Comunicació

441 les relacions: Abd-al-Aziz al-Mansur, Abu-Zayd, Acadèmia Valenciana de la Llengua, Acció Cultural del País Valencià, Acció Nacionalista Valenciana, Ademús, Agència Valenciana de Prevenció i Lluita contra el Frau i la Corrupció, Agricultura, Ajuntament de València, Al-Azraq, Al-Àndalus, Alacant, Alí ibn Mujàhid Iqbal-ad-Dawla, Alcanyís, Alcoi, Alexandre VI, Alfons el Magnànim, Alfons X de Castella, Alhambra, Alpont, Alt Maestrat, Alzira, Amèrica, Andalusia, Anticatalanisme, Antiga Grècia, Aragó, Arc de Cabanes, Arròs, Art, Art mobiliari, Art paleolític, Art rupestre, Associació Cívica Valenciana Tirant lo Blanc, Atur, August, Ausiàs March, Àfrica, Barranc de la Valltorta, Barx, Batalla d'Almansa, Batalla de València, Begís, Benigànim, Beniopa, Benissili, Biar, Blaverisme, Bloc Nacionalista Valencià, Bocairent, ..., Borriana, Botifler, Burgesia, Busot, Butlletí Oficial de l'Estat, Caça, Cabezo Redondo, Calataiud, Califat de Còrdova, Calixt III, Camp de Túria, Cancelleria Reial, Capità general, Carles II de Castella, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Casal de Barcelona, Castell de Castells, Castella, Castellfabib, Catalanisme, Catalunya, Catalunya Ràdio, Ceràmica, Ceràmica cardial, Ciutat estat, Climent IV, Coalició Compromís, Coalicio Valenciana, Comerç, Compromís de Casp, Congrés dels Diputats, Conquesta de la ciutat de Balansiya, Conquesta de Mallorca, Contestans, Cornisa Cantàbrica, Corona d'Aragó, Corona de Castella i Lleó, Corts de Cadis, Corts de Montsó, Corts de Tortosa (1225), Corts forals valencianes, Corts Valencianes, Cova del Bolomor, Cova del Parpalló, Cova Negra, Cristià nou, Croades, Culla, Cullera (Ribera Baixa), Cultura, Cultura d'El Argar, Daimús, Dama d'Elx, Damià Forment, Dècada del 1920, Dècada del 1930, Dècada del 1960, Dècada del 1970, Dècada del 1980, Dècada del 1990, Dénia, De regionalisme i valentinicultura, Declaració Valencianista de 1918, Decrets de Nova Planta, Delme, Desarmament dels moriscos valencians, Descobriment d'Amèrica, Dictadura de Primo de Rivera, Diglòssia, Dinastia almohade, Dinastia almoràvit, Dinastia Trastàmara, Dret civil valencià, Edat del bronze, Edat del ferro, Edat dels metalls, Edetània, Editorial Torre, Eivissa, El Forcall, El Mundo, El Puig de Santa Maria, Elda, Electricitat, Elx, Emir, Emirat de Granada, En guàrdia!, Esclavitud, Escultura, Espanya, Espanyolisme, Estat nació, Estatut d'autonomia, Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, Europa, Exposició Regional Valenciana del 1909, Expulsió dels moriscos, Falcata, Família Borja, Faustí Barberà i Martí, Federalisme, Felip II de Castella, Felip III de Castella, Felip V d'Espanya, Fenícia, Ferran d'Antequera, Ferran el Catòlic, Ferran VII d'Espanya, Filologia, Folklore, Francesc Ribalta, Francesc Xavier Casp i Verger, Francisco Franco Bahamonde, Franquisme, Furs de València, Gandia, Gaspar de Guzmán y Pimentel, Generalitat, Germana de Foix, Gonçal Peris Sarrià, Grècia, Gregori IX, Gregori Maians i Siscar, Guerra Civil espanyola, Guerra de la Unió, Guerra de Sertori, Guerra de Successió Espanyola, Guerrer de Moixent, Guerres Púniques, Hispània, Història d'Elx, Història de València, Història de Vila-real, Home de Cromanyó, Home de Neandertal, Ibers, Idioma, Ilercavons, Illes Balears, Imperi Cartaginès, Imperi Romà, Invasions bàrbares, Isabel de Villena, Islam, Jaciment arqueològic de l'Alcúdia, Jardí Botànic de València, Jaume el Conqueridor, Jaume el Just, Joan Baptista Cabanilles, Joan de Joanes, Joan de Ribera, Joan el Sense Fe, Joan Francesc Mira i Casterà, Joan Fuster i Ortells, Joan Lluís Vives i March, Joan Roís de Corella, Joanot Martorell, Joaquim Sorolla i Bastida, Jocs Florals, Josep de Ribera, Josep Serrano i Simeón, Juan García Sentandreu, La Bastida de les Alcusses, La Serreta (Alcoi), La Vall d'Alcalà, La Vall de Gallinera, La Vila Joiosa, Literatura, Llíria, Llei 10/2007, de 20 de març, de règim econòmic matrimonial valencià, Llei 2/2017, de 3 de febrer, de la Generalitat, per la funció social de l'habitatge de la Comunitat Valenciana, Llista d'emirs de Balansiya, Llotja de la Seda, Lluís Dalmau, Llutxent, Lo Rat Penat, Louis Gabriel Suchet, Lucentum, Madrid, Manuel Ardit i Lucas, Mar Mediterrània, Mariano Rajoy Brey, Marià Benlliure i Gil, Martí l'Humà, Maulets (1705), Múrcia, Mercenari, Metal·lúrgia, Micalet, Miguel de Cervantes Saavedra, Minoria nacional, Miquel Adlert i Noguerol, Modernisme català, Moixent, Montesa, Morella, Moriscos, Moros i Cristians, Mosquits, Mudèjar, Mujàhid, Muralla, Nació espanyola, Nacionalitat històrica, Nòmada, Neolític, Novelda, Onda, Orfebreria, Oriola, País Valencià, Països Catalans, Paleolític, Pancatalanisme, Parc Natural de l'Albufera de València, Paria, Partit Popular de la Comunitat Valenciana, Partit Socialista del País Valencià-PSOE, Patrimoni de la Humanitat, Pax Romana, Púnics, Pedro Pablo Abarca de Bolea-Ximénez de Urrea y Ponts de Mendoza, Pego, Península Ibèrica, Peníscola, Pere el Gran, Pesta Negra, Pintura, Pla de l'Arc (jaciment), Pla de Petracos, Planes (Comtat), Plom, Podem, Porta dels Serrans, Primera Guerra Mundial, Ramaderia, Regió, Regionalisme, Regionalisme valencià, Regne de Castella, Regne de Múrcia, Regne de Toledo, Regne de València, Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, Religió, Renaixença, Restes arqueològiques del Salt del riu Riquer, Revolta de les Germanies, Revolució Francesa, Rodrigo Díaz de Vivar, Sagunt, Saguntum, Sant Vicent Ferrer, Santa Maria de Morella, Saragossa, Sarraïns, Segle d'or valencià, Segona Germania, Segona República Espanyola, Segura (riu), Sentència Arbitral de Torrellas, Senyera del País Valencià, Senyoriu, Sogorb, Studium generale, Taifa, Taronja, Tartessos, Taula de canvi, Taula de Canvis i Depòsits, Tauromàquia, Túria, Teatre romà de Sagunt, Teodomir (visigot), Teodor Llorente Olivares, Tirant lo Blanc, Toledo, Torís, Tortosa, Tractat d'Almizra, Tractat d'Elx, Transició, Transició democràtica espanyola, Tresor de Villena, Tribunal Constitucional d'Espanya, Tunis, Unió Valenciana, Unitat del Poble Valencià, Universitat de València, València, Valencianisme, Valencians, Valencià, Valentia, Vall d'Albaida, Vall de Cofrents, Vicent Blasco Ibáñez, Vicent Doménech el Palleter, Vicent Flor i Moreno, Vicent López i Portaña, Villena, Virrei, William Shakespeare, Xàtiva, Xúquer, 1010, 1031, 1065, 1075, 1076, 1086, 1091, 1092, 1094, 1102, 1103, 1145, 1171, 1208, 1226, 1227, 1228, 1229, 1230, 1233, 1236, 1237, 1238, 1239, 1243, 1244, 1245, 1248, 1251, 1258, 1271, 1276, 1277, 1283, 1304, 1305, 1329, 1348, 1363, 1364, 138, 1392, 1395, 1410, 1412, 1416, 1458, 1460, 1479, 1482, 1516, 1519, 1521, 1525, 1533, 1563, 1598, 1609, 1621, 1665, 1693, 1700, 1707, 1727, 1768, 1808, 1812, 1902, 1909, 1918, 1975, 1982, 1996, 20 d'abril, 2011, 215, 22 de setembre, 23 de maig, 25 d'abril, 27 de juliol, 28 de juny, 28 de setembre, 711, 9 d'octubre, 9 de gener. Ampliar l'índex (391 més) » « Shrink índex

Abd-al-Aziz al-Mansur

Al-Mansur Abu-l-Hàssan Abd-al-Aziz ibn Abd-ar-Rahman ibn Muhàmmad ibn Abi-Àmir al-Mútamin Dhu-s-Sabiqatayn, més conegut simplement com a Abd-al-Aziz al-Mansur (vers 1005 - gener de 1061) fou el primer rei amírida de Balànsiya (abril de 1021-gener de 1061).

Nou!!: Història del País Valencià і Abd-al-Aziz al-Mansur · Veure més »

Abu-Zayd

Segell de ''sàyyid'' Abu-Zayd Abu-Zayd o sàyyid Abu-Zayd (?-1268), conegut en les cròniques cristianes com a «moro Seit»Diccionari d'Història de Catalunya.

Nou!!: Història del País Valencià і Abu-Zayd · Veure més »

Acadèmia Valenciana de la Llengua

LAcadèmia Valenciana de la Llengua, també coneguda per les seues sigles AVL, és la institució de caràcter públic de la Generalitat Valenciana que té per funció determinar i elaborar, si és el cas, la normativa lingüística de la varietat de la llengua catalana coneguda com a valencià.

Nou!!: Història del País Valencià і Acadèmia Valenciana de la Llengua · Veure més »

Acció Cultural del País Valencià

L'OCCC, seu d'ACPV a la Ciutat de València Manifestació d'ACPV, a favor de les emissions de Televisió de Catalunya al País Valencià el 16 d'abril de 2011. Acció Cultural del País Valencià (ACPV) és una entitat valenciana dedicada a l'estudi, la defensa i la promoció del patrimoni cultural, artístic i natural de la totalitat del País Valencià.

Nou!!: Història del País Valencià і Acció Cultural del País Valencià · Veure més »

Acció Nacionalista Valenciana

Acció Nacionalista Valenciana (ANV) fou un partit nacionalista valencià fundat l'agost de 1933 de tendència catòlica, format per jóvens valencianistes i membres de major edat procedents de l'Agrupació Valencianista de la Dreta, entitat que congregava els valencianistes de la Dreta Regional Valenciana.

Nou!!: Història del País Valencià і Acció Nacionalista Valenciana · Veure més »

Ademús

Ademús (en castellà i oficialment, Ademuz) és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Racó d'Ademús, de la qual és la capital i municipi més poblat.

Nou!!: Història del País Valencià і Ademús · Veure més »

Agència Valenciana de Prevenció i Lluita contra el Frau i la Corrupció

LAgència Valenciana de Prevenció i Lluita contra el Frau i la Corrupció, o simplement Agència Valenciana Antifrau, és un organisme públic amb l'objectiu de previndre la corrupció política al País Valencià.

Nou!!: Història del País Valencià і Agència Valenciana de Prevenció i Lluita contra el Frau i la Corrupció · Veure més »

Agricultura

Camps de conreu: ja s'ha acabat de segar, al centre unes bales de palla, al fons, el que pareixen edificis blancs són hivernacles miniatura Lagricultura, en un sentit ampli, és el conjunt de coneixements i d'activitats que tenen per objecte l'explotació del medi natural, per mitjà del conreu de certes plantes.

Nou!!: Història del País Valencià і Agricultura · Veure més »

Ajuntament de València

L'Ajuntament de València és la institució que s'encarrega de governar la ciutat i el municipi de València.

Nou!!: Història del País Valencià і Ajuntament de València · Veure més »

Al-Azraq

''Toni, el rei,'' de Francesc Laporta Valor (Alcoi, 1850-1914), caracteritzat com al-Àzraq. Disseny del vestit de l'alferes de la ''filà Chano,'' 1903.Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Hudhayl as-Saghir (indeterminat - Alcoi, Alcoià, 1276), més conegut com al-Àzraq (‘el Blau’), va ser un cabdill andalusí autor de les tres revoltes mudèjars del sud del Regne de València.

Nou!!: Història del País Valencià і Al-Azraq · Veure més »

Al-Àndalus

XII d'al-Àndalus Al-Àndalus o lÀndalus és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.

Nou!!: Història del País Valencià і Al-Àndalus · Veure més »

Alacant

Alacant (IPA), en castellà Alicante i oficialment, Alicante/Alacant és una ciutat del sud del País Valencià; la segona en població, capital de la comarca de l'Alacantí i de la demarcació provincial homònima.

Nou!!: Història del País Valencià і Alacant · Veure més »

Alí ibn Mujàhid Iqbal-ad-Dawla

Alí ibn Mujàhid al-Amirí Iqbal-ad-Dawla (?, c. 1010 - Saragossa, 1081) va ser emir de Dàniya entre els anys 1044 i 1076 de l'era cristiana.

Nou!!: Història del País Valencià і Alí ibn Mujàhid Iqbal-ad-Dawla · Veure més »

Alcanyís

Alcanyís (en aragonès: Alcanyiz; castellà: Alcañiz) és un municipi de la província de Terol.

Nou!!: Història del País Valencià і Alcanyís · Veure més »

Alcoi

Alcoi (oficialment Alcoi/Alcoy) és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de l'Alcoià i cap de partit judicial.

Nou!!: Història del País Valencià і Alcoi · Veure més »

Alexandre VI

Alexandre VI és el nom que va adoptar Roderic Llançol i de Borja, conegut com a Roderic de Borja, en ser nomenat papa.

Nou!!: Història del País Valencià і Alexandre VI · Veure més »

Alfons el Magnànim

Carlí d'Alfons el Magnànim Ral d'Alfons el Magnànim Ducat d'or d'Alfons I, 1442-1458, també anomenat ''alfonsí'' Alfons el Magnànim, anomenat també Alfons V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya i IV de Barcelona (Medina del Campo, Castella, 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.

Nou!!: Història del País Valencià і Alfons el Magnànim · Veure més »

Alfons X de Castella

Alfons X el Savi i la seva cort. Alfons X de Castella, dit el Savi (Toledo, 23 de novembre de 1221 - Sevilla, 4 d'abril de 1284), fou rei de Castella (1252-1284).

Nou!!: Història del País Valencià і Alfons X de Castella · Veure més »

Alhambra

LAlhambra és una ciutat palatina andalusina situada a Granada (Espanya).

