Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Història de Dinamarca

Índex Història de Dinamarca

La història de Dinamarca es remunta uns 12.000 anys enrere, fins al final de l'última edat de gel, amb les primeres proves de poblament humà.

393 les relacions: Aarhus, Abadia de Corvey, Abadia de Sant Albà, Absalon, Absis, Acord de Kanslergade, Acords de Schengen, Adam de Bremen, Agricultura, Alemanya, Alfabet rúnic, Alfred el Gran, Aliats de la Segona Guerra Mundial, Alsàcia, Anders Fogh Rasmussen, Anglaterra, Angles, Anker Jørgensen, Anna de la Gran Bretanya, Annales regni Francorum, Anscari de Bremen, Ant, Antiga Roma, Arquebisbe, Associació Europea de Lliure Comerç, Øresund, Àfrica Occidental, Ànglia de l'Est, Baptisme, Berlín, Blekinge, Bohuslän, Brandenburg, Bremen, Canal de la Mànega, Canterbury, Canut II de Dinamarca, Canut IV de Dinamarca, Carib, Carlemany, Carles IX, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Carles X Gustau de Suècia, Carles XI de Suècia, Carles XII de Suècia, Casa d'Oldenburg, Casa de Wessex, Catedral de Lund, Càstig, Cúria Pontifícia, ..., Celtes, Cimbres, Clotari I, Colònia (Alemanya), Colònia (divisió administrativa), Companyia Britànica de les Índies Orientals, Companyia Danesa de les Índies Orientals, Companyia Sueca de les Índies Orientals, Comtat de Jutlàndia Meridional, Comunitat Europea, Confederació Germànica, Copenhaguen, Cor (arquitectura), Cristòfor de Baviera, Cristià I de Dinamarca, Cristià II de Dinamarca, Cristià III de Dinamarca, Cristià IV, Cristià IX, Cristià V, Cristià X de Dinamarca, Cristina de Suècia, Cultura de Jastorf, Danelaw, Danesos, Danevirke, Danubi, Dècada del 1930, Dècada del 1960, Dècada del 1970, Dècada del 1980, Dècada del 980, De facto, De iure, Dinamarca, Dret diví dels reis, Edat de pedra, Edat del ferro, Edat glacial, Eduard el Confessor, Eleccions legislatives daneses de 1924, Eleccions legislatives daneses de 1926, Eleccions legislatives daneses de 1929, Eleccions legislatives daneses de 1935, Eleccions legislatives daneses de 1981, Eleccions legislatives daneses de 1994, Eleccions legislatives daneses de 2011, Enric I d'Alemanya, Era del ferro germànica, Eric de Pomerània, Eric III, Escandinàvia, Escània, Esclavitud, Església sufragània, Eslaus, Espanya, Estat del benestar, Estats Units d'Amèrica, Estònia, Estrets danesos, Euro, Expedicions a Groenlàndia de Cristià IV, Falster, Felip d'Orleans, Regent de França, Feu, Fiònia, Flensburg, França, Francs, Frankfurt del Main, Frederic Guillem de Brandenburg, Frederic I de Dinamarca, Frederic II de Dinamarca, Frederic III de Dinamarca, Frederic IV de Dinamarca, Frederic IX de Dinamarca, Frederic VI de Dinamarca, Frederic VII de Dinamarca, Frisó, Frisis, Front Popular per a l'Alliberament de Palestina, Gàl·lia, Gòtia, Germans Livonians de l'Espasa, Germània (regió), Germànics, Gorm el Vell, Gotland, Gots, Gran Bretanya, Gran Depressió, Gran exèrcit pagà, Gran Guerra del Nord, Gregori de Tours, Groenlàndia, Guerra d'Escània, Guerra de Kalmar, Guerra de Torstenson, Guerra dels Ducats, Guerra dels Trenta Anys, Guerra dels Vuitanta Anys, Guerres de religió, Guerres Napoleòniques, Gustau I, Gustau II Adolf, Haakon el Bo, Halland, Hamburg, Harald Blåtand, Hardecanut, Hèruls, Hedeby, Helle Thorning-Schmidt, Helmuth von Moltke, Història de Noruega, Història de Suècia, Huldrych Zwingli, Illa de Saint Thomas, Illes Fèroe, Imperi Alemany, Imperi Austríac, Imperi Carolingi, Imperi Romà, Imperi Romà d'Orient, Imperi Rus, Imperi Suec, Ingelheim, Invasions bàrbares, Islàndia, Itàlia, Jean Cauvin, Jerusalem, Jordanes, Jutlàndia, Jutlàndia Septentrional, Juts, Jyllands-Posten, Kalmar, Khilperic I, Lapònia, Lapònia sueca, Lars Løkke Rasmussen, Lliga d'Esmalcalda, Lliga Hanseàtica, Lluís el Germànic, Lluís el Pietós, Lluís XIV de França, Lolland (illa), Luteranisme, Maglemosià, Magne Olavsson, Malmö, Mar Bàltica, Mar del Nord, Margarida I de Dinamarca, Margarida II de Dinamarca, Martí Luter, Mercantilisme, Mesolític, Miracle, Missió religiosa, Napoleó Bonaparte, Neolític, Norrland, Noruega, Oceà Atlàntic, Ocupació de Dinamarca per l'Alemanya Nazi, Odense, Olav I de Dinamarca, Operació Weserübung, Orde Teutònic, Organització de les Nacions Unides, Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord, Països Baixos, Paganisme, Paleolític, Pantà, Parlament de Dinamarca, Partit Comunista de Dinamarca, Partit Popular Conservador, Partit Popular Danès, Partit Socioliberal Danés, Pedra rúnica, Pedres de Jelling, Pelegrinatge, Pesta Negra, Plebiscits de Slesvig, Polònia, Pomerània, Pomerèlia, Poul Nyrup Rasmussen, Prússia, Primavera Àrab, Primer Ministre de Dinamarca, Primera Guerra Mundial, Procopi de Cesarea, Protestantisme, Províncies Unides, Rússia, Rügen, Referèndum, Regne de Dinamarca, Regne de Dinamarca i Noruega, Regne Unit, Regnes germànics, Reis de Dinamarca, Ren, Ribe, Rol·ló, Roskilde, Rouen, Saaremaa, Sacre Imperi Romanogermànic, Saint Croix, Saxons, Sínode, Süddeutsche Zeitung, Secretari General de l'OTAN, Segle IV aC, Segle XIX, Segle XVI, Segle XX, Segona Guerra Mundial, Selàndia, Senglar, Servitud, Slesvig, Slesvig-Holstein, Socialdemòcrates (Dinamarca), Suècia, Sven Tveskæg, Te, Tercer Reich, Terres d'Escània, Teutons, Torba, Tractat de Kiel, Tractat de Maastricht, Tractat de Nimega, Tractat de Roskilde, Tractat de Versalles, Tranquebar, Trondheim, Tundra, Unió de Kalmar, Universitat de Copenhaguen, Utrecht, Valdemar I, Valdemar II, Velets, Venanci Fortunat, Venceslas Kruta, Venstre (Dinamarca), Vikings, Widukind de Saxònia, Willibrord d'Utrecht, Xina, Zonal i meridional, 1047, 1153, 1162, 1168, 1184, 1188, 1210, 1218, 1219, 1227, 1239, 1347, 1350, 1375, 1389, 1396, 1397, 14 de gener, 1448, 1460, 1523, 1536, 1563, 1570, 1588, 1607, 1611, 1613, 1620, 1625, 1629, 1643, 1645, 1648, 1657, 1658, 1660, 1661, 1665, 1671, 1675, 1679, 1683, 1709, 1718, 1720, 1733, 1800, 1807, 1814, 1816, 1831, 1848, 1849, 1852, 1863, 1864, 1939, 1940, 1943, 1945, 1972, 1992, 1998, 2 de juny, 200, 2000, 2001, 2005, 28 de setembre, 30 d'octubre, 30 de setembre, 31 de maig, 5 de maig, 500, 705, 8 de maig, 808, 810, 811, 826, 9 d'abril, 980, 987. Ampliar l'índex (343 més) »

Aarhus

Aarhus (Århus 1948-2010) és una ciutat danesa de la península de Jutlàndia, és la capital del municipi d'Aarhus que forma part de la regió de Midtjylland, ambdós creats l'1 de gener del 2007 com a part d'una reforma territorial.

Nou!!: Història de Dinamarca і Aarhus · Veure més »

Abadia de Corvey

L'abadia de Corvey (anglès: Stift Corvey; alemany: Fürstabtei Corvey) va ser un monestir benedictí al riu Weser, a 2 km al nord-est d'Höxter, a l'estat del Rin del Nord-Westfàlia, Alemanya.

Nou!!: Història de Dinamarca і Abadia de Corvey · Veure més »

Abadia de Sant Albà

La catedral abadia de Sant Albà és una església de culte anglicà que anteriorment formava part d'una abadia benedictina dedicada a sant Albà de Verulamium i els autòctons l'anomenen senzillament "l'abadia".

Nou!!: Història de Dinamarca і Abadia de Sant Albà · Veure més »

Absalon

Absalon, Absaló o Axel (Fjenneslev, 1128 - Sorø, 21 de març de 1201) va ser un polític i arquebisbe danès.

Nou!!: Història de Dinamarca і Absalon · Veure més »

Absis

Absis principal de l'església del monestir de Santa Maria de Ripoll. absidioles disposades de forma radial i obertes a un deambulatori. L'absis és una construcció adossada a la nau o les naus d'una església o temple, normalment de forma semicircular, tot i que n'hi ha de quadrangulars (absis carrats) i poligonals.

Nou!!: Història de Dinamarca і Absis · Veure més »

Acord de Kanslergade

L'Acord de Kanslergade (en danès: Kanslergadeforliget) va ser l'acord polític de 1933 que va establir les bases de l'estat del benestar a Dinamarca.

Nou!!: Història de Dinamarca і Acord de Kanslergade · Veure més »

Acords de Schengen

Els Acords de Schengen són uns acords signats el 1985 i 1990 per diversos estats europeus per tal de suprimir de manera progressiva els controls en les fronteres interiors (entre aquests estats).

Nou!!: Història de Dinamarca і Acords de Schengen · Veure més »

Adam de Bremen

Adam de Bremen fou un clergue, teòleg i cronista medieval alemany que va viure durant la segona meitat del.

Nou!!: Història de Dinamarca і Adam de Bremen · Veure més »

Agricultura

Camps de conreu: ja s'ha acabat de segar, al centre unes bales de palla, al fons, el que pareixen edificis blancs són hivernacles miniatura Lagricultura, en un sentit ampli, és el conjunt de coneixements i d'activitats que tenen per objecte l'explotació del medi natural, per mitjà del conreu de certes plantes.

Nou!!: Història de Dinamarca і Agricultura · Veure més »

Alemanya

Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.

Nou!!: Història de Dinamarca і Alemanya · Veure més »

Alfabet rúnic

Pedra amb inscripcions rúniques a Uppsala, Suècia Un alfabet rúnic es compon d'un conjunt de signes anomenats runes.

Nou!!: Història de Dinamarca і Alfabet rúnic · Veure més »

Alfred el Gran

Alfred el Gran (en anglès, en anglès antic) (849-26 d'octubre de 899) va ser rei del regne anglosaxó de Wessex des del 871 fins a la seva mort.

Nou!!: Història de Dinamarca і Alfred el Gran · Veure més »

Aliats de la Segona Guerra Mundial

Països neutrals Els Aliats, més tard coneguts formalment com les Nacions Unides, van ser una coalició militar internacional formada durant la Segona Guerra Mundial (1939-1945) per oposar-se a les potències de l'Eix, dirigides per l'Alemanya nazi, l'Imperi del Japó i la Itàlia feixista.

Nou!!: Història de Dinamarca і Aliats de la Segona Guerra Mundial · Veure més »

Alsàcia

Alsàcia (Elsass en alsacià i alemany, Alsace en francès) és una regió històrica de França situada a l'extrem nord-est, antiga regió administrativa actualment inclosa en la regió del Gran Est.

Nou!!: Història de Dinamarca і Alsàcia · Veure més »

Anders Fogh Rasmussen

Anders Fogh Rasmussen (Ginnerup, municipi de Norddjurs, 1953) polític danès, fou primer ministre de Dinamarca des del 27 de novembre de 2001 fins al 5 d'abril de 2009.

Nou!!: Història de Dinamarca і Anders Fogh Rasmussen · Veure més »

Anglaterra

Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.

Nou!!: Història de Dinamarca і Anglaterra · Veure més »

Angles

Els angles a Anglaterra Els angles —angeln en alemany, englas en anglès antic, anglus (sing.), anglii (pl.) en llatí— foren un poble germànic provinent d'Angeln, a l'actual estat de Slesvig-Holstein, que durant el s'establí a l'Ànglia de l'Est, Mèrcia i Nortúmbria, a l'est de l'illa de Gran Bretanya.

Nou!!: Història de Dinamarca і Angles · Veure més »

Anker Jørgensen

Anker Jørgensen (Copenhaguen 13 de juliol de 1922 - 20 de març de 2016) va ser un polític de Dinamarca.

Nou!!: Història de Dinamarca і Anker Jørgensen · Veure més »

Anna de la Gran Bretanya

Anna de Gran Bretanya i Irlanda (Londres 1665 - 1 d'agost de 1714) fou reina de Gran Bretanya i Irlanda des de l'any 1701 fins a la seva mort el 1714.

Nou!!: Història de Dinamarca і Anna de la Gran Bretanya · Veure més »

Annales regni Francorum

Els Annales regni Francorum, Annals reials francs o Annals del regne dels Francs, antigament coneguts com els Annales Laurissenses maiores i d'estil Reichsannalen en la historiografia alemanya, són annals que cobreixen la història dels primers monarques carolingis des 741-829.

