Avui en dia la majoria de la població de l'Aragó parla castellà aragonès. Amb una població d'1.277.471 (2006) habitants, representen un 3% de la població total espanyola.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Aragonesos · Veure més »

Arenys de Mar

Escut no oficial d'Arenys de Mar Bandera no oficial d'Arenys de Mar Arenys de Mar és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca del Maresme i la capital judicial de l'Alt Maresme.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Arenys de Mar · Veure més »

Ariza

Ariza (Fariza en aragonès) és un municipi de l'Aragó de la província de Saragossa i enquadrat a la comarca de la Comunitat de Calataiud.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Ariza · Veure més »

Arqueologia

d'Anglaterra considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO La paraula arqueologia procedeix del grec ἀρχαίο arkheos ('vell' o 'antic'), i de λόγοσ logos ('ciència' o 'estudi').

Nou!!: Història dels Països Catalans і Arqueologia · Veure més »

Art

L'art és el procés o el producte deliberat de l'organització dels elements en una forma que apel·la els sentits i les emocions.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Art · Veure més »

Art llevantí

Pintures de la Roca dels Moros, al Cogul L'art llevantí és un estil d'art rupestre de l'arc mediterrani de la península Ibèrica (10.000 aC aprox.). Es caracteritza per reproduir escenes naturalistes de caça, dansa i recol·lecció i té un contingut més narratiu que els altres dos estils de cronologia posterior, l'art macroesquemàtic i l'esquemàtic.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Art llevantí · Veure més »

Art mobiliari

Dins del camp d'estudi de l'art prehistòric, les locucions art moble o art mobiliari s'empren indistintament per designar qualsevol obra d'art de dimensions limitades i manejables, és a dir, que poden ser transportats per l'ésser humà.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Art mobiliari · Veure més »

Art paleolític

Venus de Laussel, que pertany al paleolític superior (aurinyacià) Lart paleolític és una de les manifestacions artístiques més antigues de la història de la humanitat.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Art paleolític · Veure més »

Art rupestre

Pintura mural de la cova dels Cavalls del barranc de la Valltorta, a la província de Castelló L'art rupestre és un tipus d'art que es plasma en les roques, generalment a l'interior de coves, grutes, cavernes o abrics, que forma part de l'art prehistòric.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Art rupestre · Veure més »

Artur Mas i Gavarró

Artur Mas i Gavarró (Barcelona, 31 de gener de 1956) és un economista i polític català d'ideologia catalanista i liberal.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Artur Mas i Gavarró · Veure més »

Arxiu Capitular d'Urgell

L'Arxiu Capitular d'Urgell (ACU), també conegut com a Arxiu Capitular de la Seu d'Urgell, és un arxiu eclesiàstic a la Seu d'Urgell.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Arxiu Capitular d'Urgell · Veure més »

Arxiu de la Corona d'Aragó

L'Arxiu de la Corona d'Aragó (ACA), originalment Arxiu Reial de Barcelona, és un arxiu històric que conté el fons documental de les institucions de l'antiga Corona d'Aragó i actualment conté, a més, d'altres fons històrics.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Arxiu de la Corona d'Aragó · Veure més »

Assemblea de Catalunya

Tarja de membre de l'Assemblea de Catalunya (part frontal) LAssemblea de Catalunya (1971-1977) va ser una plataforma unitària de l'antifranquisme que agrupava l'oposició catalana política i social contra la dictadura del general Franco.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Assemblea de Catalunya · Veure més »

Ausiàs March

Col·legiata de Xàtiva, on abans es pensava que era retratat Ausiàs March Ausiàs March, també escrit Ausiàs Marc (Regne de València, ca. 1397 - València, 3 de març del 1459), va ser un poeta i cavaller valencià medieval, originari d'una família de la petita noblesa amb aficions poètiques.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Ausiàs March · Veure més »

Austriacistes

Carles III d'Habsburg Habsburg. A principis del s'anomenaren austriacistes, vigatans, aligots, imperials, alemanys, catalans o maulets (aquest últim sobretot al País Valencià) els partidaris de l'arxiduc Carles d'Àustria del casal dels Habsburg d'Àustria en el conflicte conegut com la Guerra de Successió en què es dirimia quin casal europeu heretava els diferents estats de la monarquia hispànica un cop mort sense descendència Carles II.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Austriacistes · Veure més »

Aviè

Postumi Rufi Fest Aviè (Postumius Rufius Festus Avienus), més conegut simplement com a Aviè, va ser un poeta, astrònom i geògraf romà de la segona meitat del.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Aviè · Veure més »

Àfrica del Nord

miniatura L'Àfrica del Nord és una regió del continent africà que habitualment es considera que inclou els estats i territoris següents.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Àfrica del Nord · Veure més »

Bac de Roda

Francesc Macià i Ambert, conegut com a Bac de Roda (Sant Pere de Roda (actual Roda de Ter i les Masies de Roda), 28 de maig de 1658 - Vic, 2 de novembre de 1713) fou un militar i un dels signataris del Pacte dels Vigatans participant en l'aixecament a favor de Carles d'Àustria.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Bac de Roda · Veure més »

Bagdad

Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Bagdad · Veure més »

Bages

La comarca del Bages es troba al centre de Catalunya.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Bages · Veure més »

Baix Camp

El Baix Camp és una de les tres comarques en què va quedar dividit el Camp de Tarragona en la divisió comarcal de 1936.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Baix Camp · Veure més »

Baix Llobregat

Cal Felip al fons El Baix Llobregat és una comarca situada al sud de la província de Barcelona.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Baix Llobregat · Veure més »

Baix Penedès

El Baix Penedès és una comarca catalana a la franja litoral del Penedès, que té com a capital el Vendrell.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Baix Penedès · Veure més »

Bandolerisme

Cartell sobre el bandoler Joaquín Murieta El bandolerisme és una activitat criminal duta a terme per bandes armades (normalment amb armes de foc), comandades per un capitost, contra persones o contra propietats.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Bandolerisme · Veure més »

Barcelona

Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Barcelona · Veure més »

Barranc de la Valltorta

El barranc de la Valltorta es troba dins d'una zona muntanyosa del prelitoral mediterrani, més concretament a la part septentrional del País Valencià.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Barranc de la Valltorta · Veure més »

Barx

Barx és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Safor.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Barx · Veure més »

Batalla d'Almansa

La batalla d'Almansa tingué lloc el 25 d'abril del 1707 en el context de la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Batalla d'Almansa · Veure més »

Batalla d'Almenar

La Batalla d'Almenar es va lliurar el 27 de juliol de 1710 i les tropes del rei Carles III van vèncer les de Felip V.Diccionari d'Història de Catalunya; p. 29; ed.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Batalla d'Almenar · Veure més »

Batalla de l'Hort de les Bombes

El Setge de Barcelona de 1706 fou una de les batalles de la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Batalla de l'Hort de les Bombes · Veure més »

Batalla de Monte de Torrero

La batalla de Saragossa o batalla de la muntanya Torrero es va lluitar el 20 d'agost de 1710 en el marc de la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Batalla de Monte de Torrero · Veure més »

Batalla de Montjuïc (1705)

La Batalla de Montjuïc fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola, en la que els aliats van prendre la fortalesa de Barcelona per immediatament assetjar i prendre la ciutat el 1705.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Batalla de Montjuïc (1705) · Veure més »

Batalla de Portopí

La Batalla de Portopí, també anomenada Batalla de la Porrassa, va tenir lloc a l'actual terme de Calvià, entorn del coll de la Batalla, a la Serra de Portopí, el 12 de setembre de 1229 entre l'exèrcit de Jaume el Conqueridor de la Corona d'Aragó i Abū Yahyà Muhammad ibn 'Alī ibn Abī 'Imrān al-Tinmalālī, el valí de Mallorca.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Batalla de Portopí · Veure més »

Batalla de Talamanca

La batalla de Talamanca es lliurà els dies 13 i 14 d'agost de l'any 1714 entre tropes de l'exèrcit de Catalunya i l'exèrcit de Felip V durant la Guerra dels Catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Batalla de Talamanca · Veure més »

Batalla de Villaviciosa de Tajuña

La Batalla de Villaviciosa va tenir lloc el 10 de desembre de 1710 durant la Guerra de Successió Espanyola, un dia després de la batalla de Brihuega.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Batalla de Villaviciosa de Tajuña · Veure més »

Batalla del Baluard de Santa Clara

La Batalla del Baluard de Santa Clara fou un episodi destacable del setge de Barcelona durant la Guerra dels Catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Batalla del Baluard de Santa Clara · Veure més »

Batalló

El batalló és una unitat militar tàctica d'infanteria formada per la suma de 2 a 6 companyies, agrupant de 300 a 1.200 homes sota el comandament d'un tinent coronel.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Batalló · Veure més »

Bòbila de Sugranyes

La Bòbila o forn de Sugranyes és un jaciment arqueològic a Reus, a l'aire lliure, on s'han trobat restes del Paleolític mitjà o període mosterià, vora la carretera de Castellvell, entre el camí de les Ànimes i el camí de la pedrera del Coubi.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Bòbila de Sugranyes · Veure més »

Bellús

Bellús és municipi del País Valencià situat a la comarca de la Vall d'Albaida.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Bellús · Veure més »

Beniarrés

Beniarrés és una població del País Valencià a la comarca del Comtat.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Beniarrés · Veure més »

Benicarló

Benicarló és una ciutat del nord del País Valencià, situada a la comarca del Baix Maestrat, de la qual és el segon municipi per població.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Benicarló · Veure més »

Benito Mussolini

Benito Amilcare Andrea Mussolini (Dovia di Predappio, Forlí, Regne d'Itàlia, 29 de juliol del 1883 - Giulino di Mezzegra, 28 d'abril del 1945), fou el cap de govern dictatorial d'Itàlia durant el període de 1922 fins al 1943.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Benito Mussolini · Veure més »

Benvingut Oliver i Estellés

Benvingut Oliver i Estellés, oficialment Bienvenido Oliver y Esteller, (Catarroja, 2 de desembre de 1836 - Madrid, 20 de març de 1912) va ser un jurista i historiador valencià.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Benvingut Oliver i Estellés · Veure més »

Berenguer de Palou II

Berenguer de Palou II (? - Barcelona, 1241) fou bisbe de Barcelona entre els anys 1212 i 1241.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Berenguer de Palou II · Veure més »

Berguedà

El Berguedà és una comarca de Catalunya.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Berguedà · Veure més »

Bernat Desclot

Bernat Desclot (Castellnou dels Aspres?, Rosselló, 1240? – 1288) fou un historiador conegut per haver escrit la segona de Les quatre grans Cròniques, el Llibre del rei En Pere, coneguda també com a Crònica de Bernat Desclot.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Bernat Desclot · Veure més »

Bicorb

Representació del neolític (fa uns 6.000 anys) de la recol·lecció de la mel segons una pintura de paret a la Cova de l'Aranya a Bicorp Bicorb (oficialment Bicorp) és un municipi del País Valencià de la comarca de la Canal de Navarrés.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Bicorb · Veure més »

Bisbat d'Urgell

El bisbat d'Urgell (en llatí: Dioecesis Urgellensis) és una demarcació eclesiàstica de Catalunya i Andorra sufragània de l'església Metropolitana de Tarragona.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Bisbat d'Urgell · Veure més »

Blat

Blat o forment és el nom d'algunes espècies de plantes del gènere Triticum, de la família de les poàcies.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Blat · Veure més »

Blaverisme

Francesc Camps i Josep Manuel Miralles en un acte conjunt. El blaverisme és un moviment polític regionalista sorgit al País Valencià al final dels anys 1970 com a reacció al nacionalisme valencià, i més concretament al discurs fusterià d'aquest.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Blaverisme · Veure més »

Bocairent

Bocairent és una població del País Valencià a la comarca de la Vall d'Albaida.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Bocairent · Veure més »

Botifarra (Mallorca)

Botifarra és el nom popular que rep a Mallorca qualsevol membre de l'antiga noblesa mallorquina.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Botifarra (Mallorca) · Veure més »

Botifler

''Botifler''. La flor de lliri (beauté fleur) és el símbol de la Casa de Borbó Botifler és el malnom amb què a la Corona d'Aragó es va titllar els partidaris de Felip V durant la Guerra de Successió Espanyola i que s'oposava al d'«Imperials», «Aguilots», «Maulets» o «Vigatans», els malnoms que van rebre els partidaris de Carles III.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Botifler · Veure més »

Cadis

Cadis (en castellà i oficialment Cádiz) és un municipi andalús, capital de la província de Cadis, a Andalusia.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Cadis · Veure més »

Califa

Califa (de l'àrab, ‘successor’, ‘substitut’, ‘representant’, ‘lloctinent’) és el títol que designava la màxima autoritat de l'islam, tant a nivell espiritual com polític.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Califa · Veure més »

Cambrils

Cambrils és una ciutat i municipi de Catalunya situat a la comarca del Baix Camp.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Cambrils · Veure més »

Cançó de Santa Fe

Martiri de santa Fe en una il·lustració medieval La Cançó o Cançon de santa Fe és un poema hagiogràfic medieval relatiu a santa Fe d'Agen, elaborat per un autor anònim entre 1054 i 1076 i, per tant, alguns anys anterior a la lírica trobadoresca, cosa que el converteix en una de les més antigues manifestacions literàries en una llengua romanç, tot i que es discuteix si s'ha d'assignar a la llengua occitana o a la catalana.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Cançó de Santa Fe · Veure més »

Cancelleria Reial

La Cancelleria Reial era l'organisme administratiu dels reis de la Corona d'Aragó, fou creada pel Rei Jaume el Conqueridor amb la seua majoria d'edat el 1218.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Cancelleria Reial · Veure més »

Capellades

Capellades és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca de l'Anoia.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Capellades · Veure més »

Capità general de València

Reial Audiència per fer complir les noves lleis, el '''Capità general''' que regia sobre el nombrós exèrcit que garantia l'ocupació, i el Superintendent que cobrava la gravosa fiscalitat que es va imposar als vençuts. Fins i tot els nomenaments més locals depenien directament de la monarquia. El capità general de València fou un càrrec creat en lloc del Virrei de València a la fi de la Guerra de Successió en aplicació dels Decrets de Nova Planta que substituïren les lleis i institucions del Regne de València i la resta de la Corona d'Aragó.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Capità general de València · Veure més »

Carboni 14

El carboni 14 (símbol ¹⁴C), també dit radiocarboni, és un isòtop radioactiu del carboni, amb un nucli format per 6 protons i 8 neutrons.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Carboni 14 · Veure més »

Cardona

Cardona és una vila de Catalunya, cap del municipi del mateix nom, de la comarca del Bages.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Cardona · Veure més »

Carlemany

Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).

Nou!!: Història dels Països Catalans і Carlemany · Veure més »

Carles Puigdemont i Casamajó

és un periodista i polític català, 130è president de la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Carles Puigdemont i Casamajó · Veure més »

Carles Riba i Bracons

Carles Riba i Bracons (Barcelona, 23 de setembre de 1893 - 12 de juliol de 1959) va ser un escriptor i poeta català.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Carles Riba i Bracons · Veure més »

Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740).

Nou!!: Història dels Països Catalans і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Cartagena

Cartagena o Cartagènia és una ciutat a la Regió de Múrcia, capital legislativa d'aquesta comunitat i capital comarcal del Camp de Cartagena.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Cartagena · Veure més »

Cas dels catalans

Catalunya i la traïció d'Utrecht.Albareda Salvadó, Joaquim; El Cas dels Catalans. La conducta dels aliats arran de la Guerra de Successió (1705-1742) Cas dels catalans va ser la denominació utilitzada a les cancelleries europees per referir-se al conjunt de debats i acords sobre la destinació política del Principat de Catalunya en el context de la Pau d'Utrecht (1712-1714) que va posar fi a la Guerra de Successió Espanyola iniciada el 1701.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Cas dels catalans · Veure més »

Casal d'Aragó

senyal reial és aquell que era del comte de Barcelona». Casal d'Aragó és la denominació històrica que adoptà el llinatge dels comtes de Barcelona quan esdevingueren reis d'Aragó.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Casal d'Aragó · Veure més »

Casal de Barcelona

El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Casal de Barcelona · Veure més »

Castell de Bellver

El castell de Bellver és un castell d'estil gòtic català del principi del situat a uns 2,5 quilòmetres al sud-oest de la ciutat de Palma, dalt d'un puig de devers 112 m. Té vistes panoràmiques damunt la ciutat, el seu port principal i el de Portopí, la serra de Tramuntana i el pla central de Mallorca, les quals li donen el nom (del català medieval "bell veer").

Nou!!: Història dels Països Catalans і Castell de Bellver · Veure més »

Castell de Cardona

El castell de Cardona és un castell d'estil romànic i gòtic situat en un turó al costat de Cardona (Bages).

Nou!!: Història dels Països Catalans і Castell de Cardona · Veure més »

Castell de Montjuïc

El Castell de Montjuïc de Barcelona fou una fortalesa militar i, després de la guerra civil, va ser un museu militar.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Castell de Montjuïc · Veure més »

Castell de Sant Felip

El Castell de Sant Felip és una fortificació al costat sud de la desembocadura del port de Maó (Menorca) que fou aixecat per ordre de Felip II, a mitjans del, després que l'illa fou atacada per l'almirall otomà Khair ed-Din Barba-rossa el 1535 i el 1558.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Castell de Sant Felip · Veure més »

Castella

Corona de Castella a partir del 1492. Castella és un país de la península Ibèrica, i antigament regne.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Castella · Veure més »

Castellà

El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Castellà · Veure més »

Castelló de la Plana

Castelló de la Plana —o localment simplement Castelló— és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Plana Alta i de la província de Castelló.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Castelló de la Plana · Veure més »

Catalanisme

Les Quatre Columnes són un monument que simbolitza les quatre barres de la Bandera de Catalunya. Fou bastit el 1919 per Puig i Cadafalch i es convertí en un dels símbols del catalanisme durant el govern de la Mancomunitat de Catalunya, però fou enderrocat el 1928 per la dictadura de Primo de Rivera. L'any 2010 foren reconstruïdes simbolitzant la perseverança i fermesa de la identitat nacional catalana. manifestació ''«Som una nació. Nosaltres decidim»'' del 10 de juliol de 2010. Reunió dels batlles de Catalunya el 4 d'octubre de 2014 al Palau de la Generalitat amb el ''president'' Artur Mas per donar suport a la Consulta sobre la independència de Catalunya. El catalanisme és un moviment transversal que propugna la reconeixença de la personalitat política, històrica, lingüística, cultural i nacional de Catalunya i —en qualques casos— també dels Països Catalans, en tant que minoria nacional.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Catalanisme · Veure més »

Catalans

Els catalans són un poble europeu pirinenc i mediterrani que té les seves arrels als Pirineus orientals i territoris adjacents.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Catalans · Veure més »

Català

El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).

