Comunicació

361 les relacions: Abbàs ibn Abd-al-Múttalib, Abd-al-Aziz ibn Saüd, Abd-al-Màlik ibn Marwan, Abd-Al·lah ibn az-Zubayr, Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil, Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí, Abraham, Abu-Àhmad Abd-Al·lah al-Mustàssim bi-L·lah, Abu-Múslim, Agra, Agricultura, Aixura, Akbar, Al-Abbàs ibn Mirdàs, Al-Àdil I, Al-Àndalus, Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib, Al-Kàmil ibn al-Àdil, Al-Muïzz Àybak, Al-Walid I, Al-Walid II, Alí ibn Abi-Tàlib, Al·là, Alcorà, Algèria, Alta Mesopotàmia, Amazics, Amir al-muminín, Anarquia, Aràbia, Aràbia Saudita, As-Saffah, As-Sàlih Ismaïl (aiúbida), Ascaló, Úmar ibn Abd-al-Aziz, Assimilació cultural, Astúries, Atemptats de l'11 de setembre de 2001, Averrois, Avicenna, Índia, Àfrica, Àsia Central, Bagdad, Balutxistan (regió), Batalla de Covadonga, Batalla de Hattin, Batalla de Karbala, Batalla de la Forbie, Batalla de Lepant (1571), ..., Batalla de Marj ar-Ràhit (684), Batalla de Poitiers (732), Batalla de Siffín, Batalla del Camell, Bíblia, Beduïns, Beneficència, Bernat de Claravall, Calendari musulmà, Califa, Califat, Califat Abbàssida, Califat de Còrdova, Califat Fatimita, Califat Omeia, Campanyes de Mahoma, Carles Martell, Cartago, Centralisme, Cilícia, Classe social, Comerç, Comtat d'Edessa, Concili de Clarmont (1095), Conflicte arabo-israelià, Conquesta feudal hispànica, Conquesta musulmana de Pèrsia, Conrad III d'Alemanya, Constantinoble, Corasmis, Creta, Crisi del petroli del 1973, Cristianisme, Croades, Croat (guerrer), Damasc, Dècada del 690, Dírham, Dinar, Dinastia aiúbida, Dinastia bahrita, Dinastia seljúcida, Egipte, Emirat d'al-Jazira al-Khadrà, Emirat d'Al-Mariyya, Emirat d'Ixbíliya, Emirat de Balànsiya, Emirat de Batalyaws, Emirat de Carmona, Emirat de Granada, Emirat de Mawrur, Emirat de Màlaqa, Emirat de Múrsiya, Emirat de Saraqusta, Emirat de Tulàytula, Emirat de Turtuixa, Emirat de Walbà i Xaltix, Escalada de conflicte, Espanya, Essenis, Estat sobirà, Estats croats, Estret de Gibraltar, Expansió de l'islam, Fàtima az-Zahrà, Fe, Felip II de França, Feudalisme, Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic, Gassànides, Gaza, Germans Musulmans, Gran Khorasan, Gregori VIII, Guerra afgano-soviètica, Guerra de l'Afganistan, Guerra del Golf, Guerra del Rif, Guerra del Yom Kippur, Guerra Iran-Iraq, Guerres de la Ridda, Haiximita, Harun ar-Raixid, Hègira, Hijaz, Hixam ibn Abd-al-Màlik, Ibrahim al-Imam, Ibrahim ibn al-Walid, Idolatria, Iemen, Il-kanat, Illa de Rodes, Imam xiïta, Imperi, Imperi Mogol, Imperi Otomà, Imperi Romà d'Orient, Imperi Safàvida, Imperi Sassànida, Imperialisme, Indústria, Indonèsia, Indus, Invasió de l'Iraq de 2003, Iran, Iraq, Islam, Ismaïlisme, Ismael, Israel, Jerusalem, Judaisme, Kaba, Karbala, Khadija bint Khuwàylid, Kufa, La Meca, Làkhmides, Líban, Lleó III (papa), Lliga Àrab, Llista d'emperadors mogols, Lluís IX de França, Lluís VII de França, Mahdí, Mahoma, Malaca, Mamelucs, Mar Càspia, Mar de Màrmara, Mar Mediterrània, Marroc, Marwan I, Marwan II, Medina, Merv, Mesopotàmia, Monarca, Mongol, Mongols, Monoteisme, Muàwiya ibn Abi-Sufyan, Mustafa Kemal Atatürk, Musulmà, Nahda, Napoleó Bonaparte, Nicea, Nur-ad-Din, Omeies, Organització de la Cooperació Islàmica, Organització de Països Exportadors de Petroli, Orient Pròxim, Palestina, Papa, Papa Eugeni III, Pasai, Pèrsia, Península Ibèrica, Politeisme, Primavera Àrab, Primer califat, Primera Croada, Primera fitna, Primera Guerra Mundial, Qays Aylan, Quraix, Regió de Síria, Regne d'Anglaterra, Regne de Jerusalem, República de Qurtuba, Revolució Abbàssida, Revolució islàmica, Ricard Cor de Lleó, Sacre Imperi Romanogermànic, Saladí, Samuel Phillips Huntington, Sant Joan d'Acre, Síria, Segle V, Segle VI, Segle XI, Segona Croada, Segona fitna, Setge de Damasc (1148), Setge de Jerusalem (1187), Setge de la Meca (692), Sicília, Soldanat de Rum, Sudan, Sufyànides, Sulayman ibn Abd-al-Màlik, Sultanat de Delhi, Sultà, Sumatra, Sunnisme, Taïf, Taifa, Taifa de Granada, Taifa de Ronda, Taj Mahal, Talha ibn Ubayd-Al·lah, Talibà, Tànger, Tàriq ibn Ziyad, Teocràcia, Terra Santa, Toledo, Tractat d'al-Hudaybiyya, Tresor públic, Tribu (antropologia), Turan-Xah ibn as-Sàlih Ayyub, Umma (islam), Uthman ibn Affan, Xiisme, Xipre, Yazid I, 1000, 1037, 1095, 1099, 1101, 1144, 1147, 1150, 1171, 1187, 1190, 1191, 1198, 1243, 1250, 1258, 1297, 1334, 1419, 1453, 1492, 15 de juliol, 15 de maig, 1517, 1556, 1571, 1605, 17 de juny, 1700, 1798, 1830, 1880, 1881, 1882, 1912, 1920, 1921, 1922, 1924, 1926, 1928, 1932, 1948, 1958, 1969, 1973, 1979, 1980, 1991, 1996, 2001, 2003, 2010, 23 d'agost, 570, 610, 622, 628, 630, 632, 634, 638, 642, 644, 656, 657, 661, 668, 672, 674, 680, 683, 684, 685, 692, 694, 698, 705, 711, 715, 716, 717, 718, 720, 724, 732, 743, 744, 748, 750, 756, 771, 8 de juny, 878, 909. Ampliar l'índex (311 més) » « Shrink índex

Abbàs ibn Abd-al-Múttalib

Al-Abbàs ibn Abd-al-Múttalib (la Meca, 566 – Medina, 652, any 32 de l'hègira) fou oncle del profeta Muhàmmad i d'Alí, quart califa sunnita i primer imam xiïta.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Abbàs ibn Abd-al-Múttalib · Veure més »

Abd-al-Aziz ibn Saüd

Abd-al-Aziz ibn Abd-ar-Rahman ibn Fàysal Al Saüd, també conegut, abreujadament, com Abd-al-Aziz ibn Saüd o, senzillament, Ibn Saüd (Riad, 26 de novembre de 1880 (?)-Taif, 9 de novembre de 1953) fou el primer rei de l'Aràbia Saudita des del 22 de setembre de 1932 fins a la seva mort i és considerat el fundador del modern estat saudita.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Abd-al-Aziz ibn Saüd · Veure més »

Abd-al-Màlik ibn Marwan

Abd-al-Màlik ibn Marwan —— (646/647-705) fou el cinquè califa omeia marwànida.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Abd-al-Màlik ibn Marwan · Veure més »

Abd-Al·lah ibn az-Zubayr

Abd-Al·lah ibn az-Zubayr (Medina, maig del 624 - la Meca, 3 de novembre del 692) fou califa en oposició al califa omeia.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Abd-Al·lah ibn az-Zubayr · Veure més »

Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil

Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil o Abd-ar-Rahman ibn Muàwiya ibn Hixam (731- 30 de setembre del 788) fou el primer emir omeia de Còrdova.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil · Veure més »

Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí

Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí (? - prop de Poitiers, 732) fou valí de l'Àndalus (721 i 730-732).

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí · Veure més »

Abraham

Abraham és el patriarca del judaisme, reconegut pel cristianisme i un profeta molt important de l'islam.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Abraham · Veure més »

Abu-Àhmad Abd-Al·lah al-Mustàssim bi-L·lah

Abu-Àhmad Abd-Al·lah al-Mustàssim bi-L·lah ——, més conegut per la primera part del seu làqab com a al-Mustàssim (1213-1258) fou el darrer abbàssida de Bagdad (1243-1258).