Nou!!: Història de Dinamarca і Annales regni Francorum · Veure més »

Anscari de Bremen

Òscar, Anscari o Ansgari (Amiens, Picardia, 8 de setembre de 801 - Bremen, 3 de febrer de 865) va ser un monjo francès, bisbe d'Hamburg i Bremen i evangelitzador de Dinamarca i Suècia.

Nou!!: Història de Dinamarca і Anscari de Bremen · Veure més »

Ant

Femella i fill L'ant (o dant en cat. ant.) (Alces alces) és l'espècie vivent de cèrvid més gros.

Nou!!: Història de Dinamarca і Ant · Veure més »

Antiga Roma

Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.

Nou!!: Història de Dinamarca і Antiga Roma · Veure més »

Arquebisbe

Taula central del retaule de l'arquebisbe Sancho de Rojas. La Mare de Déu corona l'arquebisbe i el Nen Jesús el rei Ferran d'Antequera. Un arquebisbe és un membre pertanyent a l'orde episcopal cristiana, però que gaudeix d'un estatus superior al dels bisbes; generalment estan al capdavant d'una diòcesi particularment important, ja sigui per la seva grandària, la seva rellevància històrica o per ambdues, anomenada arxidiòcesi.

Nou!!: Història de Dinamarca і Arquebisbe · Veure més »

Associació Europea de Lliure Comerç

L'Associació Europea de Lliure Comerç (AELC), també coneguda com a EFTA (European Free Trade Association), fou establerta el 3 de maig de 1960 com a bloc comercial alternatiu pels estats europeus que no podien o preferien no unir-se al mercat comú de la Comunitat Econòmica Europea (CEE) (en l'actualitat la Unió Europea).

Nou!!: Història de Dinamarca і Associació Europea de Lliure Comerç · Veure més »

Øresund

L'Øresund (nom danès; en suec, Öresund) és l'estret que separa l'illa danesa de Sjælland de la província meridional sueca d'Escània.

Nou!!: Història de Dinamarca і Øresund · Veure més »

Àfrica Occidental

L'Àfrica occidental és una regió de l'Àfrica que ocupa aproximadament l'àrea situada entre el golf de Guinea, el desert del Sàhara i el Txad, tot i que alguns discrepen d'aquests límits.

Nou!!: Història de Dinamarca і Àfrica Occidental · Veure més »

Ànglia de l'Est

Ànglia de l'Est o Ànglia Oriental (en anglès) fou un dels regnes sorgits a Britània després de l'enfonsament del poder romà.

Nou!!: Història de Dinamarca і Ànglia de l'Est · Veure més »

Baptisme

Baptisme catòlic El baptisme, bateig, batejament (o batiament) o batiar és el primer dels sagraments del cristianisme.

Nou!!: Història de Dinamarca і Baptisme · Veure més »

Berlín

Berlín (en alemany: Berlin) és la capital i la ciutat més gran d'Alemanya, amb 3.499.879 habitants (2011), anomenats berlinesos.

Nou!!: Història de Dinamarca і Berlín · Veure més »

Blekinge

Blekinge és una de les tradicionals províncies de Suècia (landskap), situada al sud del país.

Nou!!: Història de Dinamarca і Blekinge · Veure més »

Bohuslän

Bohuslän és una província de Suècia a Götaland.

Nou!!: Història de Dinamarca і Bohuslän · Veure més »

Brandenburg

Brandenburg (baix sòrab Bramborska, alt sòrab Braniborska, baix alemany Bramborg/Brannenborg) és un dels 16 estats federats (Bundesland) d'Alemanya.

Nou!!: Història de Dinamarca і Brandenburg · Veure més »

Bremen

La ciutat de Bremen, al nord-oest d'Alemanya, forma juntament amb el port de Bremerhaven (60 km al nord-oest) la Ciutat Lliure Hanseàtica de Bremen o Estat de Bremen, un dels 16 ländern federats que formen la República Federal d'Alemanya.

Nou!!: Història de Dinamarca і Bremen · Veure més »

Canal de la Mànega

Mapa amb la nomenclatura francesa El canal de la Mànega (en anglès English Channel; en francès La Manche) forma part de l'oceà Atlàntic i el comunica amb la mar del Nord.

Nou!!: Història de Dinamarca і Canal de la Mànega · Veure més »

Canterbury

Canterbury és una ciutat del sud-est d'Anglaterra, no lluny de Londres, situada a la riba del riu Stour.

Nou!!: Història de Dinamarca і Canterbury · Veure més »

Canut II de Dinamarca

Canut el Gran (en danès:, noruec:, anglès:; vers 995-22 de novembre del 1035) va ser rei viking dels regnes de Dinamarca —com a Canut II, 1018-1035)—, Anglaterra —Canut I, 1016-1035)— i Noruega (1029-1035). Els seus èxits com a estadista i militar el convertiren en una de les figures més destacades del seu temps fins al punt que alguns historiadors l'han anomenat l'«Emperador del Nord».

Nou!!: Història de Dinamarca і Canut II de Dinamarca · Veure més »

Canut IV de Dinamarca

Canut (o Knud) IV (ca. 1043 – 10 de juliol de 1086), conegut com a Canut el Sant o Sant Canut, fou rei de Dinamarca entre 1080 i 1086.

Nou!!: Història de Dinamarca і Canut IV de Dinamarca · Veure més »

Carib

Localització del Carib Carib S'anomena el Carib l'àrea d'Amèrica banyada pel mar Carib, especialment les nombroses illes que hi ha.

Nou!!: Història de Dinamarca і Carib · Veure més »

Carlemany

Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).

Nou!!: Història de Dinamarca і Carlemany · Veure més »

Carles IX

fou rei de Suècia des del 1604 fins a la seva mort.

Nou!!: Història de Dinamarca і Carles IX · Veure més »

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).

Nou!!: Història de Dinamarca і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Carles X Gustau de Suècia

Carles X Gustau de Suècia (en suec Karl X Gustav av Sverige) va néixer al palau de Nyköping (Suècia) el 8 de novembre de 1622 i va morir a Göteborg a 13 de febrer de 1660.

Nou!!: Història de Dinamarca і Carles X Gustau de Suècia · Veure més »

Carles XI de Suècia

Carles XI de Suècia durant la Batalla de Lund de 1676. Quadre atribuït a David Klöcker Ehrenstrahl (1682) va ser rei de Suècia (1660-1697), duc de Bremen i príncep de Verden (1660-1697), així com duc del Palatinat-Zweibrücken (1681-1697) amb el nom de Carles I. Era l'únic fill del matrimoni del rei Carles X Gustau i Hedwig Elionor de Schleswig-Holstein-Gottorp.

Nou!!: Història de Dinamarca і Carles XI de Suècia · Veure més »

Carles XII de Suècia

, anomenat Carolus Rex i l'Alexandre del Nord, fou el rei de Suècia de 1697 fins a la seva mort, el 1718.

Nou!!: Història de Dinamarca і Carles XII de Suècia · Veure més »

Casa d'Oldenburg

Escut d'armes del gran ducat d'Oldenburg La Casa d'Oldenburg és una dinastia amb origen a la ciutat alemanya del mateix nom.

Nou!!: Història de Dinamarca і Casa d'Oldenburg · Veure més »

Casa de Wessex

El casal de Wessex fou la dinastia saxona que va governar el regne de Wessex, situat al sud-oest de l'illa de la Gran Bretanya, i que finalment unificaria tots els regnes anglosaxons sota el seu poder.

Nou!!: Història de Dinamarca і Casa de Wessex · Veure més »

Catedral de Lund

La catedral de Lund (Lunds domkyrka) es un temple luterà de culte pertanyent a l'Església de Suècia i seu de la diòcesi de Lund.

Nou!!: Història de Dinamarca і Catedral de Lund · Veure més »

Càstig

El càstig, normalment, és la imposició d'un resultat indesitjable o desagradable a un grup o individu, resolt per una autoritat —en contextos que van des de la disciplina infantil fins al dret penal — com a resposta i dissuasió a una acció o comportament particular que es consideri indesitjable o inacceptable.

Nou!!: Història de Dinamarca і Càstig · Veure més »

Cúria Pontifícia

La Cúria Pontifícia, Cúria Vaticana o Cúria Romana és el conjunt d'òrgans de govern de la Santa Seu i de l'Església Catòlica.

Nou!!: Història de Dinamarca і Cúria Pontifícia · Veure més »

Celtes

En un sentit ampli, celtes (grec: Κέλτoι) és el terme utilitzat per lingüistes i historiadors per a descriure el poble, o conjunt de pobles, de l'edat del ferro que parlaven llengües celtes pertanyents a una de les branques de les llengües indoeuropees.

Nou!!: Història de Dinamarca і Celtes · Veure més »

Cimbres

Cimbres (en llatí cimbri, en grec antic Κίμβροι) eren un poble germànic o celta del nord d'Europa central.

Nou!!: Història de Dinamarca і Cimbres · Veure més »

Clotari I

Clotari I -també Khlothar, Hlothar o Clotaire- (497 - 561), anomenat el Vell (le Vieux), va ser rei dels francs de la Dinastia merovíngia des del 511 fins a la mort.

Nou!!: Història de Dinamarca і Clotari I · Veure més »

Colònia (Alemanya)

Colònia o Colonya (Köln; en alemany de Colonya: Kölle; en Keulen) és una ciutat d'Alemanya situada a l'oest del país, al nord de Bonn i al sud de Düsseldorf.

Nou!!: Història de Dinamarca і Colònia (Alemanya) · Veure més »

Colònia (divisió administrativa)

Una colònia és un assentament humà organitzat per una potència estatal anomenada metròpoli en una regió llunyana, en la qual és inicialment estrangera i on s'assenta d'una manera duradora.

Nou!!: Història de Dinamarca і Colònia (divisió administrativa) · Veure més »

Companyia Britànica de les Índies Orientals

La ''East India House'', seu de la companyia, en un dibuix de 1817. La Companyia Britànica de les Índies Orientals (East India Company; també coneguda com a John Company), Company Bahadur o simplement The Company) fou una companyia d'inversors fundada el 31 de desembre de 1600 sobre la Carta Reial atorgada per la Reina Isabel I d'Anglaterra i que garantia certs privilegis en el comerç amb l'Índia. En concret, la Carta Reial donà a la nova companyia el monopoli de tot el comerç a les Índies Orientals. Amb el temps, la Companyia, amb seu a Londres, es transformà notablement, passant d'una simple unió comercial fins a esdevenir l'empresa que governà de forma virtual l'Índia fins a la seva dissolució el 1874. Aquesta companyia va estendre des de principis del segle XVI una vasta xarxa comercial que aconseguia l'entrada de béns a Europa. La Companyia explotà als productors asiàtics.

Nou!!: Història de Dinamarca і Companyia Britànica de les Índies Orientals · Veure més »

Companyia Danesa de les Índies Orientals

La Companyia danesa de les Índies Orientals (Ostindisk Kompagni) fou una companyia comercial danesa, fundada l'any 1616 pel rei Cristià IV de Dinamarca per al comerç amb l'Índia, basat a Tranquebar, la colònia comprada per Dinamarca el 1620, i formava part de la política mercantilista per augmentar el comerç danès amb l'establiment d'una companyia islandesa el 1602 i una groenlandesa el 1636.

Nou!!: Història de Dinamarca і Companyia Danesa de les Índies Orientals · Veure més »

Companyia Sueca de les Índies Orientals

El buc ''Götheborg'' a Oslo en el centenari de la dissolució de la unió entre Noruega i Suècia el 10 de juny de 2005. La Companyia Sueca de les Índies Orientals (en suec: Svenska Ostindiska Companiet, o SOIC), va ser fundada a Gotemburg, Suècia el 1731 per al comerç amb l'Orient llunyà.

Nou!!: Història de Dinamarca і Companyia Sueca de les Índies Orientals · Veure més »

Comtat de Jutlàndia Meridional

El comtat de Jutlàndia Meridional (danès Sønderjyllands Amt) fou un comtat (danès, amt) en posició centre-meridional de la península de Jutlàndia al sud de Dinamarca.

Nou!!: Història de Dinamarca і Comtat de Jutlàndia Meridional · Veure més »

Comunitat Europea

Comunitat Europea o Comunitats Europees són denominacions amb què hom indica un conjunt d'organitzacions creades entre els països de la Unió Europea per assolir la integració progressiva de les seves economies.

Nou!!: Història de Dinamarca і Comunitat Europea · Veure més »

Confederació Germànica

La Confederació Germànica va ser una unió establerta el 1815 pel Congrés de Viena, va agrupar a 38 estats alemanys en una confederació d'estats sobirans sota la presidència de la Casa d'Àustria.

Nou!!: Història de Dinamarca і Confederació Germànica · Veure més »

Copenhaguen

Copenhaguen (København en danès) és la capital i la ciutat més gran de Dinamarca.

Nou!!: Història de Dinamarca і Copenhaguen · Veure més »

Cor (arquitectura)

Detall del cor de la Catedral de Barcelona Ressaltat el cor El cor, en arquitectura, és la part d'una església o catedral reservada a la comunitat de religiosos que hi estan adscrits i des d'on participen en la missa i els oficis divins.

Nou!!: Història de Dinamarca і Cor (arquitectura) · Veure més »

Cristòfor de Baviera

va ser rei, per mitjà de la Unió de Kalmar, de Dinamarca (1440-1448), Suècia (1441-1448) i Noruega (1442-1448).

Nou!!: Història de Dinamarca і Cristòfor de Baviera · Veure més »

Cristià I de Dinamarca

va ser rei de Dinamarca entre 1448 i 1481, de Noruega entre 1450 i 1481, i de Suècia entre 1457 i 1464.

Nou!!: Història de Dinamarca і Cristià I de Dinamarca · Veure més »

Cristià II de Dinamarca

va ser rei de Dinamarca i Noruega entre 1513 i 1523, i de Suècia entre 1520 i 1521 per la Unió de Kalmar.

Nou!!: Història de Dinamarca і Cristià II de Dinamarca · Veure més »

Cristià III de Dinamarca

va ser rei de Dinamarca i de Noruega entre 1533 i 1559.

