Accés més ràpid que el navegador!
201 les relacions: A, Abjad, Acrofonia, Albanès, Alfa, Alfabet, Alfabet arameu, Alfabet armeni, Alfabet àrab, Alfabet castellà, Alfabet català, Alfabet ciríl·lic, Alfabet fenici, Alfabet fonètic internacional, Alfabet gòtic, Alfabet georgià, Alfabet grec, Alfabet hebreu, Alfabet llatí, Alfabet mongol, Alfabet nabateu, Alfabet rúnic, Alfabet samarità, Alfabet siríac, Alfabet ugarític, Alfasil·labari, Amanuense, Anglosaxons, Antic Egipte, Antics alfabets itàlics, Atenes, Ayin, Þ, Índia, Ípsilon, Èpsilon, Ñ, Òmicron, Ç, Àlef, Àrab, B, Banderes de senyals, Basc, Bet, Beta, Braille, Budisme, C, Calcis, ..., Canaan, Castellà, Català, Codi Morse, Consonant, Consonant sibilant, Corea, D, Dàlet, Dècada del 1920, Dígraf, Delta (lletra), Demòtic, Devanagari, Dialecte, Digamma, Dinastia Yuan, E, Edat antiga, Edat del bronze, Edat mitjana, Egipte, Elio Antonio de Nebrija, Escriptura cuneïforme, Escriptura meroítica, Escriptura xinesa, Eta, Etruscs, F, Fenícia, Filipí, Francès, Fricativa glotal sorda, Furlà, G, Gallec, Gamma, Glagolític, Guímel, H, Hangul, He (lletra), Het, Hieràtic, Hinduisme, Història de l'alfabet llatí, Història de l'escriptura, I, Imperi Persa, Imperi Romà, Indoxina, Insulíndia, Iota, Κ, J, Japó, Jònia, Jeroglífic, Jeroglífic egipci, Jordània, Jota, K, Ksi, Kurd, L, Lambda, Llatins, Llengües semítiques, Llengües semítiques nord-occidentals, Llengua copta, Llengua de signes, Llengua de signes catalana, Llengua de signes espanyola, Llengua de signes valenciana, Lletres clàudies, Logograma, M, Magna Grècia, Maldives, Mem (lletra), Mesopotàmia, Mi, Mongòlia, Mot, N, Nasal palatal sonora, Núbia, Ni (lletra grega), Nun (lletra), Ѳ, O, Occità, Oclusiva glotal sorda, Ogam, Omega, P, Pahlavi, Pei, Península Itàlica, Pi (lletra grega), Portuguès, Q, R, Ro, S, Síria, Semites, Sigma, Sil·labari de Biblos, Somàlia, Subcontinent indi, T, Taquigrafia, Tau (lletra grega), Tàtar, Tet, Theta, Tibet, Turc, Turcman, U, Ugarit, V, Vav, Vocal, W, X, Xina, Y, Z, Zeta (lletra grega), Zhuyin, К, П, О, А, Н, Р, Т, У, Ш, М, И, З, Б, В, Г, Д, Є, Е, Л. Ampliar l'índex (151 més) »
A
La A és la primera lletra de l'alfabet llatí bàsic, i dels alfabets derivats del mateix.
Nou!!: Història de l'alfabet і A · Veure més »
Abjad
Un abjad és un tipus d'escriptura en què hi ha un símbol per a cada fonema consonàntic, anomenat de vegades com a alfabet consonàntic.
Nou!!: Història de l'alfabet і Abjad · Veure més »
Acrofonia
L'acrofonia (del grec: ἄκρος — extrem i φωνή — so) és la formació de noves paraules amb les lletres inicials de les paraules en frases, quan aquestes noves paraules no són llegides pels noms en ordre alfabètic de les lletres, sinó pels seus sons.
Nou!!: Història de l'alfabet і Acrofonia · Veure més »
Albanès
Lalbanès o albanés (en albanès, gjuha shqipë o shqip) és, de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Història de l'alfabet і Albanès · Veure més »
Alfa
L'alfa és la primera lletra de l'alfabet grec.
Nou!!: Història de l'alfabet і Alfa · Veure més »
Alfabet
àrab. L'alfabet és el conjunt de les lletres emprades en l'escriptura d'un llenguatge, el conjunt de símbols, anomenats lletres, que codifiquen una llengua escrita.
Nou!!: Història de l'alfabet і Alfabet · Veure més »
Alfabet arameu
Lalfabet arameu és un alfabet abjad dissenyat per escriure l'arameu.
Nou!!: Història de l'alfabet і Alfabet arameu · Veure més »
Alfabet armeni
L'alfabet armeni és un alfabet utilitzat per escriure en armeni des de l'any 405 o 406, quan el creà el monjo Mesrob Maixtots.
Nou!!: Història de l'alfabet і Alfabet armeni · Veure més »
Alfabet àrab
Lalfabet àrab, altrament dit alifat (d'àlif, la seva primera lletra), té característiques semblants a l'alfabet hebreu, i també és un abjad.
Nou!!: Història de l'alfabet і Alfabet àrab · Veure més »
Alfabet castellà
L'alfabet castellà és el sistema d'escriptura de la llengua castellana, basat en una variant de l'alfabet llatí, i fixat en l'actualitat per la institució reguladora de la llengua, la Reial Acadèmia Espanyola.
Nou!!: Història de l'alfabet і Alfabet castellà · Veure més »
Alfabet català
L'alfabet català és la variant de l'alfabet llatí usada per a escriure la llengua catalana.
Nou!!: Història de l'alfabet і Alfabet català · Veure més »
Alfabet ciríl·lic
1025-1050) Lalfabet ciríl·lic és un alfabet utilitzat per a escriure sis llengües eslaves (rus, ucraïnès, belarús, serbi, macedònic i búlgar), així com altres llengües parlades a Rússia i en altres estats de l'antiga Unió Soviètica, com ara el tàtar (una llengua turquesa) i l'udmurt (una llengua finoúgrica), l'abkhaz, l'àzeri, el bosnià, el txetxè, el kazakh, el komi, el moldau, el mongol, el tadjik, l'uzbek i el iacut.
Nou!!: Història de l'alfabet і Alfabet ciríl·lic · Veure més »
Alfabet fenici
Làpida al Museu de Pèrgam, a Berlín, amb inscripcions en alfabet fenici Lalfabet fenici és un dels primers alfabets dels sistemes d'escriptura fonètica en la història de la humanitat.
