Comunicació

360 les relacions: Abraham Bar Hiyya, Abu-Kàmil Xujà, Abu-l-Wafà Muhàmmad al-Buzajaní, Adrien-Marie Legendre, Al-Kaixí, Al-Karají, Al-Quhí, Al-Uqlidissí, Algorisme, Anatòlia, Anàlisi complexa, Anàlisi funcional, Anàlisi matemàtica, Andrew Wiles, Anglaterra, Angle, Antic Egipte, Antiga Grècia, Any sideri, Arc de meridià, Aristòtil, Arquimedes, Arrel cúbica, Arrel quadrada, Arts liberals, Aryabhata, Aryabhatiya, Astrolabi, Astronomia, Atles Català, Atzar, Augustin Louis Cauchy, Axioma de l'elecció, Axiomes de Peano, Índia, Òrganon, Évariste Galois, Àfrica, Àfrica del Nord, Àrea, Àsia, Babilònia, Bagdad, Bambús, Barcelona, Barril, Bartholomeo Pitiscus, Bhaskara II, Binomi de Newton, Blaise Pascal, ..., Brahmagupta, Brúixola, Califat, Carl Friedrich Gauß, Català, Càlcul diferencial, Càlcul infinitesimal, Càlcul numèric, Cònica, Cercle, Cilindre, Cinquè postulat d'Euclides, Civilització de la vall de l'Indus, Codi binari, Coeficient binomial, Coma flotant, Combinatòria, Companyia de Jesús, Compàs (geometria), Con, Conjectura de Poincaré, Darrer teorema de Fermat, Dècada del 1500 aC, Decimal, Derivada, Diàmetre, Dinastia Han, Dinastia Shang, Dinastia Song, Dinastia Tang, Diofant d'Alexandria, Distribució uniforme multidimensional, Domènec Francesc Joan Aragó, Dos, Duplicació del cub, Edat mitjana, Egipte, El·lipse, Elements d'Euclides, Els nou capítols de les arts matemàtiques, Equació, Equació de Pell, Equació de quart grau, Equació de segon grau, Equació de tercer grau, Equació diferencial, Equació lineal, Eratòstenes, Escòcia, Escriptura cuneïforme, Estadística, Euclides, Eudox de Cnidos, Europa, Física, Fórmula de Brahmagupta, Ferran Sunyer i Balaguer, Florian Cajori, Fracció, Fracció unitària, Fractal, França, François Viète, Francesc Santcliment, Funció, Funció exponencial, Funció trigonomètrica, Galileo Galilei, Geometria, Geometria algebraica, Geometria analítica, Geometria no euclidiana, Georg Friedrich Bernhard Riemann, Girolamo Cardano, Gottfried Wilhelm Leibniz, Gramàtica, Gravetat, Grècia, Grec antic, Grigori Perelman, Hebreu, Hipòtesi del continu, Història de l'Índia, Història de la ciència, Història del nombre π, Identitat d'Euler, Identitat de Brahmagupta-Fibonacci, Imperi Màuria, Imperi Otomà, Imperi Romà, Impremta, Incògnita, Infinit, Institut d'Estudis Catalans, Integració, Iraq, Isaac Newton, Islam, Italià, Itàlia, Jainisme, Júpiter (planeta), Jean-Pierre Serre, Johann Bernoulli, Johannes Kepler, John Napier, Josep Chaix Isniel, Joseph Louis Lagrange, Karl Weierstrass, Kenneth Appel, Kurt Gödel, Lògica, Lògica matemàtica, Leonardo de Pisa, Leonhard Euler, Lingüista, Llatí, Llei de la gravitació universal, Llei de reciprocitat quadràtica, Lleis de Kepler, Llenguatge de programació, Llenguatge formal, Llibre, Lluís Antoni Santaló i Sors, Lodovico Ferrari, Logaritme, Madhava de Sangamagrama, Magna Grècia, Mallorca, Mar Mediterrània, Matemàtiques, Matemàtiques a l'islam medieval, Matriu (matemàtiques), Màquina de Turing, Mètode d'exhaustió, Mètode iteratiu, Mètodes infinitesimals, Mecànica, Medalla Fields, Megàlit, Meridià, Mesopotàmia, Mil·lenni III aC, Mil·lenni V aC, Mitjana aritmètica, Mitjana geomètrica, Mitjana harmònica, Model heliocèntric, Muhàmmad ibn Mussa al-Khwarazmí, Nassir-ad-Din at-Tussí, Nicolas Bourbaki, Nicolau Copèrnic, Niels Henrik Abel, Nikolai Lobatxevski, Nil, Nombre compost, Nombre decimal, Nombre e, Nombre infinit, Nombre irracional, Nombre π, Nombre negatiu, Nombre perfecte, Nombre primer, Nombre racional, Notació posicional, Numeració aràbiga, Numeració romana, Occitània, Omar Khayyam, Ordinador, Orient Pròxim, Os d'Ishango, Països Catalans, Pakistan, Paleolític mitjà, Paleolític superior, Paleontologia, Paolo Ruffini, Papir de Moscou, Papir de Rhind, Papirs de Berlín, Paul Joseph Cohen, Pànini, Pèrsia, Península Ibèrica, Període hel·lenístic, Permutació, Pierre de Fermat, Pierre François André Méchain, Pierre-Simon Laplace, Pingala, Pirineus, Pitagòrics, Pitàgores, Plimpton 322, Plutarc de Queronea, Prehistòria, Premi Abel, Prisma (geometria), Procle, Progressió aritmètica, Proporcionalitat, Qin Shi Huangdi, Quadrat (àlgebra), Quadratura del cercle, Quadrívium, Quaternió, Ramon Llull, Recursivitat, Regiomontanus, Regla de tres, Regle, Regne Mitjà d'Egipte, Renaixement, René Descartes, República Democràtica del Congo, Robert de Ketton, Samàwal al-Maghribí, Sànscrit, Sèrie (matemàtiques), Sèrie de Taylor, Sèrie geomètrica, Sèrie trigonomètrica, Scipione del Ferro, Secció àuria, Sedàs d'Eratòstenes, Segle II, Segle III aC, Segle IV aC, Segle XVIII, Silvestre II, Simetria, Siracusa, Sistema d'equacions lineals, Sistema de numeració, Sistema dinàmic, Sistema sexagesimal, Societat Americana de Matemàtiques, Societat Balear de Matemàtiques SBM-XEIX, Societat Catalana de Matemàtiques, Societat Matemàtica de Londres, Successió de Fibonacci, Sud-àfrica, Sulba Sutra, Suma de la Art d'Arismètica, Sumeris, Tales de Milet, Temps, Teorema de Brahmagupta, Teorema de Pitàgores, Teorema de Rolle, Teorema del valor mitjà, Teorema dels quatre colors, Teorema fonamental de l'àlgebra, Teorema xinès del residu, Teoria de categories, Teoria de conjunts, Teoria de grups, Teoria de la probabilitat, Teoria de nombres, Terna pitagòrica, Test de convergència, Thàbit ibn Qurra, Topografia, Topologia, Topologia algebraica, Treviso, Triangle, Triangle de Tartaglia, Trigonometria, Trigonometria esfèrica, Trisecció de l'angle, Tronc (geometria), Tycho Brahe, U (nombre), Varietat diferenciable, William Rowan Hamilton, Xina, Xu Yue, Yijing, Zero, ZFC, Zu Chongzhi, 1003, 1070, 1116, 1136, 1232, 1316, 1375, 1381, 1482, 1510, 1543, 1864, 1865, 1872, 1884, 1888, 190, 1931, 200, 2000, 2005, 400, 499, 766, 770, 950. Ampliar l'índex (310 més) » « Shrink índex

Abraham Bar Hiyya

Abraam bar Hiia (també Abraham Bar Hiyya o Abraham Iudaeus Savasorda) (Barcelona, 1065-70 - 1136), conegut vulgarment com a Savasorda, corrupció del nom àrab Sàhib aix-Xurta (‘Cap de la Guàrdia’), fou un matemàtic, astròleg-astrònom i filòsof hebreu català.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Abraham Bar Hiyya · Veure més »

Abu-Kàmil Xujà

Abu-Kàmil Xujà ibn Àslam ibn Muhàmmad ibn Xujà al-Hàssib al-Misrí (vers 850 - vers 930), més conegut simplement com a Abu-Kàmil Xujà o com al-Hàssib al-Misrí, literalment «el Calculador Egipci» —en àrab أبو كامل شجاع بن أسلمبن محمد بن شجاع الحاسب المصري, Abū Kāmil Xujāʿ b.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Abu-Kàmil Xujà · Veure més »

Abu-l-Wafà Muhàmmad al-Buzajaní

Abu-l-Wafà Muhàmmad al-Buzajaní, de nom complet Abu-l-Wafà Muhàmmad ibn Muhàmmad ibn Yahya ibn Ismaïl ibn al-Abbàs al-Buzajaní (Buzhgan, 10 de juny del 940 - Bagdad, juliol del 998), fou un gran matemàtic àrab d'origen persa, nascut a Buzajan, al Kuhistan.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Abu-l-Wafà Muhàmmad al-Buzajaní · Veure més »

Adrien-Marie Legendre

Adrien-Marie Legendre, (1752-1833), fou un matemàtic francès conegut, sobretot, pels seus treballs sobre integrals el·líptiques i sobre teoria de nombres.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Adrien-Marie Legendre · Veure més »

Al-Kaixí

Ghiyath-ad-Din Jamxid ibn Massud ibn Mahmud al-Kaixí o al-Kaixaní, més conegut simplement com al-Kaixí o al-Kaixaní (Kaixan, cap al 1380 - Samarcanda, 1429), va ser un matemàtic i astrònom persa.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Al-Kaixí · Veure més »

Al-Karají

Abu-Bakr ibn Muhammad ibn al-Hussayn (o al-Hàssan) al-Karají (o al-Karkhí), més conegut simplement com al-Karají (Karaj o Bagdad, 13 d'abril de 953 - ?, 1029), fou un matemàtic àrab de finals del i començaments del.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Al-Karají · Veure més »

Al-Quhí

Abu-Sahl Wàyjan ibn Rústam al-Quhí o, més senzillament, Abu-Sahl al-Quhí o al-Quhí, va ser un matemàtic i astrònom persa del.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Al-Quhí · Veure més »

Al-Uqlidissí

Abu-l-Hàssan Àhmad ibn Ibrahim al-Uqlidissí, més conegut simplement com a al-Uqlidissí (vers 920-vers 980) va ser un matemàtic àrab del.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Al-Uqlidissí · Veure més »

Algorisme

nombres primers Un algorisme (o, alternativament, algoritme) és un conjunt finit d'instruccions o passos que serveixen per a executar una tasca o resoldre un problema.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Algorisme · Veure més »

Anatòlia

miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Anatòlia · Veure més »

Anàlisi complexa

Lanàlisi complexa és la branca de les matemàtiques que investiga les funcions de nombres complexos, i que es fonamenta en conceptes bàsics de funció, límit, continuïtat, derivada i integral, i és d'una gran utilitat pràctica en moltes branques de la física com per exemple la hidrodinàmica.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Anàlisi complexa · Veure més »

Anàlisi funcional

Lanàlisi funcional és la branca de les matemàtiques, i específicament de l'anàlisi, que tracta de l'estudi d'espais de funcions.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Anàlisi funcional · Veure més »

Anàlisi matemàtica

convergència, la teoria de la mesura, la geometria i la teoria de la probabilitat i l'estadística Lanàlisi matemàtica, o simplement anàlisi (del grec ανάλυσις análysis, 'solució', ἀναλύειν analýein, 'resoldre'), és la branca de les matemàtiques que té per objecte l'estudi de les relacions de dependència d'una variable respecte d'una altra, és a dir, de les funcions.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Anàlisi matemàtica · Veure més »

Andrew Wiles

Sir Andrew John Wiles (Cambridge, Anglaterra, 11 d'abril de 1953) és un matemàtic britànic.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Andrew Wiles · Veure més »

Anglaterra

Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Anglaterra · Veure més »

Angle

∠, el símbol Unicode per a l'angle és l''''U+2220''' En geometria, un angle és una figura geomètrica formada per dues semirectes d'origen comú (el vèrtex de l'angle).

