Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Història de Barcelona

Índex Història de Barcelona

Port de Barcelona, gravat de Joseph Friedrich Leopold (ca. 1720) La història de Barcelona s'estén al llarg de 4.000 anys, des de l'acabament del neolític, amb les primeres restes trobades al territori de la ciutat, fins a l'actualitat.

2675 les relacions: A Goya, A Pau Casals, Abajo las murallas, Abd-Al·lah ibn Abd-ar-Rahman al-Balansí, Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil, Abraham Bar Hiyya, Abrera, Absolutisme, Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya, Academicisme, Acte de fe, Aculturació, Ada Colau i Ballano, ADLAN, Adolf Florensa i Ferrer, Adolf Gironella, Adolf Mas i Ginestà, Adolfo Marsillach i Soriano, Adolfo Suárez González, Adrià Gual i Queralt, Aeroport Josep Tarradellas Barcelona – el Prat, Afer Galinsoga, Agapit Vallmitjana i Barbany, Agregacions municipals de Barcelona, Agricultura, Agrupació Courbet, Agustí Centelles i Ossó, Agustí Duran i Sanpere, Agustí Pedro i Pons, Agustí Pujol, Agustí Querol i Subirats, Agustí Rodas i Llimona, Aigües de Barcelona, Aiguamoll, Aine Bru, Ajuntament de Barcelona, Al-Àndalus, Al-Hàkam I, Al-Hurr ibn Abd-ar-Rahman ath-Thaqafí, Alamans, Alans, Alaric I, Alaric II, Albert Closas i Lluró, Albert Einstein, Albert el Gran, Albert Ràfols-Casamada, Albert Sánchez Piñol, Albert Viaplana i Veà, Albufera, ..., Alejandro Lerroux García, Alella, Alemanya, Alessandro Merletti i Quaglia, Alexandre Cirici i Pellicer, Alexandre de Riquer i Ynglada, Alexandria, Alfabet, Alfons el Cast, Alfons el Franc, Alfons el Magnànim, Alfons Milà i Sagnier, Alfons Pons Ezquerra, Alfons XII d'Espanya, Alfons XIII d'Espanya, Alfonso de la Espina, Alfred Bosch i Pascual, Alger, Alicia Giménez Bartlett, Almansor, Almeria, Almogàver, Aloi de Montbrai, Alou, Alta costura, Alta velocitat a Espanya, Aluminosi, Alzina, Amadeu I d'Espanya, Amadeu Vives i Roig, Amalaric, Amèrica, Amèrica Llatina, Amfiteatre, Amparo Baró i San Martín, Amsterdam, Ana María Matute Ausejo, Anarcosindicalisme, Anarquisme, Andalusia, Andrés Iniesta Luján, Andreu Aleu i Teixidor, Andreu Arriola Madorell, Andreu Avel·lí Pi i Arimon, Andreu Nin i Pérez, Andreu-Avel·lí Artís i Tomàs, Andreua Avel·lina Carrera i Teris, Angelino Dulcert, Anna Maleras Colomé, Anna Ricci i Giraudo, Anoia, Antic Règim, Anticatalanisme, Antics municipis del pla de Barcelona, Antiga Grècia, Antiga Roma, Antisistema, Anton van den Wyngaerde, Antoni Aulèstia Pijoan, Antoni Campañà i Bandranas, Antoni Cebrià Costa i Cuxart, Antoni Darder i Marsà, Antoni de Bofarull i Brocà, Antoni de Capmany de Montpalau i de Surís, Antoni de Martí i Franquès, Antoni de Moragas i Gallissà, Antoni de Peguera i d'Aimeric, Antoni de Villarroel i Peláez, Antoni Esplugas i Puig, Antoni Gaudí i Cornet, Antoni Gimbernat i Arbós, Antoni López i López, Antoni Llena i Font, Antoni Maria Simarro i Puig, Antoni Maura i Montaner, Antoni Puigvert i Gorro, Antoni Ribas i Piera, Antoni Rovira i Trias, Antoni Solà i Llansas, Antoni Tàpies i Puig, Antoni Trias i Pujol, Antoni Verdaguer i Serra, Antoni Viladomat i Manalt, Antonio Cánovas del Castillo, Antonio Miró, Antonio Tejero Molina, Antonio Torroja i Miret, Apel·les Fenosa i Florensa, Apel·les Mestres i Oñós, Aplec, Aqüeducte, Aquisgrà, Aquitània, Aragó, Arantxa Sánchez Vicario, Aranzel, Arbocer, Arc de Triomf de Barcelona, Ardó, Arecàcies, Argent, Argent (heràldica), Argentina, Argentona, Argila, Ariadna Gil i Giner, Arianisme, Aristocràcia, Arnau de Vilanova, Arnau Puig i Grau, Arquebisbat de Barcelona, Arquebisbat de Tarragona, Arquitectura barroca, Arquitectura de Barcelona, Arquitectura del Renaixement, Arquitectura gòtica, Arquitectura romànica, Arraona, Arsenio Martínez-Campos Antón, Art, Art conceptual, Art déco, Art gòtic, Art paleocristià, Art públic de Barcelona, Art postmodern, Art romànic, Art romànic a Catalunya, Artesania, Artur Bofill i Poch, Artur Mas i Gavarró, Artur Moreno i Salvador, Arxiu de la Corona d'Aragó, Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, Asfalt, Assemblea de Catalunya, Assemblea Nacional Catalana, Associació Mútua d'Obrers de la Indústria Cotonera, Assumpta Bastida i Pibernat, Asteroide, Astrolabi, Astronomia, Ataülf, Atemptat a la Rambla de Barcelona, Atemptat de l'Hipercor, Atemptat del carrer dels Canvis Nous, Atenes, Ateneu Barcelonès, Ateneu Català de la Classe Obrera, Atletisme, Auditori de Barcelona, August, August Pi i Sunyer, Auguste Rodin, Aulus Persi Flac, Aureli Capmany i Farrés, Aurora Redondo, Austràlia, Autarquia, Autobús, Automobilisme, Avalot de les quintes, Avantguardisme, Averrois, Aviè, Avió, Avinguda del Paral·lel, Avinguda del Portal de l'Àngel, Avinguda Diagonal, Avinguda Meridiana, Avortament, Avui, ¡Cu-Cut!, ¡Hola!, Èric Vinaixa, Òmnium Cultural, Òscar Tusquets Blanca, Ésser humà, Àfrica, Àfrica del Nord, Àkhila II, Àlex Corretja i Verdegay, Àngel Baixeras i Roig, Àngel Ferrant Vázquez, Àngel Guimerà i Jorge, Àrea Metropolitana de Barcelona, Àurea de Sarrà, Àustria, Bacallà, Badalona, Baix (veu), Baix Llobregat, Baixó, Balada, Balcans, Baldaquí, Baldomero Espartero, Ball d'en Serrallonga, Ball de diables, Ballet, Ballet de Barcelona, Ballets Russos, Baltasar Carles d'Àustria, Baltasar Porcel i Pujol, Baluard de Migdia, Banc d'Espanya, Banc de Barcelona, Banc Hispano Colonial, Banca Catalana, Banco Condal, Banco de Madrid, Banda Municipal de Barcelona, Bandera de Barcelona, Bandera de Catalunya, Bandera de Santa Eulàlia, Bandera Negra, Bandolerisme, Baralla en un cafè, Baríton, Baró, Baró de Maldà i Maldanell, Baró de Viver, Barberà del Vallès, Barcelona, Barcelona (Veneçuela), Barcelona Dragons, Barcelona en Comú, Barcelona Energia, Barcelona posa't guapa, Barcelona Quaderns d'Història, Barcelona Traction, Light and Power, Barcelonès, Barkeno, Baronia de Viver, Barri d'Horta, Barroc, Bartolomé Bermejo, Bartolomé Márquez López, Bartolomé Ordóñez, Bartomeu Robert i Yarzábal, Basílica, Basílica de la Mercè, Bastaix, Batalla d'Almansa, Batalla de Barcelona (512), Batalla de Lepant (1571), Batalla de Llinars, Batalla de Molins de Rei (1808), Batalla de Montjuïc (1641), Batalla de Montjuïc (1705), Batalla de Roncesvalls, Batalla de Villaviciosa de Tajuña, Batalla naval de Barcelona (1642), Batlle (antic règim), Bàrbar, Bàrcino, Bèlgica, Bella Dorita, Bellvitge, Benedetta Tagliabue, Benet de Sala i de Caramany, Benet Mercadé i Fàbrega, Benito Mussolini, Berà I, Berenguer Ramon II, Berlín, Bernat de Gòtia, Bernat de Gualbes, Bernat Desclot, Bernat Martorell, Bernat Metge, Bernhard Schuster, Bertolt Brecht, Besòs, Betevé, Biblioteca de Catalunya, Biennal de Venècia, Bienni Progressista, Bigas Luna, Billó, Biologia cel·lular, Biologia computacional, Biologia del desenvolupament, Bisbe, Blanca I de Navarra, Blat, Bloqueig de Barcelona, Bolero, Bomba del Liceu, Bombardeig de Barcelona (1842), Bombardeig de Barcelona (gener de 1938), Bombardeig de Barcelona (març de 1938), Bomber, Bombeta elèctrica, Bon Pastor (Sant Andreu), Bonastruc ça Porta, Bonaventura Carles Aribau i Farriols, Bonaventura Gassol i Rovira, Bonaventura Planella i Conxello, Boom llatinoamericà, Bordell, Borja de Riquer i Permanyer, Borrell II, Bous al carrer, Boxa, Brabant Való, Brúixola, Brussel·les, Buffalo Bill, Bulgària, Bullangues, Burgesia, Burgos, Butà, Cabotatge, Cabrils, Cabuts, Cacau, Cadastre, Cadis, Cafè, Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona, Calaix de sastre, Caldes d'Estrac, Caldes de Montbui, Calendari Català, Call de Barcelona, Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona, Cambrils, Camerun, Camilo García de Polavieja y del Castillo, Camp de les Corts, Camp de Tarragona, Camp Nou, Camps de concentració franquistes, Can Peguera, Candidatura d'Unitat Popular, Canigó (poema), Cant de la Senyera, Canyelles (Nou Barris), Capella de Santa Àgata, Capitalisme, Capità general de Catalunya, Carbó, Cardedeu, Cardener, Cardo, Carib, Carlemany, Carles Baguer i Mariner, Carles Buïgas i Sans, Carles de Viana, Carles el Calb, Carles Ferrater i Lambarri, Carles II de Castella, Carles III d'Espanya, Carles Pi i Sunyer, Carles Puigdemont i Casamajó, Carles Riba i Bracons, Carles Soldevila i Zubiburu, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Carles VIII de França, Carlisme, Carlos Arias Navarro, Carlos Barral i Agesta, Carlos Larrañaga, Carlos Pérez de Rozas y Sáenz de Tejada, Carlos Ruiz Zafón, Carme Balcells i Segalà, Carme Fiol i Costa, Carme Mir i Llusada, Carmelites, Carmen Amaya, Carmen de Lirio, Carmen Laforet Díaz, Carmen Tórtola Valencia, Carmesí, Carrer de Balmes, Carrer de Ferran, Carreratge, Cartago, Cas del 3%, Cas genitiu, Cas nominatiu, Cas Palau, Cas Pallerols, Cas Pretòria, Cas Pujol, Casa Amatller, Casa Batlló, Casa de l'Ardiaca, Casa de la Ciutat (Barcelona), Casa del carrer de Salomó ben Adret, 7, Casa Milà, Casa Padellàs, Casa Provincial de Maternitat i Expòsits de Barcelona, Casa romana, Casa Terradas, Casal de Barcelona, Cases barates, Casp, Castell d'Eramprunyà, Castell de Burriac, Castell de Cervelló, Castell de Flix, Castell de Montbui (Bigues), Castell de Montjuïc, Castell de Port, Castell del Regomir, Castell dels Tres Dragons, Castell Vell de Rosanes, Castella, Castelló d'Empúries, Castellbisbal, Castelldefels, Castellers de Barcelona, Castells, Castellví de Rosanes, Castrum, Catalanisme, Catalans, Català, Catalunya, Catalunya Nova, Catalunya Ràdio, Catalunya Vella, Catedral de Barcelona, Catolicisme, Cavall Fort, Càller, Còmic, Còmic francobelga, Còmic underground, Cònsol romà, Cúria romana, Cebrià de Montoliu i de Togores, Cementiri de Collserola, Cementiri de Montjuïc, Cementiri del Poblenou, Cent Mil Fills de Sant Lluís, Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria, Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, Centre de Supercomputació de Barcelona, Centre Excursionista de Catalunya, Centre Martorell d'Exposicions, Ceràmica, Ceràmica cardial, Cercle Artístic de Sant Lluc, Cercle Maillol, Cerdanya, Cerdanyola del Vallès, Cervelló, Cesc Gay, Cesc Gelabert, Charles d'Espagnac, Charlie Rivel, Chicago, Ciència, Ciclisme, Cilindre, Cimbori, Cimera Reial, Cimoc, Cinema, Cinema Bosque, Cinema en català, Cinema negre, Cinematògraf, Circ, Circ Cric, Circ romà, Circa, Circuit de Barcelona-Catalunya, Circuit de Montjuïc, Ciutadania romana, Ciutadans - Partit de la Ciutadania, Ciutadà honrat, Ciutat de la Justícia de Barcelona i l'Hospitalet de Llobregat, Ciutat dormitori, Ciutat jardí, Ciutat Vella de Barcelona, Classe mitjana, Classicisme, Claudi Lorenzale i Sugrañes, Claudi Ptolemeu, Clementina Arderiu i Voltas, Clientelisme, Clima mediterrani, Climent VII, Club Nacional de Football, Club Natació Barcelona, Cobla, Coco Chanel, Codi de Recesvint, Colòmbia, Colònia romana, Col·legi de Cordelles, Colita, Coll de Banyuls, Colla castellera, Collserola, Columnata, Comarques de Catalunya, Comediants, Comerç, Cometa, Comissions Obreres, Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya, Comitè Olímpic Espanyol, Comitè Olímpic Internacional, Comitès de Defensa de la República, Companyia Catalana de Gas i Electricitat, Companyia d'Osona, Companyia de Jesús, Companyia dels Camins de Ferro del Nord d'Espanya, Companyia dels Ferrocarrils de Madrid a Saragossa i a Alacant, Companyia Elèctrica Dharma, Companyia General de Tabacs de Filipines, Companyia Transatlàntica, Complot de Garraf, Compromís de Casp, Comtat d'Empúries, Comtat d'Osona, Comtat d'Urgell, Comtat de Barcelona, Comtat de Besalú, Comtat de Carcassona, Comtat de Cerdanya, Comtat de Conflent, Comtat de Girona, Comtat de Pallars, Comtat de Pallars Jussà, Comtat de Provença, Comtat de Rasès, Comtat de Ribagorça, Comtat del Rosselló, Comtats catalans, Comte, Comunisme, Comunitat Econòmica Europea, Conca de Tremp, Concepció Supervia i Pascual, Concili, Concurs anual d'edificis artístics, Concurs Internacional de Cant Francesc Viñas, Confederació Espanyola de Dretes Autònomes, Confederació Nacional del Treball, Conflent, Conflicte de les selfactines, Confraria, Congrés de Cultura Catalana, Congrés Obrer de 1870, Conquesta feudal hispànica, Conquesta omeia d'Hispània, Conquesta romana d'Hispània, Consell de Cent, Conseller en cap de Barcelona, Conservatori Municipal de Música de Barcelona, Consolat de Mar, Conspiració de l'Ascensió, Constantí I el Gran, Constantinoble, Constitució de l'Observança, Constitució Espanyola de 1812, Constitució espanyola de 1845, Constitució espanyola de 1869, Constitució espanyola de 1978, Constitucions catalanes, Consulta sobre la independència de Catalunya, Contralt, Convent de Sant Agustí Nou, Convent de Sant Agustí Vell, Convent de Sant Francesc de Barcelona, Convent de Santa Caterina (Barcelona), Convent de Santa Clara de Barcelona, Convent del Carme (Barcelona), Convent dels Àngels, Convergència i Unió, Cop d'estat del 23 de febrer de 1981, Cop d'estat del juliol del 1936 a Barcelona, Copa Catalunya (automobilisme), Copla andalusa, Coral, Corbera de Llobregat, Coreografia, Corinti, Cornellà de Llobregat, Corneta de vàlvules, Corona d'Aragó, Corona de Castella i Lleó, Corona reial, Coronela de Barcelona, Corporació Metropolitana de Barcelona, Corpus Christi, Corpus de Sang, Corredor Mediterrani (ferrocarril), Correfoc, Corregiment, Cort Comtal, Corts Catalanes, Corts de Barcelona (1480-1481), Corts de Barcelona (1626), Corts de Cadis, Cos Nacional de Policia, CosmoCaixa Barcelona, Cotó, Coure, Crònica de Bernat Desclot, Crònica de Pere el Cerimoniós, Crònica de Ramon Muntaner, Crònica de Sant Pere de les Puel·les, Crònica universal del Principat de Catalunya, Cresques Abraham, Creu de Sant Jordi, Creuer (vaixell de guerra), Creuer (viatge), Crevillent, Crisi del petroli del 1973, Crisi financera espanyola, Cristòfor Colom, Cristòfor Taltabull i Balaguer, Cristian Cirici i Alomar, Cristianisme, Croat (moneda), Cronicons Barcinonenses, Cuba, Cugat màrtir, Cultura dels camps d'urnes, Cultura dels sepulcres de fossa, Cursa de la Mercè, Custo Barcelona, Dagoll Dagom, Daguerreotip, Dalmau de Queralt i de Codina, Damasc, Damià Campeny i Estrany, Daniel Brühl, Dansa contemporània, Darius Rumeu i Freixa, Dau al Set, David Barrufet i Bofill, Dámaso Berenguer y Fusté, Dècada del 1920, Dècada del 1930, Dècada del 1940, Dècada del 1950, Dècada del 1960, Dècada del 1970, Dècada del 1980, Dècada del 1990, Dècada moderada, Dècada Ominosa, Dúo Dinámico, Declaració d'Independència de Catalunya, Decrets de Nova Planta, Decumanus, Degollació de Sant Cugat, Delafé, Delta del Llobregat, Democràcia, Demografia, Departament de Montserrat, Descens d'aigües braves, Desconsol, Desembarcament de Barcelona, Desfilada de l'orgull, Desnonament, Desobediència civil, Deute públic, Dia Internacional dels Treballadors, Diada de Sant Jordi, Diada Nacional de Catalunya, Diada Nacional de Catalunya de 2014, Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou, Diagonal ZeroZero, Diari Catalá, Diario de Barcelona, Dictadura de Primo de Rivera, Diego Armando Maradona, Diligència, Dinar, Dinastia carolíngia, Dinastia dels Habsburg, Dinastia julioclàudia, Dinastia Trastàmara, Diner (moneda), Diputació de Barcelona, Diputació del General de Catalunya, Disputa de Barcelona, Disseny, Districte 22@, Districte de Gràcia, Divorci, Dodecafonisme, Dolça de Provença, Domènec Fita i Molat, Domènec Rovira II, Domènec Terradellas, Dona i ocell, Dosrius, Drac, Dracma, Drassanes Reials de Barcelona, Dream Team, Duana de Barcelona, Ducat d'Atenes, Ducat de Brabant, Ducat de Cardona, Ducat de Neopàtria, Dyango, Ebenezer Howard, Edat del bronze, Edat moderna, Edicte de Milà, Edifici Disseny Hub Barcelona, Edifici Fòrum, Editorial Bruguera, Editorial Planeta, Eduard Arranz Bravo, Eduard Fernández i Serrano, Eduard Fontserè i Riba, Eduard Marquina i Angulo, Eduard Mendoza i Garriga, Eduard Nicol i Franciscà, Eduard Toldrà i Soler, Eduard Vitòria i Miralles, Eduardo Chillida Juantegui, Eduardo Dato e Iradier, Egipte, Eixample de Barcelona, El Último de la Fila, El Besòs i el Maresme, El Camp de l'Arpa del Clot, El Camp de la Bota, El Capitán Trueno, El Carmel, El Clot, El Congrés i els Indians, El Correo Catalán, El Diluvio, El Gòtic, El Guinardó, El Jueves, El Molino, El Noticiero Universal, El País, El Papiol, El Periódico, El Pescaílla, El Poble Català, El Prat de Llobregat, El Quixot, El Raval, El Torín, El Turó de la Peira, El Víbora, Eleccions al Parlament de Catalunya de 1932, Eleccions al Parlament de Catalunya de 1980, Eleccions al Parlament de Catalunya de 2003, Eleccions al Parlament de Catalunya de 2006, Eleccions al Parlament de Catalunya de 2010, Eleccions al Parlament de Catalunya de 2015, Eleccions al Parlament de Catalunya de 2017, Eleccions al Parlament de Catalunya de 2021, Eleccions generals espanyoles de 1869, Eleccions generals espanyoles de 1933, Eleccions generals espanyoles de 1936, Eleccions generals espanyoles de 1977, Eleccions generals espanyoles de 1982, Eleccions municipals de 2019 a Barcelona, Eleccions municipals espanyoles de 1931, Eleccions municipals espanyoles de 1979, Eleccions municipals espanyoles de 2011, Eleccions municipals espanyoles de 2015, Eleccions municipals espanyoles de 2023, Electricitat, Elies Rogent i Amat, Elies Torres i Tur, Elisenda de Montcada, Eliseu Meifrèn i Roig, Elogi de l'aigua, Els altres catalans, Els Amics de les Arts, Els Encants Vells, Els Hostalets de Pierola, Els Joglars, Els segadors, Els Setze Jutges, Elx, Emerenciana Wehrle, Emili Bordoy i Alcàntara, Emili Guanyavents i Jané, Emili Mira i López, Emirat de Dàniyya, Emirat de Qúrtuba, Emirat de Saraqusta, Emirat de Turtuixa, Emma Cohen, Empúries, Empordà, Empresa Nacional Hidroelèctrica de la Ribagorçana, En Comú Podem-Guanyem el Canvi, En Patufet, Endesa, Eneolític, Energia hidràulica, Enric Bertran, Enric Casanovas i Roy, Enric Casasses i Figueres, Enric Clarasó i Daudí, Enric Granados i Campiña, Enric IV de Castella, Enric Masó i Vázquez, Enric Masip i Borràs, Enric Miralles i Moya, Enric Morera i Viura, Enric Prat de la Riba i Sarrà, Enric Ruiz-Geli, Enrique Castro González, Enrique Vila-Matas, Epidèmia de febre groga de 1821, Epidemiologia, Epigenètica, Equador, Erasme de Gònima i Passarell, Ericàcies, Erika Villaécija i García, Ernest Lluch i Martín, Ernest Maragall i Mira, Esclavitud, Escola Bruguera, Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual, Escola de Barcelona (arquitectura), Escola de Barcelona (cinema), Escola de Chicago, Escola de filosofia de Barcelona, Escola de la Llotja, Escola Industrial, Escola Massana, Escoltisme, Escultures de la Plaça de Catalunya, Escut de Barcelona, Esdeveniments internacionals a Barcelona, Església de Betlem, Església de Sant Felip Neri de Barcelona, Església de Sant Jaume (Barcelona), Església de Sant Miquel (Barcelona), Església de Sant Sever, Església de Santa Marta, Església dels Josepets de Gràcia, Església dels Sants Just i Pastor, Espanya, Espècie, Especulació, Esperanto, Esplugues de Llobregat, Esport, Esquerra Republicana de Catalunya, Esquerra Republicana de Catalunya - Catalunya Sí, Estació de Barcelona-Sants, Estació de França, Estació de Sant Andreu, Estació del Nord (Barcelona), Estadi de La Romareda, Estadi de Mestalla, Estadi de Sarrià, Estadi Olímpic Lluís Companys, Estaments, Estanislau Figueras i Moragas, Estanislau Vayreda i Vila, Estany de Banyoles, Estat Català, Estat d'alarma, excepció i setge (Estat espanyol), Estat de les autonomies, Estat Islàmic, Estats Units d'Amèrica, Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932, Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979, Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006, Esteve Rabat i Bergada, Esteve Terradas i Illa, Estraperlo (mercat negre), Estrasburg, Estudi General de Barcelona, Estudis de Miramar, Eudald Serra i Güell, Eugeni d'Ors i Rovira, Eugeni Forcano i Andreu, Eugeni Pere Cendoya, Eugeni Trias i Sagnier, Eugenio de Gaminde y Lafont, Eulàlia de Barcelona, Euric, Euro, Europa, Eusebi Arnau i Mascort, Eusebi Bona i Puig, Eusebi Güell i Bacigalupi, Euskadi Ta Askatasuna, Evolució, Exèrcit Nacional, Exèrcit Popular Català, Exposició Internacional de Barcelona, Exposició Universal de Barcelona, Extremadura, Ezequiel Porcel i Alabau, Fabià Puigserver i Plana, Família benedictina, Família franciscana, Família reial espanyola, Farmacologia, Fàbrica Bonaplata, Rull, Vilaregut i Cia, Fèlix Millet i Tusell, Félix de Azúa Comella, Fòrum, Fòrum Universal de les Cultures, Febre d'Or, Febre groga, Federació Anarquista Ibèrica, Federació Catalana d'Esperantistes, Federació Democràtica Nacionalista, Federats, Felip II de Castella, Felip III de Castella, Felip IV de Castella, Felip Pedrell i Sabaté, Felip V d'Espanya, Felipe González Márquez, Feminisme, Fenícia, Fernando Álvarez de la Campa, Fernando Botero Angulo, Fernando Guillén, Fernando Guillén Cuervo, Ferran d'Antequera, Ferran el Catòlic, Ferran Freixa i Pintó, Ferran García Sevilla, Ferran Romeu i Ribot, Ferran Soldevila i Zubiburu, Ferran Sor i Muntades, Ferran Sunyer i Balaguer, Ferran VII d'Espanya, Ferrer Bassa, Ferro, Ferrocarril, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, Festa de Sant Medir, Festa Major de Gràcia, Festa Major de Sants, Festival Grec de Barcelona, Fets de Maig, Fets del Palau de la Música, Feudalisme, Fibra òptica, Fil·loxera de la vinya, Filipines, Filmoteca de Catalunya, Filosofia, Fira de Barcelona, Flamenc (música i ball), Flauta, Flavi Honori, Flavi Paulus, Flor de Barcelona, Florència, Florí d'or d'Aragó, Folk, Folklore, Foment de les Arts i el Disseny, Fons Monetari Internacional, Font d'Hèrcules (Barcelona), Font de Canaletes, Font de Santa Eulàlia, Font del Gat, Font màgica de Montjuïc, Fonts de Barcelona, Forces Armades d'Espanya, Fortalesa de la Ciutadella, Fortià, Fossar de la Pedrera, Fotògrafs Napoleon, Fotografia, Fraga, França, Francesc Abad i Gómez, Francesc Alió i Brea, Francesc Bellmunt i Moreno, Francesc Betriu i Cabeceran, Francesc Cambó i Batlle, Francesc Candel Tortajada, Francesc Carbonell i Bravo, Francesc Carreras i Candi, Francesc Català-Roca, Francesc d'Assís Galí i Fabra, Francesc Daniel Molina i Casamajó, Francesc de Paula Nebot i Torrens, Francesc Fàbregas i Vehil, Francesc Ferrer i Guàrdia, Francesc Folguera i Grassi, Francesc Fontanella i Garraver, Francesc Gallart i Monés, Francesc Gimeno i Arasa, Francesc Grau, Francesc I de les Dues Sicílies, Francesc Joan Barba i Corsini, Francesc Layret i Foix, Francesc Macià i Llussà, Francesc Martorell i Peña, Francesc Mitjans i Miró, Francesc Pardillo i Vaquer, Francesc Pi de la Serra i Valero, Francesc Pi i Margall, Francesc Pla i Duran, Francesc Rovira Beleta, Francesc Salvà i Campillo, Francesc Santponç i Roca, Francesc Tramulles i Roig, Francesc Valls i Galan, Francesc Vallverdú i Canes, Francesc Viñas i Dordal, Francesc Xavier de Bolòs i Germà, Francesc Xavier Hernàndez Cardona, Francesc Xavier Llorens i Barba, Francesc Xavier Nogués i Casas, Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar, Francisco Casavella, Francisco González de Bassecourt, Francisco González Ledesma, Francisco Ibáñez Talavera, Francisco Javier Castaños, Francisco Madrid i Alier, Francisco Serrano Domínguez, Francisco Silvela y de Le Vielleuze, Francs, Franquisme, Frans Hogenberg, Franz Kafka, Franz Liszt, Frederic Amat i Noguera, Frederic de Correa i Ruiz, Frederic Marès i Deulovol, Frederic Mompou i Dencausse, Frederic Soler i Hubert, Front d'Alliberament Gai de Catalunya, Front d'Aragó, Front Nacional de Catalunya, Front Popular (Espanya), Fructuós Gelabert i Badiella, Fundació Antoni Tàpies, Fundació Joan Miró, Funicular de Montjuïc, Funicular de Vallvidrera, Funicular del Tibidabo, Futbol, Futbol Club Barcelona, Gabriel Ferrater i Soler, Gabriel García Márquez, Gaietà Buïgas i Monravà, Galícia, Gal·la Placídia, Galeazzo Ciano, Gallina Blanca, Gas, Gas de ciutat, Gas natural, Gaspar de Guzmán y Pimentel, Gastronomia dels Països Catalans, GATCPAC, GATEPAC, Gato Pérez, Gavà, Gàl·lia, Gàl·lia Narbonesa, Gàrum, Gènova, Gòtic català, Gòtic flamíger, Gòtic internacional, Geòrgia, Gegant (folklore), Gemma Mengual i Civil, Genètica, Generació del 50, Generalitat de Catalunya, Generalitats, Geographia, Georg Braun, George Orwell, Germans Lumière, Germà Rodríguez i Arias, Gesaleic, Gibraltar, Gihad, Gimnàs, Giovanna Rossi-Caccia, Girona, Gitanos, Golondrina, Gots, Govern de Catalunya, Gran Bretanya, Gran Companyia Catalana, Gran Depressió, Gran Enciclopèdia Catalana, Gran Metropolità de Barcelona, Gran Teatre del Liceu, Gran Via de les Corts Catalanes, Granit, Granollers, Gratacel, Gravat, Graziella Pareto, Grècia, Gregorio Modrego Casaus, Gremi, Grup d'Estudis Astronòmics, Grup R, Grupo Godó, Guàrdia Civil, Guàrdia Urbana de Barcelona, Guerau de Liost, Guerra Civil catalana, Guerra Civil dels Estats Units, Guerra Civil espanyola, Guerra de Successió Espanyola, Guerra del Francès, Guerra dels Deu Anys, Guerra dels Dos Peres, Guerra dels Malcontents, Guerra dels Nou Anys, Guerra dels remences, Guerra dels Segadors, Guerra franco-espanyola (1635-1659), Guerra Gran, Guerra hispano-estatunidenca, Guerres càntabres, Guerres de la Revolució Francesa, Guifré el Pilós, Guifré II de Barcelona, Guillaume Philibert Duhesme, Guillem Cifré i Figuerola, Guillermina Motta i Cardona, Gules, Habitatge de protecció oficial, Hala dels Draps, Hamílcar Barca, Hans Christian Andersen, Harun, Hasdai Cresques, Hèrcules, Hèruls, Heavy, Helio Piñón, Henrik Ibsen, Hermen Anglada i Camarasa, Hermenegild Arruga i Liró, Hipòdrom de Can Tunis, Hipòlit Lázaro i Higueras, Hispano-Suiza, Hispanoamèrica, Hispània, Hispània Tarraconense, Història d'Espanya, Història de Catalunya, Història de la indústria cotonera a Catalunya, Història del dret català, Historiador, Historicisme arquitectònic, Histories e conquestes dels Reys de Arago e Comtes de Barcelona, Hodonímia de Barcelona, Homínids, Home de Cromanyó, Home de Neandertal, Homenatge a Catalunya, Homilies d'Organyà, Hominoïdeus, Homosexualitat, Hongria, Horta-Guinardó, Hospital, Hospital Clínic de Barcelona, Hospital de la Santa Creu de Barcelona, Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Hospital del Mar, Hospital Universitari Vall d'Hebron, Hostafrancs, Hotel, Hristo Stoítxkov, Hug I de França, Hulla, Humanisme, Humfrid, Hussayn ibn Yahya al-Ansarí, Ibers, Ictíneo I, Ignacio Martínez de Pisón, Ignacio Solozábal Igartua, Ignasi Agustí i Peypoch, Ignasi Barraquer i Barraquer, Ignasi Iglésias i Pujadas, Ignasi Vidal-Folch, Igualada, Il·lustració, Ildefons Cerdà i Sunyer, Ildefonso Falcones de Sierra, Illa Margarita, Illa urbana, Illes Balears, Imperi Carolingi, Imperi Otomà, Imperi Romà, Imperi Romà d'Occident, Imperi Romà d'Orient, Impremta, Inés Arrimadas García, Indústria, Indústria tèxtil, Independentisme català, Indianapolis, Indianes, Indià, Informalisme, Infrahabitatge, Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa, Inquisició espanyola, Insaculació, Institució Catalana d'Història Natural, Institut Agrícola Català de Sant Isidre, Institut d'Estudis Catalans, Institut Municipal d'Història de Barcelona, Institut Nacional d'Estadística d'Espanya, Institut Químic de Sarrià, Interior a l'aire lliure, Invasió de l'Iraq de 2003, Irlanda, Isaac Albéniz i Pascual, Isabel Coixet i Castillo, Isabel I de Castella, Isabel II d'Espanya, Isadora Duncan, Isidor de Sevilla, Isidre Nonell i Monturiol, Isidre Pòlit i Boixareu, Islam, Itàlia, Jacint Verdaguer i Santaló, Jacinto Esteva Grewe, Jaime Camino Vega de la Iglesia, Jaime Gil de Biedma, Jaime Miguel de Guzmán Dávalos y Spínola, Jaime Víctor Alguersuari Escudero, Jamància, James Joyce, Jarabe de Palo, Jardí Botànic Històric, Jardí del General, Jardins del Turó del Putxet, Jaspi, Jaume Aiguader i Miró, Jaume Almera i Comas, Jaume Aragall i Garriga, Jaume Arbós i Tor, Jaume Balmes i Urpià, Jaume Collboni i Cuadrado, Jaume el Conqueridor, Jaume el Just, Jaume Fabre i Fornaguera, Jaume Ferran i Clua, Jaume Huguet, Jaume Marcet i Riba, Jaume Pahissa i Jo, Jaume Peyrí Rocamora, Jaume Pi i Sunyer, Jaume Plensa i Suñé, Jaume Pujiula i Dilmé, Jaume Salvador i Pedrol, Jaume Serra i Húnter, Jaume Sisa i Mestres, Jaume Sobrequés i Callicó, Jaume Vicens i Vives, Javier García Chico, Jazz, Jean Bouin (cursa), Jean Nouvel, Jean-François de Bourgoing, Jeroni de Moragas i Gallissà, Jeroni Pau, Jeroni Pujades, Joan Antoni Samaranch i Torelló, Joan Antoni Solans Huguet, Joan Baptista Subirana i Subirana, Joan Borrell i Nicolau, Joan Boscà i Almogàver, Joan Brossa i Cuervo, Joan Cadevall i Diars, Joan Camprubí (coreògraf), Joan Capri, Joan Carles I d'Espanya, Joan Clos i Matheu, Joan Colom i Altemir, Joan Creus i Molist, Joan Cuyàs i Artés, Joan d'Alós i Serradora, Joan de Borgonya, Joan de Canyamars, Joan Duns Escot, Joan el Caçador, Joan el Sense Fe, Joan Fiveller, Joan Fontcuberta i Villà, Joan Francesc Bahí i Fontseca, Joan Guinjoan Gispert, Joan Hernàndez Pijuan, Joan Isaac, Joan Lamote de Grignon i Bocquet, Joan Llimona i Bruguera, Joan Mañé i Flaquer, Joan Magriñà i Sanromà, Joan Manuel Serrat i Teresa, Joan Maragall i Gorina, Joan Margarit i Consarnau, Joan Mates, Joan Miquel de Vives i Feliu, Joan Miró i Ferrà, Joan Oliver i Sallarès, Joan Pau Canals i Martí, Joan Pau Clarós i Presas, Joan Pau Pujol, Joan Perucho i Gutiérrez, Joan Pich i Pon, Joan Ponç i Bonet, Joan Prim i Prats, Joan Puig i Ferreter, Joan Roig i Solé, Joan Rubió i Bellver, Joan Salvat-Papasseit, Joan Teixidor i Comes, Joan Tena i Aran, Joan Vinyoli i Pladevall, Joan-Josep Tharrats i Vidal, Joan-Pere Viladecans, Joana Enríquez i Fernández de Córdoba, Joaquim Barraquer i Moner, Joaquim Blume i Carreras, Joaquim Febrer i Carbó, Joaquim Homs i Oller, Joaquim Jordà i Català, Joaquim Mir i Trinxet, Joaquim Pla i Janini, Joaquim Rodríguez i Oliver, Joaquim Rubió i Ors, Joaquim Ruyra i Oms, Joaquim Sunyer i de Miró, Joaquim Torra i Pla, Joaquim Torres i García, Joaquim Trias i Pujol, Joaquim Vilaseca i Rivera, Joaquim Viola i Sauret, Joaquim Xirau i Palau, Jocs Mediterranis de 1955, Jocs Olímpics, Jocs Olímpics d'Estiu de 1992, Jocs Olímpics de l'antiguitat, Jocs Paralímpics d'estiu de 1992, Johan Cruyff, John Mikkelsen Lauridsen, Jordi Benito i Verdaguer, Jordi Bonet i Armengol, Jordi de Déu, Jordi de Hessen-Darmstadt, Jordi Hereu i Boher, Jordi Pujol i Soley, Jordi Sarsanedas i Vives, Jordi Sànchez i Picanyol, Jordi Teixidor i Martínez, Jordi Turull i Negre, Joris Prosper Van Verboom, Jornada de Tunis, José Agustín Goytisolo i Gay, José Antonio Aguirre i Lecube, José Antonio Martínez Lapeña, José Calvo Sotelo, José Gómez Ortega (torero), José Gonzalvo Vives, José Luis Rodríguez Zapatero, José María Aznar López, José Montilla i Aguilera, José Moreno Carbonero, José Peñarroya Peñarroya, Josep Alsina i Bofill, Josep Amich i Bert, Josep Anselm Clavé i Camps, Josep Antoni Barraquer i Roviralta, Josep Antoni Coderch i de Sentmenat, Josep Antoni Llinàs i Carmona, Josep Antoni Llobet i Vall-llosera, Josep Aragay i Blanchar, Josep Badia i Capell, Josep Barceló Cassadó, Josep Bonaplata i Corriol, Josep Bover i Mas, Josep Brangulí i Soler, Josep Carner i Puig-Oriol, Josep Carreras i Coll, Josep Clarà i Ayats, Josep Comas i Masferrer, Josep Comas i Solà, Josep de la Concepció, Josep de Letamendi i de Manjarrés, Josep de Togores i Llach, Josep Escobar i Saliente, Josep Ferrater i Mora, Josep Fontana i Lázaro, Josep Francesc Ràfols i Fontanals, Josep Goday i Casals, Josep Guardiola Díaz de Rada, Josep Guardiola i Sala, Josep Guinovart i Bertran, Josep Joan i Gironès, Josep Juli major, Josep Llimona i Bruguera, Josep Lluís Sert i López, Josep Maria Albert i Despujol, Josep Maria Benet i Jornet, Josep Maria Bultó Marquès, Josep Maria Carandell i Robusté, Josep Maria de Porcioles i Colomer, Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau, Josep Maria Espinàs i Massip, Josep Maria Flotats i Picas, Josep Maria Garrut i Romà, Josep Maria Huertas Claveria, Josep Maria Marcet i Coll, Josep Maria Martorell i Codina, Josep Maria Mestres Quadreny, Josep Maria Orts Aracil, Josep Maria Sert i Badia, Josep Maria Socías i Humbert, Josep Maria Sostres i Maluquer, Josep Maria Subirachs i Sitjar, Josep Marià de Cabanes i d'Escofet, Josep Mas i Dordal, Josep Masana i Fargas, Josep Massanès i Mestres, Josep Obiols i Palau, Josep Oriol Mestres i Esplugas, Josep Pijoan i Soteras, Josep Pla i Casadevall, Josep Pous i Pagès, Josep Puig i Cadafalch, Josep Ramon Bataller i Calatayud, Josep Reynés i Gurguí, Josep Romaguera, Josep Samitier i Vilalta, Josep Simorra, Josep Soteras i Mauri, Josep Tarradellas i Joan, Josep Torres i Clavé, Josep Trueta i Raspall, Josep Vicenç Foix i Mas, Josep Viladomat i Massanas, Joseph Flaugier, Juan Antonio Bayona, Juan Antonio San Epifanio, Juan Bautista Aznar-Cabañas, Juan Bautista Topete, Juan Belmonte, Juan Carlos Navarro Feijoo, Juan Goytisolo i Gay, Juan José Moreno Cuenca, Juan López Fernández, Juan Marsé, Juan Negrín López, Juanjo Puigcorbé, Judaisme, Jueus, Juli González i Pellicer, Julio Antonio, Junts pel Sí, Junts per Catalunya (coalició), Junts per Catalunya (partit polític), Kim Manresa, Kima Guitart, L'Ametlla del Vallès, L'Atlàntida (poema), L'Espanya Industrial, L'Esquella de la Torratxa, L'Hospitalet de Llobregat, L'ou com balla, La Barceloneta, La Biga i la Busca, La Caixa, La Campana de Gràcia, La Caputxinada, La cara de Barcelona, La casita blanca, La Corunya, La cuynera catalana, La febre d'or, La Fura dels Baus, La Ilustració Catalana, La Maquinista Terrestre i Marítima, La Maternitat i Sant Ramon, La Mercè, La Monumental, La Palma de Cervelló, La Paloma (sala de ball), La Papallona, La Perona, La Publicidad, La Rambla, La Renaixensa, La República (Homenatge a Pi i Margall), La Sagrera, La Seu d'Urgell, La Trinca, La Vall d'Hebron, La Vanguardia, La Veu de Catalunya, La vicaria, La Vila Olímpica del Poblenou, Ladislau Kubala Stecz, Laia Marull i Quintana, Laietans, Las Migas, Latitud, Laureà Figuerola i Ballester, Laurent de Gouvion Saint-Cyr, Léon Jaussely, Línia 1 del metro de Barcelona, Línia 10 del metro de Barcelona, Línia 11 del metro de Barcelona, Línia 3 del metro de Barcelona, Línia 5 del metro de Barcelona, Línia 9 del metro de Barcelona, Línia clara, Le Corbusier, Leandre Cervera i Astor, Lecturas, Legió romana, Lehendakari, Leopold Pomés i Campello, Leopoldo O'Donnell, Leovigild, Les Corts, Les Franqueses del Vallès, Les quatre grans Cròniques, Leticia Dolera, Lev Trotski, LGBT, Liana, Liber Maiolichinus, Liberalisme, Liberty (estil), Lied, Lionel Andrés Messi, Llaüt, Llatí, Llàtzer Tramulles el Jove, Llei del referèndum d'autodeterminació de Catalunya, Lleida, Llenguatge, Lliçà d'Amunt, Llibre de les Solemnitats, Llibre del Coch, Llibre del Consolat de Mar, Llibre dels fets, Llicorella, Lliga de Catalunya, Lliga Regionalista, Llista d'arquebisbes de Tarragona, Llista de batlles de Barcelona, Llista de bisbes de Barcelona, Llista de comtes de Barcelona, Llista de valís de Barcelona, Llobregat, Lloctinent de Catalunya, Llop ibn Muhàmmad, Llotja de Mar, Lluís Barraquer i Ferré, Lluís Bonet i Garí, Lluís Bonifaç, Lluís Clotet i Ballús, Lluís Companys i Jover, Lluís Dalmau, Lluís de Requesens i Zúñiga, Lluís Domènech i Montaner, Lluís el Pietós, Lluís Homar i Toboso, Lluís IX de França, Lluís Llach i Grande, Lluís Llongueras Batlle, Lluís Maria Xirinacs i Damians, Lluís Marià Vidal i Carreras, Lluís Millet i Pagès, Lluís Pasqual i Sánchez, Lluís Permanyer i Lladós, Lluís Rigalt i Farriols, Lluís Suñé i Molist, Lluís Vicenç Gargallo, Lluís XIII de França, Lluís-Anton Baulenas i Setó, Lluita de classes, Lo Gay Saber, Lo Noy de la Mare, Lo somni, Lo verdader catalá, Lola Anglada, Loles León, Londres, Longitud (geografia), Loquillo, Los Amaya, Los Manolos, Los Mustang, Los Rebeldes, Los Sírex, Louisiana, Luci Minici Natal Quadroni, Lucio Marineo Sículo, Ludwig Mies van der Rohe, Ludwik Lejzer Zamenhof, Luis Carrero Blanco, Luis de Lacy y Gautier, Luis Goytisolo i Gay, Luis Romero Pérez, Lupitus Barchinonensis, Lux (revista), Madrid, Magrib, Maians (illa), Maiol Roger Homs, Mallorca, Mals usos, Mancús, Manchester, Mancomunitat de Catalunya, Manel (grup), Manel Estiarte i Duocastella, Manifestació «Catalunya, nou estat d'Europa», Manifestacions mundials contra la guerra d'Iraq, Manolete, Manolo García, Manolo Martínez Hugué, Manual de novells ardits, Manuel Ausensi i Albalat, Manuel Blancafort i de Rosselló, Manuel Bravo Portillo, Manuel Corachan i Garcia, Manuel Cusachs i Xivillé, Manuel de Pedrolo i Molina, Manuel de Solà-Morales i de Rosselló, Manuel Duran i Bas, Manuel Fuxà i Leal, Manuel Goded Llopis, Manuel Huerga, Manuel Irurita Almandoz, Manuel Milà i Fontanals, Manuel Pavía y Rodríguez de Alburquerque, Manuel Pertegaz Ibáñez, Manuel Planas i Casals, Manuel Sacristán Luzón, Manuel Vázquez Gallego, Manuel Vázquez Montalbán, Manuscrit, Mar i cel, Mar Mediterrània, Mar Orfila, Marc Recha i Batallé, Marca Hispànica, Marcel Granollers i Pujol, Marcel Proust, Mare de Déu de la Mercè, Mare de Déu del Coll (Barcelona), Mare de Déu dels Consellers, MareNostrum, Maresme, Marfull, Margarida Xirgu i Subirà, Margarita Nuez Farnos, Maria Antònia de Borbó-Dues Sicílies, Maria Aurèlia Capmany i Farnés, Maria Barrientos i Llopis, Maria del Mar Bonet, Maria Isabel de Borbó, Mariano Rajoy Brey, Marià Cañardo i Lacasta, Marià Cubí i Soler, Marià Faura i Sans, Marià Fortuny i Marsal, Marià Manent i Cisa, Marià Obiols i Tramullas, Marina Rossell i Figueras, Mario Gas Cabré, Mario Vargas Llosa, Marquès, Marroc, Marsella, Marta Balletbò-Coll, Martí l'Humà, Martorell, Marxes per la Llibertat, Mary Santpere, Masclisme, Masurca, Mataró, Mateu Ferrer i Oller, Matrimoni homosexual a Espanya, Matruh ibn Sulayman ibn Yaqdhan al-Arabí, Maty Mont, Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic, Mayte Martín, Mà major, Màrius Cabré i Esteve, Màrius Serra i Roig, Màxim Tirà, Mèdici, Múrcia, Música hip-hop, Música laietana, Música pop, Música rock, MBM arquitectes, Medi ambient, Medicina, Megalitisme, Memorial de greuges, Menestral, Menorca, Mercabarna, Mercat de la Boqueria, Mercat de les Flors, Mercat de Santa Caterina, Mercat del Born, Mercè Capsir i Vidal, Mercè Ibarz Ibarz, Mercè Rodoreda i Gurguí, Mercedes Salisachs, Mesquita, Mestre de capella, Mestre racional, Mestre Robert, Metal·lúrgia, Meteorologia, Metres sobre el nivell del mar, Metro de Barcelona, Michelle Jenner, Miguel de Cervantes Saavedra, Miguel Poveda, Miguel Primo de Rivera Orbaneja, Milà, Mineria, Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana d'Espanya, Ministrer, Miocè, Miquel Arcàngel Fargas i Roca, Miquel Badia i Capell, Miquel Barceló Artigues, Miquel Blay i Fàbrega, Miquel Masriera i Rubio, Miquel Mateu i Pla, Miquel Poblet i Orriols, Miquel Tarradell i Mateu, Mir Geribert, Miró I de Barcelona, Mobile World Congress, Mobiliari urbà de Barcelona, Moció de censura contra Mariano Rajoy de 2018, Mod, Modernisme, Modernisme català, Modest Cuixart i Tàpies, Modest Urgell i Inglada, Moià, Moisès Villèlia i Sanmartín, Moixiganga, Molins de Rei, Mollet del Vallès, Monarquia, Monarquia d'Espanya, Moncho, Monestir de Jonqueres, Monestir de Santa Maria de Pedralbes, Mont Tàber, Montbau, Montcada i Reixac, Montgat, Montjuïc (Barcelona), Montmeló, Montornès del Vallès, Montpeller, Montsó, Montserrat Caballé i Folch, Monument a Colom, Monument a Francesc Macià, Monument a Mossèn Jacint Verdaguer, Monument al Doctor Robert, Morter (construcció), Mossos d'Esquadra, Mostassaf, Moulin Rouge (París), Moviment 15-M, Moviment Espanyol d'Alliberament Homosexual, Moviment gòtic, Moviment hippie, Moviment Ibèric d'Alliberament, Moviment ocupa, Muchachito Bombo Infierno, Muladí, Mundo Deportivo, Muntanya de sal de Cardona, Muntanyisme, Muralla de Mar, Muralla romana de Barcelona, Muralles de Barcelona, Museu d'Art Contemporani de Barcelona, Museu d'Història de Barcelona, Museu de la Garrotxa, Museu del Romanticisme, Museu Diocesà de Barcelona, Museu Nacional d'Art de Catalunya, Museu Picasso de Barcelona, Nacionalcatolicisme, Nacionalisme (música), Nadal, Napoleó Bonaparte, Narbona, Narcís Feliu de la Penya i Farell, Narcís Monturiol i Estarriol, Narcís Oller i de Moragas, Narcís Serra i Serra, Natació, Natàlia Via-Dufresne Pereña, Navès, Nàpols, Nòmada, Núria Espert i Romero, Nebridi (bisbe de Barcelona), Neoclassicisme, Neogòtic, Neolític, Neomudèjar, Neoromànic, Nicolau Maria Rubió i Tudurí, Nit de Sant Joan, Noel Llopis i Lladó, Norbert Bilbeny i García, Norbert Font i Sagué, Normalització lingüística, Norman Robert Foster, Nou Barris, Noucentisme, Nova Cançó, Nova York, Nueve novísimos poetas españoles, Nuevo Vulcano, Numeració aràbiga, Obra del Ballet Popular, Observatori Fabra, Occità, Occitània, Oceà Atlàntic, Oda a la Pàtria, Odiló, Odoacre, Ojos de Brujo, Olesa de Montserrat, Olga Sacharoff, Oligarquia, Olimpíada Popular, Olot, Ona Carbonell i Ballestero, Operació Anubis, Oposició al franquisme, Oppidum, Opus Dei, Or, Or (heràldica), Orde de la Mercè, Orde de Sant Agustí, Orde de Sant Joan de Jerusalem, Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem, Orde del Temple, Orde del Toisó d'Or, Orde dels Frares Menors Caputxins, Orde dels Predicadors, Orde Trinitari, Orfeó Català, Orgue, Oriol Bohigas i Guardiola, Oriol Maspons i Casades, Orquestra Pau Casals, Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, Ortogonal, Osca, Osi de Còrdova, Ostrogots, Ovidi Montllor i Mengual, Països Baixos, Pablo Iglesias Posse, Pablo Picasso, Pacià de Barcelona, Paco Elvira, Pacte de Madrid (1953), Pagus, Pakistan, Palamós, Palau Berenguer d'Aguilar, Palau de Justícia de Barcelona, Palau de la Generalitat de Catalunya, Palau de la Música Catalana, Palau de la Moncloa, Palau de la Virreina, Palau Episcopal de Barcelona, Palau Nacional (Barcelona), Palau Reial de Pedralbes, Palau Reial Major, Palau Reial Menor, Palau Sant Jordi, Paleolític, Palerm, Pandèmia de COVID-19 a Catalunya, Pandolfo Reschi, Panot Gaudí, Paper, París, Parc Central de Nou Barris, Parc d'Atraccions Tibidabo, Parc de Joan Miró, Parc de l'Espanya Industrial, Parc de l'Estació del Nord, Parc de la Ciutadella, Parc de la Creueta del Coll, Parc de la Pegaso, Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, Parc de Sant Martí, Parc del Centre del Poblenou, Parc del Clot, Parc del Fòrum, Parc del Laberint d'Horta, Parc Diagonal Mar, Parc Güell, Parcs i jardins de Barcelona, Pare de l'Església, Paria, Parlament de Catalunya, Parròquia de Sant Medir, Partit dels Socialistes de Catalunya, Partit Moderat, Partit Obrer d'Unificació Marxista, Partit Popular de Catalunya, Partit Progressista, Partit Republicà Radical, Partit Socialista d'Alliberament Nacional, Partit Socialista Obrer Espanyol, Partit Socialista Unificat de Catalunya, Pasqual Maragall i Mira, Passarel·la Gaudí, Passeig de Colom, Passeig de Gràcia, Passeig de Lluís Companys, Passeig de Sant Joan, Patagònia, Patatera, Patrimoni de la Humanitat, Pau Audouard i Deglaire, Pau Casals i Defilló, Pau Claris i Casademunt, Pau Cristià, Pau de Basilea, Pau Gargallo i Catalán, Pau Gasol i Sáez, Pau i Treva de Déu, Pau Vila i Dinarès, Paulí Alcántara Riestra, Paulí Pallàs i Latorre, Pauleta Pàmies i Serra, Pavelló alemany, Pavelló esportiu, Pírcing, Pòrtic, Pólvora, Pedagogia, Pedra, Pedra calcària, Pedralbes, Pedro Martín Cermeño, Pedro Martínez de la Rosa, Pedro Rodríguez Cervera, Pedro Sánchez Pérez-Castejón, Pelegrí Clavé i Roqué, Península Ibèrica, Penedès, Pep Bonet Bertran, Pequín (Barcelona), Perípter, Perú, Pere Alberc i Ferrament, Pere Antoni Beuter, Pere Aragonès i Garcia, Pere Benavent de Barberà i Abelló, Pere Blai, Pere Bosch i Gimpera, Pere Calders i Rossinyol, Pere Casas Abarca, Pere Català i Pic, Pere Coromines i Montanya, Pere Cuquet, Pere el Catòlic, Pere el Cerimoniós, Pere el Conestable de Portugal, Pere el Gran, Pere Falqués i Urpí, Pere Felip Monlau i Roca, Pere Formiguera i Sala, Pere Gimferrer i Torrens, Pere I de Castella, Pere Joan (escultor), Pere Marcer i Oliver, Pere Mata i Fontanet, Pere Nolasc, Pere Nolasc de Bassa i Girona, Pere Nubiola Espinós, Pere Nunyes, Pere Pau Montaña i Placeta, Pere Portabella i Ràfols, Pere Puig i Adam, Pere Sanglada, Pere Serafí, Pere Tàpias, Pere Tomic, Pere Virgili i Bellver, Peret, Peronella d'Aragó, Persecució de Dioclecià, Pesseta, Pesta, Pesta Negra, Pi (arbre), Pia Almoina de Barcelona, Pictorialisme, Pierolapithecus catalaunicus, Pierre de Coubertin, Pierre Vilar, Pietat Desplà, Pintura barroca, Pintura del realisme, Pintura romàntica, Pirateria marítima, Pirineus, Pisa, Pistolerisme, Pius Font i Quer, Pla Cerdà, Pla de Barcelona, Pla de Palau (Barcelona), Pla General Metropolità, Pla Jaussely, Pla Macià, Plaça d'Espanya (Barcelona), Plaça d'Urquinaona, Plaça de Catalunya (Barcelona), Plaça de la Universitat, Plaça de les Glòries Catalanes, Plaça de Lesseps, Plaça de Mossèn Jacint Verdaguer, Plaça de Sant Felip Neri, Plaça de Sant Jaume (Barcelona), Plaça de Tetuan, Plaça de toros de les Arenes, Plaça del Doctor Letamendi, Plaça del Pi, Plaça del Rei, Plaça Nova (Barcelona), Plaça Reial, Plan de desarrollo, Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, Platja de la Barceloneta, Platja de la Mar Bella, Platja de la Nova Icària, Platja de la Nova Mar Bella, Platja de Sant Sebastià (Barcelona), Platja del Bogatell, Plistocè, Poble Espanyol de Barcelona, Poblenou, Podi (arquitectura), Poesia, Pogrom, Política de redreç de Ferran el Catòlic, Policia, Polisson, Pompeu Fabra i Poch, Pomponi Mela, Port de Barcelona, Port Vell de Barcelona, Portal de Mar, Portal del Bisbe, Portugal, Porxo de Sant Antoni Abat, Porxos d'en Xifré, Positivisme, Práxedes Mateo Sagasta, Prêt-à-porter, Pròsper de Bofarull i Mascaró, Prehistòria, Premi Ciutat de Barcelona, Premi d'Arquitectura Contemporània Mies van der Rohe, Premi Europeu de Ciència Hipàtia, Premi Nadal de novel·la, Premi Planeta, Premià de Mar, Premis Gaudí, Premsa, Pretor, Primats, Primer Congrés Catalanista, Primer viatge de Colom, Primera Coalició, Primera divisió espanyola de futbol 2007-2008, Primera Guerra Mundial, Primera Internacional, Primera República Espanyola, Primus inter pares, Princeps, Principat de Catalunya, Privat, Procés Constituent a Catalunya, Procés de Montjuïc, Producte interior brut, Proletariat, Prostitució, Proteccionisme, Protestes contra l'empresonament de Pablo Hasél, Província de Barcelona, Província de Girona, Província de Lleida, Província de Tarragona, Provença, Prudenci Bertrana i Comte, Puerto Rico, Pulgarcito, Punk, Qüestor, Quim Monzó, Quitrà, Raúl Tamudo Montero, Racionalisme arquitectònic, Rafael Atché i Ferré, Rafael Bardem i Solé, Rafael Carlos Marañón González, Rafael Casanova i Comes, Rafael d'Amat i de Cortada, Rafael del Riego, Rafael Jofresa i Prats, Rafael Roig i Torres, Raffel Pagès, Raimon, Raimon Casellas i Dou, Raimon Duran i Reynals, Raimon Panikkar i Alemany, Ral espanyol, Ramaderia, Ramón María Narváez y Campos, Rambla de Catalunya, Rambla del Raval, Ramir II d'Aragó, Ramon Alabern i Moles, Ramon Berenguer I, Ramon Berenguer II, Ramon Berenguer III, Ramon Berenguer IV, Ramon Blanchart, Ramon Calduch i Gimeno, Ramon Carnicer i Batlle, Ramon Casas i Carbó, Ramon d'Abadal i de Vinyals, Ramon de Meer i Kindelán, Ramon de Penyafort, Ramon Jardí i Borràs, Ramon Llàtzer de Dou i de Bassols, Ramon Llull, Ramon Marinel·lo i Capdevila, Ramon Martí (teòleg), Ramon Martí i Alsina, Ramon Martí i d'Eixalà, Ramon Masats, Ramon Muntaner, Ramon Reventós i Farrarons, Ramon Solé i Valdívia, Ramon Turró i Darder, Ramon Tusquets i Maignon, Ramon Vilanova i Barrera, Rampó, Rapè, Raquel Meller, Rastafarisme, Ratpenat (heràldica), Ràdio Barcelona, Ròmul Augústul, Rebomboris del pa, Rec Comtal, Recared I, Recurs Econòmic Ciutadà, Red Nacional de los Ferrocarriles Españoles, Referèndum per a la ratificació de la Constitució Espanyola de 1978, Referèndum sobre la independència de Catalunya de 2017, Regió de Múrcia, Regles d'esquivar vocables o mots grossers o pagesívols, Regne de Navarra, Regne de Toledo, Regne Unit, Regne Visigot, Regulació de l'expressió gènica, Rei Carnestoltes, Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, Reial Audiència de Catalunya, Reial Automòbil Club de Catalunya, Reial Cercle Artístic de Barcelona, Reial Club de Tennis Barcelona, Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona, Reis Catòlics, Rem (esport), Remences, Renaixement, Renaixença, Renat I, República Catalana, República Romana, Restauració borbònica, Retaule del Conestable, Revista (gènere teatral), Revolta de Berenguer Oller, Revolució de 1868, Revolució Francesa, Revolució Industrial, Revolució social espanyola de 1936, Ricard Bofill i Leví, Ricard Moragas, Ricard Rubio i Vives, Ricard Salvat i Ferré, Ricard Zamora Martínez, Ricardo de Churruca, Ripoll, Ripollet, Robert Gerhard i Ottenwaelder, Robert Llimós i Oriol, Roderic, Rodrigo Jiménez de Rada, Roma, Romania, Romanticisme, Romanticisme musical, Romário de Souza Faria, Ronald Koeman, Ronaldo Luis Nazário de Lima, Ronda de Dalt, Ronda de la Universitat, Ronda de Sant Antoni, Ronda de Sant Pau, Ronda de Sant Pere, Ronda del Litoral, Ronda del Mig, Rosa Maria Sardà i Tàmaro, Rosa Novell i Clausells, Rosa Serra i Puigvert, Rosa Vergés i Coma, Roses, Roseta Mauri i Segura, Rosselló, Rossend Dalmau, Rossend Nobas i Ballbé, Roy Lichtenstein, Royal Navy, RT, Rubí, Rugbi, Rumba catalana, Rumba Tres, Sabadell, Sacabutx, Sacre Imperi Romanogermànic, Sadun ar-Ruayní, Sainet, Sal comuna, Sala Bikini, Saló del Tinell, Salomé (cantant), Salomó ben Adret, Salut mental, Salvador Aulèstia i Vàzquez, Salvador Dalí i Domènech, Salvador Espriu i Castelló, Salvador Gil i Vernet, Salvador Gurri i Corominas, Salvador Maluquer i Nicolau, Salvador Mayol, Salvador Pàniker i Alemany, Salvador Puig i Antich, Salvador Sanpere i Miquel, Salvador Seguí i Rubinat, Sant Adrià de Besòs, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Andreu de Palomar, Sant Boi de Llobregat, Sant Climent de Llobregat, Sant Cugat del Vallès, Sant Esteve Sesrovires, Sant Feliu de Codines, Sant Genís dels Agudells, Sant Gervasi de Cassoles, Sant Joan d'Horta, Sant Just Desvern, Sant Martí de Provençals, Sant Miquel del Port, Sant Pau del Camp, Sant Pere de les Puel·les, Sant Pere de Vilamajor, Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, Sant Petersburg, Sant Sadurní d'Anoia, Sant Sebastià, Santa Anna de Barcelona, Santa Coloma de Farners, Santa Coloma de Gramenet, Santa Creu d'Olorda, Santa Eulàlia de Vilapicina, Santa Maria de Valldonzella, Santa Maria del Mar, Santa Maria del Pi, Santa Perpètua de Mogoda, Santa Seu, Santiago Calatrava Valls, Santiago Rusiñol i Prats, Santiago Salvador Franch, Santiago Sobrequés i Vidal, Santo Domingo, Sants, Saqueig de Roma (410), Saragossa, Saraqusta, Sardana, Sardenya, Sardina, Sarrià (Barcelona), Sarsuela, Sautor, Sébastien de Pontault de Beaulieu, Sílex, Scriptorium, SEAT, SEAT 600, Sebastià Gasch i Carreras, Sebastià Juan Arbó, Seca, Secessió de Viena, Sedentarisme, Sedició, Segle d'or espanyol, Segle XX, Segona guerra carlina, Segona Guerra Mundial, Segona Guerra Púnica, Segona República Espanyola, Segre, Segunda parte de la crónica general de España, Segundo de Chomón, Semàfor, Senat, Senat d'Espanya, Sentència de Guadalupe, Senyera reial, Senyoria de Montpeller, Septimània, Sereno, Sergi Bruguera i Torner, Sergi Pàmies i Bertran, Sergio Casal Martínez, Serguei Diàguilev, Sete Gibernau, Setge de Barcelona (1697), Setge de Barcelona (1705), Setge de Barcelona (1706), Setge de Brihuega, Setmana Santa, Setmana Tràgica, Sever de Barcelona, Sevilla, Sexenni Democràtic, Sicília, Sicus Carbonell, Sigeric (rei dels visigots), Simbolisme, Sinagoga, Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona, Sixt Illescas i Mirosa, Skinhead, Socialisme, Societat caçadora-recol·lectora, Societat Civil Catalana, Societat Espanyola d'Electricitat, Societat Filharmònica de Barcelona, Sofia, Solidaridad Nacional, Solidaridad Obrera (diari), Sometent, Somorrostro, Soprano, Sport, Stage Front Stadium, Statu quo, Subirats, Submarí, Sucre, Sueus, Sufragi universal, Sulayman ibn Yaqdhan al-Kalbí al-Arabí, Sunifred I d'Urgell-Cerdanya, Sunyer I de Barcelona, Super Llopis, Surrealisme, Susana Solano Rodríguez, Tabac, Taifa de Granada, Talla (impost), Tambor, Tancament de Caixes, Tango, Tarragona, Tatuatge, Taula de canvi, Tauromàquia, Taxi, Tàrraco, Tàrrega, Tío Vivo, TBO, Teatre, Teatre Apolo (Barcelona), Teatre Arnau, Teatre Condal, Teatre de l'absurd, Teatre Grec, Teatre Lliure, Teatre Nacional de Catalunya, Teatre Nou (1843-1848), Teatre Nou (Avinguda del Paral·lel), Teatre Odeon, Teatre Principal (Barcelona), Teatre Tívoli (Barcelona), Teatre Victòria (Barcelona), Tecnocràcia, Tecnologies de la informació i la comunicació, Teià, Telèfon, Telefèric de Montjuïc, Telefèric del Port, Telefónica, Telegrafia, Televisió Espanyola, Temple d'August de Barcelona, Temple Expiatori de la Sagrada Família, Tennis, Tenor, Teodoric el Gran, Teologia, Teoria de la relativitat, Ter, Tercera Guerra Carlina, Terenci Moix, Terol, Terra baixa, Terra Lliure, Terrassa, Terratrèmol de Catalunya de 1428, Tete Montoliu, Teudis, The Beatles, Thomas N'Kono, Tiana, Tibidabo, Tifus, Timbre, Toledo, Tolosa de Llenguadoc, Tomàquet, Tomàs Amorós i Cerdà, Tomàs Ascheri Fossatti, Tomàs Carreras i Artau, Tomàs d'Aquino, Top manta, TOP500, Topografia, Toreig còmic, Torre de Collserola, Torre de Comunicacions de Montjuïc, Torre Glòries, Torre Mapfre, Tortell Poltrona, Tortosa, Tractat d'Utrecht, Tractat de Barcelona (1493), Tractat de Corbeil, Tractat de Gènova, Tractat de Rijswijk, Tractat dels Pirineus, Tram de Barcelona, Tramvia, Tramvia Blau, Transició democràtica espanyola, Transports Metropolitans de Barcelona, Trípoli, Tribú militar, Tribu urbana, Tribunal Constitucional d'Espanya, Tribunal Suprem, Tribunal Suprem d'Espanya, Tricicle, Trienni Liberal, Troleibús, Tsunami Democràtic, Tuberculosi, Tunísia, Turó de la Rovira (Barcelona), Turó de Monterols, Turó del Carmel, TV3, Ugne, Un tros de paper, UNESCO, Unió Catalanista, Unió d'armes, Unió de Centre Democràtic, Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, Unió Europea, Unió General de Treballadors, Unitat Militar d'Emergències, Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat de Barcelona, Universitat de Cervera, Universitat Harvard, Universitat Internacional de Catalunya, Universitat Oberta de Catalunya, Universitat Politècnica de Catalunya, Universitat Pompeu Fabra, Universitat Ramon Llull, Urbanisme de Barcelona, Uruguai, Usatges de Barcelona, Vaga, Vaga de tramvies, Vaga general catalana d'octubre de 2019, Vaixell de vapor, València, Valentí Almirall i Llozer, Valentí Fuster Carulla, Vallès, Vallcarca i els Penitents, Vallespir, Vallvidrera, Vals, Vamba, Vàlia, Vàndals, Víctor Balaguer i Cirera, Víctor Mora i Pujadas, Vectigal, Vegueria, Vegueria de Barcelona, Venanci Vallmitjana i Barbany, Ventura Pons i Sala, Vescomtat de Barcelona, Via Augusta, Via Catalana, Via Laietana, Via Lliure, Via sepulcral de la plaça de la Vila de Madrid, Vic, Vicenç Rodes i Aries, Vicente Aranda Ezquerra, Victòria dels Àngels, Vicus, Viena, Vila de Gràcia, Vilagrassa, Vilancet, Vilanova i la Geltrú, Vilassar de Dalt, Vinya, Violència de gènere, Visigots, Vodevil, Volta Ciclista a Catalunya, Vuit català, W Barcelona, William Faulkner, William Harvey, Xarleston, Xarxa ortogonal d'autobusos de Barcelona, Xavier Benguerel i Godó, Xavier Benguerel i Llobet, Xavier Corberó i Olivella, Xavier Hernández i Creus, Xavier Miserachs i Ribalta, Xavier Montsalvatge i Bassols, Xavier Rubert de Ventós, Xavier Trias i Vidal de Llobatera, Xeremia, Xina, Xipre, Xocolata, XXXV Congrés Eucarístic Internacional, Zeleste, Zona Franca de Barcelona, (945) Barcelona, 14, 1979, 1980, 1981, 8tv. Ampliar l'índex (2625 més) »

A Goya

A Goya és un monument escultòric situat a l'Avinguda de Roma de Barcelona, al districte de l'Eixample.

Nou!!: Història de Barcelona і A Goya · Veure més »

A Pau Casals

A Pau Casals és un conjunt escultòric situat a l'Avinguda Pau Casals de Barcelona, al districte de Sarrià-Sant Gervasi.

Nou!!: Història de Barcelona і A Pau Casals · Veure més »

Abajo las murallas

Ban en què es comunica a la població la voluntat d'enderrocar les muralles "Abajo las murallas!!!" és el nom d'un pamflet de 1841, obra del metge i higienista Pere Felip Monlau, que va guanyar el concurs convocat per l'Ajuntament de Barcelona per analitzar els avantatges d'enderrocar les muralles medievals.

Nou!!: Història de Barcelona і Abajo las murallas · Veure més »

Abd-Al·lah ibn Abd-ar-Rahman al-Balansí

Abd-Al·lah ibn Abd-ar-Rahman al-Balansí, conegut també com a Ubayd-Al·lah Abu-Marwan o el Valencià (mort el 823), fou un príncep omeia andalusí, fill de l'emir de Qúrtuba Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil, que serví com a general i governador el seu germà l'emir Hixam I, el seu nebot al-Hàkam I i el seu besnebot Abd-ar-Rahman II.

Nou!!: Història de Barcelona і Abd-Al·lah ibn Abd-ar-Rahman al-Balansí · Veure més »

Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil

Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil o Abd-ar-Rahman ibn Muàwiya ibn Hixam (731- 30 de setembre del 788) fou el primer emir omeia de Còrdova.

Nou!!: Història de Barcelona і Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil · Veure més »

Abraham Bar Hiyya

Abraam bar Hiia (també Abraham Bar Hiyya o Abraham Iudaeus Savasorda) (Barcelona, 1065-70 - 1136), conegut vulgarment com a Savasorda, corrupció del nom àrab Sàhib aix-Xurta (‘Cap de la Guàrdia’), fou un matemàtic, astròleg-astrònom i filòsof hebreu català.

Nou!!: Història de Barcelona і Abraham Bar Hiyya · Veure més »

Abrera

Abrera és una vila i municipi de la comarca del Baix Llobregat i de la comarca natural del Montserratí.

Nou!!: Història de Barcelona і Abrera · Veure més »

Absolutisme

Labsolutisme fou una filosofia política característica de l'Europa d'època moderna, que propugnava que la monarquia havia de tenir un poder absolut, és a dir sense límits i sense compartir-lo, i per això anomenaren aquesta forma de govern com a monarquia absoluta.

