Accés més ràpid que el navegador!
96 les relacions: Agustí d'Hipona, Al·legoria, Anno Domini, Antioquia de l'Orontes, Apòstol, Apologètica, Asmoneus, Àfrica Oriental, Àsia Meridional, Calígula, Celebracions jueves, Cenacle, Climent d'Alexandria, Conca del Mediterrani, Concili de Jerusalem, Constantí I el Gran, Corint, Creta, Crucifixió de Jesús, Culte imperial (antiga Roma), Deixeble (cristianisme), Dejuni, Diàspora jueva, Dispersió dels Apòstols, Dret romà, Edicte de Milà, Efes, Escatologia, Església de Jerusalem, Església primitiva, Evangeli, Fariseus, Fets dels Apòstols, Flavi Josep, Halacà, Ignasi d'Antioquia, Immortalitat, Imperi Romà, Imperi Selèucida, Ireneu de Lió, Jaume el Just (sant), Jeroni d'Estridó, Jesús de Natzaret, Joan Crisòstom, Judea romana, Literatura apocalíptica, Llista de nakharark, Luci Eli Sejà, Mar Mediterrània, Messies, ..., Messies jueu, Metropolità, Ministeri de Jesús, Miracles de Jesús, Mixnà, Mont Sió, Necròpolis, Nerva, Nou Testament, Orígenes, Paràbola (al·legoria), Pares apostòlics, Pau de Tars, Pentecosta, Període apostòlic, Període hel·lenístic, Primacia de Simó Pere, Primer Concili de Nicea, Primera Guerra Judeo-romana, Primers centres de la cristiandat, Prosèlit, Refrany, Regne de Déu, Resurrecció, Resurrecció de Jesús, Revolta dels Macabeus, Roma, Saduceus, Santa Cena, Sínode, Separació del cristianisme primitiu del judaisme, Sermó de la muntanya, Set esglésies d'Àsia, Set lleis dels fills de Noè, Seu Apostòlica, Sinagoga, Siríac, Successió apostòlica, Temple de Jerusalem, Tessalònica, Torà (llei jueva), Turó Vaticà, Vulgata, Xipre, Zelotes, 325. Ampliar l'índex (46 més) »
Agustí d'Hipona
Aureli Agustí (Aurelius Augustinus), més conegut com a Agustí d'Hipona o sant Agustí (Tagaste, 13 de novembre del 354 - Hipona, 28 d'agost del 430) és una de les figures més importants en el desenvolupament del cristianisme, considerat de fet com un dels pares de l'Església.
Nou!!: Història del cristianisme primitiu і Agustí d'Hipona · Veure més »
Al·legoria
Al·legoria de la justícia en una obra de Lucas Cranach L'al·legoria és un recurs literari consistent en una metàfora continuada.
Nou!!: Història del cristianisme primitiu і Al·legoria · Veure més »
Anno Domini
calcular la data de Pasqua Anno Domini (en llatí, a l'any del Senyor), abreujat AD, és un sufix que s'afegeix a una data i que indica que la xifra antecedent està referenciada a partir de l'any cristià del naixement de Jesucrist (Jesús de Natzaret), considerat l'inici de l'era cristiana.
Nou!!: Història del cristianisme primitiu і Anno Domini · Veure més »
Antioquia de l'Orontes
Antioquia fou la capital de l'Imperi Selèucida i més tard capital regional de l'Imperi Romà i l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Història del cristianisme primitiu і Antioquia de l'Orontes · Veure més »
Apòstol
''La Santa Cena'', pintura mural de la dècada de 1490 de Leonardo da Vinci que mostra l'últim sopar de Jesús i els seus dotze apòstols en la vigília de la seva crucifixió. Santa Maria delle Grazie, Milà. En la tradició cristiana, els apòstols, particularment els dotze apòstols (en grec απόστολος, apostolos, 'enviat' o 'emissari'), foren dotze homes jueus escollits d'entre els deixebles i enviats per Jesús de Natzaret a predicar l'evangeli als jueus, i després de la seva resurrecció als gentils arreu del món.
Nou!!: Història del cristianisme primitiu і Apòstol · Veure més »
Apologètica
Lapologètica en teologia i literatura consisteix en la defensa sistemàtica d'una posició o punt de vista.