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Abu-Àhmad Abd-Al·lah al-Mustàssim bi-L·lah · Veure més »

Abu-Múslim

Abu-Múslim Abd-ar-Rahman ibn Múslim al-Khurassaní, més conegut senzillament com a Abu-Múslim — en persa ابو مسلمخراسانى; en àrab أبو مسلمعبد الرحمن بن مسلمالخراساني— (700 - 755) fou el cap de la revolució abbàssida al Khurasan.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Abu-Múslim · Veure més »

Agra

tomba d'Itimad-Ud-Daulah, a Agra. Vista del Taj Mahal. El Fort d'Agra El palau Diwan-i-Am Carrer Major d'Agra el 1858 Agra (en hindi: आगरा, en urdú: آگرا) és una ciutat situada a les ribes del riu Yamuna, a l'estat d'Uttar Pradesh, a l'Índia.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Agra · Veure més »

Agricultura

Camps de conreu: ja s'ha acabat de segar, al centre unes bales de palla, al fons, el que pareixen edificis blancs són hivernacles miniatura Lagricultura, en un sentit ampli, és el conjunt de coneixements i d'activitats que tenen per objecte l'explotació del medi natural, per mitjà del conreu de certes plantes.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Agricultura · Veure més »

Aixura

L'Aixura o Aixurà és una festivitat musulmana que se celebra el dia 10 del mes de muhàrram.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Aixura · Veure més »

Akbar

Jalal-ud-Din Muhammad Akbar, també conegut com a rei dels reis Akbar-e-Azam o Akbar el Gran (14 d'octubre del 1542 – 27 d'octubre del 1605), fou el tercer emperador mogol.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Akbar · Veure més »

Al-Abbàs ibn Mirdàs

Al-Abbàs ibn Mirdàs ibn Abi-Àmir ibn Hàritha ibn Abd-Qays, més conegut simplement com al-Abbàs ibn Mirdàs, fou un poeta àrab del, de la tribu Banu Sulaym, del grup dels makhadramun, sàyyid de la tribu a la que va dirigir en la lluita.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Al-Abbàs ibn Mirdàs · Veure més »

Al-Àdil I

Al-Màlik al-Àdil Sayf-ad-Din Abu-Bakr Àhmad ibn Ayyub, més conegut simplement com al-Màlik al-Àdil I o al-Àdil I (juny/juliol de 1145- 31 d'agost de 1218) fou un soldà aiúbida de Damasc i d'Egipte, germà de Saladí.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Al-Àdil I · Veure més »

Al-Àndalus

XII d'al-Àndalus Al-Àndalus o lÀndalus és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Al-Àndalus · Veure més »

Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib

Al-Hussayn ibn Alí. Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib (c. 630 - 680) fou el segon fill d'Alí ibn Abi-Tàlib i de la filla de Mahoma, Fàtima az-Zahra.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib · Veure més »

Al-Kàmil ibn al-Àdil

Al-Màlik al-Kàmil Abu-l-Maali Nàssir-ad-Din Muhàmmad ibn al-Àdil, més conegut simplement com al-Kàmil ibn al-Àdil o al-Kàmil (vers 1177/1180-1238) fou sultà aiúbida d'Egipte (1218-1238) i Damasc (1237-1238).

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Al-Kàmil ibn al-Àdil · Veure més »

Al-Muïzz Àybak

Al-Màlik al-Muïzz Izz-ad-Din Àybak ——, més conegut simplement com al-Muïzz Àybak, fou un soldà mameluc bahrita o kiptxak del Caire (1250-1257).

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Al-Muïzz Àybak · Veure més »

Al-Walid I

Al-Walid I (668 (674?)-715) fou el primer califa omeia marwànida de Damasc (705-715).

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Al-Walid I · Veure més »

Al-Walid II

Al-Walid ibn Yazid o al-Walid II —— (mort el 16 d'abril de 744) fou un califa omeia marwànida que va governar des de 743, quan va succeir el seu oncle Hixam ibn Abd-al-Màlik fins a la seva mort, quan el succeí el seu cosí Yazid III.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Al-Walid II · Veure més »

Alí ibn Abi-Tàlib

Abu-l-Hàssan Alí ibn Abi-Tàlib al-Haiximí, més conegut simplement com a Alí ibn Abi-Tàlib (La Meca, 23 d'octubre de 598 o 600 o 17 de març de 599 o 600 – Kufa, 27 de gener del 661), va ser un dels primers musulmans, quan només tenia deu o onze anys i va ser el quart califa de l'islam (656-659).

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Alí ibn Abi-Tàlib · Veure més »

Al·là

«Al·là» en cal·ligrafia islàmica Al·là és el nom àrab de Déu en les religions abrahàmiques.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Al·là · Veure més »

Alcorà

LAlcorà (‘lectura en veu alta’, ‘recitació’, ‘predicació’) és el llibre sagrat de l'islam.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Alcorà · Veure més »

Algèria

Algèria, oficialment República Democràtica Popular d'Algèria, és un estat del nord d'Àfrica.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Algèria · Veure més »

Alta Mesopotàmia

L'Alta Mesopotàmia, coneguda com la Jazira en les fonts històriques àrabs, és la part de Mesopotàmia situada al nord, el que fou l'antiga Assíria, geogràficament diferenciada de les terres de la Baixa Mesopotàmia, al sud.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Alta Mesopotàmia · Veure més »

Amazics

Els amazics o, amb connotacions etimològiques pejoratives, berbers (en cabilenc i altres dialectes amazics: imaziγen), són un poble del nord de l'Àfrica.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Amazics · Veure més »

Amir al-muminín

Lamir al-muminín o príncep dels creients, també traduït com a emir o comanador dels creients, és un títol que indica que el seu portador és la màxima autoritat religiosa entre els musulmans.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Amir al-muminín · Veure més »

Anarquia

La paraula anarquia (del grec ἀναρχία, anarchía; de vegades anomenat acràcia) serveix per designar aquelles situacions on es dona l'absència d'Estat o poder públic tornant inaplicable el monopoli de la força sobre un territori.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Anarquia · Veure més »

Aràbia

Aràbia (‘la península Aràbiga’, tot i que tradicionalment se l'ha anomenada simplement, literalment ‘l'illa Aràbiga’) és una península del sud-oest d'Àsia, a la confluència amb Àfrica.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Aràbia · Veure més »

Aràbia Saudita

LAràbia Saudita o l'Aràbia Saudí és un regne del sud-oest d'Àsia que ocupa la major part de la península d'Aràbia i limita amb Jordània, l'Iraq i Kuwait al nord, amb el golf Pèrsic, Qatar i els Emirats Àrabs Units a l'est, amb Oman al sud-est, amb el Iemen al sud i amb la mar Roja a l'oest.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Aràbia Saudita · Veure més »

As-Saffah

Abu-l-Abbàs Abd-Al·lah ibn Muhàmmad ibn Alí ibn Abd-Al·lah ibn al-Abbàs, més conegut pel seu làqab as-Saffah —— (727-754), primer califa abbàssida de Bagdad (750-754).

Nou!!: Història de la civilització islàmica і As-Saffah · Veure més »

As-Sàlih Ismaïl (aiúbida)

Al-Màlik as-Sàlih Imad-ad-Din Ismaïl ibn al-Màlik al-Àdil ——, conegut com a as-Sàlih Ismaïl o as-Sàlih Imad-ad-Din, (c. 1203-1251) va ser el soldà aiúbida de Damasc l'any 1237 i més tard del 1239 al 1245.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і As-Sàlih Ismaïl (aiúbida) · Veure més »

Ascaló

Ascaló és una ciutat moderna d'Israel i antigament fou una ciutat cananea, una de les cinc ciutats dels filisteus a la costa de la mar Mediterrània i un centre comercial fenici.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Ascaló · Veure més »

Úmar ibn Abd-al-Aziz

Úmar ibn Abd-al-Aziz o Úmar II (c. 682-720) fou califa omeia marwànida de Damasc (717-720).

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Úmar ibn Abd-al-Aziz · Veure més »

Assimilació cultural

Assimilació cultural és com s'anomena al procés d'integració d'un grup etno-cultural tal com els immigrants, grups ètnics minoritaris i altres dins del que es té establert com el comú a una comunitat més gran o dominant.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Assimilació cultural · Veure més »

Astúries

El Principat d'Astúries (eonavienc: Principao d'Asturias) o simplement Astúries és un país constituït en una comunitat autònoma d'Espanya, situada al nord de la península Ibèrica.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Astúries · Veure més »

Atemptats de l'11 de setembre de 2001

Els atacs de l'11 de setembre de 2001 (coneguts amb els numerònims 9/11 en el món anglosaxó i 11-S en el món llatí), van ser una sèrie de quatre atemptats suïcides coordinats per al-Qaeda als Estats Units el dimarts 11 de setembre de 2001.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Atemptats de l'11 de setembre de 2001 · Veure més »

Averrois

Abu-l-Walid Muhàmmad ibn Ruixd, més conegut simplement com a Ibn Ruixd i, a Occident, pel seu nom llatinitzat d'Averrois (Còrdova, 14 d'abril del 1126 — Marràqueix, 10 de desembre del 1198), fou un filòsof, teòleg, jurista, metge i astrònom andalusí del.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Averrois · Veure més »

Avicenna

Abu-Alí at-Hussayn ibn Abdullah ibn Sina (Afshana, prop de Bukharà, 980 - Hamadan, 1037), més conegut senzillament com a Ibn Sina, va ser un filòsof i metge musulmà persa molt reconegut, autor de més de 450 obres, entre les quals destaca el Cànon de la Medicina.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Avicenna · Veure més »

Índia

LÍndia (Bhārat), oficialment la República de l'Índia (Bhārat Gaṇarājya), és un estat del sud de l'Àsia.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Índia · Veure més »

Àfrica

LÀfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Àfrica · Veure més »

Àsia Central

L'Àsia Central és una de les regions geogràfiques menys clarament definides del món i el seu terme varia considerablement segons els criteris geogràfics, lingüístics, culturals o polítics que s'adoptin.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Àsia Central · Veure més »

Bagdad

Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Bagdad · Veure més »

Balutxistan (regió)

Balutxistan és una regió històrica del sud d'Àsia, dividida entre el Pakistan, l'Iran i l'Afganistan.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Balutxistan (regió) · Veure més »

Batalla de Covadonga

La batalla de Covadonga va ser la primera victòria militar de la cristiandat, a Ibèria, des de la conquesta musulmana del 711-718. Va ser lliurada a Covadonga, probablement l'estiu del 722. Després de la batalla es va crear un principat cristià independent a les muntanyes nord-occidentals de la península, que posteriorment es convertiria en el regne d'Astúries, convertint-se en un bastió de la resistència cristiana a l'expansió del domini musulmà. Per aquest motiu, la Batalla de Covadonga ha estat considerada, per molts historiadors, com el catalitzador de la Reconquesta del domini cristià sobre tota la península ibèrica. Per a alguns historiadors com José Luis Corral, professor d'Història medieval a la Universitat de Saragossa, la Batalla de Covadonga mai va existir i atribueix la seva invenció a la cort de cronistes del Rei Alfons III, aquesta resolució es basa en el fet que no s'ha trobat mai cap escrit de la batalla, ni en documents musulmans ni cristians de.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Batalla de Covadonga · Veure més »

Batalla de Hattin

La batalla de Hattin, també coneguda com la Batalla de les Banyes de Hattin va tenir lloc el dissabte 4 de juliol del 1187 en un congost a l'oest del mar de Galilea, entre els croats del Regne de Jerusalem i les forces de la dinastia Aiúbida.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Batalla de Hattin · Veure més »

Batalla de Karbala

La batalla de Karbala, lliurada del 9 al 10 d'octubre del 680 formà part de la Segona fitna (guerra civil islàmica).