Nou!!: Història del País Valencià і Alhambra · Veure més »

Alpont

Alpont (en castellà i oficialment, Alpuente) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Serrans.

Nou!!: Història del País Valencià і Alpont · Veure més »

Alt Maestrat

L'Alt Maestrat és una comarca valenciana del nord i muntanyosa, amb capital a Albocàsser.

Nou!!: Història del País Valencià і Alt Maestrat · Veure més »

Alzira

Alzira és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Ribera Alta.

Nou!!: Història del País Valencià і Alzira · Veure més »

Amèrica

Amèrica, també anomenat el Nou Món, és un dels continents de la Terra.

Nou!!: Història del País Valencià і Amèrica · Veure més »

Andalusia

Andalusia (en castellà i oficialment Andalucía) és una comunitat autònoma del sud d'Espanya.

Nou!!: Història del País Valencià і Andalusia · Veure més »

Anticatalanisme

L'anticatalanisme o la catalanofòbia és l'aversió a Catalunya, a la cultura i llengua catalanes o als mateixos catalans.

Nou!!: Història del País Valencià і Anticatalanisme · Veure més »

Antiga Grècia

Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.

Nou!!: Història del País Valencià і Antiga Grècia · Veure més »

Aragó

Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un estatut d'autonomia.

Nou!!: Història del País Valencià і Aragó · Veure més »

Arc de Cabanes

Larc romà és un arc de triomf situat entre La Vall d'Alba i Cabanes, marca el límit dels dos municipis, quedant units per la ruta romana que comparteixen.

Nou!!: Història del País Valencià і Arc de Cabanes · Veure més »

Arròs

Larròs és una planta herbàcia i semiaquàtica del gènere Oryza, de la família de les poàcies.

Nou!!: Història del País Valencià і Arròs · Veure més »

Art

L'art és el procés o el producte deliberat de l'organització dels elements en una forma que apel·la els sentits i les emocions.

Nou!!: Història del País Valencià і Art · Veure més »

Art mobiliari

Dins del camp d'estudi de l'art prehistòric, les locucions art moble o art mobiliari s'empren indistintament per designar qualsevol obra d'art de dimensions limitades i manejables, és a dir, que poden ser transportats per l'ésser humà.

Nou!!: Història del País Valencià і Art mobiliari · Veure més »

Art paleolític

Venus de Laussel, que pertany al paleolític superior (aurinyacià) Lart paleolític és una de les manifestacions artístiques més antigues de la història de la humanitat.

Nou!!: Història del País Valencià і Art paleolític · Veure més »

Art rupestre

Pintura mural de la cova dels Cavalls del barranc de la Valltorta, a la província de Castelló L'art rupestre és un tipus d'art que es plasma en les roques, generalment a l'interior de coves, grutes, cavernes o abrics, que forma part de l'art prehistòric.

Nou!!: Història del País Valencià і Art rupestre · Veure més »

Associació Cívica Valenciana Tirant lo Blanc

L'Associació Cívica Valenciana Tirant lo Blanc (o simplement ACV Tirant lo Blanc o Tirant.org) és una entitat cultural valenciana fundada l'any 1991 a la ciutat de València per Joan Mansanet i Mansanet, Rafael Ramos i Armengol, Robert Barberà Baraza, Nathalie Torres Garcia i Lluís Polo i Torres.

Nou!!: Història del País Valencià і Associació Cívica Valenciana Tirant lo Blanc · Veure més »

Atur

Taxes d'atur a la Unió Europea (novembre del 2015). '''Verd fosc:''' 0–4,9% · '''Verd clar:''' 5–9,9% · '''Groc:''' 10–14,9% · '''Taronja:''' 15–19,9% · '''Vermell:''' 20–24,9% · '''Granat:''' ≥ 25% L'atur o desocupació, segons l'OCDE, és la gent per sobre d'una edat especificada (generalment 15 anys) que no tenen una feina remunerada o per compte propi, però que en aquest moment estan disponibles per treballar.

Nou!!: Història del País Valencià і Atur · Veure més »

August

August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.

Nou!!: Història del País Valencià і August · Veure més »

Ausiàs March

Col·legiata de Xàtiva, on abans es pensava que era retratat Ausiàs March Ausiàs March, també escrit Ausiàs Marc (Regne de València, ca. 1397 - València, 3 de març del 1459), va ser un poeta i cavaller valencià medieval, originari d'una família de la petita noblesa amb aficions poètiques.

Nou!!: Història del País Valencià і Ausiàs March · Veure més »

Àfrica

LÀfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món.

Nou!!: Història del País Valencià і Àfrica · Veure més »

Barranc de la Valltorta

El barranc de la Valltorta es troba dins d'una zona muntanyosa del prelitoral mediterrani, més concretament a la part septentrional del País Valencià.

Nou!!: Història del País Valencià і Barranc de la Valltorta · Veure més »

Barx

Barx és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Safor.

Nou!!: Història del País Valencià і Barx · Veure més »

Batalla d'Almansa

La batalla d'Almansa tingué lloc el 25 d'abril del 1707 en el context de la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Història del País Valencià і Batalla d'Almansa · Veure més »

Batalla de València

La Batalla de València fou un conflicte identitari que va enfrontar la societat valenciana en la transició democràtica espanyola, caracteritzada per una notable conflictivitat i violència, i que provocà una fractura política i social al País Valencià, especialment pel que fa al relat del valencianisme i els símbols del País Valencià.

Nou!!: Història del País Valencià і Batalla de València · Veure més »

Begís

Begís (en castellà i oficialment, Bejís) és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Alt Palància.

Nou!!: Història del País Valencià і Begís · Veure més »

Benigànim

Benigànim és una població del País Valencià a la comarca de la Vall d'Albaida.

Nou!!: Història del País Valencià і Benigànim · Veure més »

Beniopa

Beniopa és una població del terme municipal de Gandia, situada al nord-oest de la ciutat de Gandia amb la qual forma un sol nucli urbà.

Nou!!: Història del País Valencià і Beniopa · Veure més »

Benissili

Benissili és un poble valencià, que forma part del municipi de la Vall de Gallinera.

Nou!!: Història del País Valencià і Benissili · Veure més »

Biar

Via verda col-end Atzucac de la vila, a prop del castell Biar és una població del País Valencià.

Nou!!: Història del País Valencià і Biar · Veure més »

Blaverisme

Francesc Camps i Josep Manuel Miralles en un acte conjunt. El blaverisme és un moviment polític regionalista sorgit al País Valencià al final dels anys 1970 com a reacció al nacionalisme valencià, i més concretament al discurs fusterià d'aquest.

Nou!!: Història del País Valencià і Blaverisme · Veure més »

Bloc Nacionalista Valencià

El Bloc Nacionalista Valencià (abreujat BLOC, també conegut amb les sigles BNV) va ser un partit polític del País Valencià, d'ideologia valencianista, ecologista i d'esquerres.

Nou!!: Història del País Valencià і Bloc Nacionalista Valencià · Veure més »

Bocairent

Bocairent és una població del País Valencià a la comarca de la Vall d'Albaida.

Nou!!: Història del País Valencià і Bocairent · Veure més »

Borriana

Borriana (oficialment Borriana/Burriana, en) és un municipi del País Valencià, capital de la comarca de la Plana Baixa.

Nou!!: Història del País Valencià і Borriana · Veure més »

Botifler

''Botifler''. La flor de lliri (beauté fleur) és el símbol de la Casa de Borbó Botifler és el malnom amb què a la Corona d'Aragó es va titllar els partidaris de Felip V durant la Guerra de Successió Espanyola i que s'oposava al d'«Imperials», «Aguilots», «Maulets» o «Vigatans», els malnoms que van rebre els partidaris de Carles III.

Nou!!: Història del País Valencià і Botifler · Veure més »

Burgesia

Una burgesa catalana retratada al voltant de 1572 La burgesia (antigament també burguesia) és una classe social, tal com l'entenen l'economia política i el marxisme, que acostuma a estar caracteritzada per posseir els mitjans de producció, sobretot el capital, en les relacions econòmiques.

Nou!!: Història del País Valencià і Burgesia · Veure més »

Busot

Busot és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Alacantí, en la comarca històrica de la Foia de Xixona.

Nou!!: Història del País Valencià і Busot · Veure més »

Butlletí Oficial de l'Estat

El Butlletí Oficial de l'Estat (castellà: Boletín Oficial del Estado, abreujat BOE) és el diari oficial de l'Estat espanyol, és a dir, l'òrgan de publicació de les lleis, disposicions i actes d'inserció obligatòria.

Nou!!: Història del País Valencià і Butlletí Oficial de l'Estat · Veure més »

Caça

faisans que han ajudat a caçar. La caça és l'activitat per mitjà de la qual s'obtenen animals per a l'alimentació, lleure, comerç, pel seu aprofitament com a primera matèria o per ser considerats nocius.

Nou!!: Història del País Valencià і Caça · Veure més »

Cabezo Redondo

El Cabezo Redondo és un jaciment arqueològic de l'edat del bronze que es troba a 2 km de Villena (Alt Vinalopó).

Nou!!: Història del País Valencià і Cabezo Redondo · Veure més »

Calataiud

Calataiud (Calatauit en català antic, Calatayú en aragonès i Calatayud, en castellà) és una ciutat aragonesa de 21.000 habitants, a la vora del riu Jalón, a la província de Saragossa.

Nou!!: Història del País Valencià і Calataiud · Veure més »

Califat de Còrdova

El Califat de Còrdova, també conegut com a Califat omeia de Còrdova o Califat d'Occident, fou un califat proclamat per Abd al-Rahman III el 929 que posà fi a l'emirat independent instaurat per Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil el 756.

Nou!!: Història del País Valencià і Califat de Còrdova · Veure més »

Calixt III

Escultura de Calixt III a Gandia Alfons de Borja (la Torreta de Canals, avui barri de Canals, població que pertanyia aleshores a Xàtiva, la Costera, 1378 - Roma, 1458) fou Papa de l'Església Catòlica de Roma amb el nom Calixt III de 1455 a 1458.

Nou!!: Història del País Valencià і Calixt III · Veure més »

Camp de Túria

El Camp de Túria és una comarca valencianoparlant del centre del País Valencià, amb capital a Llíria.

Nou!!: Història del País Valencià і Camp de Túria · Veure més »

Cancelleria Reial

La Cancelleria Reial era l'organisme administratiu dels reis de la Corona d'Aragó, fou creada pel Rei Jaume el Conqueridor amb la seua majoria d'edat el 1218.

Nou!!: Història del País Valencià і Cancelleria Reial · Veure més »

Capità general

El capità general és un grau militar.

Nou!!: Història del País Valencià і Capità general · Veure més »

Carles II de Castella

Carles II de Castella, dit l'Encantat (en castellà, el Hechizado; Madrid, 6 de novembre de 1661-1 de novembre de 1700) va ser el rei dels diferents territoris de la monarquia d'Espanya, entre 1665 i 1700.

Nou!!: Història del País Valencià і Carles II de Castella · Veure més »

Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740).

Nou!!: Història del País Valencià і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Casal de Barcelona

El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.

Nou!!: Història del País Valencià і Casal de Barcelona · Veure més »

Castell de Castells

Castell de Castells és una població de la comarca de la Marina Alta, al País Valencià.

Nou!!: Història del País Valencià і Castell de Castells · Veure més »

Castella

Corona de Castella a partir del 1492. Castella és un país de la península Ibèrica, i antigament regne.

Nou!!: Història del País Valencià і Castella · Veure més »

Castellfabib

Castellfabib (en castellà i oficialment: Castielfabib, i en la parla xurra, Castiel) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Racó.

Nou!!: Història del País Valencià і Castellfabib · Veure més »

Catalanisme

Les Quatre Columnes són un monument que simbolitza les quatre barres de la Bandera de Catalunya. Fou bastit el 1919 per Puig i Cadafalch i es convertí en un dels símbols del catalanisme durant el govern de la Mancomunitat de Catalunya, però fou enderrocat el 1928 per la dictadura de Primo de Rivera. L'any 2010 foren reconstruïdes simbolitzant la perseverança i fermesa de la identitat nacional catalana. manifestació ''«Som una nació. Nosaltres decidim»'' del 10 de juliol de 2010. Reunió dels batlles de Catalunya el 4 d'octubre de 2014 al Palau de la Generalitat amb el ''president'' Artur Mas per donar suport a la Consulta sobre la independència de Catalunya. El catalanisme és un moviment transversal que propugna la reconeixença de la personalitat política, històrica, lingüística, cultural i nacional de Catalunya i —en qualques casos— també dels Països Catalans, en tant que minoria nacional.

Nou!!: Història del País Valencià і Catalanisme · Veure més »

Catalunya

Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.

Nou!!: Història del País Valencià і Catalunya · Veure més »

Catalunya Ràdio

Catalunya Ràdio és l'emissora de ràdio convencional pública catalana, propietat de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) de la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Història del País Valencià і Catalunya Ràdio · Veure més »

Ceràmica

Plat de ceràmica de Faenza La ceràmica és qualsevol dels diversos materials durs, trencadissos, resistents a la calor i resistents a la corrosió als quals es dona forma i després es couen.

Nou!!: Història del País Valencià і Ceràmica · Veure més »

Ceràmica cardial

La ceràmica cardial rep aquest nom per estar decorada amb impressions de la vorada dentada i d'un sinuós seguit de petxines d'escopinyes, d'un bivalve anomenat tradicionalment Cardium (o algun derivat com Dinocardium o Acanthocardia), perquè la seva forma general recorda a la d'un cor.

Nou!!: Història del País Valencià і Ceràmica cardial · Veure més »

Ciutat estat

Una ciutat estat és una ciutat sobirana independent que exerceix el poder sobre la seva vida política, econòmica i cultural sobre el seu territori contigu.

Nou!!: Història del País Valencià і Ciutat estat · Veure més »

Climent IV

Climent IV (Sant Geli, devers 1190/1200 - Viterbo, 29 de novembre de 1268) fou papa de l'Església Catòlica del 1265 al 1268.

Nou!!: Història del País Valencià і Climent IV · Veure més »

Coalició Compromís

La Coalició Compromís és una coalició política valenciana amb caràcter estable i permanent integrada per Més - Compromís (antigament Bloc Nacionalista Valencià), Iniciativa del Poble Valencià i Verds Equo, a més de militants independents adherits a Compromís.

Nou!!: Història del País Valencià і Coalició Compromís · Veure més »

Coalicio Valenciana

Coalicio Valenciana (CV) (Coalición Valenciana, en castellà) va ser un partit polític blaver, considerat com ultradretà.

Nou!!: Història del País Valencià і Coalicio Valenciana · Veure més »

Comerç

Contenidors al port Elizabeth de Nova Jersey. El comerç és el conjunt d'activitats de compravenda de béns o serveis, sia pel seu ús, venda, o transformació.