Nou!!: Història de l'alfabet і Alfabet fenici · Veure més »
Alfabet fonètic internacional
L'alfabet fonètic internacional és un alfabet fonètic usat per lingüistes per a representar acuradament i de forma unívoca cada un de la completa varietat de sons (fonemes o realitzacions d'aquests) que l'aparell vocal humà pot produir.
Nou!!: Història de l'alfabet і Alfabet fonètic internacional · Veure més »
Alfabet gòtic
Lalfabet gòtic és un alfabet per escriure la llengua gòtica creat el per Úlfila amb el propòsit de traduir la Bíblia.
Nou!!: Història de l'alfabet і Alfabet gòtic · Veure més »
Alfabet georgià
La inscripció més antiga en georgià, any 430 dC Lalfabet georgià és utilitzat modernament per a l'escriptura en l'idioma georgià i altres llengües kartvelianes com ara el mingrelià.
Nou!!: Història de l'alfabet і Alfabet georgià · Veure més »
Alfabet grec
Lalfabet grec (en grec: Ελληνικό αλφάβητο) és un repertori de vint-i-quatre lletres que s'ha fet servir per a escriure la llengua grega des dels segles IX o VIII aC.
Nou!!: Història de l'alfabet і Alfabet grec · Veure més »
Alfabet hebreu
Lalfabet hebreu, també conegut com a àlef-bet en hebreu a partir del nom de les primeres dues lletres, és un conjunt de 22 lletres usades en l'escriptura del llenguatge hebreu.
Nou!!: Història de l'alfabet і Alfabet hebreu · Veure més »
Alfabet llatí
Lalfabet llatí és el sistema d'escriptura alfabètic desenvolupat pels romans per escriure el llatí.
Nou!!: Història de l'alfabet і Alfabet llatí · Veure més »
Alfabet mongol
L'alfabet mongol o escriptura mongol tradicional o clàssica (en escriptura mongol:, Mongγol bičig; en alfabet ciríl·lic mongol: Mongol bichig), també conegut com a Hudum Mongol bichig, va ser el primer sistema d'escriptura creat específicament per a la llengua mongol, i fou el més usat fins a la introducció del ciríl·lic el 1946.
Nou!!: Història de l'alfabet і Alfabet mongol · Veure més »
Alfabet nabateu
L'alfabet nabateu és un alfabet consonàntic (abjad) que va ser usat pels nabateus al.
Nou!!: Història de l'alfabet і Alfabet nabateu · Veure més »
Alfabet rúnic
Pedra amb inscripcions rúniques a Uppsala, Suècia Un alfabet rúnic es compon d'un conjunt de signes anomenats runes.
Nou!!: Història de l'alfabet і Alfabet rúnic · Veure més »
Alfabet samarità
Lalfabet samarità és utilitzat pels samaritans en els escrits religiosos, entre ells el Pentateuc samarità, escrits en hebreu samarità, i comentaris i traduccions en arameu samarità i ocasionalment àrab.
Nou!!: Història de l'alfabet і Alfabet samarità · Veure més »
Alfabet siríac
Lalfabet siríac és un sistema d'escriptura utilitzat per escriure el siríac a partir del.
Nou!!: Història de l'alfabet і Alfabet siríac · Veure més »
Alfabet ugarític
border Aquest va ser l'alfabet emprat pels habitants del poble semita nord-oriental que habitava la zona llevantina de Canaan al voltant del 1500 aC fins a la desaparició de la seva ciutat principal, Ugarit (l'actual ciutat Síria de Ras Shamra), a mans dels Pobles del Mar al voltant de 1200 aC Després de la destrucció d'aquesta ciutat, l'escriptura ugarítica va deixar de ser utilitzada fins al punt d'extingir-se.
Nou!!: Història de l'alfabet і Alfabet ugarític · Veure més »
Alfasil·labari
Alfabet amhàric, alfabet sil·làbic d'Etiòpia. Els alfasil·labaris o alfabets sil·làbics, també anomenats abugides, són sistemes d'escriptura que tenen caràcters vocàlics i consonàntics.
Nou!!: Història de l'alfabet і Alfasil·labari · Veure més »
Amanuense
Amanuense medieval copiant un manuscrit Amanuense (Amanuensis o Ad manum servus) fou antigament, en l'època romana, un esclau o llibert l'ofici del qual era d'escriure cartes i altres coses per encàrrec del seu amo o patró.
Nou!!: Història de l'alfabet і Amanuense · Veure més »
Anglosaxons
Els anglosaxons foren les tribus germàniques que envaïren el sud i l'est de la Gran Bretanya al començament del de la nostra era, i el període (anglosaxó) des de la seva creació fins a la conquesta normanda d'Anglaterra.
Nou!!: Història de l'alfabet і Anglosaxons · Veure més »
Antic Egipte
Les piràmides de Gizeh es troben entre els símbols més coneguts de la civilització de l'antic Egipte. Lantic Egipte fou una civilització del nord-est d'Àfrica que es desenvolupà al voltant del curs mitjà i inferior del riu Nil, en el territori que avui en dia correspon a Egipte i el nord del Sudan.
Nou!!: Història de l'alfabet і Antic Egipte · Veure més »
Antics alfabets itàlics
Els antics alfabets itàlics són un grup de sistemes d'escriptura arcaics similars entre ells utilitzats a la península itàlica entre els anys 700 aC i 100 aC, per diverses llengües d'aquella època.
Nou!!: Història de l'alfabet і Antics alfabets itàlics · Veure més »
Atenes
Atenes (Αθήνα, Athina; Ἀθῆναι; en català medieval Cetines) és la capital de Grècia, la capital de la regió grega de l'Àtica i la ciutat més gran del país.
Nou!!: Història de l'alfabet і Atenes · Veure més »
Ayin
La és la setzena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent ʕain 𐤏 en fenici, ʕē ܥ en siríac, ʕain ע en hebreu, ʕayn ع en àrab i ʕäyn ዐ en amhàric.
Nou!!: Història de l'alfabet і Ayin · Veure més »
Þ
Thorn (majúscula Þ, minúscula þ) és una lletra de l'alfabet islandès.
Nou!!: Història de l'alfabet і Þ · Veure més »
Índia
LÍndia (Bhārat), oficialment la República de l'Índia (Bhārat Gaṇarājya), és un estat del sud de l'Àsia.
Nou!!: Història de l'alfabet і Índia · Veure més »
Ípsilon
L'ípsilon (en majúscules Υ, en minúscules υ) és la vintena lletra de l'alfabet grec.