Nou!!: Història de Dinamarca і Cristià III de Dinamarca · Veure més »

Cristià IV

Cristià IV (Castell de Frederiksborg, Hillerød, 12 d'abril de 1577 - Copenhaguen, 28 de febrer de 1648) va ser rei de Dinamarca entre el 1588 i el 1648.

Nou!!: Història de Dinamarca і Cristià IV · Veure més »

Cristià IX

Cristià IX de Dinamarca (Gottorp, 8 d'abril de 1818 - Copenhaguen, 1906) fou el primer rei de Dinamarca de la branca dels Glücksburg de la casa reial dels Oldenburg.

Nou!!: Història de Dinamarca і Cristià IX · Veure més »

Cristià V

Cristià V (Flensburg, 15 d'abril de 1646 - 25 d'agost de 1699) va ser rei de Dinamarca i Noruega entre 1670 i 1699.

Nou!!: Història de Dinamarca і Cristià V · Veure més »

Cristià X de Dinamarca

Cristià X de Dinamarca (Palau de Charlottenlund 1870 - Copenhaguen 1948).

Nou!!: Història de Dinamarca і Cristià X de Dinamarca · Veure més »

Cristina de Suècia

, més tard coneguda com a Cristina Maria Alexandra, va ser reina de Suècia del 1632 al 1654.

Nou!!: Història de Dinamarca і Cristina de Suècia · Veure més »

Cultura de Jastorf

La cultura de Jastorf és una cultura de la prehistòria localitzada al nord d'Alemanya que va viure entre el segle VII aC i els primers anys de l'era cristiana.

Nou!!: Història de Dinamarca і Cultura de Jastorf · Veure més »

Danelaw

Anglaterra cap a l'any 886. El Danelaw és de color violeta. El Danelaw o Danelagh (Dena lagu en anglès antic, Danelov en danès), tal com resta definit en la Crònica anglosaxona, és el nom que va rebre una part de la Gran Bretanya on s'aplicava la llei (law) dels danesos (Dane), això és dels invasors vikings danesos (i en part també noruecs), i on aquesta llei va substituir la dels anglosaxons.

Nou!!: Història de Dinamarca і Danelaw · Veure més »

Danesos

Els danesos (en danès, danskere) són els membres d'un grup ètnic escandinau nadius de Dinamarca i que parlen danès.

Nou!!: Història de Dinamarca і Danesos · Veure més »

Danevirke

El Danevirke (ortografia danesa moderna: Dannevirke; en nòrdic antic:Danavirki, en alemany; Danewerk) és un complex de fortifications daneses a l'actual estat federal alemany de Schleswig-Holstein. Aquesta línia defensiva que creua l'istme de la península de Jutlàndia va ser construïda pels danesos durant l'edat del ferro nòrdica cap a l'any 500.

Nou!!: Història de Dinamarca і Danevirke · Veure més »

Danubi

El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi Romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Nou!!: Història de Dinamarca і Danubi · Veure més »

Dècada del 1930

Sense descripció.

Nou!!: Història de Dinamarca і Dècada del 1930 · Veure més »

Dècada del 1960

La dècada del 1960 comprèn el període d'anys entre el 1960 i el 1969, tots dos inclosos.

Nou!!: Història de Dinamarca і Dècada del 1960 · Veure més »

Dècada del 1970

La dècada del 1970 comprèn el període d'anys entre el 1970 i el 1979, tots dos inclosos.

Nou!!: Història de Dinamarca і Dècada del 1970 · Veure més »

Dècada del 1980

La dècada del 1980 comprèn el període d'anys entre el 1980 i el 1989, tots dos inclosos.

Nou!!: Història de Dinamarca і Dècada del 1980 · Veure més »

Dècada del 980

Sense descripció.

Nou!!: Història de Dinamarca і Dècada del 980 · Veure més »

De facto

De facto és una expressió llatina que vol dir 'de fet' o 'pràcticament', i fa referència a situacions que no estan compreses en una llei però que es donen de fet, fent omissió de qualsevol contracte, llei, o situació legal.

Nou!!: Història de Dinamarca і De facto · Veure més »

De iure

De iure és una locució llatina que significa 'de dret', és a dir, amb reconeixement jurídic, legalment.

Nou!!: Història de Dinamarca і De iure · Veure més »

Dinamarca

Dinamarca (en danès: Danmark), oficialment el Regne de Dinamarca (en danès, Kongeriget Danmark), és un país escandinau de l'Europa septentrional localitzat a la península de Jutlàndia, i forma una comunitat integrada per tres parts autònomes, la mateixa Dinamarca i els seus dos territoris d'ultramar o territoris dependents, Groenlàndia i les Illes Fèroe.

Nou!!: Història de Dinamarca і Dinamarca · Veure més »

Dret diví dels reis

El dret diví dels reis és una doctrina política i religiosa europea darrera de l'absolutisme polític.

Nou!!: Història de Dinamarca і Dret diví dels reis · Veure més »

Edat de pedra

L'edat de pedra és el període de la prehistòria durant el qual els éssers humans creaven eines de pedra a partir de la tecnologia existent.

Nou!!: Història de Dinamarca і Edat de pedra · Veure més »

Edat del ferro

L'edat del ferro és l'últim període principal de la tradicional divisió de les tres edats, establerta el 1820 per Christian Jürgensen (que establí una classificació segons els materials emprats en cada període), i és posterior a l'edat del bronze.

Nou!!: Història de Dinamarca і Edat del ferro · Veure més »

Edat glacial

CO₂, mesurat en mostres de gel. Les edats de gel o glaciacions són períodes gelògics de la Terra durant els quals el glaç polar va envair la superfície dels continents.

Nou!!: Història de Dinamarca і Edat glacial · Veure més »

Eduard el Confessor

Eduard el Confessor (vers 1003 - 5 de gener del 1066) va ser el primer rei dels anglesos des de l'efímera restitució de la casa anglosaxona de Wessex el 1042 i fins a la seva mort.

Nou!!: Història de Dinamarca і Eduard el Confessor · Veure més »

Eleccions legislatives daneses de 1924

Les eleccions legislatives daneses de 1924 se celebraren l'11 d'abril de 1924 (el 30 de maig a les Illes Fèroe).

Nou!!: Història de Dinamarca і Eleccions legislatives daneses de 1924 · Veure més »

Eleccions legislatives daneses de 1926

Les eleccions legislatives daneses de 1926 se celebraren el 2 de desembre de 1926 (el 20 de desembre a les Illes Fèroe).

Nou!!: Història de Dinamarca і Eleccions legislatives daneses de 1926 · Veure més »

Eleccions legislatives daneses de 1929

Les eleccions legislatives daneses de 1929 se celebraren el 24 d'abril de 1929 (el 29 de maig a les Illes Fèroe).

Nou!!: Història de Dinamarca і Eleccions legislatives daneses de 1929 · Veure més »

Eleccions legislatives daneses de 1935

Les eleccions legislatives daneses de 1935 se celebraren el 22 d'octubre de 1935 (l'11 de novembre a les Illes Fèroe).

Nou!!: Història de Dinamarca і Eleccions legislatives daneses de 1935 · Veure més »

Eleccions legislatives daneses de 1981

Les eleccions legislatives daneses de 1981 se celebraren l'12 d'agost de 1981.

Nou!!: Història de Dinamarca і Eleccions legislatives daneses de 1981 · Veure més »

Eleccions legislatives daneses de 1994

Les eleccions legislatives daneses de 1994 se celebraren el 21 de setembre de 1994.

Nou!!: Història de Dinamarca і Eleccions legislatives daneses de 1994 · Veure més »

Eleccions legislatives daneses de 2011

Les eleccions legislatives daneses de 2011 es van celebrar el 15 de setembre de 2011 per tal d'escollir els 179 membres del Parlament danès, 175 corresponen al territori de Dinamarca, 2 a les illes Fèroe i 2 a Groenlàndia.

Nou!!: Història de Dinamarca і Eleccions legislatives daneses de 2011 · Veure més »

Enric I d'Alemanya

Enric I (en alemany: Heinrich I), anomenat l'Ocellaire (der Vogler), (876-936), va ser duc de Saxònia des de 912 i Rei d'Alemanya des del 919.

Nou!!: Història de Dinamarca і Enric I d'Alemanya · Veure més »

Era del ferro germànica

Ledat del ferro germànica és un període comprès entre el 400 i el 800 després de J-C, en el moment de les invasions bàrbares a Europa continental.

Nou!!: Història de Dinamarca і Era del ferro germànica · Veure més »

Eric de Pomerània

va regnar a Noruega com a Eric III (1389-1442), a Dinamarca com a Enric VII (1396-1439), i a Suècia (1396-1439), on eventualment rebé el numeral d'Eric XIII.

Nou!!: Història de Dinamarca і Eric de Pomerània · Veure més »

Eric III

Erik Lam (lam significa xai) fou rei de Dinamarca (1137 a 1146, com a Eric III morí a Odense. Net d'Eric I, i fill de la princesa Ragnhild i del seu marit Hakon Sunnivasson un dels més poderosos magnats de Ladés. Va succeir al seu oncle el rei Eric II el 1137. En ser preferit als fills d'Erik II, i als altres prínceps, cosins seus per a succeir-lo, va haver de lluitar contra. Va ser un rei feble i sense gens d'autoritat, que va haver de deixar, al seu cosí Olaf II (fill de Harald Kesja), el govern d'Escània. Finalment va abdicar i es va retirar a un monestir d'Odense on va morir el 27 d'agost de 1146. Es va casar en 1144 amb Lutgarda, filla de Rodolf I de Stade. No va tenir més descendents que un fill il·legítim, Magnus, que fou pretendent al tron cap al 1170. Categoria:Reis de Dinamarca Categoria:Morts a Dinamarca.

Nou!!: Història de Dinamarca і Eric III · Veure més »

Escandinàvia

Escandinàvia (sami: Skadesi-suolu/Skađsuâl) és una regió del nord d'Europa amb forts vincles històrics, culturals, i lingüístics.

Nou!!: Història de Dinamarca і Escandinàvia · Veure més »

Escània

Escània (en suec Skåne és una regió situada al sud de Suècia, a la qual pertany políticament. Antigament havia estat sota sobirania danesa. Havia format una de les províncies històriques de Suècia, fronterera amb les de Halland, Småland i Blekinge. Actualment, forma part del comtat d'Escània. La capital era Malmö. Per la seva riquesa en producció de cereals i la seva estratègica situació a l'entrada al mar Bàltic, fou tradicionalment cobejada pels suecs, però fins al tractat de Roskilde, de 1658, Suècia no n'aconseguí la incorporació, ratificada per les paus de Copenhaguen (1660) i Lund (1679). La universitat de Lund, fundada el 1668, contribuí a difondre la cultura sueca a Escània. Les principals ciutats són Malmö, Helsingborg i Lund. A Escània parlen el dialecte escani del suec. Aquest dialecte és de vegades considerat com una llengua pròpia (especialment pels nacionalistes escanis). Aquest dialecte és una variant del suec amb moltes influències daneses. Té molts diftongs i una r uvular. La bandera escània és una barreja de la bandera sueca i la danesa. La bandera sovint és vista a Escània, però no té un estatus oficial.

Nou!!: Història de Dinamarca і Escània · Veure més »

Esclavitud

''L'esclavitud al Brasil'', per Jean-Baptiste Debret (1768-1848) Lesclavitud, esclavisme o esclavatge (totes del grec medieval sklábos que al seu torn prové d'eslau, per ser els eslaus els esclaus més freqüents quan es va encunyar el terme) és la condició que implica el control d'una o més persones contra la seva voluntat, obligades per la violència o d'altres formes de coacció.

Nou!!: Història de Dinamarca і Esclavitud · Veure més »

Església sufragània

Una església sufragània és una església, normalment amb territori i drets quasi parroquials, que depèn d'una parròquia eclesiàstica principal o matriu.

Nou!!: Història de Dinamarca і Església sufragània · Veure més »

Eslaus

Els pobles eslaus són una branca ètnica i lingüística dels pobles indoeuropeus, establerta principalment a Europa, continent on formen el grup etnolingüístic més gran.

Nou!!: Història de Dinamarca і Eslaus · Veure més »

Espanya

Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.

Nou!!: Història de Dinamarca і Espanya · Veure més »

Estat del benestar

L'estat del benestar és un gran conjunt de polítiques consistents en la implantació, amb caràcter universal, de serveis públics i socials que no són rendibles en l'àmbit econòmic per al sector privat.

Nou!!: Història de Dinamarca і Estat del benestar · Veure més »

Estats Units d'Amèrica

Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.

Nou!!: Història de Dinamarca і Estats Units d'Amèrica · Veure més »

Estònia

La República d'Estònia (en estonià, Eesti Vabariik o Eesti) és un estat de l'Europa del Nord, constituït per una porció continental i un gran arxipèlag al mar Bàltic.

Nou!!: Història de Dinamarca і Estònia · Veure més »

Estrets danesos

Els estrets danesos són el conjunt d'estret que permeten connectar la mar Bàltica amb el mar del Nord.

Nou!!: Història de Dinamarca і Estrets danesos · Veure més »

Euro

LEuro (codi ISO 4217: EUR.; símbol: €) és la unitat monetària de vint dels vint-i-set estats que formen part de la Unió Europea (i també d'alguns de fora de la Unió).

Nou!!: Història de Dinamarca і Euro · Veure més »

Expedicions a Groenlàndia de Cristià IV

Les Expedicions a Groenlàndia de Cristià IV foren una sèrie d'expedicions marines realitzades entre 1605 i 1607 pel rei Cristià IV de Dinamarca a Groenlàndia i l'Àrtic per tal de localitzar els assentaments nòrdics de l'est i afirmar la sobirania danesa sobre aquests.

