Comunicació

429 les relacions: ABC (diari), Acta de consagració i dotació de la catedral d'Urgell, Acte de cort, Agència Catalana de Notícies, Alemanya, Alexandre Galí i Coll, Almassora, Almussafes, Alta Cerdanya, Amèrica, Andalusia, Andreu Febrer i Callís, Anglaterra, Anglès, Antiga Roma, Antoni de Bofarull i Brocà, Antoni Rovira i Virgili, Antoni Tàpies i Puig, Ara (diari), Ariel (revista), Arnau Puig i Grau, Arthur Rimbaud, Arxiu Capitular d'Urgell, Assemblea de Catalunya, Ausiàs March, Avui, Òmnium Cultural, À Punt FM, À Punt Mèdia, Àngel Guimerà i Jorge, Barça TV, Barbarisme, Barcelona, Bernat Desclot, Bilingüisme, Bisbat d'Urgell, Blanquerna, Bonaventura Carles Aribau i Farriols, Burgesia, Camil Geis i Parragueras, Campidano di Cagliari, Canal Nou, Canal Super3, Cançó de Santa Fe, Cancelleria Reial, Cantó, Capítol de cort, Carlemany, Carles II de Castella, Carles Riba i Bracons, ..., Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Castella, Castellanització, Castellà, Catalanisme, Català, Català a la Regió de Múrcia, Català a Malta, Català barceloní, Català modern, Catalunya, Catalunya (revista), Catalunya Informació, Catalunya Música, Catalunya Nova, Catalunya Ràdio, Catalunya Vella, Catedral de Barcelona, Cònsol (diplomàcia), Celtes, Charles Pierre Baudelaire, Ciència, Cinema, Clàssic, Clergat, Codi de Recesvint, COM Ràdio, Compromís de Casp, Comtat (edat mitjana), Comtat de Barcelona, Comunitat autònoma, Concili de Tours, Conflent, Conquesta de la ciutat de Balansiya, Conquesta del Regne de Múrcia (1265-1266), Conquesta feudal hispànica, Conquesta omeia d'Hispània, Consell insular, Consum, Corona d'Aragó, Corona de Castella i Lleó, Corts de Barcelona (1413), Costums de Tortosa, Crònica de Ramon Muntaner, Cristòfor Despuig, Cristianisme, Cronologia de la repressió del català, Cultura dels camps d'urnes, Curial e Güelfa, Dau al Set, Dau al set, Dècada del 1920, Decadència, Decrets de Nova Planta, Diari de Balears, Diari de Girona, Diccionari, Diccionari català-valencià-balear, Diglòssia, Dinastia borbònica, Dinastia Trastàmara, Dret, Ducat de Neopàtria, Edat mitjana, Educació, El 33, El 9 Nou, El País, El Periódico, El Punt, El Punt Avui, El Temps, Elegies de Bierville, Emigració catalana del segle XVIII a Isla Cristina, Empúries, Empordà, Enric Prat de la Riba i Sarrà, Enric Vicent Sòria i Parra, Escriptura, Espai català de comunicació, Espanya, Espill (Jaume Roig), Esport3, Estat nació, Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932, Evangeli, Extremadura, Fènix (ocell), Felip IV de Castella, Felip V d'Espanya, Feliu Formosa i Torres, Fenicis, Ferran d'Antequera, Ferran el Catòlic, Festival de la Cançó d'Eurovisió, Feudalisme, Filosofia, Flaix FM, França, Francès, Francesc de Borja Moll i Casasnovas, Francesc Fontanella i Garraver, Francesc Vicent Garcia i Ferrandis, Francisco Franco Bahamonde, Francs, Franquisme, Frederic Soler i Hubert, Frederic-Pau Verrié i Faget, Furs de València, Gabriel Ferrater i Soler, Galaicoportuguès, Gaspar de Guzmán y Pimentel, Gòtia, Generalitat de Catalunya, Generalitat republicana, Generalitat Valenciana, Genocidi cultural, Germànics, Grècia, Grecs, Greuges de Guitard Isarn, Greuges dels homes de Sant Pere de Graudescales, Grisons, Guerra civil, Guerra Civil catalana, Guerra dels Segadors, Homilies d'Organyà, IB3 Ràdio, IB3 Televisió, Ibers, Illes Balears, Imperi Carolingi, Imperi Romà, Imperi Romà d'Occident, Institut d'Estudis Catalans, Institut Ramon Llull, Internet, Isabel I de Castella, Italià, Itàlia, Jacint Verdaguer i Santaló, Jaume Cabré i Fabré, Jaume el Conqueridor, Jaume March II, Jaume Roig, Jesús Moncada i Estruga, Joan Boscà i Almogàver, Joan Brossa i Cuervo, Joan Manuel Serrat i Teresa, Joan Oliver i Sallarès, Joan Ponç i Bonet, Joan Ramis i Ramis, Joan Roís de Corella, Joan Salvat-Papasseit, Joan Triadú i Font, Joan-Josep Tharrats i Vidal, Joanot Martorell, Joaquim Rubió i Ors, Joaquim Xirau i Palau, Jocs Florals, Joguina, Jordi de Sant Jordi, Josep Carner i Puig-Oriol, Josep Gifreu i Pinsach, Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau, Josep Maria Solé i Sabaté, Josep Palau i Fabre, Josep Pla i Casadevall, Josep Romeu i Figueras, Josep Vicenç Foix i Mas, Juan Ramón Masoliver Martínez de Oria, Julià de Jòdar i Muñoz, Jurament de pau i treva del comte Pere Ramon de Pallars Jussà al bisbe d'Urgell, Jurament de Radulf Oriol, Justícia, L'Alguer, L'Avenç, L'Esportiu, La Humanitat, La orfaneta de Menargues o Catalunya agonisant, La Publicitat, La Seu d'Urgell, La Vanguardia, La Veu de Catalunya, Lamalla.cat, Lèxic català, Les quatre grans Cròniques, Literatura, Literatura catalana, Literatura popular, Llatí, Llatí vulgar, Lleida, Llengües germàniques, Llengües occitanoromàniques, Llengües retoromàniques, Llengües romàniques, Llengua estàndard, Llengua koiné, Llengua oficial, Llibre d'Amic e Amat, Llibre de contemplació en Déu, Llibre de l'orde de cavalleria, Llibre Jutge, Llista de comtes de Barcelona, Llorenç Villalonga i Pons, Lluís Domènech i Montaner, Madrid, Mallorca, Malta, Mancomunitat de Catalunya, Manuel de Pedrolo i Molina, Marca Hispànica, Mare Nostrum (programa), Martí l'Humà, Matèria de Bretanya, Mèxic, Música, Mercè Rodoreda i Gurguí, Minoria nacional, Miquel Martí i Pol, Miquel Tarradell i Mateu, Mitjà de comunicació de masses, Modest Cuixart i Tàpies, Muret, Nació Digital, Nacionalisme, Napoleó Bonaparte, Narcís Oller i de Moragas, Núria Perpinyà i Filella, Normalització lingüística, Normes ortogràfiques, Nou Ràdio, Nova Cançó, Occità, Occitània, Odissea, Ofensiva de Catalunya, Olot, Olympia (París), Ona FM, Orfeó Català, Ortografia, País Valencià, Països Catalans, Pacià de Barcelona, Palomera, Parlament de Catalunya, Península, Península Ibèrica, Pere Calders i Rossinyol, Pere el Cerimoniós, Pere March (poeta), Pere Ramon I de Pallars Jussà, Pere Serafí, Plataforma per la Llengua, Pompeu Fabra i Poch, Portuguès, Prefecte, Premsa, Principat, Principat de Catalunya, Procés de romanització, Prospecte, Quim Monzó, RAC 105, RAC 105 TV, RAC1, Racó Català, Ramon Llull, Ràdio, Ràdio Barcelona, Ràdio Flaixbac, Reforma ortogràfica, Regió7, Regne de Múrcia, Regne Franc, Rei Artús, Reial Acadèmia Espanyola, Reis Catòlics, Renaixement carolingi, Renaixença, Repressió franquista, Ressorgiment, Retòrica, Revista, Roma, Romanç (poesia), Romanès, Romanticisme, Romània, Rosselló, Salvador Espriu i Castelló, Sard, Sardenya, Sàpiens, Sí Ràdio, Segle V, Segle VI, Segle XIV, Segre (diari), Sermó, Serra d'Or, Sicília, Societat, Sociolingüística, Stéphane Mallarmé, Substrat català, Superstrat, Tancament de Radiotelevisió Valenciana, Tarragona, Teatre, Tecnologia, Televisió, Teologia, Tirant lo Blanc, Toponímia, Tractat dels Pirineus, Transició democràtica espanyola, Trobador, TV3, Usatges de Barcelona, València, Valenciana prosa, Vallespir, Vallfogona de Riucorb, Venda de Ramon i cònjuge Adaleiz a Iosfred, prevere, Veneçuela, Videojoc, VilaWeb, Visigots, Xarxa Vives d'Universitats, 1034, 1080, 1095, 1098, 1213, 1218, 1229, 1232, 1233, 1245, 1261, 1282, 1283, 1315, 1319, 1327, 1387, 1397, 1410, 1412, 1433, 1435, 1455, 1459, 1460, 1462, 1479, 1490, 1497, 1516, 1557, 1640, 1659, 1700, 1712, 1833, 1862, 1877, 1891, 1913, 1939, 1941, 1945, 3/24, 324 (publicació digital), 801, 8tv. Ampliar l'índex (379 més) » « Shrink índex

ABC (diari)

ABC és un diari espanyol conservador i monàrquic imprès a Madrid des del 1903.

Nou!!: Història de la llengua catalana і ABC (diari) · Veure més »

Acta de consagració i dotació de la catedral d'Urgell

L'Acta de consagració i dotació de la catedral de la Seu d'Urgell, també coneguda com a Acta de consagració de la catedral de la Seu d'Urgell, fou escrita en llatí es creia que l'any 819 o el 839, dona testimoni del català primitiu i recull els primers noms de lloc amb forma plenament catalana, com Ferrera o Palomera, al Pallars.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Acta de consagració i dotació de la catedral d'Urgell · Veure més »

Acte de cort

Durant les edats medieval i moderna es va donar el nom genèric d'acte de cort (acta curiae) a moltes accions i/o pactes acordats durant una Cort tinguda en els estats de la Corona d'Aragó.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Acte de cort · Veure més »

Agència Catalana de Notícies

L'Agència Catalana de Notícies (ACN) és una agència de notícies catalana de caràcter públic i multimèdia, que es va fundar l'any 1999.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Agència Catalana de Notícies · Veure més »

Alemanya

Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Alemanya · Veure més »

Alexandre Galí i Coll

Alexandre Galí i Coll (Camprodon, Ripollès, 1886 - Barcelona, 29 de maig de 1969) fou un pedagog, lingüista i historiador català.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Alexandre Galí i Coll · Veure més »

Almassora

Almassora és un municipi del País Valencià a la comarca de la Plana Alta.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Almassora · Veure més »

Almussafes

Almussafes és una vila i municipi del País Valencià situat a la comarca de la Ribera Baixa.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Almussafes · Veure més »

Alta Cerdanya

Mapa de Catalunya i de les comarques històriques L'Alta Cerdanya és una comarca de la Catalunya del Nord.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Alta Cerdanya · Veure més »

Amèrica

Amèrica, també anomenat el Nou Món, és un dels continents de la Terra.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Amèrica · Veure més »

Andalusia

Andalusia (en castellà i oficialment Andalucía) és una comunitat autònoma del sud d'Espanya.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Andalusia · Veure més »

Andreu Febrer i Callís

Andreu Febrer i Callís (Vic, 1375/1380 - Vic, 1437/1444) fou un notable poeta català de la baixa edat mitjana, que a més fou un militar destacat i traductor en català de La Divina Comèdia de Dante.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Andreu Febrer i Callís · Veure més »

Anglaterra

Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Anglaterra · Veure més »

Anglès

L'anglès o anglés (English) és una llengua germànica occidental de la família de les llengües indoeuropees.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Anglès · Veure més »

Antiga Roma

Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Antiga Roma · Veure més »

Antoni de Bofarull i Brocà

Antoni (o a la partida de naixement Carles Antoni) de Bofarull i Brocà (Reus, 3 de novembre de 1821 - Barcelona, 12 de febrer de 1892) fou un historiador, poeta, novel·lista i dramaturg català.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Antoni de Bofarull i Brocà · Veure més »

Antoni Rovira i Virgili

Antoni Rovira i Virgili (Tarragona, 26 de novembre de 1882 - Perpinyà, 5 de desembre de 1949) fou un periodista, lingüista i polític català, militant d'Esquerra Republicana de Catalunya i president del Parlament de Catalunya a l'exili.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Antoni Rovira i Virgili · Veure més »

Antoni Tàpies i Puig

fou un pintor, escultor i teòric de l'art català.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Antoni Tàpies i Puig · Veure més »

Ara (diari)

LAra és un diari d'informació general en català que es començà a distribuir el 28 de novembre del 2010 —coincidint amb les eleccions al Parlament de Catalunya.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Ara (diari) · Veure més »

Ariel (revista)

Ariel fou una revista literària i artística, publicada a Barcelona entre el maig de 1946 i el desembre de 1951.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Ariel (revista) · Veure més »

Arnau Puig i Grau

fou un crític i sociòleg de l'art català.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Arnau Puig i Grau · Veure més »

Arthur Rimbaud

Dibuix d'Arthur Rimabud fet per Paul Verlaine Jean Nicolas Arthur Rimbaud (Charleville, 20 d'octubre del 1854 - Marsella, 10 de novembre del 1891) fou un poeta francès.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Arthur Rimbaud · Veure més »

Arxiu Capitular d'Urgell

L'Arxiu Capitular d'Urgell (ACU), també conegut com a Arxiu Capitular de la Seu d'Urgell, és un arxiu eclesiàstic a la Seu d'Urgell.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Arxiu Capitular d'Urgell · Veure més »

Assemblea de Catalunya

Tarja de membre de l'Assemblea de Catalunya (part frontal) LAssemblea de Catalunya (1971-1977) va ser una plataforma unitària de l'antifranquisme que agrupava l'oposició catalana política i social contra la dictadura del general Franco.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Assemblea de Catalunya · Veure més »

Ausiàs March

Col·legiata de Xàtiva, on abans es pensava que era retratat Ausiàs March Ausiàs March, també escrit Ausiàs Marc (Regne de València, ca. 1397 - València, 3 de març del 1459), va ser un poeta i cavaller valencià medieval, originari d'una família de la petita noblesa amb aficions poètiques.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Ausiàs March · Veure més »

Avui

LAvui va ser un diari d'informació general, catalanista i en llengua catalana, publicat a Barcelona entre el 23 d'abril de 1976 i el 31 de juliol de 2011, moment en el qual es va fusionar amb una altra capçalera: El Punt, que l'havia absorbit, convertint-se en l'actual diari El Punt Avui.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Avui · Veure més »

Òmnium Cultural

Òmnium Cultural és una entitat sense ànim de lucre fundada el 1961 que treballa per la promoció de la llengua i la cultura catalanes, l'educació, la cohesió social i la identitat dels Països Catalans.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Òmnium Cultural · Veure més »

À Punt FM

À Punt FM (també anomenada La ràdio d'À Punt o, simplement, À Punt Ràdio) és l'emissora de ràdio de l'empresa pública valenciana de mitjans de comunicació À Punt Mèdia.