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Batalla de Karbala · Veure més »

Batalla de la Forbie

La batalla de La Forbie, també coneguda com la batalla de Hiribyah, es va lliurar del 17 al 18 d'octubre del 1244 entre els exèrcits aliats del Regne de Jerusalem, els ordes militar dels croats, els aiúbides dissidents de Damasc, Homs i Kerak contra l'exèrcit egipci del soldà aiúbida As-Sàlih Ayyub, reforçat amb mercenaris corasmis.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Batalla de la Forbie · Veure més »

Batalla de Lepant (1571)

La batalla naval de Lepant ocorregué el 7 d'octubre de 1571 al golf de Lepant, al Peloponès (actual Grècia).

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Batalla de Lepant (1571) · Veure més »

Batalla de Marj ar-Ràhit (684)

El 684 els notables partidaris dels omeies es van reunir a Damasc i van decidir posar fi a la regència i van cridar al califat a Marwan ibn al-Hàkam, d'una altra branca omeia, que tenia el suport del general Ubayd-Al·lah ibn Ziyad, i que havia estat governador de Medina.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Batalla de Marj ar-Ràhit (684) · Veure més »

Batalla de Poitiers (732)

La Batalla de Poitiers (moltes vegades anomenada Batalla de Tours, i coneguda en el món àrab com a Balat aix-Xuhadà o Calçada dels Màrtirs), va tenir lloc el 10 d'octubre de l'any 732 entre les forces comandades pel líder franc Carles Martell i un exèrcit islàmic comandat per l'emir Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí entre les ciutats de Tours i Poitiers, a França.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Batalla de Poitiers (732) · Veure més »

Batalla de Siffín

La batalla de Siffín (maig - juliol de 657) és una batalla que tingué lloc durant la primera fitna i fou l'enfrontament bèl·lic que decidí la sort del dos pretendents al califat: Muàwiya ibn Abi-Sufyan, futur fundador de la dinastia dels omeies, i Alí ibn Abi-Tàlib, gendre del profeta Muhàmmad.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Batalla de Siffín · Veure més »

Batalla del Camell

La batalla del Camell fou un combat lliurat el 4 de desembre del 656 prop de Bàssora entre, d'un costat, el califa Alí ibn Abi-Tàlib i, de l'altre, la vídua del profeta, Àïxa bint Abi-Bakr, i alguns "companys del Profeta" (sahaba) com Talha ibn Ubayd-Al·lah at-Taymí i az-Zubayr ibn al-Awwam, aquests darrers considerats com els musulmans més influents després del mateix califa.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Batalla del Camell · Veure més »

Bíblia

La Bíblia és el conjunt de textos religiosos del cristianisme.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Bíblia · Veure més »

Beduïns

Petra, Jordània Els beduïns són àrabs nòmades que viuen als deserts del Nègueb, Sinaí, Sàhara i altres regions del nord d'Àfrica.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Beduïns · Veure més »

Beneficència

S'anomena beneficència al conjunt d'institucions que l'administració posa de franc a disposició dels més necessitats per a proveir-los sosteniment i desenvolupament físic i personal.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Beneficència · Veure més »

Bernat de Claravall

Bernat de Claravall (Castell de Fontaine-lès-Dijon, Dijon, 1090 - abadia de Claravall, 20 d'agost de 1153), abat de Claravall, fou un monjo i reformador francès principal difusor de l'orde monàstic cistercenc, per la qual cosa se'n considera cofundador.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Bernat de Claravall · Veure més »

Calendari musulmà

El calendari musulmà, calendari islàmic o calendari de l'Hègira (taqwīm-e hejri-ye qamari) és el calendari utilitzat en el món musulmà (a vegades en paral·lel amb el calendari gregorià) que determina les dates assenyalades de la religió islàmica.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Calendari musulmà · Veure més »

Califa

Califa (de l'àrab, ‘successor’, ‘substitut’, ‘representant’, ‘lloctinent’) és el títol que designava la màxima autoritat de l'islam, tant a nivell espiritual com polític.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Califa · Veure més »

Califat

200x200px El terme califat fa referència al primer sistema de govern establert en l'islam i va representar la unitat entorn del líder de l'''umma'' (comunitat musulmana).

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Califat · Veure més »

Califat Abbàssida

Els abbàssides (o) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Califat Abbàssida · Veure més »

Califat de Còrdova

El Califat de Còrdova, també conegut com a Califat omeia de Còrdova o Califat d'Occident, fou un califat proclamat per Abd al-Rahman III el 929 que posà fi a l'emirat independent instaurat per Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil el 756.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Califat de Còrdova · Veure més »

Califat Fatimita

El Califat Fatimita o Estat Fatimita fou un califat musulmà de l'edat mitjana, l'únic que tenia el xiisme ismaïlita com a religió oficial.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Califat Fatimita · Veure més »

Califat Omeia

El Califat Omeia (o) (661-750) va ser el segon dels quatre principals califats establerts després de la mort de Mahoma.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Califat Omeia · Veure més »

Campanyes de Mahoma

Aquesta llista de campanyes de Mahoma comprèn de manera exhaustiva totes les batalles, ràtzies i altres expedicions militars ordenades per Mahoma (Muhàmmad), el fundador de l'islam; inclou informació sobre les víctimes, els objectius i el tipus de campanya, així com les fonts primàries que les esmenten.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Campanyes de Mahoma · Veure més »

Carles Martell

Carles Martell (Herstal, actualment a Valònia, Bèlgica, 23 d'agost del 686 – 22 d'octubre del 741) fou majordom de palau dels tres regnes francs: Austràsia (714 - 741) i Nèustria i Borgonya (717 - 741).

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Carles Martell · Veure més »

Cartago

Cartago va ser una antiga ciutat del nord d'Àfrica, a l'actual Tunísia (a uns disset quilòmetres al nord-est de la capital d'aquest país), fundada per emigrants fenicis de Tir a finals del, segons la datació moderna més acceptada, i segons la llegenda, per la princesa fenícia Dido.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Cartago · Veure més »

Centralisme

Els estats unitaris es mostren en blau Un Estat unitari o Estat centralitzat és un Estat o país governat constitucionalment com una sola unitat, sovint amb només una assemblea legislativa, només un sistema judicial que supervisa els sistemes judicials locals, i només una constitució.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Centralisme · Veure més »

Cilícia

El regne armeni de Cilícia, 1199-1375. Mapa de les diverses regions tradicionals d'Àsia Menor. Cilícia fou una regió del sud-est d'Àsia Menor.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Cilícia · Veure més »

Classe social

Entenem com a classe social una forma d'estratificació social basada en l'existència d'uns grups d'individus que comparteixen una o diverses característiques comunes que els permeten ser identificats i auto-identificar-se en aquest grup.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Classe social · Veure més »

Comerç

Contenidors al port Elizabeth de Nova Jersey. El comerç és el conjunt d'activitats de compravenda de béns o serveis, sia pel seu ús, venda, o transformació.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Comerç · Veure més »

Comtat d'Edessa

El Comtat d'Edessa fou el primer estat croat, fundat l'any 1098 a conseqüència de la Primera Croada.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Comtat d'Edessa · Veure més »

Concili de Clarmont (1095)

El Concili de Clarmont va ser un sínode mixt d'eclesiàstics i laics de l'Església catòlica que va tenir lloc el novembre de 1095 a la localitat de Clarmont d'Alvèrnia i que va desencadenar la Primera Croada.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Concili de Clarmont (1095) · Veure més »

Conflicte arabo-israelià

El conflicte araboisraelià és aquell entre l'estat d'Israel i els seus veïns àrabs, en particular els palestins.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Conflicte arabo-israelià · Veure més »

Conquesta feudal hispànica

La conquesta feudal hispànica és un relat historiogràfic que il·lustra les etapes en què els pobles cristians i catòlics del nord de la península Ibèrica van conquerir de forma intermitent, al llarg d'una època de set segles, tota la resta dels territoris hispànics cap al sud sota sobirania de l'Àndalus.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Conquesta feudal hispànica · Veure més »

Conquesta musulmana de Pèrsia

La conquesta àrab de Pèrsia (en تجاوز اعراب., Tajāvoz arab, ‘l'atac dels àrabs', o ظهور اسلام. zohur-i eslam, ‘les albors de l'islam’) va conduir a la fi de l'Imperi Sassànida el 644, a la caiguda de la dinastia sassànida i a l'eventual declivi del zoroastrisme, la religió de l'Iran.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Conquesta musulmana de Pèrsia · Veure més »

Conrad III d'Alemanya

Conrad III (1093 – 15 de febrer de 1152) va ser el primer rei d'Alemanya de la casa Hohenstaufen.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Conrad III d'Alemanya · Veure més »

Constantinoble

Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Constantinoble · Veure més »

Corasmis

Els corasmis (en llatí chorasmii, en grec antic Χωράσμιοι) eren un poble de la Sogdiana esmentat per diversos autors antics.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Corasmis · Veure més »

Creta

Creta (Κρήτη) és l'illa més gran de Grècia i la cinquena de la Mediterrània.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Creta · Veure més »

Crisi del petroli del 1973

Benzinera abandonada l'hivern de 1973-1974, arran de la '''Crisi del Petroli''', a Potlatch, Estat de Washington, Estats Units La crisi del petroli del 1973 va ser una crisi econòmica iniciada l'octubre del 1973 quan els membres de l'Organització de Països Àrabs Exportadors de Petroli liderats per l'Aràbia Saudita van proclamar un embargament de petroli.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Crisi del petroli del 1973 · Veure més »

Cristianisme

Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Cristianisme · Veure més »

Croades

Història d'Ultramar'' de Guillem de Tir) Les croades foren una sèrie de guerres de religió iniciades, predicades i ocasionalment dirigides per l'Església Llatina en l'edat mitjana.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Croades · Veure més »

Croat (guerrer)

Croat fou el guerrer catòlic que va prendre part a les Croades, que es distingien per una creu cosida al pit i per la seva obediència a l'església a canvi de la protecció eclesiàstica sobre llurs béns i persones mentre durava l'expedició cap a Terra Santa.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Croat (guerrer) · Veure més »

Damasc

Damasc (en català medieval: Domàs) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Damasc · Veure més »

Dècada del 690

La dècada del 690 comprèn el període que va des de l'1 de gener del 690 fins al 31 de desembre del 699.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Dècada del 690 · Veure més »

Dírham

El dírham (pl.) fou una antiga moneda d'argent musulmana que valia la desena part del dinar d'or.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Dírham · Veure més »

Dinar

de l'Hègira. El dinar (de l'àrab دينار, dīnār, pl. دنانير, danānīr) és la unitat monetària de diversos estats del món, la majoria dels quals de llengua àrab o que antigament havien format part de l'Imperi Otomà, ja que històricament fou usada en terres musulmanes.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Dinar · Veure més »