Nou!!: Història del País Valencià і Comerç · Veure més »

Compromís de Casp

El Compromís de Casp (1412) fou una reunió de nou notables, representants del Regne d'Aragó, del Regne de València i del Principat de Catalunya (tres per estat), que tenien l'objectiu de decidir qui succeiria l'últim rei de la Corona d'Aragó, Martí l'Humà, mort el 1410.

Nou!!: Història del País Valencià і Compromís de Casp · Veure més »

Congrés dels Diputats

El Congrés dels Diputats és la Cambra baixa de les Corts Generals, l'òrgan constitucional que representa el poble espanyol.

Nou!!: Història del País Valencià і Congrés dels Diputats · Veure més »

Conquesta de la ciutat de Balansiya

La conquesta de la ciutat de València, anomenada Balansiya fins a la conquesta, es produí oficialment el 9 d'octubre de 1238 per part de les tropes catalano-aragoneses de Jaume I.

Nou!!: Història del País Valencià і Conquesta de la ciutat de Balansiya · Veure més »

Conquesta de Mallorca

La conquesta de Mallorca o croada contra Al-Mayūrqa fou una croada comandada per Jaume I d'Aragó que va tenir com a conseqüència la destrucció del poder almohade a l'illa de Mallorca, l'esclavització de la població andalusina autòctona, el repoblament de l'illa amb població catalana sota un règim feudal i la creació del Regne de les Mallorques.

Nou!!: Història del País Valencià і Conquesta de Mallorca · Veure més »

Contestans

Els contestans (Contestani) foren un poble iber del sud-est de la Tarraconense, a l'est dels bastetans.

Nou!!: Història del País Valencià і Contestans · Veure més »

Cornisa Cantàbrica

El requadre vermell assenyala en la imatge del satèl·lit la localització de la Cornisa Cantàbrica al nord d'Espanya. El clima d'aquesta regió geogràfica és fonamentalment de tipus oceànic temperat i humit. Es coneix com a regió Cantàbrica o cornisa Cantàbrica al vorell muntanyós septentrional de la península Ibèrica encarat al mar Cantàbric, delimitat al sud per la serralada Cantàbrica i que abasta al seu torn la major part de l'Espanya humida.

Nou!!: Història del País Valencià і Cornisa Cantàbrica · Veure més »

Corona d'Aragó

La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Nou!!: Història del País Valencià і Corona d'Aragó · Veure més »

Corona de Castella i Lleó

La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.

Nou!!: Història del País Valencià і Corona de Castella i Lleó · Veure més »

Corts de Cadis

Jurament de les Corts de Cadis a l'Església Major parroquial de San Fernando. Exposat al Congrés dels Diputats de Madrid. 1.

Nou!!: Història del País Valencià і Corts de Cadis · Veure més »

Corts de Montsó

* Corts de Montsó (1236), convocades per Jaume I el Conqueridor.

Nou!!: Història del País Valencià і Corts de Montsó · Veure més »

Corts de Tortosa (1225)

Les Corts de Tortosa van ser convocades a l'abril de 1225, a Tortosa pel rei Jaume el Conqueridor per tractar la conquesta feudal de les terres de l'al-Àndalus al sud del seu regne.

Nou!!: Història del País Valencià і Corts de Tortosa (1225) · Veure més »

Corts forals valencianes

Braç reial de les Corts Valencianes. Les Corts Valencianes, Corts del Regne de València o Corts forals valencianes foren el màxim òrgan normatiu i de representació del Regne de València des del fins al.

Nou!!: Història del País Valencià і Corts forals valencianes · Veure més »

Corts Valencianes

Les Corts o Corts Valencianes (oficialment amb les dues denominacions) és l'òrgan legislatiu de la Generalitat Valenciana i, per tant, del País Valencià.

Nou!!: Història del País Valencià і Corts Valencianes · Veure més »

Cova del Bolomor

Parietal d'''Homo neanderthalensis'' inclòs en una bretxa osífera de la Cova del Bolomor, Museu de Prehistòria de València. La cova del Bolomor és un jaciment arqueològic situat en la vall de la Valldigna (la Safor, València).

Nou!!: Història del País Valencià і Cova del Bolomor · Veure més »

Cova del Parpalló

Plaqueta amb gravat de cérvola procedent de la cova del Parpalló i dipositada al Museu de Prehistòria de València. La cova del Parpalló està situada al Montdúver, terme municipal de Gandia, la Safor; la cova va ser intensament habitada durant el període del paleolític superior i va ser de les primeres habitades pels Homo sapiens que van arribar a la regió mediterrània del llevant peninsular.

Nou!!: Història del País Valencià і Cova del Parpalló · Veure més »

Cova Negra

La Cova Negra és un una cova al terme municipal de Xàtiva, a l'Estret de les Aigües a la vora del riu d'Albaida (també conegut com a riu d'Alboi) i que és coneguda internacionalment per ser un important jaciment arqueològic.

Nou!!: Història del País Valencià і Cova Negra · Veure més »

Cristià nou

La denominació de cristià nou fa referència a un antic col·lectiu social de la península Ibèrica de l'edat moderna, format per aquells conversos al cristianisme provinents del judaisme i l'islam, així com pels seus descendents durant diverses generacions.

Nou!!: Història del País Valencià і Cristià nou · Veure més »

Croades

Història d'Ultramar'' de Guillem de Tir) Les croades foren una sèrie de guerres de religió iniciades, predicades i ocasionalment dirigides per l'Església Llatina en l'edat mitjana.

Nou!!: Història del País Valencià і Croades · Veure més »

Culla

Culla és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Alt Maestrat.

Nou!!: Història del País Valencià і Culla · Veure més »

Cullera (Ribera Baixa)

Cullera és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Ribera Baixa.

Nou!!: Història del País Valencià і Cullera (Ribera Baixa) · Veure més »

Cultura

La cultura és el conjunt de valors, aptituds, teories, ideologies, normes i béns materials creats per l'ésser humà.

Nou!!: Història del País Valencià і Cultura · Veure més »

Cultura d'El Argar

La civilització del Argar era un centre de l'edat del bronze ibèrica El Argar és el nom d'una primitiva cultura de l'edat del bronze a la província d'Almeria, anomenada cultura argàrica o cultura d'El Argar, que va florir al sud-est de la península Ibèrica entre vers el 1800 aC i el 1300 aC.

Nou!!: Història del País Valencià і Cultura d'El Argar · Veure més »

Daimús

Daimús és un municipi del País Valencià a la comarca de la Safor.

Nou!!: Història del País Valencià і Daimús · Veure més »

Dama d'Elx

La Dama d'Elx és una escultura monolítica i policromàtica que es trobà casualment, l'any 1897, al jaciment arqueològic de l'Alcúdia, prop de 2 km al sud d'Elx (Baix Vinalopó).

Nou!!: Història del País Valencià і Dama d'Elx · Veure més »

Damià Forment

Damià Forment (València, entre 1475 i 1480 - Santo Domingo de la Calzada, Logronyo, 22 de desembre de 1540) fou un escultor valencià.

Nou!!: Història del País Valencià і Damià Forment · Veure més »

Dècada del 1920

La dècada del 1920 és la dècada compresa entre l'1 de gener de 1920 i el 31 de desembre de 1929.

Nou!!: Història del País Valencià і Dècada del 1920 · Veure més »

Dècada del 1930

Sense descripció.

Nou!!: Història del País Valencià і Dècada del 1930 · Veure més »

Dècada del 1960

La dècada del 1960 comprèn el període d'anys entre el 1960 i el 1969, tots dos inclosos.

Nou!!: Història del País Valencià і Dècada del 1960 · Veure més »

Dècada del 1970

La dècada del 1970 comprèn el període d'anys entre el 1970 i el 1979, tots dos inclosos.

Nou!!: Història del País Valencià і Dècada del 1970 · Veure més »

Dècada del 1980

La dècada del 1980 comprèn el període d'anys entre el 1980 i el 1989, tots dos inclosos.

Nou!!: Història del País Valencià і Dècada del 1980 · Veure més »

Dècada del 1990

La dècada del 1990 comprèn el període d'anys entre el 1990 i el 1999, tots dos inclosos.

Nou!!: Història del País Valencià і Dècada del 1990 · Veure més »

Dénia

Dénia és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Marina Alta i també de la comarca històrica del Marquesat de Dénia.

Nou!!: Història del País Valencià і Dénia · Veure més »

De regionalisme i valentinicultura

De regionalisme i valentinicultura és el nom d'un discurs pronunciat el 7 de desembre de 1902 per Faustí Barberà en l'associació valencianista Lo Rat Penat.

Nou!!: Història del País Valencià і De regionalisme i valentinicultura · Veure més »

Declaració Valencianista de 1918

El 14 de novembre de 1918, el diari La Correspondencia de Valencia publicava en primera plana i en lloc preferent la Declaració Valencianista.

Nou!!: Història del País Valencià і Declaració Valencianista de 1918 · Veure més »

Decrets de Nova Planta

Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.

Nou!!: Història del País Valencià і Decrets de Nova Planta · Veure més »

Delme

Granja per a depositar el '''delme''' de l'antiga abadia de ''Ter Doest'' a Lissewege (Bèlgica) El delme o dècima, del llatí decimum (desena part), és un impost o cens del 10% sobre la collita dels pagesos destinat a assegurar el manteniment del clergat i els edificis religiosos.

Nou!!: Història del País Valencià і Delme · Veure més »

Desarmament dels moriscos valencians

El desarmament dels moriscs valencians va ser decretat pel rei Felip II el 19 de gener de l'any 1563 i publicat al regne de València el 8 de febrer del mateix any pel capità general Alonso d'Aragó, duc de Sogorb.

Nou!!: Història del País Valencià і Desarmament dels moriscos valencians · Veure més »

Descobriment d'Amèrica

Els 4 viatges de Cristòfor Colom El terme descobriment d'Amèrica (arribada a Amèrica) s'utilitza per a referir-se a la primera arribada documentada d'europeus a Amèrica amb grans conseqüències històriques Al, el terme descobriment era sinònim de cristianització.

Nou!!: Història del País Valencià і Descobriment d'Amèrica · Veure més »

Dictadura de Primo de Rivera

Directori militar l'any 1923. La dictadura de Primo de Rivera fou el règim polític autoritari que s'instaurà a Espanya entre el 13 de setembre del 1923 i el 28 de gener del 1930 sota la direcció del general Miguel Primo de Rivera y Orbaneja i l'acceptació per part del rei Alfons XIII.

Nou!!: Història del País Valencià і Dictadura de Primo de Rivera · Veure més »

Diglòssia

En lingüística, la diglòssia és una situació que es dona quan hi ha dues llengües relacionades de manera propenca, una de prestigi alt, que s'empra generalment pel govern i en texts formals, i una de prestigi baix, que és normalment la llengua vernacla parlada.

Nou!!: Història del País Valencià і Diglòssia · Veure més »

Dinastia almohade

Els almohades (de l'àrab, i. e. ‘els monoteistes' o ‘els unitaristes’) (1121-1269) foren un moviment religiós amb un fort influx amazic que va inspirar diversos estats a l'extrem occidental del món islàmic al.

Nou!!: Història del País Valencià і Dinastia almohade · Veure més »

Dinastia almoràvit

Els almoràvits (en singular) foren un moviment religiós del nord d'Àfrica, format per nòmades amazics del Sàhara, que al fundaren la quarta dinastia del Marroc.

Nou!!: Història del País Valencià і Dinastia almoràvit · Veure més »

Dinastia Trastàmara

Es dona el nom de Dinastia Trastàmara a un casal de reis que van governar el Regne de Castella, de 1369 a 1504; la Corona d'Aragó, de 1412 a 1516; el Regne de Navarra, de 1425 a 1479; i al Regne de Sicília i Nàpols, de 1412 a 1516.

Nou!!: Història del País Valencià і Dinastia Trastàmara · Veure més »

Dret civil valencià

El dret civil valencià és el dret civil que emana de les institucions valencianes, de manera separada del dret civil d'aplicació a nivell estatal.

Nou!!: Història del País Valencià і Dret civil valencià · Veure més »

Edat del bronze

L'edat del bronze és un període del desenvolupament de la civilització caracteritzat pel fet que la metal·lúrgia més avançada ha desenvolupat les tècniques d'extracció del coure dels minerals i en fa aliatges per a aconseguir bronze.

Nou!!: Història del País Valencià і Edat del bronze · Veure més »

Edat del ferro

L'edat del ferro és l'últim període principal de la tradicional divisió de les tres edats, establerta el 1820 per Christian Jürgensen (que establí una classificació segons els materials emprats en cada període), i és posterior a l'edat del bronze.

Nou!!: Història del País Valencià і Edat del ferro · Veure més »

Edat dels metalls

Ledat dels metalls és una de les tres grans etapes en les quals tradicionalment s'ha subdividit la prehistòria euroasiàtica que ocupa un període molt ampli en la història caracteritzat pel desenvolupament de les societats humanes de la metal·lúrgia.

Nou!!: Història del País Valencià і Edat dels metalls · Veure més »

Edetània

Edetània va ser el país dels edetans a la província de la Tarraconense entre l'Ebre (Iberus) i el Xúquer (Sucro) amb les muntanyes a l'oest.

Nou!!: Història del País Valencià і Edetània · Veure més »

Editorial Torre

Editorial Torre és una editorial fundada el 1943 per Xavier Casp i Miquel Adlert.

Nou!!: Història del País Valencià і Editorial Torre · Veure més »

Eivissa

Situació d'Eivissa respecte als Països Catalans L'illa d'Eivissa és la més gran de les illes Pitiüses i la més occidental de les illes de l'arxipèlag Balear, al centre-oest de la Mediterrània occidental.

Nou!!: Història del País Valencià і Eivissa · Veure més »

El Forcall

El Forcall, oficialment Forcall, és un municipi del País Valencià a la comarca dels Ports.

Nou!!: Història del País Valencià і El Forcall · Veure més »

El Mundo

El Mundo és un diari en llengua castellana editat a Madrid.

Nou!!: Història del País Valencià і El Mundo · Veure més »

El Puig de Santa Maria

El Puig de Santa Maria, abans de 2012 reconegut oficialment com el Puig, és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Nord.

Nou!!: Història del País Valencià і El Puig de Santa Maria · Veure més »

Elda

Elda és una ciutat del País Valencià situada a la vora del Vinalopó, a la comarca del Vinalopó Mitjà de la qual és capital administrativa.

Nou!!: Història del País Valencià і Elda · Veure més »

Electricitat

El llamp és un fenomen natural productor d'electricitat En física, l'electricitat és un terme genèric que engloba tot un conjunt de fenòmens que són la manifestació de la presència d'un moviment de càrregues elèctriques.

Nou!!: Història del País Valencià і Electricitat · Veure més »

Elx

Elx (IPA), en i oficialment, Elche/Elx és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca del Baix Vinalopó, a la vora del riu Vinalopó.

Nou!!: Història del País Valencià і Elx · Veure més »

Emir

Un emir és un cap militar, governador o príncep d'un país islàmic.

