Comunicació

423 les relacions: Aeroport de Reus, Aiguardent, Alfons XII d'Espanya, Alou, Andreu de Bofarull i Brocà, Anglaterra, Antigons, Anton Borrell Marcó, Antoni Agustí i Albanell, Antoni Aulèstia Pijoan, Antoni Correig Massó, Antoni de Bofarull i Brocà, Antoni Fabra Ribas, Antoni Isern i Arnau, Aragó, Arcabús, Arnau Sescomes, Arquebisbat de Tarragona, Arxiu de la Corona d'Aragó, Arxiu Municipal de Reus, Assaonador, Assemblea de Catalunya, Associació Catalanista de Reus, Associació d'Estudis Reusencs, Avellaner, Avinyó, Balandra, Banc de Catalunya, Banc de Reus, Banca Vilella, Banco Bilbao Vizcaya Argentaria, Base Aèria de Reus, Batalla de Cambrils, Batalla del coll de Balaguer, Bòbila de Sugranyes, Benet XIII, Bernat d'Olzinelles, Bernat de Bell-lloc, Bernat II de Cabrera, Bernat Pujol (canonge), Bernat Tort, Bertran de Castellet, Blanquer, Bonaventura Vallespinosa Salvat, Botifler, Burgar, Burgos, Cadena SER, Call, Cambrils, ..., Camp de Tarragona, Canal de Reus a Salou, Canó, Capçanes, Capítol (catolicisme), Carles II de Castella, Carles Martí Massagué, Carles Pellicer i Punyed, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Carta de franquesa, Casimir de Bofarull i Miquel, Castell d'Escornalbou, Castell de Sant'Angelo, Castlà, Catalunya, Cònsol (diplomàcia), Cúter, Celedoni Vilà Torroja, Cels Gomis i Mestre, Cent Mil Fills de Sant Lluís, Centre d'Amics, Claude-Henri de Rouvroy, Climent VII, Combat de Morell i Vilallonga, Comissions Obreres de Catalunya, Companyia de Jesús, Companyia Nova de Gibraltar, Comtat de Prades, Comtat de Reus, Comuna del Camp, Constantí, Constitució Espanyola de 1812, Convergència Democràtica de Catalunya, Converses sobre temes d'interès local, Corregiment de Reus, Cosme Vidal i Rosich, Cotó, Crac del 29, Cultura del vas campaniforme, Dècada del 1940, Departament de les Boques de l'Ebre, Diana constitucional política y mercantil de la villa de Reus, Dinamarca, Diputació del General de Catalunya, Domènec Ram i Lanaja, Dubrovnik, Ducat de Cardona, Duro, Eco de Reus, Edat del bronze, Eduard Toda i Güell, El Centinela de la Patria en Reus, Eleccions generals espanyoles de 1977, Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel, Enric Aguadé Parés, Ernest Benach i Pascual, Esquerra Republicana de Catalunya, Estaments, Estats Pontificis, Estats Units d'Amèrica, Estraperlo (mercat negre), Evarist Fàbregas i Pàmies, Exèrcit Popular de la República, Felip de Cervelló, Felip V d'Espanya, Fets del sis d'octubre, Fil·loxera de la vinya, Fills de la Sagrada Família, Folklore, Foment Nacionalista Republicà, França, Francesc Bartrina i d'Aixemús, Francesc Gras i Elies, Gabriel Ferrater i Soler, Garcia Miquel d'Ayerbe, Gas Reusense, Gener, Germans Nebot, Gibraltar, Gozzio Battaglia, Grup modernista de Reus, Guerra Civil dels Estats Units, Guerra Civil espanyola, Guerra del Francès, Guerra dels Dos Peres, Guerra dels Malcontents, Guerra dels Segadors, Guerra Gran, Guillem de Rocabertí i Desfar, Guillem Maria de Brocà i de Montagut, Hortensi Güell i Güell, Host (edat mitjana), Indalecio Prieto Tuero, Iniciativa per Catalunya Verds, Insaculació, Institut Pere Mata, Isabel II d'Espanya, Itàlia, Jaume el Just, Jaume II d'Urgell, Joan d'Olzinelles, Joan de Montcada i Gralla, Joan de Sant Boi, Joan el Sense Fe, Joan Ferraté i Soler, Joan Francesch i Serret, Joan Maria Roig i Borràs, Joan Prim i Prats, Joan Puig i Ferreter, Joaquim Maria Bartrina i d'Aixemús, Joaquim Santasusagna i Vallès, Jocs Florals, José Moñino y Redondo, José Ramón de Amézaga Botet, Josep Abelló Padró, Josep Borràs i Messeguer, Josep Francesc Llevat Briansó, Josep Güell i Mercader, Josep Grases i Gralla, Josep Grases Sabater, Josep Iglésies i Fort, Josep Maria Arnavat Vilaró, Josep Maria Prous i Vila, Josep Martí Folguera, Josep Parellada, Josep Recasens i Mercadé, Josep Rius (frare), Junta Revolucionària de Reus, Junta Superior de Govern del Principat de Catalunya, La Canonja, La Columna de Foc, La Fabril Algodonera, La Joven España, La Selva del Camp, La Veu del Camp, Ligúria, Literatura de canya i cordill, Literatura modernista, Llaç: revista, Llista d'alcaldes de Reus, Llista de reusencs, Llorenç Milans del Bosch i Mauri, Lluís Miquel Pérez Segura, Lo Campanar de Reus, Lo Somatent, Londres, Luis de Lacy y Gautier, Manuel Rocamora i Rivera, Maria Rosa Molas i Vallvé, Marroc, Martín Zurbano, Mas de la Boella, Mas de Valls (Reus), Mas Vermell (Reus), Mascalvó, Menorca sota domini britànic, Mercat Central de Reus, Mercat negre, Milícia nacional, Miquel Colàs Piquer, Monterols, Mosterià, Moviment Socialista de Catalunya, Nàpols, Necròpolis, Neolític, Noucentisme, Occitània del segle XIV al XVII, Olivera, Països Baixos, Palamós, Paleolític inferior, Paleolític mitjà, Pantà de Riudecanyes, Papa Climent VI, Papa Gregori XI, Paraire, París, Parlament de Catalunya, Partida de la Grassa, Partida de Porpres, Partida del Vilar, Partit dels Socialistes de Catalunya, Partit Popular (Espanya), Partit Republicà Democràtic Federal, Partit Socialista Unificat de Catalunya, Patent de cors, Pau Font de Rubinat, Pedrer (arma), Pere Anguera Nolla, Pere Cavallé Llagostera, Pere de Clasquerí, Pere el Cerimoniós, Pere Gil Estalella, Pere Joan Barceló i Anguera, Pere Mancha, Pere Mata i Fontanet, Pere Mulet, Pere Soriguera Aulès, Pere Sunyer i Aulès, Periódico Político y Mercantil de la Villa de Reus, Pesta Negra, Philippe de La Mothe-Houdancourt, Pierre François Charles Augereau, Pierre Porxe, Pirateria barbaresca, Plaça de Prim, Plaça del Mercadal (Reus), Plans de Quart, Polikàrpov I-15, Pompeu Fabra i Poch, Portal dels Jueus, Portugal, Pròsper de Bofarull i Mascaró, Prússia, Primera Guerra del Marroc, Primera Guerra Mundial, Primera República Espanyola, Privilegi, Pronunciament, Quarter de cavalleria (Reus), Queri, Rabassa morta, Rafael Compte i Ferrando, Rafael del Riego, Ral, Ramon Amigó Anglès, Ramon de Sant Llorenç, Ramon Llull, Reial Aero Club de Reus, Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, Renaixença, Restauració absolutista a Espanya, Restauració borbònica, Reus, Reus 1973, Revista del Centre de Lectura, Revolució Americana, Revolució de 1868, Riera de la Boella, Robert d'Aguiló, Roderic Tello, Salou, Salvador Bové i Salvador, Salvador Torrell i Eulàlia, Salvador Vilaseca i Anguera, Sancho López de Ayerbe, Sant Francesc de Reus, Santuari de Misericòrdia, Saqueig de Roma (1527), Segona República Espanyola, Setmanari Reus, Sicília, Simó de Bell-lloc, Sindicats Lliures, Siurana (Priorat), Societat de Lliurepensadors de Reus, Sometent, Suècia, Tarragona, Terrisser, Tiara (barret), Toponímia, Torre de sentinella, Torre del Cambrer, Traginer, Trienni Liberal, Unió Catalanista, Unió del Centre i la Democràcia Cristiana de Catalunya, Urgell, Vicalvarada, Vila-seca, Vilafortuny, Vil·la romana, Visigots, Xavier Amorós Solà, 1 de novembre, 1150, 1151, 1154, 1183, 1186, 1203, 1305, 1309, 1315, 1335, 1342, 1343, 1345, 1348, 1349, 1358, 1363, 1371, 1375, 1377, 1380, 1393, 1397, 1413, 1462, 1495, 15 de gener, 1581, 1592, 16 de desembre, 1619, 1625, 1640, 1641, 1642, 17 d'abril, 1705, 1706, 1707, 1709, 1710, 1712, 1713, 1714, 1719, 1728, 1738, 1758, 1760, 1763, 1766, 1773, 1782, 1793, 1794, 1805, 1808, 1809, 1810, 1812, 1813, 1817, 1820, 1822, 1823, 1837, 1838, 1843, 1854, 1856, 1860, 1863, 1868, 1872, 1873, 1879, 1884, 1886, 1893, 1895, 1897, 1931, 1939, 1983, 1999, 2 de juny, 25 d'abril, 26 de febrer, 29 de maig, 3 d'agost, 3 de juliol, 3 de juny, 5 de juny, 6 de març, 7 de novembre. Ampliar l'índex (373 més) » « Shrink índex

Aeroport de Reus

L'Aeroport de Reus és un aeroport ubicat a la província de Tarragona, destinat a donar servei a la part occidental de Catalunya.

Nou!!: Història de Reus і Aeroport de Reus · Veure més »

Aiguardent

L'aiguardent o esperit de vi és una beguda espirituosa obtinguda per la destil·lació de líquids procedents de fermentació alcohòlica, com ara vi (brandi, conyac), melassa de canya de sucre (canya, rom), de brisa (marc, oruxo, grappa), pomes o sidra (calvados) i altres sucs de fruita (cirera, pruna, etc.). Pot ser natural o perfumat amb tota mena d'essències (anís, taronja, préssec, meló…).

Nou!!: Història de Reus і Aiguardent · Veure més »

Alfons XII d'Espanya

Alfons XII d'Espanya (Madrid, 28 de novembre de 1857 - El Pardo, 25 de novembre de 1885), fou rei d'Espanya (1875-1885).

Nou!!: Història de Reus і Alfons XII d'Espanya · Veure més »

Alou

L'alou era el règim de tinença de béns immobles, generalment terres, pel qual el senyor feudal (l'aloer) tenia el domini complet, absolut i lliure sobre les seves propietats.

Nou!!: Història de Reus і Alou · Veure més »

Andreu de Bofarull i Brocà

Andreu de Bofarull i Brocà (Reus, 26 de març de 1810 - Reus, 13 d'octubre de 1882) va ser un historiador, publicista i arxiver català.

Nou!!: Història de Reus і Andreu de Bofarull i Brocà · Veure més »

Anglaterra

Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.

Nou!!: Història de Reus і Anglaterra · Veure més »

Antigons

Els Antigons és una partida del terme de Reus tocant al de la Canonja, a uns 5 km del centre de Reus, i que té com a límits l'autovia de Reus a Tarragona, i la carretera que des d'aquesta va a La Canonja.

Nou!!: Història de Reus і Antigons · Veure més »

Anton Borrell Marcó

Anton Borrell Marcó (Reus, Baix Camp, 21 de desembre de 1939 - 1985), fou un polític català.

Nou!!: Història de Reus і Anton Borrell Marcó · Veure més »

Antoni Agustí i Albanell

Antoni Agustí i Albanell (Saragossa, 26 de febrer de 1517 – Tarragona, 31 de maig de 1586) fou un eclesiàstic i humanista aragonès del.

Nou!!: Història de Reus і Antoni Agustí i Albanell · Veure més »

Antoni Aulèstia Pijoan

Antoni Aulèstia Pijoan (Reus, Baix Camp, 17 de gener de 1849 - Barcelona, 10 de març de 1908) fou un escriptor i historiador català.

Nou!!: Història de Reus і Antoni Aulèstia Pijoan · Veure més »

Antoni Correig Massó

Poema «Segon diumenge de maig» d'Antoni Correig, escrit en unes rajoles en una plaça de la Febró Antoni Correig Massó (Reus, 22 de març de 1910 - 2 de setembre de 2002) fou un poeta reusenc que va començar a destacar a mitjans de la dècada de 1930.

Nou!!: Història de Reus і Antoni Correig Massó · Veure més »

Antoni de Bofarull i Brocà

Antoni (o a la partida de naixement Carles Antoni) de Bofarull i Brocà (Reus, 3 de novembre de 1821 - Barcelona, 12 de febrer de 1892) fou un historiador, poeta, novel·lista i dramaturg català.

Nou!!: Història de Reus і Antoni de Bofarull i Brocà · Veure més »

Antoni Fabra Ribas

Antoni Fabra Ribas fou un polític socialista nascut a Reus el 6 d'abril de 1879.

Nou!!: Història de Reus і Antoni Fabra Ribas · Veure més »

Antoni Isern i Arnau

Antoni Isern i Arnau (Alcover, l'Alt Camp, 1883 - Castell de Burriac, Cabrera de Mar, el Maresme, 1907) va ser un pagès i poeta català.

Nou!!: Història de Reus і Antoni Isern i Arnau · Veure més »

Aragó

Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un estatut d'autonomia.

Nou!!: Història de Reus і Aragó · Veure més »

Arcabús

Arcabús primitiu de metxa en un gravat alemany del s. XVI L'arcabús és una arma de foc per a infanteria emprada del al.