Nou!!: Història dels Països Catalans і Català · Veure més »

Català barceloní

El català barceloní és una variant del català oriental central que es parla a Barcelona i a la seva àrea metropolitana.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Català barceloní · Veure més »

Catalunya

Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Catalunya · Veure més »

Catalunya del Nord

Situació de la Catalunya Nord respecte als Països Catalans La Catalunya del Nord és la part històrica i culturalment catalana i separada, a profit de França, de la resta de Catalunya en virtut del tractat dels Pirineus (el 7 de novembre del 1659).

Nou!!: Història dels Països Catalans і Catalunya del Nord · Veure més »

Catalunya Vella

La Catalunya Vella és un concepte jurídic creat pel jurista Pere Albert al segon quart del per a referir-se als territoris de Catalunya on hi havia pagesos de remença, i que es corresponien només al bisbat de Girona, i la meitat oriental del bisbat de Vic i del bisbat de Barcelona a l'est del riu Llobregat.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Catalunya Vella · Veure més »

Cauna de l'Aragó

Treballs paleontològics a la cova La Cauna de l'Aragó, o Cova de l'Aragó, és una gruta situada a la comuna nord-catalana de Talteüll, a la comarca del Rosselló, on s'han trobat restes humanes de fa 550.000 anys.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Cauna de l'Aragó · Veure més »

Centristes de Catalunya-UCD

Centristes de Catalunya-UCD (CC) va ser una coalició electoral catalana formada el 1978 com la secció catalana de la Unió de Centre Democràtic (UCD) amb la Unió del Centre de Catalunya (UCC) i la Unió Democràtica de Centre Ampli d'Anton Cañellas i Balcells.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Centristes de Catalunya-UCD · Veure més »

Ceràmica

Plat de ceràmica de Faenza La ceràmica és qualsevol dels diversos materials durs, trencadissos, resistents a la calor i resistents a la corrosió als quals es dona forma i després es couen.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Ceràmica · Veure més »

Ceràmica cardial

La ceràmica cardial rep aquest nom per estar decorada amb impressions de la vorada dentada i d'un sinuós seguit de petxines d'escopinyes, d'un bivalve anomenat tradicionalment Cardium (o algun derivat com Dinocardium o Acanthocardia), perquè la seva forma general recorda a la d'un cor.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Ceràmica cardial · Veure més »

Charles Mordaunt

Charles Mordaunt, Lord Peterborough (1658 – Lisboa, 25 d'octubre de 1735) va ser un polític i militar anglès.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Charles Mordaunt · Veure més »

Chassey

Chassey és un municipi francès, situat al departament de la Costa d'Or i a la regió de Borgonya - Franc Comtat.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Chassey · Veure més »

Ciència

La ciència (del llatí scientia) és, etimològicament, un conjunt de coneixements dels principis i les causes obtingudes per mitjà del raonament.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Ciència · Veure més »

Cinca

El Cinca (a Cinca en aragonès) és un riu de l'Aragó, i el segon riu més cabalós de la comunitat autònoma.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Cinca · Veure més »

Ciutat

Urbanització mundial cap a 1995 Una ciutat és una població gran amb alta densitat de població, normalment amb predomini del sector terciari i menys del 25% de la població que treballa a l'agricultura.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Ciutat · Veure més »

Clergat

Clergat El clergat, el clero o la clerecia engloba de forma general totes aquelles persones que han estat ordenades en el servei religiós.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Clergat · Veure més »

Codi Civil de Catalunya

El Codi Civil de Catalunya, que recull la majoria del dret civil català, està format per sis llibres, i cada llibre format per títols, capítols i seccions.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Codi Civil de Catalunya · Veure més »

Codi de Recesvint

El Codi de Recesvint (conegut també com a Llibre Jutge, Liber Iudiciorum, Liber Iudicum, Fori Iudicum, Codes Legum, Liber Gothorum i Lex Visigothorum) fou una compilació de lleis feta en temps del rei Recesvint.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Codi de Recesvint · Veure més »

Colonització grega

Mapa de les principals colònies gregues i fenícies La colonització grega comprèn l'expansió dels grecs a l'edat antiga, primer per les conques de la Mediterrània i del mar Negre, i després també per extenses regions d'Àsia.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Colonització grega · Veure més »

Combat del Congost

El combat del Congost fou un enfrontament armat produït l'any 1705 entre tropes de miquelets austriacistes revoltats a la comarca d'Osona sota el lideratge dels patriotes que havien inspirat l'anomenat Pacte dels Vigatans i les forces borbòniques comandades pel Comte de Centelles, comissionat pel Virrei de Catalunya Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Combat del Congost · Veure més »

Comerç català medieval

Nau típica medieval catalana: la Coca de Mataró, conservada a partir d'un exvot que van donar uns mariners que van sobreviure a una tempesta. L'expansió del comerç català medieval de la Corona d'Aragó es va canalitzar en cinc direccions: la Mediterrània oriental, la Mediterrània occidental, la península Itàlica, la península Ibèrica i l'Europa continental i de l'Atlàntic nord.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Comerç català medieval · Veure més »

Comissions Obreres

Comissions Obreres (CCOO) és una confederació sindical espanyola que agrupa diferents organitzacions territorials (ex. Comissions Obreres de Catalunya, Comissions Obreres d'Euskadi…) i les organitzacions federatives o sectorials (Federació de Serveis a la Ciutadania, Federació d'Indústria...) de les comissions obreres d'Espanya.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Comissions Obreres · Veure més »

Companyia d'Osona

La Companyia d'Osona, coneguda com Els Vigatans fou una unitat paramilitar catalana del tipus miquelet que practicava la guerra guerrejada inicialment contra les tropes franceses que penetraven a Catalunya, però que, més tard, quan arribà el problema de la successió a la corona d'Espanya, s'aixecaren en armes en favor de Carles d'Austria enfront de Felip V d'Espanya.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Companyia d'Osona · Veure més »

Comte

Corona comtalComte (antigament cómite o en llatí comes) és un títol nobiliari inferior al de marquès i superior al de vescomte o, on no n'hi ha, al de baró.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Comte · Veure més »

Comunisme

El comunisme és una pràctica social i una teoria que s'ha manifestat al llarg de la història en diversos corrents, pràctiques i filosofies, les quals basen les seves propostes d'organització social en la igualtat absoluta d'oportunitats per a tothom, l'eliminació de les jerarquies i l'apropiació col·lectiva o la no-propietat dels mitjans de producció.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Comunisme · Veure més »

Comunitat autònoma

290x290px Una comunitat autònoma és un dels tres nivells d'autonomia en l'organització territorial d'Espanya, segons la constitució de l'Estat vigent; els altres dos són el municipi i la província.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Comunitat autònoma · Veure més »

Conca de Barberà

La Conca de Barberà és una comarca de Catalunya situada al nord del Camp de Tarragona.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Conca de Barberà · Veure més »

Concili de Tours

El Concili de Tours fou un dels cinc concilis regionals convocats per Carlemany el mes de maig del 813 a la ciutat francesa de Tours, al costat dels de Magúncia sobre les escoles, el de Chalon-sur-Saône, el de Reims i el d'Arle.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Concili de Tours · Veure més »

Conferència de Cervera

La Conferència de Cervera va tenir lloc el 13 de juny de 1713 a la ciutat de Cervera entre el comte de Königsegg, en nom del mariscal Starhemberg, lloctinent de Carles III i el marquès de Grimaldi, en nom del Duc de Pòpuli, comandant en cap de l'exèrcit de Felip V, amb la presència d'emissaris anglesos.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Conferència de Cervera · Veure més »

Conquesta austriacista de Menorca

La conquesta austriacista de Menorca fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola, consistent a la conquesta de l'illa de Menorca per part de tropes militars angleses.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Conquesta austriacista de Menorca · Veure més »

Conquesta de la ciutat de Balansiya

La conquesta de la ciutat de València, anomenada Balansiya fins a la conquesta, es produí oficialment el 9 d'octubre de 1238 per part de les tropes catalano-aragoneses de Jaume I.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Conquesta de la ciutat de Balansiya · Veure més »

Conquesta de Mallorca

La conquesta de Mallorca o croada contra Al-Mayūrqa fou una croada comandada per Jaume I d'Aragó que va tenir com a conseqüència la destrucció del poder almohade a l'illa de Mallorca, l'esclavització de la població andalusina autòctona, el repoblament de l'illa amb població catalana sota un règim feudal i la creació del Regne de les Mallorques.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Conquesta de Mallorca · Veure més »

Conquesta feudal hispànica

La conquesta feudal hispànica és un relat historiogràfic que il·lustra les etapes en què els pobles cristians i catòlics del nord de la península Ibèrica van conquerir de forma intermitent, al llarg d'una època de set segles, tota la resta dels territoris hispànics cap al sud sota sobirania de l'Àndalus.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Conquesta feudal hispànica · Veure més »

Consell de Castella

Territoris adscrits al Consell de Flandes El Consell de Castella, conegut oficialment en castellà com a Real y Supremo Consejo de Castilla (Reial i Suprem Consell de Castella), era la columna vertebral i principal centre de poder de l'estructura de govern de la Monarquia Hispànica durant l'edat moderna (segles XVI al), època que es coneix com a polisinodal, és a dir, amb multiplicitat de Consells.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Consell de Castella · Veure més »

Consell de Cent

Saló de Cent El Consell del Cent era una institució de govern durant l'antic règim a la ciutat de Barcelona que fou establerta al i que perduraà fins al.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Consell de Cent · Veure més »

Consell de guerra

Usualment, un consell de guerra és un procediment judicial militar de caràcter sumari o sumaríssim en el qual es dilucida de forma ràpida la comissió d'un delicte tipificat en el Codi de justícia militar que, per la situació de guerra o una altra d'anàloga (estat d'excepció, estat de setge o estat d'alarma), no permet esperar a la justícia militar ordinària.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Consell de guerra · Veure més »

Conseller en cap de Barcelona

Monument a Joan Pere Fontanella (Olot, 1576-Olot, 1649), '''Conseller en Cap''' durant la Guerra dels Segadors, al passeig de Barcelona d'Olot. El Conseller en cap de Barcelona era el primer i superior jeràrquicament dels sis magistrats que governaven la ciutat de Barcelona, assessorats pel Consell de Cent.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Conseller en cap de Barcelona · Veure més »

Constitució

Una constitució és un conjunt de principis fonamentals o precedents establerts segons els quals un estat o una altra organització es governa.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Constitució · Veure més »

Constitucions catalanes

Primer volum de la compilació del 1702 Les Constitucions de Catalunya eren les lleis generals del Principat de Catalunya (constitucions, capítols i actes de Cort) estatuïdes i ordenades pel senyor rei comte de Barcelona amb el consentiment, lloació i aprovació dels tres estaments de la Cort General de Catalunya.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Constitucions catalanes · Veure més »

Convergència i Unió

Convergència i Unió (CiU) va ser, primer, una coalició estable (1978-2001), i, després, una federació (2001-2015) entre dos partits polítics catalanistes, formada per Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), liberal, i Unió Democràtica de Catalunya (UDC), democristiana.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Convergència i Unió · Veure més »

Corberes

Les Corberes (en occità Corbièras o Corbièiras; en francès Corbières) o massís de les Corberes són un conjunt de muntanyes al límit entre el Rosselló i la Fenolleda al sud i l'Aude (Llenguadoc) al nord.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Corberes · Veure més »

Cornia Nou

Cornia Nou, o Curnià Nou, és un poblat talaiòtic de Menorca.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Cornia Nou · Veure més »

Cornisa Cantàbrica

El requadre vermell assenyala en la imatge del satèl·lit la localització de la Cornisa Cantàbrica al nord d'Espanya. El clima d'aquesta regió geogràfica és fonamentalment de tipus oceànic temperat i humit. Es coneix com a regió Cantàbrica o cornisa Cantàbrica al vorell muntanyós septentrional de la península Ibèrica encarat al mar Cantàbric, delimitat al sud per la serralada Cantàbrica i que abasta al seu torn la major part de l'Espanya humida.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Cornisa Cantàbrica · Veure més »

Corona d'Aragó

La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Corona d'Aragó · Veure més »

Corona de Castella i Lleó

La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Corona de Castella i Lleó · Veure més »

Coronela

Amb el nom de Coronela es denominaven les milícies urbanes de les principals ciutats de Catalunya durant l'edat moderna com la Coronela de Barcelona, Coronela de Lleida, Coronela de Tortosa, Coronela de Tarragona o coronela de Manresa, ciutats que a l'empara de les Constitucions Catalanes gaudien d'autonomia per armar i defensar-se en cas d'agressió.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Coronela · Veure més »

Coronela de Barcelona

La Coronela era la força armada del municipi de Barcelona, amb finalitats defensives.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Coronela de Barcelona · Veure més »

Corts Catalanes

La Cort General de Catalunya o Corts Catalanes fou l'òrgan legislatiu del Principat de Catalunya des del fins al, les quals eren convocades pel rei d'Aragó i comte de Barcelona.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Corts Catalanes · Veure més »

Costums de Tortosa

Facsímil: ''Libre de les costums generals escrites de la insigne ciutat de Tortosa'' (ed. 1881) Els Costums de Tortosa foren una compilació del dret consuetudinari tortosí feta el 1272 i promulgada el 1279, que establiren el Costum.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Costums de Tortosa · Veure més »

Coure

El coure és l'element químic de símbol Cu i nombre atòmic 29.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Coure · Veure més »

Cova de l'Or

Vas amb decoració impresa cardial, Cova de l'Or de Beniarrés, Museu de Prehistòria de València. La cova de l'Or és un jaciment arqueològic que es troba al terme municipal de Beniarrés, a la comarca del Comtat (País Valencià).

Nou!!: Història dels Països Catalans і Cova de l'Or · Veure més »

Cova de les Rates Penades (Ròtova)

La Cova de les Rates Penades, al municipi de Ròtova, és un rellevant jaciment arqueològic neolític que va estar habitada entre els anys 16.000 i 9.000 aC.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Cova de les Rates Penades (Ròtova) · Veure més »

Cova de les Toixoneres

La Cova de les Toixoneres o de les Teixoneres és un jaciment arqueològic i paleontològic del Plistocè superior.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Cova de les Toixoneres · Veure més »

Cova de Muleta

La Cova de Muleta és un jaciment arqueològic situat a Sóller a la Serra de Tramuntana de Mallorca.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Cova de Muleta · Veure més »

Cova del Bolomor

Parietal d'''Homo neanderthalensis'' inclòs en una bretxa osífera de la Cova del Bolomor, Museu de Prehistòria de València. La cova del Bolomor és un jaciment arqueològic situat en la vall de la Valldigna (la Safor, València).

Nou!!: Història dels Països Catalans і Cova del Bolomor · Veure més »

Cova del Cochino

Localització d'alguns dels jaciments més importants del Paleolític i Epipaleolític al País Valencià. La cova del Cochino està situada 5 km al nord de Villena (Alt Vinalopó, País Valencià), al vessant sud de la serra del Morrón.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Cova del Cochino · Veure més »

Cova del Gegant

La Cova del Gegant és una cova marina càrstica situada a la Punta de les Coves dins la serra de Colls-Miralpeix, al terme municipal de Sitges, de la comarca del Garraf (Barcelona).

Nou!!: Història dels Països Catalans і Cova del Gegant · Veure més »

Cova del Parpalló

Plaqueta amb gravat de cérvola procedent de la cova del Parpalló i dipositada al Museu de Prehistòria de València. La cova del Parpalló està situada al Montdúver, terme municipal de Gandia, la Safor; la cova va ser intensament habitada durant el període del paleolític superior i va ser de les primeres habitades pels Homo sapiens que van arribar a la regió mediterrània del llevant peninsular.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Cova del Parpalló · Veure més »

Cova del Rinoceront

El jaciment arqueològic i paleontològic de la cova del Rinoceront es localitza dins el terme municipal de Castelldefels (comarca del Baix Llobregat, província de Barcelona), entre els barris de Bellamar i Montmar.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Cova del Rinoceront · Veure més »

Cova Negra

La Cova Negra és un una cova al terme municipal de Xàtiva, a l'Estret de les Aigües a la vora del riu d'Albaida (també conegut com a riu d'Alboi) i que és coneguda internacionalment per ser un important jaciment arqueològic.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Cova Negra · Veure més »

Crònica de Ramon Muntaner

CHRONIK DES EDLEN EN RAMON MUNTANER herausgegeben von Dr. Karl Lanz,'' 1844 La Crònica de Ramon Muntaner, escrita a Xirivella entre el 1325 i el 1328, és la més llarga de ''Les quatre grans Cròniques'' i narra els fets des de l'engendrament de Jaume el Conqueridor (1207) fins a la coronació d'Alfons el Benigne (1328).

