Accés més ràpid que el navegador!
193 les relacions: Abu Ahmad Muhammad Abdus Salam, Afinitat química, Alain Aspect, Albert Einstein, Alessandro Volta, Alfred Werner, Ampere, Antoine Henri Becquerel, Arnold Sommerfeld, Àustria, Camp elèctric, Camp electromagnètic, Camp magnètic, Càrrega elèctrica, Càtode, Charles Coulson, Claus Jönsson, Clinton Joseph Davisson, Clyde Cowan, Constant d'estructura fina, Constant de Planck, Cos negre, Cromodinàmica quàntica, Cronologia de la física de partícules, David Gross, David Politzer, Dècada del 1940, Dècada del 1960, Difracció d'electrons, Edward Frankland, Efecte fotoelèctric, Efecte Hall, Efecte Hall quàntic, Efecte Zeeman, Electró, Electró de valència, Electrodinàmica quàntica, Electron, Element químic, Energia, Enllaç covalent, Enllaç covalent coordinat, Enllaç delta, Enllaç pi, Enllaç químic, Enllaç sigma, Entrellaçament quàntic, Equació de Dirac, Equació de Schrödinger, Ernest Rutherford, ..., Erwin Schrödinger, Espai de Hilbert, Espín, Experiment de la doble escletxa, Experiment de Millikan, Experiment de Rutherford, Experiment de Stern-Gerlach, Experiment del neutrí, Físic, Fórmula de Rydberg, Fermió, Fotó, Francès, Frank Wilczek, Frederick Reines, Freeman J. Dyson, Freqüència, Friedrich Hermann Hund, Fritz Wolfgang London, Funció d'ona, Galvanisme, Gilbert Newton Lewis, Gustav Robert Kirchhoff, Heinrich Rudolf Hertz, Henri Poincaré, Hidrogen, Història de la química, Hongarès, Interpretació de Copenhaguen, Irving Langmuir, Isòtop, Jeffrey Goldstone, Johann Balmer, Johannes Robert Rydberg, John C. Slater, John Lennard-Jones, John von Neumann, Joseph John Thomson, Julian Schwinger, Juliol, Klaus von Klitzing, Línia espectral, Lester Halbert Germer, Linus Carl Pauling, Llum, Louis-Victor de Broglie, Ludwig Boltzmann, Luigi Galvani, Març, Matemàtic, Max Born, Max Planck, Mecànica quàntica, Michael Faraday, Model atòmic de Thomson, Neutrí, Niels Bohr, Nitrogen, Nombre enter, Nucli atòmic, Orbital atòmic, Orbital molecular, Otto Stern, Partícula α, Partícula β, Pascual Jordan, Paul Adrien Maurice Dirac, Peter Higgs, Pila voltaica, Positró, Principi d'exclusió de Pauli, Principi d'incertesa de Heisenberg, Proti, Quantitat de moviment, Quàntum, Química quàntica, Radiació electromagnètica, Radiació gamma, Radioactivitat, Raigs catòdics, Regla d'Abegg, Regla de Hund, Regla de l'octet, Relativitat especial, Resistència elèctrica (propietat), Ressonància (química), Ressonància mecànica, Richard Abegg, Richard Feynman, Robert Andrews Millikan, Robert S. Mulliken, Sèries de Balmer, Sheldon Lee Glashow, Sin-Itiro Tomonaga, Steven Weinberg, Temperatura, Teoria d'enllaç de valència, Teoria quàntica de camps, Thomas Young, València (química), Walter Heitler, Walther Gerlach, Werner Heisenberg, William Crookes, Wolfgang Pauli, 1771, 1800, 1838, 1839, 1852, 1859, 1860, 1877, 1879, 1885, 1888, 1891, 1892, 1896, 1897, 1900, 1902, 1904, 1905, 1907, 1912, 1913, 1916, 1919, 1922, 1923, 1924, 1925, 1926, 1927, 1928, 1929, 1930, 1931, 1932, 1938, 1951, 1975. Ampliar l'índex (143 més) »
Abu Ahmad Muhammad Abdus Salam
Abu Ahmad Muhammad Abdus Salam (en urdú: پروفیسر ڈاکٹر عبد السلام) (Santokdas, Pakistan, 29 de gener de 1926 - Oxford, Anglaterra, 21 de novembre de 1996) fou un físic i professor universitari pakistanès guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1979.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і Abu Ahmad Muhammad Abdus Salam · Veure més »
Afinitat química
L'afinitat química en la química física és la propietat electrònica per la qual espècies químiques dissimilars són capaces de formar compostos químics.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і Afinitat química · Veure més »
Alain Aspect
Alain Aspect (Agen, 15 de juny de 1947) és un físic i acadèmic francès conegut sobretot per haver realitzat la primera prova concloent relacionada amb una de les paradoxes fonamentals de la mecànica quàntica: la paradoxa Einstein-Podolsky-Rosen.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і Alain Aspect · Veure més »
Albert Einstein
, AFI, fou un físic d'origen alemany, nacionalitzat posteriorment suís i estatunidenc.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і Albert Einstein · Veure més »
Alessandro Volta
Alessandro Giuseppe Antonio Anastasio Volta, o senzillament Alessandro Volta (Como, Llombardia, 18 de febrer de 1745 - 5 de març de 1827), fou un físic italià, conegut pel descobriment i aïllament del gas metà, i la invenció de la primera bateria elèctrica, la pila voltaica; va demostrar que l'electricitat podria ser generada químicament.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і Alessandro Volta · Veure més »
Alfred Werner
Alfred Werner (1866-1919) fou un químic francès de nacionalitat suïssa reconegut com el fundador de la Química de coordinació, raó per la qual obtingué el Premi Nobel de Química el 1913.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і Alfred Werner · Veure més »
Ampere
L'ampere o amperS'aconsella utilitzar amper –adaptació catalana de la forma internacional ampere– només en textos que no siguin tècnics.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і Ampere · Veure més »
Antoine Henri Becquerel
Antoine Henri Becquerel (París, 15 de desembre de 1852 - Le Croisic, 25 d'agost de 1908) fou un físic francès, descobridor de la radioactivitat i guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1903.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і Antoine Henri Becquerel · Veure més »
Arnold Sommerfeld
va ser un físic teòric alemany pioner en la física atòmica i quàntica.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і Arnold Sommerfeld · Veure més »
Àustria
Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і Àustria · Veure més »
Camp elèctric
En física, el camp elèctric és el camp generat per un objecte carregat elèctricament, aquest camp genera una força que actua sobre d'altres objectes també carregats elèctricament.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і Camp elèctric · Veure més »
Camp electromagnètic
El camp electromagnètic és un camp produït per la presència d'objectes carregats elèctricament.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і Camp electromagnètic · Veure més »
Camp magnètic