Nou!!: Història de Reus і Arcabús · Veure més »

Arnau Sescomes

Façana de la Catedral de Tarragona on Sescomes exercí els últims anys de la seva vida. Arnau Sescomes (mas Sescomes, avui Les Comes, Puig-reig, diòcesi d'Urgell, segona meitat del - Tarragona, 1346) fou un polític i eclesiàstic que fou bisbe de Lleida (1327-1334), arquebisbe de Tarragona (1334-1346), ambaixador del rei Jaume II i conseller de Pere III de Catalunya.

Nou!!: Història de Reus і Arnau Sescomes · Veure més »

Arquebisbat de Tarragona

L'Arxidiòcesi de Tarragona (en llatí, Tarraconensis) és una demarcació eclesiàstica que comprèn les comarques catalanes del Tarragonès, Alt Camp, Conca de Barberà i Baix Penedès i part del Baix Camp, el Priorat, les Garrigues i l'Urgell.

Nou!!: Història de Reus і Arquebisbat de Tarragona · Veure més »

Arxiu de la Corona d'Aragó

L'Arxiu de la Corona d'Aragó (ACA), originalment Arxiu Reial de Barcelona, és un arxiu històric que conté el fons documental de les institucions de l'antiga Corona d'Aragó i actualment conté, a més, d'altres fons històrics.

Nou!!: Història de Reus і Arxiu de la Corona d'Aragó · Veure més »

Arxiu Municipal de Reus

LArxiu Municipal de Reus és un servei públic de caràcter administratiu i cultural, que s'encarrega de custodiar, conservar, gestionar i difondre la documentació generada per l'Ajuntament de Reus des dels seus orígens fins a l'actualitat, de la qual n'és titular, sense perjudici de les tasques encomanades a l'Arxiu Comarcal del Baix Camp sobre el tractament del fons històric municipal.

Nou!!: Història de Reus і Arxiu Municipal de Reus · Veure més »

Assaonador

Un assaonador era un menestral que tenia com a ofici assaonar les pells animals ja netes fins a fer-ne cuir.

Nou!!: Història de Reus і Assaonador · Veure més »

Assemblea de Catalunya

Tarja de membre de l'Assemblea de Catalunya (part frontal) LAssemblea de Catalunya (1971-1977) va ser una plataforma unitària de l'antifranquisme que agrupava l'oposició catalana política i social contra la dictadura del general Franco.

Nou!!: Història de Reus і Assemblea de Catalunya · Veure més »

Associació Catalanista de Reus

L'Associació Catalanista de Reus va ser una organització catalanista fundada a Reus el 1883 que va impulsar diversos actes culturals, patriòtics i econòmics.

Nou!!: Història de Reus і Associació Catalanista de Reus · Veure més »

Associació d'Estudis Reusencs

L'Associació d'Estudis Reusencs és una entitat cultural de la ciutat de Reus, dedicada a la publicació de llibres i articles que facin referència a la història o la societat reusenca, o bé d'escriptors locals, en una col·lecció coneguda com a "Edicions de la Rosa de Reus".

Nou!!: Història de Reus і Associació d'Estudis Reusencs · Veure més »

Avellaner

Lavellaner, avellaner comú, avellaner europeu (Corylus avellana) és un arbre silvestre o conreat per les seves fruites seques, les avellanes.

Nou!!: Història de Reus і Avellaner · Veure més »

Avinyó

Avinyó és un municipi de la comarca del Bages.

Nou!!: Història de Reus і Avinyó · Veure més »

Balandra

Balandra de construcció "trincada". Balandra és el nom genèric que es refereix a una embarcació de vela d'un sol pal, destinada tradicionalment a la pesca o a les activitats de cabotatge i, modernament, també a la navegació d'esbarjo.

Nou!!: Història de Reus і Balandra · Veure més »

Banc de Catalunya

Banc de Catalunya va ser important banc català que va operar entre els anys 1920 i 1931, per bé que la seva trajectòria fou curta la seva brillant política financera va expandir-lo molt notòriament.

Nou!!: Història de Reus і Banc de Catalunya · Veure més »

Banc de Reus

El Banc de Reus va ser una entitat bancària creada a Reus el 1862, que va operar fins al 1931, quan va fer fallida el Banc de Catalunya, de qui s'havia convertit en filial.

Nou!!: Història de Reus і Banc de Reus · Veure més »

Banca Vilella

La Banca Vilella va ser una entitat financera reusenca creada el 1949 i fusionada amb el Banc de Biscaia el 1968.

Nou!!: Història de Reus і Banca Vilella · Veure més »

Banco Bilbao Vizcaya Argentaria

Oficines del BBVA a la Plaza Circular de Bilbao. Banco Bilbao Vizcaya Argentaria (BBVA) és una entitat bancària amb seu social a la ciutat de Bilbao (País Basc).

Nou!!: Història de Reus і Banco Bilbao Vizcaya Argentaria · Veure més »

Base Aèria de Reus

La Base Aèria de Reus fou un establiment militar formar per les instal·lacions militars de l'Exèrcit de l'Aire sorgides a l'entorn de l'Aeroport de Reus, prop de la ciutat de Reus.

Nou!!: Història de Reus і Base Aèria de Reus · Veure més »

Batalla de Cambrils

La Batalla de Cambrils de 1640 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors.

Nou!!: Història de Reus і Batalla de Cambrils · Veure més »

Batalla del coll de Balaguer

La batalla del coll de Balaguer fou un enfrontament que tingué lloc al coll de Balaguer (Baix Camp) el 10 de desembre de 1640, en el marc de la Guerra dels Segadors.

Nou!!: Història de Reus і Batalla del coll de Balaguer · Veure més »

Bòbila de Sugranyes

La Bòbila o forn de Sugranyes és un jaciment arqueològic a Reus, a l'aire lliure, on s'han trobat restes del Paleolític mitjà o període mosterià, vora la carretera de Castellvell, entre el camí de les Ànimes i el camí de la pedrera del Coubi.

Nou!!: Història de Reus і Bòbila de Sugranyes · Veure més »

Benet XIII

Pero Martines de Luna (Illueca, Regne d'Aragó, 1328 - Peníscola, Regne de València, 1423) fou un religiós aragonès que prengué el nom de Benet XIII, més conegut amb el nom de Papa Luna, (i també popularment en català, Papa Lluna), durant el seu episcopat de la línia d'Avinyó (1394-1409).

Nou!!: Història de Reus і Benet XIII · Veure més »

Bernat d'Olzinelles

Bernat d'Olzinelles, va ser un alt funcionari reial nascut a Tarragona que va viure durant el.

Nou!!: Història de Reus і Bernat d'Olzinelles · Veure més »

Bernat de Bell-lloc

Bernat de Bell-lloc (segles XII-XIII) fou un noble català, al servei de Ramon Berenguer III, de Ramon Berenguer IV i d'Alfons el Cast.

Nou!!: Història de Reus і Bernat de Bell-lloc · Veure més »

Bernat II de Cabrera

Reproducció de la indumentària de Bernat II de Cabrera al Museu Etnològic del Montseny, La Gabella Bernat de Cabrera (? - Saragossa, 1364), vescomte de Cabrera (1328 - 1343) i (1349 - 1350) i de Bas (1335) i (1352 - 1354) fou un noble de l'aristocràcia catalana, Capità General de l'Armada Reial del senyor rei d'Aragó i redactor de les Ordinacions sobre lo fet de la mar.

Nou!!: Història de Reus і Bernat II de Cabrera · Veure més »

Bernat Pujol (canonge)

Bernat Pujol (Camp de Tarragona, segle XIV - Tarragona, 1410) va ser sacerdot i canonge de la Seu de Tarragona i Cambrer de la vila de Reus.

Nou!!: Història de Reus і Bernat Pujol (canonge) · Veure més »

Bernat Tort

Bernat Tort (? - Londres, 1163) va ser arquebisbe de Tarragona entre els anys 1146 i 1163.

Nou!!: Història de Reus і Bernat Tort · Veure més »

Bertran de Castellet

Bertran de Castellet fou un noble al servei de Ramon Berenguer IV de Barcelona.

Nou!!: Història de Reus і Bertran de Castellet · Veure més »

Blanquer

Un blanquer era un menestral que tenia l'ofici de fer les operacions preliminars per adobar les pells.

Nou!!: Història de Reus і Blanquer · Veure més »

Bonaventura Vallespinosa Salvat

Bonaventura Vallespinosa Salvat (Vilafranca del Penedès, 1899 - Reus, 1987) va ser un traductor català que de molt jove es va traslladar a Reus, ja que era de família vinculada amb aquella ciutat.

Nou!!: Història de Reus і Bonaventura Vallespinosa Salvat · Veure més »

Botifler

''Botifler''. La flor de lliri (beauté fleur) és el símbol de la Casa de Borbó Botifler és el malnom amb què a la Corona d'Aragó es va titllar els partidaris de Felip V durant la Guerra de Successió Espanyola i que s'oposava al d'«Imperials», «Aguilots», «Maulets» o «Vigatans», els malnoms que van rebre els partidaris de Carles III.

Nou!!: Història de Reus і Botifler · Veure més »

Burgar

Barranc del Burgar, prop del camí del Burgar Pi del Burgar, vora el Mas del Burgar Cartell a l'entrada del Mas del Burgar al terme de Reus El Burgar, antigament dit també el Brugar és una partida de terra molt gran, amb diversos masos, situada al nord de Reus, en direcció a la Selva del Camp.

Nou!!: Història de Reus і Burgar · Veure més »

Burgos

Burgos, tradicionalment en català, Burchs, és la capital de la província de Burgos i de l'antiga regió històrica de Castella la Vella.

Nou!!: Història de Reus і Burgos · Veure més »

Cadena SER

La Cadena SER és una de les emissores de ràdio més antigues d'Espanya i compta amb el major nombre d'emissores i els índexs d'audiència més alts a Espanya però no pas a Catalunya, on és la tercera emissora més escoltada per darrere de RAC 1 i Catalunya Ràdio.

Nou!!: Història de Reus і Cadena SER · Veure més »

Call

Els calls o jueries eren les zones habitades antigament per jueus a la corona d'Aragó.

Nou!!: Història de Reus і Call · Veure més »

Cambrils

Cambrils és una ciutat i municipi de Catalunya situat a la comarca del Baix Camp.

Nou!!: Història de Reus і Cambrils · Veure més »

Camp de Tarragona

El Camp de Tarragona (també anomenat el Camp) és un dels vuit àmbits funcionals territorials definits al Pla territorial general de Catalunya.

Nou!!: Història de Reus і Camp de Tarragona · Veure més »

Canal de Reus a Salou

Projecte del Canal de Reus a Salou El Canal de Reus a Salou fou un canal navegable projectat a Reus per donar accés a la mar dels seus productes, al final del.

Nou!!: Història de Reus і Canal de Reus a Salou · Veure més »

Canó

Un canó és una arma d'artilleria, generalment en forma de tub allargat, que permet de disparar un projectil a distància.

Nou!!: Història de Reus і Canó · Veure més »

Capçanes

Capçanes és el poble i municipi més meridional de la comarca del Priorat.

Nou!!: Història de Reus і Capçanes · Veure més »

Capítol (catolicisme)

Dins del catolicisme el capítol és l'assemblea periòdica dels membres d'una catedral, col·legiata o monestir, reunida per a certes pràctiques de pietat o per a prendre acords d'interès comú.

Nou!!: Història de Reus і Capítol (catolicisme) · Veure més »

Carles II de Castella

Carles II de Castella, dit l'Encantat (en castellà, el Hechizado; Madrid, 6 de novembre de 1661-1 de novembre de 1700) va ser el rei dels diferents territoris de la monarquia d'Espanya, entre 1665 i 1700.

Nou!!: Història de Reus і Carles II de Castella · Veure més »

Carles Martí Massagué

Carles Martí Massagué (Castellvell del Camp, Baix Camp, 23 d'octubre de 1907 - Reus, 7 d'abril de 1992) fou un polític català.

Nou!!: Història de Reus і Carles Martí Massagué · Veure més »

Carles Pellicer i Punyed

Carles Pellicer i Punyed (Reus, 13 de novembre de 1958) és un polític català, ex-alcalde de Reus, diputat provincial, i diputat al Parlament de Catalunya des de la VI a la X Legislatura.

Nou!!: Història de Reus і Carles Pellicer i Punyed · Veure més »

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).

Nou!!: Història de Reus і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740).

Nou!!: Història de Reus і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Carta de franquesa

La carta de franquesa és un privilegi concedit als habitants d'una població o d'un territori.

Nou!!: Història de Reus і Carta de franquesa · Veure més »

Casimir de Bofarull i Miquel

Casimir de Bofarull i Miquel (Reus, 5 de març de 1749 - Maó, 1 de novembre de 1804) fou un militar català, fill de Josep de Bofarull i Gavaldà.

Nou!!: Història de Reus і Casimir de Bofarull i Miquel · Veure més »

Castell d'Escornalbou

El Castell d'Escornalbou és una mansió senyorial que ajunta monestir (Sant Miquel d'Escornalbou) amb castell, a l'antic terme d'Escornalbou (derivat del llatí Cornu Bovis, «el corn del bou»), avui al municipi de Riudecanyes al Baix Camp.

Nou!!: Història de Reus і Castell d'Escornalbou · Veure més »

Castell de Sant'Angelo

El castell de Sant'Angelo (en italià, Castel Sant'Angelo), conegut també com el mausoleu d'Adrià, és un monument romà al marge dret del riu Tíber, davant l'antic Pons Aelius (l'actual pont de Sant'Angelo), a no gaire distància de la Ciutat del Vaticà.

Nou!!: Història de Reus і Castell de Sant'Angelo · Veure més »

Castlà

Un castlà, castellà o carlà era el vassall encarregat de la guarda, la defensa i el govern d'una castlania que incloïa el castell sovint també el territori (normalment un feu) o terme circumdant.