Nou!!: Història de la llengua catalana і À Punt FM · Veure més »

À Punt Mèdia

À Punt Mèdia, el nom mercantil del qual és Societat Anònima de Mitjans de Comunicació de la Comunitat Valenciana S.A., (acurtat com À Punt Mèdia SAMC) és el grup de mitjans de comunicació públics del País Valencià, la qual dirigeix la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació que exercix la funció de servei públic de ràdio i televisió públiques.

Nou!!: Història de la llengua catalana і À Punt Mèdia · Veure més »

Àngel Guimerà i Jorge

fou dramaturg, polític i poeta en llengua catalana.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Àngel Guimerà i Jorge · Veure més »

Barça TV

Eusebio Sacristán entrevistat per Sandra Sarmiento, periodista de Barça TV Barça TV va ser un canal de televisió esportiu dedicat íntegrament a l'actualitat del FC Barcelona, anomenat popularment Barça.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Barça TV · Veure més »

Barbarisme

Un barbarisme és una expressió, paraula o construcció que no es considera assimilada a la llengua pròpia i es considera un empobriment de la llengua en què s'importa.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Barbarisme · Veure més »

Barcelona

Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Barcelona · Veure més »

Bernat Desclot

Bernat Desclot (Castellnou dels Aspres?, Rosselló, 1240? – 1288) fou un historiador conegut per haver escrit la segona de Les quatre grans Cròniques, el Llibre del rei En Pere, coneguda també com a Crònica de Bernat Desclot.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Bernat Desclot · Veure més »

Bilingüisme

Placa bilingüe del carrer Argenteria de Barcelona utilitzada per la Mancomunitat de Catalunya. Bilingüisme és un terme que etimològicament fa referència a l'existència de dues llengües en un individu o un grup social; és una concreció del plurilingüisme.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Bilingüisme · Veure més »

Bisbat d'Urgell

El bisbat d'Urgell (en llatí: Dioecesis Urgellensis) és una demarcació eclesiàstica de Catalunya i Andorra sufragània de l'església Metropolitana de Tarragona.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Bisbat d'Urgell · Veure més »

Blanquerna

El Llibre d'Evast e d'Aloma e de Blaquerna son fill, més conegut com a Blaquerna o, tradicionalment, Blanquerna, és una novel·la de Ramon Llull que va tenir una enorme influència en la narrativa de l'edat mitjana i en els escriptors posteriors.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Blanquerna · Veure més »

Bonaventura Carles Aribau i Farriols

Bonaventura Carles Aribau i Farriols (Barcelona, 4 de novembre de 1798 - 27 de setembre de 1862) va ser un escriptor, economista, polític, taquígraf i funcionari català.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Bonaventura Carles Aribau i Farriols · Veure més »

Burgesia

Una burgesa catalana retratada al voltant de 1572 La burgesia (antigament també burguesia) és una classe social, tal com l'entenen l'economia política i el marxisme, que acostuma a estar caracteritzada per posseir els mitjans de producció, sobretot el capital, en les relacions econòmiques.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Burgesia · Veure més »

Camil Geis i Parragueras

Camil Geis i Parragueras (Pont Major - Girona, 7 de febrer de 1902 - Sabadell, 16 de gener de 1986) fou un escriptor, compositor, poeta, músic i sacerdot catòlic català.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Camil Geis i Parragueras · Veure més »

Campidano di Cagliari

Campidano di Cagliari és una subregió històrica de la Sardenya sud-oriental, a la província de Càller.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Campidano di Cagliari · Veure més »

Canal Nou

Canal Nou (o Nou des del 9 d'octubre de 2013 fins a la seua desaparició) va ser el primer canal de Televisió Valenciana (TVV), pertanyent al grup Radiotelevisió Valenciana (RTVV), empresa de la Generalitat Valenciana.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Canal Nou · Veure més »

Canal Super3

El canal Super3, conegut simplement com a Super3, és un canal de televisió que pertany a Televisió de Catalunya, destinat al públic infantil i juvenil.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Canal Super3 · Veure més »

Cançó de Santa Fe

Martiri de santa Fe en una il·lustració medieval La Cançó o Cançon de santa Fe és un poema hagiogràfic medieval relatiu a santa Fe d'Agen, elaborat per un autor anònim entre 1054 i 1076 i, per tant, alguns anys anterior a la lírica trobadoresca, cosa que el converteix en una de les més antigues manifestacions literàries en una llengua romanç, tot i que es discuteix si s'ha d'assignar a la llengua occitana o a la catalana.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Cançó de Santa Fe · Veure més »

Cancelleria Reial

La Cancelleria Reial era l'organisme administratiu dels reis de la Corona d'Aragó, fou creada pel Rei Jaume el Conqueridor amb la seua majoria d'edat el 1218.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Cancelleria Reial · Veure més »

Cantó

Un cantó és un tipus de divisió administrativa d'un país.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Cantó · Veure més »

Capítol de cort

Els capítols de cort (en aragonès: capitulos de corte; en llatí: capitula curiae) eren el segon rang de les lleis paccionades a cada una de les corts que regien els diversos estats de la Corona d'Aragó.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Capítol de cort · Veure més »

Carlemany

Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).

Nou!!: Història de la llengua catalana і Carlemany · Veure més »

Carles II de Castella

Carles II de Castella, dit l'Encantat (en castellà, el Hechizado; Madrid, 6 de novembre de 1661-1 de novembre de 1700) va ser el rei dels diferents territoris de la monarquia d'Espanya, entre 1665 i 1700.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Carles II de Castella · Veure més »

Carles Riba i Bracons

Carles Riba i Bracons (Barcelona, 23 de setembre de 1893 - 12 de juliol de 1959) va ser un escriptor i poeta català.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Carles Riba i Bracons · Veure més »

Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740).

Nou!!: Història de la llengua catalana і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Castella

Corona de Castella a partir del 1492. Castella és un país de la península Ibèrica, i antigament regne.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Castella · Veure més »

Castellanització

Castellanització és un terme usat per descriure el canvi cultural que es dona quan una cosa o algú que no és castellà (internacionalment conegut com a espanyol) esdevé (voluntàriament o per força) espanyol.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Castellanització · Veure més »

Castellà

El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Castellà · Veure més »

Catalanisme

Les Quatre Columnes són un monument que simbolitza les quatre barres de la Bandera de Catalunya. Fou bastit el 1919 per Puig i Cadafalch i es convertí en un dels símbols del catalanisme durant el govern de la Mancomunitat de Catalunya, però fou enderrocat el 1928 per la dictadura de Primo de Rivera. L'any 2010 foren reconstruïdes simbolitzant la perseverança i fermesa de la identitat nacional catalana. manifestació ''«Som una nació. Nosaltres decidim»'' del 10 de juliol de 2010. Reunió dels batlles de Catalunya el 4 d'octubre de 2014 al Palau de la Generalitat amb el ''president'' Artur Mas per donar suport a la Consulta sobre la independència de Catalunya. El catalanisme és un moviment transversal que propugna la reconeixença de la personalitat política, històrica, lingüística, cultural i nacional de Catalunya i —en qualques casos— també dels Països Catalans, en tant que minoria nacional.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Catalanisme · Veure més »

Català

El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).

Nou!!: Història de la llengua catalana і Català · Veure més »

Català a la Regió de Múrcia

El català va ser la llengua d'ús majoritari a gran part de la regió de Múrcia durant la baixa edat mitjana (concretament, del al), sobretot entre els repobladors cristians, procedents dels territoris de la Corona d'Aragó.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Català a la Regió de Múrcia · Veure més »

Català a Malta

Làpida sepulcral de Nicolau Abrí Descatllar a l'església de Sant Joan de La Valletta El català va ser una llengua d'ús habitual a Malta durant bona part de l'edat mitjana i la moderna, si més no entre les elits civils, eclesiàstiques i militars de l'illa.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Català a Malta · Veure més »

Català barceloní

El català barceloní és una variant del català oriental central que es parla a Barcelona i a la seva àrea metropolitana.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Català barceloní · Veure més »

Català modern

El català modern és el català dels segles i, dit tradicionalment de la Decadència.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Català modern · Veure més »

Catalunya

Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Catalunya · Veure més »

Catalunya (revista)

Catalunya va ser una revista setmanal la qual va començar a publicar-se l'any 1913.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Catalunya (revista) · Veure més »

Catalunya Informació

Estudi de Catalunya Informació Catalunya Informació és l'emissora informativa del Grup d'emissores de Catalunya Ràdio, el servei de radiodifusió de la Generalitat de Catalunya, gestionat a través de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Catalunya Informació · Veure més »

Catalunya Música

Catalunya Música és una emissora de ràdio de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals que emet música clàssica i contemporània.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Catalunya Música · Veure més »

Catalunya Nova

Catalunya Nova o Nova Catalunya és una denominació aplicada als territoris del Principat de Catalunya conquerits per Ramon Berenguer IV al, és a dir, la part situada a ponent i al sud de la conca del Llobregat, que constituïen les antigues taifes de Làrida i Turtuixa.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Catalunya Nova · Veure més »

Catalunya Ràdio

Catalunya Ràdio és l'emissora de ràdio convencional pública catalana, propietat de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) de la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Catalunya Ràdio · Veure més »

Catalunya Vella

La Catalunya Vella és un concepte jurídic creat pel jurista Pere Albert al segon quart del per a referir-se als territoris de Catalunya on hi havia pagesos de remença, i que es corresponien només al bisbat de Girona, i la meitat oriental del bisbat de Vic i del bisbat de Barcelona a l'est del riu Llobregat.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Catalunya Vella · Veure més »

Catedral de Barcelona

La catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia és una basílica gòtica seu de l'arquebisbat de Barcelona, declarada bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Catedral de Barcelona · Veure més »

Cònsol (diplomàcia)

El cònsol és el representant d'un estat en una ciutat estrangera per protegir els interessos de les persones i de l'estat que el designa.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Cònsol (diplomàcia) · Veure més »

Celtes

En un sentit ampli, celtes (grec: Κέλτoι) és el terme utilitzat per lingüistes i historiadors per a descriure el poble, o conjunt de pobles, de l'edat del ferro que parlaven llengües celtes pertanyents a una de les branques de les llengües indoeuropees.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Celtes · Veure més »

Charles Pierre Baudelaire

Charles-Pierre Baudelaire (París, 9 d'abril del 1821 - 31 d'agost del 1867) va ser un poeta, crític i traductor francès.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Charles Pierre Baudelaire · Veure més »

Ciència

La ciència (del llatí scientia) és, etimològicament, un conjunt de coneixements dels principis i les causes obtingudes per mitjà del raonament.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Ciència · Veure més »

Cinema

Projector antic El cinema (del grec kíνημα, moviment), cínema, cine o cinematografia (de kíνημα, moviment, i γράφειν, gravar) és l'art de fer films cinematogràfics.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Cinema · Veure més »

Clàssic

s. El terme clàssic fa referència a un conjunt difús i alhora ampli de conceptes estètics que abracen la majoria de disciplines artístiques considerades canòniques.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Clàssic · Veure més »

Clergat

Clergat El clergat, el clero o la clerecia engloba de forma general totes aquelles persones que han estat ordenades en el servei religiós.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Clergat · Veure més »

Codi de Recesvint

El Codi de Recesvint (conegut també com a Llibre Jutge, Liber Iudiciorum, Liber Iudicum, Fori Iudicum, Codes Legum, Liber Gothorum i Lex Visigothorum) fou una compilació de lleis feta en temps del rei Recesvint.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Codi de Recesvint · Veure més »

COM Ràdio

COM Ràdio va ser una cadena pública de ràdio, creada l'any 1995 com una agrupació d'emissores municipals catalanes, impulsada per la Diputació de Barcelona i gestionada pel Consorci de Comunicació Local.