Llimadures de ferro alineades entorn d'un imant, seguint el seu camp magnètic En física, el camp magnètic és una entitat física generada per la presència de càrregues elèctriques en moviment (com ara els corrents elèctrics), o bé per la presència de partícules quàntiques amb espín, i que exerceix una força sobre les altres càrregues que es mouen sota la seva influència.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і Camp magnètic · Veure més »
Càrrega elèctrica
La càrrega elèctrica (habitualment representada com Q) és una propietat fonamental associada a les partícules subatòmiques que segueix la llei de conservació i determina el seu comportament davant les interaccions electromagnètiques.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і Càrrega elèctrica · Veure més »
Càtode
Diagrama d'un càtode de coure en una pila galvànica El càtode és un elèctrode en un dispositiu elèctric que pot ser el positiu o el negatiu d'un dispositiu electroquímic on hi ha un procés de reducció La paraula càtode prové del grec κάθοδος (kathodos: camí de descens) i va ser utilitzada per primera vegada el 1834 per William Whewell, després de consultar els treballs de Faraday.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і Càtode · Veure més »
Charles Coulson
va ser un químic i matemàtic anglès.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і Charles Coulson · Veure més »
Claus Jönsson
La foto històrica de l'obra original de Jönsson mostra el patró de la banda de la interferència d'electrons Claus Jönsson (Charlottenburg, 26 de maig 1930) és un físic alemany.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і Claus Jönsson · Veure més »
Clinton Joseph Davisson
Clinton Joseph Davisson (Bloomington, Illinois, EUA, 22 d'octubre de 1881 – Charlottesville, Virgínia, 1 de febrer de 1958) fou un físic estatunidenc guardonat l'any 1937 amb el Premi Nobel de Física.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і Clinton Joseph Davisson · Veure més »
Clyde Cowan
Clyde Lorrain Cowan Jr (Detroit, 6 de desembre de 1919 – Bethesda, 24 maig de 1974) fou un físic estatunidenc, codescobridor del neutrí electrònic juntament amb Frederick Reines el 1956.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і Clyde Cowan · Veure més »
Constant d'estructura fina
La constant d'estructura fina o constant d'estructura fina de Sommerfeld, normalment denotada per α, és la constant física fonamental que caracteritza la intensitat de la interacció electromagnètica.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і Constant d'estructura fina · Veure més »
Constant de Planck
La constant de Planck (de símbol h), és una constant física fonamental que caracteritza la quantització de la natura.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і Constant de Planck · Veure més »
Cos negre
Radiació d'un cos negre En física i química, un cos negre és un cos ideal, aïllat, en equilibri termodinàmic, tal que la radiació emesa és igual a l'absorbida.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і Cos negre · Veure més »
Cromodinàmica quàntica
La cromodinàmica quàntica (CDQ o QCD, de l'anglès quantum chromodynamics) és una teoria quàntica de camps basada en el grup de gauge SU(3) que descriu la força nuclear forta o interacció forta entre quarks i gluons (conjuntament anomenats partons) que formen els protons, neutrons i altres partícules similars (els hadrons).
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і Cromodinàmica quàntica · Veure més »
Cronologia de la física de partícules
És convenient establir una cronologia dels descobriments en física de partícules tant experimentals com teòrics, car sovint els primers sorgeixen a conseqüència de prediccions fetes pels segons.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і Cronologia de la física de partícules · Veure més »
David Gross
David Jonathan Gross (Washington, EUA, 1941) és un físic i professor universitari estatunidenc guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 2004.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і David Gross · Veure més »
David Politzer
Hugh David Politzer (Nova York, EUA, 1949) és un físic i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 2004.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і David Politzer · Veure més »
Dècada del 1940
Sense descripció.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і Dècada del 1940 · Veure més »
Dècada del 1960
La dècada del 1960 comprèn el període d'anys entre el 1960 i el 1969, tots dos inclosos.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і Dècada del 1960 · Veure més »
Difracció d'electrons
La Difracció d'electrons és una tècnica utilitzada per estudiar la matèria fent que un feix d'electrons incideixi sobre una mostra i observant el patró d'interferència resultant.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і Difracció d'electrons · Veure més »
Edward Frankland
Edward Frankland (Lancaster, Anglaterra, 18 de gener de 1825 - Golaa, Noruega, 9 d'agost de 1889), químic anglès, possiblement el de més rellevància dins la química britànica de la segona meitat del.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і Edward Frankland · Veure més »
Efecte fotoelèctric
El diagrama mostra l'emissió d'electrons d'una placa metàl·lica, els fotons incidents provoquen l'ejecció d'electrons del metall Heinrich Hertz, pels volts de l'any 1890, descobridor de l'efecte fotoelèctric. L'efecte fotoelèctric és la capacitat de la llum per a alliberar electrons d'una superfície metàl·lica exposada a la llum o, en general, a una radiació electromagnètica i de la qual absorbeix fotons.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і Efecte fotoelèctric · Veure més »
Efecte Hall
Imants 4. Camp magnètic 5. Font d'energia ''Descripció'' A la imatge A, una càrrega negativa (color blau) apareix al costat superior del sensor Hall, i una positiva (color vermell) al costat superior. A les imatges B i C, el camp elèctric o el magnètic estan invertits, causant que la polaritat s'inverteixi. En invertir tant el corrent com el camp magnètic (imatge D) causa que la sonda assumeixi novament una càrrega negativa al costat superior. Lefecte Hall consisteix en l'aparició d'una diferència de potencial en un conductor quan és travessat per un corrent elèctric i un camp magnètic extern s'aplica perpendicularment al flux de portadors.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і Efecte Hall · Veure més »