Nou!!: Història de l'alfabet і Ípsilon · Veure més »
Èpsilon
Èpsilon és la cinquena lletra de l'alfabet grec.
Nou!!: Història de l'alfabet і Èpsilon · Veure més »
Ñ
La lletra Ñ és la quinzena de l'alfabet castellà.
Nou!!: Història de l'alfabet і Ñ · Veure més »
Òmicron
Òmicron (majúscula Ο, minúscula ο, literalment 'o petita') és la quinzena lletra de l'alfabet grec.
Nou!!: Història de l'alfabet і Òmicron · Veure més »
Ç
La ç, anomenada ce trencada, és la lletra ce de l'alfabet català, procedent del llatí, modificada per un signe diacrític (el trenc).
Nou!!: Història de l'alfabet і Ç · Veure més »
Àlef
La és la primera lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent-hi ʾalp en fenici, ʔālap en siríac, àlif en àrab, àlef en hebreu i ʔälf en amhàric.
Nou!!: Història de l'alfabet і Àlef · Veure més »
Àrab
Banderes dels estats de llengua àrab La llengua àrab (en àrab) és la llengua parlada en origen pel poble àrab.
Nou!!: Història de l'alfabet і Àrab · Veure més »
B
La B és la segona lletra de l'alfabet català i primera de les consonants.
Nou!!: Història de l'alfabet і B · Veure més »
Banderes de senyals
Senyal d'avís d'huracà. Senyal d'avís de galerna. Les banderes de senyals són aquell tipus de banderes que s'utilitzen per a indicar, senyalitzar o prevenir de manera visual a la població d'alguna circumstància.
Nou!!: Història de l'alfabet і Banderes de senyals · Veure més »
Basc
El basc, també anomenat èuscar o eusquera (en basc euskara o, segons el dialecte, euskera, eskuara, eskara, uskara o üskara), és una llengua aïllada (sense relació amb cap família lingüística coneguda) parlada actualment en bona part de la Comunitat Autònoma del País Basc i part de Navarra, a Espanya, i al País Basc del Nord (departament de Pirineus Atlàntics, Aquitània, a França).
Nou!!: Història de l'alfabet і Basc · Veure més »
Bet
La és la segona lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent bēt 𐤁 en fenici, bēṯ ܒ en siríac, bet ב en hebreu, ba ب en àrab i bet በ en amhàric.
Nou!!: Història de l'alfabet і Bet · Veure més »
Beta
La beta és la segona lletra de l'alfabet grec.
Nou!!: Història de l'alfabet і Beta · Veure més »
Braille
El braille és un sistema de lectura i escriptura tàctil pensat per a persones cegues.
Nou!!: Història de l'alfabet і Braille · Veure més »
Budisme
Estàtua representant Siddharta Gautama Pagoda a Lumbini (Nepal) Siddharta Gautama amb els seus cinc deixebles La Dharmatxakra (''Roda Dharma'') representa el noble camí dels vuit passos El budisme és una doctrina filosòfica basada en els ensenyaments de Siddharta Gautama (el Buda històric).
Nou!!: Història de l'alfabet і Budisme · Veure més »
C
La C és la tercera lletra de l'alfabet català provinent del llatí.
Nou!!: Història de l'alfabet і C · Veure més »
Calcis
Calcis (Χαλκίδα; a l'edat mitjana coneguda com a Negrepont, en italià Negroponte; Χαλκίς) és la ciutat més important de l'illa d'Eubea i la capital de la perifèria d'Eubea, a la regió de la Grècia Central.
Nou!!: Història de l'alfabet і Calcis · Veure més »
Canaan
Canaan (cananeu: כנען, hebreu (dialecte cananeu meridional): כְּנַעַן,, hebreu modern: Knàan; grec: Χαναάν; llatí: Canaan; arameu:; àrab کنعان) era la terra dels cananeus, a on actualment s'ubiquen Israel, Gaza i Cisjordània, juntament amb algunes zones del Líban i Síria.
Nou!!: Història de l'alfabet і Canaan · Veure més »
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Nou!!: Història de l'alfabet і Castellà · Veure més »
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Nou!!: Història de l'alfabet і Català · Veure més »
Codi Morse
Codi Morse, publicació del 1922 El codi Morse és un mètode per transmetre informació telegràfica, utilitzant seqüències d'elements curts i llargs per representar les lletres, nombres, puntuació i altres caràcters especials d'un missatge.
Nou!!: Història de l'alfabet і Codi Morse · Veure més »
Consonant
Les consonants són els sons de la parla generats pel pas de l'aire per les cavitats superiors de l'aparell fonador (la faringe, la cavitat bucal i la cavitat nasal).
Nou!!: Història de l'alfabet і Consonant · Veure més »
Consonant sibilant
Una consonant sibilant (o simplement sibilant en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant fricativa o africada que s'articula de manera que l'aire frega les dents en sortir de la boca.
Nou!!: Història de l'alfabet і Consonant sibilant · Veure més »
Corea
Corea — 한국 Hanguk hanɡuːk o 조선 Joseon /tɕosʌn/ — és un país de l'Extrem Orient que ocupa la península de Corea dividit actualment en dos estats separats: Corea del Nord i Corea del Sud.
Nou!!: Història de l'alfabet і Corea · Veure més »
D
La D és la quarta lletra de l'alfabet català i tercera de les consonants.
Nou!!: Història de l'alfabet і D · Veure més »
Dàlet
La (dāleth, també anomenada Daleth o Daled) és la quarta lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent delt 𐤃 en fenici, dālaṯ ܕ en siríac, dàlet ד en hebreu, dāl د en àrab i dänt ደ en amhàric.
Nou!!: Història de l'alfabet і Dàlet · Veure més »
Dècada del 1920
La dècada del 1920 és la dècada compresa entre l'1 de gener de 1920 i el 31 de desembre de 1929.
Nou!!: Història de l'alfabet і Dècada del 1920 · Veure més »
Dígraf
Un dígraf és un grup de dues lletres emprades per representar un únic so o fonema en l'ortografia d'una determinada llengua.
Nou!!: Història de l'alfabet і Dígraf · Veure més »
Delta (lletra)
La delta és la quarta lletra de l'alfabet grec.
Nou!!: Història de l'alfabet і Delta (lletra) · Veure més »
Demòtic
Text en escriptura demòtica, en una rèplica de la Pedra de Rosetta. El demòtic era l'alfabet dels darrers temps de l'antic Egipte.