Nou!!: Història de les matemàtiques і Angle · Veure més »

Antic Egipte

Les piràmides de Gizeh es troben entre els símbols més coneguts de la civilització de l'antic Egipte. Lantic Egipte fou una civilització del nord-est d'Àfrica que es desenvolupà al voltant del curs mitjà i inferior del riu Nil, en el territori que avui en dia correspon a Egipte i el nord del Sudan.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Antic Egipte · Veure més »

Antiga Grècia

Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Antiga Grècia · Veure més »

Any sideri

Un any sideri és el temps que la Terra triga a fer un gir exacte, és a dir, 360°: un any sideri comença en el moment en què el Sol, la Terra i un estel llunyà estan en línia recta, i acaba quan -després de fer una volta al Sol- els mateixos tres astres tornen a estar alineats.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Any sideri · Veure més »

Arc de meridià

En geodèsia, el mesurament d'un arc meridià és una determinació molt precisa de la distància entre dos punts amb la mateixa longitud.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Arc de meridià · Veure més »

Aristòtil

Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Aristòtil · Veure més »

Arquimedes

Arquimedes (Archimedes; Siracusa, -) va ser un matemàtic, astrònom, filòsof, físic i enginyer de l'antiga Grècia.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Arquimedes · Veure més »

Arrel cúbica

arxiudata.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Arrel cúbica · Veure més »

Arrel quadrada

Sense descripció.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Arrel quadrada · Veure més »

Arts liberals

XII. L'expressió arts liberals fa referència a les arts conreades per "homes lliures" en oposició a les "arts vulgars", aquesta dicotomia és heretada de l'antiguitat clàssica i es manté durant l'edat mitjana, però aleshores s'oposava a les arts mecàniques.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Arts liberals · Veure més »

Aryabhata

Aryabhata va ser un matemàtic i astrònom indi, del segle V dC.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Aryabhata · Veure més »

Aryabhatiya

Aryabhatiya (IAST: Āryabhaṭīya) o Aryabhatiyam (IAST: Āryabhaṭīyaṃ), un tractat astronòmic en sànscrit, és el magnum opus i l'únic treball supervivent conegut del matemàtic indi del segle V Aryabhata.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Aryabhatiya · Veure més »

Astrolabi

vora Lastrolabi planisfèric, usualment anomenat astrolabi, és un instrument astronòmic de mesura i càlcul analògic que reprodueix sobre un disc el moviment aparent de l'esfera celeste entorn de la Terra.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Astrolabi · Veure més »

Astronomia

Mosaic gegant del telescopi espacial Hubble de la nebulosa del Cranc, un romanent de supernova La Via Làctia vista des de l'Observatori de La Silla L'astronomia és la ciència natural que estudia els cossos i fenòmens celestes i en descriu l'origen i l'evolució mitjançant les matemàtiques, la física i la química.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Astronomia · Veure més »

Atles Català

LAtles català (1375) és el mapa cartogràfic català més important de l'edat mitjana, atribuït al jueu mallorquí Cresques Abraham (1325-1387).

Nou!!: Història de les matemàtiques і Atles Català · Veure més »

Atzar

Un mapa de bits generat de forma pseudoaleatòria Latzar és un conjunt de causes no conegudes amb el resultat d'un efecte imprevisible, que no està regit per les lleis de la natura ni per la voluntat humana conscient.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Atzar · Veure més »

Augustin Louis Cauchy

,() fou un matemàtic francès, conegut per haver estat el gran sistematitzador del càlcul.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Augustin Louis Cauchy · Veure més »

Axioma de l'elecció

L'axioma de l'elecció (AE) és un axioma de la teoria de conjunts.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Axioma de l'elecció · Veure més »

Axiomes de Peano

Els axiomes de Peano (o postulats de Peano) són un conjunt d'axiomes de segon ordre que defineixen de manera exacta la teoria dels nombres naturals.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Axiomes de Peano · Veure més »

Índia

LÍndia (Bhārat), oficialment la República de l'Índia (Bhārat Gaṇarājya), és un estat del sud de l'Àsia.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Índia · Veure més »

Òrganon

Òrganon (del grec Ὄργανον) és el nom amb què són coneguts els tractats de lògica d'Aristòtil.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Òrganon · Veure més »

Évariste Galois

Évariste Galois (25 d'octubre de 1811 - 31 de maig de 1832) va ser un matemàtic francès nat a Bourg-la-Reine.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Évariste Galois · Veure més »

Àfrica

LÀfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Àfrica · Veure més »

Àfrica del Nord

miniatura L'Àfrica del Nord és una regió del continent africà que habitualment es considera que inclou els estats i territoris següents.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Àfrica del Nord · Veure més »

Àrea

quadrats. Làrea és una quantitat que expressa l'extensió d'una superfície o forma de dues dimensions al pla.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Àrea · Veure més »

Àsia

LÀsia és un continent situat a l'hemisferi nord que forma la part oriental del supercontinent d'Euràsia.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Àsia · Veure més »

Babilònia

Babilònia era un antic estat de Mesopotàmia (actualment l'Iraq).

Nou!!: Història de les matemàtiques і Babilònia · Veure més »

Bagdad

Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Bagdad · Veure més »

Bambús

Els bambús, canyes americanes o canyes d'Amèrica són les plantes que formen la tribu Bambuseae de la família de les poàcies.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Bambús · Veure més »

Barcelona

Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Barcelona · Veure més »

Barril

* Barril o bota (recipient), recipient fet de fusta destinat a contenir begudes alcohòliques en general vins de criança i destil·lats.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Barril · Veure més »

Bartholomeo Pitiscus

Bartholomeo Pitiscus (Grünberg, Silèsia (avui Zielona Góra, Polònia) 24 d'agost de 1561 - Heidelberg, Alemanya, 2 de juliol de 1613) va ser un matemàtic i teòleg alemany del, conegut per ser el primer matemàtic a emprar la paraula trigonometria.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Bartholomeo Pitiscus · Veure més »

Bhaskara II

Bhaskara II, també conegut com a Bhaskaracharya (Bhaskara el professor), va ser un matemàtic indi, del.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Bhaskara II · Veure més »

Binomi de Newton

Visualització de l'expansió fins a la quarta potència del binomi El Binomi de Newton o teorema del binomi és una fórmula que serveix per a calcular la potència n d'un binomi (a+b).

Nou!!: Història de les matemàtiques і Binomi de Newton · Veure més »

Blaise Pascal

fou un filòsof, matemàtic, físic, inventor, escriptor, moralista, místic i teòleg occità, considerat un dels personatges més brillants de la saviesa occidental i probablement l'únic que ocupa llocs de primera línia en els manuals de totes les disciplines que conreà.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Blaise Pascal · Veure més »

Brahmagupta

Brahmagupta (ब्रह्मगुप्त) (598-668) va ser un matemàtic i astrònom indi, del que va escriure dos importants treballs de matemàtiques i astronomia: el Brahma Sphuta Siddhanta, un tractat teòric escrit el 628, i el Khanda Khadyaka, un text d'orientació més pràctica.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Brahmagupta · Veure més »

Brúixola

Brúixola magnètica esportiva. Brúixoles modernes. La brúixola (o búixola o compàs) és un instrument que serveix per a l'orientació geogràfica mitjançant una agulla que assenyala aproximadament la direcció nord-sud, i est-oest i que es basa en les propietats de les agulles magnetitzades.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Brúixola · Veure més »

Califat

200x200px El terme califat fa referència al primer sistema de govern establert en l'islam i va representar la unitat entorn del líder de l'''umma'' (comunitat musulmana).

Nou!!: Història de les matemàtiques і Califat · Veure més »

Carl Friedrich Gauß

Johann Carl Friedrich Gauss (ˈɡaʊs; Gauß, Carolus Fridericus Gauss) (Braunschweig, Regne de Braunschweig-Wolfenbüttel, 30 d'abril del 1777 - Göttingen, Regne de Hannover, 23 de febrer del 1855), fou un matemàtic i científic alemany que feu descobertes significatives en molts camps, incloent-hi la teoria de nombres, l'estadística, l'anàlisi, la geometria diferencial, la geodèsia, l'electroestàtica, l'astronomia i l'òptica.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Carl Friedrich Gauß · Veure més »

Català

El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).

Nou!!: Història de les matemàtiques і Català · Veure més »

Càlcul diferencial

El càlcul diferencial és una branca de les matemàtiques que estudia com canvien les funcions quan les seves variables canvien.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Càlcul diferencial · Veure més »

Càlcul infinitesimal

El càlcul infinitesimal és una branca de les matemàtiques, desenvolupada a partir de l'àlgebra i la geometria, que involucra dos conceptes complementaris: el concepte d'integral (càlcul integral) i el concepte de derivada (càlcul diferencial).

Nou!!: Història de les matemàtiques і Càlcul infinitesimal · Veure més »

Càlcul numèric

S'entén per càlcul numèric el conjunt de càlculs que es realitzen normalment en un sistema informàtic, tot i que els seus fonaments arrenquen de molt abans de l'existència d'ordinadors, amb la finalitat de simular l'evolució de fenòmens que comportin una certa complexitat.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Càlcul numèric · Veure més »

Cònica

hipèrboles (3). Tipus de seccions còniques En matemàtiques, una secció cònica (o simplement cònica) és una corba obtinguda com la intersecció de la superfície d'un con amb un pla.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Cònica · Veure més »

Cercle

Cercle arc és part d'una circumferència Un cercle és el lloc geomètric del pla que inclou els punts que estan a una distància inferior de la llargada d'un segment determinat anomenat radi respecte a un punt fix determinat anomenat centre.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Cercle · Veure més »

Cilindre

Un cilindre de radi ''r'' i altura ''h'' Model 3D d'un cilindre El terme cilindre refereix a diverses figures geomètriques segons el context.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Cilindre · Veure més »

Cinquè postulat d'Euclides

'''Cinquè postulat d'Euclides''': Les rectes, en perllongar-se s'intersequen. El postulat de les paral·leles o cinquè postulat d'Euclides en geometria, apareix al llibre d'aquest matemàtic grec, Els Elements (300 aC) La geometria euclidiana és l'estudi de la geometria que satisfà tots els axiomes d'Euclides, incloent el cinquè postulat La geometria que és independent del V postulat (és a dir, que assumeix els altres quatre primers) és coneguda com la geometria absoluta.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Cinquè postulat d'Euclides · Veure més »

Civilització de la vall de l'Indus

La civilització de la vall de l'Indus va ser una cultura desenvolupada al voltant del riu Indus cap al tercer mil·lenni aC i descoberta a partir de les troballes de l'arqueologia de mitjan.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Civilització de la vall de l'Indus · Veure més »

Codi binari

El codi binari és el sistema de codificació emprat per a la representació de textos, o processadors d'instruccions de computadora, utilitzant el sistema binari (sistema numèric de dos dígits, o bit: el "0" i el "1").

Nou!!: Història de les matemàtiques і Codi binari · Veure més »

Coeficient binomial

En matemàtiques, un coeficient binomial és qualsevol dels coeficients dels termes del polinomi que resulta de desenvolupar el binomi de Newton, és a dir del desenvolupament de (x+y)^n.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Coeficient binomial · Veure més »

Coma flotant

Coma flotant o punt flotant és un mètode de representació aproximada de nombres reals que es pot adaptar a l'ordre de magnitud del valor a representar, usualment traslladant la coma decimal - mitjançant un exponent - cap a la posició de la primera xifra significativa del valor.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Coma flotant · Veure més »

Combinatòria

La combinatòria és una branca de les matemàtiques pures que s'ocupa de l'estudi d'objectes discrets (i normalment també finits).