Efecte Hall quàntic
L’efecte Hall quàntic (o efecte Hall quàntic sencer) és una versió quantificada de l’efecte Hall que s'observa en sistemes electrònics bidimensionals sotmesos a baixes temperatures i camps magnètics forts, en els quals la resistència Hall presenta passos que prenen el valors quantificats on e és la càrrega elemental i h la constant de Planck.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і Efecte Hall quàntic · Veure més »
Efecte Zeeman
Fotografia feta per Pieter Zeeman del seu descobriment L'efecte Zeeman L'efecte Zeeman consisteix en la separació en dues, tres o més línies espectrals d'una font lluminosa monocromàtica sotmesa a un camp magnètic intens.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і Efecte Zeeman · Veure més »
Electró
L'electró (e− o β−) és una partícula subatòmica amb una càrrega elèctrica elemental negativa.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і Electró · Veure més »
Electró de valència
Quatre enllaços covalents. El carboni té 4 electrons de valència. Els electrons de valència o la capa de valència, són els electrons que es troben en l'últim nivell d'energia de l'àtom que són els de més externs i de gran energia, i que participen en la formació d'enllaços químics.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і Electró de valència · Veure més »
Electrodinàmica quàntica
L'electrodinàmica quàntica (EDQ, o QED de l'anglès quantum electrodynamics) és la teoria quàntica del camp electromagnètic, part de la teoria quàntica de camps.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і Electrodinàmica quàntica · Veure més »
Electron
Electron és un gènere d'ocells de la família dels momòtids (Momotidae).
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і Electron · Veure més »
Element químic
La taula periòdica dels elements químics Els elements químics són substàncies pures que no es poden descompondre en cap altra substància pura més senzilla mitjançant mètodes químics.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і Element químic · Veure més »
Energia
Recolector d'energia Lenergia és una magnitud física que és un atribut present en qualsevol mode de sistema físic i que es pot manifestar en forma de treball útil, de calor, de llum o altres maneres.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і Energia · Veure més »
Enllaç covalent
Enllaç covalent entre hidrogen i carboni per formar metà L'enllaç covalent és un tipus d'enllaç químic en què dos àtoms comparteixen un o més parells d'electrons de tal manera que la seva escorça quedi plena.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і Enllaç covalent · Veure més »
Enllaç covalent coordinat
Clorur d'hexaminocobalt S'anomena Enllaç covalent coordinat (en anglès dipolar bond) a l'enllaç químic que es forma quan dos cossos comparteixen un parell d'electrons, procedint aquests dos electrons d'un d'ells.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і Enllaç covalent coordinat · Veure més »
Enllaç delta
orbitals d. Model 3D de la superfície límit d'un enllaç delta. Els enllaços delta o enllaços δ (delta bond o δ bond en anglès) en química són enllaços covalents.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і Enllaç delta · Veure més »
Enllaç pi
Orbitals moleculars i atòmics mostrant un enllaç pi a la part de sota i dreta de la imatge. L'enllaç pi o π és un enllaç covalent amb dos lòbuls, on dos dels lòbuls d'un orbital atòmic implicat, se superposa amb dos lòbuls de l'altre orbital atòmic implicat.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і Enllaç pi · Veure més »
Enllaç químic
Lenllaç químic és el fenomen fisicoquímic pel qual dos o més àtoms o ions s'uneixen per a formar compostos químics, obtenint així una major estabilitat.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і Enllaç químic · Veure més »
Enllaç sigma
''enllaç σ'' entre dos àtoms: localització de la densitat electrònica. Els enllaços sigma o enllaços σ en química, (en anglès: sigma bonds, σ bonds) són el tipus més fort de l'enllaç covalent degut a l'ensolapament directe dels orbitals, i els electrons en aquests enllaços de vegades reben el nom d'electrons sigma.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і Enllaç sigma · Veure més »
Entrellaçament quàntic
L'entrellaçament (en anglès entanglement) és un fenomen quàntic, sense equivalent clàssic, en el qual els estats quàntics de dos o més objectes s'han de descriure fent referència als estats quàntics de tots els objectes del sistema, fins i tot si els objectes estan separats espacialment.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і Entrellaçament quàntic · Veure més »
Equació de Dirac
L'equació de Dirac és una equació d'ona relativista de la mecànica quàntica formulada per Paul Dirac el 1928.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і Equació de Dirac · Veure més »
Equació de Schrödinger
Equació general de Schrödinger. En física, especialment en mecànica quàntica, lequació de Schrödinger és una equació que descriu com canvia al llarg del temps l'estat quàntic d'un sistema físic.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і Equació de Schrödinger · Veure més »
Ernest Rutherford
Ernest Rutherford, 1r Baró Rutherford Nelson OM, FRS (Brightwater, Nova Zelanda, Imperi Britànic, 1871 - Cambridge, Anglaterra, Regne Unit, 1937) fou un físic, químic i professor universitari britànic que fou guardonat amb el Premi Nobel de Química de l'any 1908.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і Ernest Rutherford · Veure més »
Erwin Schrödinger
fou un físic i professor universitari austríac, famós per les seves contribucions al desenvolupament de la mecànica quàntica.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і Erwin Schrödinger · Veure més »
Espai de Hilbert
En matemàtiques, el concepte d'espai de Hilbert és una generalització del concepte d'espai euclidià.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і Espai de Hilbert · Veure més »
Espín
En física, lespín o spin és un moment angular intrínsec associat amb partícules microscòpiques.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і Espín · Veure més »
Experiment de la doble escletxa
