Accés més ràpid que el navegador!
291 les relacions: Abraham Zacut, Abu Mahmud Hamid ibn al-Khidr al-Khudjandi, Agricultura, Al-Farghaní, Albert Einstein, Aldebaran, Alemanys, Alquímia, Anaximandre, Antiga Grècia, Anton Pannekoek, Any, Any de traspàs, Any llum, Aporia, Aristòtil, Arno Allan Penzias, Arqueoastronomia, Asger Aaboe, Assafea, Astrònom, Astrologia, Astronomia, Astronomia egípcia, Astronomia islàmica medieval, Az-Zarqalí, Bíblia, Big Bang, Bolonya, Cal·lip de Cízic, Calendari, Calendari gregorià, Calendari julià, Calendari romà, Camille Flammarion, Candeler, Càlcul numèric, Cefeida, Cel, Ciència, Ciències naturals, Claudi Ptolemeu, Cometa, Comtat d'Holanda, Conjunt finit, Constant de Hubble, Constant de la gravitació, Constel·lació, Constel·lació de Cassiopea, Cosmologia, ..., Cosmologia bíblica, Cràter d'impacte, Creació, Cristianisme, Cub, Cultura, Dècada del 1970, Déu, Dennis Sciama, Desplaçament cap al roig, Determinisme, Dia, Divina providència, Divinitat, Eclíptica, Eclipsi de Lluna, Edat antiga, Edat mitjana, Edwin Hubble, El·lipse, Elisabeth Whitworth Scott, Epistemologia, Equatorium, Eratòstenes, Esfera, Esfera celeste, Espectre, Espectroscòpia, Espectroscopi, Estació de l'any, Estel, Estrella de neutrons, Eudox de Cnidos, Europa, Expansió de l'Univers, Fase lunar, Física, Filòsof, Filosofia, Filosofia grega, Florència, Focus (òptica), Forat negre, Força centrífuga, Força centrípeta, Fred Hoyle, Funcionalisme (sociologia), Galàxia d'Andròmeda, Galileo Galilei, Georges Lemaître, Giordano Bruno, Gran Ducat de Toscana, Gravetat, Guillem d'Occam, Harlow Shapley, Heli, Hermann Bondi, Hermann Weyl, Hidrogen, Hiparc de Nicea, Hipèrbola, Història de l'astronomia, Història del telescopi, Immanuel Kant, Imperi Persa, Infinit, Inquisició, Iran, Isaac Newton, Islam, Júpiter (planeta), Joan XXII, Johannes Kepler, Juli Cèsar, Kelvin, Lent, Llatí, Llei de Hubble-Lemaître, Llei de la gravitació universal, Lleis de Kepler, Llista d'astrònoms, Lluna, Magnitud absoluta, Magnitud aparent, Marea, Massa, Matemàtiques, Mecànica, Mecànica celeste, Mes, Michael Maestlin, Miracle, Mitologia, Mitologia grega, Model heliocèntric, Mont Wilson, Motor immòbil, Navalla d'Occam, Navegació, Nebulosa, Nicolau Copèrnic, Nominalisme, Nova, Nucleosíntesi primordial, Nuremberg, Obliqüitat de l'eclíptica, Observatori Lowell, Observatori Palomar, Occident, Ocultació, Omar Khayyam, Oxford University Press, Països Baixos, Paràbola, Parsec, Partícula composta, Pèndol, Púlsar, Pendent (matemàtiques), Philosophiae Naturalis Principia Mathematica, Pierre-Simon Laplace, Pisa, Planeta, Planeta a ull nu, Plató, Pluja, Polonès, Pols còsmica, Precessió, Prehistòria, Presocràtics, Primer principi de la termodinàmica, Proporcionalitat, Quadrat (àlgebra), Quàsar, Radiació, Radiació còsmica de fons, Radiofont, Radiogalàxia, Reduccionisme, Relativitat general, Religió, Renaixement, Robert Henry Dicke, Robert Hermann, Robert Wilson, Sacerdot, Satèl·lit natural, Satèl·lits de Júpiter, Segona Guerra Mundial, Semieix major, Sequera, Sextant (instrument de mesura), Sistema solar, Sol, Stonehenge, Su Song, Taules de Toledo, Teheran, Telescopi, Telescopi reflector, Temperatura, Teoria de la relativitat, Teoria geocèntrica, Terra, Thomas Digges, Thomas Gold, Timeu (diàleg), Torre Eiffel, Transcendència, Tycho Brahe, Unió Astronòmica Internacional, Univers, Universitat de Pàdua, Urà (planeta), Urbà VIII, Venus (planeta), Vesto Slipher, Via Làctia, Vista, William Herschel, William Huggins, Zodíac, 1515, 1540, 1543, 1550, 1564, 1570, 1571, 1572, 1577, 1580, 1581, 1582, 1584, 1585, 1588, 1591, 1592, 1604, 1609, 1610, 1615, 1616, 1618, 1623, 1630, 1631, 1632, 1642, 1687, 17 de gener, 1738, 1822, 1865, 1900, 1912, 1915, 1916, 1917, 1920, 1922, 1923, 1925, 1927, 1928, 1929, 1930, 1947, 1948, 1949, 1950, 1952, 1955, 1957, 1960, 1965, 1967, 24 de maig, 9 de març. Ampliar l'índex (241 més) »
Abraham Zacut
Taula astronòmica de Almanach Perpetuum, obra d'Abraham Zacut sobre astronomia Abraham Zacut o Abraham Ben Zacuth —en hebreu: אברהם זכות, en portuguès Abraão ben Samuel Zacut — (Salamanca, 1452 - Damasc, cap a 1510) va ser un matemàtic, astrònom i historiador xueta castellà.
Nou!!: Història de l'astronomia і Abraham Zacut · Veure més »
Abu Mahmud Hamid ibn al-Khidr al-Khudjandi
Abu-Mahmud Hamid ibn al-Khidr al-Khujandí, conegut simplement com a al-Khujandí, (vers 940 - 1000) fou un astrònom i matemàtic persa.
Nou!!: Història de l'astronomia і Abu Mahmud Hamid ibn al-Khidr al-Khudjandi · Veure més »
Agricultura
Camps de conreu: ja s'ha acabat de segar, al centre unes bales de palla, al fons, el que pareixen edificis blancs són hivernacles miniatura Lagricultura, en un sentit ampli, és el conjunt de coneixements i d'activitats que tenen per objecte l'explotació del medi natural, per mitjà del conreu de certes plantes.
Nou!!: Història de l'astronomia і Agricultura · Veure més »
Al-Farghaní
Abul-l-Abbàs Àhmad ibn Muhàmmad ibn Kathir al-Farghaní (Fergana, Sogdiana, actual Uzbekistan, 805 - 880), conegut com a al-Farghaní i de manera llatinitzada com a Alfraganus o Alfergani, va ser un dels astrònoms perses més cèlebres del.
Nou!!: Història de l'astronomia і Al-Farghaní · Veure més »
Albert Einstein
, AFI, fou un físic d'origen alemany, nacionalitzat posteriorment suís i estatunidenc.
Nou!!: Història de l'astronomia і Albert Einstein · Veure més »
Aldebaran
Comparació de les mides d'Aldebaran i el Sol Aldebaran (Alfa del Taure / α Tauri), anomenada popularment la Cabra, la Mosca, o l'Ull de Bou, és l'estrella més brillant de la constel·lació del Taure i una de les estrelles més brillants en el cel nocturn.
Nou!!: Història de l'astronomia і Aldebaran · Veure més »
Alemanys
Els alemanys són un grup germànic nadiu de l'Europa Central.
Nou!!: Història de l'astronomia і Alemanys · Veure més »
Alquímia
Pàgina d'una obra d'en Ramon Llull Lalquímia era una doctrina i un estudi especulatiuDiccionari d'Història de Catalunya; p. 34 ed.
Nou!!: Història de l'astronomia і Alquímia · Veure més »
Anaximandre
Anaximandre (en Ἀναξίμανδρος, «Anaxímandros») va ser un filòsof, científic i alquimista grec que va viure entre el 611 aC i el 547 aC aproximadament.
Nou!!: Història de l'astronomia і Anaximandre · Veure més »
Antiga Grècia
Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.
Nou!!: Història de l'astronomia і Antiga Grècia · Veure més »
Anton Pannekoek
Anton Pannekoek (Vaassen, Epe, 2 de gener de 1873 - Wageningen, 28 d'abril de 1960) fou un astrònom, astrofísic i militant comunista neerlandès.
Nou!!: Història de l'astronomia і Anton Pannekoek · Veure més »
Any
Un any és el període que triga la Terra a fer una revolució al voltant del Sol.
Nou!!: Història de l'astronomia і Any · Veure més »
Any de traspàs
Un any de traspàs, any bixest (es pronuncia com clixé o guixer) o any bissextil és un any civil que té un dia més que els anys comuns, és a dir, té 366 dies.
Nou!!: Història de l'astronomia і Any de traspàs · Veure més »
Any llum
La capa externa és a un any llum del Sol i la línia groga de l'esquerra és l'òrbita del cometa 1910 A1. La capa interna és d'un mes llum. Un any llum o any de llum és una unitat de longitud que es fa servir en la divulgació per indicar distàncies astronòmiques, com la distància entre estels i galàxies.
Nou!!: Història de l'astronomia і Any llum · Veure més »
Aporia
Una aporia és una situació argumental en què s'arriba a un atzucac, com el d'afirmar i negar alhora el mateix enunciat.
Nou!!: Història de l'astronomia і Aporia · Veure més »
Aristòtil
Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.
Nou!!: Història de l'astronomia і Aristòtil · Veure més »
Arno Allan Penzias
Arno Allan Penzias (Múnic, Alemanya 1933) és un astrònom i físic nord-americà, d'origen alemany, guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1978.