Nou!!: Història de la llengua catalana і COM Ràdio · Veure més »

Compromís de Casp

El Compromís de Casp (1412) fou una reunió de nou notables, representants del Regne d'Aragó, del Regne de València i del Principat de Catalunya (tres per estat), que tenien l'objectiu de decidir qui succeiria l'últim rei de la Corona d'Aragó, Martí l'Humà, mort el 1410.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Compromís de Casp · Veure més »

Comtat (edat mitjana)

Un comtat era un territori governat per un comte a l'edat mitjana.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Comtat (edat mitjana) · Veure més »

Comtat de Barcelona

El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Comtat de Barcelona · Veure més »

Comunitat autònoma

290x290px Una comunitat autònoma és un dels tres nivells d'autonomia en l'organització territorial d'Espanya, segons la constitució de l'Estat vigent; els altres dos són el municipi i la província.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Comunitat autònoma · Veure més »

Concili de Tours

El Concili de Tours fou un dels cinc concilis regionals convocats per Carlemany el mes de maig del 813 a la ciutat francesa de Tours, al costat dels de Magúncia sobre les escoles, el de Chalon-sur-Saône, el de Reims i el d'Arle.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Concili de Tours · Veure més »

Conflent

El Conflent és una comarca de la Catalunya del Nord, amb capital a Prada, administrativament part del departament francès dels Pirineus Orientals.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Conflent · Veure més »

Conquesta de la ciutat de Balansiya

La conquesta de la ciutat de València, anomenada Balansiya fins a la conquesta, es produí oficialment el 9 d'octubre de 1238 per part de les tropes catalano-aragoneses de Jaume I.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Conquesta de la ciutat de Balansiya · Veure més »

Conquesta del Regne de Múrcia (1265-1266)

La Conquesta de Múrcia és el nom amb què és coneguda la guerra per sotmetre la rebel·lió islàmica al Regne de Múrcia.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Conquesta del Regne de Múrcia (1265-1266) · Veure més »

Conquesta feudal hispànica

La conquesta feudal hispànica és un relat historiogràfic que il·lustra les etapes en què els pobles cristians i catòlics del nord de la península Ibèrica van conquerir de forma intermitent, al llarg d'una època de set segles, tota la resta dels territoris hispànics cap al sud sota sobirania de l'Àndalus.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Conquesta feudal hispànica · Veure més »

Conquesta omeia d'Hispània

La conquesta omeia d'Hispània fou la conquesta del Regne de Toledo pel Califat de Damasc, que començà el 711 i finalitzà el 714.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Conquesta omeia d'Hispània · Veure més »

Consell insular

Un consell insular és una institució pròpia de les illes de Mallorca, Menorca, Eivissa, arxipèlag de Cabrera, Formentera i illes adjacents amb la qual exerceixen un cert grau d'autogovern, amb unes competències establertes prèviament per l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Consell insular · Veure més »

Consum

Diners El consum és el fet de consumir béns i serveis amb l'objectiu de satisfer les necessitats o els desitjos dels consumidors, o per ser utilitzat en la producció per les empreses.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Consum · Veure més »

Corona d'Aragó

La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Corona d'Aragó · Veure més »

Corona de Castella i Lleó

La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Corona de Castella i Lleó · Veure més »

Corts de Barcelona (1413)

Les Corts Catalanes varen ser convocades pel rei Ferran I a Barcelona el 4 de gener de 1413, just després de ser nomenat rei d'Aragó al Compromís de Casp.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Corts de Barcelona (1413) · Veure més »

Costums de Tortosa

Facsímil: ''Libre de les costums generals escrites de la insigne ciutat de Tortosa'' (ed. 1881) Els Costums de Tortosa foren una compilació del dret consuetudinari tortosí feta el 1272 i promulgada el 1279, que establiren el Costum.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Costums de Tortosa · Veure més »

Crònica de Ramon Muntaner

CHRONIK DES EDLEN EN RAMON MUNTANER herausgegeben von Dr. Karl Lanz,'' 1844 La Crònica de Ramon Muntaner, escrita a Xirivella entre el 1325 i el 1328, és la més llarga de ''Les quatre grans Cròniques'' i narra els fets des de l'engendrament de Jaume el Conqueridor (1207) fins a la coronació d'Alfons el Benigne (1328).

Nou!!: Història de la llengua catalana і Crònica de Ramon Muntaner · Veure més »

Cristòfor Despuig

Cristòfor o Cristòfol Despuig (Tortosa, 1510-1574) reflecteix allò que entenem per «un home del Renaixement»: fou un cavaller de formació cortesana que, després de nombroses querelles vers els seus actes cavallerescos, exercí un càrrec polític en la governació de la Tortosa del, car se'l considera un personatge crític i a la vegada activista.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Cristòfor Despuig · Veure més »

Cristianisme

Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Cristianisme · Veure més »

Cronologia de la repressió del català

El Decret de Nova Planta, promogut per Felip V d'Espanya Decret de prohibició de la llengua catalana al Rosselló, Conflent i la Cerdanya del 2 d'abril de 1700 Aquest article és una cronologia de fets que representen minorització de la llengua catalana de forma activa, o sigui la «repressió del català» segons alguns autors, mitjançant accions violentes directes o mitjançant l'aplicació de polítiques que impliquen donar prioritat o oficialitzar, en perjudici del català en els diversos territoris, altres llengües que en principi hi eren alienes, com el castellà o el francès, fins al punt de fer que siguin les úniques acceptables en diferents àmbits de la societat.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Cronologia de la repressió del català · Veure més »

Cultura dels camps d'urnes

La cultura dels camps d'urnes o cultura sorotàptica pertany a la part final del període de l'edat del bronze.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Cultura dels camps d'urnes · Veure més »

Curial e Güelfa

Curial e Güelfa és una novel·la cavalleresca escrita en un català elegant i supradialectal atribuïda a Enyego d'Àvalos que fou probablement redactada entre 1442 i 1453.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Curial e Güelfa · Veure més »

Dau al Set

Dau al Set fou un grup artístic avantguardista català creat al voltant de la revista homònima a Barcelona l'octubre de 1948 i inspirat en els treballs de Max Ernst, Paul Klee i Joan Miró.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Dau al Set · Veure més »

Dau al set

Dau al set va ser una revista catalana d'avantguarda fundada el setembre de 1948 per Joan Josep Tharrats i dirigida per Joan Ponç.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Dau al set · Veure més »

Dècada del 1920

La dècada del 1920 és la dècada compresa entre l'1 de gener de 1920 i el 31 de desembre de 1929.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Dècada del 1920 · Veure més »

Decadència

La Decadència és el període de la literatura catalana que comença amb l'Edat Moderna fins a la Renaixença catalana del.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Decadència · Veure més »

Decrets de Nova Planta

Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Decrets de Nova Planta · Veure més »

Diari de Balears

El Diari de Balears, abreujat recentment com a dBalears, és un diari electrònic en català.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Diari de Balears · Veure més »

Diari de Girona

El Diari de Girona és una publicació periòdica de caràcter generalista i de serveis centrada en les notícies de caràcter local i comarcal de la Província de Girona.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Diari de Girona · Veure més »

Diccionari

miniatura Un diccionari és una obra de consulta sobre paraules (més precisament, sobre unitats lèxiques) amb informació lingüística diversa sobre aquesta paraula: la definició, l'ortografia, la pronunciació, l'etimologia, el registre d'ús (col·loquial, formal...), la categoria gramatical, sinònims, antònims, exemples d'ús, derivació, il·lustracions, equivalents en altres llengües, etc.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Diccionari · Veure més »

Diccionari català-valencià-balear

Mapa dialectal que apareix al diccionari El Diccionari català-valencià-balear (DCVB), també anomenat Diccionari Alcover-Moll en honor dels seus creadors, Antoni Maria Alcover i Sureda i Francesc de Borja Moll, és un diccionari descriptiu i etimològic que vol recollir tot el cabal lèxic del català i que és una gran font per als lingüistes i alhora una obra de lectura entretinguda per als no especialistes.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Diccionari català-valencià-balear · Veure més »

Diglòssia

En lingüística, la diglòssia és una situació que es dona quan hi ha dues llengües relacionades de manera propenca, una de prestigi alt, que s'empra generalment pel govern i en texts formals, i una de prestigi baix, que és normalment la llengua vernacla parlada.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Diglòssia · Veure més »

Dinastia borbònica

Escut dels Ducs de Borbó La dinastia borbònica, o la Casa de Borbó (en francès: dynastie des Bourbons o maison de Bourbon), és un conjunt de dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó, originària de la localitat francesa de Borbó.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Dinastia borbònica · Veure més »

Dinastia Trastàmara

Es dona el nom de Dinastia Trastàmara a un casal de reis que van governar el Regne de Castella, de 1369 a 1504; la Corona d'Aragó, de 1412 a 1516; el Regne de Navarra, de 1425 a 1479; i al Regne de Sicília i Nàpols, de 1412 a 1516.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Dinastia Trastàmara · Veure més »

Dret

301x301px El dret és un ordre jurídic que s'expressa normativament (conjunt de normes) per regir una societat, regular-ne la conducta i resoldre'n els conflictes inspirats en els postulats de la justícia.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Dret · Veure més »

Ducat de Neopàtria

El Ducat de Neopàtria fou un territori històric situat a Grècia, a la regió de Tessàlia.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Ducat de Neopàtria · Veure més »

Edat mitjana

Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Edat mitjana · Veure més »

Educació

Xiquets en un parvulari de l'Afganistan. L’adoctrinament a l’aula, la incorporació de contingut polític al material d’estudi o els professors que abusen del seu paper per adoctrinar els estudiants van en contra dels objectius de l'educació que busca la llibertat de pensament i el pensament crític. Leducació és el procés pel qual la societat transmet coneixements, perícies, aptituds i valors als infants i adults i està concernida tant per un procés de donar coneixements (ensenyament) com el de rebre'ls (aprenentatge).

Nou!!: Història de la llengua catalana і Educació · Veure més »

El 33

El 33 (fins a l'any 2001, Canal 33) és el segon canal de la Televisió de Catalunya, pertanyent a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA).

Nou!!: Història de la llengua catalana і El 33 · Veure més »

El 9 Nou

El 9 Nou és un periòdic bisetmanal comarcal editat per l'empresa Premsa d'Osona, SA (Prosa), presidida per Beth Codina (Vic, 1966).

Nou!!: Història de la llengua catalana і El 9 Nou · Veure més »

El País

El País és un diari en llengua castellana publicat a Madrid.

Nou!!: Història de la llengua catalana і El País · Veure més »

El Periódico

El Periódico, abans anomenat El Periódico de Catalunya, és un diari d'informació general de pagament i distribució matinal, editat a Barcelona amb doble versió catalana i castellana.

Nou!!: Història de la llengua catalana і El Periódico · Veure més »

El Punt

El Punt fou un diari en llengua catalana nascut el 24 de febrer del 1979 a les comarques gironines amb el nom de Punt-Diari.

Nou!!: Història de la llengua catalana і El Punt · Veure més »

El Punt Avui

El Punt Avui és un diari de Catalunya editat en català fruit de la fusió dels diaris El Punt i Avui, que va aparèixer el dia 31 de juliol del 2011.

Nou!!: Història de la llengua catalana і El Punt Avui · Veure més »

El Temps

El Temps és un setmanari de política i cultura editat a València per Edicions del País Valencià des de 1984.