Dinastia aiúbida

La dinastia aiúbida (kurd: ئەیووبیەکان, Eyûbiyan) fou la primera dinastia del Soldanat d'Egipte, fundat per Saladí el 1171 després d'abolir el Califat Fatimita.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Dinastia aiúbida · Veure més »

Dinastia bahrita

La dinastia bahrita o bahriyya fou una dinastia de sultans mamelucs que va governar Egipte del 1250 al 1389.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Dinastia bahrita · Veure més »

Dinastia seljúcida

300x300px La dinastia seljúcida o, simplement, els seljúcides fou una dinastia oghuz sunnita i contribuí a la tradició turcopersa a l'Orient Pròxim i l'Àsia Central durant l'edat mitjana.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Dinastia seljúcida · Veure més »

Egipte

Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Egipte · Veure més »

Emirat d'al-Jazira al-Khadrà

L'emirat d'Algesires o d'al-Jazira al-Khadrà fou un efímer estat musulmà de la península Ibèrica.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Emirat d'al-Jazira al-Khadrà · Veure més »

Emirat d'Al-Mariyya

L'emirat d'Almeria o Al-Mariyya fou un efímer estat musulmà que va existir a la comarca d'Almeria.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Emirat d'Al-Mariyya · Veure més »

Emirat d'Ixbíliya

L'emirat o taifa d'Ixbíliya fou un regne andalusí centrat en la ciutat d'Ixbíliya (Sevilla), governat per la dinastia abbadita entre 1023 i 1091.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Emirat d'Ixbíliya · Veure més »

Emirat de Balànsiya

L'emirat de Balànsiya o taifa de València fou un dels regnes musulmans creats arran de la fi del califat de Còrdova el 1010.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Emirat de Balànsiya · Veure més »

Emirat de Batalyaws

L'emirat de Batalyaws, conegut com a taifa de Badajoz o emirat de Badajoz fou un important emirat musulmà que va existir a la península Ibèrica.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Emirat de Batalyaws · Veure més »

Emirat de Carmona

L'emirat de Carmona fou un petit estat musulmà amb centre a la ciutat de Carmona que va existir del 1029 al 1051 i del 1145 al 1148.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Emirat de Carmona · Veure més »

Emirat de Granada

LEmirat, Taifa o Regne de Granada o Gharnata va ser un regne andalusí amb capital a Granada. El seu últim rei va ser Boabdil, que va perdre el tron davant els reis Catòlics el 2 de gener de 1492.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Emirat de Granada · Veure més »

Emirat de Mawrur

LEmirat de Mawrur o Taifa de Morón fou un petit estat que va nàixer cap a 1014, arran la desintegració del Califat de Còrdova.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Emirat de Mawrur · Veure més »

Emirat de Màlaqa

L'emirat de Màlaga o Màlaqa (o) fou un estat independent que es va formar a l'Àndalus arran del procés de desintegració del califat de Còrdova.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Emirat de Màlaqa · Veure més »

Emirat de Múrsiya

L'emirat de Múrsiya o taifa de Múrcia, fou un estat andalusí format a la vora del Segura arran la descomposició del califat de Còrdova, el 1013.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Emirat de Múrsiya · Veure més »

Emirat de Saraqusta

L'emirat de Saraqusta, taifa de Saragossa o regne de Saragossa fou un regne musulmà que al llarg del tingué com a capital Saraqusta, l'actual Saragossa.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Emirat de Saraqusta · Veure més »

Emirat de Tulàytula

L'emirat de Tulàytula, conegut com a taifa de Toledo o regne islàmic de Toledo, va ser una de les taifes de l'Àndalus, que posteriorment passaria a ser part del regne de Castella.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Emirat de Tulàytula · Veure més »

Emirat de Turtuixa

L'emirat de Turtuixa o taifa de Tortosa fou un estat independent que sorgí a principis del segle XI arran de la desintegració del califat de Qúrtuba.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Emirat de Turtuixa · Veure més »

Emirat de Walbà i Xaltix

La taifa de Huelva i Saltés, o emirat de Walba i Xaltix, fou un petit estat musulmà que va existir al Gharb al-Àndalus, a l'extrem sud-oest de la península Ibèrica, aproximadament entre els anys 1012 i 1053.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Emirat de Walbà i Xaltix · Veure més »

Escalada de conflicte

L'escalada de conflicte és el procés pel qual el conflicte creix en gravetat amb el temps.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Escalada de conflicte · Veure més »

Espanya

Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Espanya · Veure més »

Essenis

La mar Morta des de Massada Els essenis eren els membres d'una secta jueva fundada cap al, les principals comunitats de la qual es van establir a la riberes de la mar Morta.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Essenis · Veure més »

Estat sobirà

Un Estat sobirà, en el dret internacional, és una entitat política representada per un govern centralitzat que té sobirania en una àrea geogràfica.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Estat sobirà · Veure més »

Estats croats

L'Orient pròxim el 1135, amb els Estats Croats amb una creu vermella Els estats croats van ser quatre regnes catòlics del Llevant, fundats arran de la Primera Croada, que van existir del 1098 al 1291.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Estats croats · Veure més »

Estret de Gibraltar

Lestret de Gibraltar és un estret que comunica l'oceà Atlàntic amb la mar Mediterrània i que separa Europa d'Àfrica.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Estret de Gibraltar · Veure més »

Expansió de l'islam

Expansió durant el califat omeia, 661-750 Lexpansió de l'islam són les conquestes militars de la civilització àrab o musulmana que van fer caure l'Imperi Sassànida, el nord d'Àfrica, la península Ibèrica i parts de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Expansió de l'islam · Veure més »

Fàtima az-Zahrà

Fàtima bint Muhàmmad, més coneguda com Fàtima az-Zahrà (605-632) és la filla menor del profeta Muhàmmad i epònima de la nissaga que va governar el Califat Fatimita.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Fàtima az-Zahrà · Veure més »

Fe

''Triumph of Faith over Idolatry''. Jean-Baptiste Théodon (1646–1713) La fe és la creença no fonamentada en la raó o identificació en un déu, religió, realitat o ideal que es pren com a veritat existencial basada en l'experiència vital de les realitats no materials.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Fe · Veure més »

Felip II de França

Felip II de França, ''Felip August'' Felip II de França o Felip August (Gonesse 1165 - Mantes 1223), rei de França (1180-1223).

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Felip II de França · Veure més »

Feudalisme

El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social dut a terme durant l'edat mitjana a Europa, amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Feudalisme · Veure més »

Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic

Frederic I de Hohenstaufen (1122 - 10 de juny de 1190), anomenat el Barba-roja (Barbarossa en italià, Rotbart en alemany) va ser escollit Rei d'Alemanya a Frankfurt el 4 de març de 1152 i coronat a Aquisgrà el 9 de març, coronat Rei d'Itàlia a Pavia el 1154, i finalment coronat Sacre Emperador Romà pel Papa Adrià IV el 18 de juny de 1155.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Gassànides

Els gassànides foren un grup àrab cristià monofisita qui va fundar i dirigir un regne preislàmic àrab al territori que avui és Jordània.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Gassànides · Veure més »

Gaza

Gaza és una ciutat de Palestina que dona nom a una de les dues parts en què estan dividits els territoris palestins (Franja de Gaza i Cisjordània) i capital d'aquesta zona.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Gaza · Veure més »

Germans Musulmans

Els Germans Musulmans és un moviment polític de caràcter religiós musulmà, fundat a Egipte i estès a altres països àrabs.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Germans Musulmans · Veure més »

Gran Khorasan

El Gran Khorasan és el nom convencional donat a la regió del Khorasan.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Gran Khorasan · Veure més »

Gregori VIII

Gregori VIII (Benevent, 1100 - Pisa, 17 de desembre de 1187) va ser Papa de l'Església Catòlica el 1187.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Gregori VIII · Veure més »

Guerra afgano-soviètica

La guerra afgano-soviètica o invasió soviètica de l'Afganistan va ser el conflicte bèl·lic esdevingut a l'Afganistan entre 1979 i 1989.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Guerra afgano-soviètica · Veure més »

Guerra de l'Afganistan

La guerra de l'Afganistan (també anomenada pel comandament americà "Operació Llibertat Duradora") esclatà com una resposta dels Estats Units als atemptats de l'11 de setembre de 2001.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Guerra de l'Afganistan · Veure més »

Guerra del Golf

La guerra del Golf de 1991 va ser un conflicte bèl·lic entre Iraq i una coalició de forces de 34 estats sota un mandat de les Nacions Unides i liderades per l'exèrcit dels Estats Units.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Guerra del Golf · Veure més »

Guerra del Rif

La Guerra del Rif, coneguda també com la Guerra del Marroc o Guerra d'Àfrica (encara que hi ha d'altres guerres anteriors que varen tenir aquest nom), fou un conflicte derivat de la insurrecció de les tribus que vivien a la zona del Rif (regió de muntanya, al nord del Marroc) contra l'ocupació del colonialisme espanyol i francès, tot i que va afectar, sobretot, les tropes espanyoles.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Guerra del Rif · Veure més »

Guerra del Yom Kippur

La Guerra del Yom Kippur, Guerra del Ramadà o Guerra d'Octubre, també coneguda com la Guerra Araboisraeliana de 1973 o la Quarta Guerra Araboisraeliana, fou una guerra començada el 6 d'octubre de 1973 per Egipte i Síria per tal d'intentar recuperar els territoris perduts (el Sinaí i els Alts del Golan respectivament) en mans d'Israel el 1967 en la Guerra dels Sis Dies.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Guerra del Yom Kippur · Veure més »

Guerra Iran-Iraq

Guerra Iran-Iraq, 22 de setembre de 1980 - Teheran La guerra Iran-Iraq va ser un conflicte armat que enfrontà l'Iran i Iraq entre el setembre de 1980 i l'agost de 1988.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Guerra Iran-Iraq · Veure més »

Guerres de la Ridda

Les guerres de la Ridda (‘guerres d'apostasia’) van ser una sèrie de campanyes militars musulmanes per sufocar la rebel·lió d'algunes tribus àrabs contra el califa Abu-Bakr as-Siddiq, que van tenir lloc en els anys 632 i 633, immediatament després de la mort de Mahoma.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Guerres de la Ridda · Veure més »

Haiximita

Haiximita (de l'àrab) foren diverses dinasties àrabs provinents dels Banu Hàixim o ‘descendents de Hàixim ibn Abd-Manaf’, que era el besavi del profeta Muhàmmad.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Haiximita · Veure més »

Harun ar-Raixid

Abu-Jàfar Harun ar-Raixid, més conegut simplement com a Harun ar-Raixid (Rayy, 27 de març del 763 o febrer del 766 - Tus, 24 de març del 809), fou el cinquè califa de la dinastia abbàssida de Bagdad.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Harun ar-Raixid · Veure més »

Hègira

Lhègira (de l'àrab, ‘exili’, ‘ruptura’, ‘separació’, ‘emigració’, també en el sentit de ‘ruptura de llaços’) va ser la sortida de Mahoma de la Meca cap a l'oasi de Yathrib, antic nom de Medina.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Hègira · Veure més »

Hijaz

El regne del Hijaz i el Hijaz actual El Hijaz (‘la Barrera’) és una regió històrica del nord-oest de la Península d'Aràbia, pertanyent a l'Aràbia Saudita des de 1932.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Hijaz · Veure més »

Hixam ibn Abd-al-Màlik

Hixam ibn Abd-al-Màlik o, tot simplement, Hixam (691-6 de febrer del 743) fou califa omeia marwànida de Damasc (724-743).