Nou!!: Història del País Valencià і Emir · Veure més »

Emirat de Granada

LEmirat, Taifa o Regne de Granada o Gharnata va ser un regne andalusí amb capital a Granada. El seu últim rei va ser Boabdil, que va perdre el tron davant els reis Catòlics el 2 de gener de 1492.

Nou!!: Història del País Valencià і Emirat de Granada · Veure més »

En guàrdia!

En guàrdia! és un programa de Catalunya Ràdio dirigit i presentat per Enric Calpena.

Nou!!: Història del País Valencià і En guàrdia! · Veure més »

Esclavitud

''L'esclavitud al Brasil'', per Jean-Baptiste Debret (1768-1848) Lesclavitud, esclavisme o esclavatge (totes del grec medieval sklábos que al seu torn prové d'eslau, per ser els eslaus els esclaus més freqüents quan es va encunyar el terme) és la condició que implica el control d'una o més persones contra la seva voluntat, obligades per la violència o d'altres formes de coacció.

Nou!!: Història del País Valencià і Esclavitud · Veure més »

Escultura

La ''Victòria de Samotràcia'', escultura de l'antiga Grècia Lescultura (del llatí sculptura) és una de les belles arts.

Nou!!: Història del País Valencià і Escultura · Veure més »

Espanya

Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.

Nou!!: Història del País Valencià і Espanya · Veure més »

Espanyolisme

L'espanyolisme o nacionalisme espanyol és el moviment que defensa l'existència d'una nació espanyola i, conseqüentment, la integritat territorial de l'actual Regne d'Espanya, partidari de l'uniformisme polític, i d'una cultura homogènia de matriu castellana.

Nou!!: Història del País Valencià і Espanyolisme · Veure més »

Estat nació

Tractat de Münster", un dels tractats que durien a la Pau de Westfàlia, on va néixer el concepte de l'"estat nació". L'estat nació és una entitat política formada per un estat amb qui la majoria dels seus ciutadans s'identifica a partir d'una identitat comuna basada en el concepte de nació.

Nou!!: Història del País Valencià і Estat nació · Veure més »

Estatut d'autonomia

Via Excepcional - Amillorament del Fur, Ceuta i Melilla (art. 144) L'estatut d'autonomia és la norma bàsica d'una comunitat autònoma espanyola, reconeguda per la Constitució espanyola de 1978 en el seu article 147.

Nou!!: Història del País Valencià і Estatut d'autonomia · Veure més »

Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana

Rajoleta amb el gat Pumbi commemorant l'Estatut d'Autonomia, al Parc Temàtic d'Història Valenciana de Manises. Manifestació pro-Estatut a Alzira, 1932.L'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana (EACV) és la norma bàsica que regula la Generalitat, l'òrgan d'autogovern de la Comunitat Valenciana.

Nou!!: Història del País Valencià і Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana · Veure més »

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

Nou!!: Història del País Valencià і Europa · Veure més »

Exposició Regional Valenciana del 1909

Maqueta de l'Exposició, fotografiada durant l'exposició del centenari al Palau de l'Exposició. Al centre, la Fàbrica de Tabacs de València, i a sota, el Palau esmentat Plànol de la situació de l'Exposició en relació amb el riu Túria Palau de l'Exposició L'Exposició Regional fou una mostra del comerç i indústria que es va realitzar a la ciutat de València entre el 22 de maig i el 22 de desembre del 1909 sota el mandat de l'alcalde José Maestre Laborde-Boix.

Nou!!: Història del País Valencià і Exposició Regional Valenciana del 1909 · Veure més »

Expulsió dels moriscos

Embarcament de moriscos en el Grau de València, per Pere Oromig, uns anys després dels fets Els decrets d'expulsió dels moriscos (1609-1614), foren promulgats per Felip III, i ordenaven als moriscos dels diferents regnes o territoris de la Monarquia Catòlica el seu exili perpetu.

Nou!!: Història del País Valencià і Expulsió dels moriscos · Veure més »

Falcata

Una falcata és un tipus d'espasa de ferro originària d'Ibèria, i relacionada amb les poblacions indígenes ibèriques anteriors a la conquesta romana, probablement desenvolupada per les tribus celtes que es van assentar al nord de la península.

Nou!!: Història del País Valencià і Falcata · Veure més »

Família Borja

Els Borja foren una família noble valenciana radicada a la localitat aragonesa de Borja i establerta a Xàtiva.

Nou!!: Història del País Valencià і Família Borja · Veure més »

Faustí Barberà i Martí

fou un metge, erudit i polític valencià, iniciador del valencianisme polític.

Nou!!: Història del País Valencià і Faustí Barberà i Martí · Veure més »

Federalisme

Federacions El federalisme busca que una entitat política o organització estigui formada per diferents organismes (estats, entitats, associacions, sindicats) que s'associen delegant algunes llibertats o poders propis a un altre organisme superior, a qui pertany la sobirania (estat federal o federació) i que conserven una certa autonomia, ja que algunes competències els pertanyen exclusivament.

Nou!!: Història del País Valencià і Federalisme · Veure més »

Felip II de Castella

Felip II de Castella, dit el Prudent (Valladolid, 21 de maig de 1527 – L'Escorial, 13 de setembre de 1598), va ser monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598.

Nou!!: Història del País Valencià і Felip II de Castella · Veure més »

Felip III de Castella

Felip III de Castella, II d'Aragó i Portugal i V de Navarra, dit el Pietós (Madrid, Regne de Castella, 14 d'abril de 1578 - L'Escorial, 31 de març de 1621), fou monarca d'Espanya (1598 - 1621), rei de Castella i Lleó, Aragó, rei de València, Portugal, Sicília, Nàpols, Sardenya, duc de Borgonya i comte de Barcelona; príncep d'Astúries (1578 - 1598) va ser el tercer rei de la Dinastia dels Àustries a les Espanyes.

Nou!!: Història del País Valencià і Felip III de Castella · Veure més »

Felip V d'Espanya

Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.

Nou!!: Història del País Valencià і Felip V d'Espanya · Veure més »

Fenícia

Territori de Fenícia durant la seva expansió colonial. Fenícia fou una civilització mediterrània talassocràtica, de parla semita que es va originar al Llevant, concretament al Líban, incloent també regions de l'actual República de Síria i el nord de Palestina,Paolo Xella, 2017, Phoenician Inscriptions in Palestine, in U. Hübner and H. Niehr (eds.), Sprachen in Palästina im 2.

Nou!!: Història del País Valencià і Fenícia · Veure més »

Ferran d'Antequera

Ferran d'Antequera, dit de Trastàmara, el Just o l'Honest i anomenat també Ferran I d'Aragó (Medina del Campo, Castella, 27 de novembre de 1380 - Igualada, 2 d'abril de 1416), fou infant de Castella i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i (nominal) de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes i Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416) i regent de Castella (1406-1416), on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro.

Nou!!: Història del País Valencià і Ferran d'Antequera · Veure més »

Ferran el Catòlic

Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.

Nou!!: Història del País Valencià і Ferran el Catòlic · Veure més »

Ferran VII d'Espanya

Ferran VII d'Espanya, dit el Desitjat (L'Escorial, 14 d'octubre de 1784 - Madrid, 29 de setembre de 1833), fou príncep d'Astúries (1788-1808) i rei d'Espanya (1808 i 1814-1833).

Nou!!: Història del País Valencià і Ferran VII d'Espanya · Veure més »

Filologia

La filologia és l'estudi de la llengua en fonts orals i escrites; és la intersecció entre la crítica textual, la crítica literària, la història i la lingüística (amb especial interès en l'etimologia).

Nou!!: Història del País Valencià і Filologia · Veure més »

Folklore

Catifa màgica. Les catifes màgiques eren uns objectes llegendaris que podien transportar persones de forma instantània o molt ràpidament. El folklore (de l'anglès folk, 'poble' i lore, 'saber' o 'coneixement') és l'expressió de la cultura d'un poble: artesania, balls, festes, costums, contes, història oral, llegendes, música, proverbis, supersticions, etc., comú a una població concreta, incloent les tradicions de la mencionada cultura, subcultura o grup social.

Nou!!: Història del País Valencià і Folklore · Veure més »

Francesc Ribalta

''Sant Lluc'', oli sobre llenç, 83 x 36 cm., Museu de Belles Arts de València. Procedent del retaule de Portaceli, a la figura de l'evangelista sense orla, que pinta el retrat de la ''Mare de Déu de les toques'', se sol veure un autoretrat del pintor. ''Els preparatius de la crucifixió'' (1582), oli sobre llenç, 144 x 103 cm., Sant Petersburg, Museu de l'Hermitage. Signat ostentosament quan l'artista tenia poc més de setze anys, el llenç va poder ser pintat com a carta de presentació o ''diploma'' per assolir el grau de mestre. Francesc Ribalta (Solsona, 2 de juny de 1565 - València, 14 de gener de 1628) va ser un pintor barroc català influït pel tenebrisme, format en l'òrbita de la pintura escorialenca i establert des de 1599 a València, on en dates molt primerenques va conrear un naturalisme d'encuny personal i intens clarobscur que arribaria a ser el senyal d'identitat de l'escola valenciana del.

Nou!!: Història del País Valencià і Francesc Ribalta · Veure més »

Francesc Xavier Casp i Verger

Francesc Xavier Casp i Verger (Carlet, 7 d'octubre de 1915 - València, 11 de novembre de 2004), conegut com a Xavier Casp, va ser un poeta i activista polític valencià.

Nou!!: Història del País Valencià і Francesc Xavier Casp i Verger · Veure més »

Francisco Franco Bahamonde

Francisco Franco Bahamonde (Ferrol, conegut del 1938 al 1982 com a Ferrol del Caudillo, 4 de desembre del 1892 - Madrid, 20 de novembre de 1975) fou un militar i dictador gallec, cap d'Estat autoproclamat des del 1939 fins al 1975.

Nou!!: Història del País Valencià і Francisco Franco Bahamonde · Veure més »

Franquisme

El franquisme va ser un règim polític autoritari i dictatorial vigent a Espanya entre 1939 i 1975, i també és anomenada com a tal la ideologia en què es basà.

Nou!!: Història del País Valencià і Franquisme · Veure més »

Furs de València

Els Furs de València i, per extensió, Furs de la Ciutat i Regne de València o, simplement, els Furs valencians, foren una de les fonts de dret pròpies del Regne de València.

Nou!!: Història del País Valencià і Furs de València · Veure més »

Gandia

Gandia és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Safor.

Nou!!: Història del País Valencià і Gandia · Veure més »

Gaspar de Guzmán y Pimentel

Gaspar de Guzmán y Pimentel, més conegut com a comte-duc d'Olivares (Roma, 6 de gener de 1587 - Toro, 22 de juliol de 1645), fou un aristòcrata i polític castellà, privat del rei Felip IV.

Nou!!: Història del País Valencià і Gaspar de Guzmán y Pimentel · Veure més »

Generalitat

La Generalitat és el conjunt d'institucions d'autogovern de Catalunya i del País Valencià.

Nou!!: Història del País Valencià і Generalitat · Veure més »

Germana de Foix

Germana de Foix (Foix, 1488 - Llíria, 15 d'octubre de 1536) fou virreina de València (1523-1536), reina consort d'Aragó (1505-1516) i vescomtessa de Castellbò (1513-1536).

Nou!!: Història del País Valencià і Germana de Foix · Veure més »

Gonçal Peris Sarrià

''Verònica'' de Gonçal Peris al Museu de Belles Arts de València Gonçal Peris o Gonçal Peris Sarrià fou un pintor documentat entre 1380 i 1451; és una de les principals figures de la pintura valenciana de la primera meitat del, junt amb Antoni Peris, Miquel Alcanyís i Jaume Mateu.

Nou!!: Història del País Valencià і Gonçal Peris Sarrià · Veure més »

Grècia

Grècia (en grec modern: Ελλάδα, El·lada; en grec antic: Ἑλλάς, Hel·làs), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία El·linikí Dimokratia) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.

Nou!!: Història del País Valencià і Grècia · Veure més »

Gregori IX

Gregori IX (Anagni, (1143) - Roma, 22 d'agost de 1241) fou papa de Roma del 1227 al 1241.

Nou!!: Història del País Valencià і Gregori IX · Veure més »

Gregori Maians i Siscar

Retrat Gregori Maians i Siscar (Oliva, 1699 - València, 1781) va ser un erudit, historiador, lingüista i polígraf valencià, típic representant de la primera Il·lustració espanyola.

Nou!!: Història del País Valencià і Gregori Maians i Siscar · Veure més »

Guerra Civil espanyola

La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.

Nou!!: Història del País Valencià і Guerra Civil espanyola · Veure més »

Guerra de la Unió

La Guerra de la Unió (1347-48) és un període conflictiu esdevingut a la corona d'Aragó que mantingué enfrontats, d'una banda les tropes dels fidels al rei Pere el Cerimoniós coneguts com la Fraternitat i de l'altra, la coalició formada sota el nom dUnió d'Aragó i Unió de València, que eren formades per alguns nobles i el braç popular de les ciutats i viles que s'adheriren al moviment senyorial en aquells regnes.

Nou!!: Història del País Valencià і Guerra de la Unió · Veure més »

Guerra de Sertori

La Guerra de Sertori fou un conflicte entre una coalició de Romans i Ibers contra els representants del règim del dictador romà Luci Corneli Sul·la.

Nou!!: Història del País Valencià і Guerra de Sertori · Veure més »

Guerra de Successió Espanyola

La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.

Nou!!: Història del País Valencià і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

Guerrer de Moixent

Rèplica del guerrer, al parc de l'Hospital de València. El Guerrer de Moixent és una xicoteta figura de bronze d'origen ibèric que reprodueix un genet guerrer iber muntat a cavall.

Nou!!: Història del País Valencià і Guerrer de Moixent · Veure més »

Guerres Púniques

cartagineses en el transcurs de les Guerres Púniques. Les Guerres Púniques van ser una sèrie de tres guerres que van enfrontar, entre els anys 264 aC i 146 aC, les dues principals potències del Mediterrani de l'època, Roma i Cartago, anomenades així pel fet de ser la denominació que els romans donaven als púnics o cartaginesos, poble d'origen fenici.

Nou!!: Història del País Valencià і Guerres Púniques · Veure més »

Hispània

Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.

Nou!!: Història del País Valencià і Hispània · Veure més »

Història d'Elx

Escut d'Elx La història d'Elx (València) ve marcada en els seus inicis pels diferents pobles del Mediterrani que foren poblant el sud-est de la península Ibèrica, i arribaren a tenir una especial importància en l'època de dominació romana, en què fou Colonia Iulia Ausgusta.

Nou!!: Història del País Valencià і Història d'Elx · Veure més »

Història de València

La Història de València descriu l'esdeveniment històric de la ciutat de València.

Nou!!: Història del País Valencià і Història de València · Veure més »

Història de Vila-real

Vila-real va ser fundada per Jaume I el 1274 per assegurar el poblament en una extensa zona de la Plana que havia quedat deserta després de l'expulsió dels musulmans.