Nou!!: Història de la llengua catalana і El Temps · Veure més »

Elegies de Bierville

Elegies de Bierville és l'obra més destacada del poeta Carles Riba, és una de les grans obres de la primera postguerra catalana.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Elegies de Bierville · Veure més »

Emigració catalana del segle XVIII a Isla Cristina

Situació d'Isla Cristina a la província de Huelva L'emigració catalana del a Isla Cristina va consistir en la formació d'una colònia de pescadors catalanoparlants a Isla Cristina, a Andalusia.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Emigració catalana del segle XVIII a Isla Cristina · Veure més »

Empúries

Empúries (en Ἐμπόριον, Empórion 'mercat'; en llatí: Emporiae) fou una antiga colònia grega fundada pels foceus i posteriorment romana ubicada a l'extrem sud del golf de Roses, al nord-est de l'actual municipi de l'Escala, al sud de Sant Martí d'Empúries, que en conserva el nom.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Empúries · Veure més »

Empordà

LEmpordà és una comarca històrica catalana sense ús administratiu compresa entre les serres de l'Albera i les Gavarres.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Empordà · Veure més »

Enric Prat de la Riba i Sarrà

Enric Prat de la Riba i Sarrà (Castellterçol, Moianès, 29 de novembre de 1870 – 1 d'agost de 1917), advocat i periodista, fou el primer president de la Mancomunitat de Catalunya (1914–1917) i un dels principals artífexs del ressorgiment del sentiment nacional català del.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Enric Prat de la Riba i Sarrà · Veure més »

Enric Vicent Sòria i Parra

Enric Sòria (Oliva, Safor, 1958) és un assagista i poeta valencià.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Enric Vicent Sòria i Parra · Veure més »

Escriptura

Il·lustració d'un escriba fent ús de l'escriptura Lescriptura és un mètode de comunicació humana que es realitza mitjançant signes visuals que constitueixen un sistema, que pot o no expressar sense ambigüitat tot el que pot dir una llengua determinada.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Escriptura · Veure més »

Espai català de comunicació

El 1983 es va crear Televisió de Catalunya, el primer mitjà audiovisual que va emetre íntegrament en català i el primer mitjà de comunicació de masses en aquesta llengua. LEspai català de comunicació engloba els mitjans de comunicació en català d'arreu.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Espai català de comunicació · Veure més »

Espanya

Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Espanya · Veure més »

Espill (Jaume Roig)

Espill és una novel·la en versos, del metge valencià Jaume Roig, escrita segons la tradició d'estudis al voltant del 1460, el mateix any que Joanot Martorell va començar a escriure el seu Tirant lo Blanc.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Espill (Jaume Roig) · Veure més »

Esport3

Esport3, o canal Esport3, és un canal de televisió pública que pertany a Televisió de Catalunya.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Esport3 · Veure més »

Estat nació

Tractat de Münster", un dels tractats que durien a la Pau de Westfàlia, on va néixer el concepte de l'"estat nació". L'estat nació és una entitat política formada per un estat amb qui la majoria dels seus ciutadans s'identifica a partir d'una identitat comuna basada en el concepte de nació.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Estat nació · Veure més »

Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932

L'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932, oficialment Estatut de Catalunya i anomenat popularment Estatut de Núria, fou el primer estatut d'autonomia redactat a Catalunya.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932 · Veure més »

Evangeli

'Papir 52', el manuscrit més antic conegut del Nou Testament Els evangelis constitueixen, per al cristianisme, el nucli primigeni i fonamental d'aquesta fe.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Evangeli · Veure més »

Extremadura

Extremadura (fala de Xàlima: Estremadura) és una comunitat autònoma espanyola situada a l'oest de l'estat espanyol, entre els 37° 57′ N i els 40° 29′ N de latitud i entre els 4° 39′ O i els 7° 33′ O de longitud.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Extremadura · Veure més »

Fènix (ocell)

''Bestiari'' d'Aberdeen En l'antiga mitologia egípcia, en què s'anomena Bennu, i en els mites que en deriven, el fènix és un ocell de foc sagrat.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Fènix (ocell) · Veure més »

Felip IV de Castella

Felip IV de Castella, III d'Aragó i de Portugal, dit el Gran o el Rei Planeta (Valladolid, 8 d'abril de 1605 - Madrid, 1665), fou monarca d'Espanya (1621-1665).

Nou!!: Història de la llengua catalana і Felip IV de Castella · Veure més »

Felip V d'Espanya

Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Felip V d'Espanya · Veure més »

Feliu Formosa i Torres

Feliu Formosa i Torres (Sabadell, 10 de setembre de 1934) és un traductor, dramaturg, poeta, professor d'art dramàtic i actor català.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Feliu Formosa i Torres · Veure més »

Fenicis

Mapa de Fenícia durant la seva expansió colonial. Els fenicis eren un poble semita sorgit de les migracions dels semites des de Mesopotàmia.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Fenicis · Veure més »

Ferran d'Antequera

Ferran d'Antequera, dit de Trastàmara, el Just o l'Honest i anomenat també Ferran I d'Aragó (Medina del Campo, Castella, 27 de novembre de 1380 - Igualada, 2 d'abril de 1416), fou infant de Castella i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i (nominal) de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes i Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416) i regent de Castella (1406-1416), on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Ferran d'Antequera · Veure més »

Ferran el Catòlic

Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Ferran el Catòlic · Veure més »

Festival de la Cançó d'Eurovisió

El Festival de la Cançó d'Eurovisió és un concurs musical televisiu que té lloc anualment, des de la seva creació l'any 1956 (excepte l'any 2020, quan va ser cancel·lat per la pandèmia de coronavirus que va afectar greument Europa), i que està produït per la Unió Europea de Ràdio i Televisió (EBU - UER), a través dels ens públics de televisió que hi actuen com a membres actius d'aquesta organització.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Festival de la Cançó d'Eurovisió · Veure més »

Feudalisme

El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social dut a terme durant l'edat mitjana a Europa, amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Feudalisme · Veure més »

Filosofia

La filosofia (del grec Φιλοσοφία filossofia, 'amor per la saviesa') és un camp d'estudi que cerca, per mitjà d'arguments raonats, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona a la naturalesa.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Filosofia · Veure més »

Flaix FM

Flaix FM és una emissora de ràdio catalana, propietat de Grup Flaix, que emet a Catalunya i Andorra.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Flaix FM · Veure més »

França

França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Història de la llengua catalana і França · Veure més »

Francès

El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Francès · Veure més »

Francesc de Borja Moll i Casasnovas

Francesc de Borja Moll i Casasnovas (Ciutadella, Menorca, 10 d'octubre del 1903 - Palma, Mallorca, 18 de febrer de 1991) fou un lingüista, filòleg i editor menorquí.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Francesc de Borja Moll i Casasnovas · Veure més »

Francesc Fontanella i Garraver

''Panegirica alabança del molt Illustre, y Reverent Doctor Pau Claris, Canonge de la Santa Iglesia Cathedral de Urgell, Deputat Eclesiastich del Principat de Cathalunya'', de 1641. Francesc Fontanella i Garraver (Barcelona, 1622 - Perpinyà, 9 d'octubre de 1681) fou l'escriptor més ambiciós del Barroc català, destacat en la poesia i el teatre.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Francesc Fontanella i Garraver · Veure més »

Francesc Vicent Garcia i Ferrandis

Francesc Vicent Garcia i Ferrandis, o simplement Vicent Garcia, conegut amb el sobrenom de Rector de Vallfogona (Saragossa, 1579 - Vallfogona de Riucorb, Conca de Barberà, 2 de setembre de 1623) fou un poeta i eclesiàstic català.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Francesc Vicent Garcia i Ferrandis · Veure més »

Francisco Franco Bahamonde

Francisco Franco Bahamonde (Ferrol, conegut del 1938 al 1982 com a Ferrol del Caudillo, 4 de desembre del 1892 - Madrid, 20 de novembre de 1975) fou un militar i dictador gallec, cap d'Estat autoproclamat des del 1939 fins al 1975.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Francisco Franco Bahamonde · Veure més »

Francs

Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Francs · Veure més »

Franquisme

El franquisme va ser un règim polític autoritari i dictatorial vigent a Espanya entre 1939 i 1975, i també és anomenada com a tal la ideologia en què es basà.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Franquisme · Veure més »

Frederic Soler i Hubert

Frederic Soler i Hubert (Barcelona, 9 d'octubre de 1839 - Barcelona, 4 de juliol de 1895), fou un dramaturg, poeta i empresari teatral.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Frederic Soler i Hubert · Veure més »

Frederic-Pau Verrié i Faget

Frederic-Pau Verrié i Faget (Girona, 1920 - 11 de febrer de 2017) fou un historiador de l'art, arqueòleg i editor català.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Frederic-Pau Verrié i Faget · Veure més »

Furs de València

Els Furs de València i, per extensió, Furs de la Ciutat i Regne de València o, simplement, els Furs valencians, foren una de les fonts de dret pròpies del Regne de València.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Furs de València · Veure més »

Gabriel Ferrater i Soler

Gabriel Ferrater i Soler (Reus, 20 de maig de 1922 - Sant Cugat del Vallès, 27 d'abril de 1972) fou un poeta, crític, traductor i lingüista català.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Gabriel Ferrater i Soler · Veure més »

Galaicoportuguès

El galaicoportuguès o galaicoportugués era una llengua romànica, parlada a l'edat mitjana, a la franja occidental de la península Ibèrica.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Galaicoportuguès · Veure més »

Gaspar de Guzmán y Pimentel

Gaspar de Guzmán y Pimentel, més conegut com a comte-duc d'Olivares (Roma, 6 de gener de 1587 - Toro, 22 de juliol de 1645), fou un aristòcrata i polític castellà, privat del rei Felip IV.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Gaspar de Guzmán y Pimentel · Veure més »

Gòtia

El ducat de Gòtia o marquesat de Gòtia (en llatí Gothia o Gothica;Sabaté 1998, pàg. 377 referida també com a Marca Hispànica) és el nom que els francs donaren als territoris conquerits als musulmans entre el 759 i el 801 i que anteriorment havien estat províncies del regne dels Visigots.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Gòtia · Veure més »

Generalitat de Catalunya

La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Generalitat de Catalunya · Veure més »

Generalitat republicana

La Generalitat republicana és el període historiogràfic en què la Generalitat de Catalunya, que és la institució catalana d'autogovern, va ser restablerta durant la Segona República Espanyola, des de l'any 1931 fins al 1939 (vegeu Generalitat de Catalunya amb l'evolució d'aquesta institució fins a l'actualitat).

Nou!!: Història de la llengua catalana і Generalitat republicana · Veure més »

Generalitat Valenciana

La Generalitat Valenciana és el conjunt d'institucions d'autogovern del País Valencià.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Generalitat Valenciana · Veure més »

Genocidi cultural

Manifestació a Carcassona el 2005 per la presència de l'occità a l'educació, a contracorrent del genocidi cultural perpetrat per l'Estat francès.El genocidi cultural és un tipus de genocidi que consistix en l'eliminació, substitució o inutilització de la cultura d'un grup humà sense necessitat d'eliminar físicament a les persones que practiquen eixa cultura.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Genocidi cultural · Veure més »

Germànics

Els germànics eren un conjunt de pobles que habitaven al nord de l'Imperi romà i que van contribuir decisivament a la seva caiguda.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Germànics · Veure més »

Grècia

Grècia (en grec modern: Ελλάδα, El·lada; en grec antic: Ἑλλάς, Hel·làs), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία El·linikí Dimokratia) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Grècia · Veure més »

Grecs

Sense descripció.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Grecs · Veure més »

Greuges de Guitard Isarn

Els Greuges de Guitard Isarn (també coneguts amb el nom de Greuges de Guitard Isarn, senyor de Caboet, o simplement Greuges de Caboet) havia estat considerat el primer text extens escrit en català conservat, tot i que conté també algunes frases en llatí.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Greuges de Guitard Isarn · Veure més »

Greuges dels homes de Sant Pere de Graudescales

Els Greuges dels homes de Sant Pere de Graudescales és un dels primers documents escrits en llengua catalana, també conegut amb el nom de Zo són clams, que són les paraules inicials del text.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Greuges dels homes de Sant Pere de Graudescales · Veure més »

Grisons

Els Grisons o el cantó dels Grisons (romanx: Grischun o chantun Grischun, alemany: Graubünden, italià: Grigioni, llombard: Grison, francès: Grisons) és un cantó de Suïssa, l'únic on es parla el romanx (vegeu romanx i llengües retoromàniques), un dels 4 idiomes oficials de Suïssa.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Grisons · Veure més »

Guerra civil

Es denomina guerra civil qualsevol confrontació bèl·lica, la majoria dels participants de la qual no són forces militars regulars, sinó que estan formades per la població civil.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Guerra civil · Veure més »

Guerra Civil catalana

La guerra civil catalana fou un conflicte bèl·lic que tingué lloc entre 1462 i 1472 al Principat de Catalunya entre el rei Joan el Sense Fe i els remences, d'una part, i les institucions catalanes rebels encapçalades pel Consell del Principat i la Diputació del General, de l'altra, pel control polític del territori.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Guerra Civil catalana · Veure més »

Guerra dels Segadors

La guerra dels Segadors (o Guerra de Separació o Secessió) fou un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França pel qual se separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren a mans franceses.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Guerra dels Segadors · Veure més »

Homilies d'Organyà

Les Homilies d'Organyà és un fragment de sermonari destinat a la predicació de l'Evangeli i descobert a la rectoria d'Organyà el 1904.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Homilies d'Organyà · Veure més »

IB3 Ràdio

IB3 Ràdio és una emissora de ràdio creada en 2004 i gestionada per l'empresa pública Ràdio de les Illes Balears que pertany a l'Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears.

Nou!!: Història de la llengua catalana і IB3 Ràdio · Veure més »

IB3 Televisió

IB3 és un canal de televisió gestionat per l'empresa pública Televisió de les Illes Balears que pertany a l'Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears.

Nou!!: Història de la llengua catalana і IB3 Televisió · Veure més »

Ibers

Els ibers són un conjunt de pobles que les fonts clàssiques (Hecateu de Milet, Aviè, Heròdot, Estrabó, etc.) identifiquen a la costa oriental de la península Ibèrica amb aquest nom, almenys del ençà.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Ibers · Veure més »

Illes Balears

Taula de Torralba d'en Salort Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, format per quatre grans illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) i diversos illots.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Illes Balears · Veure més »

Imperi Carolingi

Imperi Carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany, que va suposar un intent de recuperació en els àmbits polític, religiós i cultural de l'època medieval a Europa occidental, i és un fet rellevant i important la coronació de Carlemany com a emperador a Roma com a signe de restauració de facto de l'Imperi Romà d'Occident (segons la ficció de la translatio imperii).