Nou!!: Història de l'alfabet і Demòtic · Veure més »
Devanagari
Rigveda manuscrit en devanagari (començament del segle XIX) El devanagari (en sànscrit: देवनागरी, devanāgarī) és un alfabet abugida utilitzat per a escriure idiomes com el sànscrit, l'hindi, el nepalès, el marathi, el caixmiri, el sindhi, el bihari, el bhili, el konkani o el bhojpuri.
Nou!!: Història de l'alfabet і Devanagari · Veure més »
Dialecte
Un dialecte és una varietat d'una llengua, parlada en una certa àrea geogràfica.
Nou!!: Història de l'alfabet і Dialecte · Veure més »
Digamma
Digamma és una lletra obsoleta de l'alfabet grec que té un valor numèric de 6.
Nou!!: Història de l'alfabet і Digamma · Veure més »
Dinastia Yuan
La dinastia Yuan (en xinès traidicional i simplificat: 元朝; en pinyin: Yuán Cháo), també anomenada la dinastia mongol, regnà a la Xina en el període comprès entre 1271 o 1279 i 1368.
Nou!!: Història de l'alfabet і Dinastia Yuan · Veure més »
E
La E és la cinquena lletra de l'alfabet català i segona de les vocals.
Nou!!: Història de l'alfabet і E · Veure més »
Edat antiga
Ledat antiga o antiguitat és el període de la història entre el naixement de l'escriptura i la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476, que marca l'inici de l'edat mitjana.
Nou!!: Història de l'alfabet і Edat antiga · Veure més »
Edat del bronze
L'edat del bronze és un període del desenvolupament de la civilització caracteritzat pel fet que la metal·lúrgia més avançada ha desenvolupat les tècniques d'extracció del coure dels minerals i en fa aliatges per a aconseguir bronze.
Nou!!: Història de l'alfabet і Edat del bronze · Veure més »
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Nou!!: Història de l'alfabet і Edat mitjana · Veure més »
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Nou!!: Història de l'alfabet і Egipte · Veure més »
Elio Antonio de Nebrija
Elio Antonio de Nebrija (Lebrija, Sevilla 1441 - Alcalá de Henares, 2 de juliol de 1522), també anomenat Antonio de Lebrija, fou un defensor de l'humanisme espanyol, autor de diverses obres sobre gramàtica i lexicografia.
Nou!!: Història de l'alfabet і Elio Antonio de Nebrija · Veure més »
Escriptura cuneïforme
Lescriptura cuneïforme és un dels primers sistemes d'escriptura coneguts.
Nou!!: Història de l'alfabet і Escriptura cuneïforme · Veure més »
Escriptura meroítica
L'escriptura meroítica és un alfabet originat a partir del demòtic i el jeroglífic egipci que es va usar per escriure la llengua meroítica del regne de Mèroe des del tercer o quart segle abans de crits, i possiblement també per escriure la llengua nubiana dels successors dels Regnes Nubis.
Nou!!: Història de l'alfabet і Escriptura meroítica · Veure més »
Escriptura xinesa
L'escriptura xinesa està basada en l'ús dels signes propis anomenats caràcters xinesos (xinès: 漢字 / 汉字, pinyin: hànzì).
Nou!!: Història de l'alfabet і Escriptura xinesa · Veure més »
Eta
LEta és la setena lletra de l'alfabet grec.
Nou!!: Història de l'alfabet і Eta · Veure més »
Etruscs
Els etruscs eren una civilització que va habitar la Itàlia central tirrena des del al al país conegut amb el nom d'Etrúria.
Nou!!: Història de l'alfabet і Etruscs · Veure més »
F
La F és la sisena lletra de l'alfabet català i quarta de les consonants.
Nou!!: Història de l'alfabet і F · Veure més »
Fenícia
Territori de Fenícia durant la seva expansió colonial. Fenícia fou una civilització mediterrània talassocràtica, de parla semita que es va originar al Llevant, concretament al Líban, incloent també regions de l'actual República de Síria i el nord de Palestina,Paolo Xella, 2017, Phoenician Inscriptions in Palestine, in U. Hübner and H. Niehr (eds.), Sprachen in Palästina im 2.
Nou!!: Història de l'alfabet і Fenícia · Veure més »
Filipí
El filipí és la forma estàndard de la llengua tagàlog i la "llengua nacional" de les Filipines, on és cooficial conjuntament amb l'anglès.
Nou!!: Història de l'alfabet і Filipí · Veure més »
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Nou!!: Història de l'alfabet і Francès · Veure més »
Fricativa glotal sorda
La fricativa glotal sorda, que es representa a l'AFI és un so relativament freqüent i que a més té caràcter de consonant o de vocal (menys) segons la llengua que l'empri.
Nou!!: Història de l'alfabet і Fricativa glotal sorda · Veure més »
Furlà
Identificació del domini lingüístic '''furlà''' en el marc general d'Europa Bandera històrica del Friül El furlà (a voltes conegut com a friülès, friülés o friülà, forma basada en la denominació italiana), en furlà furlan i lenghe furlane, és una llengua romànica que pertany a la branca lingüística retoromànica (vegeu qüestió ladina), i que es parla al Friül (Friûl, nord-est de l'estat italià, a la regió autònoma del Friül-Venècia Júlia).
Nou!!: Història de l'alfabet і Furlà · Veure més »
G
La G és la setena lletra de l'alfabet català i cinquena de les consonants.
Nou!!: Història de l'alfabet і G · Veure més »
Gallec
El gallec és una llengua romànica parlada principalment a Galícia.
Nou!!: Història de l'alfabet і Gallec · Veure més »
Gamma
La gamma és la tercera lletra de l'alfabet grec.
Nou!!: Història de l'alfabet і Gamma · Veure més »
Glagolític
Taula inscrita amb l'alfabet glagolític El glagolític o glagolitsa és el més antic dels alfabets eslaus que es coneixen.
Nou!!: Història de l'alfabet і Glagolític · Veure més »
Guímel
La és la tercera lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent gaml 𐤂 en fenici, gāmal ܓ en siríac, guímel ג en hebreu, jīm ج en àrab i gäml ገ en amhàric.
Nou!!: Història de l'alfabet і Guímel · Veure més »
H
La H és la vuitena lletra de l'alfabet català i sisena de les consonants.
Nou!!: Història de l'alfabet і H · Veure més »
Hangul
El hangul (한 글) és l'escriptura nadiua coreana.