Nou!!: Història del País Valencià і Història de Vila-real · Veure més »

Home de Cromanyó

Els homes de Cromanyó o homes moderns més antics d'Europa foren les primeres poblacions europees dHomo sapiens que van desenvolupar-se des d'aproximadament fa uns 50.000 anys i que podrien descendir d'individus migrats des de l'Àfrica fa uns 100.000 anys.

Nou!!: Història del País Valencià і Home de Cromanyó · Veure més »

Home de Neandertal

Lhome de Neandertal (Homo neanderthalensis) o simplement neandertal és una espècie extinta del gènere Homo que visqué a Europa i al Pròxim Orient durant el paleolític mitjà, entre fa 200.000-250.000 i 28.000 anys.

Nou!!: Història del País Valencià і Home de Neandertal · Veure més »

Ibers

Els ibers són un conjunt de pobles que les fonts clàssiques (Hecateu de Milet, Aviè, Heròdot, Estrabó, etc.) identifiquen a la costa oriental de la península Ibèrica amb aquest nom, almenys del ençà.

Nou!!: Història del País Valencià і Ibers · Veure més »

Idioma

família a la qual pertanyen. Una llengua o idioma és un sistema de comunicació (verbal o per senyals) propi d'una comunitat humana.

Nou!!: Història del País Valencià і Idioma · Veure més »

Ilercavons

Els ilercavons, ilergàvons o ilercàons van ser una tribu ibèrica entre els segles VI i I a.C. Abastava aproximadament el territori entre el coll de Balaguer, Sagunt i Mequinensa.

Nou!!: Història del País Valencià і Ilercavons · Veure més »

Illes Balears

Taula de Torralba d'en Salort Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, format per quatre grans illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) i diversos illots.

Nou!!: Història del País Valencià і Illes Balears · Veure més »

Imperi Cartaginès

L'Imperi Cartaginès o, simplement, Cartago fou un estat púnic del nord d'Àfrica i la península Ibèrica que va durar del 650 aC, amb la independència de la metròpoli de Tir, fins al 146 aC, amb la derrota a la Tercera Guerra Púnica.

Nou!!: Història del País Valencià і Imperi Cartaginès · Veure més »

Imperi Romà

L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.

Nou!!: Història del País Valencià і Imperi Romà · Veure més »

Invasions bàrbares

Invasions bàrbares. Tots els pobles assenyalats, excepte els huns, són germànics Les invasions bàrbares van ser un gran moviment migratori de poblacions de l'est i del sud que van envair l'Imperi Romà des de l'inici del fins al: els vàndals, els huns, els visigots, els francs, els angles i els saxons.

Nou!!: Història del País Valencià і Invasions bàrbares · Veure més »

Isabel de Villena

Isabel de Villena (c. 1430 - València, 2 de juliol de 1490) va ser una religiosa i escriptora valenciana del xv.

Nou!!: Història del País Valencià і Isabel de Villena · Veure més »

Islam

La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.

Nou!!: Història del País Valencià і Islam · Veure més »

Jaciment arqueològic de l'Alcúdia

El jaciment arqueològic de l'Alcúdia està situat a les proximitats de la ciutat d'Elx, al costat del riu Vinalopó, i acull la ciutat antiga d'Elx, Ilici, fundada com a oppidum ibèric al i abandonada cap al, quan es fundà la nova ciutat una mica més al nord, al barri vell d'Elx.

Nou!!: Història del País Valencià і Jaciment arqueològic de l'Alcúdia · Veure més »

Jardí Botànic de València

El Jardí Botànic de la Universitat de València és un jardí botànic ubicat al barri d'El Botànic de la ciutat de València.

Nou!!: Història del País Valencià і Jardí Botànic de València · Veure més »

Jaume el Conqueridor

Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).

Nou!!: Història del País Valencià і Jaume el Conqueridor · Veure més »

Jaume el Just

Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).

Nou!!: Història del País Valencià і Jaume el Just · Veure més »

Joan Baptista Cabanilles

Joan Baptista Josep Cabanilles (batejat a Algemesí el 6 de setembre de 1644 - València, 29 d'abril de 1712) va ser un organista i compositor valencià de música barroca.

Nou!!: Història del País Valencià і Joan Baptista Cabanilles · Veure més »

Joan de Joanes

''El Sant Sopar'' (h. 1550), Museu del Prado Joan de Joanes (La Font de la Figuera, c. 1507- Bocairent, 1579), nom pel qual es coneix Joan Vicent Macip, va ser un pintor valencià del Renaixement, fill de Vicent Macip.

Nou!!: Història del País Valencià і Joan de Joanes · Veure més »

Joan de Ribera

Joan de Ribera, també conegut com el Patriarca Ribera (Sevilla, 27 de desembre de 1532 - València, 6 de gener de 1611) fou virrei de València (1602 - 1604) i arquebisbe de València (1569 - 1611).

Nou!!: Història del País Valencià і Joan de Ribera · Veure més »

Joan el Sense Fe

Joan el Sense Fe o el Gran, anomenat també Joan II d'Aragó, Joan II de Catalunya-Aragó, Joan I de Sicília i Joan II de Navarra (Medina del Campo, 1398 - Barcelona, 1479), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca (1458-1479), de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439 i 1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).

Nou!!: Història del País Valencià і Joan el Sense Fe · Veure més »

Joan Francesc Mira i Casterà

és un escriptor, hel·lenista, antropòleg i sociòleg valencià.

Nou!!: Història del País Valencià і Joan Francesc Mira i Casterà · Veure més »

Joan Fuster i Ortells

Joan Fuster i Ortells (Sueca, 23 de novembre de 1922 - Sueca, 21 de juny de 1992) fou un escriptor valencià en llengua catalana.

Nou!!: Història del País Valencià і Joan Fuster i Ortells · Veure més »

Joan Lluís Vives i March

Joan Lluís Vives i March (València, 6 de març de 1492 – Bruges, 6 de maig de 1540), també conegut com a Lluís Vives o bé Ioannes Lodovicus Vives (en llatí), fou un dels màxims representants de l'humanisme europeu, destacant en diversos àmbits del pensament i de la cultura.

Nou!!: Història del País Valencià і Joan Lluís Vives i March · Veure més »

Joan Roís de Corella

Joan Roís de Corella i de Cabrera (Gandia o València, 28 de setembre de 1435 - València, 6 d'octubre de 1497), senyor de l'alqueria de Beneito i senyor de Miraflor (La Marina Alta), fou un religiós conegut per la seva obra literària.

Nou!!: Història del País Valencià і Joan Roís de Corella · Veure més »

Joanot Martorell

Titella de Joanot Martorell produït per a una versió televisiva del ''Tirant lo Blanc''. Joanot Martorell (originalment Johanot Martorell) (Gandia, aprox. 1410 - 1465) fou un escriptor medieval valencià, conegut per haver escrit el Tirant lo Blanc, la seua obra més coneguda i considerada la primera novel·la moderna d'Europa.

Nou!!: Història del País Valencià і Joanot Martorell · Veure més »

Joaquim Sorolla i Bastida

Joaquim Sorolla i Bastida (València, 27 de febrer de 1863 - Cercedilla, 10 d'agost de 1923) fou un pintorNavarro (1999), p. 166 i artista gràfic valencià.

Nou!!: Història del País Valencià і Joaquim Sorolla i Bastida · Veure més »

Jocs Florals

Els Jocs Florals, Jochs Florals, també anomenats Jocs de la Gaia Ciència, és un certamen literari instituït per primer cop al a la cort provençal de Tolosa de Llenguadoc, per a premiar el gènere poètic, en llengua provençal.

Nou!!: Història del País Valencià і Jocs Florals · Veure més »

Josep de Ribera

Josep de Ribera (Xàtiva, 12 de gener de 1591 - Nàpols, 2 de setembre de 1652), dit lo Spagnoletto («el petit espanyol») a causa de la seua petita talla i per la seua signatura: «Jusepe de Ribera, espanyol», va ser un pintor i gravador valencià del barroc, conegut també com a Jusepe de Ribera o, més rarament, Giuseppe de Ribera. És un dels representants del tenebrisme.

Nou!!: Història del País Valencià і Josep de Ribera · Veure més »

Josep Serrano i Simeón

Josep Serrano i Simeón (Sueca, Ribera Baixa, 14 d'octubre de 1873 - Madrid, 8 de març de 1941) va ser un compositor valencià que va gaudir d'una gran popularitat a principi del per les seues sarsueles, de les que va deixar més de 50 títols, alguns dels quals formen part del repertori habitual del gènere.

Nou!!: Història del País Valencià і Josep Serrano i Simeón · Veure més »

Juan García Sentandreu

Juan García Sentandreu (València, 1960) és un advocat i expolític valencià, fundador i president de Coalició Valenciana fins a la seua desaparició.

Nou!!: Història del País Valencià і Juan García Sentandreu · Veure més »

La Bastida de les Alcusses

El poblat iber de la Bastida de les Alcusses és un assentament que data de finals del al, situat en l'extrem sud-oest de la Serra Grossa.

Nou!!: Història del País Valencià і La Bastida de les Alcusses · Veure més »

La Serreta (Alcoi)

El jaciment arqueològic de la Serreta és un important emplaçament iber ubicat als termes d'Alcoi, Cocentaina i Penàguila.

Nou!!: Història del País Valencià і La Serreta (Alcoi) · Veure més »

La Vall d'Alcalà

La Vall d'Alcalà és un municipi del País Valencià situat a la Marina Alta, a la subcomarca de les Valls de Pego.

Nou!!: Història del País Valencià і La Vall d'Alcalà · Veure més »

La Vall de Gallinera

La Vall de Gallinera és un municipi del País Valencià i una de les valls de l'interior de la comarca de la Marina Alta.

Nou!!: Història del País Valencià і La Vall de Gallinera · Veure més »

La Vila Joiosa

La Vila Joiosa, anomenada normalment la Vila, és un municipi del País Valencià situat en la costa de la Marina Baixa, 32 quilòmetres al nord-est de la ciutat d'Alacant.

Nou!!: Història del País Valencià і La Vila Joiosa · Veure més »

Literatura

La literatura és l'art d'escriure.

Nou!!: Història del País Valencià і Literatura · Veure més »

Llíria

Llíria és una ciutat i municipi del País Valencià, capital de la comarca del Camp de Túria.

Nou!!: Història del País Valencià і Llíria · Veure més »

Llei 10/2007, de 20 de març, de règim econòmic matrimonial valencià

La Llei 10/2007, de 20 de març, de règim econòmic matrimonial valencià va ser una llei ordinària d'actuació en el territori valencià tombada el 2016 (Sentència 82/2016) pel Tribunal Constitucional ser considerada inconstitucional.

Nou!!: Història del País Valencià і Llei 10/2007, de 20 de març, de règim econòmic matrimonial valencià · Veure més »

Llei 2/2017, de 3 de febrer, de la Generalitat, per la funció social de l'habitatge de la Comunitat Valenciana

La Llei 2/2017, de 3 de febrer, de la Generalitat, per la funció social de l'habitatge de la Comunitat Valenciana és una llei d'àmbit del territori valencià que pretén fer complir el dret a un habitatge recollit a la Constitució espanyola del 1978 intentant que, dins de les competències de la Generalitat Valenciana, s'eviten els desnonaments d'habitatges.

Nou!!: Història del País Valencià і Llei 2/2017, de 3 de febrer, de la Generalitat, per la funció social de l'habitatge de la Comunitat Valenciana · Veure més »

Llista d'emirs de Balansiya

A continuació, es presenta una llista de reis musulmans de la taifa de Balansiya, des de la caiguda del califat de Còrdova fins a la conquesta de Jaume I: Taifes a l'any 1031.

Nou!!: Història del País Valencià і Llista d'emirs de Balansiya · Veure més »

Llotja de la Seda

La Llotja de la Seda, Llotja de València o Llotja de Mercaders és un edifici civil d'estil gòtic valencià tardà, situat a la plaça del Mercat, número 31, de València, davant l'església de Sant Joan del Mercat i del Mercat Central, al centre històric de la ciutat.

Nou!!: Història del País Valencià і Llotja de la Seda · Veure més »

Lluís Dalmau

va ser un pintor gòtic, és una de les figures cabdals del gòtic català que va treballar al servei de la Corona d'Aragó durant el regnat d'Alfons el Magnànim.

Nou!!: Història del País Valencià і Lluís Dalmau · Veure més »

Llutxent

Llutxent és un municipi del País Valencià situat a la Vall d'Albaida.

Nou!!: Història del País Valencià і Llutxent · Veure més »

Lo Rat Penat

Placa d'homenatge a la memòria del poeta Vicent Greus i Roig d'Alginet Lo Rat Penat és una associació cultural de València, fundada en 1878 per iniciativa de Constantí Llombart.

Nou!!: Història del País Valencià і Lo Rat Penat · Veure més »

Louis Gabriel Suchet

Louis Gabriel Suchet (Lió, 2 de març del 1770 - Marsella, 3 de gener del 1826) fou mariscal de l'Imperi Francès i primer Duc d'Albufera.

Nou!!: Història del País Valencià і Louis Gabriel Suchet · Veure més »

Lucentum

Lucentum és el nom d'una ciutat iberoromana situada en l'actual ciutat d'Alacant, en el lloc conegut com el Tossal de Manises, al barri de l'Albufereta.

Nou!!: Història del País Valencià і Lucentum · Veure més »

Madrid

Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.

Nou!!: Història del País Valencià і Madrid · Veure més »

Manuel Ardit i Lucas

Manuel Ardit i Lucas (València, 2 de desembre de 1941 - València, 8 de desembre de 2013) fou un historiador i professor universitari valencià, membre de la secció històrico-arqueològica de l'Institut d'Estudis Catalans entre 1992 i 2013.

Nou!!: Història del País Valencià і Manuel Ardit i Lucas · Veure més »

Mar Mediterrània

La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).

Nou!!: Història del País Valencià і Mar Mediterrània · Veure més »

Mariano Rajoy Brey

Mariano Rajoy Brey (Pronunciació en castellà: maˈɾjano raˈxoi ˈβɾei; Santiago de Compostel·la, 27 de març de 1955) és un polític espanyol, que fou president del Govern d'Espanya des del 21 de desembre de 2011, i reelegit el 29 d'octubre de 2016, fins al 2 de juny del 2018, fi del seu mandat.

Nou!!: Història del País Valencià і Mariano Rajoy Brey · Veure més »

Marià Benlliure i Gil

Marià Benlliure i Gil (València, 8 de setembre de 1862 - Madrid, 9 de novembre de 1947) fou un escultor valencià.

Nou!!: Història del País Valencià і Marià Benlliure i Gil · Veure més »

Martí l'Humà

84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).

Nou!!: Història del País Valencià і Martí l'Humà · Veure més »

Maulets (1705)

Felip V penjat cap avall al Museu de l'Almudí, a Xàtiva Placa a Xàtiva dedicada als maulets per la seua defensa de la ciutat el 1707 l'Eixample Els maulets van ser un grup partisà de valencians que donava suport a l'arxiduc Carles d'Àustria en la Guerra de Successió, i enemics dels botiflers, partidaris de Felip V de Borbó.