Nou!!: Història de les matemàtiques і Combinatòria · Veure més »

Companyia de Jesús

La Companyia de Jesús (en llatí: Societas Jesu S.J.) és un orde religiós catòlic de clergues regulars fundat el 1540 per Ignasi de Loiola, qui després va ser canonitzat com Sant Ignasi de Loiola.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Companyia de Jesús · Veure més »

Compàs (geometria)

Compàs Un compàs és un instrument de construcció geomètrica que serveix per a comparar i transportar distàncies.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Compàs (geometria) · Veure més »

Con

Con Generació d'un con sòlid per revolució. Model 3D d'un con En geometria, un con recte és un sòlid de revolució generat pel gir d'un triangle rectangle al voltant d'un dels catets.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Con · Veure més »

Conjectura de Poincaré

varietat de 3 dimensions (per exemple, la 3-esfera, és la "superfície indescriptible equivalent a una esfera en 4 dimensions"). La conjectura de Poincaré (des de la seva demostració l'any 2003 coneguda també com a Teorema de Poincaré - Perelman) és, en matemàtiques, un teorema respecte a la caracterització de l'esfera de tres dimensions o 3-esfera.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Conjectura de Poincaré · Veure més »

Darrer teorema de Fermat

El darrer teorema de Fermat, conegut actualment també com teorema de Wiles-Fermat, afirma que l'equació diofàntica no té cap solució entera per a n > 2 i essent x, y i z diferents de zero.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Darrer teorema de Fermat · Veure més »

Dècada del 1500 aC

Resum dels esdeveniments de la dècada del 1500 aC.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Dècada del 1500 aC · Veure més »

Decimal

Representació de la divisió d'un enter en deu parts iguals Un decimal és una fracció de la desena part d'un nombre enter.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Decimal · Veure més »

Derivada

pendent de la recta que és tangent a la corba. La recta de color vermell és sempre tangent a la corba blava; el seu pendent és la derivada. En càlcul infinitesimal, la derivada és una mesura de com canvia una funció en modificar el valor de les seves variables.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Derivada · Veure més »

Diàmetre

Diàmetre d'una circumferència. En geometria, donada una circumferència, cercle, el·lipse, esfera, el·lipsoide, etc., el diàmetre (del grec diairo.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Diàmetre · Veure més »

Dinastia Han

La dinastia Han (en caràcters tradicionals: 漢朝, caràcters simplificats: 汉朝, en pinyin: Hàncháo) va regnar sobre la Xina del 202 aC al 220 dC.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Dinastia Han · Veure més »

Dinastia Shang

La dinastia Shang (en xinès tradicional i simplificat: 商朝; en pinyin: Shāng Cháo, coneguda també com a dinastia Yin (en xinès tradicional i simplificat: 殷代; en pinyin: Yīn Dài), fou una dinastia reial xinesa que governà a la vall del Riu Groc a la província de Henan, al mil·lenni II aC. Tradicionalment es considera que va succeir la (possiblement mítica) dinastia Xia i fou succeïda, al seu torn per la dinastia Zhou de l'Oest. El relat clàssic dels Shang prové de textos com el Shujing, els Annals de Bambú i els Registres del Gran Historiador. L'erudició moderna data la dinastia entre els segles XVI i XI aC, amb més acord sobre la data de finalització que sobre la data d'inici. Se suposa que fou fundada per un vassall rebel, Shāng Tāng ('Tang el perfecte'), que va enderrocar la dinastia Xia que governava al nord de Shansi. La dinastia Shang és la dinastia més antiga de la història tradicional xinesa. La seva historicitat està acreditada per les troballes a la vall del Riu Groc. Les excavacions a les ruïnes de Yin Xu (prop de l'actual Anyang), que ha estat identificada com l'última capital Shang, van descobrir onze tombes reials importants i els fonaments de palaus i llocs rituals. Les principals troballes arqueològiques de la vall del riu Groc, que han confirmat l'existència dels reis Shang, són objectes rituals de bronze i, especialment, els ossos oraculars, closques de tortuga i omòplats d'animal sobre els quals escrivien prediccions oraculars. Aquests ossos tenen tres seccions: una pregunta per a l'oracle, la seva contestació i el resultat que reflectia si l'oracle tenia raó. Normalment els ossos són de bestiar, bous o micos, però mai de gats o gossos. Aquests textos escrits en els ossos són la forma més antiga que s'ha conservat d'escriptura xinesa, coneguda com a escriptura dels ossos oraculars, i han tingut un paper fonamental en les investigacions recents sobre l'origen i el desenvolupament dels caràcters xinesos. La informació que ens proporcionen ens dona una visió privilegiada de les primeres etapes de la civilització xinesa sobre diversos aspectes, com la política, l'economia, cultura, religió, geografia, astronomia, calendari, art i medicina. Sima Qian diu en les seves Memòries històriques (Shǐjì, 史记 en xinès simplificat o 史記 en xinès tradicional) que la dinastia Shong va traslladar la seva capital set vegades. L'últim i més important trasllat, a la ciutat de Yin (殷) l'any 1350 aC va portar a l'època daurada de la dinastia. De fet, aquesta etapa se l'anomena de vegades època Yin. L'emplaçament de la capital de Yin està molt a prop de l'actual ciutat d'Anyang. La civilització Shan encara estava basada en l'agricultura i la cacera i va dominar el curs mitjà del riu Groc (a Shantung i a la província moderna de Shang, existien territoris independents). En aquest període, es va desenvolupar el sistema d'escriptura. S'han trobat nombrosos objectes de bronze i molts porten inscripcions; els objectes estan molt ben treballats. La dinastia va regir sobre el nord de la Xina i els Shang van fer incursions contra els nòmades i altres veïns. La capital fou traslladada vers el 1325 aC per l'emperador Pau Ken (Pau Geng) a Yin, i per això la dinastia va agafar aquest nom. Vers el 1175 aC, el principat de Pin, al curs superior dels rius Wei i Ching, a Shensi, governat per Tan Fu, se'n va reconèixer vassall. Un successor, Wen, fou empresonat vers el 1125 aC i el seu fill Ou (Wu Wang), nomenat rei de Pin, però el fill fou lleial al pare i es va revoltar i la rebel·lió es va fer gran fins que l'emperador Zi Zhou Tsin fou enderrocat, i Wu proclamat sobirà, i fundà la dinastia Zhou (Chou), amb capital a Hao.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Dinastia Shang · Veure més »

Dinastia Song

La dinastia Song (en xinès tradicional i simplificat: 宋朝; en pinyin: Sòng Cháo) fou una dinastia que dominà el poder a la Xina entre 960 i 1279.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Dinastia Song · Veure més »

Dinastia Tang

La dinastia Tang (xinès: 唐朝, pinyin: Tángcháo) (618-907) va ser la successora de la dinastia Sui i predecessora del període de les Cinc dinasties i Deu regnes a la Xina.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Dinastia Tang · Veure més »

Diofant d'Alexandria

Diofant d'Alexandria (Diophantus, Διόφαντος) fou un matemàtic grec.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Diofant d'Alexandria · Veure més »

Distribució uniforme multidimensional

Les distribucions uniformes multidimensionals són una extensió a \mathbb^n de la distribució uniforme contínua.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Distribució uniforme multidimensional · Veure més »

Domènec Francesc Joan Aragó

Domènec Francesc Joan Aragó i Roig (en francès, Dominique François Jean Arago Roig), conegut als Països Catalans com a Francesc Aragó i internacionalment com a François Arago (Estagell, Rosselló, 26 de febrer del 1786 - París, 2 d'octubre del 1853), fou un matemàtic, físic, astrònom i polític.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Domènec Francesc Joan Aragó · Veure més »

Dos

El dos és el nombre natural que segueix l'u i precedeix el tres.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Dos · Veure més »

Duplicació del cub

La duplicació del cub (també conegut com a problema delià) és un dels tres problemes irresolubles mitjançant una construcció amb regle i compàs de la geometria grega.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Duplicació del cub · Veure més »

Edat mitjana

Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Edat mitjana · Veure més »

Egipte

Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Egipte · Veure més »

El·lipse

El·lipse El·lipse Una el·lipse és el lloc geomètric dels punts del pla per als quals és constant la suma de les distàncies a dos punts interiors fixos denominats focus, que regeixen l'excentricitat de l'el·lipse: L'equació d'una el·lipse centrada en el punt (0,0) és: on a és la semidistància de l'eix d'abscisses de l'el·lipse, mentre que b és la semidistància sobre l'eix d'ordenades.

Nou!!: Història de les matemàtiques і El·lipse · Veure més »

Elements d'Euclides

Fragment d'''Els elements'' d'Euclides, escrit en papir, trobat al jaciment d'Oxirrinco (Oxyrhynchus), Egipte Portada de la primera versió anglesa dels ''Elements'' d'Euclides Els Elements és l'obra més important escrita per Euclides.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Elements d'Euclides · Veure més »

Els nou capítols de les arts matemàtiques

Una pàgina dels ''Nou Capítols'' Els nou capítols de les arts matemàtiques, (en xinès: 九章算术, Jiu Zhang Suan Shu), és un manual pràctic de matemàtiques escrit probablement entre els segles II i I aC.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Els nou capítols de les arts matemàtiques · Veure més »

Equació

date.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Equació · Veure més »

Equació de Pell

L'equació de Pell per a ''n.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Equació de Pell · Veure més »

Equació de quart grau

Una equació de quart grau és una equació polinòmica on el grau més alt dels diversos monomis que l'integren és 4.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Equació de quart grau · Veure més »

Equació de segon grau

Equació quadràtica. 293x293px Una equació de segon grau, anomenada també equació quadràtica, és una equació polinòmica on el grau més alt dels diversos monomis que la integren és 2.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Equació de segon grau · Veure més »

Equació de tercer grau

Una equació de tercer grau és una equació polinòmica on el grau més alt dels diversos monomis que l'integren és 3.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Equació de tercer grau · Veure més »

Equació diferencial

En matemàtiques, una equació diferencial és una equació funcional entre una o diverses funcions desconegudes i les seves funcions derivades.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Equació diferencial · Veure més »

Equació lineal

Dues gràfiques d'equacions lineals amb dues variables En matemàtiques, una equació lineal és una equació que pot presentar-se en la forma on x_1, \ldots, x_n són les variables (o incògnites), i b, a_1, \ldots, a_n  són els coeficients, que sovint són nombres reals.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Equació lineal · Veure més »

Eratòstenes

Eratòstenes (Eratosthenes, Ἐρατοσθένης) va néixer a Cirene (Líbia) l'any 276 aC.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Eratòstenes · Veure més »

Escòcia

Escòcia (en scots i anglès: Scotland; en gaèlic escocès: Alba) és el més septentrional dels quatre països constituents del Regne Unit.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Escòcia · Veure més »

Escriptura cuneïforme

Lescriptura cuneïforme és un dels primers sistemes d'escriptura coneguts.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Escriptura cuneïforme · Veure més »

Estadística

lang.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Estadística · Veure més »

Euclides

Euclides (en Eucleides) fou un matemàtic de l'antiga Grècia que va viure cap al 300 aC i és conegut avui en dia com a «pare de la geometria».

Nou!!: Història de les matemàtiques і Euclides · Veure més »

Eudox de Cnidos

Eudox de Cnidos (Eudoxus), fill d'Esclines, fou un geòmetra, astrònom i metge grec, que va viure vers el 366 aC.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Eudox de Cnidos · Veure més »

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Europa · Veure més »

Física

La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Física · Veure més »

Fórmula de Brahmagupta

En geometria, la fórmula Brahmagupta troba l'àrea de qualsevol quadrilàter donades les longituds dels costats i alguns dels angles.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Fórmula de Brahmagupta · Veure més »

Ferran Sunyer i Balaguer

va ser un matemàtic autodidacte que va treballar a Catalunya des del final de la dècada dels anys trenta fins que va morir.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Ferran Sunyer i Balaguer · Veure més »

Florian Cajori

va ser un matemàtic estatunidenc, nascut a Suïssa, conegut pels seus treballs en història de les matemàtiques.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Florian Cajori · Veure més »

Fracció

Cinc vuitens de pastís de poma Una fracció (o fraccionari) (del llatí fractus, 'trencat') representa una part d'un tot o, d'una manera més general, qualsevol nombre de parts iguals.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Fracció · Veure més »

Fracció unitària

Una fracció unitària és un nombre racional escrit sota la forma d'una fracció en què el numerador és 1 i el denominador és un nombre enter positiu.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Fracció unitària · Veure més »

Fractal

Una fractal és un objecte matemàtic de gran complexitat definit per algorismes simples.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Fractal · Veure més »

França

França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Història de les matemàtiques і França · Veure més »

François Viète

va ser un matemàtic francès, potser el més rellevant del i conegut, a vegades, com el "pare de l'àlgebra moderna".