Nou!!: Història de Barcelona і Absolutisme · Veure més »

Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya

L'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya és una Corporació de Dret públic amb personalitat jurídica independent.

Nou!!: Història de Barcelona і Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya · Veure més »

Academicisme

David és un exemple d'academicisme. Lart acadèmic o academicisme és un estil artístic d'un esperit formalista produït sota la influència d'universitats o acadèmies europees i més específicament, l'art influenciat per les normes de la francesa Académie des Beaux-Arts.

Nou!!: Història de Barcelona і Academicisme · Veure més »

Acte de fe

XIX. Un acte de fe era una gran cerimònia costosa i multitudinària que realitzava la Inquisició als regnes hispànics en el seu moment de màxima activitat durant l'edat moderna, per a provar la seva fe no només amb paraules, però també amb actes.

Nou!!: Història de Barcelona і Acte de fe · Veure més »

Aculturació

Les quatre formes essencials d'aculturació: 1. Segregació 2. Integració 3. Assimilació 4. Marginalització En antropologia i sociologia s'anomena amb el terme aculturació al procés de canvi cultural per contacte o imposició d'una altra cultura.

Nou!!: Història de Barcelona і Aculturació · Veure més »

Ada Colau i Ballano

és una política catalana, batllessa de Barcelona entre juny de 2015 i juny de 2023.

Nou!!: Història de Barcelona і Ada Colau i Ballano · Veure més »

ADLAN

El grup ADLAN (Amics de l'Art Nou) va ser una agrupació creada a Barcelona el novembre del 1932.

Nou!!: Història de Barcelona і ADLAN · Veure més »

Adolf Florensa i Ferrer

fou un arquitecte català, qui va exercir d'arquitecte municipal en cap, a Barcelona des de la dictadura de Primo de Rivera fins als primers anys del franquisme.

Nou!!: Història de Barcelona і Adolf Florensa i Ferrer · Veure més »

Adolf Gironella

Adolf Gironella (Barcelona, 15 de juliol de 1823 - 10 de setembre de 1864) va ser un cantant baríton català.

Nou!!: Història de Barcelona і Adolf Gironella · Veure més »

Adolf Mas i Ginestà

Adolf Mas i Ginestà (Solsona, Solsonès, 1860 - Barcelona, 1936), va ser un dels principals fotògrafs de l'època del Modernisme català i pare del també fotògraf Pelai Mas Castanyeda (Barcelona 1891-1954).

Nou!!: Història de Barcelona і Adolf Mas i Ginestà · Veure més »

Adolfo Marsillach i Soriano

fou un actor, autor dramàtic, director de teatre i escriptor català en castellà, fill del periodista Lluís Marsillach i Burbano i net d'Adolf Marsillach i Costa.

Nou!!: Història de Barcelona і Adolfo Marsillach i Soriano · Veure més »

Adolfo Suárez González

Adolfo Suárez González (Cebreros, Àvila, 25 de setembre de 1932 – Madrid, 23 de març de 2014) fou un polític i advocat espanyol.

Nou!!: Història de Barcelona і Adolfo Suárez González · Veure més »

Adrià Gual i Queralt

Adrià Gual i Queralt (Barcelona, 8 de desembre de 1872 - 21 de desembre de 1943) fou un dramaturg, escenògraf i empresari teatral català, impulsor i director de l'Escola Catalana d'Art Dramàtic (ECAD), pintor i pioner del cinema.

Nou!!: Història de Barcelona і Adrià Gual i Queralt · Veure més »

Aeroport Josep Tarradellas Barcelona – el Prat

Laeroport del Prat o aeroport de Barcelona, oficialment i per imposició de l'Estat espanyol Aeroport Josep Tarradellas Barcelona – el Prat, és un aeroport que dona servei a la ciutat de Barcelona i a Catalunya i zones properes en general.

Nou!!: Història de Barcelona і Aeroport Josep Tarradellas Barcelona – el Prat · Veure més »

Afer Galinsoga

L'afer Galinsoga foren una sèrie d'esdeveniments que es produïren a Barcelona entre el juny de 1959 i febrer de 1960, provocats pel director del diari La Vanguardia, Luis Martínez de Galinsoga, pel fet de proclamar en públic la frase «tots els catalans són una merda» perquè el mossèn Josep Maria Aragonès i Rebollar havia celebrat missa en català.

Nou!!: Història de Barcelona і Afer Galinsoga · Veure més »

Agapit Vallmitjana i Barbany

Agapit Vallmitjana i Barbany (Barcelona, 24 de març de 1832 - Barcelona, 25 de novembre de 1905) fou un escultor català.

Nou!!: Història de Barcelona і Agapit Vallmitjana i Barbany · Veure més »

Agregacions municipals de Barcelona

''Plànol de Barcelona i els seus voltants'' (1855), d'Ildefons Cerdà. Les agregacions municipals de Barcelona van ser un conjunt d'annexions de poblacions limítrofes amb la ciutat de Barcelona, efectuades entre els segles i. Durant aquest procés, la Ciutat Comtal va efectuar diverses agregacions totals o parcials de municipis i territoris situats al pla de Barcelona, entre les quals destaquen les de vuit poblacions del seu entorn: el 1897, Santa Maria de Sants, les Corts, Sant Gervasi de Cassoles, Gràcia, Sant Andreu de Palomar i Sant Martí de Provençals; el 1904, Horta; i, el 1921, Sarrià.

Nou!!: Història de Barcelona і Agregacions municipals de Barcelona · Veure més »

Agricultura

Camps de conreu: ja s'ha acabat de segar, al centre unes bales de palla, al fons, el que pareixen edificis blancs són hivernacles miniatura Lagricultura, en un sentit ampli, és el conjunt de coneixements i d'activitats que tenen per objecte l'explotació del medi natural, per mitjà del conreu de certes plantes.

Nou!!: Història de Barcelona і Agricultura · Veure més »

Agrupació Courbet

LAgrupació Courbet fou un grup artístic fundat a Barcelona el 1918 per Josep Llorens i Artigas i Josep Francesc Ràfols i dissolt el 1919, amb l'objectiu de renovar el noucentisme.

Nou!!: Història de Barcelona і Agrupació Courbet · Veure més »

Agustí Centelles i Ossó

Agustí Centelles i Ossó (València, 21 de maig de 1909 - Barcelona, 1 de desembre de 1985), fou un fotògraf català, tot i que valencià de naixement.

Nou!!: Història de Barcelona і Agustí Centelles i Ossó · Veure més »

Agustí Duran i Sanpere

Agustí Duran i Sanpere (Cervera, 5 de juny de 1887 - Barcelona, 29 d'abril de 1975) va ser un historiador, arqueòleg, arxiver i museòleg català.

Nou!!: Història de Barcelona і Agustí Duran i Sanpere · Veure més »

Agustí Pedro i Pons

Agustí Pedro i Pons (Barcelona, 9 de maig de 1898 - Barcelona, 17 de març de 1971) va ser un metge català.

Nou!!: Història de Barcelona і Agustí Pedro i Pons · Veure més »

Agustí Pujol

Agustí Pujol, el Jove (Vilafranca del Penedès, 1585 - Reus, 1628), també anomenat Agustí Pujol fill o Agustí Pujol II, fill de l'escultor Agustí Pujol ''el Vell'', va ser, sens dubte, un dels artistes més rellevants dels primers anys del barroc català.

Nou!!: Història de Barcelona і Agustí Pujol · Veure més »

Agustí Querol i Subirats

fou un escultor català.

Nou!!: Història de Barcelona і Agustí Querol i Subirats · Veure més »

Agustí Rodas i Llimona

Agustí Rodas i Llimona, o italianitzat Agostino Rodas (Barcelona, 1816 – 10 de juliol de 1883), fou un baix i professor de cant català.

Nou!!: Història de Barcelona і Agustí Rodas i Llimona · Veure més »

Aigües de Barcelona

Aigües de Barcelona és una empresa mixta encarregada de gestionar els serveis relacionats amb el cicle integral de l'aigua (subministrament d'aigua potable i clavegueram) als 36 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona, amb una població d'uns 3 milions d'habitants.

Nou!!: Història de Barcelona і Aigües de Barcelona · Veure més »

Aiguamoll

Aiguamolls de l'Empordà Cano d'Alginet, el 1949. Actualment camp de fruiters. En geografia, un aiguamoll, aiguamoix, maresma/maresme, marenda, mareny, marjal, mullera o patamoll és un terreny impermeable i planer amb herbes, joncs, canyes, boga i altres plantes herbàcies (a vegades, amb la presència també de plantes llenyoses d'alçada reduïda, com els tamarius) en un medi d'aigües someres.

Nou!!: Història de Barcelona і Aiguamoll · Veure més »

Aine Bru

s Aine Bru o Ayne Bru fou un pintor del Renaixement del possiblement d'origen alemany, neerlandès o flamenc que va treballar a Catalunya.

Nou!!: Història de Barcelona і Aine Bru · Veure més »

Ajuntament de Barcelona

L'Ajuntament de Barcelona és una de les quatre administracions públiques amb responsabilitat política a la ciutat de Barcelona, al costat de l'Administració General de l'Estat d'Espanya, la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і Ajuntament de Barcelona · Veure més »

Al-Àndalus

XII d'al-Àndalus Al-Àndalus o lÀndalus és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.

Nou!!: Història de Barcelona і Al-Àndalus · Veure més »

Al-Hàkam I

miniatura Al-Hàkam I o al-Hàkam ibn Hixam (770-822) fou el tercer emir omeia de Còrdova (796-822).

Nou!!: Història de Barcelona і Al-Hàkam I · Veure més »

Al-Hurr ibn Abd-ar-Rahman ath-Thaqafí

Al-Hurr ibn Abd-ar-Rahman ath-Thaqafí, conegut a les cròniques llatines com Alaor, fou valí de l'Àndalus (716-719).

Nou!!: Història de Barcelona і Al-Hurr ibn Abd-ar-Rahman ath-Thaqafí · Veure més »

Alamans

Imatge del Limes Germanicus. Els alamans (en alemany: Alemannen, en llatí alamanni), van ser una unió de tribus germàniques establertes a la part sud mitjana i inferior del riu Elba, a prop del riu Main, on foren mencionats per primera vegada per Dió Cassi el 213.

Nou!!: Història de Barcelona і Alamans · Veure més »

Alans

Els alans (àrab: al-Lan; grec: alanoi; llatí: alani o halani), en singular alà, són un poble del grup iranià del nord (escites, saka, sàrmates, massagetes); algunes de les seves tribus afiliades són esmentades com asians, roxolans, aorsis, siracs i iazigs.

Nou!!: Història de Barcelona і Alans · Veure més »

Alaric I

Alaric I (d'Athal-ric, «noble i poderós»; Tomis, Estíria ~370 - ?) fou rei dels visigots del 395 al 410.

Nou!!: Història de Barcelona і Alaric I · Veure més »

Alaric II

Alaric II (? - Vouillé 507) anomenat «el Jove» per Procopi, va ser rei dels visigots entre el 484 i el 507, al capdamunt del regne de Tolosa durant el període de federació amb l'Imperi Romà.

Nou!!: Història de Barcelona і Alaric II · Veure més »

Albert Closas i Lluró

Albert Closas i Lluró (Barcelona, 3 d'octubre 1921 - Madrid, 19 de setembre 1994) fou un actor de teatre i cinema català.

Nou!!: Història de Barcelona і Albert Closas i Lluró · Veure més »

Albert Einstein

, AFI, fou un físic d'origen alemany, nacionalitzat posteriorment suís i estatunidenc.

Nou!!: Història de Barcelona і Albert Einstein · Veure més »

Albert el Gran

Albert el Gran (i no el Magne), conegut també com a Albert de Bollstädt o Albert de Colònia, o sant Albert (Lauingen, Baviera, 1206 – Colònia, 15 de novembre de 1280), fou un dominic, filòsof i professor recordat com un dels més grans pensadors medievals i una figura fonamental de l'escolàstica, anomenat Doctor Universalis i Doctor Expertus.

Nou!!: Història de Barcelona і Albert el Gran · Veure més »

Albert Ràfols-Casamada

fou un poeta i pintor català.

Nou!!: Història de Barcelona і Albert Ràfols-Casamada · Veure més »

Albert Sánchez Piñol

Albert Sánchez Piñol (Barcelona, 11 de juliol del 1965) és un antropòleg, africanista i escriptor català.

Nou!!: Història de Barcelona і Albert Sánchez Piñol · Veure més »

Albert Viaplana i Veà

Albert Viaplana i Veà (Barcelona, 1933 - Barcelona, 14 de maig de 2014) fou un arquitecte català, un dels últims referents de l'Escola de Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і Albert Viaplana i Veà · Veure més »

Albufera

L'Albufera de València Una albufera és un llac o estany litoral d'aigua salina o salobre, separada del mar per un cordó de sorra, normalment de dunes, però que està en comunicació amb la mar per un o més graus, una mena de.

Nou!!: Història de Barcelona і Albufera · Veure més »

Alejandro Lerroux García

Alejandro Lerroux García (La Rambla, Còrdova, 4 de març de 1864 – Madrid, 25 de juny de 1949) va ser un polític andalús que fou President del govern espanyol el 1933, entre 1933 i 1934 i entre 1934 i 1935 durant la Segona República.

Nou!!: Història de Barcelona і Alejandro Lerroux García · Veure més »

Alella

Alella és un municipi de la comarca del Maresme que té 9.764 habitants (2018).

Nou!!: Història de Barcelona і Alella · Veure més »

Alemanya

Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.

Nou!!: Història de Barcelona і Alemanya · Veure més »

Alessandro Merletti i Quaglia

Alessandro Merletti i Quaglia (Alexandre Merletti) (Torí, Itàlia 1860 - Barcelona, 1943), fou un fotògraf italià establert a Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і Alessandro Merletti i Quaglia · Veure més »

Alexandre Cirici i Pellicer

Alexandre Cirici Pellicer (Barcelona, 22 de juny de 1914 — Barcelona, 10 de gener de 1983) va ser un crític d'art, escriptor, polític i pedagog català.

Nou!!: Història de Barcelona і Alexandre Cirici i Pellicer · Veure més »

Alexandre de Riquer i Ynglada

Alexandre de Riquer i Ynglada ("Inglada", segons algunes fonts), comte de Casa Dávalos (Calaf, l'Anoia, 3 de maig de 1856 - Palma, Mallorca, 13 de novembre de 1920) fou un intel·lectual i polifacètic artista català: dissenyador, dibuixant, pintor, gravador, bibliòfil, exlibrista, escriptor i poeta, essent una de les figures més importants del modernisme a Catalunya.

Nou!!: Història de Barcelona і Alexandre de Riquer i Ynglada · Veure més »

Alexandria

Alexandria (antic egipci: raqedum) és una ciutat d'Egipte, capital de la governació d'Alexandria.

Nou!!: Història de Barcelona і Alexandria · Veure més »

Alfabet

àrab. L'alfabet és el conjunt de les lletres emprades en l'escriptura d'un llenguatge, el conjunt de símbols, anomenats lletres, que codifiquen una llengua escrita.

Nou!!: Història de Barcelona і Alfabet · Veure més »

Alfons el Cast

Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p. 23; ed. 62; Barcelona; 1998), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya (1162-1196).

Nou!!: Història de Barcelona і Alfons el Cast · Veure més »

Alfons el Franc

Alfons el Franc o el Liberal, anomenat també Alfons III d'Aragó i Alfons II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 1265 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1291Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 24), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de València i comte de Barcelona (1285-1291) i rei de Mallorca (1286-1291).

Nou!!: Història de Barcelona і Alfons el Franc · Veure més »

Alfons el Magnànim

Carlí d'Alfons el Magnànim Ral d'Alfons el Magnànim Ducat d'or d'Alfons I, 1442-1458, també anomenat ''alfonsí'' Alfons el Magnànim, anomenat també Alfons V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya i IV de Barcelona (Medina del Campo, Castella, 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і Alfons el Magnànim · Veure més »

Alfons Milà i Sagnier

fou un reconegut arquitecte català.

Nou!!: Història de Barcelona і Alfons Milà i Sagnier · Veure més »

Alfons Pons Ezquerra

, més conegut com a Sito Pons, és un expilot de motociclisme català, dues vegades campió del món en la categoria de 250cc (i), havent estat el primer català a guanyar el Mundial en aquesta cilindrada.

Nou!!: Història de Barcelona і Alfons Pons Ezquerra · Veure més »

Alfons XII d'Espanya

Alfons XII d'Espanya (Madrid, 28 de novembre de 1857 - El Pardo, 25 de novembre de 1885), fou rei d'Espanya (1875-1885).

Nou!!: Història de Barcelona і Alfons XII d'Espanya · Veure més »

Alfons XIII d'Espanya

fou rei d'Espanya (1902-1931) i cap de la casa reial espanyola (1931-1941).

Nou!!: Història de Barcelona і Alfons XIII d'Espanya · Veure més »

Alfonso de la Espina

Alfonso de la Espina fou un escriptor i religiós franciscà espanyol del segle XV.

Nou!!: Història de Barcelona і Alfonso de la Espina · Veure més »

Alfred Bosch i Pascual

Alfred Bosch i Pascual (Barcelona, 17 d'abril de 1961) és un polític, africanista, acadèmic i escriptor català, conseller d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència entre el novembre de 2018 i el març de 2020.

Nou!!: Història de Barcelona і Alfred Bosch i Pascual · Veure més »

Alger

Alger (literalment ‘les Illes’; en amazic Dzayer; antigament, Icosium) és la capital i la ciutat més gran d'Algèria.

Nou!!: Història de Barcelona і Alger · Veure més »

Alicia Giménez Bartlett

Alicia Giménez Bartlett (Almansa, 10 de juny de 1951) és una filòloga i escriptora espanyola, resident a Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і Alicia Giménez Bartlett · Veure més »

Almansor

Abu-Àmir Muhàmmad ibn Abi-Àmir al-Maafirí, més conegut com a Almansor (ca. 938 - Madina Salim?, 11 d'agost de 1002), fou un militar i polític andalusí, cabdill del califat de Còrdova i hàjib d'Hixam II.

Nou!!: Història de Barcelona і Almansor · Veure més »

Almeria

Almeria (en castellà i oficialment Almería, de l'àrab andalusí المرية al-Mariyya) és una ciutat capital d'una província homònima d'Andalusia.

Nou!!: Història de Barcelona і Almeria · Veure més »

Almogàver

Almogàvers era la denominació que reberen els soldats autònoms en forma de companyies d'infanteria lleugera alçades a la corona d'Aragó (on es podien dir miquelets) i a la corona de Castella (on també s'anomenaven peones) durant l'edat mitjana, entre els segles  i.Diccionari d'Història de Catalunya; ed.

Nou!!: Història de Barcelona і Almogàver · Veure més »

Aloi de Montbrai

Aloi de Montbrai o Mestre Aloi fou un escultor català d'origen francès.

Nou!!: Història de Barcelona і Aloi de Montbrai · Veure més »

Alou

L'alou era el règim de tinença de béns immobles, generalment terres, pel qual el senyor feudal (l'aloer) tenia el domini complet, absolut i lliure sobre les seves propietats.

Nou!!: Història de Barcelona і Alou · Veure més »

Alta costura

Pierre Balmain ajustant un vestit sobre la model Ruth Ford el 1947 (fotografia de Carl Van Vechten). Disseny d'alta costura sobre la passarel, per Christian Lacroix. Alta Costura (Haute Couture en francès) o Alta Moda (en italià) es refereix a la creació de roba exclusiva i a la mida de cada client.

Nou!!: Història de Barcelona і Alta costura · Veure més »

Alta velocitat a Espanya

Línies d'alta velocitat en servei, en construcció o en estudi. Xarxa d'alta velocitat en servei. Serveis d'alta velocitat. Actualitzat a juny de 2013 Lalta velocitat a Espanya es compon en l'actualitat de quatre corredors principals de línies d'alta velocitat propietat d'Adif, pels quals circulen diversos serveis, i nombroses línies en construcció o en projecte.

Nou!!: Història de Barcelona і Alta velocitat a Espanya · Veure més »

Aluminosi

Cel·la unitària de l'alúmina que es presenta en el ciment aluminós. Aluminosi és una patologia del formigó provocat pel tipus de ciment que s'utilitzava a Espanya per a la construcció d'edificis aproximadament entre 1950 i 1970.

Nou!!: Història de Barcelona і Aluminosi · Veure més »

Alzina

''Quercus ilex'' Lalzina (Quercus ilex L. o Quercus ilex ssp. ilex L.), també coneguda com a aglaner, aglanera, glaner, aulina i bellotera, és un arbre de fullatge persistent de la família de les fagàcies.

Nou!!: Història de Barcelona і Alzina · Veure més »

Amadeu I d'Espanya

Amadeu I d'Espanya (Torí, Piemont, 30 de maig de 1845 - Torí, Itàlia, 18 de gener de 1890) va ser duc d'Aosta, escollit com a rei d'Espanya de 1870 a 1873, durant el Sexenni Revolucionari, per les Corts espanyoles després de la Revolució Gloriosa de 1868 que va expulsar del país a la dinastia Borbó.

Nou!!: Història de Barcelona і Amadeu I d'Espanya · Veure més »

Amadeu Vives i Roig

MNAC) Amadeu Vives i Roig (Collbató, el Baix Llobregat, 18 de novembre de 1871 - Madrid, 2 de desembre de 1932) fou un compositor i escriptor català, conegut fonamentalment per la seua obra lírica, d'entre la que cal destacar les sarsueles Doña Francisquita i Bohemios, considerades com unes de les cimeres del gènere.

Nou!!: Història de Barcelona і Amadeu Vives i Roig · Veure més »

Amalaric

Amalaric (? - Barcelona, 531) fou rei dels visigots del 510 al 531.

Nou!!: Història de Barcelona і Amalaric · Veure més »

Amèrica

Amèrica, també anomenat el Nou Món, és un dels continents de la Terra.

Nou!!: Història de Barcelona і Amèrica · Veure més »

Amèrica Llatina

L'Amèrica Llatina o Llatinoamèrica és una regió cultural del continent americà integrada pels països als quals la llengua predominant és d'origen romanç o llatí: castellà, portuguès i francès.

Nou!!: Història de Barcelona і Amèrica Llatina · Veure més »

Amfiteatre

El Colosseu, a Roma. Un amfiteatre és una gran edificació descoberta de l'arquitectura romana clàssica, on es realitzaven espectacles públics com lluites entre gladiadors (ludi o munera); lluites entre feres o la seva cacera (venatio); i la mort de les persones que les autoritats havien condemnat a la pena capital (vivicomburium).

Nou!!: Història de Barcelona і Amfiteatre · Veure més »

Amparo Baró i San Martín

Amparo Baró i San Martín, més coneguda pel nom artístic dAmparo Baró, (Barcelona, 21 de setembre de 1937 - Madrid, 29 de gener de 2015) fou una actriu de teatre, cinema i televisió catalana, que va fer pràcticament tota la seva carrera professional a Madrid.

Nou!!: Història de Barcelona і Amparo Baró i San Martín · Veure més »

Amsterdam

Amsterdam és la capital dels Països Baixos (tot i que la seu del govern és a La Haia).

Nou!!: Història de Barcelona і Amsterdam · Veure més »

Ana María Matute Ausejo

Ana María Matute Ausejo (Barcelona, 26 de juliol de 1925 – Barcelona, 25 de juny de 2014), El País, 16.11.2010.

Nou!!: Història de Barcelona і Ana María Matute Ausejo · Veure més »

Anarcosindicalisme

Lanarcosindicalisme és un corrent de l'anarquisme que té les seves arrels en els postulats de la Primera Internacional i en el sindicalisme revolucionari.

Nou!!: Història de Barcelona і Anarcosindicalisme · Veure més »

Anarquisme

El símbol tradicional de l'anarquisme, representat per una "A" circumscrita dins un cercle. L'anarquisme pot ser percebut de dues maneres: a) Com un impuls llibertari o una sensibilitat anarquista que ha existit al llarg de la història de la humanitat i s'ha manifestat de formes diverses, com ara els escrits de Lao Tsé i dels taoistes; el mutualisme de les societats fonamentades en el parentesc; lethos de diverses sectes religioses; moviments agraris com els diggers a Anglaterra o els zapatistes a Mèxic; les col·lectivitzacions de l'Espanya de la Guerra Civil; el pensament de la Grècia Clàssica, i molts altres moviments. b) Com un moviment històric i una teoria política que té els seus orígens a final del, amb William Godwin com a pioner amb el clàssic text anarquista An Enquiry Concerning Political Justice (1798), així com amb les accions dels sans-cullotes i els enragés durant la revolució francesa, i amb els radicals de Gran Bretanya Thomas Spence i William Blake. El terme anarquista fou utilitzat per primera vegada en la Revolució Francesa per a descriure els sans-cullotes (sense calçons), les treballadores franceses que durant la Revolució propugnaven l'abolició del govern. L'anarquisme com a moviment social es va donar al, amb una filosofia bàsica trenada per personatges com Bakunin, Proudhon, Kropotkin, Goldman, Reclus i Malatesta. En la seva forma clàssica, l'anarquisme era una part important del moviment socialista dels anys precedents a la Gran Guerra, però el seu socialisme era llibertari, no marxista. Morris apunta que "La tendència d'escriptores com David Pepper (1996) de crear una dicotomia entre socialisme i anarquisme és un error en termes històrics i conceptuals." Sovint s'identifica amb símbols que inclouen la "A" d'anarquia circumscrita en un cercle, normalment negre o vermell. Des del punt de vista anarquista l'estat i les multinacionals són unes de les múltiples estructures opressores utilitzades per a justificar l'autoritat d'una elit sobre les persones. Per aquest mateix motiu la tradició anarquista s'ha oposat radicalment a la imposició de poder d'uns sobre altres per mitjà dels exèrcits, monarquies, religions, mercats, així com per qualsevol de les estructures de poder del capitalisme; i advoca per societats sense estat sobre la base d'associacions lliures no jeràrquiques.

Nou!!: Història de Barcelona і Anarquisme · Veure més »

Andalusia

Andalusia (en castellà i oficialment Andalucía) és una comunitat autònoma del sud d'Espanya.

Nou!!: Història de Barcelona і Andalusia · Veure més »

Andrés Iniesta Luján

Andrés Iniesta Luján (Fuentealbilla, 11 de maig de 1984) és un futbolista manxec que es troba actualment en el Emirates CSC, un cop va acabar l'1 de juliol del 2023 la seva etapa de 5 anys al Vissel Kobe.

Nou!!: Història de Barcelona і Andrés Iniesta Luján · Veure més »

Andreu Aleu i Teixidor

Pau Gibert. Madrid: plaça del Doctor Marañón. Andreu Aleu i Teixidor (Tarragona, 1829 - Sant Boi de Llobregat, 1900) fou un escultor català.

Nou!!: Història de Barcelona і Andreu Aleu i Teixidor · Veure més »

Andreu Arriola Madorell

Andreu Arriola Madorell (Barcelona, 1956) és un arquitecte, paisatgista i dissenyador català.

Nou!!: Història de Barcelona і Andreu Arriola Madorell · Veure més »

Andreu Avel·lí Pi i Arimon

Andreu Avel·lí Pi i Arimon (Barcelona, 1 de març de 1793 - ibídem, 26 de desembre de 1851) és conegut per ser un historiador i epigrafista centrat sobretot en la història de Barcelona, i sobretot per la seva obra Barcelona Antigua y Moderna.

Nou!!: Història de Barcelona і Andreu Avel·lí Pi i Arimon · Veure més »

Andreu Nin i Pérez

Andreu Nin i Pérez (el Vendrell, el Baix Penedès, 4 de febrer de 1892 - Madrid/Alcalá d'Henares?, 20 de juny de 1937) fou un destacat polític marxista revolucionari, molt crític amb l'estalinisme i traductor català.

Nou!!: Història de Barcelona і Andreu Nin i Pérez · Veure més »

Andreu-Avel·lí Artís i Tomàs

Andreu Avel·lí Artís i Tomàs (Barcelona, 12 de juny de 1908 - Sitges, 2 de juliol de 2006) fou un periodista, escriptor i dibuixant català, més conegut pel pseudònim de Sempronio.

Nou!!: Història de Barcelona і Andreu-Avel·lí Artís i Tomàs · Veure més »

Andreua Avel·lina Carrera i Teris

Andreua Avel·lina Carrera i Teris (Barcelona, 2 de gener de 1871Llibre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona,. - Rubí, 28 de febrer de 1939) fou una soprano operística que actuà en diverses ocasions al Gran Teatre del Liceu i tingué una gran projecció internacional, actuant també a diversos escenaris europeus.

Nou!!: Història de Barcelona і Andreua Avel·lina Carrera i Teris · Veure més »

Angelino Dulcert

Carta portolana d'Angelino Dulcert, signada a Mallorca l'any 1339 Angelino Dulcert o Angelí Dolcet (o Angelino Dalorto per alguns) va ser un cartògraf mallorquí del s.xiv, autor de les més antigues cartes portolanes de l'anomenada "Escola Mallorquina", és autor del primer espècimen conegut elaborat a Mallorca (la carta de 1339).

Nou!!: Història de Barcelona і Angelino Dulcert · Veure més »

Anna Maleras Colomé

és una ballarina i coreògrafa coneguda especialment per la seva tasca de difusió de la dansa contemporània als Països Catalans i a Espanya.

Nou!!: Història de Barcelona і Anna Maleras Colomé · Veure més »

Anna Ricci i Giraudo

Anna Ricci i Giraudo (Barcelona, 9 d'agost de 1930 - 15 de febrer de 2001) fou una mezzosoprano catalana, que es va dedicar professionalment al cant, les representacions d'òpera clàssica, la recuperació de la lírica dels segles i i l'ensenyament de la música.

Nou!!: Història de Barcelona і Anna Ricci i Giraudo · Veure més »

Anoia

LAnoia és una comarca de Catalunya, situada als àmbits territorials del Penedès i les Comarques Centrals.

Nou!!: Història de Barcelona і Anoia · Veure més »

Antic Règim

Revolució francesa (1789). Les seves ruïnes van ser objecte d'un comerç semblant al que, 200 anys més tard, van tenir les restes del mur de Berlín LAntic Règim (francès: Ancien Régime) va ser un terme que els revolucionaris francesos van emprar per a designar pejorativament el sistema de govern anterior a la Revolució francesa de 1789, la monarquia absoluta de Lluís XVI, i que es va aplicar també a la resta de les monarquies europees amb un funcionament similar; posteriorment, ha esdevingut un concepte historiogràfic aplicat a diversos països de l'Europa moderna.

Nou!!: Història de Barcelona і Antic Règim · Veure més »

Anticatalanisme

L'anticatalanisme o la catalanofòbia és l'aversió a Catalunya, a la cultura i llengua catalanes o als mateixos catalans.

Nou!!: Història de Barcelona і Anticatalanisme · Veure més »

Antics municipis del pla de Barcelona

Límits dels antics municipis del Pla de Barcelona (1987) i actuals Districtes i Barris de l'Ajuntament de Barcelona. El terme municipal de Barcelona és fruit de l'annexió al pas del al dels diferents municipis que hi havia antigament al pla de Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і Antics municipis del pla de Barcelona · Veure més »

Antiga Grècia

Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.

Nou!!: Història de Barcelona і Antiga Grècia · Veure més »

Antiga Roma

Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.

Nou!!: Història de Barcelona і Antiga Roma · Veure més »

Antisistema

Piràmide del sistema capitalista, any 1911 Londres, any 2012 Antisistema és qualsevol acció, ideologia o política que pot anar des de crítica fins a obertament contrària al sistema, és a dir a una societat basada en la jerarquia, competent entre febles i forts, i sobretot pel fet de ser dominada per una elit econòmica amb poder per sobre del conjunt de la societat i dels ordres polítics presumptament democràtics.

Nou!!: Història de Barcelona і Antisistema · Veure més »

Anton van den Wyngaerde

Vista de Barcelona del 1563. Anton van den Wyngaerde, a The British Museum.

Nou!!: Història de Barcelona і Anton van den Wyngaerde · Veure més »

Antoni Aulèstia Pijoan

Antoni Aulèstia Pijoan (Reus, Baix Camp, 17 de gener de 1849 - Barcelona, 10 de març de 1908) fou un escriptor i historiador català.

Nou!!: Història de Barcelona і Antoni Aulèstia Pijoan · Veure més »

Antoni Campañà i Bandranas

Antoni Campañà i Bandranas (Arbúcies, 15 de març de 1906 – Sant Cugat del Vallès, 28 de juny de 1989) fou un fotògraf català.

Nou!!: Història de Barcelona і Antoni Campañà i Bandranas · Veure més »

Antoni Cebrià Costa i Cuxart

Antonio Cipriano Costa y Cuxart o Antoni Cebrià Costa i Cuxart (València, 26 de setembre de 1817 - Barcelona, 21 de juliol de 1886) va ser un metge i botànic català d'origen valencià.

Nou!!: Història de Barcelona і Antoni Cebrià Costa i Cuxart · Veure més »

Antoni Darder i Marsà

Antoni Darder i Marsà (1885 - 1956) va ser un arquitecte català.

Nou!!: Història de Barcelona і Antoni Darder i Marsà · Veure més »

Antoni de Bofarull i Brocà

Antoni (o a la partida de naixement Carles Antoni) de Bofarull i Brocà (Reus, 3 de novembre de 1821 - Barcelona, 12 de febrer de 1892) fou un historiador, poeta, novel·lista i dramaturg català.

Nou!!: Història de Barcelona і Antoni de Bofarull i Brocà · Veure més »

Antoni de Capmany de Montpalau i de Surís

''Libro del Consulad'', 1791. Antoni de Capmany de Montpalau i de Surís (Barcelona, 24 de novembre de 1742 - Cadis, 14 de novembre de 1813) fou un historiador, filòleg i polític català.

Nou!!: Història de Barcelona і Antoni de Capmany de Montpalau i de Surís · Veure més »

Antoni de Martí i Franquès

Antoni de Martí i Franquès (Altafulla, 14 de juny de 1750 – Tarragona, 20 d'agost de 1832) fou un científic català, experimentador incansable que va cultivar molts camps de les diferents disciplines científiques, especialment la química.

Nou!!: Història de Barcelona і Antoni de Martí i Franquès · Veure més »

Antoni de Moragas i Gallissà

Antoni de Moragas i Gallissà (Barcelona, 13 de gener de 1913 - Barcelona, 25 de març de 1985) fou un arquitecte i dissenyador català.

Nou!!: Història de Barcelona і Antoni de Moragas i Gallissà · Veure més »

Antoni de Peguera i d'Aimeric

Antoni de Peguera i d'Aimeric (Barcelona, 1682 - València, 1707) fou un polític, militar i escriptor català, membre fundador de l'Acadèmia dels Desconfiats de Barcelona i Primer Coronel del Regiment de Reials Guàrdies Catalanes.

Nou!!: Història de Barcelona і Antoni de Peguera i d'Aimeric · Veure més »

Antoni de Villarroel i Peláez

Antonio de Villarroel y Peláez (Barcelona, 4 de desembre de 1656 - la Corunya, 22 de febrer de 1726) va ser un militar defensor de Barcelona durant el setge de 1714.

Nou!!: Història de Barcelona і Antoni de Villarroel i Peláez · Veure més »

Antoni Esplugas i Puig

Antoni Esplugas i Puig (Barcelona, 26 d'abril de 1852Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona,. - 25 de març de 1929) va ser un fotògraf català, pioner d'aquesta activitat professional a Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і Antoni Esplugas i Puig · Veure més »

Antoni Gaudí i Cornet

Antoni Gaudí i Cornet (Reus o Riudoms,Existeix una certa polèmica sobre si va néixer a Reus o a Riudoms, localitat molt propera a Reus d'on era originària la seva família paterna. Tanmateix, gran part dels especialistes s'inclinen per Reus: «Gaudí va néixer, segons gran part de les versions, al carrer de Sant Joan, al costat de la plaça Prim de Reus (…) Tanmateix, més tard Gaudí va deixar maliciosament obertes aquelles portes en donar a entendre que, de fet, podia haver nascut al taller del seu pare, situat tot just entrant al límit municipal de Riudoms». Gijs Van Hensbergen (2002), pàg. 33-35. el Baix Camp, 25 de juny del 1852 - Barcelona, 10 de juny del 1926) va ser un arquitecte modernista català que ha estat reconegut internacionalment com un dels genis més rellevants de la seva disciplina.

Nou!!: Història de Barcelona і Antoni Gaudí i Cornet · Veure més »

Antoni Gimbernat i Arbós

'''Antoni Gimbernat i Arbós''', per J. Montserrat (1894) Monument que se li dedicà a la seva vila natal de Cambrils Antoni Gimbernat i Arbós (Cambrils, 1734 - Madrid, 17 de novembre de 1816) va ser un eminent cirurgià i anatomista català, conegut principalment per la seva contribució a la descripció de l'anatomia del canal inguinal i a la tècnica de reparació de l'hèrnia crural.

Nou!!: Història de Barcelona і Antoni Gimbernat i Arbós · Veure més »

Antoni López i López

va ser un destacat navilier i comerciant espanyol durant el.

Nou!!: Història de Barcelona і Antoni López i López · Veure més »

Antoni Llena i Font

és un artista plàstic català.

Nou!!: Història de Barcelona і Antoni Llena i Font · Veure més »

Antoni Maria Simarro i Puig

Antoni Maria Simarro i Puig (Barcelona 1896 - 1969).

Nou!!: Història de Barcelona і Antoni Maria Simarro i Puig · Veure més »

Antoni Maura i Montaner

va ser un advocat i polític mallorquí.

Nou!!: Història de Barcelona і Antoni Maura i Montaner · Veure més »

Antoni Puigvert i Gorro

fou un uròleg i polític català.

Nou!!: Història de Barcelona і Antoni Puigvert i Gorro · Veure més »

Antoni Ribas i Piera

Antoni Ribas i Piera (Barcelona, 27 d'octubre de 1935 - 3 d'octubre de 2007) va ser un director de cinema i guionista català.

Nou!!: Història de Barcelona і Antoni Ribas i Piera · Veure més »

Antoni Rovira i Trias

Antoni Rovira i Trias (Barcelona, 27? de maig de 1816 - Barcelona, 2 de maig de 1889) fou un arquitecte català, guanyador del concurs que el 1859 l'Ajuntament de Barcelona va fer per urbanitzar l'Eixample de Barcelona, i que finalment va desenvolupar-se seguint el Pla Cerdà.

Nou!!: Història de Barcelona і Antoni Rovira i Trias · Veure més »

Antoni Solà i Llansas

Antoni Solà, exposició al Museu Frederic Marès. Antoni Solà i Llansas (Barcelona, 29 de març de 1780 - Roma, 10 de juny de 1861) fou un escultor català.

Nou!!: Història de Barcelona і Antoni Solà i Llansas · Veure més »

Antoni Tàpies i Puig

fou un pintor, escultor i teòric de l'art català.

Nou!!: Història de Barcelona і Antoni Tàpies i Puig · Veure més »

Antoni Trias i Pujol

Antoni Trias i Pujol (Badalona, Barcelonès 1892 - Santa Cristina d'Aro, Baix Empordà 1970) fou un metge cirurgià català, germà de Joaquim Trias i Pujol, amb qui va fundar la Revista de Cirurgia de Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і Antoni Trias i Pujol · Veure més »

Antoni Verdaguer i Serra

Antoni Verdaguer i Serra (Terrassa, 1954) és un director i guionista de cinema català.

Nou!!: Història de Barcelona і Antoni Verdaguer i Serra · Veure més »

Antoni Viladomat i Manalt

Antoni Viladomat i Manalt (Barcelona, 20 de març de 1678 - Barcelona, 22 de gener de 1755) fou un pintor barroc català del.

Nou!!: Història de Barcelona і Antoni Viladomat i Manalt · Veure més »

Antonio Cánovas del Castillo

Antonio Cánovas del Castillo (Màlaga, 8 de febrer de 1828 - Arrasate, Guipúscoa, 8 d'agost de 1897) fou un polític i historiador espanyol.

Nou!!: Història de Barcelona і Antonio Cánovas del Castillo · Veure més »

Antonio Miró

també conegut com a Toni Miró,Pasarela Cibeles, va ser un dissenyador de moda català.

Nou!!: Història de Barcelona і Antonio Miró · Veure més »

Antonio Tejero Molina

Antonio Tejero Molina (Alhaurín el Grande, 30 d'abril de 1932) és un militar espanyol, tinent coronel expulsat de la Guàrdia Civil.

Nou!!: Història de Barcelona і Antonio Tejero Molina · Veure més »

Antonio Torroja i Miret

Antonio Torroja i Miret (Tarragona, 12 de setembre de 1888 - Barcelona, 4 de maig de 1974) fou un matemàtic català, acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals.

Nou!!: Història de Barcelona і Antonio Torroja i Miret · Veure més »

Apel·les Fenosa i Florensa

Apel·les Fenosa i Florensa (Barcelona, 16 de maig de 1899 – París, França, 1988) fou un escultor català, un dels més destacats del.

Nou!!: Història de Barcelona і Apel·les Fenosa i Florensa · Veure més »

Apel·les Mestres i Oñós

Caricatura d''''Apel·les Mestres''' Popular il·lustració d'Apel·les MestresMonument a Apel·les Mestres al parc de la Font del RacóApeles Mestres (Barcelona, 28 d'octubre de 1854, –o 29– - 19 de juliol de 1936), també anomenat Apel·les Mestres segons la grafia fabriana, malgrat que ell s'ofenia profundament quan algú li corregia el nom, va ser un artista polifacètic dedicat al dibuix, poesia, autor de teatre, música, il·lustració gràfica, traducció, col·leccionista i amant de la jardineria.

Nou!!: Història de Barcelona і Apel·les Mestres i Oñós · Veure més »

Aplec

Vídeo de les Trobades d'Escoles en Valencià de Balones, 2013. Les ''Trobades'' són un dels aplecs més grans del món. Un aplec és una trobada de persones que es fa sovint a l'aire lliure i entorn d'una certa temàtica.

Nou!!: Història de Barcelona і Aplec · Veure més »

Aqüeducte

''pont de'' ''les Ferreres'' o ''del Diable'': 217 metres de llarg i 27 d'alçada, format per 11 arcades inferiors i 25 al pis superiorAqüeducte del Mühlenkanal damunt del Krummes Wasser a Einbeck L'aqüeducte romà era un conducte artificial que permetia transportar l'aigua en gran quantitat des de la seva font fins a la ciutat a través de recs de superfície, galeries subterrànies, i ponts d'arcs aeris.

Nou!!: Història de Barcelona і Aqüeducte · Veure més »

Aquisgrà

miniatura Aquisgrà (en alemany; en francès, Aix-la-Chapelle) és una ciutat de l'estat alemany de Rin del Nord-Westfàlia, prop de la frontera amb Bèlgica i els Països Baixos, a 65 km a l'oest de Colònia, i és la ciutat més occidental del país.

Nou!!: Història de Barcelona і Aquisgrà · Veure més »

Aquitània

Aquitània fou una regió administrativa al sud-oest de França, dins del territori d'Occitània (part de Gascunya, el Bearn) i l'Iparralde.

Nou!!: Història de Barcelona і Aquitània · Veure més »

Aragó

Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un estatut d'autonomia.

Nou!!: Història de Barcelona і Aragó · Veure més »

Arantxa Sánchez Vicario

Aránzazu "Arantxa" Isabel María Sánchez Vicario, coneguda com a Arantxa Sánchez Vicario (Barcelona, 18 de desembre de 1971) ha estat una tennista professional catalana que ha arribat al número 1 del rànquing mundial, tant en la classificació individual com en dobles.

Nou!!: Història de Barcelona і Arantxa Sánchez Vicario · Veure més »

Aranzel

Un aranzel és un impost que cobra l'Estat sobre les mercaderies en els productes exportats i importats.

Nou!!: Història de Barcelona і Aranzel · Veure més »

Arbocer

L'arboç, arbocer, arbocera, cirerer d'arboç, cirerer de llop, cirerer de pastor o llipoter (Arbutus unedo), és una planta amb flors de la família de les ericàcies.

Nou!!: Història de Barcelona і Arbocer · Veure més »

Arc de Triomf de Barcelona

LArc de Triomf és un monument de Barcelona que es troba a la confluència entre el Passeig de Lluís Companys (antic Saló de Sant Joan), el Passeig de Sant Joan i la ronda de Sant Pere.

Nou!!: Història de Barcelona і Arc de Triomf de Barcelona · Veure més »

Ardó

Ardó fou el darrer rei visigot d'Hispània, successor d'Àquila II (o Àkhila) en els territoris regits per aquest fins al 713.

Nou!!: Història de Barcelona і Ardó · Veure més »

Arecàcies

Les arecàcies (Arecaceae) formen una família de plantes monocotiledònies amb flor dins de l'ordre Arecales.

Nou!!: Història de Barcelona і Arecàcies · Veure més »

Argent

Largent, conegut igualment com a plata, és l'element químic de símbol Ag i nombre atòmic 47.

Nou!!: Història de Barcelona і Argent · Veure més »

Argent (heràldica)

Representacions de l'argent Largent és un esmalt argentat usat en heràldica.

Nou!!: Història de Barcelona і Argent (heràldica) · Veure més »

Argentina

LArgentina, oficialment la República Argentina, és un Estat sobirà de l'Amèrica del Sud organitzat com a república representativa i federal, integrat per vint-i-tres províncies i una ciutat autònoma, Buenos Aires, la qual és la capital.

Nou!!: Història de Barcelona і Argentina · Veure més »

Argentona

Argentona és una vila i municipi de la comarca del Maresme.

Nou!!: Història de Barcelona і Argentona · Veure més »

Argila

Largila és un material de roca sedimentària, no consolida o poc endurida.

Nou!!: Història de Barcelona і Argila · Veure més »

Ariadna Gil i Giner

Ariadna Gil i Giner (Barcelona, 23 de gener de 1969) és una actriu de teatre, cinema i televisió catalana.

Nou!!: Història de Barcelona і Ariadna Gil i Giner · Veure més »

Arianisme

Larianisme o arrianisme és un corrent religiós cristià del considerat heretgia pel catolicisme.

Nou!!: Història de Barcelona і Arianisme · Veure més »

Aristocràcia

El terme aristocràcia es refereix a la forma de govern en què el poder era ostentat pels millors o els notables d'una comunitat.

Nou!!: Història de Barcelona і Aristocràcia · Veure més »

Arnau de Vilanova

Arnau de Vilanova (lloc desconegut, entre 1238 i 1240 - Gènova, potser a la mar prop d'aquesta ciutat, 1311) va ser un teòleg i metge d'origen ignot, per a alguns valencià, per a altres aragonès, entre altres hipòtesis que s'han defensat.

Nou!!: Història de Barcelona і Arnau de Vilanova · Veure més »

Arnau Puig i Grau

fou un crític i sociòleg de l'art català.

Nou!!: Història de Barcelona і Arnau Puig i Grau · Veure més »

Arquebisbat de Barcelona

Processó del ''Corpus Christi'' a Barcelona. Escut de l'Arquebisbat de Barcelona L'arquebisbat de Barcelona és una demarcació de l'Església catòlica a Catalunya.

Nou!!: Història de Barcelona і Arquebisbat de Barcelona · Veure més »

Arquebisbat de Tarragona

L'Arxidiòcesi de Tarragona (en llatí, Tarraconensis) és una demarcació eclesiàstica que comprèn les comarques catalanes del Tarragonès, Alt Camp, Conca de Barberà i Baix Penedès i part del Baix Camp, el Priorat, les Garrigues i l'Urgell.

Nou!!: Història de Barcelona і Arquebisbat de Tarragona · Veure més »

Arquitectura barroca

L'Abadia de Melk o ''Stift Melk'', a Melk (a la vall de Wachau, a Àustria). L'arquitectura barroca es desenvolupa des del principi del fins a dos terços del.

Nou!!: Història de Barcelona і Arquitectura barroca · Veure més »

Arquitectura de Barcelona

consulta.

Nou!!: Història de Barcelona і Arquitectura de Barcelona · Veure més »

Arquitectura del Renaixement

Interior de la cúpula de la Catedral de ''Santa Maria dei Fiori''. L' Arquitectura del Renaixement o renaixentista correspon al període artístic del Renaixement europeu, que inclou els segles XIV, i. Es caracteritza per ser un moment de ruptura a la Història de l'arquitectura, en especial respecte a l'estil arquitectònic previ: el gòtic.

Nou!!: Història de Barcelona і Arquitectura del Renaixement · Veure més »

Arquitectura gòtica

La catedral de Palma, edifici gòtic, vist pel darrere L'arquitectura gòtica és la forma artística sobre la qual es va formar el moviment cultural de l'art gòtic, l'estil artístic comprès entre el romànic i el renaixement, que es va desenvolupar a Europa Occidental —cristiandat llatina— a la baixa edat mitjana, des de finals del fins al, encara que més enllà d'Itàlia les pervivències gòtiques van continuar fins a començaments del.

Nou!!: Història de Barcelona і Arquitectura gòtica · Veure més »

Arquitectura romànica

Ermita de la Mare de Déu de Pedrui, consagrada el 5 de novembre de 972 pel bisbe Odesind de Ribagorça Larquitectura romànica és l'estil de construcció desenvolupat a l'Europa cristiana propi de l'art romànic.

Nou!!: Història de Barcelona і Arquitectura romànica · Veure més »

Arraona

Imatge del mosaic del déu Neptú i una tritonessa en el terra de l'ermita de Sant Iscle i Santa VictòriaAquest mosaic és una rèplica de l'original que hi havia en aquest lloc i que es va arrencar per traslladar-lo al Museu d'Història de Sabadell, on es pot visitar Arraona (escrit antigament Arrahona) és un jaciment arqueològic d'època romana, no anterior a la primera meitat del, situat a l'actual barri de la Salut de Sabadell.

Nou!!: Història de Barcelona і Arraona · Veure més »

Arsenio Martínez-Campos Antón

va ser un oficial espanyol que es va pronunciar en contra de la primera República el 1874, donant inici a la restauració borbònica.

Nou!!: Història de Barcelona і Arsenio Martínez-Campos Antón · Veure més »

Art

L'art és el procés o el producte deliberat de l'organització dels elements en una forma que apel·la els sentits i les emocions.

Nou!!: Història de Barcelona і Art · Veure més »

Art conceptual

''Una i tres cadires'', creada l'any 1965, és una obra de l'artista estatunidenc Joseph Kosuth. Escultura de Yoko Ono L'art conceptual és un moviment artístic fill del dadaisme que es va posar de moda poc abans de 1970 i en què el concepte o la idea és l'únic que interessa.

Nou!!: Història de Barcelona і Art conceptual · Veure més »

Art déco

Lart déco va ser un moviment de disseny popular a partir del 1920 fins al 1939, la influència del qual s'estengué fins als anys 50 en alguns països, afectant les arts decoratives —com ara l'arquitectura, l'interiorisme i els dissenys gràfic i industrial— i també les arts visuals —com ara la indumentària, la pintura, el gravat, l'escultura i la cinematografia—.

Nou!!: Història de Barcelona і Art déco · Veure més »

Art gòtic

Porta dels Apòstols de la Catedral de València, un clar exemple d'art gòtic Lart gòtic és un estil arquitectònic i decoratiu que fou predominant a Europa entre mitjans del i inicis del, amb la implantació del nou període anomenat Renaixement.

Nou!!: Història de Barcelona і Art gòtic · Veure més »

Art paleocristià

La imatge de Jesús com a Bon Pastor a les catacumbes de Domitilla a Roma Lart paleocristià (en grec, paleo significa "vell" o "antic") és l'art produït pels cristians o sota un patrocini cristià durant els primers segles del cristianisme i en especial entre l'any 200 i l'any 500.

Nou!!: Història de Barcelona і Art paleocristià · Veure més »

Art públic de Barcelona

''Poema visual Bàrcino'' (1994), de Joan Brossa, Plaça Nova de Barcelona. El conjunt de monuments i escultures a l'aire lliure de Barcelona constitueix una destacada mostra d'art públic que atorga a la capital catalana, en conjunció amb altres elements com la seva arquitectura, la seva xarxa de museus o el seu conjunt de parcs i jardins, un inconfusible segell artístic, ja que la ciutat comtal sempre ha apostat per l'art i la cultura com una de les seves principals característiques identitàries.

Nou!!: Història de Barcelona і Art públic de Barcelona · Veure més »

Art postmodern

''For Guilty without Guilt. Trap. Expulsion from Paradise'', 1995 Lart postmodern, per oposició a l'anomenat art modern, és l'art propi de la postmodernitat, teoria sociocultural que postula l'actual vigència d'un període històric que hauria superat el projecte modern, és a dir, l'arrel cultural, política i econòmica pròpia de l'edat contemporània, marcada en termes culturals per la Il·lustració, en el polític per la Revolució Francesa i en l'econòmic per la Revolució industrial.

Nou!!: Història de Barcelona і Art postmodern · Veure més »

Art romànic

Sant Climent de TaüllTolosa, de la fi del segle X Pau i Treva, davant del campanar de la catedral de Vic, Osona Lart romànic es va desenvolupar a l'Europa Occidental des de mitjans de al XIII, després de la descomposició de l'Imperi carolingi.

Nou!!: Història de Barcelona і Art romànic · Veure més »

Art romànic a Catalunya

Campanar de Sant Just i Sant Pastor de Son al Pallars Sobirà Sant Cristòfol de Beget és una mostra del romànic prepirinenc en el seu estat més pur.El romànic és l'art que es va desenvolupar per la major part d'Europa Occidental, incloent les Illes Britàniques i la Sicília normanda, d'ençà el fins ben entrat el.

Nou!!: Història de Barcelona і Art romànic a Catalunya · Veure més »

Artesania

Artesania Ferro forjat a la Torre Luengo d'AlginetL'artesania és la capacitat de què disposem els humans de produir objectes amb les mans o amb l'ajut d'utillatges o màquines simples.

Nou!!: Història de Barcelona і Artesania · Veure més »

Artur Bofill i Poch

Artur Bofill i Poch (Barcelona, 13 d'abril de 1846 - Barcelona, 16 de juny de 1929) fou un naturalista i geòleg català.

Nou!!: Història de Barcelona і Artur Bofill i Poch · Veure més »

Artur Mas i Gavarró

Artur Mas i Gavarró (Barcelona, 31 de gener de 1956) és un economista i polític català d'ideologia catalanista i liberal.

Nou!!: Història de Barcelona і Artur Mas i Gavarró · Veure més »

Artur Moreno i Salvador

Artur Moreno i SalvadorCandel (1993) 56 y 57.

Nou!!: Història de Barcelona і Artur Moreno i Salvador · Veure més »

Arxiu de la Corona d'Aragó

L'Arxiu de la Corona d'Aragó (ACA), originalment Arxiu Reial de Barcelona, és un arxiu històric que conté el fons documental de les institucions de l'antiga Corona d'Aragó i actualment conté, a més, d'altres fons històrics.

Nou!!: Història de Barcelona і Arxiu de la Corona d'Aragó · Veure més »

Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona

L'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (AHCB) és responsable de la custòdia, tractament i difusió de la documentació produïda pels òrgans de govern de Barcelona des de la creació del règim municipal, a mitjans del, fins al primer terç del, així com d'altres materials arxivístics, bibliogràfics o hemerogràfics d'interès per a la història de la ciutat.

Nou!!: Història de Barcelona і Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona · Veure més »

Asfalt

L'asfalt és un material viscós, apegalós i de color negre, usat com a aglomerant a mescles asfàltiques per a la construcció de carreteres o autopistes.

Nou!!: Història de Barcelona і Asfalt · Veure més »

Assemblea de Catalunya

Tarja de membre de l'Assemblea de Catalunya (part frontal) LAssemblea de Catalunya (1971-1977) va ser una plataforma unitària de l'antifranquisme que agrupava l'oposició catalana política i social contra la dictadura del general Franco.

Nou!!: Història de Barcelona і Assemblea de Catalunya · Veure més »

Assemblea Nacional Catalana

L'Assemblea Nacional Catalana (Assemblea o ANC) és una organització que es defineix com a popular, unitària, plural i democràtica que té per objectiu aconseguir la independència de Catalunya mitjançant la constitució d'un estat de dret, democràtic i social.

Nou!!: Història de Barcelona і Assemblea Nacional Catalana · Veure més »

Associació Mútua d'Obrers de la Indústria Cotonera

L'Associació Mútua d'Obrers de la Indústria Cotonera fou de les primeres entitats obreres que es van crear a Catalunya en temps de la primera industrialització fabril.

Nou!!: Història de Barcelona і Associació Mútua d'Obrers de la Indústria Cotonera · Veure més »

Assumpta Bastida i Pibernat

Asunción Bastida Pibernat (Barcelona, 6 d'abril de 1902 - 8 d'octubre de 1995), fou una modista catalana de la Cooperativa d'Alta Costura.

Nou!!: Història de Barcelona і Assumpta Bastida i Pibernat · Veure més »

Asteroide

Dàctil. Un asteroide és un objecte sòlid, compost majoritàriament per roca i metalls, més petit que un planeta i que orbita al voltant del Sol.

Nou!!: Història de Barcelona і Asteroide · Veure més »

Astrolabi

vora Lastrolabi planisfèric, usualment anomenat astrolabi, és un instrument astronòmic de mesura i càlcul analògic que reprodueix sobre un disc el moviment aparent de l'esfera celeste entorn de la Terra.

Nou!!: Història de Barcelona і Astrolabi · Veure més »

Astronomia

Mosaic gegant del telescopi espacial Hubble de la nebulosa del Cranc, un romanent de supernova La Via Làctia vista des de l'Observatori de La Silla L'astronomia és la ciència natural que estudia els cossos i fenòmens celestes i en descriu l'origen i l'evolució mitjançant les matemàtiques, la física i la química.

Nou!!: Història de Barcelona і Astronomia · Veure més »

Ataülf

Ataülf dathal (noble) i wulf (llop, guerrer), «guerrer noble»; (? - Barcino, 415) fou rei dels visigots de Tolosa entre el 410 i el 415.

Nou!!: Història de Barcelona і Ataülf · Veure més »

Atemptat a la Rambla de Barcelona

El 17 d'agost de 2017 es va produir un atropellament massiu deliberat a la Rambla de Barcelona, fent servir la tècnica de vehicle-ariet.

Nou!!: Història de Barcelona і Atemptat a la Rambla de Barcelona · Veure més »

Atemptat de l'Hipercor

L'atemptat de l'Hipercor fou l'atemptat que l'organització armada ETA va fer al centre comercial Hipercor situat a l'Avinguda Meridiana de Barcelona el 19 de juny de 1987, el qual va provocar 21 morts i 45 ferits.

Nou!!: Història de Barcelona і Atemptat de l'Hipercor · Veure més »

Atemptat del carrer dels Canvis Nous

''Sortida de la processó del Corpus de l'església de Santa Maria'', quadre de Ramon Casas representant moments abans dels fets dels Canvis Nous. L'atemptat del carrer dels Canvis Nous fou una massacre comesa a Barcelona el dia de Corpus Christi de 1896 (diumenge 7 de juny) contra una processó quan passava pel carrer.

Nou!!: Història de Barcelona і Atemptat del carrer dels Canvis Nous · Veure més »

Atenes

Atenes (Αθήνα, Athina; Ἀθῆναι; en català medieval Cetines) és la capital de Grècia, la capital de la regió grega de l'Àtica i la ciutat més gran del país.

Nou!!: Història de Barcelona і Atenes · Veure més »

Ateneu Barcelonès

LAteneu Barcelonès és una associació fundada a Barcelona el 1860 i actualment ubicada al Palau Savassona, on es duen a terme més de vuit-centes activitats culturals cada any, entre conferències, recitals poètics, concerts, presentacions de llibres, etc., generalment obertes a tota la ciutat.

Nou!!: Història de Barcelona і Ateneu Barcelonès · Veure més »

Ateneu Català de la Classe Obrera

L'Ateneu Català de la Classe Obrera fou una associació fundada el 1861 a BarcelonaAracil, 2006: p. 182 per un grup de liberals progressistes (entre els quals el republicà Joan NuetMestre, 1998: p. 743, entrada: "Nuet i Vidal, Joan") que tenia el propòsit de difondre la cultura entre els obrers.

Nou!!: Història de Barcelona і Ateneu Català de la Classe Obrera · Veure més »

Atletisme

Diferents competicions atlètiques. Latletisme és un esport que agrupa diverses disciplines.

Nou!!: Història de Barcelona і Atletisme · Veure més »

Auditori de Barcelona

LAuditori de Barcelona, popularment conegut com L'Auditori, es troba al costat del Teatre Nacional de Catalunya, prop de la plaça de les Glòries, on conflueixen les tres avingudes més grans i més llargues de la ciutat: la Diagonal, la Gran Via i la Meridiana.

Nou!!: Història de Barcelona і Auditori de Barcelona · Veure més »

August

August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.

Nou!!: Història de Barcelona і August · Veure més »

August Pi i Sunyer

August Pi i Sunyer (Barcelona, 12 d'agost de 1879 - Ciutat de Mèxic, 12 de gener de 1965) fou un fisiòleg, polític i dirigent esportiu català, fill de Jaume Pi i Sunyer i germà de Carles Pi i Sunyer i Santiago Pi i Sunyer.

Nou!!: Història de Barcelona і August Pi i Sunyer · Veure més »

Auguste Rodin

François-Auguste-René Rodin (París, 12 de novembre de 1840 - Meudon, 17 de novembre de 1917), fou un dels més reconeguts escultors de tots els temps, considerat el fundador de l'escultura moderna.

Nou!!: Història de Barcelona і Auguste Rodin · Veure més »

Aulus Persi Flac

Aulus Persi Flac (Aulus Persius Flaccus) (Volterra, 4 de desembre de 34 - Roma, 24 de novembre de 62) va ser un dels més grans satírics romans, més jove que Gai Lucili i Horaci i més gran que Juvenal.

Nou!!: Història de Barcelona і Aulus Persi Flac · Veure més »

Aureli Capmany i Farrés

fou un destacat folklorista de formació autodidàctica.

Nou!!: Història de Barcelona і Aureli Capmany i Farrés · Veure més »

Aurora Redondo

Aurora Redondo (Barcelona, l'1 de gener de 1900 - Madrid, el 9 de juliol de 1996) va ser una actriu de teatre i cinema catalana.

Nou!!: Història de Barcelona і Aurora Redondo · Veure més »

Austràlia

Austràlia, oficialment la Mancomunitat d'Austràlia (en anglès: Commonwealth of Australia), és un estat de l'hemisferi sud que conforma un continent; i que inclou, a més, diverses illes petites dels oceans Pacífic i Índic.

Nou!!: Història de Barcelona і Austràlia · Veure més »

Autarquia

L'autarquia, o economia autosuficient (ambdues del grec αὐτάρκεια) o autosuficiència és un terme comunament utilitzat en l'economia que indica la condició de les persones, llocs, mecanismes, societats, sistemes industrials o nacions que lluiten per al seu autoabastament o que rebutgen tota ajuda externa.

Nou!!: Història de Barcelona і Autarquia · Veure més »

Autobús

Parisenc Omnibus, a finals del segle XIX 200x200px Parada d'autobús a Barcelona. L'autobús o bus és un vehicle terrestre llarg dissenyat i destinat per al transport col·lectiu de persones, per a portar nombrosos passatgers a més del conductor i de vegades del revisor o un cobrador de bitllets.

Nou!!: Història de Barcelona і Autobús · Veure més »

Automobilisme

Imatge d'una cursa de Ral·li Imatge d'una cursa de Kàrting. Lautomobilisme és un terme que es refereix a la utilització l'automòbil en competicions esportives en què els pilots competeixen segons les normes establertes pels reglaments dels diferents tipus de fórmules i categories en circuits, en carreteres o pistes.

Nou!!: Història de Barcelona і Automobilisme · Veure més »

Avalot de les quintes

L'avalot de les quintes que va tenir lloc a Barcelona en 1773 es va iniciar en publicar-se una nova Reial Ordenança de Quintes aprovada en 1770 pel secretari de guerra de Carles III, el comte de Ricla, que obligava a reclutar obligatòriament, per sorteig, a un nombre determinat d'homes durant el.

Nou!!: Història de Barcelona і Avalot de les quintes · Veure més »

Avantguardisme

Lavantguardisme és la tendència, en una obra d'art qualsevol, o d'un artista, a introduir elements innovadors respecte de les formes tradicionals o convencionals.

Nou!!: Història de Barcelona і Avantguardisme · Veure més »

Averrois

Abu-l-Walid Muhàmmad ibn Ruixd, més conegut simplement com a Ibn Ruixd i, a Occident, pel seu nom llatinitzat d'Averrois (Còrdova, 14 d'abril del 1126 — Marràqueix, 10 de desembre del 1198), fou un filòsof, teòleg, jurista, metge i astrònom andalusí del.

Nou!!: Història de Barcelona і Averrois · Veure més »

Aviè

Postumi Rufi Fest Aviè (Postumius Rufius Festus Avienus), més conegut simplement com a Aviè, va ser un poeta, astrònom i geògraf romà de la segona meitat del.

Nou!!: Història de Barcelona і Aviè · Veure més »

Avió

avió militar F-16 Fighting Falcon Avió comercial de passatgers a l'aeroport del Prat (Barcelona) Un avió (provinent del llatí avis, au) és una aeronau, més pesant que l'aire, capaç de volar per l'atmosfera.

Nou!!: Història de Barcelona і Avió · Veure més »

Avinguda del Paral·lel

L'avinguda del Paral·lel és un carrer de la ciutat de Barcelona, que va des de les Drassanes Reials de Barcelona a la plaça d'Espanya.

Nou!!: Història de Barcelona і Avinguda del Paral·lel · Veure més »

Avinguda del Portal de l'Àngel

LAvinguda del Portal de l'Àngel, coneguda simplement com a Portal de l'Àngel, és un carrer de vianants que va des de la Plaça de Catalunya fins al final del carrer de Cucurulla, on es troba la font de Santa Anna.

Nou!!: Història de Barcelona і Avinguda del Portal de l'Àngel · Veure més »

Avinguda Diagonal

LAvinguda Diagonal és una avinguda de la ciutat de Barcelona i una de les principals artèries de la ciutat ideada per Ildefons Cerdà dins del pla hipodàmic d'eixample com la Gran Via Diagonal.

Nou!!: Història de Barcelona і Avinguda Diagonal · Veure més »

Avinguda Meridiana

L'avinguda Meridiana és un carrer de Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і Avinguda Meridiana · Veure més »

Avortament

Lavortament és un terme mèdic per a designar la interrupció de l'embaràs per l'expulsió del fetus abans que aquest sigui viable entre les 20 i les 28 setmanes.

Nou!!: Història de Barcelona і Avortament · Veure més »

Avui

LAvui va ser un diari d'informació general, catalanista i en llengua catalana, publicat a Barcelona entre el 23 d'abril de 1976 i el 31 de juliol de 2011, moment en el qual es va fusionar amb una altra capçalera: El Punt, que l'havia absorbit, convertint-se en l'actual diari El Punt Avui.

Nou!!: Història de Barcelona і Avui · Veure més »

¡Cu-Cut!

¡Cu-cut! va ser un setmanari satíric barceloní que es va editar entre el 2 de gener de 1902 i el 25 d'abril de 1912.

Nou!!: Història de Barcelona і ¡Cu-Cut! · Veure més »

¡Hola!

¡Hola! és una popular revista del cor espanyola de publicació setmanal.

Nou!!: Història de Barcelona і ¡Hola! · Veure més »

Èric Vinaixa

Èric Vinaixa Pujol (Barcelona, 11 de juliol de 1977) és cantant, músic, compositor i productor.

Nou!!: Història de Barcelona і Èric Vinaixa · Veure més »

Òmnium Cultural

Òmnium Cultural és una entitat sense ànim de lucre fundada el 1961 que treballa per la promoció de la llengua i la cultura catalanes, l'educació, la cohesió social i la identitat dels Països Catalans.

Nou!!: Història de Barcelona і Òmnium Cultural · Veure més »

Òscar Tusquets Blanca

, també conegut com a Òscar Tusquets i Guillèn, és un arquitecte català, germà de l'escriptora Esther Tusquets i Guillén i cosí de l'empresari Carles Tusquets i Trias de Bes.

Nou!!: Història de Barcelona і Òscar Tusquets Blanca · Veure més »

Ésser humà

Els éssers humans o homes (Homo sapiens) són una espècie de primats bípedes de la família dels homínids.

Nou!!: Història de Barcelona і Ésser humà · Veure més »

Àfrica

LÀfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món.

Nou!!: Història de Barcelona і Àfrica · Veure més »

Àfrica del Nord

miniatura L'Àfrica del Nord és una regió del continent africà que habitualment es considera que inclou els estats i territoris següents.

Nou!!: Història de Barcelona і Àfrica del Nord · Veure més »

Àkhila II

Àkhila II, també Àquila II, (710-713) fou rei visigot.

Nou!!: Història de Barcelona і Àkhila II · Veure més »

Àlex Corretja i Verdegay

Àlex Corretja i Verdegay (Barcelona, 11 d'abril de 1974) és un ex-tennista català que es va retirar oficialment el 23 de setembre de 2006, malgrat que realment no va disputar cap torneig des de l'1 de maig de 2005 a Estoril a causa d'una lesió a l'ull esquerre que li limitava la visió en aquest ull al 50-60% i que li impedia continuar en actiu.

Nou!!: Història de Barcelona і Àlex Corretja i Verdegay · Veure més »

Àngel Baixeras i Roig

Àngel Josep Baixeras i Roig (Barcelona, 6 d'abril 1834 - ibídem, 6 de novembre de 1892) va ser un arquitecte i urbanista català.

Nou!!: Història de Barcelona і Àngel Baixeras i Roig · Veure més »

Àngel Ferrant Vázquez

''Enginyeria tèxtil'' (1961), a la plaça Ferran Casablancas, La Bonanova, Barcelona. ''Àngel'', una obra encara figurativa al Portal de l'Àngel (Barcelona) Àngel Ferrant Vázquez (Madrid 1891 - 1961) fou un escultor espanyol, un dels més importants de l'avantguarda, iniciador de l'escultura cinètica i surrealista espanyola.

Nou!!: Història de Barcelona і Àngel Ferrant Vázquez · Veure més »

Àngel Guimerà i Jorge

fou dramaturg, polític i poeta en llengua catalana.

Nou!!: Història de Barcelona і Àngel Guimerà i Jorge · Veure més »

Àrea Metropolitana de Barcelona

LÀrea Metropolitana de Barcelona és una entitat administrativa pública metropolitana nascuda el 2010, formada per Barcelona i un total de 36 municipis que acullen més de 3,2 milions de persones.

Nou!!: Història de Barcelona і Àrea Metropolitana de Barcelona · Veure més »

Àurea de Sarrà

Àurea de Sarrà (Barcelona, 27 de febrer de 1889 – Arenys d'Empordà, 29 de desembre de 1974), nom artístic d'Àurea Serra i Adrià, fou una ballarina catalana que gaudí d'un gran reconeixement durant la dècada dels anys vint del segle passat.

Nou!!: Història de Barcelona і Àurea de Sarrà · Veure més »

Àustria

Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.

Nou!!: Història de Barcelona і Àustria · Veure més »

Bacallà

El bacallà comú o de l'Atlàntic, (també bacallar, abadejo i juliana o merluça (en rossellonès i català antic), (Gadus morhua) és una espècie de peix teleosti de l'ordre dels gadiformes. Viu en mars fredes del nord. Generalment el bacallà és de talla menuda, encara que alguns exemplars poden assolir cent kilograms de pes amb una mida de fins a quasi dos metres. S'alimenta d'altres peixos més petits, com l'areng (Clupea harengus) o la sardina (Sardina pilchardus).

Nou!!: Història de Barcelona і Bacallà · Veure més »

Badalona

Badalona és una ciutat i municipi de la comarca del Barcelonès.

Nou!!: Història de Barcelona і Badalona · Veure més »

Baix (veu)

Un baix és el cantant masculí amb la tessitura (resposta en freqüència) més greu: 82/293 Hz.

Nou!!: Història de Barcelona і Baix (veu) · Veure més »

Baix Llobregat

Cal Felip al fons El Baix Llobregat és una comarca situada al sud de la província de Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і Baix Llobregat · Veure més »

Baixó

XVII, Museu de la Música de Barcelona XVII, vista anterior, Museu de la Música Baixons al Theatrum Instrumentorum (Michael Praetorius, 1620) El baixó és un instrument musical aeròfon de vent-fusta creat al Renaixement.

Nou!!: Història de Barcelona і Baixó · Veure més »

Balada

Maria Wiik, "Balada" (1898) La balada és un gènere trobadoresc.