Nou!!: Història dels Països Catalans і Crònica de Ramon Muntaner · Veure més »

Cristianisme

Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Cristianisme · Veure més »

Cullera

Cullera metàl·lica. Una cullera és un estri que consisteix en una cavitat poc profunda, ovalada o rodona, a l'extrem d'un mànec per on s'agafa.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Cullera · Veure més »

Cultura de Hallstatt

La cultura de Hallstatt fou el tercer període cultural de l'edat del ferro i abraça un període entre el 800 i el 500 aC.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Cultura de Hallstatt · Veure més »

Cultura talaiòtica

250px La cultura talaiòtica és l'etapa cultural que es desenvolupà a les Illes Balears - entenent aquestes com a Mallorca i Menorca - durant l'Edat del Bronze i l'Edat del Ferro.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Cultura talaiòtica · Veure més »

Dècada del 1970

La dècada del 1970 comprèn el període d'anys entre el 1970 i el 1979, tots dos inclosos.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Dècada del 1970 · Veure més »

Dècada del 1980

La dècada del 1980 comprèn el període d'anys entre el 1980 i el 1989, tots dos inclosos.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Dècada del 1980 · Veure més »

Dénia

Dénia és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Marina Alta i també de la comarca històrica del Marquesat de Dénia.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Dénia · Veure més »

Decrets de Nova Planta

Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Decrets de Nova Planta · Veure més »

Desembarcament de Barcelona

El desembarcament de Barcelona fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola, en la qual les forces aliades van intentar prendre la ciutat de Barcelona el 1704.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Desembarcament de Barcelona · Veure més »

Diccionari català-valencià-balear

Mapa dialectal que apareix al diccionari El Diccionari català-valencià-balear (DCVB), també anomenat Diccionari Alcover-Moll en honor dels seus creadors, Antoni Maria Alcover i Sureda i Francesc de Borja Moll, és un diccionari descriptiu i etimològic que vol recollir tot el cabal lèxic del català i que és una gran font per als lingüistes i alhora una obra de lectura entretinguda per als no especialistes.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Diccionari català-valencià-balear · Veure més »

Dictadura

date.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Dictadura · Veure més »

Diego Leonardo Davila

El brigadier Diego Leonardo Dávila (?- 1709) va ser un militar borbònic durant la guerra de Successió a la corona espanyola.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Diego Leonardo Davila · Veure més »

Dinastia Trastàmara

Es dona el nom de Dinastia Trastàmara a un casal de reis que van governar el Regne de Castella, de 1369 a 1504; la Corona d'Aragó, de 1412 a 1516; el Regne de Navarra, de 1425 a 1479; i al Regne de Sicília i Nàpols, de 1412 a 1516.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Dinastia Trastàmara · Veure més »

Diputació del General de Catalunya

La Diputació del General del Principat de Catalunya era un òrgan del Principat de Catalunya que vetllava pel compliment de les constitucions i altres lleis catalanes.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Diputació del General de Catalunya · Veure més »

Dolmen

Un dolmen és una construcció megalítica, pròpia del neolític o calcolític.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Dolmen · Veure més »

Domènec Perera

Domènec Perera (?, - Barcelona, 1706) fou un diplomàtic i advocat català.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Domènec Perera · Veure més »

Dosaigües

Dosaigües (en castellà i oficialment, Dos Aguas, i en la parla xurra, Dosauguas) és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Foia de Bunyol.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Dosaigües · Veure més »

Dret

301x301px El dret és un ordre jurídic que s'expressa normativament (conjunt de normes) per regir una societat, regular-ne la conducta i resoldre'n els conflictes inspirats en els postulats de la justícia.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Dret · Veure més »

Ducat de Neopàtria

El Ducat de Neopàtria fou un territori històric situat a Grècia, a la regió de Tessàlia.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Ducat de Neopàtria · Veure més »

Edat del bronze

L'edat del bronze és un període del desenvolupament de la civilització caracteritzat pel fet que la metal·lúrgia més avançada ha desenvolupat les tècniques d'extracció del coure dels minerals i en fa aliatges per a aconseguir bronze.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Edat del bronze · Veure més »

Edat del ferro

L'edat del ferro és l'últim període principal de la tradicional divisió de les tres edats, establerta el 1820 per Christian Jürgensen (que establí una classificació segons els materials emprats en cada període), i és posterior a l'edat del bronze.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Edat del ferro · Veure més »

Edat moderna

rei protector de les arts, distant i sever, segur de les seves col·laboracions majestuoses, guerrer i temible. Al seu voltant els personatges estan paralitzats i en actitud deferent. És la imatge que el rei difon en les diferents representacions pictòriques i que es correspon a la imposició d'una nova sociabilitat on es concedeix als nobles el privilegi visible de la seva eminència social, però a canvi d'una absoluta submissió a l'autoritat eminentíssima del rei.ARIES, Philippe i DUBY, Georges. ''Historia de la vida privada. El proceso de cambio en la sociedad de los siglos XVI-XVIII'' (Volum 5). Obra citada. pàgina 197. L'edat moderna és la quarta de les etapes en què es divideix tradicionalment la història a Occident segons la historiografia francesa.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Edat moderna · Veure més »

Eivissa

Situació d'Eivissa respecte als Països Catalans L'illa d'Eivissa és la més gran de les illes Pitiüses i la més occidental de les illes de l'arxipèlag Balear, al centre-oest de la Mediterrània occidental.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Eivissa · Veure més »

Elda

Elda és una ciutat del País Valencià situada a la vora del Vinalopó, a la comarca del Vinalopó Mitjà de la qual és capital administrativa.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Elda · Veure més »

Eleccions al Parlament de Catalunya de 1980

El dijous, 20 de març de 1980 se celebraren les primeres eleccions al Parlament de Catalunya després de la recuperació de la democràcia a Espanya, i el restabliment de la Generalitat de Catalunya en 1979.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Eleccions al Parlament de Catalunya de 1980 · Veure més »

Eleccions al Parlament de Catalunya de 1984

El diumenge, 29 d'abril de 1984 se celebraren les segones eleccions al Parlament de Catalunya després de la recuperació de la democràcia a Espanya, i el restabliment de la Generalitat de Catalunya en 1979.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Eleccions al Parlament de Catalunya de 1984 · Veure més »

Elegies de Bierville

Elegies de Bierville és l'obra més destacada del poeta Carles Riba, és una de les grans obres de la primera postguerra catalana.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Elegies de Bierville · Veure més »

Els Ports

Els Ports és una comarca valenciana del nord muntanyenca, amb capital a Morella; de paratges espectaculars molt muntanyencs, nombrosos jaciments arqueològics i paleontològics, i gastronomia diversa.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Els Ports · Veure més »

Elx

Elx (IPA), en i oficialment, Elche/Elx és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca del Baix Vinalopó, a la vora del riu Vinalopó.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Elx · Veure més »

Empordà

LEmpordà és una comarca històrica catalana sense ús administratiu compresa entre les serres de l'Albera i les Gavarres.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Empordà · Veure més »

Enric Prat de la Riba i Sarrà

Enric Prat de la Riba i Sarrà (Castellterçol, Moianès, 29 de novembre de 1870 – 1 d'agost de 1917), advocat i periodista, fou el primer president de la Mancomunitat de Catalunya (1914–1917) i un dels principals artífexs del ressorgiment del sentiment nacional català del.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Enric Prat de la Riba i Sarrà · Veure més »

Epipaleolític

Vistes diferents d'una punta de l'azilià L'epipaleolític és una fase de la prehistòria.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Epipaleolític · Veure més »

Ermengol Amill

Ermengol Amill (Bonestarre, 1665 – Crotona, 1732) fou militar català durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Ermengol Amill · Veure més »

Escriptura

Il·lustració d'un escriba fent ús de l'escriptura Lescriptura és un mètode de comunicació humana que es realitza mitjançant signes visuals que constitueixen un sistema, que pot o no expressar sense ambigüitat tot el que pot dir una llengua determinada.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Escriptura · Veure més »

Església (arquitectura)

Façana de la Catedral de Girona. Detall interior de la Catedral de Palma. Una església (del llatí: ecclesia, que alhora ve del grec: ἐκκλησία, que significa assemblea) és un temple cristià construït específicament per al culte religiós.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Església (arquitectura) · Veure més »

Espanya

Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Espanya · Veure més »

Espanyolisme

L'espanyolisme o nacionalisme espanyol és el moviment que defensa l'existència d'una nació espanyola i, conseqüentment, la integritat territorial de l'actual Regne d'Espanya, partidari de l'uniformisme polític, i d'una cultura homogènia de matriu castellana.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Espanyolisme · Veure més »

Esquerra Republicana de Catalunya

Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), genèricament anomenat Esquerra Republicana, és un partit polític català fundat el març de 1931, que es defineix com a socialdemòcrata i és partidari de la independència dels Països Catalans.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Esquerra Republicana de Catalunya · Veure més »

Estat nació

Tractat de Münster", un dels tractats que durien a la Pau de Westfàlia, on va néixer el concepte de l'"estat nació". L'estat nació és una entitat política formada per un estat amb qui la majoria dels seus ciutadans s'identifica a partir d'una identitat comuna basada en el concepte de nació.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Estat nació · Veure més »

Estatut d'autonomia

Via Excepcional - Amillorament del Fur, Ceuta i Melilla (art. 144) L'estatut d'autonomia és la norma bàsica d'una comunitat autònoma espanyola, reconeguda per la Constitució espanyola de 1978 en el seu article 147.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Estatut d'autonomia · Veure més »

Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979

L'Estatut d'Autonomia de Catalunya fou una llei orgànica promulgada el 18 de desembre de 1979 que atorgava a Catalunya un règim d'autonomia.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 · Veure més »

Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana

Rajoleta amb el gat Pumbi commemorant l'Estatut d'Autonomia, al Parc Temàtic d'Història Valenciana de Manises. Manifestació pro-Estatut a Alzira, 1932.L'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana (EACV) és la norma bàsica que regula la Generalitat, l'òrgan d'autogovern de la Comunitat Valenciana.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana · Veure més »

Estatut d'Autonomia de les Illes Balears de 1983

L'Estatut d'Autonomia de 1983, aprovat mitjançant Llei orgànica 2/1983, de 25 de febrer, va ser la norma que establí la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Estatut d'Autonomia de les Illes Balears de 1983 · Veure més »

Estol

* Marina de guerra catalana - conjunt de vaixells.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Estol · Veure més »

Evangeli

'Papir 52', el manuscrit més antic conegut del Nou Testament Els evangelis constitueixen, per al cristianisme, el nucli primigeni i fonamental d'aquesta fe.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Evangeli · Veure més »

Exèrcit de Catalunya (1713-1714)

LExèrcit del Principat de Catalunya fou l'exèrcit alçat i pagat per l'aristocràcia catalana, la Diputació del General de Catalunya i la Junta de Braços (Corts Catalanes sense rei) el 9 de juliol de 1713 després de la traïció anglesa amb la Pau d'Utrecht i la retirada de les tropes imperials pel Conveni de l'Hospitalet.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Exèrcit de Catalunya (1713-1714) · Veure més »

Expedició del diputat militar

L'Expedició del diputat militar o Expedició del Braç Militar fou una operació militar duta a terme entre 9 d'agost i el 5 d'octubre del 1713 durant la Guerra dels catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Expedició del diputat militar · Veure més »

Falange Española Tradicionalista y de las JONS

Bandera de l'Espanya Franquista Bandera amb l'emblema carlí Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista (FET y de las JONS) era el nom del partit únic de la dictadura franquista creat el 19 d'abril de 1937, a iniciativa de la prefectura del denominat Estat Nacional, per fusió dels diferents partits i moviments que donaven suport la revolta militar (denominada Alzamiento Nacional) que va iniciar la Guerra Civil espanyola, i que no van desaparèixer realment, sinó que es van articular en les denominades famílies del franquisme, prenent el nom de la Falange Española i la Comunión Tradicionalista.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Falange Española Tradicionalista y de las JONS · Veure més »

Fènix (ocell)

''Bestiari'' d'Aberdeen En l'antiga mitologia egípcia, en què s'anomena Bennu, i en els mites que en deriven, el fènix és un ocell de foc sagrat.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Fènix (ocell) · Veure més »

Fòssil

Fòssil de ''Smilodon'', un fèlid de dents de sabre Un fòssil és un conjunt de restes d'un organisme que visqué en el passat o una traça de les seves activitats que s'ha conservat en roques sedimentàries com a resultat d'un procés fisicoquímic.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Fòssil · Veure més »

Federació

Mapa que mostra els estats federatsUna federació (del llatí fœdus, "pacte"), sovint també anomenat estat federal, és una unió d'un nombre específic d'estats o regions parcialment autònomes unides per un govern central ("federal").

Nou!!: Història dels Països Catalans і Federació · Veure més »

Felip d'Orleans, Regent de França

Felip d'Orleans, Regent de França (Saint-Cloud, 2 d'agost de 1674 - Versalles, 1723) fou el segon duc d'Orleans de la seva nissaga però tercer amb el nom de Felip, príncep de sang de França de la casa dels Orleans, amb el tractament d'altesa reial.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Felip d'Orleans, Regent de França · Veure més »

Felip IV de Castella

Felip IV de Castella, III d'Aragó i de Portugal, dit el Gran o el Rei Planeta (Valladolid, 8 d'abril de 1605 - Madrid, 1665), fou monarca d'Espanya (1621-1665).

Nou!!: Història dels Països Catalans і Felip IV de Castella · Veure més »

Felip V d'Espanya

Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Felip V d'Espanya · Veure més »

Fenícia

Territori de Fenícia durant la seva expansió colonial. Fenícia fou una civilització mediterrània talassocràtica, de parla semita que es va originar al Llevant, concretament al Líban, incloent també regions de l'actual República de Síria i el nord de Palestina,Paolo Xella, 2017, Phoenician Inscriptions in Palestine, in U. Hübner and H. Niehr (eds.), Sprachen in Palästina im 2.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Fenícia · Veure més »

Fenicis

Mapa de Fenícia durant la seva expansió colonial. Els fenicis eren un poble semita sorgit de les migracions dels semites des de Mesopotàmia.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Fenicis · Veure més »

Ferran el Catòlic

Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Ferran el Catòlic · Veure més »

Ferran Soldevila i Zubiburu

Ferran Soldevila i Zubiburu (Barcelona, 24 d'octubre de 1894 — Barcelona, 19 de maig de 1971) fou un historiador i escriptor català.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Ferran Soldevila i Zubiburu · Veure més »

Ferro

El ferro és l'element químic de símbol Fe i nombre atòmic 26.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Ferro · Veure més »

Festa de l'Estendard

La Festa de l'Estendard és la diada nacional de Mallorca, que commemora l'entrada a la Madina Mayurqa de les tropes de la Corona d'Aragó del Rei en Jaume el 31 de desembre de 1229.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Festa de l'Estendard · Veure més »

Feu

Un feu (nom d'origen germànic: fehu, que significa ‘possessió, propietat’) era un conveni pactat entre el senyor feudal i el seu feudatari o vassall que consistia en el fet que el feudatari jurava fidelitat i compliment d'obligacions militars, econòmiques i o judicials, a canvi que se li lliurés una possessió.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Feu · Veure més »

Feudalisme

El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social dut a terme durant l'edat mitjana a Europa, amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Feudalisme · Veure més »

Filosofia

La filosofia (del grec Φιλοσοφία filossofia, 'amor per la saviesa') és un camp d'estudi que cerca, per mitjà d'arguments raonats, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona a la naturalesa.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Filosofia · Veure més »

Formentera

Situació de Formentera respecte als Països Catalans Formentera és una de les illes Pitiüses, que consta d'un únic municipi.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Formentera · Veure més »

Fortalesa de la Ciutadella

La Ciutadella de Barcelona fou una fortalesa construïda després de la guerra de Successió Espanyola amb la intenció de reprimir els barcelonins.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Fortalesa de la Ciutadella · Veure més »

Fossar de la Pedrera

El Fossar de la Pedrera és un indret del cementiri de Montjuïc que fou utilitzat de tomba comuna per a 4.000 víctimes de la repressió franquista.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Fossar de la Pedrera · Veure més »

França

França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Història dels Països Catalans і França · Veure més »

François Bidal d'Asfeld

Claude François Bidal (1665-1743) va ser marqués d'Asfeld i general francés nomenat mariscal de França el 1734.