Nou!!: Història del País Valencià і Maulets (1705) · Veure més »

Múrcia

Múrcia (oficialment i en castellà Murcia) és una ciutat de 447 182 (2018) habitants, que forma una conurbació de més de 550 000 habitants amb els municipis de Molina de Segura i Alcantarilla, ambdós a 6 quilòmetres del seu centre urbà.

Nou!!: Història del País Valencià і Múrcia · Veure més »

Mercenari

Un mercenari és un soldat que lluita a la guerra per un salari, a diferència de l'exèrcit regular, que manté una vinculació amb el país pel qual lluita.

Nou!!: Història del País Valencià і Mercenari · Veure més »

Metal·lúrgia

Alt forn per al tractament del ferro La metal·lúrgia (del gr. metallourgía ‘treball dels metalls’, der. de metallourgéō ‘treballar o extreure els metalls’) és un camp de la ciència de materials, que estudia el comportament físic i químic dels elements metàl·lics, els compostos intermetàl·lics i els seus aliatges.

Nou!!: Història del País Valencià і Metal·lúrgia · Veure més »

Micalet

El Micalet, és el nom que rep popularment el campanar de la catedral de València, i és un dels principals símbols de la ciutat de València.

Nou!!: Història del País Valencià і Micalet · Veure més »

Miguel de Cervantes Saavedra

Miguel de Cervantes SaavedraA la seva signatura apareixia «Cerbantes» amb b, però se'l coneix amb l'ortografia «Cervantes», utilitzada pels impressors de les seves obres.

Nou!!: Història del País Valencià і Miguel de Cervantes Saavedra · Veure més »

Minoria nacional

Manifestació conjunta de les minories ètniques de Hong Kong el 1r de juliol del 2005. Una minoria nacional és un col·lectiu dins un estat que difereix de la població majoritària i/o dominant en quant a ètnia, llengua, cultura, o religió, sovint amb un vincle estret amb un territori específic del qual és originari aquest grup minoritari.

Nou!!: Història del País Valencià і Minoria nacional · Veure més »

Miquel Adlert i Noguerol

Miquel Adlert i Noguerol (Paterna, l'Horta, 1911 - Ciutat de València, 12 d'octubre de 1988) fou un escriptor i editor valencià.

Nou!!: Història del País Valencià і Miquel Adlert i Noguerol · Veure més »

Modernisme català

'El drac' del Parc Güell, obra d'Antoni Gaudí El modernisme català va ser un moviment politicocultural que anhelava transformar la societat catalana.

Nou!!: Història del País Valencià і Modernisme català · Veure més »

Moixent

Moixent (oficialment Moixent/Mogente) és una població del País Valencià a la comarca de la Costera.

Nou!!: Història del País Valencià і Moixent · Veure més »

Montesa

Montesa és un municipi del País Valencià a la comarca de la Costera.

Nou!!: Història del País Valencià і Montesa · Veure més »

Morella

Morella és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Ports, de la qual és la capital, i hi té altres poblacions dins el seu gran terme municipal.

Nou!!: Història del País Valencià і Morella · Veure més »

Moriscos

Text aljamiat dels moriscos ''Expulsió dels moriscos'' ''Embarcament de moriscos al Grau de València'', de Pere Oromig Es coneix amb el nom genèric de moriscs o moriscos el conjunt d'habitants d'ascendència o origen musulmà i de creences islàmiques residents a la Corona de Castella a partir de la pragmàtica dels Reis Catòlics del 14 de febrer del 1502, mitjançant la qual van ser forçats a batejar-se en la fe cristiana; i de la Corona d'Aragó, nominalment cristians des del 1526.

Nou!!: Història del País Valencià і Moriscos · Veure més »

Moros i Cristians

Esquadra cristiana en les festes de Callosa d'en Sarrià. Els Moros i Cristians són una rememoració festiva de les batalles i lluites entre musulmans i cristians durant la reconquesta, així com les tres revoltes mudèjars que tingueren lloc en els anys posteriors, com la famosa liderada per Al-Àzraq (vegeu edat mitjana al País Valencià) i, en el cas de Mallorca, dels pirates sarraïns a l'Edat Moderna.

Nou!!: Història del País Valencià і Moros i Cristians · Veure més »

Mosquits

S'anomena mosquit o moscard, i els més locals si bé normatius cuïc,DIEC rantell, rantella/randella, marfull nombroses espècies de dípters del subordre dels nematòcers, especialment les que tenen les antenes llargues amb molts segments, les potes llargues i primes i el cos esvelt.

Nou!!: Història del País Valencià і Mosquits · Veure més »

Mudèjar

Els mudèjars (de l'àrab mudayyan, que significa "aquell a qui se li ha permès quedar-se") eren els musulmans que residien als territoris cristians de la península Ibèrica durant el procés de la conquesta que es dugué a terme durant l'edat mitjana.

Nou!!: Història del País Valencià і Mudèjar · Veure més »

Mujàhid

Taifa de Dénia cap al 1037. Abu-l-Jayx al-Muwàffaq bi-L·lah ibn Abd-Al·lah al-Amirí, més conegut com a Mujàhid (? - 1044, Dénia) va ser emir de Dàniya (1010-1044).

Nou!!: Història del País Valencià і Mujàhid · Veure més »

Muralla

Muralla d'Hostalric Muralles romanes de Lugo (Galícia), Patrimoni de la Humanitat Part de la Gran Muralla de la Xina, Patrimoni de la Humanitat Una muralla o murada és un tipus de construcció defensiva destinada a la defensa o protecció d'un indret, entorn d'una població o d'un campament militar com la Muralla medieval i moderna de Barcelona, encara que també existeixen muralles per protegir regions senceres, com la Gran Muralla de la Xina, la Muralla d'Anastasi, Mur Atlàntic o el Mur d'Adrià.

Nou!!: Història del País Valencià і Muralla · Veure més »

Nació espanyola

Banderes a l'entrada del Senat. Reial Decret de Nova Planta de Catalunya Manifestació "Som una nació. Nosaltres decidim" (10 de juliol del 2010) Nació espanyola, també referida com a Poble espanyol, és un concepte jurídic definit per la vigent Constitució Espanyola de 1978 que fixa quin és el subjecte polític que legalment és titular i del que emana tota font de sobirania, i que fou legitimat pel Referèndum per a la ratificació de la Constitució Espanyola de 1978.

Nou!!: Història del País Valencià і Nació espanyola · Veure més »

Nacionalitat històrica

comunitats autònomes d'avui en dia no els hi està oficialment permés crear lligams que puguin restableïr les relacions històriques tradicionals entre algunes d'elles. Nacionalitat històrica, realitat nacional, caràcter nacional o, simplement, nacionalitat són termes que s'han vingut emprant des de la reinstauració democràtica a Espanya per a referir-se a aquelles comunitats autònomes que tenen un sentiment nacional, plasmat en nivells competencials diferenciats.

Nou!!: Història del País Valencià і Nacionalitat històrica · Veure més »

Nòmada

Poblat nòmada Un nòmada és una persona que no té un territori fix com a residència permanent, sinó que es desplaça amb freqüència d'un lloc a un altre.

Nou!!: Història del País Valencià і Nòmada · Veure més »

Neolític

El neolític (del grec νέος, néos, 'nou', i λίθος, líthos, 'pedra') és un període de la prehistòria proposat per l'arqueòleg John Lubbock el 1865 per definir la segona part de l'edat de pedra, essent la primera part, i molt més llarga, el paleolític.

Nou!!: Història del País Valencià і Neolític · Veure més »

Novelda

Novelda és una ciutat del sud del País Valencià a la comarca del Vinalopó Mitjà, coneguda per la seua viticultura i el comerç d'espècies i marbre.

Nou!!: Història del País Valencià і Novelda · Veure més »

Onda

Onda és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Plana Baixa.

Nou!!: Història del País Valencià і Onda · Veure més »

Orfebreria

- L'orfebreria és l'ofici de treballar els metalls preciosos, especialment l'or.

Nou!!: Història del País Valencià і Orfebreria · Veure més »

Oriola

Oriola (oficialment i en castellà Orihuela) és un municipi situat al sud del País Valencià, capital de la comarca del Baix Segura i que limita amb la Regió de Múrcia.

Nou!!: Història del País Valencià і Oriola · Veure més »

País Valencià

El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica, amb capital a la ciutat de València.

Nou!!: Història del País Valencià і País Valencià · Veure més »

Països Catalans

Els Països Catalans són els territoris de cultura catalana on la llengua autòctona és el català, o bé els territoris que formen part d'una unitat geogràfica, històrica, cultural i lingüística de predomini català.

Nou!!: Història del País Valencià і Països Catalans · Veure més »

Paleolític

El paleolític (del grec παλαιός, palaiós, antic, i λίθος, líthos, pedra, "edat de la pedra tallada") és una etapa de la prehistòria dels humans caracteritzada per l'ús d'instruments de pedra tallada, encara que també s'utilitzaven altres matèries primeres orgàniques (mal conservades i poc conegudes) per construir diversos estris: os, banya, fusta, cuir, fibres vegetals, etc.

Nou!!: Història del País Valencià і Paleolític · Veure més »

Pancatalanisme

Illes. El pancatalanisme és una doctrina que propugna la unió política dels Països Catalans.

Nou!!: Història del País Valencià і Pancatalanisme · Veure més »

Parc Natural de l'Albufera de València

El Parc Natural de l'Albufera de València (Albufera, de l'àrab, ‘llac’, ‘albufera’, etimològicament diminutiu de ‘mar’) és una llacuna litoral situada 12 quilòmetres al sud de la Ciutat de València, entre l'Horta de València i al nord de les dues Riberes (Alta i Baixa).

Nou!!: Història del País Valencià і Parc Natural de l'Albufera de València · Veure més »

Paria

Les paries (sing. paria) o parias Hispaniae eren un tribut anual i en alguns casos mensual, instituït als segles  i, que els sarraïns de les taifes o emirats de Saraqusta, Làrida, Turtuixa i alguna altra pagaven als comtes catalans, i en concret als de Barcelona, Urgell i Cerdanya, com a indemnització de guerra i reconeixement de domini.

Nou!!: Història del País Valencià і Paria · Veure més »

Partit Popular de la Comunitat Valenciana

El Partit Popular de la Comunitat Valenciana (PPCV) és la secció regional del Partit Popular al País Valencià.

Nou!!: Història del País Valencià і Partit Popular de la Comunitat Valenciana · Veure més »

Partit Socialista del País Valencià-PSOE

El Partit Socialista del País Valencià (en sigles, PSPV-PSOE) és el nom que rep la federació del Partit Socialista Obrer Espanyol al País Valencià.

Nou!!: Història del País Valencià і Partit Socialista del País Valencià-PSOE · Veure més »

Patrimoni de la Humanitat

La Casa Milà, a Barcelona. La Llotja de la Seda, a València. El Patrimoni de la Humanitat (en anglès World Heritage) és un pla de protecció dels béns culturals i naturals del món, proposat per l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), a través de la "Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Mundial Cultural i Natural", aprovat el 1972.

Nou!!: Història del País Valencià і Patrimoni de la Humanitat · Veure més »

Pax Romana

Màxima expansió de l'Imperi Romà, després de les conquestes de Trajà La Pax Romana és el període comprés entre el regnat d'Octavi August (27 aC-14 dC) i el regnat de Marc Aureli (161-180).

Nou!!: Història del País Valencià і Pax Romana · Veure més »

Púnics

Necròpoli del Puig dels Molins, a Eivissa. Els púnics o cartaginesos foren un poble de la Mediterrània Occidental que té els orígens en l'expansió colonial fenícia cap a occident.

Nou!!: Història del País Valencià і Púnics · Veure més »

Pedro Pablo Abarca de Bolea-Ximénez de Urrea y Ponts de Mendoza

Pedro Pablo Abarca de Bolea-Ximénez de Urrea y Ponts de Mendoza (Siétamo, Aragó, 28 de desembre de 1719 – Épila, Aragó, 9 de gener de 1798), més conegut pel seu títol comte d'Aranda, va ser un noble i estadista aragonès, gran d'Espanya, desè comte d'Aranda, quart marquès de Torres, entre altres títols nobiliaris; cavaller de l'Orde del Toisó d'Or.

Nou!!: Història del País Valencià і Pedro Pablo Abarca de Bolea-Ximénez de Urrea y Ponts de Mendoza · Veure més »

Pego

Pego és un municipi del País Valencià situat a la Marina Alta que té 10.295 habitants (2022).

Nou!!: Història del País Valencià і Pego · Veure més »

Península Ibèrica

La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.

Nou!!: Història del País Valencià і Península Ibèrica · Veure més »

Peníscola

Peníscola (oficialment Peníscola/Peñíscola) és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Baix Maestrat.

Nou!!: Història del País Valencià і Peníscola · Veure més »

Pere el Gran

anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.

Nou!!: Història del País Valencià і Pere el Gran · Veure més »

Pesta Negra

La Pesta Negra fou una pandèmia, molt probablement de pesta, que possiblement s'originà el 1346 al nord de la Xina i, a través de Síria, s'estengué successivament per Anatòlia i Tràcia fins a arribar a Grècia, Egipte i els Balcans.

Nou!!: Història del País Valencià і Pesta Negra · Veure més »

Pintura

Kunsthistorisches Museum de Viena La pintura és l'art de pintar, d'expressar-se sobre una superfície mitjançant formes i colors.

Nou!!: Història del País Valencià і Pintura · Veure més »

Pla de l'Arc (jaciment)

El Pla de l'Arc és el nom que rep el conjunt arqueològic de l'antiga ciutat romana d'Edeta, localitzat en la part nord-est de l'espai urbà de Llíria.

Nou!!: Història del País Valencià і Pla de l'Arc (jaciment) · Veure més »

Pla de Petracos

Abrics del pla de Petracos El Pla de Petracos és un antic poblat morisc, pertanyent al terme municipal de Castell de Castells (a uns 5 km) i a 6 km de Benigembla, a uns 8 km de la Vall d'Ebo i a uns 5 km de la Vall de Laguar.

Nou!!: Història del País Valencià і Pla de Petracos · Veure més »

Planes (Comtat)

Planes, també anomenat Planes de la Baronia, és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Comtat.

Nou!!: Història del País Valencià і Planes (Comtat) · Veure més »

Plom

El plom és l'element químic de símbol Pb i nombre atòmic 82.

Nou!!: Història del País Valencià і Plom · Veure més »

Podem

Podem (en castellà: Podemos) és un partit polític espanyol creat el gener de 2014 i inscrit l'11 de març del mateix any com a partit en el Registre de Partits Polítics del Ministeri de l'Interior d'Espanya.

Nou!!: Història del País Valencià і Podem · Veure més »

Porta dels Serrans

La Porta dels Serrans o Torres dels Serrans (o també «portal» o «portes») era l'entrada nord a la XIV de la ciutat de València.