Nou!!: Història de l'astronomia і Arno Allan Penzias · Veure més »
Arqueoastronomia
L'arqueoastronomia és una disciplina científica que estudia les proves arqueològiques i històriques de les diverses cultures humanes a la recerca de la reconstrucció de les antigues astronomies i els seus diversos aspectes culturals.
Nou!!: Història de l'astronomia і Arqueoastronomia · Veure més »
Asger Aaboe
va ser un historiador de les matemàtiques i l'astronomia danès que va treballar als Estats Units.
Nou!!: Història de l'astronomia і Asger Aaboe · Veure més »
Assafea
XIII). L'original es troba a Barcelona RACAB. Una assafea és un tipus particular d'astrolabi, dissenyat per l'astrònom andalusí Azarquiel (Abū Ishāq Ibrāhīm ibn Yahyà al Zarqālī, c. 1030 – c. 1090) que incorpora una làmina universal millorada i prescindeix de l'aranya.
Nou!!: Història de l'astronomia і Assafea · Veure més »
Astrònom
Galileo Galilei és sovint referit com el pare de l'astronomia moderna. ''L'Astrònom'' (c. 1668), de Johannes Vermeer Un astrònom o una astrònoma és un científic amb una àrea d'investigació i estudi que s'anomena astronomia.
Nou!!: Història de l'astronomia і Astrònom · Veure més »
Astrologia
L'home i l'astrologia Rellotge astrològic de Venècia Lastrologia (del grec: αστρολογία.
Nou!!: Història de l'astronomia і Astrologia · Veure més »
Astronomia
Mosaic gegant del telescopi espacial Hubble de la nebulosa del Cranc, un romanent de supernova La Via Làctia vista des de l'Observatori de La Silla L'astronomia és la ciència natural que estudia els cossos i fenòmens celestes i en descriu l'origen i l'evolució mitjançant les matemàtiques, la física i la química.
Nou!!: Història de l'astronomia і Astronomia · Veure més »
Astronomia egípcia
L'astronomia egípcia va ser una de les més destacades de l'edat antiga i barreja els coneixements sobre l'univers amb creences mitològiques.
Nou!!: Història de l'astronomia і Astronomia egípcia · Veure més »
Astronomia islàmica medieval
Lastronomia islàmica medieval fa referència als avanços en astronomia fets en el món islàmic sobretot entre els segles i. Aquest desenvolupament va ser escrit majoritàriament en àrab i va desenvolupar-se a l'Orient Pròxim, el nord d'Àfrica, l'Àndalus i l'Àsia Central.
Nou!!: Història de l'astronomia і Astronomia islàmica medieval · Veure més »
Az-Zarqalí
Abu-Ishaq Ibrahim ibn Yahya an-Naqqaix az-Zarqalí, més conegut simplement com a az-Zarqalí (Qúrtuba, c. 1029 - Ixbíliya, 1087), va ser un important astrònom de l'Àndalus, anomenat pels antics autors occidentals Azarquiel.
Nou!!: Història de l'astronomia і Az-Zarqalí · Veure més »
Bíblia
La Bíblia és el conjunt de textos religiosos del cristianisme.
Nou!!: Història de l'astronomia і Bíblia · Veure més »
Big Bang
El big bangAquesta expressió anglesa és la que s'utilitza habitualment, tant en els mitjans de comunicació com en la literatura científica.
Nou!!: Història de l'astronomia і Big Bang · Veure més »
Bolonya
Bolonya (en; en emilià: Bulåggna) és la capital de la regió d'Emília-Romanya (al nord d'Itàlia) i de la ciutat metropolitana de Bolonya, entre els rius Reno i Sàvena, prop dels Apenins.
Nou!!: Història de l'astronomia і Bolonya · Veure més »
Cal·lip de Cízic
Cal·lip o Calip de Cízic (Callippus o Calippus, Κάλλιππος, Κάλιππος) fou un astrònom de Cízic, deixeble de Polemarc, un amic de Èudox de Cnidos, al qui va seguir fins a Atenes per unir-se a Aristòtil.
Nou!!: Història de l'astronomia і Cal·lip de Cízic · Veure més »
Calendari
El calendari (del llatí calenda) és una taula d'ordenació temporal per a l'organització de les activitats d'una societat.
Nou!!: Història de l'astronomia і Calendari · Veure més »
Calendari gregorià
Gregori XIII El calendari gregorià, també conegut com a calendari occidental o calendari cristià, és el calendari civil acceptat internacionalment com a referent.
Nou!!: Història de l'astronomia і Calendari gregorià · Veure més »
Calendari julià
El calendari julià, proposat per Juli Cèsar a l'AUC 708 (46 aC), fou una reforma del calendari romà.
Nou!!: Història de l'astronomia і Calendari julià · Veure més »
Calendari romà
El primitiu calendari de Roma fixava la durada dels mesos en 29 dies, 12 hores i 44 minuts, amb mesos lunars de 29 o 30 dies.
Nou!!: Història de l'astronomia і Calendari romà · Veure més »
Camille Flammarion
Nicolas Camille Flammarion (Montigny-le-Roi, 26 de febrer de 1842 - Juvisy-sur-Orge, 3 de juny de 1925) va ser un astrònom i escriptor francès.
Nou!!: Història de l'astronomia і Camille Flammarion · Veure més »
Candeler
El candeler era un menestral que tenia l'ofici de fer candeles o ciris de cera.
Nou!!: Història de l'astronomia і Candeler · Veure més »
Càlcul numèric
S'entén per càlcul numèric el conjunt de càlculs que es realitzen normalment en un sistema informàtic, tot i que els seus fonaments arrenquen de molt abans de l'existència d'ordinadors, amb la finalitat de simular l'evolució de fenòmens que comportin una certa complexitat.
Nou!!: Història de l'astronomia і Càlcul numèric · Veure més »
Cefeida
Una cefeida o variable cefeida és una classe particular d'estrella variable, la lluminositat de les quals varia de forma periòdica.
Nou!!: Història de l'astronomia і Cefeida · Veure més »
Cel
El cel de dia El cel és l'espai visible des de la Terra quan es mira en direcció oposada a aquesta.
Nou!!: Història de l'astronomia і Cel · Veure més »
Ciència
La ciència (del llatí scientia) és, etimològicament, un conjunt de coneixements dels principis i les causes obtingudes per mitjà del raonament.
Nou!!: Història de l'astronomia і Ciència · Veure més »
Ciències naturals
Les ciències naturals són aquelles que tenen per objecte l'estudi de la naturalesa.
Nou!!: Història de l'astronomia і Ciències naturals · Veure més »
Claudi Ptolemeu
Claudi Ptolemeu (en grec antic:, Klaudios Ptolemaios); ca.
Nou!!: Història de l'astronomia і Claudi Ptolemeu · Veure més »
Cometa
Cometa C/2020 F3 (NEOWISE) el 14 de Juliol de 2020 Un cometa (dit també estel amb cua) és un cos celeste sòlid semblant als asteroides però amb diferent composició.
Nou!!: Història de l'astronomia і Cometa · Veure més »
Comtat d'Holanda
El Comtat d'Holanda o Holanda era un comtat del Sacre Imperi Romanogermànic del qual el territori comprenia les actuals províncies d'Holanda Meridional i d'Holanda Septentrional, sense les illes meridionals al delta del Rin i del Mosa i amb les illes septentrionals Terschelling, Vlieland, Urk i Schokland que van integrar-se a l'inici del a altres províncies.
Nou!!: Història de l'astronomia і Comtat d'Holanda · Veure més »
Conjunt finit
En matemàtiques, un conjunt finit és un conjunt el nombre d'elements del qual és un nombre natural (és finit).
Nou!!: Història de l'astronomia і Conjunt finit · Veure més »
Constant de Hubble
En cosmologia, la llei de Hubble-Lemaître estableix una relació de proporcionalitat entre la distància i la velocitat de recessió de les galàxies.
Nou!!: Història de l'astronomia і Constant de Hubble · Veure més »
Constant de la gravitació
miniatura La constant de la gravitació, també anomenada constant gravitacional, constant de la gravitació universal o constant de Newton, denotada G, és la constant física fonamental que determina la intensitat de la interacció gravitacional entre masses que actualment té el valor següent: La notació moderna de la llei de Newton que implica G fou introduïda a la dècada de 1890 pel físic anglès Charles V. Boys. La primera mesura implícita amb una precisió d'aproximadament l'1% s'atribueix a Henry Cavendish en un experiment de 1798. La constant G és la constant de proporcionalitat que apareix en la llei de la gravitació universal d'Isaac Newton i en la teoria de la relativitat general d'Einstein. A la llei de Newton, és la constant de proporcionalitat que connecta la força gravitatòria entre dos cossos amb el producte de les seves masses i la quadrat invers de la seva distància. Això és equivalent a dir que dues masses d'1 quilogram cada una, separades una distància d'1 metre, s'atrauen l'una a l'altra amb una força gravitacional aproximada de 6,67 × 10–11 newtons. A les equacions de camp d'Einstein, quantifica la relació entre la geometria de l'espai-temps i el tensor d'energia i impuls (també conegut com a Tensor d'energia-moment).
Nou!!: Història de l'astronomia і Constant de la gravitació · Veure més »
Constel·lació
Orió en el llibre ''Uranometria'' de Johann Bayer. Una constel·lació és un conjunt d'estels fixos o estrelles sense relació entre ells i que formen un dibuix imaginari i arbitrari al cel.
Nou!!: Història de l'astronomia і Constel·lació · Veure més »
Constel·lació de Cassiopea
Cassiopea (Cassiopeia) és una constel·lació de l'hemisferi nord, les cinc estrelles més brillants de la qual presenten una característica forma de ve doble (W) que, en funció de l'època de l'any i de la latitud es pot veure dreta, de costat o invertida.
Nou!!: Història de l'astronomia і Constel·lació de Cassiopea · Veure més »
Cosmologia
La cosmologia és l'estudi de l'estructura i la història de l'Univers a gran escala.