Nou!!: Història dels Països Catalans і François Bidal d'Asfeld · Veure més »

Francesc Cambó i Batlle

Francesc Cambó i Batlle (Verges, el Baix Empordà, 2 de setembre de 1876 - Buenos Aires, l'Argentina, 30 d'abril de 1947) fou un empresari i polític català conservador, fundador i líder de la Lliga Regionalista, ferm defensor que el catalanisme intervingués en la política espanyola, fou ministre en diversos governs espanyols.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Francesc Cambó i Batlle · Veure més »

Francesc de Borja Moll i Casasnovas

Francesc de Borja Moll i Casasnovas (Ciutadella, Menorca, 10 d'octubre del 1903 - Palma, Mallorca, 18 de febrer de 1991) fou un lingüista, filòleg i editor menorquí.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Francesc de Borja Moll i Casasnovas · Veure més »

Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar

Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar fou un aristòcrata castellà que ostentà el Ducat de Frias amb Grandesa d'Espanya.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar · Veure més »

Francisco Franco Bahamonde

Francisco Franco Bahamonde (Ferrol, conegut del 1938 al 1982 com a Ferrol del Caudillo, 4 de desembre del 1892 - Madrid, 20 de novembre de 1975) fou un militar i dictador gallec, cap d'Estat autoproclamat des del 1939 fins al 1975.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Francisco Franco Bahamonde · Veure més »

Francs

Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Francs · Veure més »

Franquisme

El franquisme va ser un règim polític autoritari i dictatorial vigent a Espanya entre 1939 i 1975, i també és anomenada com a tal la ideologia en què es basà.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Franquisme · Veure més »

Furs de València

Els Furs de València i, per extensió, Furs de la Ciutat i Regne de València o, simplement, els Furs valencians, foren una de les fonts de dret pròpies del Regne de València.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Furs de València · Veure més »

Gandia

Gandia és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Safor.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Gandia · Veure més »

Garrigues

Logotip del Consell Comarcal de Les Garrigues Les Garrigues és una comarca de Catalunya, dins les comarques de ponent, d'una extensió de 799,7 km² i que integra 24 municipis.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Garrigues · Veure més »

Gaspar de Guzmán y Pimentel

Gaspar de Guzmán y Pimentel, més conegut com a comte-duc d'Olivares (Roma, 6 de gener de 1587 - Toro, 22 de juliol de 1645), fou un aristòcrata i polític castellà, privat del rei Felip IV.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Gaspar de Guzmán y Pimentel · Veure més »

Gènova

Gènova (en italià, Genova; en lígur, Zena) és una ciutat d'Itàlia que té 600.000 habitants, anomenats genovesos.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Gènova · Veure més »

Generalitat de Catalunya

La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Generalitat de Catalunya · Veure més »

Generalitat Valenciana

La Generalitat Valenciana és el conjunt d'institucions d'autogovern del País Valencià.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Generalitat Valenciana · Veure més »

Genocidi cultural

Manifestació a Carcassona el 2005 per la presència de l'occità a l'educació, a contracorrent del genocidi cultural perpetrat per l'Estat francès.El genocidi cultural és un tipus de genocidi que consistix en l'eliminació, substitució o inutilització de la cultura d'un grup humà sense necessitat d'eliminar físicament a les persones que practiquen eixa cultura.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Genocidi cultural · Veure més »

Germans Nebot

Façana de Cal Gallissà, la casa que fou de la família Nebot. A la façana de la casa encara s'hi conserva l'escut d'armes de la família Nebot. Diu la llegenda que les ferradures de l'escut fan referència a una batalla que guanyaren els germans Nebot posant a del revés les ferradures dels seus cavalls i despistant als enemics. Els germans Nebot foren membres d'una nissaga de militars catalans coneguts per la seva participació en la Guerra de Successió donant suport a l'arxiduc Carles d'Àustria.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Germans Nebot · Veure més »

Gestapo

La Geheime Staatspolizei (Policia Secreta de l'Estat), coneguda amb l'acrònim Gestapo, va ser la policia secreta oficial de l'estat a l'Alemanya nazi.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Gestapo · Veure més »

Gibraltar

Gibraltar o millor Gibaltar és un territori britànic d'ultramar que inclou el penyal de Gibraltar i els seus encontorns, amb una gran importància estratègica perquè domina la riba nord de l'estret de Gibraltar, que uneix el mar Mediterrani i l'Atlàntic.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Gibraltar · Veure més »

Gimnèsies

Les Gimnèsies o illes Gimnèsiques és el nom conjunt que els grecs donaven a Mallorca (la Gimnèsia Gran) i Menorca (la Gimnèsia Petita), amb els illots adjacents.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Gimnèsies · Veure més »

Girona

Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Girona · Veure més »

Govern de les Illes Balears

El Govern de les Illes Balears (anomenat oficialment Govern Balear fins al 1999) és l'entitat que exerceix el poder executiu a les Illes Balears, fou creat per la Llei Orgànica 2/1983, de 25 de febrer, modificada per la Llei Orgànica 3/1999, de 8 de gener, i abans per la Llei Orgànica 9/1994 de 24 de març.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Govern de les Illes Balears · Veure més »

Govern de Vichy

El Govern de Vichy, la França de Vichy o el Règim de Vichy, denominat oficialment Estat francès, fou el govern de França des de juliol de 1940 fins a l'agost de 1944, és a dir, durant la Segona Guerra Mundial des de l'ocupació del país pels alemanys fins a la intervenció dels Aliats mitjançant els desembarcaments de Normandia i Provença.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Govern de Vichy · Veure més »

Gran i General Consell

El Decret de Nova Planta va suprimir les institucions forals mallorquines. El Gran i General Consell era el màxim òrgan políticoadministratiu i de representació del Regne de Mallorca.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Gran i General Consell · Veure més »

Gravetià

El gravetià és un període cultural del perigordià que va desenvolupar-se aproximadament 30.000 anys aC.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Gravetià · Veure més »

Grècia

Grècia (en grec modern: Ελλάδα, El·lada; en grec antic: Ἑλλάς, Hel·làs), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία El·linikí Dimokratia) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Grècia · Veure més »

Grecs

Sense descripció.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Grecs · Veure més »

Greuges de Guitard Isarn

Els Greuges de Guitard Isarn (també coneguts amb el nom de Greuges de Guitard Isarn, senyor de Caboet, o simplement Greuges de Caboet) havia estat considerat el primer text extens escrit en català conservat, tot i que conté també algunes frases en llatí.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Greuges de Guitard Isarn · Veure més »

Greuges dels homes de Sant Pere de Graudescales

Els Greuges dels homes de Sant Pere de Graudescales és un dels primers documents escrits en llengua catalana, també conegut amb el nom de Zo són clams, que són les paraules inicials del text.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Greuges dels homes de Sant Pere de Graudescales · Veure més »

Guardamar del Segura

Guardamar del Segura és un municipi del País Valencià que forma part de la comarca del Baix Segura.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Guardamar del Segura · Veure més »

Guerra Civil espanyola

La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Guerra Civil espanyola · Veure més »

Guerra de Sicília (1282-1294)

La Guerra de Sicília o Guerra de les Vespres Sicilianes fou un llarg conflicte pel domini del Regne de Sicília i el control naval de la Mediterrània que tingué lloc entre els anys 1282 i 1302.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Guerra de Sicília (1282-1294) · Veure més »

Guerra de Successió Espanyola

La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

Guerra del Francès

La Guerra del Francès (també coneguda com a Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Guerra del Francès · Veure més »

Guerra dels Segadors

La guerra dels Segadors (o Guerra de Separació o Secessió) fou un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França pel qual se separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren a mans franceses.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Guerra dels Segadors · Veure més »

Guerres Carlines

«La toma de la Seu de Urgell pel general Rafael Tristany», quadre d'Augusto Ferrer-Dalmau Punts calents de la primera guerra carlina Les Guerres Carlines (dites també popularment en català carlinades) foren tres guerres que tingueren lloc a Espanya al com a expressió militar del moviment polític carlí i que al llarg del van enfrontar els carlins o carlistes, partidaris de Carles Maria Isidre de Borbó i els seus descendents, i titllats d'absolutistes per la propaganda anticarlina, contra els anomenats liberals, partidaris d'Isabel II d'Espanya.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Guerres Carlines · Veure més »

Guerrilla

La guerra de guerrilles, genuïnament dita guerra de partides i antigament guerra guerrejada, és un tipus de confrontació en què uns escamots irregulars, és a dir, no professionals, dirigeixen petites i ràpides accions de combat contra un exèrcit, policia o, de vegades, altres forces insurgents.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Guerrilla · Veure més »

Henri de Massue

Henri de Massue, Marques de Ruvigny, 1r Comte de Galway Henri de Massue, Marques de Ruvigny, després Comte de Galway (9 d'abril de 1648 - 3 de setembre de 1720), fou un militar francès i diplomàtic influent a la Guerra dels Nou Anys i la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Henri de Massue · Veure més »

Història d'Andorra

410x410px La història d'Andorra està marcada per la llegenda què atribuïx a l'emperador Carlemany la seua fundació.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Història d'Andorra · Veure més »

Història de Catalunya

Situació de Catalunya actual respecte els Països Catalans. Catalunya és un territori històric format originalment a partir dels comtats establerts pels francs, al nord-est de la península Ibèrica, en temps de Carlemany.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Història de Catalunya · Veure més »

Història de la Catalunya del Nord

Partició de Catalunya el 1659. És evident que, abans del 1659, la història de la Catalunya del Nord correspon a la història del Principat de Catalunya.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Història de la Catalunya del Nord · Veure més »

Història de la Franja de Ponent

La Franja de Ponent és un territori històric format per les terres de parla catalana que avui formen part de la Comunitat Autònoma de l'Aragó, i que tradicionalment han tingut, per raons de veïnatge, un contacte especialment estret amb les terres de l'actual Comunitat Autònoma de Catalunya.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Història de la Franja de Ponent · Veure més »

Història de les Illes Balears

Mapa insular de les Illes Balears Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, situat a l'est del País Valencià, al sud de Catalunya i el Golf de Lleó, a l'oest de Sardenya i al nord de l'Atles Tell, (Magreb), actualment són una comunitat autònoma d'Espanya.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Història de les Illes Balears · Veure més »

Història de Mallorca

31 de desembre de 1229 Mallorca és una illa de la Mediterrània, que forma part de les Illes Balears, amb les quals ha compartit la seva història.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Història de Mallorca · Veure més »

Història del País Valencià

citació.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Història del País Valencià · Veure més »

Home de Cromanyó

Els homes de Cromanyó o homes moderns més antics d'Europa foren les primeres poblacions europees dHomo sapiens que van desenvolupar-se des d'aproximadament fa uns 50.000 anys i que podrien descendir d'individus migrats des de l'Àfrica fa uns 100.000 anys.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Home de Cromanyó · Veure més »

Home de Neandertal

Lhome de Neandertal (Homo neanderthalensis) o simplement neandertal és una espècie extinta del gènere Homo que visqué a Europa i al Pròxim Orient durant el paleolític mitjà, entre fa 200.000-250.000 i 28.000 anys.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Home de Neandertal · Veure més »

Home de Talteüll

L'expressió «humà de Talteüll» designa un conjunt de fòssils d'homínids que daten de fa uns 450.000 anys trobats a la cova de l'Aragó, a la comuna nord-catalana de Talteüll, a la comarca del Rosselló, per l'equip de Henry de Lumley.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Home de Talteüll · Veure més »

Homilies d'Organyà

Les Homilies d'Organyà és un fragment de sermonari destinat a la predicació de l'Evangeli i descobert a la rectoria d'Organyà el 1904.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Homilies d'Organyà · Veure més »

Homo antecessor

Homo antecessor o home d'Atapuerca és un homínid fòssil descobert a la Gran Dolina d'Atapuerca, província de Burgos, l'any 1997.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Homo antecessor · Veure més »

Hostalric

Hostalric és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca de la Selva.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Hostalric · Veure més »

Ibers

Els ibers són un conjunt de pobles que les fonts clàssiques (Hecateu de Milet, Aviè, Heròdot, Estrabó, etc.) identifiquen a la costa oriental de la península Ibèrica amb aquest nom, almenys del ençà.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Ibers · Veure més »

Illa

Vista de satèl·lit de l''''illa''' de Formentera, situada a la mar Mediterrània Relleu de Tenerife vist des de satèl·lit. Una illa o ísola és un territori terrestre envoltat d'aigua, sigui de mar, de riu o de llacs.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Illa · Veure més »

Illes Balears

Taula de Torralba d'en Salort Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, format per quatre grans illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) i diversos illots.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Illes Balears · Veure més »

Imperi Carolingi

Imperi Carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany, que va suposar un intent de recuperació en els àmbits polític, religiós i cultural de l'època medieval a Europa occidental, i és un fet rellevant i important la coronació de Carlemany com a emperador a Roma com a signe de restauració de facto de l'Imperi Romà d'Occident (segons la ficció de la translatio imperii).

Nou!!: Història dels Països Catalans і Imperi Carolingi · Veure més »

Imperi Cartaginès

L'Imperi Cartaginès o, simplement, Cartago fou un estat púnic del nord d'Àfrica i la península Ibèrica que va durar del 650 aC, amb la independència de la metròpoli de Tir, fins al 146 aC, amb la derrota a la Tercera Guerra Púnica.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Imperi Cartaginès · Veure més »

Imperi Espanyol

mite romà de les Columnes d'Hèrcules (Estret de Gibraltar), que es creia que eren els límits del món, i l'advertència ''Non Terrae Plus ultra'' (No existeix terra mes allà). L'Imperi Espanyol fou el conjunt de territoris a Europa, Amèrica, Àsia, Àfrica i Oceania que estigueren sota el domini de la Monarquia Hispànica al llarg de la història.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Imperi Espanyol · Veure més »

Indianes

Teixit d''''indiana''' de Narcisse-Alexandre Buquet (Rouen, v. 1855) Motlle de fusta per a l'estampació d'indianes, al Museu d'Història de Barcelona Botiga d'indianes. Pintura atribuïda a Gabriel Planella i Conxello. Col·lecció del Museu d'Història de Barcelona. Les indianes eren uns teixits de cotó estampats per una sola cara, que rebien aquest nom perquè imitaven produccions d'origen oriental de teixit calicó, especialment de l'Índia.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Indianes · Veure més »

Inquisició

Galileo Galilei jutjat per la Inquisició La inquisició va ser un seguit d'institucions judicials, majoritàriament a l'Església Catòlica Romana, d'origen medieval i que tenien com a missió vetllar per la integritat dels costums i per la puresa de la fe cristiana i de combatre i castigar les heretgies (les idees que l'Església considerava falses).

Nou!!: Història dels Països Catalans і Inquisició · Veure més »

Insaculació

Insaculació emprada en la "Coupe de France" als estudis RTL (1978) La insaculació era una forma d'elecció de càrrecs feta per sorteig, consisteix en la selecció dels funcionaris polítics com a mostra aleatòria d'un grup més gran de candidats, un sistema destinat a garantir que totes les parts competents i interessades tinguin una igualtat d'accés a càrrecs públics.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Insaculació · Veure més »

Institut d'Estudis Catalans

LInstitut d'Estudis Catalans (IEC) és una corporació acadèmica, científica i cultural que té per objecte la recerca científica en tots els elements de la cultura catalana.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Institut d'Estudis Catalans · Veure més »

Jaca

Jaca és una ciutat aragonesa situada a la comarca de la Jacetània (província d'Osca), a la vall de l'Aragó.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Jaca · Veure més »

James Fitz-James Stuart

James Fitz-James Stuart (Moulins, regne de França, 21 d'agost de 1670 - Philippsburg, Sacre Imperi Romanogermànic, 12 de juny de 1734), sovint conegut com a duc de Berwick, va ser un militar i aristòcrata franco-anglès al servei de Lluís XIV de França durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Història dels Països Catalans і James Fitz-James Stuart · Veure més »

Jaume el Conqueridor

Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).

Nou!!: Història dels Països Catalans і Jaume el Conqueridor · Veure més »

Jean Baptiste du Casse

Jean-Baptiste du Casse (Saubuça, 2 d'agost de 1646 - Bourbon-l'Archambault, 25 de juny de 1715) fou un almirall francès, governador de Saint-Domingue entre 1691 i 1703.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Jean Baptiste du Casse · Veure més »

Joan Antoni de Boixadors Pacs i de Pinós

Joan Antoni de Boixadors Pacs i de Pinós, conegut també com a Joan Antoni de Pacs (Badalona, 1672 - San Pier d'Arena, Gènova, 1745), militar, polític, erudit i músic.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Joan Antoni de Boixadors Pacs i de Pinós · Veure més »

Joan Baptista Basset i Ramos

Joan Baptista Basset i Ramos (Alboraia, c. 1654 - Segòvia, 15 de gener del 1728) fou un militar austriacista que va encapçalar la revolta valenciana contra Felip V al capdavant dels maulets.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Joan Baptista Basset i Ramos · Veure més »

Joan Josep d'Àustria

Joan Josep d'Àustria (Madrid, 7 d'abril de 1629- íd. 1679) fou un militar i administrador reial que va esdevenir Virrei de Catalunya (1652-1656).

Nou!!: Història dels Països Catalans і Joan Josep d'Àustria · Veure més »

Joan Miquel Saura i Morell

XVIII. Correspon a les armes dels "Saura, Morell, Martorell i Squella". Aquests són els llinatges den Joan Miquel Saura i Morell i la seva esposa n’Àgueda Martorell i Squella. Joan Miquel Saura Morell fou un membre del braç militar de cavallers i donzells, cúspide de la societat medieval i moderna menorquina.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Joan Miquel Saura i Morell · Veure més »

Joan Vilar i Ferrer

Joan Vilar i Ferrer (Gaià, ? - ?, després del 1726) fou un militar català durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Joan Vilar i Ferrer · Veure més »

Joaquim Rubió i Ors

Joaquim Rubió i Ors (Barcelona, 31 de juliol de 1818 - 7 d'abril de 1899), també conegut pel seu pseudònim lo Gayter del Llobregat (o, actualment, lo Gaiter del Llobregat), fou un escriptor català, president de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i rector de la Universitat de Barcelona.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Joaquim Rubió i Ors · Veure més »

Joaquim Torra i Pla

, conegut simplement com a Quim Torra, és un polític, advocat, editor i escriptor català.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Joaquim Torra i Pla · Veure més »

John Leake

Sir John Leake (Rotherhithe, 4 de juliol de 1656 - Greenwich, 21 d'agost de 1720) va ser un almirall de la Royal Navy i un polític que va estar present a la Cambra dels Comuns del Regne Unit entre 1708 -1715.

Nou!!: Història dels Països Catalans і John Leake · Veure més »

Jordi de Hessen-Darmstadt

Georg von Hessen-Darmstadt (Darmstadt, Hessen, 25 d'abril de 1669 - Barcelona, 13 de setembre de 1705), conegut en català per Jordi de Darmstadt o Príncep Jordi, fou un militar alemany que assolí fama en diverses guerres europees del i durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Jordi de Hessen-Darmstadt · Veure més »

Jordi I de la Gran Bretanya

Jordi I del Regne Unit (Osnabrück o Hannover, 28 de maig de 1660 – 11 de juny de 1727) va ser el segon rei de la Gran Bretanya (anteriorment el país s'anomenava Gran Bretanya i Irlanda), primer de la Casa de Hannover, essent també elector de Hannover i duc de Brunsvic i Lüneburg.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Jordi I de la Gran Bretanya · Veure més »

Jordi Pujol i Soley

Jordi Pujol i Soley (Barcelona, 9 de juny de 1930) és un polític i empresari català, líder de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) del 1974 al 2003 i president de la Generalitat de Catalunya del 1980 al 2003.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Jordi Pujol i Soley · Veure més »

José Carrillo de Albornoz

José Carrillo de Albornoz y Montiel (Sevilla, 8 d'octubre de 1671 - Madrid, 26 de juny de 1747) III comte de Montemar, I duc de Montemar i Gran d'Espanya fou un aristòcrata i militar partidari de Felip V durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Història dels Països Catalans і José Carrillo de Albornoz · Veure més »

José Montilla i Aguilera

José Montilla Aguilera (Iznájar, 15 de gener de 1955) és un polític català i executiu en el sector energètic.