Nou!!: Història de Reus і Castlà · Veure més »

Catalunya

Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.

Nou!!: Història de Reus і Catalunya · Veure més »

Cònsol (diplomàcia)

El cònsol és el representant d'un estat en una ciutat estrangera per protegir els interessos de les persones i de l'estat que el designa.

Nou!!: Història de Reus і Cònsol (diplomàcia) · Veure més »

Cúter

francès Un cúter, també anomenat xalupa, és un veler amb un sol pal.

Nou!!: Història de Reus і Cúter · Veure més »

Celedoni Vilà Torroja

Celedoni Vilà Torroja (Reus 2 de novembre de 1759 - 23 de juny de 1821) conegut com a Celdoni o Saldoni Vilà, fou un argenter i arxiver català reusenc del, fill de Josepha Torroja i Porta i Joan Vilà i Alguer natural de Reus argenter, ofici que va seguir de jove.

Nou!!: Història de Reus і Celedoni Vilà Torroja · Veure més »

Cels Gomis i Mestre

Cels Gomis i Mestre (Reus, 5 de gener de 1841 - Barcelona, 13 de juny de 1915) fou un folklorista i enginyer català.

Nou!!: Història de Reus і Cels Gomis i Mestre · Veure més »

Cent Mil Fills de Sant Lluís

Els Cent Mil Fills de Sant Lluís fou un exèrcit enviat per França l'any 1823 en representació de la Santa Aliança (Àustria, Prússia, Rússia i França), com a resposta a la petició d'ajuda que feu Ferran VII al Congrés de Verona perquè fos restaurat com a monarca absolut.

Nou!!: Història de Reus і Cent Mil Fills de Sant Lluís · Veure més »

Centre d'Amics

El Centre d'Amics o, en el seu nom en castellà, Centro de Amigos, va ser una societat obrera creada a Reus amb finalitats instructives i de resistència, de caràcter socialista llibertari i laïcista, vinculada a la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola (FTRE).

Nou!!: Història de Reus і Centre d'Amics · Veure més »

Claude-Henri de Rouvroy

Claude-Henri de Rouvroy, sovint citat simplement com a Saint-Simon (París, 17 d'octubre 1760-19 de maig de 1825), fou comte de Saint-Simon i un pensador socialista utòpic francès, i un dels precursors de la sociologia contemporània, considerat mestre i col·laborador d'Auguste Comte.

Nou!!: Història de Reus і Claude-Henri de Rouvroy · Veure més »

Climent VII

Climent VII (italià: Clemente VII; llatí: Clemens VII; nascut com Giulio de' Medici; 26 de maig de 1478 - 25 de setembre de 1534) va ser cap de l'Església catòlica i governant dels Estats Pontificis des del 19 de novembre de 1523 fins a la seva mort el 25 Setembre de 1534.

Nou!!: Història de Reus і Climent VII · Veure més »

Combat de Morell i Vilallonga

Una de les làpides amb els noms dels morts dels fets militars del Morell i Vilallonga El Combat de Morell i Vilallonga és una acció bèl·lica durant la Primera guerra carlina.

Nou!!: Història de Reus і Combat de Morell i Vilallonga · Veure més »

Comissions Obreres de Catalunya

Comissions Obreres de Catalunya, o la Comissió Obrera Nacional de Catalunya, és una organització sindical catalana, confederada amb la Confederació Sindical de les Comissions Obreres d'Espanya.

Nou!!: Història de Reus і Comissions Obreres de Catalunya · Veure més »

Companyia de Jesús

La Companyia de Jesús (en llatí: Societas Jesu S.J.) és un orde religiós catòlic de clergues regulars fundat el 1540 per Ignasi de Loiola, qui després va ser canonitzat com Sant Ignasi de Loiola.

Nou!!: Història de Reus і Companyia de Jesús · Veure més »

Companyia Nova de Gibraltar

La Companyia Nova de Gibraltar fou una companyia comercial catalana fundada l'1 de juliol de 1709 a Barcelona.

Nou!!: Història de Reus і Companyia Nova de Gibraltar · Veure més »

Comtat de Prades

El comtat de Prades, nom simplificat a causa del seu ús generalitzat del comtat de les Muntanyes de Prades, és un títol nobiliari català erigit el 1324 pel rei Jaume II d'Aragó a favor del seu fill, l'infant Ramon Berenguer.

Nou!!: Història de Reus і Comtat de Prades · Veure més »

Comtat de Reus

Joan Prim i Prats, Capità General dels Exèrcits, I marquès de Los Castillejos, I comte de Reus, I vescomte de Bruch, pare de Juan Prim i Agüero, I duc de los Castillejos. El comtat de Reus és un títol nobiliari espanyol creat el 13 de desembre de 1855 per la reina Isabel II a favor de Joan Prim i Prats, el mateix dia en què li va concedir el Vescomtat del Bruc.

Nou!!: Història de Reus і Comtat de Reus · Veure més »

Comuna del Camp

La Comuna del Camp sorgí per la comunitat d'interessos dels diferents pobles de la senyoria eclesiàstica de l'Arquebisbat de Tarragona.

Nou!!: Història de Reus і Comuna del Camp · Veure més »

Constantí

Constantí és una vila i municipi de la comarca del Tarragonès.

Nou!!: Història de Reus і Constantí · Veure més »

Constitució Espanyola de 1812

1.

Nou!!: Història de Reus і Constitució Espanyola de 1812 · Veure més »

Convergència Democràtica de Catalunya

Seu nacional de CDC al carrer Còrsega, número 331 de Barcelona. Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) és un partit polític liberal i nacionalista català creat el 17 de novembre de 1974 a Montserrat a l'entorn de la figura de Jordi Pujol i Soley.

Nou!!: Història de Reus і Convergència Democràtica de Catalunya · Veure més »

Converses sobre temes d'interès local

Les Converses sobre temes d'interès local van ser unes conferències participatives celebrades a Reus l'any 1931.

Nou!!: Història de Reus і Converses sobre temes d'interès local · Veure més »

Corregiment de Reus

El corregiment de Reus va ser una antiga demarcació administrativa de Catalunya amb capital a Reus, establerta el 6 de març de 1810 pel governador de Catalunya general Augereau.

Nou!!: Història de Reus і Corregiment de Reus · Veure més »

Cosme Vidal i Rosich

Cosme Vidal i Rosich, més conegut com a Josep Aladern (Alcover, l'Alt Camp, 28 de desembre de 1869 - Barcelona, 16 d'octubre de 1918) va ser un escriptor i editor català d'ideologia republicana i federal que es va destacar per les seves aportacions al Modernisme literari, pels seus articles a la premsa de l'època i per la creació de diverses revistes, com ara La Nova Cathalunya, En Patufet i Occitània.

Nou!!: Història de Reus і Cosme Vidal i Rosich · Veure més »

Cotó

Una planta de cotoner amb el cotó a punt per ser recol·lectat El cotó és una fibra tèxtil vegetal que creix al voltant de les llavors del cotoner, un arbust del gènere Gossypium, pertanyent a la família de les malvàcies, originari de les regions tropicals i subtropicals, n'hi ha diferents espècies autòctones a Amèrica, Àfrica o l'Índia.

Nou!!: Història de Reus і Cotó · Veure més »

Crac del 29

El Crac del 1929, també anomenat la caiguda de la Borsa de Wall Street, representa la fallida del mercat de valors que va ocórrer a final d'octubre de 1929, que es considera el pitjor esdeveniment econòmic de la història.

Nou!!: Història de Reus і Crac del 29 · Veure més »

Cultura del vas campaniforme

La cultura del vas campaniforme es caracteritza pel vas campaniforme que li dona nom, en forma que recorda la d'una campana invertida, l'element més característic és la decoració geomètrica incisa.

Nou!!: Història de Reus і Cultura del vas campaniforme · Veure més »

Dècada del 1940

Sense descripció.

Nou!!: Història de Reus і Dècada del 1940 · Veure més »

Departament de les Boques de l'Ebre

Les Boques de l'Ebre fou un departament francès de la Catalunya integrada dins el Primer Imperi Francès de Napoleó I, quan aquest separà Catalunya del Regne d'Espanya.

Nou!!: Història de Reus і Departament de les Boques de l'Ebre · Veure més »

Diana constitucional política y mercantil de la villa de Reus

La Diana Constitucional Política y Mercantil de la villa de Reus va ser un periòdic liberal aparegut a Reus el 2 d'abril de 1822, hereu del Periódico Político y Mercantil de la villa de Reus i fundat, igual que el Periódico...

Nou!!: Història de Reus і Diana constitucional política y mercantil de la villa de Reus · Veure més »

Dinamarca

Dinamarca (en danès: Danmark), oficialment el Regne de Dinamarca (en danès, Kongeriget Danmark), és un país escandinau de l'Europa septentrional localitzat a la península de Jutlàndia, i forma una comunitat integrada per tres parts autònomes, la mateixa Dinamarca i els seus dos territoris d'ultramar o territoris dependents, Groenlàndia i les Illes Fèroe.

Nou!!: Història de Reus і Dinamarca · Veure més »

Diputació del General de Catalunya

La Diputació del General del Principat de Catalunya era un òrgan del Principat de Catalunya que vetllava pel compliment de les constitucions i altres lleis catalanes.

Nou!!: Història de Reus і Diputació del General de Catalunya · Veure més »

Domènec Ram i Lanaja

Domènec Ram i Lanaja (Alcanyís, Regne d'Aragó, ? - Roma, 1445), eclesiàstic i polític.

Nou!!: Història de Reus і Domènec Ram i Lanaja · Veure més »

Dubrovnik

Dubrovnik (tradicionalment coneguda en català amb el nom italià de Ragusa; en llatí Ragusium) és una ciutat de Croàcia, a la costa de la mar Adriàtica (Dalmàcia), capital del comtat o županija de Dubrovnik-Neretva i important ciutat del país, amb 45.000 habitants.

Nou!!: Història de Reus і Dubrovnik · Veure més »

Ducat de Cardona

El ducat de Cardona, anteriorment vescomtat de Cardona i comtat de Cardona, neix a partir del vescomtat d'Osona en el i fins al restarà en mans de la família Cardona.

Nou!!: Història de Reus і Ducat de Cardona · Veure més »

Duro

Duro encunyat a Girona el 1808, única emissió denominada en duros. Un duro de 1975 Un duro de 1998 (emissió dedicada a Astúries) El duro és el nom tradicional de l'antiga moneda espanyola de cinc pessetes, o del valor d'aquesta moneda.

Nou!!: Història de Reus і Duro · Veure més »

Eco de Reus

Eco de Reus va ser una publicació bisetmanal reusenca fundada per Jaume Ardèvol per defensar la Constitució de Càdis i la monarquia constitucional que sortí del 16 d'abril al 14 de maig de 1814.

Nou!!: Història de Reus і Eco de Reus · Veure més »

Edat del bronze

L'edat del bronze és un període del desenvolupament de la civilització caracteritzat pel fet que la metal·lúrgia més avançada ha desenvolupat les tècniques d'extracció del coure dels minerals i en fa aliatges per a aconseguir bronze.

Nou!!: Història de Reus і Edat del bronze · Veure més »

Eduard Toda i Güell

Eduard Toda i Güell (Reus, 9 de gener de 1855 - Poblet, 26 d'abril de 1941) fou un diplomàtic, egiptòleg, antropòleg, escriptor, historiador, bibliògraf i filantrop català.

Nou!!: Història de Reus і Eduard Toda i Güell · Veure més »

El Centinela de la Patria en Reus

El Centinela de la Patria en Reus va ser una publicació bisetmanal que sortí a Reus des de l'1 d'abril al 3 de juny de 1814.

Nou!!: Història de Reus і El Centinela de la Patria en Reus · Veure més »

Eleccions generals espanyoles de 1977

Les eleccions generals espanyoles de 1977 se celebraren el dimecres, 15 de juny de 1977, sent les primeres eleccions generals lliures després de la dictadura franquista.

Nou!!: Història de Reus і Eleccions generals espanyoles de 1977 · Veure més »

Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel

Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel (Braunschweig, Sacre Imperi Romanogermànic, 1691 - Viena, 1750) fou princesa de Brunsvic-Wolfenbüttel amb el tractament d'altesa que contragué matrimoni amb l'emperador Carles VI, emperador romanogermànic.

Nou!!: Història de Reus і Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel · Veure més »

Enric Aguadé Parés

Enric Aguadé Parés (Reus, 3 de març de 1894 - 24 de juny de 1969) va ser un industrial i comerciant català, pare del metge Enric Aguadé i Sans Enric Aguadé Parés parlant en un acte del centenari del Centre de Lectura el 1959 Amb setze anys ja escrivia i col·laborava a diverses revistes reusenques (Foc Nou, del Grup Modernista de Reus i Athenaeum, del Centre de Lectura), i després ho va fer a Foment, portaveu del Foment Nacionalista Republicà.

Nou!!: Història de Reus і Enric Aguadé Parés · Veure més »

Ernest Benach i Pascual

Ernest Benach i Pascual (Reus, 12 de novembre de 1959) és un expolític català, militant d'ERC, que va ocupar el càrrec de president del Parlament de Catalunya entre 2003 i 2010.

Nou!!: Història de Reus і Ernest Benach i Pascual · Veure més »

Esquerra Republicana de Catalunya

Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), genèricament anomenat Esquerra Republicana, és un partit polític català fundat el març de 1931, que es defineix com a socialdemòcrata i és partidari de la independència dels Països Catalans.

Nou!!: Història de Reus і Esquerra Republicana de Catalunya · Veure més »

Estaments

XIII de l’ordre social tripartit de l'edat mitjana: ''Oratores'' ("els que resen"), ''Bellatores'' ("els que lluiten") i ''Laboratores'' ("els que treballen").Els estaments, els tres estaments, els tres estats o els tres braços (per al cas específic de la Corona d'Aragó) eren els grans ordres de jerarquia social utilitzats a la cristiandat (Europa cristiana) des de l'edat mitjana fins a l'inici de l'Europa moderna.

