Comunicació

421 les relacions: Açores, Abbàs ibn Firnàs, Abraham ibn Ezra, Abraham Zacut, Abu-Hàmid al-Gharnatí, Abu-s-Salt ad-Daní, Abu-Ubayd al-Bakrí, Acadèmia d'Artilleria de Segòvia, Acadèmia Militar de Barcelona, Aculturació, Adam Smith, Adelard de Bath, Adhesió d'Espanya a la Comunitat Europea, Adopcionisme, Aeròstat, Aeronàutica, Afrancesat, Agustín de Betancourt, Al-Àndalus, Alcohol, Alcuí de York, Alessandro Malaspina, Alexander von Humboldt, Alfons X de Castella, Alfred de Sareshel, Alonso del Castillo, Alquímia, Amèrica precolombina, Anales de Ciencias Naturales, Andrés Manuel del Río Fernández, Andreu Piquer i Arrufat, Antoine Lavoisier, Antoni de Capmany de Montpalau i de Surís, Antoni Gimbernat i Arbós, Antoni Josep Cavanilles i Palop, Antonio Alcalá Galiano, Antonio de Ulloa, Anuari astronòmic, Anys obscurs, Arbitrisme, Arianisme, Arnau de Vilanova, Arquebisbat de Burgos, Arxidiòcesi de Toledo, Astrolabi, Avempace, Averrois, Aviació, Avicebró, Az-Zahrawí, ..., Az-Zarqalí, Álvaro Flórez Estrada, Èric d'Auxerre, Àrab, Bartolomeu Dias, Batalla del riu Salado, Bíblia, Beat de Liébana, Beatus de Saint-Sever, Beda, Benet Baïls, Benito Arias Montano, Benito Jerónimo Feijoo, Benjamí de Tudela, Bergara, Blasco de Garay, Blat, Botànica, Brauli de Saragossa, Brúixola, Cadastre d'Ensenada, Caid, Califat de Còrdova, Camí de Sant Jaume, Canal de Castella, Canal Imperial d'Aragó, Canya de sucre, Cap Fisterra, Capritxos, Caravel·la, Carl von Linné, Carles III d'Espanya, Carles IV d'Espanya, Cartografia, Còdex Badiano, Còdex mesoamericà, Còdexs maies, Còrdova, Charles-Marie de La Condamine, Claude Louis Berthollet, Claudi Ptolemeu, Clàssic, Clergues Regulars de les Escoles Pies, Colbert, Colbertisme, Comentari a l'Apocalipsi, Comtat de Chinchón, Comte de Peñaflorida, Concilis de Toledo, Concordat de 1851, Conquesta de les Illes Canàries, Construcció naval, Corona d'Aragó, Corona de Castella i Lleó, Coruña del Conde, Crioll, Crisi de la consciència europea, Crisi del segle III, Crisi econòmica del segle XVII, Cristòfor Colom, Cristianisme, Dacsa, Daniel de Morlay, Darwinisme, Decret de l'Alhambra, Denis Papin, Descobriment d'Amèrica, Destil·lació, Dinastia almohade, Dinastia almoràvit, Dinastia borbònica, Dinastia dels Habsburg, Dionisio Alcalá Galiano, Domingo García Fernández, Domingo Gundisalvo, Drassana, Drassanes Reials de Barcelona, Ducat d'Alba de Tormes, Edat contemporània, Edat moderna, Edward Somerset, Elipand, Emilio Castelar y Ripoll, Emirat de Saraqusta, Enciclopèdia, Enginyeria, Engranatge, Enric el Navegant, Era de l'exploració, Escola catedralícia, Escola de Sagres, Escola de traductors de Toledo, Escola Naval Militar, Espai, Espanya, Espanyolisme, Esteban Boutelou y Soldevilla, Estret de Gibraltar, Estudis de gènere, Etymologiae, Exili interior, Expedició de Magalhães-Elcano, Expulsió dels jesuïtes, Far d'Alexandria, Fausto de Elhúyar, Félix de Azara, Félix María Samaniego, Felicitat, Felip Bauçà Canyes, Felip V d'Espanya, Fisiocràcia, François Quesnay, Francesc Pérez Bayer, Francesc Salvà i Campillo, Francesc Santponç i Roca, Francesc Xavier Balmis i Berenguer, Francesco Sabatini, Francisco Cabarrús, Francisco Franco Bahamonde, Francisco Giner de los Ríos, Francisco Hernández de Toledo, Franquisme, Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic, Fugida de cervells, Gabriel Siscar i Siscar, Galera, Galileo Galilei, Gaspar Casal i Julián, Gaspar Melchor de Jovellanos, Generació del 98, Gerard de Cremona, Gregori Maians i Siscar, Gregorio Marañón y Posadillo, Guerra Civil espanyola, Guerra del Francès, Guerres d'independència hispanoamericanes, Hasday ibn Xaprut, Heretgia, Hermann de Caríntia, Hermannus Alemannus, Hispània, Història cultural, Història de la ciència, Història de la dona, Història de la tecnologia, Ibn as-Saffar, Ibn as-Samh, Ibn Jubayr, Ibn Khaldun, Ibn Muadh al-Jayyaní, Il·lustració, Ildefons de Toledo, Imperi Persa, Indagació sobre la naturalesa i les causes de la riquesa de les nacions, Institución Libre de Enseñanza, Isaac ben Sid, Isaac Newton, Isidor de Sevilla, Isidoro de Antillón, Itàlia, Jafudà Cresques, Jaume Balmes i Urpià, Jöns Jacob Berzelius, Jean-Baptiste Say, Jean-François Pilâtre de Rozier, Jerónimo de Ayanz y Beaumont, Joan Baptista Coratjà, Joan Baptista Muñoz i Ferrandis, Joan Minuart i Parets, Joaquín Costa Martínez, Johannes Hispalensis, Johannes Kepler, Johannes Parix, John Dalton, Jordi Joan i Santacília, Jordi Nadal i Oller, José Antonio Pavón, José Bustamante, José Celestino Mutis y Bosio, José María López Piñero, José Millán-Astray y Terreros, José Moñino y Redondo, José Ortega y Gasset, Josefa Amar y Borbón, Josep Chaix Isniel, Josep Quer i Martínez, Josep Salvany i Lleopart, Joseph Louis Proust, Juan Badiano, Juan de Cabriada, Juan de Herrera, Juan Donoso Cortés, Juan José de Elhúyar, Juan Manuel Montalbán y Hernanz, Juanelo Turriano, Judà Ibn Tibon, Judeocristianisme, Jueus a Espanya, Julián Sanz del Río, Julio Valdeón Baruque, Krausisme, La crisi de l'antic règim i el procés revolucionari liberal, Las Siete Partidas, Laure Saint-Martin Permon, Leandre de Sevilla, Leonardo da Vinci, Liberalisme econòmic, Literatura àrab, Llatí, Llei de les proporcions definides, Llengües romàniques, Llibertat acadèmica, Llista d'arquebisbes de Toledo, Llista de bisbes de Tarassona, Lorenzo Hervás y Panduro, Luis Née, Lupitus Barchinonensis, Maça (eina), Magrib, Maimònides, Manuel Orovio Echagüe, Mapa T-O, Mapamundi, Mapamundi del Beat de Liébana, Maqueta, María Andresa Casamayor, Marcelino Menéndez Pelayo, Mariano Luis de Urquijo, Martí de Braga, Martín Fernández de Navarrete, Màquina de vapor, Màslama al-Majrití, Mercantilisme, Meridià, Metre, Miguel de Lardizábal y Uribe, Miguel de Unamuno y Jugo, Mineralogia, Miquel Scot, Miquel Servet, Missió Geodèsica Francesa, Mode de producció esclavista, Molí de marea, Molí de vent, Monarquia Absoluta Borbònica, Monestir d'El Escorial, Monestir de Santa Maria de Ripoll, Monoteisme, Montgolfier, Moriscos, Mossàrab, Mossàrabs, Muhàmmad ibn Mussa al-Khwarazmí, Museu de Ceràmica de l'Alcora, Museu del Prado, Museu Nacional de Ciències Naturals d'Espanya, Nau (vaixell), Navegació astronòmica, Nàhuatl, Neocatòlic, Neopitagorisme, Nicolás Salmerón y Alonso, Nit de Sant Daniel, Nitrocel·lulosa, Novatores, Orientació, Països àrabs, Paper, Paracaigudes, Paracels, Paradigma, Patatera, Paul Hazard, Pebrotera, Pedro Alfonso, Pedro Gutiérrez Bueno, Pedro Juan de Lastanosa, Pedro Pablo Abarca de Bolea-Ximénez de Urrea y Ponts de Mendoza, Pedro Rodríguez de Campomanes, Pehr Loefling, Pere Hispà, Pere Virgili i Bellver, Phaseolus vulgaris, Pierre François Chavaneau, Pietro Torrigiano, Planador, Platí, Ploms del Sacromonte, Popol Vuh, Primera Guerra Mundial, Progrés, Quadrívium, Ramón María Narváez y Campos, Ramon Llull, Raymond de Sauvetat, Regeneracionisme, Regiment de sanitat per al rei d'Aragó, Regne d'Astúries, Regne de Portugal, Regne de Toledo, Regne dels sueus, Reial Acadèmia de la Història, Reial Acadèmia Espanyola, Reial Expedició Filantròpica del Vaccí, Reial Fàbrica de Sargadelos, Reial Institut i Observatori de l'Armada, Reial Jardí Botànic de Madrid, Reial Societat Bascongada d'Amics del País, Reis Catòlics, Renaixement hispànic, Restauració borbònica, Revolució burgesa, Revolució científica, Revolució de 1848, Revolució Industrial, Revolució Liberal, Richard Cantillon, Robert de Ketton, Roda hidràulica, Saïd al-Andalusí, Sant Isidor, Santiago Ramón y Cajal, Segle d'or espanyol, Silvestre II, Simón de Rojas Clemente y Rubio, Sincretisme, Sinodal de Aguilafuente, Sistema mètric decimal, Sociologia de la ciència i de la tècnica, Studium generale, Taifa, Taules alfonsines, Tàrtar, Telegrafia, Teoria atòmica, Teoria de la relativitat, Thomas Savery, Tomàquet, Tomàs Vicent Tosca i Mascó, Tractat de Tordesillas, Transició democràtica espanyola, Tungstè, Tycho Brahe, Universitat Complutense de Madrid, Universitat de Barcelona, Universitat de Coïmbra, Universitat de Girona, Universitat de Lleida, Universitat de Montpeller, Universitat de Palència (històrica), Universitat de Perpinyà (1350-1793), Universitat de Salamanca, Universitat de Santiago de Compostel·la, Universitat de Sevilla, Universitat de Valladolid, Universitat medieval, Universitat Nacional Major de San Marcos, Universitat Sertoriana d'Osca, Valentín de Foronda, Vanadi, Vasco da Gama, Vicente Alcalá Galiano, Vicente Tofiño de San Miguel, Vidriol (química), Vinya, Visigots, Yússuf ibn Àhmad al-Mútaman, Yehudà ben Moshe, Yehudà ha-Leví, Zenón de Somodevilla y Bengoechea, Zero. Ampliar l'índex (371 més) » « Shrink índex

Açores

Les Açores (en portugués Os Açores) formen un arxipèlag d'illes portugueses al bell mig de l'oceà Atlàntic a uns 1.500 km de Lisboa i a uns 3.900 km de la costa est d'Amèrica del Nord.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Açores · Veure més »

Abbàs ibn Firnàs

Abu-l-Qàssin Abbàs ibn Firnàs ibn Wardús, més conegut simplement com a Abbàs ibn Firnàs, (810 – 887) fou un erudit andalusí a la cort dels emirs al-Hàkam I, Abd-ar-Rahman II i Muhàmmad I. Era un mawla amazic de la regió de Takurunna (Ronda).

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Abbàs ibn Firnàs · Veure més »

Abraham ibn Ezra

Portada del Comentari a l'Èxode, d'Abraham ibn Ezra (publicat a Nàpols el 1488) Abraham ibn Ezra (Tudela, ca. 1089 - Calahorra, ca. 1167), fou un erudit jueu andalusí, que cultivà la poesia, l'exegesi bíblica, la filosofia, la gramàtica hebrea i les ciències dels astres (astronomia, astrologia, matemàtiques i calendari).

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Abraham ibn Ezra · Veure més »

Abraham Zacut

Taula astronòmica de Almanach Perpetuum, obra d'Abraham Zacut sobre astronomia Abraham Zacut o Abraham Ben Zacuth —en hebreu: אברהם זכות, en portuguès Abraão ben Samuel Zacut — (Salamanca, 1452 - Damasc, cap a 1510) va ser un matemàtic, astrònom i historiador xueta castellà.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Abraham Zacut · Veure més »

Abu-Hàmid al-Gharnatí

Abu-Hàmid Muhàmmad ibn Abd-ar-Rahman (o Abd-ar-Rahim) ibn Sulayman al-Maziní al-Qaysí al-Gharnatí, més conegut senzillament com a Abu-Hàmid al-Gharnatí (Granada, 1080 - Damasc, 1170) fou un viatger andalusí i compilador de meravelles del món antic (ajàïb).

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Abu-Hàmid al-Gharnatí · Veure més »

Abu-s-Salt ad-Daní

Abu-s-Salt Umayya ibn Abd-al-Aziz ibn Abi-s-Salt al-Andalussí ad-Daní, conegut com a Abu-s-Salt Umayya o Abu-s-Salt ad-Daní o de Dénia (Dénia, 1067 - Mahdia, 23 d'octubre de 1134), fou un filòsof andalusí, un dels primers a desenvolupar el saber filosòfic a l'Àndalus.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Abu-s-Salt ad-Daní · Veure més »

Abu-Ubayd al-Bakrí

Abu-Ubayd Abd-Al·lah ibn Abd-al-Aziz ibn Muhàmmad ibn Ayyub al-Bakrí, més conegut com a Abu-Ubayd al-Bakrí o, simplement, al-Bakrí (vers 1010-1094) fou un geògraf andalusí, el més gran de l'occident musulmà junt amb Al-Idrissí.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Abu-Ubayd al-Bakrí · Veure més »

Acadèmia d'Artilleria de Segòvia

LAcadèmia d'Artilleria de Segòvia és una institució acadèmica militar d'Espanya fundada el 16 de maig de 1764 com a Reial Col·legi d'Artilleria a l'Alcàsser de Segòvia, en temps del rei Carles III a iniciativa de Félix Gazzola, el seu primer director.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Acadèmia d'Artilleria de Segòvia · Veure més »

Acadèmia Militar de Barcelona

LAcadèmia Militar de Barcelona, també coneguda per Acadèmia de Matemàtiques, es fundà el 1716, just després de la Guerra de Successió Espanyola, però no es posà en marxa fins al 1720.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Acadèmia Militar de Barcelona · Veure més »

Aculturació

Les quatre formes essencials d'aculturació: 1. Segregació 2. Integració 3. Assimilació 4. Marginalització En antropologia i sociologia s'anomena amb el terme aculturació al procés de canvi cultural per contacte o imposició d'una altra cultura.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Aculturació · Veure més »

Adam Smith

Adam Smith (5 de juny de 1723 - 17 de juliol de 1790) fou un economista i filòsof escocès.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Adam Smith · Veure més »

Adelard de Bath

Adelard de Bath (en llatí, Adelardus Bathensis) fou un filòsof anglès del.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Adelard de Bath · Veure més »

Adhesió d'Espanya a la Comunitat Europea

L'Adhesió d'Espanya a la Comunitat Europea es va signar el 12 de juny de 1985 i va entrar en vigor l'1 de gener de 1986 dia a partir del qual, Espanya es va convertir en membre de ple dret de la Comunitat Europea.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Adhesió d'Espanya a la Comunitat Europea · Veure més »

Adopcionisme

Ladopcionisme fou un corrent sorgit entre els cristians de la península d'Hispània al dC, en els dominis de l'Emirat de Qurtuba.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Adopcionisme · Veure més »

Aeròstat

Un aeròstat, popularment dit bufa o bomba, és una aeronau més lleugera que l'aire que fa servir el principi d'Arquimedes per poder enlairar-se.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Aeròstat · Veure més »

Aeronàutica

Vol de sis F-16 sobre la ciutat de Nova York. Laeronàutica és la ciència o disciplina relacionada amb l'estudi, disseny i manufactura dels aparells mecànics pesants capaços d'elevar-se en vol o les tècniques de control d'avions.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Aeronàutica · Veure més »

Afrancesat

Josep I Bonaparte En termes generals rebien el qualificatiu dafrancesats tots aquells que es mostraven seguidors de la cultura francesa i la il·lustració, a partir dels inicis del s. XVIII quan els Borbons assoliren el tron espanyol.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Afrancesat · Veure més »

Agustín de Betancourt

Agustín de Betancourt i Molina (Puerto de la Cruz, Tenerife, Espanya, 1758 - Sant Petersburg, Imperi Rus, 1824) va ser un dels enginyers més prestigiosos d'Europa.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Agustín de Betancourt · Veure més »

Al-Àndalus

XII d'al-Àndalus Al-Àndalus o lÀndalus és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Al-Àndalus · Veure més »

Alcohol

Estructura d'una molècula d'un alcohol, amb el grup funcional hidroxil (-OH). L'àtom de carboni està enllaçat a l'àtom d'hidrogen del grup hidroxil i pot estar enllaçat a d'altres per formar una cadena de carboni. En química, un alcohol és qualsevol compost orgànic que conté un grup funcional hidroxil (-OH) enllaçat a un àtom de carboni i en substitució àtom d'hidrogen d'un grup alquil dels hidrocarburs saturats o alcans.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Alcohol · Veure més »

Alcuí de York

Museu d'Història de l'Art, Viena Alcuí de York (Northumbria, 730 - Tours, 804) va ser un savi i religiós anglès.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Alcuí de York · Veure més »

Alessandro Malaspina

Alessandro Malaspina, citat també com a Alejandro en les fonts espanyoles (Mulazzo, Gran Ducat de Toscana, 5 de novembre de 1754 - Pontremoli, 9 d'abril de 1809), fou un oficial de l'Armada Espanyola d'origen itàlic.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Alessandro Malaspina · Veure més »

Alexander von Humboldt

Friedrich Wilhelm Heinrich Alexander von Humboldt o senzillament Alexander von Humboldt (Berlín, 14 de setembre de 1769 - ibíd. 6 de maig de 1859), fou un explorador, naturalista i geògraf alemany, germà del lingüista i polític Wilhelm von Humboldt.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Alexander von Humboldt · Veure més »

Alfons X de Castella

Alfons X el Savi i la seva cort. Alfons X de Castella, dit el Savi (Toledo, 23 de novembre de 1221 - Sevilla, 4 d'abril de 1284), fou rei de Castella (1252-1284).