Nou!!: Història de l'astronomia і Cosmologia · Veure més »
Cosmologia bíblica
La Cosmologia bíblica defineix l'estructura i la història de l'Univers segons la Bíblia.
Nou!!: Història de l'astronomia і Cosmologia bíblica · Veure més »
Cràter d'impacte
Segell soviètic de 1957 dedicat al desè aniversari de la caiguda del meteorit de Sikhote-Alin, que va crear diversos cràters d'impacte (el més gran tenia 26 m de diàmetre i 6 m de profunditat) Un cràter d'impacte és una depressió aproximadament circular a la superfície d'un planeta, satèl·lit o un altre cos sòlid del sistema solar (planeta nan, asteroide…), format per l'impacte hiperveloç d'un cos més petit (un meteorit, asteroide o cometa).
Nou!!: Història de l'astronomia і Cràter d'impacte · Veure més »
Creació
La Creació és l'acte pel qual una divinitat forma el món, el cosmos o la vida.
Nou!!: Història de l'astronomia і Creació · Veure més »
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.
Nou!!: Història de l'astronomia і Cristianisme · Veure més »
Cub
Un cub, hexàedre regular o hexaedre regular és un políedre regular format per sis cares quadrades en el qual en cada vèrtex hi coincideixen tres arestes perpendiculars entre si.
Nou!!: Història de l'astronomia і Cub · Veure més »
Cultura
La cultura és el conjunt de valors, aptituds, teories, ideologies, normes i béns materials creats per l'ésser humà.
Nou!!: Història de l'astronomia і Cultura · Veure més »
Dècada del 1970
La dècada del 1970 comprèn el període d'anys entre el 1970 i el 1979, tots dos inclosos.
Nou!!: Història de l'astronomia і Dècada del 1970 · Veure més »
Déu
200x200px Un déu o divinitat és un ésser superior, no humà, que representa el sagrat.
Nou!!: Història de l'astronomia і Déu · Veure més »
Dennis Sciama
Dennis Sciama (18 novembre de 1926 – 19 desembre 1999) va ser un catedràtic anglès nascut a Manchester.
Nou!!: Història de l'astronomia і Dennis Sciama · Veure més »
Desplaçament cap al roig
línies espectrals en l'espectre visible d'un supercúmul de galàxies distants (dreta), comparat amb el del Sol (esquerra). La longitud d'ona s'incrementa cap al vermell i més enllà. Desplaçament cap al roig o al blau en funció del moviment relatiu entre l'objecte emissor i l'observador. Figura il·lustrant el desplaçament cap al roig de tipus gravitacional. En física i astronomia, el desplaçament cap al roig o decalatge cap al roig (en anglès, redshift) designa el desplaçament de la llum o altra radiació electromagnètica cap a una longitud d'ona major, o cap a l'extrem roig de l'espectre, i sovint se'l designa amb la lletra.
Nou!!: Història de l'astronomia і Desplaçament cap al roig · Veure més »
Determinisme
En un primer nivell, s'entén el determinisme com una doctrina filosòfica que defensa que tot succés, incloent-hi el pensament i la conducta humans, la decisió i l'acció, estan fixats, condicionats i establerts per una cadena de causes i conseqüències, sense que l'atzar hi prengui un paper en cap moment.
Nou!!: Història de l'astronomia і Determinisme · Veure més »
Dia
asteca, de la Pedra del Sol. Un dia o jorn és el període que tarda el planeta Terra a girar 360° sobre el seu eix.
Nou!!: Història de l'astronomia і Dia · Veure més »
Divina providència
Ull de la Providència. La divina providència o simplement la providència (del llatí providentia, pro- "davant" i videre "veure", "preveure") és un terme teològic que indica la intervenció o el conjunt d'accions actives de Déu per prendre cura del món i, particularment, de l'existència dels homes, inclosa llur llibertat.
Nou!!: Història de l'astronomia і Divina providència · Veure més »
Divinitat
La divinitat o el diví és una noció metafísica usada de manera variable segons les diferents confessions i creences i, fins i tot, entre diferents individus dins d'una mateixa fe, per a referir-se a un poder transcendental o als seus atributs i manifestacions en el món; encara que pot fer-ho, no pressuposa l'existència de diversos déus o d'un únic Déu absolut.
Nou!!: Història de l'astronomia і Divinitat · Veure més »
Eclíptica
Mercuri. L'eclíptica és la línia corba creada per la posició on es «veu» el Sol, al llarg de l'any, en el seu «moviment aparent», vist des de la Terra imaginada «fixa».
Nou!!: Història de l'astronomia і Eclíptica · Veure més »
Eclipsi de Lluna
Fases d'un eclipsi lunar Un eclipsi de Lluna o eclipsi lunar és un eclipsi que ocorre quan la Lluna està a l'ombra de la Terra.
Nou!!: Història de l'astronomia і Eclipsi de Lluna · Veure més »
Edat antiga
Ledat antiga o antiguitat és el període de la història entre el naixement de l'escriptura i la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476, que marca l'inici de l'edat mitjana.
Nou!!: Història de l'astronomia і Edat antiga · Veure més »
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Nou!!: Història de l'astronomia і Edat mitjana · Veure més »
Edwin Hubble
va ser un dels més importants astrònoms nord-americans del, famós principalment per haver demostrat l'expansió de l'univers mesurant el desplaçament al roig de galàxies distants.
Nou!!: Història de l'astronomia і Edwin Hubble · Veure més »
El·lipse
El·lipse El·lipse Una el·lipse és el lloc geomètric dels punts del pla per als quals és constant la suma de les distàncies a dos punts interiors fixos denominats focus, que regeixen l'excentricitat de l'el·lipse: L'equació d'una el·lipse centrada en el punt (0,0) és: on a és la semidistància de l'eix d'abscisses de l'el·lipse, mentre que b és la semidistància sobre l'eix d'ordenades.
Nou!!: Història de l'astronomia і El·lipse · Veure més »
Elisabeth Whitworth Scott
Elisabeth Whitworth Scott (20 Setembre 1898, Bournemouth, Anglaterra – 19 Juny 1972, Poole en Dorset, Anglaterra) arquitecta anglesa que va guanyar en 1928 el concurs internacional per a la construcció del nou Teatre Shakespeare Memorial en Stratford-upon-Avon, Anglaterra.
Nou!!: Història de l'astronomia і Elisabeth Whitworth Scott · Veure més »
Epistemologia
Lepistemologia (del grec antic, epistḗmē “coneixement veritable, ciència” i logos “discurs”) és la branca de la filosofia relacionada amb el coneixement.
Nou!!: Història de l'astronomia і Epistemologia · Veure més »
Equatorium
Equatorium procedent de Johannes Schöner Un Equatorium (plural, Equatoria; en català, Equatori) és un instrument astronòmic utilitzat per trobar les posicions del sol, la lluna i els planetes a l'horitzó del lloc sense l'ús explícit d'extensos càlculs astronòmics, només mitjançant un model geomètric per a representar la posició d'un objecte celeste.
Nou!!: Història de l'astronomia і Equatorium · Veure més »
Eratòstenes
Eratòstenes (Eratosthenes, Ἐρατοσθένης) va néixer a Cirene (Líbia) l'any 276 aC.
Nou!!: Història de l'astronomia і Eratòstenes · Veure més »
Esfera
En geometria, una esfera és la superfície formada per tots els punts que es troben a una mateixa distància (anomenada radi) d'un punt donat (anomenat centre) de l'espai.
Nou!!: Història de l'astronomia і Esfera · Veure més »
Esfera celeste
''' Esfera celeste ''' de Jost Bürgi. 1594. L'esfera celeste és una esfera imaginària de radi arbitrari i centre en l'observador, sobre la qual es poden representar els estels i els planetes per a estudiar les seves posicions i moviments respecte a l'observador.
Nou!!: Història de l'astronomia і Esfera celeste · Veure més »
Espectre
L'espectre electromagnètic és el conjunt de totes les possibles ones electromagnètiques, des de les de major freqüència, com els raigs gamma i raigs X, fins a les de menor freqüència, com les ones de ràdio.
Nou!!: Història de l'astronomia і Espectre · Veure més »
Espectroscòpia
prisma. L'espectroscòpia és una tècnica analítica experimental, molt usada en química i en física.
Nou!!: Història de l'astronomia і Espectroscòpia · Veure més »
Espectroscopi
Espectroscopi de Kirchhoff Un espectroscopi és un espectròmetre que permet l'observació visual (sobre una pantalla òptica, catòdica, monitor de TV, etc.) de l'espectre de la radiació electromagnètica d'una determinada font.
Nou!!: Història de l'astronomia і Espectroscopi · Veure més »
Estació de l'any
Mosaic romà representant les quatre estacions. Les esons, les saons o els quatre temps de l'any són els períodes de l'any en els quals les condicions climatològiques imperants es mantenen, en una determinada regió, dintre d'un cert rang.
Nou!!: Història de l'astronomia і Estació de l'any · Veure més »
Estel
Una regió on es formen els estels en el Gran Núvol de Magalhães (Imatge de la NASA/ESA) Un estel, estrella, o estrela, antigament i dialectal estela, és un astre massiu i lluminós format per plasma, que es manté en equilibri per mor de la seva pròpia gravetat, de forma semblant a l'equilibri hidroestàtic.
Nou!!: Història de l'astronomia і Estel · Veure més »
Estrella de neutrons
Diagrama explicatiu d'una '''estrella de neutrons'''. Es pot apreciar clarament com, a mesura que hom s'hi endinsa, la densitat augmenta Una estrella de neutrons és un tipus d'estrella degenerada, composta bàsicament per neutrons a densitats altíssimes: acostumen a tenir uns 20-30 km de diàmetre i una massa igual a la d'una estrella mitjana.
Nou!!: Història de l'astronomia і Estrella de neutrons · Veure més »
Eudox de Cnidos
Eudox de Cnidos (Eudoxus), fill d'Esclines, fou un geòmetra, astrònom i metge grec, que va viure vers el 366 aC.