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Hixam ibn Abd-al-Màlik · Veure més »

Ibrahim al-Imam

Abu-Ishaq Ibrahim ibn Muhàmmad ibn Alí ibn Abd-Al·lah ibn al-Abbàs ——, més conegut simplement com a Ibrahim ibn Muhàmmad o, sobretot, com a Ibrahim al-Imam ——, fou un membre de la família abbàssida i cap dels abbàssides abans de la conquesta del poder (742-749).

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Ibrahim al-Imam · Veure més »

Ibrahim ibn al-Walid

Ibrahim ibn al-Walid o, tot simplement, Ibrahim (- Gran Zab, 29 de gener de 750) fou califa omeia marwànida de Damasc (4 d'octubre de 744 - 4 de desembre de 744).

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Ibrahim ibn al-Walid · Veure més »

Idolatria

Adoració del Vedell d'or, un exemple d'idolatria en la tradició judeocristiana. Idolatria és un concepte abrahàmic per a l'adoració indeguda que es dona als ídols.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Idolatria · Veure més »

Iemen

El Iemen o República del Iemen és una república de la península d'Aràbia, al sud-oest d'Àsia, que forma part de l'Orient Pròxim.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Iemen · Veure més »

Il-kanat

Lil-kanat va ser un kanat mongol establert a Pèrsia al, fruit de les campanyes de Genguis Khan a Khwarizm durant els anys 1219-1224.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Il-kanat · Veure més »

Illa de Rodes

Topografia de Rodes. Rodes (en grec Ρόδος, Rodos) és l'illa més gran del Dodecanès i la més oriental de les illes principals de Grècia, a la mar Egea.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Illa de Rodes · Veure més »

Imam xiïta

Un imam xiïta (en àrab إمام, imām, "guia", "aquell que està davant") és el guia espiritual i temporal de la comunitat islàmica xiïta, on gaudeix d'una importància jeràrquica que no té l'imam en l'islam sunnita, on només representa la persona que dirigeix la pregària comunitària.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Imam xiïta · Veure més »

Imperi

Un imperi és un gran estat multiètnic, on el poder polític està dominat per una part o una persona, habitualment l'emperador, que té poder absolut.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Imperi · Veure més »

Imperi Mogol

L'imperi mogol fou un imperi turc-musulmà que dominà una gran part del subcontinent indi entre els anys 1527 i 1707.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Imperi Mogol · Veure més »

Imperi Otomà

L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Imperi Otomà · Veure més »

Imperi Romà d'Orient

L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Imperi Romà d'Orient · Veure més »

Imperi Safàvida

Mapa històric Shah Abbas-Safavida Els safàvides foren una dinastia que va governar a Pèrsia des del fins al.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Imperi Safàvida · Veure més »

Imperi Sassànida

LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Imperi Sassànida · Veure més »

Imperialisme

juncs xinesos durant les Guerres de l'Opi, provocades per les ambicions imperialistes de la Gran Bretanya. Limperialisme és l'expansió del propi territori o de la mateixa influència a força de dominar altres països i formar una unitat.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Imperialisme · Veure més »

Indústria

Burés al 1905, prop d'Anglès (la Selva). La indústria és el procés d'elaboració de productes a partir de primeres matèries com les instal·lacions i sistemes associats.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Indústria · Veure més »

Indonèsia

La República d'Indonèsia (Republik Indonesia en indonesi) és un Estat insular del sud-est d'Àsia situada a la Insulíndia, l'arxipèlag més gran del món, entre Indo-xina i Austràlia i entre els oceans Índic i Pacífic.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Indonèsia · Veure més »

Indus

El riu Indus i els seus afluents L'Indus (en hindi सिन्‍धु नदी, Sindhu nadi, conegut com a Sindhu en sànscrit; grec, Sinthos, llatí Sintus) és el principal riu del Pakistan, encara que neix a la Xina i travessa una part de territori de l'Índia.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Indus · Veure més »

Invasió de l'Iraq de 2003

La Invasió de l'Iraq (també anomenada Guerra de l'Iraq, Segona Guerra del Golf o Tercera Guerra del Golf) fou la invasió militar de l'Iraq duta a terme per part una coalició de països liderats pels Estats Units que va causar la caiguda del govern de Saddam Hussein i va suposar l'ocupació de l'Iraq per part de tropes nord-americanes i de la coalició la primavera de l'any 2003 en el marc de l'operació guerra contra el terrorisme encapçalada per l'administració Bush.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Invasió de l'Iraq de 2003 · Veure més »

Iran

La República Islàmica de lIran, anomenat simplement lIran, és un país de l'Orient Mitjà.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Iran · Veure més »

Iraq

LIraq o Irac, o el seu nom oficial República de l'Iraq, és un país majoritàriament musulmà de l'Orient Pròxim, situat al nord de la península aràbiga.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Iraq · Veure més »

Islam

La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Islam · Veure més »

Ismaïlisme

Lismaïlisme (esmāʿiliyān) és un dels corrents de l'islam xiïta.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Ismaïlisme · Veure més »

Ismael

Ismael és un personatge citat a la Bíblia i l'Alcorà com el fill primogènit d'Abraham, que tingué amb l'esclava Agar.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Ismael · Veure més »

Israel

Israel, oficialment l'Estat d'Israel (en hebreu:; en àrab), és un estat reconegut per l'àmplia majoria d'estats amb representació a l'ONU —no obstant això, no és reconegut per 32 estats—, ubicat a l'Orient Mitjà, en la regió oriental de la mar Mediterrània.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Israel · Veure més »

Jerusalem

Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Jerusalem · Veure més »

Judaisme

El judaisme és la religió del poble jueu.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Judaisme · Veure més »

Kaba

La Kaba, Ka'ba o KaabaEl mot Kaba inclou en àrab un so, (so faringi fricatiu/aproximant sonor), inexistent en català, que ha donat lloc a l'existència de diverses transcripcions.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Kaba · Veure més »

Karbala

El santuari i part de la ciutat Karbala, també coneguda com Karbala al-Muqàddassa o Karbala la Santa és una ciutat a l'Iraq, situada a uns 100 km al sud-oest de Bagdad a les coordenades 32.61°N, 44.08°E.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Karbala · Veure més »

Khadija bint Khuwàylid

Khadija bint Khuwàylid ibn Àssad al-Quraixiyya o, tot simplement, Khadija bint Khuwàylid, també coneguda com a Khadija al-Kubrà (literalment ‘Khadija la Gran’) o pel títol honorífic d'Umm-al-Muminín (‘Mare dels Creients’) (la Meca, 555-623) va ser la primera esposa del profeta Muhàmmad i la primera musulmana.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Khadija bint Khuwàylid · Veure més »

Kufa

Situació de Kufa a l'Iraq actual Kufa és una ciutat d'Iraq, a la riba del riu Eufrates, uns 170 km al sud de Bagdad i 10 km al nord-est de Najaf.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Kufa · Veure més »

La Meca

La Meca (‘Meca la Venerada’) és una ciutat de l'oest de la península Aràbiga.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і La Meca · Veure més »

Làkhmides

s. XV que descriu la construcció d'un dels castells d'Al-Hira, la capital dels làkhmides. Els làkhmides van ser un grup d'àrabs cristians que van viure al sud d'Iraq, i el 266 dC construïren la ciutat d'al-Hira.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Làkhmides · Veure més »

Líban

El Líban oficialment la República libanesa, és un estat de l'Orient Mitjà que fa frontera al nord i a l'est amb Síria, al sud amb Israel i Palestina, i a l'oest és banyat pel Mediterrani.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Líban · Veure més »

Lleó III (papa)

Lleó III (Roma, ? – 12 de juny del 816) fou Papa de l'Església catòlica de 795 al 816.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Lleó III (papa) · Veure més »

Lliga Àrab

La Lliga Àrab, oficialment anomenada Lliga d'Estats Àrabs, és una organització política internacional d'estats àrabs de l'Àfrica del Nord, la Banya d'Àfrica i l'Àsia occidental.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Lliga Àrab · Veure més »

Llista d'emperadors mogols

Els emperadors mogols foren els sobirans de l'Imperi Mogol que dominà el subcontinent indi entre els anys 1527 i 1858.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Llista d'emperadors mogols · Veure més »

Lluís IX de França

Per a altres sants o persones venerades amb el nom Lluís vegeu: Sant Lluís (desambiguació) Lluís IX de França (Poissy, prop de París, 1214 - Tunis, 1270), fou rei de França entre 1226 i 1270.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Lluís IX de França · Veure més »

Lluís VII de França

Lluís VII de França, dit el Jove (en francès Louis le Jeune) (1120 - París, 1180) fou rei de França entre 1137 i 1180.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Lluís VII de França · Veure més »

Mahdí

El mahdí (de l'àrab, ‘el ben guiat’) és, segons l'escatologia musulmana, el redemptor de l'islam que deslliurarà el món de l'error, la injustícia i la tirania al costat d'Issa (Jesús) abans del Yawm al-Qiyama o ‘Dia de la Resurrecció’.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Mahdí · Veure més »

Mahoma

Mahoma o Muhàmmad (de l'àrab), de nom complet Abu-l-Qàssim Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn Abd-al-Múttalib ibn Haixim ibn Abd-Manaf ibn Qussayy, fou un líder religiós, social i polític àrab i fundador de l'islam, una de les religions mundials.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Mahoma · Veure més »