Nou!!: Història de Barcelona і Balada · Veure més »

Balcans

Els Balcans és el nom històric i geogràfic que s'utilitza per a designar el sud-est d'Europa (vegeu més avall la secció Definició política actual).

Nou!!: Història de Barcelona і Balcans · Veure més »

Baldaquí

'''Baldaquí''' de Sant Pere del Vaticà Un baldaquí és un dosser que se situa sobre el tron dels reis, un objecte religiós o un altar per fer-lo destacar i honorar-lo.

Nou!!: Història de Barcelona і Baldaquí · Veure més »

Baldomero Espartero

Joaquín Baldomero Fernández-Espartero y Álvarez de Toro (Granátula de Calatrava, província de Ciudad Real, 27 d'octubre de 1793 - Logronyo, 8 de gener de 1879) fou un militar i polític espanyol, Virrei de Navarra, Príncep de Vergara, Duc de la Victòria, Duc de Morella, Comte de Luchana i Vescomte de Banderas.

Nou!!: Història de Barcelona і Baldomero Espartero · Veure més »

Ball d'en Serrallonga

Serrallonga en el Ball d'en Serrallonga a Vilanova i la Geltrú Ball d'en Serrallonga Tarragona El Ball d'en Serrallonga és un ball folklòric popular de Catalunya.

Nou!!: Història de Barcelona і Ball d'en Serrallonga · Veure més »

Ball de diables

Diables en una actuació El ball de diables és una tradició arrelada inicialment a Catalunya, i posteriorment al País Valencià i a les Illes Balears.

Nou!!: Història de Barcelona і Ball de diables · Veure més »

Ballet

Ballet ''El Trencanous'' miniatura Un ballet és una peça musical composta especialment per a ser interpretada a través de la dansa clàssica.

Nou!!: Història de Barcelona і Ballet · Veure més »

Ballet de Barcelona

El Ballet de Barcelona fou una companyia de ballet, un projecte liderat per Joan Magriñà que va començar el 1951 i va finalitzar el 1953.

Nou!!: Història de Barcelona і Ballet de Barcelona · Veure més »

Ballets Russos

Léon Bakst: L'ocell de foc, ballarina, 1910 Els Ballets Russos (en francès: Ballets Russes) va ser una cèlebre companyia de ballet creada l'any 1907 per l'empresari rus Serguei Diàguilev, amb els millors integrants del Ballet Imperial del Teatre Mariïnski de Sant Petersburg, dirigits pel gran coreògraf Màrius Petipà.

Nou!!: Història de Barcelona і Ballets Russos · Veure més »

Baltasar Carles d'Àustria

Baltasar Carles Domènec d'Àustria i de Borbó (Madrid, 17 d'octubre de 1629 - Saragossa, 9 d'octubre de 1646) anomenat usualment només Baltasar Carles, va ser infant d'Espanya i príncep d'Astúries, de Girona, de Viana i de Portugal entre 1632 i 1646, però no va arribar a regnar a causa de la seva mort prematura.

Nou!!: Història de Barcelona і Baltasar Carles d'Àustria · Veure més »

Baltasar Porcel i Pujol

Baltasar Porcel i Pujol (Andratx, Mallorca, 14 de març de 1937 – Barcelona, 1 de juliol de 2009) fou un escriptor, periodista i crític literari mallorquí.

Nou!!: Història de Barcelona і Baltasar Porcel i Pujol · Veure més »

Baluard de Migdia

El baluard de Migdia és un dels onze baluards que tingué la muralla medieval i moderna de Barcelona fins que el conjunt de les muralles de la ciutat fou enderrocat al.

Nou!!: Història de Barcelona і Baluard de Migdia · Veure més »

Banc d'Espanya

Edifici de la delegació del Banc d'Espanya a Barcelona. Lerma (Burgos). Casa de Ramón Santillán González, primer governador del Banco d'Espanya. Banc d'Espanya és el banc central d'Espanya i realitza com a tal les funcions de tresoreria de l'Estat, institut emissor, banc de bancs, inspecció del sistema bancari i assessorament de la política monetària i creditícia.

Nou!!: Història de Barcelona і Banc d'Espanya · Veure més »

Banc de Barcelona

Durant les seves darreres dècades, la seu del banc se situà a l'antiga foneria de canons, situada a la Rambla de Santa Mònicahttp://www.grec.net/cgibin/fotcl.pgm?NUMIL.

Nou!!: Història de Barcelona і Banc de Barcelona · Veure més »

Banc Hispano Colonial

El Banc Hispano Colonial (BHC) va ser una entitat de crèdit nascuda a Barcelona l'any 1876 amb l'objectiu inicial de finançar el costós domini de les possessions colonials espanyoles.

Nou!!: Història de Barcelona і Banc Hispano Colonial · Veure més »

Banca Catalana

Banca Catalana fou una entitat financera creada el 1959 per Florenci Pujol i Brugat, el seu fill Jordi Pujol i Soley i Francesc Cabana i Vancells, mitjançant la compra de la Banca Dorca d'Olot per un grup d'homes de sectors econòmics diversos.

Nou!!: Història de Barcelona і Banca Catalana · Veure més »

Banco Condal

El Banco Condal va ser una institució financera de Barcelona, hereva de la Banca Rosés, els orígens de la qual es remunten a 1837.

Nou!!: Història de Barcelona і Banco Condal · Veure més »

Banco de Madrid

Banco de Madrid fou una entitat financera inicialment d'origen i capital català.

Nou!!: Història de Barcelona і Banco de Madrid · Veure més »

Banda Municipal de Barcelona

La Banda Municipal de Barcelona és una institució musical de llarga tradició, fundada l'any 1886.

Nou!!: Història de Barcelona і Banda Municipal de Barcelona · Veure més »

Bandera de Barcelona

La bandera oficial de Barcelona és l'ensenya que identifica l'Ajuntament de Barcelona i, per extensió, la ciutat mateix.

Nou!!: Història de Barcelona і Bandera de Barcelona · Veure més »

Bandera de Catalunya

La bandera de Catalunya, també impròpiament anomenada senyera, és una bandera amb el fons groc i quatre barres horitzontals roges, anomenades «faixes», en heràldica.

Nou!!: Història de Barcelona і Bandera de Catalunya · Veure més »

Bandera de Santa Eulàlia

La Bandera de Santa Eulàlia al balcó de l'Ajuntament de Barcelona la diada de Santa Eulàlia de l'any 2016 La Bandera o penó de Santa Eulàlia és la senyera històrica de Barcelona i un dels seus símbols principals.

Nou!!: Història de Barcelona і Bandera de Santa Eulàlia · Veure més »

Bandera Negra

La Bandera Negra (també anomenada Santa Germandat Catalana) fou l'organització armada i secreta d'Estat Català, fundada a Barcelona el 3 de maig de 1925.

Nou!!: Història de Barcelona і Bandera Negra · Veure més »

Bandolerisme

Cartell sobre el bandoler Joaquín Murieta El bandolerisme és una activitat criminal duta a terme per bandes armades (normalment amb armes de foc), comandades per un capitost, contra persones o contra propietats.

Nou!!: Història de Barcelona і Bandolerisme · Veure més »

Baralla en un cafè

Baralla en un cafè (en castellà, Riña en un café) és una pel·lícula catalana dirigida pel barceloní de Sants Fructuós Gelabert el 1897 i és considerada com el primer film català i la primera pel·lícula de ficció rodada a l'Estat espanyol.

Nou!!: Història de Barcelona і Baralla en un cafè · Veure més »

Baríton

Baríton és el tipus més comú de veu masculina, situada entre la del baix i la del tenor.

Nou!!: Història de Barcelona і Baríton · Veure més »

Baró

Corona de '''baró'''. Baró (originalment del germànic barone: home lliure), en femení baronessa, és un títol nobiliari.

Nou!!: Història de Barcelona і Baró · Veure més »

Baró de Maldà i Maldanell

Escut del municipi de Maldà a l'Urgell. Castell de Maldà, propietat del baró de Maldà i Maldanell Baró de Maldà i Maldanell és un títol nobiliari concedit el 1766 per Carles III a Rafael d'Amat i de Cortada, hereu per la branca materna del títol de Senyor de Maldà i Maldanell.

Nou!!: Història de Barcelona і Baró de Maldà i Maldanell · Veure més »

Baró de Viver

Edifici de la plaça del Baró de Viver El barri de Baró de Viver és un dels set barris de què es compon el districte barceloní de Sant Andreu.

Nou!!: Història de Barcelona і Baró de Viver · Veure més »

Barberà del Vallès

Barberà del Vallès és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Vallès Occidental.

Nou!!: Història de Barcelona і Barberà del Vallès · Veure més »

Barcelona

Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.

Nou!!: Història de Barcelona і Barcelona · Veure més »

Barcelona (Veneçuela)

Barcelona és una ciutat de Veneçuela capital de l'estat d'Anzoátegui.

Nou!!: Història de Barcelona і Barcelona (Veneçuela) · Veure més »

Barcelona Dragons

Els Barcelona Dragons són un club català professional de futbol americà de la ciutat de Barcelona, creat el 1991 i que va estar actiu fins al 2003.

Nou!!: Història de Barcelona і Barcelona Dragons · Veure més »

Barcelona en Comú

Conferència de premsa de Barcelona en Comú el dia de les eleccions locals de 2015 Barcelona en Comú, inicialment anomenada Guanyem Barcelona, és una plataforma ciutadana que va guanyar les eleccions municipals del 2015 a la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і Barcelona en Comú · Veure més »

Barcelona Energia

Barcelona Energia és l'empresa de titularitat pública que opera com a comercialitzadora d'energia a l'àrea metropolitana de Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і Barcelona Energia · Veure més »

Barcelona posa't guapa

''Balcons de Barcelona'' (1992), de Cité de la Création, plaça de Pablo Neruda (Barcelona). Barcelona posa't guapa va ser una campanya de comunicació empresa per l'Ajuntament de Barcelona per donar a conèixer el Programa de Mesures per a la Protecció i Millora del Paisatge Urbà, dirigida a fomentar la rehabilitació d'edificis i d'altres elements arquitectònics de la ciutat.

Nou!!: Història de Barcelona і Barcelona posa't guapa · Veure més »

Barcelona Quaderns d'Història

Barcelona Quaderns d'Història és una revista acadèmica de caràcter monogràfic que se centra en la història de Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і Barcelona Quaderns d'Història · Veure més »

Barcelona Traction, Light and Power

L'empresa Barcelona Traction, Light and Power Company Limited ('Companyia Limitada de Tracció, Llum i Energia de Barcelona'), també coneguda com La Canadenca pel seu origen canadenc, fou un hòlding centrat en empreses de producció i distribució d'electricitat així com en empreses d'explotació de tramvies i ferrocarrils elèctrics.

Nou!!: Història de Barcelona і Barcelona Traction, Light and Power · Veure més »

Barcelonès

El Barcelonès és una comarca de Catalunya, la capital de la qual és Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і Barcelonès · Veure més »

Barkeno

Barkeno (34px) és la inscripció que duien les monedes ibèriques d'un taller localitzat a l'assentament ibèric previ a Bàrcino.

Nou!!: Història de Barcelona і Barkeno · Veure més »

Baronia de Viver

La Baronia de Viver és un títol nobiliari espanyol creat el 16 d'octubre de 1901 pel rei Alfons XIII a favor de Darius Rumeu i Torrents.

Nou!!: Història de Barcelona і Baronia de Viver · Veure més »

Barri d'Horta

Masia Can Mariner, al barri d'Horta Horta és un barri del districte Horta-Guinardó, de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і Barri d'Horta · Veure més »

Barroc

Palau de Versalles (ca. 1660–1715) El barroc és, a la vegada, un període històric i un moviment cultural que es va estendre a Europa i a les seves colònies cap als inicis del i els inicis del.

Nou!!: Història de Barcelona і Barroc · Veure més »

Bartolomé Bermejo

''Sant Miquel triomfant sobre el dimoni'' a la National Gallery de Londres Bartolomé Bermejo, dit també Bartolomé de Cárdenas i el itinerante (Còrdova?, cap a 1440 – Barcelona, cap a 1498) va ser un pintor actiu a la Corona d'Aragó, a la fi del.

Nou!!: Història de Barcelona і Bartolomé Bermejo · Veure més »

Bartolomé Márquez López

Bartolomé Márquez, més conegut com a "Tintín" Márquez, (Barcelona, 7 de gener de 1962) és un entrenador de futbol.

Nou!!: Història de Barcelona і Bartolomé Márquez López · Veure més »

Bartolomé Ordóñez

Bartolomé Ordóñez va ser un escultor renaixentista espanyol del que es conjectura que va poder néixer l'any 1480 a Burgos i va morir a Carrara el 6 de desembre de 1520.

Nou!!: Història de Barcelona і Bartolomé Ordóñez · Veure més »

Bartomeu Robert i Yarzábal

Bartomeu Robert i Yarzábal (Tampico, Mèxic, 20 d'octubre de 1842 - Barcelona, 10 d'abril de 1902), popularment conegut com el doctor Robert, fou un metge i polític català.

Nou!!: Història de Barcelona і Bartomeu Robert i Yarzábal · Veure més »

Basílica

Basílica Major de Sant Pere, Vaticà, seu del Papa de l’Església Catòlica. És un edifici de planta central amb una nau basilical allargada Avui dia una basílica és una església catòlica rellevant per algun motiu i que gaudeix d'un estatus especial atorgat pel Papa de Roma.

Nou!!: Història de Barcelona і Basílica · Veure més »

Basílica de la Mercè

La Basílica de la Mare de Déu de la Mercè, o simplement de la Mercè, és una església d'estil barroc a la Plaça de la Mercè del Barri Gòtic de Barcelona, catalogada com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Història de Barcelona і Basílica de la Mercè · Veure més »

Bastaix

Bandera gremial dels Bastaixos de Ribera. Any 1769. Col·lecció del Museu d'Història de Barcelona. Un bastaix era una professió antiga al port de Barcelona entre el i el.

Nou!!: Història de Barcelona і Bastaix · Veure més »

Batalla d'Almansa

La batalla d'Almansa tingué lloc el 25 d'abril del 1707 en el context de la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Història de Barcelona і Batalla d'Almansa · Veure més »

Batalla de Barcelona (512)

La Batalla de Barcelona de 510 fou un combat entre visigots, que pretenien deposar al rei Amalaric, i els visigots, que pretenien reinstaurar Gesaleic.

Nou!!: Història de Barcelona і Batalla de Barcelona (512) · Veure més »

Batalla de Lepant (1571)

La batalla naval de Lepant ocorregué el 7 d'octubre de 1571 al golf de Lepant, al Peloponès (actual Grècia).

Nou!!: Història de Barcelona і Batalla de Lepant (1571) · Veure més »

Batalla de Llinars

La batalla de Llinars o batalla de Cardedeu, fou un combat de la Guerra del Francès lluitat el 16 de desembre de 1808 al Vallès Oriental.

Nou!!: Història de Barcelona і Batalla de Llinars · Veure més »

Batalla de Molins de Rei (1808)

La batalla de Molins de Rei fou un combat de la Guerra del Francès lluitat el 21 de desembre de 1808 al Baix Llobregat.

Nou!!: Història de Barcelona і Batalla de Molins de Rei (1808) · Veure més »

Batalla de Montjuïc (1641)

La Batalla de Montjuïc de 1641 va ser una batalla que es va lliurar el 26 de gener de 1641 a la muntanya de Montjuïc de la ciutat de Barcelona, set mesos més tard de l'aixecament popular conegut com a Corpus de Sang (7 de juny de 1640).

Nou!!: Història de Barcelona і Batalla de Montjuïc (1641) · Veure més »

Batalla de Montjuïc (1705)

La Batalla de Montjuïc fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola, en la que els aliats van prendre la fortalesa de Barcelona per immediatament assetjar i prendre la ciutat el 1705.

Nou!!: Història de Barcelona і Batalla de Montjuïc (1705) · Veure més »

Batalla de Roncesvalls

La batalla de Roncesvalls es va produir l'any 778 al Pirineu entre l'exèrcit de Carlemany que fugia d'una infructuosa campanya per conquerir Saragossa, i els vascons.

Nou!!: Història de Barcelona і Batalla de Roncesvalls · Veure més »

Batalla de Villaviciosa de Tajuña

La Batalla de Villaviciosa va tenir lloc el 10 de desembre de 1710 durant la Guerra de Successió Espanyola, un dia després de la batalla de Brihuega.

Nou!!: Història de Barcelona і Batalla de Villaviciosa de Tajuña · Veure més »

Batalla naval de Barcelona (1642)

La batalla naval de Barcelona de 1642 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors.

Nou!!: Història de Barcelona і Batalla naval de Barcelona (1642) · Veure més »

Batlle (antic règim)

Batlle o batle era el delegat territorial d'un senyor feudal en un lloc determinat, als Països Catalans de l'edat mitjana i moderna.

Nou!!: Història de Barcelona і Batlle (antic règim) · Veure més »

Bàrbar

Els huns, els bàrbars arquetípics, entrant a sac dins el món civilitzat Els bàrbars (del mot grec βάρβαρος) eren els no grecs, aquells que no empraven el grec com a idioma matern.

Nou!!: Història de Barcelona і Bàrbar · Veure més »

Bàrcino

Bàrcino (del llatí Barcino i aquest de l'ibèric baŕkeno) fou una colònia romana que ha donat lloc a la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і Bàrcino · Veure més »

Bèlgica

Bèlgica (België en neerlandès, Belgique en francès, Belgien en alemany), oficialment el Regne de Bèlgica (Koninkrijk België en neerlandès, Royaume de Belgique en francès, Königreich Belgien en alemany) és un estat de l'Europa occidental.

Nou!!: Història de Barcelona і Bèlgica · Veure més »

Bella Dorita

María Yáñez García, coneguda amb el nom artístic de Bella Dorita (Cuevas del Almanzora, 23 de febrer 1901 - Barcelona, 27 de juny 2001) va ser una vedet catalana d'origen andalús que començà a treballar en el món de l'espectacle a 17 anys.

Nou!!: Història de Barcelona і Bella Dorita · Veure més »

Bellvitge

Bellvitge és un barri del municipi de l'Hospitalet de Llobregat, dins la comarca del Barcelonès.

Nou!!: Història de Barcelona і Bellvitge · Veure més »

Benedetta Tagliabue

Benedetta Tagliabue (Milà, Itàlia, 1963) és una arquitecta italiana establerta a Catalunya, cap de l'Estudi Miralles Tagliabue EMBT.

Nou!!: Història de Barcelona і Benedetta Tagliabue · Veure més »

Benet de Sala i de Caramany

Benet de Sala i de Caramany, O.S.B., (Girona, 16 d'abril de 1646 – Roma, 2 de juliol de 1715) va ser un monjo, abat, bisbe i cardenal català.

Nou!!: Història de Barcelona і Benet de Sala i de Caramany · Veure més »

Benet Mercadé i Fàbrega

fou un pintor català.

Nou!!: Història de Barcelona і Benet Mercadé i Fàbrega · Veure més »

Benito Mussolini

Benito Amilcare Andrea Mussolini (Dovia di Predappio, Forlí, Regne d'Itàlia, 29 de juliol del 1883 - Giulino di Mezzegra, 28 d'abril del 1945), fou el cap de govern dictatorial d'Itàlia durant el període de 1922 fins al 1943.

Nou!!: Història de Barcelona і Benito Mussolini · Veure més »

Berà I

Comtats de Berà i de Gaucelm Berà I, Bernat I o Bernard I (?, 800 - Rouen, 844) fou el primer comte de Barcelona i marquès de Gòtia (801-820), comte de Girona i Besalú (812 o 817-820) i comte de Rasès i Conflent (790-820).

Nou!!: Història de Barcelona і Berà I · Veure més »

Berenguer Ramon II

Berenguer Ramon II, anomenat el Fratricida (1053 - Jerusalem, 1097), fou comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès (1076-1097).

Nou!!: Història de Barcelona і Berenguer Ramon II · Veure més »

Berlín

Berlín (en alemany: Berlin) és la capital i la ciutat més gran d'Alemanya, amb 3.499.879 habitants (2011), anomenats berlinesos.

Nou!!: Història de Barcelona і Berlín · Veure més »

Bernat de Gòtia

Bernat de Gòtia (? - 880) fou marquès de Gòtia (865-878) i comte de Barcelona i de Girona (870-878).

Nou!!: Història de Barcelona і Bernat de Gòtia · Veure més »

Bernat de Gualbes

Bernat de Gualbes (Barcelona, ? - Barcelona 1422).

Nou!!: Història de Barcelona і Bernat de Gualbes · Veure més »

Bernat Desclot

Bernat Desclot (Castellnou dels Aspres?, Rosselló, 1240? – 1288) fou un historiador conegut per haver escrit la segona de Les quatre grans Cròniques, el Llibre del rei En Pere, coneguda també com a Crònica de Bernat Desclot.

Nou!!: Història de Barcelona і Bernat Desclot · Veure més »

Bernat Martorell

Bernat Martorell (Sant Celoni, 1390 - Barcelona, 1452) va ser un pintor pertanyent a la segona etapa del gòtic internacional a Catalunya, caracteritzada per estar més propera a l'estil flamenc, on prima la qualitat dels acabats per sobre del color.

Nou!!: Història de Barcelona і Bernat Martorell · Veure més »

Bernat Metge

Bernat Metge (Barcelona, entre 1340 i 1346 – 1413) fou un escriptor, traductor i primer representant de l'humanisme a les lletres catalanes.

Nou!!: Història de Barcelona і Bernat Metge · Veure més »

Bernhard Schuster

Bernhard Schuster, conegut com a Bernd Schuster (Augsburg, Baviera, 22 de desembre de 1959), conegut amb els malnoms a Alemanya de L'Àngel Ros i a Espanya de El Nibelung, és un exfutbolista professional alemany, actualment entrenador de futbol.

Nou!!: Història de Barcelona і Bernhard Schuster · Veure més »

Bertolt Brecht

Eugen Berthold Friedrich Brecht (Augsburg, 10 de febrer de 1898 – Berlín Oriental, 14 d'agost de 1956), més conegut com a Bertolt Brecht, va ser un dels dramaturgs i poetes alemanys més influents del.

Nou!!: Història de Barcelona і Bertolt Brecht · Veure més »

Besòs

El Besòs és un riu català, amb un curs de 17,7 km, que neix a la comarca del Vallès Oriental de la unió dels rius Mogent i Congost i desemboca al Mediterrani en el terme municipal de Sant Adrià de Besòs.

Nou!!: Història de Barcelona і Besòs · Veure més »

Betevé

Betevé (estilitzat betevé), anteriorment anomenada Barcelona TV o BTV, és un mitjà de comunicació audiovisual gestionat per una societat anònima municipal de l'Ajuntament de Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і Betevé · Veure més »

Biblioteca de Catalunya

La Biblioteca de Catalunya és una institució catalana que té com a principal missió formar la Bibliografia Catalana amb l'adquisició dels fons bibliogràfics impresos a Catalunya.

Nou!!: Història de Barcelona і Biblioteca de Catalunya · Veure més »

Biennal de Venècia

La Biennal de Venècia (Biennale di Venezia, en italià) és una institució sense ànim de lucre subvencionada per l'Estat italià.

Nou!!: Història de Barcelona і Biennal de Venècia · Veure més »

Bienni Progressista

Bienni Progressista és el període del Regnat d'Isabel II d'Espanya transcorregut entre juliol de 1854 i juliol de 1856, durant el qual el Partit Progressista pretenia reformar el sistema polític del regnat d'Isabel II, dominat pel Partit Moderat des de 1844, aprofundint en les característiques pròpies del règim liberal.

Nou!!: Història de Barcelona і Bienni Progressista · Veure més »

Bigas Luna

Josep Joan Bigas i Luna, conegut artísticament com a Bigas Luna (Barcelona, 19 de març de 1946 - la Riera de Gaià, 6 d'abril de 2013) va ser un director i guionista cinematogràfic català.

Nou!!: Història de Barcelona і Bigas Luna · Veure més »

Billó

El billó és un aliatge d'argent (o, de vegades, or) amb un contingut elevat de metalls no preciosos com el coure o, fins i tot, estany i zinc.

Nou!!: Història de Barcelona і Billó · Veure més »

Biologia cel·lular

La biologia cel·lular o citologia és la branca de la biologia que estudia l'estructura i funció de les cèl·lules com a unitats individuals, complementant així a la histologia (que estudia a les cèl·lules com a component dels teixits).

Nou!!: Història de Barcelona і Biologia cel·lular · Veure més »

Biologia computacional

La biologia computacional és una disciplina que es basa en l'ús d'eines informàtiques aplicades al camp de la biologia.

Nou!!: Història de Barcelona і Biologia computacional · Veure més »

Biologia del desenvolupament

''Perspectives d'un fetus en l'úter'', obra de Leonardo da Vinci (1510-1512). La biologia del desenvolupament és la part de la biologia que estudia l'ontogènesi, és a dir, els canvis determinats en els organismes pluricel·lulars, des de la seua concepció fins a la mort.

Nou!!: Història de Barcelona і Biologia del desenvolupament · Veure més »

Bisbe

Bisbe Vidal de Canyelles. Un bisbe (del grec επίσκοπος, vigilant) és un càrrec de la jerarquia de l'Església catòlica, tot i que també és un càrrec present en altres esglésies cristianes com l'Església Ortodoxa, les Esglésies ortodoxes orientals, la Comunió anglicana i algunes esglésies protestants.

Nou!!: Història de Barcelona і Bisbe · Veure més »

Blanca I de Navarra

Blanca I de Navarra (Pamplona, 6 de juliol de 1387 - Santa María la Real de Nieva, Segòvia, 1 d'abril de 1441) fou comtessa de Nemours i reina de Navarra (1425-1441).

Nou!!: Història de Barcelona і Blanca I de Navarra · Veure més »

Blat

Blat o forment és el nom d'algunes espècies de plantes del gènere Triticum, de la família de les poàcies.

Nou!!: Història de Barcelona і Blat · Veure més »

Bloqueig de Barcelona

El Bloqueig de Barcelona va ser l'intent de reconquesta de Barcelona, per part de les tropes espanyoles, durant la Guerra del Francès.

Nou!!: Història de Barcelona і Bloqueig de Barcelona · Veure més »

Bolero

Ballant boleros a Algemesí Representació d'un bolero per part d'Henri Toulouse-Lautrec (1895). El bolero és el ball d'una o més parelles, polimorf, d'aspecte molt teatral i de compàs 3/4 i origen popular andalús, que s'acompanya sovint de cant en les funcions escèniques.

Nou!!: Història de Barcelona і Bolero · Veure més »

Bomba del Liceu

L'episodi conegut popularment com la Bomba del Liceu va ser un atemptat produït amb bomba dins de la platea del Gran Teatre del Liceu de Barcelona, l'any 1893.

Nou!!: Història de Barcelona і Bomba del Liceu · Veure més »

Bombardeig de Barcelona (1842)

El Bombardeig de Barcelona va tenir lloc el 3 de desembre de 1842.

Nou!!: Història de Barcelona і Bombardeig de Barcelona (1842) · Veure més »

Bombardeig de Barcelona (gener de 1938)

El bombardeig aeri de Barcelona de l'1 al 30 de gener de 1938 es va produir en el context de la Guerra Civil espanyola, per part de l'aviació legionària italiana des de les seves bases a Mallorca (Illes Balears), causant 210 morts i 125 ferits, i són destruïts totalment o parcialment 87 edificis.

Nou!!: Història de Barcelona і Bombardeig de Barcelona (gener de 1938) · Veure més »

Bombardeig de Barcelona (març de 1938)

Els bombardejos aeris de Barcelona de març de 1938 es van produir els dies 16, 17 i 18 en el context de la Guerra Civil espanyola, per part de l'aviació legionària italiana i aviació alemanya des de les seves tres bases a Mallorca (Illes Balears), causant entre 880 i 1.300 morts i entre 1500 i 2000 ferits entre la població civil.

Nou!!: Història de Barcelona і Bombardeig de Barcelona (març de 1938) · Veure més »

Bomber

Sergent de Bombers de la Generalitat de Catalunya (monitor) i bomber de Barcelona (en pràctiques) Pràctiques d'extinció d'incendis Bombers de Nova York a la zona 0 l'11 de setembre de 2001 Bombers de Vancouver, Canadà, mobilitzats per una alarma, el 1910 Un bomber o una bombera és una persona que forma part d'un cos organitzat per a prevenir i extingir incendis i per a dur a terme diverses tasques de salvament.

Nou!!: Història de Barcelona і Bomber · Veure més »

Bombeta elèctrica

Bombeta d'incandescència Una bombeta d'incandescència produeix un llum format per una ampolla de vidre, a l'interior del qual hi ha un filament metàl·lic, generalment de tungstè.

Nou!!: Història de Barcelona і Bombeta elèctrica · Veure més »

Bon Pastor (Sant Andreu)

Plaça de Mossen Joan Cortinas, a l'Estadella tocant al terme de Sant Adrià de Besòs El Bon Pastor és un dels set barris de què es compon el districte barceloní de Sant Andreu.

Nou!!: Història de Barcelona і Bon Pastor (Sant Andreu) · Veure més »

Bonastruc ça Porta

Bonastruc ça Porta (Girona, 1194 - Acre?, 1270), fou rabí de l'aljama de Girona i metge.

Nou!!: Història de Barcelona і Bonastruc ça Porta · Veure més »

Bonaventura Carles Aribau i Farriols

Bonaventura Carles Aribau i Farriols (Barcelona, 4 de novembre de 1798 - 27 de setembre de 1862) va ser un escriptor, economista, polític, taquígraf i funcionari català.

Nou!!: Història de Barcelona і Bonaventura Carles Aribau i Farriols · Veure més »

Bonaventura Gassol i Rovira

Bonaventura Gassol i Rovira, més conegut com a Ventura Gassol, (La Selva del Camp, 6 d'octubre de 1893 - Tarragona, 19 de setembre de 1980) fou un destacat poeta i polític català.

Nou!!: Història de Barcelona і Bonaventura Gassol i Rovira · Veure més »

Bonaventura Planella i Conxello

Bonaventura Planella i Conxello (Barcelona, 1772-19 d'agost de 1844) fou un escenògraf i dibuixant català.

Nou!!: Història de Barcelona і Bonaventura Planella i Conxello · Veure més »

Boom llatinoamericà

El boom llatinoamericà és un moviment de la literatura del segle XX que va tenir lloc entre els anys 60 i 70 i que es caracteritzà per l'auge de joves autors hispanoamericans que, barrejant el costumisme autòcton i l'experimentalisme, van saltar a la fama internacional.

Nou!!: Història de Barcelona і Boom llatinoamericà · Veure més »

Bordell

Prostituta en un bordell a Berlín Un bordell, prostíbul, casa de cites o casa de barrets és un local on s'exerceix la prostitució.

Nou!!: Història de Barcelona і Bordell · Veure més »

Borja de Riquer i Permanyer

Jaume Ayats, el 2014 Borja de Riquer i Permanyer (Barcelona, 1945) és un historiador català especialista en història espanyola i catalana dels segles XIX i XX.

Nou!!: Història de Barcelona і Borja de Riquer i Permanyer · Veure més »

Borrell II

Borrell II (Barcelona, 927 - Castellciutat, 992 o 993) fou comte de Barcelona, Girona, Osona (947-992 o 993) i comte d'Urgell (948-992 o 993).

Nou!!: Història de Barcelona і Borrell II · Veure més »

Bous al carrer

Bou al carrer a Alfara de Carles Bous a Albocàsser Verger Les regles dels bous al carrer prohibeixen el maltractament físic del bou Els bous al carrer, correbou o correbous és un tipus de festa taurina popular que es practica a molts pobles del País Valencià i de les Terres de l'Ebre en Catalunya, sobretot a les comarques de la Marina Alta, l'Alt Millars, l'Alt Palància, el Baix i Alt Maestrat, el nord de la Plana Alta, la Plana Baixa, l'Horta Nord, el Baix Ebre, el Montsià i la Terra Alta.

Nou!!: Història de Barcelona і Bous al carrer · Veure més »

Boxa

Combat de boxa. La boxa (de l'anglès boxing), també coneguda de vegades com a boxa anglesa o boxa irlandesa, és un esport de contacte en el qual dos combatents lluiten utilitzant únicament els seus punys recoberts amb guants encoixinats, colpejant el seu adversari de la cintura cap amunt, dins un quadrilàter o ring especialment dissenyat amb aquest objectiu, en breus seqüències de lluita anomenades assalts o rounds i d'acord amb un reglament precís.

Nou!!: Història de Barcelona і Boxa · Veure més »

Brabant Való

El Brabant Való (francès Brabant wallon, való Roman Payis o Braibant Walon) és una província de Bèlgica que forma part de la regió de Valònia, creada el 1995 de la partició de la província bilingüe de Brabant.

Nou!!: Història de Barcelona і Brabant Való · Veure més »

Brúixola

Brúixola magnètica esportiva. Brúixoles modernes. La brúixola (o búixola o compàs) és un instrument que serveix per a l'orientació geogràfica mitjançant una agulla que assenyala aproximadament la direcció nord-sud, i est-oest i que es basa en les propietats de les agulles magnetitzades.

Nou!!: Història de Barcelona і Brúixola · Veure més »

Brussel·les

Brussel·les (en francès: Bruxelles, en neerlandès: Brussel en való Brussèle i en alemany Brüssel) és la capital de Bèlgica, de la regió del mateix nom i la principal seu de les institucions de la Unió Europea i l'OTAN.

Nou!!: Història de Barcelona і Brussel·les · Veure més »

Buffalo Bill

William Frederick "Buffalo Bill" Cody (a prop de Le Claire, Iowa, 26 de febrer de 1846 - Denver, Colorado, 10 de gener de 1917) fou un militar, caçador de bisons i showman estatunidenc.

Nou!!: Història de Barcelona і Buffalo Bill · Veure més »

Bulgària

Bulgària (búlgar: България, Balgària), oficialment la República de Bulgària,búlgar: Република България, Repúblika Balgària és un estat del sud-est d'Europa situat a la part oriental dels Balcans.

Nou!!: Història de Barcelona і Bulgària · Veure més »

Bullangues

Monestir de Santa Maria de Ripoll després de l'atac i incendi durant la bullanga de 1835 Les bullangues foren els avalots que es produïren a moltes ciutats catalanes i especialment a Barcelona entre 1835 i 1843.

Nou!!: Història de Barcelona і Bullangues · Veure més »

Burgesia

Una burgesa catalana retratada al voltant de 1572 La burgesia (antigament també burguesia) és una classe social, tal com l'entenen l'economia política i el marxisme, que acostuma a estar caracteritzada per posseir els mitjans de producció, sobretot el capital, en les relacions econòmiques.

Nou!!: Història de Barcelona і Burgesia · Veure més »

Burgos

Burgos, tradicionalment en català, Burchs, és la capital de la província de Burgos i de l'antiga regió històrica de Castella la Vella.

Nou!!: Història de Barcelona і Burgos · Veure més »

Butà

El butà és un compost químic del grup dels hidrocarburs, la qual molècula està constituïda per quatre àtoms de carboni enllaçats linealment i deu àtoms d'hidrogen enllaçats als carbonis, la qual fórmula molecular és C4H10.

Nou!!: Història de Barcelona і Butà · Veure més »

Cabotatge

El Sant Ramon, llaüt quillat. Aparellat de barca de mitjana o falutx. Les barques de mitjana foren molt importants en la navegació costanera. La navegació de cabotatge és una navegació que es fa de port a port al llarg de la costa pel transport de mercaderies.

Nou!!: Història de Barcelona і Cabotatge · Veure més »

Cabrils

Cabrils és un municipi de la comarca del Maresme.

Nou!!: Història de Barcelona і Cabrils · Veure més »

Cabuts

'''Capgrossos''' a Bellpuig Els cabuts, capgrossos, cabeçuts, caparrots, cabets, nanos o nanets són figures antropomorfes típiques de les festes populars dels Països Catalans i el País Basc (on s'anomenen Buruhandiak o Kilikiliak).

Nou!!: Història de Barcelona і Cabuts · Veure més »

Cacau

El cacau (Theobroma cacao del grec Theobroma, aliment dels déus, i cacau del Nàhuatl o asteca, cacahuatl, llavor d'origen diví) és un arbre de la família de les esterculiàcies propi de l'Amèrica tropical i actualment molt cultivat al tròpic.

Nou!!: Història de Barcelona і Cacau · Veure més »

Cadastre

El cadastre o la recana (del grec κατάστιχον, registre) immobiliari és un registre administratiu dependent de l'Estat en el qual es descriuen els béns immobles rústics, urbans i de característiques especials.

Nou!!: Història de Barcelona і Cadastre · Veure més »

Cadis

Cadis (en castellà i oficialment Cádiz) és un municipi andalús, capital de la província de Cadis, a Andalusia.

Nou!!: Història de Barcelona і Cadis · Veure més »

Cafè

El cafè o café (Coffea) és un gènere d'arbres de la família de les rubiàcies.

Nou!!: Història de Barcelona і Cafè · Veure més »

Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona

La Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona, més coneguda com a Caixa de Barcelona, va ser una caixa d'estalvis fundada el 1844 arran d'un projecte que s'estudiava des de 1835 per part de la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País, la Reial Junta Particular de Comerç de Barcelona i l'Ajuntament de Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona · Veure més »

Calaix de sastre

El Calaix de sastre (títol complet: Calaix de sastre, en què s'explicarà tot quant va succeint a Barcelona i veïnat des de mig any de 1769, a les que seguiran les dels altres anys esdevenidors per divertiment de l'autor i de sos oients, anexes en el dit Calaix de sastre les més mínimes frioleres) a la pàgina de l'AELC.

Nou!!: Història de Barcelona і Calaix de sastre · Veure més »

Caldes d'Estrac

Caldes d'Estrac, popularment coneguda amb el diminutiu Caldetes, és una vila i municipi de la comarca del Maresme. El topònim deriva del llatí caldarios, "banys calents", i del nom de persona Astaracum "procedent d'Aquitània" que també va donar nom al territori gascó d'Astarac.

Nou!!: Història de Barcelona і Caldes d'Estrac · Veure més »

Caldes de Montbui

Caldes de Montbui és una vila i municipi de la comarca del Vallès Oriental.

Nou!!: Història de Barcelona і Caldes de Montbui · Veure més »

Calendari Català

Calendari Català fou una revista de caràcter anual fundada i dirigida per Pelagi Briz i que sortí del 1865 al 1882 en una primera etapa, i dirigida per Joan Baptista Batlle del 1898 al 1905 en una segona etapa.

Nou!!: Història de Barcelona і Calendari Català · Veure més »

Call de Barcelona

El Call de Barcelona és el sector de l'actual barri Gòtic que antigament havia estat el barri jueu.

Nou!!: Història de Barcelona і Call de Barcelona · Veure més »

Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona

Tot i tenir la seu corporativa a la Llotja de Mar, les oficines i serveis de la Cambra es troben a l'avinguda Diagonal. Casa Llotja de Mar de la Cambra de Comerç de Barcelona, 10 de juny de 2013 Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona, actualment anomenada Cambra de Comerç de Barcelona, és una corporació de dret públic fundada el 1886 amb seu a Barcelona, i regulada per la llei 3/93 i per la llei 14/2002 de Catalunya que té com a funció principal defensar els interessos generals de les empreses i proporcionar les actuacions necessàries per al foment del comerç i la indústria.

Nou!!: Història de Barcelona і Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona · Veure més »

Cambrils

Cambrils és una ciutat i municipi de Catalunya situat a la comarca del Baix Camp.

Nou!!: Història de Barcelona і Cambrils · Veure més »

Camerun

El Camerun (francès: Cameroun), oficialment República del Camerun (République du Cameroun), és un país de l'Àfrica Central.

Nou!!: Història de Barcelona і Camerun · Veure més »

Camilo García de Polavieja y del Castillo

fou un militar i polític espanyol, de sobrenom «el general cristià» a causa de la seva religiositat.

Nou!!: Història de Barcelona і Camilo García de Polavieja y del Castillo · Veure més »

Camp de les Corts

El Camp de les Corts (denominació provinent del barri barceloní del mateix nom) fou el terreny de joc del FC Barcelona entre els anys 1922 i 1957.

Nou!!: Història de Barcelona і Camp de les Corts · Veure més »

Camp de Tarragona

El Camp de Tarragona (també anomenat el Camp) és un dels vuit àmbits funcionals territorials definits al Pla territorial general de Catalunya.

Nou!!: Història de Barcelona і Camp de Tarragona · Veure més »

Camp Nou

El Camp Nou és un estadi de futbol propietat del FC Barcelona, situat al barri de la Maternitat i Sant Ramon de Barcelona, catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).

Nou!!: Història de Barcelona і Camp Nou · Veure més »

Camps de concentració franquistes

Els camps de concentració franquistes es van anar instal·lant a mesura que l’exèrcit nacional (franquista) guanyava territoris al bàndol republicà, des de l’inici de la guerra civil, el 1936.

Nou!!: Història de Barcelona і Camps de concentració franquistes · Veure més »

Can Peguera

Can Peguera és un barri del districte de Nou Barris de la ciutat de Barcelona, entre el barri del Turó de la Peira i la Guineueta (Nou Barris) i el barri d'Horta (Horta-Guinardó).

Nou!!: Història de Barcelona і Can Peguera · Veure més »

Candidatura d'Unitat Popular

La Candidatura d'Unitat Popular (CUP) és una organització política assembleària anticapitalista i d'extrema esquerra que partint de l'àmbit municipal, diuen treballar per uns Països Catalans independents, socialistes, ecològicament sostenibles, territorialment equilibrats i no patriarcals.

Nou!!: Història de Barcelona і Candidatura d'Unitat Popular · Veure més »

Canigó (poema)

Canigó és un poema èpic de 1886 escrit per Jacint Verdaguer que constitueix un dels poemes clau de la Renaixença catalana.

Nou!!: Història de Barcelona і Canigó (poema) · Veure més »

Cant de la Senyera

El Cant de la senyera és una composició per a cor mixt amb música del mestre Lluís Millet i Pagès, sobre un poema de Joan Maragall, compost expressament com a himne de l'Orfeó Català.

Nou!!: Història de Barcelona і Cant de la Senyera · Veure més »

Canyelles (Nou Barris)

Canyelles és un barri del districte de Nou Barris de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і Canyelles (Nou Barris) · Veure més »

Capella de Santa Àgata

La capella de Santa Àgata de Barcelona és un edifici gòtic que va ser construït a l'any 1302, situat a la plaça del Rei al centre del barri Gòtic barceloní.

Nou!!: Història de Barcelona і Capella de Santa Àgata · Veure més »

Capitalisme

IDH molt alts. El capitalisme es forma per mitjà de la propietat privada dels mitjans de producció i la llibertat de gestionar-los. En la imatge un exemple d'empresa privada a Oxford. El capitalisme és un sistema econòmic en què els mitjans de producció són, en la seva majoria, propietat privada, i en què el capital s'inverteix en la producció, distribució i el comerç dels béns i serveis per tal d'obtenir guanys o el benefici màxim en un mercat lliure i competitiu.

Nou!!: Història de Barcelona і Capitalisme · Veure més »

Capità general de Catalunya

Reial Audiència per fer complir les noves lleis, el '''Capità general''' que regia sobre el nombrós exèrcit que garantia l'ocupació, i el Superintendent que cobrava la gravosa fiscalitat que es va imposar als vençuts. Fins i tot els nomenaments més locals depenien directament de la monarquia. El capità general de Catalunya fou un càrrec creat en lloc del Virrei de Catalunya a la fi de la Guerra de Successió en aplicació dels Decrets de Nova Planta que substituïren les lleis i institucions del Principat de Catalunya i la resta de la Corona d'Aragó.

Nou!!: Història de Barcelona і Capità general de Catalunya · Veure més »

Carbó

El carbó (del llatí carbo) és una roca sedimentària d'origen orgànic, de color negre o marró fosc, format a través d'estrats rocosos anomenats vetes de carbó.

Nou!!: Història de Barcelona і Carbó · Veure més »

Cardedeu

Cardedeu és una vila i municipi de la comarca del Vallès Oriental amb una població de 18.357 habitants (2019).

Nou!!: Història de Barcelona і Cardedeu · Veure més »

Cardener

El Cardener és un riu de Catalunya del Prepirineu.

Nou!!: Història de Barcelona і Cardener · Veure més »

Cardo

El cardo (nom llatí) era el carrer que anava en sentit nord-sud a les ciutats romanes basades en un esquema urbanístic ortogonal, és a dir dividides en blocs o illes quadrangulars uniformes, en particular pel que fa a les fundacions colonials.

Nou!!: Història de Barcelona і Cardo · Veure més »

Carib

Localització del Carib Carib S'anomena el Carib l'àrea d'Amèrica banyada pel mar Carib, especialment les nombroses illes que hi ha.

Nou!!: Història de Barcelona і Carib · Veure més »

Carlemany

Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).

Nou!!: Història de Barcelona і Carlemany · Veure més »

Carles Baguer i Mariner

Carles Baguer, conegut com a Carlets al seu temps, (Barcelona, març de 1768 – 29 de febrer de 1808;. Diccionario de la música. A-G (en castellà). Barcelona, Editorial Labor. 1954. vol.I. pp.161.) fou organista i compositor de la catedral de Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і Carles Baguer i Mariner · Veure més »

Carles Buïgas i Sans

Carles Buïgas i Sans (Barcelona, 18 de gener de 1898 - Cerdanyola del Vallès, 27 d'agost de 1979) va ser un arquitecte, enginyer i luminotècnic català conegut per haver dissenyat la il·luminació del Palau Nacional (Barcelona) i del recinte de l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929, així com la Font Màgica de Montjuïc.

Nou!!: Història de Barcelona і Carles Buïgas i Sans · Veure més »

Carles de Viana

Carles d'Aragó i d'Évreux, més conegut com a Carles de Viana (Peñafiel, 29 de maig de 1421-Barcelona, 23 de setembre de 1461), fou príncep d'Aragó i infant de Navarra, príncep de Viana, duc de Gandia (1439-1461), de Girona (1458-1461) i rei titular de Navarra (1441-1461).

Nou!!: Història de Barcelona і Carles de Viana · Veure més »

Carles el Calb

Carles el Calb (Frankfurt del Main, Sacre Imperi Romanogermànic, 13 de juny de 823 - Avrieux, Regne de França, 6 d'octubre de 877) va ser el fill petit de l'emperador carolingi Lluís el Pietós.

Nou!!: Història de Barcelona і Carles el Calb · Veure més »

Carles Ferrater i Lambarri

és un arquitecte català.

Nou!!: Història de Barcelona і Carles Ferrater i Lambarri · Veure més »

Carles II de Castella

Carles II de Castella, dit l'Encantat (en castellà, el Hechizado; Madrid, 6 de novembre de 1661-1 de novembre de 1700) va ser el rei dels diferents territoris de la monarquia d'Espanya, entre 1665 i 1700.

Nou!!: Història de Barcelona і Carles II de Castella · Veure més »

Carles III d'Espanya

Carles III d'Espanya, VII de Nàpols, V de Sicília i I de Parma, també com Carles III de Castella, i amb els sobrenoms del Político i el Mejor Alcalde de Madrid (Madrid, Regne d'Espanya, 1716 - ibíd., 1788), fou duc de Parma (1731-1735), rei de Nàpols i de Sicília (1735-1759) i monarca d'Espanya (1759-1788).

Nou!!: Història de Barcelona і Carles III d'Espanya · Veure més »

Carles Pi i Sunyer

Carles Pi i Sunyer (Barcelona, 29 de febrer de 1888 - Caracas, Veneçuela, 15 de març de 1971) fou un enginyer industrial, economista, polític i escriptor català.

Nou!!: Història de Barcelona і Carles Pi i Sunyer · Veure més »

Carles Puigdemont i Casamajó

és un periodista i polític català, 130è president de la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Història de Barcelona і Carles Puigdemont i Casamajó · Veure més »

Carles Riba i Bracons

Carles Riba i Bracons (Barcelona, 23 de setembre de 1893 - 12 de juliol de 1959) va ser un escriptor i poeta català.

Nou!!: Història de Barcelona і Carles Riba i Bracons · Veure més »

Carles Soldevila i Zubiburu

va ser un dramaturg, poeta, periodista i novel·lista català.

Nou!!: Història de Barcelona і Carles Soldevila i Zubiburu · Veure més »

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).

Nou!!: Història de Barcelona і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740).

Nou!!: Història de Barcelona і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Carles VIII de França

Carles VIII de França dit «l'Afable» (Amboise, 30 de juny de 1470 - íd. 7 d'abril de 1498) fou rei de França (1483-1498).

Nou!!: Història de Barcelona і Carles VIII de França · Veure més »

Carlisme

Monarquia Hispànica. El carlisme, també anomenat tradicionalisme, legitimisme o jaumisme (entre 1909 i 1931), va ser —i tot i que molt reduït, encara és— un moviment polític ultraconservador d'Espanya, que pretenia entronitzar una branca alternativa de la dinastia borbònica espanyola.

Nou!!: Història de Barcelona і Carlisme · Veure més »

Carlos Arias Navarro

fou un polític espanyol, president d'Espanya entre 1973 i 1976.

Nou!!: Història de Barcelona і Carlos Arias Navarro · Veure més »

Carlos Barral i Agesta

Casa Museu Barral a Calafell Carlos Barral i Agesta (Barcelona, 2 de juny de 1928 - ibíd., 12 de desembre de 1989) va ser un editor, polític, i poeta i escriptor català en llengua castellana.

Nou!!: Història de Barcelona і Carlos Barral i Agesta · Veure més »

Carlos Larrañaga

Carlos Larrañaga Ladrón de Guevara (Barcelona, 11 de març de 1937 – Benalmádena, 30 d'agost de 2012) fou un actor català de cinema, teatre i televisió.

Nou!!: Història de Barcelona і Carlos Larrañaga · Veure més »

Carlos Pérez de Rozas y Sáenz de Tejada

Carlos Pérez de Rozas y Sáenz de Tejada (Barcelona, 9 d'octubre de 1920 - Barcelona, 1 de març de 1990) fou un fotògraf i periodista català.

Nou!!: Història de Barcelona і Carlos Pérez de Rozas y Sáenz de Tejada · Veure més »

Carlos Ruiz Zafón

Carlos Ruiz Zafón (Barcelona, 25 de setembre de 1964 - Los Angeles, 19 de juny de 2020) va ser un escriptor català que escrivia en castellà i català. Va viure a la ciutat californiana de Los Angeles des de 1993, on es va dedicar uns anys a escriure guions de cinema al mateix temps que desenvolupava la seva carrera com a novel·lista. La seva primera novel·la per a adults, L'ombra del vent, va ser un gran èxit de vendes, aclamada com una de les grans revelacions literàries dels últims temps. Es va traduir al català i a més de 50 idiomes; se'n van vendre setze milions d'exemplars a tot el món i va obtenir nombrosos premis internacionals. La literatura de Carlos Ruiz Zafón es caracteritza per un estil molt elaborat amb gran influència de la narrativa audiovisual, una estètica gòtica i expressionista i la combinació de molts elements narratius en un registre tècnicament perfecte. Aquesta tècnica impecable i un extraordinari domini del llenguatge i de l'estructura narrativa li permet combinar elements dispars, des de la tradicional novel·la del a una ocupació impactant d'imatges i teixidures de gran força sensorial. Ruiz Zafón va ser així mateix un gran creador de personatges, la qual cosa es va unir al seu expert domini de la tensió i la construcció narratives li va permetre articular trames d'extraordinària complexitat amb una simplicitat i facilitat enganyoses. Carlos Ruiz Zafón va ser també pianista i compositor. Va morir el 19 de juny de 2020 a Los Angeles, Califòrnia, als 55 anys, a causa d'un càncer de còlon que patia des del 2018.

Nou!!: Història de Barcelona і Carlos Ruiz Zafón · Veure més »

Carme Balcells i Segalà

Carme Balcells i Segalà, també coneguda com a Carmen Balcells (Santa Fe de Segarra, les Oluges, Segarra, 9 d'agost de 1930 - Barcelona, 20 de setembre de 2015), fou una agent literària catalana, molt valorada pels autors, ja que va aconseguir eliminar els contractes vitalicis i altres excessos editorials com imposar les clàusules de cessió per temps limitat d'un llibre.

Nou!!: Història de Barcelona і Carme Balcells i Segalà · Veure més »

Carme Fiol i Costa

Carme Fiol i Costa (Barcelona, 17 d'octubre de 1956) és una arquitecta, paisatgista i dissenyadora catalana.

Nou!!: Història de Barcelona і Carme Fiol i Costa · Veure més »

Carme Mir i Llusada

Carme Mir i Llusada, coneguda pel nom comercial de Carmen Mir, (Balsareny, Bages, 1903 - Barcelona, 1986) fou una dissenyadora de moda manresana.

Nou!!: Història de Barcelona і Carme Mir i Llusada · Veure més »

Carmelites

Els carmelites, formalment l'Orde dels Frares de la Santíssima Verge Maria del Mont Carmel o Orde dels Frares Carmelites, del Carmel o del Carme (en llatí Ordo Fratrum Beatissimae Virginis Mariae de Monte Carmelo) és un orde religiós mendicant (un dels quatre ordes mendicants majors) que va sorgir al voltant del al mont Carmel (Palestina).

Nou!!: Història de Barcelona і Carmelites · Veure més »

Carmen Amaya

Carmen Amaya Amaya (Barcelona, 2 de novembre de 1918. Begur, Baix Empordà, 19 de novembre de 1963) fou una ballarina i cantant de flamenc catalana.

Nou!!: Història de Barcelona і Carmen Amaya · Veure més »

Carmen de Lirio

Carmen Forns Aznar (Saragossa, 31 d'octubre de 1923 – Barcelona, 4 d'agost de 2014), coneguda artísticament com a Carmen de Lirio, fou una vedet de revista.

Nou!!: Història de Barcelona і Carmen de Lirio · Veure més »

Carmen Laforet Díaz

Placa commemorativa en la casa natal al carrer Aribau, 36 Carmen Laforet Díaz (Barcelona, 6 de setembre de 1921 - Majadahonda, 28 de febrer de 2004) va ser una escriptora espanyola.

Nou!!: Història de Barcelona і Carmen Laforet Díaz · Veure més »

Carmen Tórtola Valencia

Carmen Tórtola Valencia (Sevilla, 18 de juny de 1882 – Barcelona, 13 de febrer de 1955) va néixer a Sevilla l'any 1882 de pare català i mare andalusa.

Nou!!: Història de Barcelona і Carmen Tórtola Valencia · Veure més »

Carmesí

El carmesí és un color vermell profund, fort, combinat amb una mica de blau, que dona com a resultat un to lleugerament púrpura.

Nou!!: Història de Barcelona і Carmesí · Veure més »

Carrer de Balmes

El Carrer de Balmes (dedicat al filòsof i religiós català Jaume Balmes) és una de les vies més importants de la ciutat de Barcelona per la seva centralitat i llargària.

Nou!!: Història de Barcelona і Carrer de Balmes · Veure més »

Carrer de Ferran

El carrer de Ferran és un carrer del barri Gòtic de Barcelona, paral·lel al mar, que ha esdevingut una de les vies més emblemàtiques de la ciutat.

Nou!!: Història de Barcelona і Carrer de Ferran · Veure més »

Carreratge

El sistema del carreratge va ser un dret segons el qual una població subjecta a baronia passava a formar part («carrer i cos») d'una població reial i n'adquiria el seu veïnatge, així com els seus privilegis, que va funcionar als territoris de la Corona d'Aragó durant els segles  i. Aquesta institució es va veure afavorida per les circumstàncies de l'època, un moment en què les ciutats veien el seu entorn rural com quelcom indispensable i comencen a adquirir-lo mitjançant diversos mètodes per expandir-se territorialment, a través de llur ingerència en la seva demarcació com a capital socioeconòmica i regió administrativa.

Nou!!: Història de Barcelona і Carreratge · Veure més »

Cartago

Cartago va ser una antiga ciutat del nord d'Àfrica, a l'actual Tunísia (a uns disset quilòmetres al nord-est de la capital d'aquest país), fundada per emigrants fenicis de Tir a finals del, segons la datació moderna més acceptada, i segons la llegenda, per la princesa fenícia Dido.

Nou!!: Història de Barcelona і Cartago · Veure més »

Cas del 3%

El cas del 3%, anomenat posteriorment també cas ADIGSA, es un escàndol de corrupció política que apunta al cobrament d'un percentatge del 3% del pressupost de les obres públiques adjudicades per part del govern de la Generalitat de Convergència i Unió, que va implicar a Jordi Pujol.

Nou!!: Història de Barcelona і Cas del 3% · Veure més »

Cas genitiu

El cas genitiu és un cas gramatical que indica una relació, principalment de possessió, entre el substantiu en genitiu i un altre substantiu.

Nou!!: Història de Barcelona і Cas genitiu · Veure més »

Cas nominatiu

El cas nominatiu és un cas gramatical per als noms.

Nou!!: Història de Barcelona і Cas nominatiu · Veure més »

Cas Palau

Placa amb el nom "Fèlix Billet", col·locada arran del Cas Millet, situada a la plaça de Lluís Millet, a Barcelona El Cas Palau, també conegut com el cas Millet o el saqueig del Palau de la Música, és un cas de corrupció que va tenir lloc entre els anys 1990 i 2009 a l'entorn del Palau de la Música Catalana de Barcelona, perpetrat per Fèlix Millet i Jordi Montull.

Nou!!: Història de Barcelona і Cas Palau · Veure més »

Cas Pallerols

El cas Pallerols va ser un cas de corrupció lligada a la finançament il·legal del partit polític Unió Democràtica de Catalunya (UDC), sentenciat el 2013 pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Nou!!: Història de Barcelona і Cas Pallerols · Veure més »

Cas Pretòria

El cas Pretòria és el nom en clau donat pel jutge Baltasar Garzón a les actuacions judicials del 27 d'octubre de 2009 per uns suposats delictes de suborn, corrupció urbanística i blanqueig de diners que fins al moment han originat la detenció de 9 persones.

Nou!!: Història de Barcelona і Cas Pretòria · Veure més »

Cas Pujol

Es coneix com a cas Pujol el procés judicial que se segueix el 2014 contra Jordi Pujol, llavors líder de Convergència Democràtica de Catalunya, pels diners que presumptament va dipositar en paradisos fiscals, procedents d'una herència no declarada del seu progenitor, Florenci Pujol.

Nou!!: Història de Barcelona і Cas Pujol · Veure més »

Casa Amatller

La casa Amatller és un edifici modernista del passeig de Gràcia, a Barcelona, projectat per l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch entre els anys 1898 i 1900.

Nou!!: Història de Barcelona і Casa Amatller · Veure més »

Casa Batlló

La Casa Batlló és un edifici dissenyat per l'arquitecte Antoni Gaudí, màxim representant del modernisme català, entre 1904 i 1907.

Nou!!: Història de Barcelona і Casa Batlló · Veure més »

Casa de l'Ardiaca

La casa de l'Ardiaca o ca l'Ardiaca, es troba al carrer de Santa Llúcia, 1, de Barcelona, a tocar de la catedral de Santa Eulàlia i està catalogada com a bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Història de Barcelona і Casa de l'Ardiaca · Veure més »

Casa de la Ciutat (Barcelona)

La Casa de la Ciutat de Barcelona és la seu l'Ajuntament de Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і Casa de la Ciutat (Barcelona) · Veure més »

Casa del carrer de Salomó ben Adret, 7

Situació del Call superposat als carrers actuals La Casa del carrer de Salomó ben Adret, 7 és un edifici situat al carrer d'aquest nom (anteriorment Sant Domènec del Call) cantonada al de Marlet de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Història de Barcelona і Casa del carrer de Salomó ben Adret, 7 · Veure més »

Casa Milà

La Casa Milà, també coneguda com «la Pedrera», és un edifici modernista que es troba a la cantonada del passeig de Gràcia i el carrer de Provença de Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і Casa Milà · Veure més »

Casa Padellàs

La Casa Padellàs (a vegades mal anomenada Casa Clariana-Padellàs) és un palau del construït originalment al número 25 del carrer dels Mercaders de Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і Casa Padellàs · Veure més »

Casa Provincial de Maternitat i Expòsits de Barcelona

La Casa Provincial de Maternitat i Expòsits de Barcelona és un antic complex hospitalari situat al districte de les Corts de Barcelona, reconvertit avui dia en diversos equipaments socials, institucionals i assistencials.

Nou!!: Història de Barcelona і Casa Provincial de Maternitat i Expòsits de Barcelona · Veure més »

Casa romana

Planta i alçat d'una ''domus'' itàlica idealitzada La casa romana, domus en llatí, va ser l'habitacle típic de l'antiga Roma, ben conegut gràcies a l'anomenada Casa del Menandre (pel nom d'un fresc del poeta Menandre trobada a les seves ruïnes), que es considerava el tipus de casa urbana habitual durant la República i l'Imperi, a diferència de les vil·les, habitatges situats fora de les muralles de la ciutat (vil·la suburbana), o al mig del camp, on disposaven d'espais annexos per a les feines agrícoles (vil·la rústica).

Nou!!: Història de Barcelona і Casa romana · Veure més »

Casa Terradas

La Casa Terrades o de les Punxes és un edifici modernista situat als carrers del Rosselló, Bruc i l'Avinguda Diagonal a l'Eixample de Barcelona, declarat Bé Cultural d'Interès Nacional.

Nou!!: Història de Barcelona і Casa Terradas · Veure més »

Casal de Barcelona

El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.

Nou!!: Història de Barcelona і Casal de Barcelona · Veure més »

Cases barates

Polígon de '''cases barates''' al barri de Bon Pastor (Sant Andreu) Les cases barates foren cases de propietat o de lloguer que van ser edificades acollint-se a legislació específica, durant l'últim terç del i el primer terç del, amb ajuts oficials o préstecs a baix interès, i dirigides a la classe obrera o mitjana baixa de l'època.

Nou!!: Història de Barcelona і Cases barates · Veure més »

Casp

Casp (en aragonès i català Casp, en castellà i oficialment Caspe) és un municipi d'Aragó, a la comarca del Baix Aragó-Casp.

Nou!!: Història de Barcelona і Casp · Veure més »

Castell d'Eramprunyà

El castell d'Eramprunyà és una obra de Gavà (Baix Llobregat) declarada Bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Història de Barcelona і Castell d'Eramprunyà · Veure més »

Castell de Burriac

El Castell de Burriac, o Castell de Sant Vicenç, és un castell que s'alça sobre el turó de Burriac, al terme Cabrera de Mar i tocant al d'Argentona.

Nou!!: Història de Barcelona і Castell de Burriac · Veure més »

Castell de Cervelló

El Castell de Cervelló és una obra del municipi de Cervelló (Baix Llobregat) declarada bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Història de Barcelona і Castell de Cervelló · Veure més »

Castell de Flix

El castell de Flix és un edifici de Flix (Ribera d'Ebre) declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Història de Barcelona і Castell de Flix · Veure més »

Castell de Montbui (Bigues)

El Castell de Montbui és un castell medieval al terme municipal de Bigues i Riells, al Vallès Oriental (Catalunya).

Nou!!: Història de Barcelona і Castell de Montbui (Bigues) · Veure més »

Castell de Montjuïc

El Castell de Montjuïc de Barcelona fou una fortalesa militar i, després de la guerra civil, va ser un museu militar.

Nou!!: Història de Barcelona і Castell de Montjuïc · Veure més »

Castell de Port

El Castell de Port és un castell enrunat situat al sud-oest de la muntanya de Montjuïc.

Nou!!: Història de Barcelona і Castell de Port · Veure més »

Castell del Regomir

El castell del Regomir va ser l'antic castell episcopal bastit a l'alta edat mitjana sobre la muralla romana de Barcelona, a l'indret d'una de les quatre antigues portes de la ciutat, dita portal del Regomir, que era la més pròxima al mar.

Nou!!: Història de Barcelona і Castell del Regomir · Veure més »

Castell dels Tres Dragons

Estat de construcció a l'abril de 1888 El Castell dels Tres Dragons és el nom popular que rep l'edifici modernista de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner, construït per ser el Cafè-Restaurant de l'Exposició Universal de 1888, per encàrrec de l'alcalde de Barcelona Rius i Taulet a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona que s'acabava d'inaugurar.

Nou!!: Història de Barcelona і Castell dels Tres Dragons · Veure més »

Castell Vell de Rosanes

El Castell Vell de Rosanes (actualment també conegut com a castell de Sant Jaume) és un castell localitzat a Castellví de Rosanes, al Baix Llobregat.

Nou!!: Història de Barcelona і Castell Vell de Rosanes · Veure més »

Castella

Corona de Castella a partir del 1492. Castella és un país de la península Ibèrica, i antigament regne.

Nou!!: Història de Barcelona і Castella · Veure més »

Castelló d'Empúries

Castelló d'Empúries és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca de l'Alt Empordà.

Nou!!: Història de Barcelona і Castelló d'Empúries · Veure més »

Castellbisbal

Escut '''no oficial''' de Castellbisbal Castellbisbal és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Vallès Occidental.

Nou!!: Història de Barcelona і Castellbisbal · Veure més »

Castelldefels

Castelldefels és una ciutat i municipi de la comarca del Baix Llobregat.

Nou!!: Història de Barcelona і Castelldefels · Veure més »

Castellers de Barcelona

Placa commemorativa del "Pati d'assaig Josep Sala" al local Primera actuació (8 de juny 1969) Primer 2 de 7 descarregat en la història de la colla (Santa Coloma de Gramenet) Els Castellers de Barcelona són una colla castellera fundada l'any 1969 a Barcelona, essent la quarta colla en actiu més veterana de tot el món casteller. La seva primera diada castellera va ser el 8 de juny de 1969 al Vendrell i, des d'aleshores, han vestit la camisa de color vermell.

Nou!!: Història de Barcelona і Castellers de Barcelona · Veure més »

Castells

Els castells són les torres humanes que es construeixen des de fa més de dos-cents anys (se'n troben referències ja al) al Camp de Tarragona i al Penedès, com a resultat de l'expansió de la Muixeranga valenciana.

Nou!!: Història de Barcelona і Castells · Veure més »

Castellví de Rosanes

Castellví de Rosanes és un municipi de la comarca del Baix Llobregat i de la comarca natural del Montserratí.

Nou!!: Història de Barcelona і Castellví de Rosanes · Veure més »

Castrum

Beaune (França) El castrum - en plural castra - era el campament nocturn de l'exèrcit romà.

Nou!!: Història de Barcelona і Castrum · Veure més »

Catalanisme

Les Quatre Columnes són un monument que simbolitza les quatre barres de la Bandera de Catalunya. Fou bastit el 1919 per Puig i Cadafalch i es convertí en un dels símbols del catalanisme durant el govern de la Mancomunitat de Catalunya, però fou enderrocat el 1928 per la dictadura de Primo de Rivera. L'any 2010 foren reconstruïdes simbolitzant la perseverança i fermesa de la identitat nacional catalana. manifestació ''«Som una nació. Nosaltres decidim»'' del 10 de juliol de 2010. Reunió dels batlles de Catalunya el 4 d'octubre de 2014 al Palau de la Generalitat amb el ''president'' Artur Mas per donar suport a la Consulta sobre la independència de Catalunya. El catalanisme és un moviment transversal que propugna la reconeixença de la personalitat política, històrica, lingüística, cultural i nacional de Catalunya i —en qualques casos— també dels Països Catalans, en tant que minoria nacional.

Nou!!: Història de Barcelona і Catalanisme · Veure més »

Catalans

Els catalans són un poble europeu pirinenc i mediterrani que té les seves arrels als Pirineus orientals i territoris adjacents.

Nou!!: Història de Barcelona і Catalans · Veure més »

Català

El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).

Nou!!: Història de Barcelona і Català · Veure més »

Catalunya

Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.

Nou!!: Història de Barcelona і Catalunya · Veure més »

Catalunya Nova

Catalunya Nova o Nova Catalunya és una denominació aplicada als territoris del Principat de Catalunya conquerits per Ramon Berenguer IV al, és a dir, la part situada a ponent i al sud de la conca del Llobregat, que constituïen les antigues taifes de Làrida i Turtuixa.

Nou!!: Història de Barcelona і Catalunya Nova · Veure més »

Catalunya Ràdio

Catalunya Ràdio és l'emissora de ràdio convencional pública catalana, propietat de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) de la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Història de Barcelona і Catalunya Ràdio · Veure més »

Catalunya Vella

La Catalunya Vella és un concepte jurídic creat pel jurista Pere Albert al segon quart del per a referir-se als territoris de Catalunya on hi havia pagesos de remença, i que es corresponien només al bisbat de Girona, i la meitat oriental del bisbat de Vic i del bisbat de Barcelona a l'est del riu Llobregat.

Nou!!: Història de Barcelona і Catalunya Vella · Veure més »

Catedral de Barcelona

La catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia és una basílica gòtica seu de l'arquebisbat de Barcelona, declarada bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Història de Barcelona і Catedral de Barcelona · Veure més »

Catolicisme

MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.

Nou!!: Història de Barcelona і Catolicisme · Veure més »

Cavall Fort

Cavall Fort és una revista quinzenal en llengua catalana i de còmic en català, destinada a infants i joves.

Nou!!: Història de Barcelona і Cavall Fort · Veure més »

Càller

Càller (en sard Casteddu de Càlaris o simplement Casteddu, en italià Cagliari) és una ciutat de Sardenya, capital de la regió autònoma de Sardenya i de la ciutat metropolitana de Càller.

Nou!!: Història de Barcelona і Càller · Veure més »

Còmic

Un dibuixant dissenyant una historieta Popular il·lustració d'Apel·les Mestres Un còmic o historieta il·lustrada és una narració realitzada mitjançant una seqüència d'imatges o il·lustracions juxtaposades de forma deliberada, que tenen com a objectiu transmetre una història o qualsevol informació al lector i provocar una impressió estètica.

Nou!!: Història de Barcelona і Còmic · Veure més »

Còmic francobelga

Le petit Français illustré El còmic francobelga defineix el món dels còmics francòfons que es produeixen a Bèlgica, França i, en menys mesura a Suïssa, que constitueix una de les tres grans tradicions de còmic a escala mundial, juntament amb l'estatunidenc i el japonès.

Nou!!: Història de Barcelona і Còmic francobelga · Veure més »

Còmic underground

Simon Hanselmann, autor australià de còmic underground. El comix o còmic underground (en anglès, còmic subterrani) era en origen "merament un concepte tècnic referent als canals d'edició, impressió i distribució de les historietes" que es desenvolupaven al marge de les grans editorials dels Estats Units en els anys 60.

Nou!!: Història de Barcelona і Còmic underground · Veure més »

Cònsol romà

Els cònsols (llatí: consules) eren magistrats romans que, amb noms i atribucions diferents segons el període, desenvoluparen les seves funcions des dels primers anys de la República Romana, cap al principi del, fins que l'emperador romà d'Orient Lleó VI el Filòsof abolí el càrrec a la darreria del.

Nou!!: Història de Barcelona і Cònsol romà · Veure més »

Cúria romana

Representació idealitzada de la ciutat de Roma durant els temps de la república (gravat de Friedrich Polack, 1896) Cúria era l'edifici on es reunia el més alt òrgan de l'estat a les ciutats llatines i gregues.

Nou!!: Història de Barcelona і Cúria romana · Veure més »

Cebrià de Montoliu i de Togores

Cebrià de Montoliu i de Togores (Palma, Mallorca, 1873 - Albuquerque, Nou Mèxic, 27 d'agost de 1923) fou un dels introductors de la cultura anglosaxona a Catalunya i un reformador social.

Nou!!: Història de Barcelona і Cebrià de Montoliu i de Togores · Veure més »

Cementiri de Collserola

El Cementiri de Collserola o Cementiri del Nord és el més modern i extens dels cementiris de Barcelona, tot i estar ubicat al municipi de Montcada i Reixac (Vallès Occidental).

Nou!!: Història de Barcelona і Cementiri de Collserola · Veure més »

Cementiri de Montjuïc

El cementiri de Montjuïc, conegut popularment com a cementiri del Sud-oest, i antigament com cementiri Nou, és la necròpolis a la muntanya de Montjuïc, a Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і Cementiri de Montjuïc · Veure més »

Cementiri del Poblenou

El cementiri del Poblenou, també conegut com cementiri Vell (per oposició al de Montjuïc), està situat al carrer del Taulat, 2 de Barcelona, i està catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local.