Nou!!: Història del cristianisme primitiu і Apologètica · Veure més »
Asmoneus
Els asmoneus van ser una família jueva que va governar el regne de Judea entre l'any 140 aC i el 36 aC.
Nou!!: Història del cristianisme primitiu і Asmoneus · Veure més »
Àfrica Oriental
L'Àfrica Oriental forma part del continent africà i segons el criteri de regionalització de les Nacions Unides inclou els següents estats: Burundi, les Comores, Djibouti, Eritrea, Etiòpia, Kenya, Madagascar, Malawi, Maurici, les dependències franceses de Mayotte i la Reunió, Moçambic, Ruanda (tot i que per motius històrics se sol agrupar com a part d'Àfrica Central), Seychelles, Somàlia, Sudan del Sud, Tanzània, el Territori Britànic de l'Oceà Índic, Uganda, Zàmbia i Zimbàbue (sovint agrupat amb els països australs).
Nou!!: Història del cristianisme primitiu і Àfrica Oriental · Veure més »
Àsia Meridional
Àsia Meridional. Köppen mapa classificació del clima del sud d'Àsia. Àsia Meridional o Àsia del Sud és la regió geogràfica del món que agrupa els estats de les zones veïnes del Subcontinent indi.
Nou!!: Història del cristianisme primitiu і Àsia Meridional · Veure més »
Calígula
Gai Juli Cèsar August Germànic (llatí: Gaius Iulius Caesar Augustus Germanicus; nascut el 31 d'agost del 12 i mort el 24 de gener del 41), més conegut com a Calígula (Caligula), fou el tercer emperador de l'Imperi Romà entre el 37 i el 41.
Nou!!: Història del cristianisme primitiu і Calígula · Veure més »
Celebracions jueves
Les celebracions jueves són els dies que els jueus consideren sagrats o commemoracions seculars d'esdeveniments importants de llur història.
Nou!!: Història del cristianisme primitiu і Celebracions jueves · Veure més »
Cenacle
Una vista del ''"Cenacle"'' a l'edifici de Mont Sió Cenacle, de la paraula llatina Coenaculum, la paraula indicava el lloc on es sopava, però més generalment designava el pis superior de la casa al qual s'accedia per unes escales.
Nou!!: Història del cristianisme primitiu і Cenacle · Veure més »
Climent d'Alexandria
Titus Flavi Clement (Titus Flavius Clemens), més conegut com a Climent d'Alexandria (Κλήμης ὁ Ἀλεξανδρεύς) (c. 150 - c. 215 dC), va ser un teòleg i filòsof cristià que va ensenyar a l'Escola Catequètica d'Alexandria.
Nou!!: Història del cristianisme primitiu і Climent d'Alexandria · Veure més »
Conca del Mediterrani
La conca del Mediterrani són les terres i països que envolten el mar Mediterrani.
Nou!!: Història del cristianisme primitiu і Conca del Mediterrani · Veure més »
Concili de Jerusalem
El Concili de Jerusalem (o Conferència Apostòlica) és un nom aplicat a una reunió, que es descriu als Fets dels Apòstols i, probablement, a la qual es refereix Pau a l'carta als cristians de Galàcia (Gàlates 2).
Nou!!: Història del cristianisme primitiu і Concili de Jerusalem · Veure més »
Constantí I el Gran
Constantí I el Gran (Naissus, Dàcia, 27 de febrer de 272 - Ancicrona, Pont, 22 de maig de 337), fou el primer emperador romà que professà el cristianisme.
Nou!!: Història del cristianisme primitiu і Constantí I el Gran · Veure més »
Corint
Corint és una ciutat del Peloponès a Grècia, capital del nomós del seu mateix nom.
Nou!!: Història del cristianisme primitiu і Corint · Veure més »
Creta
Creta (Κρήτη) és l'illa més gran de Grècia i la cinquena de la Mediterrània.
Nou!!: Història del cristianisme primitiu і Creta · Veure més »
Crucifixió de Jesús
Velázquez, (1631) La crucifixió de Jesús, i la seva posterior mort, és una llegenda suposadament ocorreguda al.
Nou!!: Història del cristianisme primitiu і Crucifixió de Jesús · Veure més »
Culte imperial (antiga Roma)
A l'antiga Roma el culte imperial consistia en una sèrie de veneracions oficials que es realitzaven cap a l'emperador romà quan (generalment) ja havia mort, i passava a tots els efectes a considerar-se un déu del panteó romà.