Malaca

Malaca (Jawi: ملاك; malai: Melaka), conegut també com a Negeri Bersejarah (malai: estat històric) o Negeri Hang Tuah (estat Hang Tuah) és el segon estat més petit de Malàisia.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Malaca · Veure més »

Mamelucs

200x200px Els mamelucs (literalment ‘posseïts (per)’, ‘esclaus’) van ser uns soldats d'origen esclau convertits a l'islam que servien els califes i els soldans aiúbides durant l'edat mitjana.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Mamelucs · Veure més »

Mar Càspia

La mar Càspia o mar Caspiana és una mar tancada que ocupa la part més fonda d'una depressió entre Àsia i Europa, la Depressió caspiana, que és part de la gran depressió aralocaspiana.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Mar Càspia · Veure més »

Mar de Màrmara

La mar de Màrmara (en Marmara Denizi; en Θάλασσα τουΜαρμαρά, Thàlassa tu Marmarà), a l'antiguitat anomenada Propòntida (Propontis) és una mar continental molt tancada que connecta la mar Negra amb la mar Egea i que alhora separa la part asiàtica de Turquia de la part europea.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Mar de Màrmara · Veure més »

Mar Mediterrània

La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Mar Mediterrània · Veure més »

Marroc

El Marroc, oficialment el Regne del Marroc, és un estat del nord d'Àfrica.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Marroc · Veure més »

Marwan I

Abu-l-Qàssim o Abu-Abd-al-Màlik Marwan (I) ibn al-Hàkam o, més senzillament, Marwan I —— (623-685) fou califa omeia marwànida de Damasc (684-685).

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Marwan I · Veure més »

Marwan II

Marwan ibn Muhàmmad o Marwan II (vers 692-750), darrer califa omeia marwànida de Damasc, que governà des d'Haran (744-750).

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Marwan II · Veure més »

Medina

Medina, o, segons el seu nom oficial, al-Madina al-Munàwwara (en àrab, literalment ‘la Ciutat Il·luminada’), també anomenada Madínat an-Nabí (àrab: , ‘la Ciutat del Profeta’) o Madínat Rassul Al·lah (àrab: , ‘la Ciutat del Missatger de Déu’), és una ciutat de la regió de l'Hijaz, a l'Aràbia Saudita, capital de la província d'Al-Madina.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Medina · Veure més »

Merv

Merv o Merw (xinès: 木鹿, Mulu; per distingir-la de l'altra ciutat amb el mateix nom, Marw al-Rudh, els àrabs la van anomenar Marw aix-Xahijan), antigament centre de la satrapia de Margiana, i posteriorment Alexandria i Antioquia Margiana), fou una antiga ciutat situada a l'actual Turkmenistan, situada en un important oasi a l'Àsia Central, a la històrica ruta de la Seda, prop de l'actual Mary. Forma part del Patrimoni de la Humanitat en la llista de la UNESCO. De la metròpoli que va ser, en queda una vasta superfície de terra ondulada de la qual sobresurten les restes de les muralles, un parell de mausoleus i la ciutadella del castell del soldà. Els terratrèmols i els vents han destruït el poc que els mongols van deixar dempeus. De tota manera, es creu que la major part de les restes de Merv continuen enterrades. Els habitants moderns de la regió són turcmans de la tribu Tekke o Teke, i tadjiks; hi ha minories balutxis i brahuis. La capital regional és a Bayram Ali.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Merv · Veure més »

Mesopotàmia

Mesopotàmia al Creixent Fèrtil. Mesopotàmia (del grec antic, Me.so.po.taˈmi.a, ‘entre dos rius’) és l'antiga denominació de la regió situada entre l'Eufrates i el Tigris, que era dividida en dues parts: la Baixa Mesopotàmia, entre el golf Pèrsic i el punt on els dos rius s'acostaven a la mínima distància, anomenada sovint Babilònia o Sumer, i l'Alta Mesopotàmia, on es va desenvolupar la civilització semita d'Accàdia (Accad) i posterior d'Assíria, la civilització hurrita amb el regne de Mitanni, i va florir després el regne d'Assíria.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Mesopotàmia · Veure més »

Monarca

Un monarca és la persona que governa una monarquia, una forma d'estat (en oposició a la República) i una forma de govern en la qual una entitat política és governada o controlada per un individu que, en la majoria de casos, ha rebut aquesta funció per herència i l'exercirà de per vida o fins a l'abdicació.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Monarca · Veure més »

Mongol

El mongol és una llengua mongòlica dins de l'encara hipotètica família de llengües altaiques.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Mongol · Veure més »

Mongols

Distribució actual de les ètnies mongols i màxima expansió del seu Imperi Els mongols (en mongol: Mongol en mongol Mongγol; mongol cirílic: Монгол Mongol) són un grup ètnic originari de la Mongòlia actual, Rússia i la República Popular de la Xina, principalment en el que avui dia és la regió autònoma de Mongòlia interior i les repúbliques Buriàtia, Kalmukia, Tuvà i Yakutia de la Federació Russa.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Mongols · Veure més »

Monoteisme

El monoteisme (del Grec μόνος "únic" i θεός "déu") és la creença que només hi ha una deïtat, un ésser suprem que es coneix universalment com a Déu,Cross, F.L.; Livingstone, E.A., eds.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Monoteisme · Veure més »

Muàwiya ibn Abi-Sufyan

Muàwiya ibn Abi-Sufyan o Muàwiya I (602 - 680) fou califa omeia sufyànida de Damasc (661 - 680).

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Muàwiya ibn Abi-Sufyan · Veure més »

Mustafa Kemal Atatürk

Mustafà Kemal Atatürk (AFI musˈtafa keˈmal ataˈtyɾk) (Tessalònica, 1881 - Istanbul, 10 de novembre de 1938) va ser un polític turc.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Mustafa Kemal Atatürk · Veure més »

Musulmà

260x260px Població musulmana mundial per percentatge (Pew Research Center, 2009). Un musulmà és qui professa l'islam, una religió abrahàmica monoteista basada en l'Alcorà, que els musulmans consideren la paraula literal de Déu revelada al profeta Mahoma, i, amb menor autoritat que l'Alcorà, els ensenyaments i pràctiques atribuïts tradicionalment a Mahoma.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Musulmà · Veure més »

Nahda

La Nahda o Renaixement àrab (‘la Renaixença’) va ser un corrent intel·lectual del i inicis del tendent a la modernització de la societat àrab.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Nahda · Veure més »

Napoleó Bonaparte

fou un militar i home d'estat francès.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Napoleó Bonaparte · Veure més »

Nicea

Nicea (en llatí Nicaea, en grec antic Νίκαια) va ser una important ciutat de Bitínia.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Nicea · Veure més »

Nur-ad-Din

* Nur-ad-Din Mahmud, destacat emir zengita de Síria (Alep i Damasc) i Mossul (1146-1174), fill de Zengi.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Nur-ad-Din · Veure més »

Omeies

Els Banu Umayya o omeies van ser un llinatge àrab que va exercir el poder califal primer a Orient, amb capital a Damasc, i després a Al-Àndalus, amb capital a Còrdova.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Omeies · Veure més »

Organització de la Cooperació Islàmica

LOrganització de la Cooperació Islàmica, OCI, anomenada fins al 2011 Organització de la Conferència Islàmica, és un organisme internacional que agrupa estats de confessió musulmana.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Organització de la Cooperació Islàmica · Veure més »

Organització de Països Exportadors de Petroli

LOrganització de Països Exportadors de Petroli (OPEP) - en anglès OPEC, Organization of the Petroleum Exporting Countries) és un càrtel format per països productors de petroli amb la intenció de negociar conjuntament amb les empreses petrolieres temes referents a volums de producció, preus i drets d'explotació. Seu central de l'OPEP a Viena (Àustria) Fundada el 4 de setembre de 1960 a la Conferència de Bagdad, l'OPEP estava constituïda només per cinc països que signaren un acord que especificava la quantitat produïda de petroli i els preus per a l'exportació assignant quotes de producció als estats membres. L'OPEP té la seu central a Viena (Àustria). Les decisions de l'OPEP tenen una forta influència en els preus del petroli en els mercats internacionals. Un mostra d'això és la Crisi del Petroli de (1973) en la qual els països de l'OPEP es van negar a subministrar cru als països occidentals que havien donat suport a Israel en el seu conflicte amb Egipte (Guerra del Iom Kippur). Aquesta aturada en el subministrament, causa un fort augment en els preus que durà uns cinc mesos, del 17 d'octubre de 1973 al 18 de març de 1974. Posteriorment, el 7 de gener de 1975 decidiren augmentar el preu del cru un 10%. Al contrari que molts altres càrtels, l'OPEP ha tingut èxit en mantenir preus elevats durant períodes llargs de temps. Bona part d'aquest èxit es deu a la flexibilitat de l'Aràbia Saudita (principal país productor) que ha tolerat que altres països incomplissin el pacte reduint la seva pròpia producció per tal de compensar l'excés de producció dels països que excedien la seva quota. Tanmateix, la capacitat de l'OPEP d'augmentar preus és limitada, ja que un augment de preus comporta una disminució en el consum (per l'anomenat efecte renda) i per tant també dels ingressos dels països membres. Així mateix, degut a l'efecte substitució, un augment del preu del petroli provoca un augment del consum d'energies alternatives i un augment de la investigació en energies renovables.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Organització de Països Exportadors de Petroli · Veure més »

Orient Pròxim

L'Orient Pròxim en un sentit més ampli LOrient Pròxim o Pròxim Orient és un terme geogràfic que serveix per a designar diferents territoris segons geògrafs, arqueòlegs i historiadors, per una banda, i politòlegs, economistes i periodistes per l'altra.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Orient Pròxim · Veure més »

Palestina

Mapa actual de l'estat d'Israel Palestina (Pléixet - Palestina, o, Eretz Israel) és una regió històrica del Pròxim Orient compresa entre el mar Mediterrani i el Jordà, on actualment es troben l'estat d'Israel i els Territoris Palestins, sota l'Autoritat Nacional Palestina.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Palestina · Veure més »

Papa

El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Papa · Veure més »

Papa Eugeni III

Eugeni III (Montemagno, prop de Pisa, començament del s. XII - Tívoli, 8 de juliol de 1153) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1145 al 1153.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Papa Eugeni III · Veure més »

Pasai

Pasai fou un sultanat islàmic d'Indonèsia al nord de Sumatra.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Pasai · Veure més »