Nou!!: Història de l'astronomia і Eudox de Cnidos · Veure més »
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Nou!!: Història de l'astronomia і Europa · Veure més »
Expansió de l'Univers
L'expansió de l'Univers representada per l'inflament d'un pastís amb panses L'expansió de l'Univers o expansió mètrica de l'espai és l'increment de la distància mètrica (això vol dir mesurada) entre dos objectes distants de l'univers al llarg del temps.
Nou!!: Història de l'astronomia і Expansió de l'Univers · Veure més »
Fase lunar
Animació de les fases de la Lluna tal com es veuria des de l'hemisferi nord. L'oscil·lació aparent de la Lluna és deguda a un fenomen que es coneix com a libració, i el canvi de mida aparent es deu a l'excentricitat de l'òrbita lunar. Fases de la Lluna Posició de la Lluna en cadascuna de les fases La fase lunar és un terme astronòmic que designa l'aparença de la porció de la Lluna il·luminada pel Sol tal com és vista per un observador situat a la Terra.
Nou!!: Història de l'astronomia і Fase lunar · Veure més »
Física
La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.
Nou!!: Història de l'astronomia і Física · Veure més »
Filòsof
Un filòsof és una persona que practica o investiga la filosofia.
Nou!!: Història de l'astronomia і Filòsof · Veure més »
Filosofia
La filosofia (del grec Φιλοσοφία filossofia, 'amor per la saviesa') és un camp d'estudi que cerca, per mitjà d'arguments raonats, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona a la naturalesa.
Nou!!: Història de l'astronomia і Filosofia · Veure més »
Filosofia grega
Plató La filosofia grega és un període de la història de la filosofia comprès, aproximadament, entre el sorgiment de la filosofia occidental en el període presocràtic (segle VI aC) i la filosofia hel·lenística, que finalitzaria, segons la data convencionalment acceptada, en l'any 30 aC.
Nou!!: Història de l'astronomia і Filosofia grega · Veure més »
Florència
Florència, tradicionalment Florença (en italià modern; antigament i poèticament també), és una ciutat d'Itàlia, capital de la ciutat metropolitana homònima i de la regió de la Toscana, al centre de la península Itàlica.
Nou!!: Història de l'astronomia і Florència · Veure més »
Focus (òptica)
Imatge parcialment enfocada, però majoritàriament fora de focus en graus variables. A òptica geomètrica un focus és el punt on convergeixen els rajos de llum originats des d'un punt en l'objecte observat.
Nou!!: Història de l'astronomia і Focus (òptica) · Veure més »
Forat negre
El forat negre supermassiu situat al nucli de la galàxia Verge A. Es tracta de la primera imatge obtinguda d'un forat negre, l'abril de 2019 en el marc del projecte Event Horizon Telescope. En astronomia, un forat negre és una concentració de matèria d'altíssima densitat, tal que la seva força gravitatòria és tan elevada que la velocitat d'alliberament és superior a la velocitat de la llum.
Nou!!: Història de l'astronomia і Forat negre · Veure més »
Força centrífuga
La força centrífuga és una força inercial (forces també anomenades "fictícies" o "pseudoforces") que tendeix a allunyar els objectes del seu centre de rotació quan segueixen un moviment circular.
Nou!!: Història de l'astronomia і Força centrífuga · Veure més »
Força centrípeta
Força centrípeta Una força centrípeta és una força que fa que un cos segueixi una trajectòria corba.
Nou!!: Història de l'astronomia і Força centrípeta · Veure més »
Fred Hoyle
Sir var ser un eminent astrofísic i escriptor britànic.
Nou!!: Història de l'astronomia і Fred Hoyle · Veure més »
Funcionalisme (sociologia)
El funcionalisme és un corrent teòric en les ciències socials on la seva perspectiva d'anàlisi de la societat és la societat com a sistema de subsistemes.
Nou!!: Història de l'astronomia і Funcionalisme (sociologia) · Veure més »
Galàxia d'Andròmeda
La galàxia d'Andròmeda, Messier 31, M31 o NGC 224, és una galàxia espiral gegant catalogada per Charles Messier el 1764.
Nou!!: Història de l'astronomia і Galàxia d'Andròmeda · Veure més »
Galileo Galilei
Galileo Galilei, AFI, conegut als països de parla catalana com a Galileu (Pisa, 15 de febrer de 1564Drake (1978, p.1). La data del naixement de Galileu es dona segons el calendari julià. El 1582 es va substituir a Itàlia i a altres països catòlics pel calendari gregorià. Llevat que s'indiqui, les dates en aquesta pàgina es donen segons el calendari gregorià. – 8 de gener de 1642) va ser un físic, matemàtic, i filòsof toscà que va tenir un paper important durant la revolució científica.
Nou!!: Història de l'astronomia і Galileo Galilei · Veure més »
Georges Lemaître
va ser un sacerdot, astrofísic i matemàtic belga.
Nou!!: Història de l'astronomia і Georges Lemaître · Veure més »
Giordano Bruno
, de naixement Filippo Bruno, va ser un astrònom, filòsof, matemàtic i poeta italià.
Nou!!: Història de l'astronomia і Giordano Bruno · Veure més »
Gran Ducat de Toscana
El Gran Ducat de Toscana fou una entitat jurídica del centre de la península italiana existent des de l'any 1569 i fins a l'any 1859.
Nou!!: Història de l'astronomia і Gran Ducat de Toscana · Veure més »
Gravetat
La gravetat és la força d'atracció mútua que experimenten dos objectes amb massa.
Nou!!: Història de l'astronomia і Gravetat · Veure més »
Guillem d'Occam
fou un filòsof escolàstic i teòleg franciscà anglès, que es creu que va néixer a Ockham, un petit poble de Surrey.
Nou!!: Història de l'astronomia і Guillem d'Occam · Veure més »
Harlow Shapley
fou un astrònom estatunidenc.
Nou!!: Història de l'astronomia і Harlow Shapley · Veure més »
Heli
Lheli és l'element químic de nombre atòmic 2 i representat pel símbol He.
Nou!!: Història de l'astronomia і Heli · Veure més »
Hermann Bondi
KCB, FRS va ser un matemàtic i cosmòleg anglès.
Nou!!: Història de l'astronomia і Hermann Bondi · Veure més »
Hermann Weyl
va ser un matemàtic, físic i filòsof alemany, que es va dedicar a la recerca en teoria de nombres, física teòrica i filosofia i és considerat un dels matemàtics universalistes del passat.
Nou!!: Història de l'astronomia і Hermann Weyl · Veure més »
Hidrogen
Lhidrogen és l'element químic de símbol H i nombre atòmic 1.
Nou!!: Història de l'astronomia і Hidrogen · Veure més »
Hiparc de Nicea
va ser un astrònom, geògraf i matemàtic grec.
Nou!!: Història de l'astronomia і Hiparc de Nicea · Veure més »
Hipèrbola
Hipèrbola Una hipèrbola o hipèrbole es defineix com el lloc geomètric dels punts del pla per als quals és constant la diferència de les distàncies a dos punts fixos denominats focus.
Nou!!: Història de l'astronomia і Hipèrbola · Veure més »
Història de l'astronomia
Eclipsi solar de 2010 La història de l'astronomia relata l'evolució d'aquesta ciència, considerada la més antiga de les ciències naturals.
Nou!!: Història de l'astronomia і Història de l'astronomia · Veure més »
Història del telescopi
Ocular d'un telescopi galileà (c. 1620) Leviatan de Parsonstown (1869) Observatori Paranal Telescopi espacial Hubble La història del telescopi com a instrument científic que ha contribuït decisivament a modelar la imatge que avui es té de l'Univers, es va iniciar cap al 1609, quan Galileo Galilei va dirigir per primera vegada les seves ulleres cap al cel.
Nou!!: Història de l'astronomia і Història del telescopi · Veure més »
Immanuel Kant
Immanuel Kant (Königsberg, 22 d'abril del 1724 - 12 de febrer del 1804) fou un destacat filòsof prussià.
Nou!!: Història de l'astronomia і Immanuel Kant · Veure més »
Imperi Persa
Imperi Persa és la denominació convencional per anomenar diversos imperis de l'antiguitat en general i més pròpiament pels regits per dinasties perses originades a Pèrsia (aquemènida i sassànida).
Nou!!: Història de l'astronomia і Imperi Persa · Veure més »
Infinit
El símbol ∞ en diferents tipografies. El concepte d'infinit apareix en diverses branques de la filosofia, la matemàtica i l'astronomia, en referència a una quantitat sense límit o final, contraposat al concepte de finitud.
Nou!!: Història de l'astronomia і Infinit · Veure més »
Inquisició
Galileo Galilei jutjat per la Inquisició La inquisició va ser un seguit d'institucions judicials, majoritàriament a l'Església Catòlica Romana, d'origen medieval i que tenien com a missió vetllar per la integritat dels costums i per la puresa de la fe cristiana i de combatre i castigar les heretgies (les idees que l'Església considerava falses).
Nou!!: Història de l'astronomia і Inquisició · Veure més »
Iran
La República Islàmica de lIran, anomenat simplement lIran, és un país de l'Orient Mitjà.
Nou!!: Història de l'astronomia і Iran · Veure més »
Isaac Newton
Sir Isaac Newton FRS (Woolsthorpe-by-Colsterworth, Lincolnshire, Anglaterra, 25 de desembre de 1642 - Kensington, Middlesex, Regne d'Anglaterra, 20 de març de 1727)En l'època de Newton, a Europa s'utilitzaven dos calendaris: el julià («estil antic»), en regions protestantistes i ortodoxes, incloent-hi Gran Bretanya; i el gregorià («estil nou»), a l'Europa catòlica romana.
Nou!!: Història de l'astronomia і Isaac Newton · Veure més »
Islam
La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.
Nou!!: Història de l'astronomia і Islam · Veure més »
Júpiter (planeta)
Júpiter és el cinquè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el més gros de tots.