Nou!!: Història de Barcelona і Cementiri del Poblenou · Veure més »

Cent Mil Fills de Sant Lluís

Els Cent Mil Fills de Sant Lluís fou un exèrcit enviat per França l'any 1823 en representació de la Santa Aliança (Àustria, Prússia, Rússia i França), com a resposta a la petició d'ajuda que feu Ferran VII al Congrés de Verona perquè fos restaurat com a monarca absolut.

Nou!!: Història de Barcelona і Cent Mil Fills de Sant Lluís · Veure més »

Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria

El Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria (CADCI) és una associació política i social, que fou fundada el 1903 a Barcelona per un grup de dependents de comerç i d'oficines (anomenats despectivament saltataulells) de tendència política catalanista.

Nou!!: Història de Barcelona і Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria · Veure més »

Centre de Cultura Contemporània de Barcelona

El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) és un centre cultural multidisciplinari que ocupa diversos edificis de l'antiga Casa de la Caritat al Raval de Barcelona, amb una àrea total de 15.000 m², dels quals 4.000 es destinen a sales d'exposicions.

Nou!!: Història de Barcelona і Centre de Cultura Contemporània de Barcelona · Veure més »

Centre de Supercomputació de Barcelona

El superordinador MareNostrum 4 del Barcelona Supercomputing Center (2017) El superordinador MareNostrum 4 del Barcelona Supercomputing Center (2017) El Centre de Supercomputació de Barcelona o Barcelona Supercomputing Center-Centre Nacional de Supercomputació (BSC-CNS) (oficialment en anglès i castellà: Barcelona Supercomputing Center-Centro Nacional de Supercomputación, BSC-CNS) és una instal·lació científica i centre de recerca públic situat a Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і Centre de Supercomputació de Barcelona · Veure més »

Centre Excursionista de Catalunya

Entrada a la seu social del carrer Paradís i la mola davant de la porta assenyalant el cim del Mont Tàber El Centre Excursionista de Catalunya (CEC) és una entitat fundada l'any 1890 a partir de la fusió de l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques (fundada l'any 1876) i l'Associació d'Excursions Catalana, per Pau Gibert i Roig, Josep Fiter i Inglés, Eudald Canivell i Masbernat, Romà Arnet, Marçal Ambrós i Ortiz, i Ricard Padrós i Arquiu, després d'una excursió al Montgat, quan decidiren de fundar una entitat que fes sortides per tal d'estudiar les riqueses de Catalunya sota els diferents aspectes científics, literaris i culturals.

Nou!!: Història de Barcelona і Centre Excursionista de Catalunya · Veure més »

Centre Martorell d'Exposicions

El Centre Martorell d'Exposicions, abans conegut com a Museu Martorell, és un centre d'exposicions del Museu de Ciències Naturals de Barcelona que està situat al parc de la Ciutadella. L'edifici va ser construit entre 1878 i 1882 gràcies al llegat de Francesc Martorell i Peña, qui va aportar la dotació econòmica i les col·lecions d'arqueologia i ciències que s'hi mostrarien.

Nou!!: Història de Barcelona і Centre Martorell d'Exposicions · Veure més »

Ceràmica

Plat de ceràmica de Faenza La ceràmica és qualsevol dels diversos materials durs, trencadissos, resistents a la calor i resistents a la corrosió als quals es dona forma i després es couen.

Nou!!: Història de Barcelona і Ceràmica · Veure més »

Ceràmica cardial

La ceràmica cardial rep aquest nom per estar decorada amb impressions de la vorada dentada i d'un sinuós seguit de petxines d'escopinyes, d'un bivalve anomenat tradicionalment Cardium (o algun derivat com Dinocardium o Acanthocardia), perquè la seva forma general recorda a la d'un cor.

Nou!!: Història de Barcelona і Ceràmica cardial · Veure més »

Cercle Artístic de Sant Lluc

El Cercle Artístic de Sant Lluc és un centre de pràctica artística i foment cultural fundat a Barcelona el 1893 per Joan Llimona, Josep Llimona, Antoni Utrillo, Alexandre de Riquer, pel regidor Alexandre M. Pons i un grup d'artistes seguidors del bisbe Josep Torras i Bages, com a reacció a l'humor anticlerical del modernisme i al Cercle Artístic de Barcelona, que consideraven frívol.

Nou!!: Història de Barcelona і Cercle Artístic de Sant Lluc · Veure més »

Cercle Maillol

El Cercle Maillol va ser una agrupació d'artistes catalans, estructurada com un dels Cercles de l'Institut Francès de Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і Cercle Maillol · Veure més »

Cerdanya

Querol (a l'esquerra) i al fons el massís del Carlit. La Cerdanya (o Cerdanya, sense article) és una comarca natural de Catalunya situada als Pirineus Catalans, a la capçalera del riu Segre.

Nou!!: Història de Barcelona і Cerdanya · Veure més »

Cerdanyola del Vallès

Cerdanyola del Vallès és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Vallès Occidental, situat a uns 6 km al nord-est de Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і Cerdanyola del Vallès · Veure més »

Cervelló

Cervelló és un municipi de la comarca del Baix Llobregat, a la província de Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і Cervelló · Veure més »

Cesc Gay

Francesc Gay i Puig, conegut com a Cesc Gay (Barcelona, 1967) és un director de cinema i guionista format en cinema a l'Escola de Mitjans Audiovisuals de Barcelona (EMAV), on es va graduar el 1990.

Nou!!: Història de Barcelona і Cesc Gay · Veure més »

Cesc Gelabert

Cesc Gelabert, de nom complet Francesc Gelabert i Usle, (Barcelona, 1953) és un ballarí i coreògraf català, de renom internacional i pioner de la dansa contemporània a Espanya.

Nou!!: Història de Barcelona і Cesc Gelabert · Veure més »

Charles d'Espagnac

Charles d'Espagne de Cousserans de Cominges o d'Espagne, conegut a Catalunya com a Comte d'Espanya i a Espanya com a Carlos de España (Castell de Ramefòrt, Foix, Llenguadoc, 15 d'agost del 1775 - Organyà, Alt Urgell, 2 de novembre del 1839) fou un noble i militar francès al servei de la monarquia del Regne d'Espanya.

Nou!!: Història de Barcelona і Charles d'Espagnac · Veure més »

Charlie Rivel

Charlie Rivel, Viena, 1972. Monument dedicat a Charlie Rivel a Montjuïc Charlie Rivel, nom artístic de Josep Andreu i Lasserre (Cubelles, 23 d'abril de 1896 - Sant Pere de Ribes, 26 de juliol de 1983), fou un pallasso català.

Nou!!: Història de Barcelona і Charlie Rivel · Veure més »

Chicago

Chicago és la tercera ciutat més gran dels Estats Units, l'àrea metropolitana de la qual té una població de quasi 10 milions d'habitants.

Nou!!: Història de Barcelona і Chicago · Veure més »

Ciència

La ciència (del llatí scientia) és, etimològicament, un conjunt de coneixements dels principis i les causes obtingudes per mitjà del raonament.

Nou!!: Història de Barcelona і Ciència · Veure més »

Ciclisme

Dibuix d'un ciclista Tour 2004. El ciclisme és un esport que consisteix a la realització de curses que tenen en comú l'ús de la bicicleta.

Nou!!: Història de Barcelona і Ciclisme · Veure més »

Cilindre

Un cilindre de radi ''r'' i altura ''h'' Model 3D d'un cilindre El terme cilindre refereix a diverses figures geomètriques segons el context.

Nou!!: Història de Barcelona і Cilindre · Veure més »

Cimbori

En arquitectura, el cimbori o xumbòria és el cos cilíndric o poligonal que serveix de base a la cúpula.

Nou!!: Història de Barcelona і Cimbori · Veure més »

Cimera Reial

Cimera Reial La Cimera Reial, Cimera del Drac Pennat, Cimera del rei d'Aragó o Cimera del Casal de Barcelona fou la cimera que empraren els reis d'Aragó del llinatge dels comtes de Barcelona des de Pere IV d'Aragó el Cerimoniós (Pere terç).

Nou!!: Història de Barcelona і Cimera Reial · Veure més »

Cimoc

Cimoc va ser una revista de còmics representativa de la popularització del còmic adult dels anys 80 a Espanya.

Nou!!: Història de Barcelona і Cimoc · Veure més »

Cinema

Projector antic El cinema (del grec kíνημα, moviment), cínema, cine o cinematografia (de kíνημα, moviment, i γράφειν, gravar) és l'art de fer films cinematogràfics.

Nou!!: Història de Barcelona і Cinema · Veure més »

Cinema Bosque

El Cinema Bosque està ubicat a la Rambla de Prat, 16, a la cantonada amb l'Avinguda de la Riera de Cassoles, al barri de la Vila de Gràcia de Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і Cinema Bosque · Veure més »

Cinema en català

El cinema en català o en versió original catalana (VOC) comprèn aquelles produccions cinematogràfiques realitzades originalment en llengua catalana, independentment del lloc on es produeixin o de l'origen dels seus autors.

Nou!!: Història de Barcelona і Cinema en català · Veure més »

Cinema negre

Dues figures perfilades en ''The Big Combo'' (1955). La pel·lícula va ser dirigida per John Alton, creador de moltes de les imatges icòniques del cinema negre El cinema negre o film noir és un gènere cinematogràfic que es va desenvolupar als Estats Units durant els anys 1940 i 1950, que es caracteritza per ser la seva crítica social, el seu pessimisme i estar ple d'ombres.

Nou!!: Història de Barcelona і Cinema negre · Veure més »

Cinematògraf

El cinematògraf Lumière en mode filmació El cinematògraf Lumière obert El cinematògraf Lumière en mode projecció El cinematògraf Lumière en mode projecció Un cinematògraf és una màquina ―obra dels germans Lumière― capaç de filmar i projectar imatges en moviment.

Nou!!: Història de Barcelona і Cinematògraf · Veure més »

Circ

Un envelat de circ Un número de circ dins un envelat El circ és una art escènica que produeix espectacles incloent acròbates, malabaristes, pallassos, mags i altres intèrprets d'alguna de les seves disciplines, que de vegades es barregen entre elles o amb altres arts escèniques, com la dansa contemporània, el teatre físic, l'òpera, etc.

Nou!!: Història de Barcelona і Circ · Veure més »

Circ Cric

El Circ Cric és una companyia de circ fundada l'any 1981 per Jaume Mateu, més conegut amb el nom de Tortell Poltrona.

Nou!!: Història de Barcelona і Circ Cric · Veure més »

Circ romà

Ruïnes del circ romà de Tarragona El circ romà (circus en llatí) era un edifici d'oci romà que servia per a fer curses de cavalls i carros (bigues, quadrigues) (no s'hi feien lluites de gladiadors, que se celebraven a l'amfiteatre) Era un edifici rectangular amb un costat curt semicircular.

Nou!!: Història de Barcelona і Circ romà · Veure més »

Circa

Circa (en llatí ‘al voltant de’; normalment abreviat «ca.» o «c.», sense cursiva) és un mot llatí que significa 'aproximadament', normalment en referència a una data.

Nou!!: Història de Barcelona і Circa · Veure més »

Circuit de Barcelona-Catalunya

El Circuit de Barcelona-Catalunya, conegut també com a Circuit de Catalunya, o també a vegades Circuit de Montmeló, és una pista de curses de velocitat situada a cavall dels termes municipals de Montmeló, Parets del Vallès i Granollers, al Vallès Oriental.

Nou!!: Història de Barcelona і Circuit de Barcelona-Catalunya · Veure més »

Circuit de Montjuïc

El Circuit de Montjuïc era un circuit de curses situat a la muntanya de Montjuïc, a Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і Circuit de Montjuïc · Veure més »

Ciutadania romana

La ciutadania romana (en llatí civis, plural cives, 'ciutadà' i també civitas, 'nació, estat, poble) era un estatus polític i jurídic privilegiat atorgat als individus lliures pel que respecta a les lleis, la propietat i el govern.

Nou!!: Història de Barcelona і Ciutadania romana · Veure més »

Ciutadans - Partit de la Ciutadania

Ciutadans - Partit de la Ciutadania (denominació electoral: Ciutadans-Partido de la Ciudadanía, denominació oficial en castellà: Ciudadanos-Partido de la Ciudadanía, acrònim: Cs) és un partit polític d'àmbit espanyol originat a Catalunya.

Nou!!: Història de Barcelona і Ciutadans - Partit de la Ciutadania · Veure més »

Ciutadà honrat

Els ciutadans honrats foren una mena d'aristocràcia urbana que es va desenvolupar a la Corona d'Aragó durant la baixa edat mitjana a l'empara del creixement polític de les grans ciutats.

Nou!!: Història de Barcelona і Ciutadà honrat · Veure més »

Ciutat de la Justícia de Barcelona i l'Hospitalet de Llobregat

Logotip de la Ciutat de la Justícia La Ciutat de la Justícia de Barcelona i l'Hospitalet de Llobregat és el lloc on es concentra tot el partit judicial de l'Hospitalet de Llobregat i la major part d'òrgans judicials del partit judicial de Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і Ciutat de la Justícia de Barcelona i l'Hospitalet de Llobregat · Veure més »

Ciutat dormitori

Una ciutat dormitori és una comunitat urbana de caràcter essencialment residencial, els habitants en la seva majoria viatgen diàriament a treballar a una localitat propera.

Nou!!: Història de Barcelona і Ciutat dormitori · Veure més »

Ciutat jardí

Diagrama d'Ebenezer Howard, fundador del moviment de Ciutat Jardí. El moviment urbanístic de les ciutats jardí és un model de panificació urbanística basat en nuclis urbans amb franges enjardinades i de mida moderada.

Nou!!: Història de Barcelona і Ciutat jardí · Veure més »

Ciutat Vella de Barcelona

Ciutat Vella és un dels 10 districtes de Barcelona segons la divisió de 1984.

Nou!!: Història de Barcelona і Ciutat Vella de Barcelona · Veure més »

Classe mitjana

La classe mitjana es defineix per oposició als privilegiats i al baix proletariat.

Nou!!: Història de Barcelona і Classe mitjana · Veure més »

Classicisme

Un classicisme és un moviment artístic caracteritzat per una mirada nostàlgica a l'antiguitat clàssica.

Nou!!: Història de Barcelona і Classicisme · Veure més »

Claudi Lorenzale i Sugrañes

Casa de la Ciutat de Barcelona de Claudi Lorenzale representant el Comerç i la Indústria. Claudi Lorenzale i Sugrañes (Barcelona, 8 de desembre de 1814 o 1815 - Barcelona, 31 de març de 1889)L'any de naixement del pintor encara es troba en procés d'investigació.

Nou!!: Història de Barcelona і Claudi Lorenzale i Sugrañes · Veure més »

Claudi Ptolemeu

Claudi Ptolemeu (en grec antic:, Klaudios Ptolemaios); ca.

Nou!!: Història de Barcelona і Claudi Ptolemeu · Veure més »

Clementina Arderiu i Voltas

Clementina Arderiu i Voltas (Barcelona, 6 de juliol de 1889 - 17 de febrer de 1976) va ser una poeta catalana.

Nou!!: Història de Barcelona і Clementina Arderiu i Voltas · Veure més »

Clientelisme

Clientelisme i patronatge, a la política, és la relació que es forma entre els qui aporten diners per la campanya electoral d'un partit polític i aquest mateix, a canvi d'una determinada protecció governativa.

Nou!!: Història de Barcelona і Clientelisme · Veure més »

Clima mediterrani

Clima supra-mediterrani d'estiu càlid (Csb) Climograma de València, típicament mediterrani El clima mediterrani és un clima de transició entre el clima temperat i el clima subtropical i tropical.

Nou!!: Història de Barcelona і Clima mediterrani · Veure més »

Climent VII

Climent VII (italià: Clemente VII; llatí: Clemens VII; nascut com Giulio de' Medici; 26 de maig de 1478 - 25 de setembre de 1534) va ser cap de l'Església catòlica i governant dels Estats Pontificis des del 19 de novembre de 1523 fins a la seva mort el 25 Setembre de 1534.

Nou!!: Història de Barcelona і Climent VII · Veure més »

Club Nacional de Football

El Club Nacional de Football és un club poliesportiu, destacat en futbol, uruguaià de la ciutat de Montevideo.

Nou!!: Història de Barcelona і Club Nacional de Football · Veure més »

Club Natació Barcelona

El Club Natació Barcelona és un club poliesportiu privat de la ciutat de Barcelona, fundat el 1907 destacant principalment en la natació i el waterpolo, amb dinou títols de lliga, una copa d'Europa (1982), dues Copes Len (1995, 2004), vuit copes del rei, tres lligues catalanes). Amb les instal·lacions al barri de la Barceloneta, a tocar de la platja de Sant Sebastià, té seccions de natació (1907), waterpolo, salts, vela, atletisme, pilota, rugbi (1922), petanca, triatló i karate. Atletes destacats associats amb el Nata han sigut Josep Marín, Valentí Massana o Maria Vasco. El 2007 fou una de les organitzacions guardonades amb la Creu de Sant Jordi atorgada per la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Història de Barcelona і Club Natació Barcelona · Veure més »

Cobla

Una cobla catalana l'any 1909 La cobla és una agrupació musical autòctona de Catalunya en la qual predominen els instruments de vent, que executen la música de diferents balls i danses tradicionals, en especial la sardana.

Nou!!: Història de Barcelona і Cobla · Veure més »

Coco Chanel

Flascó de Chanel N° 5. nom de naixement Gabrielle Bonheur Chanel, fou una dissenyadora d'alta costura i empresària francesa.

Nou!!: Història de Barcelona і Coco Chanel · Veure més »

Codi de Recesvint

El Codi de Recesvint (conegut també com a Llibre Jutge, Liber Iudiciorum, Liber Iudicum, Fori Iudicum, Codes Legum, Liber Gothorum i Lex Visigothorum) fou una compilació de lleis feta en temps del rei Recesvint.

Nou!!: Història de Barcelona і Codi de Recesvint · Veure més »

Colòmbia

Colòmbia —o la República de Colòmbia— és un estat de l'Amèrica del Sud.

Nou!!: Història de Barcelona і Colòmbia · Veure més »

Colònia romana

Colònia romana era una ciutat romana fundada per ciutadans romans en territori de ciutats conquerides.

Nou!!: Història de Barcelona і Colònia romana · Veure més »

Col·legi de Cordelles

El Col·legi de Cordelles, o Col·legi de Santa Maria i de Sant Jaume (el nom complet era Imperial i Reial Seminari de Nobles de Cordelles), fou una institució educativa de Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і Col·legi de Cordelles · Veure més »

Colita

Pòster de l'exposició ''Colita Perquè Sí!'' Isabel Steva i Hernández, coneguda artísticament amb el pseudònim de Colita (Barcelona, 24 d'agost de 1940 - 31 de desembre de 2023), fou una fotògrafa catalana.

Nou!!: Història de Barcelona і Colita · Veure més »

Coll de Banyuls

Vista del Coll de Banyuls, amb la fita de frontera en primer terme i el refugi del CEE al fons El Coll de Banyuls és un coll de la Serra de l'Albera situat a 357 metres, entre els termes municipals de Rabós, a l'Alt Empordà i Banyuls de la Marenda, al Rosselló.

Nou!!: Història de Barcelona і Coll de Banyuls · Veure més »

Colla castellera

Primera foto dels Nens del Vendrell, 15 d'octubre de 1926 Les colles castelleres són les agrupacions en què es reuneixen els castellers.

Nou!!: Història de Barcelona і Colla castellera · Veure més »

Collserola

La serra de Collserola, o simplement Collserola, és una de les serres de la Serralada Litoral Catalana.

Nou!!: Història de Barcelona і Collserola · Veure més »

Columnata

Part de la columnata de la catedral de Kazan, a Sant Petersburg Una columnata és, en l'arquitectura clàssica, una seqüència llarga de columnes unides per un arquitrau, que sovint constitueixen un element autònom.

Nou!!: Història de Barcelona і Columnata · Veure més »

Comarques de Catalunya

L'actual divisió de Catalunya en comarques té el seu origen en un decret de la Generalitat de Catalunya de l'any 1936 (divisió comarcal de 1936), que tingué vigència fins al 1939, fou suprimida pel règim franquista.

Nou!!: Història de Barcelona і Comarques de Catalunya · Veure més »

Comediants

Els Comediants és una companyia de teatre catalana formada el 19 de novembre de 1971 a l'escola de teatre independent de Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і Comediants · Veure més »

Comerç

Contenidors al port Elizabeth de Nova Jersey. El comerç és el conjunt d'activitats de compravenda de béns o serveis, sia pel seu ús, venda, o transformació.

Nou!!: Història de Barcelona і Comerç · Veure més »

Cometa

Cometa C/2020 F3 (NEOWISE) el 14 de Juliol de 2020 Un cometa (dit també estel amb cua) és un cos celeste sòlid semblant als asteroides però amb diferent composició.

Nou!!: Història de Barcelona і Cometa · Veure més »

Comissions Obreres

Comissions Obreres (CCOO) és una confederació sindical espanyola que agrupa diferents organitzacions territorials (ex. Comissions Obreres de Catalunya, Comissions Obreres d'Euskadi…) i les organitzacions federatives o sectorials (Federació de Serveis a la Ciutadania, Federació d'Indústria...) de les comissions obreres d'Espanya.

Nou!!: Història de Barcelona і Comissions Obreres · Veure més »

Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya

El Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya fou un organisme creat el 21 de juliol del 1936 a Barcelona per Lluís Companys per organitzar militarment les forces que lluitaven contra l'alçament militar a Catalunya durant la Guerra Civil espanyola i per coordinar els cossos armats de milicians que sortien cap al front d'Aragó.

Nou!!: Història de Barcelona і Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya · Veure més »

Comitè Olímpic Espanyol

El Comitè Olímpic Espanyol (COE) és la institució que coordina les activitats olímpiques en Espanya.

Nou!!: Història de Barcelona і Comitè Olímpic Espanyol · Veure més »

Comitè Olímpic Internacional

El Comitè Olímpic Internacional (COI) és una organització amb base a Lausana, Suïssa, creada per Pierre de Coubertin i Demetrios Vikelas el 23 de juny de 1894 per restablir els Jocs Olímpics de l'antigor que se celebraren a Grècia entre el 776 aC i el 396 dC.

Nou!!: Història de Barcelona і Comitè Olímpic Internacional · Veure més »

Comitès de Defensa de la República

Els Comitès de Defensa de la República (amb sigles CDR) (també anomenats Comitès de Defensa del Barri) anteriorment anomenats Comitès de Defensa del Referèndum, són un conjunt d'assemblees locals, de barri, comarcals i nacional amb l'objectiu de defensar, en primera instància, el referèndum de l'1 d'octubre i la república catalana posteriorment, des de l'estratègia de la no-violència.

Nou!!: Història de Barcelona і Comitès de Defensa de la República · Veure més »

Companyia Catalana de Gas i Electricitat

Edifici de la tercera seu social de Catalana de Gas i Electricitat. Portal de l'Àngel, Barcelona. Carrer de la Mercè (Barcelona), on hi hagué la primera seu de la Companyia. La Companyia Catalana de Gas i Electricitat va ser una empresa energètica catalana.

Nou!!: Història de Barcelona і Companyia Catalana de Gas i Electricitat · Veure més »

Companyia d'Osona

La Companyia d'Osona, coneguda com Els Vigatans fou una unitat paramilitar catalana del tipus miquelet que practicava la guerra guerrejada inicialment contra les tropes franceses que penetraven a Catalunya, però que, més tard, quan arribà el problema de la successió a la corona d'Espanya, s'aixecaren en armes en favor de Carles d'Austria enfront de Felip V d'Espanya.

Nou!!: Història de Barcelona і Companyia d'Osona · Veure més »

Companyia de Jesús

La Companyia de Jesús (en llatí: Societas Jesu S.J.) és un orde religiós catòlic de clergues regulars fundat el 1540 per Ignasi de Loiola, qui després va ser canonitzat com Sant Ignasi de Loiola.

Nou!!: Història de Barcelona і Companyia de Jesús · Veure més »

Companyia dels Camins de Ferro del Nord d'Espanya

estació del Nord de València, era l'Estació terme de la companyia del Nord a la ciutat La Companyia dels Camins de Ferro del Nord d'Espanya (Abreujadament: Nord o Norte Oficialment: Compañía de los Caminos de Hierro del Norte de España Popularment: Ferrocarrils del Nord) fou una companyia ferroviària fundada el 29 de desembre de 1858.

Nou!!: Història de Barcelona і Companyia dels Camins de Ferro del Nord d'Espanya · Veure més »

Companyia dels Ferrocarrils de Madrid a Saragossa i a Alacant

A l'estació de Mataró encara podem observar una campana amb el nom de la companyia que va explotar línia del maresme entre 1898 i 1941 La Companyia dels Ferrocarrils de Madrid a Saragossa i a Alacant (MZA o MSA),Entrada a l'Enciclopèdia Catalana fundada el 1856, fou unes de les companyies ferroviàries més importants de l'Estat Espanyol.

Nou!!: Història de Barcelona і Companyia dels Ferrocarrils de Madrid a Saragossa i a Alacant · Veure més »

Companyia Elèctrica Dharma

La Companyia Elèctrica Dharma és un grup de música català procedent del barri de Sants de Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і Companyia Elèctrica Dharma · Veure més »

Companyia General de Tabacs de Filipines

Darrera bandera dels vaixells de transport marítim de la companyia. La Companyia General de Tabacs de Filipines va ser una empresa espanyola fundada el 1881 per Antoni López i López a Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і Companyia General de Tabacs de Filipines · Veure més »

Companyia Transatlàntica

El ''Colón'' a Port Said. Aquest vaixell de la ''Compañía Transatlántica'' va prendre part en el malaurat intent de trencar el bloqueig americà de les Filipines durant la guerra del 98. Al·legoria de la ''Compañía Transatlántica'', per Rossend Nobas, al monument "A López y López". Pavelló de la Companyia Transatlàntica a l'Exposició Universal de Barcelona de 1888, dissenyat per Antoni Gaudí. El vapor "Alfonso XIII" va canviar de nom amb la proclamació de la Segona república espanyola. La Companyia Transatlàntica (CTE; en castellà: Compañía Trasatlántica Española) va ser una companyia naval espanyola dedicada al transport marítim en vaixells transoceànics, constituïda el 1881 a Barcelona per l'empresari santanderí Antonio López y López.

Nou!!: Història de Barcelona і Companyia Transatlàntica · Veure més »

Complot de Garraf

El complot de Garraf fou un atemptat frustrat contra la vida del rei Alfons XIII d'Espanya, planejat per Bandera Negra, sota l'organització d'Estat Català dirigida per Marcel·lí Perelló i Domingo, i que s'havia de dur a terme durant la visita prevista del rei a Barcelona des del 26 de maig de 1925.

Nou!!: Història de Barcelona і Complot de Garraf · Veure més »

Compromís de Casp

El Compromís de Casp (1412) fou una reunió de nou notables, representants del Regne d'Aragó, del Regne de València i del Principat de Catalunya (tres per estat), que tenien l'objectiu de decidir qui succeiria l'últim rei de la Corona d'Aragó, Martí l'Humà, mort el 1410.

Nou!!: Història de Barcelona і Compromís de Casp · Veure més »

Comtat d'Empúries

El comtat d'Empúries fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.

Nou!!: Història de Barcelona і Comtat d'Empúries · Veure més »

Comtat d'Osona

El Comtat d'Osona (en llatí Ausona) fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.

Nou!!: Història de Barcelona і Comtat d'Osona · Veure més »

Comtat d'Urgell

El Comtat d'Urgell va ser una divisió territorial i administrativa de la Catalunya Vella en forma de comtat des del 785 i fins al 1413 en integrar-se definitivament dins la Corona d'Aragó.

Nou!!: Història de Barcelona і Comtat d'Urgell · Veure més »

Comtat de Barcelona

El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.

Nou!!: Història de Barcelona і Comtat de Barcelona · Veure més »

Comtat de Besalú

El Comtat de Besalú fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.

Nou!!: Història de Barcelona і Comtat de Besalú · Veure més »

Comtat de Carcassona

Ciutat fortificada de Carcassona El comtat de Carcassona fou una jurisdicció feudal d'Occitània amb centre a la ciutat de Carcassona.

Nou!!: Història de Barcelona і Comtat de Carcassona · Veure més »

Comtat de Cerdanya

El Comtat de Cerdanya fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.

Nou!!: Història de Barcelona і Comtat de Cerdanya · Veure més »

Comtat de Conflent

El Comtat de Conflent fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.

Nou!!: Història de Barcelona і Comtat de Conflent · Veure més »

Comtat de Girona

El Comtat de Girona fou un dels comtats catalans que es constituí després de la conquesta franca en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren Marca Hispànica.

Nou!!: Història de Barcelona і Comtat de Girona · Veure més »

Comtat de Pallars

El comtat de Pallars fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.

Nou!!: Història de Barcelona і Comtat de Pallars · Veure més »

Comtat de Pallars Jussà

El comtat de Pallars Jussà sorgí de la divisió del comtat de Pallars entre els fills del comte Sunyer I de Pallars, mort el 1011: Ramon IV de Pallars Jussà (1011-1047) i Guillem II de Pallars Sobirà (1011-1035).

Nou!!: Història de Barcelona і Comtat de Pallars Jussà · Veure més »

Comtat de Provença

El Comtat de Provença fou una jurisdicció feudal d'Occitània.

Nou!!: Història de Barcelona і Comtat de Provença · Veure més »

Comtat de Rasès

El Rasès i comtats veïns, cap al 790-850 El comtat de Rasès (en occità, Rasés) fou un territori carolingi i una jurisdicció feudal d'Occitània, al sud de Carcassona.

Nou!!: Història de Barcelona і Comtat de Rasès · Veure més »

Comtat de Ribagorça

El Comtat de Ribagorça fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.

Nou!!: Història de Barcelona і Comtat de Ribagorça · Veure més »

Comtat del Rosselló

El comtat de Rosselló fou un dels comtats catalans que es constituí durant l'alta edat mitjana en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.

Nou!!: Història de Barcelona і Comtat del Rosselló · Veure més »

Comtats catalans

Els comtats catalans són un grup de comtats que aparegueren formats als volts de l'actual Catalunya arran de la conquesta carolíngia.

Nou!!: Història de Barcelona і Comtats catalans · Veure més »

Comte

Corona comtalComte (antigament cómite o en llatí comes) és un títol nobiliari inferior al de marquès i superior al de vescomte o, on no n'hi ha, al de baró.

Nou!!: Història de Barcelona і Comte · Veure més »

Comunisme

El comunisme és una pràctica social i una teoria que s'ha manifestat al llarg de la història en diversos corrents, pràctiques i filosofies, les quals basen les seves propostes d'organització social en la igualtat absoluta d'oportunitats per a tothom, l'eliminació de les jerarquies i l'apropiació col·lectiva o la no-propietat dels mitjans de producció.

Nou!!: Història de Barcelona і Comunisme · Veure més »

Comunitat Econòmica Europea

La Comunitat Econòmica Europea (CEE) fou una organització internacional creada pel tractat de Roma del 1957 (en vigor des de l'1 de gener del 1958) amb la finalitat de crear unes tarifes i mercats comuns, elaborar una política conjunta per a l'agricultura, per al moviment de mà d'obra, els transports i fundar institucions comunes per al desenvolupament econòmic.

Nou!!: Història de Barcelona і Comunitat Econòmica Europea · Veure més »

Conca de Tremp

Talarn (en primer terme) i Tremp (al fons) La conca de Tremp és una de les tres conques que formen el Pallars Jussà, a més de la vall Fosca.

Nou!!: Història de Barcelona і Conca de Tremp · Veure més »

Concepció Supervia i Pascual

Concepció Supervia i Pascual, també coneguda com a Conxita Supervia (Barcelona, 9 de desembre de 1895Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, any 1895,. - Londres, 30 de març de 1936), fou una mezzosoprano lírica catalana.

Nou!!: Història de Barcelona і Concepció Supervia i Pascual · Veure més »

Concili

Un concili és una reunió de representants religiosos, habitualment bisbes cristians catòlics o ortodoxos, per a debatre sobre qüestions de doctrina o disciplina eclesiàstica.

Nou!!: Història de Barcelona і Concili · Veure més »

Concurs anual d'edificis artístics

Placa commemorativa d'edifici guanyador. En aquest cas de l'edició del 1909 al Palau de la Música Catalana Placa commemorativa d'edifici amb diploma d'honor. En aquest cas de l'edició del 1907, concedit a la casa Enric Llorens El concurs anual d'edificis artístics de la ciutat de Barcelona va ser instaurat per l'Ajuntament de Barcelona el 23 de juny de 1899 per premiar el millor edifici construït anualment a la ciutat.

Nou!!: Història de Barcelona і Concurs anual d'edificis artístics · Veure més »

Concurs Internacional de Cant Francesc Viñas

El Concurs Internacional de Cant Francesc Viñas va ser instituït l'any 1963 en memòria del tenor català Francesc Viñas en commemorar-se el primer centenari del seu naixement.

Nou!!: Història de Barcelona і Concurs Internacional de Cant Francesc Viñas · Veure més »

Confederació Espanyola de Dretes Autònomes

La Confederació Espanyola de Dretes Autònomes (CEDA) (en castellà: Confederación Española de Derechas Autónomas) fou una coalició de partits polítics de dretes fundada el 4 de març de 1933.

Nou!!: Història de Barcelona і Confederació Espanyola de Dretes Autònomes · Veure més »

Confederació Nacional del Treball

La Confederació Nacional del Treball, CNT (Confederación Nacional del Trabajo, en castellà), és una central sindical espanyola d'estructura confederal d'ideologia anarcosindicalista, fundada al Saló de les Belles Arts de Barcelona el 30 d'octubre de 1910.

Nou!!: Història de Barcelona і Confederació Nacional del Treball · Veure més »

Conflent

El Conflent és una comarca de la Catalunya del Nord, amb capital a Prada, administrativament part del departament francès dels Pirineus Orientals.

Nou!!: Història de Barcelona і Conflent · Veure més »

Conflicte de les selfactines

Imatge d'una fàbrica amb filat automatitzat El Conflicte de les selfactines és el nom amb el qual hom coneix els fets ocorreguts a Barcelona el juliol del 1854, durant la Revolució industrial de Catalunya, contra la mecanització de la filatura amb les màquines anomenades selfactines (de l'anglès self acting), que eren màquines automàtiques de filar que estalviaven mà d'obra, i a les quals se'ls atribuïa l'atur forçós de molts obrers.

Nou!!: Història de Barcelona і Conflicte de les selfactines · Veure més »

Confraria

Una confraria és una comunitat que agrupa laics i vol fomentar les relacions fraternals entre els seus membres, reunits al voltant d'un vincle comúː un ofici, una devoció religiosa.

Nou!!: Història de Barcelona і Confraria · Veure més »

Congrés de Cultura Catalana

El Congrés de Cultura Catalana (CCC) va ser una mobilització popular de diferents sectors de la població catalana entre els anys 1975 -1977.

Nou!!: Història de Barcelona і Congrés de Cultura Catalana · Veure més »

Congrés Obrer de 1870

El Congrés Obrer de 1870 fou el primer congrés obrer d'àmbit estatal i celebrat a Barcelona entre el 18 i el 25 de juny de 1870.

Nou!!: Història de Barcelona і Congrés Obrer de 1870 · Veure més »

Conquesta feudal hispànica

La conquesta feudal hispànica és un relat historiogràfic que il·lustra les etapes en què els pobles cristians i catòlics del nord de la península Ibèrica van conquerir de forma intermitent, al llarg d'una època de set segles, tota la resta dels territoris hispànics cap al sud sota sobirania de l'Àndalus.

Nou!!: Història de Barcelona і Conquesta feudal hispànica · Veure més »

Conquesta omeia d'Hispània

La conquesta omeia d'Hispània fou la conquesta del Regne de Toledo pel Califat de Damasc, que començà el 711 i finalitzà el 714.

Nou!!: Història de Barcelona і Conquesta omeia d'Hispània · Veure més »

Conquesta romana d'Hispània

La conquesta romana d'Hispània es va iniciar el 218 aC.

Nou!!: Història de Barcelona і Conquesta romana d'Hispània · Veure més »

Consell de Cent

Saló de Cent El Consell del Cent era una institució de govern durant l'antic règim a la ciutat de Barcelona que fou establerta al i que perduraà fins al.

Nou!!: Història de Barcelona і Consell de Cent · Veure més »

Conseller en cap de Barcelona

Monument a Joan Pere Fontanella (Olot, 1576-Olot, 1649), '''Conseller en Cap''' durant la Guerra dels Segadors, al passeig de Barcelona d'Olot. El Conseller en cap de Barcelona era el primer i superior jeràrquicament dels sis magistrats que governaven la ciutat de Barcelona, assessorats pel Consell de Cent.

Nou!!: Història de Barcelona і Conseller en cap de Barcelona · Veure més »

Conservatori Municipal de Música de Barcelona

El Conservatori Municipal de Música de Barcelona (o bé Conservatori Superior de Música de Barcelona o bé Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, i antigament Escola Municipal de Música de Barcelona) és una institució docent creada l'any 1886 dedicada a l'educació musical, la titularitat de la qual la té l'Ajuntament de Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і Conservatori Municipal de Música de Barcelona · Veure més »

Consolat de Mar

Llotja de la Seda, a València, seu des del 1498. Casa de la Ciutat, a Barcelona. El Consolat de Mar va ser l'organisme del dret marítim català i d'altres zones a la vora del mar de la Corona d'Aragó, per tractar les qüestions marítimes i comercials i exercir-hi la jurisdicció penal.

Nou!!: Història de Barcelona і Consolat de Mar · Veure més »

Conspiració de l'Ascensió

La Conspiració de l'Ascensió fou una conjura que es descobrí a Barcelona l'11 de maig de 1809 (diada de l'Ascensió) contra els francesos que ocupaven la ciutat.

Nou!!: Història de Barcelona і Conspiració de l'Ascensió · Veure més »

Constantí I el Gran

Constantí I el Gran (Naissus, Dàcia, 27 de febrer de 272 - Ancicrona, Pont, 22 de maig de 337), fou el primer emperador romà que professà el cristianisme.

Nou!!: Història de Barcelona і Constantí I el Gran · Veure més »

Constantinoble

Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.

Nou!!: Història de Barcelona і Constantinoble · Veure més »

Constitució de l'Observança

La Constitució de l'Observança o —oficialment— Capítol de cort Poc valdria fou un capítol de cort aprovat a les Corts de Barcelona de 1480-1481 que establia el principi de submissió del poder reial a les lleis aprovades en Corts Catalanes.

Nou!!: Història de Barcelona і Constitució de l'Observança · Veure més »

Constitució Espanyola de 1812

1.

Nou!!: Història de Barcelona і Constitució Espanyola de 1812 · Veure més »

Constitució espanyola de 1845

La Constitució Espanyola del 1845 era de tendència liberal molt conservadora, que recollia els principis polítics del Partit Moderat.

Nou!!: Història de Barcelona і Constitució espanyola de 1845 · Veure més »

Constitució espanyola de 1869

La Constitució Espanyola de 1869 (oficialment: Constitució de la Nació Espanyola) fou la llei fonamental per la qual es va regir l'Estat Espanyol des de la seva promulgació el 6 de juny de 1869 fins a l'abdicació d'Amadeu I i la proclamació de la Primera República, l'any 1873.

Nou!!: Història de Barcelona і Constitució espanyola de 1869 · Veure més »

Constitució espanyola de 1978

La Constitució espanyola és la màxima llei escrita de l'ordenament jurídic i de l'Estat espanyol.

Nou!!: Història de Barcelona і Constitució espanyola de 1978 · Veure més »

Constitucions catalanes

Primer volum de la compilació del 1702 Les Constitucions de Catalunya eren les lleis generals del Principat de Catalunya (constitucions, capítols i actes de Cort) estatuïdes i ordenades pel senyor rei comte de Barcelona amb el consentiment, lloació i aprovació dels tres estaments de la Cort General de Catalunya.

Nou!!: Història de Barcelona і Constitucions catalanes · Veure més »

Consulta sobre la independència de Catalunya

La consulta sobre el futur polític de Catalunya fou una consulta sobre la independència de Catalunya, motiu pel qual també és anomenada consulta sobre la independència de Catalunya, que se celebrà el 9 de novembre de 2014.

Nou!!: Història de Barcelona і Consulta sobre la independència de Catalunya · Veure més »

Contralt

Tessitura habitual de la veu de contralt: del sol₂ al fa₄. Contralt són les cantants que tenen el registre més greu de la veu femenina, que abasta del sol₂ al fa₄.

Nou!!: Història de Barcelona і Contralt · Veure més »

Convent de Sant Agustí Nou

Quarteró núm. 96 de Garriga i Roca (c. 1860) El convent de Sant Agustí Nou era un conjunt d'edificis pertanyents a l'orde dels agustins, del que encara en queden algunes restes, com ara l'antiga biblioteca, actualment un hotel (vegeu Fonda de Sant Agustí), i l'església, catalogada com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Història de Barcelona і Convent de Sant Agustí Nou · Veure més »

Convent de Sant Agustí Vell

El convent de Sant Agustí Vell és un antic edifici religiós de l'Orde de Sant Agustí, situat al barri de la Ribera de Barcelona i catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local.

Nou!!: Història de Barcelona і Convent de Sant Agustí Vell · Veure més »

Convent de Sant Francesc de Barcelona

El convent de Sant Francesc o convent de Framenors va ser el primer i principal establiment de l'orde franciscà a Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і Convent de Sant Francesc de Barcelona · Veure més »

Convent de Santa Caterina (Barcelona)

El Convent de Santa Caterina fou un conjunt d'edificis religiosos de l'orde dels Predicadors (dominics), enderrocat per a construir-hi l'actual Mercat de Santa Caterina de Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і Convent de Santa Caterina (Barcelona) · Veure més »

Convent de Santa Clara de Barcelona

Convent de Santa Clara en una obra de Joan Sentís Moler El Convent de Santa Clara de Barcelona fou un cenobi femení de clausura construït en el que avui és el barri de la Ribera de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і Convent de Santa Clara de Barcelona · Veure més »

Convent del Carme (Barcelona)

Portalada del Convent del Carme, en la seva ubicació actual, a Sant Adrià de Besòs. El convent del Carme, actualment desaparegut, ocupava un extens territori entre els carrers del Carme i dels Àngels al barri del Raval de Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і Convent del Carme (Barcelona) · Veure més »

Convent dels Àngels

El convent dels Àngels és un edifici situat al carrer dels Àngels, 7 del Raval de Barcelona, declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Història de Barcelona і Convent dels Àngels · Veure més »

Convergència i Unió

Convergència i Unió (CiU) va ser, primer, una coalició estable (1978-2001), i, després, una federació (2001-2015) entre dos partits polítics catalanistes, formada per Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), liberal, i Unió Democràtica de Catalunya (UDC), democristiana.

Nou!!: Història de Barcelona і Convergència i Unió · Veure més »

Cop d'estat del 23 de febrer de 1981

El cop d'estat del 23 de febrer, normalment anomenat del 23-F, fou un intent de cop d'estat militar contra el govern d'Espanya i els parlamentaris del Congrés dels Diputats escollits per sufragi universal, lliure i directe democràtic i legítim d'Espanya que es va produir el 23 de febrer de 1981.

Nou!!: Història de Barcelona і Cop d'estat del 23 de febrer de 1981 · Veure més »

Cop d'estat del juliol del 1936 a Barcelona

El Cop d'Estat del juliol de 1936 a Barcelona, també conegut com a Batalla de Barcelona, són els esdeveniments succeïts a la capital de Catalunya arran de la rebel·lió militar que va donar origen a la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Història de Barcelona і Cop d'estat del juliol del 1936 a Barcelona · Veure més »

Copa Catalunya (automobilisme)

La Copa Catalunya fou una cursa internacional de voiturettes organitzada entre el 1908 i el 1910 pel Reial Automòbil Club de Catalunya.

Nou!!: Història de Barcelona і Copa Catalunya (automobilisme) · Veure més »

Copla andalusa

La copla andalusa, o simplement, copla és un tipus de cançó lleugera que va tenir gran èxit a l'estat espanyol a partir dels anys 1940 i fins als anys 1960.

Nou!!: Història de Barcelona і Copla andalusa · Veure més »

Coral

Manuscrit de J.S. Bach del preludi coral "Wie schön leuchtet" BWV 739 Un coral és una composició musical religiosa destinada a ésser cantada per un cor.

Nou!!: Història de Barcelona і Coral · Veure més »

Corbera de Llobregat

Corbera de Llobregat és un municipi que pertany a la comarca del Baix Llobregat.

Nou!!: Història de Barcelona і Corbera de Llobregat · Veure més »

Coreografia

''El llac dels cignes'' ''El llac dels cignes'' ''El llac dels cignes'' ''El llac dels cignes'' ''El llac dels cignes'' La coreografia és el disseny de moviments i estructures enmig d'una dansa, de forma que es creïn figures, patrons i transicions d'elles amb un efecte estètic més enllà de seguir uns passos prefixats o un ritme concret.

Nou!!: Història de Barcelona і Coreografia · Veure més »

Corinti

Il·lustració d'un capitell corinti. L'ordre corinti és un dels tres ordres clàssics de l'arquitectura grega (els altres dos són el dòric i el jònic).

Nou!!: Història de Barcelona і Corinti · Veure més »

Cornellà de Llobregat

Cornellà de Llobregat és un municipi de la comarca del Baix Llobregat situat al marge esquerre del riu Llobregat.

Nou!!: Història de Barcelona і Cornellà de Llobregat · Veure més »

Corneta de vàlvules

La corneta de vàlvules és un instrument de vent metall que imita la forma d'una banya animal i és utilitzada principalment en el jazz i en la música clàssica, principalment al a bandes militars europees.

Nou!!: Història de Barcelona і Corneta de vàlvules · Veure més »

Corona d'Aragó

La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Nou!!: Història de Barcelona і Corona d'Aragó · Veure més »

Corona de Castella i Lleó

La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.

Nou!!: Història de Barcelona і Corona de Castella i Lleó · Veure més »

Corona reial

Corona del Sacre Imperi Romano-Germànic La corona reial és el símbol de l'autoritat d'un monarca.

Nou!!: Història de Barcelona і Corona reial · Veure més »

Coronela de Barcelona

La Coronela era la força armada del municipi de Barcelona, amb finalitats defensives.

Nou!!: Història de Barcelona і Coronela de Barcelona · Veure més »

Corporació Metropolitana de Barcelona

La Corporació Metropolitana de Barcelona (CMB) fou una entitat supramunicipal creada l'any 1974 per a administrar els 26 municipis que formaven part de l'Entitat Municipal Metropolitana de Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і Corporació Metropolitana de Barcelona · Veure més »

Corpus Christi

L'ou com balla al claustre de la Catedral de Barcelona Processó del ''Corpus Christi'' a l'avinguda del Portal de l'Àngel de Barcelona Corpus a Picanya El Corpus Christi (en llatí «cos de Crist») o simplement corpus és una festa de l'església Catòlica en què es venera l'eucaristia.

Nou!!: Història de Barcelona і Corpus Christi · Veure més »

Corpus de Sang

El Corpus de Sang va ser un avalot ocorregut a Sant Andreu de Palomar el 7 de juny de 1640, Corpus Christi, protagonitzat per un grup de segadors en el marc de descontentament generalitzat al Principat de Catalunya pels costos que estava ocasionant la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648).

Nou!!: Història de Barcelona і Corpus de Sang · Veure més »

Corredor Mediterrani (ferrocarril)

Estació del Camp de Tarragona (inici de la línia) El Corredor Mediterrani o Corredor Ferroviari Mediterrani són un conjunt de línies ferroviàries paral·leles a la costa de la mar Mediterrània que unirien França amb Algesires considerades un dels nou corredors intermodals majors del continent europeu.

Nou!!: Història de Barcelona і Corredor Mediterrani (ferrocarril) · Veure més »

Correfoc

Correfoc a Terrateig en les VII Jornades Diableres del País Valencià el 2007 El correfoc és un joc o espectacle que es fa als carrers de les ciutats i pobles, on l'objectiu és evitar la pirotècnia usada pels diables i pels éssers imaginaris i mitològics que es representen.

Nou!!: Història de Barcelona і Correfoc · Veure més »

Corregiment

Un corregiment era, primigèniament, una demarcació administrativa del regne de Castella, a càrrec d'un corregidor i d'un tinent de corregidor.

Nou!!: Història de Barcelona і Corregiment · Veure més »

Cort Comtal

'''Corts Catalanes''' segons una miniatura d'un incunable del segle XV La Cort Comtal barcelonina, o Cúria Comtal, es formà durant el, d'acord amb el model de la Cúria reial franca, a mesura que els comtes de Barcelona es consolidaren com a prínceps sobirans.

Nou!!: Història de Barcelona і Cort Comtal · Veure més »

Corts Catalanes

La Cort General de Catalunya o Corts Catalanes fou l'òrgan legislatiu del Principat de Catalunya des del fins al, les quals eren convocades pel rei d'Aragó i comte de Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і Corts Catalanes · Veure més »

Corts de Barcelona (1480-1481)

Les Corts de Barcelona de 1480-1481 són convocades per Ferran el Catòlic, sent Berenguer de Sos el diputat en cap del General de Catalunya.

Nou!!: Història de Barcelona і Corts de Barcelona (1480-1481) · Veure més »

Corts de Barcelona (1626)

Les Corts de Barcelona de 1626 van ser presidides pel rei Felip III d'Aragó.

Nou!!: Història de Barcelona і Corts de Barcelona (1626) · Veure més »

Corts de Cadis

Jurament de les Corts de Cadis a l'Església Major parroquial de San Fernando. Exposat al Congrés dels Diputats de Madrid. 1.

Nou!!: Història de Barcelona і Corts de Cadis · Veure més »

Cos Nacional de Policia

El Cos Nacional de Policia d'Espanya és un institut armat de naturalesa civil que depèn del Ministeri de l'Interior.

Nou!!: Història de Barcelona і Cos Nacional de Policia · Veure més »

CosmoCaixa Barcelona

CosmoCaixa Barcelona és un museu de ciències de la ciutat de Barcelona, que pertany a la Fundació Bancària Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і CosmoCaixa Barcelona · Veure més »

Cotó

Una planta de cotoner amb el cotó a punt per ser recol·lectat El cotó és una fibra tèxtil vegetal que creix al voltant de les llavors del cotoner, un arbust del gènere Gossypium, pertanyent a la família de les malvàcies, originari de les regions tropicals i subtropicals, n'hi ha diferents espècies autòctones a Amèrica, Àfrica o l'Índia.

Nou!!: Història de Barcelona і Cotó · Veure més »

Coure

El coure és l'element químic de símbol Cu i nombre atòmic 29.

Nou!!: Història de Barcelona і Coure · Veure més »

Crònica de Bernat Desclot

El Llibre del rei En Pere d'Aragó e dels seus antecessors passats o Crònica de Bernat Desclot és la crònica històrica escrita per Bernat Desclot el 1288.

Nou!!: Història de Barcelona і Crònica de Bernat Desclot · Veure més »

Crònica de Pere el Cerimoniós

enllaç.

Nou!!: Història de Barcelona і Crònica de Pere el Cerimoniós · Veure més »

Crònica de Ramon Muntaner

CHRONIK DES EDLEN EN RAMON MUNTANER herausgegeben von Dr. Karl Lanz,'' 1844 La Crònica de Ramon Muntaner, escrita a Xirivella entre el 1325 i el 1328, és la més llarga de ''Les quatre grans Cròniques'' i narra els fets des de l'engendrament de Jaume el Conqueridor (1207) fins a la coronació d'Alfons el Benigne (1328).

Nou!!: Història de Barcelona і Crònica de Ramon Muntaner · Veure més »

Crònica de Sant Pere de les Puel·les

La Crònica de Sant Pere de les Puel·les és un breu cronicó escrit a l'avui en dia desaparegut monestir de Sant Pere de les Puel·les (Barcelona) entre el 1276 i el 1283.

Nou!!: Història de Barcelona і Crònica de Sant Pere de les Puel·les · Veure més »

Crònica universal del Principat de Catalunya

Crònica universal del Principat de Catalunya: obra historiogràfica sobre la història general de Catalunya des de l'antiguitat fins a la mort del comte Ramon Berenguer IV (1162) escrita per Jeroni Pujades.

Nou!!: Història de Barcelona і Crònica universal del Principat de Catalunya · Veure més »

Cresques Abraham

Cresques Abraham (Palma, 1325 - 1387) fou un cartògraf mallorquí d'origen jueu, d'ofici bruixoler, rellotger i constructor d'instruments nàutics.

Nou!!: Història de Barcelona і Cresques Abraham · Veure més »

Creu de Sant Jordi

Creu de sant Jordi, bandera d'Anglaterra La creu de sant Jordi és una creu vermella sobre un fons blanc.

Nou!!: Història de Barcelona і Creu de Sant Jordi · Veure més »

Creuer (vaixell de guerra)

Cruer llança-míssils de la classe Slava Un creuer és tipus de vaixell militar de mida considerable, caracteritzat pel fet que pot operar de forma independent de la flota durant llargues travessies o creuers (d'aquí en prové el nom).

Nou!!: Història de Barcelona і Creuer (vaixell de guerra) · Veure més »

Creuer (viatge)

Voyager of the Seas. Un creuer és un viatge de plaer realitzat en un vaixell de passatgers.

Nou!!: Història de Barcelona і Creuer (viatge) · Veure més »

Crevillent

Crevillent és una població del País Valencià a la comarca del Baix Vinalopó.

Nou!!: Història de Barcelona і Crevillent · Veure més »

Crisi del petroli del 1973

Benzinera abandonada l'hivern de 1973-1974, arran de la '''Crisi del Petroli''', a Potlatch, Estat de Washington, Estats Units La crisi del petroli del 1973 va ser una crisi econòmica iniciada l'octubre del 1973 quan els membres de l'Organització de Països Àrabs Exportadors de Petroli liderats per l'Aràbia Saudita van proclamar un embargament de petroli.

Nou!!: Història de Barcelona і Crisi del petroli del 1973 · Veure més »

Crisi financera espanyola

consulta.

Nou!!: Història de Barcelona і Crisi financera espanyola · Veure més »

Cristòfor Colom

Cristòfor Colom (també Cristòfol Colom en algunes variants de la llengua) (Gènova,Vegeu el capítol sobre els seus orígens per més detalls 1436/1451 — † Valladolid, 1506) fou un navegant, cartògraf, almirall, virrei i governador general de les Índies al servei dels reis Catòlics, conegut internacionalment amb el cognom llatinitzat de Columbus, o adaptat a les diferents llengües.

Nou!!: Història de Barcelona і Cristòfor Colom · Veure més »

Cristòfor Taltabull i Balaguer

Cristòfor Taltabull i Balaguer (Barcelona, 28 de juliol de 1888 - Barcelona, 1 de maig de 1964) fou un pedagog musical i compositor català.

Nou!!: Història de Barcelona і Cristòfor Taltabull i Balaguer · Veure més »

Cristian Cirici i Alomar

Cristian Cirici Alomar (Barcelona, 1941) és un arquitecte català.

Nou!!: Història de Barcelona і Cristian Cirici i Alomar · Veure més »

Cristianisme

Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.

Nou!!: Història de Barcelona і Cristianisme · Veure més »

Croat (moneda)

Pere III. '''Croat''' de Ferran el Catòlic. El croat era una moneda catalana d'argent creada el 1285 pel rei Pere el Gran.

Nou!!: Història de Barcelona і Croat (moneda) · Veure més »

Cronicons Barcinonenses

Els Cronicons Barcinonenses són un conjunt de cronicons redactats en llatí, excepte dos, i que començaren a ser redactats entre el 1149 i el 1153 a l'empara de les gestes militars de Ramon Berenguer IV de Barcelona, Príncep d'Aragó i Comte de Barcelona, durant la Croada contra al-Mariyya (1147) i les conquestes de Tortosa, Lleida i Fraga.

Nou!!: Història de Barcelona і Cronicons Barcinonenses · Veure més »

Cuba

Cuba, oficialment la República de Cuba, és un Estat del mar Carib integrat per l'illa de Cuba —la més gran i la segona més poblada de les Antilles—, l'illa de la Juventud, i altres illes adjacents.

Nou!!: Història de Barcelona і Cuba · Veure més »

Cugat màrtir

Cugat, Cucufat, Cucuphat, Guinefort o Quiquenfat (Escíl·lium (?), actual Tunísia, segona meitat del - Sant Cugat del Vallès, 304) fou un màrtir cristià que va morir al Castrum Octavianum, lloc actualment ocupat pel monestir de Sant Cugat.

Nou!!: Història de Barcelona і Cugat màrtir · Veure més »

Cultura dels camps d'urnes

La cultura dels camps d'urnes o cultura sorotàptica pertany a la part final del període de l'edat del bronze.

Nou!!: Història de Barcelona і Cultura dels camps d'urnes · Veure més »

Cultura dels sepulcres de fossa

La cultura dels sepulcres de fossa es va establir a Catalunya en el neolític més antic i hi va romandre fins a inicis del segon mil·lenni aC, no havent-hi paral·lels exactes a la resta de la península Ibèrica.

Nou!!: Història de Barcelona і Cultura dels sepulcres de fossa · Veure més »

Cursa de la Mercè

La Cursa de la Mercè, és una cursa atlètica de caràcter popular i d'inscripció gratuïta que es disputa anualment pels carrers de Barcelona des de l'any 1979.

Nou!!: Història de Barcelona і Cursa de la Mercè · Veure més »

Custo Barcelona

Custo Barcelona és una empresa catalana dedicada al disseny i comercialització de roba.

Nou!!: Història de Barcelona і Custo Barcelona · Veure més »

Dagoll Dagom

Dagoll Dagom és una companyia de teatre catalana creada l'any 1974 pel director i poeta Joan Ollé.

Nou!!: Història de Barcelona і Dagoll Dagom · Veure més »

Daguerreotip

Càmera de daguerrotip creada per la Maison Susse Frére, 1839 Louis Daguerre, 1837. París, '' Boulevard du Temple '', a l'abril o maig de 1838, per Daguerre. Retrat al daguerreotip de Lucrecia Guerrero Uribe. 1848. Autor: Fermín Isaza. Medellín, Colòmbia. José de San Martín, en un retrat al daguerreotip de 1848, Museu Històric Nacional de l'Argentina. Edgar Allan Poe, en un retrat al daguerreotip de 1848, reproduït el 1904.. El daguerreotip (del francès daguerréotype) va ser el primer procediment fotogràfic anunciat i difós comercialment de manera oficial l'any 1839 de capturar imatges amb una càmera.

Nou!!: Història de Barcelona і Daguerreotip · Veure més »

Dalmau de Queralt i de Codina

Dalmau de Queralt i de Codina, conegut com a Dalmau III de Queralt, (17 de setembre de 1593 Barcelona - 7 de juny de 1640 a Barcelona).

Nou!!: Història de Barcelona і Dalmau de Queralt i de Codina · Veure més »

Damasc

Damasc (en català medieval: Domàs) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món.

Nou!!: Història de Barcelona і Damasc · Veure més »

Damià Campeny i Estrany

Damià Campeny i Estrany (Mataró, 12 d'abril de 1771 - Sant Gervasi de Cassoles, 7 de juliol de 1855) fou un escultor català.

Nou!!: Història de Barcelona і Damià Campeny i Estrany · Veure més »

Daniel Brühl

, nom artístic de Daniel César Martin Brühl González Domingo, és un actor de cinema catalano-alemany.

Nou!!: Història de Barcelona і Daniel Brühl · Veure més »

Dansa contemporània

Una ballarina de dansa contemporània La dansa contemporània és una disciplina de dansa basada en la dansa clàssica i amb influències de la dansa moderna i postmoderna.

Nou!!: Història de Barcelona і Dansa contemporània · Veure més »

Darius Rumeu i Freixa

Darius Rumeu i Freixa (Barcelona, 23 d'octubre de 1886 - Barcelona, 30 de gener de 1970) fou un polític i financer català, segon baró de Viver, fill de Darius Rumeu i Torrents, primer baró de Viver, i de Dolors Freixa i Peyra, naturals de Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і Darius Rumeu i Freixa · Veure més »

Dau al Set

Dau al Set fou un grup artístic avantguardista català creat al voltant de la revista homònima a Barcelona l'octubre de 1948 i inspirat en els treballs de Max Ernst, Paul Klee i Joan Miró.

Nou!!: Història de Barcelona і Dau al Set · Veure més »

David Barrufet i Bofill

David Barrufet i Bofill (Barcelona, 4 de juny de 1970) és un ex jugador d'handbol del Futbol Club Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і David Barrufet i Bofill · Veure més »

Dámaso Berenguer y Fusté

va ser un militar i polític, president del govern espanyol (1930 - 1931).

Nou!!: Història de Barcelona і Dámaso Berenguer y Fusté · Veure més »

Dècada del 1920

La dècada del 1920 és la dècada compresa entre l'1 de gener de 1920 i el 31 de desembre de 1929.

Nou!!: Història de Barcelona і Dècada del 1920 · Veure més »

Dècada del 1930

Sense descripció.

Nou!!: Història de Barcelona і Dècada del 1930 · Veure més »

Dècada del 1940

Sense descripció.

Nou!!: Història de Barcelona і Dècada del 1940 · Veure més »

Dècada del 1950

La dècada del 1950 comprèn el període d'anys entre el 1950 i el 1959, tots dos inclosos.

Nou!!: Història de Barcelona і Dècada del 1950 · Veure més »

Dècada del 1960

La dècada del 1960 comprèn el període d'anys entre el 1960 i el 1969, tots dos inclosos.

Nou!!: Història de Barcelona і Dècada del 1960 · Veure més »

Dècada del 1970

La dècada del 1970 comprèn el període d'anys entre el 1970 i el 1979, tots dos inclosos.

Nou!!: Història de Barcelona і Dècada del 1970 · Veure més »

Dècada del 1980

La dècada del 1980 comprèn el període d'anys entre el 1980 i el 1989, tots dos inclosos.

Nou!!: Història de Barcelona і Dècada del 1980 · Veure més »

Dècada del 1990

La dècada del 1990 comprèn el període d'anys entre el 1990 i el 1999, tots dos inclosos.

Nou!!: Història de Barcelona і Dècada del 1990 · Veure més »

Dècada moderada

La Dècada Moderada (1844-1854) va ser un període del Regnat d'Isabel II d'Espanya durant el qual el poder va estar en mans del Partit Moderat, dirigit pel general Narváez.

Nou!!: Història de Barcelona і Dècada moderada · Veure més »

Dècada Ominosa

La dècada ominosa és el període que comprèn des de la fi del trienni liberal (1823) fins a la mort de Ferran VII el 1833.

Nou!!: Història de Barcelona і Dècada Ominosa · Veure més »

Dúo Dinámico

El Dúo Dinámico és un duo musical català.

Nou!!: Història de Barcelona і Dúo Dinámico · Veure més »

Declaració d'Independència de Catalunya

La Declaració d'Independència de Catalunya és un text polític, sense resolució efectiva de cap administració pública de Catalunya, en el qual es declara la constitució de la República Catalana, com a estat independent i sobirà, de dret, democràtic i social.

Nou!!: Història de Barcelona і Declaració d'Independència de Catalunya · Veure més »

Decrets de Nova Planta

Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.

Nou!!: Història de Barcelona і Decrets de Nova Planta · Veure més »

Decumanus

Vista del '''''decumanus maximus''''' de Palmira, a Síria El decumanus (nom llatí) era, en la planificació urbanística romana, un carrer orientat en direcció est-oest en un campament militar (oppidum) o en una colònia.

Nou!!: Història de Barcelona і Decumanus · Veure més »

Degollació de Sant Cugat

Degollació de Sant Cugat és un quadre d'Aine Bru dipositat al Museu Nacional d'Art de Catalunya (Barcelona), el qual fou pintat entre els anys 1504 i 1507.

Nou!!: Història de Barcelona і Degollació de Sant Cugat · Veure més »

Delafé

Delafé (inicialment conegut pel nom Facto Delafé y Las Flores Azules i més tard com Delafé y Las Flores Azules) és una banda barcelonina encapçalada per Oscar d'Aniello que ajunta estils del pop indie, hip hop i trip hop.

Nou!!: Història de Barcelona і Delafé · Veure més »

Delta del Llobregat

Cal Felip al fons. El delta del Llobregat és el delta que forma el riu Llobregat en arribar a la mar Mediterrània.

Nou!!: Història de Barcelona і Delta del Llobregat · Veure més »

Democràcia

La democràcia és una forma de govern en la qual la titularitat de l'autoritat política resideix en tota la comunitat i el procediment de presa de decisions té en la mateixa consideració a tots els seus membres.

Nou!!: Història de Barcelona і Democràcia · Veure més »

Demografia

Àrea metropolitana de Tòquio cap a l'oest de la Torre de TòquioLa demografia (del grec demos, "poble") és l'estudi de les poblacions humanes, en especial de manera dinàmica; és a dir, que canvia en el temps i l'espai.

Nou!!: Història de Barcelona і Demografia · Veure més »

Departament de Montserrat

El Departament de Montserrat fou un departament francès de la Catalunya integrada dins el Primer Imperi Francès de Napoleó I, quan aquest separà Catalunya del Regne d'Espanya.

Nou!!: Història de Barcelona і Departament de Montserrat · Veure més »

Descens d'aigües braves

El descens d'aigües braves és una disciplina esportiva aquàtica.

Nou!!: Història de Barcelona і Descens d'aigües braves · Veure més »

Desconsol

Desconsol és una escultura realitzada per Josep Llimona i actualment conservada al Museu Nacional d'Art de Catalunya.

Nou!!: Història de Barcelona і Desconsol · Veure més »

Desembarcament de Barcelona

El desembarcament de Barcelona fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola, en la qual les forces aliades van intentar prendre la ciutat de Barcelona el 1704.

Nou!!: Història de Barcelona і Desembarcament de Barcelona · Veure més »

Desfilada de l'orgull

La Marxa de l'Orgull de Nova York anual, l'esdeveniment LGBT més gran del món Una desfilada de l'orgull, també coneguda com a marxa de lorgull, esdeveniment de lorgull o festival de lorgull, és un esdeveniment a l'aire lliure que celebra l'acceptació social i personal, els èxits, els drets legals i l'orgull de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i queer (LGBTIQ+).

Nou!!: Història de Barcelona і Desfilada de l'orgull · Veure més »

Desnonament

Dos homes amb fills, en un desnonament, drets amb les seves pertinences a la vorera, al voltant de l'any 1910, a Nova York. Desnonament és l'avís de terminació de certs contractes de tracte successiu, com ara l'arrendament, així com la seva execució mitjançant el desallotjament prèvia sentència judicial.

Nou!!: Història de Barcelona і Desnonament · Veure més »

Desobediència civil

Mohandas Karamchand Gandhi és una de les moltes persones que ha advocat per la desobediència civil La desobediència civil és el refús actiu d'una persona o un grup de persones d'obeir certes lleis, demandes i ordres d'un govern, o d'un poder internacional d'ocupació.

Nou!!: Història de Barcelona і Desobediència civil · Veure més »

Deute públic

Títol de deute públic d'Espanya Per deute públic, deute sobirà o bons governamentals (en anglès: Sovereign debt, Government bond) s'entén al conjunt de deutes que manté un estat enfront dels particulars o un altre país.

Nou!!: Història de Barcelona і Deute públic · Veure més »

Dia Internacional dels Treballadors

El Dia Internacional dels Treballadors, el Primer de Maig, és la jornada reivindicativa del moviment obrer mundial.

Nou!!: Història de Barcelona і Dia Internacional dels Treballadors · Veure més »

Diada de Sant Jordi

Una rosa i un llibre L'ambient a la Rambla de Barcelona un Sant Jordi ''Sant Jordi matant el drac'', taula central del Retaule de Sant Jordi de Bernat Martorell La Diada de Sant Jordi a Catalunya és una festa que se celebra el 23 d'abril amb el Dia del Llibre i la Fira de les Roses, símbols de la cultura i l'amor, i és també una jornada que reivindica la cultura catalana i també, a través del blat, l'esforç de tot un poble.

Nou!!: Història de Barcelona і Diada de Sant Jordi · Veure més »

Diada Nacional de Catalunya

La Diada Nacional de Catalunya és un símbol nacional segons l'article 8.1 de l'Estatut d'Autonomia. La Diada Nacional de Catalunya o Diada de l'11 de Setembre és la festa nacional de Catalunya i es commemora anualment recordant la darrera defensa de Barcelona l'11 de setembre de 1714 per part dels últims vigatanistes que defenien el monarca Habsburg de la casa d'Àustria que respectava un model descentralitzat i prometia defensar les institucions locals davant les forces que suportaven la monarquia borbònica i un model d'estat centralitzat.

Nou!!: Història de Barcelona і Diada Nacional de Catalunya · Veure més »

Diada Nacional de Catalunya de 2014

A la Diada Nacional de Catalunya de 2014 es va commemorar el tricentenari de la caiguda de Barcelona i de l'abolició de les institucions catalanes.

Nou!!: Història de Barcelona і Diada Nacional de Catalunya de 2014 · Veure més »

Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou

Diagonal Mar vist des del mar. Vista aèria del Parc del Fòrum durant la celebració del Fòrum Universal de les Cultures 2004, amb el Front Marítim del Poblenou i l'avinguda Diagonal al fons Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou és un barri situat al nord-est de la ciutat de Barcelona, part del districte de Sant Martí.

Nou!!: Història de Barcelona і Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou · Veure més »

Diagonal ZeroZero

L'edifici Diagonal ZeroZero, Diagonal Zero Zero o Diagonal 00 (també conegut com a Torre Telefónica) és un gratacels ubicat a Barcelona a l'inici de l'Avinguda Diagonal dissenyat per l'arquitecte Enric Massip-Bosch.

Nou!!: Història de Barcelona і Diagonal ZeroZero · Veure més »

Diari Catalá

Diari Català, fundat per Valentí Almirall i Llozer el 1879, va ser el primer diari escrit íntegrament en català.

Nou!!: Història de Barcelona і Diari Catalá · Veure més »

Diario de Barcelona

El Diario de Barcelona és una publicació periòdica en castellà (durant la Guerra del Francès es va publicar en català i francès) fundada el 1792 per Pere Pau Husson de Lapazaran i adquirida el 1814 per Antoni Brusi i Mirabent, el que li valgué el nom popular d'El Brusi.

Nou!!: Història de Barcelona і Diario de Barcelona · Veure més »

Dictadura de Primo de Rivera

Directori militar l'any 1923. La dictadura de Primo de Rivera fou el règim polític autoritari que s'instaurà a Espanya entre el 13 de setembre del 1923 i el 28 de gener del 1930 sota la direcció del general Miguel Primo de Rivera y Orbaneja i l'acceptació per part del rei Alfons XIII.

Nou!!: Història de Barcelona і Dictadura de Primo de Rivera · Veure més »

Diego Armando Maradona

va ser un jugador i entrenador de futbol argentí.

Nou!!: Història de Barcelona і Diego Armando Maradona · Veure més »

Diligència

Diligència que realitzava el trajecte Igualada-Barcelona. S'usa en els "Tres Tombs" organitzats per l'Antic Gremi de Traginers d'Igualada La diligència era un carruatge que feia un servei regular entre dues poblacions extremes de la seva ruta amb itinerari fix.

Nou!!: Història de Barcelona і Diligència · Veure més »

Dinar

de l'Hègira. El dinar (de l'àrab دينار, dīnār, pl. دنانير, danānīr) és la unitat monetària de diversos estats del món, la majoria dels quals de llengua àrab o que antigament havien format part de l'Imperi Otomà, ja que històricament fou usada en terres musulmanes.

Nou!!: Història de Barcelona і Dinar · Veure més »

Dinastia carolíngia

La dinastia carolíngia o carolingis va controlar el Regne Franc entre els segles  i. Oficialment, la dinastia carolíngia va succeir a la merovíngia el 751.

Nou!!: Història de Barcelona і Dinastia carolíngia · Veure més »

Dinastia dels Habsburg

Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).

Nou!!: Història de Barcelona і Dinastia dels Habsburg · Veure més »

Dinastia julioclàudia

La dinastia julioclàudia és la línia dinàstica dels cinc primers emperadors romans: Cèsar August, Tiberi, Calígula, Claudi i Neró.

Nou!!: Història de Barcelona і Dinastia julioclàudia · Veure més »

Dinastia Trastàmara

Es dona el nom de Dinastia Trastàmara a un casal de reis que van governar el Regne de Castella, de 1369 a 1504; la Corona d'Aragó, de 1412 a 1516; el Regne de Navarra, de 1425 a 1479; i al Regne de Sicília i Nàpols, de 1412 a 1516.