Pèrsia

Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Pèrsia · Veure més »

Península Ibèrica

La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Península Ibèrica · Veure més »

Politeisme

Processó dels déus al sarcòfag de Prometeu, c. 240 aC, al Museu del Louvre El politeisme (del grec: πολλοί θεός: molts déus) consisteix a creure i/o adorar molts déus o divinitats.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Politeisme · Veure més »

Primavera Àrab

efecte dòmino. La primavera àrab és el nom d'una sèrie d'aixecaments, manifestacions i protestes contra l'atur i les restriccions polítiques dels països àrabs entre 2010 i 2011.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Primavera Àrab · Veure més »

Primer califat

El primer califat, altrament anomenat califat dels califes ben guiats o califat dels raixidun, també conegut com a califat perfecte o califat ortodox, va ser el primer califat islàmic regit pels quatre primers successors (califes) del profeta Mahoma, coneguts tradicionalment com els «califes ben guiats», al-khulafà ar-raixidun, en àrab.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Primer califat · Veure més »

Primera Croada

La Primera Croada (1096-1099) va ser una expedició militar promoguda pel papa Urbà II per conquerir Jerusalem i alliberar del poder musulmà Jerusalem i altres llocs considerats sants, a més d'ajudar l'emperador romà d'Orient Aleix I Comnè a combatre els turcs que estaven envaint les seves terres a l'Àsia Central i Pèrsia.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Primera Croada · Veure més »

Primera fitna

La primera fitna (‘fitna de l'assassinat d'Uthman') o primera guerra civil islàmica (656-661), va ser una guerra amb repercussions essencials pel jove califat islàmic.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Primera fitna · Veure més »

Primera Guerra Mundial

La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Primera Guerra Mundial · Veure més »

Qays Aylan

Els Qays Aylan foren un grup àrab, una de les dues subdivisions dels Múdar.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Qays Aylan · Veure més »

Quraix

La tribu de Quraix o de Curaix o els quraixites —— era la tribu dominant a la Meca quan va sorgir l'islam, els membres de la qual s'encarregaven de la protecció de la Kaba.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Quraix · Veure més »

Regió de Síria

La regió de Síria (tr; en jeroglífic luvi: Sura/i; Συρία), coneguda a la literatura moderna com a «Gran Síria», «Síria-Palestina», o «el Llevant», és una regió a l'est de la mar Mediterrània.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Regió de Síria · Veure més »

Regne d'Anglaterra

El Regne d'Anglaterra fou un estat a l'oest d'Europa que ocupà la major part de l'illa de la Gran Bretanya i eventualment part del nord de l'actual França i que existí entre el i el, moment en el qual va esdevenir el Regne de la Gran Bretanya gràcies a la seva unió jurídica amb el Regne d'Escòcia.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Regne d'Anglaterra · Veure més »

Regne de Jerusalem

El Regne de Jerusalem va ser un regne cristià que es va establir al Llevant el 1099 després de la conquesta de Jerusalem en la Primera Croada.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Regne de Jerusalem · Veure més »

República de Qurtuba

La república de Qúrtuba / Qurṭuba o República de Còrdova va ser l'Estat que va sorgir en la ciutat de Còrdova i els seus voltants arran la desintegració del Califat de Còrdova, en 1031.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і República de Qurtuba · Veure més »

Revolució Abbàssida

La Revolució Abbàssida es refereix a la caiguda del califat omeia (661-750), el segon dels quatre grans califats en la història de l'islam, pel tercer, el Califat Abbàssida (750-1258).

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Revolució Abbàssida · Veure més »

Revolució islàmica

La revolució islàmica (en persa: انقلاب اسلامی, Enghelābe Eslāmi) de l'Iran és el conjunt d'esdeveniments que comporten el derrocament de la monarquia (personalitzada en el Xa Mohammad Reza Pahlavi) i la seva substitució per una República islàmica sota el lideratge de l'Aiatol·là Ruhol·lah Khomeini.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Revolució islàmica · Veure més »

Ricard Cor de Lleó

Ricard I d'Anglaterra va ser rei d'Anglaterra des del 6 de juliol de 1189 fins a la seva mort.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Ricard Cor de Lleó · Veure més »

Sacre Imperi Romanogermànic

El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Saladí

Saladí (Tikrit, actual Iraq, 1138 - Damasc, 4 de març de 1193), va ser un militar kurd,L'historiador medieval Ibn al-Athir recull un passatge d'un altre comandant: «…vostè i Saladí són kurds i no permetrà que el poder passi a mans dels turcs», cf.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Saladí · Veure més »

Samuel Phillips Huntington

Samuel Phillips Huntington (Ciutat de Nova York, 1927 – Martha's Vineyard, 2008) fou un professor de Ciències Polítiques de la Universitat Harvard conegut per la seva anàlisi de les relacions existents entre el govern civil i militar, la seva investigació sobre els cops d'estat en països del Tercer Món i la seva tesi sobre els conflictes socials futurs.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Samuel Phillips Huntington · Veure més »

Sant Joan d'Acre

Sant Joan d'Acre, o també Acco o Ptolemaida des de l'Edat antiga fins a l'Edat mitjana, fou el nom donat pels cristians a la ciutat que més tard es convertiria en Acre.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Sant Joan d'Acre · Veure més »

Síria

La República Àrab Siriana o, senzillament, Síria és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel i el Líban.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Síria · Veure més »

Segle V

El segle V és un període que inclou els anys compresos entre el 401 i el 500.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Segle V · Veure més »

Segle VI

El segle VI és un període de la primera edat mitjana que comprèn els anys inclosos entre el 501 i el 600.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Segle VI · Veure més »

Segle XI

El segle XI és un període de l'alta edat mitjana (o ja de l'edat mitjana central) que comprèn els anys inclosos entre el 1001 i el 1100.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Segle XI · Veure més »

Segona Croada

La Segona Croada (1147-1149) va ser la segona de les croades a Terra Santa.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Segona Croada · Veure més »

Segona fitna

La segona fitna o segona guerra civil islàmica fou un període de desordre polític i militar amb una sèrie de conflictes que aparentment no estaven connectats directament entre si que van envoltar al món islàmic durant el govern dels omeies arran de la mort del califa Muàwiya I.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Segona fitna · Veure més »

Setge de Damasc (1148)

El setge de Damasc va tenir lloc entre el 24 i el 29 de juliol de 1148 durant la Segona Croada.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Setge de Damasc (1148) · Veure més »

Setge de Jerusalem (1187)

El Setge de Jerusalem es va portar a terme del 20 de setembre al 2 d'octubre de 1187.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Setge de Jerusalem (1187) · Veure més »

Setge de la Meca (692)

El setge de la Meca del 692 formà part de la Segona guerra civil islàmica.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Setge de la Meca (692) · Veure més »

Sicília

Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Sicília · Veure més »

Soldanat de Rum

El Soldanat de Rum fou un soldanat establert el 1077 per membres del clan musulmà dels seljúcides després d'independitzar-se de l'Imperi Seljúcida.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Soldanat de Rum · Veure més »

Sudan

El Sudan, oficialment República del Sudan és un estat sobirà de la part nord-oriental de l'Àfrica.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Sudan · Veure més »

Sufyànides

La dinastia sufyànida o dels sufyànides fou la primera branca de la dinastia omeia de califes de Damasc, iniciada per Muàwiya I.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Sufyànides · Veure més »

Sulayman ibn Abd-al-Màlik

Sulayman ibn Abd-al-Màlik o, simplement, Sulayman (c. 674-717) fou califa omeia marwànida de Damasc (715-717).

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Sulayman ibn Abd-al-Màlik · Veure més »

Sultanat de Delhi

El sultanat de Delhi fou un antic estat musulmà de l'Índia que tenia la ciutat de Delhi per capital.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Sultanat de Delhi · Veure més »

Sultà

Un soldà o sultà (de l'àrab, i aquest de, ‘poder’) és un monarca que governa un país islàmic.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Sultà · Veure més »

Sumatra

Sumatra (en indonesi, Sumatera o Sumatra) és la sisena illa més gran del món (té aproximadament 470.000 km²) i la tercera més gran d'Indonèsia, després de Borneo i Nova Guinea.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Sumatra · Veure més »

Sunnisme

El sunnisme (literalment ‘gent de la tradició i la comunitat’, o simplement) és la branca principal de l'islam, representant gairebé el 90% dels musulmans.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Sunnisme · Veure més »

Taïf

Taïf és una ciutat de la província de la Meca de l'Aràbia Saudita, relativament a prop de la Meca de la que està a uns 100 km al sud-est.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Taïf · Veure més »

Taifa

S'anomenen taifes (de l'àrab, ‘part’, ‘secció’, ‘grup’, ‘facció’) al seguit de Principats musulmans independents en què es va desintegrar el califat de Còrdova després que durant l'anomenada Fitna de l'Àndalus, fos destronat el califa Hixam II, de la dinastia dels omeies, l'any 1009.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Taifa · Veure més »

Taifa de Granada

Lemirat de Gharnata, emirat zírida de Gharnata o taifa de Granada —— fou un dels estats que es van crear a l'Àndalus, arran la descomposició del califat de Còrdova.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Taifa de Granada · Veure més »

Taifa de Ronda

La taifa de Ronda o Runda fou un Estat de curta durada i petita extensió que va existir entre els anys 1039/40 i 1066 sobre els territoris al voltant d'aquella ciutat (cora de Takurunna).

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Taifa de Ronda · Veure més »

Taj Mahal

El Taj Mahal és un gran mausoleu a la ciutat d'Agra a l'Índia, a la vora del riu Yamuna.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Taj Mahal · Veure més »

Talha ibn Ubayd-Al·lah

Talha ibn Ubayd-Al·lah (? - 656) fou company de Mahoma i un dels primers conversos a l'islam.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Talha ibn Ubayd-Al·lah · Veure més »

Talibà

Bandera dels talibans amb la ''xahada'' Talibà és un mot d'origen paixtu (ṭālibān, plural en paixtu de l'àrab, ṭālib) que significa «estudiant», referint-se específicament en aquest cas a un «estudiant de religió».