Nou!!: Història de Dinamarca і Expedicions a Groenlàndia de Cristià IV · Veure més »

Falster

Falster és una illa del sud de Dinamarca, amb 513,7 km² d'àrea i 43.530 habitants, un 40% dels quals en la principal ciutat, Nykøbing Falster.

Nou!!: Història de Dinamarca і Falster · Veure més »

Felip d'Orleans, Regent de França

Felip d'Orleans, Regent de França (Saint-Cloud, 2 d'agost de 1674 - Versalles, 1723) fou el segon duc d'Orleans de la seva nissaga però tercer amb el nom de Felip, príncep de sang de França de la casa dels Orleans, amb el tractament d'altesa reial.

Nou!!: Història de Dinamarca і Felip d'Orleans, Regent de França · Veure més »

Feu

Un feu (nom d'origen germànic: fehu, que significa ‘possessió, propietat’) era un conveni pactat entre el senyor feudal i el seu feudatari o vassall que consistia en el fet que el feudatari jurava fidelitat i compliment d'obligacions militars, econòmiques i o judicials, a canvi que se li lliurés una possessió.

Nou!!: Història de Dinamarca і Feu · Veure més »

Fiònia

Fiònia (en danès Fyn) és una illa de Dinamarca situada al centre del país, separada de la península de Jutlàndia per l'estret del Petit Belt (Lillebælt) i de Sjælland pel Gran Belt (Storebælt), dos dels estrets danesos més importants que comuniquen la mar Bàltica amb el Kattegat al mar del Nord.

Nou!!: Història de Dinamarca і Fiònia · Veure més »

Flensburg

Flensburg (danès i baix alemany Flensborg, frisó septentrional Flansborj, jutlandès meridional Flensborre) és una ciutat de l'estat alemany de Slesvig-Holstein.

Nou!!: Història de Dinamarca і Flensburg · Veure més »

França

França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Història de Dinamarca і França · Veure més »

Francs

Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.

Nou!!: Història de Dinamarca і Francs · Veure més »

Frankfurt del Main

Frankfurt del Main (en alemany), generalment anomenada Frankfurt tot i la possible confusió amb Frankfurt de l'Oder, és una ciutat alemanya situada a la vora del riu Main, la més gran del Land de Hessen, però no la capital, amb una població per sobre dels 750.000 (2019) habitants.

Nou!!: Història de Dinamarca і Frankfurt del Main · Veure més »

Frederic Guillem de Brandenburg

Frederic Guillem de Brandenburg - Friedrich Wilhelm von Brandenburg - (Berlín, 26 de febrer de 1620 - Potsdam, 9 de maig de 1688) fou un noble alemany, príncep elector de Brandenburg i duc de Prússia des de 1640 fins a la seva mort.

Nou!!: Història de Dinamarca і Frederic Guillem de Brandenburg · Veure més »

Frederic I de Dinamarca

va ser rei de Dinamarca i Noruega entre 1523 i 1533.

Nou!!: Història de Dinamarca і Frederic I de Dinamarca · Veure més »

Frederic II de Dinamarca

Frederic II (Haderslev, 1 de juliol de 1534 - Slagelse, 4 d'abril de 1588) va ser rei de Dinamarca i de Noruega entre 1559 i 1588.

Nou!!: Història de Dinamarca і Frederic II de Dinamarca · Veure més »

Frederic III de Dinamarca

Retrat anònim de Frederic III de Dinamarca. Col·lecció de retrats del Castell de Frederiksborg Frederic III (Haderslev, 18 de març de 1609 - Copenhaguen, 9 de febrer de 1670) va ser rei de Dinamarca i de Noruega de 1648 a 1670.

Nou!!: Història de Dinamarca і Frederic III de Dinamarca · Veure més »

Frederic IV de Dinamarca

Frederic IV (Copenhaguen, 11 d'octubre de 1671 - Odense, 12 d'octubre de 1730) fou rei de Dinamarca i Noruega entre 1699 i 1730.

Nou!!: Història de Dinamarca і Frederic IV de Dinamarca · Veure més »

Frederic IX de Dinamarca

Alexandrina. Frederic IX de Dinamarca (Copenhaguen 1899 - 1972).

Nou!!: Història de Dinamarca і Frederic IX de Dinamarca · Veure més »

Frederic VI de Dinamarca

Frederic VI de Dinamarca (Palau de Christiansborg 1768 - Amalienborg 1839).

Nou!!: Història de Dinamarca і Frederic VI de Dinamarca · Veure més »

Frederic VII de Dinamarca

Frederic VII de Dinamarca (Amalienborg 1808 - Glücksburg 1863).

Nou!!: Història de Dinamarca і Frederic VII de Dinamarca · Veure més »

Frisó

El frisó (Frysk) és una llengua germànica occidental parlada a Frísia (nord dels Països Baixos, nord-oest d'Alemanya i sud-oest de Dinamarca), molt propera a l'anglès i en greu perill de desaparició.

Nou!!: Història de Dinamarca і Frisó · Veure més »

Frisis

Els frisis eren un dels pobles germànics que vivien vora del riu Rin, entre els Països Baixos i Dinamarca.

Nou!!: Història de Dinamarca і Frisis · Veure més »

Front Popular per a l'Alliberament de Palestina

El Front Popular per l'Alliberament de Palestina és un moviment patriòtic palestí antisionista i una organització militar d'alliberament nacional d'ideologia marxista-leninista i nacionalista palestina.

Nou!!: Història de Dinamarca і Front Popular per a l'Alliberament de Palestina · Veure més »

Gàl·lia

La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.

Nou!!: Història de Dinamarca і Gàl·lia · Veure més »

Gòtia

El ducat de Gòtia o marquesat de Gòtia (en llatí Gothia o Gothica;Sabaté 1998, pàg. 377 referida també com a Marca Hispànica) és el nom que els francs donaren als territoris conquerits als musulmans entre el 759 i el 801 i que anteriorment havien estat províncies del regne dels Visigots.

Nou!!: Història de Dinamarca і Gòtia · Veure més »

Germans Livonians de l'Espasa

Els Germans Livonians de l'Espasa (en llatí Fratres militiae Christi, literalment la "Fraternitat de l'Exèrcit de Crist"), també coneguts com a Cavallers de Crist, Germans de l'Espasa, Cavallers Portaespases o Milícia de Crist de Livònia, foren un orde militar fundat el 1202 per Albert von Buxhoeveden, bisbe de Riga (príncep-bisbe de Livònia), i compost per monjos guerrers alemanys (de Livònia).

Nou!!: Història de Dinamarca і Germans Livonians de l'Espasa · Veure més »

Germània (regió)

II). Germània fou el nom donat pels romans a una regió centreeuropea, equivalent a grans trets a l'actual Alemanya, poblada pels germànics.

Nou!!: Història de Dinamarca і Germània (regió) · Veure més »

Germànics

Els germànics eren un conjunt de pobles que habitaven al nord de l'Imperi romà i que van contribuir decisivament a la seva caiguda.

Nou!!: Història de Dinamarca і Germànics · Veure més »

Gorm el Vell

Pedra petita de Jelling, erigida per '''Gorm el Vell'''. Gorm el Vell (en danès: Gorm den Gamle) fou un cap danès que va arribar a ser rei de Jutlàndia.

Nou!!: Història de Dinamarca і Gorm el Vell · Veure més »

Gotland

Localització de l'illa respecte a Suècia Gotland és una illa sueca del mar Bàltic, situada a l'est de la península Escandinava i al nord de Polònia.

Nou!!: Història de Dinamarca і Gotland · Veure més »

Gots

Els gots eren un dels pobles germànics originaris d'Escandinàvia que van expandir-se per mig Europa amenaçant el poder de l'Imperi Romà.

Nou!!: Història de Dinamarca і Gots · Veure més »

Gran Bretanya

Mapa de Gran Bretanya de Mattew Paris, de mitjans s. XIII. Gran Bretanya, és l'illa més gran de les Illes Britàniques.

Nou!!: Història de Dinamarca і Gran Bretanya · Veure més »

Gran Depressió

La Gran Depressió va iniciar-se l'any 1929 amb la major recessió econòmica mundial de la història moderna, tant en profunditat com en duració.

Nou!!: Història de Dinamarca і Gran Depressió · Veure més »

Gran exèrcit pagà

Mapa de les diverses rutes que va seguir el Gran exèrcit pagà per terres de la Gran Bretanya entre el 865 i el 878 El Gran exèrcit pagà, també anomenat Gran exèrcit danès, fou un exèrcit viking que va salpar de Dinamarca per conquerir Anglaterra durant el segle IX.

Nou!!: Història de Dinamarca і Gran exèrcit pagà · Veure més »

Gran Guerra del Nord

La Gran Guerra del Nord fou una llarga sèrie de conflictes al nord i l'est d'Europa, durant el període 1700 - 1721, en la qual va estar en joc la supremacia al Mar Bàltic.

Nou!!: Història de Dinamarca і Gran Guerra del Nord · Veure més »

Gregori de Tours

Gregori de Tours (Clarmont d'Alvèrnia, ca. 538 - Tours, 17 de novembre de 594) va ser un historiador i hagiògraf gal·loromà i bisbe de Tours.

Nou!!: Història de Dinamarca і Gregori de Tours · Veure més »

Groenlàndia

Groenlàndia o bé Grenlàndia (Kalaallit Nunaat en groenlandès; Grønland en danès) és un país constituent del Regne de Dinamarca, situat entre l'oceà Àrtic i l'oceà Atlàntic, a l'est de les illes àrtiques del Canadà.

Nou!!: Història de Dinamarca і Groenlàndia · Veure més »

Guerra d'Escània

La Guerra d'Escània (Danès:Skånske Krig, Suec: Skånska kriget, Alemany: Schonischer Krieg) formà part de les Guerres del Nord i involucrà el Regne de Dinamarca i Noruega, Brandenburg i l'Imperi Suec.

Nou!!: Història de Dinamarca і Guerra d'Escània · Veure més »

Guerra de Kalmar

La Guerra de Kalmar fou una guerra entre l'Imperi Suec i el Regne de Dinamarca i Noruega que va durar des de 1611 fins 1613.

Nou!!: Història de Dinamarca і Guerra de Kalmar · Veure més »

Guerra de Torstenson

La guerra de Torstenson, controvèrsia d'Hannibal o guerra d'Hannibal (noruec Hannibalsfeiden) és un conflicte que va tenir lloc entre 1643 i 1645 entre l'Imperi suec i el regne de Dinamarca i Noruega al final de la guerra dels Trenta Anys.

Nou!!: Història de Dinamarca і Guerra de Torstenson · Veure més »

Guerra dels Ducats

La Guerra dels Ducats o Segona Guerra de Slesvig va ser un conflicte militar que va enfrontar l'Imperi Austríac i Prússia contra Dinamarca el 1864.

Nou!!: Història de Dinamarca і Guerra dels Ducats · Veure més »

Guerra dels Trenta Anys

La guerra dels Trenta Anys (1618 - 1648) fou un conflicte europeu que modificà contínuament les fronteres de nombrosos estats i que es prolongà entre França i la monarquia hispànica fins al 1659.

Nou!!: Història de Dinamarca і Guerra dels Trenta Anys · Veure més »

Guerra dels Vuitanta Anys

La Guerra dels Vuitanta anys, o Guerra de Flandes, va ser una guerra que va enfrontar les Disset Províncies amb el seu sobirà, el rei d'Espanya, amb la finalitat d'aconseguir la independència i la llibertat religiosa.

Nou!!: Història de Dinamarca і Guerra dels Vuitanta Anys · Veure més »

Guerres de religió

Les guerres de religió són conflictes on la religió divideix els bàndols enfrontats.

Nou!!: Història de Dinamarca і Guerres de religió · Veure més »

Guerres Napoleòniques

Les Guerres Napoleòniques són el conjunt de conflictes bèl·lics que es van produir durant el període que Napoleó Bonaparte va governar el Primer Imperi Francès.

Nou!!: Història de Dinamarca і Guerres Napoleòniques · Veure més »

Gustau I

conegut posteriorment com a Gustau Vasa, va ser rei de Suècia des de 1523 fins a la seva mort, com a Gustau I. Va ser el primer monarca de la Casa de Vasa, que ocuparia el tron suec durant la major part dels segles  i. Va accedir al poder en ser nomenat regent el 1521 després de liderar una revolta contra Cristià II de Dinamarca, separant Suècia de la Unió de Kalmar.

Nou!!: Història de Dinamarca і Gustau I · Veure més »

Gustau II Adolf

fou rei de Suècia des de 1611 fins a 1632.

Nou!!: Història de Dinamarca і Gustau II Adolf · Veure més »

Haakon el Bo

Harald entregant el seu fill Haakon al rei Etelstan. Haakon (en nòrdic: Hákon Aðalsteinsfóstri) (v. 920 - v. 961), dit el Bo, va ser el tercer rei de Noruega, com a Haakon I. Educat a Anglaterra, es va convertir al cristianisme.

Nou!!: Història de Dinamarca і Haakon el Bo · Veure més »

Halland

Halland és una província sueca que pertany a la zona de l'Oest de Götaland.

Nou!!: Història de Dinamarca і Halland · Veure més »

Hamburg

Hamburg (baix alemany: Hamborg) és una ciutat estat i un dels 16 estats federats d'Alemanya.

Nou!!: Història de Dinamarca і Hamburg · Veure més »

Harald Blåtand

Harald I o Harald Blåtand ("Gran Home Bru", mal interpret com "Dent Blava"), mort en 986, va ser rei de Dinamarca aproximadament des de 958 fins a la seva mort, i rei de Noruega al voltant de 970.

Nou!!: Història de Dinamarca і Harald Blåtand · Veure més »

Hardecanut

Hardecanut (Hardeknud; Harthacanute; 1018-8 de juny de 1042) va ser rei de Dinamarca (Canut III) a partir del 1035 i d'Anglaterra (Canut II) a partir del 1040.