Nou!!: Història del cristianisme primitiu і Culte imperial (antiga Roma) · Veure més »
Deixeble (cristianisme)
Al cristianisme, el terme deixeble fa referència a un seguidor de Jesús i es troba en el Nou Testament només en els Evangelis i els Fets dels Apòstols.
Nou!!: Història del cristianisme primitiu і Deixeble (cristianisme) · Veure més »
Dejuni
El dejuni és l'abstenció voluntària de prendre aliments ja sigui per raons mèdiques, d'higiene personal, espirituals o polítiques (en aquest darrer cas es parla de vaga de fam).
Nou!!: Història del cristianisme primitiu і Dejuni · Veure més »
Diàspora jueva
La diàspora jueva (en hebreu Galut גלות; en ídix Golus, exili) es refereix a la dispersió dels jueus arreu el món.
Nou!!: Història del cristianisme primitiu і Diàspora jueva · Veure més »
Dispersió dels Apòstols
Dispersió del cristianisme el 325 d.C. (blau fosc). Dispersió del cristianisme el segle VI (blau clar). La Dispersió dels Apòstols (llatí Divisio Apostolorum) era una festa celebrada en alguns llocs en commemoració de l'obra missionera dels Dotze Apòstols que es deia que havien establert la seus apostòliques.
Nou!!: Història del cristianisme primitiu і Dispersió dels Apòstols · Veure més »
Dret romà
El dret romà és el conjunt de normes jurídiques per les quals es va regir el poble de Roma al llarg de la seva història.
Nou!!: Història del cristianisme primitiu і Dret romà · Veure més »
Edicte de Milà
Constantí I, un dels impulsors de l'edicte pel qual es declarava la llibertat de culte. L'edicte de Milà fou un decret promulgat a la ciutat de Milà el 313 pels emperadors Constantí el Gran i Licini I, que van confirmar l'edicte de tolerància de Sàrdica i van precisar els seus termes.
Nou!!: Història del cristianisme primitiu і Edicte de Milà · Veure més »
Efes
Biblioteca de Cels Nice (filla d'Estix) Efes (Ephesus; Altolloc en català medieval) era una de les dotze ciutats de Jònia, prop de la desembocadura del riu Caïstre, i a la seva riba.
Nou!!: Història del cristianisme primitiu і Efes · Veure més »
Escatologia
El Judici Final, fresc de Michelangelo a la Capella Sixtina L'escatologia (del grec antic ἔσχατος darrer i λόγος paraula, estudi: 'estudi de la fi') tracta del destí del món, la vida després de la mort, el temps etern o les esperances de cada religió, és a dir, del conjunt de creences i coneixements que transcendeixen els límits temporals pròpiament humans.
Nou!!: Història del cristianisme primitiu і Escatologia · Veure més »
Església de Jerusalem
El temple de Jerusalem, freqüentat també pels jueus cristians abans de la seva destrucció LEsglésia de Jerusalem és la més antiga de les esglésies cristianes.
Nou!!: Història del cristianisme primitiu і Església de Jerusalem · Veure més »
Església primitiva
Sant Jaume el Just El paleocristianisme, església primitiva o cristianisme primitiu és el període inicial del cristianisme des de la crucifixió de Jesús de Natzaret (c. 30) fins al Primer Concili de Nicea (325).
Nou!!: Història del cristianisme primitiu і Església primitiva · Veure més »
Evangeli
'Papir 52', el manuscrit més antic conegut del Nou Testament Els evangelis constitueixen, per al cristianisme, el nucli primigeni i fonamental d'aquesta fe.
Nou!!: Història del cristianisme primitiu і Evangeli · Veure més »
Fariseus
Discussió sobre els tributs entre Jesús i els fariseus, segons Gustave Doré Els fariseus (Pərūšīm) va ser un moviment social i una escola de pensament jueus a l'est de la Mediterrània durant l'època del judaisme del Segon Temple.
Nou!!: Història del cristianisme primitiu і Fariseus · Veure més »
Fets dels Apòstols
Els Fets dels Apòstols és el cinquè llibre del Nou Testament de la Bíblia.