Nou!!: Història de l'alfabet і Hangul · Veure més »
He (lletra)
La és la cinquena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent he 𐤄 en fenici, hē ܗ en siríac, he ה en hebreu, hāʾ ﻩ en àrab i hoy ሀ en amhàric.
Nou!!: Història de l'alfabet і He (lletra) · Veure més »
Het
La (anomenada també khet, kheth, chet, cheth, het, o heth) és la vuitena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent ḥet 𐤇 en fenici, ḥēṯ ܚ en siríac, het ח en hebreu, ḥā ح en àrab i ḥäwṭ ሐ en amhàric.
Nou!!: Història de l'alfabet і Het · Veure més »
Hieràtic
Escriptura hieràtica: el Papir Ebers Lescriptura hieràtica és un tipus de grafia formal que va sorgir quan els escribes de l'antic Egipte van voler augmentar la velocitat d'escriptura, simplificant els jeroglífics.
Nou!!: Història de l'alfabet і Hieràtic · Veure més »
Hinduisme
Lhinduisme (en sànscrit: सनातन धर्म, Sanātana Dharma, 'la llei eterna') és un terme que expressa un conjunt de creences, pràctiques espirituals i escriptures presents a l'Índia que reconeixen l'autoritat dels Vedes, l'origen de les quals remunta a fa més de 3.500 anys.
Nou!!: Història de l'alfabet і Hinduisme · Veure més »
Història de l'alfabet llatí
A la Inscripció Duenos que data del segle VI a. C. apareix la primera mostra coneguda de l'alfabet llatí. L'alfabet llatí que actualment és un dels sistemes d'escriptura dominants té un antic origen i ha sofert una llarga evolució històrica des de la seva aparició al segle VII a. C.
Nou!!: Història de l'alfabet і Història de l'alfabet llatí · Veure més »
Història de l'escriptura
Taules d'or amb escriptures etrusca i fenícia, del segle IX aC La història de l'escriptura estudia el desenvolupament de llenguatges d'expressió per mitjà de lletres o altres marques.
Nou!!: Història de l'alfabet і Història de l'escriptura · Veure més »
I
La I és la novena lletra de l'alfabet català i tercera de les vocals.
Nou!!: Història de l'alfabet і I · Veure més »
Imperi Persa
Imperi Persa és la denominació convencional per anomenar diversos imperis de l'antiguitat en general i més pròpiament pels regits per dinasties perses originades a Pèrsia (aquemènida i sassànida).
Nou!!: Història de l'alfabet і Imperi Persa · Veure més »
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Nou!!: Història de l'alfabet і Imperi Romà · Veure més »
Indoxina
Mapa d'Indoxina La Indoxina és una extensa península situada al sud-est d'Àsia, la més oriental de les tres penínsules meridionals del continent.
Nou!!: Història de l'alfabet і Indoxina · Veure més »
Insulíndia
Insulíndia, altrament anomenada larxipèlag Malai, és un terme que fa referència a un vast grup d'illes situat entre Indo-xina (al sud-est d'Àsia) i Austràlia.
Nou!!: Història de l'alfabet і Insulíndia · Veure més »
Iota
La iota és la novena lletra de l'alfabet grec.
Nou!!: Història de l'alfabet і Iota · Veure més »
Κ
La kappa, en majúscula: Κ; en minúscula: κ (o ϰ), és la desena lletra de l'alfabet grec.
Nou!!: Història de l'alfabet і Κ · Veure més »
J
La J és la desena lletra de l'alfabet català i setena de les consonants.
Nou!!: Història de l'alfabet і J · Veure més »
Japó
El Japó (en japonès 日本, Nihon o Nippon; oficialment 日本国, Nihon-koku o Nipon-koku o Estat del Japó) és un país insular de l'Àsia Oriental.
Nou!!: Història de l'alfabet і Japó · Veure més »
Jònia
267x267px 269x269px La Jònia (Ἰωνία, Ionia; gentilici Ἴων i Ἰωνικός) és el nom assignat als territoris poblats pels jonis grecs a l'Àsia Menor, entre Focea (al nord) i Milet (al sud), segons Heròdot.
Nou!!: Història de l'alfabet і Jònia · Veure més »
Jeroglífic
Jeroglífics en un mur del temple de Kom Ombo Un jeroglífic (paraula composta firmada pels vocables grecs ἱερός, hierós, 'sagrat' i γλύφειν, glúphein, 'cisellar' o 'escriure') és un sistema d'escriptura en el qual els conceptes estan representats mitjançant dibuixos o signes gràfics.
Nou!!: Història de l'alfabet і Jeroglífic · Veure més »
Jeroglífic egipci
Jeroglífics en una estela funerària egípcia Els jeroglífics era un dels tres sistemes d'escriptura emptrats pels antics egipcis.
Nou!!: Història de l'alfabet і Jeroglífic egipci · Veure més »
Jordània
Jordània, oficialment el Regne Haiximita de Jordània, és un país de l'Àsia situat a l'Orient Pròxim.
Nou!!: Història de l'alfabet і Jordània · Veure més »
Jota
“La Jota”, quadre de Joaquim Sorolla. S'hi representen diverses persones amb el vestit típic d'Ansó ballant aquesta dansa. Arxiu Fermín Pardo. Vídeo de jota valenciana a les Jornades Internacionals Folklòriques de Catalunya a Calella VídeoMaxRes La cota o jota és una música tradicional ballada molt estesa per tot Espanya i fins i tot en alguns indrets d'Amèrica Llatina i Filipines.
Nou!!: Història de l'alfabet і Jota · Veure més »
K
La K és l'onzena lletra de l'alfabet català i la vuitena de les consonants.
Nou!!: Història de l'alfabet і K · Veure més »
Ksi
Ksi (Ξ en majúscules, i ξ en minúscules) és la catorzena lletra de l'alfabet grec.
Nou!!: Història de l'alfabet і Ksi · Veure més »
Kurd
Zones de poblament kurd El kurd (kurdî) és un idioma indoeuropeu de la branca indoiraniana que constitueix un continu dialectal.
Nou!!: Història de l'alfabet і Kurd · Veure més »
L
La L és la dotzena lletra de l'alfabet català i novena de les consonants.
Nou!!: Història de l'alfabet і L · Veure més »
Lambda
La lambda és l'onzena lletra de l'alfabet grec.
Nou!!: Història de l'alfabet і Lambda · Veure més »
Llatins
Els llatins eren els habitants del Latium, regió del centre de la península Itàlica.