Nou!!: Història de l'astronomia і Júpiter (planeta) · Veure més »
Joan XXII
Joan XXII (Caors, 1249 – † Avinyó, 4 de desembre de 1334) és el nom que va prendre Jacme Duesa (o d'Euse), en occità, o Jacques Duèze, en francès, en ser elegit papa; el segon del pontificat d'Avinyó, que va transcórrer des del 7 d'agost de 1316 fins al 4 de desembre de 1334.
Nou!!: Història de l'astronomia і Joan XXII · Veure més »
Johannes Kepler
Johannes Kepler (Weil der Stadt, Sacre Imperi, 27 de desembre de 1571-Ratisbona, 15 de novembre de 1630), va ser astrònom i matemàtic alemany figura clau de la revolució científica.
Nou!!: Història de l'astronomia і Johannes Kepler · Veure més »
Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.
Nou!!: Història de l'astronomia і Juli Cèsar · Veure més »
Kelvin
El kelvin (símbol: K) és la unitat de temperatura del sistema internacional i n'és una de les seves set unitats bàsiques.
Nou!!: Història de l'astronomia і Kelvin · Veure més »
Lent
Lent Una lent és un dispositiu, tradicionalment en vidre, destinat a fer convergir o divergir la llum; en altres paraules, és un sistema òptic, format per un medi o un objecte, que concentra o dispersa raigs de llum.
Nou!!: Història de l'astronomia і Lent · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Història de l'astronomia і Llatí · Veure més »
Llei de Hubble-Lemaître
Univers en expansió La llei de Hubble-Lemaître és una llei d'astronomia segons la qual el desplaçament cap al roig de les ratlles espectrals de les galàxies, i per tant llur velocitat radial creix linealment amb llur distància de la Terra.
Nou!!: Història de l'astronomia і Llei de Hubble-Lemaître · Veure més »
Llei de la gravitació universal
sempre seran iguals. ''G'' és la constant de la gravitació. La llei de la gravitació universal de Newton ens diu que la força d'atracció entre dos cossos, amb masses m1 i m₂ respectivament, és proporcional al producte de les masses m1 i m₂ i inversament proporcional al quadrat de la distància que separa els dos cossos.
Nou!!: Història de l'astronomia і Llei de la gravitació universal · Veure més »
Lleis de Kepler
Els temps d'òrbita totals pels planetes 1 i 2 segueixen la proporció \left(\fraca_1a_2\right)^\frac32. En astronomia, les lleis de Kepler són tres lleis científiques que descriuen el moviment dels planetes al voltant del Sol.
Nou!!: Història de l'astronomia і Lleis de Kepler · Veure més »
Llista d'astrònoms
Un astrònom o astrofísic és un científic on l'àrea d'investigació i estudi és l'astronomia o astrofísica.
Nou!!: Història de l'astronomia і Llista d'astrònoms · Veure més »
Lluna
La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra, juntament amb la qual forma el sistema satel·litari Terra-Lluna.
Nou!!: Història de l'astronomia і Lluna · Veure més »
Magnitud absoluta
La magnitud absoluta, de símbol M, és una mesura de la brillantor intrínseca d'un astre, correspon a la magnitud aparent que tindria si estigués situat a una distància de 10 parsecs de la Terra, equivalent aproximadament a 32,6 anys llum.
Nou!!: Història de l'astronomia і Magnitud absoluta · Veure més »
Magnitud aparent
La magnitud aparent d'un astre és una mesura de la seva lluminositat aparent vista per un observador a la Terra, això és, la quantitat de llum rebuda de l'objecte.
Nou!!: Història de l'astronomia і Magnitud aparent · Veure més »
Marea
Diferència entre marea baixa i marea alta al port de l'illa Ré, al golf de Biscaia Mecanisme de les marees La marea és el moviment cíclic de nivell del mar i els oceans, acompanyat per un moviment ascendent (flux) i descendent (reflux).
Nou!!: Història de l'astronomia і Marea · Veure més »
Massa
La massa és una magnitud física que expressa la noció comuna de quantitat de matèria.
Nou!!: Història de l'astronomia і Massa · Veure més »
Matemàtiques
Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se, a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre ells (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).
Nou!!: Història de l'astronomia і Matemàtiques · Veure més »
Mecànica
Animació del ''Newton's cradle'' sobre el llibre de Newton ''Principia Mathematica''. La mecànica (del grec Μηχανική mekanicos) és la part de la física que estudia el moviment dels cossos físics i les causes d'aquests moviments, tals com les forces o les energies.
Nou!!: Història de l'astronomia і Mecànica · Veure més »
Mecànica celeste
La mecànica celeste és una branca de l'astronomia i la mecànica clàssica que té per objecte l'estudi dels moviments dels astres en virtut dels efectes gravitatoris que exerceixen sobre ells altres cossos celestes.
Nou!!: Història de l'astronomia і Mecànica celeste · Veure més »
Mes
Un mes és cada un dels dotze períodes d'entre vint-i-vuit i trenta-un dies en què es divideix l'any.
Nou!!: Història de l'astronomia і Mes · Veure més »
Michael Maestlin
Michael Maestlin o Mästlin va ser un astrònom i matemàtic alemany professor de la Universitat de Tübingen a començaments del.
Nou!!: Història de l'astronomia і Michael Maestlin · Veure més »
Miracle
Giotto. Un miracle (del llatí miraculum) és una intervenció sobrenatural en el món físic de manera que es produeix una acció perceptible pels sentits humans, no explicable per causes ordinàries.
Nou!!: Història de l'astronomia і Miracle · Veure més »
Mitologia
En la mitologia europea sant Jordi matà el drac. Portal de Sant Jordi de Montblanc. La mitologia és el conjunt relativament coherent de mites i sobretot símbols que il·lustra o fonamenta almenys la part irracional d'un sistema ideològic, de valors i de creences subjectiu d'una persona o d'un grup sociocultural.
Nou!!: Història de l'astronomia і Mitologia · Veure més »
Mitologia grega
La mitologia grega (Ελληνική μυθολογία en grec; Mythologia Graeca en llatí) és un conjunt de mites i llegendes pertanyents a la religió de l'antiga Grècia que tracten dels seus déus i herois, la naturalesa del món, els orígens i significat dels seus cultes i les pràctiques rituals.
Nou!!: Història de l'astronomia і Mitologia grega · Veure més »
Model heliocèntric
El model heliocèntric o heliocentrisme (Hèlios.
Nou!!: Història de l'astronomia і Model heliocèntric · Veure més »
Mont Wilson
El Mont Wilson - Mount Wilson - és un dels cims més coneguts de la serralada de Califòrnia (Estats Units), San Gabriel Mountains, fa 1.740 m i forma part del bosc Angeles National Forest al Comtat de Los Angeles.
Nou!!: Història de l'astronomia і Mont Wilson · Veure més »
Motor immòbil
El motor immòbil (en grec antic: ὃ οὐ κινούμενον κινεῖ, romanitzat: ho ou kinoúmenon kineî, lit. 'allò que es mou sense moure's') o primer motor (llatí: primum movens) és un concepte avançat per Aristòtil com a causa primària (o primera causa no causada) o "motor" de tot el moviment de l'univers.
Nou!!: Història de l'astronomia і Motor immòbil · Veure més »
Navalla d'Occam
Guillem d'Occam La navalla d'Occam o navalla d'Ockham és un principi metodològic i filosòfic atribuït al frare franciscà Guillem d'Occam, lògic del, que forma la base del mètode reduccionista segons el qual «en igualtat de condicions, l'explicació més simple sol ser la més probable».
Nou!!: Història de l'astronomia і Navalla d'Occam · Veure més »
Navegació
Taula de geografia, hidrografia i navegació, de la Cyclopaedia de 1728. Model de GPS de butxaca. La navegació és l'art i la ciència de conduir una embarcació o vehicle d'un lloc a un altre, eficientment i amb responsabilitat.
Nou!!: Història de l'astronomia і Navegació · Veure més »
Nebulosa
Nebulosa de Nord-amèrica Les nebuloses són aglutinacions de gas i pols interestel·lar.
Nou!!: Història de l'astronomia і Nebulosa · Veure més »
Nicolau Copèrnic
fou un astrònom polonès, també conegut com a Niklas Koppernigk (en alemany) o Nicolaus Copernicus (en llatí).
Nou!!: Història de l'astronomia і Nicolau Copèrnic · Veure més »
Nominalisme
El nominalisme és una postura filosòfica, crítica davant el platonisme, que es va desenvolupar a l'edat mitjana.
Nou!!: Història de l'astronomia і Nominalisme · Veure més »
Nova
Una nova és una explosió termonuclear a la superfície d'una nana blanca, causada per l'acreció d'hidrogen.
Nou!!: Història de l'astronomia і Nova · Veure més »
Nucleosíntesi primordial
En cosmologia, la nucleosíntesi primordial és el breu període després del ''big bang'' durant el qual es van formar determinats elements lleugers.
Nou!!: Història de l'astronomia і Nucleosíntesi primordial · Veure més »
Nuremberg
Vista de l'ajuntament de Nuremberg Climograma de Nuremberg Nuremberg (en alemany: Nürnberg; en franc: Nämberch) és una ciutat al districte de la Francònia Mitjana, al land de Baviera.
Nou!!: Història de l'astronomia і Nuremberg · Veure més »
Obliqüitat de l'eclíptica
En astronomia, l'obliqüitat de l'eclíptica, obliqüitat o inclinació axial és l'angle que formen l'eix de rotació d'un planeta amb la perpendicular al pla de la seva òrbita al voltant del Sol.
Nou!!: Història de l'astronomia і Obliqüitat de l'eclíptica · Veure més »
Observatori Lowell
L Observatori Lowell és un observatori astronòmic situat a Flagstaff, Arizona.