Nou!!: Història de la llengua catalana і Imperi Carolingi · Veure més »

Imperi Romà

L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Imperi Romà · Veure més »

Imperi Romà d'Occident

L'Imperi Romà d'Occident fou la part occidental de l'Imperi Romà durant el període en el qual era administrada per una cort imperial pròpia, especialment entre el 395 i el 476, quan les províncies occidentals i les orientals eren governades per dues corts diferents, cadascuna amb la seva pròpia successió imperial.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Imperi Romà d'Occident · Veure més »

Institut d'Estudis Catalans

LInstitut d'Estudis Catalans (IEC) és una corporació acadèmica, científica i cultural que té per objecte la recerca científica en tots els elements de la cultura catalana.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Institut d'Estudis Catalans · Veure més »

Institut Ramon Llull

L'Institut Ramon Llull (IRL) és un consorci integrat per la Generalitat de Catalunya, el Govern de les Illes Balears i l'Ajuntament de Barcelona que té com a finalitat la projecció i difusió exterior de la llengua i la cultura catalanes en totes les seves expressions.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Institut Ramon Llull · Veure més »

Internet

Visualització de les diverses rutes d'una part d'Internet Internet és una xarxa pública i global d'ordinadors que estan connectats entre si per mitjà del protocol d'Internet (Internet Protocol) i que comuniquen mitjançant la commutació de paquets.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Internet · Veure més »

Isabel I de Castella

Isabel I de Castella o Isabel la Catòlica (Madrigal de las Altas Torres, Regne de Castella, 22 d'abril de 1451 - Medina del Campo, 26 de novembre de 1504) fou reina de Castella (1474-1504), reina consort de Sicília (1469-1504) i d'Aragó (1479-1504).

Nou!!: Història de la llengua catalana і Isabel I de Castella · Veure més »

Italià

Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Italià · Veure més »

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Itàlia · Veure més »

Jacint Verdaguer i Santaló

fou un prevere i destacat poeta en llengua catalana.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Jacint Verdaguer i Santaló · Veure més »

Jaume Cabré i Fabré

Jaume Cabré i Fabré (Barcelona, 30 d'abril del 1947) és un escriptor i guionista català, natural de Terrassa.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Jaume Cabré i Fabré · Veure més »

Jaume el Conqueridor

Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).

Nou!!: Història de la llengua catalana і Jaume el Conqueridor · Veure més »

Jaume March II

Jaume March II fou Senyor de la baronia d'Eramprunyà i poeta.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Jaume March II · Veure més »

Jaume Roig

Ninot de Jaume Roig a la Falla infantil de l'Ajuntament de 2013. Jaume Roig (València, ca. 1400 – Benimàmet, l'Horta, 5 d'abril de 1478) fou un metge i escriptor valencià, famós per ser l'autor dEspill o Llibre de les dones (ca. 1460), una de les obres més rellevants de la literatura catalana medieval.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Jaume Roig · Veure més »

Jesús Moncada i Estruga

Jesús Moncada i Estruga (Mequinensa, el Baix Cinca, 1 de desembre de 1941 - Barcelona, 13 de juny de 2005) fou un escriptor en llengua catalana.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Jesús Moncada i Estruga · Veure més »

Joan Boscà i Almogàver

Portada de ''Las obras de Boscán y algunas de Garcilaso de la Vega repartidas en cuatro libros'', Barcelona, Carles Amorós, 1543. Joan Boscà i Almogàver o Juan Boscán Almogáver (Barcelona, 1490? - Perpinyà, 21 de setembre de 1542) fou un poeta i traductor català sobretot en llengua castellana del Renaixement.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Joan Boscà i Almogàver · Veure més »

Joan Brossa i Cuervo

fou un poeta, dramaturg i artista plàstic català, encara que ell denominava com a «poesia» tot el que feia.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Joan Brossa i Cuervo · Veure més »

Joan Manuel Serrat i Teresa

Joan Manuel Serrat i Teresa (Barcelona, 27 de desembre de 1943), reconegut artísticament com a Joan Manuel Serrat, és un dels cantautors i músics catalans més populars.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Joan Manuel Serrat i Teresa · Veure més »

Joan Oliver i Sallarès

Joan Oliver i Sallarès (Sabadell, 29 de novembre de 1899 - Barcelona, 18 de juny de 1986), que emprà com a poeta el nom de ploma Pere Quart, fou un poeta, dramaturg, narrador, traductor, director literari i periodista català, considerat un dels poetes i dramaturgs més destacats de la literatura catalana del.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Joan Oliver i Sallarès · Veure més »

Joan Ponç i Bonet

Joan Ponç i Bonet (Barcelona, 1927 – Sant Pau (Alps Marítims), 1984) va ser un pintor català, un dels artistes més representatius de les primeres avantguardes de la postguerra espanyola.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Joan Ponç i Bonet · Veure més »

Joan Ramis i Ramis

Joan Ramis i Ramis (Maó, Menorca, 27 d'abril de 1746 – Maó, Menorca, 12 de febrer de 1819) fou un advocat, escriptor i historiador.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Joan Ramis i Ramis · Veure més »

Joan Roís de Corella

Joan Roís de Corella i de Cabrera (Gandia o València, 28 de setembre de 1435 - València, 6 d'octubre de 1497), senyor de l'alqueria de Beneito i senyor de Miraflor (La Marina Alta), fou un religiós conegut per la seva obra literària.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Joan Roís de Corella · Veure més »

Joan Salvat-Papasseit

Joan Salvat i Papasseit (Barcelona, 16 de maig de 1894 - 7 d'agost de 1924) va ser un escriptor barceloní d'extracció humil, esperit rebel i altament autodidacte.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Joan Salvat-Papasseit · Veure més »

Joan Triadú i Font

Joan Triadú i Font (Ribes de Freser, Ripollès, 30 de juliol de 1921 - Barcelona, 30 de setembre de 2010) fou un escriptor, crític literari i pedagog català.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Joan Triadú i Font · Veure més »

Joan-Josep Tharrats i Vidal

Joan-Josep Tharrats i Vidal (Girona, 5 de març de 1918 – Barcelona, 4 de juliol de 2001) fou un pintor, teòric d'art i editor català.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Joan-Josep Tharrats i Vidal · Veure més »

Joanot Martorell

Titella de Joanot Martorell produït per a una versió televisiva del ''Tirant lo Blanc''. Joanot Martorell (originalment Johanot Martorell) (Gandia, aprox. 1410 - 1465) fou un escriptor medieval valencià, conegut per haver escrit el Tirant lo Blanc, la seua obra més coneguda i considerada la primera novel·la moderna d'Europa.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Joanot Martorell · Veure més »

Joaquim Rubió i Ors

Joaquim Rubió i Ors (Barcelona, 31 de juliol de 1818 - 7 d'abril de 1899), també conegut pel seu pseudònim lo Gayter del Llobregat (o, actualment, lo Gaiter del Llobregat), fou un escriptor català, president de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i rector de la Universitat de Barcelona.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Joaquim Rubió i Ors · Veure més »

Joaquim Xirau i Palau

Joaquim Xirau i Palau (Figueres, Alt Empordà 1895 - Mèxic 1946) fou un filòsof català, fill de l'advocat Ramon Xirau i Llorens, i germà del polític Antoni Xirau i Palau, del químic Joan Xirau i Palau i del jurista Josep Xirau i Palau.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Joaquim Xirau i Palau · Veure més »

Jocs Florals

Els Jocs Florals, Jochs Florals, també anomenats Jocs de la Gaia Ciència, és un certamen literari instituït per primer cop al a la cort provençal de Tolosa de Llenguadoc, per a premiar el gènere poètic, en llengua provençal.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Jocs Florals · Veure més »

Joguina

os de peluix, una de les joguines més conegudes Una joguina, joguet, o jugueta és un objecte destinat a jugar-hi i entretindre-s'hi.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Joguina · Veure més »

Jordi de Sant Jordi

Jordi de Sant Jordi, poeta cortesà i militar, va nàixer al Regne de València al voltant del 1395 i el 1400.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Jordi de Sant Jordi · Veure més »

Josep Carner i Puig-Oriol

Josep Carner i Puig-Oriol (Barcelona, el 9 de febrer de 1884 - Brussel·les (Bèlgica), el 4 de juny de 1970), fou un poeta, periodista, autor de teatre i traductor català.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Josep Carner i Puig-Oriol · Veure més »

Josep Gifreu i Pinsach

Josep Gifreu i Pinsach (Palol de Revardit, el Pla de l'Estany, 1944) és periodista, comunicòleg i professor de la Universitat Pompeu Fabra.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Josep Gifreu i Pinsach · Veure més »

Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau

va ser un poeta, novel·lista, dramaturg, periodista i traductor català.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau · Veure més »

Josep Maria Solé i Sabaté

Josep Maria Solé i Sabaté (Lleida, 1950) és un historiador català, especialitzat en la Guerra civil espanyola i la seva postguerra.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Josep Maria Solé i Sabaté · Veure més »

Josep Palau i Fabre

Josep Palau i Fabre (Barcelona, 21 d'abril de 1917 – 23 de febrer de 2008) fou, essencialment, un poeta però que conreà diferents disciplines artístiques com ara la poesia, el teatre, l'assaig i la narrativa i, a més, fou un dels màxims especialistes en l'obra del pintor Pablo Picasso amb qui mantingué una bona relació durant els darrers anys de la vida de l'artista malagueny.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Josep Palau i Fabre · Veure més »

Josep Pla i Casadevall

fou un escriptor i periodista català, figura referent de la literatura catalana de tots els temps.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Josep Pla i Casadevall · Veure més »

Josep Romeu i Figueras

Josep Romeu i Figueras (Òdena, Anoia, 16 de març de 1917 - Barcelona, 18 de desembre de 2004) fou un poeta i crític literari català, especialitzat en literatura catalana modernista i contemporània, poesia tradicional i teatre popular.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Josep Romeu i Figueras · Veure més »

Josep Vicenç Foix i Mas

Huertas, J.M., Altaió, V. - http://w10.bcn.es/APPS/gmocataleg_monum/FitxaMonumentAc.do?codi.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Josep Vicenç Foix i Mas · Veure més »

Juan Ramón Masoliver Martínez de Oria

Juan Ramón Masoliver Martínez de Oria (Saragossa, 1910 – Barcelona, 7 d'abril de 1997) fou un assagista, periodista, crític literari i d'art i traductor català d'origen aragonès.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Juan Ramón Masoliver Martínez de Oria · Veure més »

Julià de Jòdar i Muñoz

Julià de Jòdar i Muñoz (Badalona, 28 de desembre de 1942) és un escriptor català.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Julià de Jòdar i Muñoz · Veure més »

Jurament de pau i treva del comte Pere Ramon de Pallars Jussà al bisbe d'Urgell

El Jurament de pau i treva del comte Pere Ramon de Pallars Jussà al bisbe d'Urgell (1098–1112) és document de pau i treva escrit per Pere Ramon de Pallars Jussà.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Jurament de pau i treva del comte Pere Ramon de Pallars Jussà al bisbe d'Urgell · Veure més »

Jurament de Radulf Oriol

El Jurament de Radulf Oriol és el jurament feudal de fidelitat de Radulf Oriol a Ramon IV de Pallars Jussà, escrit entre el 1028 i el 1047 a la Terreta de Ribagorça, concretament en algun lloc entre Orrit (Pallars Jussà) i Areny de Noguera (Ribagorça).

Nou!!: Història de la llengua catalana і Jurament de Radulf Oriol · Veure més »

Justícia

Al·legoria de la justícia La justícia és un concepte moral que implica tractar a cada persona i afer d'una manera imparcial.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Justícia · Veure més »

L'Alguer

L'Alguer (cooficialment) és una ciutat tradicionalment de llengua catalana situada a Sardenya (Itàlia), al nord-oest de l'illa, a la província de Sàsser a la regió de Nurra.

Nou!!: Història de la llengua catalana і L'Alguer · Veure més »

L'Avenç

L'Avenç és una revista que aparegué l'any 1977 especialitzada en temes d'històriaMestre, 1998: p. 80, entrada: "Avenç, L'" i cultura.

Nou!!: Història de la llengua catalana і L'Avenç · Veure més »

L'Esportiu

L'Esportiu és l'únic diari esportiu en català publicat a Catalunya, editat per Hermes Comunicacions.

Nou!!: Història de la llengua catalana і L'Esportiu · Veure més »

La Humanitat

La Humanitat va ser un diari, dirigit inicialment per Lluís Companys, que sorgí a Barcelona el 9 de novembre de 1931 en oposició al grup de L'Opinió.

Nou!!: Història de la llengua catalana і La Humanitat · Veure més »

La orfaneta de Menargues o Catalunya agonisant

La Orfaneta de Menargues o Catalunya agonisant és una novel·la històrica i romàntica d'Antoni de Bofarull publicada a Barcelona el 1862.

Nou!!: Història de la llengua catalana і La orfaneta de Menargues o Catalunya agonisant · Veure més »

La Publicitat

La Publicitat va ser un diari originàriament en castellà, però posteriorment en català, editat entre 1878 i 1922 sota el nom La Publicidad i entre 1922 i 1939 sota el nom La Publicitat.

Nou!!: Història de la llengua catalana і La Publicitat · Veure més »

La Seu d'Urgell

La Seu d'Urgell (antigament Urgell o Ciutat d'Urgell) és una ciutat de Catalunya situada al Pirineu, capital de la comarca de l'Alt Urgell i cap del partit judicial de la Seu d'Urgell, seu del bisbat d'Urgell.

Nou!!: Història de la llengua catalana і La Seu d'Urgell · Veure més »

La Vanguardia

La Vanguardia és un diari publicat a Barcelona en llengua catalana i castellana.

Nou!!: Història de la llengua catalana і La Vanguardia · Veure més »

La Veu de Catalunya

La Veu de Catalunya va ser un diari en català fundat per Enric Prat de la Riba que es publicà a Barcelona des del primer de gener de 1899 fins al 8 de gener de 1937, amb dues edicions diàries.