Nou!!: Història de Barcelona і Dinastia Trastàmara · Veure més »

Diner (moneda)

Convencionalment, s'usa el terme diner per denominar la moneda efectiva ideada en el marc del sistema monetari carolingi i a les que seguiren aquesta tradició monetària i que va constituir la base del sistema comptable imperant a gairebé tot Europa fins a la instauració del sistema decimal, en alguns llocs, com Gran Bretanya, la seva vigència s'allargà fins al darrer terç del.

Nou!!: Història de Barcelona і Diner (moneda) · Veure més »

Diputació de Barcelona

Casa Serra, seu de la Diputació de Barcelona Diputació de Barcelona. Logo entrada de la casa serra La Diputació de Barcelona és una institució de l'Estat espanyol que forma part de l'administració local i està dotada de certes competències administratives per al govern i administració de la província de Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і Diputació de Barcelona · Veure més »

Diputació del General de Catalunya

La Diputació del General del Principat de Catalunya era un òrgan del Principat de Catalunya que vetllava pel compliment de les constitucions i altres lleis catalanes.

Nou!!: Història de Barcelona і Diputació del General de Catalunya · Veure més »

Disputa de Barcelona

Saló del Tinell del Palau Reial Major La disputa de Barcelona o controvèrsia jueva va ser un debat entre cristians i jueus fet a Barcelona el 1263 segons l'era cristiana, o l'any 5023 de l'era jueva.

Nou!!: Història de Barcelona і Disputa de Barcelona · Veure més »

Disseny

Disseny assistit per ordinador El disseny és un mètode o mètodes de treball, consistent en diverses etapes (començant per la redacció d'especificacions, detecció d'incongruències o de millores a fer, formulació de problemes a resoldre o bé de la millora a implementar, etc.), que solen tenir noms diferents segons diferents camps d'actuació, encaminar a concebre un producte o sistema nou o bé una millora d'un d'existent.

Nou!!: Història de Barcelona і Disseny · Veure més »

Districte 22@

El Districte 22@, o simplement 22@, és un centre direccional de prop de 200 hectàrees al districte de Sant Martí de Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і Districte 22@ · Veure més »

Districte de Gràcia

Gràcia és un dels deu districtes de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і Districte de Gràcia · Veure més »

Divorci

Marilyn Monroe signant el seu divorci de Joe DiMaggio (1954) El divorci o divorç és la dissolució del matrimoni.

Nou!!: Història de Barcelona і Divorci · Veure més »

Dodecafonisme

El dodecafonisme, del grec dodeka ('dotze') i fonos ('so'), també anomenat atonalisme organitzat, és una tècnica de composició en la qual es dona la mateixa importància a les dotze notes de l'escala cromàtica, a diferència d'altres sistemes en els quals hi ha una nota central i les altres compleixen relacions harmòniques o modals.

Nou!!: Història de Barcelona і Dodecafonisme · Veure més »

Dolça de Provença

Dolça de Provença (Gavaldà, Llenguadoc, v. 1095 - 1127) fou comtessa de Provença (1112-1127) i comtessa consort de Barcelona (1112-1127).

Nou!!: Història de Barcelona і Dolça de Provença · Veure més »

Domènec Fita i Molat

fou un escultor català.

Nou!!: Història de Barcelona і Domènec Fita i Molat · Veure més »

Domènec Rovira II

Domènec Rovira, (Sant Feliu de Guíxols, s. XVII – ?, 1689), imatger i escultor, conegut també per Domènec Rovira II i Domènec Rovira el Jove per a poder diferenciar-lo del seu oncle també anomenat Domènec Rovira, escultor i guixolenc com ell, nascut cal el 1579 i mort cap al 1670.

Nou!!: Història de Barcelona і Domènec Rovira II · Veure més »

Domènec Terradellas

Domènec Terradellas (Barcelona, batejat el 13 de febrer del 1713 - Roma, 20 de maig del 1751), va ser el més gran compositor d'òpera catalano-italià del.

Nou!!: Història de Barcelona і Domènec Terradellas · Veure més »

Dona i ocell

Dona i ocell és una escultura exempta de Joan Miró que s'aixeca 22 metres sobre l'estany artificial del parc de Joan Miró, a Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і Dona i ocell · Veure més »

Dosrius

Dosrius és un municipi de muntanya de la comarca del Maresme.

Nou!!: Història de Barcelona і Dosrius · Veure més »

Drac

El drac o dragó (del, ‘serpent fabulosa’, i aquest del, ‘monstre fabulós') és un animal mitològic que apareix en diverses formes en bastants cultures de tot el món, amb diferents simbolismes associats.

Nou!!: Història de Barcelona і Drac · Veure més »

Dracma

La dracma (en grec modern δραχμή, drakhmí; en plural δραχμές, drakhmés, o δραχμαί, drakhmé, fins a 1980) és el nom d'una antiga unitat monetària i de pes de moltes ciutats i territoris de l'antiga Grècia i d'alguns regnes de l'Orient Pròxim durant l'època hel·lenística, i també la moneda de la Grècia moderna, introduïda el 1832 i substituïda per l'euro el 2001 a efectes legals, i definitivament el 2002, a raó de 340,750 dracmes per euro.

Nou!!: Història de Barcelona і Dracma · Veure més »

Drassanes Reials de Barcelona

Les Drassanes Reials de Barcelona són un edifici militar d'estil gòtic emplaçat a la façana marítima de la capital de Catalunya.

Nou!!: Història de Barcelona і Drassanes Reials de Barcelona · Veure més »

Dream Team

El Dream Team (equip dels somnis en anglès) és un terme usat per a referir-se a una època concreta de la història del Futbol Club Barcelona compresa entre els anys 1988 i 1996.

Nou!!: Història de Barcelona і Dream Team · Veure més »

Duana de Barcelona

La Duana de Barcelona o Govern Civil és un palau neoclàssic que hi ha al Pla de Palau al districte barceloní de Ciutat Vella.

Nou!!: Història de Barcelona і Duana de Barcelona · Veure més »

Ducat d'Atenes

El Ducat d'Atenes fou un dels estats fundats pels croats a Grècia després de la conquesta de l'Imperi Romà d'Orient durant la Quarta Croada.

Nou!!: Història de Barcelona і Ducat d'Atenes · Veure més »

Ducat de Brabant

Mapa del ducat de Brabanti les fronteres belgoneerlandeses actuals El ducat de Brabant era un feu del Sacre Imperi romanogermànic, situat entre el principat de Lieja, el comtat de Namur, el comtat de Flandes i el comtat d'Hainaut.

Nou!!: Història de Barcelona і Ducat de Brabant · Veure més »

Ducat de Cardona

El ducat de Cardona, anteriorment vescomtat de Cardona i comtat de Cardona, neix a partir del vescomtat d'Osona en el i fins al restarà en mans de la família Cardona.

Nou!!: Història de Barcelona і Ducat de Cardona · Veure més »

Ducat de Neopàtria

El Ducat de Neopàtria fou un territori històric situat a Grècia, a la regió de Tessàlia.

Nou!!: Història de Barcelona і Ducat de Neopàtria · Veure més »

Dyango

Josep Gómez Romero (Barcelona, 8 de maig del 1940) és un cantant català de música romàntica, conegut artísticament com a Dyango.

Nou!!: Història de Barcelona і Dyango · Veure més »

Ebenezer Howard

Ebenezer Howard (Londres, 1850 - 1928) fou un arquitecte i urbanista, autor de Garden Cities of To-morrow, obra on exposa una utopia basada en la ciutat-jardí o en l'harmonia entre el món urbà i la natura.

Nou!!: Història de Barcelona і Ebenezer Howard · Veure més »

Edat del bronze

L'edat del bronze és un període del desenvolupament de la civilització caracteritzat pel fet que la metal·lúrgia més avançada ha desenvolupat les tècniques d'extracció del coure dels minerals i en fa aliatges per a aconseguir bronze.

Nou!!: Història de Barcelona і Edat del bronze · Veure més »

Edat moderna

rei protector de les arts, distant i sever, segur de les seves col·laboracions majestuoses, guerrer i temible. Al seu voltant els personatges estan paralitzats i en actitud deferent. És la imatge que el rei difon en les diferents representacions pictòriques i que es correspon a la imposició d'una nova sociabilitat on es concedeix als nobles el privilegi visible de la seva eminència social, però a canvi d'una absoluta submissió a l'autoritat eminentíssima del rei.ARIES, Philippe i DUBY, Georges. ''Historia de la vida privada. El proceso de cambio en la sociedad de los siglos XVI-XVIII'' (Volum 5). Obra citada. pàgina 197. L'edat moderna és la quarta de les etapes en què es divideix tradicionalment la història a Occident segons la historiografia francesa.

Nou!!: Història de Barcelona і Edat moderna · Veure més »

Edicte de Milà

Constantí I, un dels impulsors de l'edicte pel qual es declarava la llibertat de culte. L'edicte de Milà fou un decret promulgat a la ciutat de Milà el 313 pels emperadors Constantí el Gran i Licini I, que van confirmar l'edicte de tolerància de Sàrdica i van precisar els seus termes.

Nou!!: Història de Barcelona і Edicte de Milà · Veure més »

Edifici Disseny Hub Barcelona

El Disseny Hub Barcelona és un edifici de les darreres tendències de Barcelona inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Història de Barcelona і Edifici Disseny Hub Barcelona · Veure més »

Edifici Fòrum

L'edifici Fòrum és una construcció de Barcelona ubicada al Parc del Fòrum, zona on va tenir lloc el Fòrum Universal de les Cultures l'any 2004 i que tenia aquest edifici com una de les seves icones.

Nou!!: Història de Barcelona і Edifici Fòrum · Veure més »

Editorial Bruguera

L'Editorial Bruguera era una editorial barcelonina fundada el 1910 amb el nom El Gato Negro i desapareguda el 1986, especialitzada en col·leccions de llibres de butxaca, literatura juvenil i revistes de còmic d'humor.

Nou!!: Història de Barcelona і Editorial Bruguera · Veure més »

Editorial Planeta

Editorial Planeta és una empresa editorial fundada el 1949 a Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і Editorial Planeta · Veure més »

Eduard Arranz Bravo

, sovint estilitzat Eduard Arranz-Bravo, fou un pintor català.

Nou!!: Història de Barcelona і Eduard Arranz Bravo · Veure més »

Eduard Fernández i Serrano

Eduard Fernández i Álex de la Iglesia és un actor català.

Nou!!: Història de Barcelona і Eduard Fernández i Serrano · Veure més »

Eduard Fontserè i Riba

Eduard Fontserè i Riba (Barcelona, 1 de març de 1870 - 18 de setembre de 1970) va ser un meteoròleg, astrònom i sismòleg català.

Nou!!: Història de Barcelona і Eduard Fontserè i Riba · Veure més »

Eduard Marquina i Angulo

Eduard Marquina i Angulo (Barcelona, 21 de gener, 1879 - Nova York, 21 de novembre, 1946) fou un escriptor català.

Nou!!: Història de Barcelona і Eduard Marquina i Angulo · Veure més »

Eduard Mendoza i Garriga

Eduard Mendoza i Garriga, més conegut com a Eduardo Mendoza (Barcelona, 11 de gener de 1943), és un escriptor català en llengua castellana.

Nou!!: Història de Barcelona і Eduard Mendoza i Garriga · Veure més »

Eduard Nicol i Franciscà

Eduard Nicol i Franciscà (Barcelona, 13 de desembre de 1907 - Mèxic, 6 de maig de 1990), fou un filòsof català nacionalitzat mexicà exiliat a Mèxic en acabar la guerra civil espanyola.

Nou!!: Història de Barcelona і Eduard Nicol i Franciscà · Veure més »

Eduard Toldrà i Soler

Eduard Toldrà i Soler (Vilanova i la Geltrú, el Garraf, 7 d'abril del 1895 - Barcelona, 31 de maig del 1962) fou un músic i compositor català, una de les figures més importants de la música catalana de mitjan.

Nou!!: Història de Barcelona і Eduard Toldrà i Soler · Veure més »

Eduard Vitòria i Miralles

Eduard Vitòria i Miralles (Alcoi, 25 d'agost de 1864 - Barcelona, 22 de setembre de 1958) fou un jesuïta i químic valencià, fundador el 1905 de l'Institut Químic de Sarrià.

Nou!!: Història de Barcelona і Eduard Vitòria i Miralles · Veure més »

Eduardo Chillida Juantegui

Eduardo Chillida Juantegui (Sant Sebastià / Donòstia, País Basc, 10 de gener de 1924 - 19 d'agost de 2002) fou un escultor basc.

Nou!!: Història de Barcelona і Eduardo Chillida Juantegui · Veure més »

Eduardo Dato e Iradier

Eduardo Dato Iradier (La Corunya, 12 d'agost de 1856 – Madrid, 8 de març de 1921) fou un advocat i polític conservador espanyol, va ser ministre el 1899, 1902 i 1918 i president del govern espanyol el 1913-1915, 1917 i 1920-1921.

Nou!!: Història de Barcelona і Eduardo Dato e Iradier · Veure més »

Egipte

Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.

Nou!!: Història de Barcelona і Egipte · Veure més »

Eixample de Barcelona

L'Eixample és un dels deu districtes de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і Eixample de Barcelona · Veure més »

El Último de la Fila

El Último de la Fila va ser un grup de pop-rock espanyol format per Manolo García i Quimi Portet format a Barcelona l'any 1985.

Nou!!: Història de Barcelona і El Último de la Fila · Veure més »

El Besòs i el Maresme

El Besòs i el Maresme és un barri del districte de Sant Martí de Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і El Besòs i el Maresme · Veure més »

El Camp de l'Arpa del Clot

Escola Zafra, antiga Escola Municipal d'Arts i Oficis, situada al Camp de l'Arpa del Clot El barri del Camp de l'Arpa del Clot (nom designat el 2006) és un dels deu barris de Barcelona de què es compon el Districte de Sant Martí, d'ençà que l'any 1897 va ser annexionat a Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і El Camp de l'Arpa del Clot · Veure més »

El Camp de la Bota

Parc del Camp de la Bota, al costat del Parc del Fòrum, a Barcelona. Placa amb el poema de Màrius Torres que commemora tots els afusellats El Camp de la Bota, també anomenat Parapet o Camp de la Bóta, fou un antic barri de barraques avui desaparegut, al límit del municipi de Sant Adrià de Besòs amb el districte barceloní de Sant Martí, situat a prop de la caserna militar castell del Camp de la Bota i al costat del barri de Pequín.

Nou!!: Història de Barcelona і El Camp de la Bota · Veure més »

El Capitán Trueno

El Capitán Trueno és un personatge de ficció de còmic que dona nom a una sèrie de còmic d'aventures creat el 1956 pel guionista català Víctor Mora i el dibuixant valencià Miquel Ambrosio Zaragoza (conegut com a Ambrós).

Nou!!: Història de Barcelona і El Capitán Trueno · Veure més »

El Carmel

El Carmel és un barri popular del districte d'Horta-Guinardó de Barcelona, situat en la part alta de la ciutat.

Nou!!: Història de Barcelona і El Carmel · Veure més »

El Clot

El barri del Clot, dins del districte de Sant Martí El Clot és un dels barris de què es compon el districte barceloní de Sant Martí.

Nou!!: Història de Barcelona і El Clot · Veure més »

El Congrés i els Indians

El Congrés i els Indians és un dels barris del districte de Sant Andreu de Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і El Congrés i els Indians · Veure més »

El Correo Catalán

El Correo Catalán va ser un diari fundat a Barcelona el 16 de desembre de 1876 per Manuel Milà de la Roca.

Nou!!: Història de Barcelona і El Correo Catalán · Veure més »

El Diluvio

El Diluvio fou una publicació diària feta en castellà que es va editar a Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і El Diluvio · Veure més »

El Gòtic

Basílica de la Mercè. Casa de la Ciutat, seu de l'Ajuntament de Barcelona. El Gòtic, també conegut com el Barri Gòtic, és un dels quatre barris que formen el districte de Ciutat Vella de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і El Gòtic · Veure més »

El Guinardó

El Guinardó és un barri del districte d'Horta-Guinardó de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і El Guinardó · Veure més »

El Jueves

El Jueves és una revista espanyola satírica d'humor amb redacció a Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і El Jueves · Veure més »

El Molino

El Molino és un cafè-concert de Barcelona, dels més reconeguts d'Europa durant bona part del i del, i sempre ha estat considerat un espai transgressor dels límits permesos, amb una gran capacitat de crear llenguatges propis, de doble sentit, amb el mòbil de poder escapar de les censures de cada època.

Nou!!: Història de Barcelona і El Molino · Veure més »

El Noticiero Universal

El Noticiero Universal va ser un diari en castellà, editat a Barcelona des del 15 d'abril de 1888 fins a l'octubre del 1985.

Nou!!: Història de Barcelona і El Noticiero Universal · Veure més »

El País

El País és un diari en llengua castellana publicat a Madrid.

Nou!!: Història de Barcelona і El País · Veure més »

El Papiol

El Papiol és una vila i municipi de la comarca del Baix Llobregat, que s'estén entre els darrers contraforts de la serra de Collserola, el riu Llobregat i la riera de Rubí.

Nou!!: Història de Barcelona і El Papiol · Veure més »

El Periódico

El Periódico, abans anomenat El Periódico de Catalunya, és un diari d'informació general de pagament i distribució matinal, editat a Barcelona amb doble versió catalana i castellana.

Nou!!: Història de Barcelona і El Periódico · Veure més »

El Pescaílla

Antonio González Batista (Barcelona, 1926 - Madrid, 12 de novembre de 1999), més conegut com a El Pescaílla o El Pescadilla, va ser un cantant i guitarrista gitano català de flamenc i rumba.

Nou!!: Història de Barcelona і El Pescaílla · Veure més »

El Poble Català

Un dels exemplars de la col·lecció de llibres que crearen: Biblioteca de El Poble Català. En aquest cas ''Nàufrags'' de Prudenci Bertrana de l'any 1907 El Poble Català (1904-1918) fou primer un setmanari i després un diari polític, òrgan del Centre Nacionalista Republicà, que va néixer a Barcelona, com a continuació del setmanari del mateix nom, dirigit per Joan Ventosa i Calvell.

Nou!!: Història de Barcelona і El Poble Català · Veure més »

El Prat de Llobregat

El Prat de Llobregat és un municipi que es troba a la comarca del Baix Llobregat a la província de Barcelona, Catalunya i forma part de l'àrea metropolitana de Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і El Prat de Llobregat · Veure més »

El Quixot

Miguel de Cervantes El Quixot (en castellà, Don Quijote de la Mancha) és l'obra principal de l'escriptor castellà Miguel de Cervantes Saavedra i consta de dues parts: El ingenioso hidalgo Don Quijote de la Mancha, publicat el 1605, i El ingenioso caballero don Quijote de la Mancha, de 1615.

Nou!!: Història de Barcelona і El Quixot · Veure més »

El Raval

Situació del Raval a Barcelona carrer de l'Hospital. A la dreta l'edifici de l'antic Hospital de la Santa Creu de Barcelona La recuperació del nom «Raval» als anys 1980, coincideix amb la voluntat política de recuperació del barri, bandejant el nom de «Barri Xinès». La rambla del RavalEl gat del Raval, obra del colombià Fernando Botero, actualment a la Rambla del Raval, és una de les obres públiques d'aquest artista que hi ha a Catalunya El Raval (antic Districte 5è) és un dels quatre barris de què es compon el districte barceloní de Ciutat Vella, dels quals és el més densament poblat.

Nou!!: Història de Barcelona і El Raval · Veure més »

El Torín

El Torín va ser la primera plaça de braus construïda a Barcelona, inaugurada el juliol de 1834 al barri de la Barceloneta, on actualment hi ha la seu central de Gas Natural.

Nou!!: Història de Barcelona і El Torín · Veure més »

El Turó de la Peira

El Turó de la Peira és un barri del districte de Nou Barris de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і El Turó de la Peira · Veure més »

El Víbora

El Víbora va ser una revista de còmics espanyola, de periodicitat mensual, orientada especialment al còmic underground, que va començar a publicar-se el desembre de 1979 revolucionant el món cultural català i espanyol en els anys de la transició, i va desaparèixer el gener del 2005, després d'haver-ne publicat més de 300 exemplars i diversos especials.

Nou!!: Història de Barcelona і El Víbora · Veure més »

Eleccions al Parlament de Catalunya de 1932

Les eleccions al Parlament de Catalunya corresponents al període republicà es van celebrar el dia 20 de novembre de 1932 i foren les úniques d'aquell període històric.

Nou!!: Història de Barcelona і Eleccions al Parlament de Catalunya de 1932 · Veure més »

Eleccions al Parlament de Catalunya de 1980

El dijous, 20 de març de 1980 se celebraren les primeres eleccions al Parlament de Catalunya després de la recuperació de la democràcia a Espanya, i el restabliment de la Generalitat de Catalunya en 1979.

Nou!!: Història de Barcelona і Eleccions al Parlament de Catalunya de 1980 · Veure més »

Eleccions al Parlament de Catalunya de 2003

Les eleccions al Parlament de Catalunya de 2003 corresponents a la VII legislatura del període democràtic van estar convocades el 23 de setembre i es van celebrar el dia 16 de novembre de 2003 per elegir els 135 diputats de la cambra catalana.

Nou!!: Història de Barcelona і Eleccions al Parlament de Catalunya de 2003 · Veure més »

Eleccions al Parlament de Catalunya de 2006

Les eleccions al Parlament de Catalunya corresponents a la VIII legislatura de l'actual període democràtic, convocades el 8 de setembre, es van celebrar el dimecres, 1 de novembre de 2006, festivitat de Tots Sants.

Nou!!: Història de Barcelona і Eleccions al Parlament de Catalunya de 2006 · Veure més »

Eleccions al Parlament de Catalunya de 2010

Les eleccions al Parlament de Catalunya corresponents a la IX legislatura de l'actual període democràtic van celebrar-se el 28 de novembre de 2010.

Nou!!: Història de Barcelona і Eleccions al Parlament de Catalunya de 2010 · Veure més »

Eleccions al Parlament de Catalunya de 2015

Les eleccions al Parlament de Catalunya corresponents a la XI legislatura se celebraren el 27 de setembre de l'any 2015.

Nou!!: Història de Barcelona і Eleccions al Parlament de Catalunya de 2015 · Veure més »

Eleccions al Parlament de Catalunya de 2017

Enquestes per les Eleccions al Parlament de Catalunya des del 2013 al 2017. Les eleccions al Parlament de Catalunya corresponents a la XII legislatura se celebraren el 21 de desembre de l'any 2017.

Nou!!: Història de Barcelona і Eleccions al Parlament de Catalunya de 2017 · Veure més »

Eleccions al Parlament de Catalunya de 2021

Les eleccions al Parlament de Catalunya de 2021 es van celebrar el 14 de febrer de 2021.

Nou!!: Història de Barcelona і Eleccions al Parlament de Catalunya de 2021 · Veure més »

Eleccions generals espanyoles de 1869

Les eleccions generals espanyoles de 1869 foren convocades el 15 de gener de 1869 sota sufragi universal masculí.

Nou!!: Història de Barcelona і Eleccions generals espanyoles de 1869 · Veure més »

Eleccions generals espanyoles de 1933

El 19 de novembre de 1933 es van celebrar les segones eleccions generals de la Segona República Espanyola per a les Corts i foren les primeres en les quals hi va haver sufragi universal a Espanya i votaren les dones.

Nou!!: Història de Barcelona і Eleccions generals espanyoles de 1933 · Veure més »

Eleccions generals espanyoles de 1936

El 16 de febrer de 1936 es van celebrar a Espanya les terceres eleccions generals, i últimes, de la Segona República Espanyola.

Nou!!: Història de Barcelona і Eleccions generals espanyoles de 1936 · Veure més »

Eleccions generals espanyoles de 1977

Les eleccions generals espanyoles de 1977 se celebraren el dimecres, 15 de juny de 1977, sent les primeres eleccions generals lliures després de la dictadura franquista.

Nou!!: Història de Barcelona і Eleccions generals espanyoles de 1977 · Veure més »

Eleccions generals espanyoles de 1982

Les eleccions generals espanyoles de 1982 se celebraren el dijous, 28 d'octubre de 1982.

Nou!!: Història de Barcelona і Eleccions generals espanyoles de 1982 · Veure més »

Eleccions municipals de 2019 a Barcelona

Les eleccions municipals de 2019 a Barcelona es van celebrar el 26 de maig de 2019, com a part de les eleccions municipals espanyoles, per a elegir els 41 regidors de l'Ajuntament de Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і Eleccions municipals de 2019 a Barcelona · Veure més »

Eleccions municipals espanyoles de 1931

Portada de l'''Heraldo de Madrid'' del 13 d'abril de 1931. Les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 celebrades a Espanya estaven plantejades, de fet, com un plebiscit de la monarquia d'Alfons XIII.

Nou!!: Història de Barcelona і Eleccions municipals espanyoles de 1931 · Veure més »

Eleccions municipals espanyoles de 1979

Les eleccions municipals espanyoles de 1979 foren convocades el dimarts, 3 d'abril de 1979 i foren les primeres eleccions municipals convocades a Espanya després de la dictadura franquista mitjançant eleccions per sufragi universal.

Nou!!: Història de Barcelona і Eleccions municipals espanyoles de 1979 · Veure més »

Eleccions municipals espanyoles de 2011

Partit més votat a cada comunitat autònoma. Partit més votat per províncies. Les eleccions municipals espanyoles de 2011 són les eleccions municipals que el 22 de maig del 2011 es van celebrar a Espanya d'acord amb el que estabeix la Llei Orgànica del Règim Electoral General.

Nou!!: Història de Barcelona і Eleccions municipals espanyoles de 2011 · Veure més »

Eleccions municipals espanyoles de 2015

Segons el que estableix la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG),, a el 24 de maig del 2015 (quart diumenge de maig), es van celebrar eleccions municipals a Espanya.

Nou!!: Història de Barcelona і Eleccions municipals espanyoles de 2015 · Veure més »

Eleccions municipals espanyoles de 2023

Les eleccions locals espanyoles de 2023 se celebraren a tot Espanya el dia 28 de maig, quart diumenge de maig, d'acord amb l'article 42 de la Llei 5/1985.

Nou!!: Història de Barcelona і Eleccions municipals espanyoles de 2023 · Veure més »

Electricitat

El llamp és un fenomen natural productor d'electricitat En física, l'electricitat és un terme genèric que engloba tot un conjunt de fenòmens que són la manifestació de la presència d'un moviment de càrregues elèctriques.

Nou!!: Història de Barcelona і Electricitat · Veure més »

Elies Rogent i Amat

fou un arquitecte català del.

Nou!!: Història de Barcelona і Elies Rogent i Amat · Veure més »

Elies Torres i Tur

Elies Torres i Tur (Eivissa, 1944) és un arquitecte eivissenc.

Nou!!: Història de Barcelona і Elies Torres i Tur · Veure més »

Elisenda de Montcada

Escut d'Elisenda de Montcada Elisenda de Montcada i de Pinós (Aitona, c. 1292 - Barcelona, 19 de juliol de 1364) fou reina consort de la Corona d'Aragó (1322-1327), ja que fou la quarta i darrera muller de Jaume II el Just.

Nou!!: Història de Barcelona і Elisenda de Montcada · Veure més »

Eliseu Meifrèn i Roig

Eliseu Meifrèn i Roig (Barcelona, 28 de desembre de 1857 – ibid., 5 de febrer de 1940) va ser un pintor català que va viure de ple l'etapa del modernisme, tot i que a la seva obra és més marcada la influència de l'impressionisme francès.

Nou!!: Història de Barcelona і Eliseu Meifrèn i Roig · Veure més »

Elogi de l'aigua

Elogi de l'aigua és una escultura del 1987 d'Eduardo Chillida situada al parc de la Creueta del Coll a Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і Elogi de l'aigua · Veure més »

Els altres catalans

Els altres catalans és un estudi periodístic i social de Francesc Candel sobre els immigrants.

Nou!!: Història de Barcelona і Els altres catalans · Veure més »

Els Amics de les Arts

Els Amics de les Arts és un grup de música català creat l'any 2005 a Barcelona, d'estil folk-pop, avant, pop d'autor.

Nou!!: Història de Barcelona і Els Amics de les Arts · Veure més »

Els Encants Vells

Els Encants Vells, oficialment Mercat Fira de Bellcaire, és un mercat brocanter de Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і Els Encants Vells · Veure més »

Els Hostalets de Pierola

Els Hostalets de Pierola és un municipi de la comarca de l'Anoia, anomenat Pierola fins al 1987.

Nou!!: Història de Barcelona і Els Hostalets de Pierola · Veure més »

Els Joglars

Els Joglars és una companyia de teatre catalana.

Nou!!: Història de Barcelona і Els Joglars · Veure més »

Els segadors

Enregistrament instrumental de l'himne Els segadors és l'himne nacional oficial de Catalunya.

Nou!!: Història de Barcelona і Els segadors · Veure més »

Els Setze Jutges

Els Setze Jutges va ser un grup de cantants en llengua catalana fundat el 1961 per Miquel Porter i Moix, Remei Margarit i Josep Maria Espinàs.

Nou!!: Història de Barcelona і Els Setze Jutges · Veure més »

Elx

Elx (IPA), en i oficialment, Elche/Elx és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca del Baix Vinalopó, a la vora del riu Vinalopó.

Nou!!: Història de Barcelona і Elx · Veure més »

Emerenciana Wehrle

Emerenciana Wehrle i Anfruns (Barcelona, 18 de maig de 1861Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona,. - Viladecans, 24 de febrer de 1938) fou una contralt i professora de cant, directora del cor de noies de l'Orfeó Català des de la seva creació, el 1896.

Nou!!: Història de Barcelona і Emerenciana Wehrle · Veure més »

Emili Bordoy i Alcàntara

Emili Bordoy i Alcàntara (1918 - 2006) va ser un arquitecte català.

Nou!!: Història de Barcelona і Emili Bordoy i Alcàntara · Veure més »

Emili Guanyavents i Jané

Emili Guanyavents i Jané (Barcelona, 31 d'agost de 1860 - 27 de juny de 1941) fou poeta i traductor català, també conegut com a Emili Guanyabéns.

Nou!!: Història de Barcelona і Emili Guanyavents i Jané · Veure més »

Emili Mira i López

plaça de Catalunya barcelonina hi ha una versió en pedra de la mateixa escultura Placa commemoriativa a la casa de Barcelona on va viure, situada a la rambla de Catalunya núm. 35 Emili Mira i López (Santiago de Cuba, 24 d'octubre de 1896 - Petròpolis, Brasil, 16 de febrer de 1964) va ésser un psicòleg català.

Nou!!: Història de Barcelona і Emili Mira i López · Veure més »

Emirat de Dàniyya

Lemirat o taifa de Dàniya (o) fou un estat andalusí, construït per un mawla dels amírides al voltant de la ciutat de Dàniya i que va incloure també les illes Balears.

Nou!!: Història de Barcelona і Emirat de Dàniyya · Veure més »

Emirat de Qúrtuba

L'Emirat de Qúrtuba o de Còrdova fou un emirat musulmà amb capital a Qúrtuba existent entre els anys 711 i 929.

Nou!!: Història de Barcelona і Emirat de Qúrtuba · Veure més »

Emirat de Saraqusta

L'emirat de Saraqusta, taifa de Saragossa o regne de Saragossa fou un regne musulmà que al llarg del tingué com a capital Saraqusta, l'actual Saragossa.

Nou!!: Història de Barcelona і Emirat de Saraqusta · Veure més »

Emirat de Turtuixa

L'emirat de Turtuixa o taifa de Tortosa fou un estat independent que sorgí a principis del segle XI arran de la desintegració del califat de Qúrtuba.

Nou!!: Història de Barcelona і Emirat de Turtuixa · Veure més »

Emma Cohen

Emmanuela Beltran i Rahola, més coneguda pel nom artístic d'Emma Cohen, (Barcelona, 21 de novembre de 1946 - Madrid, 11 de juliol de 2016) fou una actriu, periodista, escriptora i directora de cinema catalana, que visqué durant molts anys a Madrid.

Nou!!: Història de Barcelona і Emma Cohen · Veure més »

Empúries

Empúries (en Ἐμπόριον, Empórion 'mercat'; en llatí: Emporiae) fou una antiga colònia grega fundada pels foceus i posteriorment romana ubicada a l'extrem sud del golf de Roses, al nord-est de l'actual municipi de l'Escala, al sud de Sant Martí d'Empúries, que en conserva el nom.

Nou!!: Història de Barcelona і Empúries · Veure més »

Empordà

LEmpordà és una comarca històrica catalana sense ús administratiu compresa entre les serres de l'Albera i les Gavarres.

Nou!!: Història de Barcelona і Empordà · Veure més »

Empresa Nacional Hidroelèctrica de la Ribagorçana

Empresa Nacional Hidroelèctrica de la Ribagorçana (ENHER) fou una companyia elèctrica creada per l'INI l'any 1944 amb seu a Barcelona. La seva activitat es va centrar en la producció hidroelèctrica però també va tenir participacions en centrals tèrmiques i nuclears i distribuïa energia elèctrica a Catalunya i Aragó. La seva seu social era a la Casa Fuster de Barcelona. El 1983 passà a dependre d'Endesa que la va absorbir el 1999, un any després d'haver estat privatitzada. Malgrat l'extinció de la seva personalitat jurídica, Endesa va fer servir la marca comercial Fecsa-Enher per a la seva activitat de distribució elèctrica a Catalunya fins a l'any 2001.

Nou!!: Història de Barcelona і Empresa Nacional Hidroelèctrica de la Ribagorçana · Veure més »

En Comú Podem-Guanyem el Canvi

En Comú Podem (ECP) és una coalició política d'àmbit català que va néixer després de les eleccions municipals del 2015 amb l'acord entre diverses organitzacions —Podem, Equo i Barcelona en Comú— per crear un espai polític més ampli que pogués recollir suports transversals.

Nou!!: Història de Barcelona і En Comú Podem-Guanyem el Canvi · Veure més »

En Patufet

En Patufet fou una revista infantil il·lustrada, escrita en català, publicada a Barcelona entre 1904 i 1938.

Nou!!: Història de Barcelona і En Patufet · Veure més »

Endesa

Seu d'Endesa a Madrid Endesa (acrònim de Empresa Nacional de Electricidad), és una empresa espanyola del sector elèctric, gas i d'aigües, fundada el 18 de novembre de 1944 amb el nom dEmpresa Nacional de Electricidad.

Nou!!: Història de Barcelona і Endesa · Veure més »

Eneolític

Ledat del coure, també anomenada calcolític (del grec χαλκός, khalkós 'coure', i del grec λίθος, lithos 'pedra') i eneolític (del llatí aenĕus 'coure'; i del grec λίθος, lithos 'pedra'), és un període de la prehistòria situat entre el neolític ('Nova Edat de la Pedra') i l'edat del bronze.

Nou!!: Història de Barcelona і Eneolític · Veure més »

Energia hidràulica

Roda hidràulica d'un molí Energia hidrològica o energia hidràulica és una font d'energia de tipus renovable que s'obté a partir de corrents d'aigua dolça.

Nou!!: Història de Barcelona і Energia hidràulica · Veure més »

Enric Bertran

Enric Bertran (Barcelona, 1863-¿?) Va ser un tenor més líric que dramàtic de notable prestigi internacional.

Nou!!: Història de Barcelona і Enric Bertran · Veure més »

Enric Casanovas i Roy

Enric Casanovas i Roy (Barcelona, 12 d'agost de 1882 - 12 de gener de 1948) fou un escultor català, un dels màxims representants del noucentisme.

Nou!!: Història de Barcelona і Enric Casanovas i Roy · Veure més »

Enric Casasses i Figueres

Enric Casasses i Figueres (Barcelona, 9 de març de 1951) és un poeta i traductor català.

Nou!!: Història de Barcelona і Enric Casasses i Figueres · Veure més »

Enric Clarasó i Daudí

Enric Clarasó i Daudí (Sant Feliu del Racó, 14 d'octubre de 1857 - Barcelona, 1941) fou un escultor modernista català l'estil del qual transita entre el costumisme i el simbolisme.

Nou!!: Història de Barcelona і Enric Clarasó i Daudí · Veure més »

Enric Granados i Campiña

Enric Granados i Campiña, amb el nom de naixement de Pantaleón Enrique Joaquín Granados Campiña (Lleida, el Segrià, 27 de juliol de 1867 – canal de la Mànega, 24 de març de 1916) fou un compositor i pianista català.

Nou!!: Història de Barcelona і Enric Granados i Campiña · Veure més »

Enric IV de Castella

Enric IV de Castella, anomenat l'Impotent (Valladolid 1425 - Madrid 1474), fou príncep d'Astúries (1425 - 1454) i rei de Castella i Lleó (1454 - 1474).

Nou!!: Història de Barcelona і Enric IV de Castella · Veure més »

Enric Masó i Vázquez

Enric Masó i Vázquez (Barcelona, 1924 - Barcelona, 2009) fou un enginyer, empresari i polític català.

Nou!!: Història de Barcelona і Enric Masó i Vázquez · Veure més »

Enric Masip i Borràs

Enric Masip Borràs (Cornellà de Llobregat, 1r de setembre de 1969) és un destacat exjugador d'handbol amb un ampli palmarès esportiu.

Nou!!: Història de Barcelona і Enric Masip i Borràs · Veure més »

Enric Miralles i Moya

Enric Miralles i Moya (Barcelona, 1955 - Sant Feliu de Codines, 2000) fou un arquitecte i professor universitari català.

Nou!!: Història de Barcelona і Enric Miralles i Moya · Veure més »

Enric Morera i Viura

Enric Morera i Viura (Barcelona, 22 de maig de 1865 - 11 de març de 1942) fou un compositor català prolífic, que va escriure mig centenar de partitures per a l'escena, nombroses obres simfòniques i poemes corals, concerts i una missa de rèquiem, encara que sobretot és conegut per les seves sardanes, cinquanta-sis per a cobla i un nombre més reduït, però d'un caràcter encara més personal, per a cor, entre les quals La Santa Espina, Les fulles seques, La sardana de les monges i L'Empordà.

Nou!!: Història de Barcelona і Enric Morera i Viura · Veure més »

Enric Prat de la Riba i Sarrà

Enric Prat de la Riba i Sarrà (Castellterçol, Moianès, 29 de novembre de 1870 – 1 d'agost de 1917), advocat i periodista, fou el primer president de la Mancomunitat de Catalunya (1914–1917) i un dels principals artífexs del ressorgiment del sentiment nacional català del.

Nou!!: Història de Barcelona і Enric Prat de la Riba i Sarrà · Veure més »

Enric Ruiz-Geli

Enric Ruiz-Geli (Figueres, 1968) va estudiar arquitectura a l'ETSA de Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і Enric Ruiz-Geli · Veure més »

Enrique Castro González

Enrique Castro González, conegut com a Quini, (Uviéu, 23 de setembre de 1949 - Xixon, 27 de febrer de 2018) va ser un destacat futbolista espanyol dels anys 70 i 80.

Nou!!: Història de Barcelona і Enrique Castro González · Veure més »

Enrique Vila-Matas

Enrique Vila-Matas (Barcelona, 31 de març de 1948) és un escriptor català en llengua castellana, autor d'una àmplia obra narrativa traduïda a 39 idiomes, incloent-li el català (El viatge vertical), i de la qual cal destacar títols com Historia abreviada de la literatura portátil (1985), Hijos sin hijos (1993), Bartleby y compañía (2000), El mal de Montano (2002), Doctor Pasavento (2005), Exploradores del abismo (2007), Dublinesca (2010), Aire de Dylan (2012) o Kassel no invita a la lógica (2014).

Nou!!: Història de Barcelona і Enrique Vila-Matas · Veure més »

Epidèmia de febre groga de 1821

L'epidèmia de febre groga de 1821 va ser un brot de febre groga que va afectar la ciutat de Barcelona, diverses poblacions de les terres de l'Ebre –entre les quals Tortosa– i la ciutat de Palma, a Mallorca, entre l'agost i el desembre de 1821.

Nou!!: Història de Barcelona і Epidèmia de febre groga de 1821 · Veure més »

Epidemiologia

L'epidemiologia es dedica a l'estudi de la distribució, la freqüència, les causes i el control dels factors relacionats amb la salut i la malaltia en poblacions humanes ben definides, i a l'aplicació d'aquest estudi a defensar i millorar la salut de la població.

Nou!!: Història de Barcelona і Epidemiologia · Veure més »

Epigenètica

Els mecanismes epigenètics poden ser pertorbats o influïts ''in utero'' i en la infantesa. Les histones són proteïnes al voltant de les quals l'ADN es pot enrotllar i el fan més compacte i regulen l'expressió gènica. L'epigenètica, terme derivat del grec que significa «damunt de la genètica», és una branca de la genètica que estudia com l'ambient i la història de l'individu influeixen en l'expressió dels gens i més exactament el conjunt de la transmissió dels caràcters adquirits d'una generació a l'altra i reversibles de l'expressió gènica sense alteració de la seqüència de nucleòtids.

Nou!!: Història de Barcelona і Epigenètica · Veure més »

Equador

LEquador —o la República de l'Equador— (en castellà i oficialment República del Ecuador) és un estat de l'Amèrica del Sud.

Nou!!: Història de Barcelona і Equador · Veure més »

Erasme de Gònima i Passarell

Erasme de Gònima i Passarell (Moià, 4 d'agost de 1746 - Barcelona, 26 d'abril de 1821) fou un industrial barceloní, fabricant d'indianes.

Nou!!: Història de Barcelona і Erasme de Gònima i Passarell · Veure més »

Ericàcies

Les ericàcies (Ericaceae) són una família de plantes angiospermes de l'ordre de les ericals (Ericales), dins del clade de les astèrides.

Nou!!: Història de Barcelona і Ericàcies · Veure més »

Erika Villaécija i García

Erika Villaécija i García (Barcelona, 2 de juny de 1984) és una ex-nedadora d'estil lliure i aigües obertes catalana.

Nou!!: Història de Barcelona і Erika Villaécija i García · Veure més »

Ernest Lluch i Martín

Ernest Lluch i Martín (Vilassar de Mar, 21 de gener de 1937 – Barcelona, 21 de novembre de 2000) fou un economista i polític català, germà del geògraf Enric Lluch.

Nou!!: Història de Barcelona і Ernest Lluch i Martín · Veure més »

Ernest Maragall i Mira

Ernest Maragall i Mira (Barcelona, 5 de gener de 1943) és un polític català.

Nou!!: Història de Barcelona і Ernest Maragall i Mira · Veure més »

Esclavitud

''L'esclavitud al Brasil'', per Jean-Baptiste Debret (1768-1848) Lesclavitud, esclavisme o esclavatge (totes del grec medieval sklábos que al seu torn prové d'eslau, per ser els eslaus els esclaus més freqüents quan es va encunyar el terme) és la condició que implica el control d'una o més persones contra la seva voluntat, obligades per la violència o d'altres formes de coacció.

Nou!!: Història de Barcelona і Esclavitud · Veure més »

Escola Bruguera

L'Escola Bruguera, segons expressió encunyada per l'escriptor Terenci Moix, és el conjunt de la producció en el camp del còmic de l'Editorial Bruguera i, molt especialment, a la de contingut humorístic, amb unes característiques formals i temàtiques molt recognoscibles i que va tenir una profunda influència en el desenvolupament del còmic a l'estat Espanyol.

Nou!!: Història de Barcelona і Escola Bruguera · Veure més »

Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual

LEscola d'Art Dramàtic Adrià Gual o EADAG fou una escola de teatre fundada el 1960 per Ricard Salvat i Maria Aurèlia Capmany com a secció teatral del Foment de les Arts Decoratives (FAD).

Nou!!: Història de Barcelona і Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual · Veure més »

Escola de Barcelona (arquitectura)

LEscola de Barcelona fou un moviment arquitectònic desenvolupat a Catalunya entre els anys 1960 i 1970.

Nou!!: Història de Barcelona і Escola de Barcelona (arquitectura) · Veure més »

Escola de Barcelona (cinema)

L'Escola de Barcelona fou un grup de cineastes que produïren pel·lícules a Barcelona durant la dècada del 1960 del.

Nou!!: Història de Barcelona і Escola de Barcelona (cinema) · Veure més »

Escola de Chicago

L'Escola de Chicago va ser un estil arquitectònic sorgit al pas del al a la ciutat de Chicago.

Nou!!: Història de Barcelona і Escola de Chicago · Veure més »

Escola de filosofia de Barcelona

Escola de Filosofia de Barcelona és un grup de filòsofs catalans, vinculats a la facultat de filosofia de la Universitat de Barcelona i que escriuen indistintament en català o en castellà.

Nou!!: Història de Barcelona і Escola de filosofia de Barcelona · Veure més »

Escola de la Llotja

LEscola Superior de Disseny i Art Llotja (ESDA Llotja), també coneguda com a Escola de la Llotja o simplement la Llotja és un centre de formació artística ubicat a Barcelona, creat el 1775 amb el nom inicial d'Escola Gratuïta de Disseny i Nobles Arts.

Nou!!: Història de Barcelona і Escola de la Llotja · Veure més »

Escola Industrial

Xemeneia de l'antiga fàbrica tèxtil Edifici del Rellotge Túnel subterrani de l'Escola Industrial de Barcelona L'Escola Industrial (antiga Fàbrica Batlló) és un conjunt d'edificis que ocupa quatre illes del Pla Cerdà, entre els carrers Comte Urgell (núms. 173-221), París (núms. 90-114), Viladomat i Roselló (núms. 101-139), a la Nova Esquerra de l'Eixample de Barcelona, catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local.

Nou!!: Història de Barcelona і Escola Industrial · Veure més »

Escola Massana

Entrada de l'antic edifici de l'escola L'Escola Massana és el centre municipal d'arts visuals, arts aplicades i disseny de la ciutat de Barcelona, adscrit a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і Escola Massana · Veure més »

Escoltisme

LEscoltisme és un moviment d'abast mundial que treballa pel desenvolupament integral dels joves a través de l'educació en el lleure, fundat l'any 1907 a Anglaterra per Robert Baden-Powell, general de l'exèrcit britànic, que posteriorment es va estendre a un gran nombre de països.

Nou!!: Història de Barcelona і Escoltisme · Veure més »

Escultures de la Plaça de Catalunya

El conjunt d'escultures de la Plaça de Catalunya fou creat entre 1927 i 1929 per a l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929.

Nou!!: Història de Barcelona і Escultures de la Plaça de Catalunya · Veure més »

Escut de Barcelona

L'escut oficial de Barcelona té el següent blasonament: al 1r i al 4t, d'argent, una creu plena de gules; i al 2n i al 3r, d'or, 4 pals de gules.

Nou!!: Història de Barcelona і Escut de Barcelona · Veure més »

Esdeveniments internacionals a Barcelona

Barcelona ha estat escenari, des de finals del, d'importants esdeveniments internacionals, especialment en els camps de la cultura, l'economia i l'esport.

Nou!!: Història de Barcelona і Esdeveniments internacionals a Barcelona · Veure més »

Església de Betlem

Lesglésia de Betlem és una obra d'estil barroc situada al carrer del Carme, 2 cantonada amb la Rambla de Barcelona, catalogada com a bé cultural d'interès nacional, amb un entorn de protecció comú amb el Palau Moja, situat just enfront.

Nou!!: Història de Barcelona і Església de Betlem · Veure més »

Església de Sant Felip Neri de Barcelona

Sant Felip Neri és una església construïda entre els anys 1721 i 1752, d'estil barroc, situada a la plaça del mateix nom al barri Gòtic de Barcelona, per servir d'oratori de la Congregació de l'Oratori de Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і Església de Sant Felip Neri de Barcelona · Veure més »

Església de Sant Jaume (Barcelona)

L'antiga església de la Trinitat, actual parròquia de Sant Jaume, està situada al carrer de Ferran, 28 de Barcelona, i està catalogada com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Història de Barcelona і Església de Sant Jaume (Barcelona) · Veure més »

Església de Sant Miquel (Barcelona)

L'església de Sant Miquel era una de les esglésies més antigues de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і Església de Sant Miquel (Barcelona) · Veure més »

Església de Sant Sever

L'església de Sant Sever es troba al carrer del mateix nom del barri Gòtic de Barcelona, molt a prop de la Catedral, i està catalogada com a Bé Cultural d'Interès Local.

Nou!!: Història de Barcelona і Església de Sant Sever · Veure més »

Església de Santa Marta

Santa Marta fou una antiga església de Barcelona ubicada entre l'actual carrer de la Tapineria, l'avinguda de la Catedral i la Via Laietana.

Nou!!: Història de Barcelona і Església de Santa Marta · Veure més »

Església dels Josepets de Gràcia

L'església de la Mare de Déu de Gràcia i de Sant Josep, coneguda popularment com els Josepets de Gràcia, és l'església de l'antic convent dels carmelites descalços de Santa Maria de Gràcia, situada a la part alta de la moderna plaça de Lesseps del districte de Gràcia, a Barcelona, on és l'edifici més antic.

Nou!!: Història de Barcelona і Església dels Josepets de Gràcia · Veure més »

Església dels Sants Just i Pastor

L'església dels Sants Just i Pastor és un temple gòtic situat a la plaça del mateix nom del Barri Gòtic de Barcelona, declarat Bé Cultural d'Interès Nacional en la categoria de monument històric el juny del 2012 pels seus valors històrics singulars i excepcionals.

Nou!!: Història de Barcelona і Església dels Sants Just i Pastor · Veure més »

Espanya

Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.

Nou!!: Història de Barcelona і Espanya · Veure més »

Espècie

En biologia, una espècie és una de les unitats bàsiques de la biodiversitat.

Nou!!: Història de Barcelona і Espècie · Veure més »

Especulació

En finances, l'especulació és la compra d'un bé per a la seva posterior revenda a un preu més alt, amb la qual cosa el revenedor surt guanyant.

Nou!!: Història de Barcelona і Especulació · Veure més »

Esperanto

Lesperanto és una llengua auxiliar planificada creada per l'oftalmòleg polonès Ludwik Lejzer Zamenhof,Els prenoms de Zamenhof varien segons la llengua de referència: hom trobarà igualment Ludwik Łazarz en polonès, Eliezer Lewi en hebreu o Ludoviko Lazaro en esperanto.

Nou!!: Història de Barcelona і Esperanto · Veure més »

Esplugues de Llobregat

Esplugues de Llobregat és el municipi més petit en extensió de la comarca del Baix Llobregat, tot i que fins al 1990 va pertànyer al Barcelonès.

Nou!!: Història de Barcelona і Esplugues de Llobregat · Veure més »

Esport

Dona fent esport Un esport o deport és un joc o activitat en un marc reglamentat i competitiu, basada en un reglament estricte.

Nou!!: Història de Barcelona і Esport · Veure més »

Esquerra Republicana de Catalunya

Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), genèricament anomenat Esquerra Republicana, és un partit polític català fundat el març de 1931, que es defineix com a socialdemòcrata i és partidari de la independència dels Països Catalans.

Nou!!: Història de Barcelona і Esquerra Republicana de Catalunya · Veure més »

Esquerra Republicana de Catalunya - Catalunya Sí

Esquerra Republicana de Catalunya - Catalunya Sí (ERC-CatSí) és una coalició electoral d'esquerres, republicana i independentista, formada per Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i Catalunya Sí (CatSí).

Nou!!: Història de Barcelona і Esquerra Republicana de Catalunya - Catalunya Sí · Veure més »

Estació de Barcelona-Sants

Barcelona Sants (adif) i Sants Estació (metro), per antonomàsia Sants, és un intercanviador de ferrocarril d'adif i del metro de Barcelona situat al barri de Sants (Sants-Montjuïc) a la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і Estació de Barcelona-Sants · Veure més »

Estació de França

L'estació de França és una estació d'Adif situada a la ciutat de Barcelona, capçalera de la línia 200 (Madrid-Barcelona) i la 270 (Barcelona-Portbou).

Nou!!: Història de Barcelona і Estació de França · Veure més »

Estació de Sant Andreu

L'estació de metro de la L1. L'estació de rodalia i regionals. Sant Andreu és un intercanviador ferroviari situat al districte de Sant Andreu de Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і Estació de Sant Andreu · Veure més »

Estació del Nord (Barcelona)

LEstació Barcelona Nord és una estació d'autobusos interurbans al barri de Fort Pienc del districte de l'Eixample de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і Estació del Nord (Barcelona) · Veure més »

Estadi de La Romareda

Propietat de la ciutat de Saragossa, l'Estadi de La Romareda va ser inaugurat el 8 de setembre de 1957, l'estadi té una capacitat de 34.600 espectadors i unes dimensions de 107x68.

Nou!!: Història de Barcelona і Estadi de La Romareda · Veure més »

Estadi de Mestalla

LEstadi de Mestalla és un camp de futbol situat a la ciutat de València, entre l'avinguda d'Aragó i de Suècia.

Nou!!: Història de Barcelona і Estadi de Mestalla · Veure més »

Estadi de Sarrià

L'Estadi de Sarrià, oficialment Estadi de la carretera de Sarrià, o simplement de Sarrià, fou el camp de futbol del Reial Club Deportiu Espanyol entre el 1923 i el 1997.

Nou!!: Història de Barcelona і Estadi de Sarrià · Veure més »

Estadi Olímpic Lluís Companys

LEstadi de Montjuïc anomenat des de l'any 2001 Estadi Olímpic Lluís Companys, en homenatge al President de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys, afusellat pel règim franquista a la muntanya de Montjuïc, l'any 1940, és un estadi olímpic situat a la muntanya de Montjuïc, a Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і Estadi Olímpic Lluís Companys · Veure més »

Estaments

XIII de l’ordre social tripartit de l'edat mitjana: ''Oratores'' ("els que resen"), ''Bellatores'' ("els que lluiten") i ''Laboratores'' ("els que treballen").Els estaments, els tres estaments, els tres estats o els tres braços (per al cas específic de la Corona d'Aragó) eren els grans ordres de jerarquia social utilitzats a la cristiandat (Europa cristiana) des de l'edat mitjana fins a l'inici de l'Europa moderna.

Nou!!: Història de Barcelona і Estaments · Veure més »

Estanislau Figueras i Moragas

Estanislau Figueras i Moragas (Barcelona, 13 de novembre de 1819 - Madrid, 11 de novembre de 1882), polític català, fou el primer president de govern de la Primera República Espanyola (1873) durant quatre mesos escassos.

Nou!!: Història de Barcelona і Estanislau Figueras i Moragas · Veure més »

Estanislau Vayreda i Vila

Estanislau Vayreda i Vila (Olot, 11 de novembre de 1848 - Olot, 20 de setembre de 1901) va ser un naturalista, farmacèutic, botànic i ornitòleg català.

Nou!!: Història de Barcelona і Estanislau Vayreda i Vila · Veure més »

Estany de Banyoles

LEstany de Banyoles és l'estany no litoral més gran de Catalunya en què neix aigua de forma natural.

Nou!!: Història de Barcelona і Estany de Banyoles · Veure més »

Estat Català

Estat Català és un partit polític independentista i de combat nacionalista de Catalunya fundat per l'aleshores coronel Francesc Macià l'any 1922.

Nou!!: Història de Barcelona і Estat Català · Veure més »

Estat d'alarma, excepció i setge (Estat espanyol)

Els estats d'alarma, excepció i setge són els tres règims d'excepció previstos en l'article 116 de la Constitució espanyola de 1978 que atorguen poders excepcionals a les autoritats civils o militars d'Espanya per poder afrontar situacions extraordinàries i greus.

Nou!!: Història de Barcelona і Estat d'alarma, excepció i setge (Estat espanyol) · Veure més »

Estat de les autonomies

Estat de les autonomies o regional és una forma d'Estat intermèdia entre l'Estat federal i l'Estat unitari que busca compatibilitzar la idea d'unitat i descentralització o autonomia.

Nou!!: Història de Barcelona і Estat de les autonomies · Veure més »

Estat Islàmic

Estat Islàmic o Estat Islàmic de l'Iraq i el Llevant (ISIL), també conegut com a Daeix, Dàïx o Daesh (per la sigla en àrab:, IPA: ˈdaːʕiʃ), és un grup armat islamista que opera a Síria i a l'Iraq, on va arribar a autoproclamar la fundació d'un califat amb aspiracions territorials sobre tot el 'Llevant àrab' (Líban, Síria, Iraq, Jordània) per a incloure-hi totes les poblacions àrabs que van quedar separades amb el repartiment entre França i el Regne Unit després de la Primera Guerra Mundial.

Nou!!: Història de Barcelona і Estat Islàmic · Veure més »

Estats Units d'Amèrica

Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.

Nou!!: Història de Barcelona і Estats Units d'Amèrica · Veure més »

Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932

L'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932, oficialment Estatut de Catalunya i anomenat popularment Estatut de Núria, fou el primer estatut d'autonomia redactat a Catalunya.

Nou!!: Història de Barcelona і Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932 · Veure més »

Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979

L'Estatut d'Autonomia de Catalunya fou una llei orgànica promulgada el 18 de desembre de 1979 que atorgava a Catalunya un règim d'autonomia.

Nou!!: Història de Barcelona і Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 · Veure més »

Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006

L'Estatut d'Autonomia de Catalunya és la norma institucional bàsica de Catalunya. LEstatut d'Autonomia de Catalunya és la norma institucional bàsica de Catalunya desenvolupada d'acord amb el que s'estableix al títol vuitè de la Constitució espanyola de 1978.

Nou!!: Història de Barcelona і Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 · Veure més »

Esteve Rabat i Bergada

, més conegut com a Tito Rabat, és un pilot català de motociclisme.

Nou!!: Història de Barcelona і Esteve Rabat i Bergada · Veure més »

Esteve Terradas i Illa

plaça Catalunya, obra d'Esteve Terradas Esteve Terradas i Illa (Barcelona, 15 de setembre de 1883 - Madrid, 9 de maig de 1950) fou un doctor català en Ciències Exactes i en Ciències Físiques; Enginyer de Camins, Canals i Ports; Enginyer Industrial (1909), entre moltes altres.

Nou!!: Història de Barcelona і Esteve Terradas i Illa · Veure més »

Estraperlo (mercat negre)

Estraperlo és un sinònim de mercat negre o negoci fraudulent d'articles intervinguts per l'Estat o subjectes a racionament (decretat pel règim del general insurgit Francisco Franco), fenomen típic de la postguerra (1940-1952) i de la Guerra Civil espanyola (1936-1939).

Nou!!: Història de Barcelona і Estraperlo (mercat negre) · Veure més »

Estrasburg

Estrasburg (oficialment Strasbourg en francès, també coneguda com a Strossburi en alsacià i Straßburg en alemany) és la capital d'Europa i una ciutat del nord-est de França que se situa al departament del Baix Rin.

Nou!!: Història de Barcelona і Estrasburg · Veure més »

Estudi General de Barcelona

L'Estudi General de Barcelona (Studi General de Barcelona) és el centre d'educació superior de la ciutat de Barcelona fundat en 1450, però en actiu només entre 1538 i 1558, quan es converteix en Universitat de l'Estudi General de Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і Estudi General de Barcelona · Veure més »

Estudis de Miramar

Els estudis de Miramar van ser unes instal·lacions de la ciutat de Barcelona, des dels quals Televisió Espanyola emetia la programació a la Ciutat Comtal realitzada tant per a l'àmbit català com per a tot Espanya.

Nou!!: Història de Barcelona і Estudis de Miramar · Veure més »

Eudald Serra i Güell

Escultura ''A Margarita Xirgu'' (1988) d'Eudald Serra Eudald Serra i Güell (Barcelona, 1911-2002) era un escultor català cabdal, pioner de l'avantguarda escultòrica catalana de postguerra.

Nou!!: Història de Barcelona і Eudald Serra i Güell · Veure més »

Eugeni d'Ors i Rovira

Eugeni d'Ors i Rovira (Barcelona, 28 de setembre de 1881 - Vilanova i la Geltrú, el Garraf, 25 de setembre de 1954) fou un escriptor i filòsof català casat amb l'escultora Maria Pérez i Peix.

Nou!!: Història de Barcelona і Eugeni d'Ors i Rovira · Veure més »

Eugeni Forcano i Andreu

fou un fotògraf català.

Nou!!: Història de Barcelona і Eugeni Forcano i Andreu · Veure més »

Eugeni Pere Cendoya

Palau Nacional de Montjuïc (Barcelona). Eugenio Pedro Cendoya Oscoz (Villabona, Guipúscoa, 6 de setembre de 1894 - Barcelona, 29 de març de 1975) fou un arquitecte basc, deixeble de Lluís Domènech i Montaner i August Font i Carreras.

Nou!!: Història de Barcelona і Eugeni Pere Cendoya · Veure més »

Eugeni Trias i Sagnier

Eugeni Trias i Sagnier, conegut com a Eugenio Trías (Barcelona, 31 d'agost de 1942 – ibid., 10 de febrer de 2013) fou un filòsof català.

Nou!!: Història de Barcelona і Eugeni Trias i Sagnier · Veure més »

Eugenio de Gaminde y Lafont

va ser un militar i polític espanyol, ministre de Guerra i capità general de Catalunya durant el sexenni democràtic.

Nou!!: Història de Barcelona і Eugenio de Gaminde y Lafont · Veure més »

Eulàlia de Barcelona

Sepulcre de Santa Eulàlia a la Catedral de Barcelona Eulàlia de Barcelona (Sarrià, ca. 290 - Barcelona, ca. 303) va ser, segons la tradició, una noia cristiana que va morir per no voler rebutjar la seva fe durant les persecucions de Dioclecià, i que va ser martiritzada i venerada com a màrtir per diferents confessions cristianes.

Nou!!: Història de Barcelona і Eulàlia de Barcelona · Veure més »

Euric

Euric -de ehu (força) i ric (poderós, ric); - (?, 415 - Arle, 484) també conegut com a Evaric o Erwig, fou el rei visigot del Regne de Tolosa del 466 al 484, germà de Teodoric II i casat amb la princesa burgúndia Ragnailda.

Nou!!: Història de Barcelona і Euric · Veure més »

Euro

LEuro (codi ISO 4217: EUR.; símbol: €) és la unitat monetària de vint dels vint-i-set estats que formen part de la Unió Europea (i també d'alguns de fora de la Unió).

Nou!!: Història de Barcelona і Euro · Veure més »

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

Nou!!: Història de Barcelona і Europa · Veure més »

Eusebi Arnau i Mascort

Eusebi Arnau i Mascort (Barcelona, 8 de setembre de 1863 - 2 de juliol de 1933) fou un escultor català que destacà sobretot en l'escultura aplicada a l'arquitectura, així com en escultura exempta, la joieria i l'espai funerari.

Nou!!: Història de Barcelona і Eusebi Arnau i Mascort · Veure més »

Eusebi Bona i Puig

Eusebi Bona i Puig (Begur, Baix Empordà, 1890 - Barcelona, 12 d'octubre de 1972) fou un arquitecte català.

Nou!!: Història de Barcelona і Eusebi Bona i Puig · Veure més »

Eusebi Güell i Bacigalupi

Eusebi Güell i Bacigalupi, comte de Güell (Barcelona, 15 de desembre de 1846 - 8 de juliol de 1918), fou un industrial, polític i mecenes català.

Nou!!: Història de Barcelona і Eusebi Güell i Bacigalupi · Veure més »

Euskadi Ta Askatasuna

ETA (Euskadi Ta Askatasuna, País Basc i Llibertat) fou una organització basca armada i clandestina, la qual es proclamava independentista i socialista, que tenia com a objectiu la creació d'un estat basc euskaldun i socialista, independent de l'Estat espanyol i de l'Estat francès, incloent-hi els set territoris bascos històrics (Euskal Herria): tres que pertanyen a l'Estat francès (dins el departament de Pirineus Atlàntics), tres províncies de l'Estat espanyol que formen l'actual País Basc, i la província de Navarra.

Nou!!: Història de Barcelona і Euskadi Ta Askatasuna · Veure més »

Evolució

L'evolució és el procés segons el qual els caràcters hereditaris d'una població d'organismes canvien amb el pas de les generacions.

Nou!!: Història de Barcelona і Evolució · Veure més »

Exèrcit Nacional

L'autoanomenat Exèrcit Nacional, i anomenat Exèrcit Franquista pels republicans, és el nom que rep l'exèrcit i combatents favorables al bàndol del general Francisco Franco una vegada es va produir el cop d'estat militar el juliol de 1936 contra el govern de la Segona República que va donar lloc a la Guerra Civil espanyola (1936-1939).

Nou!!: Història de Barcelona і Exèrcit Nacional · Veure més »

Exèrcit Popular Català

LExèrcit Popular Català (EPOCA) fou una organització armada catalana que va actuar entre el 1976 i el 1980 que perseguia la separació de Catalunya d'Espanya.

Nou!!: Història de Barcelona і Exèrcit Popular Català · Veure més »

Exposició Internacional de Barcelona

LExposició Internacional de Barcelona tingué lloc del 20 de maig de 1929 al 15 de gener de 1930 a Barcelona i va ser la segona exposició universal a Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і Exposició Internacional de Barcelona · Veure més »

Exposició Universal de Barcelona

LExposició Universal de 1888 es va celebrar a la ciutat de Barcelona entre el 8 d'abril i el 9 de desembre de 1888, i va rebre un total de 400.000 visitants procedents de tot el món.

Nou!!: Història de Barcelona і Exposició Universal de Barcelona · Veure més »

Extremadura

Extremadura (fala de Xàlima: Estremadura) és una comunitat autònoma espanyola situada a l'oest de l'estat espanyol, entre els 37° 57′ N i els 40° 29′ N de latitud i entre els 4° 39′ O i els 7° 33′ O de longitud.

Nou!!: Història de Barcelona і Extremadura · Veure més »

Ezequiel Porcel i Alabau

Ezequiel Porcel i Alabau (Barcelona, 2 de gener de 1877 – Barcelona, 27 de juny de 1926) va ser un arquitecte modernista català.

Nou!!: Història de Barcelona і Ezequiel Porcel i Alabau · Veure més »

Fabià Puigserver i Plana

Fabià Puigserver i Plana (Olot, Garrotxa, 28 d'octubre de 1938 - Barcelona, 30 de juliol de 1991) fou un escenògraf, figurinista, actor, director teatral, activista i promotor català de les arts escèniques i de la cultura.

Nou!!: Història de Barcelona і Fabià Puigserver i Plana · Veure més »

Família benedictina

S'anomena família benedictina al conjunt de grups i comunitats catòlics (instituts de vida consagrada o grups de seglars) que segueixen en la seva vida la Regla de Sant Benet o alguna de les regles que se'n deriven.

Nou!!: Història de Barcelona і Família benedictina · Veure més »

Família franciscana

Emblema de la família franciscana: dos braços creuats, un de vestit i un de despullat, sortint d'un núvol amb una creu (mosaic a Santa Dorotea in Trastevere, Roma) Francesc d'Assís, fundador de l'orde dels frares menors. Aquest és el retrat més antic conegut del sant, que es remunta a la retirada de Sant Francesc a Subiaco (1223–1224) S'anomena família franciscana al conjunt de grups i comunitats catòlics --instituts de vida consagrada (ordes i congregacions) i grups de seglars-- que segueixen alguna de les regles inspirades per Sant Francesc d'Assís.

Nou!!: Història de Barcelona і Família franciscana · Veure més »

Família reial espanyola

La família reial o Casa Reial espanyola està integrada pel rei o reina d'Espanya, titular de la Corona d'Espanya, per la seva o el seu consort, els seus pares i els seus descendents inclòs el príncep o princesa hereva de la Corona: els familiars del rei inscrits al Registre Civil de la Família Reial.

Nou!!: Història de Barcelona і Família reial espanyola · Veure més »

Farmacologia

vasos de precipitats la bioquímica La farmacologia (del grec, pharmacon (φάρμακον), fàrmac, i logos (λόγος), ciència) és la ciència que estudia l'origen, les accions i les propietats que les substàncies químiques exerceixen sobre els organismes vius.

Nou!!: Història de Barcelona і Farmacologia · Veure més »

Fàbrica Bonaplata, Rull, Vilaregut i Cia

La Fàbrica Bonaplata, Rull, Vilaregut i Cia, també coneguda com El Vapor, era situada al carrer dels Tallers del Raval de Barcelona, i fou la primera indústria tèxtil moguda per la força del vapor a l'estat espanyol.

Nou!!: Història de Barcelona і Fàbrica Bonaplata, Rull, Vilaregut i Cia · Veure més »

Fèlix Millet i Tusell

va ser un empresari català.

Nou!!: Història de Barcelona і Fèlix Millet i Tusell · Veure més »

Félix de Azúa Comella

Félix de Azúa Comella (Barcelona, 30 d'abril de 1944), és un poeta i novel·lista català en castellà.

Nou!!: Història de Barcelona і Félix de Azúa Comella · Veure més »

Fòrum

Ruïnes del fòrum de Trajà, a Roma El fòrum, o for (del llatí forum), era el centre neuràlgic, geogràfic, comercial i polític de la ciutat romana, equivalent a l'àgora grega.

Nou!!: Història de Barcelona і Fòrum · Veure més »

Fòrum Universal de les Cultures

Vista aèria del Parc del Fòrum durant la celebració del Fòrum Universal de les Cultures 2004 El Fòrum Universal de les Cultures va ser un esdeveniment internacional de caràcter periòdic on a través d'exposicions, espectacles i conferències es tractaven temes d'actualitat, especialment relacionats amb la diversitat cultural.

Nou!!: Història de Barcelona і Fòrum Universal de les Cultures · Veure més »

Febre d'Or

La Febre d'Or és un període de la història de Catalunya iniciada entre 1876 i 1878 en què els condicionants econòmics afavoriren la proliferació de la burgesia catalana per moviments especulatius el darrer quart del.

Nou!!: Història de Barcelona і Febre d'Or · Veure més »

Febre groga

La febre groga és una malaltia vírica endèmica a zones d'Àfrica i Sud-amèrica, causada per un flavivírid transmès per un mosquit, i caracteritzada pels símptomes hemorràgics i la icterícia.

Nou!!: Història de Barcelona і Febre groga · Veure més »

Federació Anarquista Ibèrica

La Federació Anarquista Ibèrica (FAI) és una organització fundada el 1927 a València, com a continuació de dues organitzacions anarquistes, la portuguesa Unió Anarquista Portuguesa (en portuguès União Anarquista Portuguesa) i l'espanyola Federació Nacional de Grups Anarquistes d'Espanya (en castellà Federación Nacional de Grupos Anarquistas de España), formant un àmbit d'actuació ibèric i part de la Internacional de Federacions Anarquistes.

Nou!!: Història de Barcelona і Federació Anarquista Ibèrica · Veure més »

Federació Catalana d'Esperantistes

La Federació Catalana d'Esperantistes fou una entitat fundada el 1910 i desapareguda el 1939, arran de la Guerra Civil, que agrupava els esperantistes de Catalunya i Mallorca.

Nou!!: Història de Barcelona і Federació Catalana d'Esperantistes · Veure més »

Federació Democràtica Nacionalista

La Federació Democràtica Nacionalista (FDN) fou una organització política nacionalista catalana creada per Francesc Macià com a successora de l'Associació Nacionalista Catalana el 2 de febrer de 1919.

Nou!!: Història de Barcelona і Federació Democràtica Nacionalista · Veure més »

Federats

Els federats (foederati), es denominava en els primers temps de la història de l'antiga República Romana a qualsevol tribu que hagués subscrit a un tractat (foedus), que no era ni colònia romana ni se li havia concedit la ciutadania romana (civitas), però de la que s'esperava que proporcionés un contingent de soldats quan hi hagués problemes.

Nou!!: Història de Barcelona і Federats · Veure més »

Felip II de Castella

Felip II de Castella, dit el Prudent (Valladolid, 21 de maig de 1527 – L'Escorial, 13 de setembre de 1598), va ser monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598.

Nou!!: Història de Barcelona і Felip II de Castella · Veure més »

Felip III de Castella

Felip III de Castella, II d'Aragó i Portugal i V de Navarra, dit el Pietós (Madrid, Regne de Castella, 14 d'abril de 1578 - L'Escorial, 31 de març de 1621), fou monarca d'Espanya (1598 - 1621), rei de Castella i Lleó, Aragó, rei de València, Portugal, Sicília, Nàpols, Sardenya, duc de Borgonya i comte de Barcelona; príncep d'Astúries (1578 - 1598) va ser el tercer rei de la Dinastia dels Àustries a les Espanyes.

Nou!!: Història de Barcelona і Felip III de Castella · Veure més »

Felip IV de Castella

Felip IV de Castella, III d'Aragó i de Portugal, dit el Gran o el Rei Planeta (Valladolid, 8 d'abril de 1605 - Madrid, 1665), fou monarca d'Espanya (1621-1665).