Nou!!: Història de l'astronomia і Observatori Lowell · Veure més »
Observatori Palomar
Telescopi Hale del Mont Palomar L'observatori Palomar, o observatori del Mont Palomar, és un observatori astronòmic de propietat privada localitzat a San Diego, Califòrnia, a 140 km al sud-est de l'Observatori de Mount Wilson.
Nou!!: Història de l'astronomia і Observatori Palomar · Veure més »
Occident
Occident, o món occidental, és des del punt de vista sociològic i històric un terme ambigu que s'utilitza per significar el conjunt de cultures en un principi ubicades a Europa (cultura occidental) i expandides a partir de l'edat moderna cap a Austràlia, Nova Zelanda, Estats Units i el Canadà, contraposades a les cultures d'Orient.
Nou!!: Història de l'astronomia і Occident · Veure més »
Ocultació
En aquest video filmat al juliol de 1997 s'aprecia com Aldebaran sorgeix del limb enfosquit de la Lluna després d'haver romàs ocult. Locultació és un fenomen astronòmic que ocorre quan un objecte celeste és amagat per altre objecte celeste que passa entre aquest i l'observador.
Nou!!: Història de l'astronomia і Ocultació · Veure més »
Omar Khayyam
Omar Khayyam (Ghiyās od-Dīn Abul-Fatah Omār ibn Ibrāhīm Khayyām Nishābūrī) (Nixapur, Ariana, 18 de maig de 1048 – 4 de desembre de 1131) fou un poeta, matemàtic, filòsof i astrònom persa.
Nou!!: Història de l'astronomia і Omar Khayyam · Veure més »
Oxford University Press
Oxford University Press (OUP) és l'editorial universitària més gran del món.
Nou!!: Història de l'astronomia і Oxford University Press · Veure més »
Països Baixos
Els Països Baixos són un país constituent (land) del Regne dels Països Baixos i estat membre de la Unió Europea.
Nou!!: Història de l'astronomia і Països Baixos · Veure més »
Paràbola
320x320pxUna paràbola és un tipus de corba plana oberta amb un eix de simetria.
Nou!!: Història de l'astronomia і Paràbola · Veure més »
Parsec
El parsec (abreviat pc) és una unitat de longitud usada en astronomia.
Nou!!: Història de l'astronomia і Parsec · Veure més »
Partícula composta
En física, una partícula composta és un compost (de dues o més partícules o cossos), que es comporta con un sol objecte.
Nou!!: Història de l'astronomia і Partícula composta · Veure més »
Pèndol
Trajectòria d'un pèndol simple amb la descomposició de forces Un pèndol és un sistema físic ideal construït per un sòlid sotmès a l'acció de la gravetat i subjectat de manera que pot girar lliurement sobre un eix que no passa pel seu centre de gravetat.
Nou!!: Història de l'astronomia і Pèndol · Veure més »
Púlsar
Imatge del púlsar de la nebulosa planetària de Cranc. Es poden apreciar els gasos nebulars essent agitats pel camp magnètic i la radiació del púlsar. Aquesta imatge és un fotomuntatge a partir d'una imatge òptica obtinguda amb el telescopi espacial Hubble (en roig) i l'observatori de raigs-X Chandra (en blau). Un púlsar (nom creat a partir de la contracció de les paraules angleses pulsating radio source) és un estel de neutrons en rotació altament magnetitzada que emet feixos de radiació electromagnètica fora dels seus pols magnètics.
Nou!!: Història de l'astronomia і Púlsar · Veure més »
Pendent (matemàtiques)
En matemàtiques el pendent d'una recta és una mesura de la inclinació de la recta.
Nou!!: Història de l'astronomia і Pendent (matemàtiques) · Veure més »
Philosophiae Naturalis Principia Mathematica
Philosophiæ Naturalis Principia Mathematica ('Principis matemàtics de la filosofia natural'), sovint abreujat també com els Principia o Principia Mathematica, és un llibre de ciència escrit per Isaac Newton.
Nou!!: Història de l'astronomia і Philosophiae Naturalis Principia Mathematica · Veure més »
Pierre-Simon Laplace
Pierre-Simon Laplace (Beaumont-en-Auge, Normandia, 23 o 28 de març del 1749 - París, 5 de març del 1827), fou un brillant matemàtic, astrònom i físic francès.
Nou!!: Història de l'astronomia і Pierre-Simon Laplace · Veure més »
Pisa
Pisa és una ciutat italiana situada prop de la desembocadura del riu Arno, a la Toscana.
Nou!!: Història de l'astronomia і Pisa · Veure més »
Planeta
Un planeta és un objecte astronòmic que orbita al voltant d'un estel o romanent estel·lar, té prou massa perquè la seva gravetat li doni una forma esfèrica, no té prou massa per iniciar una reacció de fusió termonuclear i, segons la definició aprovada per la Unió Astronòmica Internacional (UAI), que no ha estat acceptada per tots els científics planetaris, ha netejat el seu veïnatge immediat de planetesimals.
Nou!!: Història de l'astronomia і Planeta · Veure més »
Planeta a ull nu
El Thema Mundi que mostra les planetes exteriors per a una observació a ull nu. En astronomia, els planetes a ull nu corresponen a els cinc planetes del sistema solar que poden ser vistos a ull nu sense gaire dificultat.
Nou!!: Història de l'astronomia і Planeta a ull nu · Veure més »
Plató
Plató (Plato, en àrab Aflatun; ca. 21 de maig del 427 aC - 347 aC) va ser un dels filòsofs més influents de l'antiga Grècia.
Nou!!: Història de l'astronomia і Plató · Veure més »
Pluja
Pluja La pluja és precipitació en forma de gotes d'aigua líquida, de diàmetre superior a 0.5 mm, tot i que si es dispersa les gotes poden tenir una mida inferior.
Nou!!: Història de l'astronomia і Pluja · Veure més »
Polonès
El polonès o polonés és una llengua eslava occidental del grup de les llengües lequítiques, que es parla a Polònia, on és oficial.
Nou!!: Història de l'astronomia і Polonès · Veure més »
Pols còsmica
Partícula de pols còsmica Núvol interestel·lar NGC 604. La pols còsmica és un tipus de pols composta per partícules en l'espai on hi ha algunes molècules de 0,1 fins a 100 micres de grandària.
Nou!!: Història de l'astronomia і Pols còsmica · Veure més »
Precessió
Precessió i nutació d'una baldufa Precessió d'un giroscopi Rotació (verd), precessió (blau) i nutació (vermell) de la Terra La precessió és el moviment harmònic que efectua l'eix de rotació d'un sòlid no esfèric sotmès a forces exteriors.
Nou!!: Història de l'astronomia і Precessió · Veure més »
Prehistòria
Prehistòria (llatí, præ.
Nou!!: Història de l'astronomia і Prehistòria · Veure més »
Presocràtics
La filosofia presocràtica, també coneguda com a filosofia grega primitiva, és la filosofia grega antiga anterior a Sòcrates.
Nou!!: Història de l'astronomia і Presocràtics · Veure més »
Primer principi de la termodinàmica
'''Primer principi''' en una màquina tèrmica El primer principi de la termodinàmica diu que els sistemes termodinàmics tancats tenen una certa quantitat d'energia interna que només pot variar per aportació o extracció de quantitats d'energia en forma de calor o de treball.
Nou!!: Història de l'astronomia і Primer principi de la termodinàmica · Veure més »
Proporcionalitat
La proporcionalitat és una relació entre magnituds mesurables.
Nou!!: Història de l'astronomia і Proporcionalitat · Veure més »
Quadrat (àlgebra)
El quadrat és la segona potència d'un nombre, és a dir, el resultat de multiplicar un nombre per ell mateix.
Nou!!: Història de l'astronomia і Quadrat (àlgebra) · Veure més »
Quàsar
Representació artística del quàsar GB1508 Un quàsar és un objecte estel·lar de gran intensitat lluminosa que es troba al centre d'algunes galàxies amb nuclis actius que és alimentat per una espiral gasosa d'una gran velocitat en un forat negre molt extens.
Nou!!: Història de l'astronomia і Quàsar · Veure més »
Radiació
Aquest diagrama mostra la constitució i poder de penetració de diferents radiacions ionitzants. Les partícules alfa són aturades per un full de paper mentre que per aturar les beta cal una placa d'alumini. Finalment, la radiació gamma és frenada per la matèria però calen 4 m de plom per aturar-les En física, radiació és l'emissió d'energia a l'espai en forma d'ones (electromagnètiques o gravitatòries) o bé en forma de partícules altament energètiques (neutrins, protons, ions, etc.). Va ser descoberta principalment per Marie Curie.
Nou!!: Història de l'astronomia і Radiació · Veure més »
Radiació còsmica de fons
La radiació còsmica de fons (també anomenada fons còsmic de microones o CMB, de l'anglès Cosmic microwave background) és una radiació residual isòtropa procedent del període del desacoblament, quan l'Univers tenia només 400.000 anys.
Nou!!: Història de l'astronomia і Radiació còsmica de fons · Veure més »
Radiofont
Hom denomina radiofont o font de ràdio astronòmica a un objecte de l'espai exterior que emet radiació electromagnètica a la regió de les radiofreqüències.
Nou!!: Història de l'astronomia і Radiofont · Veure més »
Radiogalàxia
Doll de 5000 anys llum de longitud, sent expulsat de la radiogalàxia M87 (bola groga a dalt a l'esquerra). Els electrons són expulsats a una velocitat propera a la de la llum. Una radiogalàxia és un objecte que emet de forma important ones radioelèctriques.
Nou!!: Història de l'astronomia і Radiogalàxia · Veure més »
Reduccionisme
ànec digeridor El reduccionisme és la concepció filosòfica segons la qual hi ha fenòmens que es poden descriure en termes de fenòmens més simples i fonamentals.
Nou!!: Història de l'astronomia і Reduccionisme · Veure més »
Relativitat general
Representació bidimensional de la distorsió espaitemps. La presència de matèria modifica la geometria de l'espaitemps. La relativitat general, també coneguda com a teoria de la relativitat general, és una teoria geomètrica de la gravitació publicada per Albert Einstein el 1915 com a segona part de la seva teoria de la relativitat.