Nou!!: Història de Reus і Estaments · Veure més »

Estats Pontificis

Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870 Els Estats Pontificis, també coneguts com a Estats de l'Església, van ser uns territoris de la Itàlia central, que es van mantenir independents i sota govern dels Papes de Roma entre el 752 i el 1870, hereus de l'antic Exarcat de Ravenna.

Nou!!: Història de Reus і Estats Pontificis · Veure més »

Estats Units d'Amèrica

Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.

Nou!!: Història de Reus і Estats Units d'Amèrica · Veure més »

Estraperlo (mercat negre)

Estraperlo és un sinònim de mercat negre o negoci fraudulent d'articles intervinguts per l'Estat o subjectes a racionament (decretat pel règim del general insurgit Francisco Franco), fenomen típic de la postguerra (1940-1952) i de la Guerra Civil espanyola (1936-1939).

Nou!!: Història de Reus і Estraperlo (mercat negre) · Veure més »

Evarist Fàbregas i Pàmies

Evarist Fàbregas i Pàmies (Reus, 11 de febrer de 1868 - Barcelona, 18 de novembre de 1938) va ser un polític republicà i catalanista així com empresari i banquer.

Nou!!: Història de Reus і Evarist Fàbregas i Pàmies · Veure més »

Exèrcit Popular de la República

L'Exèrcit Popular de la República (EPR) fou la força armada creada pel govern de la Segona República Espanyola el mes d'octubre del 1936 a partir de la reorganització d'elements de l'exèrcit espanyol que es mantingueren lleials després del cop d'estat del 17 i 18 de juliol del 1936 i de les milícies populars, creades durant els primers mesos de la Guerra Civil espanyola, que s'enfrontaren a l'Exèrcit Nacional constituït pels generals revoltats.

Nou!!: Història de Reus і Exèrcit Popular de la República · Veure més »

Felip de Cervelló

Felip de Cervelló (?, Segle XV - XVI) va ser un noble català, de la família dels Cervelló Per l'octubre de 1527 la cambreria de la Seu de Tarragona estava vacant per la mort de l'anterior cambrer Joan Bertran, i el papa Climent VII va donar possessió de les rendes de Reus al cavaller Felip de Cervelló i al seu nebot Berenguer de Cervelló.

Nou!!: Història de Reus і Felip de Cervelló · Veure més »

Felip V d'Espanya

Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.

Nou!!: Història de Reus і Felip V d'Espanya · Veure més »

Fets del sis d'octubre

Els Fets del sis d'octubre van ser un moviment insurreccional del govern autònom de Catalunya contra la involució conservadora del règim republicà que tingueren lloc el 6 d'octubre de 1934, quan el president Lluís Companys proclamà l'Estat Català de la República Federal Espanyola.

Nou!!: Història de Reus і Fets del sis d'octubre · Veure més »

Fil·loxera de la vinya

La fil·loxera de la vinya (Daktulosphaira vitifoliae) és una espècie d'hemípter estenorrinc de la família dels fil·loxèrids.

Nou!!: Història de Reus і Fil·loxera de la vinya · Veure més »

Fills de la Sagrada Família

Els Fills de la Sagrada Família de Jesús, Maria i Josep (en llatí Filii Sacrae Familiae Iesu, Mariae et Iosephi i en castellà Hijos de la Sagrada Familia Jesús, María y José) formen un institut religiós masculí de dret pontific, concretament una congregació de clergues, fundada per Josep Manyanet el 1864; posposen al seu nom les sigles S.F. Fitxer:Logotip Manyanet.png|Logotip.

Nou!!: Història de Reus і Fills de la Sagrada Família · Veure més »

Folklore

Catifa màgica. Les catifes màgiques eren uns objectes llegendaris que podien transportar persones de forma instantània o molt ràpidament. El folklore (de l'anglès folk, 'poble' i lore, 'saber' o 'coneixement') és l'expressió de la cultura d'un poble: artesania, balls, festes, costums, contes, història oral, llegendes, música, proverbis, supersticions, etc., comú a una població concreta, incloent les tradicions de la mencionada cultura, subcultura o grup social.

Nou!!: Història de Reus і Folklore · Veure més »

Foment Nacionalista Republicà

El Foment Nacionalista Republicà va ser un partit polític d'àmbit municipal que es fundà a Reus el 1906.

Nou!!: Història de Reus і Foment Nacionalista Republicà · Veure més »

França

França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Història de Reus і França · Veure més »

Francesc Bartrina i d'Aixemús

Francesc Bartrina i d'Aixemús fou un poeta català nascut a Reus el 1846, germà de Joaquim Maria Bartrina.

Nou!!: Història de Reus і Francesc Bartrina i d'Aixemús · Veure més »

Francesc Gras i Elies

va ser un escriptor i periodista català.

Nou!!: Història de Reus і Francesc Gras i Elies · Veure més »

Gabriel Ferrater i Soler

Gabriel Ferrater i Soler (Reus, 20 de maig de 1922 - Sant Cugat del Vallès, 27 d'abril de 1972) fou un poeta, crític, traductor i lingüista català.

Nou!!: Història de Reus і Gabriel Ferrater i Soler · Veure més »

Garcia Miquel d'Ayerbe

Garcia Miquel d'Ayerbe (Ayerbe, - Lleó, 1332) va ser sacerdot i bisbe de Lleó.

Nou!!: Història de Reus і Garcia Miquel d'Ayerbe · Veure més »

Gas Reusense

El Gas Reusense va ser una empresa creada a la ciutat de Reus el 1854 per tal de subministrar gas per a la il·luminació de les vies públiques i les cases particulars.

Nou!!: Història de Reus і Gas Reusense · Veure més »

Gener

Gener (o, col·loquialment, giner) és el primer mes de l'any del calendari gregorià i el primer dels set mesos amb 31 dies.

Nou!!: Història de Reus і Gener · Veure més »

Germans Nebot

Façana de Cal Gallissà, la casa que fou de la família Nebot. A la façana de la casa encara s'hi conserva l'escut d'armes de la família Nebot. Diu la llegenda que les ferradures de l'escut fan referència a una batalla que guanyaren els germans Nebot posant a del revés les ferradures dels seus cavalls i despistant als enemics. Els germans Nebot foren membres d'una nissaga de militars catalans coneguts per la seva participació en la Guerra de Successió donant suport a l'arxiduc Carles d'Àustria.

Nou!!: Història de Reus і Germans Nebot · Veure més »

Gibraltar

Gibraltar o millor Gibaltar és un territori britànic d'ultramar que inclou el penyal de Gibraltar i els seus encontorns, amb una gran importància estratègica perquè domina la riba nord de l'estret de Gibraltar, que uneix el mar Mediterrani i l'Atlàntic.

Nou!!: Història de Reus і Gibraltar · Veure més »

Gozzio Battaglia

Gozzio Battaglia o també Gozzio d'Arimino, nascut cap al 1270 a Rímini, a la regió d'Emília-Romanya, en aquell temps sota el domini dels Estats pontificis, i mort el 10 juny de 1348 à Avinyó, va ser un cardinal italià.

Nou!!: Història de Reus і Gozzio Battaglia · Veure més »

Grup modernista de Reus

carrer de Jesús, 33, lloc on era la llibreria La Regional Estrella de Josep Aladern Estrella d'Hortensi Güell El Grup modernista de Reus o Colla de ca l'Aladern va ser un grup d'escriptors molt joves que durant els anys 1897 i 1898 es van aplegar al voltant de Cosme Vidal (que signava Josep Aladern i d'aquí el nom del grup) a la seva impremta-llibreria "La Regional".

Nou!!: Història de Reus і Grup modernista de Reus · Veure més »

Guerra Civil dels Estats Units

La Guerra Civil dels Estats Units, Guerra Civil Nord-americana o Guerra de Secessió dels Estats Units, va ser un conflicte bèl·lic ocorregut entre 1861 i 1865 entre vint-i-tres estats del nord dels Estats Units i una coalició d'onze estats del sud que van declarar-ne la independència i el dret a la secessió.

Nou!!: Història de Reus і Guerra Civil dels Estats Units · Veure més »

Guerra Civil espanyola

La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.

Nou!!: Història de Reus і Guerra Civil espanyola · Veure més »

Guerra del Francès

La Guerra del Francès (també coneguda com a Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.

Nou!!: Història de Reus і Guerra del Francès · Veure més »

Guerra dels Dos Peres

La guerra dels Dos Peres, que tingué lloc entre 1356 i 1375, enfrontà la Corona d'Aragó i el Regne de Castella i en certa manera fou també un conflicte personal entre els respectius monarques Pere el Cerimoniós i Pere el Cruel.

Nou!!: Història de Reus і Guerra dels Dos Peres · Veure més »

Guerra dels Malcontents

La Guerra dels Malcontents o "del rei cap per avall" fou una insurrecció armada de caràcter absolutista radical que es va desenvolupar el 1827 a la Catalunya rural, i en menor mesura al País Valencià, Aragó, País Basc i Andalusia contra el que es consideraven mesures desencertades del govern de Ferran VII, com ara la col·laboració amb destacats liberals i l'establiment de mesures fortament centralistes, el restabliment de la Inquisició i l'aprovació de la llei sàlica que prohibia a les dones heretar la corona.

Nou!!: Història de Reus і Guerra dels Malcontents · Veure més »

Guerra dels Segadors

La guerra dels Segadors (o Guerra de Separació o Secessió) fou un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França pel qual se separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren a mans franceses.

Nou!!: Història de Reus і Guerra dels Segadors · Veure més »

Guerra Gran

La Guerra Gran, també coneguda com la Guerra dels Pirineus, Guerra del Rosselló o la Guerra de la Convenció, un episodi de les Guerres de la Revolució Francesa, fou un conflicte bèl·lic en què s'enfrontaren el Regne d'Espanya i la República Francesa, entre el 1793 i el 1795.

Nou!!: Història de Reus і Guerra Gran · Veure més »

Guillem de Rocabertí i Desfar

Guillem de Rocabertí i Desfar fou arquebisbe de Tarragona des de 1309 a 1315.

Nou!!: Història de Reus і Guillem de Rocabertí i Desfar · Veure més »

Guillem Maria de Brocà i de Montagut

Guillem Maria de Brocà i Montagut (Reus, 21 d'octubre de 1850 - Riudecanyes, 23 d'octubre de 1918) fou un jurista i historiador del dret català, fill de Salvador de Brocà i de Bofarull, un magistrat destinat a Mallorca, i de Marina Montagut i Domingo, de Reus.

Nou!!: Història de Reus і Guillem Maria de Brocà i de Montagut · Veure més »

Hortensi Güell i Güell

Hortensi Güell (Reus, el Baix Camp, 11 de maig de 1876 - Salou, el Tarragonès, 1899) fou un pintor i escriptor català.

Nou!!: Història de Reus і Hortensi Güell i Güell · Veure més »

Host (edat mitjana)

Host era la denominació que rebia durant l'edat mitjana un exèrcit alçat segons el dret feudal per a lluitar en una campanya militar.

Nou!!: Història de Reus і Host (edat mitjana) · Veure més »

Indalecio Prieto Tuero

Indalecio Prieto Tuero (Oviedo, 30 d'abril de 1883 - Mèxic, 11 de febrer de 1962) va ser un polític socialista espanyol.

Nou!!: Història de Reus і Indalecio Prieto Tuero · Veure més »

Iniciativa per Catalunya Verds

Iniciativa per Catalunya Verds (ICV) va ser un partit polític ecosocialista d'àmbit català.

Nou!!: Història de Reus і Iniciativa per Catalunya Verds · Veure més »

Insaculació

Insaculació emprada en la "Coupe de France" als estudis RTL (1978) La insaculació era una forma d'elecció de càrrecs feta per sorteig, consisteix en la selecció dels funcionaris polítics com a mostra aleatòria d'un grup més gran de candidats, un sistema destinat a garantir que totes les parts competents i interessades tinguin una igualtat d'accés a càrrecs públics.

Nou!!: Història de Reus і Insaculació · Veure més »

Institut Pere Mata

LInstitut Pere Mata de Reus és l'hospital psiquiàtric de la ciutat, encara que dona servei a una regió molt més gran.

Nou!!: Història de Reus і Institut Pere Mata · Veure més »

Isabel II d'Espanya

Maria Isabel Lluïsa de Borbó i Borbó-Dues Sicílies (Madrid, 10 d'octubre de 1830 – París, 9 d'abril de 1904) va regnar Espanya com Isabel II entre 1833 i 1868.

Nou!!: Història de Reus і Isabel II d'Espanya · Veure més »

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Nou!!: Història de Reus і Itàlia · Veure més »

Jaume el Just

Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).

Nou!!: Història de Reus і Jaume el Just · Veure més »

Jaume II d'Urgell

Jaume d'Aragó-Urgell i Montferrat, anomenat simplement Jaume II d'Urgell, dit el Dissortat (Balaguer, 1380 - Xàtiva, 1 de juny de 1433) fou comte d'Urgell, vescomte d'Àger, baró d'Entença i d'Antilló (1408-1413).

Nou!!: Història de Reus і Jaume II d'Urgell · Veure més »

Joan d'Olzinelles

Joan d'Olzinelles (Tarragona, - Tarragona, segle XV) va ser un noble i hisendat català.

Nou!!: Història de Reus і Joan d'Olzinelles · Veure més »

Joan de Montcada i Gralla

Joan de Montcada i Gralla (València, ? - Barcelona, 1622).

Nou!!: Història de Reus і Joan de Montcada i Gralla · Veure més »

Joan de Sant Boi

Joan de Sant Boi (segle XII - 9 d'agost de 1206) va ser un sacerdot vinculat amb la Seu de Tarragona.