Nou!!: Història dels Països Catalans і José Montilla i Aguilera · Veure més »

Josep Antoni de Rubí i de Boixadors

Josep Antoni de Rubí i de Boixadors (Barcelona, 14 de maig de 1669, Brussel·les, 31 de desembre de 1740), el marquès de Rubí, fou un militar català.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Josep Antoni de Rubí i de Boixadors · Veure més »

Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic

Josep I (Viena, 26 de juliol de 1678 - 17 d'abril de 1711) fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, arxiduc d'Àustria, rei d'Hongria i de Bohèmia.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Josep Manuel Minyana

, Fra Josep Manuel Minyana i Estela, O.SS.T. fou un frare trinitari, llatinista, historiador i pintor valencià, autor de diverses obres en llatí.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Josep Manuel Minyana · Veure més »

Josep Maria Solé i Sabaté

Josep Maria Solé i Sabaté (Lleida, 1950) és un historiador català, especialitzat en la Guerra civil espanyola i la seva postguerra.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Josep Maria Solé i Sabaté · Veure més »

Josep Maria Torras i Ribé

Josep Maria Torras i Ribé (Igualada, 1942) és un historiador català, Catedràtic Emèrit de la Universitat de Barcelona, especialitzat en història moderna i en història de la societat i les institucions.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Josep Maria Torras i Ribé · Veure més »

Josep Moragues i Mas

Josep Moragues i Mas (Sant Hilari Sacalm, 1669 - Barcelona, 27 de març de 1715) va ser un militar català que va lluitar pel bàndol austriacista a la Guerra de Successió.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Josep Moragues i Mas · Veure més »

Josep Palau i Fabre

Josep Palau i Fabre (Barcelona, 21 d'abril de 1917 – 23 de febrer de 2008) fou, essencialment, un poeta però que conreà diferents disciplines artístiques com ara la poesia, el teatre, l'assaig i la narrativa i, a més, fou un dels màxims especialistes en l'obra del pintor Pablo Picasso amb qui mantingué una bona relació durant els darrers anys de la vida de l'artista malagueny.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Josep Palau i Fabre · Veure més »

Josep Tarradellas i Joan

Josep Tarradellas i Joan, I marquès de Tarradellas (Cervelló, 19 de gener de 1899 – Barcelona, 10 de juny de 1988), fou un polític català, president de la Generalitat de Catalunya a l'exili durant la dictadura franquista des de 1954 fins a la restauració de la Generalitat el 1980.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Josep Tarradellas i Joan · Veure més »

Junta de Braços

Durant l'edat moderna catalana la Junta de Braços era una institució que convocava la Diputació del General de manera extraordinària en casos d'emergència o urgència.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Junta de Braços · Veure més »

Junts pel Sí

Junts pel Sí (JxSí) fou una candidatura de caràcter transversal i independentista formada per Convergència Democràtica de Catalunya, Esquerra Republicana de Catalunya, Demòcrates de Catalunya i Moviment d'Esquerres, per concórrer a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2015.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Junts pel Sí · Veure més »

Junts per Catalunya (coalició)

Junts per Catalunya (JuntsxCat) va ser una candidatura de caràcter transversal independentista i nacionalista formada majoritàriament per membres independents que va concórrer les eleccions al Parlament de Catalunya de 2017.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Junts per Catalunya (coalició) · Veure més »

L'Alguer

L'Alguer (cooficialment) és una ciutat tradicionalment de llengua catalana situada a Sardenya (Itàlia), al nord-oest de l'illa, a la província de Sàsser a la regió de Nurra.

Nou!!: Història dels Països Catalans і L'Alguer · Veure més »

La Barceloneta

La Barceloneta és un barri mariner de Barcelona, construït el 1753 i projectat per l'enginyer Juan Martín Cermeño, per encàrrec del capità general de Barcelona, el marquès de la Mina.

Nou!!: Història dels Països Catalans і La Barceloneta · Veure més »

La Haia

La Haia (en neerlandès o) és una ciutat de l'oest dels Països Baixos, dels quals és seu del govern, però no capital (que és Amsterdam).

Nou!!: Història dels Països Catalans і La Haia · Veure més »

La Seu d'Urgell

La Seu d'Urgell (antigament Urgell o Ciutat d'Urgell) és una ciutat de Catalunya situada al Pirineu, capital de la comarca de l'Alt Urgell i cap del partit judicial de la Seu d'Urgell, seu del bisbat d'Urgell.

Nou!!: Història dels Països Catalans і La Seu d'Urgell · Veure més »

Les quatre grans Cròniques

Les quatre grans Cròniques és el nom que rep el conjunt de textos historiogràfics escrits en català a la fi del i durant el format pel Llibre dels fets de Jaume el Conqueridor, Llibre del rei en Pere de Bernat Desclot, la Crònica de Ramon Muntaner i la Crònica de Pere el Cerimoniós.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Les quatre grans Cròniques · Veure més »

Lisboa

Lisboa (en portuguès i en català), tradicionalment i històricament anomenada Lisbona en llengua catalana, és la capital i la ciutat més gran de l'estat de Portugal.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Lisboa · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Llatí · Veure més »

Llatí vulgar

El llatí vulgar (llatí clàssic: sermō vulgāris) és la varietat del llatí parlada per la gent de l'Imperi Romà, incloent-hi els seus legionaris.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Llatí vulgar · Veure més »

Lleida

Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Lleida · Veure més »

Llengües romàniques

Les llengües romàniques o neollatines són llengües que històricament deriven del llatí vulgar (entès en el sentit etimològic de «popular», «parlat pel poble», com a oposat al llatí clàssic i literari).

Nou!!: Història dels Països Catalans і Llengües romàniques · Veure més »

Llengua estàndard

Una llengua estàndard (també estàndard lingüístic) és una elaboració artificial i planificada a partir del diasistema d'una llengua, per tal d'obtenir un model de llengua unitari per a l'ensenyament, els usos oficials i els usos escrits i formals, que alhora permeti cohesionar, des del punt de vista polític i social, el territori on és oficial.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Llengua estàndard · Veure més »

Llengua koiné

Koiné és qualsevol llengua que s'utilitza com a model i que és comuna i general en un mateix territori.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Llengua koiné · Veure més »

Llenguadoc

El Llenguadoc (en occità: Lengadòc, en francès: Languedoc) és una regió històrica occitana, que actualment es troba a la Regió d'Occitània.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Llenguadoc · Veure més »

Llista de comtes de Barcelona

240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »

Llista de Lloctinents del Regne d'Aragó

El lloctinent del regne d'Aragó era el representant del rei al Regne d'Aragó.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Llista de Lloctinents del Regne d'Aragó · Veure més »

Lloctinent de Catalunya

XVII. El lloctinent o virrei de Catalunya era el representant del rei al Principat durant els segles ,,, i.Víctor FERRO: El Dret Públic Català.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Lloctinent de Catalunya · Veure més »

Llorenç Tomàs i Costa

Llorenç Tomàs i Costa (la Seu d'Urgell, 1664 – Viena, 23 de novembre de 1738) va ser un eclesiàstic català.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Llorenç Tomàs i Costa · Veure més »

Lluçanès

Municipis i entitats de població actuals i històrics del Lluçanès, juntament amb l'adscripció territorial actual i els límits històrics de la Sotsvegueria del Lluçanès i l'Arxiprestat del Lluçanès. El Lluçanès és una comarca catalana que s'estén al llarg de l'altiplà de transició entre la Plana de Vic i el Berguedà, en contacte amb el Prepirineu.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Lluçanès · Veure més »

Lluís Alexandre de Borbó

Lluís Alexandre de Borbó (en francès Louis Alexandre de Bourbon) va néixer al palau de Clagny, prop de Versalles, el 6 de juny de 1678 i va morir al palau de Rambouillet l'1 de desembre de 1737.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Lluís Alexandre de Borbó · Veure més »

Lluís Companys i Jover

Signatura de Lluís Companys i Jover fou un polític català d'ideologia catalanista i republicana.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Lluís Companys i Jover · Veure més »

Lluís Domènech i Montaner

La data atribuïda és la que figura al Registre Civil de l'Ajuntament de Barcelona, ja que històricament ha existit una disparitat de versions sobre aquesta dada.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Lluís Domènech i Montaner · Veure més »

Lluís Pericot i Garcia

Lluís Pericot i Garcia (Girona, 2 de setembre de 1899 - Barcelona, 12 d'octubre del 1978) va ser un arqueòleg i prehistoriador català, vicepresident del CSIC i acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Lluís Pericot i Garcia · Veure més »

Lluís XIII de França

Lluís XIII de França i II de Navarra dit “el Just” (Fontainebleau, 27 de setembre de 1601 - Saint Germain-en-Laye, 1643) fou rei de Navarra, Comte de Foix i Bigorra, i vescomte de Bearn i Marsan (1610 - 1620), i rei de França (1610 - 1643), comte de Barcelona (1641 - 1643) i copríncep d'Andorra (1610-43).

Nou!!: Història dels Països Catalans і Lluís XIII de França · Veure més »

Lluís XIV de França

Lluís XIV (Saint-Germain-en-Laye, 5 de setembre de 1638 – Palau de Versalles, 1 de setembre de 1715) va regnar com a rei de França i rei de Navarra, el tercer de la Casa de Borbó (dins la dinastia Capeta), des del 14 de maig de 1643 fins a la seva mort.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Lluís XIV de França · Veure més »

Londres

Londres (anglès: London) és la capital i ciutat més poblada d'Anglaterra i del Regne Unit.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Londres · Veure més »

Luis Antonio de Belluga Moncada

El cardenal Belluga (Luis Antonio de Belluga Moncada) va nàixer a Motril, Granada, el 30 de novembre de 1662 i va morir a Roma, Itàlia, el 22 de febrer de 1743.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Luis Antonio de Belluga Moncada · Veure més »

Maó

Maó (segons la pronuncia menorquina) és un municipi i la capital de l'illa de Menorca, situat a l'est de l'illa; i és la seu actual del Consell Insular de Menorca.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Maó · Veure més »

Madrid

Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Madrid · Veure més »

Maestrat

Dominis dels castells del Maestrat El Maestrat és una comarca que s'estén pel nord de la província de Castelló, per bé que d'ençà de les carlinades alguns autors hi inclouen el Maestrat aragonès al sud-est de la província de Terol.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Maestrat · Veure més »

Magdalenià

El magdalenià és una cultura del paleolític superior que es va estendre per la península Ibèrica i els territoris on actualment hi ha França, Suïssa, i Alemanya.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Magdalenià · Veure més »

Mallorca

Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Mallorca · Veure més »

Mancomunitat de Catalunya

La Mancomunitat de Catalunya va ser una institució activa entre 1914 i 1923/1925 que agrupà les quatre diputacions catalanes: Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Mancomunitat de Catalunya · Veure més »

Mandíbula de Banyoles

La mandíbula de Banyoles és un fòssil pertanyent a un individu del gènere Homo però d'espècie incerta.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Mandíbula de Banyoles · Veure més »

Manresa

Manresa és un municipi i una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Bages i de la Catalunya central.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Manresa · Veure més »

Manuel Desvalls i de Vergós

Manuel Desvalls i de Vergós (El Poal, 1674-Viena, c.1774).

Nou!!: Història dels Països Catalans і Manuel Desvalls i de Vergós · Veure més »

Maquis

el mural sencer Els maquis van ser els grups armats que van operar en territori espanyol, especialment a la serralada Cantàbrica, als Pirineus, a Catalunya, País Valencià, Aragó i Andalusia, després de la Guerra civil per oposar-se a la institucionalització del règim franquista.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Maquis · Veure més »

Mar Mediterrània

La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).

Nou!!: Història dels Països Catalans і Mar Mediterrània · Veure més »

Marc Antoni Cotoner i Sureda Vivot

Marc Antoni Cotoner i Sureda de Vivot (Mallorca segle XVII-1749) va ser un polític i militar mallorquí que pels seus serveis a la causa borbònica durant la Guerra de Successió fou premiat amb el títol de Marquès d'Ariany.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Marc Antoni Cotoner i Sureda Vivot · Veure més »

Maresme

El Maresme és una de les comarques de Catalunya.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Maresme · Veure més »

Martorell

Martorell és una vila i municipi de la comarca del Baix Llobregat, considerada tradicionalment capital de facto de la subcomarca del Baix Llobregat Nord i proposada com a futura capital de la nova comarca del Montserratí o Pla de Montserrat.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Martorell · Veure més »

Mataró

Mataró és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Maresme.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Mataró · Veure més »

Maulets (1705)

Felip V penjat cap avall al Museu de l'Almudí, a Xàtiva Placa a Xàtiva dedicada als maulets per la seua defensa de la ciutat el 1707 l'Eixample Els maulets van ser un grup partisà de valencians que donava suport a l'arxiduc Carles d'Àustria en la Guerra de Successió, i enemics dels botiflers, partidaris de Felip V de Borbó.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Maulets (1705) · Veure més »

Mètode Vauban

Mètode Vauban de les tres paral·leles d'atac El mètode Vauban és un conjunt de tècniques i pràctiques a seguir en les accions d'assalt de ciutats fortificades, concebut per Sébastien Le Prestre, mariscal de Vauban, enginyer militar francès que s'havia distingit, precisament, per la construcció de fortificacions modèliques a moltes ciutats de França.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Mètode Vauban · Veure més »

Múrcia

Múrcia (oficialment i en castellà Murcia) és una ciutat de 447 182 (2018) habitants, que forma una conurbació de més de 550 000 habitants amb els municipis de Molina de Segura i Alcantarilla, ambdós a 6 quilòmetres del seu centre urbà.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Múrcia · Veure més »

Megalitisme

Menhir a Kergadiou, Bretanya, França El megalitisme és un tret cultural caracteritzat per la construcció de megàlits: estructures arquitectòniques fetes amb enormes blocs de pedra, en general escassament desbastats.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Megalitisme · Veure més »

Megàlit

Cáceres, Espanya). Els megàlits, del grec μέγασ, Megas (gran) i λίθοσ, lithos (pedra), són construccions caracteritzades per l'ús d'enormes pedres escassament desbastades.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Megàlit · Veure més »

Melchor Rafael de Macanaz

Melchor Rafael de Macanaz y Montesinos (Hellín, Albacete; 1670 – La Corunya o Hellín; 1760) jurista, escriptor i polític murcià del.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Melchor Rafael de Macanaz · Veure més »

Menorca

Situació de Menorca respecte als Països Catalans Menorca és l'illa més septentrional de les Balears, i lloc d'origen dels menorquins.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Menorca · Veure més »

Mesolític

El mesolític és un període cultural al final del paleolític superior, com a transició entre aquesta època i el període neolític, i la seva datació és aproximadament de cap al 9000 aC fins al 6000 aC.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Mesolític · Veure més »

Metre

El metre (m) és la unitat fonamental de longitud del Sistema Internacional de pesos i mesures.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Metre · Veure més »

Minoria nacional

Manifestació conjunta de les minories ètniques de Hong Kong el 1r de juliol del 2005. Una minoria nacional és un col·lectiu dins un estat que difereix de la població majoritària i/o dominant en quant a ètnia, llengua, cultura, o religió, sovint amb un vincle estret amb un territori específic del qual és originari aquest grup minoritari.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Minoria nacional · Veure més »

Mitford Crowe

o Crow, va ser un comerciant, polític, diplomàtic i administrador colonial anglès.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Mitford Crowe · Veure més »

Moianès

El Moianès és una comarca de Catalunya, situada a la zona més elevada de l'altiplà central català.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Moianès · Veure més »

Moià

Monument en el lloc on hi hagué l'església de Sant Sebastià, davant de la Casa de la Vila Moià és una vila de Catalunya, cap del municipi del mateix nom, capital de la comarca del Moianès, de la qual n'està situat al centre.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Moià · Veure més »

Monarca

Un monarca és la persona que governa una monarquia, una forma d'estat (en oposició a la República) i una forma de govern en la qual una entitat política és governada o controlada per un individu que, en la majoria de casos, ha rebut aquesta funció per herència i l'exercirà de per vida o fins a l'abdicació.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Monarca · Veure més »

Monistrol de Calders

Monistrol de Calders és un poble, cap del municipi del mateix nom, de la comarca del Moianès.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Monistrol de Calders · Veure més »

Montjuïc (Barcelona)

Montjuïc La muntanya de Montjuïc de Barcelona es caracteritza per la seva forma de penya-segat que s'enfonsa en la mar Mediterrània per la banda del Morrot.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Montjuïc (Barcelona) · Veure més »

Montpeller

Montpeller (en occità Montpelhièr o Montpel(l)ièr, en francès Montpellier, nom oficial) és una ciutat occitana del Llenguadoc, a la regió d'Occitània, capital del departament de l'Erau.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Montpeller · Veure més »

Moriscos

Text aljamiat dels moriscos ''Expulsió dels moriscos'' ''Embarcament de moriscos al Grau de València'', de Pere Oromig Es coneix amb el nom genèric de moriscs o moriscos el conjunt d'habitants d'ascendència o origen musulmà i de creences islàmiques residents a la Corona de Castella a partir de la pragmàtica dels Reis Catòlics del 14 de febrer del 1502, mitjançant la qual van ser forçats a batejar-se en la fe cristiana; i de la Corona d'Aragó, nominalment cristians des del 1526.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Moriscos · Veure més »

Mosterià

El mosterià és una cultura o període que es desenvolupa a partir del 70.000 aC aproximadament, a la part final del paleolític inferior, durant els períodes glacials Würm I i Würm II i el període interglacial entre ambdós.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Mosterià · Veure més »

Muret

Muret (Murèth en occità i antigament Murell) és un municipi a l'estat francès, situat al departament de l'Alta Garona, a Occitània, a uns 20 quilòmetres al sud de Tolosa.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Muret · Veure més »

Nacionalisme

Mural independentista dels Països Catalans a Belfast (Irlanda del Nord). Manifestació "Som una nació. Nosaltres decidim" El nacionalisme és un corrent de pensament que propugna la nació com una de les bases del desenvolupament de la humanitat, tant en termes polítics com culturals.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Nacionalisme · Veure més »

Narcís Feliu de la Penya i Farell

Narcís Feliu de la Penya i Farell (Barcelona, octubre/novembre 1642 - Barcelona, 14 de febrer de 1712) fou un advocat, publicista i historiador català.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Narcís Feliu de la Penya i Farell · Veure més »

Navarra

Navarra és una autonomia d'Espanya amb la denominació de comunitat foral, i per tant, hom la coneix també com a Comunitat Foral de Navarra (en basc: Nafarroako Foru Komunitatea, i en castellà: Comunidad Foral de Navarra).