Nou!!: Història de Barcelona і Felip IV de Castella · Veure més »

Felip Pedrell i Sabaté

Felip Pedrell i Sabaté (Tortosa, Baix Ebre, 19 de febrer de 1841 - Barcelona, 19 d'agost de 1922) fou un compositor, pedagog musical, musicòleg, professor i crític musical català, capdavanter del nacionalisme musical a Catalunya al.

Nou!!: Història de Barcelona і Felip Pedrell i Sabaté · Veure més »

Felip V d'Espanya

Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.

Nou!!: Història de Barcelona і Felip V d'Espanya · Veure més »

Felipe González Márquez

Felipe González Márquez (Dos Hermanas, Andalusia, 5 de març de 1942) és un advocat i polític fou Secretari General del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) des de 1974 a 1997 i tercer president del govern de l'actual període democràtic a Espanya des de 1982 a 1996.

Nou!!: Història de Barcelona і Felipe González Márquez · Veure més »

Feminisme

Manifestació feminista a Barcelona el 2009 El feminisme és el conjunt del moviment feminista i la teoria feminista.

Nou!!: Història de Barcelona і Feminisme · Veure més »

Fenícia

Territori de Fenícia durant la seva expansió colonial. Fenícia fou una civilització mediterrània talassocràtica, de parla semita que es va originar al Llevant, concretament al Líban, incloent també regions de l'actual República de Síria i el nord de Palestina,Paolo Xella, 2017, Phoenician Inscriptions in Palestine, in U. Hübner and H. Niehr (eds.), Sprachen in Palästina im 2.

Nou!!: Història de Barcelona і Fenícia · Veure més »

Fernando Álvarez de la Campa

Fernando Álvarez de la Campa Arumí (Avilés, 14 de juny de 1869 - Barcelona, 17 d'abril de 1939) fou un militar espanyol.

Nou!!: Història de Barcelona і Fernando Álvarez de la Campa · Veure més »

Fernando Botero Angulo

Fernando Botero Angulo (Medellín, 19 d'abril de 1932 - 15 de setembre de 2023) va ser un pintor i escultor colombià dels segles XX i XXI.

Nou!!: Història de Barcelona і Fernando Botero Angulo · Veure més »

Fernando Guillén

va ser un actor català.

Nou!!: Història de Barcelona і Fernando Guillén · Veure més »

Fernando Guillén Cuervo

Fernando Guillén Cuervo (Barcelona, 11 de març de 1963) és un actor, guionista i director català.

Nou!!: Història de Barcelona і Fernando Guillén Cuervo · Veure més »

Ferran d'Antequera

Ferran d'Antequera, dit de Trastàmara, el Just o l'Honest i anomenat també Ferran I d'Aragó (Medina del Campo, Castella, 27 de novembre de 1380 - Igualada, 2 d'abril de 1416), fou infant de Castella i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i (nominal) de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes i Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416) i regent de Castella (1406-1416), on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro.

Nou!!: Història de Barcelona і Ferran d'Antequera · Veure més »

Ferran el Catòlic

Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.

Nou!!: Història de Barcelona і Ferran el Catòlic · Veure més »

Ferran Freixa i Pintó

Ferran Freixa i Pintó (Barcelona, 1950 — Sant Vicenç de Montalt, 13 de juny de 2021) fou un fotògraf barceloní.

Nou!!: Història de Barcelona і Ferran Freixa i Pintó · Veure més »

Ferran García Sevilla

Ferran García Sevilla (Palma, 1949) és un artista mallorquí.

Nou!!: Història de Barcelona і Ferran García Sevilla · Veure més »

Ferran Romeu i Ribot

Casa Armet a Sant Cugat del Vallès Ferran Romeu i Ribot (Barcelona, 6 de desembre de 1862 - 1943) fou un arquitecte modernista i urbanista català.

Nou!!: Història de Barcelona і Ferran Romeu i Ribot · Veure més »

Ferran Soldevila i Zubiburu

Ferran Soldevila i Zubiburu (Barcelona, 24 d'octubre de 1894 — Barcelona, 19 de maig de 1971) fou un historiador i escriptor català.

Nou!!: Història de Barcelona і Ferran Soldevila i Zubiburu · Veure més »

Ferran Sor i Muntades

fou un guitarrista i compositor català.

Nou!!: Història de Barcelona і Ferran Sor i Muntades · Veure més »

Ferran Sunyer i Balaguer

va ser un matemàtic autodidacte que va treballar a Catalunya des del final de la dècada dels anys trenta fins que va morir.

Nou!!: Història de Barcelona і Ferran Sunyer i Balaguer · Veure més »

Ferran VII d'Espanya

Ferran VII d'Espanya, dit el Desitjat (L'Escorial, 14 d'octubre de 1784 - Madrid, 29 de setembre de 1833), fou príncep d'Astúries (1788-1808) i rei d'Espanya (1808 i 1814-1833).

Nou!!: Història de Barcelona і Ferran VII d'Espanya · Veure més »

Ferrer Bassa

Ferrer Bassa, també documentat com Jaume Ferrer Bassa, (Les Gunyoles (?),Diversos documents referits a personatges anomenats «Ferrer Bassa» entre els segles XII-XIV situen els seus orígens geogràfics i familiars a la zona d'Avinyonet del Penedès. A, s'arriba a precisar que podria haver nascut al mas conegut com "Castell de Les Gunyoles". 1285 – Barcelona, 1348) fou un pintor i miniaturista de la Corona d'Aragó, on va treballar de forma intensa per a la cort d'Alfons el Benigne i Pere el Cerimoniós.

Nou!!: Història de Barcelona і Ferrer Bassa · Veure més »

Ferro

El ferro és l'element químic de símbol Fe i nombre atòmic 26.

Nou!!: Història de Barcelona і Ferro · Veure més »

Ferrocarril

Ferrocarril de vapor alemany Ferrocarril modern a Birmingham Tren creuant un viaducte a l'Argentina El ferrocarril és un mitjà de transport que circula entre carrils, normalment d'acer, compost per un o més vagons o cotxes arrossegats per una locomotora.

Nou!!: Història de Barcelona і Ferrocarril · Veure més »

Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya

Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) és una empresa pública de la Generalitat de Catalunya que gestiona diversos serveis de transport públic, principalment de ferrocarril suburbà a l'àrea metropolitana de Barcelona, a més d'una línia regional a l'àrea de Lleida i Pirineus.

Nou!!: Història de Barcelona і Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya · Veure més »

Festa de Sant Medir

La festa de Sant Medir és una celebració popular que té lloc a Barcelona i Sant Cugat del Vallès.

Nou!!: Història de Barcelona і Festa de Sant Medir · Veure més »

Festa Major de Gràcia

3 de 7 aixecat per sota dels Castellers de la Vila de Gràcia en el moment de carregar-se. Festa Major de Gràcia (22/08/2009) Carrer de Verdi guarnit a la Festa Major de Gràcia del 2009. Detall del guarnit del carrer del Progrés a la Festa Major de Gràcia del 2009. Correfoc infantil a la Festa Major de Gràcia del 2010. Detall del guarnit del carrer de Joan Blanques de Baix a la Festa Major de Gràcia del 2010. Nou de set de la Colla Vella dels Xiquets de Valls durant la Festa Major del 2008. Orquestra i decoració il·luminada feta pels veïns del carrer, a la Festa Major de Gràcia del 2009. La Festa Major de Gràcia és la festivitat anual més important de la Vila de Gràcia.

Nou!!: Història de Barcelona і Festa Major de Gràcia · Veure més »

Festa Major de Sants

data.

Nou!!: Història de Barcelona і Festa Major de Sants · Veure més »

Festival Grec de Barcelona

El Grec Festival de Barcelona és un festival internacional de teatre, dansa, música i circ.

Nou!!: Història de Barcelona і Festival Grec de Barcelona · Veure més »

Fets de Maig

Els Fets de Maig foren els enfrontaments que succeïren entre el 3 i el 7 de maig de 1937 a Barcelona entre les forces d'ordre públic de la Generalitat de Catalunya, amb el suport de milicians del PSUC, de la UGT i d'Estat Català, contra milicians de la CNT i la FAI, amb el suport del POUM.

Nou!!: Història de Barcelona і Fets de Maig · Veure més »

Fets del Palau de la Música

projecte d'Estatut d'Autonomia de Catalunya proposat per la Mancomunitat de Catalunya. Els fets del Palau de la Música es van produir al Palau de la Música Catalana de Barcelona el 19 de maig de 1960 durant l'homenatge del centenari del naixement del poeta català Joan Maragall organitzat per l'Orfeó Català amb presència de ministres de Franco.

Nou!!: Història de Barcelona і Fets del Palau de la Música · Veure més »

Feudalisme

El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social dut a terme durant l'edat mitjana a Europa, amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època.

Nou!!: Història de Barcelona і Feudalisme · Veure més »

Fibra òptica

Un feix de cables de fibra òptica. La fibra òptica és un filament flexible de secció circular fet d'un tipus de vidre o plàstic capaç de transportar feixos de llum en el seu interior.

Nou!!: Història de Barcelona і Fibra òptica · Veure més »

Fil·loxera de la vinya

La fil·loxera de la vinya (Daktulosphaira vitifoliae) és una espècie d'hemípter estenorrinc de la família dels fil·loxèrids.

Nou!!: Història de Barcelona і Fil·loxera de la vinya · Veure més »

Filipines

La Mare de Déu d'Antipolo. La República de les Filipines és un estat insular que consisteix en un arxipèlag situat en el Sud-est Asiàtic, a l'oceà Pacífic.

Nou!!: Història de Barcelona і Filipines · Veure més »

Filmoteca de Catalunya

Retrat de Ramón de Baños (1890-1980) Cartellera de cinema Sala Montserrat (ca. 1910) La Filmoteca de Catalunya és l'arxiu cinematogràfic de la Generalitat de Catalunya dedicat a preservar i difondre el patrimoni audiovisual i la cultura cinematogràfica, d'acord amb allò disposat per la Llei del cinema (2010).

Nou!!: Història de Barcelona і Filmoteca de Catalunya · Veure més »

Filosofia

La filosofia (del grec Φιλοσοφία filossofia, 'amor per la saviesa') és un camp d'estudi que cerca, per mitjà d'arguments raonats, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona a la naturalesa.

Nou!!: Història de Barcelona і Filosofia · Veure més »

Fira de Barcelona

El recinte de Montjuïc durant la celebració del Saló del Còmic Torres de l'arquitecte Toyo Ito davant del recinte de Gran Via, a la Plaça d'Europa (l'Hospitalet de Llobregat) Fira de Barcelona és la institució firal de Barcelona i una de les més importants d'Europa.

Nou!!: Història de Barcelona і Fira de Barcelona · Veure més »

Flamenc (música i ball)

El flamenc és un gènere de música i dansa del, que té com a base la música i la dansa andalusa, en la creació i desenvolupament del qual van tenir un paper fonamental els individus de l'ètnia gitana.

Nou!!: Història de Barcelona і Flamenc (música i ball) · Veure més »

Flauta

La flauta és una gran família d'instruments de vent, que es caracteritzen pel fet que el so s'hi produeix quan l'aire que s'hi insufla incideix en un bisell practicat a l'embocadura de l'instrument.

Nou!!: Història de Barcelona і Flauta · Veure més »

Flavi Honori

Flavi Honori (en Flavius Honorius - 9 de setembre de 384 – 15 d'agost de 423) fou el primer emperador de l'Imperi Romà d'Occident, del 395 al 423.

Nou!!: Història de Barcelona і Flavi Honori · Veure més »

Flavi Paulus

Flavius Paulus era un dux hispanoromà sota el rei visigot Vamba.

Nou!!: Història de Barcelona і Flavi Paulus · Veure més »

Flor de Barcelona

Panot «flor de Barcelona». La flor de Barcelona o rosa de Barcelona és un tipus de panot el disseny del qual durant un temps es va atribuir a Josep Puig i Cadafalch, que l'hauria ideat per al vestíbul de la casa Amatller, i posteriorment l'Ajuntament l'hauria emprat per pavimentar les voreres de nombrosos carrers de Barcelona, especialment a l'Eixample.

Nou!!: Història de Barcelona і Flor de Barcelona · Veure més »

Florència

Florència, tradicionalment Florença (en italià modern; antigament i poèticament també), és una ciutat d'Itàlia, capital de la ciutat metropolitana homònima i de la regió de la Toscana, al centre de la península Itàlica.

Nou!!: Història de Barcelona і Florència · Veure més »

Florí d'or d'Aragó

Florí d'or de Florència del 1347 Florí d'or de Florència del 1340 El florí d'or d'Aragó (o florí d'or català) és el nom amb què era coneguda una moneda catalana d'or creada per Jaume III de Mallorca a Perpinyà el 1342 a imitació de la moneda del mateix nom que es feia a Florència, i represa per Pere III a partir del 1346.

Nou!!: Història de Barcelona і Florí d'or d'Aragó · Veure més »

Folk

Folk (de l'anglès folk, poble) és un estil de música que parteix de la música popular i tradicional per arranjar-la.

Nou!!: Història de Barcelona і Folk · Veure més »

Folklore

Catifa màgica. Les catifes màgiques eren uns objectes llegendaris que podien transportar persones de forma instantània o molt ràpidament. El folklore (de l'anglès folk, 'poble' i lore, 'saber' o 'coneixement') és l'expressió de la cultura d'un poble: artesania, balls, festes, costums, contes, història oral, llegendes, música, proverbis, supersticions, etc., comú a una població concreta, incloent les tradicions de la mencionada cultura, subcultura o grup social.

Nou!!: Història de Barcelona і Folklore · Veure més »

Foment de les Arts i el Disseny

El Foment de les Arts i del Disseny (FAD), anteriorment anomenada Foment de les Arts Decoratives, és una associació privada, independent i sense ànim de lucre amb l'objectiu de promoure el disseny, l'arquitectura dins la vida econòmica i cultural del país.

Nou!!: Història de Barcelona і Foment de les Arts i el Disseny · Veure més »

Fons Monetari Internacional

El Fons Monetari Internacional (FMI) és l'organització internacional encarregada de vigilar el sistema financer global, d'observar les taxes de canvi de monedes i la balança de pagaments, i d'oferir assistència tècnica i financera quan es requereixi.

Nou!!: Història de Barcelona і Fons Monetari Internacional · Veure més »

Font d'Hèrcules (Barcelona)

La Font d'Hèrcules és una obra situada a la confluència del Passeig de Sant Joan amb el carrer de Còrsega de Barcelona, catalogada com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Història de Barcelona і Font d'Hèrcules (Barcelona) · Veure més »

Font de Canaletes

La font de Canaletes és un dels llocs més significatius de Barcelona, situada al Raval de Ponent, a la part alta de la Rambla.

Nou!!: Història de Barcelona і Font de Canaletes · Veure més »

Font de Santa Eulàlia

La Font de Santa Eulàlia és un monument escultòric situat a la Plaça del Pedró de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Història de Barcelona і Font de Santa Eulàlia · Veure més »

Font del Gat

La Font del Gat és una font de Barcelona inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Història de Barcelona і Font del Gat · Veure més »

Font màgica de Montjuïc

La Font màgica de Montjuïc, o simplement anomenada Font de Montjuïc o Fonts Màgiques, es troba a l'Avinguda de la Reina Maria Cristina, al costat del Poble Espanyol a Montjuïc (Barcelona).

Nou!!: Història de Barcelona і Font màgica de Montjuïc · Veure més »

Fonts de Barcelona

Font màgica de Montjuïc Les fonts de Barcelona constitueixen un conjunt de diversos tipus de dispensadors d'aigua per al consum públic, ja sigui fonts pròpiament dites, estanys, brolladors, cascades o diverses tipologies de segell arquitectònic o enginyer.

Nou!!: Història de Barcelona і Fonts de Barcelona · Veure més »

Forces Armades d'Espanya

Les Forces Armades Espanyoles (FFAA) són l'organització encarregada de defensar la sobirania, la integritat territorial i la independència d'Espanya, segons s'estableix a la Constitució espanyola de 1978.

Nou!!: Història de Barcelona і Forces Armades d'Espanya · Veure més »

Fortalesa de la Ciutadella

La Ciutadella de Barcelona fou una fortalesa construïda després de la guerra de Successió Espanyola amb la intenció de reprimir els barcelonins.

Nou!!: Història de Barcelona і Fortalesa de la Ciutadella · Veure més »

Fortià

Fortià és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà.

Nou!!: Història de Barcelona і Fortià · Veure més »

Fossar de la Pedrera

El Fossar de la Pedrera és un indret del cementiri de Montjuïc que fou utilitzat de tomba comuna per a 4.000 víctimes de la repressió franquista.

Nou!!: Història de Barcelona і Fossar de la Pedrera · Veure més »

Fotògrafs Napoleon

Autorretrat doble d'Antonio Fernandez. La companyia fotogràfica Napoleon va ser una saga de fotògrafs professionals que can començar el seu treball a Barcelona l'any 1851 i va perdurar fins al seu tancament definitiu l'any 1968.

Nou!!: Història de Barcelona і Fotògrafs Napoleon · Veure més »

Fotografia

Fotografies Lent d'una càmera fotogràfica La fotografia és l'art i la tècnica que permet obtenir i guardar de manera permanent imatges, sobre una superfície de material sensible a la llum o en dispositius d'emmagatzematge de dades, basant-se en el principi de la càmera obscura.

Nou!!: Història de Barcelona і Fotografia · Veure més »

Fraga

Fraga és una localitat de l'Aragó de parla catalana situada a la Franja de Ponent, a l'extrem sud-est de la província d'Osca, en l'últim tram de la vall del Cinca (a 115 km de Saragossa i a 25 km de Lleida).

Nou!!: Història de Barcelona і Fraga · Veure més »

França

França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Història de Barcelona і França · Veure més »

Francesc Abad i Gómez

Francesc Abad (Terrassa, 1944) és un artista català.

Nou!!: Història de Barcelona і Francesc Abad i Gómez · Veure més »

Francesc Alió i Brea

Francesc Alió i Brea (Barcelona, 27 de març de 1862 - Barcelona, 31 de març de 1908) fou un compositor i pianista català.

Nou!!: Història de Barcelona і Francesc Alió i Brea · Veure més »

Francesc Bellmunt i Moreno

Exemplar del llibre de poesia "El cos de l'ombra" (editorial Tushita 2021) Segon poemari de Francesc Bellmunt, Des dels cairats (Tushita Edicions 2022) Francesc Bellmunt i Moreno (Sabadell, 1 de febrer de 1947) és un director de cinema, guionista i productor català.

Nou!!: Història de Barcelona і Francesc Bellmunt i Moreno · Veure més »

Francesc Betriu i Cabeceran

Francesc Betriu i Cabeceran (Organyà, Alt Urgell, 18 de gener de 1940 — 7 d'octubre de 2020) fou un director de cinema i guionista català.

Nou!!: Història de Barcelona і Francesc Betriu i Cabeceran · Veure més »

Francesc Cambó i Batlle

Francesc Cambó i Batlle (Verges, el Baix Empordà, 2 de setembre de 1876 - Buenos Aires, l'Argentina, 30 d'abril de 1947) fou un empresari i polític català conservador, fundador i líder de la Lliga Regionalista, ferm defensor que el catalanisme intervingués en la política espanyola, fou ministre en diversos governs espanyols.

Nou!!: Història de Barcelona і Francesc Cambó i Batlle · Veure més »

Francesc Candel Tortajada

Francesc Candel Tortajada (Cases Altes, Racó d'Ademús, 31 de maig de 1925 - Barcelona, 23 de novembre de 2007), conegut com a Paco Candel, fou un escriptor i periodista valencià establert a Catalunya.

Nou!!: Història de Barcelona і Francesc Candel Tortajada · Veure més »

Francesc Carbonell i Bravo

Francesc Carbonell i Bravo (Barcelona, 5 d'octubre de 1768 - 15 de novembre de 1836), farmacèutic català.

Nou!!: Història de Barcelona і Francesc Carbonell i Bravo · Veure més »

Francesc Carreras i Candi

va ser un historiador, geògraf i polític català, a més de conrear moltes altres disciplines com la filatèlia o l'excursionisme científic.

Nou!!: Història de Barcelona і Francesc Carreras i Candi · Veure més »

Francesc Català-Roca

Francesc Català-Roca (Valls, Alt Camp, 19 de març de 1922 - Barcelona, 5 de març de 1998)https://www.ara.cat/fotografies/francesc-catala-roca-fotograf-centenari_3_4307501.html fou un fotògraf català, fill del també fotògraf Pere Català i Pic i germà de Pere Català i Roca.

Nou!!: Història de Barcelona і Francesc Català-Roca · Veure més »

Francesc d'Assís Galí i Fabra

Francesc d'Assís Galí i Fabra (Barcelona, 22 de novembre de 1880 - 23 de setembre de 1965) fou un pintor i pedagog català.

Nou!!: Història de Barcelona і Francesc d'Assís Galí i Fabra · Veure més »

Francesc Daniel Molina i Casamajó

Francesc Daniel Molina i Casamajó (Vic, 1812 - Barcelona, 5 de juliol de 1867) fou un arquitecte català.

Nou!!: Història de Barcelona і Francesc Daniel Molina i Casamajó · Veure més »

Francesc de Paula Nebot i Torrens

Palau Reial de Pedralbes Francesc de Paula Nebot i Torrens (Barcelona, 11 de juliol de 1883 - ídem, 1965) fou un arquitecte català.

Nou!!: Història de Barcelona і Francesc de Paula Nebot i Torrens · Veure més »

Francesc Fàbregas i Vehil

Ajuntament de Santa Fe (Granada), de Francesc Fàbregas (1931) Francesc Fàbregas i Vehil (Barcelona, 1901 - L'Havana, 19 de març de 1983) va ser un arquitecte racionalista català, membre del GATCPAC.

Nou!!: Història de Barcelona і Francesc Fàbregas i Vehil · Veure més »

Francesc Ferrer i Guàrdia

Francesc Ferrer i Guàrdia (Alella, 14 de gener de 1859 - Montjuïc (Barcelona), 13 d'octubre de 1909) va ser un important pedagog anarquista i lliurepensador català.

Nou!!: Història de Barcelona і Francesc Ferrer i Guàrdia · Veure més »

Francesc Folguera i Grassi

L'església de Sant Sadurní d'Anoia, reformada exteriorment el 1924 per Francesc Folguera, que renovà la façana i hi afegí el pòrtic Francesc Folguera i Grassi (Barcelona, 23 de març de 1891 - Barcelona, 26 de juliol de 1960) fou un arquitecte català.

Nou!!: Història de Barcelona і Francesc Folguera i Grassi · Veure més »

Francesc Fontanella i Garraver

''Panegirica alabança del molt Illustre, y Reverent Doctor Pau Claris, Canonge de la Santa Iglesia Cathedral de Urgell, Deputat Eclesiastich del Principat de Cathalunya'', de 1641. Francesc Fontanella i Garraver (Barcelona, 1622 - Perpinyà, 9 d'octubre de 1681) fou l'escriptor més ambiciós del Barroc català, destacat en la poesia i el teatre.

Nou!!: Història de Barcelona і Francesc Fontanella i Garraver · Veure més »

Francesc Gallart i Monés

Francesc Gallart i Monés (El Prat de Llobregat, 30 de setembre de 1880 - Barcelona, 16 de març del 1960) fou un digestòleg català.

Nou!!: Història de Barcelona і Francesc Gallart i Monés · Veure més »

Francesc Gimeno i Arasa

Francesc Gimeno i Arasa (Tortosa, 4 de febrer de 1858 - Barcelona, 22 de novembre de 1927) fou un pintor i dibuixant català.

Nou!!: Història de Barcelona і Francesc Gimeno i Arasa · Veure més »

Francesc Grau

Francesc Grau (Manresa, Principat de Catalunya, 1638 - 1693) fou un escultor del barroc català.

Nou!!: Història de Barcelona і Francesc Grau · Veure més »

Francesc I de les Dues Sicílies

Francesc I de les Dues Sicílies (Nàpols 1777 - 1830).

Nou!!: Història de Barcelona і Francesc I de les Dues Sicílies · Veure més »

Francesc Joan Barba i Corsini

fou un arquitecte i dissenyador de mobiliari català, considerat com un dels més influents en l'evolució de l'habitatge a Catalunya,.

Nou!!: Història de Barcelona і Francesc Joan Barba i Corsini · Veure més »

Francesc Layret i Foix

Francesc Layret i Foix (Barcelona, 12 de juliol de 1880 - 30 de novembre de 1920) fou un polític i advocat català, defensor del moviment obrer.

Nou!!: Història de Barcelona і Francesc Layret i Foix · Veure més »

Francesc Macià i Llussà

Francesc Macià i Llussà (Vilanova i la Geltrú, el Garraf, 21 de setembre de 1859 – Barcelona, 25 de desembre de 1933), conegut popularment com l'Avi, fou un militar, polític independentista català, 122è president de la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Història de Barcelona і Francesc Macià i Llussà · Veure més »

Francesc Martorell i Peña

Francesc Martorell i Peña (Barcelona, 19 de novembre de 1822 – ibid., 9 de novembre de 1878) va ser un català corredor reial de canvis i comerciant/antiquari de professió.

Nou!!: Història de Barcelona і Francesc Martorell i Peña · Veure més »

Francesc Mitjans i Miró

Francesc Mitjans i Miró (Barcelona, 15 de juliol de 1909 - Barcelona, 20 de novembre de 2006) fou un arquitecte i urbanista català, autor de construccions com el Camp Nou o el gratacel del Banc Sabadell Atlántico.

Nou!!: Història de Barcelona і Francesc Mitjans i Miró · Veure més »

Francesc Pardillo i Vaquer

Francesc Pardillo i Vaquer (Castelló de la Plana, 19 de maig de 1884 - Barcelona, 19 de juliol de 1955) fou un catedràtic i naturalista valencià.

Nou!!: Història de Barcelona і Francesc Pardillo i Vaquer · Veure més »

Francesc Pi de la Serra i Valero

Francesc Pi de la Serra i Valero (Barcelona, 6 d'agost de 1942), conegut com a Quico Pi de la Serra, és un guitarrista i cantautor català, considerat un dels representants històrics de la Nova Cançó.

Nou!!: Història de Barcelona і Francesc Pi de la Serra i Valero · Veure més »

Francesc Pi i Margall

Francesc Pi i Margall (Barcelona, 20 d'abril de 1824 - Madrid, 29 de novembre de 1901) fou un polític català que va ser el segon president del govern de la Primera República Espanyola l'any 1873.

Nou!!: Història de Barcelona і Francesc Pi i Margall · Veure més »

Francesc Pla i Duran

432x432pxFrancesc Pla i Duran, conegut com El Vigatà (Vic, Osona, 1743 - Barcelona, 1805) fou un pintor català.

Nou!!: Història de Barcelona і Francesc Pla i Duran · Veure més »

Francesc Rovira Beleta

Francesc Rovira Beleta, o Francesc Rovira i Beleta, o internacionalment amb el guionet Francesc Rovira-Beleta (Barcelona, 25 de setembre de 1912 - 23 de juny de 1999), fou un director i realitzador de cinema català, net de l'industrial Ramon Rovira i Casanella i nebot de l'industrial i polític Josep Rovira i Bruguera.

Nou!!: Història de Barcelona і Francesc Rovira Beleta · Veure més »

Francesc Salvà i Campillo

Francesc Salvà i Campillo (Barcelona, 12 de juliol de 1751 - 13 de febrer de 1828) fou un metge, físic, meteoròleg i inventor català.

Nou!!: Història de Barcelona і Francesc Salvà i Campillo · Veure més »

Francesc Santponç i Roca

Francesc Santponç i Roca (Barcelona, 1 d'octubre de 1756 - abril de 1821) va ser un metge i inventor català.

Nou!!: Història de Barcelona і Francesc Santponç i Roca · Veure més »

Francesc Tramulles i Roig

Francesc Tramulles i Roig,La Gran enciclopèdia en català, vol.

Nou!!: Història de Barcelona і Francesc Tramulles i Roig · Veure més »

Francesc Valls i Galan

Francesc Valls i Galan (Barcelona, 1671 - 2 de febrer del 1747) va ser un dels màxims exponents de la música barroca a Catalunya.

Nou!!: Història de Barcelona і Francesc Valls i Galan · Veure més »

Francesc Vallverdú i Canes

Francesc Vallverdú Canes (Barcelona, 1 de desembre de 1935 – Barcelona, 12 de juny de 2014) fou un poeta, tècnic editorial, traductor, assessor lingüístic i sociolingüista català.

Nou!!: Història de Barcelona і Francesc Vallverdú i Canes · Veure més »

Francesc Viñas i Dordal

Francesc Viñas i Dordal (Moià, 1863 - Barcelona, 14 de juliol de 1933) fou un tenor català.

Nou!!: Història de Barcelona і Francesc Viñas i Dordal · Veure més »

Francesc Xavier de Bolòs i Germà

Francesc Xavier de Bolòs i Germà (Olot, 1773 - Olot, 1844) fou un farmacèutic i naturalista català.

Nou!!: Història de Barcelona і Francesc Xavier de Bolòs i Germà · Veure més »

Francesc Xavier Hernàndez Cardona

Francesc Xavier Hernàndez Cardona (Barcelona, 1954) és un historiador català i catedràtic de Didàctica de les Ciències Socials a la Universitat de Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і Francesc Xavier Hernàndez Cardona · Veure més »

Francesc Xavier Llorens i Barba

Francesc Xavier Llorens i Barba (Vilafranca del Penedès, 1820 - Barcelona, 23 d'abril de 1872Registre de Defuncions de l'Ajuntament de Barcelona,.) fou un filòsof català, professor a la Universitat de Barcelona i fundador de l'Escola de Filosofia de Barcelona, conjuntament amb el seu mestre Ramon Martí d'Eixalà.

Nou!!: Història de Barcelona і Francesc Xavier Llorens i Barba · Veure més »

Francesc Xavier Nogués i Casas

Francesc Xavier Nogués i Casas (Barcelona, 18 de febrer de 1873 – 28 de gener de 1941), més conegut com a Xavier Nogués, fou un pintor, dibuixant, gravador, ceramista i ninotaire català.

Nou!!: Història de Barcelona і Francesc Xavier Nogués i Casas · Veure més »

Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar

Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar fou un aristòcrata castellà que ostentà el Ducat de Frias amb Grandesa d'Espanya.

Nou!!: Història de Barcelona і Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar · Veure més »

Francisco Casavella

Francisco Casavella, pseudònim de Francisco García Hortelano (Barcelona, 15 d'octubre de 1963 - 17 de desembre de 2008), fou un escriptor català en castellà.

Nou!!: Història de Barcelona і Francisco Casavella · Veure més »

Francisco González de Bassecourt

Francisco González de Bassecourt (Iruña, 1726 - Carabanchel, Madrid, 1793), primer comte de l'Asalto, fou un militar espanyol d'origen flamenc i capità general de Catalunya.

Nou!!: Història de Barcelona і Francisco González de Bassecourt · Veure més »

Francisco González Ledesma

també conegut amb el pseudònim de Silver Kane, fou un advocat, escriptor en llengua castellana i periodista català, especialitzat en novel·la policíaca.

Nou!!: Història de Barcelona і Francisco González Ledesma · Veure més »

Francisco Ibáñez Talavera

fou un prolífic autor de còmics.

Nou!!: Història de Barcelona і Francisco Ibáñez Talavera · Veure més »

Francisco Javier Castaños

Francisco Javier Castaños Aragorri Urioste y Olavide (Madrid; 22 d'abril de 1758 - ibídem, 24 de setembre de 1852) fou un militar espanyol durant les Guerres Revolucionàries Franceses i la Guerra del Francès.

Nou!!: Història de Barcelona і Francisco Javier Castaños · Veure més »

Francisco Madrid i Alier

Francesc Madrid i Alier, més conegut com a Francisco Madrid o Paco Madrid (Barcelona, 24 de febrer de 1900 - Buenos Aires, 8 de gener de 1952) fou un periodista, escriptor i guionista de cinema català.

Nou!!: Història de Barcelona і Francisco Madrid i Alier · Veure més »

Francisco Serrano Domínguez

Francisco Serrano y Domínguez, Duc de la Torre (San Fernando, Cadis, 1810 - Madrid, 1885), militar i polític espanyol.

Nou!!: Història de Barcelona і Francisco Serrano Domínguez · Veure més »

Francisco Silvela y de Le Vielleuze

fou un historiador, advocat i polític espanyol, president del govern el 1899 i el 1902.

Nou!!: Història de Barcelona і Francisco Silvela y de Le Vielleuze · Veure més »

Francs

Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.

Nou!!: Història de Barcelona і Francs · Veure més »

Franquisme

El franquisme va ser un règim polític autoritari i dictatorial vigent a Espanya entre 1939 i 1975, i també és anomenada com a tal la ideologia en què es basà.

Nou!!: Història de Barcelona і Franquisme · Veure més »

Frans Hogenberg

Gravat amb color de la ciutat de Magdeburg, circa 1572 Frans Hogenberg (Mechelen, 1535 - Colònia, 1590) va ser un pintor i gravador alemany, famós per dibuixos que mostren els esdeveniments de les guerres del (guerres de religió franceses), obres cartogràfiques, particularment per treballar amb les seves planxes en la realització de Civitates Orbis Terrarum del cartògraf Georg Braun (1541-1622).

Nou!!: Història de Barcelona і Frans Hogenberg · Veure més »

Franz Kafka

Franz Kafka (Praga —llavors Imperi Austrohongarès, actualment Txèquia—, 3 de juliol del 1883 – Kierling —actualment part de la ciutat de Klosterneuburg, Àustria—, 3 de juny de 1924) fou un escriptor d'origen jueu en llengua alemanya.

Nou!!: Història de Barcelona і Franz Kafka · Veure més »

Franz Liszt

, fou un compositor i pianista hongarès.

Nou!!: Història de Barcelona і Franz Liszt · Veure més »

Frederic Amat i Noguera

Frederic Amat i Noguera (Barcelona 1952) és un artista i escenògraf català.

Nou!!: Història de Barcelona і Frederic Amat i Noguera · Veure més »

Frederic de Correa i Ruiz

fou un arquitecte i dissenyador català que treballà en equip amb Alfons Milà i Sagnier.

Nou!!: Història de Barcelona і Frederic de Correa i Ruiz · Veure més »

Frederic Marès i Deulovol

fou un escultor i col·leccionista català.

Nou!!: Història de Barcelona і Frederic Marès i Deulovol · Veure més »

Frederic Mompou i Dencausse

Frederic Mompou i DencausseTotes les inscripcions antigues relacionades amb el matrimoni Mompou-Dencausse i dels naixements dels 3 fills del matrimoni porten el cognom escrit com a Mompón, no com a Mompou.

Nou!!: Història de Barcelona і Frederic Mompou i Dencausse · Veure més »

Frederic Soler i Hubert

Frederic Soler i Hubert (Barcelona, 9 d'octubre de 1839 - Barcelona, 4 de juliol de 1895), fou un dramaturg, poeta i empresari teatral.

Nou!!: Història de Barcelona і Frederic Soler i Hubert · Veure més »

Front d'Alliberament Gai de Catalunya

El Front d'Alliberament Gai de Catalunya o FAGC és un grup d'activistes gais que es fundà a Barcelona l'any 1975, just després de la mort del dictador Francisco Franco Bahamonde.

Nou!!: Història de Barcelona і Front d'Alliberament Gai de Catalunya · Veure més »

Front d'Aragó

Milicians republicans arribats al País Valencià des d'Aragó, 1936 El front d'Aragó va ser la línia de guerra formada entre republicans i colpistes a les terres aragoneses durant la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Història de Barcelona і Front d'Aragó · Veure més »

Front Nacional de Catalunya

El Front Nacional de Catalunya (FNC) fou una organització política catalana independentista i progressista.

Nou!!: Història de Barcelona і Front Nacional de Catalunya · Veure més »

Front Popular (Espanya)

UGT. El Front Popular a Espanya va ser un pacte de coalició electoral signat el gener de 1936 per diversos partits i altres organitzacions polítiques per a presentar-se plegats a les eleccions del febrer d'aquell mateix any.

Nou!!: Història de Barcelona і Front Popular (Espanya) · Veure més »

Fructuós Gelabert i Badiella

Fructuós Gelabert i Badiella (Vila de Gràcia, 15 de gener de 1874 - barri de Sants, Barcelona, 25 de febrer de 1955) va ser un director, guionista, operador de càmera i productor cinematogràfic català.

Nou!!: Història de Barcelona і Fructuós Gelabert i Badiella · Veure més »

Fundació Antoni Tàpies

La Fundació Antoni Tàpies és un museu i centre cultural situat a la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і Fundació Antoni Tàpies · Veure més »

Fundació Joan Miró

La Fundació Joan Miró és una institució cultural de Barcelona que custodia algunes de les obres més representatives d'aquest pintor català.

Nou!!: Història de Barcelona і Fundació Joan Miró · Veure més »

Funicular de Montjuïc

El funicular de Montjuïc és un mitjà de transport públic per cable de la ciutat de Barcelona, i concretament un funicular, que facilita l'accés a la muntanya de Montjuïc, amb un recorregut de 758 metres que salva un desnivell de 76 metres, entre les dues úniques estacions actuals de Paral·lel i Parc de Montjuïc.

Nou!!: Història de Barcelona і Funicular de Montjuïc · Veure més »

Funicular de Vallvidrera

El funicular de Vallvidrera és un funicular de Barcelona que uneix la part alta del barri de Sarrià amb Vallvidrera.

Nou!!: Història de Barcelona і Funicular de Vallvidrera · Veure més »

Funicular del Tibidabo

El funicular del Tibidabo és un funicular de Barcelona que uneix la Plaça del Doctor Andreu amb el Tibidabo.

Nou!!: Història de Barcelona і Funicular del Tibidabo · Veure més »

Futbol

El futbol o fútbal (ambdues de l'anglès football, literalment "pilota de peu") és un esport d'equip jugat entre dos equips d'onze jugadors amb una pilota esfèrica.

Nou!!: Història de Barcelona і Futbol · Veure més »

Futbol Club Barcelona

El Futbol Club Barcelona, o simplement FC Barcelona o Barcelona, popularment conegut com a Barça, és una entitat esportiva professional de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і Futbol Club Barcelona · Veure més »

Gabriel Ferrater i Soler

Gabriel Ferrater i Soler (Reus, 20 de maig de 1922 - Sant Cugat del Vallès, 27 d'abril de 1972) fou un poeta, crític, traductor i lingüista català.

Nou!!: Història de Barcelona і Gabriel Ferrater i Soler · Veure més »

Gabriel García Márquez

Gabriel José de la Concordia García Márquez, més conegut com a Gabriel García Márquez, (Aracataca, 6 de març del 1927 - Ciutat de Mèxic, 17 d'abril del 2014) va ser un escriptor colombià, especialitzat en novel·les, contes, guions i articles periodístics.

Nou!!: Història de Barcelona і Gabriel García Márquez · Veure més »

Gaietà Buïgas i Monravà

Gaietà Buïgas i Monravà (Barcelona, 21 de juliol de 1851 - 1919) fou un arquitecte català i cap de l'Exposició Universal de Barcelona de 1888.

Nou!!: Història de Barcelona і Gaietà Buïgas i Monravà · Veure més »

Galícia

Galícia (en gallec: Galicia o Galiza; en castellà: Galicia) és un país del nord-oest de la península Ibèrica, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.

Nou!!: Història de Barcelona і Galícia · Veure més »

Gal·la Placídia

Gal·la Placídia (en Aelia Galla Placidia; Constantinoble, 388–Roma, 27 de novembre de 450) fou una princesa romana, filla de l'emperador Teodosi I i de la seva segona esposa Gal·la; era, per tant, germanastra dels emperadors Honori i Arcadi.

Nou!!: Història de Barcelona і Gal·la Placídia · Veure més »

Galeazzo Ciano

Gian Galeazzo Ciano, comte de Cortellazzo i Buccari (Liorna, 18 de març de 1903 – Verona, 11 de gener de 1944), va ser un polític i diplomàtic italià, ministre del govern de Benito Mussolini, de qui n'era el gendre.

Nou!!: Història de Barcelona і Galeazzo Ciano · Veure més »

Gallina Blanca

Gallina Blanca és una multinacional del sector alimentari d'origen català que té com a productes estrella l'Avecrem i la família de pastes El Pavo.

Nou!!: Història de Barcelona і Gallina Blanca · Veure més »

Gas

Un gas és un estat de la matèria en què les forces interatòmiques o intermoleculars entre els diferents àtoms o molècules d'una substància són tan petites que la substància no adopta ni forma ni volum fix, tendint a expandir-se tant com sigui possible per ocupar el recipient que el conté.

Nou!!: Història de Barcelona і Gas · Veure més »

Gas de ciutat

Planta de producció de gas de ciutat, a Catalunya eren conegudes popularment com a ''gasòmetres'' El gas de ciutat (dit també gas ciutat i gas de l'enllumenat) és un combustible fòssil gasós manufacturat, que es pot produir en gasòmetres a partir de la combustió de naftes, obtingudes mitjançant l'anomenat craqueig del petroli, és a dir, "tallant" les molècules llargues d'hidrocarburs presents en aquest per obtenir-ne de més petites, o, com es feia tradicionalment, a partir de la destil·lació seca del carbó.

Nou!!: Història de Barcelona і Gas de ciutat · Veure més »

Gas natural

Producció de gas natural al món El gas natural és una font d'energia fòssil que, com el carbó o el petroli, està constituïda per una barreja d'hidrocarburs, unes molècules formades per àtoms de carboni i hidrogen.

Nou!!: Història de Barcelona і Gas natural · Veure més »

Gaspar de Guzmán y Pimentel

Gaspar de Guzmán y Pimentel, més conegut com a comte-duc d'Olivares (Roma, 6 de gener de 1587 - Toro, 22 de juliol de 1645), fou un aristòcrata i polític castellà, privat del rei Felip IV.

Nou!!: Història de Barcelona і Gaspar de Guzmán y Pimentel · Veure més »

Gastronomia dels Països Catalans

La cuina catalana s'emmarca dins la cuina mediterrània i n'és un exemple típic.

Nou!!: Història de Barcelona і Gastronomia dels Països Catalans · Veure més »

GATCPAC

Luis Lacasa i Antoni Bonet i Castellana; rèplica a Barcelona de 1992, de Miquel Espinet, Antoni Ubach i Juan Miguel Hernández León El Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània, més conegut per les seves sigles GATCPAC, va ser un moviment arquitectònic sorgit a Catalunya als anys 1930 que pretenia modernitzar el panorama arquitectònic d'acord amb els corrents avantguardistes europeus, especialment l'arquitectura racionalista.

Nou!!: Història de Barcelona і GATCPAC · Veure més »

GATEPAC

El GATEPAC, acrònim de Grupo de Artistas y Técnicos Españoles para el Progreso de la Arquitectura Contemporánea, fou un grup d'arquitectes actius des d'abans de la Segona República Espanyola i que van promoure l'arquitectura racionalista i del moviment modern a l'Estat Espanyol.

Nou!!: Història de Barcelona і GATEPAC · Veure més »

Gato Pérez

Javier Patricio Pérez Álvarez (Buenos Aires, 11 d'abril de 1951 - Caldes de Montbui, 18 d'octubre de 1990), conegut artísticament com a Gato Pérez, fou un músic d'origen argentí establert a Catalunya que destacà especialment en el gènere musical de la rumba catalana.

Nou!!: Història de Barcelona і Gato Pérez · Veure més »

Gavà

Gavà és una ciutat del sud del Baix Llobregat.

Nou!!: Història de Barcelona і Gavà · Veure més »

Gàl·lia

La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.

Nou!!: Història de Barcelona і Gàl·lia · Veure més »

Gàl·lia Narbonesa

La Gàl·lia Narbonesa (Gallia Narbonensis) va ser una província romana creada l'any 121 aC coneguda inicialment com a Gàl·lia Transalpina, en oposició a la Gàl·lia Cisalpina.

Nou!!: Història de Barcelona і Gàl·lia Narbonesa · Veure més »

Gàrum

Fàbrica de gàrum a Baelo Claudia Fosses per a la fabricació de gàrum de Màlaga ''Garum'', vila ''Aulus Umbricius Scaurus'', Pompeia; ''G(ari) F(los) SCAM(bri) SCAURI'' El gàrum (adaptació del llatí garum) és una salsa feta de vísceres fermentades de peix, que era considerada pels habitants de l'antiga Roma com un aliment afrodisíac, només consumit pels alts estrats socials.

Nou!!: Història de Barcelona і Gàrum · Veure més »

Gènova

Gènova (en italià, Genova; en lígur, Zena) és una ciutat d'Itàlia que té 600.000 habitants, anomenats genovesos.

Nou!!: Història de Barcelona і Gènova · Veure més »

Gòtic català

XV a la capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Catalunya El gòtic català és l'art gòtic desenvolupat a Catalunya.

Nou!!: Història de Barcelona і Gòtic català · Veure més »

Gòtic flamíger

Façana de la capella de Sant Jordi, dins del palau de la Generalitat de Catalunya, obra de Marc Safont (1434) El gòtic flamíger va ser una etapa de l'art gòtic francès i altres països europeus, que es va desenvolupar des de l'última part del i els principis del.

Nou!!: Història de Barcelona і Gòtic flamíger · Veure més »

Gòtic internacional

Colart de Laon, '' L'oració a l'hort amb el donant Lluís I d'Orleans, vers 1405-1408, Museu del Prado El gòtic internacional és un subconjunt de l'art gòtic desenvolupat a Borgonya, Bohèmia i al nord d'Itàlia de la fi del i a l'inici del.

Nou!!: Història de Barcelona і Gòtic internacional · Veure més »

Geòrgia

Geòrgia (საქართველო, transcrit Sakàrtvelo i pronunciat) és un estat de l'Europa de l'Est.

Nou!!: Història de Barcelona і Geòrgia · Veure més »

Gegant (folklore)

Una parella de gegants a Barcelona durant les Festes de la Mercè del 2003 Els gegants són unes figures d'imatgeria festiva de grans dimensions que representen majoritàriament reis, nobles o personatges amb indumentària tradicional.

Nou!!: Història de Barcelona і Gegant (folklore) · Veure més »

Gemma Mengual i Civil

Gemma Mengual i Civil (Barcelona, 12 d'abril de 1977) és una nedadora de sincronitzada catalana, considerada una de les millors nedadores mundials de tots els temps de la seva especialitat.

Nou!!: Història de Barcelona і Gemma Mengual i Civil · Veure més »

Genètica

La genètica és la branca de la biologia que estudia els gens, la variació genètica i l'herència genètica en els éssers vius.

Nou!!: Història de Barcelona і Genètica · Veure més »

Generació del 50

La Generació del 50 és un moviment de la literatura espanyola que es caracteritza per unes obres líriques i reflexives, que poden incloure temes socials, però que no tenen com a objectiu la crítica al sistema sinó l'expressió de la intimitat i l'exploració de les possibilitats del llenguatge.

Nou!!: Història de Barcelona і Generació del 50 · Veure més »

Generalitat de Catalunya

La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.

Nou!!: Història de Barcelona і Generalitat de Catalunya · Veure més »

Generalitats

Les generalitats o drets del general era la manera genèrica com s'anomenaven els tributs bàsics creats per les Corts dels diversos regnes de la Corona d'Aragó.

Nou!!: Història de Barcelona і Generalitats · Veure més »

Geographia

Mapa d'Espanya i Portugal de la ''Geographia'' de Claudi Ptolemeu. La Geographia, també coneguda com a Atles del Món, és una obra de Claudi Ptolemeu, geògraf grec del.

Nou!!: Història de Barcelona і Geographia · Veure més »

Georg Braun

Aiguafort de 1581 amb vista d'ocell de Zúric, publicat per Georg Braun i Frans Hogenberg Georg Braun també Brunus, Bruin; (Colònia, 1541 - 10 de març de 1622) va ser un geògraf i cartògraf alemany.

Nou!!: Història de Barcelona і Georg Braun · Veure més »

George Orwell

Eric Arthur Blair, més conegut pel pseudònim literari George Orwell (Motihari, Raj Britànic, 25 de juny de 1903 - Londres, 21 de gener de 1950), fou un escriptor i periodista anglès.

Nou!!: Història de Barcelona і George Orwell · Veure més »

Germans Lumière

Auguste Lumière (Besançon, 19 d'octubre de 1862 - Lió, 10 d'abril de 1956) i Louis Lumière (Besançon, 5 d'octubre de 1864 - Bandòu, 6 de juny de 1948), més coneguts com els germans Lumière, van ser uns físics, inventors i treballadors industrials francesos.

Nou!!: Història de Barcelona і Germans Lumière · Veure més »

Germà Rodríguez i Arias

Germà Rodríguez i Arias (Barcelona, 26 d'abril de 1902 - ídem, 1987) fou un arquitecte i dissenyador català.

Nou!!: Història de Barcelona і Germà Rodríguez i Arias · Veure més »

Gesaleic

Geseleic o Gesaleic (de Gisil, «fletxa» o Giselaic «que juga amb la fletxa») va ser el rei dels visigots des del 507 al 510.

Nou!!: Història de Barcelona і Gesaleic · Veure més »

Gibraltar

Gibraltar o millor Gibaltar és un territori britànic d'ultramar que inclou el penyal de Gibraltar i els seus encontorns, amb una gran importància estratègica perquè domina la riba nord de l'estret de Gibraltar, que uneix el mar Mediterrani i l'Atlàntic.

Nou!!: Història de Barcelona і Gibraltar · Veure més »

Gihad

Bandera de la Gihad amb la xahada o professió de fe islàmica, declaració de fe en un únic Déu i en el caràcter profètic de Mahoma''.'' El gihad o jihad (de l'àrab, ‘esforç’, ‘lluita’, derivat del verb, ‘esforçar-se’) és un terme islàmic que fa referència a un deure religiós de tots els musulmans.

Nou!!: Història de Barcelona і Gihad · Veure més »

Gimnàs

Gent en un gimnàs amb aparells i màquines per realitzar exercici Un gimnàs és un lloc que permet realitzar esport i exercici en un recinte tancat.

Nou!!: Història de Barcelona і Gimnàs · Veure més »

Giovanna Rossi-Caccia

Giovanna Rossi-Caccia (Barcelona, 16 de desembre de 1818 - Le Havre, 11 de juny de 1892) fou una soprano catalana.

Nou!!: Història de Barcelona і Giovanna Rossi-Caccia · Veure més »

Girona

Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.

Nou!!: Història de Barcelona і Girona · Veure més »

Gitanos

Els gitanos (també anomenats zíngars, bohemis, calés o romanís) són un grup ètnic divers que viu principalment a l'Europa del Sud i de l'Est, l'Orient mitjà, Turquia, als EUA i Amèrica Llatina.

Nou!!: Història de Barcelona і Gitanos · Veure més »

Golondrina

valencià de Peníscola (Baix Maestrat). Una golondrina és un tipus d'embarcació turística a motor.

Nou!!: Història de Barcelona і Golondrina · Veure més »

Gots

Els gots eren un dels pobles germànics originaris d'Escandinàvia que van expandir-se per mig Europa amenaçant el poder de l'Imperi Romà.

Nou!!: Història de Barcelona і Gots · Veure més »

Govern de Catalunya

Logotip oficial de la Generalitat de catalunya El Govern o Consell Executiu de Catalunya és una de les institucions estatutàries que conformen la Generalitat de Catalunya juntament amb el Parlament de Catalunya, el President de la Generalitat, el Consell de Garanties Estatutàries, el Síndic de Greuges, la Sindicatura de Comptes i el Consell de l'Audiovisual de Catalunya.

Nou!!: Història de Barcelona і Govern de Catalunya · Veure més »

Gran Bretanya

Mapa de Gran Bretanya de Mattew Paris, de mitjans s. XIII. Gran Bretanya, és l'illa més gran de les Illes Britàniques.

Nou!!: Història de Barcelona і Gran Bretanya · Veure més »

Gran Companyia Catalana

La Gran Companyia Catalana (Exercitus francorum, Societas exercitus catalanorum, Societas cathalanorum, Magna Societas Catalanorum) fou una companyia de mercenaris creada el 1303 per Roger de Flor i formada majoritàriament per almogàvers aragonesos i catalans veterans de la Guerra de Sicília.

Nou!!: Història de Barcelona і Gran Companyia Catalana · Veure més »

Gran Depressió

La Gran Depressió va iniciar-se l'any 1929 amb la major recessió econòmica mundial de la història moderna, tant en profunditat com en duració.

Nou!!: Història de Barcelona і Gran Depressió · Veure més »

Gran Enciclopèdia Catalana

Primer volum de la Gran Enciclopèdia Catalana (1970) La Gran Enciclopèdia Catalana (GEC) és una enciclopèdia general escrita en català.

Nou!!: Història de Barcelona і Gran Enciclopèdia Catalana · Veure més »

Gran Metropolità de Barcelona

Gran Metropolità de Barcelona (Gran Metropolitano de Barcelona S.A.) va ser una empresa constituïda com a societat anònima el 26 de maig de 1921 per iniciar la construcció i explotació d'una línia de metro a la ciutat de Barcelona anomenada Gran Metro, avui operada com L3 de Lesseps a Liceu i com L4 de Passeig de Gràcia a Jaume I per part de FMB.

Nou!!: Història de Barcelona і Gran Metropolità de Barcelona · Veure més »

Gran Teatre del Liceu

El Gran Teatre del Liceu, popularment conegut com el Liceu, és un teatre d'òpera situat a la Rambla de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Història de Barcelona і Gran Teatre del Liceu · Veure més »

Gran Via de les Corts Catalanes

La Gran Via de les Corts Catalanes és una de les vies més importants de la ciutat de Barcelona, que la travessa d'un costat a l'altre, amb un recorregut de més de nou quilòmetres (tretze comptant les prolongacions a l'Hospitalet i Sant Adrià), amb què és el carrer més llarg de l'Estat espanyol.

Nou!!: Història de Barcelona і Gran Via de les Corts Catalanes · Veure més »

Granit

Superfície granulosa del granit. Granit del riu Merced al Parc Nacional del Yosemite Paret de granit. Classificació de les roques ígnies plutòniques segons Streckeisen 1978. Els granits es troben al lloc 3a (sienogranits) i 3b (monzogranits). El granit (que deriva del llatí granum.

Nou!!: Història de Barcelona і Granit · Veure més »

Granollers

Granollers és un municipi de Catalunya, capital i la ciutat més poblada de la comarca del Vallès Oriental.

Nou!!: Història de Barcelona і Granollers · Veure més »

Gratacel

Burj Khalifa, 828m (2007) Un gratacel o tocanúvols (adaptació de l'anglès skyscraper) és un edifici de molts pisos o plantes.

Nou!!: Història de Barcelona і Gratacel · Veure més »

Gravat

Toshusai Sharaku, 1794. Calcografia El gravat o gravadura és una tècnica artística d'estampació.

Nou!!: Història de Barcelona і Gravat · Veure més »

Graziella Pareto

Engràcia Pareto i Homs (Barcelona, 6 de maig de 1889 - Roma, 1 de setembre de 1973), coneguda amb el nom artístic de Graziella Pareto, va ser una de les tres grans sopranos coloratura barcelonines de la seva època, amb Maria Barrientos i Mercè Capsir, de les quals es diferenciava per la morbidesa de la seva veu.

Nou!!: Història de Barcelona і Graziella Pareto · Veure més »

Grècia

Grècia (en grec modern: Ελλάδα, El·lada; en grec antic: Ἑλλάς, Hel·làs), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία El·linikí Dimokratia) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.

Nou!!: Història de Barcelona і Grècia · Veure més »

Gregorio Modrego Casaus

Gregorio Modrego Casaus (El Buste, Aragó, 17 de novembre de 1890 - Barcelona, 16 de gener de 1972) va ser un eclesiàstic espanyol, arquebisbe de Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і Gregorio Modrego Casaus · Veure més »

Gremi

''Membres del Gremi de la Gran Ballesta de Malines -Gremi de Sant Jordi-'' (c.1500) pel mestre del gremi de Sant Jordi de Malines al Museu Reial de Belles Arts (Anvers). Un gremi o col·legi, antigament confraria és una agrupació de persones que fan el mateix ofici.

Nou!!: Història de Barcelona і Gremi · Veure més »

Grup d'Estudis Astronòmics

El Grup d'Estudis Astronòmics (GEA) és una associació sense ànim de lucre que es dedica a l'observació, l'estudi i la divulgació astronòmica que va ser fundada el 1984.

Nou!!: Història de Barcelona і Grup d'Estudis Astronòmics · Veure més »

Grup R

El Grup R fou un grup d'arquitectes catalans nascut l'any 1951 a Barcelona, que esdevingué el catalitzador de la recuperació de la modernitat en l'arquitectura i l'estètica catalanes durant la postguerra espanyola.

Nou!!: Història de Barcelona і Grup R · Veure més »

Grupo Godó

El Grupo Godó de Comunicación, o simplement Grup Godó, és un grup d'empreses dedicades a la comunicació constituït el 1998 i amb seu a la Torre Godó (Diagonal, 477).

Nou!!: Història de Barcelona і Grupo Godó · Veure més »

Guàrdia Civil

La Guàrdia Civil, anomenada en alguns àmbits «Benemérita», és el primer cos de seguretat pública d'àmbit estatal sorgit a Espanya.

Nou!!: Història de Barcelona і Guàrdia Civil · Veure més »

Guàrdia Urbana de Barcelona

La Guàrdia Urbana de Barcelona (GUB) és el cos de policia local de la ciutat de Barcelona, que depèn de l'Ajuntament de Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і Guàrdia Urbana de Barcelona · Veure més »

Guerau de Liost

Poema de Guerau de Liost a la font de l'Oreneta de Viladrau, on acostumava a passejar Guerau de Liost, nom de ploma de Jaume Bofill i Mates (Olot, la Garrotxa, 30 d'agost de 1878 – Barcelona, 2 d'abril de 1933), fou un escriptor, poeta noucentista, polític i periodista català, pare del filòsof Jaume Bofill i Bofill i cosí segon del també escriptor Jaume Bofill i Ferro.

Nou!!: Història de Barcelona і Guerau de Liost · Veure més »

Guerra Civil catalana

La guerra civil catalana fou un conflicte bèl·lic que tingué lloc entre 1462 i 1472 al Principat de Catalunya entre el rei Joan el Sense Fe i els remences, d'una part, i les institucions catalanes rebels encapçalades pel Consell del Principat i la Diputació del General, de l'altra, pel control polític del territori.

Nou!!: Història de Barcelona і Guerra Civil catalana · Veure més »

Guerra Civil dels Estats Units

La Guerra Civil dels Estats Units, Guerra Civil Nord-americana o Guerra de Secessió dels Estats Units, va ser un conflicte bèl·lic ocorregut entre 1861 i 1865 entre vint-i-tres estats del nord dels Estats Units i una coalició d'onze estats del sud que van declarar-ne la independència i el dret a la secessió.

Nou!!: Història de Barcelona і Guerra Civil dels Estats Units · Veure més »

Guerra Civil espanyola

La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.

Nou!!: Història de Barcelona і Guerra Civil espanyola · Veure més »

Guerra de Successió Espanyola

La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.

Nou!!: Història de Barcelona і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

Guerra del Francès

La Guerra del Francès (també coneguda com a Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.

Nou!!: Història de Barcelona і Guerra del Francès · Veure més »

Guerra dels Deu Anys

Carlos Manuel de Céspedes. La Guerra dels Deu Anys o Guerra del 68, o la Guerra Gran (1868 - 1878), fou la primera guerra d'independència cubana contra les forces reialistes espanyoles.

Nou!!: Història de Barcelona і Guerra dels Deu Anys · Veure més »

Guerra dels Dos Peres

La guerra dels Dos Peres, que tingué lloc entre 1356 i 1375, enfrontà la Corona d'Aragó i el Regne de Castella i en certa manera fou també un conflicte personal entre els respectius monarques Pere el Cerimoniós i Pere el Cruel.

Nou!!: Història de Barcelona і Guerra dels Dos Peres · Veure més »

Guerra dels Malcontents

La Guerra dels Malcontents o "del rei cap per avall" fou una insurrecció armada de caràcter absolutista radical que es va desenvolupar el 1827 a la Catalunya rural, i en menor mesura al País Valencià, Aragó, País Basc i Andalusia contra el que es consideraven mesures desencertades del govern de Ferran VII, com ara la col·laboració amb destacats liberals i l'establiment de mesures fortament centralistes, el restabliment de la Inquisició i l'aprovació de la llei sàlica que prohibia a les dones heretar la corona.

Nou!!: Història de Barcelona і Guerra dels Malcontents · Veure més »

Guerra dels Nou Anys

La Guerra dels Nou Anys (també coneguda com la Guerra de la Lliga d'Augsburg, la Guerra de la Gran Aliança, la Guerra d'Orleans, la Guerra de Successió del Palatinat, o la Guerra de Successió Anglesa) va ser una guerra lliurada a Europa i Amèrica del 1688 al 1697, entre el Regne de França i la Lliga d'Augsburg — que des del 1689, amb l'entrada del Regne d'Anglaterra va ser coneguda com la "Gran Aliança".

Nou!!: Història de Barcelona і Guerra dels Nou Anys · Veure més »

Guerra dels remences

La Guerra dels remences o Revolta dels remences fou el conjunt de moviments revolucionaris que va protagonitzar la pagesia de la Catalunya Vella durant la segona meitat del per reivindicar l'abolició dels mals usos, un conjunt de gravàmens, servituds i subordinació humiliant cap al seu senyor.

Nou!!: Història de Barcelona і Guerra dels remences · Veure més »

Guerra dels Segadors

La guerra dels Segadors (o Guerra de Separació o Secessió) fou un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França pel qual se separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren a mans franceses.

Nou!!: Història de Barcelona і Guerra dels Segadors · Veure més »

Guerra franco-espanyola (1635-1659)

La guerra Francoespanyola va tenir lloc entre 1635 i el 1659, any en què finalitza amb l'acord signat entre ambdues corones conegut com la Pau dels Pirineus.

Nou!!: Història de Barcelona і Guerra franco-espanyola (1635-1659) · Veure més »

Guerra Gran

La Guerra Gran, també coneguda com la Guerra dels Pirineus, Guerra del Rosselló o la Guerra de la Convenció, un episodi de les Guerres de la Revolució Francesa, fou un conflicte bèl·lic en què s'enfrontaren el Regne d'Espanya i la República Francesa, entre el 1793 i el 1795.

Nou!!: Història de Barcelona і Guerra Gran · Veure més »

Guerra hispano-estatunidenca

La Guerra Hispano-estatunidenca, Guerra Hispano-americana o Hispano-nord-americana, que a Espanya és coneguda popularment com a Desastre del 98 o Guerra de Cuba i a Cuba com a Guerra Hispano-cubana-nord-americana, es va dur a terme entre Espanya i els Estats Units d'Amèrica el 1898.

Nou!!: Història de Barcelona і Guerra hispano-estatunidenca · Veure més »

Guerres càntabres

Les guerres càntabres van tenir lloc en temps d'Octavi August a Cantàbria, a la província Tarraconense, entre el 29 aC i el 19 aC.

Nou!!: Història de Barcelona і Guerres càntabres · Veure més »

Guerres de la Revolució Francesa

Les Guerres de la Revolució Francesa foren una sèrie de conflictes bèl·lics, esdevinguts entre 1792 i 1802, en què França s'enfrontà a diferents monarquies europees.

Nou!!: Història de Barcelona і Guerres de la Revolució Francesa · Veure més »

Guifré el Pilós

Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat.

Nou!!: Història de Barcelona і Guifré el Pilós · Veure més »

Guifré II de Barcelona

Guifré II de Barcelona i III de Girona, anomenat també Borrell I o simplement Guifré Borrell (ca. 874 - Barcelona, 26 d'abril de 911 o 914), va ser comte de Barcelona, Girona i Osona (897-911), el darrer comte que va prestar vassallatge a un monarca franc.

Nou!!: Història de Barcelona і Guifré II de Barcelona · Veure més »

Guillaume Philibert Duhesme

Guillaume Philibert Duhesme (Bourgneuf, 7 de juliol de 1766 - Genappe, 20 de juny de 1815) fou un militar francès.

Nou!!: Història de Barcelona і Guillaume Philibert Duhesme · Veure més »

Guillem Cifré i Figuerola

Guillem Cifré i Figuerola (Barcelona, 22 de novembre de 1922 - Barcelona, 4 de novembre de 1962), conegut pel seu primer cognom, Cifré, va ser un guionista i dibuixant de còmics català, creador d'alguns dels personatges més representatius de l'anomenada Escola Bruguera, com El repórter Tribulete i Don Furcio Buscabollos.

Nou!!: Història de Barcelona і Guillem Cifré i Figuerola · Veure més »

Guillermina Motta i Cardona

Guillermina Motta i Cardona (Barcelona, 26 de febrer de 1942) és cantautora i intèrpret de cançons, locutora de ràdio i també ha fet d'actriu al cinema.

Nou!!: Història de Barcelona і Guillermina Motta i Cardona · Veure més »

Gules

Representacions del gules El gules és el color vermell en heràldica.

Nou!!: Història de Barcelona і Gules · Veure més »

Habitatge de protecció oficial

Un Habitatge de Protecció Oficial (HPO, també conegut com a Habitatge amb Protecció Pública o Habitatge Protegit) és un tipus d'habitatge de preu limitat i, gairebé sempre, parcialment subvencionat per l'administració pública espanyola.

Nou!!: Història de Barcelona і Habitatge de protecció oficial · Veure més »

Hala dels Draps

El Pla de Palau baixmedieval, en una maqueta que s'exposa al Museu Marítim de Barcelona. El Palau Reial cap al 1850, en una postal antiga. LHala dels Draps, nom original del Palau Reial, en l'actual Pla de Palau de Barcelona, al qual donà nom.

Nou!!: Història de Barcelona і Hala dels Draps · Veure més »

Hamílcar Barca

Ruïnes de Cartago Hamílcar Barca (270 aC - Ilici, 228 aC) va ser un general i un home d'estat cartaginès, líder de la família Barca, pare d'Hanníbal i Àsdrubal Barca i sogre d'Hàsdrubal.

Nou!!: Història de Barcelona і Hamílcar Barca · Veure més »

Hans Christian Andersen

fou un escriptor danès.

Nou!!: Història de Barcelona і Hans Christian Andersen · Veure més »

Harun

Harun al-Barxaluní —— va ser l'últim valí musulmà de Barcelona, del 800 al 801.

Nou!!: Història de Barcelona і Harun · Veure més »

Hasdai Cresques

Hasdai ben Judà Cresques - חסדאי קרשקש - (Barcelona, v. 1340 – 1410/1411) va ser rabí a Barcelona i Saragossa i va escriure en català i hebreu.

Nou!!: Història de Barcelona і Hasdai Cresques · Veure més »

Hèrcules

Estàtua dedicada Hèrcules del Teatre de Pompeia. Hèrcules és el nom a la mitologia romana de l'heroi de la mitologia grega Hèracles, sent una metàtesi del nom grec.

Nou!!: Història de Barcelona і Hèrcules · Veure més »

Hèruls

Els hèruls (en llatí heruli, eruli o aeruli, en grec antic Ἕρουλοι, Ἔρουλοι, Αἴρουλοι també Ἕλουροι, i Αἴλουροι) eren un poble germànic emparentat amb els gots.

Nou!!: Història de Barcelona і Hèruls · Veure més »

Heavy

Heavy és una pel·lícula estatunidenca de James Mangold estrenada el 1995.

Nou!!: Història de Barcelona і Heavy · Veure més »

Helio Piñón

Heliodoro Piñón Pallarés, més conegut com a Helio Piñón (Onda, Plana Baixa, 1942) és un arquitecte valencià.

Nou!!: Història de Barcelona і Helio Piñón · Veure més »

Henrik Ibsen

'''Henrik Ibsen''' Henrik Ibsen (Skien, Noruega, 20 de març de 1828 - Kristiania, actualment Oslo, 23 de maig de 1906) fou un dramaturg noruec.

Nou!!: Història de Barcelona і Henrik Ibsen · Veure més »

Hermen Anglada i Camarasa

Hermenegild o Hermen Anglada i Camarasa, més conegut com a Anglada-Camarasa, (Barcelona 11 de setembre de 1871 - el Port de Pollença, Mallorca 7 de juliol de 1959) fou el pintor català amb més projecció internacional d'entre els pintors anteriors a les avantguardes; entre el modernisme i el noucentisme se l'ha considerat un destacat representant del postimpressionisme.

Nou!!: Història de Barcelona і Hermen Anglada i Camarasa · Veure més »

Hermenegild Arruga i Liró

''Pinça d'Arruga'' El Doctor Hermenegild Arruga i Liró (Barcelona, 15 de març de 1886 - Barcelona, 17 de maig de 1972) va ser un oftalmòleg i retinòleg català.

Nou!!: Història de Barcelona і Hermenegild Arruga i Liró · Veure més »

Hipòdrom de Can Tunis

Primer vol en aeroplà d'Espanya (1910), pel pilot francès Julien Mamet. Lhipòdrom de Can Tunis va ser un recinte hípic situat al barri de Can Tunis de Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і Hipòdrom de Can Tunis · Veure més »

Hipòlit Lázaro i Higueras

Hipòlit Lázaro i Higueras (Vila de Gràcia, actualment Barcelona, 13 de setembre de 1887 - Barcelona, 14 de maig, 1974) fou un tenor català.

Nou!!: Història de Barcelona і Hipòlit Lázaro i Higueras · Veure més »

Hispano-Suiza

Hispano Suiza, escrit sovint Hispano-Suiza, és una empresa d'automoció i enginyeria catalana que destacà en la producció d'automòbils de luxe i competició, així com motors d'aviació, durant el període anterior a la Segona Guerra Mundial.

Nou!!: Història de Barcelona і Hispano-Suiza · Veure més »

Hispanoamèrica

Més de 2% Hispanoamèrica o Amèrica hispana és una regió cultural integrada per les nacions americanes de parla castellana.

Nou!!: Història de Barcelona і Hispanoamèrica · Veure més »

Hispània

Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.

Nou!!: Història de Barcelona і Hispània · Veure més »

Hispània Tarraconense

La Hispània Tarraconense (en llatí: Provincia Hispania Tarraconensis) va ser una província romana de la Diòcesi Hispaniarum amb capital a Tàrraco (Tarragona) en l'època del Baix Imperi Romà (284-486).

Nou!!: Història de Barcelona і Hispània Tarraconense · Veure més »

Història d'Espanya

La història d'Espanya és la pròpia d'un estat europeu, incloent tant el període comprès des de la prehistòria i la creació de la Hispània romana, passant per la Hispània visigoda, al-Àndalus, els regnes cristians, la Monarquia Hispànica i la formació i caiguda de l'Imperi Espanyol, fins a la formació del modern Estat nació i la instauració de l'actual Regne Constitucional espanyol.

Nou!!: Història de Barcelona і Història d'Espanya · Veure més »

Història de Catalunya

Situació de Catalunya actual respecte els Països Catalans. Catalunya és un territori històric format originalment a partir dels comtats establerts pels francs, al nord-est de la península Ibèrica, en temps de Carlemany.

Nou!!: Història de Barcelona і Història de Catalunya · Veure més »

Història de la indústria cotonera a Catalunya

Sala de teixit de la Colònia Sedó d'Esparreguera cap a 1900 (MNACTEC, col·lecció Manufactures Sedó) modernisme Turbina d'aigua tipus Francis posada en servei en 1899 a la fàbrica tèxtil de la Colònia Sedó La indústria del cotó va ser la primera i principal indústria de la industrialització catalana, la qual va portar a Catalunya a esdevenir la principal regió industrial d'Espanya cap a mitjans del.

Nou!!: Història de Barcelona і Història de la indústria cotonera a Catalunya · Veure més »

Història del dret català

s El dret català inicia el seu recorregut històric amb el Liber Iudiciorum, una compilació del dret romà vigent a Hispània duta a terme el per ordre del rei visigot Recesvint.

Nou!!: Història de Barcelona і Història del dret català · Veure més »

Historiador

Un historiador és un professional o expert sobre l'estudi de la història, que recopila dades del passat, les estudia i les transmet.

Nou!!: Història de Barcelona і Historiador · Veure més »

Historicisme arquitectònic

Parlament britànic, exemple d'obra neogòtica L'historicisme en arquitectura fou un moviment desenvolupat al que pretenia recuperar l'arquitectura de temps passats.

Nou!!: Història de Barcelona і Historicisme arquitectònic · Veure més »

Histories e conquestes dels Reys de Arago e Comtes de Barcelona

Histories e conquestes dels Reys de Arago e Comtes de Barcelona és una crònica escrita el 1438 pel noble català mossèn Pere Tomic.