Nou!!: Història de la llengua catalana і La Veu de Catalunya · Veure més »

Lamalla.cat

Lamalla.cat va ser un diari digital impulsat per la Diputació de Barcelona que es va publicar entre 1999 i el 2012, quan va ser substituït per Xarxanoticies.cat.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Lamalla.cat · Veure més »

Lèxic català

El català és una llengua romànica, és a dir, prové del llatí vulgar tant pel que fa a la sintaxi com a la fonètica o al lèxic.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Lèxic català · Veure més »

Les quatre grans Cròniques

Les quatre grans Cròniques és el nom que rep el conjunt de textos historiogràfics escrits en català a la fi del i durant el format pel Llibre dels fets de Jaume el Conqueridor, Llibre del rei en Pere de Bernat Desclot, la Crònica de Ramon Muntaner i la Crònica de Pere el Cerimoniós.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Les quatre grans Cròniques · Veure més »

Literatura

La literatura és l'art d'escriure.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Literatura · Veure més »

Literatura catalana

La literatura catalana és literatura escrita en català sense atendre al lloc o l'origen de l'autor.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Literatura catalana · Veure més »

Literatura popular

La literatura popular és la manifestació oral de la comunicació literària.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Literatura popular · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Llatí · Veure més »

Llatí vulgar

El llatí vulgar (llatí clàssic: sermō vulgāris) és la varietat del llatí parlada per la gent de l'Imperi Romà, incloent-hi els seus legionaris.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Llatí vulgar · Veure més »

Lleida

Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Lleida · Veure més »

Llengües germàniques

Les llengües germàniques són una família de llengües indoeuropees parlades originàriament per pobles germànics que s'assentaren al nord de l'Imperi romà.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Llengües germàniques · Veure més »

Llengües occitanoromàniques

La branca de les llengües occitanoromàniques ajunta tots els dialectes de les llengües occitana i catalana, situades majoritàriament al sud de França, Andorra, Mònaco, al nord-est d'Espanya, a l'oest de la Itàlia continental i a la ciutat italiana de l'Alguer.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Llengües occitanoromàniques · Veure més »

Llengües retoromàniques

El retoromànic és una branca de les llengües romàniques composta per tres llengües: el romanx (Grisons, Suïssa), el ladí (Dolomites, estat italià) i el furlà (Friül, estat italià); és parlat, doncs, en l'àrea alpina de l'antiga província romana de Rètia, d'on en prové el nom.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Llengües retoromàniques · Veure més »

Llengües romàniques

Les llengües romàniques o neollatines són llengües que històricament deriven del llatí vulgar (entès en el sentit etimològic de «popular», «parlat pel poble», com a oposat al llatí clàssic i literari).

Nou!!: Història de la llengua catalana і Llengües romàniques · Veure més »

Llengua estàndard

Una llengua estàndard (també estàndard lingüístic) és una elaboració artificial i planificada a partir del diasistema d'una llengua, per tal d'obtenir un model de llengua unitari per a l'ensenyament, els usos oficials i els usos escrits i formals, que alhora permeti cohesionar, des del punt de vista polític i social, el territori on és oficial.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Llengua estàndard · Veure més »

Llengua koiné

Koiné és qualsevol llengua que s'utilitza com a model i que és comuna i general en un mateix territori.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Llengua koiné · Veure més »

Llengua oficial

La llengua oficial o idioma oficial d'un país és l'idioma que s'adopta com a propi i preferent en les negociacions entre el govern i el poble o entre aquell país i d'altres.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Llengua oficial · Veure més »

Llibre d'Amic e Amat

El Llibre d'Amic e Amat és un llibre de Ramon Llull redactat entre 1276 i 1278 que fou inclòs posteriorment com a llibre cinquè del Blanquerna sota el títol De vida ermitana.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Llibre d'Amic e Amat · Veure més »

Llibre de contemplació en Déu

El Llibre de contemplació o Llibre de contemplació en Déu (en) és una de les primeres produccions (1271-1274) i una obra enciclopèdica i mística escrita per Ramon Llull.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Llibre de contemplació en Déu · Veure més »

Llibre de l'orde de cavalleria

El Llibre de l'orde de cavalleria va ser redactat per Ramon Llull entre 1274 i 1276, poc després de viure la Il·luminació al puig de Randa, que va precedir lArt Lul·liana.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Llibre de l'orde de cavalleria · Veure més »

Llibre Jutge

El Llibre dels jutges, Llibre jutge o Llibre dels judicis és la versió catalana del Liber Iudiciorum o Codi de Recesvint, de la qual es coneixen dos fragments: un full de pergamí a la biblioteca del monestir de Montserrat (1220-1230) i un altre fragment a l’Arxiu Capitular del bisbat de la Seu d’Urgell (1060-1080).

Nou!!: Història de la llengua catalana і Llibre Jutge · Veure més »

Llista de comtes de Barcelona

240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »

Llorenç Villalonga i Pons

va ser un escriptor i psiquiatre mallorquí.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Llorenç Villalonga i Pons · Veure més »

Lluís Domènech i Montaner

La data atribuïda és la que figura al Registre Civil de l'Ajuntament de Barcelona, ja que històricament ha existit una disparitat de versions sobre aquesta dada.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Lluís Domènech i Montaner · Veure més »

Madrid

Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Madrid · Veure més »

Mallorca

Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Mallorca · Veure més »

Malta

Malta, oficialment República de Malta, és un estat insular del Mediterrani.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Malta · Veure més »

Mancomunitat de Catalunya

La Mancomunitat de Catalunya va ser una institució activa entre 1914 i 1923/1925 que agrupà les quatre diputacions catalanes: Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Mancomunitat de Catalunya · Veure més »

Manuel de Pedrolo i Molina

Manuel de Pedrolo i Sánchez de Molina (l'Aranyó, 1 d'abril de 1918 - Barcelona, 26 de juny de 1990) fou un escriptor català.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Manuel de Pedrolo i Molina · Veure més »

Marca Hispànica

La Marca Hispànica fou una marca de l'Imperi Carolingi establerta a final del en forma de múltiples comtats que acomplien una funció militar fronterera que perdurà fins a mitjan però que no tengué mai estatus jurídic ni validesa política.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Marca Hispànica · Veure més »

Mare Nostrum (programa)

Mare Nostrum va ser un programa de televisió emès per TVE-Catalunya des de l'any 1967 fins al 1973.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Mare Nostrum (programa) · Veure més »

Martí l'Humà

84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).

Nou!!: Història de la llengua catalana і Martí l'Humà · Veure més »

Matèria de Bretanya

La matèria de Bretanya és un conjunt de novel·les, romanços i textos bretons que parlen i difonen l'ideal de la novel·la cavalleresca a l'Europa medieval.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Matèria de Bretanya · Veure més »

Mèxic

Mèxic (o Méjico,, yucatec: Meejiko, mixteca: Ñuu Koꞌyo;, totonaca: Méjiko), oficialment els Estats Units Mexicans, és una república federal constitucional de l'Amèrica del Nord.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Mèxic · Veure més »

Música

La música és l'art que mitjançant l'ordenació dels sons en el temps, produeix un efecte estètic i/o emotiu en l'oient.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Música · Veure més »

Mercè Rodoreda i Gurguí

fou una escriptora catalana, considerada l'escriptora de llengua catalana contemporània més influent, tal com ho testifiquen les referències d'altres autors a la seva obra i la repercussió internacional, amb traduccions a més de trenta llengües.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Mercè Rodoreda i Gurguí · Veure més »

Minoria nacional

Manifestació conjunta de les minories ètniques de Hong Kong el 1r de juliol del 2005. Una minoria nacional és un col·lectiu dins un estat que difereix de la població majoritària i/o dominant en quant a ètnia, llengua, cultura, o religió, sovint amb un vincle estret amb un territori específic del qual és originari aquest grup minoritari.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Minoria nacional · Veure més »

Miquel Martí i Pol

fou un poeta, escriptor i traductor català, dels més populars del.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Miquel Martí i Pol · Veure més »

Miquel Tarradell i Mateu

Miquel Tarradell i Mateu (Barcelona, 1920-1995) va ser un arqueòleg i prehistoriador.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Miquel Tarradell i Mateu · Veure més »

Mitjà de comunicació de masses

A través d'un aparell televisor, el programa de televisió ''Today Show'', pioner en el seu format, concebut especialment per a una audiència massiva, el 2002 estava al 17è lloc a la llista de programes amb més audiència al món de tots els temps. Un mitjà de comunicació de masses (en anglès: Mass media) és un terme usat per anomenar el sector dels mitjans de comunicació específicament concebuts i dissenyats per a tenir una audiència el més nombrosa possible, en general mirant de maximitzar aquest paràmetre i no optimitzar-lo.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Mitjà de comunicació de masses · Veure més »

Modest Cuixart i Tàpies

fou un pintor català.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Modest Cuixart i Tàpies · Veure més »

Muret

Muret (Murèth en occità i antigament Murell) és un municipi a l'estat francès, situat al departament de l'Alta Garona, a Occitània, a uns 20 quilòmetres al sud de Tolosa.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Muret · Veure més »

Nació Digital

Nació Digital és un diari digital d'informació general en català que neix el setembre de 1995 amb la constitució a Vic de l'empresa SCG Aquitània SL.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Nació Digital · Veure més »

Nacionalisme

Mural independentista dels Països Catalans a Belfast (Irlanda del Nord). Manifestació "Som una nació. Nosaltres decidim" El nacionalisme és un corrent de pensament que propugna la nació com una de les bases del desenvolupament de la humanitat, tant en termes polítics com culturals.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Nacionalisme · Veure més »

Napoleó Bonaparte

fou un militar i home d'estat francès.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Napoleó Bonaparte · Veure més »

Narcís Oller i de Moragas

Narcís Oller i de Moragas (Valls, 10 d'agost de 1846 – Barcelona, 26 de juliol de 1930) va ser un advocat i escriptor català que va cultivar el realisme i el naturalisme, però va acabar adaptant-se al modernisme de l'època, tot i així va acabar sent un dels escriptors més reconeguts del.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Narcís Oller i de Moragas · Veure més »

Núria Perpinyà i Filella

Núria Perpinyà i Filella (Lleida, Segrià, 25 de maig de 1961) és una escriptora catalana.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Núria Perpinyà i Filella · Veure més »

Normalització lingüística

La normalització lingüística és un terme de la sociolingüística que consisteix a reorganitzar les funcions lingüístiques de la societat per tal de readaptar les funcions socials de la llengua a unes condicions “externes” canviants.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Normalització lingüística · Veure més »

Normes ortogràfiques

Les Normes ortogràfiques són un conjunt de 24 regles promulgades per l'Institut d'Estudis Catalans a data del 24 de gener del 1913, amb les quals hom intentà regularitzar el sistema ortogràfic del català.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Normes ortogràfiques · Veure més »

Nou Ràdio

Nou Ràdio (anteriorment coneguda com a Ràdio 9) fou la primera emissora de l'empresa pública Ràdio Autonomia Valenciana, fundada al 1988, pertanyent al grup Radiotelevisió Valenciana (RTVV).

Nou!!: Història de la llengua catalana і Nou Ràdio · Veure més »

Nova Cançó

La Nova Cançó va ser un moviment artístic que, en ple franquisme, impulsà una cançó cantada en català als Països Catalans.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Nova Cançó · Veure més »

Occità

L'occità o llengua d'oc (en occità: occitan, lenga d'òc) és la llengua romànica pròpia d'Occitània.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Occità · Veure més »

Occitània

Occitània és un país de l'Europa occidental i l'àrea històrica de domini de la llengua occitana.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Occitània · Veure més »

Odissea

LOdissea (ἡ Ὀδύσσεια) és el segon dels grans poemes èpics grecs atribuïts a Homer; l'altre és la Ilíada.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Odissea · Veure més »

Ofensiva de Catalunya

Lofensiva de Catalunya, també anomenada campanya de Catalunya o batalla de Catalunya, va ser una campanya militar desenvolupada entre el 23 de desembre de 1938 i el 13 de febrer del 1939 al territori català sota control republicà durant la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Ofensiva de Catalunya · Veure més »

Olot

Olot (pronunciat) és un municipi i ciutat de Catalunya, capital de la comarca de la Garrotxa i cap del partit judicial d'Olot.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Olot · Veure més »

Olympia (París)

La façana de l'Olympia LOlympia és una sala de concerts de mida mitjana, situada al cèntric bulevard dels Caputxins de París i que antigament havia funcionat com a music-hall.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Olympia (París) · Veure més »

Ona FM

Ona FM va ser una emissora de ràdio en català que pertania a l'empresa Unión Radio, participada majoritàriament pel grup PRISA.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Ona FM · Veure més »

Orfeó Català

L'Orfeó Català és una societat coral fundada el 15 de setembre de l'any 1891 per Lluís Millet, Amadeu Vives i Aureli Capmany i va ser un orfeó capdavanter dins el panorama musical català.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Orfeó Català · Veure més »

Ortografia

L'ortografia és un conjunt de convencions per escriure una llengua, que inclou les normes ortogràfiques, l'ús dels accents, signes de puntuació, i les majúscules, l'espai entre mots i les negretes, que configuren la manera considerada correcta d'escriure les paraules d'una llengua.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Ortografia · Veure més »

País Valencià

El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica, amb capital a la ciutat de València.