Nou!!: Història del cristianisme primitiu і Fets dels Apòstols · Veure més »
Flavi Josep
Josep, Josefus o Josep ben Maties (c. 37 - Roma, c. 100) (‘Josep, fill de Maties’), després conegut com a Tit Flavi Josep o, simplement, Flavi Josep, va ser un historiador jueu que deixà constància, en llengua grega, de les relacions entre l'Imperi Romà i el poble i la cultura jueves durant el segle I dC, i que redactà obres apologètiques sobre el judaisme primigeni.
Nou!!: Història del cristianisme primitiu і Flavi Josep · Veure més »
Halacà
Lhalacà (en hebreu:, halakhà, 'anar per la via recta', plural halakhot) designa el que es coneix com a 'Llei jueva', és a dir la institució judaica que reagrupa les sentències i prescripcions religioses amb la incorporació de les lleis talmúdiques i rabíniques, com costums i tradicions que regeixen la vida quotidiana dels jueus.
Nou!!: Història del cristianisme primitiu і Halacà · Veure més »
Ignasi d'Antioquia
Ignasi d'Antioquia (província romana de Síria, c. 35 dC - Roma, 108) conegut com a Ignasi el Teòfor o Ignasi el Deifer (epítet que vol dir —segons ell mateix— ‘aquell que porta Déu al cor’), fou un dels pares de l'Església del, mort vers l'any 107/116.
Nou!!: Història del cristianisme primitiu і Ignasi d'Antioquia · Veure més »
Immortalitat
''Allegoria dell'immortalità'' de Giulio Romano La immortalitat (o vida eterna) és el concepte d'existir o viure eternament (sense fi), o amb una durada indeterminada de temps.
Nou!!: Història del cristianisme primitiu і Immortalitat · Veure més »
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Nou!!: Història del cristianisme primitiu і Imperi Romà · Veure més »
Imperi Selèucida
LImperi Selèucida fou un dels estats sorgits de la descomposició de l'imperi d'Alexandre el Gran.
Nou!!: Història del cristianisme primitiu і Imperi Selèucida · Veure més »
Ireneu de Lió
va ser un bisbe grec conegut pel seu paper en l'orientació i l'expansió de les comunitats cristianes en el que ara el sud de França i, més àmpliament, per al desenvolupament de la teologia cristiana combatent l'heretgia i definint l'ortodòxia.
Nou!!: Història del cristianisme primitiu і Ireneu de Lió · Veure més »
Jaume el Just (sant)
Jaume conegut com a Jaume el Just o Jaume, germà del Senyor (Natzaret?, ? - Jerusalem, 62 dC) fou, segons el Nou Testament, un dels germans de Jesús de Natzaret i el líder de la comunitat cristiana de Jerusalem després de la partida dels apòstols de Jesús. Cal no confondre Jaume el Just amb els apòstols Jaume el Menor i Jaume el Major. Hegesip, cap al 180, l'anomena Jaume el Just a més de referir-s'hi com «Jaume, el germà del Senyor». És venerat com a sant per diferents confessions cristianes.
Nou!!: Història del cristianisme primitiu і Jaume el Just (sant) · Veure més »
Jeroni d'Estridó
Eusebi Jeroni Sofroni (Eusébios Sofrónios Ierónimos; Estridó vers 331/345 - Betlem, 30 de setembre del 420) fou un sacerdot cristià, confessor, teòleg i historiador.
Nou!!: Història del cristianisme primitiu і Jeroni d'Estridó · Veure més »
Jesús de Natzaret
Jesús de Natzaret (7-2 aC – 30-33 dC) és la figura central del cristianisme, en el qual també se l'anomena «Fill de Déu».
Nou!!: Història del cristianisme primitiu і Jesús de Natzaret · Veure més »
Joan Crisòstom
Joan Crisòstom (‘Joan el de la boca d'or’) fou un religiós, patriarca i sant grec.
Nou!!: Història del cristianisme primitiu і Joan Crisòstom · Veure més »
Judea romana
La província de Judea en el segle I Judea (hebreu: יהודה, Yehuda, "Lloança de Déu"; grec: Ιουδαία; llatí: Iudaea) fou una divisió administrativa romana sota l'autoritat d'un prefecte (militar) o procurador (civil) depenent del governador de la província de Síria.