Nou!!: Història del País Valencià і Porta dels Serrans · Veure més »

Primera Guerra Mundial

La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.

Nou!!: Història del País Valencià і Primera Guerra Mundial · Veure més »

Ramaderia

bestiar. La ramaderia és l'activitat humana consistent en la domesticació i explotació d'animals per obtenir-ne aliment, productes derivats (llana, cuir, etc.), o serveis (animals de tir, animals de bast, amb finalitats recreatives, animals per a laboratori, etc.). El conjunt d'animals així emprats s'anomena «bestiar».

Nou!!: Història del País Valencià і Ramaderia · Veure més »

Regió

Una regió és un territori que pot ser definit per diferents característiques geogràfiques físiques (clima, topografia), humanes (economia, història) o funcionals (demografia, administració).

Nou!!: Història del País Valencià і Regió · Veure més »

Regionalisme

El regionalisme és un moviment cultural i polític de recuperació de la identitat pròpia (idioma, història, dret, tradicions i altres peculiaritats).

Nou!!: Història del País Valencià і Regionalisme · Veure més »

Regionalisme valencià

El regionalisme valencià és un moviment cultural i polític que propugna la recuperació de la identitat pròpia (idioma, història, tradicions i altres peculiaritats) del País Valencià.

Nou!!: Història del País Valencià і Regionalisme valencià · Veure més »

Regne de Castella

El Regne de Castella va sorgir al, a partir del comtat de Castella, després de l'entronització de Ferran I. Aquesta terra era habitada majoritàriament per habitants d'origen càntabre i basc amb un dialecte romanç propi, el castellà i unes lleis diferenciades.

Nou!!: Història del País Valencià і Regne de Castella · Veure més »

Regne de Múrcia

LEmirat de Múrsiya o Regne de Múrcia va ser una entitat política i territorial formada arran de la cora de Todmir, en el territori sud-est de la històrica província romana de la Cartaginense.

Nou!!: Història del País Valencià і Regne de Múrcia · Veure més »

Regne de Toledo

El Regne de Toledo fou el regne dels visigots a Hispània successor del Regne de Tolosa.

Nou!!: Història del País Valencià і Regne de Toledo · Veure més »

Regne de València

El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.

Nou!!: Història del País Valencià і Regne de València · Veure més »

Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles

La Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles és una institució cultural pública situada a València.

Nou!!: Història del País Valencià і Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles · Veure més »

Religió

jainista, el símbol ahimsa4a fila: el lotus encès ayyavazhi, la triple deessa, la creu patent i la rece boga Una religió és el conjunt de creences i pràctiques comunes d'un grup de persones, sovint relacionades amb llur concepció del món i codificada en l'oració, els rituals i les lleis morals.

Nou!!: Història del País Valencià і Religió · Veure més »

Renaixença

La Renaixença fou un moviment cultural i literari del català del (1833-1892).

Nou!!: Història del País Valencià і Renaixença · Veure més »

Restes arqueològiques del Salt del riu Riquer

Situat al Salt del riu Riquer, terme municipal d'Alcoi, aquest assentament mosterià va ser descobert el 1959 per Juan Faus.

Nou!!: Història del País Valencià і Restes arqueològiques del Salt del riu Riquer · Veure més »

Revolta de les Germanies

La revolta de les Germanies va ser una rebel·lió armada que es va produir en el Regne de València i a les Illes Balears ben entrat el, durant el regnat de Carles I. La revolta, tot i que no va tenir cap repercussió més enllà del Regne de València i del Regne de Mallorca (tret d'alguns aldarulls relacionats a Catalunya), va tenir com a conseqüències més directes l'acceleració del procés centralitzador autoritari monàrquic, la progressiva pèrdua de poder de l'oligarquia nobiliària valenciana, i una forta reducció dels drets del poble valencià.

Nou!!: Història del País Valencià і Revolta de les Germanies · Veure més »

Revolució Francesa

La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.

Nou!!: Història del País Valencià і Revolució Francesa · Veure més »

Rodrigo Díaz de Vivar

Rodrigo Díaz de Vivar (Vivar del Cid, avui a la província de Burgos, ca. 1045 - València, 1099) conegut com a Cid Campeador, El Cid o Mio Cid (de l'àrab vulgar, ‘el meu senyor’) va ser un noble castellà, guerrer i figura mitificada de l'anomenada Reconquesta de la península Ibèrica.

Nou!!: Història del País Valencià і Rodrigo Díaz de Vivar · Veure més »

Sagunt

Sagunt (oficialment Sagunt/Sagunto; de l'edat mitjana al anomenada Morvedre) és una ciutat i un municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Morvedre.

Nou!!: Història del País Valencià і Sagunt · Veure més »

Saguntum

Sagúntum (en Saguntum, també Saguntus; Ζάκανθα, més tard també Σάγουντον), coneguda també pel seu nom ibèric Arse (en ibèric) fou una ciutat dels edetans a la Tarraconense, que es correspon amb l'actual Sagunt.

Nou!!: Història del País Valencià і Saguntum · Veure més »

Sant Vicent Ferrer

Vicent Ferrer (València, 23 de gener de 1350 - Gwened, Bretanya, 5 d'abril de 1419) va ser un dominic valencià que recorregué mig Europa predicant la seua moral i visió del cristianisme.

Nou!!: Història del País Valencià і Sant Vicent Ferrer · Veure més »

Santa Maria de Morella

L'Església Arxiprestal de Santa Maria la Major de Morella (Ports, País Valencià), a la plaça de Benet XIII, és un temple construït entre els segles  i, amb estils gòtic i renaixentista.

Nou!!: Història del País Valencià і Santa Maria de Morella · Veure més »

Saragossa

Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.

Nou!!: Història del País Valencià і Saragossa · Veure més »

Sarraïns

Els sarraïns o saraquens (saraceni, Σαρακηνοί) foren una tribu d'àrabs de la part occidental d'Aràbia o del Sinaí, veïns dels nabateus.

Nou!!: Història del País Valencià і Sarraïns · Veure més »

Segle d'or valencià

El segle d'or valencià o segle d'or de les lletres valencianes correspon a un període històric que abasta quasi tot el i que aporta les millors obres literàries en llengua valenciana de l'època.

Nou!!: Història del País Valencià і Segle d'or valencià · Veure més »

Segona Germania

Escut de la família Almúnia (El Ràfol d'Almúnia), picat pels llauradors, en senyal de protesta contra els senyors, durant la Segona Germania. La Segona Germania fou un alçament armat desenvolupat majoritàriament en les comarques centrals del Regne de València el 1693.

Nou!!: Història del País Valencià і Segona Germania · Veure més »

Segona República Espanyola

La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco).

Nou!!: Història del País Valencià і Segona República Espanyola · Veure més »

Segura (riu)

El Segura és un riu de la península Ibèrica que neix en el paratge de Fuente Segura, a cinc quilòmetres de Pontón Bajo al municipi de Santiago-Pontones (Jaén, Andalusia).

Nou!!: Història del País Valencià і Segura (riu) · Veure més »

Sentència Arbitral de Torrellas

La sentència arbitral de Torrellas és un acord signat el 8 d'agost de 1304 a la localitat aragonesa de Torrellas per restablir la pau entre la corona de Castella i la corona d'Aragó, després de la conquesta del Regne de Múrcia per a Castella, per part del rei Jaume II el Just.

Nou!!: Història del País Valencià і Sentència Arbitral de Torrellas · Veure més »

Senyera del País Valencià

La senyera del País Valencià és actualment la tradicional senyera de la ciutat de València, la Reial Senyera, com assenyala l'article 4 de l'Estatut valencià.

Nou!!: Història del País Valencià і Senyera del País Valencià · Veure més »

Senyoriu

El senyoriu o la senyoria és una institució pròpia de l'edat mitjana i l'edat moderna a Europa.

Nou!!: Història del País Valencià і Senyoriu · Veure més »

Sogorb

Sogorb (en castellà i oficialment, Segorbe; també coneguda com Segorb) és un municipi del País Valencià, capital de la comarca de l'Alt Palància.

Nou!!: Història del País Valencià і Sogorb · Veure més »

Studium generale

Mapa incomplet d'universitats medievals d'Europa. Algunes, com Lund (1425), hi falten. A partir de l'alta edat mitjana es començà a donar el nom de studium generale (studia generalia en plural) "estudi general" en llatí a les institucions d'ensenyament superior, de les quals van sorgir les primeres universitats en la cristiandat llatina (un espai coincident a grans trets amb l'Europa Occidental), i que avui en dia coneixem com Universitats.

Nou!!: Història del País Valencià і Studium generale · Veure més »

Taifa

S'anomenen taifes (de l'àrab, ‘part’, ‘secció’, ‘grup’, ‘facció’) al seguit de Principats musulmans independents en què es va desintegrar el califat de Còrdova després que durant l'anomenada Fitna de l'Àndalus, fos destronat el califa Hixam II, de la dinastia dels omeies, l'any 1009.

Nou!!: Història del País Valencià і Taifa · Veure més »

Taronja

Taronja Taronja La taronja és el fruit del taronger, arbre que pertany al gènere Citrus, de la família de les rutàcies.

Nou!!: Història del País Valencià і Taronja · Veure més »

Tartessos

Tartessos va ser el lloc pel qual els grecs coneixien la primera civilització d'Occident, hereva de la cultura megalítica andalusa, que es va desenvolupar en el triangle format per les actuals ciutats de Huelva, Sevilla i San Fernando; a la costa sud-oest de la península Ibèrica, va tenir com a eix el riu Tartessos, que els romans van anomenar després Baetis i els àrabs Guadalquivir; no obstant això, res no és segur, i diversos autors tracten de situar el riu Tartessos als boscos de l'Odiel i el Tinto (ria de Huelva), al mar Menor, a les boques del Guadiana o al mateix Tajo.

Nou!!: Història del País Valencià і Tartessos · Veure més »

Taula de canvi

La taula de canvi o simplement taula era una institució econòmica pròpia de l'edat mitjana que facilitava la mobilitat de capitals en un context històric en què van augmentar del viatges i el comerç internacional.

Nou!!: Història del País Valencià і Taula de canvi · Veure més »

Taula de Canvis i Depòsits

La Taula de Canvis i Depòsits de la Ciutat de València fou un banc municipal creat per a les operacions mercantils de canvis i depòsits el 1407, complementari de la banca privada, i autoritzat pel rei Martí l'Humà a imitació de la Taula de Canvi de Barcelona que havia estat instituïda pocs anys abans, el 1401.

Nou!!: Història del País Valencià і Taula de Canvis i Depòsits · Veure més »

Tauromàquia

Cartell d'inauguració de la Plaça de toros de les Arenes l'any 1900. La tauromàquia (del grec, bou, i, lluitar), coneguda també com a corrida, cursa de braus o correguda de bous, fa referència en el seu significat més ampli a la pràctica de lluitar amb bous.

Nou!!: Història del País Valencià і Tauromàquia · Veure més »

Túria

El Túria és un riu mediterrani de 241 km que naix a la província de Terol, passa per les localitats aragoneses d'Albarrasí i Terol, volta cap al sud-est fins a Ademús i Santa Creu de Moia, volta cap al sud-oest passant per Xulella i Riba-roja de Túria i desemboca a la ciutat de València.

Nou!!: Història del País Valencià і Túria · Veure més »

Teatre romà de Sagunt

El teatre romà de Sagunt fou construït al voltant del  en la ciutat romana de Saguntum, en l'actualitat anomenada Sagunt, situada a la comarca del Camp de Morvedre, de la qual és capital.

Nou!!: Història del País Valencià і Teatre romà de Sagunt · Veure més »

Teodomir (visigot)

Teodomir o Tudmir (mort el 743) fou un comte visigot del sud-est de la Bètica.

Nou!!: Història del País Valencià і Teodomir (visigot) · Veure més »

Teodor Llorente Olivares

Teodor Llorente Olivares (València, 7 de gener de 1836 - València, 2 de juliol de 1911) fou un poeta valencià, escriptor en llengua catalana i castellana.

Nou!!: Història del País Valencià і Teodor Llorente Olivares · Veure més »

Tirant lo Blanc

''Tirant lo Blanc'' en una edició publicada a Barcelona l'any 1926 Tirant lo Blanc (Tirant lo blanch en l'original) és l'obra més important de l'escriptor i cavaller valencià Joanot Martorell, acabada pel cavaller també valencià Martí Joan de Galba.

Nou!!: Història del País Valencià і Tirant lo Blanc · Veure més »

Toledo

Toledo (en català antic Tolèdol) és la capital de la província de Toledo i al mateix temps de la comunitat autònoma de Castella-La Manxa.

Nou!!: Història del País Valencià і Toledo · Veure més »

Torís

Torís (oficialment i en castellà, Turís) és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Ribera Alta.

Nou!!: Història del País Valencià і Torís · Veure més »

Tortosa

Tortosa és una ciutat i municipi de Catalunya, capital de la comarca del Baix Ebre.

Nou!!: Història del País Valencià і Tortosa · Veure més »

Tractat d'Almizra

Tractat d'Almizra, Camp de Mirra El Tractat d'Almizra (també anomenat d'Almisrà i d'Almirra) és el tractat de pau entre la Corona d'Aragó i la Corona de Castella al segle XIII que estipulà els límits del Regne de València.

Nou!!: Història del País Valencià і Tractat d'Almizra · Veure més »

Tractat d'Elx

El tractat d'Elx (1305) significà la definició exacta de les fronteres entre la corona de Castella i la corona d'Aragó després de la sentència arbitral de Torrellas per la qual finalitzava la guerra entre ambdós regnes.

Nou!!: Història del País Valencià і Tractat d'Elx · Veure més »

Transició

* Ciències socials.

Nou!!: Història del País Valencià і Transició · Veure més »

Transició democràtica espanyola

La Transició democràtica espanyola, Transició espanyola o, simplement, Transició, és el període comprès entre la fi de la dictadura franquista i el restabliment de les institucions democràtiques a l'Estat espanyol, ras i curt, una nova estructura jurídica que havia de generar nous marcs de legitimitat i consens.

Nou!!: Història del País Valencià і Transició democràtica espanyola · Veure més »

Tresor de Villena

El Tresor de Villena (en castellà Tesoro de Villena) és un tresor arqueològic trobat l'any 1963 i una de les troballes àuries més impressionants de l'edat del bronze europea.

Nou!!: Història del País Valencià і Tresor de Villena · Veure més »

Tribunal Constitucional d'Espanya

El Tribunal Constitucional d'Espanya (TC) és un òrgan col·legiat constitucional espanyol independent dels altres òrgans constitucionals.

Nou!!: Història del País Valencià і Tribunal Constitucional d'Espanya · Veure més »

Tunis

Tunis és la capital i la ciutat principal de Tunísia.

Nou!!: Història del País Valencià і Tunis · Veure més »

Unió Valenciana

Unió Valenciana (UV) fou un partit polític valencià, d'ideologia blavera, regionalista i conservadora.