Nou!!: Història de Dinamarca і Hardecanut · Veure més »

Hèruls

Els hèruls (en llatí heruli, eruli o aeruli, en grec antic Ἕρουλοι, Ἔρουλοι, Αἴρουλοι també Ἕλουροι, i Αἴλουροι) eren un poble germànic emparentat amb els gots.

Nou!!: Història de Dinamarca і Hèruls · Veure més »

Hedeby

Localització actual de l'antic poble de Hedeby. Mapa en danès i alemany de l'Schlei. Hedeby (Pronunciació danesa:, nòrdic antic: Heiðabýr, alemany: Haithabu) va ser un centre de comerç important durant l'Era vikinga situat a l'extrem sud de la Península de Jutlàndia, on actualment s'hi troba el districte de Slesvig-Flensburg a Schleswig-Holstein, Alemanya. És de lluny el jaciment arqueològic més important de Schleswig-Holstein.

Nou!!: Història de Dinamarca і Hedeby · Veure més »

Helle Thorning-Schmidt

Helle Thorning-Schmidt (AFI: - Rødovre, 14 de desembre de 1966) és una política danesa que fou líder del partit Socialdemokratiet i Primera Ministra de Dinamarca de l'any 2011 al 2015.

Nou!!: Història de Dinamarca і Helle Thorning-Schmidt · Veure més »

Helmuth von Moltke

Helmuth Karl Bernhard Graf von Moltke (Parchim, Mecklemburg-Pomerània Occidental, 26 d'octubre del 1800 – Berlín, 24 d'abril del 1891) va ser un mariscal alemany.

Nou!!: Història de Dinamarca і Helmuth von Moltke · Veure més »

Història de Noruega

El vaixell d'Oseberg, al Museu de Vaixells Vikings d'Oslo La història de Noruega es remunta a l'alta edat mitjana, que coincideix amb la irrupció, a finals del, dels navegants vikings en la història europea amb activitats comercials, de saqueig i de colonització.

Nou!!: Història de Dinamarca і Història de Noruega · Veure més »

Història de Suècia

Suècia La moderna Suècia començà a sorgir de la Unió de Kalmar, fundada el 1397 per la unificació del país pel rei Gustau Vasa al.

Nou!!: Història de Dinamarca і Història de Suècia · Veure més »

Huldrych Zwingli

Huldrych, Ulrich Zwingli o Ulricus Zuinglius (Wildhaus, cantó de Sankt Gallen, Suïssa, 1 de gener, 1484 – Kappel am Albis, 11 d'octubre, 1531) va ser líder de la reforma protestant a Suïssa, i fundador de les esglésies reformades suïsses.

Nou!!: Història de Dinamarca і Huldrych Zwingli · Veure més »

Illa de Saint Thomas

Saint Thomas és una illa situada al Mar Carib.

Nou!!: Història de Dinamarca і Illa de Saint Thomas · Veure més »

Illes Fèroe

Les Illes Fèroe (Føroyar, 'Illes de xais' en feroès; però potser també 'Illes llunyanes') són un grup d'illes de l'Atlàntic Nord situades a mig camí de les costes d'Islàndia, Escòcia i Noruega.

Nou!!: Història de Dinamarca і Illes Fèroe · Veure més »

Imperi Alemany

LImperi Alemany, Deutsches Kaiserreich, es va construir al i va ser la culminació d'un procés d'unificació en un sol estat dels diversos estats alemanys, tret d'Àustria.

Nou!!: Història de Dinamarca і Imperi Alemany · Veure més »

Imperi Austríac

LImperi Austríac fou un estat creat el 1804 i format per un conjunt de territoris sota dominació austríaca.

Nou!!: Història de Dinamarca і Imperi Austríac · Veure més »

Imperi Carolingi

Imperi Carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany, que va suposar un intent de recuperació en els àmbits polític, religiós i cultural de l'època medieval a Europa occidental, i és un fet rellevant i important la coronació de Carlemany com a emperador a Roma com a signe de restauració de facto de l'Imperi Romà d'Occident (segons la ficció de la translatio imperii).

Nou!!: Història de Dinamarca і Imperi Carolingi · Veure més »

Imperi Romà

L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.

Nou!!: Història de Dinamarca і Imperi Romà · Veure més »

Imperi Romà d'Orient

L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.

Nou!!: Història de Dinamarca і Imperi Romà d'Orient · Veure més »

Imperi Rus

LImperi Rus (Российская империя, transliteració: Rossískaia Impéria) fou un estat que va existir des del 1721 fins a la declaració de la república l'agost del 1917.

Nou!!: Història de Dinamarca і Imperi Rus · Veure més »

Imperi Suec

L'Imperi Suec fa referència al control territorial que exercí Regne de Suècia sobre gran part de la Regió bàltica durant el i principis del, un període durant el qual Suècia fou una de les grans potències europees. Com a inici de l'Imperi se sol prendre el regnat de Gustau II Adolf, el qual ascendí al tron el 1611, i com el final la pèrdua de territoris arran de la derrota a la Gran Guerra del Nord el 1721. En suec, el període és anomenat stormaktstiden, traduït literalment "l'era de la gran potència". Després de la mort de Gustau II Adolf el 1632, l'imperi fou, durant llargs períodes, controlats per part de l'alta noblesa, la més prominent de les quals fou la família Oxenstierna, actuant com a tutors de monarques menors d'edat. Els interessos de l'alta noblesa contrastaven amb la política d'uniformitat tradicional de la monarquia sueca que promovia una igualtat d'estatus entre els diferents estats (noblesa, clergat, burgesos i camperols). En els territoris adquirits durant els períodes de govern de facto nobiliari, la servitud no fou abolida, i la noblesa s'apropià de terres de la corona. La Gran Reducció de 1680 posà final a aquestes tendències i obligà al retorn de les terres al patrimoni reial. La servitud, no obstant això, romangué amb força a molts dels territoris adquirits al Sacre Imperi Romanogermànic i a l'Estònia Sueca, on l'aplicació de la uniformitat política fou obstaculitzada pels tractats signats durant la seva annexió. Després de les victòries a la Guerra dels Trenta Anys, el clímax de la stormaktstiden s'aconseguí durant la Segona Guerra del Nord, quan el principal adversari dels suecs, Dinamarca, fou neutralitzada en el Tractat de Roskilde de 1658. No obstant això, en el curs posterior de la guerra, així com en la Guerra d'Escània, Suècia només pogué mantenir el seu imperi gràcies al suport del seu màxim aliat, el Regne de França. Carles XI de Suècia consolidà l'imperi i assegurà un període de pau, abans que el Tsarat Rus, Electorat de Saxònia i Dinamarca-Noruega efectuessin un atac conjunt contra el seu successor, Carles XII. Després d'un seguit de victòries inicials sueques, Carles va aconseguir assegurar per darrer cop l'imperi amb el Tractat de Traventhal (1700) i el Tractat d'Altranstädt (1706), després de la batalla de Poltava (1709) portà la stormaktstiden sueca a un abrupte final. Expansió de l'Imperi suec entre 1560 i 1815.

Nou!!: Història de Dinamarca і Imperi Suec · Veure més »

Ingelheim

Ingelheim am Rhein és una ciutat alemanya de l'estat federal Renània-Palatinat situada a la riba oest del riu Rin.

Nou!!: Història de Dinamarca і Ingelheim · Veure més »

Invasions bàrbares

Invasions bàrbares. Tots els pobles assenyalats, excepte els huns, són germànics Les invasions bàrbares van ser un gran moviment migratori de poblacions de l'est i del sud que van envair l'Imperi Romà des de l'inici del fins al: els vàndals, els huns, els visigots, els francs, els angles i els saxons.

Nou!!: Història de Dinamarca і Invasions bàrbares · Veure més »

Islàndia

Islàndia (en islandès, Ísland) és un estat insular europeu que es troba a l'oceà Atlàntic Nord a la Dorsal atlàntica.

Nou!!: Història de Dinamarca і Islàndia · Veure més »

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Nou!!: Història de Dinamarca і Itàlia · Veure més »

Jean Cauvin

Joan Calví (en francès, Jean Cauvin) (Noyon, 10 de juliol de 1509 - Ginebra, 27 de maig de 1564) fou un teòleg francès, impulsor de la Reforma Protestant que posteriorment va ser anomenada calvinisme.

Nou!!: Història de Dinamarca і Jean Cauvin · Veure més »

Jerusalem

Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Nou!!: Història de Dinamarca і Jerusalem · Veure més »

Jordanes

L'àrea Mediterrània al voltant del 550 EC tal com Jordanes va descriure al seu ''Getica''. Constantinoble, la capital de l'Imperi Romà d'Orient, es mostra en rosa, i les conquestes de Justinià I, en verd. Jordanes (Iordanes) va ser un funcionari i historiador romà d'Orient d'origen got del.

Nou!!: Història de Dinamarca і Jordanes · Veure més »

Jutlàndia

Holstein (Alemanya) Jutlàndia (en danès: Jylland, en alemany: Jütland) és una península de l'Europa nord-occidental que comprèn la part continental de Dinamarca i el nord d'Alemanya (estat federal de Slesvig-Holstein).

Nou!!: Història de Dinamarca і Jutlàndia · Veure més »

Jutlàndia Septentrional

Jutlàndia Septentrional (Nordjylland en danès) és una regió administrativa de Dinamarca, creada l'1 de gener del 2007 com a part de la Reforma Municipal que va substituir els antics 13 comtats (amter) per cinc entitats més grans però amb menys competències.

Nou!!: Història de Dinamarca і Jutlàndia Septentrional · Veure més »

Juts

Península de Jutlàndia Els juts (també poden trobar-se com a Iuti o Iutæ a les fonts) van ser un poble germànic que, segons Beda, eren un dels tres pobles germànics més poderosos que, al voltant del 430 dC, van arribar a territori de l'actual Anglaterra.

Nou!!: Història de Dinamarca і Juts · Veure més »

Jyllands-Posten

Morgenavisen Jyllands-Posten ("El diari matinal «El correu de Jutlàndia»" en danès, sovint abreujat Jyllands-Posten) és un diari danès, el més gros del país d'entre els matinals.

Nou!!: Història de Dinamarca і Jyllands-Posten · Veure més »

Kalmar

Kalmar és la capital del comtat homònim, a la regió història de Småland, Suècia.

Nou!!: Història de Dinamarca і Kalmar · Veure més »

Khilperic I

Khilperic I (vers 539-Chelles, 584), un dels fills del rei dels francs Clotari I i d'Aragunda, va regnar com a rei merovingi de Nèustria, des del 561 fins a la seva mort.

Nou!!: Història de Dinamarca і Khilperic I · Veure més »

Lapònia

La Lapònia (terme avui entès com molt despectiu pels seus habitants; en algunes de les llengües sami Sameadnäm, Са̄а̄ьмьяннамь; Sääʹmjânnam, Sábmie, Säämi o sobretot estès com a Sápmi) és una regió cultural tradicionalment habitada pel poble sami.

Nou!!: Història de Dinamarca і Lapònia · Veure més »

Lapònia sueca

La Lapònia (més coneguda en català com a Lapònia sueca; en suec: Lappland; en sami septentrional: Sápmi) és una província històrica de Suècia, ubicada a la part més septentrional del país.

Nou!!: Història de Dinamarca і Lapònia sueca · Veure més »

Lars Løkke Rasmussen

Lars Løkke Rasmussen (15 de maig del 1964) és un polític danès.

Nou!!: Història de Dinamarca і Lars Løkke Rasmussen · Veure més »

Lliga d'Esmalcalda

La Lliga d'Esmalcalda va ser una associació de prínceps protestants del Sacre Imperi Romanogermànic que es va crear en el per a defensar els seus territoris i lluitar contra l'emperador Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, defensor del catolicisme enfront de la Reforma luterana.

Nou!!: Història de Dinamarca і Lliga d'Esmalcalda · Veure més »

Lliga Hanseàtica

La Lliga Hanseàtica, Hansa alemanya o en llatí Hansa Teutonica era un gremi més o menys solt de comerciants de ciutats de la costa del mar del Nord i Bàltic des de Bruges al oest i Königsberg a l'est alemanys al mar Bàltic, amb dependències fins als països escandinaus i Anglaterra.

Nou!!: Història de Dinamarca і Lliga Hanseàtica · Veure més »

Lluís el Germànic

Lluís el Germànic (804, Frankfurt del Main, 28 d'agost de 876) va ser rei dels francs orientals, al territori de l'actual Alemanya.

Nou!!: Història de Dinamarca і Lluís el Germànic · Veure més »

Lluís el Pietós

Lluís I dit «el Pietós», o «el Piadós» (Cassinogilum, 16 d'abril del 778 - Ingelheim, 840), fill de Carlemany i de Hildegarda de Vintzgau, succeí al seu pare com a rei dels francs i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (814-840).

Nou!!: Història de Dinamarca і Lluís el Pietós · Veure més »

Lluís XIV de França

Lluís XIV (Saint-Germain-en-Laye, 5 de setembre de 1638 – Palau de Versalles, 1 de setembre de 1715) va regnar com a rei de França i rei de Navarra, el tercer de la Casa de Borbó (dins la dinastia Capeta), des del 14 de maig de 1643 fins a la seva mort.

Nou!!: Història de Dinamarca і Lluís XIV de França · Veure més »

Lolland (illa)

Lolland, antigament Laaland, és una illa danesa al Mar Bàltic.

Nou!!: Història de Dinamarca і Lolland (illa) · Veure més »

Luteranisme

El segell de Luter El luteranisme és una tendència imperial protestant cristiana basada en els ensenyaments i les doctrines establertes a l'Antic i el Nou Testament.

Nou!!: Història de Dinamarca і Luteranisme · Veure més »

Maglemosià

El Maglemosià és una cultura del mesolític provinent de l'oest de Sjælland, l'illa més grossa de Dinamarca.

Nou!!: Història de Dinamarca і Maglemosià · Veure més »

Magne Olavsson

El rei Magnus i Asmund segons una il·lustració del S. XIX Magnus Olavsson (1024 - 25 d'octubre de 1047), conegut com a Magnus el Bo, o el Noble.