Nou!!: Història del cristianisme primitiu і Judea romana · Veure més »
Literatura apocalíptica
La literatura apocalíptica és un conjunt d'escrits sorgits en la cultura hebrea i cristiana durant el període hel·lènic i romà (segles II i I aC i segles I fins a mitjan). Aquesta literatura, expressa, per mitjà de símbols i complexes metàfores la situació de sofriment del poble jueu o dels seguidors de Crist i la seva esperança en una intervenció messiànica salvadora o en el cas de l'apocalíptica cristiana en la Parusia o segona vinguda de Crist.
Nou!!: Història del cristianisme primitiu і Literatura apocalíptica · Veure més »
Llista de nakharark
Nakharark eren senyories hereditàries d'Armènia, sorgides abans de l'any 300.
Nou!!: Història del cristianisme primitiu і Llista de nakharark · Veure més »
Luci Eli Sejà
Luci Eli Sejà (en llatí Lucius Aelius Sejanus) va ser un militar romà, prefecte del pretori, instrument de la tirania de Tiberi.
Nou!!: Història del cristianisme primitiu і Luci Eli Sejà · Veure més »
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Nou!!: Història del cristianisme primitiu і Mar Mediterrània · Veure més »
Messies
En el judaisme, el messies (משיח, "l'ungit"; en hebreu estàndard) és un descendent del Rei David, que refarà la nació d'Israel i restaurarà el regne de David, tot portant la pau al món.
Nou!!: Història del cristianisme primitiu і Messies · Veure més »
Messies jueu
Llibre Mixné Torà de Maimònides.Metropolitan Museum of Art, Nova York. El Messies del judaisme (משיח - Mashiach o Moshiach), tradicionalment fa referència a un futur líder, o a un rei jueu, provinent de la línia de David, (és a dir, un descendent directe del David bíblic), qui serà ungit, i per tant esdevindrà l'ungit del poble d'Israel, i serà investit amb poder per governar, tant al poble jueu, com a la resta de la humanitat.
Nou!!: Història del cristianisme primitiu і Messies jueu · Veure més »
Metropolità
Macari II, Patriarca de Moscou. En l'Església Ortodoxa Russa un klobuk blanc és distintiu d'un metropolità. En la jerarquia de les esglésies cristianes, el rang d'arquebisbe metropolità, abreujat com a metropolità, designa al bisbe d'una metròpoli, és a dir, la capital d'una antiga província romana, una província eclesiàstica, o d'una capital regional.
Nou!!: Història del cristianisme primitiu і Metropolità · Veure més »
Ministeri de Jesús
El Ministeri de Jesús comprèn el període de la vida de Jesús des del seu baptisme fins a l'inici de la Passió.
Nou!!: Història del cristianisme primitiu і Ministeri de Jesús · Veure més »
Miracles de Jesús
''Jesús camina sobre l'aigua'', de Lluís Borrassà, 1411 Els miracles de Jesús són les accions supranaturals realitzades per Jesús durant el seu ministeri, i que estan recollits als evangelis on, segons l'evangeli de sant Joan, tan sols hi ha recollits alguns d'aquests fets.
Nou!!: Història del cristianisme primitiu і Miracles de Jesús · Veure més »
Mixnà
La Misnà o Mixnà (en hebreu:, "repetició") és la primera compilació integral de les lleis orals jueves i el document religiós més important després de la Bíblia.
Nou!!: Història del cristianisme primitiu і Mixnà · Veure més »
Mont Sió
Carretera del Papa, cap al cim del Mont Sió. El Mont Sió, també anomenat Monti-Sion (en hebreu: הר ציון, Har Tzion, mot que significa "turó erm"), fou una fortalesa o turó situat als afores de les actuals murades de la ciutat antiga de Jerusalem, però que en temps bíblics era part íntegra de la Ciutat.
Nou!!: Història del cristianisme primitiu і Mont Sió · Veure més »
Necròpolis
Vall dels Reis (Luxor)Una necròpolis (o necròpoli) és un cementiri o lloc de soterrament.
Nou!!: Història del cristianisme primitiu і Necròpolis · Veure més »
Nerva
Nerva, de nom complet Marc Cocceu Nerva (Marcus Cocceius Nerva) (8 de novembre del 30 - 27 de gener del 98), fou emperador de Roma de l'any 96 al 98.
Nou!!: Història del cristianisme primitiu і Nerva · Veure més »
Nou Testament
El Nou Testament, també dit Testament Grec o Escriptures gregues, és el recull de llibres de la Bíblia cristiana escrits després del naixement de Jesucrist.