Nou!!: Història de Reus і Joan de Sant Boi · Veure més »

Joan el Sense Fe

Joan el Sense Fe o el Gran, anomenat també Joan II d'Aragó, Joan II de Catalunya-Aragó, Joan I de Sicília i Joan II de Navarra (Medina del Campo, 1398 - Barcelona, 1479), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca (1458-1479), de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439 i 1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).

Nou!!: Història de Reus і Joan el Sense Fe · Veure més »

Joan Ferraté i Soler

Joan Ferraté i Soler (Reus, Baix Camp, 25 de novembre de 1924 - Barcelona, 12 de gener de 2003) fou un professor universitari, lingüista, crític i traductor català, germà del poeta Gabriel Ferrater i fill de Ricard Ferraté Gili.

Nou!!: Història de Reus і Joan Ferraté i Soler · Veure més »

Joan Francesch i Serret

Entrada del general carlí Francesch a Reus el 1872 en un gravat de l'època Joan Francesch i Serret (Lleida, 1833 - Reus, 1872) fou un militar català, cap dels carlins en el curs de la Tercera guerra carlina.

Nou!!: Història de Reus і Joan Francesch i Serret · Veure més »

Joan Maria Roig i Borràs

és un polític català i petit industrial que va ser alcalde de Reus per unes hores i diputat de la primera legislatura del Parlament de Catalunya.

Nou!!: Història de Reus і Joan Maria Roig i Borràs · Veure més »

Joan Prim i Prats

Joan Prim i Prats, marquès de Los Castillejos, comte de Reus, vescomte del Bruc, Gran d'Espanya (Reus, 6 de desembre de 1814 - Madrid, 30 de desembre de 1870) fou un militar i polític progressista català, molt influent en la política espanyola del.

Nou!!: Història de Reus і Joan Prim i Prats · Veure més »

Joan Puig i Ferreter

Joan Puig i Ferreter (la Selva del Camp, el Baix Camp, 5 de febrer de 1882 - París, França, 2 de febrer de 1956) va ser un dramaturg, escriptor i polític català.

Nou!!: Història de Reus і Joan Puig i Ferreter · Veure més »

Joaquim Maria Bartrina i d'Aixemús

Joaquim Maria Bartrina. Bust de Ramir Rocamora i Bernat Joaquim Maria Bartrina i d'Aixemús (Reus, 26 d'abril de 1850 - Barcelona, 4 d'agost de 1880) fou un poeta català, germà de Francesc Bartrina i d'Aixemús.

Nou!!: Història de Reus і Joaquim Maria Bartrina i d'Aixemús · Veure més »

Joaquim Santasusagna i Vallès

Joaquim Santasusagna i Vallès (Reus, Baix Camp, 1899 - 1982) fou un notable geògraf, escriptor i activista polític i cultural català que va desenvolupar la seva tasca al llarg del.

Nou!!: Història de Reus і Joaquim Santasusagna i Vallès · Veure més »

Jocs Florals

Els Jocs Florals, Jochs Florals, també anomenats Jocs de la Gaia Ciència, és un certamen literari instituït per primer cop al a la cort provençal de Tolosa de Llenguadoc, per a premiar el gènere poètic, en llengua provençal.

Nou!!: Història de Reus і Jocs Florals · Veure més »

José Moñino y Redondo

José Moñino y Redondo (Múrcia, 21 d'octubre de 1728 - Sevilla, 30 de desembre de 1808), primer comte de Floridablanca, títol amb el qual és més conegut, va ser un polític espanyol.

Nou!!: Història de Reus і José Moñino y Redondo · Veure més »

José Ramón de Amézaga Botet

José Ramón de Amézaga Botet va ser alcalde franquista de Reus el 1939.

Nou!!: Història de Reus і José Ramón de Amézaga Botet · Veure més »

Josep Abelló Padró

és un polític català.

Nou!!: Història de Reus і Josep Abelló Padró · Veure més »

Josep Borràs i Messeguer

Josep Borràs i Messeguer (Reus, 1893) fou un comerciant i polític català.

Nou!!: Història de Reus і Josep Borràs i Messeguer · Veure més »

Josep Francesc Llevat Briansó

Josep Francesc Llevat Briansó (Reus, 1941 -) (conegut també com a Paco Llevat), és un farmacèutic català que va ser alcalde de Reus.

Nou!!: Història de Reus і Josep Francesc Llevat Briansó · Veure més »

Josep Güell i Mercader

Josep Güell i Mercader (Reus, 1839 - 1905) fou un periodista i polític català.

Nou!!: Història de Reus і Josep Güell i Mercader · Veure més »

Josep Grases i Gralla

Josep Grases i Gralla (Reus 1655 - 1734) va ser un comerciant català.

Nou!!: Història de Reus і Josep Grases i Gralla · Veure més »

Josep Grases Sabater

Josep Grases Sabater (Reus, - segle XIX) va ser un jurista i polític català, fill de Josep Grases i Ribes i net de Francesc Grases i Gralla.

Nou!!: Història de Reus і Josep Grases Sabater · Veure més »

Josep Iglésies i Fort

Josep Iglésies i Fort (Reus, Baix Camp, 9 de setembre de 1902 — Barcelona, 18 de novembre de 1986) fou un geògraf, historiador i escriptor català.

Nou!!: Història de Reus і Josep Iglésies i Fort · Veure més »

Josep Maria Arnavat Vilaró

Josep Maria Arnavat Vilaró fou un poeta català nascut a Reus el 1917.

Nou!!: Història de Reus і Josep Maria Arnavat Vilaró · Veure més »

Josep Maria Prous i Vila

Josep Maria Prous i Vila (Reus, 12 d'agost de 1899 - Perpinyà, 1978) fou un escriptor català.

Nou!!: Història de Reus і Josep Maria Prous i Vila · Veure més »

Josep Martí Folguera

Josep Martí Folguera (Reus, Baix Camp, 5 de juny de 1850 - Barcelona, 21 de gener de 1929) fou un poeta, dramaturg i polígraf català.

Nou!!: Història de Reus і Josep Martí Folguera · Veure més »

Josep Parellada

Josep Parellada va ser un industrial que el 1856 va impulsar l'obertura del ferrocarril de Reus a Tarragona, un dels primers de Catalunya.

Nou!!: Història de Reus і Josep Parellada · Veure més »

Josep Recasens i Mercadé

Josep Recasens i Mercadé va ser un polític català nascut a Reus el 1883 i que va viure gairebé sempre a Reus, germà dels economistes Eduard i Francesc Recasens i Mercadé.

Nou!!: Història de Reus і Josep Recasens i Mercadé · Veure més »

Josep Rius (frare)

Josep Rius (Balaguer, 15-I-1765 - Cervera 1833) va ser un frare franciscà, escriptor i catedràtic.

Nou!!: Història de Reus і Josep Rius (frare) · Veure més »

Junta Revolucionària de Reus

La Junta Revolucionària de Reus va ser l'organització revolucionària i de govern de la ciutat de Reus constituïda, com altres, en el procés revolucionari de 1868.

Nou!!: Història de Reus і Junta Revolucionària de Reus · Veure més »

Junta Superior de Govern del Principat de Catalunya

La Junta Superior de Govern del Principat de Catalunya va ser l'organisme de govern autònom que governà a Catalunya entre el 1808 i 1812 durant la Guerra del Francès.

Nou!!: Història de Reus і Junta Superior de Govern del Principat de Catalunya · Veure més »

La Canonja

La Canonja és un municipi de la comarca del Tarragonès, situat a la vora del nucli tarragoní de Bonavista.

Nou!!: Història de Reus і La Canonja · Veure més »

La Columna de Foc

La Columna de Foc: fulla de subversió espiritual va ser una revista avantguardista que sortí a Reus des de l'1 d'octubre del 1918 fins al maig del 1920.

Nou!!: Història de Reus і La Columna de Foc · Veure més »

La Fabril Algodonera

Factura de 1891 de la Fabril Algodonera La Fabril Algodonera coneguda popularment com el Vapor Nou, va ser la indústria cotonera més important de Reus la segona meitat del segle XIX Situada entre els carrers de sant Joan i de sant Llorenç, en terres que havien estat de l'ex-convent de sant Joan, ocupava dues grans illes de 25.000 metres quadrats amb un edifici de cinc plantes, allà on actualment hi ha l'Institut Baix Camp i la Facultat de Medicina de la URV.

Nou!!: Història de Reus і La Fabril Algodonera · Veure més »

La Joven España

La Joven España fou un periòdic publicat a Reus el 1836-1837, d'ideologia propera al socialisme utòpic, en especial a les idees de Saint-Simon.

Nou!!: Història de Reus і La Joven España · Veure més »

La Selva del Camp

La Selva del Camp és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Baix Camp, a la província de Tarragona.

Nou!!: Història de Reus і La Selva del Camp · Veure més »

La Veu del Camp

La Veu del Camp: periódich mensual de l'Associació Catalanista de Reus va ser una publicació reusenca que començà l'11 de gener de 1885.

Nou!!: Història de Reus і La Veu del Camp · Veure més »

Ligúria

Mapa administratiu de la regió de la Ligúria amb les seves províncies La Ligúria (en lígur: Ligûria) és una regió de la costa del nord-oest de la península Itàlica.

Nou!!: Història de Reus і Ligúria · Veure més »

Literatura de canya i cordill

Gravat de 1850 recreant una parada de romanços a la Plaça de Sant Agustí Vell (Barri de la Ribera, Barcelona). La literatura de canya i cordill o de fil i canya, sorgeix amb el naixement de la impremta i és un gènere de literatura popular d'extensa divulgació, que ha perviscut fins a mitjan.

Nou!!: Història de Reus і Literatura de canya i cordill · Veure més »

Literatura modernista

Portada del primer número de l'Avenç La literatura modernista o el Modernisme literari és un moviment que es donà a Catalunya a la darrera dècada del i durant la primera del.

Nou!!: Història de Reus і Literatura modernista · Veure més »

Llaç: revista

Llaç va ser una publicació reusenca que sortí els anys 1919 i 1920.

Nou!!: Història de Reus і Llaç: revista · Veure més »

Llista d'alcaldes de Reus

Joan Mas el 1601 Medalla que portaven els alcaldes i regidors de l'Ajuntament de Reus entre el 1899 i el 1940 A continuació es mostra una Llista d'Alcaldes de Reus des del.

Nou!!: Història de Reus і Llista d'alcaldes de Reus · Veure més »

Llista de reusencs

A continuació es presenta una llista dels reusencs més destacats per ordre alfabètic del primer cognom.

Nou!!: Història de Reus і Llista de reusencs · Veure més »

Llorenç Milans del Bosch i Mauri

Llorenç Milans del Bosch i Mauri (Arenys de Munt, 4 de setembre de 1811 - Madrid, 20 de gener de 1878) fou un militar i polític català, fill del també militar Francesc Milans del Bosch i Arquer.

Nou!!: Història de Reus і Llorenç Milans del Bosch i Mauri · Veure més »

Lluís Miquel Pérez Segura

Lluís Miquel Pérez Segura (Reus, 29 d'abril de 1956) és un polític català, alcalde de Reus de 1999 fins al 2011 i diputat al Congrés dels Diputats en la V i VI Legislatura i diputat al Parlament de Catalunya en la VII Legislatura.

Nou!!: Història de Reus і Lluís Miquel Pérez Segura · Veure més »

Lo Campanar de Reus

Lo Campanar de Reus: senmanari humorístich y satírich va ser una publicació que sortí a Reus el 1879.

Nou!!: Història de Reus і Lo Campanar de Reus · Veure més »

Lo Somatent

Lo Somatent va ser el primer diari reusenc publicat en català, fundat el 15 d'agost de 1886 per Pau Font de Rubinat i altres.

Nou!!: Història de Reus і Lo Somatent · Veure més »

Londres

Londres (anglès: London) és la capital i ciutat més poblada d'Anglaterra i del Regne Unit.

Nou!!: Història de Reus і Londres · Veure més »

Luis de Lacy y Gautier

Luis de Lacy y Gautier (San Roque, Cadis (Espanya), 11 de gener de 1772 - Palma, 5 de juliol de 1817) va ser un militar espanyol.

Nou!!: Història de Reus і Luis de Lacy y Gautier · Veure més »

Manuel Rocamora i Rivera

Manuel Rocamora i Rivera (Barcelona, 29 de setembre de 1863 — Barcelona, 1948) va ser un escriptor i advocat català.

Nou!!: Història de Reus і Manuel Rocamora i Rivera · Veure més »

Maria Rosa Molas i Vallvé

Maria Rosa Molas i Vallvé, coneguda popularment a Reus i entorns com la mare Molas (Reus, 24 de març de 1815 - Tortosa, 11 de juny de 1876) va ser una religiosa catalana, fundadora de la congregació de les Germanes de la Consolació.

Nou!!: Història de Reus і Maria Rosa Molas i Vallvé · Veure més »

Marroc

El Marroc, oficialment el Regne del Marroc, és un estat del nord d'Àfrica.

Nou!!: Història de Reus і Marroc · Veure més »

Martín Zurbano

Martín Zurbano (Varea, Logronyo, 29 de febrer de 1788 - 21 de gener de 1845) fou un militar liberal progressista espanyol.

Nou!!: Història de Reus і Martín Zurbano · Veure més »

Mas de la Boella

La Boella és una masia al municipi de la Canonja, a la comarca catalana del Tarragonès.

Nou!!: Història de Reus і Mas de la Boella · Veure més »

Mas de Valls (Reus)

El Mas de Valls és una masia de Reus (Baix Camp) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Història de Reus і Mas de Valls (Reus) · Veure més »

Mas Vermell (Reus)

El Mas Vermell és una masia de Reus (Baix Camp) situada a la partida d'Aigüesverds, entre el camí d'Aigüesverds i el barranc de Mascalbó, a poca distància del Mas del Xap o del Chap, que és a l'altra banda del barranc, cap al sud-est, en territori de Mascalbó.