Nou!!: Història dels Països Catalans і Navarra · Veure més »

Nòmada

Poblat nòmada Un nòmada és una persona que no té un territori fix com a residència permanent, sinó que es desplaça amb freqüència d'un lloc a un altre.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Nòmada · Veure més »

Neolític

El neolític (del grec νέος, néos, 'nou', i λίθος, líthos, 'pedra') és un període de la prehistòria proposat per l'arqueòleg John Lubbock el 1865 per definir la segona part de l'edat de pedra, essent la primera part, i molt més llarga, el paleolític.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Neolític · Veure més »

Normalització lingüística

La normalització lingüística és un terme de la sociolingüística que consisteix a reorganitzar les funcions lingüístiques de la societat per tal de readaptar les funcions socials de la llengua a unes condicions “externes” canviants.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Normalització lingüística · Veure més »

Normes ortogràfiques

Les Normes ortogràfiques són un conjunt de 24 regles promulgades per l'Institut d'Estudis Catalans a data del 24 de gener del 1913, amb les quals hom intentà regularitzar el sistema ortogràfic del català.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Normes ortogràfiques · Veure més »

Novelda

Novelda és una ciutat del sud del País Valencià a la comarca del Vinalopó Mitjà, coneguda per la seua viticultura i el comerç d'espècies i marbre.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Novelda · Veure més »

Occità

L'occità o llengua d'oc (en occità: occitan, lenga d'òc) és la llengua romànica pròpia d'Occitània.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Occità · Veure més »

Occitània

Occitània és un país de l'Europa occidental i l'àrea històrica de domini de la llengua occitana.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Occitània · Veure més »

Octubre

L'octubre o santaïni és el desè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Octubre · Veure més »

Odissea

LOdissea (ἡ Ὀδύσσεια) és el segon dels grans poemes èpics grecs atribuïts a Homer; l'altre és la Ilíada.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Odissea · Veure més »

Ordi

L'ordi (Hordeum vulgare) és una planta herbàcia anual de la família de les poàcies que es caracteritza per espigues amb llargues arestes.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Ordi · Veure més »

Orfeó Català

L'Orfeó Català és una societat coral fundada el 15 de setembre de l'any 1891 per Lluís Millet, Amadeu Vives i Aureli Capmany i va ser un orfeó capdavanter dins el panorama musical català.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Orfeó Català · Veure més »

Oriola

Oriola (oficialment i en castellà Orihuela) és un municipi situat al sud del País Valencià, capital de la comarca del Baix Segura i que limita amb la Regió de Múrcia.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Oriola · Veure més »

Ortografia

L'ortografia és un conjunt de convencions per escriure una llengua, que inclou les normes ortogràfiques, l'ús dels accents, signes de puntuació, i les majúscules, l'espai entre mots i les negretes, que configuren la manera considerada correcta d'escriure les paraules d'una llengua.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Ortografia · Veure més »

Osona

La comarca d'Osona, situada a l'extrem nord-est de la depressió central Catalana, està envoltada pel prepirineu (al nord) la serralada transversal al nord-est, la serralada prelitoral al sud-est, i al nord-est la Depressió Central.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Osona · Veure més »

País Valencià

El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica, amb capital a la ciutat de València.

Nou!!: Història dels Països Catalans і País Valencià · Veure més »

Països Catalans

Els Països Catalans són els territoris de cultura catalana on la llengua autòctona és el català, o bé els territoris que formen part d'una unitat geogràfica, històrica, cultural i lingüística de predomini català.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Països Catalans · Veure més »

Pacte dels Vigatans

El Pacte dels Vigatans fou l'acord establert el 17 de maig de 1705 entre diverses personalitats de la petita noblesa vigatana, coneguts popularment com a "Els Vigatans" i més oficialment com a Companyia d'Osona, aplegats a l'ermita de Sant Sebastià, terme municipal de Vic i parroquial de Santa Eulàlia de Riuprimer (Bisbat de Vic), pel qual s'atorgaven poders i es comissionaven Domènec Perera i Antoni de Peguera per negociar un tractat d'aliança amb Anglaterra.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Pacte dels Vigatans · Veure més »

Paleolític

El paleolític (del grec παλαιός, palaiós, antic, i λίθος, líthos, pedra, "edat de la pedra tallada") és una etapa de la prehistòria dels humans caracteritzada per l'ús d'instruments de pedra tallada, encara que també s'utilitzaven altres matèries primeres orgàniques (mal conservades i poc conegudes) per construir diversos estris: os, banya, fusta, cuir, fibres vegetals, etc.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Paleolític · Veure més »

Paleolític inferior

El paleolític inferior és una de les fases del paleolític o edat de pedra, i s'estén des d'uns 2,5 milions d'anys enrere fins fa uns 120.000 anys.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Paleolític inferior · Veure més »

Paleolític mitjà

El paleolític mitjà és la segona subdivisió del Paleolític, que abraça entre els anys 350.000 i 33.000 aC.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Paleolític mitjà · Veure més »

Palma

Palma o Ciutat de Mallorca, antigament Mallorca, i col·loquialment només Ciutat, és un municipi i la capital de l'illa de Mallorca.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Palma · Veure més »

Palomera

* Palomera (Conca), municipi de Castella-La Manxa.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Palomera · Veure més »

Parlament de Catalunya

s El Parlament de Catalunya és l'òrgan legislatiu de la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Parlament de Catalunya · Veure més »

Parlament de les Illes Balears

El Parlament de les Illes Balears és segons l'Estatut la representació del poble de les illes.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Parlament de les Illes Balears · Veure més »

Partit dels Socialistes de Catalunya

El Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), és un partit polític català, d'ideologia socialdemòcrata i partidari del federalisme.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Partit dels Socialistes de Catalunya · Veure més »

Partit Socialista Unificat de Catalunya

El Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) va ser un partit català d'ideologia comunista.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Partit Socialista Unificat de Catalunya · Veure més »

Pasqual Maragall i Mira

Pasqual Maragall i Mira (Barcelona, 13 de gener de 1941), fill de Jordi Maragall i Noble, i net de Joan Maragall i Gorina, és un destacat polític i antic president del Partit dels Socialistes de Catalunya que va ser president de la Generalitat de Catalunya des de desembre de 2003 fins a novembre del 2006.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Pasqual Maragall i Mira · Veure més »

Patrimoni de la Humanitat

La Casa Milà, a Barcelona. La Llotja de la Seda, a València. El Patrimoni de la Humanitat (en anglès World Heritage) és un pla de protecció dels béns culturals i naturals del món, proposat per l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), a través de la "Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Mundial Cultural i Natural", aprovat el 1972.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Patrimoni de la Humanitat · Veure més »

Pau Claris i Casademunt

fou un polític i eclesiàstic català i el 94è president de la Generalitat de Catalunya a l'inici de la Guerra dels Segadors.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Pau Claris i Casademunt · Veure més »

Pau i Treva de Déu

Constitucions de Catalunya, dedicat a la Pau i Treva La Pau i Treva de Déu fou un moviment social impulsat al com a resposta de l'Església i de la pagesia a les violències perpetrades pels nobles feudals.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Pau i Treva de Déu · Veure més »

Pau Ignasi de Dalmases i Ros

fou un noble i erudit català.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Pau Ignasi de Dalmases i Ros · Veure més »

Paul Preston

Paul Preston (Liverpool, 21 de juliol de 1946) és un historiador i professor anglès, autor de diverses obres sobre la Història Contemporània d'Espanya.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Paul Preston · Veure més »

Pólvora

Pólvora negra La pólvora o pólvora negra és una barreja fortament explosiva de diverses composicions, la més antiga de les quals és de salnitre, sofre i carbó, anomenada pólvora negra o pólvora terrosa segons el color del carbó emprat.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Pólvora · Veure més »

Púnics

Necròpoli del Puig dels Molins, a Eivissa. Els púnics o cartaginesos foren un poble de la Mediterrània Occidental que té els orígens en l'expansió colonial fenícia cap a occident.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Púnics · Veure més »

Península

La península de Florida, als Estats Units Una península (del llatí paeninsula) és una extensió de terra envoltada d'aigua per tot arreu excepte per una part, que rep el nom distme.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Península · Veure més »

Península Ibèrica

La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Península Ibèrica · Veure més »

Pere Aragonès i Garcia

és un polític català, president de la Generalitat de Catalunya des del 24 de maig de 2021.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Pere Aragonès i Garcia · Veure més »

Pere el Cerimoniós

Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).

Nou!!: Història dels Països Catalans і Pere el Cerimoniós · Veure més »

Pere el Gran

anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Pere el Gran · Veure més »

Pere Martell

va ser un navegant català, còmit de galeres, armador i potent comerciant marítim amb interessos comercials en diversos ports de la Mediterrània occidental.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Pere Martell · Veure més »

Pere Ramon I de Pallars Jussà

Pere Ramon I de Pallars Jussà (? - 1113) fou comte de Pallars Jussà (1098-1113).

Nou!!: Història dels Països Catalans і Pere Ramon I de Pallars Jussà · Veure més »

Pirineus

Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Pirineus · Veure més »

Pitiüses

Localització de les Pitiüses respecte a les Illes Balears Municipis de les Pitiüses Les Pitiüses són les illes d'Eivissa i Formentera amb els illots adjacents.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Pitiüses · Veure més »

Pla de Petracos

Abrics del pla de Petracos El Pla de Petracos és un antic poblat morisc, pertanyent al terme municipal de Castell de Castells (a uns 5 km) i a 6 km de Benigembla, a uns 8 km de la Vall d'Ebo i a uns 5 km de la Vall de Laguar.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Pla de Petracos · Veure més »

Plana de Vic

Localització de la Plana de Vic Montseny al fons. La Plana de Vic és una depressió allargada en direcció nord-sud que constitueix el nucli central de la comarca d'Osona.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Plana de Vic · Veure més »

Poblat talaiòtic de Trepucó

Trepucó és un dels poblats talaiòtics més grans de Menorca, amb prop de 5.000 metres quadrats d'extensió.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Poblat talaiòtic de Trepucó · Veure més »

Pompeu Fabra i Poch

va ser un filòleg català conegut com el «seny ordenador de la llengua catalana» per la seva tasca de capdavanter establidor de la normativa moderna de la llengua catalana.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Pompeu Fabra i Poch · Veure més »

Prehistòria

Prehistòria (llatí, præ.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Prehistòria · Veure més »

President de la Generalitat de Catalunya

El president de la Generalitat de Catalunya és el cap de la Generalitat i el cap del Govern de Catalunya.

Nou!!: Història dels Països Catalans і President de la Generalitat de Catalunya · Veure més »

Principat

Un principat és un territori històric sota la jurisdicció d'un príncep, com ara Andorra.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Principat · Veure més »

Principat de Catalunya

El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Principat de Catalunya · Veure més »

Priorat

El Priorat és una comarca al bell mig de la Serralada Prelitoral Catalana a cavall entre el Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre, que limita amb les comarques del Baix Camp, la Ribera d'Ebre, les Garrigues i la Conca de Barberà.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Priorat · Veure més »

Procurador general

El procurador general representava el rei de la Corona d'Aragó en relació amb tots els aspectes i era assessorat per un Consell de la Procuradoria.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Procurador general · Veure més »

Protoindoeuropeus

Els protoindoeuropeus són una hipotètica població prehistòrica d'Euràsia que parlava el protoindoeuropeu (PIE), l'avantpassat de les llengües indoeuropees segons la reconstrucció lingüística.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Protoindoeuropeus · Veure més »

Províncies Unides

Les Províncies Unides, o Set Províncies Unides dels Països Baixos, és el nom amb què es coneixien els Països Baixos septentrionals, a l'època de la Guerra de Successió espanyola, al, entre l'any 1579 i el 1795, constituïdes com a república federal des de la unió d'Utrecht (1579).

Nou!!: Història dels Països Catalans і Províncies Unides · Veure més »

Rafael Casanova i Comes

Rafael Casanova i Comes (Moià, ca. 1660 - Sant Boi de Llobregat, 2 de maig de 1743)Serret (1996: 125) fou un advocat i polític català partidari de Carles d'Àustria durant la Guerra de Successió Espanyola i darrer conseller en cap de Barcelona (1713-1714).

Nou!!: Història dels Països Catalans і Rafael Casanova i Comes · Veure més »

Rafael de Nebot i Font

Façana de Cal Gallisà, la casa que fou de la família Nebot. Rafael Nebot i Font (Riudoms, 1665 - Viena, 6 de setembre de 1733), fou un membre d'una nissaga de militars catalans coneguts per la seva participació en la Guerra de Successió donant suport a l'arxiduc Carles d'Àustria.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Rafael de Nebot i Font · Veure més »

Ramaderia

bestiar. La ramaderia és l'activitat humana consistent en la domesticació i explotació d'animals per obtenir-ne aliment, productes derivats (llana, cuir, etc.), o serveis (animals de tir, animals de bast, amb finalitats recreatives, animals per a laboratori, etc.). El conjunt d'animals així emprats s'anomena «bestiar».

Nou!!: Història dels Països Catalans і Ramaderia · Veure més »

Ramón Serrano Suñer

Ramón Serrano Suñer (Cartagena, Múrcia, 12 de setembre del 1901 - Madrid 1 de setembre del 2003) fou un advocat i polític català, sis vegades nomenat ministre pel govern franquista.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Ramón Serrano Suñer · Veure més »

Ramon Llull

Ramon Llull (fonètica en català: ; de vegades llatinitzat com a Raimundus o Raymundus Lullus; Palma, Mallorca, 1232 – Tunis, Tunísia, 1316) va ser un escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí del.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Ramon Llull · Veure més »

Ròtova

Ròtova és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Safor, situat a nou quilòmetres de Gandia, a la vora de l'autovia CV-60 a l'Olleria, en un lloc de pas tradicional entre les comarques costaneres i l'interior valencià i peninsular.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Ròtova · Veure més »

Regiment de cavalleria Rafael Nebot

El Regiment de cavalleria Rafael Nebot fou una unitat militar de l'Exèrcit Regular de Catalunya durant la Guerra de Successió.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Regiment de cavalleria Rafael Nebot · Veure més »

Regiment de la Ciutat de Barcelona

El Regiment de la Ciutat de Barcelona fou una unitat militar de l'Exèrcit Reial de Carles III (1705-1713) i posteriorment enquadrat en l'Exèrcit de Catalunya (1713-1714) durant la Guerra de Successió.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Regiment de la Ciutat de Barcelona · Veure més »

Regiment de la Diputació del General de Catalunya

El Regiment de la Diputació del General fou una unitat militar del Reials Exèrcits de Carles III durant la Guerra de Successió Espanyola (1705-1713) i de l'Exèrcit de Catalunya durant la Guerra dels Catalans (1713-1714).

Nou!!: Història dels Països Catalans і Regiment de la Diputació del General de Catalunya · Veure més »

Regiment de Reials Guàrdies Catalanes

El Regiment de Reials Guàrdies Catalanes fou una unitat militar d'elit de l'Exèrcit Regular Austriacista durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Regiment de Reials Guàrdies Catalanes · Veure més »

Regne d'Aragó

El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Regne d'Aragó · Veure més »

Regne d'Itàlia (1861-1946)

El Regne d'Itàlia (italià: Regno d'Italia) fou un estat fundat el 1861 durant la Unificació d'Itàlia sota la direcció de Piemont-Sardenya; i existí fins al 1946, quan els italians optaren per la república.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Regne d'Itàlia (1861-1946) · Veure més »

Regne de Mallorca

El Regne de Mallorca (o Regne de Mallorques) va ser l'entitat política formada després de la conquesta de Mallorca (1229) i la proclamació de les franqueses per Jaume I el Conqueridor.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Regne de Mallorca · Veure més »

Regne de València

El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Regne de València · Veure més »

Reial Acadèmia Espanyola

Seu de la ''Real Academia Española''. La Reial Acadèmia Espanyola (Real Academia Española en castellà) o RAE és la institució responsable de la regulació de la llengua castellana.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Reial Acadèmia Espanyola · Veure més »

Reial audiència

Les reials audiències, audiències reials o audiències, i també cancelleries (en castellà, real audiencia i cancillería) foren els màxims òrgans de justícia als estats de la Monarquia d'Espanya entre el i. Les cancelleries castellanes es distingien de les simples reials audiències pel fet d'estar presidides per un canceller i tenir, a més, atribucions governatives.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Reial audiència · Veure més »

Reial Audiència de València (borbònica)

La Reial Audiència de València sota la monarquia absoluta borbònica va ser una institució governativa i judicial creada per Felip V d'Espanya, la jurisdicció de la qual abastava el territori de l'antic Regne de València.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Reial Audiència de València (borbònica) · Veure més »

Reial Audiència i Cancelleria de Granada

Palau de la Cancelleria, edifici que va albergar la Reial Audiència i Cancelleria de Granada des de 1587 i que actualment és la seu del Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia.La Cancelleria de Granada o també Reial Audiència i Cancelleria de Granada (en castellà: Real Audiencia y Chancillería de Granada) era l'òrgan d'administració de justícia, i de govern, que amb seu a Granada tenia jurisdicció sobre tot el territori de la Corona de Castella al sud del riu Tajo.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Reial Audiència i Cancelleria de Granada · Veure més »

Reial Audiència i Cancelleria de Valladolid

La Cancelleria de Valladolid o també Reial Audiència i Cancelleria de Valladolid (en castellà: Real Audiencia y Chancillería de Valladolid) era l'òrgan d'administració de justícia, i de govern, que amb seu a Valladolid tenia jurisdicció sobre tot el territori de la Corona de Castella.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Reial Audiència i Cancelleria de Valladolid · Veure més »

Renaixement carolingi

Carlemany, envoltat dels seus principals col·laboradors, rep Alcuí de York, que li presenta els manuscrits escrits pels seus monjos, pintura de Victor Schnetz. El Renaixement Carolingi és el nom que rep el ressorgiment de la cultura clàssica llatina a l'Imperi Carolingi a final del segle VIII i començament del IX.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Renaixement carolingi · Veure més »

Renaixença

La Renaixença fou un moviment cultural i literari del català del (1833-1892).