Nou!!: Història de les matemàtiques і François Viète · Veure més »

Francesc Santcliment

Francesc Santcliment (segle XV - segle XVI) va ser un matemàtic català, actiu a Barcelona com escriptor de llibres d'aritmètica del segle XV, utilitzà xifres aràbigues.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Francesc Santcliment · Veure més »

Funció

parells ordenats (''x'',''f''(''x'')). En matemàtiques, una funció és la idealització de com una quantitat variable depèn d'una altra quantitat.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Funció · Veure més »

Funció exponencial

En sentit ampli, una funció exponencial és qualsevol funció del tipus ax, una potenciació on la base a és qualsevol nombre real positiu i l'exponent x és la variable.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Funció exponencial · Veure més »

Funció trigonomètrica

Totes les funcions trigonomètriques d'un angle θ es poden construir geomètricament en termes de la circumferència goniomètrica. En matemàtiques, les funcions trigonomètriques són funcions d'un angle.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Funció trigonomètrica · Veure més »

Galileo Galilei

Galileo Galilei, AFI, conegut als països de parla catalana com a Galileu (Pisa, 15 de febrer de 1564Drake (1978, p.1). La data del naixement de Galileu es dona segons el calendari julià. El 1582 es va substituir a Itàlia i a altres països catòlics pel calendari gregorià. Llevat que s'indiqui, les dates en aquesta pàgina es donen segons el calendari gregorià. – 8 de gener de 1642) va ser un físic, matemàtic, i filòsof toscà que va tenir un paper important durant la revolució científica.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Galileo Galilei · Veure més »

Geometria

Geometria plana La geometria (del grec γεωμετρία; γη.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Geometria · Veure més »

Geometria algebraica

locus real. La geometria algebraica és una branca de les matemàtiques que combina l'àlgebra abstracta, especialment l'àlgebra commutativa, amb la geometria.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Geometria algebraica · Veure més »

Geometria analítica

La geometria analítica és la part de les matemàtiques que fa ús de l'àlgebra per descriure i analitzar figures geomètriques.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Geometria analítica · Veure més »

Geometria no euclidiana

La geometria no euclidiana es diferencia de la geometria euclidiana perquè, en aquesta mena de geometria, el cinquè postulat d'Euclides no és vàlid.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Geometria no euclidiana · Veure més »

Georg Friedrich Bernhard Riemann

va ser un matemàtic alemany que va fer profundes contribucions a l'anàlisi, la teoria dels nombres i la geometria diferencial.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Georg Friedrich Bernhard Riemann · Veure més »

Girolamo Cardano

Gerolamo Cardano, o Girolamo Cardan (Pavia, 24 de setembre de 1501 - Roma, 21 de setembre de 1576) fou un famós matemàtic del Renaixement, metge, astròleg, jugador de jocs d'atzar i filòsof.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Girolamo Cardano · Veure més »

Gottfried Wilhelm Leibniz

Gottfried Wilhelm Leibniz o Leibnitz (Leipzig, Ducat de Saxònia, Sacre Imperi, 1 de juliol de 1646 - Hannover, Ducat de Brunsvic-Lüneburg, Sacre Imperi, 14 de novembre de 1716) fou un filòsof, científic, matemàtic, lògic, diplomàtic, jurista, bibliotecari i filòleg, alemany de llinatge sòrab, que va escriure en llatí, francès i alemany.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Gottfried Wilhelm Leibniz · Veure més »

Gramàtica

Una de les primeres gramàtiques catalanes datada l'any 1676: '''''Gramatica cathalana, breu y clara: explicada ab molts exemples''','' escrita per Llorenç Cendrós La gramàtica és la ciència del llenguatge o estudi del sistema d'una llengua determinada.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Gramàtica · Veure més »

Gravetat

La gravetat és la força d'atracció mútua que experimenten dos objectes amb massa.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Gravetat · Veure més »

Grècia

Grècia (en grec modern: Ελλάδα, El·lada; en grec antic: Ἑλλάς, Hel·làs), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία El·linikí Dimokratia) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Grècia · Veure més »

Grec antic

El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).

Nou!!: Història de les matemàtiques і Grec antic · Veure més »

Grigori Perelman

, nom complet amb patronímic Grigori Iàkovlevitx Perelman, Григорий Яковлевич Перельман, és un matemàtic rus.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Grigori Perelman · Veure més »

Hebreu

Lhebreu és una llengua semítica occidental de la família lingüística afroasiàtica.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Hebreu · Veure més »

Hipòtesi del continu

En teoria de conjunts, la hipòtesi del continu (abreviada HC) és una hipòtesi, proposada per Georg Cantor, sobre la cardinalitat del conjunt dels nombres reals (denominat continu per la recta real).

Nou!!: Història de les matemàtiques і Hipòtesi del continu · Veure més »

Història de l'Índia

La història de l'Índia d'abans del 1947 és inseparable de la història del subcontinent indostànic.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Història de l'Índia · Veure més »

Història de la ciència

La història de la ciència és el conjunt d'evolucions, invents i paradigmes teòrics que han tingut lloc a la història del coneixement científic.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Història de la ciència · Veure més »

Història del nombre π

El nombre π (pi) ha estat estudiat des dels inicis de la matemàtica.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Història del nombre π · Veure més »

Identitat d'Euler

''i''π a l'element neutre 1, i afegir-hi una translació + 1. La rotació és d'angle π radians (mitja volta) respecte l'origen. L'expressió identitat d'Euler, és una fórmula matemàtica (batejada pel físic estatunidenc Richard Feynman en homenatge a Leonard Euler) que uneix de forma simple diversos camps d'aquesta disciplina.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Identitat d'Euler · Veure més »

Identitat de Brahmagupta-Fibonacci

En matemàtica, la identitat de Brahmagupta enuncia que el producte de dos nombres, cadascun dels quals és la suma de dos quadrats, també és la suma de dos quadrats.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Identitat de Brahmagupta-Fibonacci · Veure més »

Imperi Màuria

L'Imperi Màuria, o Maurya (322-185 aC), va ser un gran imperi polític i militar de l'antiga Índia creat per Chandragupta Maurya.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Imperi Màuria · Veure més »

Imperi Otomà

L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Imperi Otomà · Veure més »

Imperi Romà

L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Imperi Romà · Veure més »

Impremta

Impremta del segle XV Una impremta o premsa d'impremta és un dispositiu mecànic que permet, per mitjà de la pressió a una superfície entintada, la reproducció de textos escrits i imatges per un mitjà d'impressió com pot ser el paper, tela, pergamí o altres materials.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Impremta · Veure més »

Incògnita

En matemàtiques, una incògnita és un nombre o funció que en principi no es coneix.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Incògnita · Veure més »

Infinit

El símbol ∞ en diferents tipografies. El concepte d'infinit apareix en diverses branques de la filosofia, la matemàtica i l'astronomia, en referència a una quantitat sense límit o final, contraposat al concepte de finitud.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Infinit · Veure més »

Institut d'Estudis Catalans

LInstitut d'Estudis Catalans (IEC) és una corporació acadèmica, científica i cultural que té per objecte la recerca científica en tots els elements de la cultura catalana.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Institut d'Estudis Catalans · Veure més »

Integració

La integral definida d'una funció representa l'àrea limitada per la gràfica de la funció amb signe positiu quan la funció té valors positius i negatiu quan en té de negatius. El concepte d'integració és un concepte fonamental de les matemàtiques avançades, especialment en els camps del càlcul i de l'anàlisi matemàtica.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Integració · Veure més »

Iraq

LIraq o Irac, o el seu nom oficial República de l'Iraq, és un país majoritàriament musulmà de l'Orient Pròxim, situat al nord de la península aràbiga.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Iraq · Veure més »

Isaac Newton

Sir Isaac Newton FRS (Woolsthorpe-by-Colsterworth, Lincolnshire, Anglaterra, 25 de desembre de 1642 - Kensington, Middlesex, Regne d'Anglaterra, 20 de març de 1727)En l'època de Newton, a Europa s'utilitzaven dos calendaris: el julià («estil antic»), en regions protestantistes i ortodoxes, incloent-hi Gran Bretanya; i el gregorià («estil nou»), a l'Europa catòlica romana.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Isaac Newton · Veure més »

Islam

La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Islam · Veure més »

Italià

Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Italià · Veure més »

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Itàlia · Veure més »

Jainisme

símbol del jainisme El jainisme és una religió índia.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Jainisme · Veure més »

Júpiter (planeta)

Júpiter és el cinquè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el més gros de tots.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Júpiter (planeta) · Veure més »

Jean-Pierre Serre

Conjectura de modularitat de Serre a Luminy, el 19 de juliol de 2007 és un dels matemàtics més importants del.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Jean-Pierre Serre · Veure més »

Johann Bernoulli

Johann Bernoulli, també conegut com a Jean o John, va ser un metge i matemàtic suís conegut per ser un dels iniciadors del càlcul infinitesimal.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Johann Bernoulli · Veure més »

Johannes Kepler

Johannes Kepler (Weil der Stadt, Sacre Imperi, 27 de desembre de 1571-Ratisbona, 15 de novembre de 1630), va ser astrònom i matemàtic alemany figura clau de la revolució científica.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Johannes Kepler · Veure més »

John Napier

John Napier, baró de Merchiston (Edimburg, 1550 - 4 d'abril de 1617) va ser un matemàtic escocès, reconegut per haver descobert els logaritmes.

Nou!!: Història de les matemàtiques і John Napier · Veure més »

Josep Chaix Isniel

fou un matemàtic i astrònom valencià.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Josep Chaix Isniel · Veure més »

Joseph Louis Lagrange

Joseph Louis Lagrange (Torí, Itàlia, 25 de gener del 1736 - París, França, 10 d'abril del 1813), va ser un matemàtic, físic i astrònom italià que després va viure a Prússia i França.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Joseph Louis Lagrange · Veure més »

Karl Weierstrass

fou un matemàtic alemany, considerat el "pare de l'anàlisi matemàtica moderna".

Nou!!: Història de les matemàtiques і Karl Weierstrass · Veure més »

Kenneth Appel

va ser un matemàtic estatunidenc.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Kenneth Appel · Veure més »

Kurt Gödel

fou un matemàtic austríac-americà, un lògic profund que va desenvolupar el teorema d'incompletesa, afirmant que qualsevol sistema axiomàtic consistent prou potent per descriure l'aritmètica dels enters permet proposicions (sobre enters) que no es poden demostrar ni refutar.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Kurt Gödel · Veure més »

Lògica

Aplicació lògica La lògica és l'estudi dels sistemes de raonament que un ésser racional podria utilitzar per raonar.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Lògica · Veure més »

Lògica matemàtica

La lògica matemàtica és la disciplina inclosa en la matemàtica que estudia els sistemes formals en relació amb la manera en què aquests codifiquen els conceptes intuïtius de demostració matemàtica i computació com una part dels fonaments de la matemàtica.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Lògica matemàtica · Veure més »

Leonardo de Pisa

Leonardo de Pisa (1175 – c. 1250), també conegut com a Leonardo Pisano, Leonardo Bonacci, Leonardo Fibonacci o, de forma més comuna, simplement Fibonacci, va ser un matemàtic italià, potser un dels matemàtics amb més talent de l'edat mitjana.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Leonardo de Pisa · Veure més »

Leonhard Euler

fou un matemàtic i físic suís que va viure a Rússia i al Regne de Prússia durant la major part de la seva vida.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Leonhard Euler · Veure més »

Lingüista

Un lingüista és una persona experta, l'àrea primària d'estudi, afició i recerca de la qual és la lingüística i el funcionament del llenguatge.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Lingüista · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Llatí · Veure més »

Llei de la gravitació universal

sempre seran iguals. ''G'' és la constant de la gravitació. La llei de la gravitació universal de Newton ens diu que la força d'atracció entre dos cossos, amb masses m1 i m₂ respectivament, és proporcional al producte de les masses m1 i m₂ i inversament proporcional al quadrat de la distància que separa els dos cossos.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Llei de la gravitació universal · Veure més »

Llei de reciprocitat quadràtica

En teoria de nombres, la llei de reciprocitat quadràtica és un teorema d'aritmètica modular que dona condicions de resolubilitat d'equacions quadràtiques mòdul nombres primers.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Llei de reciprocitat quadràtica · Veure més »

Lleis de Kepler

Els temps d'òrbita totals pels planetes 1 i 2 segueixen la proporció \left(\fraca_1a_2\right)^\frac32. En astronomia, les lleis de Kepler són tres lleis científiques que descriuen el moviment dels planetes al voltant del Sol.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Lleis de Kepler · Veure més »

Llenguatge de programació

Codi font d'un programa escrit en llenguatge BASIC. Un llenguatge de programació és un llenguatge informàtic utilitzat per controlar el comportament d'una màquina, normalment un ordinador.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Llenguatge de programació · Veure més »

Llenguatge formal

teoremes. En alguns sistemes formals, però, el conjunt dels teoremes coincideix amb el de les fórmules ben formades. A matemàtiques, lògica, i ciències de la computació, un llenguatge formal és un llenguatge on els símbols primitius i regles per a unir aquests símbols estan formalment especificats.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Llenguatge formal · Veure més »

Llibre

Un llibre és una obra escrita o d'imatges impresa o manuscrita no periòdica.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Llibre · Veure més »

Lluís Antoni Santaló i Sors

Lluís Antoni Santaló i Sors (Girona, 9 d'octubre de 1911 – Buenos Aires, 22 de novembre de 2001) fou un matemàtic català de fama internacional, especialista en geometria, pioner i millor exponent de la geometria integral i també un prestigiós professor universitari, divulgador científic i expert en didàctica de les matemàtiques.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Lluís Antoni Santaló i Sors · Veure més »

Lodovico Ferrari

Lodovico Ferrari va ser un matemàtic italià, del, conegut per haver resolt l'equació quàrtica.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Lodovico Ferrari · Veure més »

Logaritme

mai l'interseca. Gràfiques de les funcions logarítmiques per a diverses bases ''b'': vermell en base ''e'', verd en base 10, i morat en base 1,7. La gràfica talla l'eix de les abscisses a ''x''.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Logaritme · Veure més »

Madhava de Sangamagrama

Madhava de Sangamagrama (en malaiàlam: സംഗമഗ്രാമ മാധവൻ) fou un matemàtic indi dels segles XIV-XV.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Madhava de Sangamagrama · Veure més »

Magna Grècia

Magna GrèciaMagna Grècia (Magna Graecia; Megálē Hellás) és el nom donat en l'antiguitat al territori ocupat pels colons grecs del sud de la península italiana i Sicília, on van fundar nombroses polis que van comerciar amb la seva metròpoli.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Magna Grècia · Veure més »

Mallorca

Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Mallorca · Veure més »

Mar Mediterrània

La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).

Nou!!: Història de les matemàtiques і Mar Mediterrània · Veure més »

Matemàtiques

Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se, a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre ells (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).

Nou!!: Història de les matemàtiques і Matemàtiques · Veure més »

Matemàtiques a l'islam medieval

segon grau En la història de les matemàtiques, s'entén per matemàtiques a l'islam medieval, matemàtiques àrabs o matemàtiques musulmanes, les contribucions dels matemàtics del món musulmà des de l'inici de l'expansió de l'islam fins a mitjan.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Matemàtiques a l'islam medieval · Veure més »

Matriu (matemàtiques)

En matemàtiques, una matriu és una taula rectangular de nombres o, més generalment, d'elements d'una estructura algebraica de forma d'anell.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Matriu (matemàtiques) · Veure més »

Màquina de Turing

Fotografia d'Alan Turing (1930) La màquina de Turing és un model computacional introduït per Alan Turing en el treball "On computable numbers, with an application to the Entscheidungsproblem", publicat per la Societat Matemàtica de Londres, en el qual s'estudiava la qüestió plantejada per David Hilbert sobre si les matemàtiques són decidibles, és a dir, si hi ha un mètode definit que pugui aplicar-se a qualsevol sentència matemàtica i que resolgui si és certa o no.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Màquina de Turing · Veure més »

Mètode d'exhaustió

El mètode d'exhaustió és un mètode per a trobar l'àrea d'una superfície plana limitada per una corba a base d'inscriure-li una successió de polígons les àrees dels quals convergeixen cap a l'àrea de la superfície que els conté.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Mètode d'exhaustió · Veure més »

Mètode iteratiu

El mètode iteratiu, en matemàtica computacional, tracta de resoldre un problema (com una equació o un sistema d'equacions) mitjançant aproximacions successives a la solució, tot començant des d'una estimació inicial.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Mètode iteratiu · Veure més »

Mètodes infinitesimals

Els mètodes infinitesimals són una classe específica de problemes que requereixen la recerca dels passos del límit, els processos infinits i la continuïtat per tal de trobar la solució.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Mètodes infinitesimals · Veure més »

Mecànica

Animació del ''Newton's cradle'' sobre el llibre de Newton ''Principia Mathematica''. La mecànica (del grec Μηχανική mekanicos) és la part de la física que estudia el moviment dels cossos físics i les causes d'aquests moviments, tals com les forces o les energies.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Mecànica · Veure més »

Medalla Fields

La Medalla Fields, coneguda oficialment com a Medalla Internacional per Descobriments Excel·lents en Matemàtiques (anglès: International Medal for Outstanding Discoveries in Mathematics), és un premi atorgat a dos, tres o quatre matemàtics de fins a 40 anys a cada Congrés Internacional de la Unió Matemàtica Internacional (International Mathematical Union, IMU), un congrés que es duu a terme cada quatre anys.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Medalla Fields · Veure més »

Megàlit

Cáceres, Espanya). Els megàlits, del grec μέγασ, Megas (gran) i λίθοσ, lithos (pedra), són construccions caracteritzades per l'ús d'enormes pedres escassament desbastades.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Megàlit · Veure més »

Meridià

Convergència de dos meridians. Un meridià (o línia de longitud) és una línia imaginària que fa mitja volta a la Terra, de Pol Nord a Pol Sud.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Meridià · Veure més »

Mesopotàmia

Mesopotàmia al Creixent Fèrtil. Mesopotàmia (del grec antic, Me.so.po.taˈmi.a, ‘entre dos rius’) és l'antiga denominació de la regió situada entre l'Eufrates i el Tigris, que era dividida en dues parts: la Baixa Mesopotàmia, entre el golf Pèrsic i el punt on els dos rius s'acostaven a la mínima distància, anomenada sovint Babilònia o Sumer, i l'Alta Mesopotàmia, on es va desenvolupar la civilització semita d'Accàdia (Accad) i posterior d'Assíria, la civilització hurrita amb el regne de Mitanni, i va florir després el regne d'Assíria.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Mesopotàmia · Veure més »

Mil·lenni III aC

El mil·lenni aC va abastar els anys des del 3000 aC fins al 2001 aC.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Mil·lenni III aC · Veure més »

Mil·lenni V aC

El mil·lenni aC va abastar els anys que van del 5000 aC fins al 4001 aC.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Mil·lenni V aC · Veure més »

Mitjana aritmètica

Construcció geomètrica per a trobar les mitjanes aritmètica (A), quadràtica (Q), geomètrica (G) i harmònica (H) de dos nombres a i b. La mitjana aritmètica o terme mitjà és un paràmetre estadístic associat a un conjunt de dades numèriques que s'obté sumant els valors de totes les dades i dividint-lo pel nombre d'elements del conjunt.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Mitjana aritmètica · Veure més »

Mitjana geomètrica

Construcció geomètrica per a trobar les mitjanes aritmètica (A), quadràtica (Q), geomètrica (G) i harmònica (H) de dos nombres a i b. La mitjana geomètrica o proporcional d'una quantitat finita de n nombres reals és l'arrel n-èsima del producte de tots els nombres.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Mitjana geomètrica · Veure més »

Mitjana harmònica

geomètrica (G) i harmònica (H) de dos nombres a i b. La mitjana harmònica d'una quantitat finita de n nombres a_1,a_2,...,a_n, és igual a: Per exemple, la mitjana harmònica de 2, 6 i 12 és.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Mitjana harmònica · Veure més »

Model heliocèntric

El model heliocèntric o heliocentrisme (Hèlios.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Model heliocèntric · Veure més »

Muhàmmad ibn Mussa al-Khwarazmí

Muhàmmad ibn Mussa al-Khwarazmí, conegut normalment com a al-Khwarazmí o al-Khuwarizmí (c. 780 - c. 850), fou un matemàtic, geògraf i astròleg/astrònom.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Muhàmmad ibn Mussa al-Khwarazmí · Veure més »

Nassir-ad-Din at-Tussí

Abu-Jàfar Muhàmmad ibn Muhàmmad ibn al-Hàssan at-Tussí, més conegut com a Nassir-ad-Din at-Tussí o, senzillament, at-Tussí (Tus, 18 de febrer de 1201– Khadimanin, a prop de Bagdad, 26 de juny de 1274) va ser un astròleg/astrònom, matemàtic, filòsof i metge persa.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Nassir-ad-Din at-Tussí · Veure més »

Nicolas Bourbaki

N.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Nicolas Bourbaki · Veure més »

Nicolau Copèrnic

fou un astrònom polonès, també conegut com a Niklas Koppernigk (en alemany) o Nicolaus Copernicus (en llatí).

Nou!!: Història de les matemàtiques і Nicolau Copèrnic · Veure més »

Niels Henrik Abel

Niels Henrik Abel (Findö, Noruega, 5 d'agost de 1802 - Froland, Noruega, 6 d'abril de 1829), va ser un matemàtic noruec.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Niels Henrik Abel · Veure més »

Nikolai Lobatxevski

, fou un matemàtic rus del, conegut principalment pel seu treball sobre geometria hiperbòlica, també coneguda com a geometria de Lobachevski, i també pel seu estudi fonamental sobre les integrals de Dirichlet, coneguda com la fórmula integral de Lobatxevski.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Nikolai Lobatxevski · Veure més »

Nil

Mapa de la conca del Nil El riu Nil (del grec antic, literalment ‘vall de riu’) és el riu més gran d'Àfrica.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Nil · Veure més »

Nombre compost

Un nombre compost és un nombre natural que té més de dos divisors o bé aquell que essent natural i major que 1 no és primer.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Nombre compost · Veure més »

Nombre decimal

Deu dits en dues mans, el possible origen del comptatge decimal Els nombres decimals o sistema decimal estan basats en els múltiples del nombre 10.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Nombre decimal · Veure més »

Nombre e

1.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Nombre e · Veure més »

Nombre infinit

Els nombres infinits o nombres transfinits, són nombres que no són finits.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Nombre infinit · Veure més »

Nombre irracional

Un nombre irracional és un nombre real que no és racional, és a dir, que no es pot expressar com una fracció \tfrac, a la qual a i b són enters, i b és diferent de 0.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Nombre irracional · Veure més »

Nombre π

En matemàtiques, π és la constant d'Arquimedes, una constant que relaciona el diàmetre de la circumferència amb la longitud del seu perímetre.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Nombre π · Veure més »

Nombre negatiu

Un nombre negatiu és un nombre que està per sota de 0, és a dir, que és menor que zero.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Nombre negatiu · Veure més »

Nombre perfecte

Un nombre perfecte és un enter que és igual a la suma dels seus divisors positius, excepte ell mateix.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Nombre perfecte · Veure més »

Nombre primer

Un nombre primer és un nombre enter superior a 1 que admet exactament dos divisors: 1 i ell mateix.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Nombre primer · Veure més »

Nombre racional

S'anomena nombre racional a tot aquell nombre que pot ser expressat com a resultat de la divisió de dos nombres enters, amb el divisor diferent de 0.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Nombre racional · Veure més »

Notació posicional

La notació posicional és un sistema de numeració en el qual cada dígit té un valor diferent depenent de la seva posició relativa.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Notació posicional · Veure més »

Numeració aràbiga

Nombres europeus i àrabs en un camí ferm a Abu Dhabi La numeració aràbiga és la representació dels nombres més utilitzada avui dia.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Numeració aràbiga · Veure més »

Numeració romana

La numeració romana és un sistema de numeració que es va desenvolupar a l'antiga Roma i es va utilitzar en tot l'Imperi Romà, mantenint-se amb posterioritat a la seva desaparició.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Numeració romana · Veure més »

Occitània

Occitània és un país de l'Europa occidental i l'àrea històrica de domini de la llengua occitana.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Occitània · Veure més »

Omar Khayyam

Omar Khayyam (Ghiyās od-Dīn Abul-Fatah Omār ibn Ibrāhīm Khayyām Nishābūrī) (Nixapur, Ariana, 18 de maig de 1048 – 4 de desembre de 1131) fou un poeta, matemàtic, filòsof i astrònom persa.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Omar Khayyam · Veure més »

Ordinador

Teclat Un ordinador (del francès ordinateur) o computadora (del llatí computare, calcular) és una màquina electrònica que rep i processa dades per a convertir-les en informació útil.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Ordinador · Veure més »

Orient Pròxim

L'Orient Pròxim en un sentit més ampli LOrient Pròxim o Pròxim Orient és un terme geogràfic que serveix per a designar diferents territoris segons geògrafs, arqueòlegs i historiadors, per una banda, i politòlegs, economistes i periodistes per l'altra.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Orient Pròxim · Veure més »

Os d'Ishango

Imatge de l'os d'Ishango exposat al Reial Institut Belga de Ciències Naturals Los d'Ishango és un os d'uns 10 cm de llarg, lleugerament corbat, trobat a Ishango, prop del llac Eduard (República Democràtica del Congo).