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Talibà · Veure més »

Tànger

Tànger és una ciutat del nord del Marroc a les costes de l'estret de Gibraltar, capital de la regió de Tànger-Tetuan.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Tànger · Veure més »

Tàriq ibn Ziyad

Tàriq ibn Ziyad (m. ca. 720) fou un general amazic musulmà, governador de Tànger, mawla de Mussa ibn Nussayr, valí d'Ifríqiya i cap de les primeres tropes omeies que van conquerir el regne visigot de Toledo.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Tàriq ibn Ziyad · Veure més »

Teocràcia

La teocràcia (del grec θεός, ‘Deu’ y κράτος, ‘poder’, ‘govern: «govern de Deu») és una forma de govern que estableix que l'autoritat per governar, dirigir i decidir, no pertany al poble, com en el cas de la democràcia, sinó que pertany a Déu, i per tant, als seus representants ací a la Terra.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Teocràcia · Veure més »

Terra Santa

Terra santa és un terme que, en contexts estrictament religiosos, designa un territori poc definit de l'Orient Mitjà, entre el riu Jordà i la mar Mediterrània.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Terra Santa · Veure més »

Toledo

Toledo (en català antic Tolèdol) és la capital de la província de Toledo i al mateix temps de la comunitat autònoma de Castella-La Manxa.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Toledo · Veure més »

Tractat d'al-Hudaybiyya

El tractat d'al-Hudaybiyya- en àrab صلح الحديبية- fou un acord de treva realitzat en la vila homònima propera a la Meca, fet pel que és coneguda.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Tractat d'al-Hudaybiyya · Veure més »

Tresor públic

El tresor públic és un departament de l'administració pública d'un estat (sovint amb categoria de ministeri) que el representa en les seves relacions financeres amb els ciutadans, amb el banc central i amb altres països; també fa funcions de control i d'administració amb relació a la caixa de l'estat, el deute públic i altres aspectes de les finances públiques.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Tresor públic · Veure més »

Tribu (antropologia)

Tribu dels tobes, prop del riu Pilcomayo, 1892 Una tribu és un conjunt de persones amb un avantpassat comú i que viuen en un territori determinat.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Tribu (antropologia) · Veure més »

Turan-Xah ibn as-Sàlih Ayyub

Turan-Xah ibn as-Sàlih Ayyub ——, fou soldà del soldanat aiúbida de Damasc i del Soldanat aiúbida d'Egipte (1249-1250) Després d'haver passat la seva vida a Mesopotàmia, on havia estudiat jurisprudència, lògica i teologia, però el seu avi al-Kàmil ibn al-Àdil s'havia adonat ràpidament que els seus estudis no corregirien la seva malaptesa i manca d'informació.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Turan-Xah ibn as-Sàlih Ayyub · Veure més »

Umma (islam)

Lumma (‘comunitat’ o ‘nació’, amb la mateixa etimologia que, ‘mare’) designa, dins de l'islam, la «comunitat dels creients» més enllà de la seva nacionalitat, dels seus lligams familiars i de la divisió dels poders polítics que els governen.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Umma (islam) · Veure més »

Uthman ibn Affan

Uthman ibn Affan (c. 579 - 17 de juliol de 656) va ser un dels sahaba («companys») del profeta Muhàmmad.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Uthman ibn Affan · Veure més »

Xiisme

El xiisme (etimològicament de l'expressió, 'partit d'Alí' o 'facció d'Alí') és la segona variant més important de la fe islàmica després de la sunnita i abans del kharigisme, tot i que només representa entre un 10% i un 15% dels musulmans, la gran majoria iranians.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Xiisme · Veure més »

Xipre

Xipre és una illa de la Mediterrània.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Xipre · Veure més »

Yazid I

Yazid ibn Muàwiya o Yazid I —— (643-683) fou califa omeia sufyànida de Damasc (680-683).

Nou!!: Història de la civilització islàmica і Yazid I · Veure més »

1000

Sense descripció.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і 1000 · Veure més »

1037

El 1037 (MXXXVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і 1037 · Veure més »

1095

El 1095 (MXCV) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і 1095 · Veure més »

1099

Sense descripció.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і 1099 · Veure més »

1101

Sense descripció.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і 1101 · Veure més »

1144

El 1144 (MCXLIV) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і 1144 · Veure més »

1147

El 1147 (MCXLVII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і 1147 · Veure més »

1150

Sense descripció.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і 1150 · Veure més »

1171

Sense descripció.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і 1171 · Veure més »

1187

Sense descripció.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і 1187 · Veure més »

1190

El 1190 (MCXC) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і 1190 · Veure més »

1191

Sense descripció.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і 1191 · Veure més »

1198

Sense descripció.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і 1198 · Veure més »

1243

Sense descripció.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і 1243 · Veure més »

1250

Sense descripció.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і 1250 · Veure més »

1258

Sense descripció.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і 1258 · Veure més »

1297

; Països Catalans.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і 1297 · Veure més »

1334

El 1334 (MCCCXXXIV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і 1334 · Veure més »

1419

;Països Catalans.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і 1419 · Veure més »

1453

; Països Catalans; Resta del món.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і 1453 · Veure més »

1492

;Països Catalans.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і 1492 · Veure més »

15 de juliol

El 15 de juliol és el cent noranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і 15 de juliol · Veure més »

15 de maig

El 15 de maig és el cent trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і 15 de maig · Veure més »

1517

Sense descripció.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і 1517 · Veure més »

1556

;Països Catalans.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і 1556 · Veure més »

1571

;Països Catalans.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і 1571 · Veure més »

1605

Sense descripció.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і 1605 · Veure més »

17 de juny

El 17 de juny és el cent seixanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і 17 de juny · Veure més »

1700

Terratrèmol de Cascadia/tsunami.;Països Catalans.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і 1700 · Veure més »

1798

;Països Catalans.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і 1798 · Veure més »

1830

;Països Catalans.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і 1830 · Veure més »

1880

;Països Catalans.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і 1880 · Veure més »

1881

;Països Catalans.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і 1881 · Veure més »

1882

Barcelona, carrer de Pelai.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і 1882 · Veure més »

1912

;Països Catalans.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і 1912 · Veure més »

1920

Estació del Nord de Terrassa el '''1920'''.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і 1920 · Veure més »

1921

Països Catalans.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і 1921 · Veure més »

1922

;Països Catalans.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і 1922 · Veure més »

1924

;Països Catalans.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і 1924 · Veure més »

1926

;Països Catalans.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і 1926 · Veure més »

1928

Enderroc de les Quatre Columnes. Placa de la casa de la vila de Santa Pau Terrassa, Can Vinyals, al carrer Major, el 1928;Països Catalans.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і 1928 · Veure més »

1932

;Països Catalans.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і 1932 · Veure més »

1948

;Països Catalans.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і 1948 · Veure més »

1958

1958 (MCMLVIII) fou un any començat en dimecres.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і 1958 · Veure més »

1969

1969 fon un any normal del calendari gregorià (MCMLXIX) començat un dimecres, destacable per l'arribada de l'home a la lluna, els moviments socials LGBT i la creació d'Internet.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і 1969 · Veure més »

1973

1973 fon un any comú del calendari gregorià (MCMLXXIII) començat un dilluns.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і 1973 · Veure més »

1979

1979 (MCMLXXIX) fon un any començat en dilluns.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і 1979 · Veure més »

1980

1980 (MCMLXXX) fon un any de traspàs del calendari gregorià començat en dimarts.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і 1980 · Veure més »

1991

1991 (MCMXCI) fon un any normal segons el calendari gregorià, començat en dimarts.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і 1991 · Veure més »

1996

1996 (MCMXCVI) fou un any de traspàs començat en dilluns segons el calendari gregorià.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і 1996 · Veure més »

2001

2001 (MMI) fon un any normal del calendari gregorià començat en dilluns.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і 2001 · Veure més »

2003

2003 fon un any normal començat en dimecres segons el calendari gregorià.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і 2003 · Veure més »

2010

L'any 2010 fou un any normal començat en divendres en el calendari gregorià.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і 2010 · Veure més »

23 d'agost

El 23 d'agost és el dos-cents trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і 23 d'agost · Veure més »

570

Sense descripció.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і 570 · Veure més »

610

Sense descripció.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і 610 · Veure més »

622

El 622 (DCXII) fou un any comú començat en divendres que marca l'inici del calendari islàmic.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і 622 · Veure més »

628

Sense descripció.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і 628 · Veure més »

630

Sense descripció.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і 630 · Veure més »

632

El 632 fou un any de traspàs començat en dimecres i pertany als inicis de l'edat mitjana.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і 632 · Veure més »

634

El 634 (DCXXXIV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і 634 · Veure més »

638

Sense descripció.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і 638 · Veure més »

642

Sense descripció.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і 642 · Veure més »

644

Sense descripció.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і 644 · Veure més »

656

El 656 (DCLVI) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і 656 · Veure més »

657

El 657 (DCLVII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і 657 · Veure més »

661

El 661 (DCLXI) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і 661 · Veure més »

668

El 668 (DCLXVIII) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і 668 · Veure més »

672

El 672 (DCLXXII) fou un any de traspàs iniciat en dijous, tot i que a la seva època encara no rebia aquest nom.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і 672 · Veure més »

674

Sense descripció.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і 674 · Veure més »

680

Sense descripció.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і 680 · Veure més »

683

El 683 (DCLXXXIII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і 683 · Veure més »

684

Sense descripció.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і 684 · Veure més »

685

El 685 (DCLXXXV) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і 685 · Veure més »

692

Sense descripció.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і 692 · Veure més »

694

El 694 (DCXCIV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і 694 · Veure més »

698

Sense descripció.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і 698 · Veure més »

705

El 705 (DCCV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і 705 · Veure més »

711

;Països Catalans.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і 711 · Veure més »

715

El 715 (DCCXV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і 715 · Veure més »

716

Sense descripció.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і 716 · Veure més »

717

El 717 (DCCXVII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і 717 · Veure més »

718

Sense descripció.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і 718 · Veure més »

720

Sense descripció.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і 720 · Veure més »

724

El 724 (DCCXXIV) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і 724 · Veure més »

732

Sense descripció.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і 732 · Veure més »

743

El 743 (DCCXLIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і 743 · Veure més »

744

El 744 (DCCXLIV) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і 744 · Veure més »

748

El 748 (DCCXLVIII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і 748 · Veure més »

750

Sense descripció.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і 750 · Veure més »

756

Sense descripció.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і 756 · Veure més »

771

Sense descripció.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і 771 · Veure més »

8 de juny

El 8 de juny és el cent cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і 8 de juny · Veure més »

878

El 878 (DCCCLXXVIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і 878 · Veure més »

909

El 909 (CMIX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Nou!!: Història de la civilització islàmica і 909 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Història de l'Islam, Història de l'islam, Història de l’Islam, Història del món islàmic.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

SortintEntrant