Nou!!: Història de la llengua catalana і País Valencià · Veure més »

Països Catalans

Els Països Catalans són els territoris de cultura catalana on la llengua autòctona és el català, o bé els territoris que formen part d'una unitat geogràfica, històrica, cultural i lingüística de predomini català.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Països Catalans · Veure més »

Pacià de Barcelona

Pacià de Barcelona o de Bàrcino (en llatí Pacianus; Bàrcino o rodalia, ? - Bàrcino, ca. 390) fou un religiós cristià romà, bisbe de Barcelona entre c. 365/373 i c. 386.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Pacià de Barcelona · Veure més »

Palomera

* Palomera (Conca), municipi de Castella-La Manxa.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Palomera · Veure més »

Parlament de Catalunya

s El Parlament de Catalunya és l'òrgan legislatiu de la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Parlament de Catalunya · Veure més »

Península

La península de Florida, als Estats Units Una península (del llatí paeninsula) és una extensió de terra envoltada d'aigua per tot arreu excepte per una part, que rep el nom distme.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Península · Veure més »

Península Ibèrica

La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Península Ibèrica · Veure més »

Pere Calders i Rossinyol

Pere Calders i Rossinyol (Barcelona, 29 de setembre de 1912 – 21 de juliol de 1994) va ser un escriptor, periodista i dibuixant català, conegut sobretot per la seva faceta de contista.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Pere Calders i Rossinyol · Veure més »

Pere el Cerimoniós

Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).

Nou!!: Història de la llengua catalana і Pere el Cerimoniós · Veure més »

Pere March (poeta)

Pere March (València, nascut entre 1336 i 1338 – Balaguer, 1413) va ser un poeta valencià medieval, també conegut com a Mossén Pere March.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Pere March (poeta) · Veure més »

Pere Ramon I de Pallars Jussà

Pere Ramon I de Pallars Jussà (? - 1113) fou comte de Pallars Jussà (1098-1113).

Nou!!: Història de la llengua catalana і Pere Ramon I de Pallars Jussà · Veure més »

Pere Serafí

''La flagelació de Crist'', al MNAC. Pere Serafí (1505/10 - Barcelona, 1567) fou un poeta i pintor català del Renaixement.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Pere Serafí · Veure més »

Plataforma per la Llengua

La Plataforma per la Llengua és una organització no governamental, nascuda l'any 1993, que defensa la presència de ple dret de la llengua catalana arreu del domini lingüístic i promou la llengua catalana com a eina de cohesió social.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Plataforma per la Llengua · Veure més »

Pompeu Fabra i Poch

va ser un filòleg català conegut com el «seny ordenador de la llengua catalana» per la seva tasca de capdavanter establidor de la normativa moderna de la llengua catalana.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Pompeu Fabra i Poch · Veure més »

Portuguès

El portuguès o portugués, amb vora 240 milions de locutors de llengua materna, és la novena llengua més parlada del món i la cinquena més parlada d'origen europeu.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Portuguès · Veure més »

Prefecte

Prefecte francès.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Prefecte · Veure més »

Premsa

La premsa agafant declaracions a un polític. La premsa són els elements dels mitjans de comunicació de massa que difonen notícies al públic general.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Premsa · Veure més »

Principat

Un principat és un territori històric sota la jurisdicció d'un príncep, com ara Andorra.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Principat · Veure més »

Principat de Catalunya

El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Principat de Catalunya · Veure més »

Procés de romanització

La romanització és el procés pel qual els pobles indígenes adoptaven, de grat o per força, la llengua i la cultura de Roma un cop conquerits.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Procés de romanització · Veure més »

Prospecte

El prospecte és la informació escrita dirigida al consumidor o usador que acompanya el medicament.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Prospecte · Veure més »

Quim Monzó

Joaquim Monzó i Gómez, conegut pel nom de ploma Quim Monzó, (Barcelona, 24 de març de 1952) és un escriptor català, autor de novel·les, contes i articles d'opinió, aquests últims en català i en castellà.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Quim Monzó · Veure més »

RAC 105

RAC 105 és una emissora de ràdio musical de Catalunya dedicada als èxits de diferents estils nascuda al 1982 i pertanyent Ràdio Associació de Catalunya.

Nou!!: Història de la llengua catalana і RAC 105 · Veure més »

RAC 105 TV

RAC 105 TV, antigament conegut com a 105 TV, fou un canal musical privat català que emetia videoclips de música actual i grans èxits.

Nou!!: Història de la llengua catalana і RAC 105 TV · Veure més »

RAC1

RAC1 (Ràdio Associació de Catalunya 1) és una emissora de ràdio privada en català de caràcter generalista i comercial.

Nou!!: Història de la llengua catalana і RAC1 · Veure més »

Racó Català

Racó Català és un mitjà de comunicació íntegrament digital i exclusivament en català editat per Tirabol Produccions, posat en funcionament el 4 de març de l'any 1999 pels llavors estudiants Joan Camp, Oriol Morell i Guillem Sureda.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Racó Català · Veure més »

Ramon Llull

Ramon Llull (fonètica en català: ; de vegades llatinitzat com a Raimundus o Raymundus Lullus; Palma, Mallorca, 1232 – Tunis, Tunísia, 1316) va ser un escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí del.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Ramon Llull · Veure més »

Ràdio

receptor de ràdio clàssic Emissora de ràdio. La ràdio és la transmissió de senyals mitjançant la modulació d'ones electromagnètiques amb freqüències per sota de les de la llum visible.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Ràdio · Veure més »

Ràdio Barcelona

Maria Sabaté, primera veu de Ràdio Barcelona Joan Tomàs i Parés dirigint una emissió en directe a Ràdio Barcelona en la dècada de 1940 Ràdio Barcelona és l'emissora de ràdio més antiga dels Països Catalans i la primera amb llicència a l'Estat espanyol, inaugurada a Barcelona el 14 de novembre de 1924 pels membres de l'Associació Nacional de Radiodifusió.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Ràdio Barcelona · Veure més »

Ràdio Flaixbac

Flaixbac és una emissora propietat del Grup Flaix inaugurada l'1 de novembre de l'any 1994.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Ràdio Flaixbac · Veure més »

Reforma ortogràfica

Una reforma ortogràfica és un tipus de planificació lingüística que té per objectiu provocar un canvi major en l'ortografia d'una llengua.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Reforma ortogràfica · Veure més »

Regió7

Regió7 és un diari en llengua catalana publicat a la Catalunya central.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Regió7 · Veure més »

Regne de Múrcia

LEmirat de Múrsiya o Regne de Múrcia va ser una entitat política i territorial formada arran de la cora de Todmir, en el territori sud-est de la històrica província romana de la Cartaginense.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Regne de Múrcia · Veure més »

Regne Franc

Els regnes francs foren regnes germànics que proliferaren en el territori de l'actual França, l'actual Bèlgica, els Països Baixos i part d'Alemanya, en l'antiguitat tardana després de la desaparició de la Imperi Romà d'Occident i l'establiment al territori pel poble dels francs durant el.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Regne Franc · Veure més »

Rei Artús

El Rei Artús o Artur fou un líder brità dels segles  i, el qual, segons les històries i romanços medievals, encapçalà la defensa de Bretanya (entenent per aquesta denominació tant la continental com la insular) davant dels VI.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Rei Artús · Veure més »

Reial Acadèmia Espanyola

Seu de la ''Real Academia Española''. La Reial Acadèmia Espanyola (Real Academia Española en castellà) o RAE és la institució responsable de la regulació de la llengua castellana.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Reial Acadèmia Espanyola · Veure més »

Reis Catòlics

Ferran i Isabel de Castella en una pintura atribuïda a Fernando Gallego (1490-95). Ferran i la seva esposa Isabel de Castella Escut dels Reis Catòlics en una clau de volta del claustre de Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona. Els Reis Catòlics és el nom que van rebre Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó, del Papa Alexandre VI, com a compensació perquè abans havia atorgat el títol de Rei Cristianíssim al Rei de França.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Reis Catòlics · Veure més »

Renaixement carolingi

Carlemany, envoltat dels seus principals col·laboradors, rep Alcuí de York, que li presenta els manuscrits escrits pels seus monjos, pintura de Victor Schnetz. El Renaixement Carolingi és el nom que rep el ressorgiment de la cultura clàssica llatina a l'Imperi Carolingi a final del segle VIII i començament del IX.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Renaixement carolingi · Veure més »

Renaixença

La Renaixença fou un moviment cultural i literari del català del (1833-1892).

Nou!!: Història de la llengua catalana і Renaixença · Veure més »

Repressió franquista

La repressió franquista fou el llarg procés de violència física, econòmica, política i cultural que van patir durant la Guerra Civil espanyola els partidaris del govern legítim de la Segona República Espanyola a la zona del bàndol nacional, i durant la postguerra i la dictadura franquista els perdedors de la Guerra Civil -els republicans-, els qui hi donaven suport o, més simplement, els qui eren denunciats com antifranquistes -ho fossin o no-, així com posteriorment els membres d'organitzacions polítiques, sindicals i, en general, els qui no estaven d'acord amb la dictadura franquista, manifestaven la seva oposició al règim i els qui constituïen o podien constituir un perill pel règim sorgit de lAlzamiento Nacional. La tanatopolítica i la biopolítica de la repressió franquista obeïen a les lògiques d'una guerra civil, una conquesta colonial i una guerra santa catòlica, sobre una població fins aleshores considerada part de la mateixa comunitat.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Repressió franquista · Veure més »

Ressorgiment

Ressorgiment fou una revista mensual escrita en català i que fou publicada a Buenos Aires (Argentina) del 1916 al 1972, i considerada la més destacada de les revistes publicades pels catalans de l'Argentina.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Ressorgiment · Veure més »

Retòrica

La retòrica o eloqüència és «l'art de parlar bé» o «l'art de l'eloqüència», en altres paraules, és l'art o la tècnica de la persuasió, normalment mitjançant l'ús de la paraula.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Retòrica · Veure més »

Revista

Revistes en català durant la Diada de Sant Jordi de 2014 a Barcelona. Una revista o un magazín (per la seva denominació en anglès, magazine) és una publicació periòdica, generalment finançada per publicitat o pels lectors.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Revista · Veure més »

Roma

Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Roma · Veure més »

Romanç (poesia)

El romanç és un tipus de composició poètica.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Romanç (poesia) · Veure més »

Romanès

El romanès o romanés (també conegut com a dacoromanès o moldau; autònim română, limba română AFI, "llengua romanesa", o românește, lit. romanesc: "en romanès") és una llengua romànica parlada per uns 24 milions de persones arreu del món.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Romanès · Veure més »

Romanticisme

''Caminant damunt un mar de boira'', del romàntic Caspar David Friedrich El Romanticisme va ser un moviment tant cultural com polític que s'originà a Alemanya a final del, inicialment com a moviment literari, però que ràpidament passà a influenciar totes les arts.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Romanticisme · Veure més »

Romània

Romània és el nom que s'utilitzà per designar el conjunt de països on es parlava (i actualment encara es parla) en llengua romànica o neollatina, és a dir, les llengües que derivaren del llatí.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Romània · Veure més »

Rosselló

Mapa de Catalunya i de les comarques històriques El Rosselló és una comarca històrica catalana administrativament a l'extrem sud-oriental de l'estat francès.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Rosselló · Veure més »

Salvador Espriu i Castelló

Placa en homenatge a '''Salvador Espriu''' a l'edifici històric de la Universitat de Barcelona, amb un retrat del poeta, obra de Josep Maria Subirachs fou un poeta, dramaturg i novel·lista català, considerat un dels renovadors, juntament amb Josep Pla i Josep Maria de Sagarra, de la prosa catalana de les fórmules noucentistes.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Salvador Espriu i Castelló · Veure més »

Sard

El sard (sardu en sard) és una llengua romànica parlada a l'illa de Sardenya.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Sard · Veure més »

Sardenya

Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Sardenya · Veure més »

Sàpiens

Sàpiens és una revista en llengua catalana de divulgació històrica i periodicitat mensual.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Sàpiens · Veure més »

Sí Ràdio

Sí Ràdio fou una emissora de ràdio musical, la segona de Radio Autonomía Valenciana, S.A. pertanyent al grup Radiotelevisió Valenciana.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Sí Ràdio · Veure més »

Segle V

El segle V és un període que inclou els anys compresos entre el 401 i el 500.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Segle V · Veure més »

Segle VI

El segle VI és un període de la primera edat mitjana que comprèn els anys inclosos entre el 501 i el 600.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Segle VI · Veure més »

Segle XIV

El, que comprèn els anys entre 1301 i 1400, és el darrer període de la baixa edat mitjana i suposa un temps de crisi generalitzada que prepara el canvi d'època.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Segle XIV · Veure més »

Segre (diari)

Segre és un diari publicat a Lleida pel Grup Segre i amb difusió diària a Ponent, l'Alt Pirineu i Aran i la Franja de Ponent.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Segre (diari) · Veure més »

Sermó

El sermó de la Muntanya, un quadre de Carl Heinrich Bloch Un sermó o homilia és una modalitat del gènere oratori que consisteix en un discurs de tema religiós, en general pronunciat durant la missa cristiana.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Sermó · Veure més »

Serra d'Or

Serra d'Or és una revista nascuda, en la seva forma actual, l'octubre de l'any 1959 a instàncies d'un grup d'universitaris i editada per Publicacions de l'Abadia de Montserrat amb un tiratge d'uns 8.000 exemplars mensuals.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Serra d'Or · Veure més »

Sicília

Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Sicília · Veure més »