Nou!!: Història de Dinamarca і Magne Olavsson · Veure més »

Malmö

Església de Sant Petri a Malmö Malmö és la tercera ciutat més gran de Suècia, situada a la província més al sud, Escània, prop de Copenhaguen, Dinamarca.

Nou!!: Història de Dinamarca і Malmö · Veure més »

Mar Bàltica

La mar Bàltica, o el mar Bàltic, és una mar del nord d'Europa, oberta a la mar del Nord i, finalment, a l'oceà Atlàntic a través dels estrets de Kattegat i Skagerrak.

Nou!!: Història de Dinamarca і Mar Bàltica · Veure més »

Mar del Nord

La mar del Nord (o el mar del Nord) és un mar de l'oceà Atlàntic, situat entre les costes de Noruega i Dinamarca a l'est, les de les Illes Britàniques a l'oest, i les d'Alemanya, els Països Baixos, Bèlgica i França al sud.

Nou!!: Història de Dinamarca і Mar del Nord · Veure més »

Margarida I de Dinamarca

, nascuda Margrete Valdemarsdatter, fou reina de Dinamarca i Noruega (entre 1387 i 1412), i de Suècia (de 1389 a 1412).

Nou!!: Història de Dinamarca і Margarida I de Dinamarca · Veure més »

Margarida II de Dinamarca

Margarida II de Dinamarca (Copenhaguen, 16 d'abril de 1940) és l'actual reina de Dinamarca i Groenlàndia des del 1972, any que morí el seu pare, el rei Frederic IX.

Nou!!: Història de Dinamarca і Margarida II de Dinamarca · Veure més »

Martí Luter

Martí Luter (Eisleben, 10 de novembre de 1483 - Eisleben, 18 de febrer de 1546) va ser un teòleg, frare catòlic de l'Orde de Sant Agustí i reformador religiós alemany; en les seves ensenyances es va inspirar la Reforma protestant.

Nou!!: Història de Dinamarca і Martí Luter · Veure més »

Mercantilisme

Le Lorrain que representa un port de mar francès l'any 1638, en l'auge del mercantilisme. El mercantilisme va ser una política econòmica que es va desenvolupar a Europa durant el, que va adquirir el seu vertader significat a la segona meitat del, durant l'edat moderna, esdevenint la teoria predominant fins al.

Nou!!: Història de Dinamarca і Mercantilisme · Veure més »

Mesolític

El mesolític és un període cultural al final del paleolític superior, com a transició entre aquesta època i el període neolític, i la seva datació és aproximadament de cap al 9000 aC fins al 6000 aC.

Nou!!: Història de Dinamarca і Mesolític · Veure més »

Miracle

Giotto. Un miracle (del llatí miraculum) és una intervenció sobrenatural en el món físic de manera que es produeix una acció perceptible pels sentits humans, no explicable per causes ordinàries.

Nou!!: Història de Dinamarca і Miracle · Veure més »

Missió religiosa

San Antonio (Texas) Una missió és l'establiment d'un grup religiós per propagar la seva fe en territoris nous, sovint acompanyat d'una tasca social i d'expansió de la cultura d'origen dels missioners.

Nou!!: Història de Dinamarca і Missió religiosa · Veure més »

Napoleó Bonaparte

fou un militar i home d'estat francès.

Nou!!: Història de Dinamarca і Napoleó Bonaparte · Veure més »

Neolític

El neolític (del grec νέος, néos, 'nou', i λίθος, líthos, 'pedra') és un període de la prehistòria proposat per l'arqueòleg John Lubbock el 1865 per definir la segona part de l'edat de pedra, essent la primera part, i molt més llarga, el paleolític.

Nou!!: Història de Dinamarca і Neolític · Veure més »

Norrland

Norrland (Terra del nord) és una regió de Suècia corresponent al nord del país.

Nou!!: Història de Dinamarca і Norrland · Veure més »

Noruega

Noruega (en noruec bokmål:; en nynorsk), oficialment el Regne de Noruega, és un estat sobirà situat a la meitat occidental de la península d'Escandinàvia, a l'Europa del Nord.

Nou!!: Història de Dinamarca і Noruega · Veure més »

Oceà Atlàntic

Loceà Atlàntic és un dels cinc oceans de la Terra entre Amèrica -a l'oest- i Europa i Àfrica -a l'est.

Nou!!: Història de Dinamarca і Oceà Atlàntic · Veure més »

Ocupació de Dinamarca per l'Alemanya Nazi

Locupació de Dinamarca per l'Alemanya nazi durant la Segona Guerra Mundial, va tenir lloc des del 8 d'abril de 1940 fins al 5 de maig de 1945, a conseqüència de la invasió de Dinamarca pel Tercer Reich en el marc de l'Operació Weserübung.

Nou!!: Història de Dinamarca і Ocupació de Dinamarca per l'Alemanya Nazi · Veure més »

Odense

Odense és una ciutat danesa de l'illa de Fiònia, és la tercera ciutat més gran de Dinamarca, després de Copenhaguen i Århus, i la capital del municipi d'Odense, que forma part de la regió de Syddanmark i de la qual també n'és la capital.

Nou!!: Història de Dinamarca і Odense · Veure més »

Olav I de Dinamarca

Olav I (1050-1095), anomenat Olaf I Hunger en danès, va ser rei de Dinamarca del 1086 al 1095 succeint el seu germà Canut.

Nou!!: Història de Dinamarca і Olav I de Dinamarca · Veure més »

Operació Weserübung

LOperació Weserübung va ser el nom en clau que va donar l'exèrcit alemany a la invasió de Noruega i Dinamarca durant la Segona Guerra Mundial, com a inici de la Campanya de Noruega.

Nou!!: Història de Dinamarca і Operació Weserübung · Veure més »

Orde Teutònic

L'Orde Teutònic (també Orde dels Cavallers Teutons, Cavallers Teutònics de l'Hospital de Santa Maria de Jerusalem i Cavallers Hospitalers, en alemany Deutscher Ritterorden en llatí Ordo domus Sanctæ Mariæ Theutonicorum Ierosolimitanorum) fou un orde militar fundat a Palestina l'any 1190 (Tercera Croada) durant l'assetjament de la fortalesa de Sant Joan d'Acre.

Nou!!: Història de Dinamarca і Orde Teutònic · Veure més »

Organització de les Nacions Unides

LOrganització de les Nacions Unides (ONU) és una organització intergovernamental mundial, creada per la Carta de San Francisco el 1945, amb la finalitat de mantenir la pau, promoure la cooperació econòmica, cultural, social i humanitària, garantir la seguretat dels estats basant-se en els principis d'igualtat i autodeterminació i vetllar pel respecte dels drets humans.

Nou!!: Història de Dinamarca і Organització de les Nacions Unides · Veure més »

Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord

LOrganització del Tractat de l'Atlàntic Nord, OTAN (en anglès, NATO: North Atlantic Treaty Organisation, i en francès, OTAN: Organisation du traité de l'Atlantique nord), a vegades coneguda també com a l'Aliança Atlàntica, és una organització internacional establerta l'any 1949 amb l'objectiu de col·laborar en la defensa en els camps polític, econòmic i militar.

Nou!!: Història de Dinamarca і Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord · Veure més »

Països Baixos

Els Països Baixos són un país constituent (land) del Regne dels Països Baixos i estat membre de la Unió Europea.

Nou!!: Història de Dinamarca і Països Baixos · Veure més »

Paganisme

Vesta. El paganisme (del llatí pagus, 'el camp') és la religió de persones abans de l'arribada del cristianisme, o que refusaven convertir-se.

Nou!!: Història de Dinamarca і Paganisme · Veure més »

Paleolític

El paleolític (del grec παλαιός, palaiós, antic, i λίθος, líthos, pedra, "edat de la pedra tallada") és una etapa de la prehistòria dels humans caracteritzada per l'ús d'instruments de pedra tallada, encara que també s'utilitzaven altres matèries primeres orgàniques (mal conservades i poc conegudes) per construir diversos estris: os, banya, fusta, cuir, fibres vegetals, etc.

Nou!!: Història de Dinamarca і Paleolític · Veure més »

Pantà

Lütt-Witt Moor, un pantà a Schleswig-Holstein, a l'Alemanya septentrional. Un pantà (geomorfologia, hidrografia) és una àrea de terreny planera impermeable o inundable, coberta per una làmina d'aigües estancades i poc profundes, normalment fangoses i amb abundant matèria orgànica, Els pantans es formen a prop de les àrees costaneres o en conques interiors poc drenades.

Nou!!: Història de Dinamarca і Pantà · Veure més »

Parlament de Dinamarca

Interior de la cambra del Folketinget El Parlament de Dinamarca o Folketinget, és el parlament de Dinamarca.

Nou!!: Història de Dinamarca і Parlament de Dinamarca · Veure més »

Partit Comunista de Dinamarca

Partit Comunista de Dinamarca (danès Danmarks Kommunistiske Parti, DKP) fou un partit polític comunista danès fundat el 1919 com a Venstresocialistiske Parti (Partit Socialista d'Esquerra) com a escissió del Partit Socialdemòcrata Danès, i que el 1920 adoptà el nom actual.

Nou!!: Història de Dinamarca і Partit Comunista de Dinamarca · Veure més »

Partit Popular Conservador

El Partit Popular Conservador (danès: Det Konservative Folkeparti) és un partit polític de Dinamarca.

Nou!!: Història de Dinamarca і Partit Popular Conservador · Veure més »

Partit Popular Danès

Partit Popular Danès (en danès, Dansk Folkeparti) és un partit polític danès d'ideologia nacional-conservadora, considerat d'extrema dreta.

Nou!!: Història de Dinamarca і Partit Popular Danès · Veure més »

Partit Socioliberal Danés

Radikale Venstre o el Partit Socioliberal Danés és un partit polític danès, abans conegut com a Det Radikale Venstre.

Nou!!: Història de Dinamarca і Partit Socioliberal Danés · Veure més »

Pedra rúnica

Una pedra rúnica és una pedra o estela amb inscripcions rúniques.

Nou!!: Història de Dinamarca і Pedra rúnica · Veure més »

Pedres de Jelling

Les pedres Jelling són dues pedres rúniques que es troben a Jelling, que era la localitat era la seu de la reialesa vikinga.

Nou!!: Història de Dinamarca і Pedres de Jelling · Veure més »

Pelegrinatge

Un pelegrinatge és un viatge a un lloc considerat sagrat per la religió per tal d'obtenir els favors de la divinitat o augmentar l'autoconeixement durant la ruta.

Nou!!: Història de Dinamarca і Pelegrinatge · Veure més »

Pesta Negra

La Pesta Negra fou una pandèmia, molt probablement de pesta, que possiblement s'originà el 1346 al nord de la Xina i, a través de Síria, s'estengué successivament per Anatòlia i Tràcia fins a arribar a Grècia, Egipte i els Balcans.

Nou!!: Història de Dinamarca і Pesta Negra · Veure més »

Plebiscits de Slesvig

Mapa de la regió Slesvig/Jutlàndia Meridional abans dels plebiscits. Les tres zones a Schleswig/Slesvig Cartell de propaganda alemany Els plebiscits de Slesvig van ser dues votacions populars organitzades segons l'acordat a la secció XII, articles 109 a 114 del Tractat de Versalles del 28 de juny de 1919, per tal de fixar la futura frontera entre els estats de Dinamarca i Alemanya, travessant l'antic Ducat de Slesvig.

Nou!!: Història de Dinamarca і Plebiscits de Slesvig · Veure més »

Polònia

Polònia, oficialment República de Polònia, és un estat de l'Europa central.

Nou!!: Història de Dinamarca і Polònia · Veure més »

Pomerània

s Pomerània (en polonès: Pomorze, en alemany: Pommern, en rus: Померания) és una regió historicogeogràfica situada al nord de Polònia i Alemanya, al litoral bàltic.

Nou!!: Història de Dinamarca і Pomerània · Veure més »

Pomerèlia

Pomerèlia quan era part de la Prússia Reial, (1385–1569) Pomerèlia (en alemany: Pommerellen) és una regió històrica del nord de Polònia.

Nou!!: Història de Dinamarca і Pomerèlia · Veure més »

Poul Nyrup Rasmussen

Poul Nyrup Rasmussen (Esbjerg, 1943) és un polític danès que, en l'actualitat, és el president del Partit Socialista Europeu.

Nou!!: Història de Dinamarca і Poul Nyrup Rasmussen · Veure més »

Prússia

Prússia - Preußen en alemany, Prūsa en prussià, Borussia, Prussia o Prutenia en llatí; Prusy en polonès, Prussija en rus, en lituà Prūsija fou un regne nascut al centre d'Europa durant l'edat moderna, que esdevingué l'eix sobre el que orbità la unificació alemanya i l'Imperi Alemany, fins que fou dissolta després de la victòria dels Aliats de la Segona Guerra Mundial.

Nou!!: Història de Dinamarca і Prússia · Veure més »

Primavera Àrab

efecte dòmino. La primavera àrab és el nom d'una sèrie d'aixecaments, manifestacions i protestes contra l'atur i les restriccions polítiques dels països àrabs entre 2010 i 2011.

Nou!!: Història de Dinamarca і Primavera Àrab · Veure més »

Primer Ministre de Dinamarca

El Primer Ministre de Dinamarca (statsministre en danès) és el cap de govern d'aquest país.

Nou!!: Història de Dinamarca і Primer Ministre de Dinamarca · Veure més »

Primera Guerra Mundial

La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.

Nou!!: Història de Dinamarca і Primera Guerra Mundial · Veure més »

Procopi de Cesarea

Procopi va viure al i va ser un dels més eminents historiadors romans d'Orient.

Nou!!: Història de Dinamarca і Procopi de Cesarea · Veure més »

Protestantisme

El protestantisme és una branca del cristianisme que agrupa diverses denominacions cristianes i generalment es refereix a aquelles que es van separar de l'Església catòlica arran de la Reforma del, les derivades d'aquestes i també aquelles que hi comparteixen doctrines o ideologies similars.