Nou!!: Història de Reus і Mas Vermell (Reus) · Veure més »

Mascalvó

Mascalvó (normativament segons l'IEC) o Mascalbó fou un antic terme rural de Tarragona que es va incorporar a Reus el 1591, i està situat prop del Barranc de Porpres o de Mascalbó, en direcció de Reus a Salou.

Nou!!: Història de Reus і Mascalvó · Veure més »

Menorca sota domini britànic

Bandera del Regne de Gran Bretanya (1707-1801) Ciutadella, l'antiga capital. Menorca sota domini britànic és el període de gairebé un segle —el — de la història de Menorca durant el qual aquesta illa de l'arxipèlag de les Balears va estar sota la sobirania de la Gran Bretanya, des de la seva conquesta el 1708 per una esquadra anglo-holandesa en plena Guerra de Successió Espanyola —i que pel Tractat d'Utrecht de 1713 va passar a sobirania britànica així com Gibraltar— fins al Tractat d'Amiens de 1802 en què va tornar a la sobirania de la Monarquia d'Espanya, excepte durant la Guerra dels Set Anys (1756-1763) que va estar ocupada pels francesos.

Nou!!: Història de Reus і Menorca sota domini britànic · Veure més »

Mercat Central de Reus

El Mercat Central de Reus és un edifici de planta baixa dissenyat per l'arquitecte Antoni Sardà i Moltó, i protegit com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Història de Reus і Mercat Central de Reus · Veure més »

Mercat negre

Barcelona 2015 El mercat negre és el comerç il·legal o clandestí, és a dir l'intercanvi de mercaderies la circulació de les quals és prohibida, racionada o robada.

Nou!!: Història de Reus і Mercat negre · Veure més »

Milícia nacional

Milícia de Martin Miguel de Güemes. La milícia nacional fou una organització de ciutadans armats, diferent de l'Exèrcit o els cossos de policia, i similar a les que amb els noms de guàrdia nacional, milícia urbana o guàrdia cívica van tenir protagonisme en les grans revolucions liberals europees i americanes.

Nou!!: Història de Reus і Milícia nacional · Veure més »

Miquel Colàs Piquer

Miquel Colàs Piquer és un industrial i polític català nascut a Tolosa de Llenguadoc el 1933 i resident a Reus des de ben petit.

Nou!!: Història de Reus і Miquel Colàs Piquer · Veure més »

Monterols

Monterols o Munterols és una partida del terme de Reus situada a la part nord-oest de la ciutat, a la zona entre la carretera d'Alcolea, la carretera de Castellvell i el barranc de la Buada, fins a tocar el terme de l'Aleixar.

Nou!!: Història de Reus і Monterols · Veure més »

Mosterià

El mosterià és una cultura o període que es desenvolupa a partir del 70.000 aC aproximadament, a la part final del paleolític inferior, durant els períodes glacials Würm I i Würm II i el període interglacial entre ambdós.

Nou!!: Història de Reus і Mosterià · Veure més »

Moviment Socialista de Catalunya

El Moviment Socialista de Catalunya (MSC) fou un partit polític socialista català, fundat simultàniament a Tolosa de Llenguadoc, Mèxic i, clandestinament, a Catalunya pel gener del 1945, considerada hereva del Front de la Llibertat.

Nou!!: Història de Reus і Moviment Socialista de Catalunya · Veure més »

Nàpols

Nàpols (en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la ciutat amb més densitat de població del país.

Nou!!: Història de Reus і Nàpols · Veure més »

Necròpolis

Vall dels Reis (Luxor)Una necròpolis (o necròpoli) és un cementiri o lloc de soterrament.

Nou!!: Història de Reus і Necròpolis · Veure més »

Neolític

El neolític (del grec νέος, néos, 'nou', i λίθος, líthos, 'pedra') és un període de la prehistòria proposat per l'arqueòleg John Lubbock el 1865 per definir la segona part de l'edat de pedra, essent la primera part, i molt més llarga, el paleolític.

Nou!!: Història de Reus і Neolític · Veure més »

Noucentisme

Paseo del Prado de Madrid (1963). El noucentisme va ser un moviment cultural i ideològic molt present a la Catalunya dels primers trenta anys del.

Nou!!: Història de Reus і Noucentisme · Veure més »

Occitània del segle XIV al XVII

La història d'Occitània dels segles XIV al XVII es caracteritza per la resistència a la lenta però inexorable incorporació a França i a la pèrdua dels seus estats.

Nou!!: Història de Reus і Occitània del segle XIV al XVII · Veure més »

Olivera

Lolivera (Olea europaea L., del llatí oleum, 'oli', i Europaeus, 'd'Europa') és un arbre de la família de les oleàcies originari de l'Àsia Menor que es conrea des de l'antiguitat a tota la conca mediterrània.

Nou!!: Història de Reus і Olivera · Veure més »

Països Baixos

Els Països Baixos són un país constituent (land) del Regne dels Països Baixos i estat membre de la Unió Europea.

Nou!!: Història de Reus і Països Baixos · Veure més »

Palamós

Palamós és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Baix Empordà.

Nou!!: Història de Reus і Palamós · Veure més »

Paleolític inferior

El paleolític inferior és una de les fases del paleolític o edat de pedra, i s'estén des d'uns 2,5 milions d'anys enrere fins fa uns 120.000 anys.

Nou!!: Història de Reus і Paleolític inferior · Veure més »

Paleolític mitjà

El paleolític mitjà és la segona subdivisió del Paleolític, que abraça entre els anys 350.000 i 33.000 aC.

Nou!!: Història de Reus і Paleolític mitjà · Veure més »

Pantà de Riudecanyes

El pantà de Riudecanyes és un embassament que pertany a la riera de Riudecanyes, creat per una presa situada al municipi de Riudecanyes, a la comarca del Baix Camp.

Nou!!: Història de Reus і Pantà de Riudecanyes · Veure més »

Papa Climent VI

Climent VI (Maumont, Rosier daus Gletons, Llemosí, 1291 - Avinyó, 6 de desembre de 1352) va ser papa de l'Església Catòlica del 1342 al 1352 i quart papa del pontificat d'Avinyó.

Nou!!: Història de Reus і Papa Climent VI · Veure més »

Papa Gregori XI

Gregori XI (Rosiers-d'Égletons, 1336 - † Roma, 27 de març de 1378) va ser papa de l'Església Catòlica del 1370 al 1378.

Nou!!: Història de Reus і Papa Gregori XI · Veure més »

Paraire

Registre dels exàmens dels Mestres Paraires. Arxiu de la Reial Fàbrica de Draps. Segle XVI. Museu Arqueològic Municipal d'Alcoi. Un paraire era un menestral que antany tenia com a ofici preparar la llana per al seu teixit.

Nou!!: Història de Reus і Paraire · Veure més »

París

París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.

Nou!!: Història de Reus і París · Veure més »

Parlament de Catalunya

s El Parlament de Catalunya és l'òrgan legislatiu de la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Història de Reus і Parlament de Catalunya · Veure més »

Partida de la Grassa

La Partida de la Grassa és una partida de terra del terme de Reus (Baix Camp) que ocupa una bona extensió del territori entre la Riera de la Quadra i el Rec de la Grassa, que forma límit de terme amb Constantí.

Nou!!: Història de Reus і Partida de la Grassa · Veure més »

Partida de Porpres

Porpres és una partida del terme municipal de Reus a la comarca catalana del Baix Camp.

Nou!!: Història de Reus і Partida de Porpres · Veure més »

Partida del Vilar

La Partida del Vilar és una partida de terra del terme de Reus a la comarca catalana del Baix Camp.

Nou!!: Història de Reus і Partida del Vilar · Veure més »

Partit dels Socialistes de Catalunya

El Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), és un partit polític català, d'ideologia socialdemòcrata i partidari del federalisme.

Nou!!: Història de Reus і Partit dels Socialistes de Catalunya · Veure més »

Partit Popular (Espanya)

El Partit Popular (PP; en castellà, Partido Popular) és un partit polític espanyol situat en la dreta política.

Nou!!: Història de Reus і Partit Popular (Espanya) · Veure més »

Partit Republicà Democràtic Federal

El Partit Republicà Democràtic Federal fou un partit polític espanyol, amb especial influència als Territoris de parla catalana, organitzat després de la revolució de 1868.

Nou!!: Història de Reus і Partit Republicà Democràtic Federal · Veure més »

Partit Socialista Unificat de Catalunya

El Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) va ser un partit català d'ideologia comunista.

Nou!!: Història de Reus і Partit Socialista Unificat de Catalunya · Veure més »

Patent de cors

Patent de cors francesa de 1809 Una patent de cors (del llatí cursus, 'carrera') era un document atorgat pels monarques o els dirigents de les ciutats estat pel qual el beneficiari (el corsari) obtenia llicència de l'autoritat per atacar vaixells i altres pertinences dels enemics d'aquells.

Nou!!: Història de Reus і Patent de cors · Veure més »

Pau Font de Rubinat

Pau Font de Rubinat fou un polític i bibliòfil català nascut a Reus el 5 d'octubre de 1860 en el si d'una família burgesa.

Nou!!: Història de Reus і Pau Font de Rubinat · Veure més »

Pedrer (arma)

Un pedrer. El pedrer era un petit canó d'un peu i mig de longitud (75 cm.) sobre polzada i mitjana de boca (3,7 cm.). Tant en les places com en els vaixells, estava muntat sobre una forqueta de ferro, eix o virola, els extrems del qual o puntes remataven en uns anells on es recolzaven els munyons de la peça.

Nou!!: Història de Reus і Pedrer (arma) · Veure més »

Pere Anguera Nolla

Pere Anguera Nolla (Reus, 18 de novembre de 1953 - 4 de gener de 2010) va ser un escriptor i historiador català.

Nou!!: Història de Reus і Pere Anguera Nolla · Veure més »

Pere Cavallé Llagostera

fou un periodista, dramaturg i polític català.

Nou!!: Història de Reus і Pere Cavallé Llagostera · Veure més »

Pere de Clasquerí

Pere de Clasquerí (? - Agde, Llenguadoc, 10 de gener de 1380) fou Bisbe d'Osca (1351-1357), arquebisbe de Tarragona (1357-1380) i canceller de la Corona d'Aragó.

Nou!!: Història de Reus і Pere de Clasquerí · Veure més »

Pere el Cerimoniós

Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).

Nou!!: Història de Reus і Pere el Cerimoniós · Veure més »

Pere Gil Estalella

Pere Gil Estalella (Reus, 1550 o 17 de gener de 1551 - Barcelona, 15 de setembre de 1622) fou un religiós jesuïta català.

Nou!!: Història de Reus і Pere Gil Estalella · Veure més »

Pere Joan Barceló i Anguera

Pere Joan Barceló i Anguera (Vila de Capçanes, 1682 - Breisach el Vell, 3-4 de setembre del 1743), conegut com a Carrasquet o Carrasclet, fou un soldat fuseller de muntanya, guerriller i partidari de la causa austriacista durant les guerres de Successió i de la Quàdruple Aliança.

Nou!!: Història de Reus і Pere Joan Barceló i Anguera · Veure més »

Pere Mancha

Pere Mancha (o potser Manxa) va ser un banquer reusenc del segle XVII, del qual només es tenen les notícies d'un fet ocorregut durant la Guerra dels Segadors a la ciutat de Reus Al començament de la Guerra dels Segadors, Reus tenia 1200 cases habitades que es van reduir a 800 al final de la guerra.

Nou!!: Història de Reus і Pere Mancha · Veure més »

Pere Mata i Fontanet

Pere Mata i Fontanet (Reus, Baix Camp, 14 de juny o el 13 de juliol de 1811 - Reus, Baix Camp, o Madrid, 21 de maig o el 27 de maig de 1877) fou un metge català, fill del també metge Pere Mata i Ripollès.

Nou!!: Història de Reus і Pere Mata i Fontanet · Veure més »

Pere Mulet

Pere Mulet (Tarragona, segles XIII -) va ser un hisendat i comerciant català.

Nou!!: Història de Reus і Pere Mulet · Veure més »

Pere Soriguera Aulès

Pere Soriguera Aulès (Reus, 29 de juliol de 1810 - Tarragona, 9 de juliol de 1838) va ser un periodista i polític català.

Nou!!: Història de Reus і Pere Soriguera Aulès · Veure més »

Pere Sunyer i Aulès

Pere Sunyer Aulès (Reus, 1 de gener de 1750 - 30 de juliol de 1818) fou un fabricant de teixits i comerciant català.

Nou!!: Història de Reus і Pere Sunyer i Aulès · Veure més »

Periódico Político y Mercantil de la Villa de Reus

El Periódico Político y Mercantil de la villa de Reus va ser el primer periòdic imprès a Reus, impulsat per Jaume Ardèvol i els sectors liberals reusencs, teòricament per obtenir beneficis per la Casa de la Caritat.

Nou!!: Història de Reus і Periódico Político y Mercantil de la Villa de Reus · Veure més »

Pesta Negra

La Pesta Negra fou una pandèmia, molt probablement de pesta, que possiblement s'originà el 1346 al nord de la Xina i, a través de Síria, s'estengué successivament per Anatòlia i Tràcia fins a arribar a Grècia, Egipte i els Balcans.

Nou!!: Història de Reus і Pesta Negra · Veure més »

Philippe de La Mothe-Houdancourt

Philippe, comte de la Mothe-Houdancourt (1605 - 24 de març del 1657), va ser un militar francès, duc de Cardona, mariscal de França i virrei de Catalunya, que lluità a la Guerra dels Segadors i en diversos escenaris de la Guerra dels Trenta Anys.

Nou!!: Història de Reus і Philippe de La Mothe-Houdancourt · Veure més »

Pierre François Charles Augereau

Pierre Françoise Augereau (París, 21 d'octubre del 1757 – La Houssaye-en-Brie, 1816), fou un militar francès que assolí el grau de mariscal així com els títols de par de França i duc de Castiglione.

Nou!!: Història de Reus і Pierre François Charles Augereau · Veure més »

Pierre Porxe

Gravat de Pierre Porxe acolorit a la trepa, representant sant Pere i altres sants Pierre Porxe (Roézé-sur-Sarthe ? - Reus 1787) va ser un gravador i xilògraf que s'instal·là a Reus cap al 1770.

Nou!!: Història de Reus і Pierre Porxe · Veure més »

Pirateria barbaresca

Batalla entre la fragata britànica HMS Mary Rose i set pirates algerians, 1669 Els pirates barbarescos, també de vegades anomenats corsaris otomans, van ser pirates i corsaris que van actuar des del nord d'Àfrica (la costa barbaresca), on tenien les seves bases, des de Tunis, Trípoli, Alger, Salé i ports del Marroc, assetjant el trànsit marítim al Mediterrani occidental des del temps de les croades i que es va fer especialment intens després de la caiguda de Constantinoble (1453) en mans dels turcs otomans.

Nou!!: Història de Reus і Pirateria barbaresca · Veure més »

Plaça de Prim

La Plaça de Prim és la plaça central de la ciutat de Reus, inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Història de Reus і Plaça de Prim · Veure més »

Plaça del Mercadal (Reus)

La Plaça del Mercadal és una plaça del municipi de Reus (Baix Camp) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Història de Reus і Plaça del Mercadal (Reus) · Veure més »

Plans de Quart

Els Plans de Quart és una partida de terra del municipi de Reus (Baix Camp).

Nou!!: Història de Reus і Plans de Quart · Veure més »

Polikàrpov I-15

Polikàrpov I-15bis a l'aire Polikàrpov I-15 "Xato" amb els colors de la República Espanyola El Polikàrpov I-15 "Чайка" (Txaika, 'Gavina') va ser un caça soviètic que va ser enlairat per primera vegada l'octubre del 1933 pel pilot de proves Valeri Txkàlov.

Nou!!: Història de Reus і Polikàrpov I-15 · Veure més »

Pompeu Fabra i Poch

va ser un filòleg català conegut com el «seny ordenador de la llengua catalana» per la seva tasca de capdavanter establidor de la normativa moderna de la llengua catalana.

Nou!!: Història de Reus і Pompeu Fabra i Poch · Veure més »

Portal dels Jueus

El Portal dels Jueus és un element arquitectònic a Reus (Baix Camp) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Història de Reus і Portal dels Jueus · Veure més »

Portugal

Portugal, oficialment la República Portuguesa, és un estat europeu situat al sud-oest d'Europa, en la regió occidental de la península Ibèrica, i inclou arxipèlags de l'oceà Atlàntic nord.

Nou!!: Història de Reus і Portugal · Veure més »

Pròsper de Bofarull i Mascaró

Pròsper de Bofarull i Mascaró (Reus, 1 de setembre de 1777 - Barcelona, 30 de desembre de 1859) fou un arxiver i historiador català.

Nou!!: Història de Reus і Pròsper de Bofarull i Mascaró · Veure més »

Prússia

Prússia - Preußen en alemany, Prūsa en prussià, Borussia, Prussia o Prutenia en llatí; Prusy en polonès, Prussija en rus, en lituà Prūsija fou un regne nascut al centre d'Europa durant l'edat moderna, que esdevingué l'eix sobre el que orbità la unificació alemanya i l'Imperi Alemany, fins que fou dissolta després de la victòria dels Aliats de la Segona Guerra Mundial.

Nou!!: Història de Reus і Prússia · Veure més »

Primera Guerra del Marroc

La Primera Guerra del Marroc, o Guerra d'Àfrica, fou el conflicte bèl·lic entre Espanya i el sultanat del Marroc entre 1859 i 1860.

Nou!!: Història de Reus і Primera Guerra del Marroc · Veure més »

Primera Guerra Mundial

La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.

Nou!!: Història de Reus і Primera Guerra Mundial · Veure més »

Primera República Espanyola

La Primera República Espanyola va ser el règim polític que hi va haver a Espanya des de la seva proclamació per les Corts Generals, l'11 de febrer de 1873, fins al 29 de desembre de 1874, quan el pronunciament del general Martínez-Campos va donar inici a la Restauració borbònica.

Nou!!: Història de Reus і Primera República Espanyola · Veure més »

Privilegi

''Llibre de privilegis de Palafrugell'' Un privilegi és una forma jurídica que consistix en una disposició del poder legislatiu que dona un tractament d'excepció beneficiós a una persona, grup de persones o a una població respecte de les lleis comunes a la resta.

Nou!!: Història de Reus і Privilegi · Veure més »

Pronunciament

Un pronunciament és una forma de rebel·lió militar o cop d'estat, peculiar d'Espanya i el món hispanoparlant (conegut com a pronunciamiento), característic del.

Nou!!: Història de Reus і Pronunciament · Veure més »

Quarter de cavalleria (Reus)

El Quarter de cavalleria va ser la construcció institucional més important edificada a Reus durant el.

Nou!!: Història de Reus і Quarter de cavalleria (Reus) · Veure més »

Queri

Queri és el sobrenom amb què va ser conegut el versaire popular català Josep Ferré Prats.

Nou!!: Història de Reus і Queri · Veure més »

Rabassa morta

El contracte de rabassa morta era un contracte molt estès a Catalunya, pel qual s'establia un conreu en règim emfitèutic semblant a un arrendament d'un tros de terra per a conrear-hi vinya, amb la condició de restar dissolt en haver mort dos terços dels primers ceps plantats, anomenat també “establiment a primers ceps”.

Nou!!: Història de Reus і Rabassa morta · Veure més »

Rafael Compte i Ferrando

Rafael Compte i Ferrando (Reus, 1738 - 1801) va ser un llibreter i impressor català.

Nou!!: Història de Reus і Rafael Compte i Ferrando · Veure més »

Rafael del Riego

Rafael del Riego i Flórez (Tuña, Tinéu, Astúries, 9 d'abril de 1784 - Madrid, 7 de novembre de 1823) va ser un general i polític liberal espanyol.

Nou!!: Història de Reus і Rafael del Riego · Veure més »

Ral

Frederic IV anomenat el Senzill, 1355-1377. Ral és la denominació que reben diferents tipus de moneda, totes actualment en desús.

Nou!!: Història de Reus і Ral · Veure més »

Ramon Amigó Anglès

Ramon Amigó Anglès (Reus, Baix Camp, 16 de gener de 1925 - Reus, 16 de setembre de 2011) fou un escriptor, professor de català i onomatòleg.

Nou!!: Història de Reus і Ramon Amigó Anglès · Veure més »

Ramon de Sant Llorenç

Ramon de Sant Llorenç (- Tarragona, 1217) va ser un sacerdot vinculat amb la Seu de Tarragona, d'on en va ser canonge i Paborde.

Nou!!: Història de Reus і Ramon de Sant Llorenç · Veure més »

Ramon Llull

Ramon Llull (fonètica en català: ; de vegades llatinitzat com a Raimundus o Raymundus Lullus; Palma, Mallorca, 1232 – Tunis, Tunísia, 1316) va ser un escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí del.

Nou!!: Història de Reus і Ramon Llull · Veure més »

Reial Aero Club de Reus

El Reial Aero Club de Reus, és un club de vol de la ciutat de Reus que va ser fundat el 1935 amb el nom d'Aero Club de Reus i amb l'objectiu de facilitar la pràctica de l'aviació (vol amb motor) als interessats.

Nou!!: Història de Reus і Reial Aero Club de Reus · Veure més »

Reial Monestir de Santa Maria de Poblet

Vídeo aeri del monestir El Reial Monestir de Santa Maria de Poblet és un monestir de l'orde del Cister fundat l'any 1150.

Nou!!: Història de Reus і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet · Veure més »

Renaixença

La Renaixença fou un moviment cultural i literari del català del (1833-1892).

Nou!!: Història de Reus і Renaixença · Veure més »

Restauració absolutista a Espanya

84-96209-39-3 es La Restauració absolutista a Espanya és el període de la història d'Espanya que s'estén entre els anys 1814 i 1833, en el curs del qual es restableix a Espanya la Monarquia Absoluta Borbònica.

Nou!!: Història de Reus і Restauració absolutista a Espanya · Veure més »

Restauració borbònica

La Restauració borbònica fou el període de la Història d'Espanya comprès entre el pronunciament del General Arsenio Martínez Campos el 1874 que posà fi a la Primera República Espanyola, i la proclamació de la Segona República el 14 d'abril de 1931.

Nou!!: Història de Reus і Restauració borbònica · Veure més »

Reus

Reus és un municipi i una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Baix Camp, situat a l'oest del Camp de Tarragona i a uns 10 km de la mar Mediterrània.

Nou!!: Història de Reus і Reus · Veure més »

Reus 1973

Reus 1973 va ser una revista satírica que va sortir a Reus el 1923.

Nou!!: Història de Reus і Reus 1973 · Veure més »

Revista del Centre de Lectura

Revista del Centro de Lectura 1883 La Revista del Centre de Lectura és una publicació del Centre de Lectura de Reus apareguda el 1883.

Nou!!: Història de Reus і Revista del Centre de Lectura · Veure més »

Revolució Americana

Declaració d'Independència'', mostrant els cinc membres del comitè encarregat de redactar la Declaració el 1776, presentant el seu treball al Segon Congrés Continental a Filadèlfia. La Revolució Americana va ser un conflicte entre les Tretze Colònies britàniques a Amèrica del Nord i la seva metròpoli (el Regne Unit).

Nou!!: Història de Reus і Revolució Americana · Veure més »

Revolució de 1868

La Revolució de 1868, anomenada la Gloriosa, la Setembrina o la Revolució de setembre, fou una sublevació militar amb elements civils que tingué lloc al Regne constitucional d'Espanya el setembre de 1868 i que suposà el destronament i l'exili de la reina Isabel II i l'inici del període anomenat Sexenni Democràtic.

Nou!!: Història de Reus і Revolució de 1868 · Veure més »

Riera de la Boella

La Riera de la Boella o Riera de la Sisena és un curs fluvial que discorre per les comarques del Baix Camp i del Tarragonès.

Nou!!: Història de Reus і Riera de la Boella · Veure més »

Robert d'Aguiló

Robert d'Aculley, Robert Culley o Robert de Culley, més conegut com a Robert d'Aguiló o Robert Bordet (Normandia, v.1100? - ?, 1154/57) fou príncep de Tarragona (1129-1154/57).

Nou!!: Història de Reus і Robert d'Aguiló · Veure més »

Roderic Tello

Roderic Tello va ser arquebisbe de Tarragona entre els anys 1288 i 1308.

Nou!!: Història de Reus і Roderic Tello · Veure més »

Salou

Salou és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca del Tarragonès, amb 26.558 habitants, el terme municipal de la qual va ser creat arran d'una sentència del Tribunal Suprem, del 30 d'octubre de 1989, que va concedir-li la independència administrativa de Vila-seca de Solcina.

Nou!!: Història de Reus і Salou · Veure més »

Salvador Bové i Salvador

Salvador Bové (Reus, 1869 – Badalona, 1915), fou un canonge expert en la vida i obra de Ramon Llull.

Nou!!: Història de Reus і Salvador Bové i Salvador · Veure més »

Salvador Torrell i Eulàlia

Salvador Torrell i Eulàlia (Reus, Baix Camp, 20 de juliol de 1900 - Barcelona, 24 d'octubre de 1990) va ser un llibreter i editor català conegut també com a Torrell de Reus.

Nou!!: Història de Reus і Salvador Torrell i Eulàlia · Veure més »

Salvador Vilaseca i Anguera

Salvador Vilaseca i Anguera (Reus, 17 d'abril de 1896 - 13 d'abril de 1975) fou un historiador i metge català.

Nou!!: Història de Reus і Salvador Vilaseca i Anguera · Veure més »

Sancho López de Ayerbe

Sancho López de Ayerbe (Galeriana (Osca) - Tarragona 1357) va ser un polític i eclesiàstic de l'orde dels franciscans, bisbe de Tarassona i arquebisbe de Tarragona.

Nou!!: Història de Reus і Sancho López de Ayerbe · Veure més »

Sant Francesc de Reus

Sant Francesc és un església barroca i antic convent franciscà al nucli de Reus (Baix Camp).

Nou!!: Història de Reus і Sant Francesc de Reus · Veure més »

Santuari de Misericòrdia

El Santuari de Misericòrdia és una obra del municipi de Reus (Baix Camp) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Història de Reus і Santuari de Misericòrdia · Veure més »

Saqueig de Roma (1527)

El saqueig de Roma (de l'italià sacco di Roma), el 6 de maig de 1527, per les tropes espanyoles i alemanyes de l'emperador Carles I, va ser una victòria crucial del Sacre Imperi Romanogermànic sobre la Lliga de Cognac (l'aliança entre França, Milà, Venècia, Florència i el Papat, vigent entre 1526 i 1529).

Nou!!: Història de Reus і Saqueig de Roma (1527) · Veure més »

Segona República Espanyola

La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco).

Nou!!: Història de Reus і Segona República Espanyola · Veure més »

Setmanari Reus

El Setmanari Reus era el nom popular de la publicació setmanal reusenca Reus, semanario de la ciudad.

Nou!!: Història de Reus і Setmanari Reus · Veure més »

Sicília

Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.

Nou!!: Història de Reus і Sicília · Veure més »

Simó de Bell-lloc

Simó de Bell-lloc (segle XII - València, 1326) va ser un noble català membre de la família dels Bell-lloc, originaris del Vallès però amb possessions al Camp de Tarragona.

Nou!!: Història de Reus і Simó de Bell-lloc · Veure més »

Sindicats Lliures

Els Sindicats Lliures o Corporació General de Treballadors (Unió de Sindicats Lliures) fou una organització creada per militants carlins a l'Ateneu Legitimista el 1919, sota el posterior padrinatge de la Patronal Catalana i vinculats amb l'autoritat militar de Catalunya (el general Severiano Martínez Anido, el comandant Bartolomé Roselló i el capità Lasarte entre d'altres, sota les ordres de la Capitania General de Catalunya, comandada pel general Milans del Bosch).

Nou!!: Història de Reus і Sindicats Lliures · Veure més »

Siurana (Priorat)

Siurana és un poble del terme municipal de Cornudella de Montsant, a la comarca catalana del Priorat.

Nou!!: Història de Reus і Siurana (Priorat) · Veure més »

Societat de Lliurepensadors de Reus

La Societat de Lliurepensadors de Reus va ser una entitat creada a la ciutat de Reus el 1887.

Nou!!: Història de Reus і Societat de Lliurepensadors de Reus · Veure més »

Sometent

El sometent fou en els seus inicis una organització paramilitar d'autoprotecció civil típicament catalana, separada de l'exèrcit, per a la pròpia defensa i la defensa de la terra en temps de conflicte bèl·lic.

Nou!!: Història de Reus і Sometent · Veure més »

Suècia

Suècia (Sverige en suec), oficialment el Regne de Suècia (Konungariket Sverige en suec), és un país nòrdic de la península escandinava a l'Europa septentrional.

Nou!!: Història de Reus і Suècia · Veure més »

Tarragona

Tarragona és una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès i de la província de Tarragona.

Nou!!: Història de Reus і Tarragona · Veure més »

Terrisser

Un terrisser o terrissaire és una persona que té com a ofici fer objectes de terrissa i vendre'ls.

Nou!!: Història de Reus і Terrisser · Veure més »

Tiara (barret)

Tiara és el nom donat comú d'una família de lligadures altes originades a l'Àsia occidental i després adoptades per l'Església Catòlica.

Nou!!: Història de Reus і Tiara (barret) · Veure més »

Toponímia

La toponímia (del grec τόπος topos, 'lloc', i ὄνομα ónoma, 'nom') és el conjunt de topònims, és a dir, noms d'indret, de lloc.

Nou!!: Història de Reus і Toponímia · Veure més »

Torre de sentinella

Torre de guaita de fusta, reconstrucció, a Lorch, Alemanya La torre de sentinella, torre de guaita (del fràncic wahta) o torre de defensa, també anomenades torres de moros o talaies (de l'àrab tala'la), són elements arquitectònics de caràcter militar.

Nou!!: Història de Reus і Torre de sentinella · Veure més »

Torre del Cambrer

Torre del Cambrer o Castell del Cambrer és un monument protegit com a bé cultural d'interès nacional del municipi de Reus (Baix Camp).

Nou!!: Història de Reus і Torre del Cambrer · Veure més »

Traginer

Un traginer a la tradicional festa dels Tres Tombs d'Igualada Un traginer és una persona que treballa transportant mercaderies, usant bèsties de càrrega com el cavall, el ruc, la mula o el bou.

Nou!!: Història de Reus і Traginer · Veure més »

Trienni Liberal

Document en què consta el jurament a la Constitució espanyola de 1812 per part de Ferran VII d'Espanya El Trienni Liberal (1820-1823) va ser un període liberal del regnat de Ferran VII, que es va iniciar amb el pronunciament de Riego l'1 de gener de 1820 a Las Cabezas de San Juan, que havia rebut l'encàrrec de dirigir una expedició contra els insurgents de les colònies d'Amèrica.

Nou!!: Història de Reus і Trienni Liberal · Veure més »

Unió Catalanista

La Unió Catalanista fou un grup polític format a Barcelona el 1891 per la unió de sindicats i associacions catalanistes que es van posar en contacte arran de la resistència contra l'article 15 del Codi Civil espanyol que atemptava contra el Dret civil català.

Nou!!: Història de Reus і Unió Catalanista · Veure més »

Unió del Centre i la Democràcia Cristiana de Catalunya

Unió del Centre i la Democràcia Cristiana de Catalunya (UC-DCC) fou una coalició electoral formada a Catalunya per a les eleccions generals espanyoles de 1977, les primeres eleccions democràtiques.

Nou!!: Història de Reus і Unió del Centre i la Democràcia Cristiana de Catalunya · Veure més »

Urgell

L'Urgell o el Baix Urgell (per oposició a l'Alt Urgell) és una comarca a la depressió central, a Catalunya.

Nou!!: Història de Reus і Urgell · Veure més »

Vicalvarada

Leopoldo O'Donnell. La Vicalvarada és el nom amb què és coneguda la revolta espanyola del 1854, per haver-se originat a l'aquarterament del poble madrileny de Vicálvaro, al final dels governs moderats durant el regnat d'Isabel II a la fi de juny del 1854, i engloba tant el pronunciament ocorregut el 28 de juny, com els successos de juliol, que van donar lloc al Bienni Progressista (1854-1856).

Nou!!: Història de Reus і Vicalvarada · Veure més »

Vila-seca

Vila-seca és una vila i municipi de la comarca del Tarragonès, compresa entre els termes municipals de Tarragona, la Canonja, Reus, Cambrils, Riudoms i Salou.

Nou!!: Història de Reus і Vila-seca · Veure més »

Vilafortuny

Vilafortuny és un antic nucli de població, actualment en terme de Cambrils.

Nou!!: Història de Reus і Vilafortuny · Veure més »

Vil·la romana

Restes de la vil·la romana de Can Llauder, situada a Mataró Una vil·la (villa), a l'antiga Roma, era un centre d'explotació agrària que en alguns casos esdevingué segona residència de patricis que vivien a la ciutat, construïda durant la república romana i l'Imperi romà.

Nou!!: Història de Reus і Vil·la romana · Veure més »

Visigots

Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».

Nou!!: Història de Reus і Visigots · Veure més »

Xavier Amorós Solà

Xavier Amorós Solà (Reus, 7 d'abril de 1923 - 18 de juliol de 2022) va ser un poeta i polític català.

Nou!!: Història de Reus і Xavier Amorós Solà · Veure més »

1 de novembre

El primer de novembre o primer de santandria és el tres-centè cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Reus і 1 de novembre · Veure més »

1150

Sense descripció.

Nou!!: Història de Reus і 1150 · Veure més »

1151

Sense descripció.

Nou!!: Història de Reus і 1151 · Veure més »

1154

Països Catalans.

Nou!!: Història de Reus і 1154 · Veure més »

1183

El 1183 (MCLXXXIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Història de Reus і 1183 · Veure més »

1186

El 1186 (MCLXXXVI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Història de Reus і 1186 · Veure més »

1203

Sense descripció.

Nou!!: Història de Reus і 1203 · Veure més »

1305

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Reus і 1305 · Veure més »

1309

Sense descripció.

Nou!!: Història de Reus і 1309 · Veure més »

1315

Sense descripció.

Nou!!: Història de Reus і 1315 · Veure més »

1335

Sense descripció.

Nou!!: Història de Reus і 1335 · Veure més »

1342

Sense descripció.

Nou!!: Història de Reus і 1342 · Veure més »

1343

El 1343 (MCCCXLIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Història de Reus і 1343 · Veure més »

1345

Sense descripció.

Nou!!: Història de Reus і 1345 · Veure més »

1348

s.

Nou!!: Història de Reus і 1348 · Veure més »

1349

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Reus і 1349 · Veure més »

1358

Sense descripció.

Nou!!: Història de Reus і 1358 · Veure més »

1363

Sense descripció.

Nou!!: Història de Reus і 1363 · Veure més »

1371

Sense descripció.

Nou!!: Història de Reus і 1371 · Veure més »

1375

Atles Català de la Corona de Catalunya i Aragó, de l'any '''1375'''.

Nou!!: Història de Reus і 1375 · Veure més »

1377

Sense descripció.

Nou!!: Història de Reus і 1377 · Veure més »

1380

Sense descripció.

Nou!!: Història de Reus і 1380 · Veure més »

1393

Sense descripció.

Nou!!: Història de Reus і 1393 · Veure més »

1397

Sense descripció.

Nou!!: Història de Reus і 1397 · Veure més »

1413

; Països Catalans.

Nou!!: Història de Reus і 1413 · Veure més »

1462

; Països Catalans.

Nou!!: Història de Reus і 1462 · Veure més »

1495

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Reus і 1495 · Veure més »

15 de gener

El 15 de gener és el quinzè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Història de Reus і 15 de gener · Veure més »

1581

Sense descripció.

Nou!!: Història de Reus і 1581 · Veure més »

1592

Sense descripció.

Nou!!: Història de Reus і 1592 · Veure més »

16 de desembre

El 16 de desembre és el tres-cents cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Reus і 16 de desembre · Veure més »

1619

Sense descripció.

Nou!!: Història de Reus і 1619 · Veure més »

1625

;Països Catalans:;Món.

Nou!!: Història de Reus і 1625 · Veure més »

1640

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Reus і 1640 · Veure més »

1641

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Reus і 1641 · Veure més »

1642

Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú.

Nou!!: Història de Reus і 1642 · Veure més »

17 d'abril

El 17 d'abril és el cent setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Reus і 17 d'abril · Veure més »

1705

Gravat representant un enfrontament marítim davant de Gibraltar del 20 de març.;Països Catalans.

Nou!!: Història de Reus і 1705 · Veure més »

1706

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Reus і 1706 · Veure més »

1707

1707 (MDCCVII) fon un any normal, començat un dimecres al calendari julià i un dissabte al gregorià.

Nou!!: Història de Reus і 1707 · Veure més »

1709

;Països Catalans Reus: Davant dels atacs borbònics a la ciutat de Tortosa, a mitjan any la ciutat s'avança a donar obediència a Felip V, per tal d'evitar els saquejos.

Nou!!: Història de Reus і 1709 · Veure més »

1710

;Països catalans.

Nou!!: Història de Reus і 1710 · Veure més »

1712

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Reus і 1712 · Veure més »

1713

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Reus і 1713 · Veure més »

1714

Constitucions de Catalunya de 1585.

Nou!!: Història de Reus і 1714 · Veure més »

1719

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Reus і 1719 · Veure més »

1728

Full de la ''Cyclopaedia'', publicat el '''1728'''.

Nou!!: Història de Reus і 1728 · Veure més »

1738

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Història de Reus і 1738 · Veure més »

1758

Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau.

Nou!!: Història de Reus і 1758 · Veure més »

1760

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Reus і 1760 · Veure més »

1763

Llinda al carrer Sant Josep de Calella.

Nou!!: Història de Reus і 1763 · Veure més »

1766

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Reus і 1766 · Veure més »

1773

Sense descripció.

Nou!!: Història de Reus і 1773 · Veure més »

1782

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Reus і 1782 · Veure més »

1793

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Reus і 1793 · Veure més »

1794

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Reus і 1794 · Veure més »

1805

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Història de Reus і 1805 · Veure més »

1808

Aquest any és popularment conegut com l'any de la vinguda del francès.

Nou!!: Història de Reus і 1808 · Veure més »

1809

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Reus і 1809 · Veure més »

1810

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Reus і 1810 · Veure més »

1812

Mapa polític d'Europa a la vigília de la campanya russa de Napoleó l'any 1812.

Nou!!: Història de Reus і 1812 · Veure més »

1813

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Història de Reus і 1813 · Veure més »

1817

Sense descripció.

Nou!!: Història de Reus і 1817 · Veure més »

1820

Sense descripció.

Nou!!: Història de Reus і 1820 · Veure més »

1822

Sense descripció.

Nou!!: Història de Reus і 1822 · Veure més »

1823

Sense descripció.

Nou!!: Història de Reus і 1823 · Veure més »

1837

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Reus і 1837 · Veure més »

1838

centralització de totes les seques d'Espanya a la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre);Països catalans.

Nou!!: Història de Reus і 1838 · Veure més »

1843

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Reus і 1843 · Veure més »

1854

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Reus і 1854 · Veure més »

1856

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Reus і 1856 · Veure més »

1860

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Reus і 1860 · Veure més »

1863

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Reus і 1863 · Veure més »

1868

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Reus і 1868 · Veure més »

1872

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Reus і 1872 · Veure més »

1873

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Reus і 1873 · Veure més »

1879

199x199px;Països Catalans.

Nou!!: Història de Reus і 1879 · Veure més »

1884

; Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Història de Reus і 1884 · Veure més »

1886

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Reus і 1886 · Veure més »

1893

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Reus і 1893 · Veure més »

1895

;Països Catalans:;Resta del món.

Nou!!: Història de Reus і 1895 · Veure més »

1897

barceloní del Fort Pienc.

Nou!!: Història de Reus і 1897 · Veure més »

1931

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Reus і 1931 · Veure més »

1939

Pont WPA a Nova Orleans.

Nou!!: Història de Reus і 1939 · Veure més »

1983

1983 (MCMLXXXIII) fou un any començat en dissabte.

Nou!!: Història de Reus і 1983 · Veure més »

1999

1999 (MCMXCIX) fou un any normal començat en divendres, corresponent a l'any 1000 del calendari Igbo i al 5100 del Kali Yuga.

Nou!!: Història de Reus і 1999 · Veure més »

2 de juny

El 2 de juny és el cent cinquanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Reus і 2 de juny · Veure més »

25 d'abril

El 25 d'abril és el cent quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Reus і 25 d'abril · Veure més »

26 de febrer

El 26 de febrer és el cinquanta setè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Història de Reus і 26 de febrer · Veure més »

29 de maig

El 29 de maig és el cent quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Reus і 29 de maig · Veure més »

3 d'agost

El 3 d'agost és el dos-cents quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Reus і 3 d'agost · Veure més »

3 de juliol

El 3 de juliol és el cent vuitanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Reus і 3 de juliol · Veure més »

3 de juny

El 3 de juny és el cent cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Reus і 3 de juny · Veure més »

5 de juny

El 5 de juny és el cent cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Reus і 5 de juny · Veure més »

6 de març

El 6 de març és el seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Reus і 6 de març · Veure més »

7 de novembre

El 7 de novembre o 7 de santandria és el tres-cents onzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents dotzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Reus і 7 de novembre · Veure més »

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

SortintEntrant