Nou!!: Història dels Països Catalans і Renaixença · Veure més »

René de Froulay de Tessé

René de Froulay III, Comte de Tessé, Vescomte de Beaumont i de Fresnay, marquès de Lavardin i Gran d'Espanya (Le Mans, 1648 - Grosbois, 1725), fou un militar (Mariscal de França) i aristòcrata francès al servei de Felip V d'Espanya durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Història dels Països Catalans і René de Froulay de Tessé · Veure més »

República de Gènova

La República de Gènova (en lígur Repubbrica de Zena) fou un estat independent centrat a la regió itàlica de Ligúria que va existir entre el i l'any 1797, quan fou envaïda pels exèrcits de la França revolucionària.

Nou!!: Història dels Països Catalans і República de Gènova · Veure més »

Repressió franquista

La repressió franquista fou el llarg procés de violència física, econòmica, política i cultural que van patir durant la Guerra Civil espanyola els partidaris del govern legítim de la Segona República Espanyola a la zona del bàndol nacional, i durant la postguerra i la dictadura franquista els perdedors de la Guerra Civil -els republicans-, els qui hi donaven suport o, més simplement, els qui eren denunciats com antifranquistes -ho fossin o no-, així com posteriorment els membres d'organitzacions polítiques, sindicals i, en general, els qui no estaven d'acord amb la dictadura franquista, manifestaven la seva oposició al règim i els qui constituïen o podien constituir un perill pel règim sorgit de lAlzamiento Nacional. La tanatopolítica i la biopolítica de la repressió franquista obeïen a les lògiques d'una guerra civil, una conquesta colonial i una guerra santa catòlica, sobre una població fins aleshores considerada part de la mateixa comunitat.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Repressió franquista · Veure més »

Requena

Requena és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Plana d'Utiel, de la qual n'és capital administrativa.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Requena · Veure més »

Restaino Cantelmo-Stuart y Brancia

Restaino Cantelmo-Stuart y Brancia (Nàpols, 1651 - Madrid, 16 de gener de 1723) fou un noble i militar napolità al servei d'Espanya, VIII Duc de Pòpoli i III Príncep de Pettorano (des de 1693 fins a la seva mort), Gran d'Espanya de primera classe (1722), patrici napolità, cavaller dels ordes de Santiago (1706), de l'Toisó d'Or (6 d'agost de 1714), de l'Sant Miquel i de l'Esperit Sant (26 de juliol de 1717), capità general de Catalunya el 1713-1714, cèlebre per la seva participació comandant les tropes borbòniques durant la primera fase del setge de Barcelona.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Restaino Cantelmo-Stuart y Brancia · Veure més »

Reus

Reus és un municipi i una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Baix Camp, situat a l'oest del Camp de Tarragona i a uns 10 km de la mar Mediterrània.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Reus · Veure més »

Revolta de les Germanies

La revolta de les Germanies va ser una rebel·lió armada que es va produir en el Regne de València i a les Illes Balears ben entrat el, durant el regnat de Carles I. La revolta, tot i que no va tenir cap repercussió més enllà del Regne de València i del Regne de Mallorca (tret d'alguns aldarulls relacionats a Catalunya), va tenir com a conseqüències més directes l'acceleració del procés centralitzador autoritari monàrquic, la progressiva pèrdua de poder de l'oligarquia nobiliària valenciana, i una forta reducció dels drets del poble valencià.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Revolta de les Germanies · Veure més »

Ripoll

La comtal vila de Ripoll és la capital de la comarca del Ripollès, i forma part de la regió de l'Alt Ter, situat al centre-nord de la regió.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Ripoll · Veure més »

Roger de Llúria

Roger de Llúria, de nom de naixement Ruggiero di Lauria (també conegut per Roger de Lloria, Lòria, Llòria o Luria; Lauria o Scalea, Regne de Sicília, 17 de gener de 1250 – València, 19 de gener de 1305), fou un militar d'origen lucanès educat a la cort dels reis d'Aragó a Barcelona, on va arribar formant part del seguici de la reina Constança de Sicília, muller de Pere III d'Aragó «el Gran».

Nou!!: Història dels Països Catalans і Roger de Llúria · Veure més »

Roma

Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Roma · Veure més »

Romanç (poesia)

El romanç és un tipus de composició poètica.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Romanç (poesia) · Veure més »

Rosselló

Mapa de Catalunya i de les comarques històriques El Rosselló és una comarca històrica catalana administrativament a l'extrem sud-oriental de l'estat francès.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Rosselló · Veure més »

Sacre Imperi Romanogermànic

El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».

Nou!!: Història dels Països Catalans і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Salamanca

Salamanca és una ciutat espanyola, capital de la província homònima.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Salamanca · Veure més »

Sallent

Sallent és una vila, cap del municipi del mateix nom, de la comarca del Bages.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Sallent · Veure més »

Salou

Salou és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca del Tarragonès, amb 26.558 habitants, el terme municipal de la qual va ser creat arran d'una sentència del Tribunal Suprem, del 30 d'octubre de 1989, que va concedir-li la independència administrativa de Vila-seca de Solcina.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Salou · Veure més »

Salses

Salses (oficialment en francès, Salses-le-Château), és una vila i comuna de 3.275 habitants de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Salses · Veure més »

Salvador Espriu i Castelló

Placa en homenatge a '''Salvador Espriu''' a l'edifici històric de la Universitat de Barcelona, amb un retrat del poeta, obra de Josep Maria Subirachs fou un poeta, dramaturg i novel·lista català, considerat un dels renovadors, juntament amb Josep Pla i Josep Maria de Sagarra, de la prosa catalana de les fórmules noucentistes.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Salvador Espriu i Castelló · Veure més »

Saragossa

Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Saragossa · Veure més »

Sardenya

Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Sardenya · Veure més »

Sarrià (Barcelona)

L'antiga casa de la Vila de Sarrià, construïda el 1895 es troba a la plaça Consell de la Vila, i és avui dia la seu del Districte de Sarrià-Sant GervasiSarrià és un barri del districte de Sarrià - Sant Gervasi de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Sarrià (Barcelona) · Veure més »

Sóller

Sóller (pronunciat Sólla) és un municipi situat a la costa nord-oest de l'illa de Mallorca.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Sóller · Veure més »

Seda

Capolls del cuc de seda. La seda és una fibra tèxtil natural.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Seda · Veure més »

Segle XIV

El, que comprèn els anys entre 1301 i 1400, és el darrer període de la baixa edat mitjana i suposa un temps de crisi generalitzada que prepara el canvi d'època.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Segle XIV · Veure més »

Segle XV

El segle XV, que inclou els anys compresos entre 1401 i 1500, suposa la transició entre l'edat mitjana i l'edat moderna.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Segle XV · Veure més »

Segona Germania

Escut de la família Almúnia (El Ràfol d'Almúnia), picat pels llauradors, en senyal de protesta contra els senyors, durant la Segona Germania. La Segona Germania fou un alçament armat desenvolupat majoritàriament en les comarques centrals del Regne de València el 1693.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Segona Germania · Veure més »

Segona Guerra Mundial

La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Segona Guerra Mundial · Veure més »

Segona República Espanyola

La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco).

Nou!!: Història dels Països Catalans і Segona República Espanyola · Veure més »

Senyor

Corona heràldica del títol nobiliari de Senyor. Senyor (en llatí: dominus) és qui té domini sobre quelcom o hom.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Senyor · Veure més »

Sermó

El sermó de la Muntanya, un quadre de Carl Heinrich Bloch Un sermó o homilia és una modalitat del gènere oratori que consisteix en un discurs de tema religiós, en general pronunciat durant la missa cristiana.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Sermó · Veure més »

Setge de Barcelona (1705)

El Setge de Barcelona fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola, en què els aliats van prendre la ciutat de Barcelona el 1705.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Setge de Barcelona (1705) · Veure més »

Setge de Barcelona (1706)

El Setge de Barcelona de 1706 fou una de les batalles de la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Setge de Barcelona (1706) · Veure més »

Setge de Barcelona (1713-1714)

El setge de Barcelona va ser una operació militar central dins de la Guerra dels catalans, darrer episodi hispànic de la Guerra de Successió Espanyola, entre el 25 de juliol de 1713 i l'11 de setembre de 1714.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Setge de Barcelona (1713-1714) · Veure més »

Setge de Brihuega

La batalla de Brihuega va tenir lloc el 8 de desembre de 1710 durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Setge de Brihuega · Veure més »

Setge de Gibraltar (1704-1705)

El Setge de Gibraltar fou una de les campanyes de la Guerra de Successió Espanyola, entre el 5 de setembre de 1704a 31 de març de 1705.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Setge de Gibraltar (1704-1705) · Veure més »

Setge de Lleida (1707)

El Setge de Lleida fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola ocorreguda el 12 d'octubre de 1707.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Setge de Lleida (1707) · Veure més »

Setge de Tortosa (1708)

El Setge de Tortosa fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola, en la que els borbònics van prendre definitivament Tortosa i com a conseqüència, Ares, acabant la conquesta del País Valencià.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Setge de Tortosa (1708) · Veure més »

Setge de Xàtiva (1707)

El Setge de Xàtiva fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Setge de Xàtiva (1707) · Veure més »

Seu vacant

seu de sant Pere Seu vacant (en llatí sedes vacans, habitualment emprat l'ablatiu sede vacante, en català 'mentre la seu és vacant') és una expressió llatina que significa en dret canònic de l'Església Catòlica que la seu d'una diòcesi no està ocupada.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Seu vacant · Veure més »

Sicília

Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Sicília · Veure més »

Sindicalisme

El sindicalisme o moviment sindical és l'actuació organitzada dels treballadors organitzats en sindicats que té com a objectius la millora de la qualitat de les condicions de vida i laborals.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Sindicalisme · Veure més »

Solsonès

El Solsonès és una comarca de Catalunya situada entre la Depressió Central i el Prepirineu i inclosa dins de la Catalunya Central.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Solsonès · Veure més »

Solutrià

El solutrià és un període cultural del paleolític superior que va seguir l'aurinyacià i s'assembla a un mosterià evolucionat.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Solutrià · Veure més »

Son Fornés

El jaciment arqueològic de Son Fornés, ocasionalment anomenat Son Forners, és un dels més importants de la prehistòria balear.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Son Fornés · Veure més »

Talaiot

'''Talaiot''' de sa Clova des Xot (Artà, Mallorca) '''Talaiot''' de Torellonet Vell (Menorca) Un talaiot és una estructura prehistòrica de forma generalment troncocònica, construïda amb pedres de grans dimensions col·locades en sec, de 3 a 10 metres d'alçada.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Talaiot · Veure més »

Talla (impost)

La talla, com impost directe, és el que es recapta de forma personal.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Talla (impost) · Veure més »

Talteüll

Talteüll (o, en francès Tautavel) és un poble, cap de la comuna del mateix nom, de 878 habitants el 2013, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya Nord.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Talteüll · Veure més »

Tarassona

Tarassona (en castellà, Tarazona) és un municipi d'Aragó situat a la província de Saragossa i cap de la comarca de Tarassona i el Moncayo.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Tarassona · Veure més »

Tarragona

Tarragona és una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès i de la província de Tarragona.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Tarragona · Veure més »

Taula (construcció talaiòtica)

Taula de Torralba d'en Salort, Menorca. En primer terme s'aprecia al terra un semicercle format per pedres i que servia per a fer-hi fogueres Una taula, en arqueologia, és un tipus de construcció de la cultura talaiòtica típica i exclusiva de l'illa de Menorca, que va estar en ús durant el talaiòtic final.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Taula (construcció talaiòtica) · Veure més »

Teologia

Plató La teologia (del grec θεος, theos, "Déu", + λογος, logos, "estudi") és la disciplina que s'ocupa de l'estudi de Déu i, per extensió, també s'aplica a l'estudi dels temes relacionats amb la religió.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Teologia · Veure més »

Tercer Reich

El Tercer Reich, conegut oficialment com el Reich Alemany (Deutsches Reich) entre el 1933 i el 1943 i com el Gran Reich Alemany (Großdeutsches Reich) entre el 1943 i el 1945, fou la forma que prengué l'Estat alemany entre el 1933 i el 1945, sota la dictadura d'Adolf Hitler i el Partit Nazi.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Tercer Reich · Veure més »

Terres de l'Ebre

Les Terres de l'Ebre és una regió que aplega les comarques meridionals de Catalunya: el Baix Ebre, el Montsià, la Terra Alta i la Ribera d'Ebre.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Terres de l'Ebre · Veure més »

Tortosa

Tortosa és una ciutat i municipi de Catalunya, capital de la comarca del Baix Ebre.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Tortosa · Veure més »

Tractat d'Utrecht

El Tractat d'Utrecht, també anomenat Pau d'Utrecht o Tractats d'Utrecht i Rastatt, són un seguit de tractats de pau multilaterals signats entre la Corona de Castella, el Regne de França i els seus enemics bèl·lics a Utrecht (Províncies Unides, actualment els Països Baixos) el març i l'abril de 1713 que donaren lloc al final de la Guerra de Successió espanyola.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Tractat d'Utrecht · Veure més »

Tractat de Baden

El tractat de Baden va ser el tractat de pau que va posar fi a les hostilitats entre el Regne de França i el Sacre Imperi romà, que havien estat en guerra des del començament de la Guerra de Successió espanyola.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Tractat de Baden · Veure més »

Tractat de Gènova

El Tractat de Gènova va ser un acord de col·laboració que van signar representants del Principat de Catalunya i del Regne d'Anglaterra, països majoritàriament partidaris de Carles III d'Àustria el 20 de juny de 1705 a la capital de la República de Gènova, en el marc de la Guerra de Successió pel tron espanyol.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Tractat de Gènova · Veure més »

Tractat de Rastatt

El Tractat de Rastatt fou un tractat internacional signat a Rastatt (marcgraviat de Baden) el 7 de març de 1714 entre Àustria i França, el qual posà fi a la Guerra de Successió Espanyola i completà el Tractat d'Utrecht que Àustria encara no volia acceptar.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Tractat de Rastatt · Veure més »

Tractat de Rijswijk

El Tractat de Rijswijk va ser signat el 20 de setembre de 1697 a la ciutat de Rijswijk a les Províncies Unides (avui Països Baixos).

Nou!!: Història dels Països Catalans і Tractat de Rijswijk · Veure més »

Tractat dels Pirineus

geopolítics del Tractat dels Pirineus El Tractat dels Pirineus (o Pau dels Pirineus) va ser signat el 7 de novembre del 1659 per part dels representants de Felip IV de Castella i III d'Aragó, Luis Méndez de Haro i Pedro Coloma, i els de Lluís XIV de França, Cardenal Mazzarino i Hugues de Lionne, a l'illa dels Faisans del riu Bidasoa, als límits del País Basc del Nord, tot posant fi al litigi de la Guerra dels Trenta Anys.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Tractat dels Pirineus · Veure més »

Tres Comuns de Catalunya

Els assistents a les '''conferències''' dels Tres Comuns es reuniren sovint a l'actual Palau de la Generalitat de Catalunya. Els Tres Comuns de Catalunya és la denominació conjunta que tingueren les tres institucions més dinàmiques del sistema constitucional català modern a principis del.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Tres Comuns de Catalunya · Veure més »

Unió Valenciana

Unió Valenciana (UV) fou un partit polític valencià, d'ideologia blavera, regionalista i conservadora.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Unió Valenciana · Veure més »

Universitat (municipi)

La universitat (del llatí: universitas, -atis; la totalitat) era la col·lectivitat, o el comú, de les persones d'una vila o parròquia o d'un terme jurisdiccional formada pels caps de casa, revestida d'una certa personalitat pública premunicipal, a la qual eren reconeguts uns privilegis i la representació davant el senyor feudal, ja fos el mateix rei, un noble o un senyor eclesiàstic.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Universitat (municipi) · Veure més »

Usatges de Barcelona

Costums de Catalunya) (ACA, ms. de Ripoll, núm. 38, fol. 1) XIV que representa al comte Ramon Berenguer I de Barcelona (Biblioteca del Monasterio de San Lorenzao del Escorial, Ms. Z-III-14 f.23v) ''Ms. 1.378'' de l'Arxiu Municipal de Lleida (1336). ''Usatges i Constitucions de Catalunya'', Constitucions de Pau i Treva, Commemoracions de Pere Albert i un Tratado de Batalla Foli dels ''Commentaria super Usaticis Barchinone'' (Comentaris dels Usatges de Barcelona) Obra jurídica de Jaume Marquilles (1448-1450) Actes de cort i altres Lleis Catalunya de les Corts de Barcelona (1413) (edició impresa) Els Usatges de Barcelona foren una recopilació dels usatges que formaven el dret consuetudinari barceloní; a mesura que es feren noves recopilacions s'hi recolliren també normes jurídiques de diferents procedències que acabaren formant la base del Dret consuetudinari català.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Usatges de Barcelona · Veure més »

Utiel

Utiel és un municipi i una ciutat del País Valencià que es troba a la comarca de la Plana d'Utiel-Requena.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Utiel · Veure més »

València

València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.

