Accés més ràpid que el navegador!
274 les relacions: Albània, Alemanya, Alemanys, Alexandre I de Iugoslàvia, Amalfi, Andreu II d'Hongria, Andreu III d'Hongria, Antiga Roma, Arquebisbe, Ústaixa, Árpád d'Hongria, Šibenik, Županija, Balcans, Banovina de Croàcia, Batalla de Mohács (1526), Béla I d'Hongria, Béla II d'Hongria, Béla III d'Hongria, Béla IV d'Hongria, Bòsnia, Bòsnia i Hercegovina, Belgrad, Benito Mussolini, Budapest, Bulgària, Caríntia, Carles I d'Hongria, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Celtes, Centralisme, Cisleitània, Ciutat estat, Comtat d'Anjou, Cristianisme, Croat (llengua), Croats, Croàcia, Cultura de Hallstatt, Cultura de La Tène, Dalmàcia, Danubi, Dàlmata, Dècada del 1300, Dècada del 1830, Dinastia Árpád, Dinastia carolíngia, Dinastia dels Habsburg, Dioclea, Dioclecià, ..., Dragiša Cvetković, Drava, Dubrovnik, Dux de Venècia, Economia, Edat de pedra, Edat del ferro, Emeric I d'Hongria, Emigració, Escordiscs, Eslaus, Eslavònia, Eslovacs, Eslovènia, Estat (política), Estat dels Eslovens, Croats i Serbis, Estat independent de Croàcia, Esteve II d'Hongria, Esteve III d'Hongria, Esteve IV d'Hongria, Esteve V d'Hongria, Europa, Exèrcit Popular Iugoslau, Feudalisme, França, Francs, Franjo Tuđman, Galítsia, Géza II d'Hongria, Germànics, Gregori VII, Guerra civil, Guerra de la independència croata, Guerra de Successió Austríaca, Guerres Napoleòniques, Heracli, Hercegovina, Hongarès, Hongria, Huns, Hvar (ciutat), Iapods, Il·líria, Il·liris, Imperi Austrohongarès, Imperi Carolingi, Imperi Otomà, Imperi Romà d'Orient, Indústria, Istroromanès, Itàlia romana, Josip Broz Tito, Kálmán I d'Hongria, Klemens Wenzel Lothar von Metternich, Kotor, Krapina (ciutat), Ladislau I d'Hongria, Ladislau II d'Hongria, Ladislau III d'Hongria, Ladislau IV d'Hongria, Liburns, Ljudevit Gaj, Llengües indoeuropees, Lliga de Comunistes de Iugoslàvia, Llista d'emperadors romans d'Orient, Londres, Magiars, Manuel I Comnè, Mar Adriàtica, Marí el Diaca, Maria Teresa I d'Àustria, Miklós Zrínyi, Miquel IV el Paflagoni, Montenegrí, Montenegro, Moviment il·liri, Nacionalisme, Napoleó Bonaparte, Nazisme, Neolític, Neretva, Operació Tempesta, Organització de les Nacions Unides, Paleolític mitjà, Pannònia, Papa Joan IV, Papa Joan VIII, Papa Joan X, Partit Camperol Croat, Pere I de Sèrbia, Pere II de Iugoslàvia, Petar Krešimir IV, Polònia, Potències de l'Eix, Pragmàtica Sanció del 1713, Prehistòria, Províncies Il·líriques, Raška, Referèndum, Regió d'Ístria, Regne d'Itàlia (1861-1946), Regne de Sèrbia, Regne dels Serbis, Croats i Eslovens, República de Ragusa, República de Venècia, República Federal Socialista de Iugoslàvia, República Romana, República Sèrbia de Krajina, Rijeka, Romania, Romanticisme, Sabor croat, Salona (Dalmàcia), San Marino, Sava, Sèrbia, Sírmia, Segona Guerra Mundial, Serbi, Serf, Sipont, Slobodan Milošević, Socialisme de mercat, Solimà I el Magnífic, Split, Stari Grad, Szigetvár, Trajà, Transleitània, Trogir, Turisme, Txecs, Ucraïnesos, Valent, Valentinià I, Venceslau III, Viena, Vladko Maček, Voivodina, Zadar, Zagreb, 1000, 1020, 1030, 1058, 1063, 1074, 1076, 11 de gener, 1102, 1116, 1131, 1141, 1161, 1162, 1163, 1172, 1196, 1198, 1204, 1205, 1208, 1235, 1241, 1263, 1270, 1271, 1272, 1290, 1292, 1301, 1305, 1312, 1322, 1553, 1565, 1578, 1592, 1593, 1776, 1797, 1815, 1843, 1868, 1881, 19 d'octubre, 19 de maig, 1918, 1924, 1926, 1927, 1928, 1929, 1934, 1939, 1941, 1945, 1963, 1965, 1970, 1974, 1980, 1990, 1991, 1995, 22 de desembre, 23 de novembre, 25 de juny, 27 de març, 29 d'octubre, 5 d'agost, 6 d'abril, 7 de juny, 71, 810, 823, 838, 879, 9 d'octubre, 925, 949, 960, 969, 997. Ampliar l'índex (224 més) »
Albània
Albània (en albanès, Shqipëria) és una república d'Europa, situada a la zona dels Balcans.
Nou!!: Història de Croàcia і Albània · Veure més »
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Nou!!: Història de Croàcia і Alemanya · Veure més »
Alemanys
Els alemanys són un grup germànic nadiu de l'Europa Central.
Nou!!: Història de Croàcia і Alemanys · Veure més »
Alexandre I de Iugoslàvia
El rei Alexandre I de Iugoslàvia (en serbi:Краљ Александар I Карађорђевић, Kralj Aleksandar I Karađorđević), (16 de desembre de 1888-9 d'octubre de 1934), de la dinastia Karađorđević, va ser el primer rei del Regne de Iugoslàvia (1929–1934) i de l'anomenat Regne dels Serbis, Croats i Eslovens (1921–1929).
Nou!!: Història de Croàcia і Alexandre I de Iugoslàvia · Veure més »
Amalfi
Amalfi és un municipi de la província de Salern, regió de Campània (Itàlia).
Nou!!: Història de Croàcia і Amalfi · Veure més »
Andreu II d'Hongria
Andreu II d'Hongria (c. 1175 - 26 d'octubre de 1235) (en hongarès II. Andras), rei d'Hongria i de Croàcia entre 1205 i 1235 i del Regne de Galítsia i Lodomèria.
Nou!!: Història de Croàcia і Andreu II d'Hongria · Veure més »
Andreu III d'Hongria
Andreu III d'Hongria (Venècia, vers 1265 - Buda, 1301) (en hongarès III. András), conegut com "el Venecià" (Velencei), va ser rei d'Hongria entre el 1290 i el 1301.
Nou!!: Història de Croàcia і Andreu III d'Hongria · Veure més »
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Nou!!: Història de Croàcia і Antiga Roma · Veure més »
Arquebisbe
Taula central del retaule de l'arquebisbe Sancho de Rojas. La Mare de Déu corona l'arquebisbe i el Nen Jesús el rei Ferran d'Antequera. Un arquebisbe és un membre pertanyent a l'orde episcopal cristiana, però que gaudeix d'un estatus superior al dels bisbes; generalment estan al capdavant d'una diòcesi particularment important, ja sigui per la seva grandària, la seva rellevància històrica o per ambdues, anomenada arxidiòcesi.
Nou!!: Història de Croàcia і Arquebisbe · Veure més »
Ústaixa
Bandera ústaixa durant l'Estat independent de Croàcia Ústaixa fou un partit polític de Croàcia fundat el 1929 per Ante Pavelić, de caràcter feixista.
Nou!!: Història de Croàcia і Ústaixa · Veure més »
Árpád d'Hongria
Árpád (845-907) va ser el primer governant d'Hongria, fundador de la dinastia Árpád i líder de la tribu dels magiars.
Nou!!: Història de Croàcia і Árpád d'Hongria · Veure més »
Šibenik
Šibenik —Sibenning, Sebenico — és una ciutat històrica a la Dalmàcia central (Croàcia).
Nou!!: Història de Croàcia і Šibenik · Veure més »
Županija
Županija (plural: županije) és una mena de divisió administrativa de Croàcia.
Nou!!: Història de Croàcia і Županija · Veure més »
Balcans
Els Balcans és el nom històric i geogràfic que s'utilitza per a designar el sud-est d'Europa (vegeu més avall la secció Definició política actual).
Nou!!: Història de Croàcia і Balcans · Veure més »
Banovina de Croàcia
Banavina és el nom que va portar Croàcia del 1939 al 1941, quan es va constituir en territori autònom dins del Regne de Iugoslàvia.
Nou!!: Història de Croàcia і Banovina de Croàcia · Veure més »
Batalla de Mohács (1526)
La batalla de Mohács, lluitada el 29 d'agost de 1526 a prop de Mohács al Regne d'Hongria va significar l'inici de la dominació otomana sobre Hongria.
Nou!!: Història de Croàcia і Batalla de Mohács (1526) · Veure més »
Béla I d'Hongria
Béla I d'Hongria (en hongarès: I. Béla) (vers 1016 - 11 de setembre de 1063), conegut com el Campió o el Bisó (Bajnok, Bölény), va ser rei d'Hongria de 1060 a 1063.
Nou!!: Història de Croàcia і Béla I d'Hongria · Veure més »
Béla II d'Hongria
Béla II d'Hongria (en hongarès II. Béla) (vers 1110 - 13 de febrer de 1141), dit el Cec (Vak), va ser rei d'hongria entre 1131 i 1141.
Nou!!: Història de Croàcia і Béla II d'Hongria · Veure més »
Béla III d'Hongria
Bela III (vers 1148 - 23 d'abril de 1196) va ser rei d'Hongria des de 1172 fins a la seva mort.
Nou!!: Història de Croàcia і Béla III d'Hongria · Veure més »
Béla IV d'Hongria
Bela IV d'Hongria (1206 - 1270) va ser rei d'Hongria entre el 1235 i el 1270). Fill d'Andreu II d'Hongria, succeí al seu pare i restablí l'autoritat reial a Hongria. Colonitzà Transsilvània amb immigrants alemanys. Tingué un fill: Esteve V d'Hongria.
Nou!!: Història de Croàcia і Béla IV d'Hongria · Veure més »
Bòsnia
Límits aproximats entre Bòsnia (fosc) i Hercegovina (clar).'''Nota:''' No existeixen límits oficials entre Bòsnia i Hercegovina. Bòsnia (en bosnià i croat, Bosna; en serbi, Босна) és la regió del nord de l'actual estat de Bòsnia i Hercegovina, si bé no té fronteres oficials que la separin de la regió d'Hercegovina, al sud del país.
Nou!!: Història de Croàcia і Bòsnia · Veure més »
Bòsnia i Hercegovina
Bòsnia i Hercegovina (en bosnià, croat i serbi llatí, Bosna i Hercegovina; i en serbi ciríl·lic, Босна и Херцеговина) és un estat del sud-est d'Europa, a la península dels Balcans.
Nou!!: Història de Croàcia і Bòsnia i Hercegovina · Veure més »
Belgrad
Belgrad (en serbi: Београд/Beograd) és la capital de Sèrbia i la ciutat més gran de la República de Sèrbia.
Nou!!: Història de Croàcia і Belgrad · Veure més »
Benito Mussolini
Benito Amilcare Andrea Mussolini (Dovia di Predappio, Forlí, Regne d'Itàlia, 29 de juliol del 1883 - Giulino di Mezzegra, 28 d'abril del 1945), fou el cap de govern dictatorial d'Itàlia durant el període de 1922 fins al 1943.
Nou!!: Història de Croàcia і Benito Mussolini · Veure més »
Budapest
Budapest (pronúncia hongaresa) és la capital d'Hongria i el principal centre polític, industrial i econòmic del país.
Nou!!: Història de Croàcia і Budapest · Veure més »
Bulgària
Bulgària (búlgar: България, Balgària), oficialment la República de Bulgària,búlgar: Република България, Repúblika Balgària és un estat del sud-est d'Europa situat a la part oriental dels Balcans.
Nou!!: Història de Croàcia і Bulgària · Veure més »
Caríntia
Caríntia (en alemany Kärnten, en eslovè Koroška) és un dels 9 estats (bundesland) en què es divideix administrativament Àustria.
Nou!!: Història de Croàcia і Caríntia · Veure més »
Carles I d'Hongria
Carles I d'Hongria, o Carles Robert d'Anjou-Hongria (en hongarès Károly Róbert) (Nàpols, 1288 - Visegrád, 1342) va ser rei d'Hongria durant la primera meitat del, el primer de la dinastia angevina a ocupar el tron hongarès.
Nou!!: Història de Croàcia і Carles I d'Hongria · Veure més »
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740).
Nou!!: Història de Croàcia і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Celtes
En un sentit ampli, celtes (grec: Κέλτoι) és el terme utilitzat per lingüistes i historiadors per a descriure el poble, o conjunt de pobles, de l'edat del ferro que parlaven llengües celtes pertanyents a una de les branques de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Història de Croàcia і Celtes · Veure més »
Centralisme
Els estats unitaris es mostren en blau Un Estat unitari o Estat centralitzat és un Estat o país governat constitucionalment com una sola unitat, sovint amb només una assemblea legislativa, només un sistema judicial que supervisa els sistemes judicials locals, i només una constitució.
Nou!!: Història de Croàcia і Centralisme · Veure més »
Cisleitània
Cisleitània (en vermell) dins Àustria-Hongria, les altres parts són Transleithania (en gris clar) i el condomini de Bòsnia i Hercegovina (gris fosc) Escut de les terres d'Àustria Cisleitània o Cisletània (en alemany: Cisleithanien, en hongarès: Ciszlajtánia, en txec: Předlitavsko, en polonès: Przedlitawia, en eslovè: Cislajtanija, en ucraïnès: Цислейтанія, transliterat com: Tsysleitàniia) va ser una denominació comuna per la part nord i oest d'Àustria-Hongria.
Nou!!: Història de Croàcia і Cisleitània · Veure més »
Ciutat estat
Una ciutat estat és una ciutat sobirana independent que exerceix el poder sobre la seva vida política, econòmica i cultural sobre el seu territori contigu.
Nou!!: Història de Croàcia і Ciutat estat · Veure més »
Comtat d'Anjou
Ubicació del Comtat d'Anjou El Comtat d'Anjou, més tard ducat d'Anjou, fou una jurisdicció feudal de França fundada al segle IX amb capital a Angers, que comprenia la regió d'Anjou.
Nou!!: Història de Croàcia і Comtat d'Anjou · Veure més »
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.
Nou!!: Història de Croàcia і Cristianisme · Veure més »
Croat (llengua)
El croat (en croat: hrvatski jezik) és una de les llengües eslaves i és parlat per uns 7 milions de persones, principalment a Croàcia.
Nou!!: Història de Croàcia і Croat (llengua) · Veure més »
Croats
Els croats són un poble eslau que actualment habita Croàcia i part de Bòsnia i Hercegovina.
Nou!!: Història de Croàcia і Croats · Veure més »
Croàcia
Croàcia (en croat: Hrvatska), oficialment República de Croàcia (Republika Hrvatska) és un Estat de l'Europa mediterrània situada a la zona de transició entre l'Europa Central i els Balcans.
Nou!!: Història de Croàcia і Croàcia · Veure més »
Cultura de Hallstatt
La cultura de Hallstatt fou el tercer període cultural de l'edat del ferro i abraça un període entre el 800 i el 500 aC.
Nou!!: Història de Croàcia і Cultura de Hallstatt · Veure més »
Cultura de La Tène
La cultura de la Tène fou el darrer període de l'edat de ferro preromana a l'Europa.
Nou!!: Història de Croàcia і Cultura de La Tène · Veure més »
Dalmàcia
Dalmàcia és una regió que s'estén del nord-oest al sud-oest de la costa de la mar Adriàtica.
Nou!!: Història de Croàcia і Dalmàcia · Veure més »
Danubi
El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi Romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Història de Croàcia і Danubi · Veure més »
Dàlmata
El dàlmata és una llengua romànica extinta que fou parlada a Dalmàcia, entre l'illa de Krk (italià Veglia) i Dubrovnik (Ragusa).
Nou!!: Història de Croàcia і Dàlmata · Veure més »
Dècada del 1300
Sense descripció.
Nou!!: Història de Croàcia і Dècada del 1300 · Veure més »
Dècada del 1830
Formalment, la dècada del 1830 comprèn el període que va des de l'1 de gener de 1830 fins al 31 de desembre de 1839.
Nou!!: Història de Croàcia і Dècada del 1830 · Veure més »
Dinastia Árpád
La dinastia Árpád és la primera que regnà a Hongria del 896 al 1301, segons el nom del seu primer duc, Árpád d'Hongria, que regnà del 896 al 907.
Nou!!: Història de Croàcia і Dinastia Árpád · Veure més »
Dinastia carolíngia
La dinastia carolíngia o carolingis va controlar el Regne Franc entre els segles i. Oficialment, la dinastia carolíngia va succeir a la merovíngia el 751.
Nou!!: Història de Croàcia і Dinastia carolíngia · Veure més »
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Nou!!: Història de Croàcia і Dinastia dels Habsburg · Veure més »
Dioclea
Dioclea va ser una ciutat de Dalmàcia on va néixer l'emperador Dioclecià.
Nou!!: Història de Croàcia і Dioclea · Veure més »
Dioclecià
Dioclecià, (c.22 de desembre del 244–3 de desembre del 311), amb nom de naixement Diocles (grec), fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305 amb el nom llatí Dioclecià posà fi al període habitualment conegut entre els historiadors com a crisi del segle III (235-284).
Nou!!: Història de Croàcia і Dioclecià · Veure més »
Dragiša Cvetković
Dragiša Cvetković (en sèrbi: Драгиша Цветковић), fou un polític serbi, Primer Ministre del Regne de Iugoslàvia entre 1939 i 1941.
Nou!!: Història de Croàcia і Dragiša Cvetković · Veure més »
Drava
El Drava o Drave (alemany: Drau, eslovè, croat i italià: Drava, hongarès: Dráva) és un riu del sud de l'Europa Central.
Nou!!: Història de Croàcia і Drava · Veure més »
Dubrovnik
Dubrovnik (tradicionalment coneguda en català amb el nom italià de Ragusa; en llatí Ragusium) és una ciutat de Croàcia, a la costa de la mar Adriàtica (Dalmàcia), capital del comtat o županija de Dubrovnik-Neretva i important ciutat del país, amb 45.000 habitants.
Nou!!: Història de Croàcia і Dubrovnik · Veure més »
Dux de Venècia
Retrat del dux Leonardo Loredan usant el tradicional ''corno ducale'' (Giovanni Bellini, després de 1501, National Gallery de Londres). El dux (llatí dux, 'líder') o dogo (de l'italià doge, adaptació del venecià doxe, i aquest al seu torn del llatí dux) va ser el magistrat suprem i màxim dirigent de la República de Venècia durant més de mil anys, entre els segles i.
Nou!!: Història de Croàcia і Dux de Venècia · Veure més »
Economia
L'economia és l'activitat humana que consisteix en la producció, distribució, intercanvi i consum de béns i serveis.
Nou!!: Història de Croàcia і Economia · Veure més »
Edat de pedra
L'edat de pedra és el període de la prehistòria durant el qual els éssers humans creaven eines de pedra a partir de la tecnologia existent.
Nou!!: Història de Croàcia і Edat de pedra · Veure més »
Edat del ferro
L'edat del ferro és l'últim període principal de la tradicional divisió de les tres edats, establerta el 1820 per Christian Jürgensen (que establí una classificació segons els materials emprats en cada període), i és posterior a l'edat del bronze.
Nou!!: Història de Croàcia і Edat del ferro · Veure més »
Emeric I d'Hongria
Emeric I d'Hongria (1174 - 1204) (en hongarès: Imri), fou rei d'Hongria, Croàcia, Dalmàcia i Eslavònia des del 1196 fins a la seva mort el 1204.
Nou!!: Història de Croàcia і Emeric I d'Hongria · Veure més »
Emigració
Pòster de govern japonès promocionant Sud-amèrica Lemigració humana és marxar del lloc d'origen a un altre (pot ser a escala nacional o internacional).
Nou!!: Història de Croàcia і Emigració · Veure més »
Escordiscs
Els escordiscs (en llatí Scordisci, en grec antic Σκορδίσκοι) van ser una poderosa tribu celta (o segons altres il·líria o molt barrejats amb els il·liris) que vivien a la part sud de la Baixa Pannònia entre els rius Savus, Dravus i Danubi.
Nou!!: Història de Croàcia і Escordiscs · Veure més »
Eslaus
Els pobles eslaus són una branca ètnica i lingüística dels pobles indoeuropeus, establerta principalment a Europa, continent on formen el grup etnolingüístic més gran.
Nou!!: Història de Croàcia і Eslaus · Veure més »
Eslavònia
Mapa d'Eslavònia Eslavònia (en croat: Slavonija) és una regió geogràfica i històrica a la Croàcia oriental.
Nou!!: Història de Croàcia і Eslavònia · Veure més »
Eslovacs
Els eslovacs (en eslovac: Slováci) són un grup humà eslau occidental que viuen sobretot a Eslovàquia i que parlen eslovac.
Nou!!: Història de Croàcia і Eslovacs · Veure més »
Eslovènia
La República d'Eslovènia (Slovenija en eslovè) és un país de l'Europa central i des de 2004 un estat membre de la Unió Europea.
Nou!!: Història de Croàcia і Eslovènia · Veure més »
Estat (política)
Portada de l'obra "Leviatan" de Thomas Hobbes, considerat el primer tractat modern de filosofia política. Un estat és una unitat política sota un sistema de governança.
Nou!!: Història de Croàcia і Estat (política) · Veure més »
Estat dels Eslovens, Croats i Serbis
LEstat dels Eslovens, Croats i Serbis va ser un estat de curta durada format l'1 de desembre de 1918 que comprenia els territoris balcànics de l'Imperi Austrohongarès, l'àrea dels actuals estats de Bòsnia i Hercegovina, Sèrbia i Montenegro, Macedònia, així com la major part dels territoris de Croàcia i Eslovènia, després que aquest es dissolguera en acabar la Primera Guerra Mundial.
Nou!!: Història de Croàcia і Estat dels Eslovens, Croats i Serbis · Veure més »
Estat independent de Croàcia
LEstat independent de Croàcia fou un estat que va existir del 1941 al 1945 en el territori de les actuals Croàcia i Bòsnia i Hercegovina.
Nou!!: Història de Croàcia і Estat independent de Croàcia · Veure més »
Esteve II d'Hongria
Esteve II d'Hongria (en hongarès: II. István) (Buda, 1101 - Nagyvárad, 1131) va ser rei d'Hongria del 1116 fins a la seva mort.
Nou!!: Història de Croàcia і Esteve II d'Hongria · Veure més »
Esteve III d'Hongria
Esteve III d'Hongria (Buda, 1147 - Gran, 1172) va ser rei d'Hongria de la dinastia Árpád.
Nou!!: Història de Croàcia і Esteve III d'Hongria · Veure més »
Esteve IV d'Hongria
Esteve IV d'Hongria (Buda, 1132 - Esztergom, 1165).
Nou!!: Història de Croàcia і Esteve IV d'Hongria · Veure més »
Esteve V d'Hongria
Esteve V d'Hongria (Budapest, 1239 - Budapest, 1272) (en hongarès V. István) va ser rei d'Hongria entre el 1270 i el 1272, fill de Bela IV d'Hongria.
Nou!!: Història de Croàcia і Esteve V d'Hongria · Veure més »
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Nou!!: Història de Croàcia і Europa · Veure més »
Exèrcit Popular Iugoslau
L'Exèrcit Popular Iugoslau (en serbi i croat: Jugoslovenska Narodna Armija (JNA); en ciríl·lic: Југословенска Народна Армија; en eslovè: Jugoslovanska Ljudska Armada (JLA)) era la força militar de la República Federal Socialista de Iugoslàvia, liderada pel President de la RFS de Iugoslavia amb quarter general a Belgrad.
Nou!!: Història de Croàcia і Exèrcit Popular Iugoslau · Veure més »
Feudalisme
El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social dut a terme durant l'edat mitjana a Europa, amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època.
Nou!!: Història de Croàcia і Feudalisme · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Història de Croàcia і França · Veure més »
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Nou!!: Història de Croàcia і Francs · Veure més »
Franjo Tuđman
Franjo Tuđman (Veliko Trgovišće, 1922 - Zagreb, 1999) va ser el primer president de Croàcia durant els anys 1990.
Nou!!: Història de Croàcia і Franjo Tuđman · Veure més »
Galítsia
200x200px 241x241px 200x200px Galítsia o Halitxinà / Halytxynà és una regió històrica de l'Europa Central, avui dividida entre Polònia i Ucraïna.
Nou!!: Història de Croàcia і Galítsia · Veure més »
Géza II d'Hongria
Géza II d'Hongria (en hongarès: II. Géza) (Tolna, 1130 - 31 de maig de 1162) va ser rei d'Hongria de 1141 fins a la seva mort.
Nou!!: Història de Croàcia і Géza II d'Hongria · Veure més »
Germànics
Els germànics eren un conjunt de pobles que habitaven al nord de l'Imperi romà i que van contribuir decisivament a la seva caiguda.
Nou!!: Història de Croàcia і Germànics · Veure més »
Gregori VII
Gregori VII, nascut Ildebrand de Soana (Soana, aproximadament el 1015 No hi ha certesa sobre l'any del naixement de Hildebrand; tradicionalment es creia que podria haver nascut entre el 1025 i el 1030 (In), els estudis antropològics i paleopatològics posteriors han proposat una anticipació de més d'una dècada (In Vedi anche) - Salern, 25 de maig de 1085), va ser el 157è papa de l'Església Catòlica des de 1073 fins a la seva mort.
Nou!!: Història de Croàcia і Gregori VII · Veure més »
Guerra civil
Es denomina guerra civil qualsevol confrontació bèl·lica, la majoria dels participants de la qual no són forces militars regulars, sinó que estan formades per la població civil.
Nou!!: Història de Croàcia і Guerra civil · Veure més »
Guerra de la independència croata
La guerra de la independència croata fou una guerra a Croàcia de 1991 a 1995, entre el govern croat i els serbis croats reforçats per l'Exèrcit Popular Iugoslau controlat per Sèrbia.
Nou!!: Història de Croàcia і Guerra de la independència croata · Veure més »
Guerra de Successió Austríaca
La Guerra de Successió Austríaca (en el seu escenari americà anomenada Guerra del rei Jordi) va ser un conflicte bèl·lic que va tenir lloc des de 1740 fins a 1748, desfermat per les rivalitats sobre els drets hereditaris de la Casa d'Àustria a la mort de Carles VI, emperador del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: Història de Croàcia і Guerra de Successió Austríaca · Veure més »
Guerres Napoleòniques
Les Guerres Napoleòniques són el conjunt de conflictes bèl·lics que es van produir durant el període que Napoleó Bonaparte va governar el Primer Imperi Francès.
Nou!!: Història de Croàcia і Guerres Napoleòniques · Veure més »
Heracli
Heracli - Flavius Heraclius Augustus en llatí, Hērakleios, en grec - (Capadòcia, vers 575 - Constantinoble, 11 de febrer de 641) va ser emperador romà d'Orient des del 5 d'octubre de 610 fins a la seva mort el 641.
Nou!!: Història de Croàcia і Heracli · Veure més »
Hercegovina
Límits aproximats entre Bòsnia (fosc) i Hercegovina (clar)'''Nota:''' No existeixen límits oficials entre Bòsnia i Hercegovina. Hercegovina (Херцеговина/Hercegovina) és una regió històrica dels Alps Dinàrics que en l'actualitat ocupa la meitat meridional de Bòsnia i Hercegovina.
Nou!!: Història de Croàcia і Hercegovina · Veure més »
Hongarès
L'hongarès o hongarés (magyar nyelv; és una llengua úgrica parlada per més de 14 milions de persones arreu del món. La majoria es concentren a Hongria (més de 10 milions), a Transsilvània (actualment a Romania) més d'1,3 milions, a Voivodina (Sèrbia) al voltant del mig milió, a Eslovàquia més de mig milió, a la Transcarpàcia ucraïnesa gairebé 200.000 persones. La resta es troba en la diàspora, principalment a Israel i als Estats Units.
Nou!!: Història de Croàcia і Hongarès · Veure més »
Hongria
Hongria (hongarès: Magyarország IPA) és una república de l'Europa central, basada en l'històric Regne d'Hongria.
Nou!!: Història de Croàcia і Hongria · Veure més »
Huns
Els huns eren un poble nòmada de l'estepa que, a partir de finals del dC, va fer profundes incursions per Europa i Àsia i fins a l'Índia.
Nou!!: Història de Croàcia і Huns · Veure més »
Hvar (ciutat)
Hvar (en dialecte local: Hvor o For, en grec: Pharos, en llatí: Pharia, en italià: Lesina) és un municipi que dona nom a una illa de Dalmàcia, a Croàcia, situat al costat oposat de l'illa de Stari Grad.
Nou!!: Història de Croàcia і Hvar (ciutat) · Veure més »
Iapods
Iapods o Iapids (en llatí iapodes o iapydes, en grec antic Ἰάποδες o Ἰάπυδες) era una tribu del poble il·liri que vivia al nord de Dalmàcia i a l'est de Libúrnia.
Nou!!: Història de Croàcia і Iapods · Veure més »
Il·líria
Il·líria (Illyricum; Ιλλύρις) fou el nom que rebia a l'antiguitat la terra poblada pels il·liris, un poble heterogeni i força desconegut però d'acceptada filiació indoeuropea.
Nou!!: Història de Croàcia і Il·líria · Veure més »
Il·liris
Els il·liris són un poble protohistòric dels Balcans, d'origen indoeuropeu, familiars dels tracis i dels dacis.
Nou!!: Història de Croàcia і Il·liris · Veure més »
Imperi Austrohongarès
LImperi Austrohongarès o simplement Àustria-Hongria (en alemany: Österreich-Ungarn, en hongarès: Osztrák-Magyar Monarchia) fou un estat dual existent a Europa entre els anys 1867 i 1918, fruit de la unió del Regne d'Hongria i l'Imperi d'Àustria amb l'Ausgleich o Compromís austrohongarès. Segons aquest acord, els dos estats passaven a formar una monarquia dual sota el domini de la dinastia dels Habsburg, que passaven a ser emperadors d'Àustria i reis d'Hongria.
Nou!!: Història de Croàcia і Imperi Austrohongarès · Veure més »
Imperi Carolingi
Imperi Carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany, que va suposar un intent de recuperació en els àmbits polític, religiós i cultural de l'època medieval a Europa occidental, i és un fet rellevant i important la coronació de Carlemany com a emperador a Roma com a signe de restauració de facto de l'Imperi Romà d'Occident (segons la ficció de la translatio imperii).
Nou!!: Història de Croàcia і Imperi Carolingi · Veure més »
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Nou!!: Història de Croàcia і Imperi Otomà · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Història de Croàcia і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Indústria
Burés al 1905, prop d'Anglès (la Selva). La indústria és el procés d'elaboració de productes a partir de primeres matèries com les instal·lacions i sistemes associats.
Nou!!: Història de Croàcia і Indústria · Veure més »
Istroromanès
L'istroromanès o istroromanés (en romanès: istroromân) és una llengua romànica de la branca oriental.
Nou!!: Història de Croàcia і Istroromanès · Veure més »
Itàlia romana
Itàlia és una península que ocupa aproximadament el territori de l'actual República d'Itàlia excloses les illes de Sardenya i Sicília i la zona dels Alps.
Nou!!: Història de Croàcia і Itàlia romana · Veure més »
Josip Broz Tito
Josip Broz, Tito (Kumrovec, Croàcia, 7 de maig de 1892 - Ljubljana, Eslovènia, 4 de maig de 1980), conegut pel seu títol militar mariscal Tito, va ser un líder de Iugoslàvia des del final de la Segona Guerra mundial fins a la seva mort.
Nou!!: Història de Croàcia і Josip Broz Tito · Veure més »
Kálmán I d'Hongria
Kálmán I d'Hongria (o també Coloman; en hongarés: I. Kálmán) (vers 1070 - 3 de febrer de 1116) va ser rei d'Hongria des del 1095 fins a la seva mort.
Nou!!: Història de Croàcia і Kálmán I d'Hongria · Veure més »
Klemens Wenzel Lothar von Metternich
Klemens Wenzel (o Clemens Wenceslaus) Nepomuk Lothar, comte (des del 1813), príncep de Metternich-Winneburg a Beilstein (Coblença, 15 de maig del 1773-Viena, 11 de juny del 1859), comte de Königswart, i des de 1818 duc de Portella. Va ser un polític d'Àustria.
Nou!!: Història de Croàcia і Klemens Wenzel Lothar von Metternich · Veure més »
Kotor
Kotor (montenegrí: Kotor / Котор; llatí: Acruvium; grec: Ασκρηβιον, Askrèvion; italià: Cattaro) és una ciutat costanera de Montenegro a la mar Adriàtica, més concretament a la part més apartada del golf de Kotor.
Nou!!: Història de Croàcia і Kotor · Veure més »
Krapina (ciutat)
Krapina és una ciutat del comtat croat de Krapina-Zagorje.
Nou!!: Història de Croàcia і Krapina (ciutat) · Veure més »
Ladislau I d'Hongria
Ladislau I, anomenat el Sant (27 de juny de 1046 - 29 de juliol de 1095), va ser rei d'Hongria des de 1077 fins a la seva mort.
Nou!!: Història de Croàcia і Ladislau I d'Hongria · Veure més »
Ladislau II d'Hongria
Ladislau II d'Hongria (?, 1131 - ?, 1162), fill de Bela II d'Hongria i membre de la Dinastia Árpád, fou Rei d'Hongria entre el 1161 i el 1162). Usurpà el tron al seu nebot Esteve III d'Hongria gràcies al suport de l'Emperador de l'Imperi Romà d'Orient Manuel I Comnè, això no obstant, en fou desposseït als pocs mesos.
Nou!!: Història de Croàcia і Ladislau II d'Hongria · Veure més »
Ladislau III d'Hongria
Ladislau III d'Hongria (en hongarès III. László) (?, 1199 - Viena, 7 de maig de 1205), de la dinastia Árpád, fou rei d'Hongria entre el 1204 i el 1205). Fill d'Emeric I d'Hongria i la infanta Constança d'Aragó (1179 - 1222), filla d'Alfons I el Cast i Sança de Castella. Ladislau fou coronat rei en vida del seu pare, el 26 d'agost de 1204, per tal d'assegurar així la successió. El germà d'Emeric, Andreu II d'Hongria prometé protegir el nen i actuar de regent del regne mentre aquest fou menor. Però quan el rei Emeric va morir, la seva vídua, Constança, temé que Andreu fes matar Ladislau per obtenir el tron. La mare se'l va emportar de fugida a Viena i es van refugiar a la cort del duc Leopold VI d'Àustria, però al cap de poc de temps Ladislau morí, a Viena. Fou enterrat a Székesfehérvár (Hongria), i Andreu II fou coronat oficialment rei d'Hongria aquell mateix any. Constança d'Aragó no tornà mai més a Hongria, i es casà el 1210 a Messina amb l'emperador Frederic II. D'aquesta nova unió nasqué Enric VII d'Alemanya (1211-1235), duc de Suàbia.
Nou!!: Història de Croàcia і Ladislau III d'Hongria · Veure més »
Ladislau IV d'Hongria
Ladislau IV d'Hongria (?, 1262 - Köröshegy, 1290) (en hongarès: IV. László) va ser rei d'Hongria entre el 1272 i el 1290). Fill d'Esteve V d'Hongria i la seva reina cumana Elisabet, no va tenir descendència i va ser succeït pel seu tiet segon, Andreu III d'Hongria. Va ser el penúltim monarca de la dinastia Árpád.
Nou!!: Història de Croàcia і Ladislau IV d'Hongria · Veure més »
Liburns
Els liburns (en llatí Liburni, en grec antic Λιβυρνοί) eren un poble de la part nord d'Il·líria que ocupava el districte de Libúrnia ((Λιβυρνὶς χώρα), segons Escílax de Carianda o Λιβουρνία (Liburnia), segons Claudi Ptolemeu. Els liburns eren un poble molt antic que juntament amb els sículs havien ocupat la costa oposada al Picè. La seva capital era Truentum (Trieste), segons Plini el Vell. Se suposa que eren una ètnia dels pelasgs. S'havia estès molt, i aquest poble ocupava Issa, Melita i altres illes, i havia poblat Còrcira, segons Estrabó, abans de què hi arribessin els grecs. Sembla que havien arribat, cap al nord, fins a la Nòrica, on se sap que hi havia població il·lírica. Estrabó els distingeix dels breunes i dels genauns, que també eren pobles il·lírics. Virgili sembla que anomena als vènets, liburns, i diu que el seu país era el lloc on va arribar Antènor des de Troia. Van ser expulsats dels territoris que ocupaven entre Panònia i el país dels vènets pels invasors gals i van quedar reduir a un districte petit que va agafar el nom de Libúrnia. Es van dedicar a la pirateria, i per les seves incursions feien servir les "naves Liburnicae", els lembus, amb una vela llatina molt gran que després els romans van adoptar en la seva lluita contra Cartago, i a la Segona guerra macedònica van substituir les grans naus que fins llavors s'havien utilitzat. Libúrnia es va incorporar després a Il·líria, i aquesta regió com a província romana es va dir també Dalmàcia. La seva capital, Iadera va ser una colònia romana. Altres ciutats dels liburns eren Scardona (cap d'un convent jurídic) segons Plini el Vell que reunia els habitants de catorze pobles, Alvona, Flanona, Tarsatica, Senia, Lopsica, Ortopula, Vegium, Argyruntum, Corinium, Aenona, i Civitas Pasini. L'any 634 l'emperador romà d'Orient Heracli va invitar als corbats (chorvates o khrobati) que vivien al nord dels Carpats (al sud de Polònia) per ocupar la regió com a vassalls bizantins. Els nouvinguts van adoptar el cristianisme al segle VII.
Nou!!: Història de Croàcia і Liburns · Veure més »
Ljudevit Gaj
Ljudevit Gaj, AFI; nascut Ludwig Gay; 8 d'agost de 1809 – 20 d'abril de 1872);Segons Djuro Šurmin: Hrvatski preporod, vol I-II, Zagreb, 1903), fou un lingüista, polític, periodista i escriptor croat. Va ser una de les figures centrals del panelavista moviment il·liri.
Nou!!: Història de Croàcia і Ljudevit Gaj · Veure més »
Llengües indoeuropees
Les llengües indoeuropees d'Europa Les llengües indoeuropees són les que pertanyen a una mateixa gran família lingüística derivades d'una antiga llengua reconstruïda per l'historiocomparatisme i que hom anomena protoindoeuropeu.
Nou!!: Història de Croàcia і Llengües indoeuropees · Veure més »
Lliga de Comunistes de Iugoslàvia
La Lliga dels Comunistes de Iugoslàvia (en croat Savez komunista Jugoslavije), abans de 1952 Partit Comunista de Iugoslàvia (Komunistička partija Jugoslavije), fou el principal partit comunista a Iugoslàvia.
Nou!!: Història de Croàcia і Lliga de Comunistes de Iugoslàvia · Veure més »
Llista d'emperadors romans d'Orient
Llista d'emperadors de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Història de Croàcia і Llista d'emperadors romans d'Orient · Veure més »
Londres
Londres (anglès: London) és la capital i ciutat més poblada d'Anglaterra i del Regne Unit.
Nou!!: Història de Croàcia і Londres · Veure més »
Magiars
Els magiars van ser un grup ètnic que envaí i conquerí al el territori que correspon aproximadament a l'actual Hongria, cosa que explica l'existència d'una illa d'habitants de llengua úgrica en una zona envoltada per llengües eslaves, germàniques o romàniques.
Nou!!: Història de Croàcia і Magiars · Veure més »
Manuel I Comnè
Manuel I Comnè (grec: Μανουήλ Κομνηνός, Manuïl Komninós; 28 de novembre del 1118 – 24 de setembre del 1180) fou un emperador romà d'Orient del que governà en un punt d'inflexió crucial per a la història de l'Imperi Romà d'Orient i el Mediterrani.
Nou!!: Història de Croàcia і Manuel I Comnè · Veure més »
Mar Adriàtica
La mar Adriàtica o Hadriàtica, o el mar Adriàtic o Hadriàtic, és una part de la mar Mediterrània entre les costes de la península Itàlica, al sud i a l'oest, i de la península Balcànica, al nord i a l'est, des del golf de Venècia fins al canal d'Òtranto, que la uneix amb la resta de la Mediterrània, a l'àrea anomenada mar Jònica.
Nou!!: Història de Croàcia і Mar Adriàtica · Veure més »
Marí el Diaca
Marí (Loparo, illa de Rab, Croàcia, ca. 240 - San Marino, 366) fou un diaca dàlmata, tradicional fundador de la República de San Marino l'any 301.
Nou!!: Història de Croàcia і Marí el Diaca · Veure més »
Maria Teresa I d'Àustria
Maria Teresa I d'Àustria (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic 1717 - íd. 1780) fou una arxiduquessa d'Àustria que alhora fou duquessa de Milà, reina d'Hongria i Bohèmia (1740-1780), gran duquessa consort de la Toscana i emperadriu consort del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: Història de Croàcia і Maria Teresa I d'Àustria · Veure més »
Miklós Zrínyi
Miklós Zrínyi (en croata: Nikola Šubić Zrinski; en hongarès: Zrínyi Miklós, en català Nicolau Zrinski o Zrinyi) (Zrin, a Croàcia, 1508 - Szigetvar 7 de setembre de 1566) fou un noble d'origen croat que va servir als Habsburg.
Nou!!: Història de Croàcia і Miklós Zrínyi · Veure més »
Miquel IV el Paflagoni
Miquel IV el Paflagoni fou emperador romà d'Orient del 1034 al 1041.
Nou!!: Història de Croàcia і Miquel IV el Paflagoni · Veure més »
Montenegrí
El montenegrí (en ciríl·lic: црногорски jeзик; en alfabet llatí: crnogorski jezik) és una llengua eslava meridional del grup occidental, parlada a Montenegro.
Nou!!: Història de Croàcia і Montenegrí · Veure més »
Montenegro
Montenegro (en serbocroat: Црна Гора, Crna Gora, que significa 'mont negre') és un petit estat muntanyós situat a la península dels Balcans.
Nou!!: Història de Croàcia і Montenegro · Veure més »
Moviment il·liri
''Danica Ilirska'', el diari de Ljudevit Gaj. El moviment il·liri (en croat Ilirski pokret), també conegut amb el nom de renaixement nacional croat (Hrvatski narodni preporod), va ser una campanya cultural i política iniciada per un grup intel·lectuals croats joves croats durant la primera meitat del, al voltant dels anys 1835–1849 (hi ha un cert desacord sobre la data oficial).
Nou!!: Història de Croàcia і Moviment il·liri · Veure més »
Nacionalisme
Mural independentista dels Països Catalans a Belfast (Irlanda del Nord). Manifestació "Som una nació. Nosaltres decidim" El nacionalisme és un corrent de pensament que propugna la nació com una de les bases del desenvolupament de la humanitat, tant en termes polítics com culturals.
Nou!!: Història de Croàcia і Nacionalisme · Veure més »
Napoleó Bonaparte
fou un militar i home d'estat francès.
Nou!!: Història de Croàcia і Napoleó Bonaparte · Veure més »
Nazisme
L'esvàstica, símbol indoeuropeu adoptat pel nazisme. salutació feixista. El nazisme o nacionalsocialisme (de l'alemany Nationalsozialismus; AFI) és la ideologia i pràctiques del Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys (NSDAP) d'Adolf Hitler; i les polítiques adoptades pel govern de l'Alemanya Nazi a partir del 1933 fins al 1945, un període també conegut com a Tercer Reich.
Nou!!: Història de Croàcia і Nazisme · Veure més »
Neolític
El neolític (del grec νέος, néos, 'nou', i λίθος, líthos, 'pedra') és un període de la prehistòria proposat per l'arqueòleg John Lubbock el 1865 per definir la segona part de l'edat de pedra, essent la primera part, i molt més llarga, el paleolític.
Nou!!: Història de Croàcia і Neolític · Veure més »
Neretva
El Neretva (en ciríl·lic serbi: Неретва, pronunciat), també conegut com Narenta) és el principal riu d'Hercegovina i de Dalmàcia i un dels més important de Bòsnia i Hercegovina i de la part oriental de la conca adriàtica Les fonts del Neretva se situen a 1.320 m d'altitud als Alps dinàrics prop de Jabuka (80 km al sud de Sarajevo). Desemboca a la mar Adriàtica en territori de Croàcia. En els seus 225 km de curs, la ciutat més important per la que passa és Mostar i el seu famós Pont Vell. Quatre centrals d'energia hidroelèctrica amb grans preses (més de 150,5 metres) proporcionen protecció contra inundacions, energia i emmagatzematge d'aigua. És reconeguda pel seu entorn natural i la diversitat del seu paisatge. Els ecosistemes d'aigua dolça han patit un augment de la població i les pressions de desenvolupament associades. Un dels recursos naturals més valuosos de Bòsnia i Hercegovina i Croàcia és el seu recurs d'aigua dolça continguda per una font abundant i rius clars. Situada entre els principals rius regionals (riu Drina a l'est, riu Una a l'oest i riu Sava), la conca de la Neretva conté la font d'aigua potable més significativa. La Neretva és notable entre els rius de la regió dels Alps Dinàrics, especialment pel que fa als seus diversos ecosistemes i hàbitats, flora i fauna, patrimoni cultural i històric. S'ha suggerit que el seu nom prové de l'arrel indoeuropea *ner, que significa "bussejar". La mateixa arrel es veu en l'arrel serbocroata "roniti".
Nou!!: Història de Croàcia і Neretva · Veure més »
Operació Tempesta
L'Operació Tempesta (en croat: Operacija Oluja) va ser una operació militar a gran escala duta a terme per Croàcia entre el 3 i el 5 d'agost de 1995 per conquerir zones de Croàcia central (com República Sèrbia de Krajina) declarades com Àrees Protegides per les Nacions Unides (UNPAs en les seves sigles en anglès).
Nou!!: Història de Croàcia і Operació Tempesta · Veure més »
Organització de les Nacions Unides
LOrganització de les Nacions Unides (ONU) és una organització intergovernamental mundial, creada per la Carta de San Francisco el 1945, amb la finalitat de mantenir la pau, promoure la cooperació econòmica, cultural, social i humanitària, garantir la seguretat dels estats basant-se en els principis d'igualtat i autodeterminació i vetllar pel respecte dels drets humans.
Nou!!: Història de Croàcia і Organització de les Nacions Unides · Veure més »
Paleolític mitjà
El paleolític mitjà és la segona subdivisió del Paleolític, que abraça entre els anys 350.000 i 33.000 aC.
Nou!!: Història de Croàcia і Paleolític mitjà · Veure més »
Pannònia
Posició de la província de Pannònia a l'Imperi Romà Pannònia o Panònia (Pannonia) era una regió del centre d'Europa al sud i a l'oest del Danubi que la limitava pel nord i l'est.
Nou!!: Història de Croàcia і Pannònia · Veure més »
Papa Joan IV
Joan IV (Dalmàcia, ? - Roma 642) fou escollit papa el 24 de desembre del 640, vigília de Nadal.
Nou!!: Història de Croàcia і Papa Joan IV · Veure més »
Papa Joan VIII
Joan VIII (Roma, 820 - 882) fou Papa de Roma des del 872 fins al 882.
Nou!!: Història de Croàcia і Papa Joan VIII · Veure més »
Papa Joan X
Joan X (Borgo Tossignano, ? – Roma, maig del 928) va ser papa de l'Església Catòlica del 914 al 928.
Nou!!: Història de Croàcia і Papa Joan X · Veure més »
Partit Camperol Croat
El Partit Camperol Croat (croat Hrvatska seljačka stranka, HSS) és un partit polític de Croàcia d'ideologia dretana.
Nou!!: Història de Croàcia і Partit Camperol Croat · Veure més »
Pere I de Sèrbia
Pere I de Sèrbia o de Iugoslàvia (Belgrad, 29 de juny de 1844-16 d'agost de 1921) va ser el rei de Sèrbia entre 1903 i 1918 i dels serbis, croats i eslovens entre 1918 i 1921.
Nou!!: Història de Croàcia і Pere I de Sèrbia · Veure més »
Pere II de Iugoslàvia
Pere II de Iugoslàvia (Belgrad, 1923 - Los Angeles, Califòrnia, 1970) fou l'últim rei sobirà de Iugoslàvia.
Nou!!: Història de Croàcia і Pere II de Iugoslàvia · Veure més »
Petar Krešimir IV
Petar Krešimir IV, anomenat el Gran (croat: Petar Krešimir IV. Veliki, Petrus Cresimir), fou el Rei de Croàcia i Dalmàcia entre el 1059 i el 1075, any de la seva mort.
Nou!!: Història de Croàcia і Petar Krešimir IV · Veure més »
Polònia
Polònia, oficialment República de Polònia, és un estat de l'Europa central.
Nou!!: Història de Croàcia і Polònia · Veure més »
Potències de l'Eix
Països neutrals URSS Les Potències de l'Eix eren els estats oposats als Aliats durant la Segona Guerra Mundial.
Nou!!: Història de Croàcia і Potències de l'Eix · Veure més »
Pragmàtica Sanció del 1713
La Pragmàtica Sanció del 1713 fou promulgada pel rei Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic el 19 d'abril de 1713 per abolir la Llei Sàlica que distingia els sexes en la successió al tron del Sacre Imperi.
Nou!!: Història de Croàcia і Pragmàtica Sanció del 1713 · Veure més »
Prehistòria
Prehistòria (llatí, præ.
Nou!!: Història de Croàcia і Prehistòria · Veure més »
Províncies Il·líriques
Les Províncies Il·líriques, van ser una entitat política que va existir durant les Guerres Napoleòniques.
Nou!!: Història de Croàcia і Províncies Il·líriques · Veure més »
Raška
Raška (serbi: Рашка/Raška; grafies alternatives: Raschka, Rascia i Rassa; catalanitzat: Raixka), va ser l'estat medieval serbi central i més reeixit (el nom serbi župa, àrea governada per župan), que va unificar totes les tribus sèrbies en l'estat medieval serbi més important dels Balcans.
Nou!!: Història de Croàcia і Raška · Veure més »
Referèndum
Un referèndum o plebiscit és una votació popular convocada pel poder legislatiu (parlament) o pel cap d'un estat amb l'objectiu que la ciutadania doni la seva opinió davant d'un determinat tema d'interès general reforma usualment amb l'establiment (o modificació) de lleis o tractats internacionals.
Nou!!: Història de Croàcia і Referèndum · Veure més »
Regió d'Ístria
Ístria (en croat i eslovè, Istra; en vènet i italià, Istria; llatí Istria o Histria) és una península situada a l'extrem nord de la mar Adriàtica, entre Trieste (antiga Tergeste) al golf de Venècia, i Rijeka (italià Fiume) al golf de Kvarneric (italià Golfo di Quarnero).
Nou!!: Història de Croàcia і Regió d'Ístria · Veure més »
Regne d'Itàlia (1861-1946)
El Regne d'Itàlia (italià: Regno d'Italia) fou un estat fundat el 1861 durant la Unificació d'Itàlia sota la direcció de Piemont-Sardenya; i existí fins al 1946, quan els italians optaren per la república.
Nou!!: Història de Croàcia і Regne d'Itàlia (1861-1946) · Veure més »
Regne de Sèrbia
El Regne de Sèrbia va ser un estat balcànic que es va crear a partir del Principat de Sèrbia quan, el 23 de març de 1882, el seu governant Milà I va ser proclamat rei.
Nou!!: Història de Croàcia і Regne de Sèrbia · Veure més »
Regne dels Serbis, Croats i Eslovens
El Regne dels Serbis, Croats i Eslovens (en serbocroat: Kraljevina Srba, Hrvata i Slovenaca, transcrit en ciríl·lic: Краљевина Срба, Хрвата и Словенаца; en eslovè: Kraljevina Srbov, Hrvatov in Slovencev) va ser l'estat creat arran de la integració de l'Estat dels Eslovens, Croates i Serbis amb el Regne de Sèrbia (que acabava d'annexionar el Regne de Montenegro) l'1 de desembre de 1918.
Nou!!: Història de Croàcia і Regne dels Serbis, Croats i Eslovens · Veure més »
República de Ragusa
La República de Ragusa (croat: Dubrovačka Republika) fou un estat que va existir amb aquest nom del 1403 al 1808.
Nou!!: Història de Croàcia і República de Ragusa · Veure més »
República de Venècia
La Sereníssima República de Venècia va ser una ciutat estat situada al nord d'Itàlia, a la riba de la mar Adriàtica, amb la ciutat de Venècia com a centre.
Nou!!: Història de Croàcia і República de Venècia · Veure més »
República Federal Socialista de Iugoslàvia
La República Federal Socialista de Iugoslàvia (RFSI) va ser un Estat socialista europeu que va existir entre els anys 1943 i 1992, substituint en la seva creació a la República Federal Popular de Iugoslàvia.
Nou!!: Història de Croàcia і República Federal Socialista de Iugoslàvia · Veure més »
República Romana
La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.
Nou!!: Història de Croàcia і República Romana · Veure més »
República Sèrbia de Krajina
La República Sèrbia de Krajina (en serbi: Republika Srbska Krajina (RSK); en ciríl·lic: Република Српска Крајина) va ser una entitat sèrbia autoproclamada a Croàcia l'any 1991, sense reconeixement internacional.
Nou!!: Història de Croàcia і República Sèrbia de Krajina · Veure més »
Rijeka
Rijeka (en croat Rijeka, Rika o Reka; Fiume en italià i hongarès, Reka en eslovè; Sankt Veit am Flaum o Pflaum en alemany; Folyómszentvít en hongarès antic, el seu nom significa riu) és una ciutat croata situada al golf de Kvarne a la Mar Adriàtica.
Nou!!: Història de Croàcia і Rijeka · Veure més »
Romania
Romania (escrit România en romanès, AFI és un estat del sud-est de l'Europa central. Fa frontera amb Ucraïna al nord i al nord-est, amb la República de Moldàvia a l'est, amb Bulgària al sud, amb Sèrbia al sud-oest i amb Hongria a l'oest. A llevant, és banyat per la mar Negra. Des de l'1 de gener de 2007 forma part de la Unió Europea, on va entrar juntament amb Bulgària. Culturalment, Romania és un illot de llatinitat dins d'un oceà eslau. El seu nom ja fa referència a Roma, o bé a la Romània, nom que es donava a la part oriental de l'Imperi Romà i, en època tardana, al mateix imperi en general. Amb un terme similar, Romània, es fa referència a l'àrea d'Europa on es parlen les llengües romàniques.
Nou!!: Història de Croàcia і Romania · Veure més »
Romanticisme
''Caminant damunt un mar de boira'', del romàntic Caspar David Friedrich El Romanticisme va ser un moviment tant cultural com polític que s'originà a Alemanya a final del, inicialment com a moviment literari, però que ràpidament passà a influenciar totes les arts.
Nou!!: Història de Croàcia і Romanticisme · Veure més »
Sabor croat
El Sabor croat (croat Hrvatski Sabor) és el nom que rep la Cambra legislativa de Croàcia.
Nou!!: Història de Croàcia і Sabor croat · Veure més »
Salona (Dalmàcia)
Salona (Σαλῶνα; també en plural, Salones: en Salonae) fou una ciutat romana de la costa de Dalmàcia on hi va néixer Dioclecià, que arribaria a ser emperador de Roma.
Nou!!: Història de Croàcia і Salona (Dalmàcia) · Veure més »
San Marino
La República de San Marino (Repubblica di San Marino o San Marino en italià) és la república més petita i antiga d'Europa i un dels estats més petits del món.
Nou!!: Història de Croàcia і San Marino · Veure més »
Sava
El Sava és un gran riu navegable afluent del Danubi que flueix per les actuals Eslovènia, Croàcia, Bòsnia i Hercegovina i Sèrbia.
Nou!!: Història de Croàcia і Sava · Veure més »
Sèrbia
Sèrbia (en serbi: Србија, Srbija) és un país situat al sud-est d'Europa a la zona dels Balcans.
Nou!!: Història de Croàcia і Sèrbia · Veure més »
Sírmia
esquerra Sírmia (serbi: Srem; croat: Srijem; turc: Sirem) és la regió fèrtil de la Plana panònica a Europa, situada entre dos rius, el Danubi i el Sava.
Nou!!: Història de Croàcia і Sírmia · Veure més »
Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.
Nou!!: Història de Croàcia і Segona Guerra Mundial · Veure més »
Serbi
El serbi o serbocroat és una llengua eslava meridional que és parlada, sensu stricto, principalment pels serbis.
Nou!!: Història de Croàcia і Serbi · Veure més »
Serf
Miniatura d'una caplletra d'un manuscrit medieval mostrant un '''serf''', amb un instrument de treball observant dos senyors, un noble i l'altre, eclesiàstic, que discuteixen Durant l'edat mitjana, un serf era una persona que servia a un noble en condicions que, en l'actualitat, es considerarien properes a l'esclavitud.
Nou!!: Història de Croàcia і Serf · Veure més »
Sipont
Sipont (Sipontum) o Sipunt (en Σιποῦς) va ser una ciutat de la Pulla situada a la costa de la mar Adriàtica, al sud del cap Gargano, al golf de Manfredonia, entre els rius Cèrbal i Candelaro, que desaigüen al sud, i formen la llacuna del Pantano Saldo.
Nou!!: Història de Croàcia і Sipont · Veure més »
Slobodan Milošević
Slobodan Milošević (en alfabet serbi ciríl·lic Слободан Милошевић) (Požarevac, Sèrbia, 20 d'agost de 1941 - La Haia, Països Baixos, 11 de març de 2006).
Nou!!: Història de Croàcia і Slobodan Milošević · Veure més »
Socialisme de mercat
El socialisme de mercat és un sistema econòmic en el qual els mitjans de producció són controlats pels treballadors de cada empresa (en general, els beneficis són repartits entre els treballadors de la mateixa empresa) i la producció no està planificada centralment per l'Estat, sinó orientada mitjançant les dinàmiques del mercat.
Nou!!: Història de Croàcia і Socialisme de mercat · Veure més »
Solimà I el Magnífic
Solimà I (Trebisonda, 6 de novembre de 1494 - Szigetvár, Hongria, 7 de setembre de 1566) fou el desè soldà de l'Imperi Otomà (1520-1566).
Nou!!: Història de Croàcia і Solimà I el Magnífic · Veure més »
Split
Split (coneguda també pel seu nom italià, Spalato) és la ciutat més gran de Dalmàcia a Croàcia, capital de la comarca de Split-Dalmàcia.
Nou!!: Història de Croàcia і Split · Veure més »
Stari Grad
Stari Grad o Cittavecchia és una ciutat petita al costat nord de l'illa de Hvar, a Dalmàcia (Croàcia).
Nou!!: Història de Croàcia і Stari Grad · Veure més »
Szigetvár
Szigetvár (croat: Siget, serbi: Siget/Сигет, turc antic: Sigetwar, modern Sigetvar o Zigetvar) és una ciutat del comtat de Baranya a Hongria del sud.
Nou!!: Història de Croàcia і Szigetvár · Veure més »
Trajà
Marc Ulpi Trajà (Marcus Ulpius Traianus; Itàlica, 18 de setembre del 53 - Selinunt, 9/11 d'agost del 117) fou emperador romà entre el 98 i el 117.
Nou!!: Història de Croàcia і Trajà · Veure més »
Transleitània
Transleitània, també conegudes com Terres de la Corona de Sant Esteve, fou el nom de l'estat dual dins l'Imperi Austrohongarès que corresponia als territoris més enllà del riu Leitha (per contraposició a Cisleitània, que eren els territoris abans del riu Leitha).
Nou!!: Història de Croàcia і Transleitània · Veure més »
Trogir
Trogir (en llatí Tragurion, en italià Traù) és una ciutat històrica i un port sobre la costa Adriàtica de Croàcia, a la regió de la Dalmàcia, a 27 km a l'oest de Split.
Nou!!: Història de Croàcia і Trogir · Veure més »
Turisme
Autocars turístics El turisme és el terme que defineix totes les activitats i conjunt de relacions i fenòmens que realitzen les persones, ja sigui de forma individual o bé en grup, a nivell de desplaçaments i permanència (sense tenir en compte aquells deguts a estudi o finalitats lucratives) fora de la seva residència i entorn habitual; segons l'Organització Mundial del Turisme (OMT), la duració és per un període inferior a un any i superior a les 24 hores, i amb una finalitat de lleure, etc.
Nou!!: Història de Croàcia і Turisme · Veure més »
Txecs
Els txecs (en txec: Češi, pronunciació en txec:; en txec arcaic: Čechové) són els membres d'un grup ètnic i una nació nadius de la República Txeca a l'Europa central que parlen la llengua txeca.
Nou!!: Història de Croàcia і Txecs · Veure més »
Ucraïnesos
Els ucraïnesos (en ucraïnès: українці, transliterat amb el sistema internacional: ukrajintsi, transcrit al català: ukraïntsi) són un grup ètnic eslau oriental d'Ucraïna.
Nou!!: Història de Croàcia і Ucraïnesos · Veure més »
Valent
Flavi Juli Valent (Flavius Julius Valens; 328 - 9 d'agost de 378), més conegut simplement com a Valent, va ser emperador romà de l'any 364 fins a la seva mort.
Nou!!: Història de Croàcia і Valent · Veure més »
Valentinià I
Valentinià I (en llatí: - Cibalis, Pannònia, 321 - 17 de novembre del 375) fou emperador romà del 364 al 375.
Nou!!: Història de Croàcia і Valentinià I · Veure més »
Venceslau III
Estàtua de Venceslau III de Bohèmia Venceslau III (6 d'octubre de 1289 - 4 d'agost de 1306) va ser rei d'Hongria (1301-1305) i rei de Bohèmia (1305-1306).
Nou!!: Història de Croàcia і Venceslau III · Veure més »
Viena
Viena (en alemany Wien) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).
Nou!!: Història de Croàcia і Viena · Veure més »
Vladko Maček
Vladko Maček (20 de juny de 1879-15 de maig de 1964), fou un dels polítics més destacats de la Croàcia de la primera meitat del.
Nou!!: Història de Croàcia і Vladko Maček · Veure més »
Voivodina
Mapa de Voivodina Districtes i regions geogràfiques de la Voivodina Municipis de Voivodina Distribució ètnica als municipis de la Voivodina La Província Autònoma de Voivodina (en serbi: Аутономна Покрајина Војводина/Autonomna Pokrajina Vojvodina; hongarès: Vajdaság Autonóm Tartomány; eslovac: Autonómna Provincia Vojvodina; romanès: Provincia Autonomă Voievodina; croat: Autonomna Pokrajina Vojvodina; rutè: Автономна Покраїна Войводина) és una provincia al nord de la República de Sèrbia.
Nou!!: Història de Croàcia і Voivodina · Veure més »
Zadar
Zadar (en italià Zara, en llatí Iulia Iadera) és una ciutat de la regió de Dalmàcia a Croàcia, capital del comtat de Zadar al centre del país i enfront de les illes Ugljan i Pašman de les que està separada per l'estret de Zadar.
Nou!!: Història de Croàcia і Zadar · Veure més »
Zagreb
Zagreb, AFI:, és la capital de Croàcia.
Nou!!: Història de Croàcia і Zagreb · Veure més »
1000
Sense descripció.
Nou!!: Història de Croàcia і 1000 · Veure més »
1020
Sense descripció.
Nou!!: Història de Croàcia і 1020 · Veure més »
1030
El 1030 (MXXX) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Història de Croàcia і 1030 · Veure més »
1058
Sense descripció.
Nou!!: Història de Croàcia і 1058 · Veure més »
1063
El 1063 (MLXIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Història de Croàcia і 1063 · Veure més »
1074
El 107 (MLXXIV) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Història de Croàcia і 1074 · Veure més »
1076
Sense descripció.
Nou!!: Història de Croàcia і 1076 · Veure més »
11 de gener
L'11 de gener és l'onzè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Història de Croàcia і 11 de gener · Veure més »
1102
El 1102 (MCII) fou un any comú del que va començar en dimecres.
Nou!!: Història de Croàcia і 1102 · Veure més »
1116
El 1116 (MCXVI) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Història de Croàcia і 1116 · Veure més »
1131
;Resta del món.
Nou!!: Història de Croàcia і 1131 · Veure més »
1141
Sense descripció.
Nou!!: Història de Croàcia і 1141 · Veure més »
1161
El 1161 (MCLXI) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Història de Croàcia і 1161 · Veure més »
1162
El 1162 (MCLXII) fou un any iniciat en dilluns pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Història de Croàcia і 1162 · Veure més »
1163
El 1163 (MCLXIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Història de Croàcia і 1163 · Veure més »
1172
El 1172 (MCLXXII) fou un any de traspàs iniciat en dissabte pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Història de Croàcia і 1172 · Veure més »
1196
Països Catalans.
Nou!!: Història de Croàcia і 1196 · Veure més »
1198
Sense descripció.
Nou!!: Història de Croàcia і 1198 · Veure més »
1204
Sense descripció.
Nou!!: Història de Croàcia і 1204 · Veure més »
1205
Sense descripció.
Nou!!: Història de Croàcia і 1205 · Veure més »
1208
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Història de Croàcia і 1208 · Veure més »
1235
Sense descripció.
Nou!!: Història de Croàcia і 1235 · Veure més »
1241
El 1241 (MCCXLI) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià del calendari julià.
Nou!!: Història de Croàcia і 1241 · Veure més »
1263
El 1263 (MCCLXIII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Història de Croàcia і 1263 · Veure més »
1270
El 1270 (MCCLXX) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Història de Croàcia і 1270 · Veure més »
1271
El 1271 (MCCLXXI) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Història de Croàcia і 1271 · Veure més »
1272
El 1272 (MCCLXXII) fou un any de traspàs iniciat en divendres pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Història de Croàcia і 1272 · Veure més »
1290
Sense descripció.
Nou!!: Història de Croàcia і 1290 · Veure més »
1292
Sense descripció.
Nou!!: Història de Croàcia і 1292 · Veure més »
1301
Sense descripció.
Nou!!: Història de Croàcia і 1301 · Veure més »
1305
;Països Catalans.
Nou!!: Història de Croàcia і 1305 · Veure més »
1312
El 1312 (MCCCXII) fou un any de traspàs començat en dilluns segons el calendari gregorià.
Nou!!: Història de Croàcia і 1312 · Veure més »
1322
Sense descripció.
Nou!!: Història de Croàcia і 1322 · Veure més »
1553
Sense descripció.
Nou!!: Història de Croàcia і 1553 · Veure més »
1565
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Història de Croàcia і 1565 · Veure més »
1578
Placa a les muralles de Peníscola.
Nou!!: Història de Croàcia і 1578 · Veure més »
1592
Sense descripció.
Nou!!: Història de Croàcia і 1592 · Veure més »
1593
Làpida al monestir de Sant Pere de Besalú.
Nou!!: Història de Croàcia і 1593 · Veure més »
1776
Sense descripció.
Nou!!: Història de Croàcia і 1776 · Veure més »
1797
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Història de Croàcia і 1797 · Veure més »
1815
Mapa polític d'Europa després del Congrés de Viena el 1815.
Nou!!: Història de Croàcia і 1815 · Veure més »
1843
;Països Catalans.
Nou!!: Història de Croàcia і 1843 · Veure més »
1868
;Països Catalans.
Nou!!: Història de Croàcia і 1868 · Veure més »
1881
;Països Catalans.
Nou!!: Història de Croàcia і 1881 · Veure més »
19 d'octubre
El 19 d'octubre és el dos-cents noranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Història de Croàcia і 19 d'octubre · Veure més »
19 de maig
El 19 de maig és el cent trenta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quarantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Història de Croàcia і 19 de maig · Veure més »
1918
1918 (MCMXVIII) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimarts i marcat per la fi de la Primera Guerra Mundial.
Nou!!: Història de Croàcia і 1918 · Veure més »
1924
;Països Catalans.
Nou!!: Història de Croàcia і 1924 · Veure més »
1926
;Països Catalans.
Nou!!: Història de Croàcia і 1926 · Veure més »
1927
;Països Catalans.
Nou!!: Història de Croàcia і 1927 · Veure més »
1928
Enderroc de les Quatre Columnes. Placa de la casa de la vila de Santa Pau Terrassa, Can Vinyals, al carrer Major, el 1928;Països Catalans.
Nou!!: Història de Croàcia і 1928 · Veure més »
1929
Exposició Internacional de 1929, a Barcelona Finalitza la reforma de l'Estació de França de Barcelona fou una de les principals estacions ferroviàries fins a la construcció de l'Estació de Sants;Països Catalans.
Nou!!: Història de Croàcia і 1929 · Veure més »
1934
;Països Catalans.
Nou!!: Història de Croàcia і 1934 · Veure més »
1939
Pont WPA a Nova Orleans.
Nou!!: Història de Croàcia і 1939 · Veure més »
1941
;Països Catalans.
Nou!!: Història de Croàcia і 1941 · Veure més »
1945
;Països Catalans.
Nou!!: Història de Croàcia і 1945 · Veure més »
1963
Sense descripció.
Nou!!: Història de Croàcia і 1963 · Veure més »
1965
Placa del pont Vell de Besalú.
Nou!!: Història de Croàcia і 1965 · Veure més »
1970
1970 (MCMLXX) fon un any començat en dijous.
Nou!!: Història de Croàcia і 1970 · Veure més »
1974
;Països Catalans.
Nou!!: Història de Croàcia і 1974 · Veure més »
1980
1980 (MCMLXXX) fon un any de traspàs del calendari gregorià començat en dimarts.
Nou!!: Història de Croàcia і 1980 · Veure més »
1990
1990 (MCMXC) fou un any començat en dilluns.
Nou!!: Història de Croàcia і 1990 · Veure més »
1991
1991 (MCMXCI) fon un any normal segons el calendari gregorià, començat en dimarts.
Nou!!: Història de Croàcia і 1991 · Veure més »
1995
1995 (MCMXCV) fon un any normal del calendari gregorià començat en diumenge.
Nou!!: Història de Croàcia і 1995 · Veure més »
22 de desembre
El 22 de desembre és el tres-cents cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Història de Croàcia і 22 de desembre · Veure més »
23 de novembre
El 23 de novembre o 23 de santandria és el tres-cents vint-i-setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Història de Croàcia і 23 de novembre · Veure més »
25 de juny
El 25 de juny és el cent setanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Història de Croàcia і 25 de juny · Veure més »
27 de març
El 27 de març és el vuitanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Història de Croàcia і 27 de març · Veure més »
29 d'octubre
El 29 d'octubre és el tres-cents dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Història de Croàcia і 29 d'octubre · Veure més »
5 d'agost
El 5 d'agost és el dos-cents dissetè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents divuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Història de Croàcia і 5 d'agost · Veure més »
6 d'abril
El 6 d'abril és el noranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Història de Croàcia і 6 d'abril · Veure més »
7 de juny
El 7 de juny és el cent cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Història de Croàcia і 7 de juny · Veure més »
71
El 71 (LXXI) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Història de Croàcia і 71 · Veure més »
810
El 810 (DCCCX) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Història de Croàcia і 810 · Veure més »
823
El 823 (DCCCXXIII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Història de Croàcia і 823 · Veure més »
838
El 838 (DCCCXXXVIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Història de Croàcia і 838 · Veure més »
879
Sense descripció.
Nou!!: Història de Croàcia і 879 · Veure més »
9 d'octubre
El 9 d'octubre és el dos-cents vuitanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Història de Croàcia і 9 d'octubre · Veure més »
925
Sense descripció.
Nou!!: Història de Croàcia і 925 · Veure més »
949
Sense descripció.
Nou!!: Història de Croàcia і 949 · Veure més »
960
El 960 (CMLX) fou un any de traspàs començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Història de Croàcia і 960 · Veure més »
969
El 969 (CMLXIX) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Història de Croàcia і 969 · Veure més »
997
Sense descripció.
Nou!!: Història de Croàcia і 997 · Veure més »