Nou!!: Història del cristianisme primitiu і Nou Testament · Veure més »
Orígenes
Orígenes Orígenes (183/186 - c. 254; Ὠριγένης Ōrigénēs), fou exegeta, pensador i escriptor cristià, i un dels pares de l'Església cristiana que va exercir gran influència intel·lectual al seu temps i més endavant.
Nou!!: Història del cristianisme primitiu і Orígenes · Veure més »
Paràbola (al·legoria)
Una paràbola és una al·legoria que conté un ensenyament moral.
Nou!!: Història del cristianisme primitiu і Paràbola (al·legoria) · Veure més »
Pares apostòlics
Com a Pares apostòlics es considera a escriptors cristians de finals del i de la primera meitat del que segons la tradició van conèixer als apòstols de Jesús.
Nou!!: Història del cristianisme primitiu і Pares apostòlics · Veure més »
Pau de Tars
Pau de Tars conegut també com l'Apòstol dels Gentils i com Pau apòstol (originalment Saül de Tars o Saule, i després Pau), (Tars entre l'any 7 i l'any 10 - Roma 64 o 67), es considera una figura important en el desenvolupament, l'evangelisme i la predicació del cristianisme al món conegut de l'Imperi Romà, important intèrpret dels ensenyaments de Jesús de Natzaret.
Nou!!: Història del cristianisme primitiu і Pau de Tars · Veure més »
Pentecosta
Giotto a Pàdua. National Gallery a Londres. La Pentecosta (del llatí pentecoste literalment "cinquantena", venint del grec pentekosté (heméra) "el cinquantè dia"), Cinquagesma i popularment Pasqua de Pentecosta o Pasqua Granada o segona Pasqua és una celebració cristiana que s'escau el cinquantè dia després del Diumenge de Resurrecció i que commemora el descens de l'Esperit Sant sobre els apòstols i l'inici de llur activitat de l'evangelització, per això també se la coneix com la celebració de l'Esperit Sant.
Nou!!: Història del cristianisme primitiu і Pentecosta · Veure més »
Període apostòlic
El període apostòlic de la història del cristianisme és tradicionalment el període dels Dotze apòstols, que data des de la Crucifixió de Jesús (c. 30-33) i la Gran Comissió de Jerusalem fins a la mort de Joan l'Apòstol (c. 100) a Anatòlia.
Nou!!: Història del cristianisme primitiu і Període apostòlic · Veure més »
Període hel·lenístic
El període hel·lenístic o època hel·lenística (del al), llevat dels seus personatges importants com ara Alexandre Magne i Cleòpatra VII, es considera un període de transició, potser fins i tot de declivi o de decadència, entre l'esplendor del període clàssic de Grècia i el poder de l'Imperi Romà que li succeiria.
Nou!!: Història del cristianisme primitiu і Període hel·lenístic · Veure més »
Primacia de Simó Pere
Alguns cristians sostenen que Simó Pere va ser el més destacat dels apòstols, l'anomenat "Príncep dels Apòstols i l'afavorit per Jesús de Natzaret.
Nou!!: Història del cristianisme primitiu і Primacia de Simó Pere · Veure més »
Primer Concili de Nicea
El primer concili de Nicea fou el primer concili ecumènic celebrat l'any 325 a Nicea, una ciutat de l'Àsia Menor, convocat per l'emperador Constantí.
Nou!!: Història del cristianisme primitiu і Primer Concili de Nicea · Veure més »
Primera Guerra Judeo-romana
La Primera Guerra Judeo-romana o la Gran Revolta Jueva (en hebreu המרד הגדול, ha-Méred ha-Gadol), fou la primera de les tres principals rebel·lions dels jueus de la província de Judea contra l'Imperi Romà, i tingué lloc entre els anys 66 i 73 dC (la segona fou la Guerra de Kitus (115-117), i la tercera la revolta de Bar Kokhebà (132-135). Començà l'any 66, a causa de les tensions religioses entre grecs i jueus. Acabà quan les legions romanes, comandades per Tit, assetjaren i destruïren Jerusalem, saquejaren i incendiaren el Temple de Jerusalem (l'any 70), van destruir les principals fortaleses jueves (especialment Massada, l'any 73), i esclavitzaren o massacraren a gran part de la població jueva.