Nou!!: Història de Dinamarca і Protestantisme · Veure més »

Províncies Unides

Les Províncies Unides, o Set Províncies Unides dels Països Baixos, és el nom amb què es coneixien els Països Baixos septentrionals, a l'època de la Guerra de Successió espanyola, al, entre l'any 1579 i el 1795, constituïdes com a república federal des de la unió d'Utrecht (1579).

Nou!!: Història de Dinamarca і Províncies Unides · Veure més »

Rússia

Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.

Nou!!: Història de Dinamarca і Rússia · Veure més »

Rügen

Roques cretàcies a l'illa de '''Rügen''' Rügen (lat. Rugia) és l'illa més gran d'Alemanya a la mar Bàltica, i pertany a l'estat de Mecklemburg-Pomerània Occidental.

Nou!!: Història de Dinamarca і Rügen · Veure més »

Referèndum

Un referèndum o plebiscit és una votació popular convocada pel poder legislatiu (parlament) o pel cap d'un estat amb l'objectiu que la ciutadania doni la seva opinió davant d'un determinat tema d'interès general reforma usualment amb l'establiment (o modificació) de lleis o tractats internacionals.

Nou!!: Història de Dinamarca і Referèndum · Veure més »

Regne de Dinamarca

Dinamarca, Groenlàndia i les Illes Fèroe. El Regne de Dinamarca (danès: Kongeriget Danmark o Danmarks Rige., en feroés: Kongsríki Danmarkar, en groenlandès: Kunngeqarfik Danmarki), és una monarquia constitucional i comunitat que es compon de tres parts autònomes: Dinamarca al nord d'Europa, les Illes Fèroe a l'Atlàntic Nord, i Groenlàndia a l'Amèrica del Nord, sent Dinamarca la part hegemònica, on resideixen els poders judicial, executiu i legislatiu residuals.

Nou!!: Història de Dinamarca і Regne de Dinamarca · Veure més »

Regne de Dinamarca i Noruega

El Regne de Noruega i Dinamarca o Dinamarca-Noruega (danès i noruec: Danmark-Norge, Dänemark–Norwegen) és el nom historiogràfic per la desapareguda entitat política formada pels regnes de Dinamarca i Noruega, incloent-hi les dependències originalment noruegues d'Islàndia, Groenlàndia i les illes Fèroe.

Nou!!: Història de Dinamarca і Regne de Dinamarca i Noruega · Veure més »

Regne Unit

El Regne Unit (en anglès: The United Kingdom) oficialment, el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord (en anglès: The United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland) és un estat insular sobirà localitzat al nord-oest d'Europa.

Nou!!: Història de Dinamarca і Regne Unit · Veure més »

Regnes germànics

XIV. Els regnes germànics van ser els estats, que es van establir a partir de finals del fins ben mitjans de l'edat mitjana, per pobles de parla germànica procedents d'Europa del Nord i de l'Est.

Nou!!: Història de Dinamarca і Regnes germànics · Veure més »

Reis de Dinamarca

Escut d'armes de Dinamarca Aquesta és la llista dels monarques danesos incloent-hi els sobirans de la Unió de Kalmar.

Nou!!: Història de Dinamarca і Reis de Dinamarca · Veure més »

Ren

El ren (Rangifer tarandus) és una espècie de mamífer de la família dels cérvols (Cervidae).

Nou!!: Història de Dinamarca і Ren · Veure més »

Ribe

Ribe (en alemany Ripen) és una petita ciutat del sud-oest de Jutlàndia, Dinamarca.

Nou!!: Història de Dinamarca і Ribe · Veure més »

Rol·ló

Rol·ló (en danès i noruec: Rollo, en francès: Rollon) (vers 860-vers 932) va ser un capitost viking que esdevingué el primer duc de Normandia (911-927).

Nou!!: Història de Dinamarca і Rol·ló · Veure més »

Roskilde

Roskilde (//) és la principal ciutat del municipi de Roskilde, Dinamarca a l'illa de Sjælland.

Nou!!: Història de Dinamarca і Roskilde · Veure més »

Rouen

Rouen o Roan (oficialment en francès i també en normand, Rouen) és una ciutat de França, capital del departament del Sena Marítim i de la regió de Normandia, situada a la vora del riu Sena, en un meandre a la vora còncava del qual s'aixeca la ciutat vella, voltada per un amfiteatre de turons, més enllà dels quals s'estenen àrees residencials recents.

Nou!!: Història de Dinamarca і Rouen · Veure més »

Saaremaa

Saaremaa és l'illa més gran d'Estònia al mar Bàltic, al sud de l'illa de Hiiumaa i davant la costa oest d'Estònia.

Nou!!: Història de Dinamarca і Saaremaa · Veure més »

Sacre Imperi Romanogermànic

El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».

Nou!!: Història de Dinamarca і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Saint Croix

Vista del nord-oest de Saint Croix Saint Croix (en castellà: Santa Cruz; en neerlandès: Sint-Krui; en francès: Sainte-Croix; en danès: Sankt Croix) és una illa del Mar Carib i un comtat administratiu i districte dels Estats Units (Illes Verges dels Estats Units (United States Virgin Islands, USVI). És la més gran d'aquest grup d'illes (45 per 11 km). Tanmateix la capital del territori, Charlotte Amalie, es troba en una altra illa, la de Saint Thomas.

Nou!!: Història de Dinamarca і Saint Croix · Veure més »

Saxons

Els saxons (saxones, Σάξονες) eren un dels anomenats pobles germànics.

Nou!!: Història de Dinamarca і Saxons · Veure més »

Sínode

Un sínode és una reunió del bisbe amb els seus sacerdots per estudiar els problemes de la vida espiritual i donar vigor a les lleis eclesiàstiques, eliminant-ne els abusos, promovent la vida cristiana, fomentant el culte diví i la pràctica religiosa.

Nou!!: Història de Dinamarca і Sínode · Veure més »

Süddeutsche Zeitung

El Süddeutsche Zeitung («diari sud-alemany») és un diari alemany editat a Múnic.

Nou!!: Història de Dinamarca і Süddeutsche Zeitung · Veure més »

Secretari General de l'OTAN

El secretari general de l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN) és el president del Consell de l'Atlàntic Nord, el més alt representant de la direcció política de l'OTAN.

Nou!!: Història de Dinamarca і Secretari General de l'OTAN · Veure més »

Segle IV aC

El segle IV aC és un període de l'antiguitat clàssica que comprèn els anys inclosos entre el 400 aC i el 301 aC.

Nou!!: Història de Dinamarca і Segle IV aC · Veure més »

Segle XIX

Mapamundi el 1897. L'Imperi Britànic era la superpotència del segle El segle XIX va des de l'1 de gener de 1801 fins al 31 de desembre de 1900 (en el calendari gregorià).

Nou!!: Història de Dinamarca і Segle XIX · Veure més »

Segle XVI

El segle XVI és un període de l'edat moderna que inclou els anys compresos entre 1501 i 1600.

Nou!!: Història de Dinamarca і Segle XVI · Veure més »

Segle XX

El segle XX comprèn el període d'anys entre l'1 de gener de 1901 fins al 31 de desembre de 2000, tots dos inclosos.

Nou!!: Història de Dinamarca і Segle XX · Veure més »

Segona Guerra Mundial

La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.

Nou!!: Història de Dinamarca і Segona Guerra Mundial · Veure més »

Selàndia

Selàndia (o Sjælland en danès) és l'illa més gran de Dinamarca situada entre el mar del Nord i la mar Bàltica.

Nou!!: Història de Dinamarca і Selàndia · Veure més »

Senglar

El senglar, porc senglar o porc salvatge (Sus scrofa) és un mamífer artiodàctil present a Europa, encara que també n'hi ha subespècies a Amèrica, Àfrica i Àsia.

Nou!!: Història de Dinamarca і Senglar · Veure més »

Servitud

La servitud és el dret real que grava parcialment una finca, que és la servent, en benefici d'una altra, que és la dominant, i pot consistir en l'atorgament a aquesta d'un determinat ús de la finca servent o en una reducció de les facultats del titular o la titular de la finca servent.

Nou!!: Història de Dinamarca і Servitud · Veure més »

Slesvig

esquerra Mapa del centre històric de Slesvig el 1871 Slesvig (baix alemany: Sleswig, alemany: Schleswig, danès: Slesvig, frisó: Schlaswik, neerlandès: Sleeswijk) és una ciutat lliure (sense districte) a l'estat de Slesvig-Holstein a Alemanya, amb 24.015 habitants,, (Població als municipis de Slesvig-Holstein), Oficina d'estatistica de Slesvig-Holstein, in: Statistische Berichte, edició 9 de setembre 2010 una baixada de 822 habitants respecte a 2005.

Nou!!: Història de Dinamarca і Slesvig · Veure més »

Slesvig-Holstein

Slesvig-Holstein (en baix alemany Sleswig-Holsteen, en alemany Schleswig-Holstein) és el més septentrional dels 16 Bundesländer (estats federals) d'Alemanya. Slesvig-Holstein es divideix en 11 districtes rurals i quatre ciutats sense districte. L'estat té quatre llengües oficials: alemany, baix alemany, danès i frisó. Fou constituït com land el 1946 i s'integrà a la República Federal d'Alemanya tres anys més tard. Fitxer:Schleswig-Holstein Kreise (nummeriert).svg També hi ha quatre districtes urbans.

Nou!!: Història de Dinamarca і Slesvig-Holstein · Veure més »

Socialdemòcrates (Dinamarca)

Socialdemòcrates (danès Socialdemokratiet) és un partit polític de Dinamarca.

Nou!!: Història de Dinamarca і Socialdemòcrates (Dinamarca) · Veure més »

Suècia

Suècia (Sverige en suec), oficialment el Regne de Suècia (Konungariket Sverige en suec), és un país nòrdic de la península escandinava a l'Europa septentrional.

Nou!!: Història de Dinamarca і Suècia · Veure més »

Sven Tveskæg

Representació de Sven Tveskæg al Swansea Guildhall, Gal·les Sven I, anomenat pels anglesos Forkbeard (Barba de forqueta o barba bifurcada), per mostatxo que portava (en anglès: Svend Otto Haraldsen; en danès: Svend Tveskæg, originalment Tjugeskæg o Tyvskæg; en noruec: Svein Tjugeskjegg), va néixer possiblement el 960, sent el més gran dels 4 fills de Harald Blaatand, rei de Dinamarca i Noruega, i de la seva primera esposa Gunhilda.

Nou!!: Història de Dinamarca і Sven Tveskæg · Veure més »

Te

El te és una infusió aromàtica que es prepara abocant aigua calenta o bullent sobre fulles de la planta del te (Camellia sinensis), un matoll perennifoli originari de l'Àsia Oriental.

Nou!!: Història de Dinamarca і Te · Veure més »

Tercer Reich

El Tercer Reich, conegut oficialment com el Reich Alemany (Deutsches Reich) entre el 1933 i el 1943 i com el Gran Reich Alemany (Großdeutsches Reich) entre el 1943 i el 1945, fou la forma que prengué l'Estat alemany entre el 1933 i el 1945, sota la dictadura d'Adolf Hitler i el Partit Nazi.

Nou!!: Història de Dinamarca і Tercer Reich · Veure més »

Terres d'Escània

Les Terres d'Escània o Skåneland o Skånelandene són termes usats en contextos històrics a Escandinàvia per descriure la zona sud-est i sud-oest de la Península Escandinava, que arran del Tractat de Roskilde de 1658 fou transferit de Dinamarca a Suècia.

Nou!!: Història de Dinamarca і Terres d'Escània · Veure més »

Teutons

Els teutons (en llatí Teutones, en grec antic Τεύτονες) van ser un dels pobles germànics que habitaven a les vores del Danubi.

Nou!!: Història de Dinamarca і Teutons · Veure més »

Torba

Torba La torba és un material vegetal fibrós de color negre o marronós format en un medi anaeròbic i saturat d'aigua.

Nou!!: Història de Dinamarca і Torba · Veure més »

Tractat de Kiel

Part del tractat referent a Noruega traduïda al suec, any 1814. El Tractat de Kiel va ser un acord internacional entre Suècia i el Regne de Dinamarca-Noruega signat el 14 de gener de 1814 a la ciutat Alemanya de Kiel.

Nou!!: Història de Dinamarca і Tractat de Kiel · Veure més »

Tractat de Maastricht

Mapa de la UE 1992/93 El Tractat de Maastricht és el nom amb què es coneix el Tractat de la Unió Europea (TUE) (el nom ve donat per la ciutat neerlandesa de Maastricht, on se signà l'acord i on es van dur a terme les negociacions finals durant el mes de desembre de 1991).

Nou!!: Història de Dinamarca і Tractat de Maastricht · Veure més »

Tractat de Nimega

El Tractat o Pau de Nimega (en francès Négotiations de Nimegue o Négotiations de la Paix de Nimègue) foren una sèrie de pactes que es van signar a la fi de la Guerra Francoholandesa el 17 de setembre de 1678, després de la invasió de l'exèrcit de Lluís XIV de França a la República de les Set Províncies Unides.

Nou!!: Història de Dinamarca і Tractat de Nimega · Veure més »

Tractat de Roskilde

Extensió territorial de Suècia. En verd, els territoris cedits per Dinamarca pel tractat de Roskilde El Tractat de Roskilde va ser un acord de pau signat entre els regnes de Suècia i Dinamarca el 28 de febrer de 1658.

Nou!!: Història de Dinamarca і Tractat de Roskilde · Veure més »

Tractat de Versalles

''The Signing of the Peace Treaty of Versailles'' El Tractat de Versalles de 1919 va ser un intent de reconstrucció d'Europa després de la Primera Guerra Mundial.