Nou!!: Història de Barcelona і Histories e conquestes dels Reys de Arago e Comtes de Barcelona · Veure més »

Hodonímia de Barcelona

XIX és el centre neuràlgic de Barcelona. Els hodònims de Barcelona estan regulats per la Ponència de Nomenclàtor dels Carrers de Barcelona, una comissió depenent de la regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і Hodonímia de Barcelona · Veure més »

Homínids

Els homínids (Hominidae) són una família de primats que inclou l'ésser humà i les espècies fòssils emparentades que presentaven locomoció bípeda, així com els grans simis: ximpanzés, bonobos, goril·les i orangutans.

Nou!!: Història de Barcelona і Homínids · Veure més »

Home de Cromanyó

Els homes de Cromanyó o homes moderns més antics d'Europa foren les primeres poblacions europees dHomo sapiens que van desenvolupar-se des d'aproximadament fa uns 50.000 anys i que podrien descendir d'individus migrats des de l'Àfrica fa uns 100.000 anys.

Nou!!: Història de Barcelona і Home de Cromanyó · Veure més »

Home de Neandertal

Lhome de Neandertal (Homo neanderthalensis) o simplement neandertal és una espècie extinta del gènere Homo que visqué a Europa i al Pròxim Orient durant el paleolític mitjà, entre fa 200.000-250.000 i 28.000 anys.

Nou!!: Història de Barcelona і Home de Neandertal · Veure més »

Homenatge a Catalunya

Homenatge a Catalunya (en anglès: Homage to Catalonia) és el relat personal de George Orwell sobre la Guerra Civil espanyola, escrit en primera persona.

Nou!!: Història de Barcelona і Homenatge a Catalunya · Veure més »

Homilies d'Organyà

Les Homilies d'Organyà és un fragment de sermonari destinat a la predicació de l'Evangeli i descobert a la rectoria d'Organyà el 1904.

Nou!!: Història de Barcelona і Homilies d'Organyà · Veure més »

Hominoïdeus

Els hominoïdeus (Hominoidea) són una superfamília de primats catarrins, que inclou els humans.

Nou!!: Història de Barcelona і Hominoïdeus · Veure més »

Homosexualitat

figures vermelles, 480 aC (Boston, Museu de Belles Arts). Lhomosexualitat és l'interès i l'atracció sexual, emocional, romàntica i afectiva cap a les persones del mateix sexe.

Nou!!: Història de Barcelona і Homosexualitat · Veure més »

Hongria

Hongria (hongarès: Magyarország IPA) és una república de l'Europa central, basada en l'històric Regne d'Hongria.

Nou!!: Història de Barcelona і Hongria · Veure més »

Horta-Guinardó

Horta-Guinardó és un districte de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і Horta-Guinardó · Veure més »

Hospital

Hospital General Mateu Orfila de Menorca. Un hospital és un lloc destinat a tenir cura de les patologies i dels traumatismes massa complexos per poder ser tractats al domicili, al centre d'atenció primària, o al gabinet d'un metge.

Nou!!: Història de Barcelona і Hospital · Veure més »

Hospital Clínic de Barcelona

L'Hospital Clínic de Barcelona, oficialment Hospital Clínic i Provincial de Barcelona, és un hospital universitari fundat l'any 1906.

Nou!!: Història de Barcelona і Hospital Clínic de Barcelona · Veure més »

Hospital de la Santa Creu de Barcelona

LHospital de la Santa Creu és un conjunt arquitectònic entre els carrers de l'Hospital i del Carme del Raval de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Història de Barcelona і Hospital de la Santa Creu de Barcelona · Veure més »

Hospital de la Santa Creu i Sant Pau

LHospital de la Santa Creu i Sant Pau és un conjunt modernista situat a la ciutat de Barcelona que fou projectat per l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner.

Nou!!: Història de Barcelona і Hospital de la Santa Creu i Sant Pau · Veure més »

Hospital del Mar

L'Hospital del Mar és un centre sanitari, situat al Passeig Marítim de la ciutat de Barcelona, que fou inaugurat el 1905 com a hospital d'infecciosos.

Nou!!: Història de Barcelona і Hospital del Mar · Veure més »

Hospital Universitari Vall d'Hebron

LHospital Universitari Vall d'Hebron, o simplement Vall d'Hebron, és un centre sanitari públic que pertany a l'Institut Català de la Salut.

Nou!!: Història de Barcelona і Hospital Universitari Vall d'Hebron · Veure més »

Hostafrancs

Hostafrancs és un barri del districte de Sants-Montjuïc de la ciutat Barcelona delimitat per la Gran Via de les Corts Catalanes i el barri de Sants.

Nou!!: Història de Barcelona і Hostafrancs · Veure més »

Hotel

200x200px 200x200px Un hotel és un edifici dissenyat per proporcionar allotjament, menjar i altres serveis als viatgers i turistes.

Nou!!: Història de Barcelona і Hotel · Veure més »

Hristo Stoítxkov

Hristo Stoítxkov, alternativament transcrit com a Stoichkov o Stoitchkov (en búlgar: Христо Стоичков) (Plòvdiv, Bulgària, 8 de febrer de 1966), va ser un futbolista del FC Barcelona, Parma i Chicago Fire entre altres.

Nou!!: Història de Barcelona і Hristo Stoítxkov · Veure més »

Hug I de França

Hug I de França o Hug Capet (Dourdan, 940 - Les Juifs, prop de Chartres, 24 d'octubre de 996) fou comte de París, duc de França (956 - 987), rei dels francs (987 - 996) i fundador de la dinastia dels Capets.

Nou!!: Història de Barcelona і Hug I de França · Veure més »

Hulla

L'hulla és un combustible fòssil amb una riquesa entre el 74% i el 94% de carboni i un contingut en volàtils que oscil·la entre el 20% i el 35%.

Nou!!: Història de Barcelona і Hulla · Veure més »

Humanisme

Quatre filòsofs humanistes pensionats pels Médici: Marsilio Ficino, Cristoforo Landino, Angelo Poliziano i Demetrio Calcocondilas (fresc de Domenico Ghirlandaio). Lhumanisme és un moviment de renovació cultural que va sorgir a Itàlia, al, i que va ser expandit per Europa durant els segles  i. Una de les concrecions de l'humanisme va ser el moviment europeu de retorn a l'estudi i valoració dels clàssics grecollatins, que es va desenvolupar a partir del, el vessant cultural del qual va ser el Renaixement.

Nou!!: Història de Barcelona і Humanisme · Veure més »

Humfrid

Humfrid, Humsfrid o Unifred de Gòtia (? - 864) fou comte de Barcelona, Rosselló i Narbona (858 - 864), comte de Girona i Empúries (858-862) i comte de Tolosa (863-865).

Nou!!: Història de Barcelona і Humfrid · Veure més »

Hussayn ibn Yahya al-Ansarí

Hussayn ibn Yahya al-Ansarí o al-Hussayn ibn Yahya al-Ansarí, més conegut com a Hussayn al-Ansarí o simplement al-Ansarí, fou un valí de Saragossa (a. 774- d. 781).

Nou!!: Història de Barcelona і Hussayn ibn Yahya al-Ansarí · Veure més »

Ibers

Els ibers són un conjunt de pobles que les fonts clàssiques (Hecateu de Milet, Aviè, Heròdot, Estrabó, etc.) identifiquen a la costa oriental de la península Ibèrica amb aquest nom, almenys del ençà.

Nou!!: Història de Barcelona і Ibers · Veure més »

Ictíneo I

L'Ictíneo I fou un submarí construït per Narcís Monturiol i Estarriol.

Nou!!: Història de Barcelona і Ictíneo I · Veure més »

Ignacio Martínez de Pisón

Ignacio Martínez de Pisón Cavero (Saragossa, Aragó, 1960) és un escriptor i guionista aragonès.

Nou!!: Història de Barcelona і Ignacio Martínez de Pisón · Veure més »

Ignacio Solozábal Igartua

Ignacio Solozábal Igartua, conegut com popularment com a Nacho Solozábal (Barcelona, 8 de gener de 1958), és un exjugador de bàsquet del Futbol Club Barcelona, equip on va desenvolupar tota la seva carrera, i va assolir 19 títols del màxim nivell.

Nou!!: Història de Barcelona і Ignacio Solozábal Igartua · Veure més »

Ignasi Agustí i Peypoch

Ignasi Agustí i Peypoch (Lliçà de Vall, Vallès Oriental, 3 de setembre de 1913 - Barcelona, 26 de febrer de 1974) fou un novel·lista, periodista i poeta català.

Nou!!: Història de Barcelona і Ignasi Agustí i Peypoch · Veure més »

Ignasi Barraquer i Barraquer

Doctor Ignasi Barraquer Barraquer (Barcelona, 25 de març de 1884 - 13 de maig de 1965) fou un metge oftalmòleg, considerat un dels més rellevants científics del món en la seva especialitat.

Nou!!: Història de Barcelona і Ignasi Barraquer i Barraquer · Veure més »

Ignasi Iglésias i Pujadas

Monument a '''Ignasi Iglésias''', a la Plaça de les Palmeres, prop d'on nasqué Ignasi Iglésias i Pujadas (Sant Andreu de Palomar, 19 d'agost de 1871 – Barcelona, 9 d'octubre de 1928) fou un dramaturg i poeta vinculat al moviment modernista.

Nou!!: Història de Barcelona і Ignasi Iglésias i Pujadas · Veure més »

Ignasi Vidal-Folch

Ignasi Vidal-Folch Balanzó (Barcelona, 1956) és un escriptor i periodista català.

Nou!!: Història de Barcelona і Ignasi Vidal-Folch · Veure més »

Igualada

Igualada és una ciutat i municipi, capital de la comarca de l'Anoia, Catalunya.

Nou!!: Història de Barcelona і Igualada · Veure més »

Il·lustració

La Il·lustració (en francès: Siècle des Lumières; en alemany: Aufklärung; en anglès: Enlightenment; en italià: Illuminismo) va ser un corrent filosòfic, polític i social europeu que promovia el progrés, el racionalisme i el liberalisme en contra del poder reial, la noblesa i l'obscurantisme catòlic.

Nou!!: Història de Barcelona і Il·lustració · Veure més »

Ildefons Cerdà i Sunyer

Mas Cerdà de la Garga, a Centelles, lloc de naixement d'Ildefons Cerdà Ildefons Cerdà i Sunyer (Centelles, Osona, 23 de desembre de 1815 - Caldas de Besaya, Cantàbria, 21 d'agost de 1876) fou un enginyer, urbanista, jurista, economista i polític català, un home polifacètic que va escriure la Teoría general de la urbanización, obra pionera de l'especialitat, que el fa ser considerat un dels fundadors de l'urbanisme modern.

Nou!!: Història de Barcelona і Ildefons Cerdà i Sunyer · Veure més »

Ildefonso Falcones de Sierra

és un advocat i escriptor català, conegut per ser autor de l'èxit de vendes del 2006 L'església del mar (La catedral del mar, en castellà).

Nou!!: Història de Barcelona і Ildefonso Falcones de Sierra · Veure més »

Illa Margarita

Illa Margarita Illa Margarita (en castellà Isla Margarita o Isla de Margarita) és l'illa principal de l'estat veneçolà de Nueva Esparta, al Mar Carib, al nord-est de la costa de Veneçuela.

Nou!!: Història de Barcelona і Illa Margarita · Veure més »

Illa urbana

Mansanes a la trama urbana de Barcelona pla Una illa de cases o illa urbana és un conjunt d'edificis que constitueixen una unitat dins una ciutat.

Nou!!: Història de Barcelona і Illa urbana · Veure més »

Illes Balears

Taula de Torralba d'en Salort Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, format per quatre grans illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) i diversos illots.

Nou!!: Història de Barcelona і Illes Balears · Veure més »

Imperi Carolingi

Imperi Carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany, que va suposar un intent de recuperació en els àmbits polític, religiós i cultural de l'època medieval a Europa occidental, i és un fet rellevant i important la coronació de Carlemany com a emperador a Roma com a signe de restauració de facto de l'Imperi Romà d'Occident (segons la ficció de la translatio imperii).

Nou!!: Història de Barcelona і Imperi Carolingi · Veure més »

Imperi Otomà

L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.

Nou!!: Història de Barcelona і Imperi Otomà · Veure més »

Imperi Romà

L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.

Nou!!: Història de Barcelona і Imperi Romà · Veure més »

Imperi Romà d'Occident

L'Imperi Romà d'Occident fou la part occidental de l'Imperi Romà durant el període en el qual era administrada per una cort imperial pròpia, especialment entre el 395 i el 476, quan les províncies occidentals i les orientals eren governades per dues corts diferents, cadascuna amb la seva pròpia successió imperial.

Nou!!: Història de Barcelona і Imperi Romà d'Occident · Veure més »

Imperi Romà d'Orient

L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.

Nou!!: Història de Barcelona і Imperi Romà d'Orient · Veure més »

Impremta

Impremta del segle XV Una impremta o premsa d'impremta és un dispositiu mecànic que permet, per mitjà de la pressió a una superfície entintada, la reproducció de textos escrits i imatges per un mitjà d'impressió com pot ser el paper, tela, pergamí o altres materials.

Nou!!: Història de Barcelona і Impremta · Veure més »

Inés Arrimadas García

Inés Arrimadas García (Jerez de la Frontera, 3 de juliol de 1981) és una política i advocada espanyola.

Nou!!: Història de Barcelona і Inés Arrimadas García · Veure més »

Indústria

Burés al 1905, prop d'Anglès (la Selva). La indústria és el procés d'elaboració de productes a partir de primeres matèries com les instal·lacions i sistemes associats.

Nou!!: Història de Barcelona і Indústria · Veure més »

Indústria tèxtil

Sala de producció a l'Índia La indústria tèxtil és el sector de l'economia dedicat a la producció de roba, tela, fil, fibra i productes relacionats.

Nou!!: Història de Barcelona і Indústria tèxtil · Veure més »

Independentisme català

L'estelada, bandera del moviment independentista. Estatut i a favor del dret a decidir. L'aglomeració de manifestants que ocupaven el pas per davant de la capçalera va fer que aquesta s'hagués de dissoldre uns metres més avall. Lindependentisme català és el corrent polític, derivat del catalanisme, que propugna la independència de Catalunya o dels Països Catalans, respecte a Espanya i França, i instaurar així la República Catalana, proclamada en diverses ocasions.

Nou!!: Història de Barcelona і Independentisme català · Veure més »

Indianapolis

Indianapolis o Indianàpolis, és la capital i la ciutat més poblada de l'estat d'Indiana, als Estats Units.

Nou!!: Història de Barcelona і Indianapolis · Veure més »

Indianes

Teixit d''''indiana''' de Narcisse-Alexandre Buquet (Rouen, v. 1855) Motlle de fusta per a l'estampació d'indianes, al Museu d'Història de Barcelona Botiga d'indianes. Pintura atribuïda a Gabriel Planella i Conxello. Col·lecció del Museu d'Història de Barcelona. Les indianes eren uns teixits de cotó estampats per una sola cara, que rebien aquest nom perquè imitaven produccions d'origen oriental de teixit calicó, especialment de l'Índia.

Nou!!: Història de Barcelona і Indianes · Veure més »

Indià

Can Sora (Begur), construït el 1870 per la família Cama Marti, que va fer fortuna a Cuba Un indià, sovint citat amb els noms populars dindiano, americano o americà, foren aquelles persones que, després d'emigrar a Amèrica, tornaven a la metròpoli després d'haver fet fortuna (havent “fet les Amèriques”).

Nou!!: Història de Barcelona і Indià · Veure més »

Informalisme

L'informalisme és un moviment pictòric que comprèn totes les tendències abstractes i gestuals que es van desenvolupar a Europa després de la Segona Guerra Mundial, en paral·lel amb l'expressionisme abstracte estatunidenc.

Nou!!: Història de Barcelona і Informalisme · Veure més »

Infrahabitatge

Dharavi, un dels majors barris de tuguris al món, a la ciutat de Bombai. ''Favela ''Dona Rocinha a la ciutat de Rio de Janeiro Haití Un infrahabitatge, barri de barraques, assentament irregular o assentament informal és un lloc on s'estableix una persona o una comunitat que roman al marge del reglament establert per les autoritats encarregades de l'ordenament urbà.

Nou!!: Història de Barcelona і Infrahabitatge · Veure més »

Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa

Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA) fou una coalició electoral formada per Iniciativa per Catalunya Verds i Esquerra Unida i Alternativa.

Nou!!: Història de Barcelona і Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa · Veure més »

Inquisició espanyola

La tortura de la Inquisició, dibuix del 1700 El Tribunal del Sant Ofici de la Inquisició, comunament conegut com a Inquisició espanyola, va ser una institució fundada el 1478 pels Reis Catòlics que, sota el control directe de la Corona, estava encarregada de mantenir l'ortodòxia catòlica en els seus regnes.

Nou!!: Història de Barcelona і Inquisició espanyola · Veure més »

Insaculació

Insaculació emprada en la "Coupe de France" als estudis RTL (1978) La insaculació era una forma d'elecció de càrrecs feta per sorteig, consisteix en la selecció dels funcionaris polítics com a mostra aleatòria d'un grup més gran de candidats, un sistema destinat a garantir que totes les parts competents i interessades tinguin una igualtat d'accés a càrrecs públics.

Nou!!: Història de Barcelona і Insaculació · Veure més »

Institució Catalana d'Història Natural

Institució Catalana d'Història Natural (ICHN) és una entitat cultural fundada el 1899 a Barcelona per Josep Maria Mas de Xaxars i Palet, Joan Baptista d'Aguilar-Amat i Banús, Joan Alzina i Melis, Francesc Badia i Guia, Josep Balcells i Mas, Josep Maluquer i Nicolau, Salvador Maluquer i Nicolau, Antoni Novellas i Roig, aleshores un grup d'estudiants.

Nou!!: Història de Barcelona і Institució Catalana d'Història Natural · Veure més »

Institut Agrícola Català de Sant Isidre

LInstitut Agrícola Català de Sant Isidre (IACSI) o Institut Agrícola és l'associació agrària més antiga d'Espanya i una de les més antigues d'Europa.

Nou!!: Història de Barcelona і Institut Agrícola Català de Sant Isidre · Veure més »

Institut d'Estudis Catalans

LInstitut d'Estudis Catalans (IEC) és una corporació acadèmica, científica i cultural que té per objecte la recerca científica en tots els elements de la cultura catalana.

Nou!!: Història de Barcelona і Institut d'Estudis Catalans · Veure més »

Institut Municipal d'Història de Barcelona

La Casa de l'Ardiaca Institut Municipal d'Història de Barcelona (IMH) és una institució creada el 1943 dependent de l'ajuntament de Barcelona i amb seu a la Casa de l'Ardiaca, per tal d'aplegar les activitats de les següents entitats.

Nou!!: Història de Barcelona і Institut Municipal d'Història de Barcelona · Veure més »

Institut Nacional d'Estadística d'Espanya

L'INE o Institut Nacional d'Estadística és l'organisme oficial espanyol, encarregat de recopilar les estadístiques demogràfiques, socials i econòmiques així com planificar, aixecar i analitzar el cens de la població.

Nou!!: Història de Barcelona і Institut Nacional d'Estadística d'Espanya · Veure més »

Institut Químic de Sarrià

Institut Químic de Sarrià (IQS) és un centre d'ensenyament universitari fundat a Roquetes, Baix Ebre, el 15 d'agost de 1905 pel jesuïta Eduard Vitòria amb el nom de Laboratorio Químico del Ebro.

Nou!!: Història de Barcelona і Institut Químic de Sarrià · Veure més »

Interior a l'aire lliure

L'obra Interior a l'aire lliure, també coneguda com a La Tarde i La Terraza, és una pintura a l'oli realitzada per pintura a l'oli realitzada per Ramon Casas l'any 1892 a Barcelona i actualment pertany a la col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza.

Nou!!: Història de Barcelona і Interior a l'aire lliure · Veure més »

Invasió de l'Iraq de 2003

La Invasió de l'Iraq (també anomenada Guerra de l'Iraq, Segona Guerra del Golf o Tercera Guerra del Golf) fou la invasió militar de l'Iraq duta a terme per part una coalició de països liderats pels Estats Units que va causar la caiguda del govern de Saddam Hussein i va suposar l'ocupació de l'Iraq per part de tropes nord-americanes i de la coalició la primavera de l'any 2003 en el marc de l'operació guerra contra el terrorisme encapçalada per l'administració Bush.

Nou!!: Història de Barcelona і Invasió de l'Iraq de 2003 · Veure més »

Irlanda

Irlanda (en irlandès, Éire, pronunciat; en anglès, Ireland, pronunciat o), també anomenada República d'Irlanda (en irlandès, Poblacht na hÉireann, en anglès, Republic of Ireland), és un estat sobirà situat al nord-oest d'Europa que inclou 26 dels 32 comtats de l'illa d'Irlanda.

Nou!!: Història de Barcelona і Irlanda · Veure més »

Isaac Albéniz i Pascual

Isaac Albéniz (Camprodon, el Ripollès, 29 de maig de 1860 - Cambo-les Bains, Aquitània (França), 18 de maig de 1909) va ser un compositor i intèrpret de piano català de renom internacional.

Nou!!: Història de Barcelona і Isaac Albéniz i Pascual · Veure més »

Isabel Coixet i Castillo

és una directora de cinema, guionista i publicista catalana.

Nou!!: Història de Barcelona і Isabel Coixet i Castillo · Veure més »

Isabel I de Castella

Isabel I de Castella o Isabel la Catòlica (Madrigal de las Altas Torres, Regne de Castella, 22 d'abril de 1451 - Medina del Campo, 26 de novembre de 1504) fou reina de Castella (1474-1504), reina consort de Sicília (1469-1504) i d'Aragó (1479-1504).

Nou!!: Història de Barcelona і Isabel I de Castella · Veure més »

Isabel II d'Espanya

Maria Isabel Lluïsa de Borbó i Borbó-Dues Sicílies (Madrid, 10 d'octubre de 1830 – París, 9 d'abril de 1904) va regnar Espanya com Isabel II entre 1833 i 1868.

Nou!!: Història de Barcelona і Isabel II d'Espanya · Veure més »

Isadora Duncan

Isadora Duncan Dora Angela Duncanon (San Francisco, 26 o 27 de maig de 1877-Niça, 14 de setembre de 1927), més coneguda com a Isadora Duncan, fou una ballarina i coreògrafa estatunidenca considerada per molts com la creadora de la dansa moderna.

Nou!!: Història de Barcelona і Isadora Duncan · Veure més »

Isidor de Sevilla

Isidor de Sevilla (Cartagena, ca. 560 - Sevilla, 636) fou un destacat eclesiàstic, erudit i orador visigot, bisbe de Sevilla i autor d'obres religioses i enciclopèdiques.

Nou!!: Història de Barcelona і Isidor de Sevilla · Veure més »

Isidre Nonell i Monturiol

fou un pintor i dibuixant català.

Nou!!: Història de Barcelona і Isidre Nonell i Monturiol · Veure més »

Isidre Pòlit i Boixareu

fou un astrònom català.

Nou!!: Història de Barcelona і Isidre Pòlit i Boixareu · Veure més »

Islam

La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.

Nou!!: Història de Barcelona і Islam · Veure més »

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Nou!!: Història de Barcelona і Itàlia · Veure més »

Jacint Verdaguer i Santaló

fou un prevere i destacat poeta en llengua catalana.

Nou!!: Història de Barcelona і Jacint Verdaguer i Santaló · Veure més »

Jacinto Esteva Grewe

Jacinto Esteva Grewe (Barcelona, 1936 − Barcelona, 9 de setembre de 1985) fou un arquitecte, urbanista i cineasta català.

Nou!!: Història de Barcelona і Jacinto Esteva Grewe · Veure més »

Jaime Camino Vega de la Iglesia

Jaime Camino Vega de la Iglesia (Barcelona, 11 d'octubre de 1936 - Barcelona, 5 de desembre de 2015) fou un director i guionista de cinema català.

Nou!!: Història de Barcelona і Jaime Camino Vega de la Iglesia · Veure més »

Jaime Gil de Biedma

Jaime Gil de Biedma y Alba (Barcelona, 13 de novembre de 1929 - ibídem, 8 de gener de 1990), poeta català en llengua castellana, és un dels autors més rellevants de la generació del 50.

Nou!!: Història de Barcelona і Jaime Gil de Biedma · Veure més »

Jaime Miguel de Guzmán Dávalos y Spínola

Jaime Miguel de Guzmán-Dávalos y Spínola (Sevilla, 1690 - Barcelona, 1767), II marquès de la Mina, V comte de Pezuela de las Torres, fou un noble, militar, diplomàtic i governador il·lustrat espanyol.

Nou!!: Història de Barcelona і Jaime Miguel de Guzmán Dávalos y Spínola · Veure més »

Jaime Víctor Alguersuari Escudero

, conegut com a Jaume Alguersuari, és un pilot català de Fórmula 1.

Nou!!: Història de Barcelona і Jaime Víctor Alguersuari Escudero · Veure més »

Jamància

La Jamància o Camància fou una revolta progressista de caràcter federalista i democràtic que tingué lloc a Barcelona entre setembre i el novembre de 1843, contra el govern de Joaquín María López, que havia incomplert els acords amb la Junta Central per al derrocament del govern d'Espartero, produïda unes setmanes abans i la violació de diverses disposicions en la constitució de 1837.

Nou!!: Història de Barcelona і Jamància · Veure més »

James Joyce

Corea vista des del satèl·lit James Augustine Aloysius Joyce (Dublín, 2 de febrer de 1882 - Zúric, 13 de gener de 1941), o Seamus Seoighe com se'l coneix a vegades en irlandès, es un poeta i escriptor irlandès, conegut mundialment com un dels mes importants i influents del.

Nou!!: Història de Barcelona і James Joyce · Veure més »

Jarabe de Palo

Jarabe de Palo era un grup català de música en castellà liderat per Pau Donés (1966-2020), que n'era a la vegada el compositor, guitarrista i cantant.

Nou!!: Història de Barcelona і Jarabe de Palo · Veure més »

Jardí Botànic Històric

El Jardí Botànic Històric de Barcelona és un jardí botànic creat en la dècada de 1930 per Pius Font i Quer, i situat al sector de la Foixarda de la muntanya de Montjuïc, en dos clots creats per antigues pedreres.

Nou!!: Història de Barcelona і Jardí Botànic Històric · Veure més »

Jardí del General

Jardí del General. El Jardí del General fou un parc públic situat al barri de la Ribera de Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і Jardí del General · Veure més »

Jardins del Turó del Putxet

Els Jardins del Turó del Putxet es troben al turó del mateix nom, al barri del Putxet i Farró de Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і Jardins del Turó del Putxet · Veure més »

Jaspi

El jaspi és una roca sedimentària.

Nou!!: Història de Barcelona і Jaspi · Veure més »

Jaume Aiguader i Miró

Jaume Aiguader i Miró (la grafia familiar era: Aguadé) (Reus, 24 de juliol de 1882 - Mèxic 30 de maig de 1943) fou un metge i polític català d'ERC.

Nou!!: Història de Barcelona і Jaume Aiguader i Miró · Veure més »

Jaume Almera i Comas

Jaume Almera i Comas (Vilassar de Mar, 5 de maig de 1845 - Barcelona, 15 de febrer de 1919), geòleg i paleontòleg català; fundà el Museu Geològic del Seminari de Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і Jaume Almera i Comas · Veure més »

Jaume Aragall i Garriga

Placa commemorativa en la casa natal al número 30 del passeig del Born Jaume Aragall i Garriga (Barcelona, 6 de juny de 1939) és un tenor d'òpera català considerat un dels millors tenors de la seva generació.

Nou!!: Història de Barcelona і Jaume Aragall i Garriga · Veure més »

Jaume Arbós i Tor

Jaume Arbós i Tor (Sant Hipòlit de Voltregà, 12 de juliol de 1824 - Barcelona, 26 d'octubre de 1882) fou un químic català que introduí a Catalunya un dels primers gasogens de fusta o carbó vegetal que es coneixen.

Nou!!: Història de Barcelona і Jaume Arbós i Tor · Veure més »

Jaume Balmes i Urpià

Jaume Llucià Balmes i Urpià (Vic, Osona, 28 d'agost de 1810 - Vic, Osona, 9 de juliol de 1848) fou un filòsof, teòleg i clergue catòlic català.

Nou!!: Història de Barcelona і Jaume Balmes i Urpià · Veure més »

Jaume Collboni i Cuadrado

és un polític i advocat català, batlle de Barcelona des del 2023.

Nou!!: Història de Barcelona і Jaume Collboni i Cuadrado · Veure més »

Jaume el Conqueridor

Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).

Nou!!: Història de Barcelona і Jaume el Conqueridor · Veure més »

Jaume el Just

Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).

Nou!!: Història de Barcelona і Jaume el Just · Veure més »

Jaume Fabre i Fornaguera

Jaume Fabre i Fornaguera (Barcelona, 23 de setembre de 1948) és un periodista i historiador català.

Nou!!: Història de Barcelona і Jaume Fabre i Fornaguera · Veure més »

Jaume Ferran i Clua

Jaume Ferran i Clua (Corbera d'Ebre, la Terra Alta, 1 de febrer de 1851 - Barcelona, 22 de novembre de 1929) fou un il·lustre metge i bacteriòleg català, que descobrí un vaccí contra el còlera.

Nou!!: Història de Barcelona і Jaume Ferran i Clua · Veure més »

Jaume Huguet

fou un pintor gòtic català.

Nou!!: Història de Barcelona і Jaume Huguet · Veure més »

Jaume Marcet i Riba

Jaume Marcet i Riba (Barcelona, 27 de gener de 1894 – 25 de novembre de1963) fou un eminent geòleg.

Nou!!: Història de Barcelona і Jaume Marcet i Riba · Veure més »

Jaume Pahissa i Jo

Jaume Pahissa i Jo (Barcelona, 8 d'octubre del 1880 - Buenos Aires, l'Argentina, 27 d'octubre del 1969) fou un compositor i director d'orquestra català.

Nou!!: Història de Barcelona і Jaume Pahissa i Jo · Veure més »

Jaume Peyrí Rocamora

Jaume Peyrí Rocamora fou un metge català nascut a Reus el 1877.

Nou!!: Història de Barcelona і Jaume Peyrí Rocamora · Veure més »

Jaume Pi i Sunyer

Jaume Pi i Sunyer (Roses, Alt Empordà, 5 de gener de 1851 - ibídem, 16 d'abril de 1897) fou un metge català.

Nou!!: Història de Barcelona і Jaume Pi i Sunyer · Veure més »

Jaume Plensa i Suñé

Jaume Plensa i Suñé (Barcelona, 1955) és un escultor català.

Nou!!: Història de Barcelona і Jaume Plensa i Suñé · Veure més »

Jaume Pujiula i Dilmé

Jaume Pujiula i Dilmé (Besalú, Garrotxa, 22 d'agost de 1869 - Barcelona, 15 de desembre de 1958) fou un jesuïta i biòleg català que va dedicar la seva vida a la recerca de la citologia, histologia i embriologia.

Nou!!: Història de Barcelona і Jaume Pujiula i Dilmé · Veure més »

Jaume Salvador i Pedrol

Estatua de Jaume Salvador al Museu Martorell (parc de la Ciutadella), obra de Eduard B. Alentorn (1886) Jaume Salvador i Pedrol (Barcelona, 1649 - Ídem, 1740), va ser un botànic i apotecari català.

Nou!!: Història de Barcelona і Jaume Salvador i Pedrol · Veure més »

Jaume Serra i Húnter

Jaume Serra i Húnter (Manresa, Bages, 8 de gener de 1878 - Cuernavaca, Mèxic, 7 de desembre de 1943) fou un filòsof, polític català i rector de la Universitat de Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і Jaume Serra i Húnter · Veure més »

Jaume Sisa i Mestres

, conegut simplement com a Sisa, és un músic i cantautor català, autor de la cançó Qualsevol nit pot sortir el sol, la seva obra més emblemàtica, inclosa al disc homònim de 1975.

Nou!!: Història de Barcelona і Jaume Sisa i Mestres · Veure més »

Jaume Sobrequés i Callicó

Jaume Sobrequés i Callicó (Girona, 26 de juliol de 1943) és un historiador i polític català, fill del també historiador Santiago Sobrequés i Vidal.

Nou!!: Història de Barcelona і Jaume Sobrequés i Callicó · Veure més »

Jaume Vicens i Vives

Jaume Vicens i Vives (Girona, 6 de juny del 1910 - Lió, 28 de juny del 1960) fou un historiador, escriptor, catedràtic i editor català.

Nou!!: Història de Barcelona і Jaume Vicens i Vives · Veure més »

Javier García Chico

Javier García Chico, nascut a Barcelona el 22 de juliol de 1966.

Nou!!: Història de Barcelona і Javier García Chico · Veure més »

Jazz

El jazz és un estil musical nascut a Nova Orleans (Louisiana, Estats Units d'Amèrica) a principis de la dècada del 1900, on es barreja una rítmica pròpia dels afroamericans dels Estats Units (blues, principalment, però també les work songs, el ragtime, les cançons dels "Minstrels") amb una instrumentació i una tímbrica genuïnes de les bandes de carrer (trompeta, corneta, clarinet, trombó, tuba, baix, bombo i platerets).

Nou!!: Història de Barcelona і Jazz · Veure més »

Jean Bouin (cursa)

La Jean Bouin és una cursa atlètica de caràcter popular que cada any es fa a Barcelona des del 1920.

Nou!!: Història de Barcelona і Jean Bouin (cursa) · Veure més »

Jean Nouvel

Torre Agbar, Barcelona Jean Nouvel (Fumèl, 12 d'agost de 1945) és un arquitecte i dissenyador francès.

Nou!!: Història de Barcelona і Jean Nouvel · Veure més »

Jean-François de Bourgoing

Jean-François de Bourgoing, baró de Bourgoing (Nevers, 20 de novembre de 1748 - Carlsbad, 20 de juliol de 1811) va ser un diplomàtic i escriptor francès, ambaixador de França a Espanya.

Nou!!: Història de Barcelona і Jean-François de Bourgoing · Veure més »

Jeroni de Moragas i Gallissà

fou un metge, neuropsiquiatre, músic, escriptor i una de les personalitats més rellevants de la psicologia infantil i la pedagogia terapèutica a la Catalunya del.

Nou!!: Història de Barcelona і Jeroni de Moragas i Gallissà · Veure més »

Jeroni Pau

Jeroni Pau (Barcelona, entorn de 1458 - Barcelona, 1497) fou un destacat humanista català.

Nou!!: Història de Barcelona і Jeroni Pau · Veure més »

Jeroni Pujades

Jeroni Pujades (Barcelona, 1568 - Castelló d'Empúries, 1635) va ser un historiador, cronista i advocat barceloní.

Nou!!: Història de Barcelona і Jeroni Pujades · Veure més »

Joan Antoni Samaranch i Torelló

Joan Antoni Samaranch i Torelló, I marquès de Samaranch, (Barcelona, 17 de juliol de 1920 - Barcelona, 21 d'abril de 2010) fou un dirigent esportiu, polític franquista i empresari català.

Nou!!: Història de Barcelona і Joan Antoni Samaranch i Torelló · Veure més »

Joan Antoni Solans Huguet

Joan Antoni Solans Huguet (Barcelona, 15 d'octubre de 1941 - Calella de Palafrugell, 2 de setembre de 2019) fou un arquitecte i urbanista català.

Nou!!: Història de Barcelona і Joan Antoni Solans Huguet · Veure més »

Joan Baptista Subirana i Subirana

Joan Baptista Subirana i Subirana (Rosario de Santa Fe, Argentina, 1904 — Barcelona, 1978) va ser un arquitecte català.

Nou!!: Història de Barcelona і Joan Baptista Subirana i Subirana · Veure més »

Joan Borrell i Nicolau

Plaça de Catalunya Joan Borrell i Nicolau (Barcelona, 13 d'agost del 1888 - 26 d'abril del 1951) fou un escultor català que conreà el noucentisme i el modernisme en les seves obres.

Nou!!: Història de Barcelona і Joan Borrell i Nicolau · Veure més »

Joan Boscà i Almogàver

Portada de ''Las obras de Boscán y algunas de Garcilaso de la Vega repartidas en cuatro libros'', Barcelona, Carles Amorós, 1543. Joan Boscà i Almogàver o Juan Boscán Almogáver (Barcelona, 1490? - Perpinyà, 21 de setembre de 1542) fou un poeta i traductor català sobretot en llengua castellana del Renaixement.

Nou!!: Història de Barcelona і Joan Boscà i Almogàver · Veure més »

Joan Brossa i Cuervo

fou un poeta, dramaturg i artista plàstic català, encara que ell denominava com a «poesia» tot el que feia.

Nou!!: Història de Barcelona і Joan Brossa i Cuervo · Veure més »

Joan Cadevall i Diars

Joan Cadevall i Diars (Castellgalí, Bages 1846 – Terrassa, Vallès Occidental, 1921) fou un botànic i geògraf català.

Nou!!: Història de Barcelona і Joan Cadevall i Diars · Veure més »

Joan Camprubí (coreògraf)

Joan Camprubí (Reus, 1825 - Barcelona, ?) fou un ballarí i coreògraf català de dansa clàssica i dansa espanyola.

Nou!!: Història de Barcelona і Joan Camprubí (coreògraf) · Veure més »

Joan Capri

Joan Capri (Barcelona, 10 de juliol de 1917 — Barcelona, 4 de febrer de 2000) fou un actor, humorista i monologuista català.

Nou!!: Història de Barcelona і Joan Capri · Veure més »

Joan Carles I d'Espanya

Joan Carles Alfons Víctor Maria de Borbó i Borbó-Dues Sicílies (Roma, 5 de gener de 1938) fou rei d'Espanya sota el nom de Joan Carles I entre el 22 de novembre de 1975 i el 19 de juny de 2014, data de la seva abdicació i de l'accés com a cap d'Estat del seu fill Felip VI.

Nou!!: Història de Barcelona і Joan Carles I d'Espanya · Veure més »

Joan Clos i Matheu

Joan Clos i Matheu (Parets del Vallès, 1949) és un polític català que fou alcalde de Barcelona entre 1997 i 2006, i Ministre d'Indústria, Turisme i Comerç des de 2006 fins a 2008.

Nou!!: Història de Barcelona і Joan Clos i Matheu · Veure més »

Joan Colom i Altemir

fou un fotògraf català, considerat un dels pioners en la composició de sèries fotogràfiques i conegut per les seves fotografies fetes al barri xino de Barcelona durant la dècada del 1960.

Nou!!: Història de Barcelona і Joan Colom i Altemir · Veure més »

Joan Creus i Molist

, més conegut pel sobrenom de Chichi Creus, és un exjugador de bàsquet català que estigué en actiu les dècades dels anys 80 i 90.

Nou!!: Història de Barcelona і Joan Creus i Molist · Veure més »

Joan Cuyàs i Artés

Joan Cuyàs i Artés (Barcelona, 1844 - 1 de setembre de 1896) fou un cantant català.

Nou!!: Història de Barcelona і Joan Cuyàs i Artés · Veure més »

Joan d'Alós i Serradora

Joan d'Alós i Serradora (Moià, 1617 - Barcelona, 1695) fou un metge del.

Nou!!: Història de Barcelona і Joan d'Alós i Serradora · Veure més »

Joan de Borgonya

Vista lateral del cor de la catedral de Barcelona amb les pintures de Joan de Borgonya Joan de Borgonya, Borgunya o Burgunya (Estrasburg, ? - Barcelona, 1525/1526), també conegut com a Mestre de Sant Feliu, fou un pintor d'origen alsacià que va treballar a València i es va establir a Barcelona el 1510.

Nou!!: Història de Barcelona і Joan de Borgonya · Veure més »

Joan de Canyamars

Joan de Canyamars (Canyamars, Dosrius, Maresme, 1432? - Barcelona, 1492) fou un pagès de remença, autor d'un regicidi frustrat contra Ferran el Catòlic; exaltat segons alguns historiadors o pertorbat mental segons d'altres.

Nou!!: Història de Barcelona і Joan de Canyamars · Veure més »

Joan Duns Escot

fou un frare franciscà, teòleg i filòsof escocès, de vida breu.

Nou!!: Història de Barcelona і Joan Duns Escot · Veure més »

Joan el Caçador

Joan el Caçador, el Descurat o l'Amador de la Gentilesa, anomenat també Joan I d'Aragó (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396; en aragonès Juan i en llatí Johannes), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); i duc de Girona (1351-1397).

Nou!!: Història de Barcelona і Joan el Caçador · Veure més »

Joan el Sense Fe

Joan el Sense Fe o el Gran, anomenat també Joan II d'Aragó, Joan II de Catalunya-Aragó, Joan I de Sicília i Joan II de Navarra (Medina del Campo, 1398 - Barcelona, 1479), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca (1458-1479), de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439 i 1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).

Nou!!: Història de Barcelona і Joan el Sense Fe · Veure més »

Joan Fiveller

Joan Fiveller o, en ortografia antiga, Johan Fivaller (Barcelona?, - c. 1434) fou conseller (1406-1427) i conseller en cap (1418-1419 i 1427-1428) de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і Joan Fiveller · Veure més »

Joan Fontcuberta i Villà

Joan Fontcuberta i Villà (Barcelona, 24 de febrer de 1955) és un fotògraf, artista conceptual, docent, assagista, crític i promotor d'art especialitzat en fotografia.

Nou!!: Història de Barcelona і Joan Fontcuberta i Villà · Veure més »

Joan Francesc Bahí i Fontseca

Joan Francesc Bahí i Fontseca (Blanes, 23 d'abril de 1775 - Barcelona, 1841) fou un metge, botànic i militar català.

Nou!!: Història de Barcelona і Joan Francesc Bahí i Fontseca · Veure més »

Joan Guinjoan Gispert

Joan Guinjoan Gispert (Riudoms, el Baix Camp, 28 de novembre de 1931 - Barcelona, 1 de gener de 2019) va ser un compositor català de música contemporània.

Nou!!: Història de Barcelona і Joan Guinjoan Gispert · Veure més »

Joan Hernàndez Pijuan

Joan Hernàndez Pijuan (Barcelona 1931 - 2005) fou un pintor català.

Nou!!: Història de Barcelona і Joan Hernàndez Pijuan · Veure més »

Joan Isaac

Joan Isaac és el nom artístic de Joan Vilaplana i Comín, és un cantant nascut a Esplugues de Llobregat el 17 de setembre de 1953, compositor i intèrpret en llengua catalana.

Nou!!: Història de Barcelona і Joan Isaac · Veure més »

Joan Lamote de Grignon i Bocquet

Joan Lamote de Grignon i Bocquet (Sant Gervasi de Cassoles, Barcelona, 7 de juliol de 1872 - 11 de març de 1949) fou un pianista, compositor i director d'orquestra català.

Nou!!: Història de Barcelona і Joan Lamote de Grignon i Bocquet · Veure més »

Joan Llimona i Bruguera

Joan Llimona i Bruguera (Barcelona, 23 de juny de 1860Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona,. - 23 de febrer de 1926) fou un pintor català del Modernisme i màxim representant de la branca misticista, en concret ortodoxament catòlic.

Nou!!: Història de Barcelona і Joan Llimona i Bruguera · Veure més »

Joan Mañé i Flaquer

Joan Mañé i Flaquer (Torredembarra, 15 d'octubre de 1823 - Barcelona, 8 de juliol de 1901) fou un periodista i escriptor català.

Nou!!: Història de Barcelona і Joan Mañé i Flaquer · Veure més »

Joan Magriñà i Sanromà

Joan Magriñà i Sanromà (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 23 de desembre 1903 - 11 de setembre 1995) fou un ballarí i coreògraf català.

Nou!!: Història de Barcelona і Joan Magriñà i Sanromà · Veure més »

Joan Manuel Serrat i Teresa

Joan Manuel Serrat i Teresa (Barcelona, 27 de desembre de 1943), reconegut artísticament com a Joan Manuel Serrat, és un dels cantautors i músics catalans més populars.

Nou!!: Història de Barcelona і Joan Manuel Serrat i Teresa · Veure més »

Joan Maragall i Gorina

Joan Maragall i Gorina (Barcelona, 10 d'octubre de 1860 - 20 de desembre de 1911) fou un poeta i escriptor català, figura cabdal dins la poesia modernista del canvi de al.

Nou!!: Història de Barcelona і Joan Maragall i Gorina · Veure més »

Joan Margarit i Consarnau

fou un poeta, arquitecte i professor universitari català.

Nou!!: Història de Barcelona і Joan Margarit i Consarnau · Veure més »

Joan Mates

Joan Mates fou un pintor gòtic, català documentat entre 1390 - 1431, que s'inscriu dins del corrent que s'ha anomenat estil gòtic internacional de Catalunya, sorgit al voltant de la personalitat de Lluís Borrassà.

Nou!!: Història de Barcelona і Joan Mates · Veure més »

Joan Miquel de Vives i Feliu

era un militar català.

Nou!!: Història de Barcelona і Joan Miquel de Vives i Feliu · Veure més »

Joan Miró i Ferrà

Joan Miró i Ferrà (Barcelona, 20 d'abril de 1893 - Palma, Mallorca, 25 de desembre de 1983) va ser un pintor, escultor, gravador i ceramista català, considerat un dels màxims representants del surrealisme.

Nou!!: Història de Barcelona і Joan Miró i Ferrà · Veure més »

Joan Oliver i Sallarès

Joan Oliver i Sallarès (Sabadell, 29 de novembre de 1899 - Barcelona, 18 de juny de 1986), que emprà com a poeta el nom de ploma Pere Quart, fou un poeta, dramaturg, narrador, traductor, director literari i periodista català, considerat un dels poetes i dramaturgs més destacats de la literatura catalana del.

Nou!!: Història de Barcelona і Joan Oliver i Sallarès · Veure més »

Joan Pau Canals i Martí

Joan Pau Canals i Martí (Barcelona, 1730 - Madrid, 1786) fou un empresari tèxtil, químic i erudit català.

Nou!!: Història de Barcelona і Joan Pau Canals i Martí · Veure més »

Joan Pau Clarós i Presas

Joan Pau Clarós i Presas (Barcelona, 1749 - ?, 1827) fou un guerriller català.

Nou!!: Història de Barcelona і Joan Pau Clarós i Presas · Veure més »

Joan Pau Pujol

Joan Pau Pujol (Mataró, Maresme, 1570 - Barcelona, 17 de maig de 1626), va ser un compositor i organista català del Renaixement i del primer Barroc.

Nou!!: Història de Barcelona і Joan Pau Pujol · Veure més »

Joan Perucho i Gutiérrez

Joan Perucho i Gutiérrez (barri de Gràcia de Barcelona, 7 de novembre de 1920 - 28 d'octubre de 2003) fou un novel·lista, poeta i crític d'art català, que va alternar la feina d'escriptor amb la seva professió de jutge.

Nou!!: Història de Barcelona і Joan Perucho i Gutiérrez · Veure més »

Joan Pich i Pon

Joan Pich i Pon (Barcelona, 1 de març de 1878 - París, 21 de maig de 1937) fou un polític i empresari català que, entre altres càrrecs, fou alcalde de Barcelona (entre gener i octubre de 1935) i governador general de Catalunya (d'abril a octubre del mateix any).

Nou!!: Història de Barcelona і Joan Pich i Pon · Veure més »

Joan Ponç i Bonet

Joan Ponç i Bonet (Barcelona, 1927 – Sant Pau (Alps Marítims), 1984) va ser un pintor català, un dels artistes més representatius de les primeres avantguardes de la postguerra espanyola.

Nou!!: Història de Barcelona і Joan Ponç i Bonet · Veure més »

Joan Prim i Prats

Joan Prim i Prats, marquès de Los Castillejos, comte de Reus, vescomte del Bruc, Gran d'Espanya (Reus, 6 de desembre de 1814 - Madrid, 30 de desembre de 1870) fou un militar i polític progressista català, molt influent en la política espanyola del.

Nou!!: Història de Barcelona і Joan Prim i Prats · Veure més »

Joan Puig i Ferreter

Joan Puig i Ferreter (la Selva del Camp, el Baix Camp, 5 de febrer de 1882 - París, França, 2 de febrer de 1956) va ser un dramaturg, escriptor i polític català.

Nou!!: Història de Barcelona і Joan Puig i Ferreter · Veure més »

Joan Roig i Solé

''La Indústria'', a la façana de l'Antic Borsí de Barcelona. Joan Roig i Solé (Reus, el Baix Camp, 1835 – Barcelona, 1918) fou un escultor català.

Nou!!: Història de Barcelona і Joan Roig i Solé · Veure més »

Joan Rubió i Bellver

va ser un arquitecte modernista català.

Nou!!: Història de Barcelona і Joan Rubió i Bellver · Veure més »

Joan Salvat-Papasseit

Joan Salvat i Papasseit (Barcelona, 16 de maig de 1894 - 7 d'agost de 1924) va ser un escriptor barceloní d'extracció humil, esperit rebel i altament autodidacte.

Nou!!: Història de Barcelona і Joan Salvat-Papasseit · Veure més »

Joan Teixidor i Comes

Joan Teixidor i Comes (Olot, 8 d'abril de 1913 – Barcelona, 10 de gener de 1992) va ser un escriptor i editor català.

Nou!!: Història de Barcelona і Joan Teixidor i Comes · Veure més »

Joan Tena i Aran

Joan Tena i Aran (Barcelona, 1923-2007) fou un coreògraf i professor de dansa català.

Nou!!: Història de Barcelona і Joan Tena i Aran · Veure més »

Joan Vinyoli i Pladevall

Joan Vinyoli i Pladevall (Barcelona, 3 de juliol de 1914 - 30 de novembre de 1984) fou un poeta català.

Nou!!: Història de Barcelona і Joan Vinyoli i Pladevall · Veure més »

Joan-Josep Tharrats i Vidal

Joan-Josep Tharrats i Vidal (Girona, 5 de març de 1918 – Barcelona, 4 de juliol de 2001) fou un pintor, teòric d'art i editor català.

Nou!!: Història de Barcelona і Joan-Josep Tharrats i Vidal · Veure més »

Joan-Pere Viladecans

Una obra de Joan-Pere Viladecans va il·lustrar l'acte institucional de la Diada Nacional de Catalunya de 2013. En la foto, l'obra a la presentació de l'esdeveniment. L'escriptor Jaume Cabré (esquerra) rep un quadre de Joan-Pere Viladecans (segon per l'esquerra) dins la Setmana del Llibre en Català, Barcelona 2017. Joan-Pere Viladecans (Barcelona, 1948) és un pintor català.

Nou!!: Història de Barcelona і Joan-Pere Viladecans · Veure més »

Joana Enríquez i Fernández de Córdoba

Escut d'armes de Joana Enríquez, reina consort d'Aragó i Navarra Joana Enríquez i Fernández de Córdoba (Torrelobatón, 1425 - Tarragona, 13 de febrer de 1468) fou reina consort de Navarra (1444-1468) i d'Aragó (1458-1468).

Nou!!: Història de Barcelona і Joana Enríquez i Fernández de Córdoba · Veure més »

Joaquim Barraquer i Moner

Joaquim Barraquer i Moner (Barcelona, 26 de gener de 1927 - 26 d'agost de 2016) va ser un oftalmòleg català.

Nou!!: Història de Barcelona і Joaquim Barraquer i Moner · Veure més »

Joaquim Blume i Carreras

Joaquim Blume i Carreras (Barcelona, 21 de juny de 1933 - Valdemeca, Conca, 29 d'abril de 1959) va ser gimnasta català.

Nou!!: Història de Barcelona і Joaquim Blume i Carreras · Veure més »

Joaquim Febrer i Carbó

Joaquim Febrer i Carbó (Benicarló, 1893 - Barcelona, 1970) va ser un astrònom, matemàtic i meteoròleg català.

Nou!!: Història de Barcelona і Joaquim Febrer i Carbó · Veure més »

Joaquim Homs i Oller

Joaquim Homs i Oller (Barcelona, 21 d'agost de 1906 - 9 de setembre de 2003) fou un compositor català.

Nou!!: Història de Barcelona і Joaquim Homs i Oller · Veure més »

Joaquim Jordà i Català

Joaquim Jordà i Català (Santa Coloma de Farners, 9 d'agost de 1935 - Barcelona, 8 de juny de 2006) fou un director de cinema, guionista i traductor català.

Nou!!: Història de Barcelona і Joaquim Jordà i Català · Veure més »

Joaquim Mir i Trinxet

Joaquim Mir i Trinxet (Barcelona, 7 de gener de 1873Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona,. – Barcelona, 27 d'abril de 1940) fou un pintor català.

Nou!!: Història de Barcelona і Joaquim Mir i Trinxet · Veure més »

Joaquim Pla i Janini

fou un fotògraf català.

Nou!!: Història de Barcelona і Joaquim Pla i Janini · Veure més »

Joaquim Rodríguez i Oliver

Joaquim Rodríguez i Oliver (Barcelona, 12 de maig de 1979) és un ciclista català professional del 2001 al 2016.

Nou!!: Història de Barcelona і Joaquim Rodríguez i Oliver · Veure més »

Joaquim Rubió i Ors

Joaquim Rubió i Ors (Barcelona, 31 de juliol de 1818 - 7 d'abril de 1899), també conegut pel seu pseudònim lo Gayter del Llobregat (o, actualment, lo Gaiter del Llobregat), fou un escriptor català, president de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i rector de la Universitat de Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і Joaquim Rubió i Ors · Veure més »

Joaquim Ruyra i Oms

Joaquim Ruyra i Oms (Girona, 27 de setembre del 1858 - Barcelona, 15 de maig del 1939) fou un escriptor, poeta i traductor català, considerat una figura clau de la literatura catalana moderna i un dels grans narradors del.

Nou!!: Història de Barcelona і Joaquim Ruyra i Oms · Veure més »

Joaquim Sunyer i de Miró

Joaquim Sunyer i de Miró (Sitges, 22 de desembre de 1874 - Sitges, 1 de novembre de 1956) va ser un pintor català, considerat un dels màxims representants de l'estètica noucentista.

Nou!!: Història de Barcelona і Joaquim Sunyer i de Miró · Veure més »

Joaquim Torra i Pla

, conegut simplement com a Quim Torra, és un polític, advocat, editor i escriptor català.

Nou!!: Història de Barcelona і Joaquim Torra i Pla · Veure més »

Joaquim Torres i García

Joaquim Torres i García (Montevideo, 1874 – 1949) –conegut com a Joaquim Torras, Quim Torras, Joaquín Torres García en castellà o Joaquim Torres-García– va ser un pintor i escultor muralista, novel·lista, escriptor, professor i teòric uruguaianocatalà que va passar la major part de la seva vida adulta a Espanya i França.

Nou!!: Història de Barcelona і Joaquim Torres i García · Veure més »

Joaquim Trias i Pujol

Joaquim Trias i Pujol (Badalona, 1887-1964) fou un reconegut metge badaloní, germà d'Antoni Trias i Pujol.

Nou!!: Història de Barcelona і Joaquim Trias i Pujol · Veure més »

Joaquim Vilaseca i Rivera

Joaquim Vilaseca i Rivera (Barcelona, 1885 - ibídem, juny de 1963) va ser un arquitecte català.

Nou!!: Història de Barcelona і Joaquim Vilaseca i Rivera · Veure més »

Joaquim Viola i Sauret

Joaquim Viola i Sauret (Cebreros, 26 de juny de 1913 - Barcelona, 25 de gener de 1978) fou un polític català, fill d'un registrador de la propietat originari de Balaguer.

Nou!!: Història de Barcelona і Joaquim Viola i Sauret · Veure més »

Joaquim Xirau i Palau

Joaquim Xirau i Palau (Figueres, Alt Empordà 1895 - Mèxic 1946) fou un filòsof català, fill de l'advocat Ramon Xirau i Llorens, i germà del polític Antoni Xirau i Palau, del químic Joan Xirau i Palau i del jurista Josep Xirau i Palau.

Nou!!: Història de Barcelona і Joaquim Xirau i Palau · Veure més »

Jocs Mediterranis de 1955

Els Jocs Mediterranis de 1955 foren una competició esportiva celebrada a Barcelona del 16 al 25 de juliol de 1955.

Nou!!: Història de Barcelona і Jocs Mediterranis de 1955 · Veure més »

Jocs Olímpics

Els Jocs Olímpics moderns (en grec Ολυμπιακοί Αγώνες, en francès Jeux Olympiques i en anglès Olympic Games;El francès i l'anglès són els idiomes oficials dels Jocs Olímpics. abreujat JJOOEn català no es doblen les sigles quan es refereixen a un substantiu en plural. Tanmateix, alguns autors consideren les sigles JJOO una excepció a la norma. Vegeu) són un esdeveniment internacional de gran importància en què participen milers d'atletes en diverses competicions d'esports d'estiu i d'hivern.

Nou!!: Història de Barcelona і Jocs Olímpics · Veure més »

Jocs Olímpics d'Estiu de 1992

Els Jocs Olímpics d'Estiu de 1992, oficialment Jocs Olímpics de la XXV Olimpíada, es van celebrar a la ciutat de Barcelona entre els dies 25 de juliol i 9 d'agost de 1992.

Nou!!: Història de Barcelona і Jocs Olímpics d'Estiu de 1992 · Veure més »

Jocs Olímpics de l'antiguitat

''El discòbol'', còpia de Mirón. Estàtua que representa el llançament de disc. Els Jocs Olímpics de l'antiguitat, originalment anomenats simplement els Jocs Olímpics (en grec: Ολυμπιακοί Αγώνες; Olympiakoi Agones), foren una sèrie de competicions atlètiques celebrades a la ciutat d'Olímpia entre diferents polis de l'antiga Grècia.

Nou!!: Història de Barcelona і Jocs Olímpics de l'antiguitat · Veure més »

Jocs Paralímpics d'estiu de 1992

Els Jocs Paralímpics de Barcelona 1992, van ser els novens Jocs Paralímpics i es van celebrar a Barcelona, Catalunya entre el 3 i el 14 de setembre de 1992.

Nou!!: Història de Barcelona і Jocs Paralímpics d'estiu de 1992 · Veure més »

Johan Cruyff

Hendrik Johannes «Johan» Cruijff, conegut internacionalment com a Johan Cruyff, AFI /ˈjoːɦɑn ˈkrœyf/, (Amsterdam, 25 d'abril de 1947 - Barcelona, 24 de març de 2016), va ser un jugador i entrenador neerlandès, considerat per la FIFA com un dels quatre millors jugadors de futbol del, amb Pelé, Maradona i Di Stéfano, i el millor jugador europeu de tots els temps.

Nou!!: Història de Barcelona і Johan Cruyff · Veure més »

John Mikkelsen Lauridsen

John Mikkelsen Lauridsen és un exjugador de futbol, nascut el 2 d'abril de 1959 a Ribe (Dinamarca).

Nou!!: Història de Barcelona і John Mikkelsen Lauridsen · Veure més »

Jordi Benito i Verdaguer

Jordi Benito i Verdaguer (Granollers, 1951 – Barcelona, 9 de desembre de 2008) fou un artista català.

Nou!!: Història de Barcelona і Jordi Benito i Verdaguer · Veure més »

Jordi Bonet i Armengol

Jordi Bonet i Armengol (Barcelona, 12 de maig de 1925 - Barcelona, 20 de juny de 2022) va ser un arquitecte, activista cultural i dirigent de l'escoltisme català.

Nou!!: Història de Barcelona і Jordi Bonet i Armengol · Veure més »

Jordi de Déu

Fragment procedent del Panteó Reial de Poblet, obra de Jordi de Déu (Musée National du Moyen Age, París) Jordi de Déu (Messina, - c. 1418), més tard Jordi Joan, fou un escultor gòtic català d'origen grec.

Nou!!: Història de Barcelona і Jordi de Déu · Veure més »

Jordi de Hessen-Darmstadt

Georg von Hessen-Darmstadt (Darmstadt, Hessen, 25 d'abril de 1669 - Barcelona, 13 de setembre de 1705), conegut en català per Jordi de Darmstadt o Príncep Jordi, fou un militar alemany que assolí fama en diverses guerres europees del i durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Història de Barcelona і Jordi de Hessen-Darmstadt · Veure més »

Jordi Hereu i Boher

Jordi Hereu i Boher (Barcelona, 14 de juny de 1965) és un polític català, actual Ministre d'Indústria del govern espanyol des de novembre de 2023.

Nou!!: Història de Barcelona і Jordi Hereu i Boher · Veure més »

Jordi Pujol i Soley

Jordi Pujol i Soley (Barcelona, 9 de juny de 1930) és un polític i empresari català, líder de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) del 1974 al 2003 i president de la Generalitat de Catalunya del 1980 al 2003.

Nou!!: Història de Barcelona і Jordi Pujol i Soley · Veure més »

Jordi Sarsanedas i Vives

Jordi Sarsanedas i Vives (Barcelona, 3 de setembre de 1924 - 16 de novembre de 2006) fou un poeta, prosista i activista cultural català.

Nou!!: Història de Barcelona і Jordi Sarsanedas i Vives · Veure més »

Jordi Sànchez i Picanyol

Jordi Sànchez i Picanyol (Barcelona, 1964) és un activista polític i social català, president de l'Assemblea Nacional Catalana entre 2015 i 2017 i que fou cap de llista de Junts per Catalunya a la demarcació de Barcelona a les eleccions generals espanyoles d'abril del 2019.

Nou!!: Història de Barcelona і Jordi Sànchez i Picanyol · Veure més »

Jordi Teixidor i Martínez

Jordi Teixidor i Martínez (Barcelona, 16 de juliol de 1939 - 16 de març del 2011) va ser un dramaturg català.

Nou!!: Història de Barcelona і Jordi Teixidor i Martínez · Veure més »

Jordi Turull i Negre

Jordi Turull i Negre (Parets del Vallès, 1966) és un polític català associat a Junts.

Nou!!: Història de Barcelona і Jordi Turull i Negre · Veure més »

Joris Prosper Van Verboom

Joris Prosper van Verboom (Brussel·les, Països Baixos espanyols, 9 de gener de 1665 - Barcelona, 19 de gener de 1744), primer marquès de Verboom i cavaller de Sant Jaume, fou un noble i enginyer militar flamenc a les ordres del rei de les Espanyes.

Nou!!: Història de Barcelona і Joris Prosper Van Verboom · Veure més »

Jornada de Tunis

La Jornada de Tunis va ser una expedició efectuada per l'emperador Carles V per tal d'arrabassar Tunis a Khair ed-Din Barba-rossa i que va tenir com a resultat la breu annexió d'aquesta ciutat a la Monarquia Hispànica.

Nou!!: Història de Barcelona і Jornada de Tunis · Veure més »

José Agustín Goytisolo i Gay

José Agustín Goytisolo i Gay (Barcelona, 13 d'abril de 1928 - ibídem, 19 de març de 1999) fou un poeta català en llengua castellana.

Nou!!: Història de Barcelona і José Agustín Goytisolo i Gay · Veure més »

José Antonio Aguirre i Lecube

Jose Antonio Agirre Lekube a l'Aberri Eguna de 1933. José Antonio Aguirre i Lecube i en basc Agirre ta Lekubetar Joseba Andoni (Bilbao, 6 de març de 1904 - París, 22 de març de 1960) va ser el primer lehendakari o president d'Euskadi, càrrec que va assumir durant la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Història de Barcelona і José Antonio Aguirre i Lecube · Veure més »

José Antonio Martínez Lapeña

és un arquitecte català.

Nou!!: Història de Barcelona і José Antonio Martínez Lapeña · Veure més »

José Calvo Sotelo

José Calvo Sotelo (Tui, 6 de maig de 1893 - Madrid, 13 de juliol de 1936) fou un polític espanyol nascut a Tui (Pontevedra).

Nou!!: Història de Barcelona і José Calvo Sotelo · Veure més »

José Gómez Ortega (torero)

, conegut com a Gallito III, més tard també com a Joselito o Joselito el Gallo va ser un torero andalús, membre de la dinastia taurina andalusa dels Gallo, fill del també torero Fernando Gómez García "El Gallo".

Nou!!: Història de Barcelona і José Gómez Ortega (torero) · Veure més »

José Gonzalvo Vives

Detall del monument ''Los aragoneses a Goya'' a Barcelona Monument a Joaquín Costa a Saragossa Monument a Rubiols de Mora José Gonzalvo Vives (Rubielos de Mora, 27 de juliol de 1929 – València, 22 de novembre de 2010) va ser un pintor i escultor.

Nou!!: Història de Barcelona і José Gonzalvo Vives · Veure més »

José Luis Rodríguez Zapatero

José Luis Rodríguez Zapatero (Valladolid, 4 d'agost de 1960) és un polític espanyol, sent el cinquè President del Govern de l'actual període democràtic espanyol després de guanyar les eleccions generals de l'any 2004, i el segon del Partit Socialista Obrer Espanyol després que Felipe González n'ostentés el càrrec de 1982 a 1996.

Nou!!: Història de Barcelona і José Luis Rodríguez Zapatero · Veure més »

José María Aznar López

José María Alfredo Aznar López (Madrid, 25 de febrer de 1953) és un polític espanyol que va ser president del govern d'Espanya entre 1996 i 2004.

Nou!!: Història de Barcelona і José María Aznar López · Veure més »

José Montilla i Aguilera

José Montilla Aguilera (Iznájar, 15 de gener de 1955) és un polític català i executiu en el sector energètic.

Nou!!: Història de Barcelona і José Montilla i Aguilera · Veure més »

José Moreno Carbonero

José Moreno Carbonero va ser un pintor realista espanyol nascut a Màlaga.

Nou!!: Història de Barcelona і José Moreno Carbonero · Veure més »

José Peñarroya Peñarroya

va ser un guionista i dibuixant de còmics valencià, creador de cèlebres personatges com Don Pío, Gordito Relleno i Don Berrinche.

Nou!!: Història de Barcelona і José Peñarroya Peñarroya · Veure més »

Josep Alsina i Bofill

Josep Alsina i Bofill (Palafrugell, Baix Empordà, 1904 – Calella de Palafrugell, Baix Empordà, 1993) fou un metge català.

Nou!!: Història de Barcelona і Josep Alsina i Bofill · Veure més »

Josep Amich i Bert

Josep Amich i Bert, conegut artísticament com a Amichatis (Lleida 19 de març de 1888 - Madrid, 5 de maig de 1965) va ser un autor dramàtic, adaptador, realitzador de cinema i periodista català.

Nou!!: Història de Barcelona і Josep Amich i Bert · Veure més »

Josep Anselm Clavé i Camps

Panteó de Josep Anselm Clavé al Cementiri de Poblenou Josep Anselm Clavé i Camps (Barcelona, 21 d'abril de 1824 – 24 de febrer de 1874) fou un polític, compositor i escriptor català, fundador del moviment coral a Catalunya i impulsor del moviment associatiu.

Nou!!: Història de Barcelona і Josep Anselm Clavé i Camps · Veure més »

Josep Antoni Barraquer i Roviralta

segons consta en el Registre Civil de Barcelona, la seva data de naixement és el 29/01/1851 Josep Antoni Barraquer i Roviralta (Barcelona, 28 d'agost de 1852 - 2 d'abril de 1924) fou un metge oftalmòleg català, germà de l'historiador religiós Gaietà Barraquer i Roviralta i del neuròleg Lluís Barraquer i Roviralta.

Nou!!: Història de Barcelona і Josep Antoni Barraquer i Roviralta · Veure més »

Josep Antoni Coderch i de Sentmenat

Josep Antoni Coderch i de Sentmenat (Barcelona, 26 de novembre de 1913 - Espolla, 6 de novembre de 1984) fou un arquitecte català.

Nou!!: Història de Barcelona і Josep Antoni Coderch i de Sentmenat · Veure més »

Josep Antoni Llinàs i Carmona

''Biblioteca Jaume Fuster'', Barcelona (2006) Josep Antoni Llinàs i Carmona (Castelló de la Plana, País Valencià 1945) és un arquitecte i professor universitari valencià.

Nou!!: Història de Barcelona і Josep Antoni Llinàs i Carmona · Veure més »

Josep Antoni Llobet i Vall-llosera

Josep Antoni Llobet i Vall-llosera (Barcelona, 31 de maig de 1799 - Alacant, País Valencià, 19 de desembre de 1861) fou un científic, historiador, físic, geòleg i arqueòleg català.

Nou!!: Història de Barcelona і Josep Antoni Llobet i Vall-llosera · Veure més »

Josep Aragay i Blanchar

84-307-8187-0 Josep Aragay i Blanchar (Barcelona, 7 d'agost de 1889 - Breda, 15 de gener de 1973) fou un pintor, ceramista i teòric d'art català.

Nou!!: Història de Barcelona і Josep Aragay i Blanchar · Veure més »

Josep Badia i Capell

Tomba dels germans Miquel i Josep Badia al Cementiri de Montjuïc Josep Badia i Capell (Torregrossa, Pla d'Urgell, 1903 - Barcelona, 28 d'abril del 1936) fou un polític català, germà de Miquel Badia i Capell.

Nou!!: Història de Barcelona і Josep Badia i Capell · Veure més »

Josep Barceló Cassadó

Josep Barceló i Cassadó (Mataró, 1824 - Barcelona, 6 de juny de 1855) fou un filador i dirigent obrer.

Nou!!: Història de Barcelona і Josep Barceló Cassadó · Veure més »

Josep Bonaplata i Corriol

Josep Bonaplata i Corriol (Barcelona, 1795 - Bunyol, 2 de juny de 1843) fou un empresari industrial català conegut per ser l'introductor de la màquina de vapor a Catalunya i a Espanya.

Nou!!: Història de Barcelona і Josep Bonaplata i Corriol · Veure més »

Josep Bover i Mas

Casa de la Ciutat de Barcelona. Josep Bover i Mas (Barcelona, 1804 - Barcelona, 11 d'agost de 1866) fou un escultor català, l'obra del qual sol vincular-se amb el romanticisme i l'academicisme.

Nou!!: Història de Barcelona і Josep Bover i Mas · Veure més »

Josep Brangulí i Soler

Josep Brangulí i Soler (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 14 de setembre de 1879 - Barcelona, 1945) fou un dels pioners del fotoperiodisme a Catalunya, juntament amb altres professionals com Frederic Batell, Adolf Mas o Pere Català Pic.

Nou!!: Història de Barcelona і Josep Brangulí i Soler · Veure més »

Josep Carner i Puig-Oriol

Josep Carner i Puig-Oriol (Barcelona, el 9 de febrer de 1884 - Brussel·les (Bèlgica), el 4 de juny de 1970), fou un poeta, periodista, autor de teatre i traductor català.

Nou!!: Història de Barcelona і Josep Carner i Puig-Oriol · Veure més »

Josep Carreras i Coll

Josep Maria Carreras i Coll (Barcelona, 5 de desembre de 1946), conegut artísticament com a Josep Carreras o José Carreras, és un tenor català.

Nou!!: Història de Barcelona і Josep Carreras i Coll · Veure més »

Josep Clarà i Ayats

Placa commemorativa de Josep Clarà a la seva ciutat natal Josep Clarà i Ayats (Olot, 16 de desembre de 1878 – Barcelona, 4 de novembre de 1958) fou un escultor català.

Nou!!: Història de Barcelona і Josep Clarà i Ayats · Veure més »

Josep Comas i Masferrer

fou un industrial i polític català.

Nou!!: Història de Barcelona і Josep Comas i Masferrer · Veure més »

Josep Comas i Solà

Josep Comas i Solà (Barcelona, 17 de desembre de 1868 - 2 de desembre de 1937) fou un astrònom i divulgador científic català, impulsor de l'astronomia moderna a Catalunya.

Nou!!: Història de Barcelona і Josep Comas i Solà · Veure més »

Josep de la Concepció

Fra Josep de la Concepció, nom religiós de Josep Ferrer (Valls, 1626 – Nules, 12 de febrer de 1690), anomenat “el Tracista” pels seus contemporanis, fou l'arquitecte classicista català més destacat de la seva època.

Nou!!: Història de Barcelona і Josep de la Concepció · Veure més »

Josep de Letamendi i de Manjarrés

'''Josep de Letamendi i de Manjarrés''', per J. Montserrat (1894) Josep de Letamendi i de Manjarrés (Barcelona, 11 de març de 1828 - Madrid, 6 de juliol de 1897) fou un metge, filòsof, pintor, poeta i compositor català.

Nou!!: Història de Barcelona і Josep de Letamendi i de Manjarrés · Veure més »

Josep de Togores i Llach

Josep de Togores i Llach (Cerdanyola del Vallès, 19 de juliol de 1893 - Barcelona, 17 de juny de 1970) fou un pintor català.