Nou!!: Història del cristianisme primitiu і Primera Guerra Judeo-romana · Veure més »
Primers centres de la cristiandat
El cristianisme primitiu (generalment es considera el període des del seu origen fins al 325) s'estengué des de la Mediterrània Oriental per tot l'Imperi Romà i més enllà, arribant tant a l'est com a l'Índia.
Nou!!: Història del cristianisme primitiu і Primers centres de la cristiandat · Veure més »
Prosèlit
Prosèlit (del koiné προσήλυτος), és un terme usat en la Septuaginta amb el significat d'«estranger», un nouvingut al Regne d'Israel, un «resident del país», i en el Nou Testament per a un pagà convers al judaisme.
Nou!!: Història del cristianisme primitiu і Prosèlit · Veure més »
Refrany
miniatura Un refrany (del llatí refringere) és l'exposició en forma de sentència d'una idea, de la qual traspua una conclusió, ensenyament o norma de conducta.
Nou!!: Història del cristianisme primitiu і Refrany · Veure més »
Regne de Déu
El Regne de Déu (del grec βασιλεία τοῦ θεοῦ, basileia tou theou) o Regne dels Cels és un concepte teològic emprat en el judaisme i en el cristianisme (i de manera menys important en l'islamMercer Dictionary of the Bible by Watson E. Mills, Edgar V. McKnight and Roger A. Bullard (May 1, 2001) page 490) per a referir-se al futur regnat o sobirania de Déu sobre totes les nacions de la terra.
Nou!!: Història del cristianisme primitiu і Regne de Déu · Veure més »
Resurrecció
''La Resurrecció de la Carn'', per Luca Signorelli La resurrecció (del llatí resurgere) és el fet de tornar a la vida després d'haver mort.
Nou!!: Història del cristianisme primitiu і Resurrecció · Veure més »
Resurrecció de Jesús
La resurrecció de Jesús és el punt central de la fe cristiana segons el qual Jesús de Natzaret va retornar a la vida corporal el tercer dia després de la seva mort per crucifixió, redimint d'aquesta manera els pecats del món i demostrant que l'home té accés a la 'vida eterna'.
Nou!!: Història del cristianisme primitiu і Resurrecció de Jesús · Veure més »
Revolta dels Macabeus
La revolta dels macabeus (מרד החשמונאים;: Επανάσταση των Μακκαβαίων) va ser una rebel·lió per part dels jueus, que va tenir lloc de 167 a 160 a. C., dirigida pels macabeus contra l'Imperi selèucida i la influència hel·lenística en la vida jueva.
Nou!!: Història del cristianisme primitiu і Revolta dels Macabeus · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Història del cristianisme primitiu і Roma · Veure més »
Saduceus
Els saduceus són els membres d'una de les quatre grans comunitats jueves de l'antiga Judea, junt amb els fariseus, els essenis i els zelotes.
Nou!!: Història del cristianisme primitiu і Saduceus · Veure més »
Santa Cena
La Santa Cena o Última Cena és el darrer àpat que Jesús de Natzaret va compartir amb els seus deixebles abans de ser crucificat.
Nou!!: Història del cristianisme primitiu і Santa Cena · Veure més »
Sínode
Un sínode és una reunió del bisbe amb els seus sacerdots per estudiar els problemes de la vida espiritual i donar vigor a les lleis eclesiàstiques, eliminant-ne els abusos, promovent la vida cristiana, fomentant el culte diví i la pràctica religiosa.
Nou!!: Història del cristianisme primitiu і Sínode · Veure més »
Separació del cristianisme primitiu del judaisme
''Crist expulsa els mercaders del Temple'', d'El Greco, 1600. La separació del cristianisme primitiu del judaisme es dugué a terme durant els primers segles després de Crist.
Nou!!: Història del cristianisme primitiu і Separació del cristianisme primitiu del judaisme · Veure més »
Sermó de la muntanya
El Sermó de la muntanya fou, segons l'Evangeli de Mateu, un sermó que pronuncià Jesús de Natzaret prop del 30 dC als seus deixebles i a una gran multitud. La tradició diu que el sermó va tenir lloc al vessant d'una muntanya (d'ací el seu nom).
Nou!!: Història del cristianisme primitiu і Sermó de la muntanya · Veure més »
Set esglésies d'Àsia
Illa de Patmos on, segons la tradició cristiana l'apòstol Joan de Patmos va ser exiliat Les set esglésies d'Àsia o set esglésies de l'Apocalipsi són set comunitats diocesanes esmentades en el Llibre de l'Apocalipsi del Nou Testament.