Nou!!: Història de Dinamarca і Tractat de Versalles · Veure més »

Tranquebar

Colònies europees a l'Índia. Tranquebar (modernament adoptat el nom tàmi de Tarangampadi o Tharangampadi que vol dir "El poble de les onades"; antigament Sadanganpadi) és una ciutat portuaria i nagar panchayat al districte de Nagapattinam a Tamil Nadu.

Nou!!: Història de Dinamarca і Tranquebar · Veure més »

Trondheim

Trondheim - - històricament anomenada Kaupangen, Nidaros i Trondhjem, és una ciutat i municipi de Noruega, capital del comtat de Trøndelag.

Nou!!: Història de Dinamarca і Trondheim · Veure més »

Tundra

Tundra arbustiva al nord de Noruega. Tundra a Vorkuta, al nord de Rússia La tundra (del rus тундра, tundra) és un bioma terrestre caracteritzat per les baixes temperatures que només permeten el creixement d'una vegetació herbàcia o arbustiva.

Nou!!: Història de Dinamarca і Tundra · Veure més »

Unió de Kalmar

La Unió de Kalmar (danès, noruec i Kalmarunionen; finès: Kalmarin unioni; Unio Calmariensis) va ser una unió escandinava entre els regnes de Dinamarca, Noruega i Suècia que es va formar l'any 1397 i va durar fins al 6 de juny de 1523.

Nou!!: Història de Dinamarca і Unió de Kalmar · Veure més »

Universitat de Copenhaguen

La Universitat de Copenhaguen (en danès, Københavns Universitet) és la universitat i institució de recerca més gran i antiga de Dinamarca.

Nou!!: Història de Dinamarca і Universitat de Copenhaguen · Veure més »

Utrecht

Casa natal del Papa Adrià VI Utrecht és una ciutat del centre dels Països Baixos, capital de la província homònima.

Nou!!: Història de Dinamarca і Utrecht · Veure més »

Valdemar I

Valdemar I, també conegut com a Valdemar el Gran, (Slesvig, 15 de gener del 1131 - Ringstedt, 12 de maig del 1182) va ser Rei de Dinamarca des de 1146 fins a la seva mort el 1182.

Nou!!: Història de Dinamarca і Valdemar I · Veure més »

Valdemar II

Segell de Valdemar II Valdemar II (9 de maig de 1170 o 28 de juny de 1170 – 28 de març de 1241), dit Valdemar el Victoriós o Valdemar el Conqueridor (Valdemar Sejr), fou Rei de Dinamarca de 1202 fins a la seva mort el 1241.

Nou!!: Història de Dinamarca і Valdemar II · Veure més »

Velets

Els velets —veleti en llatí, wieleten en alemany, wieleci en polonès— o wilzi o wiltzes —wilzi en llatí, wilzen en alemany— foren un grup de tribus lequites medievals en el territori de l'Alemanya moderna nord-est (vegeu polabis eslaus), probablement derivat del poble anomenat abans veltes.

Nou!!: Història de Dinamarca і Velets · Veure més »

Venanci Fortunat

Venanci Fortunat o Venanci Honori Clemencià Fortunat, en llatí Venantius Honorius Clementianus Fortunatus, (ca. 530 - ca. 600/609) va ser un poeta llatí, autor d'himnes, i bisbe de Poitiers.

Nou!!: Història de Dinamarca і Venanci Fortunat · Veure més »

Venceslas Kruta

Venceslas Kruta (Saumur, Maine i Loira, 11 d'abril de 1939) és un arqueòleg i historiador francès.

Nou!!: Història de Dinamarca і Venceslas Kruta · Veure més »

Venstre (Dinamarca)

Venstre (oficialment en danés, Venstre, Danmarks Liberale Parti) és un partit polític liberal-conservador, agrarista de Dinamarca.

Nou!!: Història de Dinamarca і Venstre (Dinamarca) · Veure més »

Vikings

Proa de la reconstrucció d'un drakar viking Els vikings (noruec i danès: vikinger; suec i nynorsk: vikingar; islandès: víkingar), del nòrdic antic víkingr, van ser sobretot navegants nòrdics, que saquejaven i comerciaven amb diverses parts d'Europa des d'Escandinàvia des del fins a la fi del.

Nou!!: Història de Dinamarca і Vikings · Veure més »

Widukind de Saxònia

La lluita entre Carlemany i els saxons Widukind (Westfàlia, ? – ?, 7 de gener del 810) fou un capitost saxó, personatge emblemàtic de la resistència saxona envers els francs durant les Guerres Saxones.

Nou!!: Història de Dinamarca і Widukind de Saxònia · Veure més »

Willibrord d'Utrecht

Willibrord (Northúmbria, 658 - Echternach, Regne Franc, 7 de novembre de 739) va ser un missioner bretó, primer bisbe d'Utrecht.

Nou!!: Història de Dinamarca і Willibrord d'Utrecht · Veure més »

Xina

La Xina (en xinès simplificat 中国, en xinès tradicional 中國, en pinyin Zhōngguó, literalment 'el País del Mig') és un territori històric asiàtic d'orígens mil·lenaris que va ser un puntal de saviesa en l'antiguitat.

Nou!!: Història de Dinamarca і Xina · Veure més »

Zonal i meridional

Regió zonal del globus terraqüi Els termes zonal i meridional s'utilitzen per descriure direccions en un globus.

Nou!!: Història de Dinamarca і Zonal i meridional · Veure més »

1047

El 1047 (MXLVII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Història de Dinamarca і 1047 · Veure més »

1153

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Dinamarca і 1153 · Veure més »

1162

El 1162 (MCLXII) fou un any iniciat en dilluns pertanyent a l'edat mitjana.

Nou!!: Història de Dinamarca і 1162 · Veure més »

1168

El 1168 (MCLXVIII) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.

Nou!!: Història de Dinamarca і 1168 · Veure més »

1184

Països Catalans.

Nou!!: Història de Dinamarca і 1184 · Veure més »

1188

Països Catalans.

Nou!!: Història de Dinamarca і 1188 · Veure més »

1210

Sense descripció.

Nou!!: Història de Dinamarca і 1210 · Veure més »

1218

Sense descripció.

Nou!!: Història de Dinamarca і 1218 · Veure més »

1219

Sense descripció.

Nou!!: Història de Dinamarca і 1219 · Veure més »

1227

Sense descripció.

Nou!!: Història de Dinamarca і 1227 · Veure més »

1239

Sense descripció.

Nou!!: Història de Dinamarca і 1239 · Veure més »

1347

Sense descripció.

Nou!!: Història de Dinamarca і 1347 · Veure més »

1350

Sense descripció.

Nou!!: Història de Dinamarca і 1350 · Veure més »

1375

Atles Català de la Corona de Catalunya i Aragó, de l'any '''1375'''.

Nou!!: Història de Dinamarca і 1375 · Veure més »

1389

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Dinamarca і 1389 · Veure més »

1396

Sense descripció.

Nou!!: Història de Dinamarca і 1396 · Veure més »

1397

Sense descripció.

Nou!!: Història de Dinamarca і 1397 · Veure més »

14 de gener

El 14 de gener és el catorzè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Història de Dinamarca і 14 de gener · Veure més »

1448

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Dinamarca і 1448 · Veure més »

1460

; Països Catalans; Resta del món.

Nou!!: Història de Dinamarca і 1460 · Veure més »

1523

El 1523 (MDXXIII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Nou!!: Història de Dinamarca і 1523 · Veure més »

1536

Sense descripció.

Nou!!: Història de Dinamarca і 1536 · Veure més »

1563

Sense descripció.

Nou!!: Història de Dinamarca і 1563 · Veure més »

1570

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Història de Dinamarca і 1570 · Veure més »

1588

Sense descripció.

Nou!!: Història de Dinamarca і 1588 · Veure més »

1607

Sense descripció.

Nou!!: Història de Dinamarca і 1607 · Veure més »

1611

Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú.

Nou!!: Història de Dinamarca і 1611 · Veure més »

1613

Miquel III Romànov.

Nou!!: Història de Dinamarca і 1613 · Veure més »

1620

;Països Catalans:;Món.

Nou!!: Història de Dinamarca і 1620 · Veure més »

1625

;Països Catalans:;Món.

Nou!!: Història de Dinamarca і 1625 · Veure més »

1629

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Història de Dinamarca і 1629 · Veure més »

1643

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Dinamarca і 1643 · Veure més »

1645

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Història de Dinamarca і 1645 · Veure més »

1648

;Països catalans;Resta del món Bogdan Jmelnitski.

Nou!!: Història de Dinamarca і 1648 · Veure més »

1657

Llinda d'una casa de la Vall d'Aran.

Nou!!: Història de Dinamarca і 1657 · Veure més »

1658

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Història de Dinamarca і 1658 · Veure més »

1660

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Història de Dinamarca і 1660 · Veure més »

1661

Sense descripció.

Nou!!: Història de Dinamarca і 1661 · Veure més »

1665

Sense descripció.

Nou!!: Història de Dinamarca і 1665 · Veure més »

1671

Stenka Razin.

Nou!!: Història de Dinamarca і 1671 · Veure més »

1675

Sense descripció.

Nou!!: Història de Dinamarca і 1675 · Veure més »

1679

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Història de Dinamarca і 1679 · Veure més »

1683

Sense descripció.

Nou!!: Història de Dinamarca і 1683 · Veure més »

1709

;Països Catalans Reus: Davant dels atacs borbònics a la ciutat de Tortosa, a mitjan any la ciutat s'avança a donar obediència a Felip V, per tal d'evitar els saquejos.

Nou!!: Història de Dinamarca і 1709 · Veure més »

1718

La Rectoria Vella, Castellcir (Moianès).

Nou!!: Història de Dinamarca і 1718 · Veure més »

1720

;Països Catalans:;Món.

Nou!!: Història de Dinamarca і 1720 · Veure més »

1733

Resum dels esdeveniments de l'any 1733.

Nou!!: Història de Dinamarca і 1733 · Veure més »

1800

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Dinamarca і 1800 · Veure més »

1807

;Països Catalans:;Resta del món.

Nou!!: Història de Dinamarca і 1807 · Veure més »

1814

Aprovat pel rei el 4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra pdf;Països Catalans.

Nou!!: Història de Dinamarca і 1814 · Veure més »

1816

Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau.

Nou!!: Història de Dinamarca і 1816 · Veure més »

1831

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Història de Dinamarca і 1831 · Veure més »

1848

s), Francesc Pagès i Serratosa (Barcelona, 1852-99) relleu original en guix, base del bronze "Al·legoria del Ferrocarril" de la façana del Palau de Justícia de Barcelona. Es conserva al Museu de Mataró, número de catàleg MCMM 5415.; Països Catalans.

Nou!!: Història de Dinamarca і 1848 · Veure més »

1849

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Història de Dinamarca і 1849 · Veure més »

1852

El 1852 (MDCCCLII) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari gregorià i un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.

Nou!!: Història de Dinamarca і 1852 · Veure més »

1863

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Dinamarca і 1863 · Veure més »

1864

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Dinamarca і 1864 · Veure més »

1939

Pont WPA a Nova Orleans.

Nou!!: Història de Dinamarca і 1939 · Veure més »

1940

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Dinamarca і 1940 · Veure més »

1943

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Dinamarca і 1943 · Veure més »

1945

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Dinamarca і 1945 · Veure més »

1972

1972 fon un any bixest del calendari gregorià (MCMLXXII).

Nou!!: Història de Dinamarca і 1972 · Veure més »

1992

1992 (MCMXCII) fon un any bixest segons el calendari gregorià, començat en dimecres.

Nou!!: Història de Dinamarca і 1992 · Veure més »

1998

1998 (MCMXCVIII) fon un any normal començat en dijous segons el calendari gregorià, i parcialment corresponent al 5100 del calendari Kali Yuga.

Nou!!: Història de Dinamarca і 1998 · Veure més »

2 de juny

El 2 de juny és el cent cinquanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Dinamarca і 2 de juny · Veure més »

200

El 200 (CC) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.

Nou!!: Història de Dinamarca і 200 · Veure més »

2000

2000 (MM, també anomenat 2K) fou un any de traspàs començat un dissabte.

Nou!!: Història de Dinamarca і 2000 · Veure més »

2001

2001 (MMI) fon un any normal del calendari gregorià començat en dilluns.

Nou!!: Història de Dinamarca і 2001 · Veure més »

2005

2005 fou un any normal, començat en dissabte segons el calendari gregorià.

Nou!!: Història de Dinamarca і 2005 · Veure més »

28 de setembre

El 28 de setembre és el dos-cents setanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Dinamarca і 28 de setembre · Veure més »

30 d'octubre

El 30 d'octubre és el tres-cents tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Dinamarca і 30 d'octubre · Veure més »

30 de setembre

El 30 de setembre és el dos-cents setanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Dinamarca і 30 de setembre · Veure més »

31 de maig

El 31 de maig és el cent cinquanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Dinamarca і 31 de maig · Veure més »

5 de maig

El 5 de maig és el cent vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Dinamarca і 5 de maig · Veure més »

500

Sense descripció.

Nou!!: Història de Dinamarca і 500 · Veure més »

705

El 705 (DCCV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Història de Dinamarca і 705 · Veure més »

8 de maig

El 8 de maig és el cent vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Dinamarca і 8 de maig · Veure més »

808

Sense descripció.

Nou!!: Història de Dinamarca і 808 · Veure més »

810

El 810 (DCCCX) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.

Nou!!: Història de Dinamarca і 810 · Veure més »

811

El 811 (DCCCXI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Història de Dinamarca і 811 · Veure més »

826

Sense descripció.

Nou!!: Història de Dinamarca і 826 · Veure més »

9 d'abril

El 9 d'abril és el noranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el centè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Dinamarca і 9 d'abril · Veure més »

980

L'any 980 (CMLXXX) va ser un any de traspàs que va començar dijous del calendari julià.

Nou!!: Història de Dinamarca і 980 · Veure més »

987

El 987 (CMLXXXVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Història de Dinamarca і 987 · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »