Comunicació

328 les relacions: Administrador de Infraestructuras Ferroviarias, Aeroport Josep Tarradellas Barcelona – el Prat, Alta Velocitat Espanyola, Amer, Ample ferroviari ibèric, Amposta, Aragó, Ariza, Baeza, Balaguer, Baldomero Espartero, Balsareny, Banc de Tortosa, Banc Mundial, Banyoles, Barcelona, Berga, Bordeus, Cal Rosal, Cambrils, Camins de Ferro de Barcelona a Girona, Camins de Ferro del Nord-est d'Espanya, Camprodon, Carbó, Carles Emili Montañès i Criquillion, Casp, Castella, Castellar de n'Hug, Castellbisbal, Catalunya, Catalunya Ràdio, Cellers, Cervera de la Marenda, Colònia tèxtil, Collserola, Comissió Europea, Companyia del Ferrocarril d'Olot a Girona, Companyia del Ferrocarril de Lleida a Reus i Tarragona, Companyia del Ferrocarril de Saragossa a Barcelona, Companyia del Ferrocarril de Tarragona a Martorell i Barcelona, Companyia dels Camins de Ferro de Barcelona a Mataró, Companyia dels Camins de Ferro del Nord d'Espanya, Companyia dels Ferrocarrils de Madrid a Saragossa i a Alacant, Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França, Companyia General dels Ferrocarrils Catalans, Comunitat Econòmica Europea, Confederació Nacional del Treball, Corrent continu, Cremallera de Montserrat, Cremallera de Núria, ..., Cuba, Dècada del 1950, Dècada del 1960, Dictadura de Primo de Rivera, Diputació de Lleida, Eduard Maristany i Gibert, El Papiol, Emilio Mola Vidal, Espanya, Estació d'Espanya, Estació d'Universitat Autònoma, Estació de Plaça de Catalunya, Estació de Sant Vicenç de Calders, Estació del Nord (Barcelona), Explotació de Ferrocarrils per l'Estat, Fàbrica de Ciment Asland, Fèlix Macià i Bonaplata, Ferrocarril, Ferrocarril de Sarrià a Barcelona, Ferrocarril i mines de Sant Joan de les Abadesses, Ferrocarril Metropolità de Barcelona, Ferrocarrils de Catalunya, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, Feve, Figueres, Flaçà, França, Francesc Gumà i Ferran, Franquisme, Frederick Stark Pearson, Freser, Funicular de Vallvidrera, Generalitat de Catalunya, Girona, Gran Depressió, Granollers, Guardiola de Berguedà, Guerra Civil espanyola, Història de Catalunya, Història de la telefonia a Catalunya, Història del ferrocarril a Espanya, Igualada, L'Havana, L'Hospitalet de l'Infant, La Cava, La Maquinista Terrestre i Marítima, La Molina, La Pobla de Segur, La Puebla de Híjar, La Tor de Querol, La Vanguardia, Línia Barcelona-Vallès, Línia d'alta velocitat, Línia Lleida - la Pobla de Segur, Línia Palamós-Girona-Banyoles, Línia Sant Feliu de Guíxols - Girona, Línia Tortosa - la Cava, Les Planes (Barcelona), Lió, Lleida, Llerona, Llista de topònims d'Ogassa, Locomotora 1-1-1, Londres, Madrid, Mancomunitat de Catalunya, Manresa, Manuel Girona i Agrafel, Mar Mediterrània, Marià Puig i Valls, Marsella, Martorell, Mataró, Móra la Nova, Metro de Barcelona, Miguel Primo de Rivera Orbaneja, Mina Grott, Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana d'Espanya, Miquel Biada i Bunyol, Molins de Rei, Mollerussa, Mollet del Vallès, Montcada i Reixac, Museu del Ferrocarril de Catalunya, Octubre, Ogassa, Olot, Olvan, Palamós, Pantà de la Baells, Pantà de Vallvidrera, París, Parc Natural del Delta de l'Ebre, PDF, Península Ibèrica, Plaça de Catalunya (Barcelona), Platja, Portbou, Primera Guerra Mundial, Província de Jaén, Puig-reig, Puigcerdà, Red Nacional de los Ferrocarriles Españoles, Renfe Operadora, Reus, Revolució Industrial a Catalunya, Ribes de Freser, Ripoll, Roda de Berà, Rodalia de Barcelona, Ronda de la Universitat, Roses, Sabadell, Sallent, Salou, Salt, Sant Andreu de Palomar, Sant Cugat del Vallès, Sant Feliu de Guíxols, Sant Joan de les Abadesses, Sant Martí de Provençals, Saragossa, Sarrià (Barcelona), Segona República Espanyola, Sent Gironç, Setembre, Tarragona, Túnel de la Torreta, Tercera Guerra Carlina, Terrassa, Tortosa, Tramvia, Tramvia o Ferrocarril Econòmic de Manresa a Berga, Transports de Barcelona, Tremp, Unió Europea, Unió General de Treballadors, Valladolid, Vallès, Valls, Vic, Vilanova i la Geltrú, Volt, Xarxa ferroviària de Catalunya, 1 d'abril, 1 de febrer, 10 d'agost, 10 de desembre, 11 de febrer, 12 de juliol, 13 d'agost, 13 de febrer, 13 de novembre, 14 d'agost, 14 de novembre, 15 de desembre, 15 de setembre, 17 d'agost, 17 d'octubre, 17 de juny, 18 de juliol, 1833, 1843, 1844, 1845, 1848, 1852, 1854, 1855, 1856, 1860, 1861, 1862, 1863, 1865, 1874, 1875, 1877, 1878, 1879, 1880, 1881, 1882, 1884, 1886, 1887, 1889, 1891, 1892, 1894, 1895, 1898, 19 de maig, 1904, 1905, 1906, 1907, 1908, 1911, 1912, 1914, 1917, 1918, 1919, 1920, 1921, 1922, 1924, 1926, 1927, 1928, 1929, 1930, 1931, 1932, 1936, 1937, 1939, 1941, 1946, 1949, 1950, 1951, 1956, 1958, 1962, 1963, 1964, 1965, 1967, 1968, 1969, 1970, 1971, 1972, 1973, 1975, 1976, 1977, 1978, 1979, 1980, 1981, 1982, 1984, 1985, 1992, 1993, 1994, 1996, 1999, 2 de juny, 2 de maig, 20 de gener, 20 de juny, 2003, 2004, 2005, 2007, 2008, 2013, 2020, 21 de juliol, 23 de juliol, 24 de febrer, 24 de gener, 25 de maig, 26 de gener, 28 d'octubre, 28 de desembre, 28 de febrer, 29 de febrer, 30 de juny, 31 de desembre, 4 de juliol, 6 de juny, 7 de novembre, 8 de juliol. Ampliar l'índex (278 més) » « Shrink índex

Administrador de Infraestructuras Ferroviarias

Administrador d'Infraestructures Ferroviàries (ADIF) és una empresa estatal i fou creada a través de la Llei Ferroviària aprovada a Espanya quan la Unió Europea va sol·licitar la progressiva liberalització del mercat del ferrocarril.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Administrador de Infraestructuras Ferroviarias · Veure més »

Aeroport Josep Tarradellas Barcelona – el Prat

Laeroport del Prat o aeroport de Barcelona, oficialment i per imposició de l'Estat espanyol Aeroport Josep Tarradellas Barcelona – el Prat, és un aeroport que dona servei a la ciutat de Barcelona i a Catalunya i zones properes en general.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Aeroport Josep Tarradellas Barcelona – el Prat · Veure més »

Alta Velocitat Espanyola

Alta Velocitat Espanyola, més coneguda per les sigles AVE, és la marca comercial creada el 1992 de la companyia ferroviària espanyola Renfe Operadora per als seus trens de gamma més alta.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Alta Velocitat Espanyola · Veure més »

Amer

Amer és una vila i municipi, a la comarca de la Selva, situat a l'extrem septentrional de la comarca.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Amer · Veure més »

Ample ferroviari ibèric

L'ample ferroviari ibèric o ample ibèric, de 1668 mm, és l'ample de via fèrria que s'ha usat històricament per a les línies estratègiques de ferrocarril d'Espanya i Portugal.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Ample ferroviari ibèric · Veure més »

Amposta

Amposta és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Montsià, al delta de l’Ebre.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Amposta · Veure més »

Aragó

Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un estatut d'autonomia.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Aragó · Veure més »

Ariza

Ariza (Fariza en aragonès) és un municipi de l'Aragó de la província de Saragossa i enquadrat a la comarca de la Comunitat de Calataiud.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Ariza · Veure més »

Baeza

Font de Santa Maria i catedral de Baeza La ciutat de Baeza es troba en el centre geogràfic de la província de Jaén, en la Comunitat Autònoma d'Andalusia.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Baeza · Veure més »

Balaguer

Balaguer és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca de la Noguera i cap del seu partit judicial.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Balaguer · Veure més »

Baldomero Espartero

Joaquín Baldomero Fernández-Espartero y Álvarez de Toro (Granátula de Calatrava, província de Ciudad Real, 27 d'octubre de 1793 - Logronyo, 8 de gener de 1879) fou un militar i polític espanyol, Virrei de Navarra, Príncep de Vergara, Duc de la Victòria, Duc de Morella, Comte de Luchana i Vescomte de Banderas.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Baldomero Espartero · Veure més »

Balsareny

Balsareny és un poble, cap del municipi del mateix nom, situat a la vall del Llobregat, al nord de la comarca del Bages.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Balsareny · Veure més »

Banc de Tortosa

El Banc de Tortosa (Banco de Tortosa en castellà) va ser una entitat de crèdit que se constitueix a Tortosa, en forma de societat anònima, el 29 de setembre de 1881 amb un capital de 5 milions de pessetes.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Banc de Tortosa · Veure més »

Banc Mundial

El Banc Mundial és una institució financera internacional que proporciona préstecs als països en vies de desenvolupament per als programes de capital.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Banc Mundial · Veure més »

Banyoles

Banyoles és un municipi de Catalunya i la capital de la comarca del Pla de l'Estany, al centre de les comarques gironines.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Banyoles · Veure més »

Barcelona

Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Barcelona · Veure més »

Berga

Berga és una ciutat de la Catalunya central, capital de la comarca del Berguedà i antiga capital del Comtat de Berga.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Berga · Veure més »

Bordeus

Bordeus (Bordèu en occità; Bordeaux en francès)Martínez Arrieta, Santiago, & Sumien, Domergue (2006) "Els lligams entre català i occità: alguns problemes de representació, descripció i estandardització", in Miscel·lània Joan Veny, vol.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Bordeus · Veure més »

Cal Rosal

Cal Rosal és un nucli de població situat al peu del riu Llobregat, en el punt on conflueixen els termes municipals d'Avià, Berga i Olvan a la comarca del Berguedà, que va desenvolupar-se a partir d'una colònia tèxtil, i protegida com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Cal Rosal · Veure més »

Cambrils

Cambrils és una ciutat i municipi de Catalunya situat a la comarca del Baix Camp.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Cambrils · Veure més »

Camins de Ferro de Barcelona a Girona

Camins de Ferro de Barcelona a Girona més tard anomenada Camins de Ferro de Barcelona a França per Figueres fou la companyia ferroviària catalana que uní Girona i Barcelona mitjançant el ferrocarril.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Camins de Ferro de Barcelona a Girona · Veure més »

Camins de Ferro del Nord-est d'Espanya

Camins de Ferro del Nord-est d'Espanya o Caminos de Hierro del Nordeste de España (NEE) va ser una companyia de ferrocarrils constructora i explotadora de la línia d'ample mètric entre Barcelona i Martorell.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Camins de Ferro del Nord-est d'Espanya · Veure més »

Camprodon

Camprodon (pronúncia local 'camprudon') és un municipi de la comarca del Ripollès i està situat al nord-est de la regió de l'Alt Ter.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Camprodon · Veure més »

Carbó

El carbó (del llatí carbo) és una roca sedimentària d'origen orgànic, de color negre o marró fosc, format a través d'estrats rocosos anomenats vetes de carbó.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Carbó · Veure més »

Carles Emili Montañès i Criquillion

Carles Emili Montañès i Criquillion (Barcelona, 1877 - Madrid, 1974) va ser un enginyer industrial que treballà en dues companyies de tramvies de Barcelona, tingué un paper important en la fundació de la Barcelona Traction, Light and Power i de Ferrocarrils de Catalunya (1912).

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Carles Emili Montañès i Criquillion · Veure més »

Casp

Casp (en aragonès i català Casp, en castellà i oficialment Caspe) és un municipi d'Aragó, a la comarca del Baix Aragó-Casp.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Casp · Veure més »

Castella

Corona de Castella a partir del 1492. Castella és un país de la península Ibèrica, i antigament regne.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Castella · Veure més »

Castellar de n'Hug

Castellar de n'Hug és un municipi de la comarca del Berguedà, al límit amb el Ripollès.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Castellar de n'Hug · Veure més »

Castellbisbal

Escut '''no oficial''' de Castellbisbal Castellbisbal és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Vallès Occidental.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Castellbisbal · Veure més »

Catalunya

Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Catalunya · Veure més »

Catalunya Ràdio

Catalunya Ràdio és l'emissora de ràdio convencional pública catalana, propietat de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) de la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Catalunya Ràdio · Veure més »

Cellers

Cellers és un poble del Pallars Jussà que forma part del municipi de Castell de Mur.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Cellers · Veure més »

Cervera de la Marenda

Cervera de la Marenda (o simplement Cervera) (oficialment en francès Cerbère) és un poble del Rosselló, cap de la comuna del mateix nom, de 1.378 habitants, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Cervera de la Marenda · Veure més »

Colònia tèxtil

Colònia Sedó, des del camí de les Hortes (Esparreguera) Una colònia tèxtil és un tipus específic de colònia industrial que a Catalunya va aparèixer entre la segona meitat del i inicis del XX, amb uns trets molt específics pel que fa al model industrial, empresarial i social.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Colònia tèxtil · Veure més »

Collserola

La serra de Collserola, o simplement Collserola, és una de les serres de la Serralada Litoral Catalana.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Collserola · Veure més »

Comissió Europea

La Comissió Europea és el braç executiu de la Unió Europea (UE).

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Comissió Europea · Veure més »

Companyia del Ferrocarril d'Olot a Girona

La Companyia del Ferrocarril d'Olot a Girona tingué l'explotació del ferrocarril de Girona a Olot, que es clausurà el 1969.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Companyia del Ferrocarril d'Olot a Girona · Veure més »

Companyia del Ferrocarril de Lleida a Reus i Tarragona

La Companyia del Ferrocarril de Lleida a Reus i Tarragona(LRT) era una companyia ferroviària catalana.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Companyia del Ferrocarril de Lleida a Reus i Tarragona · Veure més »

Companyia del Ferrocarril de Saragossa a Barcelona

Estació del Nord (Ferrocarrils del Nord) ara reconvertida en una estació d'autobusos i equipaments públics La Companyia del Ferrocarril de Saragossa a Barcelona fou una societat creada el 1852 vinculada a Manuel Girona i Agrafel.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Companyia del Ferrocarril de Saragossa a Barcelona · Veure més »

Companyia del Ferrocarril de Tarragona a Martorell i Barcelona

La Companyia del Ferrocarril de Tarragona a Martorell i Barcelona (TMB) anteriorment anomenada Companyia del Ferrocarril de Barcelona a Martorell i abans anomenada Companyia dels Camins de Ferro del Centre de Catalunya, enllaçà Barcelona amb Tarragona via Martorell.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Companyia del Ferrocarril de Tarragona a Martorell i Barcelona · Veure més »

Companyia dels Camins de Ferro de Barcelona a Mataró

Foto dels impulsors, accionistes i enginyers que feren possible el Ferrocarril de Mataró a l'estació terme de Barcelona La Companyia dels Camins de Ferro de Barcelona a Mataró fundada el 6 de juny de 1845 construí el primer ferrocarril de la península Ibèrica entre Barcelona i Mataró.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Companyia dels Camins de Ferro de Barcelona a Mataró · Veure més »

Companyia dels Camins de Ferro del Nord d'Espanya

estació del Nord de València, era l'Estació terme de la companyia del Nord a la ciutat La Companyia dels Camins de Ferro del Nord d'Espanya (Abreujadament: Nord o Norte Oficialment: Compañía de los Caminos de Hierro del Norte de España Popularment: Ferrocarrils del Nord) fou una companyia ferroviària fundada el 29 de desembre de 1858.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Companyia dels Camins de Ferro del Nord d'Espanya · Veure més »