Nou!!: Història de l'astronomia і Relativitat general · Veure més »
Religió
jainista, el símbol ahimsa4a fila: el lotus encès ayyavazhi, la triple deessa, la creu patent i la rece boga Una religió és el conjunt de creences i pràctiques comunes d'un grup de persones, sovint relacionades amb llur concepció del món i codificada en l'oració, els rituals i les lleis morals.
Nou!!: Història de l'astronomia і Religió · Veure més »
Renaixement
Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.
Nou!!: Història de l'astronomia і Renaixement · Veure més »
Robert Henry Dicke
Robert Henry Dicke (Saint Louis, Missouri, 6 de maig de 1916 - 4 de març de 1997, Princeton, Nova Jersey) fou un físic experimental estatunidenc, que va fer importants contribucions en astrofísica, física atòmica, cosmologia i gravitació.
Nou!!: Història de l'astronomia і Robert Henry Dicke · Veure més »
Robert Hermann
Robert Hermann (Berna, Suïssa, 1869 - 1912) fou un compositor suís.
Nou!!: Història de l'astronomia і Robert Hermann · Veure més »
Robert Wilson
El Robert Wilson (Waco, 1941) és un dramaturg i director de teatre i òpera, considerat un dels creadors escènics més rellevants de l'actualitat.
Nou!!: Història de l'astronomia і Robert Wilson · Veure més »
Sacerdot
Un sacerdot catòlic durant un baptisme Sacerdot o sacerdotessa és una persona dedicada a ser el mitjancer entre les persones i la divinitat.
Nou!!: Història de l'astronomia і Sacerdot · Veure més »
Satèl·lit natural
Principals satèl·lits naturals del sistema solar. Cliqueu la imatge per ampliar-la Un satèl·lit natural és un objecte astronòmic que orbita al voltant d'un objecte més gran, generalment un planeta.
Nou!!: Història de l'astronomia і Satèl·lit natural · Veure més »
Satèl·lits de Júpiter
Júpiter i els seus quatre satèl·lits més grans (les distàncies i mides no estan a escala). Es coneixen 79 satèl·lits de Júpiter.
Nou!!: Història de l'astronomia і Satèl·lits de Júpiter · Veure més »
Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.
Nou!!: Història de l'astronomia і Segona Guerra Mundial · Veure més »
Semieix major
El semieix major, simbolitzat per a, és la meitat de l'eix més llarg d'una el·lipse o d'un el·lipsoide de revolució.
Nou!!: Història de l'astronomia і Semieix major · Veure més »
Sequera
Terra seca Estat de l'embassament de Sau, a Osona, al març del 2008 La sequera, secada, seca o sequina és un esdeveniment d'escassetat prolongada del subministrament d'aigua, ja sigui atmosfèrica (precipitació per sota de la mitjana), d'aigües superficials o subterrànies.
Nou!!: Història de l'astronomia і Sequera · Veure més »
Sextant (instrument de mesura)
Sextant Cassens&Platz (RFA). El sextant és un instrument de mesura que permet mesurar angles entre dos objectes tals com dos punts d'una costa o un astre -tradicionalment el Sol- i l'horitzó.
Nou!!: Història de l'astronomia і Sextant (instrument de mesura) · Veure més »
Sistema solar
El sistema solar és el sistema estel·lar que es compon del Sol i els objectes que orbiten al seu voltant de manera directa o indirecta.
Nou!!: Història de l'astronomia і Sistema solar · Veure més »
Sol
El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.
Nou!!: Història de l'astronomia і Sol · Veure més »
Stonehenge
Stonehenge és un monument megalític de l'edat del bronze i del neolític situat prop d'Amesbury, a Wiltshire, Gran Bretanya, a uns 13 km al nord-oest de Salisbury.
Nou!!: Història de l'astronomia і Stonehenge · Veure més »
Su Song
Su Song (xinès simplificat: 苏颂, xinès tradicional: 蘇頌; pinyin: Sū Sòng, nom de cortesia: Zirong子容) (1020—19 de juny 1101) va ser un erudit xinès que es va especialitzar com a enginyer, poeta, naturalista, antiquari, i ambaixador de la dinastia Song (960-1279).
Nou!!: Història de l'astronomia і Su Song · Veure més »
Taules de Toledo
Les Taules de Toledo és un llibre medieval que conté unes taules astronòmiques elaborades abans de 1069 per l'astrònom Azarquiel.
Nou!!: Història de l'astronomia і Taules de Toledo · Veure més »
Teheran
Teheran (en persa تهران / Tehrân) és la capital de l'Iran i una de les ciutats més grans del món.
Nou!!: Història de l'astronomia і Teheran · Veure més »
Telescopi
Telescopi refractor de 68 cm en l'observatori de la universitat de Viena. Telescopi refractor. Un telescopi és un sistema òptic que permet veure objectes llunyans, tot ampliant-ne la seva mida angular i la seva lluminositat aparents.
Nou!!: Història de l'astronomia і Telescopi · Veure més »
Telescopi reflector
Un telescopi reflector Ritchey de 24 polzades Un telescopi reflector és un tipus de telescopi l'objectiu del qual és un mirall còncau.
Nou!!: Història de l'astronomia і Telescopi reflector · Veure més »
Temperatura
Simulació de la vibració tèrmica d'un segment d'una proteïna, l'amplitud de la vibració s'incrementa amb la temperatura. La temperatura és una magnitud física variable de la matèria que expressa quantitativament les nocions comunes de calor i fred.
Nou!!: Història de l'astronomia і Temperatura · Veure més »
Teoria de la relativitat
En física, el terme relativitat s'utilitza per a referir-se a les transformacions matemàtiques que cal aplicar per a descriure els fenòmens en diferents sistemes de referència.
Nou!!: Història de l'astronomia і Teoria de la relativitat · Veure més »
Teoria geocèntrica
Il·lustració de 1660-1661 de Johannes van Loon dels signes del zodíac i el sistema solar amb la Terra al seu centre (National Library of Australia, Canberra, Austràlia) En astronomia, la teoria geocèntrica (del grec γεοκεντρικό, geokentrikó, centrat en la Terra) és aquella que col·loca el planeta Terra immòbil en el centre de l'univers, i la resta dels planetes, el Sol i les estrelles giren al seu voltant.
Nou!!: Història de l'astronomia і Teoria geocèntrica · Veure més »
Terra
La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida.
Nou!!: Història de l'astronomia і Terra · Veure més »
Thomas Digges
Thomas Digges va ser un matemàtic i astrònom anglès conegut per haver introduït les doctrines heliocèntriques a Anglaterra.
Nou!!: Història de l'astronomia і Thomas Digges · Veure més »
Thomas Gold
Thomas Gold (22 de maig de 1920—22 de juny de 2004) va ser un astrofísic austríac.
Nou!!: Història de l'astronomia і Thomas Gold · Veure més »
Timeu (diàleg)
Timeu (grec: Τίμαιος, Timaios) és un dels diàlegs de Plató, principalment en forma de monòleg llarg donat pel caràcter del títol, escrit sobre el 360 aC.
Nou!!: Història de l'astronomia і Timeu (diàleg) · Veure més »
Torre Eiffel
Torre Eiffel La Torre Eiffel, Tour Eiffel en francès, és una torre formada per una estructura reticulada de ferro colat, situada al Camp de Mart (París) - en francès, Champ de Mars - a l'extrem que toca al Sena, no gaire lluny del riu). Fou erigida amb motiu de l'Exposició Universal de París (1889), segons el disseny de l'enginyer Alexandre Gustave Eiffel, i va suposar una fita decisiva en la construcció amb ferro. Tot i que s'havia de desmuntar així que s'acabés aquesta exposició, hom va acabar decidint de no fer-ho. Quan va ser construïda era el monument més alt del món, amb 300 metres d'altura, i pesava al voltant de 7.300 tones, tot i que avui dia es calcula que en pesa més de 10.000, a causa dels elements que s'hi han anat afegint: el museu, restaurants, magatzems, botigues, etc. Segons el projecte inicial, la torre havia de tenir 350 metres, però els veïns es van alarmar pel perill que un edifici tan alt pogués caure i s'hi van manifestar en contra, cosa que feu decidir de reduir-ne l'altura. A l'alçada inicial cal sumar-hi avui dia els 24 m de l'antena de comunicacions que hi ha al capdamunt, afegida molt de temps després. Segons la temperatura ambiental, la cúspide de la Torre Eiffel pot acostar-se o allunyar-se de la base uns vuit centímetres, a causa de la dilatació tèrmica del metall. Segons el lloc web oficial del monument, per a arribar al cim cal pujar 1.665 esglaons. El manteniment de la torre inclou l'aplicació de cinquanta tones de pintura cada cinc anys, amb la intenció de protegir-la de la corrosió. A vegades, es canvia el color de la pintura (el 2005 la torre mostrava una tonalitat marró). En el primer pis, hi ha ordinadors que permeten de votar l'elecció del futur color de l'estructura. El color original de la torre era el groc, encara que avui dia no queda rastre d'aquest color. La meitat aproximadament de les unions entre les peces que té l'estructura estan fetes per motius de seguretat, és a dir, que la torre es mantindria dreta encara que fallessin la meitat d'aquestes unions. Això ha garantit sempre la fiabilitat de la torre, malgrat que quan es construí molts parisencs temien que pogués caure i fes una catàstrofe. Entre els anys 1889 i 2004, la Torre Eiffel ha rebut més de 200 milions de visitants, provinents tant de la mateixa França com d'arreu del món: és doncs el lloc més visitat del planeta.
Nou!!: Història de l'astronomia і Torre Eiffel · Veure més »
Transcendència
Transcendència al context filosòfic o religiós és la qualitat d'allò que es troba enllà del limit de l'univers físic o del món.