Dibuix original de Thomas Young que presenta els efectes d'interferència de dos focus de llum situats a l'esquerra Lexperiment de la doble escletxa o experiment de Young, és un experiment realitzat el 1801 pel físic anglès Thomas Young, amb l'objectiu de refusar la teoria corpuscular de la llum vigent a finals del i donar suport a la teoria ondulatòria de la llum.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і Experiment de la doble escletxa · Veure més »
Experiment de Millikan
L'experiment de Millikan o experiment de la gota d'oli és un important experiment que permet determinar la càrrega elèctrica de l'electró.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і Experiment de Millikan · Veure més »
Experiment de Rutherford
Joseph J. Thomson les partícules α travessarien la làmina metàl·lica sense desviar-se gaire. L'equip d'Ernest Rutherford comprovà que algunes es desviaven molt, i d'altres fins i tot rebotaven L'experiment de Rutherford, anomenat també experiment de Geiger-Marsden o experiment de la làmina d'or, és el nom que reben un conjunt d'experiments realitzats pel físic alemany Hans Geiger (1882–1945) i el britànic Ernest Marsden (1889–1970), sota la direcció del britànic Ernest Rutherford (1871–1937), en els Laboratoris de Física de la Universitat de Manchester, Regne Unit, entre 1908 i 1913.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і Experiment de Rutherford · Veure més »
Experiment de Stern-Gerlach
A mecànica quàntica, l' experiment de Stern–Gerlach, que rep el nom dels seus creadors Otto Stern i Walther Gerlach, és un cèlebre experiment (dut a terme el 1922) que deflectava partícules en caps magnètics inhomogenis, emprat sovint per il·lustrar els principis bàsics de la mecànica quàntica.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і Experiment de Stern-Gerlach · Veure més »
Experiment del neutrí
Lexperiment del neutrí o experiment del neutrí de Cowan i Reines va ser realitzat per Clyde L. Cowan i Frederick Reines el 1956.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і Experiment del neutrí · Veure més »
Físic
Una física en 2015 Físic és el nom comú que se'ls dona als científics que es dediquen a l'àrea de les ciències físiques.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і Físic · Veure més »
Fórmula de Rydberg
La fórmula de Rydberg com apareixia en un escrit de novembre de 1888 La fórmula Rydberg és usada en la física atòmica per descriure les longituds d'ones de les línies espectrals de molts elements químics.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і Fórmula de Rydberg · Veure més »
Fermió
Un fermió és qualsevol partícula elemental o sistema lligat que presenta un espín semienter i amb un comportament que s'ajusta a l'estadística de Fermi-Dirac.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і Fermió · Veure més »
Fotó
Sense descripció.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і Fotó · Veure més »
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і Francès · Veure més »
Frank Wilczek
Frank Wilczek (Mineola, EUA, 1951) és un físic i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 2004.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і Frank Wilczek · Veure més »
Frederick Reines
Frederick Reines (Paterson, EUA, 1918 - íd., 1998) fou un físic i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1995 pel seu descobriment del neutrí.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і Frederick Reines · Veure més »
Freeman J. Dyson
FRS fou un físic i matemàtic anglès.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і Freeman J. Dyson · Veure més »
Freqüència
Modulació de freqüència La freqüència és la mesura del nombre de vegades que ocorre un esdeveniment per unitat de temps.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і Freqüència · Veure més »
Friedrich Hermann Hund
Friedrich Hermann Hund (4 febrer 1896, Karlsruhe, Imperi Alemany — 31 març 1997, Karlsruhe, Alemanya) fou un destacat físic alemany conegut pel seu treball en l'estructura electrònica d'àtoms i molècules.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і Friedrich Hermann Hund · Veure més »
Fritz Wolfgang London
Fritz Wolfgang London (7 març 1900, Breslau, Alemanya, actualment Wrocław, Polònia — 30 març 1954, Durham, Carolina del Nord, EUA) fou un destacat físic alemany, nacionalitzat estatunidenc, que realitzà importants treballs en el camps de la química quàntica i en els fenòmens quàntics macroscòpics com són la superconductivitat i la superfluïdesa.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і Fritz Wolfgang London · Veure més »
Funció d'ona
Funció d'ona per a una partícula bidimensional tancada en una caixa; les línies de nivell sobre el pla inferior estan relacionades amb la probabilitat de presència. En mecànica quàntica, una funció d'ona \psi(x,y,z,t) és una forma de descriure l'estat físic d'un sistema de partícules i, per tant, conté tota la informació que sigui mesurable de les partícules.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і Funció d'ona · Veure més »
Galvanisme
Caricatura d'un cadàver galvanitzat El Galvanisme és una teoria de Luigi Galvani segons la qual el cervell dels animals produeix electricitat que és transferida pels nervis, acumulada en els músculs i disparada per a produir el moviment dels membres.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і Galvanisme · Veure més »
Gilbert Newton Lewis
Gilbert Newton Lewis, ForMemRS, (1875 – 1946) fou un químic físic nord-americà conegut pel descobriment de l'enllaç covalent i el seu concepte de parell d'electrons, les estructures de Lewis i altres contribucions a la teoria de l'enllaç de valència que han donat forma a les teories modernes dels enllaços químics.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і Gilbert Newton Lewis · Veure més »
Gustav Robert Kirchhoff
Gustav Robert Kirchhoff (Königsberg, 12 de març del 1824 – Berlín, 17 d'octubre del 1887), fou un físic i matemàtic prussià, fill de l'advocat Friedrich Kirchhoff.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і Gustav Robert Kirchhoff · Veure més »
Heinrich Rudolf Hertz
Heinrich Rudolf Hertz (Hamburg, Alemanya, 1857 - Bonn, 1894) fou un físic i professor universitari alemany que provà l'existència de les ones electromagnètiques predites per les equacions electromagnètiques de James Clerk Maxwell.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і Heinrich Rudolf Hertz · Veure més »
Henri Poincaré