Societat

Relacions humanes amb gent de diferents societats ètniques La societat és el conjunt d'individus que comparteixen fins, conductes i cultura, i que es relacionen interaccionant entre si, cooperativament, per a constituir un grup o una comunitat.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Societat · Veure més »

Sociolingüística

La sociolingüística és la disciplina que analitza la relació entre la societat i el llenguatge; tant en la manera com una comunitat adquireix i utilitza la llengua com en els trets culturals, socials, ideològics i econòmics que es poden deduir del discurs.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Sociolingüística · Veure més »

Stéphane Mallarmé

Stéphane Mallarmé, de nom real Étienne (París, 18 de març de 1842 - Valvins, municipi de Vulaines-sur-Seine, 9 de setembre de 1898), fou un poeta francès.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Stéphane Mallarmé · Veure més »

Substrat català

Llengües paleohispàniques El substrat català, en l'estudi de la història de la llengua catalana, fa referència a les llengües preromanes que van influir en la formació del català, sobretot en el lèxic i en la toponímia.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Substrat català · Veure més »

Superstrat

En lingüística, el superstrat és una llengua que influeix sobre una altra sense suplantar-la.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Superstrat · Veure més »

Tancament de Radiotelevisió Valenciana

Emissió del programa especial que Nou Televisió va realitzar des de la Plaça de la Mare de Déu de València el 6 de novembre de 2013, quan es va anunciar el tancament del grup. El tancament de RTVV va ser un procés que es va portar a terme en novembre de 2013 mitjançant el qual la Generalitat Valenciana va clausurar el grup Radiotelevisió Valenciana.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Tancament de Radiotelevisió Valenciana · Veure més »

Tarragona

Tarragona és una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès i de la província de Tarragona.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Tarragona · Veure més »

Teatre

Escenari de teatre El teatre o art dramàtic és un art espectacular que produeix obres teatrals presentades directament davant o amb el públic, en un mateix espai i en directe.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Teatre · Veure més »

Tecnologia

Astronauta a l'exterior de la superfície terrestre Tecnologia és l'aplicació cultural pràctica i creativa que és fa del conjunt de coneixements de què disposa una societat donada, incloent els teòrics, filosòfics, tradicionals, científics, experimentals, la pròpia experiència i especialment el domini de diferents tècniques.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Tecnologia · Veure més »

Televisió

La televisió (tele-, en grec 'lluny' i -visio en llatí 'visió', 'veure' o 'vista'), abreujat TV, és un sistema de telecomunicació per a l'emissió i per a la recepció de sons i d'imatges en moviment a distància.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Televisió · Veure més »

Teologia

Plató La teologia (del grec θεος, theos, "Déu", + λογος, logos, "estudi") és la disciplina que s'ocupa de l'estudi de Déu i, per extensió, també s'aplica a l'estudi dels temes relacionats amb la religió.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Teologia · Veure més »

Tirant lo Blanc

''Tirant lo Blanc'' en una edició publicada a Barcelona l'any 1926 Tirant lo Blanc (Tirant lo blanch en l'original) és l'obra més important de l'escriptor i cavaller valencià Joanot Martorell, acabada pel cavaller també valencià Martí Joan de Galba.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Tirant lo Blanc · Veure més »

Toponímia

La toponímia (del grec τόπος topos, 'lloc', i ὄνομα ónoma, 'nom') és el conjunt de topònims, és a dir, noms d'indret, de lloc.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Toponímia · Veure més »

Tractat dels Pirineus

geopolítics del Tractat dels Pirineus El Tractat dels Pirineus (o Pau dels Pirineus) va ser signat el 7 de novembre del 1659 per part dels representants de Felip IV de Castella i III d'Aragó, Luis Méndez de Haro i Pedro Coloma, i els de Lluís XIV de França, Cardenal Mazzarino i Hugues de Lionne, a l'illa dels Faisans del riu Bidasoa, als límits del País Basc del Nord, tot posant fi al litigi de la Guerra dels Trenta Anys.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Tractat dels Pirineus · Veure més »

Transició democràtica espanyola

La Transició democràtica espanyola, Transició espanyola o, simplement, Transició, és el període comprès entre la fi de la dictadura franquista i el restabliment de les institucions democràtiques a l'Estat espanyol, ras i curt, una nova estructura jurídica que havia de generar nous marcs de legitimitat i consens.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Transició democràtica espanyola · Veure més »

Trobador

Trobador Un trobador és un poeta cantor de l'edat mitjana que crea, en occità, composicions literàries i musicals, destinades a ser difoses pel cant dels joglars. Tanmateix, el mot poeta era destinat a aquelles persones que escrivien literatura en llengua llatina, és a dir, els clergues.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Trobador · Veure més »

TV3

TV3 és una cadena de televisió pública de Catalunya, que pertany a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA).

Nou!!: Història de la llengua catalana і TV3 · Veure més »

Usatges de Barcelona

Costums de Catalunya) (ACA, ms. de Ripoll, núm. 38, fol. 1) XIV que representa al comte Ramon Berenguer I de Barcelona (Biblioteca del Monasterio de San Lorenzao del Escorial, Ms. Z-III-14 f.23v) ''Ms. 1.378'' de l'Arxiu Municipal de Lleida (1336). ''Usatges i Constitucions de Catalunya'', Constitucions de Pau i Treva, Commemoracions de Pere Albert i un Tratado de Batalla Foli dels ''Commentaria super Usaticis Barchinone'' (Comentaris dels Usatges de Barcelona) Obra jurídica de Jaume Marquilles (1448-1450) Actes de cort i altres Lleis Catalunya de les Corts de Barcelona (1413) (edició impresa) Els Usatges de Barcelona foren una recopilació dels usatges que formaven el dret consuetudinari barceloní; a mesura que es feren noves recopilacions s'hi recolliren també normes jurídiques de diferents procedències que acabaren formant la base del Dret consuetudinari català.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Usatges de Barcelona · Veure més »

València

València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.

Nou!!: Història de la llengua catalana і València · Veure més »

Valenciana prosa

La valenciana prosa és un estil de redacció que es posà de moda al Regne de València cap al i s'estengué a la resta de territoris de llengua valenciana.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Valenciana prosa · Veure més »

Vallespir

Mapa de Catalunya i de les comarques històriques El Vallespir és una comarca de la Catalunya del Nord, amb capital a Ceret.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Vallespir · Veure més »

Vallfogona de Riucorb

Vallfogona de Riucorb és un municipi de la comarca de la Conca de Barberà, situat prop del riu Corb i al límit amb la comarca d'Urgell.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Vallfogona de Riucorb · Veure més »

Venda de Ramon i cònjuge Adaleiz a Iosfred, prevere

La venda de Ramon i cònjuge Adaleiz a Iosfred, prevere, és un document de compravenda, datat l'any 1034, d'una terra amb el seu hort i els arbres que hi ha, els quals són identificats per la seva espècie.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Venda de Ramon i cònjuge Adaleiz a Iosfred, prevere · Veure més »

Veneçuela

Veneçuela, oficialment la República Bolivariana de Veneçuela, és un estat situat a la costa nord de Sud-amèrica.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Veneçuela · Veure més »

Videojoc

Imatge del videojoc Tux Racer Un videojoc o és un joc electrònic que es juga en un espai virtual, i on s'interacciona mitjançant un dispositiu electrònic amb una pantalla i una sèrie de perifèrics.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Videojoc · Veure més »

VilaWeb

VilaWeb és el portal informatiu més antic dels Països Catalans, impulsat pels periodistes Assumpció Maresma i Vicent Partal.

Nou!!: Història de la llengua catalana і VilaWeb · Veure més »

Visigots

Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».

Nou!!: Història de la llengua catalana і Visigots · Veure més »

Xarxa Vives d'Universitats

La Xarxa Vives d'Universitats (XVU) és una associació sense ànim de lucre que representa i coordina l’acció conjunta de 22 universitats dels territoris d'Andorra, Espanya, França i Itàlia on hi ha un percentatge significatiu de població de parla catalana.

Nou!!: Història de la llengua catalana і Xarxa Vives d'Universitats · Veure més »

1034

Sense descripció.

Nou!!: Història de la llengua catalana і 1034 · Veure més »

1080

Sense descripció.

Nou!!: Història de la llengua catalana і 1080 · Veure més »

1095

El 1095 (MXCV) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.

Nou!!: Història de la llengua catalana і 1095 · Veure més »

1098

Sense descripció.

Nou!!: Història de la llengua catalana і 1098 · Veure més »

1213

1213 (MCCXIII en numeral romà) fon un any normal del calendari julià, començat en dimarts.

Nou!!: Història de la llengua catalana і 1213 · Veure més »

1218

Sense descripció.

Nou!!: Història de la llengua catalana і 1218 · Veure més »

1229

;Països Catalans.

Nou!!: Història de la llengua catalana і 1229 · Veure més »

1232

Països Catalans.

Nou!!: Història de la llengua catalana і 1232 · Veure més »

1233

El 1233 (MCCXXXIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Història de la llengua catalana і 1233 · Veure més »

1245

Sense descripció.

Nou!!: Història de la llengua catalana і 1245 · Veure més »

1261

Sense descripció.

Nou!!: Història de la llengua catalana і 1261 · Veure més »

1282

Sense descripció.

Nou!!: Història de la llengua catalana і 1282 · Veure més »

1283

Sense descripció.

Nou!!: Història de la llengua catalana і 1283 · Veure més »

1315

Sense descripció.

Nou!!: Història de la llengua catalana і 1315 · Veure més »

1319

Sense descripció.

Nou!!: Història de la llengua catalana і 1319 · Veure més »

1327

Lluís IV de Baviera, emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, declara el poder civil per sobre de l'eclesiàstic.

Nou!!: Història de la llengua catalana і 1327 · Veure més »

1387

;Països Catalans.

Nou!!: Història de la llengua catalana і 1387 · Veure més »

1397

Sense descripció.

Nou!!: Història de la llengua catalana і 1397 · Veure més »

1410

;Països Catalans.

Nou!!: Història de la llengua catalana і 1410 · Veure més »

1412

El 1412 (MCDXII) fou un any de traspàs començat en divendres de les darreries de l'edat mitjana segons la historiografia occidental.

Nou!!: Història de la llengua catalana і 1412 · Veure més »

1433

; Països Catalans;Resta del món 18 i 19 de novembre: Batalla de Delebio entre el Ducat de Milà i la República de Venècia.

Nou!!: Història de la llengua catalana і 1433 · Veure més »

1435

Països Catalans Resta del món.

Nou!!: Història de la llengua catalana і 1435 · Veure més »

1455

;Països Catalans:; Resta del món.

Nou!!: Història de la llengua catalana і 1455 · Veure més »

1459

;Països Catalans.

Nou!!: Història de la llengua catalana і 1459 · Veure més »

1460

; Països Catalans; Resta del món.

Nou!!: Història de la llengua catalana і 1460 · Veure més »

1462

; Països Catalans.

Nou!!: Història de la llengua catalana і 1462 · Veure més »

1479

; Països Catalans.

Nou!!: Història de la llengua catalana і 1479 · Veure més »

1490

Països Catalans.

Nou!!: Història de la llengua catalana і 1490 · Veure més »

1497

Països Catalans Resta del món.

Nou!!: Història de la llengua catalana і 1497 · Veure més »

1516

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Història de la llengua catalana і 1516 · Veure més »

1557

;Països Catalans.

Nou!!: Història de la llengua catalana і 1557 · Veure més »

1640

;Països Catalans.

Nou!!: Història de la llengua catalana і 1640 · Veure més »

1659

;Països Catalans.

Nou!!: Història de la llengua catalana і 1659 · Veure més »

1700

Terratrèmol de Cascadia/tsunami.;Països Catalans.

Nou!!: Història de la llengua catalana і 1700 · Veure més »

1712

;Països Catalans.

Nou!!: Història de la llengua catalana і 1712 · Veure més »

1833

;Països Catalans.

Nou!!: Història de la llengua catalana і 1833 · Veure més »

1862

Reixa de la capella de Sant Cristòfor, BarcelonaPaïsos Catalans.

Nou!!: Història de la llengua catalana і 1862 · Veure més »

1877

; Països Catalans.

Nou!!: Història de la llengua catalana і 1877 · Veure més »

1891

;Països Catalans.

Nou!!: Història de la llengua catalana і 1891 · Veure més »

1913

;Països Catalans.

Nou!!: Història de la llengua catalana і 1913 · Veure més »

1939

Pont WPA a Nova Orleans.

Nou!!: Història de la llengua catalana і 1939 · Veure més »

1941

;Països Catalans.

Nou!!: Història de la llengua catalana і 1941 · Veure més »

1945

;Països Catalans.

Nou!!: Història de la llengua catalana і 1945 · Veure més »

3/24

El 3/24 (llegit: tres vint-i-quatre) és un canal de Televisió de Catalunya dedicat íntegrament a la informació.

Nou!!: Història de la llengua catalana і 3/24 · Veure més »

324 (publicació digital)

324 (pronúncia fonètica: tres vint-i-quatre) és el portal d'Internet de notícies de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.

Nou!!: Història de la llengua catalana і 324 (publicació digital) · Veure més »

801

Sense descripció.

Nou!!: Història de la llengua catalana і 801 · Veure més »

8tv

8tv, anteriorment conegut com a City TV i també com a Td8, va ser un canal de televisió privat de Catalunya que pertanyia a Emissions Digitals de Catalunya (EDICA).

Nou!!: Història de la llengua catalana і 8tv · Veure més »

Redirigeix aquí:

Història del català.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

SortintEntrant