Accés més ràpid que el navegador!
9 les relacions: Decameró, Dmitri Likhatxov, Giovanni Boccaccio, Hagiografia, Múrom, Rússia, Rus, Secularització, Tristan und Isolde.
Decameró
El Decameró (en italià: Decameron, Decamerone; paraula composta a partir del grec δέκα 'deu' i ἡμέρα 'dia') és una obra magna de la literatura medieval europea.
Nou!!: Història de Pere i Fevrònia і Decameró · Veure més »
Dmitri Likhatxov
Dmitri Serguéievitx Likhatxov (Дми́трий Серге́евич Лихачёв, a Sant Petersburg - 30 setembre de 1999 a Sant Petersburg) fou un destacat medievalista rus, lingüista, i supervivent de camp de concentració.
Nou!!: Història de Pere i Fevrònia і Dmitri Likhatxov · Veure més »
Giovanni Boccaccio
Giovanni Boccaccio (Florència, 1313 - Certaldo o Florència, 21 de desembre del 1375), va ser un escriptor i humanista italià.
Nou!!: Història de Pere i Fevrònia і Giovanni Boccaccio · Veure més »
Hagiografia
Escenes de vida d'una santa Lhagiografia o hagiologia és la disciplina que estudia els sants, els seus atributs i representacions, sigui des d'un punt de vista teològic o no.
Nou!!: Història de Pere i Fevrònia і Hagiografia · Veure més »
Múrom
Múrom (en rus Муром) és una ciutat de la província de Vladímir, Rússia.
Nou!!: Història de Pere i Fevrònia і Múrom · Veure més »
Rússia
Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.
Nou!!: Història de Pere i Fevrònia і Rússia · Veure més »
Rus
El rus és la llengua eslava més parlada.
Nou!!: Història de Pere i Fevrònia і Rus · Veure més »
Secularització
Mapa d'Estats seculars. La secularització és la separació entre l'Església i l'Estat, procés en la direcció del secularisme.
Nou!!: Història de Pere i Fevrònia і Secularització · Veure més »
Tristan und Isolde
Tristan und Isolde (en alemany, en català: Tristany i Isolda) és una òpera en tres actes amb música i llibret de Richard Wagner, basada en una llegenda medieval bretona narrada per Gottfried von Strassburg (cap a 1210), que al seu torn es basa en una llegenda medieval transmesa en francès per Thomas de Bretanya. Va ser composta entre 1857 i 1859 i va ser estrenada el 10 de juny del 1865 al Teatre de la Cort de Múnic, sota la direcció del mestre Hans von Bülow. La composició de Tristany und Isolde de Wagner es va inspirar en la filosofia d'Arthur Schopenhauer (en particular El món com a voluntat i representació), així com en la relació de Wagner amb Mathilde Wesendonck. Àmpliament reconegut com un cim del repertori operístic, Tristany va destacar per l'ús sense precedents de Wagner del cromatisme, l'ambigüitat tonal, el color orquestral i la suspensió harmònica. Hi ha un abans i un després en la història de la música universal després de la sacsejada de Tristany i Isolda. Molts crítics wagnerians de l'època consideraven que aquesta òpera representava el zenit de la música occidental; d'altra banda, un altre grup influent de crítics, centrats en Eduard Hanslick, la titllava d'incomprensible. El primer acord de l'òpera, anomenat «acord de Tristany», es considera de gran importància en el desenvolupament de l'harmonia tonal tradicional i marca el començament del precipici atonal pel qual tot lliscarà, sobretot al. Així, va tenir una influència molt important en compositors com ara Gustav Mahler, Richard Strauss, Alban Berg i Arnold Schönberg, entre d'altres. El manuscrit autògraf de l'òpera es conserva a la Fundació Richard Wagner.
Nou!!: Història de Pere i Fevrònia і Tristan und Isolde · Veure més »