Nou!!: Història del País Valencià і Unió Valenciana · Veure més »

Unitat del Poble Valencià

Unitat del Poble Valencià (UPV) fou un partit polític valencià, nascut el 1982 com a coalició electoral formada entre el Partit Nacionalista del País Valencià (PNPV) i l'Agrupament d'Esquerra del País Valencià (AEPV), a la que després es va afegir (per a les eleccions a Corts Valencianes de 1983) Esquerra Unida del País Valencià (partit de curta vida sense cap relació amb l'actual EUPV).

Nou!!: Història del País Valencià і Unitat del Poble Valencià · Veure més »

Universitat de València

La Universitat de València va ser fundada l'any 1499 sota el nom dEstudi General i és, a més de la universitat més antiga del País Valencià, una de les més importants i amb més llarga tradició a l'Estat espanyol.

Nou!!: Història del País Valencià і Universitat de València · Veure més »

València

València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.

Nou!!: Història del País Valencià і València · Veure més »

Valencianisme

El valencianisme o nacionalisme valencià és un corrent social estructurat tant culturalment com políticament que vol preservar i promoure el reconeixement de la personalitat política, lingüística i cultural del País Valencià o Nació Valenciana.

Nou!!: Història del País Valencià і Valencianisme · Veure més »

Valencians

Els valencians constitueixen una nacionalitat històrica que viu predominantment al País Valencià.

Nou!!: Història del País Valencià і Valencians · Veure més »

Valencià

El valencià és una llengua romànica parlada al País Valencià i la comarca del Carxe en la Regió de Múrcia, la qual rep el nom de català a Catalunya, les Illes Balears, la Franja de Ponent, la Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer. Constituïx, per altra banda, una de les principals variants dialectals de l'idioma (formant part del bloc occidental, igual que la variant nord-occidental i el de transició), juntament amb el català central i el català balear.

Nou!!: Història del País Valencià і Valencià · Veure més »

Valentia

Valentia fou una fundació romana a Hispània (138 aC) Valentia (Valentia Edetanorum, literalment 'València dels edetans') és el nom que va rebre la ciutat de València en l'època romana, fundada el 138 aC.

Nou!!: Història del País Valencià і Valentia · Veure més »

Vall d'Albaida

La Vall d'Albaida (de l'àrab البيضاء al-baīḍāʾ, "la blanca") és una comarca valencianoparlant central del País Valencià, amb capital a Ontinyent.

Nou!!: Història del País Valencià і Vall d'Albaida · Veure més »

Vall de Cofrents

La Vall de Cofrents és una comarca de l'interior del País Valencià, amb capital a Aiora.

Nou!!: Història del País Valencià і Vall de Cofrents · Veure més »

Vicent Blasco Ibáñez

Vicent Blasco Ibáñez (València, 29 de gener del 1867- Menton, 28 de gener del 1928) va ser un polític, periodista i escriptor en llengua castellana valencià.

Nou!!: Història del País Valencià і Vicent Blasco Ibáñez · Veure més »

Vicent Doménech el Palleter

Vicent Doménech als jardins del Carrer de Guillem de Castro junt a les Torres de Quart Vicent Doménech, conegut com El Palleter (Paiporta, 1783), va ser un palleter de la ciutat de València, que declarà el 1808 la guerra contra Napoleó.

Nou!!: Història del País Valencià і Vicent Doménech el Palleter · Veure més »

Vicent Flor i Moreno

Vicent Flor i Moreno (València, 21 de maig de 1971) és un sociòleg valencià, autor dels assajos Noves glòries a Espanya, anticatalanisme i identitat valenciana i Societat anònima.

Nou!!: Història del País Valencià і Vicent Flor i Moreno · Veure més »

Vicent López i Portaña

Vicent López i Portaña (* València, 19 de setembre de 1772 – † Madrid, 22 de juliol de 1850) va ser un pintor valencià del barroc tardà i el neoclassicisme, pintor de cambra de la monarquia borbònica, des de Carles IV fins a Isabel II.

Nou!!: Història del País Valencià і Vicent López i Portaña · Veure més »

Villena

Villena és un municipi del sud-oest del País Valencià situat a la comarca de l'Alt Vinalopó.

Nou!!: Història del País Valencià і Villena · Veure més »

Virrei

García Hurtado de Mendoza, virrei del Perú i governador de XileUn virrei és un oficial reial que governa un país o província en nom i representació del monarca.

Nou!!: Història del País Valencià і Virrei · Veure més »

William Shakespeare

William Shakespeare (Stratford-upon-Avon, batejat el 26 d'abril de 1564 del calendari juliàLa data de naixement és desconeguda. Els registres de la parròquia d'Stratford certifiquen que fou batejat el dia 26 d'abril de 1564, segons el calendari julià.(Lee 1901, pàg.8). Sidney Lee assenyala la data del seu naixement el dia 22 o 23 d'abril, basant-se en el fet que el bateig solia dur-se a terme en el termini de tres dies des del naixement. A partir d'aquesta elucubració i del factor estètic de la coincidència entre el dia i mes de naixement i els de defunció, es va estendre l'hàbit de considerar el 23 d'abril de 1564 com a data de naixement de Shakespeare. (Schoenbaum 1987, pàg. 25). - 23 d'abril de 1616 del calendari julià; 3 de maig de 1616 del calendari gregorià)Les dates segueixen el calendari julià, usat a Anglaterra al naixement de Shakespeare.

Nou!!: Història del País Valencià і William Shakespeare · Veure més »

Xàtiva

Xàtiva és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Costera.

Nou!!: Història del País Valencià і Xàtiva · Veure més »

Xúquer

El Xúquer (en castellà, Júcar; en aragonès, Xúcar) és un riu de la conca mediterrània de la península Ibèrica.

Nou!!: Història del País Valencià і Xúquer · Veure més »

1010

El 1010 (o MX) va ser un any comú del calendari julià.

Nou!!: Història del País Valencià і 1010 · Veure més »

1031

Sense descripció.

Nou!!: Història del País Valencià і 1031 · Veure més »

1065

Sense descripció.

Nou!!: Història del País Valencià і 1065 · Veure més »

1075

Sense descripció.

Nou!!: Història del País Valencià і 1075 · Veure més »

1076

Sense descripció.

Nou!!: Història del País Valencià і 1076 · Veure més »

1086

Sense descripció.

Nou!!: Història del País Valencià і 1086 · Veure més »

1091

Sense descripció.

Nou!!: Història del País Valencià і 1091 · Veure més »

1092

Països Catalans.

Nou!!: Història del País Valencià і 1092 · Veure més »

1094

El 1094 (MXCIV) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Nou!!: Història del País Valencià і 1094 · Veure més »

1102

El 1102 (MCII) fou un any comú del que va començar en dimecres.

Nou!!: Història del País Valencià і 1102 · Veure més »

1103

El 1103 (MCIII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Història del País Valencià і 1103 · Veure més »

1145

El 1145 (MCXLV) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.

Nou!!: Història del País Valencià і 1145 · Veure més »

1171

Sense descripció.

Nou!!: Història del País Valencià і 1171 · Veure més »

1208

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Història del País Valencià і 1208 · Veure més »

1226

L'any 1226 va ser un any normal dins del calendari julià, que va començar en dijous.

Nou!!: Història del País Valencià і 1226 · Veure més »

1227

Sense descripció.

Nou!!: Història del País Valencià і 1227 · Veure més »

1228

Sense descripció.

Nou!!: Història del País Valencià і 1228 · Veure més »

1229

;Països Catalans.

Nou!!: Història del País Valencià і 1229 · Veure més »

1230

El 1230 (MCCXXX) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.

Nou!!: Història del País Valencià і 1230 · Veure més »

1233

El 1233 (MCCXXXIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Història del País Valencià і 1233 · Veure més »

1236

Sense descripció.

Nou!!: Història del País Valencià і 1236 · Veure més »

1237

El 1237 (MCCXXXVII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Història del País Valencià і 1237 · Veure més »

1238

1238 (MCCXXXVIII) fon un any normal del calendari julià començat en divendres; correspon a l'any 600 del calendari birmà.

Nou!!: Història del País Valencià і 1238 · Veure més »

1239

Sense descripció.

Nou!!: Història del País Valencià і 1239 · Veure més »

1243

Sense descripció.

Nou!!: Història del País Valencià і 1243 · Veure més »

1244

Sense descripció.

Nou!!: Història del País Valencià і 1244 · Veure més »

1245

Sense descripció.

Nou!!: Història del País Valencià і 1245 · Veure més »

1248

El 1248 (MCCXLVIII) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Història del País Valencià і 1248 · Veure més »

1251

1251 (MCCLI) fon un any començat en diumenge segons el calendari julià, corresponent a l'any 700 del calendari armeni.

Nou!!: Història del País Valencià і 1251 · Veure més »

1258

Sense descripció.

Nou!!: Història del País Valencià і 1258 · Veure més »

1271

El 1271 (MCCLXXI) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Història del País Valencià і 1271 · Veure més »

1276

;Països Catalans.

Nou!!: Història del País Valencià і 1276 · Veure més »

1277

Sense descripció.

Nou!!: Història del País Valencià і 1277 · Veure més »

1283

Sense descripció.

Nou!!: Història del País Valencià і 1283 · Veure més »

1304

Sense descripció.

Nou!!: Història del País Valencià і 1304 · Veure més »

1305

;Països Catalans.

Nou!!: Història del País Valencià і 1305 · Veure més »

1329

Sense descripció.

Nou!!: Història del País Valencià і 1329 · Veure més »

1348

s.

Nou!!: Història del País Valencià і 1348 · Veure més »

1363

Sense descripció.

Nou!!: Història del País Valencià і 1363 · Veure més »

1364

Sense descripció.

Nou!!: Història del País Valencià і 1364 · Veure més »

138

Sense descripció.

Nou!!: Història del País Valencià і 138 · Veure més »

1392

Sense descripció.

Nou!!: Història del País Valencià і 1392 · Veure més »

1395

Sense descripció.

Nou!!: Història del País Valencià і 1395 · Veure més »

1410

;Països Catalans.

Nou!!: Història del País Valencià і 1410 · Veure més »

1412

El 1412 (MCDXII) fou un any de traspàs començat en divendres de les darreries de l'edat mitjana segons la historiografia occidental.

Nou!!: Història del País Valencià і 1412 · Veure més »

1416

; Països Catalans.

Nou!!: Història del País Valencià і 1416 · Veure més »

1458

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Història del País Valencià і 1458 · Veure més »

1460

; Països Catalans; Resta del món.

Nou!!: Història del País Valencià і 1460 · Veure més »

1479

; Països Catalans.

Nou!!: Història del País Valencià і 1479 · Veure més »

1482

Països Catalans.

Nou!!: Història del País Valencià і 1482 · Veure més »

1516

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Història del País Valencià і 1516 · Veure més »

1519

Constitucions de Catalunya de 1585.

Nou!!: Història del País Valencià і 1519 · Veure més »

1521

;Països Catalans.

Nou!!: Història del País Valencià і 1521 · Veure més »

1525

Sense descripció.

Nou!!: Història del País Valencià і 1525 · Veure més »

1533

Sense descripció.

Nou!!: Història del País Valencià і 1533 · Veure més »

1563

Sense descripció.

Nou!!: Història del País Valencià і 1563 · Veure més »

1598

Sense descripció.

Nou!!: Història del País Valencià і 1598 · Veure més »

1609

1609 (MDCIX) fou un any començat en dijous segons el calendari julià en ús.

Nou!!: Història del País Valencià і 1609 · Veure més »

1621

Sense descripció.

Nou!!: Història del País Valencià і 1621 · Veure més »

1665

Sense descripció.

Nou!!: Història del País Valencià і 1665 · Veure més »

1693

Sense descripció.

Nou!!: Història del País Valencià і 1693 · Veure més »

1700

Terratrèmol de Cascadia/tsunami.;Països Catalans.

Nou!!: Història del País Valencià і 1700 · Veure més »

1707

1707 (MDCCVII) fon un any normal, començat un dimecres al calendari julià i un dissabte al gregorià.

Nou!!: Història del País Valencià і 1707 · Veure més »

1727

Sense descripció.

Nou!!: Història del País Valencià і 1727 · Veure més »

1768

;Països Catalans.

Nou!!: Història del País Valencià і 1768 · Veure més »

1808

Aquest any és popularment conegut com l'any de la vinguda del francès.

Nou!!: Història del País Valencià і 1808 · Veure més »

1812

Mapa polític d'Europa a la vigília de la campanya russa de Napoleó l'any 1812.

Nou!!: Història del País Valencià і 1812 · Veure més »

1902

;Països Catalans.

Nou!!: Història del País Valencià і 1902 · Veure més »

1909

;Països Catalans.

Nou!!: Història del País Valencià і 1909 · Veure més »

1918

1918 (MCMXVIII) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimarts i marcat per la fi de la Primera Guerra Mundial.

Nou!!: Història del País Valencià і 1918 · Veure més »

1975

1975 (MCMLXXV) fou un any normal del calendari gregorià començat en dimecres.

Nou!!: Història del País Valencià і 1975 · Veure més »

1982

1982 (MCMLXXXII) fon un any normal del calendari gregorià començat en divendres.

Nou!!: Història del País Valencià і 1982 · Veure més »

1996

1996 (MCMXCVI) fou un any de traspàs començat en dilluns segons el calendari gregorià.

Nou!!: Història del País Valencià і 1996 · Veure més »

20 d'abril

El 20 d'abril és el cent desè dia de l'any del calendari gregorià i el cent onzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història del País Valencià і 20 d'abril · Veure més »

2011

L'any 2011 fou un any normal començat en dissabte.

Nou!!: Història del País Valencià і 2011 · Veure més »

215

Sense descripció.

Nou!!: Història del País Valencià і 215 · Veure més »

22 de setembre

El 22 de setembre és el dos-cents seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història del País Valencià і 22 de setembre · Veure més »

23 de maig

El 23 de maig és el cent quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història del País Valencià і 23 de maig · Veure més »

25 d'abril

El 25 d'abril és el cent quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història del País Valencià і 25 d'abril · Veure més »

27 de juliol

El 27 de juliol és el dos-cents vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història del País Valencià і 27 de juliol · Veure més »

28 de juny

El 28 de juny és el cent setanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història del País Valencià і 28 de juny · Veure més »

28 de setembre

El 28 de setembre és el dos-cents setanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història del País Valencià і 28 de setembre · Veure més »

711

;Països Catalans.

Nou!!: Història del País Valencià і 711 · Veure més »

9 d'octubre

El 9 d'octubre és el dos-cents vuitanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història del País Valencià і 9 d'octubre · Veure més »

9 de gener

El 9 de gener és el novè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Història del País Valencià і 9 de gener · Veure més »

Redirigeix aquí:

Historia del pais valencia, Història antiga del País Valencià, Història contemporània del País Valencià, Història moderna del País Valencià, Època musulmana al País Valencià.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

SortintEntrant