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Alfons X de Castella · Veure més »

Alfred de Sareshel

Alfred de Sarashel, també anomenat en Alfredus Anglicus, va ser un traductor i filòsof escolàstic que va néixer a Anglaterra a finals del i va morir en el XIII.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Alfred de Sareshel · Veure més »

Alonso del Castillo

Alonso del Castillo (Granada, c. mitjan - 1610) va ser un metge i traductor morisc.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Alonso del Castillo · Veure més »

Alquímia

Pàgina d'una obra d'en Ramon Llull Lalquímia era una doctrina i un estudi especulatiuDiccionari d'Història de Catalunya; p. 34 ed.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Alquímia · Veure més »

Amèrica precolombina

Mapa d'Amèrica representant l'extensió de diversos pobles presents cap al segle XI aC LAmèrica precolombina conforma un període historiogràfic que incorpora totes les subdivisions del període de la història i la prehistòria a les Amèriques abans de l'aparició d'importants influències europees al continent americà, que abasta l'època de la colònia original al paleolític superior a la colonització europea durant l'edat moderna.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Amèrica precolombina · Veure més »

Anales de Ciencias Naturales

Els Anales de Ciencias Naturales (abreujat Anales Ci. Nat.) va ser la primera publicació periòdica dedicada en exclusiva a les ciències naturals que apareix a Espanya.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Anales de Ciencias Naturales · Veure més »

Andrés Manuel del Río Fernández

Andrés Manuel del Río Fernández (Madrid, 10 de novembre de 1764 - Ciutat de Mèxic, 23 de març de 1849) fou un químic hispano-mexicà destacat per ser el descobridor de l'element químic vanadi.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Andrés Manuel del Río Fernández · Veure més »

Andreu Piquer i Arrufat

va ser un metge, filòsof i lògic il·lustrat.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Andreu Piquer i Arrufat · Veure més »

Antoine Lavoisier

Antoine Laurent Lavoisier (París, 26 d'agost de 1743 - 8 de maig de 1794), conegut com a Antoine Lavoisier després de la Revolució Francesa, va ser un químic francès.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Antoine Lavoisier · Veure més »

Antoni de Capmany de Montpalau i de Surís

''Libro del Consulad'', 1791. Antoni de Capmany de Montpalau i de Surís (Barcelona, 24 de novembre de 1742 - Cadis, 14 de novembre de 1813) fou un historiador, filòleg i polític català.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Antoni de Capmany de Montpalau i de Surís · Veure més »

Antoni Gimbernat i Arbós

'''Antoni Gimbernat i Arbós''', per J. Montserrat (1894) Monument que se li dedicà a la seva vila natal de Cambrils Antoni Gimbernat i Arbós (Cambrils, 1734 - Madrid, 17 de novembre de 1816) va ser un eminent cirurgià i anatomista català, conegut principalment per la seva contribució a la descripció de l'anatomia del canal inguinal i a la tècnica de reparació de l'hèrnia crural.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Antoni Gimbernat i Arbós · Veure més »

Antoni Josep Cavanilles i Palop

Estàtua de Cavanilles al Reial Jardí Botànic de Madrid feta per l'esculptor José Pagnucci y Zumel Antoni Josep CavanillesSegons el i seguint un criteri etimològic, el cognom Cavanilles s'hauria d'escriure Cabanilles, que ve de cabana, i existeix com a llinatge amb les variants Cabanilles, Cabanelles i Cabanyelles.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Antoni Josep Cavanilles i Palop · Veure més »

Antonio Alcalá Galiano

Antonio Alcalá Galiano y Fernández de Villavicencio, (Cadis, 22 de juliol de 1789 - Madrid, 11 d'abril de 1865) fou un polític i escriptor espanyol.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Antonio Alcalá Galiano · Veure més »

Antonio de Ulloa

Antonio de Ulloa i de la Torre-Giralt (Sevilla, 12 de gener de 1716 - Illa de Lleó, 5 de juliol de 1795) fou un científic, militar i escriptor espanyol.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Antonio de Ulloa · Veure més »

Anuari astronòmic

Un anuari astronòmic és una publicació normalment anual i que conté taules de dades amb les posicions del Sol, la Lluna, els planetes o els satèl·lits dels planetes per a cada dia de l'any.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Anuari astronòmic · Veure més »

Anys obscurs

Laura i Petrarca Anys obscurs o edat fosca, en la historiografia europea, és el període que tradicionalment inclou de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 a l'any 1000.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Anys obscurs · Veure més »

Arbitrisme

L'arbitrisme és el nom genèric que es dona a un corrent de pensament polític i econòmic desenvolupat en la Monarquia Hispànica, fonamentalment en la Corona de Castella, durant la segona meitat del i el, relacionada intel·lectualment amb l'anomenada Escola de Salamanca.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Arbitrisme · Veure més »

Arianisme

Larianisme o arrianisme és un corrent religiós cristià del considerat heretgia pel catolicisme.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Arianisme · Veure més »

Arnau de Vilanova

Arnau de Vilanova (lloc desconegut, entre 1238 i 1240 - Gènova, potser a la mar prop d'aquesta ciutat, 1311) va ser un teòleg i metge d'origen ignot, per a alguns valencià, per a altres aragonès, entre altres hipòtesis que s'han defensat.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Arnau de Vilanova · Veure més »

Arquebisbat de Burgos

L' arquebisbat de Burgos (en llatí: Archidioecesis Burgensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica a Espanya, i presideix la província eclesiàstica de Burgos, amb quatre diòcesi sufragànies: Bilbao, Osma-Sòria, Palencia i Vitòria.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Arquebisbat de Burgos · Veure més »

Arxidiòcesi de Toledo

Larxidiòcesi de Toledo, a Espanya, és la diòcesi principal de la província eclesiàstica de Toledo, de la qual són sufragànies les diòcesis de Sigüenza-Guadalajara, Conca, Ciudad Real i Albacete.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Arxidiòcesi de Toledo · Veure més »

Astrolabi

vora Lastrolabi planisfèric, usualment anomenat astrolabi, és un instrument astronòmic de mesura i càlcul analògic que reprodueix sobre un disc el moviment aparent de l'esfera celeste entorn de la Terra.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Astrolabi · Veure més »

Avempace

Abu-Bakr Muhàmmad ibn Yahya ibn as-Sàyigh ibn Bajja, més conegut simplement com a Ibn Bajja, i, a Europa, pel nom llatinitzat d'Avempace, fou un filòsof andalusí nascut a Saragossa entre 1070 i 1090, i mort a Fes el 1138, interessat també en la medicina, la poesia, la física la botànica, la música i l'astronomia.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Avempace · Veure més »

Averrois

Abu-l-Walid Muhàmmad ibn Ruixd, més conegut simplement com a Ibn Ruixd i, a Occident, pel seu nom llatinitzat d'Averrois (Còrdova, 14 d'abril del 1126 — Marràqueix, 10 de desembre del 1198), fou un filòsof, teòleg, jurista, metge i astrònom andalusí del.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Averrois · Veure més »

Aviació

Cessna 120 del 1947 Mil Mi-12 Laviació és el desplaçament controlat a través de l'aire d'aparells que usen per a desenvolupar el seu vol la força sustentadora de superfícies fixes o mòbils, sovint auxiliats per mitjans mecànics com avions i helicòpters i sense components mecànics com els planadors.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Aviació · Veure més »

Avicebró

Avicebró, com era conegut en llengua romànica Shlomo ibn Yehuda ibn Gabirol —en hebreu שלמה בן יהודה אבן גבירול— (Màlaga, ~1020 - València, ~ 1058), fou un filòsof i poeta jueu de l'Àndalus.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Avicebró · Veure més »

Az-Zahrawí

Abu-l-Qàssim Khàlaf ibn Abbàs az-Zahrawí ——, conegut a Occident com a Abulcasis o Albucasis, fou un destacat metge andalusí, potser nascut al raval de Còrdova, del.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Az-Zahrawí · Veure més »

Az-Zarqalí

Abu-Ishaq Ibrahim ibn Yahya an-Naqqaix az-Zarqalí, més conegut simplement com a az-Zarqalí (Qúrtuba, c. 1029 - Ixbíliya, 1087), va ser un important astrònom de l'Àndalus, anomenat pels antics autors occidentals Azarquiel.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Az-Zarqalí · Veure més »

Álvaro Flórez Estrada

Álvaro Flórez Estrada (Pola de Somiedo, Astúries, 1765 - 1853), economista, advocat i polític asturià.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Álvaro Flórez Estrada · Veure més »

Èric d'Auxerre

Èric d'Auxerre ((en francès Heiric d'Auxerre, Auxerre 841 - 876) va ser un monjo oblat del monestir benedictí de Sant Germà d'Auxerre (Borgonya, França).

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Èric d'Auxerre · Veure més »

Àrab

Banderes dels estats de llengua àrab La llengua àrab (en àrab) és la llengua parlada en origen pel poble àrab.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Àrab · Veure més »

Bartolomeu Dias

Bartolomeu Dias (ca. 1450 - prop del cap de Bona Esperança, Sud-àfrica, 29 de maig de 1500) va ser un navegant i explorador portuguès al servei del rei Joan II de Portugal que va explorar el litoral africà a la recerca d'un pas cap a les Índies i els regnes llegendaris del Preste Joan, evitant la ruta mediterrània, amenaçada pels turcs i els pirates.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Bartolomeu Dias · Veure més »

Batalla del riu Salado

Quadre d'Alfons XI, vencedor de la batalla del Salado La batalla del Salado fou una victòria aconseguida a la seva riba per la Corona de Castella sobre el Regne de Granada el 30 d'octubre de 1340.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Batalla del riu Salado · Veure més »

Bíblia

La Bíblia és el conjunt de textos religiosos del cristianisme.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Bíblia · Veure més »

Beat de Liébana

Beat de Liébana, (ca. 735-798), també anomenat Sant Beatus (està inscrit en el santoral catòlic, i la seva festa se celebra el 19 de febrer), fou un monjo del Monestir de San Martín de Turieno, actualment de Santo Toribio de Liébana, a la comarca de Liébana, a prop dels Pics d'Europa.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Beat de Liébana · Veure més »

Beatus de Saint-Sever

El Beatus de Saint-Sever és un manuscrit il·luminat que conté el comentari a l'Apocalipsi de Beat de Liébana.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Beatus de Saint-Sever · Veure més »

Beda

Beda (Comtat de Durham, Northumbria, 672/673 – Monestir de Jarrow, 25 de maig de 735), conegut també com a Beda el Venerable, va ser un monjo benedictí als monestirs de Wearmouth i Jarrow (comtat de Durham).

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Beda · Veure més »

Benet Baïls

Benet Baïls (Sant Adrià de Besòs, 1730 – Madrid, 1797) va ser un matemàtic i erudit català de la Il·lustració.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Benet Baïls · Veure més »

Benito Arias Montano

Benito Arias Montano (Fregenal de la Sierra, 1527 - Sevilla, 6 de juliol de 1598) fou un religiós i humanista espanyol, eminent poliglot, teòleg, bibliòleg i poeta en llatí.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Benito Arias Montano · Veure més »

Benito Jerónimo Feijoo

Fra Benito Jerónimo Feijoo y Montenegro (Casdemiro, O Pereiro de Aguiar, 8 d'octubre de 1676 – Oviedo, 26 de desembre de 1764).

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Benito Jerónimo Feijoo · Veure més »

Benjamí de Tudela

Mapa de la ruta. Benjamí de Tudela (també Benjamí ben Jonah, Benjamí bar Jonàs de Tudela; en hebreu: בִּנְיָמִין מִטּוּדֶלָה, pronunciat:; 1130 - 1173) fou un viatger navarrès jueu, sovint anomenat rabí pels cronistes no jueus, i famós per les cròniques dels seus viatges.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Benjamí de Tudela · Veure més »

Bergara

Bergara és un municipi de Guipúscoa, al País Basc.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Bergara · Veure més »

Blasco de Garay

Blasco de Garay (1500 ? - 1552) fou un marí i inventor de naixement incert.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Blasco de Garay · Veure més »

Blat

Blat o forment és el nom d'algunes espècies de plantes del gènere Triticum, de la família de les poàcies.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Blat · Veure més »

Botànica

Eines tradicionals utilitzades en botànica La botànica, del grec βοτάνη (votani, 'herba'), és la ciència que s'ocupa dels vegetals o de tots els organismes tradicionalment considerats com a vegetals.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Botànica · Veure més »

Brauli de Saragossa

Brauli (Saragossa o Girona, ca. 590 – Saragossa, 651) va ser un autor eclesiàstic, figura destacada de la intel·lectualitat de la Hispània visigoda, i bisbe de Saragossa.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Brauli de Saragossa · Veure més »

Brúixola

Brúixola magnètica esportiva. Brúixoles modernes. La brúixola (o búixola o compàs) és un instrument que serveix per a l'orientació geogràfica mitjançant una agulla que assenyala aproximadament la direcció nord-sud, i est-oest i que es basa en les propietats de les agulles magnetitzades.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Brúixola · Veure més »

Cadastre d'Ensenada

Zenón de Somodevilla y Bengoechea va ser el ministre de Felip V que va originar el projecte de la contribució única amb el cadastre a Castella. El Cadastre d'Ensenada va ser la unificació de les dades provincials a una contribució única que es va fer a partir del 1749 a Castella.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Cadastre d'Ensenada · Veure més »

Caid

Caid (de l'àrab qàïd, plural quwwad) és un terme àrab poc precís que designa un cap militar que pot anar de capità a general.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Caid · Veure més »

Califat de Còrdova

El Califat de Còrdova, també conegut com a Califat omeia de Còrdova o Califat d'Occident, fou un califat proclamat per Abd al-Rahman III el 929 que posà fi a l'emirat independent instaurat per Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil el 756.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Califat de Còrdova · Veure més »

Camí de Sant Jaume

Basílica de Santiago El Camí de Sant Jaume (en gallec: Camiño de Santiago; en castellà: Camino de Santiago; en asturià: Camín de Santiago; en occità: Camin de Sant Jacme; en francès: Chemin de Saint Jacques) és una ruta que recorren els pelegrins procedents d'Espanya i tot Europa per a arribar a la catedral de Santiago de Compostel·la, on es veneren les relíquies de l'apòstol Sant Jaume.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Camí de Sant Jaume · Veure més »

Canal de Castella

El Canal de Castella als voltants de Medina de Rioseco. El Canal de Castella és una de les obres d'enginyeria civil (hidràulica) més importants de les realitzades entre mitjan i el primer terç del.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Canal de Castella · Veure més »

Canal Imperial d'Aragó

El canal Imperial d'Aragó és una de les obres d'hidràulica més importants d'Europa, és un canal de rec i de navegació construït en l'últim terç del entre Fontellas (Navarra) i Fuentes de Ebro (Saragossa).

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Canal Imperial d'Aragó · Veure més »

Canya de sucre

Un camp segant-se de canya de sucre La canyamel, canya de sucre o canya dolça (Saccharum officinarum) és una planta de la família de les Poaceae.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Canya de sucre · Veure més »

Cap Fisterra

Cap de Fisterra. Cap de Fisterra des del mont Pindo.El cap de Fisterra (en gallec: Cabo Fisterra, en castellà: Cabo Finisterre) és un promontori de granit d'una alçada de 600 m situat al municipi (concello) de Fisterra, a la província de la Corunya, constituït per una península que penetra uns 3 km cap al mar.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Cap Fisterra · Veure més »

Capritxos

Capritxos - Caprichos en castellà - és una sèrie de 80 aiguaforts creats pel pintor aragonès Francisco de Goya, entre els anys 1797 i 1799, que representen la introducció del gravat romàntic i contemporani a Espanya.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Capritxos · Veure més »

Caravel·la

Rèplica de les anomenades «Tres Caravel·les» (en realitat dues caravel·les i una nau) al ''Muelle de las Carabelas'' de Palos de la Frontera. Caravel·la llatina, ''Boa Esperança'', de Portugal. Una caravel·la o calavera (com a denominació catalana clàssica), era un vaixell de vela utilitzat entre els segles XIV i XVII.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Caravel·la · Veure més »

Carl von Linné

Escultura de ''C. Linneo'', a l'Herboristeria del Rei, a Barcelona. Carl Nilsson o Carl Linnaeus,El seu pare, Nils, tenia el patronímic «Ingemarsson».

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Carl von Linné · Veure més »

Carles III d'Espanya

Carles III d'Espanya, VII de Nàpols, V de Sicília i I de Parma, també com Carles III de Castella, i amb els sobrenoms del Político i el Mejor Alcalde de Madrid (Madrid, Regne d'Espanya, 1716 - ibíd., 1788), fou duc de Parma (1731-1735), rei de Nàpols i de Sicília (1735-1759) i monarca d'Espanya (1759-1788).

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Carles III d'Espanya · Veure més »

Carles IV d'Espanya

Carles IV d'Espanya (Portici, Regne de Nàpols, 11 de novembre de 1748 - Roma, 19 de gener de 1819), fou príncep d'Astúries (1759 - 1788) i Rei d'Espanya (1788 - 1808) després de la mort del seu pare Carles III d'Espanya.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Carles IV d'Espanya · Veure més »

Cartografia

projecció emprada La cartografia és l'art i la ciència que té per objecte la representació gràfica d'una àrea geogràfica, habitualment sobre una superfície plana en forma de mapa, plànol o d'altres formes d'expressió cartogràfica.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Cartografia · Veure més »

Còdex Badiano

Una pàgina del ''Còdex Badiano'', que il·lustra les herbes conegudes com a ''tlahçolteoçacatl, tlayapaloni, axocotl'' i ''chicomacatl'', emprades com a remeis per a ''cossos ferits i vilipendiats'' El Còdex Badiano —conegut també com a Còdex De la Cruz-Badiano, o pel seu títol en llatí Libellus de medicinalibus indorum herbis (Llibre de les herbes medicinals dels indis)— és un escrit sobre plantes medicinals asteques, escrit originàriament em nàhuatl pel xochimilca Martín de la Cruz —alumne del Colegio de Santa Cruz de Tlatelolco— al voltant del 1552.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Còdex Badiano · Veure més »

Còdex mesoamericà

Els còdexs maies prehispànics que es coneixen procedeixen de la península de Yucatán i tenen una temàtica essencialment calendàrica. A la imatge, la làmina 9 del Còdex de Dresden, cultura maia, Període Posclàssic (ss. X-XVI).Un còdex mesoamericà és aquell document realitzat per membres dels pobles indígenes de Mesoamèrica abans de la Conquesta espanyola dels seus territoris.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Còdex mesoamericà · Veure més »

Còdexs maies

Pàgina 9 del Còdex Dresden (de l'edició de Ernst Förstemann, en 1880) Làmines 10 i 11 del Còdex de Dresden Els còdexs maies són llibres escrits abans de la conquesta i en la seva escriptura s'emprenen caràcters jeroglífics, que mostren alguns trets de la civilització maia.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Còdexs maies · Veure més »

Còrdova

Còrdova (oficialment Córdoba, en castellà) és una ciutat d'Andalusia, capital de la província de Còrdova, al curs mitjà del riu Guadalquivir, a 110 metres d'altura.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Còrdova · Veure més »

Charles-Marie de La Condamine

fou un matemàtic, explorador i geògraf francès.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Charles-Marie de La Condamine · Veure més »

Claude Louis Berthollet

Claude Louis Berthollet fou un químic francès, nascut a Talloires, Savoia, en aquell temps província del regne de Sardenya-Piemont, el 9 de desembre de 1748 i traspassat a Arcueil el 6 novembre 1822.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Claude Louis Berthollet · Veure més »

Claudi Ptolemeu

Claudi Ptolemeu (en grec antic:, Klaudios Ptolemaios); ca.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Claudi Ptolemeu · Veure més »

Clàssic

s. El terme clàssic fa referència a un conjunt difús i alhora ampli de conceptes estètics que abracen la majoria de disciplines artístiques considerades canòniques.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Clàssic · Veure més »

Clergues Regulars de les Escoles Pies

Els Clergues Regulars Pobres de la Mare de Déu de les Escoles Pies formen un institut religiós masculí de dret pontifici: un orde de clergues regulars dedicat a l'ensenyament gratuït, els membres del qual són anomenats popularment escolapis i posposen al seu nom les sigles S.P. o Sch. P.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Clergues Regulars de les Escoles Pies · Veure més »

Colbert

* Jean-Baptiste Colbert (1619 – 1683), ministre de finances de 1665 a 1683 en el regnat de Lluís XIV.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Colbert · Veure més »

Colbertisme

Colbertisme és el nom que es dona a una doctrina econòmica del segle XVII, elaborada per Jean-Baptiste Colbert, Contrôleur général des finances (ministre de finances) de Lluís XIV.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Colbertisme · Veure més »

Comentari a l'Apocalipsi

El Comentari a l'Apocalipsi o Commentarium in Apocalypsin és la principal obra de Beat de Liébana, la qual dedicà a Eteri d'Osma, un altre religiós que es va refugiar a la vila de Liébana fugint de la invasió àrab.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Comentari a l'Apocalipsi · Veure més »

Comtat de Chinchón

El comtat de Chinchón és un títol nobiliari jurisdiccional concedit a Castella el 1520 a Fernando de Cabrera y de Bobadilla, senyor de Chinchón, destacat capità de la guerra dels comuners.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Comtat de Chinchón · Veure més »

Comte de Peñaflorida

Xavier María de Munibe e Idiáquez, més conegut com a Comte de Peñaflorida (Azkoitia, 1729 - Bergara, 1785), va ser un personatge de la Il·lustració, un escriptor en castellà i en èuscar.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Comte de Peñaflorida · Veure més »

Concilis de Toledo

Els Concilis de Toledo foren unes reunions de bisbes, convocades la majoria pel rei, en les quals es va legislar i es va dictaminar sobre afers polítics del Regne de Toledo.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Concilis de Toledo · Veure més »

Concordat de 1851

El Concordat de 1851 va ser un tractat signat entre Espanya i la Santa Seu.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Concordat de 1851 · Veure més »

Conquesta de les Illes Canàries

La conquesta de les Illes Canàries per part de la Corona de Castella es va portar a terme entre 1402 i 1496.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Conquesta de les Illes Canàries · Veure més »

Construcció naval

Rai modern de bambú. Comparable als rais prehistòrics. El creuer de passatgers ''Voyager of the Seas'' carregant combustible al Circular Quay de Sydney. En comparació, el petrolier ''Vitality'' sembla petit. La construcció naval o construcció de vaixells fa referència a totes les activitats destinades a la fabricació d'embarcacions, des de les barques més petites fins a les naus de grans dimensions.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Construcció naval · Veure més »

Corona d'Aragó

La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Corona d'Aragó · Veure més »

Corona de Castella i Lleó

La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Corona de Castella i Lleó · Veure més »

Coruña del Conde

Coruña del Conde és un municipi de la província de Burgos a la comunitat autònoma de Castella i Lleó.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Coruña del Conde · Veure més »

Crioll

Crioll és una persona que a l'Amèrica espanyola designava un fill de peninsulars nascut a Amèrica.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Crioll · Veure més »

Crisi de la consciència europea

La Crisi de la consciència europea (La crise de la conscience européenne) és un llibre de Paul Hazard.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Crisi de la consciència europea · Veure més »

Crisi del segle III

La crisi del fou un període que assolà els territoris de l'Imperi Romà a partir de les primeres invasions dels bàrbars.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Crisi del segle III · Veure més »

Crisi econòmica del segle XVII

ciutat. Al final de la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648) no aconseguia el mig miler. La crisi econòmica del segle XVII és una crisi general de durada secular que la historiografia aplica, en grau diferent, a la interpretació del desenvolupament històric durant aquest segle en tota Europa i la conca del Mediterrani.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Crisi econòmica del segle XVII · Veure més »

Cristòfor Colom

Cristòfor Colom (també Cristòfol Colom en algunes variants de la llengua) (Gènova,Vegeu el capítol sobre els seus orígens per més detalls 1436/1451 — † Valladolid, 1506) fou un navegant, cartògraf, almirall, virrei i governador general de les Índies al servei dels reis Catòlics, conegut internacionalment amb el cognom llatinitzat de Columbus, o adaptat a les diferents llengües.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Cristòfor Colom · Veure més »

Cristianisme

Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Cristianisme · Veure més »

Dacsa

La dacsa, blat de moro, blat d'Índies, moresc o panís (Zea mays) és una planta de la família de les poàcies originària de Centreamèrica on havia estat conreada pels pobles indígenes des de temps prehistòrics, els registres arqueològics i l'anàlisi filogenètica suggereixen que la domesticació del blat de moro va començar pel cap baix fa 6.000 anys.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Dacsa · Veure més »

Daniel de Morlay

Daniel de Morlay (vers 1140 - vers 1210), va ser un filòsof escolàstic anglès.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Daniel de Morlay · Veure més »

Darwinisme

Charles Darwin El darwinisme és el terme amb el qual es descriuen les idees de Charles Darwin, la teoria evolucionista que sustenta l'evolució de les espècies vives per selecció natural.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Darwinisme · Veure més »

Decret de l'Alhambra

El Decret de l'Alhambra o Edicte de Granada va ser un decret editat a l'Alhambra el 31 de març de 1492 pels monarques que més endavant serien denominats Reis Catòlics, Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella, en el qual s'expulsava a tots els jueus de la península Ibèrica fixant com a termini el 31 de juliol de 1492.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Decret de l'Alhambra · Veure més »

Denis Papin

Denis Papin (Blois, regne de França, 22 d'agost de 1647 - Londres, Anglaterra, principis del 1712 o 26 d'agost de 1713), va ser un físic i inventor francès.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Denis Papin · Veure més »

Descobriment d'Amèrica

Els 4 viatges de Cristòfor Colom El terme descobriment d'Amèrica (arribada a Amèrica) s'utilitza per a referir-se a la primera arribada documentada d'europeus a Amèrica amb grans conseqüències històriques Al, el terme descobriment era sinònim de cristianització.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Descobriment d'Amèrica · Veure més »

Destil·lació

Destil·leria de Whisky escocesa Diagrama de destil·lació simple. 1. termòmetre 2. Cap de destil·lació 3. Flascó de destil·lació 4. Font de calor 5. condensador 6. receptor 7. adaptador de buit Diagrama de fases Columna de destil·lació de plats Un tipus de farciment per a les columnes de destil·lació de farciment La destil·lació és un mètode de separació de substàncies químiques basat en les diferents volatilitats que presenten cadascuna.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Destil·lació · Veure més »

Dinastia almohade

Els almohades (de l'àrab, i. e. ‘els monoteistes' o ‘els unitaristes’) (1121-1269) foren un moviment religiós amb un fort influx amazic que va inspirar diversos estats a l'extrem occidental del món islàmic al.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Dinastia almohade · Veure més »

Dinastia almoràvit

Els almoràvits (en singular) foren un moviment religiós del nord d'Àfrica, format per nòmades amazics del Sàhara, que al fundaren la quarta dinastia del Marroc.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Dinastia almoràvit · Veure més »

Dinastia borbònica

Escut dels Ducs de Borbó La dinastia borbònica, o la Casa de Borbó (en francès: dynastie des Bourbons o maison de Bourbon), és un conjunt de dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó, originària de la localitat francesa de Borbó.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Dinastia borbònica · Veure més »

Dinastia dels Habsburg

Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Dinastia dels Habsburg · Veure més »

Dionisio Alcalá Galiano

Dionisio Alcalá-Galiano Pinedo (Cabra, Còrdova, 8 d'octubre de 1760 – Cap de Trafalgar, 21 d'octubre de 1805) va ser un destacat marí, militar i científic espanyol, brigadier de la Real Armada espanyola, cèlebre per la seva heroica actuació i mort en la batalla de Trafalgar al comandament del navili de línia Bahama.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Dionisio Alcalá Galiano · Veure més »

Domingo García Fernández

Domingo García Fernández, nascut a Belorado, província de Burgos, el 1759 i traspassat el 1829, fou un químic espanyol de finals del i primers del.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Domingo García Fernández · Veure més »

Domingo Gundisalvo

Domingo Gundisalvo, també conegut com a Domingo Gonzalvo o, en llatí, Dominicus Gundisalinus, va ser un filòsof i traductor d'obres científiques i filosòfiques àrabs al llatí.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Domingo Gundisalvo · Veure més »

Drassana

Drassanes Reials de Barcelona Una drassana (sovint també en plural, drassanes) és una instal·lació on es construeixen i reparen vaixells.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Drassana · Veure més »

Drassanes Reials de Barcelona

Les Drassanes Reials de Barcelona són un edifici militar d'estil gòtic emplaçat a la façana marítima de la capital de Catalunya.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Drassanes Reials de Barcelona · Veure més »

Ducat d'Alba de Tormes

El ducat d'Alba de Tormes, anomenat de forma habitual ducat d'Alba, és un títol nobiliari hereditari espanyol, atorgat originalment per Enric IV de Castella a García Álvarez de Toledo el 1472.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Ducat d'Alba de Tormes · Veure més »

Edat contemporània

Ledat contemporània és el nom convencional que la historiografia occidental, principalment europea i nord-americana, aplica al període històric que comprèn des de la Revolució francesa l'any 1789 fins a la nostra actualitat.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Edat contemporània · Veure més »

Edat moderna

rei protector de les arts, distant i sever, segur de les seves col·laboracions majestuoses, guerrer i temible. Al seu voltant els personatges estan paralitzats i en actitud deferent. És la imatge que el rei difon en les diferents representacions pictòriques i que es correspon a la imposició d'una nova sociabilitat on es concedeix als nobles el privilegi visible de la seva eminència social, però a canvi d'una absoluta submissió a l'autoritat eminentíssima del rei.ARIES, Philippe i DUBY, Georges. ''Historia de la vida privada. El proceso de cambio en la sociedad de los siglos XVI-XVIII'' (Volum 5). Obra citada. pàgina 197. L'edat moderna és la quarta de les etapes en què es divideix tradicionalment la història a Occident segons la historiografia francesa.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Edat moderna · Veure més »

Edward Somerset

Edward Somerset (1601 - 1667) va ser un aristòcrata anglès (segon marquès de Worcester) i un pioner de l'ús de la màquina de vapor.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Edward Somerset · Veure més »

Elipand

Elipand (717 - †808) va ser arquebisbe de Toledo a la fi del, i principal defensor de l'adopcionisme.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Elipand · Veure més »

Emilio Castelar y Ripoll

Emilio Castelar y Ripoll (Cadis, 7 de setembre de 1832 - San Pedro del Pinatar —Múrcia—, 25 de maig de 1899), polític i escriptor espanyol, fou el quart i últim president de la Primera República Espanyola, en la seva variant federal.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Emilio Castelar y Ripoll · Veure més »

Emirat de Saraqusta

L'emirat de Saraqusta, taifa de Saragossa o regne de Saragossa fou un regne musulmà que al llarg del tingué com a capital Saraqusta, l'actual Saragossa.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Emirat de Saraqusta · Veure més »

Enciclopèdia

Una enciclopèdia és un compendi del coneixement humà que recull mots o termes referits a elements culturals de tipologia molt diversa i de gran transcendència formativa i informativa, però que (a diferència de la tasca del diccionari) no constitueixen material estrictament lexicogràfic; endemés de definir-los, l'enciclopèdia en dona una informació més o menys àmplia i aprofundida (en contrast amb diccionaris, vocabularis, etc., la funció dels quals és estrictament definitòria).

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Enciclopèdia · Veure més »

Enginyeria

Un motor F-15 Eagle Pratt & Whitney F100 turboventilador dissenyat per enginyers aerospacials Lenginyeria és l'aplicació pràctica de la ciència i la tecnologia.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Enginyeria · Veure més »

Engranatge

Animació de dues rodes dentades. Pinyó i roda S'anomena engranatge al sistema de rodes proveïdes de dents en la seva perifèria o amb dentat interior o lateral que, engrana amb les dents d'altres rodes dentades.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Engranatge · Veure més »

Enric el Navegant

Enric el Navegant o Enric de Portugal (Porto, 4 de març de 1394 – Sagres, 13 de novembre de 1460) fou infant de Portugal i primer duc de Viseu (1415-1460).

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Enric el Navegant · Veure més »

Era de l'exploració

Tordesillas hi és representada, Biblioteca Estense, Mòdena. L'era de l'exploració o l'era dels descobriments fou un període que començaria el i que va continuar fins al, durant el qual els vaixells europeus, principalment espanyols i portuguesos, van recórrer el món a la recerca de noves rutes i socis comercials per alimentar el naixent capitalisme d'Europa.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Era de l'exploració · Veure més »

Escola catedralícia

L'Escola Catedralícia de Trondheim, fundada el 1152, és l'escola més antiga de Noruega. Avui funciona com un institut de educació secundària. Una escola catedralícia o episcopal és una institució d'origen medieval que es desenvolupa al voltant de les biblioteques de les catedrals europees amb la funció específica de la formació del clergat.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Escola catedralícia · Veure més »

Escola de Sagres

Vista aèria del Cap de São Vicente amb la fortalesa de Sagres. L'Escola de Sagres va ser una institució portuguesa del segle XV que tenia l'objectiu d'ensinistrar estudiants de marina per fer de Portugal un regne més poderós i ric.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Escola de Sagres · Veure més »

Escola de traductors de Toledo

Catedral de Toledo La denominada Escola de Traductors de Toledo (en castellà Escuela de Traductores de Toledo) és el nom que comunament descriu el grup d'estudiosos que van treballar a la ciutat de Toledo durant els segles  i, per traduir moltes de les obres filosòfiques i científiques de l'àrab i l'hebreu antics, generalment referides a la tradició grega clàssica.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Escola de traductors de Toledo · Veure més »

Escola Naval Militar

LEscola Naval Militar és el centre de formació pels futurs oficials de l'Armada Espanyola.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Escola Naval Militar · Veure més »

Espai

L'espai físic és l'espai infinit on es troben els objectes i en el qual els esdeveniments que ocorren tenen una posició i direcció relatives.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Espai · Veure més »

Espanya

Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Espanya · Veure més »

Espanyolisme

L'espanyolisme o nacionalisme espanyol és el moviment que defensa l'existència d'una nació espanyola i, conseqüentment, la integritat territorial de l'actual Regne d'Espanya, partidari de l'uniformisme polític, i d'una cultura homogènia de matriu castellana.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Espanyolisme · Veure més »

Esteban Boutelou y Soldevilla

Estéban Boutelou y Soldevilla (Sevilla, 8 d'agost de 1823 - Madrid, 14 de febrer de 1883) fou un enginyer i botànic espanyol, acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Esteban Boutelou y Soldevilla · Veure més »

Estret de Gibraltar

Lestret de Gibraltar és un estret que comunica l'oceà Atlàntic amb la mar Mediterrània i que separa Europa d'Àfrica.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Estret de Gibraltar · Veure més »

Estudis de gènere

Identitat de gènere múltiple Els estudis de gènere són un camp interdisciplinari que estudia la identitat de gènere i la seva representació.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Estudis de gènere · Veure més »

Etymologiae

Foli 26v miniat a tintes vermella, groga, negra i verd del ''Còdex toledà'' Etimologies (Etymologiae o Originum sive etymologiarum libri viginti) és l'obra més coneguda d'Isidor de Sevilla.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Etymologiae · Veure més »

Exili interior

Exili interior és la situació d'aïllament i exclusió viscuda pels intel·lectuals i escriptors d'un país en una situació de repressió i control dels mitjans per part del poder.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Exili interior · Veure més »

Expedició de Magalhães-Elcano

Rèplica de la Nau Victoria. LExpedició de Magalhães-Elcano va ser una expedició marítima comandada per Fernão de Magalhães i, després de la seva mort, per Juan Sebastián Elcano.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Expedició de Magalhães-Elcano · Veure més »

Expulsió dels jesuïtes

Carles III cap a 1760 L'expulsió dels jesuïtes d'Espanya del 1767 va ser ordenada pel rei Carles III sota l'acusació d'haver estat els instigadors dels motins populars de l'any anterior, coneguts amb el nom de Motí de Squillace.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Expulsió dels jesuïtes · Veure més »

Far d'Alexandria

El far d'Alexandria (també anomenat la torre de Faros) fou considerat una de les set meravelles del món antic.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Far d'Alexandria · Veure més »

Fausto de Elhúyar

Fausto de Elhúyar y de Suvisa, nascut a Logronyo l'11 d'octubre de 1755 i traspassat a Madrid el 6 de gener o el 6 de febrer de 1833, fou un químic i geòleg espanyol, famós per haver descobert, juntament amb el seu germà Juan José, l'element químic tungstè o wolframi, W.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Fausto de Elhúyar · Veure més »

Félix de Azara

Félix de Azara (Barbunyals, 18 de maig de 1742 - 20 d'octubre de 1821) va ser un militar i naturalista espanyol.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Félix de Azara · Veure més »

Félix María Samaniego

Félix María Serafín Sánchez de Samaniego (Laguardia, 12 d'octubre de 1745 - íd, 11 d'agost de 1801) va ser un escriptor basc, famós per les seves faules.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Félix María Samaniego · Veure més »

Felicitat

La felicitat és un sentiment agradable de satisfacció i absència de patiment.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Felicitat · Veure més »

Felip Bauçà Canyes

Felip Bauzà i Canyes (Palma, 1764 - Londres, 1834) fou un polític liberal i maçó, geògraf, cartògraf, astrònom, corsari i capità de navili mallorquí de finals del i començaments del.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Felip Bauçà Canyes · Veure més »

Felip V d'Espanya

Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Felip V d'Espanya · Veure més »

Fisiocràcia

François Quesnay La fisiocràcia era una escola de pensament econòmic del fundada per François Quesnay i Anne Robert Jacques Turgot a França.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Fisiocràcia · Veure més »

François Quesnay

François Quesnay (Méré (Yvelines), 4 de juny de 1694 - Versalles, 16 de desembre de 1774) va ser un economista francès de l'escola fisiocràtica, sent de professió metge cirurgià.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і François Quesnay · Veure més »

Francesc Pérez Bayer

Francesc Pérez Baier (València, 1711-1794) va ser un filòleg, numismàtic i jurista valencià.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Francesc Pérez Bayer · Veure més »

Francesc Salvà i Campillo

Francesc Salvà i Campillo (Barcelona, 12 de juliol de 1751 - 13 de febrer de 1828) fou un metge, físic, meteoròleg i inventor català.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Francesc Salvà i Campillo · Veure més »

Francesc Santponç i Roca

Francesc Santponç i Roca (Barcelona, 1 d'octubre de 1756 - abril de 1821) va ser un metge i inventor català.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Francesc Santponç i Roca · Veure més »

Francesc Xavier Balmis i Berenguer

Francesc Antoni Balmis i Berenguer, més conegut com a Francesc Xavier Balmis i Berenguer (Alacant, 2 de desembre de 1753 - Madrid, 8 de novembre de 1818 o 12 de febrer de 1819) va ser un metge militar valencià, cirurgià honorari de Carles IV d'Espanya.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Francesc Xavier Balmis i Berenguer · Veure més »

Francesco Sabatini

''Puerta de San Vicente'' (Madrid, 1775). Francesco Sabatini (Palerm, Regne de Sicília, 1722 — Madrid, Regne d'Espanya, 1797), de vegades també Francisco Sabatini, fou un arquitecte italià que va desenvolupar la major part de la seua carrera professional a Espanya, al servei de la Casa reial.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Francesco Sabatini · Veure més »

Francisco Cabarrús

Francisco Cabarrús Lalanne (Baiona, Iparralde, 1752 - Sevilla, 27 d'abril de 1810), fou un financer d'origen francès naturalitzat espanyol.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Francisco Cabarrús · Veure més »

Francisco Franco Bahamonde

Francisco Franco Bahamonde (Ferrol, conegut del 1938 al 1982 com a Ferrol del Caudillo, 4 de desembre del 1892 - Madrid, 20 de novembre de 1975) fou un militar i dictador gallec, cap d'Estat autoproclamat des del 1939 fins al 1975.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Francisco Franco Bahamonde · Veure més »

Francisco Giner de los Ríos

Francisco Giner de los Ríos (Ronda, 10 d'octubre de 1839 - Madrid, 17 de febrer de 1915) fou un filòsof, pedagog i assagista espanyol.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Francisco Giner de los Ríos · Veure més »

Francisco Hernández de Toledo

Quatro libros de la naturaleza y virtudes de las plantas y animales. México: 1615. Francisco Hernández de Toledo (La Puebla de Montalbán, prop de Toledo, Regne de Castella, 1515 o 1517 - Madrid, 28 de gener de 1587) va ser un metge, ornitòleg i botànic castellà.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Francisco Hernández de Toledo · Veure més »

Franquisme

El franquisme va ser un règim polític autoritari i dictatorial vigent a Espanya entre 1939 i 1975, i també és anomenada com a tal la ideologia en què es basà.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Franquisme · Veure més »

Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic

Frederic II (Jesi, 26 de desembre del 1194 - Fiorentino di Puglia, 13 de desembre de 1250), de la casa de Hohenstaufen, va ser un pretendent al títol de Rei dels Romans des de 1212 i monarca indiscutit a partir de 1215.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Fugida de cervells

La fugida de cervells és l'emigració d'individus ja formats i de talent (i generalment per a no tornar) a altres nacions més desenvolupades, impulsats principalment per la falta d'oportunitats de desenvolupament, per motius econòmics o per conflictes polítics.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Fugida de cervells · Veure més »

Gabriel Siscar i Siscar

Gabriel Siscar i Siscar (Oliva, Safor, 17 de març de 1760 – Gibraltar, 12 d'agost de 1829) fou un mariner, polític i matemàtic valencià, germà del també mariner Francesc Siscar i Siscar i nebot dels il·lustrats Gregori Maians i Siscar i Joan Antoni Maians i Siscar.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Gabriel Siscar i Siscar · Veure més »

Galera

Martínez-Hidalgo Model de la mateixa galera. Una galera és qualsevol tipus de vaixell impulsat principalment mitjançant rems, tot i que moltes galeres també tenien veles per aprofitar el vent.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Galera · Veure més »

Galileo Galilei

Galileo Galilei, AFI, conegut als països de parla catalana com a Galileu (Pisa, 15 de febrer de 1564Drake (1978, p.1). La data del naixement de Galileu es dona segons el calendari julià. El 1582 es va substituir a Itàlia i a altres països catòlics pel calendari gregorià. Llevat que s'indiqui, les dates en aquesta pàgina es donen segons el calendari gregorià. – 8 de gener de 1642) va ser un físic, matemàtic, i filòsof toscà que va tenir un paper important durant la revolució científica.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Galileo Galilei · Veure més »

Gaspar Casal i Julián

Gaspar Casal i Julián (Girona, 31 de desembre de 1680 — Madrid, 1759) va ser un metge català.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Gaspar Casal i Julián · Veure més »

Gaspar Melchor de Jovellanos

Gaspar Melchor de Jovellanos y Ramírez de Jove (en asturià Gaspar Melchor de Xovellanos; Gijón, 5 de gener de 1744-Veiga, 27 de novembre de 1811) va ser un polític i escriptor il·lustrat asturià.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Gaspar Melchor de Jovellanos · Veure més »

Generació del 98

La Generació del 98 (en castellà, Generación del 98) és el nom amb què s'ha reunit tradicionalment un grup d'escriptors, assagistes i poetes espanyols que es van veure profundament afectats per la crisi moral, política i social desencadenada a Espanya per la derrota militar a la guerra hispano-estatunidenca (1898) i la consegüent pèrdua de Puerto Rico, Guam, Cuba i Filipines el 1898.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Generació del 98 · Veure més »

Gerard de Cremona

Gerard de Cremona, (Gerardus Cremonensis) (1114-1187), fou un prolífic traductor d'obres científiques i filosòfiques àrabs al llatí dins del que es coneix com a escola de traductors de Toledo.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Gerard de Cremona · Veure més »

Gregori Maians i Siscar

Retrat Gregori Maians i Siscar (Oliva, 1699 - València, 1781) va ser un erudit, historiador, lingüista i polígraf valencià, típic representant de la primera Il·lustració espanyola.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Gregori Maians i Siscar · Veure més »

Gregorio Marañón y Posadillo

Gregorio Marañón y Posadillo (Madrid, 19 de maig de 1887 – ibídem, 27 de març de 1960) va ser un metge endocrí, científic, historiador, escriptor i pensador espanyol pertanyent a l'anomenada generació del 14, les obres del qual en els àmbits científic i històric van tenir una gran rellevància internacional.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Gregorio Marañón y Posadillo · Veure més »

Guerra Civil espanyola

La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Guerra Civil espanyola · Veure més »

Guerra del Francès

La Guerra del Francès (també coneguda com a Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Guerra del Francès · Veure més »

Guerres d'independència hispanoamericanes

Les Guerres d'independència hispanoamericanes foren un seguit de guerres en contra de la dominació de l'Imperi Espanyol a Hispanoamèrica de principis del coincidint amb la invasió napoleònica de la península Ibèrica durant la Guerra del Francès.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Guerres d'independència hispanoamericanes · Veure més »

Hasday ibn Xaprut

Hasday ibn Xaprut, de nom complet Abu-Yússuf Hasday ibn Ishaq ibn Ezra ibn Xaprut al-Israïlí (— (Jaén, ca. 915-Còrdova, ca. 975) fou un erudit jueu, metge, impulsor dels estudis hebraics, i conseller i diplomàtic al califat de Còrdova sota Abd-ar-Rahman III i Al-Hàkam II.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Hasday ibn Xaprut · Veure més »

Heretgia

Galileo Galilei condemnat per heretge Una heretgia (del llatí haeresis) és una creença o teoria controvertida o nova, especialment religiosa, que entra en conflicte amb el dogma establert.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Heretgia · Veure més »

Hermann de Caríntia

Hermann de Caríntia, conegut com a Hermann el Dàlmata o, en llatí, Sclavus Dalmatin o Hermannus Secundus (com a ell li agradava que l'anomenessin per diferenciar-se d'Hermannus Contractus), va ser un traductor del, que va traduir obres científiques àrabs al llatí.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Hermann de Caríntia · Veure més »

Hermannus Alemannus

Hermannus Alemannus (Hermann el Alemán) va ser un traductor de l'àrab al llatí que va treballar a Toledo entre 1240 i 1255.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Hermannus Alemannus · Veure més »

Hispània

Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Hispània · Veure més »

Història cultural

La història de la cultura és l'evolució de la definició, de la descripció, de la percepció, els valors i de la relació amb la cultura que han tingut les diverses societats al llarg de la història.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Història cultural · Veure més »

Història de la ciència

La història de la ciència és el conjunt d'evolucions, invents i paradigmes teòrics que han tingut lloc a la història del coneixement científic.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Història de la ciència · Veure més »

Història de la dona

Manifestació a Bangladesh per l'ocupació de les dones. La història de la dona, anomenada Herstory a l'àmbit anglosaxó, és l'estudi del paper que les dones han jugat en la història, juntament amb els mètodes necessaris per a l'estudi de les dones.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Història de la dona · Veure més »

Història de la tecnologia

Se sap que la roda s'usava almenys des de 4000 aC i encara resta una tecnologia actual. La història de la tecnologia és l'estudi de com evoluciona la tecnologia al llarg de la història i de les seves relacions amb l'entorn social, cultural, polític, econòmic, filosòfic, etc.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Història de la tecnologia · Veure més »

Ibn as-Saffar

Abu-l-Qàssim Àhmad ibn Abd-Al·lah ibn Úmar al-Ghafiqí al-Andalussí, més conegut pel sobrenom d'Ibn as-Saffar —literalment «el Fill del Calderer», també transcrit Ben Assafar; en àrab ابن الصفار, Ibn aṣ-Ṣaffār— (Còrdova, ? - Dénia, 1035) va ser un científic andalusí del.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Ibn as-Saffar · Veure més »

Ibn as-Samh

Abu-l-Qàssim Àsbagh ibn Muhàmmad al Garnatí, més conegut com a Ibn as-Samh (? 979 - Granada, 1035), fou un matemàtic andalusí.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Ibn as-Samh · Veure més »

Ibn Jubayr

Abu-l-Hussayn Muhàmmad ibn Àhmad ibn Jubayr al-Kinaní, conegut com a Ibn Jubayr —en àrab أبو الحسين محمد بن أحمد بن جبير الكناني, Abū-l-Ḥusayn Muḥammad ibn Aḥmad ibn Jubayr al-Kinānī— (València, 1145 - Alexandria, 29 de novembre de 1217) fou un geògraf, viatger i poeta andalusí; el seu llibre de viatges Rihla és força conegut al món àrab.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Ibn Jubayr · Veure més »

Ibn Khaldun

Walí-ad-Din Abd-ar-Rahman ibn Muhàmmad ibn Muhàmmad ibn Abi-Bakr Muhàmmad ibn al-Hassan, conegut com a Ibn Khaldun (Tunis, 27 de maig de 1332 - El Caire, 17 de març de 1406), va ser un historiador, filòsof i polític àrab d'Ifríqiya d'origen andalusí.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Ibn Khaldun · Veure més »

Ibn Muadh al-Jayyaní

Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Muadh al-Jayyaní va ser un matemàtic andalusí del.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Ibn Muadh al-Jayyaní · Veure més »

Il·lustració

La Il·lustració (en francès: Siècle des Lumières; en alemany: Aufklärung; en anglès: Enlightenment; en italià: Illuminismo) va ser un corrent filosòfic, polític i social europeu que promovia el progrés, el racionalisme i el liberalisme en contra del poder reial, la noblesa i l'obscurantisme catòlic.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Il·lustració · Veure més »

Ildefons de Toledo

Ildefons de Toledo o Sant Ildefons (Toledo, ca. 607 - 667) va ser un religiós visigot, arquebisbe de Toledo.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Ildefons de Toledo · Veure més »

Imperi Persa

Imperi Persa és la denominació convencional per anomenar diversos imperis de l'antiguitat en general i més pròpiament pels regits per dinasties perses originades a Pèrsia (aquemènida i sassànida).

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Imperi Persa · Veure més »

Indagació sobre la naturalesa i les causes de la riquesa de les nacions

Indagació sobre la natura i les causes de la riquesa de les nacions (en anglès, An Inquiry into the Nature and Causes of the Wealth of Nations) o, simplement La riquesa de les nacions, és l'obra més cèlebre d'Adam Smith.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Indagació sobre la naturalesa i les causes de la riquesa de les nacions · Veure més »

Institución Libre de Enseñanza

La Institución Libre de Enseñanza (ILE), literalment en català Institució Lliure d'Ensenyament, va ser un projecte pedagògic creat el 1876 per Francisco Giner de los Ríos, a través del qual es va crear el primer centre educatiu a Espanya al marge de l'Estat i de l'Església, que va perdurar fins al 1936.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Institución Libre de Enseñanza · Veure més »

Isaac ben Sid

Isaac ben Sid o Ishaq ben Sayyid, també conegut com a Rabí Çag o Rabí Çag aben Cayut, va ser un científic i traductor jueu del a la cort d'Alfons X el Savi, que va traduir obres científiques àrabs i hebrees al castellà.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Isaac ben Sid · Veure més »

Isaac Newton

Sir Isaac Newton FRS (Woolsthorpe-by-Colsterworth, Lincolnshire, Anglaterra, 25 de desembre de 1642 - Kensington, Middlesex, Regne d'Anglaterra, 20 de març de 1727)En l'època de Newton, a Europa s'utilitzaven dos calendaris: el julià («estil antic»), en regions protestantistes i ortodoxes, incloent-hi Gran Bretanya; i el gregorià («estil nou»), a l'Europa catòlica romana.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Isaac Newton · Veure més »

Isidor de Sevilla

Isidor de Sevilla (Cartagena, ca. 560 - Sevilla, 636) fou un destacat eclesiàstic, erudit i orador visigot, bisbe de Sevilla i autor d'obres religioses i enciclopèdiques.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Isidor de Sevilla · Veure més »

Isidoro de Antillón

Isidoro d'Antillón y Marzo (Santa Eulalia del Campo, Aragó, 1778 — 1814) fou un geògraf i polític aragonès.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Isidoro de Antillón · Veure més »

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Itàlia · Veure més »

Jafudà Cresques

Jafudà Cresques (Palma, 1350? – Sagres (Portugal), 1410 o 1427), també conegut com a Jehudà Cresques i Jaume Ribes, fou un cartògraf jueu d'origen mallorquí i probablement l'home que va coordinar els descobriments marítims de l'escola naval portuguesa de Sagres a l'inici del.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Jafudà Cresques · Veure més »

Jaume Balmes i Urpià

Jaume Llucià Balmes i Urpià (Vic, Osona, 28 d'agost de 1810 - Vic, Osona, 9 de juliol de 1848) fou un filòsof, teòleg i clergue catòlic català.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Jaume Balmes i Urpià · Veure més »

Jöns Jacob Berzelius

Jöns Jacob Berzelius (Väversunda Sörgård, Suècia, 20 d'agost de 1779 - Estocolm, 7 d'agost de 1848) fou un químic suec.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Jöns Jacob Berzelius · Veure més »

Jean-Baptiste Say

''Lettres a M. Malthus'', 1820 Jean-Baptiste Say (Lió, 5 de gener del 1767 - París, 14 de novembre del 1832) va ser un economista francès.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Jean-Baptiste Say · Veure més »

Jean-François Pilâtre de Rozier

Primer ascens humà en un globus captiu, 15 d'octubre de 1783. Arribant a una altura de 25 metres, va ser realitzat pel Marquès d'Arlandes i Pilâtre de Rozier. Jean-François Pilâtre de Rozier (Metz, 30 de març de 1754 - Boulogne-sur-Mer, 15 de juny de 1785) va ser un professor de física i química francès i un dels primers pioners de l'aviació.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Jean-François Pilâtre de Rozier · Veure més »

Jerónimo de Ayanz y Beaumont

Jerónimo de Ayanz y Beaumont (Guenduláin, Cizur, Navarra 1553 – Madrid 23 de març de 1613) va ser un militar navarrès.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Jerónimo de Ayanz y Beaumont · Veure més »

Joan Baptista Coratjà

''Avisos del Parnaso'', editada per Gregori Maians i Siscar el 1747 Joan Baptista Coratjà o Juan Bautista Corachán (València, 1661 - 1741), fou un matemàtic, físic, astrònom i científic valencià, formant part del grup dels novatores o preil·lustrats.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Joan Baptista Coratjà · Veure més »

Joan Baptista Muñoz i Ferrandis

Joan Baptista Muñoz i Ferrandis (Museros, 12 de juny de 1745 - Madrid, 19 de juliol de 1799), va ser un historiador i filòsof valencià.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Joan Baptista Muñoz i Ferrandis · Veure més »

Joan Minuart i Parets

''Minuartia sedoides''; Atlas Alpenflora (1882-1884) Joan Minuart i Parets (1693-1768) fou un botànic català, nascut a Barcelona d'una família de Sant Celoni, Baix Montseny.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Joan Minuart i Parets · Veure més »

Joaquín Costa Martínez

Monument a Joaquín Costa a SaragossaJoaquín Costa Martínez (Montsó, Cinca Mitjà, 14 de setembre de 1846 - Graus, Ribagorça, 8 de febrer de 1911) fou un polític, jurista, economista i historiador aragonès, el representant més important del moviment intel·lectual vuitcentista espanyol conegut com el regeneracionisme.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Joaquín Costa Martínez · Veure més »

Johannes Hispalensis

Johannes Hispalensis, conegut com a Joan Hispalense o Joan de Sevilla, va ser un traductor del, que va traduir obres científiques àrabs al llatí.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Johannes Hispalensis · Veure més »

Johannes Kepler

Johannes Kepler (Weil der Stadt, Sacre Imperi, 27 de desembre de 1571-Ratisbona, 15 de novembre de 1630), va ser astrònom i matemàtic alemany figura clau de la revolució científica.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Johannes Kepler · Veure més »

Johannes Parix

Johan Parix de Heidelberg (Johannes Parix) va ser un impressor alemany mort a Tolosa de Llenguadoc en 1502, considerat el primer que va imprimir llibres a Espanya.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Johannes Parix · Veure més »

John Dalton

John Dalton (Eaglesfield, Cumberland, Anglaterra, 6 de setembre de 1766 - Manchester, Anglaterra, 27 de juliol de 1844), fou un químic i físic anglès autor de la primera teoria atòmica moderna, descobrí la llei de les pressions parcials de les mescles de gasos i la llei de les proporcions múltiples i descriví la malaltia del daltonisme.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і John Dalton · Veure més »

Jordi Joan i Santacília

Jordi Joan i Santacília (Novelda?/Monfort?, 5 de gener de 1713 - Madrid; 1773) va ser un científic, marí i diplomàtic valencià.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Jordi Joan i Santacília · Veure més »

Jordi Nadal i Oller

fou un historiador català, considerat un dels deixebles més destacats de Jaume Vicens i Vives.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Jordi Nadal i Oller · Veure més »

José Antonio Pavón

José Antonio Pavón Jiménez o José Antonio Pavón (22 d'abril de 1754, Casatejada, Espanya—1840) va ser un botànic espanyol conegut per la seva recerca en la flora de Perú i Xile (com a Gongora) durant l'expedició promoguda per Carles III d'Espanya de 1777 a 1788.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і José Antonio Pavón · Veure més »

José Bustamante

José Bustamante (La Paz, 1907 - ?) fou un futbolista bolivià de la dècada de 1930.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і José Bustamante · Veure més »

José Celestino Mutis y Bosio

José Celestino Bruno Mutis y Bosio (Cadis, 1732 – Bogotà, 1808) fou un il·lustrat, científic, biòleg, metge, cirurgià, anatomista, matemàtic, físic, mineralogista, docent, eclesiàstic i, possiblement, un dels majors botànics espanyols del.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і José Celestino Mutis y Bosio · Veure més »

José María López Piñero

José María López Piñero (Mula, Múrcia, 1933 - València, 2010) fou un historiador de la ciència valencià d'origen murcià.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і José María López Piñero · Veure més »

José Millán-Astray y Terreros

José Millán-Astray y Terreros (La Corunya, 5 de juliol de 1879 - Madrid, 1 de gener de 1954) va ser un militar espanyol, fundador de la Legió Espanyola.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і José Millán-Astray y Terreros · Veure més »

José Moñino y Redondo

José Moñino y Redondo (Múrcia, 21 d'octubre de 1728 - Sevilla, 30 de desembre de 1808), primer comte de Floridablanca, títol amb el qual és més conegut, va ser un polític espanyol.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і José Moñino y Redondo · Veure més »

José Ortega y Gasset

fou un filòsof espanyol.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і José Ortega y Gasset · Veure més »

Josefa Amar y Borbón

Josefa Amar y Borbón (Saragossa, 4 de febrer de 1749 – 21 de febrer de 1833) fou una escriptora, la més destacada il·lustrada espanyola, que, amb altres intel·lectuals, es van preocupar per la situació de decadència d'Espanya, i van voler millorar-la mitjançant l'educació.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Josefa Amar y Borbón · Veure més »

Josep Chaix Isniel

fou un matemàtic i astrònom valencià.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Josep Chaix Isniel · Veure més »

Josep Quer i Martínez

Josep Quer i Martínez (Perpinyà, 26 de gener de 1695 – Madrid, 1764) va ser un metge i botànic català.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Josep Quer i Martínez · Veure més »

Josep Salvany i Lleopart

fou metge militar i cirurgià català.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Josep Salvany i Lleopart · Veure més »

Joseph Louis Proust

Joseph Louis Proust, químic francès nascut el 26 de setembre de 1754 a Angers, França, i traspassat el 5 de juliol de 1826 a la mateixa localitat.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Joseph Louis Proust · Veure més »

Juan Badiano

Juan Badiano i Martin de la Cruz van ser uns savis indígenes mexicans (tlacuilos o escribes) del segle XVI que van ser els autors de l'anomenat Còdex de la Cruz-Badiano o Còdex Badiano, escrit en la Nova Espanya (en l'actualitat Mèxic) durant l'època de la conquesta espanyola.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Juan Badiano · Veure més »

Juan de Cabriada

Juan de Cabriada y Borrás (Vildé, llogaret pròxim al Burgo de Osma, Castella i Lleó, 23 de setembre de 1661 — Ágreda, Castella i Lleó, 27 de maig de 1743), generalment tingut per valencià des de Rodríguez, fou un metge reformista, famós per la seua única obra, titulada Carta filosófica, médico-chymica, de la qual digué López Piñero que, «pel vigor i l'altura del seu text i per la seua influència excepcional, el llibre mereix ser considerat com el manifest de la renovació a Espanya de la medicina i dels sabers que s'hi relacionen».

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Juan de Cabriada · Veure més »

Juan de Herrera

Juan de Herrera (Roiz, 1530 - Madrid, 1597) fou un arquitecte, matemàtic i geòmetra càntabre.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Juan de Herrera · Veure més »

Juan Donoso Cortés

Juan Francisco María de la Salud Donoso Cortés y Fernández Canedo, I marquès de Valdegamas (Valle de la Serena, Badajoz, 6 de maig de 1809 - París, França, 3 de maig de 1853) va ser un filòsof, parlamentari, polític i diplomàtic espanyol, funcionari de la monarquia espanyola sota el règim liberal.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Juan Donoso Cortés · Veure més »

Juan José de Elhúyar

Juan José de Elhúyar y de Suvisa, nascut a Logronyo el 15 de juny de 1754 i traspassat a Bogotà, Colòmbia, el 1796, fou un químic i geòleg espanyol, famós per haver descobert, juntament amb el seu germà Fausto, l'element químic tungstè o wolframi, W.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Juan José de Elhúyar · Veure més »

Juan Manuel Montalbán y Hernanz

Juan Manuel Montalbán y Hernanz (Torrelaguna, 20 d'octubre de 1806 - Madrid, 3 de febrer de 1889) va ser un Jurista espanyol, rector d'universitat, diputat, senador i acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Juan Manuel Montalbán y Hernanz · Veure més »

Juanelo Turriano

Juanelo Turriano o Giovanni Torriani (Cremona, Milanesat, 1501 - Toledo, Espanya, 1585) va ser un enginyer i inventor italo-espanyol.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Juanelo Turriano · Veure més »

Judà Ibn Tibon

Judà ibn Tibon (1120 - ca. 1190) va ser un traductor, metge i poeta jueu andalusí granadí.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Judà Ibn Tibon · Veure més »

Judeocristianisme

Decàleg de Jekuthiel Sofer, 1768, que imita la distribució en dues taules. ''Bibliotheca Rosenthaliana'', Amsterdam. Judeocristianisme o tradició judeocristiana és un terme genèric utilitzat per caracteritzar el conjunt de creences comuns del judaisme i del cristianisme, així com l'herència de la tradició jueva heretada pels cristians.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Judeocristianisme · Veure més »

Jueus a Espanya

Mapa de l'expulsió i reassentament dels jueus en el s. XV Els jueus a Espanya, també coneguts com a sefardites (de l'hebreu ספרד Sefarad, península Ibèrica) foren una de les més importants comunitats de la diàspora jueva.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Jueus a Espanya · Veure més »

Julián Sanz del Río

Julián Sanz del Río (Torre Arévalo, Sòria, 1814 - Madrid, 1869) fou un filòsof i uns dels impulsors del krausisme a Espanya.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Julián Sanz del Río · Veure més »

Julio Valdeón Baruque

Julio Valdeón Baruque (21 de juliol de 1936, Olmedo, Valladolid-21 de juny de 2009, Valladolid) va ser un historiador espanyol, acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Julio Valdeón Baruque · Veure més »

Krausisme

El krausisme és un corrent de pensament, lligat a la filosofia del pensador postkantià alemany Karl Christian Friedrich Krause (1781-1832), desenvolupat al llarg del, que tingué la seva màxima expressió pràctica a Espanya, gràcies a Julián Sanz del Río i Francisco Giner de los Ríos.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Krausisme · Veure més »

La crisi de l'antic règim i el procés revolucionari liberal

La La crisi de l'antic règim i el procés revolucionari liberal és la conjuntura de canvis que van sorgir a l'Europa Occidental en el període dels aproximadament cent anys que va des de la publicació de la Enciclopèdia (1751) fins a les Revolucions de 1848.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і La crisi de l'antic règim i el procés revolucionari liberal · Veure més »

Las Siete Partidas

Las Siete Partidas (o simplement Partidas) és un cos normatiu redactat en la Corona de Castella, durant el regnat d'Alfons X (1252-1284), amb l'objectiu d'aconseguir una certa uniformitat jurídica del Regne.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Las Siete Partidas · Veure més »

Laure Saint-Martin Permon

, més coneguda pel títol nobiliari de duquessa d'Abrantes, va ser una escriptora francesa.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Laure Saint-Martin Permon · Veure més »

Leandre de Sevilla

Leandre de Sevilla (Cartago Nova, ca. 534 - Hispalis, 599/601) va ser un religiós catòlic hispanorromà, que va ser arquebisbe de Sevilla, aproximadament, entre el 579 i el 600.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Leandre de Sevilla · Veure més »

Leonardo da Vinci

fou un artista toscà i un home d'un esperit universal, alhora científic, enginyer, inventor, anatomista, pintor, escultor, arquitecte, urbanista, naturalista, músic, poeta, filòsof i escriptor.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Leonardo da Vinci · Veure més »

Liberalisme econòmic

298x298px El liberalisme econòmic és una teoria política i d'economia desenvolupada a l'època de la Il·lustració (segle XVIII) i formulada per Adam Smith segons la qual l'economia s'autorregula sense cap intervenció per part de l'Estat i que reclama, doncs, que aquesta sigui mínima o si pot ser nul·la.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Liberalisme econòmic · Veure més »

Literatura àrab

Exemplar d'un dels manuscrits més antics de ''Les mil i una nits'' (segle XIV) La literatura àrab és el conjunt de textos literaris escrits en llengua àrab; no és habitual, per tant, incloure les obres que estan escrites usant l'alfabet àrab però no l'idioma, com és el cas de la literatura persa i de la literatura en llengua urdú.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Literatura àrab · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Llatí · Veure més »

Llei de les proporcions definides

'''Joseph Louis Proust''' La llei de les proporcions definides o llei de Proust és una de les lleis ponderals de la química enunciada el 1794 pel químic francès Joseph Louis Proust, segons la qual si dos o més elements químics es combinen per formar un determinat compost químic, ho fan en una relació de masses invariable.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Llei de les proporcions definides · Veure més »

Llengües romàniques

Les llengües romàniques o neollatines són llengües que històricament deriven del llatí vulgar (entès en el sentit etimològic de «popular», «parlat pel poble», com a oposat al llatí clàssic i literari).

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Llengües romàniques · Veure més »

Llibertat acadèmica

La llibertat acadèmica és un principi que presideix la recerca acadèmica o científica, fonament d'un pensament crític, del debat i de la dissidència.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Llibertat acadèmica · Veure més »

Llista d'arquebisbes de Toledo

L'Arquebisbe de Toledo és un membre pertanyent a l'ordre episcopal catòlica que està al capdavant de l'arxidiòcesi de Toledo.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Llista d'arquebisbes de Toledo · Veure més »

Llista de bisbes de Tarassona

La llista de bisbes de Tarassona recull la relació dels religiosos que han ostentat i exercit aquest càrrec.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Llista de bisbes de Tarassona · Veure més »

Lorenzo Hervás y Panduro

Lorenzo García y Panduro, que després va canviar els seus cognoms pels d'Hervás y Panduro (Horcajo de Santiago, Cuenca, 10 de maig de 1735 - Roma, 24 d'agost de 1809), va ser un polígraf jesuïta, lingüista i filòleg espanyol, considerat el pare de la lingüística comparada.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Lorenzo Hervás y Panduro · Veure més »

Luis Née

Luis Née (1734 - 1803) va ser un botànic franco-espanyol que va prendre part en l'Expedició Malaspina, entre 1789 i 1794, a la costa pacífica d'Amèrica del Nord i a Austràlia.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Luis Née · Veure més »

Lupitus Barchinonensis

Lupitus Barchinonensis, Seniofred Llobet o Sunifred Llobet, (950?, Alt Penedès) va ser un religiós i astrònom català del segle Xé (tot i que la seva identitat no està prou contrastada), parent dels bisbes Vives i Deodat de Barcelona.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Lupitus Barchinonensis · Veure més »

Maça (eina)

Maça de fuster. Un mall de ferro. Un mall portuguès. Una maça és una eina manual formada per un mànec i un element de percussió (de forma cilíndrica, prismàtica, troncocònica o altres) fixat al mateix.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Maça (eina) · Veure més »

Magrib

D'oest a est: Mauritània, Sàhara occidental, Marroc, Algèria, Líbia i Tunísia Mapa de la '''Tamazgha.''' El Magrib o Magreb (o, literalment ‘l'Oest (Àrab)’ o ‘l'Occident (Àrab)’), també anomenat Àfrica del Nord o Tamazgha, és la part de l'Àfrica del Nord que inclou el Marroc, Algèria, Tunísia, el Sàhara Occidental, Líbia i Mauritània (és a dir, en queda exclosa la vall del Nil).

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Magrib · Veure més »

Maimònides

Maimònides, també anomenat Moisès Maimònides, Moisès ben Maimon (literalment ‘Moisès, fill de Maimon’— o Rambam —, acrònim de les seves inicials en hebreu—, conegut en àrab com Abu-Imran Mussa ibn Ubayd-Al·lah Maymun al-Qurtubí fou el rabí i teòleg jueu més cèlebre de l'edat mitjana, cap de la comunitat jueva del Caire i metge personal de Saladí.Sidur ha-mercaz, p. 13. Tingué una enorme importància en el pensament medieval com a filòsof, religiós i metge. De Maimònides es deia: «des de Moisès fins a Moisès, no va haver-hi cap altre com Moisès.».

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Maimònides · Veure més »

Manuel Orovio Echagüe

Manuel de Orovio y Echagüe (Alfaro, 17 de juliol de 1817 – Madrid, 18 de maig de 1883), I marquès d'Orovio, fou un aristòcrata, advocat i polític espanyol, que va ser ministre d'Hisenda i Foment durant els regnats d'Isabel II i Alfons XII durant el qual també va ser ministre d'Ultramar de forma interina.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Manuel Orovio Echagüe · Veure més »

Mapa T-O

Mapamundi realitzat per Isidor de Sevilla que reflecteix la T dins O Per Mapa de T en O o Mapa Orbis Terrarum, es coneix a un tipus de mapamundi, realitzat a l'edat mitjana, caracteritzat per la seva alta càrrega teològica.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Mapa T-O · Veure més »

Mapamundi

''Mapamundi de Hereford'', 1300 (aprox.) Un mapamundi o planisferi és una representació cartogràfica (mapa) de tota la superfície de la Terra.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Mapamundi · Veure més »

Mapamundi del Beat de Liébana

El Mapamundi del Beat de Liébana és una de les principals obres cartogràfiques de l'alta edat mitjana.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Mapamundi del Beat de Liébana · Veure més »

Maqueta

Antoni Gaudí. Una maqueta o model és una reproducció física a escala d'un objecte o edifici (conegut com a prototip).

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Maqueta · Veure més »

María Andresa Casamayor

María Andrea Casamayor i de la Coma (Saragossa, ca. 1700 -Saragossa, 23 d'octubre de 1780) va ser una matemàtica i escriptora espanyola que es va destacar en el maneig dels nombres i en l'aritmètica, àrees a les quals en aquella època s'hi dedicaven homes i no dones.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і María Andresa Casamayor · Veure més »

Marcelino Menéndez Pelayo

Marcelino Menéndez Pelayo (Santander, 3 de novembre de 1856 - 19 de maig de 1912) fou un polígraf i erudit espanyol, consagrat fonamentalment a la Història de les idees, la crítica i història de la literatura hispanoamericana i la Filologia hispànica en general, encara que també va conrear la poesia, la traducció i la Filosofia.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Marcelino Menéndez Pelayo · Veure més »

Mariano Luis de Urquijo

Mariano Luis de Urquijo y Muga (Bilbao, 8 de setembre de 1769 - París, 3 de maig de 1817) va ser un polític dels temps de la crisi de l'Antic Règim.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Mariano Luis de Urquijo · Veure més »

Martí de Braga

Martí de Braga o de Dumium (Pannònia, Regne dels Ostrogots c. 520 - Braga, Regne dels sueus, c. 580) va ésser un teòleg i bisbe, una de les principals personalitats de l'Església visigòtica.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Martí de Braga · Veure més »

Martín Fernández de Navarrete

Martín Teodoro Fernández de Navarrete y Ximénez de Tejada (Ábalos, La Rioja, 8 de novembre de 1765 – Madrid, 8 d'octubre de 1844) fou un mariner, escriptor i historiador espanyol, avi del també historiador Eustaquio Fernández de Navarrete.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Martín Fernández de Navarrete · Veure més »

Màquina de vapor

Animació de la màquina de Newcomen Màquina de Murray funcionant. Una màquina de vapor és una màquina tèrmica de funcionament alternatiu que utilitza el vapor d'aigua com a fluid de treball i que transforma una part de l'energia interna del vapor en energia mecànica; és a dir, un motor de combustió externa que transforma l'energia d'una certa quantitat de vapor d'aigua en treball mecànic.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Màquina de vapor · Veure més »

Màslama al-Majrití

Abu-l-Qàssim Màslama ibn Àhmad al-Faradí al-Majrití més conegut simplement com a Màslama al-Majrití o, tot curt, al-Majrití (Madrid, 950- Còrdova, 1008) fou un erudit andalusí de gran renom, astròleg-astrònom, matemàtic i alquimista.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Màslama al-Majrití · Veure més »

Mercantilisme

Le Lorrain que representa un port de mar francès l'any 1638, en l'auge del mercantilisme. El mercantilisme va ser una política econòmica que es va desenvolupar a Europa durant el, que va adquirir el seu vertader significat a la segona meitat del, durant l'edat moderna, esdevenint la teoria predominant fins al.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Mercantilisme · Veure més »

Meridià

Convergència de dos meridians. Un meridià (o línia de longitud) és una línia imaginària que fa mitja volta a la Terra, de Pol Nord a Pol Sud.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Meridià · Veure més »

Metre

El metre (m) és la unitat fonamental de longitud del Sistema Internacional de pesos i mesures.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Metre · Veure més »

Miguel de Lardizábal y Uribe

Miguel de Lardizábal y Uribe (Tepetitla de Lardizábal, Puebla, Nova Espanya, 1744 - Bilbao, Biscaia, 1823) fou un estadista novohispà.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Miguel de Lardizábal y Uribe · Veure més »

Miguel de Unamuno y Jugo

Miguel de Unamuno y Jugo (Bilbao, 29 de setembre de 1864 - Salamanca, 31 de desembre de 1936), escriptor i filòsof espanyol.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Miguel de Unamuno y Jugo · Veure més »

Mineralogia

Un exemple de mineral: selenita. La mineralogia és la ciència que estudia les propietats físiques i químiques dels minerals en els seus diferents estats d'agregació.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Mineralogia · Veure més »

Miquel Scot

Miquel Scot (1175- 1232) fou un matemàtic, astrònom i alquimista escocès de l'edat mitjana que assolí gran èxit a causa de les seves obres ocultistes.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Miquel Scot · Veure més »

Miquel Servet

Miguele Serveto Conesa (Vilanova de Sixena, Regne d'Aragó, potser el 29 de setembre de 1511 - Ginebra, 27 d'octubre de 1553), àlies Revés i conegut tradicionalment en català com a Miquel Servet, fou un humanista, teòleg i científic aragonès d'abast universal.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Miquel Servet · Veure més »

Missió Geodèsica Francesa

Carta Geogràfica de la Costa Occidental de la Reial Audiència de quito (1751), per Jordi Joan i Antonio de Ulloa La Missió Geodèsica a la Reial Audiència de Quito va ser una expedició científica duta a terme al en els actuals territoris de l'Equador per mesurar un grau de longitud a l'equador terrestre.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Missió Geodèsica Francesa · Veure més »

Mode de producció esclavista

El Mode de producció esclavista és un dels modes de producció que Karl Marx va definir com estadis de l'evolució de la història econòmica definits per un determinat nivell de desenvolupament de les forces productives i una forma particular de relacions de producció.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Mode de producció esclavista · Veure més »

Molí de marea

Molí de marea en Île de Bréhat Un molí de marea és aquell que utilitza l'energia de les mareas com força motriu.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Molí de marea · Veure més »

Molí de vent

Es Moli de Dalt a Sant Lluís. Un molí de vent és una màquina que converteix energia eòlica en un moviment circular per mitjà d'aspes.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Molí de vent · Veure més »

Monarquia Absoluta Borbònica

La Monarquia Absoluta Borbònica fou la monarquia absoluta establerta a Espanya sota el domini de la dinastia borbònica des de la fi de la Guerra de Successió Espanyola fins al regnat de Ferran VII d'Espanya el 1833.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Monarquia Absoluta Borbònica · Veure més »

Monestir d'El Escorial

El monestir d'El Escorial o monestir de San Lorenzo de El Escorial (en castellà Real Monasterio de San Lorenzo de El Escorial) és una residència històrica de la Família Reial Espanyola.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Monestir d'El Escorial · Veure més »

Monestir de Santa Maria de Ripoll

El monestir de Santa Maria de Ripoll és un edifici conegut com a monestir benedictí a la localitat catalana de Ripoll.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Monestir de Santa Maria de Ripoll · Veure més »

Monoteisme

El monoteisme (del Grec μόνος "únic" i θεός "déu") és la creença que només hi ha una deïtat, un ésser suprem que es coneix universalment com a Déu,Cross, F.L.; Livingstone, E.A., eds.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Monoteisme · Veure més »

Montgolfier

Reunió de montgolfiers un dia d'estiu Un montgolfier és un globus aerostàtic que, per obtenir la força necessària per alçar-se del terra, utilitza aire calent, un gas més lleuger que l'aire que l'envolta.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Montgolfier · Veure més »

Moriscos

Text aljamiat dels moriscos ''Expulsió dels moriscos'' ''Embarcament de moriscos al Grau de València'', de Pere Oromig Es coneix amb el nom genèric de moriscs o moriscos el conjunt d'habitants d'ascendència o origen musulmà i de creences islàmiques residents a la Corona de Castella a partir de la pragmàtica dels Reis Catòlics del 14 de febrer del 1502, mitjançant la qual van ser forçats a batejar-se en la fe cristiana; i de la Corona d'Aragó, nominalment cristians des del 1526.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Moriscos · Veure més »

Mossàrab

El mossàrab fou el conjunt de varietats lingüístiques romàniques parlades a al-Àndalus durant l'alta edat mitjana com a evolució del llatí vulgar parlat a la major part de la península Ibèrica.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Mossàrab · Veure més »

Mossàrabs

Pàgina del Beat de Valladolid, representant l'Apocalipsi (segle X) Els mossàrabs (de l'àrab, ‘arabitzat’) foren els cristians ibèrics que visqueren sota domini musulmà a l'Àndalus.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Mossàrabs · Veure més »

Muhàmmad ibn Mussa al-Khwarazmí

Muhàmmad ibn Mussa al-Khwarazmí, conegut normalment com a al-Khwarazmí o al-Khuwarizmí (c. 780 - c. 850), fou un matemàtic, geògraf i astròleg/astrònom.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Muhàmmad ibn Mussa al-Khwarazmí · Veure més »

Museu de Ceràmica de l'Alcora

El Museu de Ceràmica de l'Alcora (l'Alcalatén, País Valencià) és un museu ubicat en el clos antic de la localitat, en una casa pairal del carrer Teixidors, al barri de la Sang.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Museu de Ceràmica de l'Alcora · Veure més »

Museu del Prado

El Museu del Prado és un museu d'art considerat un dels millors museus d'art del món, especialment la seva pinacoteca, ja que té una gran col·lecció de pintura espanyola, italiana i flamenca.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Museu del Prado · Veure més »

Museu Nacional de Ciències Naturals d'Espanya

El Museu Nacional de Ciències Naturals d'Espanya (Museo Nacional de Ciencias Naturales, MNCN) és un museu d'història natural localitzat a la ciudat de Madrid, la capital d'Espanya.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Museu Nacional de Ciències Naturals d'Espanya · Veure més »

Nau (vaixell)

La nau Santa Maria al port de Funchal. Aquesta rèplica fou construïda a Galícia. Una nau o un navili és un tipus de vaixell mercant propulsat amb vela.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Nau (vaixell) · Veure més »

Navegació astronòmica

XVI. Sextant (1900). La navegació astronòmica engloba les tècniques que utilitzen els astres per a conèixer-ne la posició sobre el globus terrestre, en contraposició al de la navegació per estima, emprat principalment a la navegació de cabotatge, que no els fa servir.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Navegació astronòmica · Veure més »

Nàhuatl

El nàhuatl o mexicà és una macrollengua uto-asteca que es parla a Mèxic i l'Amèrica Central.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Nàhuatl · Veure més »

Neocatòlic

Fèlix Sardà i Salvany Juan Donoso Cortés Jaume Balmes Neocatólicos és el nom que es va donar pejorativament a un moviment polític i ideològic de l'Espanya de mitjans i finals del, de confessionalitat catòlica però superador de la identificació del clergat amb el carlisme, i que pretenia intervenir activament en la vida política del règim liberal, amb major o menor proximitat o allunyament del Partit Moderat o del tradicionalisme segons la conjuntura política; i una certa proximitat ideològica amb pensadors francesos (els més contemporitzadors amb el denominat liberalisme doctrinari -François Guizot, Royer-Collard- i els més ultramontans amb els legitimistes francesos i els pensadors pròpiament catòlics -Chateaubriand i Lamennais-) o el conservadorisme britànic (fent abstracció de la condició religiosa anglicana d'aquests).

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Neocatòlic · Veure més »

Neopitagorisme

El neopitagorisme és un moviment filosòfic sorgit a mitjans del.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Neopitagorisme · Veure més »

Nicolás Salmerón y Alonso

Nicolás Salmerón Alonso (Alhama la Seca (Almeria), 10 d'abril de 1838 - Pau (França), 20 de setembre de 1908), polític, escriptor i filòsof krausista, fou ministre de Justícia del govern d'Estanislau Figueras i tercer president de la Primera República Espanyola, i reprimí l'aixecament cantonal.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Nicolás Salmerón y Alonso · Veure més »

Nit de Sant Daniel

Nit de San Daniel o Nit de l'Escorxador és el nom que històricament rep la nit del 10 d'abril de 1865 quan la Guàrdia Civil, unitats d'Infanteria i de Cavalleria de l'Exèrcit espanyol van reprimir de forma sagnant els estudiants de la Universitat Central de Madrid que realitzaven una serenata a la Puerta del Sol de suport al rector, Juan Manuel Montalbán Herranz que havia estat destituït tres dies abans per ordre governamental per no haver destituït diversos catedràtics, entre ells Emilio Castelar i Nicolás Salmerón, per les seves posicions contràries a la doctrina educativa i ideològica oficial establerta pel govern de Ramón María Narváez.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Nit de Sant Daniel · Veure més »

Nitrocel·lulosa

El nitrat de cel·lulosa, nitrocel·lulosa o cotó pólvora és un compost explosiu sintetitzat per primera vegada l'any 1845 per Christian Friedrich Schönbein.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Nitrocel·lulosa · Veure més »

Novatores

Els novatores (nom llatí que significa 'innovadors') constitueixen un grup de pensadors, científics, filòsofs, etc., de començaments del que al País Valencià i en altres llocs del món hispànic desenvolupen un interès preil·lustrat per les novetats científiques atomistes en oposició a l'escolasticisme tomista i neoaristotèlic, mitjançant l'ús de l'empirisme i el racionalisme.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Novatores · Veure més »

Orientació

L'orientació és l'acció de situar, de vegades en l'horitzó un rumb geogràfic, principalment l'orient (d'ací el seu nom) el nord o també en el cas d'usar un rellotge per a orientar-se en l'hemisferi nord, el sud, i amb açò relacionar la rosa dels vents en un lloc en particular.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Orientació · Veure més »

Països àrabs

Els països àrabs o el Món Àrab (العالمالعربي, al-ʿālam al-ʿarabī) inclouen en la definició estàndard els 22 Estats i territoris de la Lliga Àrab que s'estenen des de l'oceà Atlàntic a l'oest fins al mar d'Aràbia en l'est, i des del Mar Mediterrani al nord a la Banya d'Àfrica i l'oceà Índic al sud-est.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Països àrabs · Veure més »

Paper

Mides estàndards del paper d'oficina El paper (del llatí papyrus) és una làmina constituïda per un entramat tridimensional de fibres de cel·lulosa i d'altres substàncies (minerals, coles, colorants, etc.) que permeten millorar les seves propietats i fer-lo apte per l'ús al qual està destinat.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Paper · Veure més »

Paracaigudes

Paracaigudes Un paracaigudes és un aparell que permet de reduir la velocitat d'un cos dins l'atmosfera, en una caiguda des de gran altitud.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Paracaigudes · Veure més »

Paracels

Theophrastus Philippus Aureolus Bombastus von Hohenheim,No està clar que es tracti del seu veritable nom; se’l coneix així tan sols a partir de la seva mort conegut com a Paracels (Einsiedeln, Suïssa, 11 de novembre o 17 de desembre del 1493 – Salzburg, 24 de setembre del 1541), fou un metge, alquimista i astròleg suís.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Paracels · Veure més »

Paradigma

El terme paradigma significa «exemple» o «model».

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Paradigma · Veure més »

Patatera

La patatera, trumfera, creïllera o pataquera (Solanum tuberosum) és una planta herbàcia perenne de la família de les solanàcies originària d'Amèrica i cultivada arreu del món pels seus tubercles comestibles.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Patatera · Veure més »

Paul Hazard

Paul Hazard (Noordpeene, 1878 - París, 1944), home de lletres, historiador i assagista francès.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Paul Hazard · Veure més »

Pebrotera

Les pebroteres o pebreres (Capsicum) són un gènere de plantes de la família Solanaceae. El nom del seu fruit pot ser pebre, pebrera, pebrina, pebró o pebrot, i al País Valencià i en català occidental pimentó o xili. Es destria del pebre gris dient-ne pebre vermell o pebró vermell (català oriental), pebre roig o pebró roig (català occidental) o pebre bord (Balears). En alguns municipis del Comtat i l'Alcoià i el seu entorn s'anomena bajoca; pebrerot a Monòver i la Romana.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Pebrotera · Veure més »

Pedro Alfonso

Moshé Sefardí, posteriorment Pedro Alfonso (Osca, 1062? - 1140?), va ser un escriptor, teòleg i astrònom aragonès d'origen jueu i convertit al cristianisme el 1106.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Pedro Alfonso · Veure més »

Pedro Gutiérrez Bueno

Pedro Gutiérrez Bueno, nascut el 1745 i traspassat a Madrid el 1822, fou un químic i farmacèutic espanyol, introductor de la nova química de Lavoisier a Espanya.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Pedro Gutiérrez Bueno · Veure més »

Pedro Juan de Lastanosa

Pedro Juan de Lastanosa (prop de Montsó (Osca), principis del s. XVI - 29 de juny de 1576) matemàtic, cartògraf i enginyer espanyol.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Pedro Juan de Lastanosa · Veure més »

Pedro Pablo Abarca de Bolea-Ximénez de Urrea y Ponts de Mendoza

Pedro Pablo Abarca de Bolea-Ximénez de Urrea y Ponts de Mendoza (Siétamo, Aragó, 28 de desembre de 1719 – Épila, Aragó, 9 de gener de 1798), més conegut pel seu títol comte d'Aranda, va ser un noble i estadista aragonès, gran d'Espanya, desè comte d'Aranda, quart marquès de Torres, entre altres títols nobiliaris; cavaller de l'Orde del Toisó d'Or.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Pedro Pablo Abarca de Bolea-Ximénez de Urrea y Ponts de Mendoza · Veure més »

Pedro Rodríguez de Campomanes

Pedro Rodríguez de Campomanes, primer comte de Campomanes, va néixer a Sorriba, al ''concejo'' de Tinéu (Principat d'Astúries) l'1 de juliol de 1723 i va morir a Madrid el 3 de febrer de 1802.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Pedro Rodríguez de Campomanes · Veure més »

Pehr Loefling

Pehr Löfling (31 de gener de 1729 – 22 de febrer de 1756) va ser un botànic suec i deixeble de Carl Linnaeus.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Pehr Loefling · Veure més »

Pere Hispà

Pere Hispà, en italià Pietro Ispano (Andalusia?, s. X - Boville Ernica, Laci, s. X?), va ser un eremita del, procedent d'un lloc desconegut de la península Ibèrica, potser Andalusia.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Pere Hispà · Veure més »

Pere Virgili i Bellver

Monument a Pere Virgili al seu poble natal, Vilallonga del Camp Pere Virgili i Bellver (Vilallonga del Camp, Tarragonès, 1699 - Barcelona, 1776) fou un cirurgià militar als hospitals de Tarragona, València i Cadis, on fundà el Col·legi de Cirurgia.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Pere Virgili i Bellver · Veure més »

Phaseolus vulgaris

Phaseolus vulgaris, també conegut com fesolera o mongetera comuna i mongetera francesa, és una planta herbàcia anual que es cultiva a tot el món per les seves llavors seques comestibles o els seus fruits no madurs (que s'anomenen fesols o mongetes. La seva fulla també s’utilitza ocasionalment com a verdura i la palla com a farratge. La seva classificació botànica, juntament amb altres espècies de Phaseolus, forma part de la família de les fabàcies o lleguminoses. Com la majoria dels membres d’aquesta família, els fesols comuns adquireixen el nitrogen que necessiten mitjançant una associació amb els rizobis, que són bacteris fixadors de nitrogen. És d'origen americà i té molta variabilitat en formes colors i mides. Pertany al gènere Phaseolus com altres espècies conreades, entre elles la Phaseolus lunatus, anomenada "mongeta de Lima" i a la qual pertany el garrofó, ingredient típic de les paelles valencianes. De l'espècie Phaseolus coccineus és el "Fesol Fava de Sóller" o mongeta vermella. Les fesoleres poden ser enfiladisses o de mata baixa segons la varietat. És una planta anual de fulles simples de color verd fosc i flors blanques. Es conrea en l'època càlida de l'any i és de ràpid creixement. Es fa en regadiu o secans frescs. També es fan en hivernacle per collir a l'hivern. Segons la FAO, la superfície mundial de mongeteres és de prop de 27 milions d'hectàrees i és la principal font de proteïna d'alguns països d'Amèrica Central. Les mongetes s'utilitzen sobretot per a l'alimentació. En els països desenvolupats disminueix molt el consum de les mongetes, malgrat que són molt nutritives amb més d'un 20% de proteïna i menys del 2% de greixos. Un estudi trobà que els fesols per a cuina ràpida tenen més proteïna i minerals que els fesols de cuina més lenta.,.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Phaseolus vulgaris · Veure més »

Pierre François Chavaneau

Pierre François Chavaneau, nascut a Nontron, Dordonya, el 1754 i traspassat el 1842, va ser un químic, físic i matemàtic francès que desenvolupà la seva carrera a Espanya.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Pierre François Chavaneau · Veure més »

Pietro Torrigiano

''Sant Jeroni (Pietro Torrigiano)'', Museu de Belles Arts de Sevilla Pietro di Torrigiano d'Antonio, conegut abreujadament com a Pietro Torrigiano (Florència, 24 de novembre de 1472 - Sevilla, 1528?) va ser un escultor italià del Renaixement, conegut pel seu caràcter violent.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Pietro Torrigiano · Veure més »

Planador

Un planador DG-808 sobrevolant el Llac de Serre-Ponçon en els Alps francesos Un planador o veler és una aeronau més pesant que l'aire que no té motor, però donades les seves grans ales es pot mantenir a l'aire.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Planador · Veure més »

Platí

El platí és l'element químic de símbol Pt i nombre atòmic 78.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Platí · Veure més »

Ploms del Sacromonte

Els Ploms del Sacromonte o Llibres plumbis són una de les més famoses falsificacions històriques.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Ploms del Sacromonte · Veure més »

Popol Vuh

Primera pàgina del manuscrit del ''Popol Vuh'', a la Biblioteca Newberry, Chicago El Popol Vuh és una recopilació de diverses llegendes dels quitxé, un poble de la civilització maia que ocupà parts de Guatemala i d'Hondures.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Popol Vuh · Veure més »

Primera Guerra Mundial

La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Primera Guerra Mundial · Veure més »

Progrés

El progrés és una evolució cap a estadis més perfectes, per tant en positiu, sovint oposant-se a involució o decadència.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Progrés · Veure més »

Quadrívium

El quadrívium o quadrivi (del llatí quadrivium, 'quatre vies'; plural: quadrivia) tracta dels quatre temes, o arts, ensenyats després d'ensenyar el Trivium.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Quadrívium · Veure més »

Ramón María Narváez y Campos

Ramón María Narváez y Campos (Loja, 5 d'agost de 1800 — Madrid, 23 d'abril de 1868), fou un polític i militar espanyol, duc de València, conegut com El Espadón de Loja.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Ramón María Narváez y Campos · Veure més »

Ramon Llull

Ramon Llull (fonètica en català: ; de vegades llatinitzat com a Raimundus o Raymundus Lullus; Palma, Mallorca, 1232 – Tunis, Tunísia, 1316) va ser un escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí del.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Ramon Llull · Veure més »

Raymond de Sauvetat

Francis Raymond de La Sauvetat o Raimon de Toledo va ser bisbe d'Osma des de 1109 fins a 1125 i Arquebisbe de Toledo des de 1125 fins a 1152.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Raymond de Sauvetat · Veure més »

Regeneracionisme

El regeneracionisme o corrent regeneracionista fou el moviment intel·lectual que entre els segles XIX i XX pretén reflexionar científicament i objectiva sobre les causes de la decadència d'Espanya com nació.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Regeneracionisme · Veure més »

Regiment de sanitat per al rei d'Aragó

Jaume II d'Aragó El Regiment de sanitat per al rei d'Aragó (en llatí Regimen sanitatis ad regem Aragonum) és una obra mèdica medieval de caràcter preventiu escrita en llatí per Arnau de Vilanova entre 1305 i 1308, en la qual s'establia un règim de vida sana per al rei Jaume II d'Aragó.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Regiment de sanitat per al rei d'Aragó · Veure més »

Regne d'Astúries

El Regne d'Astúries va ser la primera entitat política cristiana establerta a la península Ibèrica després del col·lapse del regne de Toledo arran de la mort del rei Roderic a la batalla de Guadalete i la subsegüent invasió musulmana.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Regne d'Astúries · Veure més »

Regne de Portugal

El Regne de Portugal fou un estat situat a l'oest de la península Ibèrica entre els segles XII i, moment en el qual es convertí en la Primera República de Portugal mitjançant la revolució del 5 d'octubre de 1910.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Regne de Portugal · Veure més »

Regne de Toledo

El Regne de Toledo fou el regne dels visigots a Hispània successor del Regne de Tolosa.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Regne de Toledo · Veure més »

Regne dels sueus

El Regne dels sueus fou un estat que va existir de facto al nord-oest de la península Ibèrica del 410 al 585, si bé del 410 al final de l'Imperi Romà (entre 475 i 480) els sueus només van tenir la consideració de federats.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Regne dels sueus · Veure més »

Reial Acadèmia de la Història

La Reial Acadèmia de la Història d'Espanya és la institució encarregada de l'estudi de la història d'Espanya "antiga i moderna, política, civil, eclesiàstica, militar, de les ciències, lletres i arts, o sigui, dels diversos rams de la vida, civilització i cultura dels pobles espanyols", i té la seu a Madrid.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Reial Acadèmia de la Història · Veure més »

Reial Acadèmia Espanyola

Seu de la ''Real Academia Española''. La Reial Acadèmia Espanyola (Real Academia Española en castellà) o RAE és la institució responsable de la regulació de la llengua castellana.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Reial Acadèmia Espanyola · Veure més »

Reial Expedició Filantròpica del Vaccí

UMH a Sant Joan d'Alacant. La Reial Expedició Filantròpica del Vaccí, coneguda popularment com a Expedició Balmis en referència al metge alacantí Francesc Xavier Balmis i Berenguer, fou una expedició de caràcter filantròpic que feu la volta al món i durà des de 1803 fins a 1814.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Reial Expedició Filantròpica del Vaccí · Veure més »

Reial Fàbrica de Sargadelos

Estàtua moderna d'Antonio Raimundo Ibáñez, creador de la fàbrica de ceràmica de Sargadelos, davant de l'edifici. Reial Fàbrica de Sargadelos, és una fàbrica de ceràmica.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Reial Fàbrica de Sargadelos · Veure més »

Reial Institut i Observatori de l'Armada

Observatori de l'Armada Distintiu del Reial Institut i Observatori de l'Armada. El Reial Institut i Observatori de l'Armada (ROA) és un centre científic de recerca i difusió cultural de l'Armada Espanyola i situat a la localitat de San Fernando (Cadis).

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Reial Institut i Observatori de l'Armada · Veure més »

Reial Jardí Botànic de Madrid

El Reial Jardí Botànic de Madrid (Real Jardín Botánico de Madrid) és un centre de recerca del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC).

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Reial Jardí Botànic de Madrid · Veure més »

Reial Societat Bascongada d'Amics del País

Emblema de la Reial Societat Bascongada d'Amics del País amb el lema «Irurac bat» («Les tres, una»). La Reial Societat Bascongada d'Amics del País (en basc Euskalerriaren Adiskideen Elkartea), també coneguda com La Bascongada, pertany a les Reials Societats Econòmiques d'Amics del País, organismes espanyols sorgits en la segona meitat de amb la finalitat de promoure el desenvolupament, en aquest cas fonamentalment el cultural.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Reial Societat Bascongada d'Amics del País · Veure més »

Reis Catòlics

Ferran i Isabel de Castella en una pintura atribuïda a Fernando Gallego (1490-95). Ferran i la seva esposa Isabel de Castella Escut dels Reis Catòlics en una clau de volta del claustre de Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona. Els Reis Catòlics és el nom que van rebre Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó, del Papa Alexandre VI, com a compensació perquè abans havia atorgat el títol de Rei Cristianíssim al Rei de França.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Reis Catòlics · Veure més »

Renaixement hispànic

''Sant Domènec''. Museu del Prado (1475). Obra de Pedro Berruguete pintat per al convent de Santo Tomàs. Des d'un punt artístic destaca per l'assoliment de la perspectiva i uns detalls reeixits. Tanmateix té un alt valor històric car mostra un acte de fe de l'època. El Renaixement hispànic fa referència a la introducció de les formes artístiques del Renaixement a la península Ibèrica a la fi del, malgrat que no es desenvolupà fins ben entrat el.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Renaixement hispànic · Veure més »

Restauració borbònica

La Restauració borbònica fou el període de la Història d'Espanya comprès entre el pronunciament del General Arsenio Martínez Campos el 1874 que posà fi a la Primera República Espanyola, i la proclamació de la Segona República el 14 d'abril de 1931.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Restauració borbònica · Veure més »

Revolució burgesa

La Revolució burgesa és un tipus de revolució que majoritàriament dona a terme la classe social de la burgesia per esdevenir la classe dirigent enfront d'altres grups socials que s'oposin al seu poder.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Revolució burgesa · Veure més »

Revolució científica

La revolució científica en la història de la ciència va ser el període en el qual les noves idees en física, astronomia, biologia, anatomia humana, química i altres ciències van portar a refusar les doctrines que prevalien des de l'antiga Grècia i que van continuar durant l'edat mitjana, i conduïren a la formació de la ciència moderna.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Revolució científica · Veure més »

Revolució de 1848

Mapa de les revolucions de 1848 La Revolució de 1848, o revolucions de 1848, conegudes en alguns països com la primavera de les nacions, la primavera dels pobles o l'any de les revolucions, fou una onada revolucionària que va sorgir a Sicília i, agreujada per les revolucions de 1848 a França, aviat es va estendre per la resta d'Europa i fins i tot fora, com al Brasil.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Revolució de 1848 · Veure més »

Revolució Industrial

La Revolució Industrial és el procés d'industrialització amb el conjunt de canvis econòmics i socials que aquest comporta.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Revolució Industrial · Veure més »

Revolució Liberal

Una Revolució Liberal és un tipus de revolució duta a terme, majoritàriament per la classe social de la burgesia i que aspira a esdevenir la classe dirigent enfront d'altres grups socials que s'oposin al seu poder.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Revolució Liberal · Veure més »

Richard Cantillon

Richard Cantillon (Irlanda, dècada de 1680 - Londres, maig de 1734) fou un economista franco-irlandès, conegut per molts historiadors com el primer gran economista "teòric".

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Richard Cantillon · Veure més »

Robert de Ketton

Robert de Ketton, conegut en llatí com Robertus Ketenensis o, en forma afrancesada Robert de Retinas, també conegut com a Robert de Chester, tot i que alguns autors defensen que són personatges diferents, va ser un traductor del, que va traduir obres científiques i religioses àrabs al llatí.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Robert de Ketton · Veure més »

Roda hidràulica

Rodes d'aigua a Hama - Síria. Roda d'aigua de bambú La roda hidràulica, és una "roda de pales" (o àleps) que es fa girar mitjançant aigua en moviment, utilitzada a Europa a l'edat mitjana, per a una gran varietat d'usos industrials El Domesday Book, el cadastre anglès elaborat en el 1086, per exemple reporta 5624 molins d'aigua, tots del tipus vitruvià.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Roda hidràulica · Veure més »

Saïd al-Andalusí

Sàïd al-Andalussí —en àrab صاعد الأندلسي, Ṣāʿid al-Andalusī— (Almeria, 1029 - Toledo, juliol de 1070), de nom complet Abu-l‐Qàssim Sàïd ibn Àhmad ibn Abd-ar‐Rahman at‐Taghlibí al-Andalussí i també conegut com a as-Sàïd i com a Sàïd at-Tulaytulí (‘Sàïd de Toledo’) va ser un jurista i científic andalusí del.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Saïd al-Andalusí · Veure més »

Sant Isidor

* Isidor d'Alexandria, prevere a Constantinoble, mort el 404.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Sant Isidor · Veure més »

Santiago Ramón y Cajal

Santiago Ramón y Cajal (Petilla de Aragón, Navarra, 1 de maig de 1852 - Madrid, 17 d'octubre de 1934) fou un metge, històleg i catedràtic universitari navarrès, d'estirp aragonesa, guardonat amb el Premi Nobel de Fisiologia o Medicina el 1906.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Santiago Ramón y Cajal · Veure més »

Segle d'or espanyol

L'anomenat segle d'or espanyol és un període de gran vitalitat literària i artística a Espanya que se sol identificar amb el, tot i que alguns autors inclourien des del 1492, data del descobriment d'Amèrica o de la Gramática castellana de Nebrija fins a la mort de Calderón el 1681.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Segle d'or espanyol · Veure més »

Silvestre II

fou un Papa de l'Església Catòlica, el primer d'origen occità.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Silvestre II · Veure més »

Simón de Rojas Clemente y Rubio

Simón de Rojas Cosme Damián Clemente y Rubio (Titaigües, 27 de setembre de 1777 - Madrid, 27 de febrer de 1827) fou un botànic valencià.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Simón de Rojas Clemente y Rubio · Veure més »

Sincretisme

El sincretisme és la visió del món o la cultura basada en la fusió d'elements provinents d'altres cultures; és el mestissatge aplicat a la concepció filosòfica.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Sincretisme · Veure més »

Sinodal de Aguilafuente

Església de Santa María de Aguilafuente. El "Sinodal de Aguilafuente" es considera el primer llibre (incunable) imprès a Espanya, l'any 1472.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Sinodal de Aguilafuente · Veure més »

Sistema mètric decimal

ohm poden ser mesurats El sistema mètric decimal o, simplement, "sistema mètric" és un sistema d'unitats basat en el metre i en el gram, en el qual els múltiples i submúltiples d'una unitat de mesura estan relacionats entre si per múltiples o submúltiples de 10.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Sistema mètric decimal · Veure més »

Sociologia de la ciència i de la tècnica

. La sociologia de la ciència i de la tècnica o estudis de ciència, tecnologia i societat (CTS) analitza el paper social, amb un especial interès en perspectives com la política, la cultura, l'economia i la societat, de la ciència i la tecnologia amb el fi de portar a terme una revisió crítica dels processos de concepció i disseny dels objectes tecnològics quotidians.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Sociologia de la ciència i de la tècnica · Veure més »

Studium generale

Mapa incomplet d'universitats medievals d'Europa. Algunes, com Lund (1425), hi falten. A partir de l'alta edat mitjana es començà a donar el nom de studium generale (studia generalia en plural) "estudi general" en llatí a les institucions d'ensenyament superior, de les quals van sorgir les primeres universitats en la cristiandat llatina (un espai coincident a grans trets amb l'Europa Occidental), i que avui en dia coneixem com Universitats.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Studium generale · Veure més »

Taifa

S'anomenen taifes (de l'àrab, ‘part’, ‘secció’, ‘grup’, ‘facció’) al seguit de Principats musulmans independents en què es va desintegrar el califat de Còrdova després que durant l'anomenada Fitna de l'Àndalus, fos destronat el califa Hixam II, de la dinastia dels omeies, l'any 1009.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Taifa · Veure més »

Taules alfonsines

Les taules alfonsines (que cal no confondre amb unes taules més antigues anomenades "Taules de Toledo" elaborades abans de 1069 segons Joan Vernet) és un llibre medieval que conté unes taules astronòmiques realitzades per iniciativa d'Alfons X el Savi, que mostren les observacions efectuades en el firmament a Toledo des de l'1 de gener de l'any 1263 fins a 1272, i que consignen el moviment dels respectius cossos celestes sobre l'eclíptica, posicions exactes i precises.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Taules alfonsines · Veure més »

Tàrtar

* Tàrtar, individu dels tàtars, poble de parla turquesa establerts a Europa Oriental i Sibèria.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Tàrtar · Veure més »

Telegrafia

La telegrafia (del grec tele, "lluny", i graphein, "escriure") és la transmissió a llarga distància de missatges escrits, sense el transport físic de les lletres que componen el missatge.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Telegrafia · Veure més »

Teoria atòmica

La teoria atòmica o model atòmic és la teoria vigent sobre la natura de la matèria que estableix que aquesta és composta per unitats discretes anomenades àtoms, constituïts per un nucli amb protons i neutrons, i un embolcall amb electrons en moviment.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Teoria atòmica · Veure més »

Teoria de la relativitat

En física, el terme relativitat s'utilitza per a referir-se a les transformacions matemàtiques que cal aplicar per a descriure els fenòmens en diferents sistemes de referència.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Teoria de la relativitat · Veure més »

Thomas Savery

Màquina de Savery va ser un inventor anglès.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Thomas Savery · Veure més »

Tomàquet

El tomàquet (Solanum lycopersicum) és el fruit de la tomaquera.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Tomàquet · Veure més »

Tomàs Vicent Tosca i Mascó

Tomàs Vicent Tosca i Mascó (València, 21 de desembre de 1651 - 17 d'abril de 1723) fou un erudit valencià, matemàtic, cartògraf i teòleg, a banda de fundador del moviment dels novatores.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Tomàs Vicent Tosca i Mascó · Veure més »

Tractat de Tordesillas

El Tractat de Tordesillas va ser un tractat internacional signat a la ciutat de Tordesillas el 7 de juny de 1494 entre el Regne de Portugal i els Regnes de Castella i Lleó(...)queden e finquen para los dichos sennores Rey e Reyna de Castilla e de Aragón, etc e para sus subçesores e sus reynos(...) (Ferran el Catòlic per Aragó i Isabel la Catòlica per Castella i Lleó), per tal de donar legalitat a l'ocupació dels territoris que anaven explorant i descobrint.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Tractat de Tordesillas · Veure més »

Transició democràtica espanyola

La Transició democràtica espanyola, Transició espanyola o, simplement, Transició, és el període comprès entre la fi de la dictadura franquista i el restabliment de les institucions democràtiques a l'Estat espanyol, ras i curt, una nova estructura jurídica que havia de generar nous marcs de legitimitat i consens.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Transició democràtica espanyola · Veure més »

Tungstè

El tungstè o wolframi és un element químic amb el símbol químic W i el nombre atòmic 74.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Tungstè · Veure més »

Tycho Brahe

Tycho Brahe (Knutstorp, Dinamarca, 14 de desembre de 1546 - Praga, 24 d'octubre de 1601) va ser un astrònom danès.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Tycho Brahe · Veure més »

Universitat Complutense de Madrid

La Universitat Complutense de Madrid és una important universitat espanyola, localitzada en la Ciutat Universitària de Madrid.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Universitat Complutense de Madrid · Veure més »

Universitat de Barcelona

La Universitat de Barcelona és una universitat pública situada a la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Universitat de Barcelona · Veure més »

Universitat de Coïmbra

La Universitat de Coïmbra és una institució portuguesa d'ensenyament superior situada a la ciutat de Coïmbra.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Universitat de Coïmbra · Veure més »

Universitat de Girona

La Universitat de Girona (també coneguda per les seves sigles UdG) és una universitat pública catalana amb seu principal a la ciutat de Girona.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Universitat de Girona · Veure més »

Universitat de Lleida

La Universitat de Lleida (UdL) és una universitat pública ubicada a la ciutat de Lleida.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Universitat de Lleida · Veure més »

Universitat de Montpeller

La Universitat de Montpeller és una de les més antigues universitats de França, la ciutat va ser un dels principals centres del saber de l'edat mitjana.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Universitat de Montpeller · Veure més »

Universitat de Palència (històrica)

El studium generale de Palència, conegut col·loquialment com a Universitat de Palència fou el primer Estudi General fundat a l'Espanya cristiana i un dels primers de tot Europa.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Universitat de Palència (històrica) · Veure més »

Universitat de Perpinyà (1350-1793)

La Universitat de Perpinyà és una institució educativa del Rosselló que ha tingut una existència discontínua, en dues etapes separades per un llarg període d'absència.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Universitat de Perpinyà (1350-1793) · Veure més »

Universitat de Salamanca

La Universitat de Salamanca, situada a la ciutat del mateix nom, és la universitat més antiga d'Espanya i una de les més antigues d'Europa.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Universitat de Salamanca · Veure més »

Universitat de Santiago de Compostel·la

Campus Sud. La Universitat de Santiago de Compostel·la (en gallec i oficialment Universidade de Santiago de Compostela) és una universitat pública amb seu a la capital de Galícia i una de les institucions universitàries de major tradició a Europa.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Universitat de Santiago de Compostel·la · Veure més »

Universitat de Sevilla

La Universitat de Sevilla és un centre d'educació superior situat a la capital d'Andalusia.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Universitat de Sevilla · Veure més »

Universitat de Valladolid

La Universidad de Valladolid és una universitat pública espanyola fundada al, encarregada de l'ensenyança d'estudis superiors en set campus distribuïts per quatre ciutats de Castella i Lleó: Valladolid, Palència, Sòria i Segòvia.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Universitat de Valladolid · Veure més »

Universitat medieval

s Les universitats medievals van ser les institucions educatives pertanyents a les cultures cristianes europees de la baixa edat mitjana que van substituir les escoles palatines, monàstiques i episcopals existents des de l'alta edat mitjana.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Universitat medieval · Veure més »

Universitat Nacional Major de San Marcos

La Universitat Nacional Major de San Marcos (en castellà: Universidad Nacional Mayor de San Marcos, UNMSM) és la universitat pública més important del Perú, i la més antiga d'Amèrica.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Universitat Nacional Major de San Marcos · Veure més »

Universitat Sertoriana d'Osca

La Universitat Sertoriana d'Osca va ser fundada per Pere el Cerimoniós el 12 de març de 1354 des d'Alcanyís, malgrat l'exclusivitat que havia estat atorgada per Jaume el Just a la ciutat de Lleida, única amb dret a constituir-se Studium generale en la Corona d'Aragó.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Universitat Sertoriana d'Osca · Veure més »

Valentín de Foronda

Valentín Tadeo de Foronda y González de Echavarri (Vitòria, Àlaba, 14 de febrer de 1751 - Pamplona, 24 de desembre de 1821) economista i escriptor il·lustrat basc.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Valentín de Foronda · Veure més »

Vanadi

El vanadi és l'element químic de símbol V i nombre atòmic 23.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Vanadi · Veure més »

Vasco da Gama

Vasco da Gama o Vasco de Gama (Sines, Regne de Portugal, 1469 - Cochin, Índia portuguesa, 1524) fou un navegant i aventurer portuguès.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Vasco da Gama · Veure més »

Vicente Alcalá Galiano

Vicente Alcalá Galiano (Donya Mencía, província de Còrdova, Andalusia, Espanya, 1757 - Cadis, 1810), va ser un militar espanyol.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Vicente Alcalá Galiano · Veure més »

Vicente Tofiño de San Miguel

Vicente Tofiño de San Miguel y Vandewalle o Vicente Tofiño de San Miguel i Wanderiales (Cadis, 6 de setembre de 1732 - San Fernando (Cadis), 15 de gener de 1795) va ser un marí i cartògraf i astrònom espanyol.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Vicente Tofiño de San Miguel · Veure més »

Vidriol (química)

Fitxer:Iron(II)-sulfate-heptahydrate-sample.jpg|Vidriol verd Fitxer:Cobalt(II) sulfate.jpg|Vidriol roig Fitxer:Zinc Sulfate.jpg|Vidriol blanc Fitxer:Copper sulfate.jpg|Vidriol blau Vidriol és una denominació genèrica, obsoleta, dels sulfats, que empraren els alquimistes i els químics fins al.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Vidriol (química) · Veure més »

Vinya

La vinya és una planta del gènere Vitis originària d'Àsia.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Vinya · Veure més »

Visigots

Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Visigots · Veure més »

Yússuf ibn Àhmad al-Mútaman

Abu-Àmir Yússuf ibn Àhmad ibn Hud al-Mútaman,A voltes se l'ha anomenat, per error, al-Mútamin.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Yússuf ibn Àhmad al-Mútaman · Veure més »

Yehudà ben Moshe

Yehudà ben Moshe ha-Cohen o Judà ben Mosca, va ser un metge i traductor jueu del a la cort d'Alfons X el Savi, que va traduir obres científiques àrabs i hebrees al castellà.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Yehudà ben Moshe · Veure més »

Yehudà ha-Leví

Yehudà ha-Leví (Tudela, Navarra, ca. 1075 - ¿?, 1141) fou un poeta, rabí, filòsof i metge jueu d'Al-Àndalus.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Yehudà ha-Leví · Veure més »

Zenón de Somodevilla y Bengoechea

Zenón de Somodevilla y Bengoechea, marquès de l'Ensenada (Hervías, La Rioja, 2 de juny de 1702 - Medina del Campo, (Valladolid, 2 de desembre de 1781) fou un polític il·lustrat espanyol, conseller d'Estat de Felip V, Lluís I i Ferran VI. Fou una figura clau en el disseny i l'aplicació de la Gran Batuda, coneguda oficialment com a Presó General de Gitanos, un intent d'extermini dels gitanos que vivien a Espanya.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Zenón de Somodevilla y Bengoechea · Veure més »

Zero

El zero és tant un nombre com un numeral, que segueix el menys u i precedeix l'u.

Nou!!: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya і Zero · Veure més »

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

SortintEntrant