fou un matemàtic francès destacat pels seus treballs sobre equacions diferencials i les seves aplicacions a la mecànica celeste.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і Henri Poincaré · Veure més »
Hidrogen
Lhidrogen és l'element químic de símbol H i nombre atòmic 1.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і Hidrogen · Veure més »
Història de la química
El foc La història de la química és la història des de l'antiguitat als nostres dies de la ciència química i dels seus precedents, en particular, l'alquímia.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і Història de la química · Veure més »
Hongarès
L'hongarès o hongarés (magyar nyelv; és una llengua úgrica parlada per més de 14 milions de persones arreu del món. La majoria es concentren a Hongria (més de 10 milions), a Transsilvània (actualment a Romania) més d'1,3 milions, a Voivodina (Sèrbia) al voltant del mig milió, a Eslovàquia més de mig milió, a la Transcarpàcia ucraïnesa gairebé 200.000 persones. La resta es troba en la diàspora, principalment a Israel i als Estats Units.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і Hongarès · Veure més »
Interpretació de Copenhaguen
La interpretació de Copenhaguen és una interpretació de la mecànica quàntica atribuïda principalment a Born, Heisenberg, Bohr i d'altres.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і Interpretació de Copenhaguen · Veure més »
Irving Langmuir
Irving Langmuir (Nova York, EUA, 1881 - Falmouth, 1957) fou un físic i químic estatunidenc guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1932.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і Irving Langmuir · Veure més »
Isòtop
Els tres isòtops de l'hidrogen (tots amb 1 protó, Z.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і Isòtop · Veure més »
Jeffrey Goldstone
Jeffrey Goldstone (3 setembre 1933) és un físic teòric britànic i professor emèrit a la facultat de física del Centre de Física Teòrica de l'MIT.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і Jeffrey Goldstone · Veure més »
Johann Balmer
Johann Jakob Balmer (Lausen, 1 de maig de 1825 - Basilea, 12 de març de 1898), va ser un físic i matemàtic suís.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і Johann Balmer · Veure més »
Johannes Robert Rydberg
, també conegut com a Janne Rydberg, va ser un matemàtic i físic suec destacat pels seus treballs en espectroscòpia.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і Johannes Robert Rydberg · Veure més »
John C. Slater
John Clarke Slater fou un important físic i químic teòric estatunidenc, que va avançar la teoria de l'estructura electrònica d'àtoms, molècules i sòlids.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і John C. Slater · Veure més »
John Lennard-Jones
Sir KBE, FRS va ser un matemàtic professor de física teòrica a la Universitat de Bristol, i després de ciència teòrica a la Universitat de Cambridge.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і John Lennard-Jones · Veure més »
John von Neumann
fou un científic, físic i matemàtic estatunidenc, jueu d'origen hongarès, considerat per molts com un dels més importants científics del.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і John von Neumann · Veure més »
Joseph John Thomson
Joseph John Thomson o J. J. Thomson (Cheetham Hill, Manchester, 18 de desembre de 1856 - Cambridge, 30 d'agost de 1940) fou un professor universitari i físic anglès, guardonat amb el Premi Nobel de Física el 1906.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і Joseph John Thomson · Veure més »
Julian Schwinger
, o Julian Seymour Schwinger, fou un físic nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física el 1965 juntament amb Richard Feynman i Sin-Itiro Tomonaga pel seu treball en electrodinàmica quàntica.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і Julian Schwinger · Veure més »
Juliol
El juliol és el setè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і Juliol · Veure més »
Klaus von Klitzing
Klaus von Klitzing (Środa Wielkopolska, Polònia 1943) és un físic alemany guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1985.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і Klaus von Klitzing · Veure més »
Línia espectral
Línes espectrals del cesi Una línia espectral és una línia fosca o clara en un espectre òptic, resultant d'un excés o deficiència de fotons en un rang de freqüències estret.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і Línia espectral · Veure més »
Lester Halbert Germer
Lester Halbert Germer, Chicago, Illinois, EUA, 10 octubre 1896 - Gardiner, Nova York, 3 octubre 1971, fou un físic nord-americà que, juntament amb el seu company Clinton Joseph Davisson (1881-1958), realitzaren el 1927 l'experiment de Davisson-Germer que demostrà la naturalesa ondulatòria de l'electró predita pel físic francès Louis-Victor de Broglie (1892–1987) el 1924.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і Lester Halbert Germer · Veure més »
Linus Carl Pauling
Linus Carl Pauling (Portland, EUA 1901 - Big Sur, 1994) va ser un químic, bioquímic, enginyer químic, activista per la pau i escriptor estatunidenc.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і Linus Carl Pauling · Veure més »
Llum
Llum filtrant-se a través d'unes finestres La llum és la porció de l'espectre electromagnètic visible per a l'ull humà, però en física el terme també pot ser utilitzat per a altres formes de radiació electromagnètica visible o no.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і Llum · Veure més »
Louis-Victor de Broglie
fou un físic i professor universitari francès guardonat l'any 1929 amb el Premi Nobel de Física.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і Louis-Victor de Broglie · Veure més »
Ludwig Boltzmann
Ludwig Edward Boltzmann (Viena, 20 de febrer del 1844 - Duino, Itàlia, 5 de setembre del 1906) va ser un físic i filòsof austríac pioner de la mecànica estadística i un fervent defensor de l'existència dels àtoms.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і Ludwig Boltzmann · Veure més »
Luigi Galvani
Luigi Galvani Luigi Galvani (Bolonya, 9 de setembre de 1737 - 4 de desembre de 1798) fou un fisiòleg italià famós per les seves investigacions sobre els efectes de l'electricitat en els nervis i músculs dels animals.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і Luigi Galvani · Veure més »
Març
Març és el tercer mes de l'any al Calendari Gregorià i té 31 dies.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і Març · Veure més »
Matemàtic
Leonhard Euler (1707-1783) és àmpliament considerat un dels matemàtics més importants de la història. Representació anacrònica d'Hipàcia en el mural feminista de Gandia Un/a matemàtic/a és una persona l'àrea primària d'estudi i investigació de la qual és la matemàtica.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і Matemàtic · Veure més »
Max Born
fou un matemàtic i físic alemany, que féu importants contribucions en la física de l'estat sòlid, en l'òptica i, especialment, en el desenvolupament de la mecànica quàntica.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і Max Born · Veure més »
Max Planck
fou un físic alemany, considerat com el pare de la teoria quàntica i un dels físics més importants del, que va ser guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1918.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і Max Planck · Veure més »
Mecànica quàntica
freqüències ressonants de l'acústica). La mecànica quàntica, coneguda també com a física quàntica, química quàntica o com a teoria quàntica, és la branca de la física que estudia el comportament de la llum i de la matèria a escales microscòpiques, en què l'acció és de l'ordre de la constant de Planck.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і Mecànica quàntica · Veure més »
Michael Faraday
Michael Faraday (Newington Butts, 22 de setembre de 1791 - Palau de Hampton Court, Surrey, 25 d'agost de 1867), va ser un científic anglès (físic i químic) que va contribuir especialment en els camps de l'electroquímica i l'electromagnetisme.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і Michael Faraday · Veure més »
Model atòmic de Thomson
Model atòmic de Thomson El model atòmic de Thomson és un model d'àtom que proposà el físic anglès Joseph J. Thomson el 1904 per descriure l'estructura dels àtoms arrel del seu descobriment de l'electró.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і Model atòmic de Thomson · Veure més »
Neutrí
El neutrí és una partícula elemental sense càrrega elèctrica i sense càrrega de color que tenen una massa molt petita i un espín 1/2.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і Neutrí · Veure més »
Niels Bohr
fou un físic danès, guardonat amb el Premi Nobel de Física el 1922, un dels «pares» de la teoria quàntica.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і Niels Bohr · Veure més »
Nitrogen
El nitrogen o azot és l'element químic de símbol N, nombre atòmic 7 i massa atòmica 14,00674 u.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і Nitrogen · Veure més »
Nombre enter
Els nombres enters són els que designen quantitats no fraccionables en parts més petites que la unitat.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і Nombre enter · Veure més »
Nucli atòmic
Model d'un nucli atòmic amb els protons en vermell i els neutrons en blau El nucli atòmic és la part central de l'àtom que conté la major part de la matèria que el forma però que, tanmateix, n'ocupa un volum relativament molt petit.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і Nucli atòmic · Veure més »
Orbital atòmic
Representació dels orbitals 1''s,'' 2''s'' i 3''s'' en funció del radi en una dimensió (a baix) i en dues dimensions (a dalt). Un orbital atòmic és cadascuna de les funcions d'ona, solució de l’equació de Schrödinger, que descriuen l’estat estacionari d’un electró que forma part d’un àtom.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і Orbital atòmic · Veure més »
Orbital molecular
Orbital molecular σ enllaçant de la molècula d'hidrogen, H₂ Orbital molecular σ* antienllaçant de la molècula d'hidrogen, H₂ S'anomena orbital molecular a cadascuna de les funcions d'ona, solució de l'equació de Schrödinger, associades a un electró que forma part d'una molècula.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і Orbital molecular · Veure més »
Otto Stern
Placa commemorativa en honor d'Otto Stern a la Universitat d'Hamburg Otto Stern (Żory, Alemanya, 1888 - Berkeley, EUA, 1969) fou un físic i professor universitari alemany, nacionalitzat nord-americà, guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1943.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і Otto Stern · Veure més »
Partícula α
Emissió d'una partícula α. Una partícula α és un nucli atòmic constituït per dos protons i dos neutrons, lligats per la força nuclear forta, que s'emet a gran velocitat en la desintegració radioactiva de núclids generalment pesants, com el radi, el tori, l'urani o el plutoni.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і Partícula α · Veure més »
Partícula β
Desintegració β Una partícula β és un electró o un positró que s'emet en un succés radioactiu a gran velocitat.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і Partícula β · Veure més »
Pascual Jordan
fou un físic teòric i matemàtic que va fer contribucions significatives a la mecànica quàntica i la teoria quàntica de camps.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і Pascual Jordan · Veure més »
Paul Adrien Maurice Dirac
fou un enginyer, matemàtic i professor britanicosuís, guardonat el 1933 amb el Premi Nobel de Física.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і Paul Adrien Maurice Dirac · Veure més »
Peter Higgs
Peter Ware Higgs FRS (Newcastle upon Tyne, 29 de maig de 1929) és un físic anglès, conegut per la seva explicació del mecanisme de ruptura de la simetria en la teoria electrofeble en els anys 60, explicant l'origen de la massa de les partícules elementals en general i dels bosons W i Z particularment.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і Peter Higgs · Veure més »
Pila voltaica
Esquema d'una pila voltaica: Un element (1) format per un disc de coure (2) i un altre de zinc (6) separats per un disc de cartró (5) impregnat d'una solució salina. La diferència de potencial s'estableix entre l'extrem negatiu (3) i el positiu (4). Imatge d'un prototip de pila voltaica La pila voltaica fou la primera bateria elèctrica moderna, va ser inventada per Alessandro Volta el 1800.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і Pila voltaica · Veure més »
Positró
El positró o antielectró és l'antipartícula de l'electró, un leptó amb igual massa i espín que l'electró, però amb càrrega elèctrica oposada (positiva en comptes de negativa).
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і Positró · Veure més »
Principi d'exclusió de Pauli
nombres quàntics En mecànica quàntica, el principi d'exclusió de Pauli estableix que dues o més partícules idèntiques amb espins mig enters (és a dir, fermions) no poden ocupar el mateix estat quàntic dins d'un sistema quàntic simultàniament.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і Principi d'exclusió de Pauli · Veure més »
Principi d'incertesa de Heisenberg
Gràfic del principi d'incertesa de Heisenberg El principi d'incertesa de Heisenberg o, més correctament, principi d'indeterminació de Heisenberg postula que no es pot saber, alhora i amb total precisió, el valor de certs objectes observables, com per exemple la posició i el moment d'una partícula.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і Principi d'incertesa de Heisenberg · Veure més »
Proti
El proti, o ¹H, és un àtom de l'element hidrogen.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і Proti · Veure més »
Quantitat de moviment
La quantitat de moviment o moment lineal (p) d'un cos és el producte de la seva massa per la seva velocitat mesurades en un determinat sistema de referència.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і Quantitat de moviment · Veure més »
Quàntum
En física, el terme quàntum (en plural, quanta) s'utilitza per a referir-se a una unitat elemental i indivisible.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і Quàntum · Veure més »
Química quàntica
La química quàntica és una branca de la química teòrica, que es basa a aplicar tant la mecànica quàntica com la teoria quàntica de camps per tal de resoldre problemes en l'àmbit de la química.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і Química quàntica · Veure més »
Radiació electromagnètica
La radiació electromagnètica és un conjunt d'ones electromagnètiques que es propaguen a l'espai amb un component elèctric i un component magnètic.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і Radiació electromagnètica · Veure més »
Radiació gamma
La radiació gamma (que es representa amb la lletra grega γ) és una forma de radiació electromagnètica,la més energètica de l'espectre electromagnètic, és a dir, es tracta dels fotons de longitud d'ona més curta, o dit d'una altra manera dels fotons de freqüència més alta.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і Radiació gamma · Veure més »
Radioactivitat
Símbol internacional del perill de radioactivitat La radioactivitat (anomenada també desintegració nuclear o desintegració radioactiva) és un procés físic pel qual certes substàncies amb nuclis atòmics inestables, anomenats radionúclids, es transformen espontàniament en núclids diferents perdent energia en forma de raigs de partícules, de vegades acompanyats de raigs d'ones electromagnètiques, per tal d'assolir uns nuclis atòmics més estables i de menor massa, ja que al procés perden part d'ella per desintegració.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і Radioactivitat · Veure més »
Raigs catòdics
Els raigs catòdics, descoberts per Johann Wilhelm Hittorf el 1869, són un feix d'electrons emès per un càtode i accelerat per un camp elèctric.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і Raigs catòdics · Veure més »
Regla d'Abegg
En química la regla d'Abegg estableix que la diferència entre el màxim i el mínim número d'oxidació d'un element químic és freqüentment vuit.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і Regla d'Abegg · Veure més »
Regla de Hund
De les configuracions electròniques representades només és correcta la e perquè compleix la regla de Hund. La regla de Hund o de màxima multiplicitat, estableix que tots els orbitals d'un mateix nivell energètic han d'ésser ocupats per un electró abans que un d'ells pugui ésser ocupat per un doblet electrònic.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і Regla de Hund · Veure més »
Regla de l'octet
Estructures de Lewis d'alguns elements amb la representació dels electrons de la capa de valència i dos composts on l'O compleix la regla de l'octet La regla de l'octet fou enunciada pel químic nord-americà Gilbert Newton Lewis (1875-1946) l'any 1916 i diu: Els gasos nobles (He, Ne, Ar, Kr, Xe, Rn) estan ubicats a l'extrem dret de la taula periòdica i són inerts, o sigui que és molt difícil que reaccionin amb un altre element.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і Regla de l'octet · Veure més »
Relativitat especial
Albert Einstein 1921 La Teoria especial de la relativitat (coneguda també com a relativitat especial, relativitat restringida o RE), va ser publicada per Albert Einstein el 1905,Albert Einstein (1905).
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і Relativitat especial · Veure més »
Resistència elèctrica (propietat)
La resistència elèctrica és una mesura del grau d'oposició que presenta un objecte al pas del corrent elèctric.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і Resistència elèctrica (propietat) · Veure més »
Ressonància (química)
Estructures ressonants del naftalèLa ressonància és una propietat que tenen unes certes substàncies de no poder ser representades per una única fórmula d'estructura de tipus convencional que sigui capaç de definir-ne les propietats d'una forma característica.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і Ressonància (química) · Veure més »
Ressonància mecànica
La ressonància és un fenomen que es produeix quan un cos capaç de vibrar és sotmès a l'acció d'una força periòdica, el període de vibració coincideix amb el període d'oscil·lació característic d'aquest cos.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і Ressonància mecànica · Veure més »
Richard Abegg
Richard Abegg (Danzig (Gdańsk), 9 de gener del 1869 - Kröslin, 3 d'abril del 1910) va ser un químic alemany.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і Richard Abegg · Veure més »
Richard Feynman
fou un físic nord-americà, considerat com un dels més importants del.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і Richard Feynman · Veure més »
Robert Andrews Millikan
Robert Andrews Millikan (Morrison, Illinois, 1868 - San Marino, Califòrnia, 1953) fou un físic i professor universitari nord-americà que va guanyar el Premi Nobel de Física l'any 1923 pel seu treball per a determinar el valor de la càrrega de l'electró i l'efecte fotoelèctric.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і Robert Andrews Millikan · Veure més »
Robert S. Mulliken
Robert Sanderson Mulliken (Newburyport, EUA 1896 - Arlington 1986) fou un físic, químic i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1966.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і Robert S. Mulliken · Veure més »
Sèries de Balmer
ultraviolades, ja que tenen una longitud d'ona inferior a 400nm. En física atòmica les sèries de Balmer o línies de Balmer és la designació d'un conjunt de sis sèries anomenades de manera diferent que descriuen les emissions de línies espectrals de l'àtom d'hidrogen.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і Sèries de Balmer · Veure més »
Sheldon Lee Glashow
Sheldon Lee Glashow (Nova York, EUA, 5 de desembre de 1932) és un físic i catedràtic estatunidenc guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1979.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і Sheldon Lee Glashow · Veure més »
Sin-Itiro Tomonaga
Sin-Itiro Tomonaga o Shinichirō Tomonaga (朝永 振一郎, Tomonaga Shin'ichirō) (Tòquio, Japó 1906 - íd. 1979) fou un físic japonès guardonat amb el Premi Nobel de Física de 1965 juntament amb Richard Feynman i Julian Schwinger pel seu treball en electrodinàmica quàntica.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і Sin-Itiro Tomonaga · Veure més »
Steven Weinberg
va ser un físic i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1979.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і Steven Weinberg · Veure més »
Temperatura
Simulació de la vibració tèrmica d'un segment d'una proteïna, l'amplitud de la vibració s'incrementa amb la temperatura. La temperatura és una magnitud física variable de la matèria que expressa quantitativament les nocions comunes de calor i fred.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і Temperatura · Veure més »
Teoria d'enllaç de valència
Formació d'un enllaç simple Cl-Cl mitjançant la compartició de dos electrons aportats un per cada àtom de clor, segons Lewis La teoria d'enllaç de valència (TEV) és una de les dues teories bàsiques, juntament amb la teoria dels orbitals moleculars (TOM) que empren la mecànica quàntica per descriure l'enllaç covalent.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і Teoria d'enllaç de valència · Veure més »
Teoria quàntica de camps
La teoria quàntica de camps (sovint abreujat TQC o QFT per Quantum Field Theory) és l'aplicació de la mecànica quàntica al concepte físic de camp (com per exemple el camp electromagnètic), així com a les interaccions dels camps amb la matèria.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і Teoria quàntica de camps · Veure més »
Thomas Young
Thomas Young (Milverton, 13 de juny de 1773 - Londres, 10 de maig de 1829), fou un científic anglès, que destacà en els camps de la física i la lingüística.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і Thomas Young · Veure més »
València (química)
En química, la valència d'un element és la mesura de la seva capacitat de combinació amb altres àtoms quan forma compostos químics o molècules.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і València (química) · Veure més »
Walter Heitler
Heinrich Walter Heitler (Karlsruhe, 2 de gener de 1904 - Zúric, 15 de novembre de 1981) fou un físic alemany que va realitzar contribucions a l'electrodinàmica quàntica i la teoria quàntica de camps.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і Walter Heitler · Veure més »
Walther Gerlach
Placa commemorant a Frankfurt l'experiment de Stern-Gerlach. Gerlach figura a la dreta Walther Gerlach (1 agost 1889, Biebrich del Rhin, Imperi Alemany - 10 agost 1979, Múnic, Alemanya Federal) fou un físic alemany conegut pel seu treball amb Otto Stern sobre les deflacions d'àtoms en camps magnètics no homogenis, conegut com a experiment de Stern-Gerlach.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і Walther Gerlach · Veure més »
Werner Heisenberg
fou un físic alemany guardonat l'any 1932 amb el Premi Nobel de Física pels seus treballs sobre mecànica quàntica.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і Werner Heisenberg · Veure més »
William Crookes
Sir William Crookes OM FRS (Londres, 17 de juny de 1832 - Londres, 4 d'abril de 1919) fou un químic anglès i un dels científics més importants en l'Europa del, tant en el camp de la física com en el de la química.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і William Crookes · Veure més »
Wolfgang Pauli
Wolfgang Ernst Pauli (Viena, Àustria 1900 - Zúric, Suïssa 1958) fou un físic austríac, posteriorment nacionalitzat suís i finalment estatunidenc.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і Wolfgang Pauli · Veure més »
1771
Sense descripció.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і 1771 · Veure més »
1800
;Països Catalans.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і 1800 · Veure més »
1838
centralització de totes les seques d'Espanya a la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre);Països catalans.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і 1838 · Veure més »
1839
;Països Catalans.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і 1839 · Veure més »
1852
El 1852 (MDCCCLII) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari gregorià i un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і 1852 · Veure més »
1859
;Països Catalans.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і 1859 · Veure més »
1860
;Països Catalans.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і 1860 · Veure més »
1877
; Països Catalans.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і 1877 · Veure més »
1879
199x199px;Països Catalans.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і 1879 · Veure més »
1885
Font de Sant Roc de la plaça de les Coromines de la Pobla de Lillet;Països Catalans.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і 1885 · Veure més »
1888
;Països Catalans.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і 1888 · Veure més »
1891
;Països Catalans.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і 1891 · Veure més »
1892
Llinda amb data a l'Eixample de Barcelona.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і 1892 · Veure més »
1896
;Països Catalans.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і 1896 · Veure més »
1897
barceloní del Fort Pienc.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і 1897 · Veure més »
1900
;Països Catalans.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і 1900 · Veure més »
1902
;Països Catalans.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і 1902 · Veure més »
1904
;Països Catalans.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і 1904 · Veure més »
1905
Cartell de l'Exposició Universal de Lieja el 1905.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і 1905 · Veure més »
1907
;Països Catalans.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і 1907 · Veure més »
1912
;Països Catalans.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і 1912 · Veure més »
1913
;Països Catalans.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і 1913 · Veure més »
1916
;Països Catalans.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і 1916 · Veure més »
1919
1919 (MCMXIX) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimecres.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і 1919 · Veure més »
1922
;Països Catalans.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і 1922 · Veure més »
1923
;Països Catalans.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і 1923 · Veure més »
1924
;Països Catalans.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і 1924 · Veure més »
1925
''Far a Groix'' de Paul Signac (1925).
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і 1925 · Veure més »
1926
;Països Catalans.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і 1926 · Veure més »
1927
;Països Catalans.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і 1927 · Veure més »
1928
Enderroc de les Quatre Columnes. Placa de la casa de la vila de Santa Pau Terrassa, Can Vinyals, al carrer Major, el 1928;Països Catalans.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і 1928 · Veure més »
1929
Exposició Internacional de 1929, a Barcelona Finalitza la reforma de l'Estació de França de Barcelona fou una de les principals estacions ferroviàries fins a la construcció de l'Estació de Sants;Països Catalans.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і 1929 · Veure més »
1930
;Països Catalans.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і 1930 · Veure més »
1931
;Països Catalans.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і 1931 · Veure més »
1932
;Països Catalans.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і 1932 · Veure més »
1938
;Països Catalans.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і 1938 · Veure més »
1951
1951 (MCMLI) fon un any començat en dilluns, corresponent a l'any 1400 del calendari armeni.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і 1951 · Veure més »
1975
1975 (MCMLXXV) fou un any normal del calendari gregorià començat en dimecres.
Nou!!: Història de la mecànica quàntica і 1975 · Veure més »