Nou!!: Història del cristianisme primitiu і Set esglésies d'Àsia · Veure més »
Set lleis dels fills de Noè
Les Set lleis dels fills de Noè (en hebreu: שבע מצוות בני נח) són segons el judaisme, el nombre de manaments bàsics d'origen diví que van ser lliurats al profeta Noè, els quals han de ser obeïts pels fills de Noè, és a dir per tota la humanitat.
Nou!!: Història del cristianisme primitiu і Set lleis dels fills de Noè · Veure més »
Seu Apostòlica
Es designa amb el terme Seu Apostòlica, les cinc ciutats on es trobaven les Esglésies originals del cristianisme, que es considera que van ser fundades pels Apòstols de Jesús i que constituïen les Antigues Pentarquies.
Nou!!: Història del cristianisme primitiu і Seu Apostòlica · Veure més »
Sinagoga
Una sinagoga (del grec συναγωγή synagoge, que significa "reunió" o "assemblea") és el lloc d'estudi i oració pels jueus.
Nou!!: Història del cristianisme primitiu і Sinagoga · Veure més »
Siríac
El siríac (en siríac) és un conjunt de dialectes de l'arameu, una llengua semítica parlada a l'Orient Mitjà; durant el seu apogeu es va parlar a la major part del Creixent Fèrtil.
Nou!!: Història del cristianisme primitiu і Siríac · Veure més »
Successió apostòlica
La successió apostòlica és una doctrina teològica cristiana en què els apòstols transmeten la seva autoritat als seus successors, els bisbes, a través de la imposició de les mans, en el context del sagrament de l'Orde Sacerdotal.
Nou!!: Història del cristianisme primitiu і Successió apostòlica · Veure més »
Temple de Jerusalem
Maqueta del Segon temple de Jerusalem. Dibuix del Temple segons la visió d'Ezequiel. ''Mont del Temple'' Arc de Titus: Triomf de l'emperador Titus a la Quadrriga, acompanyat de la Deessa de la Victòria Alada. Arc de Titus: Trofeus del saqueig del Temple de Jerusalem (menorah, un fanal de set braços, la taula de pa amb els vasos sagrats, les trompetes de plata), les tauletes enumeren els objectes robats i les ciutats conquerides. El Temple de Jerusalem fou un santuari del poble d'Israel, situat a l'esplanada del mont Mòria, a la ciutat de Jerusalem, on actualment hi ha les mesquites de La Roca i d'Al-Aqsa.
Nou!!: Història del cristianisme primitiu і Temple de Jerusalem · Veure més »
Tessalònica
Tessalònica o Tessalonica (Θεσσαλονίκη), dita també Salònica o, en català medieval, Salonic, és una ciutat de Grècia, capital de la regió de Macedònia central i cap del nomós de Tessalònica.
Nou!!: Història del cristianisme primitiu і Tessalònica · Veure més »
Torà (llei jueva)
La Torà (de l'hebreu,, transl. Torah) és el text que conté la llei i el patrimoni identitari del poble israelita; constitueix la base i el fonament del judaisme.
Nou!!: Història del cristianisme primitiu і Torà (llei jueva) · Veure més »
Turó Vaticà
El turó Vaticà (en llatí Collis Vaticanus, en italià Colle Vaticano) és el nom donat, molt abans de l'inici de la cristiandat, a un dels turons situats a l'oest del riu Tíber, el costat oposat a aquell on se situen els set turons tradicionals de Roma.
Nou!!: Història del cristianisme primitiu і Turó Vaticà · Veure més »
Vulgata
Evangeli de Joan, de la Vulgata clementina. La Vulgata és la versió llatina de la Bíblia realitzada al principi del i oficialitzada pel concili de Trento (1545–63).
Nou!!: Història del cristianisme primitiu і Vulgata · Veure més »
Xipre
Xipre és una illa de la Mediterrània.
Nou!!: Història del cristianisme primitiu і Xipre · Veure més »
Zelotes
Els zelotes eren grups radicals a l'Israel del fundat per Judes el Galileu poc després de néixer Jesús.
Nou!!: Història del cristianisme primitiu і Zelotes · Veure més »
325
El 325 (CCCXXV) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Història del cristianisme primitiu і 325 · Veure més »