Nou!!: Història de l'alfabet і Llatins · Veure més »
Llengües semítiques
miniatura Les llengües semítiques són la subfamília nord-oriental de les llengües afroasiàtiques, de les quals són l'única família que es parla a l'Àsia.
Nou!!: Història de l'alfabet і Llengües semítiques · Veure més »
Llengües semítiques nord-occidentals
El semític nord-occidental és una de les divisions de les llengües semítiques.
Nou!!: Història de l'alfabet і Llengües semítiques nord-occidentals · Veure més »
Llengua copta
El copte és una família de dialectes molt relacionats entre sí, descendents de la llengua egípcia antiga i parlats històricament pels coptes d'Egipte.
Nou!!: Història de l'alfabet і Llengua copta · Veure més »
Llengua de signes
Intèrpret de llengua de signes ''Preservation of the Sign Language'' (1913) La llengua de signes és una llengua natural de les persones sordes, gràcies a la qual poden establir un canal d'informació bàsica per a la relació amb el seu entorn social.
Nou!!: Història de l'alfabet і Llengua de signes · Veure més »
Llengua de signes catalana
La llengua de signes catalana, llengua de signes de Catalunya o LSC és una llengua de signes utilitzada per més de 25.000 persones a Catalunya de les quals 12.000 són persones sordes.
Nou!!: Història de l'alfabet і Llengua de signes catalana · Veure més »
Llengua de signes espanyola
date.
Nou!!: Història de l'alfabet і Llengua de signes espanyola · Veure més »
Llengua de signes valenciana
La llengua de signes valenciana (sigles: LSCV o LSPV) és una llengua signada utilitzada per més de 15.000 persones al País Valencià, la gran majoria com a persones sordes.
Nou!!: Història de l'alfabet і Llengua de signes valenciana · Veure més »
Lletres clàudies
Les lletres clàudies en Times New Roman. Les lletres clàudies són tres grafies que va intentar introduir l'emperador Claudi a l'alfabet llatí sense gaire èxit.
Nou!!: Història de l'alfabet і Lletres clàudies · Veure més »
Logograma
Estela 5 d'Abaj Takalik, Guatemala, amb escriptura maia. Un logograma és un grafema, unitat mínima d'un sistema d'escriptura, que per si sol representa una paraula o un morfema.
Nou!!: Història de l'alfabet і Logograma · Veure més »
M
La M és la tretzena lletra de l'alfabet català i desena de les consonants.
Nou!!: Història de l'alfabet і M · Veure més »
Magna Grècia
Magna GrèciaMagna Grècia (Magna Graecia; Megálē Hellás) és el nom donat en l'antiguitat al territori ocupat pels colons grecs del sud de la península italiana i Sicília, on van fundar nombroses polis que van comerciar amb la seva metròpoli.
Nou!!: Història de l'alfabet і Magna Grècia · Veure més »
Maldives
La República de les Maldives és un estat format per un grup d'atols a l'oceà Índic, al sud-oest de l'Índia.
Nou!!: Història de l'alfabet і Maldives · Veure més »
Mem (lletra)
La és la tretzena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent mem 𐤌 en fenici, mīm ܡ en siríac, mem מ en hebreu, mīm ﻡ en àrab i may መ en amhàric.
Nou!!: Història de l'alfabet і Mem (lletra) · Veure més »
Mesopotàmia
Mesopotàmia al Creixent Fèrtil. Mesopotàmia (del grec antic, Me.so.po.taˈmi.a, ‘entre dos rius’) és l'antiga denominació de la regió situada entre l'Eufrates i el Tigris, que era dividida en dues parts: la Baixa Mesopotàmia, entre el golf Pèrsic i el punt on els dos rius s'acostaven a la mínima distància, anomenada sovint Babilònia o Sumer, i l'Alta Mesopotàmia, on es va desenvolupar la civilització semita d'Accàdia (Accad) i posterior d'Assíria, la civilització hurrita amb el regne de Mitanni, i va florir després el regne d'Assíria.
Nou!!: Història de l'alfabet і Mesopotàmia · Veure més »
Mi
La mi, també anomenada mu, és la dotzena lletra de l'alfabet grec.
Nou!!: Història de l'alfabet і Mi · Veure més »
Mongòlia
Mongòlia (mongol: Монгол Улс, romanització: Mongol Uls) és un país extens, sense accés al mar, que es localitza entre les regions de l'Àsia oriental i Àsia central.
Nou!!: Història de l'alfabet і Mongòlia · Veure més »
Mot
Còdex Claromuntanus escrit en llatí amb caràcters irlandesos. Un mot o paraula és un element lingüístic, en les llengües alfabètiques, generalment entre dos blancs.
Nou!!: Història de l'alfabet і Mot · Veure més »
N
La N és la catorzena lletra de l'alfabet català i onzena de les consonants.
Nou!!: Història de l'alfabet і N · Veure més »
Nasal palatal sonora
La consonant nasal palatal sonora es representa a l'AFI, és a dir, la lletra ena amb ganxo a l'esquerra situada a l'extrem esquerre inferior.
Nou!!: Història de l'alfabet і Nasal palatal sonora · Veure més »
Núbia
Mapa general de l'antiga Núbia Núbia fou la regió del sud de l'antic Egipte, més enllà de la primera cascada del Nil.
Nou!!: Història de l'alfabet і Núbia · Veure més »
Ni (lletra grega)
Ni o nu és la tretzena lletra de l'alfabet grec.
Nou!!: Història de l'alfabet і Ni (lletra grega) · Veure més »
Nun (lletra)
La és la catorzena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent nun 𐤍 en fenici, nūn ܢ en siríac, nun נ en hebreu, nūn ن en àrab i nähas ነ en amhàric.
Nou!!: Història de l'alfabet і Nun (lletra) · Veure més »
Ѳ
Fita (Ѳ per a majúscula i ѳ per a minúscula) és una lletra obsoleta de l'antic alfabet eslau eclesiàstic o ciríl·lic antic, que tenia un so equivalent a /f/.
Nou!!: Història de l'alfabet і Ѳ · Veure més »
O
La O és la quinzena lletra de l'alfabet català i quarta de les vocals.
Nou!!: Història de l'alfabet і O · Veure més »
Occità
L'occità o llengua d'oc (en occità: occitan, lenga d'òc) és la llengua romànica pròpia d'Occitània.
Nou!!: Història de l'alfabet і Occità · Veure més »
Oclusiva glotal sorda
L'oclusiva glotal sorda o cop de glotis, és un so de la parla que es representa com a en l'AFI i està present a diversos idiomes, tot i que no en tots té el caràcter de fonema.
Nou!!: Història de l'alfabet і Oclusiva glotal sorda · Veure més »
Ogam
L'escriptura ogàmica, ogam o ogum fou un sistema de signes alfabètic utilitzat per a representar gràficament les llengües irlandesa i picta en monuments de pedra, en la seua majoria entre els anys 400 i 600 de l'era comuna En la seua forma més simple, consta de quatre grups de traços o osques; cada conjunt inclou cinc lletres estructurades a partir d'una fins a cinc marques, i se'n creen així vint grafies.
Nou!!: Història de l'alfabet і Ogam · Veure més »
Omega
Lomegao l'òmegaAlberich i Ros proposen «òmega», tot apuntant que la grafia sense accent és la més habitual.
Nou!!: Història de l'alfabet і Omega · Veure més »
P
La P és la setzena lletra de l'alfabet català i tretzena de les consonants.
Nou!!: Història de l'alfabet і P · Veure més »
Pahlavi
El pahlavi o pehlevi, també anomenat persa mitjà o persa sassànida, és una antiga llengua indoeuropea occidental parlada a Pèrsia, que va constituir l'idioma oficial, religiós i literari de l'Imperi Sassànida.
Nou!!: Història de l'alfabet і Pahlavi · Veure més »
Pei
Pei (en francès Pey) és un municipi francès, situat al departament de les Landes i a la regió de la Nova Aquitània.
Nou!!: Història de l'alfabet і Pei · Veure més »
Península Itàlica
La península Itàlica, o península Apenina és una de les penínsules més grans d'Europa.
Nou!!: Història de l'alfabet і Península Itàlica · Veure més »
Pi (lletra grega)
Π, π (pi) és la setzena lletra de l'alfabet grec.
Nou!!: Història de l'alfabet і Pi (lletra grega) · Veure més »
Portuguès
El portuguès o portugués, amb vora 240 milions de locutors de llengua materna, és la novena llengua més parlada del món i la cinquena més parlada d'origen europeu.
Nou!!: Història de l'alfabet і Portuguès · Veure més »
Q
La Q és la dissetena lletra de l'alfabet català i tretzena de les consonants.
Nou!!: Història de l'alfabet і Q · Veure més »
R
R (majúscula), r (minúscula), és la divuitena lletra de l'alfabet llatí.
Nou!!: Història de l'alfabet і R · Veure més »
Ro
La ro o rho és la dissetena lletra de l'alfabet grec.
Nou!!: Història de l'alfabet і Ro · Veure més »
S
La S és la dinovena lletra de l'alfabet català i quinzena de les consonants.
Nou!!: Història de l'alfabet і S · Veure més »
Síria
La República Àrab Siriana o, senzillament, Síria és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel i el Líban.
Nou!!: Història de l'alfabet і Síria · Veure més »
Semites
HE).https://books.google.cat/books?id.
Nou!!: Història de l'alfabet і Semites · Veure més »
Sigma
Sigma (Σ o σ) és la divuitena lletra de l'alfabet grec.
Nou!!: Història de l'alfabet і Sigma · Veure més »
Sil·labari de Biblos
El sil·labari de Biblos, també conegut com el sistema pseudo-jeroglífic, protobíblic o bíblic, és un sistema d'escriptura encara no desxifrat, conegut per deu inscripcions trobades en Biblos.
Nou!!: Història de l'alfabet і Sil·labari de Biblos · Veure més »
Somàlia
Somàlia, oficialment República Federal de Somàlia, abans coneguda com a República Somali Democràtica, és un Estat de l'est d'Àfrica amb costa al golf d'Aden i a l'oceà Índic.
Nou!!: Història de l'alfabet і Somàlia · Veure més »
Subcontinent indi
Imatge per satèl'lit del subcontinent indi El subcontinent indi, conegut al Pakistan, Indo-Pak subcontinent, o sigui, el subcontinent indo-pakistanès, és una porció de l'Àsia, al sud de l'Himàlaia.
Nou!!: Història de l'alfabet і Subcontinent indi · Veure més »
T
La T és la vintena lletra de l'alfabet català i setzena de les consonants.
Nou!!: Història de l'alfabet і T · Veure més »
Taquigrafia
Transcripció taquigràfica La taquigrafia o estenografia és una escriptura abreviada d'execució més ràpida que l'escriptura ordinària.
Nou!!: Història de l'alfabet і Taquigrafia · Veure més »
Tau (lletra grega)
Tau (Majuscula Τ, minúscula τ) és la lletra dinovena de l'alfabet grec.
Nou!!: Història de l'alfabet і Tau (lletra grega) · Veure més »
Tàtar
El tàtar (татар теле, татарча), antigament anomenat tàrtar és una llengua turquesa parlada per més de sis milions de persones a la república del Tatarstan, a Baixkíria i en altres comunitats de Rússia i països de l'antiga Unió Soviètica.
Nou!!: Història de l'alfabet і Tàtar · Veure més »
Tet
La Tet és un riu de la Catalunya del Nord que neix prop del Carlit i, tot seguint una direcció oest-est, amb moltes giragonses i inflexions, travessa l'Alta Cerdanya, el Conflent i la plana del Rosselló per acabar desembocant a la Mediterrània prop de Perpinyà, després de 120 km.
Nou!!: Història de l'alfabet і Tet · Veure més »
Theta
La theta és la vuitena lletra de l'alfabet grec.
Nou!!: Història de l'alfabet і Theta · Veure més »
Tibet
Bandera del govern tibetà a l'exili (fou la bandera del Tibet abans del 1950) Fronteres històriques del Tibet El Tibet (en tibetà བོད Bod, pronunciat pö en el dialecte de Lhasa; en xinès 西 藏) és una regió de l'Àsia Central que designa quatre entitats geogràfiques superposades.
Nou!!: Història de l'alfabet і Tibet · Veure més »
Turc
El turc (Türkçe AFI) és un idioma que és parlat com a primera llengua per més de 63 milions de persones arreu del món, i és la llengua turquesa més parlada.
Nou!!: Història de l'alfabet і Turc · Veure més »
Turcman
El turcman (Туркмен, ISO 639-1: tk, ISO 639-2: tuk) és una llengua turquesa que inclou més de sis milions de parlants, especialment al Turkmenistan, on és llengua oficial, l'Afganistan, l'Iraq, l'Iran i d'altres estats veïns.