Companyia dels Ferrocarrils de Madrid a Saragossa i a Alacant

A l'estació de Mataró encara podem observar una campana amb el nom de la companyia que va explotar línia del maresme entre 1898 i 1941 La Companyia dels Ferrocarrils de Madrid a Saragossa i a Alacant (MZA o MSA),Entrada a l'Enciclopèdia Catalana fundada el 1856, fou unes de les companyies ferroviàries més importants de l'Estat Espanyol.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Companyia dels Ferrocarrils de Madrid a Saragossa i a Alacant · Veure més »

Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França

La Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França (TBF) era una companyia ferroviària catalana.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França · Veure més »

Companyia General dels Ferrocarrils Catalans

La Companyia General dels Ferrocarrils Catalans (CGFC) va ser una empresa privada ferroviària catalana que va explotar, entre els anys 1919 i 1976, les línies de tren d'ample ferroviari mètric que discorrien entre el Barcelonès, el Baix Llobregat, l'Anoia, el Bages i el Berguedà, conegudes popularment com el Carrilet.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Companyia General dels Ferrocarrils Catalans · Veure més »

Comunitat Econòmica Europea

La Comunitat Econòmica Europea (CEE) fou una organització internacional creada pel tractat de Roma del 1957 (en vigor des de l'1 de gener del 1958) amb la finalitat de crear unes tarifes i mercats comuns, elaborar una política conjunta per a l'agricultura, per al moviment de mà d'obra, els transports i fundar institucions comunes per al desenvolupament econòmic.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Comunitat Econòmica Europea · Veure més »

Confederació Nacional del Treball

La Confederació Nacional del Treball, CNT (Confederación Nacional del Trabajo, en castellà), és una central sindical espanyola d'estructura confederal d'ideologia anarcosindicalista, fundada al Saló de les Belles Arts de Barcelona el 30 d'octubre de 1910.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Confederació Nacional del Treball · Veure més »

Corrent continu

bateria. 2.- Amb una rectificació de mitja ona. 3.- Amb una rectificació d'ona completa El corrent continu (CC o DC Direct current) és un tipus de corrent elèctric on el sentit de circulació del flux de càrregues elèctriques no varia.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Corrent continu · Veure més »

Cremallera de Montserrat

El Cremallera de Montserrat és el ferrocarril que uneix Monistrol de Montserrat amb el Monestir de Montserrat, mitjançant la tècnica de cremallera.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Cremallera de Montserrat · Veure més »

Cremallera de Núria

El Cremallera de Núria és una línia ferroviària de tren cremallera que connecta Ribes de Freser amb Queralbs i la Vall de Núria, a la comarca catalana del Ripollès.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Cremallera de Núria · Veure més »

Cuba

Cuba, oficialment la República de Cuba, és un Estat del mar Carib integrat per l'illa de Cuba —la més gran i la segona més poblada de les Antilles—, l'illa de la Juventud, i altres illes adjacents.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Cuba · Veure més »

Dècada del 1950

La dècada del 1950 comprèn el període d'anys entre el 1950 i el 1959, tots dos inclosos.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Dècada del 1950 · Veure més »

Dècada del 1960

La dècada del 1960 comprèn el període d'anys entre el 1960 i el 1969, tots dos inclosos.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Dècada del 1960 · Veure més »

Dictadura de Primo de Rivera

Directori militar l'any 1923. La dictadura de Primo de Rivera fou el règim polític autoritari que s'instaurà a Espanya entre el 13 de setembre del 1923 i el 28 de gener del 1930 sota la direcció del general Miguel Primo de Rivera y Orbaneja i l'acceptació per part del rei Alfons XIII.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Dictadura de Primo de Rivera · Veure més »

Diputació de Lleida

La Diputació de Lleida és una institució de l'Estat Espanyol que forma part de l'Administració Local i està dotada de certes competències administratives per al govern i administració de la província de Lleida.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Diputació de Lleida · Veure més »

Eduard Maristany i Gibert

Eduard Maristany i Gibert (Barcelona, 26 de desembre de 1855 - 1941) va ser enginyer de la Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França i posteriorment de la Madrid-Saragossa-Alacant (les dues companyies es fusionaren) on ascendí fins a arribar a ser-ne el director.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Eduard Maristany i Gibert · Veure més »

El Papiol

El Papiol és una vila i municipi de la comarca del Baix Llobregat, que s'estén entre els darrers contraforts de la serra de Collserola, el riu Llobregat i la riera de Rubí.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і El Papiol · Veure més »

Emilio Mola Vidal

Mola abraçant-se amb Franco en una imatge publicada al Berliner Illustrirte Zeitung de 1936 Emilio Mola Vidal (Placetas, Villa Clara, Cuba, 9 de juliol de 1887 – Castil de Peones, Alcocero, província de Burgos, 3 de juny de 1937) fou un militar espanyol i un dels líders de l'intent de cop d'estat del 18 de juliol de 1936 i la rebel·lió militar subsegüent amb la qual s'inicià la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Emilio Mola Vidal · Veure més »

Espanya

Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Espanya · Veure més »

Estació d'Espanya

Barcelona - Pl.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Estació d'Espanya · Veure més »

Estació d'Universitat Autònoma

Universitat Autònoma és una estació de ferrocarril propietat de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) situada al campus de la Universitat Autònoma de Barcelona, a Cerdanyola del Vallès a la comarca del Vallès Occidental.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Estació d'Universitat Autònoma · Veure més »

Estació de Plaça de Catalunya

Plaça de Catalunya (Rodalies i FGC) o Catalunya (Metro) és un intercanviador multimodal ferroviari situat a la plaça del mateix nom de Barcelona.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Estació de Plaça de Catalunya · Veure més »

Estació de Sant Vicenç de Calders

Sant Vicenç de Calders és una estació de ferrocarril propietat d'adif situada al municipi del Vendrell a la comarca del Baix Penedès, en el barri l'Estació de Sant Vicenç de Calders.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Estació de Sant Vicenç de Calders · Veure més »

Estació del Nord (Barcelona)

LEstació Barcelona Nord és una estació d'autobusos interurbans al barri de Fort Pienc del districte de l'Eixample de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Estació del Nord (Barcelona) · Veure més »

Explotació de Ferrocarrils per l'Estat

Explotació de Ferrocarrils per l'Estat (EFE o ESTADO) fou un ens públic dependent del ministeri d'obres públiques espanyol fundat el 1926.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Explotació de Ferrocarrils per l'Estat · Veure més »

Fàbrica de Ciment Asland

La Fàbrica de Ciment Asland, actualment convertida en Museu del Ciment Asland, és una fàbrica modernista del Clot del Moro, al municipi de Castellar de n'Hug (Berguedà).

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Fàbrica de Ciment Asland · Veure més »

Fèlix Macià i Bonaplata

Fèlix Macià i Bonaplata (Barcelona, 1831 – 5 d'octubre de 1891) fou un enginyer, polític i empresari català, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica i alcalde de Barcelona.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Fèlix Macià i Bonaplata · Veure més »

Ferrocarril

Ferrocarril de vapor alemany Ferrocarril modern a Birmingham Tren creuant un viaducte a l'Argentina El ferrocarril és un mitjà de transport que circula entre carrils, normalment d'acer, compost per un o més vagons o cotxes arrossegats per una locomotora.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Ferrocarril · Veure més »

Ferrocarril de Sarrià a Barcelona

Plaça de Catalunya el 1865. Estació de Provença El Ferrocarril de Sarrià a Barcelona S.A. (FSB) va ser una empresa que va explotar entre el 1874 i 1977 el ferrocarril del mateix nom, conegut popularment com a tren de Sarrià.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Ferrocarril de Sarrià a Barcelona · Veure més »

Ferrocarril i mines de Sant Joan de les Abadesses

Ferrocarril i mines de Sant Joan de les Abadesses fou una societat que explotà el ferrocarril que anava de Granollers a Sant Joan de les Abadesses a més de ser propietària de les mines de carbó d'Ogassa i Sant Martí de Surroca el qual es transportava mitjançant la línia ferroviària.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Ferrocarril i mines de Sant Joan de les Abadesses · Veure més »

Ferrocarril Metropolità de Barcelona

Ferrocarril Metropolità de Barcelona (FMB) és una companyia pública de ferrocarril establerta l'any 1920 per construir una línia de ferrocarril metropolità a la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Ferrocarril Metropolità de Barcelona · Veure més »

Ferrocarrils de Catalunya

Ferrocarrils de Catalunya (FCC) (Ferrocarriles de Cataluña en castellà) fou una companyia privada que uní Barcelona amb el Vallès, en ferrocarril, a través de la Serra de Collserola promoguda per la Barcelona Traction.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Ferrocarrils de Catalunya · Veure més »

Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya

Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) és una empresa pública de la Generalitat de Catalunya que gestiona diversos serveis de transport públic, principalment de ferrocarril suburbà a l'àrea metropolitana de Barcelona, a més d'una línia regional a l'àrea de Lleida i Pirineus.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya · Veure més »

Feve

Mapa de la xarxa de Rodalia i Regionals Feve (Ferrocarrils de Via Estreta,Decret llei 11/1965 del 23 de setembre. Butlletí Oficial de l'Estat Número 230. 25 de setembre de 1965 http://www.boe.es/boe/dias/1965/09/25/pdfs/A13102-13102.pdf en castellà Ferrocarriles de Vía Estrecha) va ser una companyia ferroviària pública espanyola que explotava les línies de tren d'un ample de via inferior a l'ample ibèric.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Feve · Veure més »

Figueres

La plaça del mercat de Figueres Figueres és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca de l'Alt Empordà i cap del partit judicial de Figueres.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Figueres · Veure més »

Flaçà

Flaçà és un municipi empordanès adscrit a la comarca del Gironès, a la riba dreta del Ter.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Flaçà · Veure més »

França

França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і França · Veure més »

Francesc Gumà i Ferran

Francesc Gumà i Ferran (Vilanova i la Geltrú, 27 de març de 1833 – 16 de desembre de 1912) fou un empresari i polític català, fill de Sebastià Gumà i Soler i Marina Sinforosa Ferran Quadras.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Francesc Gumà i Ferran · Veure més »

Franquisme

El franquisme va ser un règim polític autoritari i dictatorial vigent a Espanya entre 1939 i 1975, i també és anomenada com a tal la ideologia en què es basà.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Franquisme · Veure més »

Frederick Stark Pearson

Frederick Stark Pearson (Lowell, Massachusetts, 3 de juliol de 1861 – RMS Lusitania, 7 de maig de 1915).

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Frederick Stark Pearson · Veure més »

Freser

El Freser és un riu de Catalunya d'orientació nord-sud, que destaca perquè és l'afluent d'origen pirenaic més important del riu Ter.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Freser · Veure més »

Funicular de Vallvidrera

El funicular de Vallvidrera és un funicular de Barcelona que uneix la part alta del barri de Sarrià amb Vallvidrera.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Funicular de Vallvidrera · Veure més »

Generalitat de Catalunya

La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Generalitat de Catalunya · Veure més »

Girona

Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Girona · Veure més »

Gran Depressió

La Gran Depressió va iniciar-se l'any 1929 amb la major recessió econòmica mundial de la història moderna, tant en profunditat com en duració.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Gran Depressió · Veure més »

Granollers

Granollers és un municipi de Catalunya, capital i la ciutat més poblada de la comarca del Vallès Oriental.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Granollers · Veure més »

Guardiola de Berguedà

Guardiola de Berguedà és un municipi de la comarca del Berguedà, situat a l'Alt Berguedà.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Guardiola de Berguedà · Veure més »

Guerra Civil espanyola

La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Guerra Civil espanyola · Veure més »

Història de Catalunya

Situació de Catalunya actual respecte els Països Catalans. Catalunya és un territori històric format originalment a partir dels comtats establerts pels francs, al nord-est de la península Ibèrica, en temps de Carlemany.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Història de Catalunya · Veure més »

Història de la telefonia a Catalunya

La història de la telefonia a Catalunya, es remunta a finals del.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Història de la telefonia a Catalunya · Veure més »

Història del ferrocarril a Espanya

La història del ferrocarril a Espanya comença al amb la construcció de les primeres línies ferroviàries i s'estén fins a l'actualitat, i aquest sistema de transport s'ha convertit en un dels elements més importants de la societat i l'economia espanyoles.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Història del ferrocarril a Espanya · Veure més »

Igualada

Igualada és una ciutat i municipi, capital de la comarca de l'Anoia, Catalunya.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Igualada · Veure més »

L'Havana

L'Havana (en castellà La Habana) és la capital de la República de Cuba, la seva ciutat més gran, principal port i centre econòmic i cultural.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і L'Havana · Veure més »

L'Hospitalet de l'Infant

L'Hospitalet de l'Infant és un centre urbà de la costa tarragonina, integrat al terme municipal de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant i situat a l'extrem sud-occidental de la comarca del Baix Camp.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і L'Hospitalet de l'Infant · Veure més »

La Cava

La Cava és un poble situat al Delta de l'Ebre a la comarca del Baix Ebre.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і La Cava · Veure més »

La Maquinista Terrestre i Marítima

Barceloneta La Maquinista Terrestre i Marítima foau una catalana fundada el 14 de setembre de 1855 a partir de la fusió dels tallers metal·lúrgics de Valentí Esparó i Giralt (Valentín Esparó y Consocios, procedent de la liquidació de la societat Bonaplata, Vilaregut, Rull i Cia el 1839) i la societat «La Barcelonesa» (posteriorment Tous, Ascacíbar i Cia), fundada el 1848 per Nicolau Tous i Soler, Nicolau Tous i Mirapeix i Celedonio Ascacíbar, ubicada a l'antic Convent de Sant Agustí Nou.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і La Maquinista Terrestre i Marítima · Veure més »

La Molina

La Molina és una entitat de població del municipi d'Alp, a la Baixa Cerdanya.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і La Molina · Veure més »

La Pobla de Segur

Escut no oficial La Pobla de Segur és el segon municipi en importància de la comarca del Pallars Jussà.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і La Pobla de Segur · Veure més »

La Puebla de Híjar

La Puebla de Híjar (nom castellà oficial; La Puebla d'Íxar en aragonès) és un municipi d'Aragó, a la província de Terol i enquadrat a la comarca del Baix Martín.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і La Puebla de Híjar · Veure més »

La Tor de Querol

La Tor de Querol (en francès Latour-de-Carol) és una comuna de la Catalunya del Nord, a la comarca de l'Alta Cerdanya i la vall pirinenca del Querol o Aravó.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і La Tor de Querol · Veure més »

La Vanguardia

La Vanguardia és un diari publicat a Barcelona en llengua catalana i castellana.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і La Vanguardia · Veure més »

Línia Barcelona-Vallès

La línia Barcelona-Vallès és una línia ferroviària de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) que connecta Barcelona amb el Vallès Occidental travessant la serra de Collserola.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Línia Barcelona-Vallès · Veure més »

Línia d'alta velocitat

Línies de gran velocitat a Europa. AGV. ICE-3. AVE. Itàlia: ETR 500. Shinkansen E5 del Japó. Una línia d'alta velocitat o línia de gran velocitat (LAV o LGV) és una línia de ferrocarril que permet que hi circulin trens d'alta velocitat.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Línia d'alta velocitat · Veure més »

Línia Lleida - la Pobla de Segur

La línia ferroviària Lleida - la Pobla de Segur uneix Lleida, Balaguer, Tremp i la Pobla de Segur com a nuclis més importants connectant el Pla de Lleida i el Prepirineu.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Línia Lleida - la Pobla de Segur · Veure més »

Línia Palamós-Girona-Banyoles

La línia Palamós-Girona-Banyoles era una línia de ferrocarril que unia les localitats de Palamós, Girona i Banyoles.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Línia Palamós-Girona-Banyoles · Veure més »

Línia Sant Feliu de Guíxols - Girona

La línia Sant Feliu de Guíxols - Girona era una línia de ferrocarril que unia les ciutats de Sant Feliu de Guíxols i Girona des de la seva inauguració el 29 de juny de 1892 fins que fou clausurat el 10 d'abril de 1969.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Línia Sant Feliu de Guíxols - Girona · Veure més »

Línia Tortosa - la Cava

estació del Carrilet de Tortosa La línia Tortosa - la Cava, també conegut com lo Carrilet de la Cava o Carrilet del Delta de l'Ebre, era una línia de ferrocarril que unia les poblacions de Tortosa i la Cava.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Línia Tortosa - la Cava · Veure més »

Les Planes (Barcelona)

Les Planes de Vallvidrera és un nucli del barri de Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes, del districte de Sarrià - Sant Gervasi, a la ciutat Barcelona.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Les Planes (Barcelona) · Veure més »

Lió

Lió (antigament Lleó (del Roine)), en francès: Lyon, en arpità: Liyon) és una ciutat francesa, capital de la Metròpoli de Lió i de la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps. La ciutat és la tercera més gran de França, amb 506.615 habitants, i l'àrea metropolitana és la segona després de París, amb 2.214.068 habitants. Situada al nord del corredor natural de la vall del Roine (que uneix Lió amb Marsella) i entre el Massís Central a l'oest i els Alps a l'est, la ciutat de Lió ocupa una posició estratègica en la circulació nord-sud a Europa. Antiga capital de la Gàl·lia durant l'Imperi Romà; durant l'edat mitjana, Lió es va convertir en una ciutat comercial i després al segle en una plaça financera de primer ordre. La seva prosperitat econòmica va augmentar successivament pel monopoli de la seda i després per l'aparició d'indústries, sobretot tèxtils i de productes químics. Avui dia és un important centre industrial especialitzat en indústries químiques, farmacèutiques i biotecnològiques. Lió és la segona ciutat universitària de França, acollint a la seva àrea metropolitana a més de 140.000 estudiants repartits en tres universitats i nombroses escoles d'enginyers i "grandes écoles". A més compta amb un patrimoni històric i arquitectònic important, tenint inscrita una gran superfície com Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO l'any 1998 Històricament coneguda com la capital mundial de la seda, famosa com una de les capitals gastronòmiques de França entre les principals del país.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Lió · Veure més »

Lleida

Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Lleida · Veure més »

Llerona

Llerona és un nucli de població que forma part de les Franqueses del Vallès, al Vallès Oriental.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Llerona · Veure més »

Llista de topònims d'Ogassa

Llista de topònims (noms propis de lloc) del municipi d'Ogassa, al Ripollès.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Llista de topònims d'Ogassa · Veure més »

Locomotora 1-1-1

La Locomotora de vapor 1-1-1 "Mataró" és una locomotora fabricada per l'empresa La Maquinista Terrestre y Marítima i que es troba conservada actualment al Museu del Ferrocarril de Catalunya, amb el número de registre 00002 d'ençà que va ingressar el 1981.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Locomotora 1-1-1 · Veure més »

Londres

Londres (anglès: London) és la capital i ciutat més poblada d'Anglaterra i del Regne Unit.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Londres · Veure més »

Madrid

Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Madrid · Veure més »

Mancomunitat de Catalunya

La Mancomunitat de Catalunya va ser una institució activa entre 1914 i 1923/1925 que agrupà les quatre diputacions catalanes: Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Mancomunitat de Catalunya · Veure més »

Manresa

Manresa és un municipi i una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Bages i de la Catalunya central.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Manresa · Veure més »

Manuel Girona i Agrafel

Manuel Girona i Agrafel (Barcelona 1 de gener de 1817 - Barcelona, 31 d'octubre de 1905) Segons alguns autors va néixer a Barcelona l'any 1817,Cabana i Vancells, Francesc (2001).

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Manuel Girona i Agrafel · Veure més »

Mar Mediterrània

La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Mar Mediterrània · Veure més »

Marià Puig i Valls

Marià Puig i Valls (Tarragona, 4 d'agost de 1843 - Barcelona, 28 de gener de 1928) fou un polític català.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Marià Puig i Valls · Veure més »

Marsella

Marsella (Marselha en occità, Marseille en francès) és una ciutat francesa i occitana que es troba al departament de les Boques del Roine i a la regió Provença-Alps-Costa Blava.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Marsella · Veure més »

Martorell

Martorell és una vila i municipi de la comarca del Baix Llobregat, considerada tradicionalment capital de facto de la subcomarca del Baix Llobregat Nord i proposada com a futura capital de la nova comarca del Montserratí o Pla de Montserrat.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Martorell · Veure més »

Mataró

Mataró és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Maresme.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Mataró · Veure més »

Móra la Nova

Móra la Nova i la forma popular i tradicional los/els Masos de Móra és una vila i municipi de la comarca de la Ribera d'Ebre.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Móra la Nova · Veure més »

Metro de Barcelona

El Metro de Barcelona és una xarxa de ferrocarril metropolità en la seva major part soterrat que dona servei als diferents barris i districtes de Barcelona i els municipis adjacents de l'Hospitalet de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs, Badalona, Sant Boi de Llobregat, Montcada i Reixac i el Prat de Llobregat, en una àrea que comprèn més enllà del Llobregat i del Besòs.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Metro de Barcelona · Veure més »

Miguel Primo de Rivera Orbaneja

II marquès d'Estella i VII de Sobremonte fou un militar espanyol que imposà una dictadura (dictadura de Primo de Rivera) i ocupà el càrrec de president del govern espanyol (1923-1930).

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Miguel Primo de Rivera Orbaneja · Veure més »

Mina Grott

La Mina Grott és un túnel, de quasi un quilòmetre i mig, situat al terme municipal de Barcelona, que connecta el Pantà de Vallvidrera amb la part baixa del barri de Vallvidrera, a prop de l'estació inferior del Funicular de Vallvidrera.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Mina Grott · Veure més »

Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana d'Espanya

El Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana és un dels departaments ministerials en els quals s'organitza l'Administració General de l'Estat d'Espanya, el titular del qual és el ministre o ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana d'Espanya · Veure més »

Miquel Biada i Bunyol

Foto dels impulsors, accionistes i enginyers que feren possible el Ferrocarril de Mataró a l'estació terme de Barcelona Miquel Biada i Bunyol (Mataró, 1789 – Mataró, 1848) fou un armador i empresari català, un dels principals responsables de la construcció de la línia ferroviària entre Barcelona i Mataró.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Miquel Biada i Bunyol · Veure més »

Molins de Rei

Escut sense oficialitzar de Molins de Rei. Bandera no oficialitzada de Molins de Rei. Molins de Rei és una vila i municipi de Catalunya, situat a la comarca del Baix Llobregat, a la província de Barcelona.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Molins de Rei · Veure més »

Mollerussa

Mollerussa és un municipi de Catalunya capital de la comarca del Pla d'Urgell.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Mollerussa · Veure més »

Mollet del Vallès

Mollet del Vallès és una ciutat i municipi de Catalunya situat a la comarca del Vallès Oriental.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Mollet del Vallès · Veure més »

Montcada i Reixac

Montcada i Reixac és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca del Vallès Occidental, el cap del municipi és a Montcada Centre.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Montcada i Reixac · Veure més »

Museu del Ferrocarril de Catalunya

El Museu del Ferrocarril de Catalunya és un equipament patrimonial dedicat a promoure i divulgar el coneixement sobre el ferrocarril; està ubicat a la localitat de Vilanova i la Geltrú (Barcelona), just al costat de l'estació de tren.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Museu del Ferrocarril de Catalunya · Veure més »

Octubre

L'octubre o santaïni és el desè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Octubre · Veure més »

Ogassa

Ogassa és un municipi català del Ripollès, al centre-nord de la regió de l'Alt Ter.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Ogassa · Veure més »

Olot

Olot (pronunciat) és un municipi i ciutat de Catalunya, capital de la comarca de la Garrotxa i cap del partit judicial d'Olot.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Olot · Veure més »

Olvan

Olvan és un municipi de la comarca del Berguedà.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Olvan · Veure més »

Palamós

Palamós és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Baix Empordà.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Palamós · Veure més »

Pantà de la Baells

El pantà de la Baells és un embassament que pertany al riu Llobregat, creat per una presa situada al municipi de Cercs, que s'estén pels termes de Cercs, La Quar i Vilada, a la comarca del Berguedà.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Pantà de la Baells · Veure més »

Pantà de Vallvidrera

El pantà de Vallvidrera és una presa que es troba dins del terme municipal de Barcelona, en el barri de Vallvidrera, a la capçalera de la riera de Vallvidrera, el curs d'aigua més important de la serra de Collserola, i recull les pluges d'un territori de prop de 135 hectàrees d'aquesta serralada.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Pantà de Vallvidrera · Veure més »

París

París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і París · Veure més »

Parc Natural del Delta de l'Ebre

305px Arrossars del Delta de l'Ebre El Parc Natural del Delta de l'Ebre es troba a la desembocadura del riu Ebre, a la província de Tarragona i a les comarques del Montsià i del Baix Ebre, a la part més meridional del Principat de Catalunya.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Parc Natural del Delta de l'Ebre · Veure més »

PDF

PDF (acrònim en anglès de Portable Document Format, Format de Document Portàtil) és un format de fitxer desenvolupat per l'empresa Adobe com a fitxer contenidor de documents, independentment del programari, maquinari o sistema operatiu utilitzat.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і PDF · Veure més »

Península Ibèrica

La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Península Ibèrica · Veure més »

Plaça de Catalunya (Barcelona)

La plaça de Catalunya és la més cèntrica i gran de les places de Barcelona.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Plaça de Catalunya (Barcelona) · Veure més »

Platja

Platja a la península de Darss, Pomerània Occidental Platja de còdols a Veneçuela. Un noi jugant a la platja de Porto Covo (Portugal). Una platja o lido és una forma de modelat o relleu que la geomorfologia defineix com una acumulació sobre la vora de la mar de materials d'una mida que va des de les sorres fins als blocs, passant per les platges de palets (còdols arrodonits pel fregament en rodolar transportats per les ones).

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Platja · Veure més »

Portbou

Portbou és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Portbou · Veure més »

Primera Guerra Mundial

La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Primera Guerra Mundial · Veure més »

Província de Jaén

Serra de Cazorla i la Serra de Segura. Jaén és una província d'Andalusia, en la part d'Andalusia Oriental.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Província de Jaén · Veure més »

Puig-reig

Puig-reig (pron. local) és un municipi de la comarca del Berguedà.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Puig-reig · Veure més »

Puigcerdà

Puigcerdà és una vila de Catalunya capital històrica de la Cerdanya i oficialment de la comarca actual de la Baixa Cerdanya, a més de ser cap del partit judicial de Puigcerdà, a les comarques gironines.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Puigcerdà · Veure més »

Red Nacional de los Ferrocarriles Españoles

La Red Nacional de los Ferrocarriles Españoles (RENFE) fou un organisme estatal espanyol de transport ferroviari existent com a tal entre 1941 i 2004.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Red Nacional de los Ferrocarriles Españoles · Veure més »

Renfe Operadora

Renfe Operadora (sorgida de l'antiga Red Nacional de los Ferrocarriles Españoles) és una empresa depenent del Ministeri de Foment d'Espanya dedicada al transport de passatgers i mercaderies per via fèrria.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Renfe Operadora · Veure més »

Reus

Reus és un municipi i una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Baix Camp, situat a l'oest del Camp de Tarragona i a uns 10 km de la mar Mediterrània.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Reus · Veure més »

Revolució Industrial a Catalunya

La Revolució Industrial a Catalunya és la transposició a Catalunya, a partir de l'any 1832 de la Revolució Industrial que s'havia iniciat a Anglaterra a la segona meitat del i fortament vinculat amb el desenvolupament de la indústria del cotó.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Revolució Industrial a Catalunya · Veure més »

Ribes de Freser

Ribes de Freser és una vila i municipi de la comarca del Ripollès, situat al cor de la vall homònima, al Pirineu oriental.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Ribes de Freser · Veure més »

Ripoll

La comtal vila de Ripoll és la capital de la comarca del Ripollès, i forma part de la regió de l'Alt Ter, situat al centre-nord de la regió.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Ripoll · Veure més »

Roda de Berà

Roda de Berà (antigament també Roda de Barà) és un municipi de la comarca del Tarragonès.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Roda de Berà · Veure més »

Rodalia de Barcelona

Rodalia de Barcelona és un servei transport públic de tren de rodalia a l'àrea metropolitana de Barcelona.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Rodalia de Barcelona · Veure més »

Ronda de la Universitat

Font del Trinxa, obra de Josep Campeny i Santamaria La Ronda de la Universitat forma part del circuit de les antigues Rondes de Barcelona, que separen la Ciutat Vella de la ciutat nova o Eixample.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Ronda de la Universitat · Veure més »

Roses

Roses és un municipi de Catalunya situat a la comarca de l'Alt Empordà que ocupa la meitat sud de la península del cap de Creus.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Roses · Veure més »

Sabadell

Sabadell és una ciutat de Catalunya, cocapital de la comarca del Vallès Occidental juntament amb Terrassa.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Sabadell · Veure més »

Sallent

Sallent és una vila, cap del municipi del mateix nom, de la comarca del Bages.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Sallent · Veure més »

Salou

Salou és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca del Tarragonès, amb 26.558 habitants, el terme municipal de la qual va ser creat arran d'una sentència del Tribunal Suprem, del 30 d'octubre de 1989, que va concedir-li la independència administrativa de Vila-seca de Solcina.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Salou · Veure més »

Salt

Salt és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Gironès que forma part de l'àrea urbana de la ciutat de Girona.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Salt · Veure més »

Sant Andreu de Palomar

Plaça Orfila amb l'església de Sant Andreu de Palomar al fons Sant Andreu de Palomar és un barri del districte de Sant Andreu de Barcelona.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Sant Andreu de Palomar · Veure més »

Sant Cugat del Vallès

Sant Cugat del Vallès és un municipi de Catalunya, situat a la comarca del Vallès Occidental, estès als vessants nord-occidentals de la serra de Collserola, fins a l'inici de la depressió Prelitoral.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Sant Cugat del Vallès · Veure més »

Sant Feliu de Guíxols

Sant Feliu de Guíxols és una ciutat de Catalunya situada a la Vall d'Aro, comarca del Baix Empordà, i cap del partit judicial de Sant Feliu.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Sant Feliu de Guíxols · Veure més »

Sant Joan de les Abadesses

Sant Joan de les Abadesses és una vila i municipi de Catalunya situat al sud-est de la comarca del Ripollès i situat al centre-est de la regió de l'Alt Ter.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Sant Joan de les Abadesses · Veure més »

Sant Martí de Provençals

Església de Sant Martí Coberta del campanar de l'església de Sant Martí de Provençals Sant Martí de Provençals és un dels deu barris en què es divideix el districte de Sant Martí a la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Sant Martí de Provençals · Veure més »

Saragossa

Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Saragossa · Veure més »

Sarrià (Barcelona)

L'antiga casa de la Vila de Sarrià, construïda el 1895 es troba a la plaça Consell de la Vila, i és avui dia la seu del Districte de Sarrià-Sant GervasiSarrià és un barri del districte de Sarrià - Sant Gervasi de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Sarrià (Barcelona) · Veure més »

Segona República Espanyola

La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco).

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Segona República Espanyola · Veure més »

Sent Gironç

Sent Gironç o Sent Guironç (en occità; en francès i nom oficial, Saint-Girons) és un municipi del departament de l'Arieja, a la regió d'Occitània.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Sent Gironç · Veure més »

Setembre

Representació del setembre al jardí de Belvedere, a Viena (Àustria) El setembre és el novè mes de l'any tant en el calendari gregorià com en el calendari julià, el tercer dels quatre mesos amb una durada de 30 dies i el quart dels cinc mesos amb menys de 31 dies.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Setembre · Veure més »

Tarragona

Tarragona és una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès i de la província de Tarragona.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Tarragona · Veure més »

Túnel de la Torreta

El túnel de la Torreta, també conegut com a túnel de l'Argentera és un túnel ferroviari que es troba entre els municipis de l'Argentera i Pradell de la Teixeta que pertany a la línia de ferrocarril Barcelona – Reus- Mora la Nova – Flix.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Túnel de la Torreta · Veure més »

Tercera Guerra Carlina

La Tercera Guerra Carlina fou una guerra civil espanyola que va tenir lloc del 1872 al 1876.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Tercera Guerra Carlina · Veure més »

Terrassa

Terrassa és una ciutat de Catalunya situada al Vallès Occidental que, juntament amb Sabadell, exerceix la capitalitat de la comarca.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Terrassa · Veure més »

Tortosa

Tortosa és una ciutat i municipi de Catalunya, capital de la comarca del Baix Ebre.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Tortosa · Veure més »

Tramvia

Tramvia a París, França Tramvia a Berlín, Alemanya Un tramvia, o també tram, és un vehicle de propulsió elèctrica sobre rails i mode de transport públic que circula majoritàriament per àrees urbanes i en superfície.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Tramvia · Veure més »

Tramvia o Ferrocarril Econòmic de Manresa a Berga

Tramvia o Ferrocarril Econòmic de Manresa a Berga (originalment en castellà, Tranvía o Ferrocarril Económico de Manresa a Berga) era la societat, creada el 1881, que va construir i explotar la Línia Manresa-Berga-Guardiola de via estreta, també coneguda popularment com a carrilet Manresa-Berga o el carrilet, que va circular entre Manresa i la colònia Rosal a Olvan primer (1885), i fins a Guardiola de Berguedà més tard (1904), i que va deixar de circular entre 1972 i 1973.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Tramvia o Ferrocarril Econòmic de Manresa a Berga · Veure més »

Transports de Barcelona

Transports de Barcelona (TB) és una companyia pública de transport establerta l'any 1911 per gestionar línies de tramvia i posteriorment els autobusos de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Transports de Barcelona · Veure més »

Tremp

El municipi de Tremp està configurat a l'entorn de la ciutat de Tremp, capital de la comarca del Pallars Jussà i cap del partit judicial del mateix nom.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Tremp · Veure més »

Unió Europea

La Unió Europea (UE) és una unió econòmica i política sui generis de 27 estats, situats en la seva major part a Europa.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Unió Europea · Veure més »

Unió General de Treballadors

La Unió General de Treballadors (de forma abreviada, UGT) és una organització sindical lligada al PSOE, fundada per Pablo Iglesias a Barcelona el 12 d'agost de 1888.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Unió General de Treballadors · Veure més »

Valladolid

Valladolid, coneguda popularment com a Pucela, és una ciutat i municipi castellà al nord-oest de la península Ibèrica, capital de la província de Valladolid, i seu de les Corts i la Junta de Castella i Lleó, cosa que la converteix en capital de facto de la comunitat autònoma.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Valladolid · Veure més »

Vallès

Localització del Vallès (límits fins a abril de 2015) El Vallès és un territori històric de Catalunya que en la divisió comarcal de 1936 quedà subdividit en les comarques del Vallès Occidental i el Vallès Oriental.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Vallès · Veure més »

Valls

Valls és una ciutat i un municipi de Catalunya, capital de la comarca de l'Alt Camp.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Valls · Veure més »

Vic

Vic és un municipi i capital de la comarca d'Osona, al sud de la regió de l'Alt Ter i al nord-est de Catalunya.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Vic · Veure més »

Vilanova i la Geltrú

Vilanova i la Geltrú és una ciutat i municipi, i també la capital de la comarca del Garraf.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Vilanova i la Geltrú · Veure més »

Volt

El volt és la unitat derivada del SI de la diferència de potencial elèctric o força electromotriu.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Volt · Veure més »

Xarxa ferroviària de Catalunya

Línies de rodalia, regional i alta velocitat a la Sagrera, Barcelona Línia de metro a Sant Antoni, Barcelona Línia de tramvia a Cornellà La xarxa ferroviària de Catalunya està formada per una xarxa de ferrocarrils d'ample ibèric, ample estàndard, ample mètric i altres tipus de ferrocarrils com el tramvia, funiculars i trens cremallera.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і Xarxa ferroviària de Catalunya · Veure més »

1 d'abril

El primer d'abril és el noranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і 1 d'abril · Veure més »

1 de febrer

El primer de febrer és el trenta-dosè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і 1 de febrer · Veure més »

10 d'agost

El 10 d'agost és el dos-cents vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і 10 d'agost · Veure més »

10 de desembre

El 10 de desembre és el tres-cents quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і 10 de desembre · Veure més »

11 de febrer

L11 de febrer és el quaranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і 11 de febrer · Veure més »

12 de juliol

El 12 de juliol és el cent noranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і 12 de juliol · Veure més »

13 d'agost

El 13 d'agost és el dos-cents vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і 13 d'agost · Veure més »

13 de febrer

El 13 de febrer és el quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і 13 de febrer · Veure més »

13 de novembre

El 13 de novembre o 13 de santandria és el tres-cents dissetè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents divuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і 13 de novembre · Veure més »

14 d'agost

El 14 d'agost és el dos-cents vint-i-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і 14 d'agost · Veure més »

14 de novembre

El 14 de novembre o 14 de santandria és el tres-cents divuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents dinovè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і 14 de novembre · Veure més »

15 de desembre

El 15 de desembre és el tres-cents quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і 15 de desembre · Veure més »

15 de setembre

El 15 de setembre és el dos-cents cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і 15 de setembre · Veure més »

17 d'agost

El 17 d'agost és el dos-cents vint-i-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trentè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і 17 d'agost · Veure més »

17 d'octubre

El 17 d'octubre és el dos-cents norantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і 17 d'octubre · Veure més »

17 de juny

El 17 de juny és el cent seixanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і 17 de juny · Veure més »

18 de juliol

El 18 de juliol és el cent noranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-centè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і 18 de juliol · Veure més »

1833

;Països Catalans.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і 1833 · Veure més »

1843

;Països Catalans.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і 1843 · Veure més »

1844

;Països Catalans.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і 1844 · Veure més »

1845

Sense descripció.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і 1845 · Veure més »

1848

s), Francesc Pagès i Serratosa (Barcelona, 1852-99) relleu original en guix, base del bronze "Al·legoria del Ferrocarril" de la façana del Palau de Justícia de Barcelona. Es conserva al Museu de Mataró, número de catàleg MCMM 5415.; Països Catalans.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і 1848 · Veure més »

1852

El 1852 (MDCCCLII) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari gregorià i un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і 1852 · Veure més »

1854

;Països Catalans.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і 1854 · Veure més »

1855

;Països Catalans.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і 1855 · Veure més »

1856

;Països Catalans.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і 1856 · Veure més »

1860

;Països Catalans.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і 1860 · Veure més »

1861

Europa l'any 1861. Grans potències en lletra majúscula.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і 1861 · Veure més »

1862

Reixa de la capella de Sant Cristòfor, BarcelonaPaïsos Catalans.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і 1862 · Veure més »

1863

;Països Catalans.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і 1863 · Veure més »

1865

Països Catalans.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і 1865 · Veure més »

1874

;Països Catalans.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і 1874 · Veure més »

1875

;Països Catalans.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і 1875 · Veure més »

1877

; Països Catalans.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і 1877 · Veure més »

1878

;Països Catalans.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і 1878 · Veure més »

1879

199x199px;Països Catalans.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і 1879 · Veure més »

1880

;Països Catalans.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і 1880 · Veure més »

1881

;Països Catalans.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і 1881 · Veure més »

1882

Barcelona, carrer de Pelai.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і 1882 · Veure més »

1884

; Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і 1884 · Veure més »

1886

;Països Catalans.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і 1886 · Veure més »

1887

;Països Catalans.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і 1887 · Veure més »

1889

''La nit estrellada'', quadre de Vincent van Gogh de 1889;Països Catalans.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і 1889 · Veure més »

1891

;Països Catalans.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і 1891 · Veure més »

1892

Llinda amb data a l'Eixample de Barcelona.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і 1892 · Veure més »

1894

St. Charles Avenue, Nova Orleans.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і 1894 · Veure més »

1895

;Països Catalans:;Resta del món.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і 1895 · Veure més »

1898

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і 1898 · Veure més »

19 de maig

El 19 de maig és el cent trenta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quarantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і 19 de maig · Veure més »

1904

;Països Catalans.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і 1904 · Veure més »

1905

Cartell de l'Exposició Universal de Lieja el 1905.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і 1905 · Veure més »

1906

;Països Catalans.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і 1906 · Veure més »

1907

;Països Catalans.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і 1907 · Veure més »

1908

;Països Catalans.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і 1908 · Veure més »

1911

;Països Catalans.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і 1911 · Veure més »

1912

;Països Catalans.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і 1912 · Veure més »

1914

Europa l'any 1914. Les potències en lletra majúscula.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і 1914 · Veure més »

1917

;Països Catalans.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і 1917 · Veure més »

1918

1918 (MCMXVIII) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimarts i marcat per la fi de la Primera Guerra Mundial.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і 1918 · Veure més »

1919

1919 (MCMXIX) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimecres.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і 1919 · Veure més »

1920

Estació del Nord de Terrassa el '''1920'''.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і 1920 · Veure més »

1921

Països Catalans.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і 1921 · Veure més »

1922

;Països Catalans.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і 1922 · Veure més »

1924

;Països Catalans.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і 1924 · Veure més »

1926

;Països Catalans.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і 1926 · Veure més »

1927

;Països Catalans.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і 1927 · Veure més »

1928

Enderroc de les Quatre Columnes. Placa de la casa de la vila de Santa Pau Terrassa, Can Vinyals, al carrer Major, el 1928;Països Catalans.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і 1928 · Veure més »

1929

Exposició Internacional de 1929, a Barcelona Finalitza la reforma de l'Estació de França de Barcelona fou una de les principals estacions ferroviàries fins a la construcció de l'Estació de Sants;Països Catalans.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і 1929 · Veure més »

1930

;Països Catalans.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і 1930 · Veure més »

1931

;Països Catalans.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і 1931 · Veure més »

1932

;Països Catalans.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і 1932 · Veure més »

1936

;Països Catalans Bitllet emès per la Generalitat republicana el '''1936'''.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і 1936 · Veure més »

1937

;Països Catalans: Bitllet del Consell Municipal de Reus, de '''1937'''.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і 1937 · Veure més »

1939

Pont WPA a Nova Orleans.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і 1939 · Veure més »

1941

;Països Catalans.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і 1941 · Veure més »

1946

;Països Catalans.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і 1946 · Veure més »

1949

1949 (MCMXLIX) fou un any començat en dissabte.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і 1949 · Veure més »

1950

1950 (MCML) fon un any començat en diumenge, corresponent a l'any 2900 del calendari amazic i al 6700 del calendari assiri.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і 1950 · Veure més »

1951

1951 (MCMLI) fon un any començat en dilluns, corresponent a l'any 1400 del calendari armeni.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і 1951 · Veure més »

1956

1956 (MCMLVI) fon un any bixest començat en diumenge, corresponent a l'any 2500 del calendari budista.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і 1956 · Veure més »

1958

1958 (MCMLVIII) fou un any començat en dimecres.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і 1958 · Veure més »

1962

;Països Catalans.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і 1962 · Veure més »

1963

Sense descripció.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і 1963 · Veure més »

1964

;Països Catalans.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і 1964 · Veure més »

1965

Placa del pont Vell de Besalú.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і 1965 · Veure més »

1967

Sense descripció.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і 1967 · Veure més »

1968

1968 (MCMLXVIII) fon un any de traspàs del calendari gregorià començat en dilluns.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і 1968 · Veure més »

1969

1969 fon un any normal del calendari gregorià (MCMLXIX) començat un dimecres, destacable per l'arribada de l'home a la lluna, els moviments socials LGBT i la creació d'Internet.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і 1969 · Veure més »

1970

1970 (MCMLXX) fon un any començat en dijous.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і 1970 · Veure més »

1971

;Països Catalans.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і 1971 · Veure més »

1972

1972 fon un any bixest del calendari gregorià (MCMLXXII).

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і 1972 · Veure més »

1973

1973 fon un any comú del calendari gregorià (MCMLXXIII) començat un dilluns.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і 1973 · Veure més »

1975

1975 (MCMLXXV) fou un any normal del calendari gregorià començat en dimecres.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і 1975 · Veure més »

1976

1976 (MCMLXXVI) fon un any de traspàs del calendari gregorià.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і 1976 · Veure més »

1977

1977 (MCMLXXVII) fon un any normal començat en dissabte segons el calendari gregorià.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і 1977 · Veure més »

1978

1978 (MCMLXXVIII) fou un any normal del calendari gregorià començat en diumenge, corresponent al 1900 en el calendari saka (Bali) i Shaka Samvat (Índia).

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і 1978 · Veure més »

1979

1979 (MCMLXXIX) fon un any començat en dilluns.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і 1979 · Veure més »

1980

1980 (MCMLXXX) fon un any de traspàs del calendari gregorià començat en dimarts.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і 1980 · Veure més »

1981

1981 (MCMLXXXI) fou un any normal del calendari gregorià començat en dijous.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і 1981 · Veure més »

1982

1982 (MCMLXXXII) fon un any normal del calendari gregorià començat en divendres.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і 1982 · Veure més »

1984

1984 (MCMLXXXIV) fon un any bixest començat en diumenge, corresponent en part al 1700 del calendari copte.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і 1984 · Veure més »

1985

1985 (MCMLXXXV) fou un any normal començat en dimarts segons el calendari gregorià.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і 1985 · Veure més »

1992

1992 (MCMXCII) fon un any bixest segons el calendari gregorià, començat en dimecres.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і 1992 · Veure més »

1993

1993 (MCMXCIII) fon un any normal del calendari gregorià començat en divendres, corresponent (en part) a l'any 150 del calendari Bahá'í i al 1400 en el Calendari bengalí.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і 1993 · Veure més »

1994

1994 (MCMXCIV) fon un any normal del calendari gregorià començat en dissabte.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і 1994 · Veure més »

1996

1996 (MCMXCVI) fou un any de traspàs començat en dilluns segons el calendari gregorià.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і 1996 · Veure més »

1999

1999 (MCMXCIX) fou un any normal començat en divendres, corresponent a l'any 1000 del calendari Igbo i al 5100 del Kali Yuga.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і 1999 · Veure més »

2 de juny

El 2 de juny és el cent cinquanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і 2 de juny · Veure més »

2 de maig

El 2 de maig és el cent vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і 2 de maig · Veure més »

20 de gener

El 20 de gener és el vintè dia de l'any.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і 20 de gener · Veure més »

20 de juny

El 20 de juny és el cent setanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і 20 de juny · Veure més »

2003

2003 fon un any normal començat en dimecres segons el calendari gregorià.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і 2003 · Veure més »

2004

2004 fon un any de traspàs començat en dijous, segons el calendari gregorià.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і 2004 · Veure més »

2005

2005 fou un any normal, començat en dissabte segons el calendari gregorià.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і 2005 · Veure més »

2007

2007 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і 2007 · Veure més »

2008

No lliures (42) El 2008 fon un any bixest, començat en dimarts segons el calendari gregorià i declarat Any Internacional dels Idiomes per l'ONU.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і 2008 · Veure més »

2013

L'any 2013 fou un any normal començat en dimarts.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і 2013 · Veure més »

2020

L'any 2020 fou un any que va començar dimecres en el calendari gregorià.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і 2020 · Veure més »

21 de juliol

El 21 de juliol és el dos-cents dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і 21 de juliol · Veure més »

23 de juliol

El 23 de juliol és el dos-cents quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і 23 de juliol · Veure més »

24 de febrer

El 24 de febrer és el cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і 24 de febrer · Veure més »

24 de gener

El 24 de gener és el vint-i-quatrè dia de l'any del Calendari Gregorià.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і 24 de gener · Veure més »

25 de maig

El 25 de maig és el cent quaranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і 25 de maig · Veure més »

26 de gener

El 26 de gener és el vint-i-sisè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і 26 de gener · Veure més »

28 d'octubre

El 28 d'octubre és el tres-cents unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і 28 d'octubre · Veure més »

28 de desembre

El 28 de desembre de 1895 El 28 de desembre és el tres-cents seixanta-dosè (362é) dia de l'any —segons el calendari gregorià– o el tres-cents seixanta-tresé (363é) d'un any de traspàs.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і 28 de desembre · Veure més »

28 de febrer

El 28 de febrer és el cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і 28 de febrer · Veure més »

29 de febrer

El 29 de febrer és el seixantè dia dels anys de traspàs del calendari gregorià.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і 29 de febrer · Veure més »

30 de juny

El 30 de juny és el cent vuitanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і 30 de juny · Veure més »

31 de desembre

El 31 de desembre és el tres-cents seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta sisè dia de l'any en els anys de traspàs.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і 31 de desembre · Veure més »

4 de juliol

El 4 de juliol és el cent vuitanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і 4 de juliol · Veure més »

6 de juny

El 6 de juny és el cent cinquanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і 6 de juny · Veure més »

7 de novembre

El 7 de novembre o 7 de santandria és el tres-cents onzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents dotzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і 7 de novembre · Veure més »

8 de juliol

El 8 de juliol és el cent vuitanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent norantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història del ferrocarril a Catalunya і 8 de juliol · Veure més »

Redirigeix aquí:

Història del Ferrocarril a Catalunya.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

SortintEntrant