Nou!!: Història de l'astronomia і Transcendència · Veure més »
Tycho Brahe
Tycho Brahe (Knutstorp, Dinamarca, 14 de desembre de 1546 - Praga, 24 d'octubre de 1601) va ser un astrònom danès.
Nou!!: Història de l'astronomia і Tycho Brahe · Veure més »
Unió Astronòmica Internacional
En verd, els països membres. La Unió Astronòmica Internacional (International Astronomical Union, en anglès, o Union Astronomique Internationale en francès) està formada per 9.040 membres individuals i 63 membres nacionals en tot el món.
Nou!!: Història de l'astronomia і Unió Astronòmica Internacional · Veure més »
Univers
LUniversEscrit amb majúscula inicial, segons les regles d'ús de les majúscules i les minúscules de l'Institut d'Estudis Catalans i nombroses entrades del DIEC; i amb minúscula inicial, segons el DNV i el TERMCAT.
Nou!!: Història de l'astronomia і Univers · Veure més »
Universitat de Pàdua
La Universitat de Pàdua (en italià Università degli Studi di Padova) és una de les més importants universitats d'Itàlia, i de les més antigues del món (la tercera a Itàlia), fundada el 1222.
Nou!!: Història de l'astronomia і Universitat de Pàdua · Veure més »
Urà (planeta)
Urà és el setè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol.
Nou!!: Història de l'astronomia і Urà (planeta) · Veure més »
Urbà VIII
Maffeo Barberini (1568-1644) va ser escollit papa el 1623, i va adoptar el nom d'Urbà VIII.
Nou!!: Història de l'astronomia і Urbà VIII · Veure més »
Venus (planeta)
Venus és el segon planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol.
Nou!!: Història de l'astronomia і Venus (planeta) · Veure més »
Vesto Slipher
Vesto Melvin Slipher (Mulberry, 11 de novembre de 1875 - Flagstaff, 8 de novembre de 1969), va ser un astrònom nord-americà que descobrí la rotació de les nebuloses.
Nou!!: Història de l'astronomia і Vesto Slipher · Veure més »
Via Làctia
La Via Làctia és la galàxia que conté el sistema solar.
Nou!!: Història de l'astronomia і Via Làctia · Veure més »
Vista
Moviment dels ulls durant els dos primers segons de percebre una imatge La vista és el sentit que permet percebre la llum de l'exterior i interpretar-la per a obtenir informació sobre la mida, la forma, el color, la distància, la posició i el moviment del que es trobi en el camp de visió.
Nou!!: Història de l'astronomia і Vista · Veure més »
William Herschel
William Herschel (Hannover, Ducat de Brunsvic-Lüneburg, Sacre Imperi romanogermànic, 15 de novembre de 1738 - Slough, Anglaterra, Regne Unit, 25 d'agost de 1822), va ser músic i l'astrònom més famós de la seva època.
Nou!!: Història de l'astronomia і William Herschel · Veure més »
William Huggins
Sir William Huggins, OM, FRS (7 de febrer de 1824 — 12 de maig de 1910), fou un astrònom anglès conegut pels seus treballs pioners d'espectroscòpia astronòmica.
Nou!!: Història de l'astronomia і William Huggins · Veure més »
Zodíac
El zodíac és la regió de l'esfera celeste per on passa l'eclíptica, i on s'hi poden trobar els planetes.
Nou!!: Història de l'astronomia і Zodíac · Veure més »
1515
Sense descripció.
Nou!!: Història de l'astronomia і 1515 · Veure més »
1540
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Història de l'astronomia і 1540 · Veure més »
1543
Nicolaus Copernicus de Toruń, Sisena part'' (Portada de la segona edició, Basilea, 1566).
Nou!!: Història de l'astronomia і 1543 · Veure més »
1550
Sense descripció.
Nou!!: Història de l'astronomia і 1550 · Veure més »
1564
Sense descripció.
Nou!!: Història de l'astronomia і 1564 · Veure més »
1570
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Història de l'astronomia і 1570 · Veure més »
1571
;Països Catalans.
Nou!!: Història de l'astronomia і 1571 · Veure més »
1572
El 1572 (MDLXXII) fou un any de traspàs de l'edat moderna.
Nou!!: Història de l'astronomia і 1572 · Veure més »
1577
Sense descripció.
Nou!!: Història de l'astronomia і 1577 · Veure més »
1580
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Història de l'astronomia і 1580 · Veure més »
1581
Sense descripció.
Nou!!: Història de l'astronomia і 1581 · Veure més »
1582
Llinda d'una casa de Santa Pau El 1582 (MDLXXXII) fou un any comú iniciat en dilluns pertanyent a l'edat moderna.
Nou!!: Història de l'astronomia і 1582 · Veure més »
1584
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Història de l'astronomia і 1584 · Veure més »
1585
Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú.
Nou!!: Història de l'astronomia і 1585 · Veure més »
1588
Sense descripció.
Nou!!: Història de l'astronomia і 1588 · Veure més »
1591
Llinda de la Casa Vila Moner de Figueres.
Nou!!: Història de l'astronomia і 1591 · Veure més »
1592
Sense descripció.
Nou!!: Història de l'astronomia і 1592 · Veure més »
1604
Sense descripció.
Nou!!: Història de l'astronomia і 1604 · Veure més »
1609
1609 (MDCIX) fou un any començat en dijous segons el calendari julià en ús.
Nou!!: Història de l'astronomia і 1609 · Veure més »
1610
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Història de l'astronomia і 1610 · Veure més »
1615
Sense descripció.
Nou!!: Història de l'astronomia і 1615 · Veure més »
1616
Nicolau Copèrnic.
Nou!!: Història de l'astronomia і 1616 · Veure més »
1618
Sense descripció.
Nou!!: Història de l'astronomia і 1618 · Veure més »
1623
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Història de l'astronomia і 1623 · Veure més »
1630
;Països Catalans.
Nou!!: Història de l'astronomia і 1630 · Veure més »
1631
;Països Catalans:;Món.
Nou!!: Història de l'astronomia і 1631 · Veure més »
1632
Sense descripció.
Nou!!: Història de l'astronomia і 1632 · Veure més »
1642
Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú.
Nou!!: Història de l'astronomia і 1642 · Veure més »
1687
; Països Catalans.
Nou!!: Història de l'astronomia і 1687 · Veure més »
17 de gener
El 17 de gener és el dissetè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Història de l'astronomia і 17 de gener · Veure més »
1738
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Història de l'astronomia і 1738 · Veure més »
1822
Sense descripció.
Nou!!: Història de l'astronomia і 1822 · Veure més »
1865
Països Catalans.
Nou!!: Història de l'astronomia і 1865 · Veure més »
1900
;Països Catalans.
Nou!!: Història de l'astronomia і 1900 · Veure més »
1912
;Països Catalans.
Nou!!: Història de l'astronomia і 1912 · Veure més »
1915
;Països Catalans.
Nou!!: Història de l'astronomia і 1915 · Veure més »
1916
;Països Catalans.
Nou!!: Història de l'astronomia і 1916 · Veure més »
1917
;Països Catalans.
Nou!!: Història de l'astronomia і 1917 · Veure més »
1920
Estació del Nord de Terrassa el '''1920'''.
Nou!!: Història de l'astronomia і 1920 · Veure més »
1922
;Països Catalans.
Nou!!: Història de l'astronomia і 1922 · Veure més »
1923
;Països Catalans.
Nou!!: Història de l'astronomia і 1923 · Veure més »
1925
''Far a Groix'' de Paul Signac (1925).
Nou!!: Història de l'astronomia і 1925 · Veure més »
1927
;Països Catalans.
Nou!!: Història de l'astronomia і 1927 · Veure més »
1928
Enderroc de les Quatre Columnes. Placa de la casa de la vila de Santa Pau Terrassa, Can Vinyals, al carrer Major, el 1928;Països Catalans.
Nou!!: Història de l'astronomia і 1928 · Veure més »
1929
Exposició Internacional de 1929, a Barcelona Finalitza la reforma de l'Estació de França de Barcelona fou una de les principals estacions ferroviàries fins a la construcció de l'Estació de Sants;Països Catalans.
Nou!!: Història de l'astronomia і 1929 · Veure més »
1930
;Països Catalans.
Nou!!: Història de l'astronomia і 1930 · Veure més »
1947
;Països Catalans.
Nou!!: Història de l'astronomia і 1947 · Veure més »
1948
;Països Catalans.
Nou!!: Història de l'astronomia і 1948 · Veure més »
1949
1949 (MCMXLIX) fou un any començat en dissabte.
Nou!!: Història de l'astronomia і 1949 · Veure més »
1950
1950 (MCML) fon un any començat en diumenge, corresponent a l'any 2900 del calendari amazic i al 6700 del calendari assiri.
Nou!!: Història de l'astronomia і 1950 · Veure més »
1952
1958 (MCMLII) fon un any bixest començat en dimarts.
Nou!!: Història de l'astronomia і 1952 · Veure més »
1955
1955 (MCMLV) fon un any normal començat en dissabte.
Nou!!: Història de l'astronomia і 1955 · Veure més »
1957
1957 (MCMLVII) fou un any començat en dimarts.
Nou!!: Història de l'astronomia і 1957 · Veure més »
1960
1960 (MCMLX) fon un any bixest començat en divendres.
Nou!!: Història de l'astronomia і 1960 · Veure més »
1965
Placa del pont Vell de Besalú.
Nou!!: Història de l'astronomia і 1965 · Veure més »
1967
Sense descripció.
Nou!!: Història de l'astronomia і 1967 · Veure més »
24 de maig
El 24 de maig és el cent quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Història de l'astronomia і 24 de maig · Veure més »
9 de març
El 9 de març és el seixanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Història de l'astronomia і 9 de març · Veure més »
Redirigeix aquí:
Cosmologia Grega, Cosmologia contemporània, Cosmologia grega, Cosmologia medieval, Cosmologia moderna, Història de l’astronomia.