Nou!!: Història de l'alfabet і Turcman · Veure més »
U
La U és la vint-i-unena lletra de l'alfabet català i cinquena de les vocals.
Nou!!: Història de l'alfabet і U · Veure més »
Ugarit
Vista de les ruïnes del palau Ugarit (en ugarític:;; en; actualment Ras Xamra,, que vol dir ‘Cap del Fonoll’), fou una ciutat estat portuària prop de la ciutat actual de Latakia, que va ser sotmesa a Egipte cap al 1800 aC i es va independitzar més tard.
Nou!!: Història de l'alfabet і Ugarit · Veure més »
V
La V (pronunciat v) és la vint-i-dosena lletra de l'alfabet català i dissetena de les consonants.
Nou!!: Història de l'alfabet і V · Veure més »
Vav
Wao o Vav fou un estat tributari protegit de l'agència de Palanpur.
Nou!!: Història de l'alfabet і Vav · Veure més »
Vocal
Les vocals són els sons de la parla que s'articulen exclusivament amb la vibració de les cordes vocals, sense que el pas de l'aire per les cavitats superiors de l'aparell fonador (la faringe, la cavitat bucal i la cavitat nasal) hi afegeixin cap altre element sonor.
Nou!!: Història de l'alfabet і Vocal · Veure més »
W
La W és la vint-i-tresena lletra de l'alfabet català i divuitena de les consonants.
Nou!!: Història de l'alfabet і W · Veure més »
X
X (majúscula), x (minúscula), és la vint-i-quatrena lletra de l'alfabet llatí.
Nou!!: Història de l'alfabet і X · Veure més »
Xina
La Xina (en xinès simplificat 中国, en xinès tradicional 中國, en pinyin Zhōngguó, literalment 'el País del Mig') és un territori històric asiàtic d'orígens mil·lenaris que va ser un puntal de saviesa en l'antiguitat.
Nou!!: Història de l'alfabet і Xina · Veure més »
Y
La Y és la vint-i-cinquena lletra de l'alfabet català, i vintena de les consonants.
Nou!!: Història de l'alfabet і Y · Veure més »
Z
La Z és la vint-i-sisena lletra de l'alfabet català i vint-i-unena de les consonants.
Nou!!: Història de l'alfabet і Z · Veure més »
Zeta (lletra grega)
La zeta és la sisena lletra de l'alfabet grec.
Nou!!: Història de l'alfabet і Zeta (lletra grega) · Veure més »
Zhuyin
El Zhuyin (abreviatura de 注音符號, Símbols per a marcar sons), conegut com a Bopomofo (pronunciació de les quatre primeres lletres d'aquest alfabet fonèmic xinès, ㄅㄆㄇㄈ) és el sistema nacional de la República de la Xina de transcripció fonètica, usat per a ensenyar llengües xineses (especialment mandarí estàndard) tant per a qui aprén a llegir i escriure com per a qui aprèn a parlar.
Nou!!: Història de l'alfabet і Zhuyin · Veure més »
К
K, к (en cursiva K, к) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, la dotzena de l'alfabet rus.
Nou!!: Història de l'alfabet і К · Veure més »
П
П, п (en cursiva П, п), semblant a la lletra pi grega Π/π és la vint-i-setena lletra de l'alfabet ciríl·lic, emprada en tots els idiomes que l'empren, com el rus, el belarús, l'ucraïnès, el búlgar o el macedònic.
Nou!!: Història de l'alfabet і П · Veure més »
О
O, o (en cursiva O, o) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, la setzena de l'alfabet rus.
Nou!!: Història de l'alfabet і О · Veure més »
А
Audio «А» Lletra А en abecedari de la Elisabeth Boehm А, а (en cursiva А, а) és la primera lletra de l'alfabet ciríl·lic, primera lletra també dels alfabets rus, serbi, macedònic, ucraïnès i belarús.
Nou!!: Història de l'alfabet і А · Veure més »
Н
Н, н (en cursiva Н, н) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, la quinzena de l'alfabet rus.
Nou!!: Història de l'alfabet і Н · Veure més »
Р
Р, р (en cursiva Р, р) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Nou!!: Història de l'alfabet і Р · Veure més »
Т
Т, т (en cursiva Т, т) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, correspon a la T de l'alfabet llatí.
Nou!!: Història de l'alfabet і Т · Veure més »
У
У, у (en cursiva У, у) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Nou!!: Història de l'alfabet і У · Veure més »
Ш
Ш, ш (en cursiva Ш, ш) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Nou!!: Història de l'alfabet і Ш · Veure més »
М
М, м (en cursiva М, м) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, la catorzena de l'alfabet rus.
Nou!!: Història de l'alfabet і М · Veure més »
И
И, и (en cursiva: И, и) és una lletra present a la majoria dels alfabets ciríl·lics, tant moderns com arcaics.
Nou!!: Història de l'alfabet і И · Veure més »
З
З, з (en cursiva: З, з) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Nou!!: Història de l'alfabet і З · Veure més »
Б
Б majúscula juntament amb les seves variants estàndard i serbomacedònia minúscules Б, б (en cursiva Б, б) és la segona lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Nou!!: Història de l'alfabet і Б · Veure més »
В
В, в (en cursiva В, в) és la tercera lletra de l'alfabet ciríl·lic, tercera lletra també dels alfabets rus, belarús, búlgar i ucraïnès.
Nou!!: Història de l'alfabet і В · Veure més »
Г
Г, г (en cursiva: Г, г) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, quarta de l'alfabet rus, belarús, macedònic, ucraïnès, serbi i búlgar.
Nou!!: Història de l'alfabet і Г · Veure més »
Д
Д, д (en cursiva: Д, д) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, cinquena a l'alfabet belarús i rus i sisena a l'alfabet ucraïnès.
Nou!!: Història de l'alfabet і Д · Veure més »
Є
Є, є (en cursiva Є, є) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Nou!!: Història de l'alfabet і Є · Veure més »
Е
E, e (en cursiva: E, e) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, present als alfabets rus, belarús, ucraïnès, búlgar i macedònic.
Nou!!: Història de l'alfabet і Е · Veure més »
Л
Л, л (en cursiva Л, л) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, tretzena als alfabets rus, belarús, dotzena al búlgar, i setzena a l'ucraïnès.
Nou!!: Història de l'alfabet і Л · Veure més »