Nou!!: Història de les matemàtiques і Os d'Ishango · Veure més »

Països Catalans

Els Països Catalans són els territoris de cultura catalana on la llengua autòctona és el català, o bé els territoris que formen part d'una unitat geogràfica, històrica, cultural i lingüística de predomini català.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Països Catalans · Veure més »

Pakistan

La República Islàmica del Pakistan o el Pakistan (en urdú: پاکستان) és un estat ubicat al centre-sud d'Àsia.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Pakistan · Veure més »

Paleolític mitjà

El paleolític mitjà és la segona subdivisió del Paleolític, que abraça entre els anys 350.000 i 33.000 aC.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Paleolític mitjà · Veure més »

Paleolític superior

El paleolític superior és un període prehistòric que s'estén aproximadament entre l'any 33.000 aC i el 9000 aC.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Paleolític superior · Veure més »

Paleontologia

La paleontologia és la disciplina basada en el mètode científic que estudia el desenvolupament de la vida sobre la Terra, de plantes i animals antics, basant-se en el registre fòssil, evidència de la seva existència que s'ha conservat en fòssils.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Paleontologia · Veure més »

Paolo Ruffini

Paolo Ruffini (Valentano, Laci, 22 de setembre de 1765 – Mòdena, 10 de maig de 1822) fou un metge, matemàtic i filòsof d'origen italià, que va crear el mètode algebraic que porta el seu nom.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Paolo Ruffini · Veure més »

Papir de Moscou

El papir de Moscou és el document, juntament amb el papir d'Ahmes (papir de Rhind, any 1650 aC), més important de l'antic Egipte.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Papir de Moscou · Veure més »

Papir de Rhind

Fragment del papir de Rhind El papir de Rhind és un papir egipci datat del 1650 aC.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Papir de Rhind · Veure més »

Papirs de Berlín

Els papirs de Berlín són una sèrie de documents egipcis de l'Imperi Mitjà datats entre el 2160 i el 1700 aC, que foren trobats a principis del a la necròpoli de Memfis, Saqqara.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Papirs de Berlín · Veure més »

Paul Joseph Cohen

Paul Joseph Cohen (2 d'abril de 1934 – 23 de març de 2007) va ser un matemàtic nord-americà.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Paul Joseph Cohen · Veure més »

Pànini

Pànini (en escriptura devanagari पाणिनि, Pāṇini) va ser un filòleg del sànscrit, gramàtic i erudit indi venerat a l'Índia antiga, datat d'entre el i el.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Pànini · Veure més »

Pèrsia

Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).

Nou!!: Història de les matemàtiques і Pèrsia · Veure més »

Península Ibèrica

La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Península Ibèrica · Veure més »

Període hel·lenístic

El període hel·lenístic o època hel·lenística (del al), llevat dels seus personatges importants com ara Alexandre Magne i Cleòpatra VII, es considera un període de transició, potser fins i tot de declivi o de decadència, entre l'esplendor del període clàssic de Grècia i el poder de l'Imperi Romà que li succeiria.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Període hel·lenístic · Veure més »

Permutació

Les 6 permutacions de 3 boles Permutació en matemàtiques, és una noció que té significats lleugerament diferents, tots ells relacionats amb l'acte de permutar (rearranjar) objectes o valors.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Permutació · Veure més »

Pierre de Fermat

Pierre de Fermat (17 d'agost de 1601 o 1607/8 – Tolosa de Llenguadoc, 12 de gener de 1665) fou un jurista i matemàtic occità, sobresortí pels seus treballs matemàtics.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Pierre de Fermat · Veure més »

Pierre François André Méchain

Pierre François André Méchain, nascut a Laon el 16 d'agost de 1744 i mort a Castelló de la Plana (comarca de la Plana Alta) el 20 de setembre de 1804, va ser un astrònom i geògraf francès.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Pierre François André Méchain · Veure més »

Pierre-Simon Laplace

Pierre-Simon Laplace (Beaumont-en-Auge, Normandia, 23 o 28 de març del 1749 - París, 5 de març del 1827), fou un brillant matemàtic, astrònom i físic francès.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Pierre-Simon Laplace · Veure més »

Pingala

Pingala (en devanagari पिङ्गल, Piṅgala) va ser un matemàtic de l'antiga Índia natural de l'actual estat de Kerala.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Pingala · Veure més »

Pirineus

Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Pirineus · Veure més »

Pitagòrics

Pentàgon pitagòric Els pitagòrics eren una organització d'astrònoms, músics, matemàtics i filòsofs d'origen grec establerts a Crotona, colònia grega de la Màgna Grècia a Itàlia, que creien que totes les coses són, en essència, nombres.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Pitagòrics · Veure més »

Pitàgores

Pitàgores o Pitàgoras (Πυθαγόρας, Pithagoras; final del) va ser un filòsof i matemàtic grec.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Pitàgores · Veure més »

Plimpton 322

Plimpton 322, és una tauleta d'argila babilònica datada del.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Plimpton 322 · Veure més »

Plutarc de Queronea

Plutarc Plutarc de Queronea (Πλούταρχος; c. 46 - c. 120) va ser un historiador i assagista grec que va viure en temps de la Grècia romana.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Plutarc de Queronea · Veure més »

Prehistòria

Prehistòria (llatí, præ.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Prehistòria · Veure més »

Premi Abel

El Premi Abel és un guardó internacional que s'atorga anualment a un o més matemàtics per contribucions científiques excepcionals en el camp de les matemàtiques.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Premi Abel · Veure més »

Prisma (geometria)

Un prisma és un poliedre que té dues cares iguals i paral·leles (les bases) i cert nombre de cares laterals que són paral·lelograms.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Prisma (geometria) · Veure més »

Procle

Procle (Proclus, Πρόκλος) (Constantinoble, 412 - Atenes, 485), anomenat també el Successor o el Diàdoc (Πρόκλος ὁ Διάδοχος Próklos ho Diádokhos; Proclus Lycaeus), va ser un filòsof neoplatònic, contemporani de Plutarc.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Procle · Veure més »

Progressió aritmètica

En matemàtiques, una progressió aritmètica és una successió matemàtica de nombres tals que la diferència de dos termes successius qualssevol de la seqüència és una constant, quantitat anomenada diferència de la progressió o simplement diferència.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Progressió aritmètica · Veure més »

Proporcionalitat

La proporcionalitat és una relació entre magnituds mesurables.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Proporcionalitat · Veure més »

Qin Shi Huangdi

Qin Shi Huangdi (259 aC - 210 aC)Wood, Frances (2008). China's First Emperor and His Terracotta Warriors. Macmillan publishing., 9780312381127. p 2. va ser el fundador de la dinastia Qin (秦朝) i el primer emperador de la Xina. El seu nom de jove era Zheng. Tots dos noms "Qin Shi Huangdi" (秦始皇帝) i "Qin Shi Huang" (秦始皇) figuren als Shiji (Documents històrics) escrit per Sima Qian.El nom més llarg "Qin Shi Huang-di" (秦始皇帝) apareix primer en el capítol 5. Vegeu, capítol 5.Tot i que el nom més curt "Qin Shi Huang" (秦始皇) era el nom del capítol 6 (秦始皇本纪).Vegeu.Book.sina.com.cn. "." 帝王相貌引起的歷史爭議. Consultat el 18-01-2009. Als 13 anys va heretar el regnat de Qin i a l'edat de 39 anys (221 aC) ja havia conquerit i unificat, per primer cop a la història, els diversos regnes combatents en un sol imperi. Un cop acabada la conquesta va engegar moltes reformes. Va unificar els sistemes de mesura i pes, va estandarditzar els caràcters usats en l'escriptura, va redistribuir les terres entre els camperols, va fer grans trasllats de població per a evitar revoltes, va fer construir la primera Gran Muralla. En definitiva va acabar amb el sistema feudal anterior i va crear les bases del sistema imperial que regiria la Xina durant 2.000 anys. L'obra més gegantina que va emprendre va ser la construcció de la seva tomba, de la qual avui ens resta l'exèrcit de guerrers de terracota. L'esforç necessari per a tantes reformes i obres va fer que el poble es revoltés contra ell, acabant la dinastia Qin al caure ell i donant lloc a una nova dinastia, la dels Han.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Qin Shi Huangdi · Veure més »

Quadrat (àlgebra)

El quadrat és la segona potència d'un nombre, és a dir, el resultat de multiplicar un nombre per ell mateix.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Quadrat (àlgebra) · Veure més »

Quadratura del cercle

regle i compàs. La quadratura del cercle és un problema geomètric proposat per matemàtics de la Grècia clàssica.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Quadratura del cercle · Veure més »

Quadrívium

El quadrívium o quadrivi (del llatí quadrivium, 'quatre vies'; plural: quadrivia) tracta dels quatre temes, o arts, ensenyats després d'ensenyar el Trivium.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Quadrívium · Veure més »

Quaternió

William Rowan Hamilton Els quaternions són una generalització dels nombres complexos, de tal manera que si un nombre complex defineix dues dimensions afegint la component i (cal recordar que \mathbf.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Quaternió · Veure més »

Ramon Llull

Ramon Llull (fonètica en català: ; de vegades llatinitzat com a Raimundus o Raymundus Lullus; Palma, Mallorca, 1232 – Tunis, Tunísia, 1316) va ser un escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí del.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Ramon Llull · Veure més »

Recursivitat

Publicitat amb la utilització d'una imatge ''recursiva'' La recursivitat és la forma en la qual s'especifica un procés basat en la seva pròpia definició.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Recursivitat · Veure més »

Regiomontanus

Johannes Müller Regiomontanus (6 de juny a Königsberg in Bayern (Franconia), 1436 - 6 de juliol a Roma, 1476 va ser un prolífic astrònom i matemàtic alemany. El seu nom real és Johannes Müller von Königsberg, i el seu sobrenom, Regiomontanus, prové de la traducció llatina del nom de la ciutat alemanya on va néixer: Königsberg (Montanus real o Montanus Regia). No obstant, Regiomontano va emprar en la seva vida nombrosos noms, per exemple, en la seva inscripció a la Universitat apareix com Johannes Molitoris de Künigsperg en el qual empra Molitoris com a versió llatinizada de 'Müller'. Existeixen altres variants que inclouen Johannes Germanus (Joan Alemany), Johannes Francus (Joan de Franconia), Johann von Künigsperg (Joan de Königsberg), i, finalment, amb accent francès Joannes de Montanus Regio.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Regiomontanus · Veure més »

Regla de tres

Regla de tres La regla de tres és una forma de resolució de problemes de proporcionalitat entre tres o més valors coneguts i una incògnita.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Regla de tres · Veure més »

Regle

normògrafs Regles graduats Un regle és un instrument de mesura de longitud, en forma de planxa prima i rectangular, rígid o semi-rígid.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Regle · Veure més »

Regne Mitjà d'Egipte

L'Imperi mitjà, també anomenat Regne mitjà (c. 2050-1750 aC), s'inicia amb la unificació d'Egipte sota Mentuhotep II, a mitjan dinastia XI; fet que comporta l'acabament del denominat ''primer període intermedi'' d'Egipte.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Regne Mitjà d'Egipte · Veure més »

Renaixement

Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Renaixement · Veure més »

René Descartes

René Descartes (Renatus Cartesius en llatí) (Le Haye, França, 31 de març de 1596 - Estocolm, Suècia, 11 de febrer de 1650), va ser un important filòsof racionalista francès del, també conegut per les seves obres de matemàtiques i de diferents branques de la ciència.

Nou!!: Història de les matemàtiques і René Descartes · Veure més »

República Democràtica del Congo

La República Democràtica del Congo (antigament Zaire, i de vegades anomenat Congo Kinshasa o Congo Belga per a diferenciar-lo del Congo Brazzaville o República del Congo) és el segon estat més gran de l'Àfrica.

Nou!!: Història de les matemàtiques і República Democràtica del Congo · Veure més »

Robert de Ketton

Robert de Ketton, conegut en llatí com Robertus Ketenensis o, en forma afrancesada Robert de Retinas, també conegut com a Robert de Chester, tot i que alguns autors defensen que són personatges diferents, va ser un traductor del, que va traduir obres científiques i religioses àrabs al llatí.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Robert de Ketton · Veure més »

Samàwal al-Maghribí

Abu-Nasr Samàwal ibn Yahya ibn Abbàs al‐Maghribí (o al‐Andalussí) (Bagdad, vers 1130 - Maragha, vers 1180) va ser un matemàtic, astrònom i metge del, més conegut simplement com a Samàwal o Samàwal al-Maghribí.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Samàwal al-Maghribí · Veure més »

Sànscrit

El sànscrit (संस्कृतम् saṃskṛtam) és un idioma indoeuropeu, la llengua dels textos clàssics de l'hinduisme. És una llengua clàssica de l'Índia i la llengua litúrgica de l'hinduisme, el budisme i el jainisme. És un dels 22 idiomes oficials de l'Índia (en anglès) i l'idioma oficial de l'estat d'Uttarakhand. El sànscrit clàssic és el nivell de parla estàndard com es mostra en la gramàtica de Pāṇini, cap al. La seva posició en la cultura de la Gran Índia és similar a la del llatí i el grec antic a Europa i ha influït molt en la majoria de les llengües del subcontinent indi, particularment a l'Índia, al Pakistan, a Sri Lanka i al Nepal. Literalment, vol dir 'perfectament fet'. Ve de sam ('completament') i krita ('fet, obra'), que es relaciona amb l'arrel kri i està emparentat amb la paraula karma ('acció'), i amb el llatí crim ('fet discernible'). El sànscrit és utilitzat principalment com a llengua cerimonial en els rituals hindús, per als himnes i mantres. La seva forma preclàssica, el sànscrit vèdic, que és la llengua ritual de la religió vèdica, és un dels membres més antics de la família indoeuropea.Burrow, T. (2001). Sanskrit language, Motilal Banarsidass, (en anglès). El seu text més antic conegut és el Rigveda. En aquest idioma, van ser escrits tots els textos clàssics de l'hinduisme. També és el llenguatge del ioga. La majoria dels textos sànscrits que s'han conservat fins ara van ser transmesos oralment durant molts segles, fins que s'escrigueren durant el període medieval de l'Índia. Per la seva importància religiosa, els primers gramàtics indis com Pāṇini (segles VI-V aC) l'analitzaren de manera més exhaustiva. Els lingüistes europeus, i en particular els alemanys al, trobaren similituds entre el sànscrit i les llengües europees, com per exemple el llatí, el grec antic o les llengües germàniques, i suggeriren allò que més tard es diria ''llengües indoeuropees'', entre les quals s'inclou el català i la resta de llengües romàniques.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Sànscrit · Veure més »

Sèrie (matemàtiques)

La sèrie geomètrica 1 + 1/2 + 1/4 + 1/8 +... convergeix a 2. En matemàtiques, una sèrie és la suma dels termes d'una successió.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Sèrie (matemàtiques) · Veure més »

Sèrie de Taylor

El polinomi de Taylor aproxima una funció en el veïnat d'un punt. A mesura que augmenta el grau del polinomi, millor és l'aproximació. Aquest gràfic mostra la funció sinus (en negre) i els seus polinomis de Taylor de graus 1, 3, 5, 7, 9, 11 i 13. La funció exponencial (en blau) i la suma dels primers ''n''+1 termes de la seva sèrie de Taylor centrada a 0 (en vermell) En matemàtiques, i més específicament en càlcul infinitesimal, la sèrie de Taylor és una representació d'una funció com una suma infinita de termes calculats a partir dels valors de les derivades de la funció en un punt concret.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Sèrie de Taylor · Veure més »

Sèrie geomètrica

La suma de les àrees dels quadrats porpra és un terç de l'àrea del quadrat gran. En matemàtiques, una sèrie geomètrica és una sèrie, els termes de la qual estan en progressió geomètrica, per tant el quocient entre dos termes successius és una constant.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Sèrie geomètrica · Veure més »

Sèrie trigonomètrica

Una sèrie trigonomètrica és un tipus de sèrie amb la forma: S'anomena sèrie de Fourier quan els termes An i Bn tenen la forma: on f és una funció integrable.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Sèrie trigonomètrica · Veure més »

Scipione del Ferro

Scipione del Ferro va ser un matemàtic italià, que va ser el primer a resoldre l'equació cúbica.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Scipione del Ferro · Veure més »

Secció àuria

Segment dividit en dos segments '''''a''''' i '''''b''''' de forma àuria: el '''''segment sencer''''' és al segment '''''a''''' com el segment '''''a''''' és al segment '''''b''''' La raó àuria, nombre auri, secció àuria o divina proporció és la proporció entre dos segments a i b (o per extensió, entre dues quantitats a i b) que compleixen la condició que la proporció entre la suma d'aquests dos segments i el segment més gran és la mateixa que hi ha entre el segment més gran i el segment més petit.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Secció àuria · Veure més »

Sedàs d'Eratòstenes

En matemàtiques, el sedàs d'Eratòstenes o garbell d'Eratòstenes és un antic algorisme per cercar tots els nombres primers fins a un determinat enter.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Sedàs d'Eratòstenes · Veure més »

Segle II

El segle II, que comprèn els anys 101 - 199, pertany a l'era de l'antiguitat clàssica i està marcat per la consolidació de les tendències i pobles del segle precedent.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Segle II · Veure més »

Segle III aC

El segle III aC és un període de l'edat antiga caracteritzat per l'auge de Roma, que s'acaba imposant a l'etern rival, Cartago, en una sèrie de guerres que afecten a tota la Mediterrània.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Segle III aC · Veure més »

Segle IV aC

El segle IV aC és un període de l'antiguitat clàssica que comprèn els anys inclosos entre el 400 aC i el 301 aC.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Segle IV aC · Veure més »

Segle XVIII

Parlant en termes temporals estrictes, el segle XVIII va des de l'any 1701 fins al 1800, en el calendari gregorià.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Segle XVIII · Veure més »

Silvestre II

fou un Papa de l'Església Catòlica, el primer d'origen occità.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Silvestre II · Veure més »

Simetria

''L'home de Vitruvi'', de Leonardo da Vinci (''ca''. 1487), és una representació freqüent de la simetria del cos humà, i per extensió del món natural. El concepte de simetria (del grec συμμετρεῖν, mesurar conjuntament) és un terme molt usat en les diferents branques de les ciències.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Simetria · Veure més »

Siracusa

Siracusa (en català medieval Saragossa o Saragossa de Sicília, en sicilià Sarausa) és una ciutat de l'illa de Sicília, a l'est de l'illa.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Siracusa · Veure més »

Sistema d'equacions lineals

Cada equació d'un sistema d'equacions amb tres variables determina un pla. Resoldre el sistema és trobar els punt d'intersecció de tots els plans. En el sistema representat de la il·lustració determina tres plans (tres equacions) que es tallen en un punt, de manera que el sistema té una única solució (sistema compatible determinat). En matemàtiques, un sistema d'equacions lineals és un conjunt d'equacions lineals que comparteixen el mateix conjunt de variables o incògnites.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Sistema d'equacions lineals · Veure més »

Sistema de numeració

Un sistema de numeració és un conjunt de símbols i regles de generació que permeten construir tots els nombres vàlids en el sistema.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Sistema de numeració · Veure més »

Sistema dinàmic

oscil·lador de Lorenz, un sistema dinàmic. En matemàtiques, un sistema dinàmic és un sistema en què una funció descriu la dependència temporal d'un punt en un espai geomètric.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Sistema dinàmic · Veure més »

Sistema sexagesimal

El sistema sexagesimal és un sistema de representació numèrica (sistema de numeració) en base seixanta.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Sistema sexagesimal · Veure més »

Societat Americana de Matemàtiques

La Societat Americana de Matemàtiques (sigles en anglès AMS) està dedicada als interessos de la recerca i patrocini de les matemàtiques, que fa amb diverses publicacions i conferències així com premis monetaris anuals als matemàtics.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Societat Americana de Matemàtiques · Veure més »

Societat Balear de Matemàtiques SBM-XEIX

La Societat Balear de Matemàtiques SBM-XEIX és una associació amb seu a Sa Cabaneta (Marratxí) que va ser fundada el 24 de maig de 2005 i presentada a la Fundació Pilar i Joan Miró de Palma el 29 d'octubre del mateix any.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Societat Balear de Matemàtiques SBM-XEIX · Veure més »

Societat Catalana de Matemàtiques

La Societat Catalana de Matemàtiques és una societat filial de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) fundada l'any 1987.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Societat Catalana de Matemàtiques · Veure més »

Societat Matemàtica de Londres

La Societat Matemàtica de Londres (en anglès, London Mathematical Society, LMS) és una de les societats científiques del Regne Unit per les matemàtiques (les altres són la Societat Estadística Reial (RSS) i l'Institut de Matemàtiques i les seves Aplicacions (IMA)).

Nou!!: Història de les matemàtiques і Societat Matemàtica de Londres · Veure més »

Successió de Fibonacci

Un enrajolat amb quadrats els costats dels quals tenen una longitud de nombres de Fibonacci successius Una espiral de Fibonacci, creada dibuixant arcs que connecten les cantonades oposades de quadrats de l'enrajolament de Fibonacci, mostrat al gràfic anterior. És la denominada espiral daurada. La successió de Fibonacci és una successió matemàtica de nombres naturals tal que cada un dels seus termes és igual a la suma dels dos anteriors.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Successió de Fibonacci · Veure més »

Sud-àfrica

La República de Sud-àfrica és un Estat localitzat a l'extrem meridional de l'Àfrica.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Sud-àfrica · Veure més »

Sulba Sutra

Els Sulba Sutra (del sànscrit: Sulba.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Sulba Sutra · Veure més »

Suma de la Art d'Arismètica

La Suma de la Art d'Arismètica és la primera obra de Francesc Santcliment.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Suma de la Art d'Arismètica · Veure més »

Sumeris

Els sumeris van ser el poble que va donar origen a la civilització sumèria cap al 5000 aC.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Sumeris · Veure més »

Tales de Milet

Tales, considerat un dels Set savis de Grècia Tales de Milet (Thales,, Milet, 624 aC / 623 aC - vora 548 aC / 545 aC) fou un filòsof grec.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Tales de Milet · Veure més »

Temps

Deu segons en un rellotge ''Montinari Milano'' El temps és un concepte físic que tots experimentem quotidianament, però que resulta difícil de definir formalment.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Temps · Veure més »

Teorema de Brahmagupta

(BD) \perp (AC) i (EF) \perp (BC) implica AF.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Teorema de Brahmagupta · Veure més »

Teorema de Pitàgores

Demostració geomètrica del teorema de Pitàgores:a^2+b^2.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Teorema de Pitàgores · Veure més »

Teorema de Rolle

En càlcul, el teorema de Rolle estableix que Si.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Teorema de Rolle · Veure més »

Teorema del valor mitjà

Per a qualsevol funció contínua en ''a'', ''b'' i derivable en (''a'', ''b'') hi ha algun ''c'' al interval (''a'', ''b'') tal que la '''secant''' que uneix els punts extrems de l'interval ''a'', ''b'' és paral·lela a la'''tangent''' al punt ''c''. Informalment es pot dir que en càlcul, el teorema del valor mitjà estableix, que donat un bocí d'una corba derivable, hi ha un punt dins d'aquest bocí en el qual la tangent a la corba és paral·lela a la recta que uneix el primer punt amb l'últim.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Teorema del valor mitjà · Veure més »

Teorema dels quatre colors

Exemple d'un mapa de quatre colors. Mapa del món acolorit de color verd, taronja, blau i porpra. Un mapa de quatre colors dels estats dels Estats Units (sense tenir en compte els llacs). Mapa administratiu de Rússia acolorit amb quatre colors En matemàtiques, el teorema dels quatre colors estableix que en qualsevol partició d'un pla en regions contigües, que produeix una figura anomenada mapa, no es necessiten més de quatre colors per a acolorir les regions del mapa de manera que no hi hagi dues regions adjacents del mateix color.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Teorema dels quatre colors · Veure més »

Teorema fonamental de l'àlgebra

El teorema fonamental de l'àlgebra estableix que un polinomi en una variable, no constant i amb coeficients complexos; té tantes arrels com indica el seu grau, comptant les arrels amb les seves multiplicitats.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Teorema fonamental de l'àlgebra · Veure més »

Teorema xinès del residu

El teorema xinès del residu és un resultat d'aritmètica modular que tracta de la resolució de sistemes de congruències.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Teorema xinès del residu · Veure més »

Teoria de categories

La teoria de categories és una branca de la matemàtica que estudia de manera abstracta les estructures matemàtiques i llurs relacions.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Teoria de categories · Veure més »

Teoria de conjunts

La teoria de conjunts és la branca de les matemàtiques que estudia els conjunts.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Teoria de conjunts · Veure més »

Teoria de grups

grups de permutacions. En aquest article es desenvoluparà un enfocament tècnic de la teoria de grups, per una introducció planera vegeu: Introducció a la teoria de grups La teoria de grups dins la matemàtica estudia les propietats dels grups, i com classificar-los.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Teoria de grups · Veure més »

Teoria de la probabilitat

La teoria de la probabilitat és la teoria matemàtica que modela els fenòmens aleatoris.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Teoria de la probabilitat · Veure més »

Teoria de nombres

Bachet de Méziriac, edició amb comentaris de Pierre de Fermat publicada el 1670. La teoria de nombres és la branca de les matemàtiques pures que estudia les propietats dels nombres enters i conté una quantitat considerable de problemes que són «fàcils d'entendre per als no matemàtics», però més en general, estudia les propietats dels elements de dominis enters (anells commutatius amb element unitari i element neutre), així com diversos problemes derivats del seu estudi.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Teoria de nombres · Veure més »

Terna pitagòrica

Representació de les ternes pitagòriques amb ''c'' En matemàtiques, especialment dins la teoria de nombres, una terna pitagòrica és formada per tres nombres naturals a, b i c tals que a²+b².

Nou!!: Història de les matemàtiques і Terna pitagòrica · Veure més »

Test de convergència

En matemàtiques, els tests de convergència són mètodes per avaluar la convergència, la convergència condicional, la convergència absoluta, l'interval de convergència o la divergència d'una sèrie infinita.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Test de convergència · Veure més »

Thàbit ibn Qurra

Abu-l-Hàssan Thàbit ibn Qurra ibn Marwan o, més senzillament, Thàbit ibn Qurra (ثابت بن قرة, Ṯābit b. Qurra) (Haran, vers 836 - Bagdad, 18 de febrer de 901) va ser un matemàtic i astrònom que va viure a Bagdad a l'edat d'or de l'Islam.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Thàbit ibn Qurra · Veure més »

Topografia

Mapa topogràfic de Mauna Kea, Hawaii La topografia (del grec, "lloc", i γράφω graphō, "escriure") és un camp de la ciència planetària que comprèn l'estudi de la forma i característiques de la superfície de la Terra i altres objectes astronòmics incloent planetes, llunes i asteroides.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Topografia · Veure més »

Topologia

Una ''cinta de Möbius'', un objecte amb només una superfície i una vora. Aquest tipus d'estructures són objecte de l'estudi de la topologia. La topologia (del Grec topos, lloc i logos, ciència) és una branca de les matemàtiques que estudia les propietats espacials i les deformacions bicontínues (dues dimensions) de l'espai.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Topologia · Veure més »

Topologia algebraica

tor, un dels objectes d'estudi més freqüents en topologia algebraica La topologia algebraica és el camp de les matemàtiques que usa estructures algebraiques per estudiar transformacions d'objectes geomètrics.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Topologia algebraica · Veure més »

Treviso

Treviso és una ciutat capital de la província de Treviso a la regió del Vèneto.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Treviso · Veure més »

Triangle

Un triangle és un polígon de tres costats.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Triangle · Veure més »

Triangle de Tartaglia

xifres superiors. El triangle de Tartaglia, també anomenat triangle de Pascal, és un esquema matemàtic utilitzat per a la potenciació de binomis.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Triangle de Tartaglia · Veure més »

Trigonometria

En un robot industrial de tipus antropomòrfic, com el de la figura, els motors controlen els angles relatius entre les barres. Cal aplicar la '''trigonometria''' per determinar els angles que ha d'assolir per tal que la mà del robot se situï en una posició donada. La trigonometria (del grec: "la mesura de triangles") és una branca de les matemàtiques que tracta les relacions internes dels triangles.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Trigonometria · Veure més »

Trigonometria esfèrica

Triangle esfèric trirectangle ('' els seus angles sumen ''': 270°). La trigonometria esfèrica és un conjunt de relacions anàlogues a les de la trigonometria plana, però en aquest cas, amb angles i distàncies disposades sobre una esfera.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Trigonometria esfèrica · Veure més »

Trisecció de l'angle

Alguns angles. Regles. Els regles mostrats estan marcats — un regle ideal està sense marcar. compàs. El problema de trisecar l'angle és un problema clàssic de construcció amb regle i compàs dels antics matemàtics grecs.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Trisecció de l'angle · Veure més »

Tronc (geometria)

miniaturaminiatura En geometria, el tronc és la part d'un sòlid, normalment d'un con o piràmide, que s'obté en tallar-lo amb dos plans paral·lels.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Tronc (geometria) · Veure més »

Tycho Brahe

Tycho Brahe (Knutstorp, Dinamarca, 14 de desembre de 1546 - Praga, 24 d'octubre de 1601) va ser un astrònom danès.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Tycho Brahe · Veure més »

U (nombre)

El nombre u és el nombre natural que segueix el zero i precedeix el dos.

Nou!!: Història de les matemàtiques і U (nombre) · Veure més »

Varietat diferenciable

Una varietat diferenciable és un espai topològic separat V en el qual hi ha definida una família de funcions reals F.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Varietat diferenciable · Veure més »

William Rowan Hamilton

va ser un matemàtic, físic i astrònom irlandès.

Nou!!: Història de les matemàtiques і William Rowan Hamilton · Veure més »

Xina

La Xina (en xinès simplificat 中国, en xinès tradicional 中國, en pinyin Zhōngguó, literalment 'el País del Mig') és un territori històric asiàtic d'orígens mil·lenaris que va ser un puntal de saviesa en l'antiguitat.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Xina · Veure més »

Xu Yue

Fragment de les ''Notes en les tradicions de mètodes d'aritmètica''. fou un matemàtic xinès del segle II dC.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Xu Yue · Veure més »

Yijing

El ba gua El Yijing, Yi Jing o Yi Txing (Wade-Giles: I Ching, també transcrit I King o Yi King) és un llibre filosòfic i oracular xinès els primers texts del qual se suposen escrits cap al 2400 aC.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Yijing · Veure més »

Zero

El zero és tant un nombre com un numeral, que segueix el menys u i precedeix l'u.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Zero · Veure més »

ZFC

La Teoria de conjunts de Zermelo-Fraenkel (ZFC) és el conjunt d'axiomes canònic de la teoria de conjunts.

Nou!!: Història de les matemàtiques і ZFC · Veure més »

Zu Chongzhi

Zu Chongzhi (romanització Wade-Giles:Tsu Ch'ung-chih) (429–500 EC), nom estilitzat Wenyuan (文遠), va ser un prominent matemàtic i astrònom xinès durant les Dinasties Liu Song i Qi del Sud.

Nou!!: Història de les matemàtiques і Zu Chongzhi · Veure més »

1003

Sense descripció.

Nou!!: Història de les matemàtiques і 1003 · Veure més »

1070

El 1070 (MLXX) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.

Nou!!: Història de les matemàtiques і 1070 · Veure més »

1116

El 1116 (MCXVI) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Història de les matemàtiques і 1116 · Veure més »

1136

El 1136 (MCXXXVI) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Història de les matemàtiques і 1136 · Veure més »

1232

Països Catalans.

Nou!!: Història de les matemàtiques і 1232 · Veure més »

1316

Sense descripció.

Nou!!: Història de les matemàtiques і 1316 · Veure més »

1375

Atles Català de la Corona de Catalunya i Aragó, de l'any '''1375'''.

Nou!!: Història de les matemàtiques і 1375 · Veure més »

1381

Sense descripció.

Nou!!: Història de les matemàtiques і 1381 · Veure més »

1482

Països Catalans.

Nou!!: Història de les matemàtiques і 1482 · Veure més »

1510

Primera pàgina del llibre sacramental de baptismes de la parròquia de Sant Just Desvern (Baix Llobregat).

Nou!!: Història de les matemàtiques і 1510 · Veure més »

1543

Nicolaus Copernicus de Toruń, Sisena part'' (Portada de la segona edició, Basilea, 1566).

Nou!!: Història de les matemàtiques і 1543 · Veure més »

1864

;Països Catalans.

Nou!!: Història de les matemàtiques і 1864 · Veure més »

1865

Països Catalans.

Nou!!: Història de les matemàtiques і 1865 · Veure més »

1872

;Països Catalans.

Nou!!: Història de les matemàtiques і 1872 · Veure més »

1884

; Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Història de les matemàtiques і 1884 · Veure més »

1888

;Països Catalans.

Nou!!: Història de les matemàtiques і 1888 · Veure més »

190

Sense descripció.

Nou!!: Història de les matemàtiques і 190 · Veure més »

1931

;Països Catalans.

Nou!!: Història de les matemàtiques і 1931 · Veure més »

200

El 200 (CC) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.

Nou!!: Història de les matemàtiques і 200 · Veure més »

2000

2000 (MM, també anomenat 2K) fou un any de traspàs començat un dissabte.

Nou!!: Història de les matemàtiques і 2000 · Veure més »

2005

2005 fou un any normal, començat en dissabte segons el calendari gregorià.

Nou!!: Història de les matemàtiques і 2005 · Veure més »

400

El 400 (CD) fou un any de traspàs començat en diumenge del calendari julià.

Nou!!: Història de les matemàtiques і 400 · Veure més »

499

Sense descripció.

Nou!!: Història de les matemàtiques і 499 · Veure més »

766

El 766 (DCCLXVI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Història de les matemàtiques і 766 · Veure més »

770

Sense descripció.

Nou!!: Història de les matemàtiques і 770 · Veure més »

950

Sense descripció.

Nou!!: Història de les matemàtiques і 950 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Història de la matemàtica, Història de les Matemàtiques.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

SortintEntrant