Nou!!: Història dels Països Catalans і València · Veure més »

Valencians

Els valencians constitueixen una nacionalitat històrica que viu predominantment al País Valencià.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Valencians · Veure més »

Valencià

El valencià és una llengua romànica parlada al País Valencià i la comarca del Carxe en la Regió de Múrcia, la qual rep el nom de català a Catalunya, les Illes Balears, la Franja de Ponent, la Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer. Constituïx, per altra banda, una de les principals variants dialectals de l'idioma (formant part del bloc occidental, igual que la variant nord-occidental i el de transició), juntament amb el català central i el català balear.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Valencià · Veure més »

Vall d'Aran

Municipis de la Vall d'Aran Els sis terçons, que aquí es representen superposats als límits municipals, formen la divisió territorial tradicional de la vall i són també les circumscripcions electorals del Consell General. La Vall d'Aran o Aran, de vegades anomenada pel seu topònim oficial Val d'Aran (en aranès, que amb l'article seria era Val d'Aran; en altres modalitats de l'occità es diu Vath d'Aran o Vau d'Aran), en aranès, és una vall pirinenca i una comarca (parçan) situada al sud-est de la regió històrica i cultural de Gascunya, a la també regió històrica, encara més gran, d'Occitània.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Vall d'Aran · Veure més »

Vallès Occidental

El riu Ripoll a Ripollet el 1991 Riu Ripoll 2015 Barberà i Sabadell, i al fons Terrassa; emmarquen el paisatge, al fons de tot, Montserrat a l'esquerra i Sant Llorenç del Munt a la dreta El Vallès Occidental és una comarca catalana, d'ús administratiu, que limita amb el Bages i el Moianès (al nord), el Vallès Oriental (a l'est), el Baix Llobregat (a l'oest) i el Barcelonès (al sud).

Nou!!: Història dels Països Catalans і Vallès Occidental · Veure més »

Vallès Oriental

El Vallès Oriental és una comarca de Catalunya.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Vallès Oriental · Veure més »

Vassallatge

El vassallatge era un pacte en el qual un vassall jurava fidelitat, ajuda militar i consell en el govern al rei.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Vassallatge · Veure més »

Víctor Ruiz Albéniz

Víctor Ruiz Albéniz (Mayagüez, Puerto Rico, 1885 - Madrid, 1954) va ser un periodista espanyol (que emprà els pseudònims de Tebib Arrumi,Gustau Nerín, (2005), La guerra que vino de África, Ed. Crítica, pág. 136 Chispero, Acorde, i Don Sincero) que va ser descrit en la seva època com el cronista oficial del Règim de Franco (adscrit com a cronista de guerra a la caserna general del general).

Nou!!: Història dels Països Catalans і Víctor Ruiz Albéniz · Veure més »

Vic

Vic és un municipi i capital de la comarca d'Osona, al sud de la regió de l'Alt Ter i al nord-est de Catalunya.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Vic · Veure més »

Viena

Viena (en alemany Wien) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).

Nou!!: Història dels Països Catalans і Viena · Veure més »

Vila-real

Vila-real és un municipi del País Valencià de la Plana Baixa.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Vila-real · Veure més »

Vilafranca del Penedès

Vilafranca del Penedès és una ciutat de la vegueria del Penedès, a Catalunya, capital de la comarca de l'Alt Penedès.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Vilafranca del Penedès · Veure més »

Villena

Villena és un municipi del sud-oest del País Valencià situat a la comarca de l'Alt Vinalopó.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Villena · Veure més »

Vinaròs

Vinaròs és un municipi del País Valencià, capital de la comarca del Baix Maestrat.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Vinaròs · Veure més »

Wehrmacht

Wehrmacht (en alemany, 'Força de Defensa") és el nom que es va donar a les forces armades alemanyes entre els anys 1935 i 1945.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Wehrmacht · Veure més »

Wenceslao González Oliveros

Wenceslao González Oliveros (Toro, província de Zamora, 28 de setembre de 1890 - Madrid, 30 de març de 1965) fou un filòsof i polític espanyol, procurador en Corts durant el franquisme i governador civil de Barcelona.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Wenceslao González Oliveros · Veure més »

Xàtiva

Xàtiva és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Costera.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Xàtiva · Veure més »

Xixona

Xixona és un municipi de País Valencià, pertanyent a la comarca de l'Alacantí i també capital de la històrica comarca de la Foia de Xixona.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Xixona · Veure més »

Xuetes

Els xuetes, també anomenats xuetons, són un grup social de l'illa de Mallorca, descendents d'una part dels jueus mallorquins conversos al cristianisme i dels quals, al llarg de la història, s'ha conservat la consciència col·lectiva del seu origen per mor de ser portadors d'algun dels cognoms, de llinatge convers, afectat per les condemnes inquisitorials per criptojudaisme al darrer quart del, o per estar-hi estretament emparentats.

Nou!!: Història dels Països Catalans і Xuetes · Veure més »

1034

Sense descripció.

Nou!!: Història dels Països Catalans і 1034 · Veure més »

1080

Sense descripció.

Nou!!: Història dels Països Catalans і 1080 · Veure més »

1095

El 1095 (MXCV) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.

Nou!!: Història dels Països Catalans і 1095 · Veure més »

1098

Sense descripció.

Nou!!: Història dels Països Catalans і 1098 · Veure més »

11 d'abril

L'11 d'abril és el cent unè dia de l'any en el Calendari Gregorià i el cent dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història dels Països Catalans і 11 d'abril · Veure més »

11 d'octubre

L'11 d'octubre és el dos-cents vuitanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història dels Països Catalans і 11 d'octubre · Veure més »

1213

1213 (MCCXIII en numeral romà) fon un any normal del calendari julià, començat en dimarts.

Nou!!: Història dels Països Catalans і 1213 · Veure més »

1214

Sense descripció.

Nou!!: Història dels Països Catalans і 1214 · Veure més »

1218

Sense descripció.

Nou!!: Història dels Països Catalans і 1218 · Veure més »

1225

L'any 1225 va ser un any normal dins del calendari julià, que va començar en dimecres.

Nou!!: Història dels Països Catalans і 1225 · Veure més »

1228

Sense descripció.

Nou!!: Història dels Països Catalans і 1228 · Veure més »

1229

;Països Catalans.

Nou!!: Història dels Països Catalans і 1229 · Veure més »

1232

Països Catalans.

Nou!!: Història dels Països Catalans і 1232 · Veure més »

1233

El 1233 (MCCXXXIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Història dels Països Catalans і 1233 · Veure més »

1236

Sense descripció.

Nou!!: Història dels Països Catalans і 1236 · Veure més »

1238

1238 (MCCXXXVIII) fon un any normal del calendari julià començat en divendres; correspon a l'any 600 del calendari birmà.

Nou!!: Història dels Països Catalans і 1238 · Veure més »

1243

Sense descripció.

Nou!!: Història dels Països Catalans і 1243 · Veure més »

1244

Sense descripció.

Nou!!: Història dels Països Catalans і 1244 · Veure més »

1245

Sense descripció.

Nou!!: Història dels Països Catalans і 1245 · Veure més »

1261

Sense descripció.

Nou!!: Història dels Països Catalans і 1261 · Veure més »

1262

El 1262 (MCCLXII) fou un any comú iniciat en diumenge de l'edat mitjana.

Nou!!: Història dels Països Catalans і 1262 · Veure més »

1282

Sense descripció.

Nou!!: Història dels Països Catalans і 1282 · Veure més »

13 de juliol

El 13 de juliol és el cent noranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història dels Països Catalans і 13 de juliol · Veure més »

13 de juny

El 13 de juny és el cent seixanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història dels Països Catalans і 13 de juny · Veure més »

1315

Sense descripció.

Nou!!: Història dels Països Catalans і 1315 · Veure més »

1319

Sense descripció.

Nou!!: Història dels Països Catalans і 1319 · Veure més »

1327

Lluís IV de Baviera, emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, declara el poder civil per sobre de l'eclesiàstic.

Nou!!: Història dels Països Catalans і 1327 · Veure més »

1359

Sense descripció.

Nou!!: Història dels Països Catalans і 1359 · Veure més »

1387

;Països Catalans.

Nou!!: Història dels Països Catalans і 1387 · Veure més »

14 d'octubre

El 14 d'octubre és el dos-cents vuitanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història dels Països Catalans і 14 d'octubre · Veure més »

15 de juliol

El 15 de juliol és el cent noranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història dels Països Catalans і 15 de juliol · Veure més »

1636

El 1636 fou un any de traspàs començat en dimarts segons el Calendari Gregorià.

Nou!!: Història dels Països Catalans і 1636 · Veure més »

1641

;Països Catalans.

Nou!!: Història dels Països Catalans і 1641 · Veure més »

1652

El 1652 (MDCLII) fou un any de traspàs iniciat en dilluns pertanyent a l'edat moderna.

Nou!!: Història dels Països Catalans і 1652 · Veure més »

1683

Sense descripció.

Nou!!: Història dels Països Catalans і 1683 · Veure més »

1697

Sense descripció.

Nou!!: Història dels Països Catalans і 1697 · Veure més »

17 de maig

El 17 de maig és el cent trenta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història dels Països Catalans і 17 de maig · Veure més »

17 de novembre

El 17 de novembre o 17 de santandria és el tres-cents vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història dels Països Catalans і 17 de novembre · Veure més »

1701

Llinda d'una casa del carrer Major de la Pobla de Lillet Mapa simplificat d'Europa a la vigília de la Guerra de Successió Espanyola el 1701.

Nou!!: Història dels Països Catalans і 1701 · Veure més »

1702

;Món.

Nou!!: Història dels Països Catalans і 1702 · Veure més »

1703

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Història dels Països Catalans і 1703 · Veure més »

1704

miniatura.

Nou!!: Història dels Països Catalans і 1704 · Veure més »

1705

Gravat representant un enfrontament marítim davant de Gibraltar del 20 de març.;Països Catalans.

Nou!!: Història dels Països Catalans і 1705 · Veure més »

1706

;Països Catalans.

Nou!!: Història dels Països Catalans і 1706 · Veure més »

1707

1707 (MDCCVII) fon un any normal, començat un dimecres al calendari julià i un dissabte al gregorià.

Nou!!: Història dels Països Catalans і 1707 · Veure més »

1708

;Països catalans.

Nou!!: Història dels Països Catalans і 1708 · Veure més »

1709

;Països Catalans Reus: Davant dels atacs borbònics a la ciutat de Tortosa, a mitjan any la ciutat s'avança a donar obediència a Felip V, per tal d'evitar els saquejos.

Nou!!: Història dels Països Catalans і 1709 · Veure més »

1710

;Països catalans.

Nou!!: Història dels Països Catalans і 1710 · Veure més »

1713

;Països Catalans.

Nou!!: Història dels Països Catalans і 1713 · Veure més »

1714

Constitucions de Catalunya de 1585.

Nou!!: Història dels Països Catalans і 1714 · Veure més »

1716

;Països Catalans.

Nou!!: Història dels Països Catalans і 1716 · Veure més »

18 d'octubre

El 18 d'octubre és el dos-cents noranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història dels Països Catalans і 18 d'octubre · Veure més »

1876

;Països Catalans.

Nou!!: Història dels Països Catalans і 1876 · Veure més »

19 d'abril

El 19 d'abril és el cent novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent desè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història dels Països Catalans і 19 d'abril · Veure més »

1913

;Països Catalans.

Nou!!: Història dels Països Catalans і 1913 · Veure més »

1922

;Països Catalans.

Nou!!: Història dels Països Catalans і 1922 · Veure més »

1939

Pont WPA a Nova Orleans.

Nou!!: Història dels Països Catalans і 1939 · Veure més »

1940

;Països Catalans.

Nou!!: Història dels Països Catalans і 1940 · Veure més »

1943

;Països Catalans.

Nou!!: Història dels Països Catalans і 1943 · Veure més »

1944

Pont sobre el riu Llobregat a la Pobla de Lillet.

Nou!!: Història dels Països Catalans і 1944 · Veure més »

1975

1975 (MCMLXXV) fou un any normal del calendari gregorià començat en dimecres.

Nou!!: Història dels Països Catalans і 1975 · Veure més »

1977

1977 (MCMLXXVII) fon un any normal començat en dissabte segons el calendari gregorià.

Nou!!: Història dels Països Catalans і 1977 · Veure més »

1979

1979 (MCMLXXIX) fon un any començat en dilluns.

Nou!!: Història dels Països Catalans і 1979 · Veure més »

1982

1982 (MCMLXXXII) fon un any normal del calendari gregorià començat en divendres.

Nou!!: Història dels Països Catalans і 1982 · Veure més »

1983

1983 (MCMLXXXIII) fou un any començat en dissabte.

Nou!!: Història dels Països Catalans і 1983 · Veure més »

20 d'octubre

El 20 d'octubre és el dos-cents noranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història dels Països Catalans і 20 d'octubre · Veure més »

20 de juny

El 20 de juny és el cent setanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història dels Països Catalans і 20 de juny · Veure més »

2003

2003 fon un any normal començat en dimecres segons el calendari gregorià.

Nou!!: Història dels Països Catalans і 2003 · Veure més »

2006

2006 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià i declarat Any internacional dels deserts i la desertització per l'Assemblea General de les Nacions Unides.

Nou!!: Història dels Països Catalans і 2006 · Veure més »

2010

L'any 2010 fou un any normal començat en divendres en el calendari gregorià.

Nou!!: Història dels Països Catalans і 2010 · Veure més »

2011

L'any 2011 fou un any normal començat en dissabte.

Nou!!: Història dels Països Catalans і 2011 · Veure més »

2016

L'any 2016 fou un any de traspàs començat en divendres.

Nou!!: Història dels Països Catalans і 2016 · Veure més »

2017

El 2017 fou un any normal començat en diumenge.

Nou!!: Història dels Països Catalans і 2017 · Veure més »

2018

L'any 2018 fou un any normal, començat en dilluns segons el calendari gregorià.

Nou!!: Història dels Països Catalans і 2018 · Veure més »

2020

L'any 2020 fou un any que va començar dimecres en el calendari gregorià.

Nou!!: Història dels Països Catalans і 2020 · Veure més »

21 d'abril

El 21 d'abril és el cent onzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dotzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història dels Països Catalans і 21 d'abril · Veure més »

21 d'octubre

El 21 d'octubre és el dos-cents noranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història dels Països Catalans і 21 d'octubre · Veure més »

21 de setembre

El 21 de setembre és el dos-cents seixanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història dels Països Catalans і 21 de setembre · Veure més »

22 d'abril

El 22 d'abril és el cent dotzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent tretzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història dels Països Catalans і 22 d'abril · Veure més »

22 d'agost

El 22 d'agost és el dos-cents trenta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història dels Països Catalans і 22 d'agost · Veure més »

22 d'octubre

El 22 d'octubre és el dos-cents noranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història dels Països Catalans і 22 d'octubre · Veure més »

23 d'octubre

El 23 d'octubre és el dos-cents noranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història dels Països Catalans і 23 d'octubre · Veure més »

23 de setembre

El 23 de setembre és el dos-cents seixanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història dels Països Catalans і 23 de setembre · Veure més »

25 d'abril

El 25 d'abril és el cent quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història dels Països Catalans і 25 d'abril · Veure més »

25 de juliol

El 25 de juliol és el dos-cents sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història dels Països Catalans і 25 de juliol · Veure més »

26 d'abril

El 26 d'abril és el cent setzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dissetè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història dels Països Catalans і 26 d'abril · Veure més »

26 d'octubre

El 26 d'octubre és el dos-cents noranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-centè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història dels Països Catalans і 26 d'octubre · Veure més »

26 de maig

El 26 de maig és el cent quaranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història dels Països Catalans і 26 de maig · Veure més »

27 de juny

El 27 de juny és el cent setanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història dels Països Catalans і 27 de juny · Veure més »

27 de maig

El 27 de maig és el cent quaranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història dels Països Catalans і 27 de maig · Veure més »

29 de juny

El 29 de juny és el cent vuitantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història dels Països Catalans і 29 de juny · Veure més »

29 de setembre

El 29 de setembre és el dos-cents setanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història dels Països Catalans і 29 de setembre · Veure més »

3 d'abril

El 3 d'abril és el noranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-quartè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història dels Països Catalans і 3 d'abril · Veure més »

30 de juny

El 30 de juny és el cent vuitanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història dels Països Catalans і 30 de juny · Veure més »

30 de novembre

El 30 de novembre o 30 de santandria és el tres-cents trenta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història dels Països Catalans і 30 de novembre · Veure més »

31 de desembre

El 31 de desembre és el tres-cents seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta sisè dia de l'any en els anys de traspàs.

Nou!!: Història dels Països Catalans і 31 de desembre · Veure més »

31 de maig

El 31 de maig és el cent cinquanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història dels Països Catalans і 31 de maig · Veure més »

31 de març

El 31 de març és el norantè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història dels Països Catalans і 31 de març · Veure més »

5 d'octubre

El 5 d'octubre és el dos-cents setanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història dels Països Catalans і 5 d'octubre · Veure més »

5 de setembre

El 5 de setembre és el dos-cents quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història dels Països Catalans і 5 de setembre · Veure més »

6 de juliol

El 6 de juliol és el cent vuitanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història dels Països Catalans і 6 de juliol · Veure més »

7 de juliol

El 7 de juliol és el cent vuitanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història dels Països Catalans і 7 de juliol · Veure més »

7 de novembre

El 7 de novembre o 7 de santandria és el tres-cents onzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents dotzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història dels Països Catalans і 7 de novembre · Veure més »

8 d'abril

El 8 d'abril és el noranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història dels Països Catalans і 8 d'abril · Veure més »

8 de febrer

El 8 de febrer és el trenta-novè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Història dels Països Catalans і 8 de febrer · Veure més »

8 de gener

El 8 de gener és el vuitè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Història dels Països Catalans і 8 de gener · Veure més »

8 de maig

El 8 de maig és el cent vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història dels Països Catalans і 8 de maig · Veure més »

9 d'agost

El 9 d'agost és el dos-cents vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història dels Països Catalans і 9 d'agost · Veure més »

9 d'octubre

El 9 d'octubre és el dos-cents vuitanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història dels Països Catalans і 9 d'octubre · Veure més »

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

SortintEntrant