Nou!!: Història de Barcelona і Josep de Togores i Llach · Veure més »

Josep Escobar i Saliente

fou un autor de còmics català que signava simplement com a Escobar.

Nou!!: Història de Barcelona і Josep Escobar i Saliente · Veure més »

Josep Ferrater i Mora

Josep Ferrater Mora (Barcelona, 30 d'octubre de 1912 - Barcelona, 30 de gener de 1991) fou un filòsof i assagista català.

Nou!!: Història de Barcelona і Josep Ferrater i Mora · Veure més »

Josep Fontana i Lázaro

Josep Fontana i Lázaro (Barcelona, 20 de novembre de 1931 - Barcelona, 28 d'agost de 2018) fou un historiador català i professor emèrit de la Universitat Pompeu Fabra.

Nou!!: Història de Barcelona і Josep Fontana i Lázaro · Veure més »

Josep Francesc Ràfols i Fontanals

fou un arquitecte, pintor i historiador de l'art català.

Nou!!: Història de Barcelona і Josep Francesc Ràfols i Fontanals · Veure més »

Josep Goday i Casals

Entrada del jardí botànic Marimurtra, obra de Josep Goday Josep Goday i Casals (Mataró, 6 de setembre de 1881 – Barcelona, 15 de maig de 1936) fou un arquitecte i historiador de l'art català, lligat al Noucentisme.

Nou!!: Història de Barcelona і Josep Goday i Casals · Veure més »

Josep Guardiola Díaz de Rada

Josep Guardiola Díaz de Rada (Barcelona, 22 d'octubre de 1930 - Barcelona, 9 d'abril de 2012) va ser un cantant, saxofonista i violinista català.

Nou!!: Història de Barcelona і Josep Guardiola Díaz de Rada · Veure més »

Josep Guardiola i Sala

Josep Guardiola i Sala (Santpedor, Bages, 18 de gener de 1971), més conegut com a Pep Guardiola, és un exfutbolista i entrenador de futbol català.

Nou!!: Història de Barcelona і Josep Guardiola i Sala · Veure més »

Josep Guinovart i Bertran

Josep Guinovart i Bertran (Barcelona, 1927 - 12 de desembre de 2007) fou un pintor, dibuixant i gravador català, considerat un dels màxims representants de l'informalisme.

Nou!!: Història de Barcelona і Josep Guinovart i Bertran · Veure més »

Josep Joan i Gironès

Josep Joan i Gironès, conegut com a Josep Gironès, (Barcelona, 28 d'agost de 1904 – Mèxic, 8 de febrer de 1982) i pels sobrenoms dEl Crack de Gràcia i El Canari, fou un boxejador nascut a la vila de Gràcia, Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і Josep Joan i Gironès · Veure més »

Josep Juli major

Josep Juli (Barcelona, m. 1701) dit major per diferenciar-lo del fill homònim, va ser un mestre d'obres català.

Nou!!: Història de Barcelona і Josep Juli major · Veure més »

Josep Llimona i Bruguera

Josep Llimona i Bruguera (Barcelona 8 d'abril de 1863 - 27 de febrer de 1934), fou un escultor, considerat un dels millors representants de l'escultura modernista catalana.

Nou!!: Història de Barcelona і Josep Llimona i Bruguera · Veure més »

Josep Lluís Sert i López

Josep Lluís Sert i López (Barcelona, 1 de juliol de 1902 - 15 de març de 1983) fou un arquitecte i urbanista català que pren part en el corrent de l'arquitectura racionalista i un dels artífex del GATCPAC.

Nou!!: Història de Barcelona і Josep Lluís Sert i López · Veure més »

Josep Maria Albert i Despujol

Josep Maria Albert i Despujol (Barcelona, 24 d'abril de 1886 - 24 de març de 1952), baró de Terrades, fou un polític i industrial cotoner català.

Nou!!: Història de Barcelona і Josep Maria Albert i Despujol · Veure més »

Josep Maria Benet i Jornet

Josep Maria Benet i Jornet, anomenat afectuosament Papitu pels seus amics (Barcelona, 20 de juny de 1940 - Lleida, 6 d'abril de 2020), va ser un dels dramaturgs més reconeguts del país i se'l considera un dels principals renovadors del teatre català.

Nou!!: Història de Barcelona і Josep Maria Benet i Jornet · Veure més »

Josep Maria Bultó Marquès

Josep Maria Bultó Marquès (Barcelona, 1900 - Barcelona, 9 de maig de 1977) fou un empresari i industrial català, membre d'alta burgesia catalana amb fortuna i considerable influència empresarial i política.

Nou!!: Història de Barcelona і Josep Maria Bultó Marquès · Veure més »

Josep Maria Carandell i Robusté

Josep Maria Carandell i Robusté (Barcelona, 13 de febrer de 1934 - Barcelona, 13 d'agost de 2003) va ser escriptor.

Nou!!: Història de Barcelona і Josep Maria Carandell i Robusté · Veure més »

Josep Maria de Porcioles i Colomer

Josep Maria de Porcioles i Colomer (Amer, 15 de juliol de 1904 - Vilassar de Dalt, 3 de setembre de 1993) fou un jurista, notari i polític català.

Nou!!: Història de Barcelona і Josep Maria de Porcioles i Colomer · Veure més »

Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau

va ser un poeta, novel·lista, dramaturg, periodista i traductor català.

Nou!!: Història de Barcelona і Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau · Veure més »

Josep Maria Espinàs i Massip

fou un escriptor i periodista català conegut del gran públic per les novel·les, per les cròniques de viatges i pels articles periodístics.

Nou!!: Història de Barcelona і Josep Maria Espinàs i Massip · Veure més »

Josep Maria Flotats i Picas

Josep Maria Flotats i Picas (Barcelona, 1939) és un actor i director de teatre català.

Nou!!: Història de Barcelona і Josep Maria Flotats i Picas · Veure més »

Josep Maria Garrut i Romà

Josep Maria Garrut i Romà (Barcelona, 12 de desembre de 1915 - 10 de desembre de 2008) fou un escriptor, historiador i pessebrista català.

Nou!!: Història de Barcelona і Josep Maria Garrut i Romà · Veure més »

Josep Maria Huertas Claveria

fou un escriptor i periodista català en llengua catalana i castellana.

Nou!!: Història de Barcelona і Josep Maria Huertas Claveria · Veure més »

Josep Maria Marcet i Coll

fou un fabricant vinculat a la indústria tèxtil llanera i un polític català militant de les Joventuts Mauristes, la Unión Patriótica, la Lliga Catalana i la FET-JONS.

Nou!!: Història de Barcelona і Josep Maria Marcet i Coll · Veure més »

Josep Maria Martorell i Codina

Josep Martorell Codina (Barcelona, 1925 - 28 de novembre de 2017) fou un arquitecte català.

Nou!!: Història de Barcelona і Josep Maria Martorell i Codina · Veure més »

Josep Maria Mestres Quadreny

Josep Maria Mestres Quadreny (Manresa, Bages, 4 de març de 1929 - Barcelona, 18 de gener de 2021) fou un compositor català.

Nou!!: Història de Barcelona і Josep Maria Mestres Quadreny · Veure més »

Josep Maria Orts Aracil

Josep Maria Orts i Aracil (Paterna, 1891 - Barcelona, 4 de febrer de 1968) va ser un matemàtic valencià del.

Nou!!: Història de Barcelona і Josep Maria Orts Aracil · Veure més »

Josep Maria Sert i Badia

Josep Maria Sert i Badia (Barcelona, 22 de desembre de 1874 - 27 de novembre de 1945) fou un pintor i decorador català de projecció universal.

Nou!!: Història de Barcelona і Josep Maria Sert i Badia · Veure més »

Josep Maria Socías i Humbert

José María Socías Humbert (Barcelona, 1937- Barcelona, 2008) fou advocat i el darrer batlle de Barcelona provinent del règim franquista, entre desembre de 1976 i gener de 1979.

Nou!!: Història de Barcelona і Josep Maria Socías i Humbert · Veure més »

Josep Maria Sostres i Maluquer

Josep Maria Sostres i Maluquer (La Seu d'Urgell, 15 de maig de 1915 - Barcelona, 9 de febrer de 1984) va ser un arquitecte català.

Nou!!: Història de Barcelona і Josep Maria Sostres i Maluquer · Veure més »

Josep Maria Subirachs i Sitjar

Josep Maria Subirachs i Sitjar (Barcelona, 11 de març de 1927 - ibídem, 7 d'abril de 2014) fou un escultor, pintor, gravador, escenògraf i crític d'art català.

Nou!!: Història de Barcelona і Josep Maria Subirachs i Sitjar · Veure més »

Josep Marià de Cabanes i d'Escofet

JOSEP MARIÀ CABANES I D'ESCOFET. ''Memoria sobre el Templo de Hércules, y de sus seis colunas existentes en el dia en esta ciudad de Barcelona'' (...) Barcelona, Impremta de la Vídua i Fills d'Antoni Brusi, 1838 va ser un polític liberal i arqueòleg, membre de la nissaga dels Cabanes solsonins i germà de Francesc Xavier de Cabanes i d'Escofet i primer batlle de Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і Josep Marià de Cabanes i d'Escofet · Veure més »

Josep Mas i Dordal

Basílica de la Mercè Josep Mas i Dordal (Artés, ? - Barcelona, 1808) va ser un mestre de cases català que s'especialitza com arquitecte en dos estils, primer el barroc tardà on agafarà moltes influències de l'arquitectura de Bernini (com es poden veure en les seves façanes amb relleus plens de línies corbes) i a poc a poc la seva obra acabarà influint als autors del neoclassicisme.

Nou!!: Història de Barcelona і Josep Mas i Dordal · Veure més »

Josep Masana i Fargas

Josep Masana i Fargas (Granollers, Vallès Oriental, 16 de maig de 1892 - Barcelona, 4 de gener de 1979) fou un fotògraf català, representant del pictorialisme.

Nou!!: Història de Barcelona і Josep Masana i Fargas · Veure més »

Josep Massanès i Mestres

Portal de Mar, litografia d'Isidore Laurent Deroy. Portal de Mar cap al 1858, amb la font del Geni Català. Josep Massanès i MestresTambé escrit de vegades com Massanés.

Nou!!: Història de Barcelona і Josep Massanès i Mestres · Veure més »

Josep Obiols i Palau

Josep Obiols i Palau (Sarrià, Pla de Barcelona, 1894 - Barcelona, 1967) va ésser un pintor, dibuixant i gravador considerat «l'artista més representatiu de la cultura noucentista».

Nou!!: Història de Barcelona і Josep Obiols i Palau · Veure més »

Josep Oriol Mestres i Esplugas

Josep Oriol Mestres i Esplugas, (Barcelona, 21 de novembre de 1815 - 7 de juliol de 1895) fou un arquitecte i pessebrista català.

Nou!!: Història de Barcelona і Josep Oriol Mestres i Esplugas · Veure més »

Josep Pijoan i Soteras

Josep Pijoan i Soteras (Barcelona, 22 d'agost de 1879Segons l'entrada número 4.269 del Registre Civil de Barcelona: https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Pijoan-registre.jpg a l'IEC. Data de naixement: 22 d'agost de 1881, altres fonts: 28 agost 1879 (Archives cantonales vaudoises PP 771/1034-1037). - Lausana, 16 de juny de 1963) fou un arquitecte, historiador i crític d'art, assagista, poeta i agitador cultural català.

Nou!!: Història de Barcelona і Josep Pijoan i Soteras · Veure més »

Josep Pla i Casadevall

fou un escriptor i periodista català, figura referent de la literatura catalana de tots els temps.

Nou!!: Història de Barcelona і Josep Pla i Casadevall · Veure més »

Josep Pous i Pagès

Josep Pous i Pagès (Figueres, Alt Empordà, 1 de febrer de 1873 - Barcelona, 15 de febrer de 1952) fou un escriptor, periodista i polític català.

Nou!!: Història de Barcelona і Josep Pous i Pagès · Veure més »

Josep Puig i Cadafalch

fou un arquitecte modernista, historiador de l'art, arqueòleg i polític català.

Nou!!: Història de Barcelona і Josep Puig i Cadafalch · Veure més »

Josep Ramon Bataller i Calatayud

Josep Ramon Bataller i Calatayud (la Pobla del Duc, Vall d'Albaida, 10 d'agost de 1890 - Barcelona, 23 de desembre de 1962) fou un capellà, geòleg i paleontòleg valencià.

Nou!!: Història de Barcelona і Josep Ramon Bataller i Calatayud · Veure més »

Josep Reynés i Gurguí

fou un escultor català.

Nou!!: Història de Barcelona і Josep Reynés i Gurguí · Veure més »

Josep Romaguera

Facsímil de la pàgina del títol del llibre de Josep Romaguera "Atheneo de Grandesa" Josep Romaguera (1642-1723) és l'autor de l'únic llibre d'emblemes en català, lAtheneo de grandesa.

Nou!!: Història de Barcelona і Josep Romaguera · Veure més »

Josep Samitier i Vilalta

Josep Samitier i Vilalta, "Pep Samitier", (Barcelona, 2 de febrer del 1902 - Barcelona, 4 de maig del 1972) fou un futbolista i entrenador de futbol català.

Nou!!: Història de Barcelona і Josep Samitier i Vilalta · Veure més »

Josep Simorra

Josep Simorra i Prujà (Barcelona, 26 de novembre de 1924 - 3 de març de 2013) fou un baríton català.

Nou!!: Història de Barcelona і Josep Simorra · Veure més »

Josep Soteras i Mauri

Josep Maria Soteras i Mauri (Barcelona, 1907-1989) fou un arquitecte català especialitzat en urbanisme.

Nou!!: Història de Barcelona і Josep Soteras i Mauri · Veure més »

Josep Tarradellas i Joan

Josep Tarradellas i Joan, I marquès de Tarradellas (Cervelló, 19 de gener de 1899 – Barcelona, 10 de juny de 1988), fou un polític català, president de la Generalitat de Catalunya a l'exili durant la dictadura franquista des de 1954 fins a la restauració de la Generalitat el 1980.

Nou!!: Història de Barcelona і Josep Tarradellas i Joan · Veure més »

Josep Torres i Clavé

Josep Torres i Clavé (Barcelona, 1906 - Montbrió de la Marca (Sarral - Conca de Barberà), 12 de gener de 1939) fou un arquitecte i dissenyador català.

Nou!!: Història de Barcelona і Josep Torres i Clavé · Veure més »

Josep Trueta i Raspall

fou un metge i cirurgià català, catedràtic d'Ortopèdia a la Universitat d'Oxford i membre del Consell Nacional Català.

Nou!!: Història de Barcelona і Josep Trueta i Raspall · Veure més »

Josep Vicenç Foix i Mas

Huertas, J.M., Altaió, V. - http://w10.bcn.es/APPS/gmocataleg_monum/FitxaMonumentAc.do?codi.

Nou!!: Història de Barcelona і Josep Vicenç Foix i Mas · Veure més »

Josep Viladomat i Massanas

Josep Viladomat i Massanas (Manlleu, 1899 - Escaldes-Engordany, 2 de juny de 1989) va ser un escultor català, germà petit del músic Joan Viladomat.

Nou!!: Història de Barcelona і Josep Viladomat i Massanas · Veure més »

Joseph Flaugier

''Retrat de Josep I Bonaparte'' (MNAC) Josep Bernat Flaugier (Lou Martegue, Provença, 1757 - Barcelona, 1813), Naixement del nen Jesús. Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona (inv. 291). Joseph-Bernard Flaugier, conegut també en català com a Josep Bernat Flaugier (Lo Martegue, Provença, 10 de desembre de 1757 - Barcelona, 1813) fou un pintor occità establert a Catalunya.

Nou!!: Història de Barcelona і Joseph Flaugier · Veure més »

Juan Antonio Bayona

Juan Antonio García Bayona (Barcelona, 9 de maig de 1975), conegut amb el nom de J. A. Bayona, i fins i tot Jota, és un director català de cinema.

Nou!!: Història de Barcelona і Juan Antonio Bayona · Veure més »

Juan Antonio San Epifanio

Juan Antonio San Epifanio Ruiz (Saragossa, Aragó, 12 de juny de 1959) és un jugador de bàsquet espanyol considerat el millor jugador d'Europa de la dècada dels 80.

Nou!!: Història de Barcelona і Juan Antonio San Epifanio · Veure més »

Juan Bautista Aznar-Cabañas

Juan Bautista Aznar-Cabañas (Cadis, 1860 - Madrid, 1933) fou un mariner i polític espanyol.

Nou!!: Història de Barcelona і Juan Bautista Aznar-Cabañas · Veure més »

Juan Bautista Topete

va ser un marí, militar i polític espanyol, vicealmirall de la Reial Armada Espanyola, heroi de la Primera Guerra del Pacífic.

Nou!!: Història de Barcelona і Juan Bautista Topete · Veure més »

Juan Belmonte

Juan Belmonte García (Sevilla, 14 d'abril de 1892 - Utrera, 8 d'abril de 1962), anomenat Pasmo de Triana, va ser un torero andalùs, probablement dels més populars de la història i considerat com un dels fundadors del toreig modern.

Nou!!: Història de Barcelona і Juan Belmonte · Veure més »

Juan Carlos Navarro Feijoo

Juan Carlos Navarro i Feijoo, conegut amb el sobrenom de «La bomba» (Sant Feliu de Llobregat, Baix Llobregat, 13 de juny de 1980) és un exjugador català de bàsquet que va jugar pràcticament tota la seva carrera esportiva al Futbol Club Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і Juan Carlos Navarro Feijoo · Veure més »

Juan Goytisolo i Gay

Juan Goytisolo i Gay (Barcelona, 5 de gener de 1931 - Marràqueix, Marroc, 4 de juny de 2017) fou un escriptor i periodista català en castellà.

Nou!!: Història de Barcelona і Juan Goytisolo i Gay · Veure més »

Juan José Moreno Cuenca

Juan José Moreno Cuenca, àlies El Vaquilla (Barcelona, 19 de novembre de 1961 - Badalona, 19 de desembre de 2003) fou un dels més famosos delinqüents de Catalunya.

Nou!!: Història de Barcelona і Juan José Moreno Cuenca · Veure més »

Juan López Fernández

més conegut com a Jan, és un dibuixant de còmics, autor de diversos personatges entre els quals destaquen Pulgarcito i Superlópez.

Nou!!: Història de Barcelona і Juan López Fernández · Veure més »

Juan Marsé

Juan Marsé, nom amb què es coneixia Juan Faneca Roca (Barcelona, 8 de gener de 1933 - Barcelona, 18 de juliol de 2020), fou un novel·lista català en llengua castellana de l'anomenada generació del 50.

Nou!!: Història de Barcelona і Juan Marsé · Veure més »

Juan Negrín López

Juan Negrín López (Las Palmas de Gran Canaria, 3 de febrer de 1892 - París, 12 de novembre de 1956) fou un metge fisiòleg i polític canari i president del govern espanyol de la Segona República (1937–1945), ja a l'exili.

Nou!!: Història de Barcelona і Juan Negrín López · Veure més »

Juanjo Puigcorbé

Joan-Josep Puigcorbé i Benaiges, conegut artísticament com a Juanjo Puigcorbé (Barcelona, 22 de juliol de 1955), és un actor de cinema, teatre i televisió català.

Nou!!: Història de Barcelona і Juanjo Puigcorbé · Veure més »

Judaisme

El judaisme és la religió del poble jueu.

Nou!!: Història de Barcelona і Judaisme · Veure més »

Jueus

Els jueus (en hebreu: יְהוּדִים, Yëhûdim; i en jiddisch: ייִד, Yid), també coneguts com a poble jueu són una nació i un grup etnoreligiós que es van originar en els israelites o hebreus de l'antic proper orient.

Nou!!: Història de Barcelona і Jueus · Veure més »

Juli González i Pellicer

Juli González i Pellicer (Barcelona, 21 de setembre del 1876 – Arcueil, 27 de març del 1942) fou un pintor i escultor català.

Nou!!: Història de Barcelona і Juli González i Pellicer · Veure més »

Julio Antonio

Julio Antonio nom amb el qual sempre s'ha conegut Antonio Rodríguez Hernández (Móra d'Ebre, Ribera d'Ebre, 6 de febrer de 1889 - Madrid, 15 de febrer de 1919), fou un escultor català.

Nou!!: Història de Barcelona і Julio Antonio · Veure més »

Junts pel Sí

Junts pel Sí (JxSí) fou una candidatura de caràcter transversal i independentista formada per Convergència Democràtica de Catalunya, Esquerra Republicana de Catalunya, Demòcrates de Catalunya i Moviment d'Esquerres, per concórrer a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2015.

Nou!!: Història de Barcelona і Junts pel Sí · Veure més »

Junts per Catalunya (coalició)

Junts per Catalunya (JuntsxCat) va ser una candidatura de caràcter transversal independentista i nacionalista formada majoritàriament per membres independents que va concórrer les eleccions al Parlament de Catalunya de 2017.

Nou!!: Història de Barcelona і Junts per Catalunya (coalició) · Veure més »

Junts per Catalunya (partit polític)

Junts per Catalunya (Junts) és un partit polític català d'ideologia independentista i socioliberal que aposta per la via unilateral, la confrontació democràtica amb l'estat espanyol i la internacionalització del conflicte català.

Nou!!: Història de Barcelona і Junts per Catalunya (partit polític) · Veure més »

Kim Manresa

Joaquim Manresa Mirabet (Barcelona, 1961), conegut com a Kim Manresa, és un fotoperiodista català que ha utilitzat la fotografia com a eina per a la denúncia social.

Nou!!: Història de Barcelona і Kim Manresa · Veure més »

Kima Guitart

Kima Guitart (Esparraguera, 1947) és una artista tèxtil, dissenyadora i artesana, pionera a l'Estat Espanyol en la tècnica de pintura en seda.

Nou!!: Història de Barcelona і Kima Guitart · Veure més »

L'Ametlla del Vallès

L'Ametlla del Vallès és un municipi de la comarca del Vallès Oriental, situat al sud de l'extrem sud-oriental dels Cingles de Bertí (Serralada Prelitoral), just abans que aquests s'acostin al massís del Montseny i deixin entremig el Congost, ja dins del municipi veí de Figaró-Montmany.

Nou!!: Història de Barcelona і L'Ametlla del Vallès · Veure més »

L'Atlàntida (poema)

Portada de l'edició del 1886. L'Atlàntida (1877) és un poema èpic de Jacint Verdaguer format per 10 cants, una introducció i una conclusió, que narra les peripècies d'Hèracles per Ibèria, l'enfonsament del continent dels atlants, la creació del Mar Mediterrani i al final descobriment de les Amèriques.

Nou!!: Història de Barcelona і L'Atlàntida (poema) · Veure més »

L'Espanya Industrial

L'Espanya Industrial va ser la primera societat anònima cotonera creada a l'Estat Espanyol, constituïda el 1847 a Madrid pels germans igualadins Muntadas i Campeny.

Nou!!: Història de Barcelona і L'Espanya Industrial · Veure més »

L'Esquella de la Torratxa

L'Esquella de la Torratxa va ser un setmanari satíric, republicà i anticlerical fundat a Barcelona el 5 de maig de 1872 pel llibreter Innocenci López i Bernagossi, editor d'altres revistes satíriques com La Campana de Gràcia.

Nou!!: Història de Barcelona і L'Esquella de la Torratxa · Veure més »

L'Hospitalet de Llobregat

L'Hospitalet de Llobregat, abreujat com L'H, és una ciutat i municipi a la comarca del Barcelonès, al marge esquerre del riu Llobregat.

Nou!!: Història de Barcelona і L'Hospitalet de Llobregat · Veure més »

L'ou com balla

L'ou com balla a la catedral de Barcelona L'ou com balla és una tradició que té lloc en diverses poblacions de Catalunya el dia del Corpus Christi.

Nou!!: Història de Barcelona і L'ou com balla · Veure més »

La Barceloneta

La Barceloneta és un barri mariner de Barcelona, construït el 1753 i projectat per l'enginyer Juan Martín Cermeño, per encàrrec del capità general de Barcelona, el marquès de la Mina.

Nou!!: Història de Barcelona і La Barceloneta · Veure més »

La Biga i la Busca

La Biga i la Busca foren dos bàndols polítics en què es dividiren els habitants de la ciutat de Barcelona al.

Nou!!: Història de Barcelona і La Biga i la Busca · Veure més »

La Caixa

La Fundació Bancària Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona, més coneguda com Fundació «La Caixa», és la primera de l'Estat i la tercera del món en actius, després de la Fundació Bill i Melinda Gates i del Wellcome Trust, amb participacions en Gas Natural Fenosa, Abertis, Suez, Cellnex, Inbursa, Vithas o Saba, entre d'altres, mitjançant la societat de cartera Criteria Caixa, participada al 100%.

Nou!!: Història de Barcelona і La Caixa · Veure més »

La Campana de Gràcia

La Campana de Gràcia fou un setmanari satíric, republicà i anticlerical.

Nou!!: Història de Barcelona і La Campana de Gràcia · Veure més »

La Caputxinada

Caputxins Sarrià - Façana església La Caputxinada és el nom amb què es coneixen els fets que varen tenir lloc al convent dels Pares Caputxins de Sarrià (Barcelona), entre el 9 i l'11 de març de 1966 amb motiu de l'assemblea constitutiva del Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona (SDEUB) on s'havien d'aprovar la declaració de principis i els estatuts del sindicat.

Nou!!: Història de Barcelona і La Caputxinada · Veure més »

La cara de Barcelona

La Cara de Barcelona (també anomenada el Cap de Barcelona) és una escultura de grans dimensions de l'artista gràfic i escultor nord-americà Roy Lichtenstein, realitzada en col·laboració amb l'escultor extremeny Diego Delgado Rajado.

Nou!!: Història de Barcelona і La cara de Barcelona · Veure més »

La casita blanca

La casita blanca va ser un famós meublé de Barcelona que va iniciar la seva activitat l'any 1912 i va tancar les seves portes, per a ser enderrocat, l'any 2011.

Nou!!: Història de Barcelona і La casita blanca · Veure més »

La Corunya

La Corunya (en gallec i oficialment: A Coruña, en castellá: La Coruña) és un municipi i una ciutat situada al nord-oest de Galícia, banyada per l'oceà Atlàntic.

Nou!!: Història de Barcelona і La Corunya · Veure més »

La cuynera catalana

Digitalització del llibre La cuynera catalana, ó sia reglas útils, fàcils, seguras y económicas per cuynar bé: escullidas dels autors que millor han escrit sobre aquesta materia, més conegut per La cuynera catalana, és un receptari pràctic anònim escrit en català l'any 1835.

Nou!!: Història de Barcelona і La cuynera catalana · Veure més »

La febre d'or

La febre d'or és una novel·la costumista de Narcís Oller.

Nou!!: Història de Barcelona і La febre d'or · Veure més »

La Fura dels Baus

La Fura dels Baus és una companyia teatral fundada a Moià l'any 1979, quatre anys després de la mort del dictador Franco.

Nou!!: Història de Barcelona і La Fura dels Baus · Veure més »

La Ilustració Catalana

La Ilustració Catalana va ser la primera revista gràfica en català publicada a Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і La Ilustració Catalana · Veure més »

La Maquinista Terrestre i Marítima

Barceloneta La Maquinista Terrestre i Marítima foau una catalana fundada el 14 de setembre de 1855 a partir de la fusió dels tallers metal·lúrgics de Valentí Esparó i Giralt (Valentín Esparó y Consocios, procedent de la liquidació de la societat Bonaplata, Vilaregut, Rull i Cia el 1839) i la societat «La Barcelonesa» (posteriorment Tous, Ascacíbar i Cia), fundada el 1848 per Nicolau Tous i Soler, Nicolau Tous i Mirapeix i Celedonio Ascacíbar, ubicada a l'antic Convent de Sant Agustí Nou.

Nou!!: Història de Barcelona і La Maquinista Terrestre i Marítima · Veure més »

La Maternitat i Sant Ramon

La Maternitat i Sant Ramon és un barri del districte de les Corts de la ciutat de Barcelona que confronta amb el municipi de l'Hospitalet de Llobregat.

Nou!!: Història de Barcelona і La Maternitat i Sant Ramon · Veure més »

La Mercè

Plaça d'Espanya La Mercè és la festa major de la ciutat de Barcelona, que se celebra pels volts del 24 de setembre, festivitat de la Mare de Déu de la Mercè.

Nou!!: Història de Barcelona і La Mercè · Veure més »

La Monumental

La plaça de Braus de la Monumental, o simplement la Monumental, és una plaça de braus de Barcelona on es va practicar la tauromàquia entre el 12 d'abril del 1914 i el 25 de setembre del 2011.

Nou!!: Història de Barcelona і La Monumental · Veure més »

La Palma de Cervelló

La Palma de Cervelló és un municipi de la comarca del Baix Llobregat.

Nou!!: Història de Barcelona і La Palma de Cervelló · Veure més »

La Paloma (sala de ball)

La Paloma és una sala de ball situada al carrer del Tigre, 27 del Raval de Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і La Paloma (sala de ball) · Veure més »

La Papallona

La papallona és una novel·la de l'escriptor Narcís Oller, escrita el 1882.

Nou!!: Història de Barcelona і La Papallona · Veure més »

La Perona

La Perona fou un antic barri de barraques de Barcelona que es trobava a la ronda de Sant Martí de Provençals, a un extrem del barri de la Verneda.

Nou!!: Història de Barcelona і La Perona · Veure més »

La Publicidad

La Publicidad va ser una publicació diària en castellà editada a Barcelona entre 1878 i 1922 que, en canviar de propietaris, passà a editar-se en català i va canviar el nom per La Publicitat.

Nou!!: Història de Barcelona і La Publicidad · Veure més »

La Rambla

La Rambla, també anomenada les Rambles perquè té diversos trams amb noms diferents, és un passeig emblemàtic de Barcelona que discorre entre la Plaça de Catalunya, centre neuràlgic de la ciutat, i el Port Vell.

Nou!!: Història de Barcelona і La Rambla · Veure més »

La Renaixensa

La Renaixensa va ser un diari de tendència catalanista conservadora nascut a Barcelona l'1 de gener de 1881, amb el mateix nom que el setmanari que el va precedir i que sortia des de 1871.

Nou!!: Història de Barcelona і La Renaixensa · Veure més »

La República (Homenatge a Pi i Margall)

La República (Homenatge a Pi i Margall) és un monument escultòric situat a la plaça de la República de Barcelona, al districte de Nou Barris.

Nou!!: Història de Barcelona і La República (Homenatge a Pi i Margall) · Veure més »

La Sagrera

La Sagrera és un dels barris que conformen el districte de Sant Andreu, a Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і La Sagrera · Veure més »

La Seu d'Urgell

La Seu d'Urgell (antigament Urgell o Ciutat d'Urgell) és una ciutat de Catalunya situada al Pirineu, capital de la comarca de l'Alt Urgell i cap del partit judicial de la Seu d'Urgell, seu del bisbat d'Urgell.

Nou!!: Història de Barcelona і La Seu d'Urgell · Veure més »

La Trinca

La Trinca era un grup de música i espectacle català format per Josep Maria Mainat, Toni Cruz i Miquel Àngel Pasqual.

Nou!!: Història de Barcelona і La Trinca · Veure més »

La Vall d'Hebron

Jocs Olímpics La Vall d'Hebron és un barri del districte d'Horta-Guinardó de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і La Vall d'Hebron · Veure més »

La Vanguardia

La Vanguardia és un diari publicat a Barcelona en llengua catalana i castellana.

Nou!!: Història de Barcelona і La Vanguardia · Veure més »

La Veu de Catalunya

La Veu de Catalunya va ser un diari en català fundat per Enric Prat de la Riba que es publicà a Barcelona des del primer de gener de 1899 fins al 8 de gener de 1937, amb dues edicions diàries.

Nou!!: Història de Barcelona і La Veu de Catalunya · Veure més »

La vicaria

La vicaria és un quadre pintat per Marià Fortuny i Marsal l'any 1870, obra culminant de l'anomenada pintura preciosista dins l'estil del realisme, que va assolir gran èxit a tota Europa com a expressió d'un realisme burgès, exempt del caràcter de crítica social.

Nou!!: Història de Barcelona і La vicaria · Veure més »

La Vila Olímpica del Poblenou

Port Olímpic, al centre, la Torre Mapfre, i a la dreta, edificis de la Vila Olímpica La Vila Olímpica del Poblenou és un dels barris que conformen el districte de Sant Martí de Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і La Vila Olímpica del Poblenou · Veure més »

Ladislau Kubala Stecz

László Kubala Stecz, també conegut com a Ladislau, Ladislav o Ladislao (versions catalana, eslovaca i castellana, respectivament, del seu nom en hongarès; Budapest, 10 de juny del 1927 - Barcelona, 17 de maig del 2002), va ser un futbolista i entrenador de futbol d'origen eslovacohongarès, considerat un dels millors jugadors de la història (juntament amb Di Stéfano, Pelé, Cruyff, Messi o Maradona) i una de les més rellevants figures de la història del FC Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і Ladislau Kubala Stecz · Veure més »

Laia Marull i Quintana

és una actriu catalana.

Nou!!: Història de Barcelona і Laia Marull i Quintana · Veure més »

Laietans

Els laietans foren un poble iber que habitava la part de costa que va des de la Tordera fins al sud del riu Llobregat.

Nou!!: Història de Barcelona і Laietans · Veure més »

Las Migas

Las Migas és una banda femenina formada el 2004 a Barcelona per integrants i músics de diversos països europeus amb el flamenc com a base.

Nou!!: Història de Barcelona і Las Migas · Veure més »

Latitud

Els paral·lels i els meridians es tallen en angle recte La latitud és la distància angular, mesurada sobre un meridià, entre una localització terrestre (o de qualsevol altre planeta) i l'Equador.

Nou!!: Història de Barcelona і Latitud · Veure més »

Laureà Figuerola i Ballester

Panteó al Cementiri de Girona on està enterrat Laureà Figuerola. Laureà Figuerola i Ballester (Calaf, Anoia, 4 de juliol de 1816 - Madrid, 28 de febrer de 1903)ABC, 5 de març de 1903, fou un economista i polític català, que estudià filosofia i dret.

Nou!!: Història de Barcelona і Laureà Figuerola i Ballester · Veure més »

Laurent de Gouvion Saint-Cyr

Laurent Gouvion Saint-Cyr (Toul, 13 de maig de 1764 - Ieras, 17 de març de 1830) fou un polític i militar francès i marquès de Gouvion-Saint-Cyr.

Nou!!: Història de Barcelona і Laurent de Gouvion Saint-Cyr · Veure més »

Léon Jaussely

Edifici anomenat "La Depeche du Midi" Tolosa Léon Jaussely (Tolosa de Llenguadoc, 9 de gener de 1875 - Givry, 28 de desembre de 1933) fou un arquitecte i urbanista francès.

Nou!!: Història de Barcelona і Léon Jaussely · Veure més »

Línia 1 del metro de Barcelona

Línia 1 La línia 1 o línia vermella del metro de Barcelona és una línia de ferrocarril metropolità soterrada que dona servei a la ciutat de Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat i Santa Coloma de Gramenet.

Nou!!: Història de Barcelona і Línia 1 del metro de Barcelona · Veure més »

Línia 10 del metro de Barcelona

Línia 10 L'L10 o línia 10 és un dels serveis de metro que transcorren pel túnel de la línia 9 del metro de Barcelona juntament amb l'L9 pròpiament dita.

Nou!!: Història de Barcelona і Línia 10 del metro de Barcelona · Veure més »

Línia 11 del metro de Barcelona

Línia 11 La línia 11 del metro de Barcelona és una línia de ferrocarril metropolità soterrada que dona servei a cinc barris de les poblacions de Barcelona i Montcada i Reixac.

Nou!!: Història de Barcelona і Línia 11 del metro de Barcelona · Veure més »

Línia 3 del metro de Barcelona

Línia 3 La línia 3 o línia verda del metro de Barcelona és una línia de ferrocarril metropolità soterrada que dona servei a la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і Línia 3 del metro de Barcelona · Veure més »

Línia 5 del metro de Barcelona

Línia 5 La línia 5 o línia blava del metro de Barcelona és una línia de ferrocarril metropolità soterrada que dona servei a les ciutats de Cornellà de Llobregat, Esplugues de Llobregat, l'Hospitalet de Llobregat i Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і Línia 5 del metro de Barcelona · Veure més »

Línia 9 del metro de Barcelona

L9 La línia 9 del metro de Barcelona és una línia de ferrocarril metropolitana soterrada que actualment té 24 estacions en funcionament repartides en dos trams: el tram nord (L9 Nord), de 7,9 km de longitud amb 9 estacions, que discorre entre Santa Coloma de Gramenet i el nord de Barcelona; i el tram sud (L9 Sud), de 19,6 km de longitud amb 15 estacions, que recorre els districtes meridionals de la Ciutat Comtal, a més de l'Hospitalet de Llobregat i el Prat de Llobregat.

Nou!!: Història de Barcelona і Línia 9 del metro de Barcelona · Veure més »

Línia clara

La línia clara és un estil d'historieta gràfica.

Nou!!: Història de Barcelona і Línia clara · Veure més »

Le Corbusier

Charles-Édouard Jeanneret-Gris (La Chaux-de-Fonds, Suïssa, 6 d'octubre de 1887 - Roquebrune-Cap-Martin, França, 27 d'agost de 1965), més conegut pel pseudònim Le Corbusier, fou un arquitecte, urbanista, decorador i pintor de nacionalitat suïssa i naturalitzat francès.

Nou!!: Història de Barcelona і Le Corbusier · Veure més »

Leandre Cervera i Astor

Leandre Cervera i Astor (Gràcia, Barcelona, 13 d'agost de 1891 - Barcelona, 22 de juliol de 1964) fou un metge i polític català, fill d'una família originària de la comarca dels Serrans (País Valencià) de militància carlina.

Nou!!: Història de Barcelona і Leandre Cervera i Astor · Veure més »

Lecturas

Lecturas és una revista setmanal especialitzada en la informació sobre la crònica social i la premsa rosa.

Nou!!: Història de Barcelona і Lecturas · Veure més »

Legió romana

La legió romana (del llatí legio, 'lleva') era la unitat militar bàsica de la Roma antiga.

Nou!!: Història de Barcelona і Legió romana · Veure més »

Lehendakari

Lehendakari o Lendakari (en català, primer responsable), oficialment Eusko Jaurlaritzako Lehendakaria (en català, President del Govern Basc), és el president de la Comunitat Autònoma Basca.

Nou!!: Història de Barcelona і Lehendakari · Veure més »

Leopold Pomés i Campello

Leopold Pomés i Campello (Barcelona, 17 de novembre de 1931 - Girona, 27 d'agost de 2019) va ser un polifacètic artista català, director de cinema, restaurador, principalment conegut per la seva activitat de fotògraf i publicista.

Nou!!: Història de Barcelona і Leopold Pomés i Campello · Veure més »

Leopoldo O'Donnell

Leopoldo O'Donnell y Jorris (Santa Cruz de Tenerife (Canàries), 12 de gener de 1809 - Biarritz (Lapurdi), 5 de novembre de 1867) va ser un noble, militar i polític espanyol, Gran d'Espanya, Duc de Tetuan, Comte de Lucena i Vescomte d'Aliaga.

Nou!!: Història de Barcelona і Leopoldo O'Donnell · Veure més »

Leovigild

Leovigild va ser rei dels visigots entre els anys 568 i 586.

Nou!!: Història de Barcelona і Leovigild · Veure més »

Les Corts

Les Corts és un dels deu districtes de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і Les Corts · Veure més »

Les Franqueses del Vallès

Les Franqueses del Vallès és un municipi de la comarca del Vallès Oriental.

Nou!!: Història de Barcelona і Les Franqueses del Vallès · Veure més »

Les quatre grans Cròniques

Les quatre grans Cròniques és el nom que rep el conjunt de textos historiogràfics escrits en català a la fi del i durant el format pel Llibre dels fets de Jaume el Conqueridor, Llibre del rei en Pere de Bernat Desclot, la Crònica de Ramon Muntaner i la Crònica de Pere el Cerimoniós.

Nou!!: Història de Barcelona і Les quatre grans Cròniques · Veure més »

Leticia Dolera

Leticia Dolera (Barcelona, 23 d'octubre de 1981) és una actriu, directora de cinema i guionista catalana.

Nou!!: Història de Barcelona і Leticia Dolera · Veure més »

Lev Trotski

Lev Davídovitx Bronstein (Iànovka, Ucraïna, Imperi Rus, 26 d'octubre de 1879jul. - Coyoacán, Mèxic, 21 d'agost de 1940), més conegut com a Lev Trotski (transliterat també com a Lev Trockij, Trotskii, Trotsky, Trotskij o Trotzky) fou un revolucionari marxista soviètic.

Nou!!: Història de Barcelona і Lev Trotski · Veure més »

LGBT

''Bandera LGBT'' LGBTIQ+ és l'acrònim emprat per a referir-se col·lectivament a les persones '''L'''esbianes, '''G'''ais, '''B'''isexuals, Transgènere, '''I'''ntersexuals, '''Q'''ueer i qualsevol altre tipus d'orientació sexual o identitat de gènere socialment marginades i oprimides.

Nou!!: Història de Barcelona і LGBT · Veure més »

Liana

Castelltallat. Liana és el nom genèric que es dona a tots els tipus de plantes enfiladisses terrestres amb tiges llenyoses, epífites o capaces d'entortolligar-se a la roca o a les construccions.

Nou!!: Història de Barcelona і Liana · Veure més »

Liber Maiolichinus

Liber Maiolichinus de Gestis Pisanorum Illustribus o Liber Maiorichinus «llibre mallorquí de les gestes il·lustres dels pisans» és una epopeia llatina que narra la Croada pisano-catalana de l'any 1113-1114 contra Madina Mayūrqa acabdillada per l'arquebisbe de Pisa Pere II i el comte Ramon Berenguer III de Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і Liber Maiolichinus · Veure més »

Liberalisme

El liberalisme és un grup d'ideologies polítiques, socials i religioses, que s'oposen a l'absolutisme i que afirma la llibertat de la persona i la supremacia de la iniciativa individual per sobre de la col·lectiva.

Nou!!: Història de Barcelona і Liberalisme · Veure més »

Liberty (estil)

Logo de l'exposició de Torí de 1911 amb grafisme d'estil ''liberty'' ''The Summit,'' 1912 obra art nuveau di pintor Cesare Saccaggi da Tortona Liberty i floreale són els noms que va rebre l'adaptació italiana del moviment artístic internacional de finals del conegut com a art nouveau.

Nou!!: Història de Barcelona і Liberty (estil) · Veure més »

Lied

El lied (cançó, en alemany; pl. lieder) és un tipus de composició breu en alemany per a veu i piano.

Nou!!: Història de Barcelona і Lied · Veure més »

Lionel Andrés Messi

, també conegut com a Leo Messi, és un futbolista argentí que juga com a davanter i és capità de l'Inter de Miami, a la Major League Soccer, i de la selecció nacional d'Argentina.

Nou!!: Història de Barcelona і Lionel Andrés Messi · Veure més »

Llaüt

El llaüt (de l'àrab) és un instrument de corda pinçada amb la caixa de ressonància en forma de mitja pera -és a dir, amb el fons còncau, corbat, constituït per diverses lames de fusta, unides entre elles- unida a un mànec de llargada variable.

Nou!!: Història de Barcelona і Llaüt · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: Història de Barcelona і Llatí · Veure més »

Llàtzer Tramulles el Jove

Llàtzer Tramulles el Jove o Llàtzer Tramulles II (també escrit Tremulles) va ser un escultor català d'estil barroc, fill de Llàtzer Tramulles el Vell.

Nou!!: Història de Barcelona і Llàtzer Tramulles el Jove · Veure més »

Llei del referèndum d'autodeterminació de Catalunya

La Llei 19/2017, del 6 de setembre, del referèndum d'autodeterminació és una llei aprovada pel Parlament de Catalunya que "regula la celebració del referèndum d'autodeterminació vinculant sobre la independència de Catalunya, les seves conseqüències en funció de quin sigui el resultat i la creació de la Sindicatura Electoral de Catalunya".

Nou!!: Història de Barcelona і Llei del referèndum d'autodeterminació de Catalunya · Veure més »

Lleida

Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.

Nou!!: Història de Barcelona і Lleida · Veure més »

Llenguatge

Un document exemple de llenguatge enginyeril El llenguatge és la facultat de poder comunicar els propis pensaments o sentiments a un receptor o interlocutor mitjançant un sistema o codi determinat de signes interpretable per a l'entitat emissora i la receptora.

Nou!!: Història de Barcelona і Llenguatge · Veure més »

Lliçà d'Amunt

Lliçà d'Amunt és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Vallès Oriental.

Nou!!: Història de Barcelona і Lliçà d'Amunt · Veure més »

Llibre de les Solemnitats

El Llibre de les Solemnitats de Barcelona o Llibre de les Solemnitats Reials fou un conjunt de volums datats entre 1383 i 1719 en el que els escrivans de Barcelona hi deixaven constància de les celebracions i actes importants en els que hi prenien part els representants de la ciutat com visites de personatges destacats, celebracions religioses, cerimònies funeràries reials, naixements de prínceps...

Nou!!: Història de Barcelona і Llibre de les Solemnitats · Veure més »

Llibre del Coch

El Llibre de doctrina per a ben servir, de tallar y del art de coch cs (ço es) de qualsevol manera, potatges y salses compost per lo diligent mestre Robert coch del Serenissimo senyor Don Ferrando Rey de Napols, més conegut com a Llibre del Coch, és un receptari català del escrit pel mestre Robert i del qual la primera impressió que actualment es guarda és de l'any 1520, en català i a Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і Llibre del Coch · Veure més »

Llibre del Consolat de Mar

El Llibre del Consolat de Mar o Llibre del Consolat del Mar és un compendi de lleis de dret marítim que va regir durant segles el comerç a la Mediterrània.

Nou!!: Història de Barcelona і Llibre del Consolat de Mar · Veure més »

Llibre dels fets

El Llibre dels fets (en català antic Llibre dels Feyts) o Crònica de Jaume I és la primera de ''Les quatre grans Cròniques''.

Nou!!: Història de Barcelona і Llibre dels fets · Veure més »

Llicorella

La llicorella o llosa, sovint també anomenada pissarra, és una roca metamòrfica d'origen sedimentari, de textura granular fina i homogènia, formada per la compactació d'argiles.

Nou!!: Història de Barcelona і Llicorella · Veure més »

Lliga de Catalunya

La Lliga de Catalunya fou una agrupació política catalanista fundada el 5 de novembre de 1887 a Barcelona per un grup de membres d'ideologia conservadora del Centre Català (Joan Josep Permanyer i Ayats, Àngel Guimerà, Eusebi Güell i Bacigalupi i Lluís Domènech i Montaner) descontents per l'elecció de Valentí Almirall com a president, i pels membres del Centre Escolar Catalanista (també conservadors), com Francesc Cambó, Enric Prat de la Riba, Narcís Verdaguer i Callís, Lluís Duran i Ventosa i Josep Puig i Cadafalch.

Nou!!: Història de Barcelona і Lliga de Catalunya · Veure més »

Lliga Regionalista

La Lliga Regionalista fou un partit polític conservador català que va aparèixer per la fusió de la Unió Regionalista amb el Centre Nacional Català el 25 d'abril de 1901.

Nou!!: Història de Barcelona і Lliga Regionalista · Veure més »

Llista d'arquebisbes de Tarragona

El cap de l'Arxidiòcesi (o Arquebisbat de Tarragona) és l'Arquebisbe de Tarragona, el bisbe més important de Catalunya.

Nou!!: Història de Barcelona і Llista d'arquebisbes de Tarragona · Veure més »

Llista de batlles de Barcelona

El batlle o alcalde de Barcelona és la màxima autoritat política de l'Ajuntament de Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і Llista de batlles de Barcelona · Veure més »

Llista de bisbes de Barcelona

La llista de bisbes de Barcelona inclou els personatges al capdavant del bisbat i, des de 1964, arquebisbat de Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і Llista de bisbes de Barcelona · Veure més »

Llista de comtes de Barcelona

240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.

Nou!!: Història de Barcelona і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »

Llista de valís de Barcelona

Llista dels valís de Barcelona des de la conquesta de la ciutat per al-Hurr ath-Thaqafí (717/718) fins a la seva conquesta pels francs en 801.

Nou!!: Història de Barcelona і Llista de valís de Barcelona · Veure més »

Llobregat

El Llobregat és un dels principals rius de Catalunya.

Nou!!: Història de Barcelona і Llobregat · Veure més »

Lloctinent de Catalunya

XVII. El lloctinent o virrei de Catalunya era el representant del rei al Principat durant els segles ,,, i.Víctor FERRO: El Dret Públic Català.

Nou!!: Història de Barcelona і Lloctinent de Catalunya · Veure més »

Llop ibn Muhàmmad

Llop ibn Muhàmmad ibn Llop (? - 907), de nom complet Lubb ibn Muhàmmad ibn Lubb ibn Mussa al-Qassawí ibn Mussa ibn Furtun Qassi ibn Furtun, fou valí de Tudela (890-907) i de Lleida, així com un prominent i poderós senyor musulmà de la marca superior d'Al-Àndalus.

Nou!!: Història de Barcelona і Llop ibn Muhàmmad · Veure més »

Llotja de Mar

La Llotja de Mar, Llotja de Cereals o Llotja de Barcelona és un edifici de Barcelona situat al Pla de Palau.

Nou!!: Història de Barcelona і Llotja de Mar · Veure més »

Lluís Barraquer i Ferré

fou un metge neuròleg català, fill de Lluís Barraquer i Roviralta i pare de Lluís Barraquer i Bordas, ambdós també neuròlegs.

Nou!!: Història de Barcelona і Lluís Barraquer i Ferré · Veure més »

Lluís Bonet i Garí

Lluís Bonet i Garí (el Cros, Argentona, Maresme 5 d'agost de 1893 - Barcelona 1993) fou un arquitecte català, deixeble d'Antoni Gaudí i pare del compositor Narcís Bonet i Armengol, de l'arquitecte Jordi Bonet i Armengol i del rector Lluís Bonet i Armengol i oncle del ceramista i escultor Jordi Bonet i Godó.

Nou!!: Història de Barcelona і Lluís Bonet i Garí · Veure més »

Lluís Bonifaç

''Imatge de Sant Pau'' a la Casa de Convalescència, edifici que ocupa l'Institut d'Estudis Catalans Lluís Bonifaç, conegut com a Lluís Bonifaç el Vell (Tolosa de Llenguadoc - Riudoms, 1696), fou un escultor barroc occità que treballà majoritàriament a Catalunya.

Nou!!: Història de Barcelona і Lluís Bonifaç · Veure més »

Lluís Clotet i Ballús

Lluís Clotet i Ballús (Barcelona, 31 de juliol de 1941) és un arquitecte, dissenyador i professor universitari català.

Nou!!: Història de Barcelona і Lluís Clotet i Ballús · Veure més »

Lluís Companys i Jover

Signatura de Lluís Companys i Jover fou un polític català d'ideologia catalanista i republicana.

Nou!!: Història de Barcelona і Lluís Companys i Jover · Veure més »

Lluís Dalmau

va ser un pintor gòtic, és una de les figures cabdals del gòtic català que va treballar al servei de la Corona d'Aragó durant el regnat d'Alfons el Magnànim.

Nou!!: Història de Barcelona і Lluís Dalmau · Veure més »

Lluís de Requesens i Zúñiga

Lluís de Requesens (Molins de Rei, 1528 - Brussel·les, 5 de març de 1576) fou un militar, marí, diplomàtic i polític català.

Nou!!: Història de Barcelona і Lluís de Requesens i Zúñiga · Veure més »

Lluís Domènech i Montaner

La data atribuïda és la que figura al Registre Civil de l'Ajuntament de Barcelona, ja que històricament ha existit una disparitat de versions sobre aquesta dada.

Nou!!: Història de Barcelona і Lluís Domènech i Montaner · Veure més »

Lluís el Pietós

Lluís I dit «el Pietós», o «el Piadós» (Cassinogilum, 16 d'abril del 778 - Ingelheim, 840), fill de Carlemany i de Hildegarda de Vintzgau, succeí al seu pare com a rei dels francs i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (814-840).

Nou!!: Història de Barcelona і Lluís el Pietós · Veure més »

Lluís Homar i Toboso

Lluís Homar i Toboso (Barcelona, 20 d'abril de 1957) és un actor i director teatral català.

Nou!!: Història de Barcelona і Lluís Homar i Toboso · Veure més »

Lluís IX de França

Per a altres sants o persones venerades amb el nom Lluís vegeu: Sant Lluís (desambiguació) Lluís IX de França (Poissy, prop de París, 1214 - Tunis, 1270), fou rei de França entre 1226 i 1270.

Nou!!: Història de Barcelona і Lluís IX de França · Veure més »

Lluís Llach i Grande

és un músic, cantautor, escriptor i polític català.

Nou!!: Història de Barcelona і Lluís Llach i Grande · Veure més »

Lluís Llongueras Batlle

fou un perruquer i artista polifacètic (escultor, fotògraf, escriptor i pintor) català.

Nou!!: Història de Barcelona і Lluís Llongueras Batlle · Veure més »

Lluís Maria Xirinacs i Damians

Lluís Maria Xirinacs i Damians (Barcelona, 6 d'agost de 1932 - Ogassa, 11 d'agost de 2007) fou un sacerdot, polític, filòsof de la noviolència i assagista català.

Nou!!: Història de Barcelona і Lluís Maria Xirinacs i Damians · Veure més »

Lluís Marià Vidal i Carreras

Lluís Marià Vidal i Carreras (Barcelona, 6 de juny de 1842 - 10 de gener de 1922) fou enginyer de mines, geòleg, fotògraf pioner i president del Centre Excursionista de Catalunya, de l'Ateneu Barcelonès i de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і Lluís Marià Vidal i Carreras · Veure més »

Lluís Millet i Pagès

Retrat fet per Ramon Casas conservat a la Fundació Orfeó Català Palau de la Música Catalana Escultura de Lluís Millet i Pagès fundador de l'Orfeó Català al Palau de la Música Catalana Lluís Millet i Pagès (el Masnou, Maresme, 18 d'abril de 1867 - Barcelona, 7 de desembre de 1941), popularment conegut com el mestre Millet, fou músic i fundador de l'Orfeó Català, juntament amb Amadeu Vives, al qual va consagrar la vida i que va dirigir en l'estrena d'una gran quantitat d'obres cabdals de la música universal.

Nou!!: Història de Barcelona і Lluís Millet i Pagès · Veure més »

Lluís Pasqual i Sánchez

Lluís Pasqual i Sánchez (Reus, Baix Camp, 5 de juny de 1951) és un director teatral català.

Nou!!: Història de Barcelona і Lluís Pasqual i Sánchez · Veure més »

Lluís Permanyer i Lladós

Lluís Permanyer i Lladós a la redacció de ''La Vanguardia'' a la Diagonal de Barcelona Lluís Permanyer i Lladós (Barcelona, 1939) és un periodista i assagista català.

Nou!!: Història de Barcelona і Lluís Permanyer i Lladós · Veure més »

Lluís Rigalt i Farriols

Lluís Rigalt i Farriols (Barcelona, 25 d'agost de 1814 - 18 d'abril de 1894) fou un pintor, dibuixant, gravador escenògraf i teòric de les arts aplicades català.

Nou!!: Història de Barcelona і Lluís Rigalt i Farriols · Veure més »

Lluís Suñé i Molist

Lluís Suñé i Molist (Barcelona, 11 de gener de 1852 – 5 de desembre de 1914) fou un metge otorrinolaringòleg català.

Nou!!: Història de Barcelona і Lluís Suñé i Molist · Veure més »

Lluís Vicenç Gargallo

Lluís Vicenç Gargallo (ca 1636-Barcelona, 19 de febrer del 1682) va ser un músic i compositor de l'època barroca.

Nou!!: Història de Barcelona і Lluís Vicenç Gargallo · Veure més »

Lluís XIII de França

Lluís XIII de França i II de Navarra dit “el Just” (Fontainebleau, 27 de setembre de 1601 - Saint Germain-en-Laye, 1643) fou rei de Navarra, Comte de Foix i Bigorra, i vescomte de Bearn i Marsan (1610 - 1620), i rei de França (1610 - 1643), comte de Barcelona (1641 - 1643) i copríncep d'Andorra (1610-43).

Nou!!: Història de Barcelona і Lluís XIII de França · Veure més »

Lluís-Anton Baulenas i Setó

Lluís-Anton Baulenas i Setó (Barcelona, 21 de setembre de 1958) és filòleg, escriptor, traductor, dramaturg i crític literari.

Nou!!: Història de Barcelona і Lluís-Anton Baulenas i Setó · Veure més »

Lluita de classes

La lluita de classes és un concepte que fa referència a la contraposició i diferències d'interessos polítics i socials entre les diferents classes socials, en especial entre la classe obrera i la classe pertanyent al poder (burgesia, aristocràcia, grans empresaris, terratinents i banquers) o capitalista.

Nou!!: Història de Barcelona і Lluita de classes · Veure més »

Lo Gay Saber

Lo Gay Saber fou una revista literària catalana fundada a Barcelona el 1868 per Francesc Pelagi Briz.

Nou!!: Història de Barcelona і Lo Gay Saber · Veure més »

Lo Noy de la Mare

Lo noy de la mare - núm. 1 Lo noy de la mare - núm.33 El setmanari Lo Noy de la Mare va sorgir el 10 de juny de 1866 arran d’una escissió dins una altra publicació barcelonina, Un tros de paper.

Nou!!: Història de Barcelona і Lo Noy de la Mare · Veure més »

Lo somni

Lo somni (1399) és l'obra mestra de Bernat Metge (Barcelona, entre 1340 i 1346 - 1413) i considerada la primera manifestació de prosa humanística en català.

Nou!!: Història de Barcelona і Lo somni · Veure més »

Lo verdader catalá

Lo vertader catalá va ser una publicació quinzenal de la qual en van sortir 6 números, entre el 15 de març i el 31 de maig de 1843.

Nou!!: Història de Barcelona і Lo verdader catalá · Veure més »

Lola Anglada

nom de ploma de Dolors Anglada i Sarriera, fou una narradora infantil i dibuixant catalana.

Nou!!: Història de Barcelona і Lola Anglada · Veure més »

Loles León

María Dolores León Rodríguez, més coneguda pel nom artístic de, és una actriu de cinema i televisió catalana.

Nou!!: Història de Barcelona і Loles León · Veure més »

Londres

Londres (anglès: London) és la capital i ciutat més poblada d'Anglaterra i del Regne Unit.

Nou!!: Història de Barcelona і Londres · Veure més »

Longitud (geografia)

La longitud, de vegades representada per la lletra grega λ (lambda), descriu la localització d'un punt determinat de la Terra respecte a una línia nord-sud anomenada Meridià de Greenwich, els punts poden ser a l'est o a l'oest d'aquesta línia.

Nou!!: Història de Barcelona і Longitud (geografia) · Veure més »

Loquillo

José María Sanz Beltrán, àlies Loquillo, (barri del Clot, Barcelona, 21 de desembre de 1960) és un músic català.

Nou!!: Història de Barcelona і Loquillo · Veure més »

Los Amaya

Los Amaya és un duo musical format a finals dels anys 60 pels germans José (la Corunya, 1952) i Delfín Amaya (Oviedo, 1954) a Barcelona, on residexien des de petits.

Nou!!: Història de Barcelona і Los Amaya · Veure més »

Los Manolos

Los Manolos és un grup musical de rumba catalana originari de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і Los Manolos · Veure més »

Los Mustang

Los Mustang és un grup musical de rock barceloní de la dècada del 1960 format per Santi Carulla (veu), Marco Rossi (guitarra solista), Antoni Mercadé (guitarra rítmica), Miguel Navarro (baix) i Tony Mier (bateria) en la seva formació inicial.

Nou!!: Història de Barcelona і Los Mustang · Veure més »

Los Rebeldes

Los Rebeldes és un grup de rock and roll català, fundat el 1979 per Carles Segarra, Aureli Morata i Moisés Sorolla.

Nou!!: Història de Barcelona і Los Rebeldes · Veure més »

Los Sírex

Los Sírex és un grup espanyol de rock nascut en la dècada dels 60 i format inicialment per Antoni Miquel Cervero "Leslie" com a vocalista, Lluís Gomis a la bateria, Josep Fontsere a la guitarra rítmica, Guillermo Rodríguez Holgado en el baix i compositor i Manolo Madruga a la guitarra solista.

Nou!!: Història de Barcelona і Los Sírex · Veure més »

Louisiana

Louisiana (del francès Louisiane) és un estat dels Estats Units d'Amèrica situat al sud del país.

Nou!!: Història de Barcelona і Louisiana · Veure més »

Luci Minici Natal Quadroni

Monument a Luci Minici a l'Anella Olímpica de Montjuïc. Luci Minici Natal Quadroni (en llatí Lucius Minicius Natalis Quadronius Verus) (Barcino, 97 dC –?) era fill d'un senador que vivia a Bàrcino (l'actual Barcelona) que gaudia d'una bona posició social, ja que el seu pare va arribar a ser senador a Roma i procònsol de la província d'Àfrica (Líbia).

Nou!!: Història de Barcelona і Luci Minici Natal Quadroni · Veure més »

Lucio Marineo Sículo

Lucio Marineo Sículo (Bidino, Sicília, 1460 - 1533), humanista, capellà i cronista sicilià de la cort de Ferran II d'Aragó "el Catòlic".

Nou!!: Història de Barcelona і Lucio Marineo Sículo · Veure més »

Ludwig Mies van der Rohe

Ludwig Mies van der Rohe (Aquisgrà, 27 de març de 1886 – Chicago, 17 d'agost de 1969) va ser un arquitecte alemany, considerat com un dels més destacats del.

Nou!!: Història de Barcelona і Ludwig Mies van der Rohe · Veure més »

Ludwik Lejzer Zamenhof

Ludwik Lejzer Zamenhof, Ludwik Łazarz Zamenhof (Białystok, Imperi Rus, 15 de desembre de 1859 – Varsòvia, Polònia, 14 d'abril de 1917; nascut Leyzer Leyvi Zamengov) va ser un oftalmòleg jueu, iniciador de l'esperanto, la llengua artificial més parlada fins avui.

Nou!!: Història de Barcelona і Ludwik Lejzer Zamenhof · Veure més »

Luis Carrero Blanco

Luis Carrero Blanco (Santoña, 4 de març de 1904 - Madrid, 20 de desembre de 1973) fou un militar de les Forces Armades d'Espanya, on assolí el rang d'almirall.

Nou!!: Història de Barcelona і Luis Carrero Blanco · Veure més »

Luis de Lacy y Gautier

Luis de Lacy y Gautier (San Roque, Cadis (Espanya), 11 de gener de 1772 - Palma, 5 de juliol de 1817) va ser un militar espanyol.

Nou!!: Història de Barcelona і Luis de Lacy y Gautier · Veure més »

Luis Goytisolo i Gay

Feria del Libro de Madrid Luis Goytisolo i Gay (Barcelona, 17 de març de 1935) és un escriptor català en llengua castellana, germà del poeta José Agustín Goytisolo i Gay i del novel·lista Juan Goytisolo i Gay.

Nou!!: Història de Barcelona і Luis Goytisolo i Gay · Veure més »

Luis Romero Pérez

Luis Romero Pérez (Arcila, Marroc, 5 de novembre de 1921 - Barcelona, 2 de maig de 2008) fou un púgil marroquí criat i educat a Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і Luis Romero Pérez · Veure més »

Lupitus Barchinonensis

Lupitus Barchinonensis, Seniofred Llobet o Sunifred Llobet, (950?, Alt Penedès) va ser un religiós i astrònom català del segle Xé (tot i que la seva identitat no està prou contrastada), parent dels bisbes Vives i Deodat de Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і Lupitus Barchinonensis · Veure més »

Lux (revista)

Lux va ser una revista catalana de fotografia editada a Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і Lux (revista) · Veure més »

Madrid

Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.

Nou!!: Història de Barcelona і Madrid · Veure més »

Magrib

D'oest a est: Mauritània, Sàhara occidental, Marroc, Algèria, Líbia i Tunísia Mapa de la '''Tamazgha.''' El Magrib o Magreb (o, literalment ‘l'Oest (Àrab)’ o ‘l'Occident (Àrab)’), també anomenat Àfrica del Nord o Tamazgha, és la part de l'Àfrica del Nord que inclou el Marroc, Algèria, Tunísia, el Sàhara Occidental, Líbia i Mauritània (és a dir, en queda exclosa la vall del Nil).

Nou!!: Història de Barcelona і Magrib · Veure més »

Maians (illa)

Evolució de la línia de la costa al districte de Ciutat Vella. Maians era una illa de sorra a un centenar de metres de la línia de costa de Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і Maians (illa) · Veure més »

Maiol Roger Homs

Maiol Roger Homs (Vilanova i la Geltrú, El Garraf, 1986) és un periodista català.

Nou!!: Història de Barcelona і Maiol Roger Homs · Veure més »

Mallorca

Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.

Nou!!: Història de Barcelona і Mallorca · Veure més »

Mals usos

Un camperol en una Bíblia del segle XIII Els mals usos són un conjunt de determinats costums feudals, generalment gravàmens i maltractaments, a què estaven sotmesos els pagesos per part del seu senyor a l'edat mitjana a la corona d'Aragó i també en altres països feudals europeus.

Nou!!: Història de Barcelona і Mals usos · Veure més »

Mancús

Mancús d'or de Ramon Berenguer I. Encunyat a Barcelona El mancús fou una moneda generalment d'or, però també de plata relativament corrent en la baixa edat mitjana al que avui són França, Itàlia i Espanya.

Nou!!: Història de Barcelona і Mancús · Veure més »

Manchester

Manchester (pronunciat /ˈmæntʃᵻstər/) és un municipi del Regne Unit, situat al nord-oest d'Anglaterra.

Nou!!: Història de Barcelona і Manchester · Veure més »

Mancomunitat de Catalunya

La Mancomunitat de Catalunya va ser una institució activa entre 1914 i 1923/1925 que agrupà les quatre diputacions catalanes: Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida.

Nou!!: Història de Barcelona і Mancomunitat de Catalunya · Veure més »

Manel (grup)

Manel és un grup de música de Barcelona que canta en català.

Nou!!: Història de Barcelona і Manel (grup) · Veure més »

Manel Estiarte i Duocastella

Manel Estiarte i Duocastella (Manresa, 26 d'octubre de 1961) és un jugador retirat de waterpolo català.

Nou!!: Història de Barcelona і Manel Estiarte i Duocastella · Veure més »

Manifestació «Catalunya, nou estat d'Europa»

La manifestació «Catalunya, nou estat d'Europa» va tenir lloc a Barcelona durant la Diada Nacional de Catalunya de l'any 2012.

Nou!!: Història de Barcelona і Manifestació «Catalunya, nou estat d'Europa» · Veure més »

Manifestacions mundials contra la guerra d'Iraq

Les manifestacions mundials contra la guerra d'Iraq van començar l'any 2002, i continuaren després de la invasió d'Iraq del 2003.

Nou!!: Història de Barcelona і Manifestacions mundials contra la guerra d'Iraq · Veure més »

Manolete

Manuel Laureano Rodríguez Sánchez, més conegut com a Manolete (Còrdova, 4 de juliol de 1917 - Linares, 28 d'agost de 1947) fou un dels grans toreros de l'Espanya de la dècada de 1940.

Nou!!: Història de Barcelona і Manolete · Veure més »

Manolo García

Manuel García García-Pérez, conegut com a Manolo García (Barcelona), és un cantant català de rock que canta en castellà.

Nou!!: Història de Barcelona і Manolo García · Veure més »

Manolo Martínez Hugué

Montjuïc. La que veiem a la foto n'és una còpia que s'instal·là el 2002 a l'emplaçament originari de l'esculturaCrònica i comentari d'aquesta escultura de Manolo Hugué al web de l'ajuntament de Barcelona: http://w10.bcn.es/APPS/gmocataleg_monum/FitxaMonumentAc.do?GXHC_gx_session_id_.

Nou!!: Història de Barcelona і Manolo Martínez Hugué · Veure més »

Manual de novells ardits

El Manual de novells ardits, més conegut com a Dietari de l'antic Consell barceloní, era el dietari del racional de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і Manual de novells ardits · Veure més »

Manuel Ausensi i Albalat

Manuel Ausensi i Albalat (Barcelona, 8 d'octubre de 1919 - Creixell, Tarragonès, 1 de setembre de 2005) fou un baríton català.

Nou!!: Història de Barcelona і Manuel Ausensi i Albalat · Veure més »

Manuel Blancafort i de Rosselló

Manuel Blancafort i de Rosselló (la Garriga, 12 d'agost de 1897- Barcelona, 8 de gener de 1987) fou un dels compositors catalans més importants del, amb un repertori simfònic significatiu i reconegut internacionalment.

Nou!!: Història de Barcelona і Manuel Blancafort i de Rosselló · Veure més »

Manuel Bravo Portillo

Manuel Bravo Portillo (Illes Marianes ? - Barcelona, 5 de setembre de 1919) fou un policia espanyol.

Nou!!: Història de Barcelona і Manuel Bravo Portillo · Veure més »

Manuel Corachan i Garcia

fou un cirurgià valencià.

Nou!!: Història de Barcelona і Manuel Corachan i Garcia · Veure més »

Manuel Cusachs i Xivillé

Manuel Cusachs i Xivillé (Mataró, Maresme 18 d'agost de 1933 - 14 de febrer de 2019) fou un escultor català.

Nou!!: Història de Barcelona і Manuel Cusachs i Xivillé · Veure més »

Manuel de Pedrolo i Molina

Manuel de Pedrolo i Sánchez de Molina (l'Aranyó, 1 d'abril de 1918 - Barcelona, 26 de juny de 1990) fou un escriptor català.

Nou!!: Història de Barcelona і Manuel de Pedrolo i Molina · Veure més »

Manuel de Solà-Morales i de Rosselló

va ser un arquitecte català.

Nou!!: Història de Barcelona і Manuel de Solà-Morales i de Rosselló · Veure més »

Manuel Duran i Bas

Manuel Duran i Bas (Barcelona, 28 de novembre de 1823 - Barcelona, 10 de febrer de 1907) fou un jurisconsult i polític català, fill del metge Ramon Duran i Obiols i d'Eulàlia Bas.

Nou!!: Història de Barcelona і Manuel Duran i Bas · Veure més »

Manuel Fuxà i Leal

Manuel Fuxà i Leal (Barcelona, 2 de setembre de 1850 - 28 de novembre de 1927) fou un escultor català.

Nou!!: Història de Barcelona і Manuel Fuxà i Leal · Veure més »

Manuel Goded Llopis

Manuel Goded Llopis (San Juan de Puerto Rico, 15 d'octubre de 1882 - Castell de Montjuïc, Barcelona, 12 d'agost de 1936) fou un militar d'ascendència catalana nascut a Puerto Rico, que capitanejà la revolta militar a Barcelona a l'inici de la Guerra Civil espanyola, motiu pel qual fou detingut, jutjat de manera sumaríssima i afusellat per les forces fidels a la república espanyola al Castell de Montjuïc de Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і Manuel Goded Llopis · Veure més »

Manuel Huerga

Manuel Huerga a l'acte de presentació dels nominats dels IV premis Gaudí de Cinema Manuel Huerga (Barcelona, 20 d'octubre de 1957) és un guionista, director de cinema i de televisió català.

Nou!!: Història de Barcelona і Manuel Huerga · Veure més »

Manuel Irurita Almandoz

Manuel Irurita Almandoz (Larraintzar, al municipi d'Ultzama, Navarra, 19 d'agost de 1876 - Montcada i Reixac?, Vallès Occidental, 3 de desembre de 1936) va ser un eclesiàstic navarrès, doctor en filosofia i en teologia i catedràtic de llengües clàssiques a la Universitat de València, que fou nomenat bisbe de Lleida el 1927 i posteriorment bisbe de Barcelona el 1930.

Nou!!: Història de Barcelona і Manuel Irurita Almandoz · Veure més »

Manuel Milà i Fontanals

''Romancerillo catalán'' de 1882 Manuel Milà i Fontanals (Vilafranca del Penedès, 4 de maig de 1818 - 16 de juliol de 1884) fou un filòleg, erudit i escriptor català.

Nou!!: Història de Barcelona і Manuel Milà i Fontanals · Veure més »

Manuel Pavía y Rodríguez de Alburquerque

espanyol l'any 1874. Manuel Pavía y Rodríguez de Alburquerque (Cadis, 2 d'agost de 1827-Madrid, 4 de gener de 1895) va ser un general espanyol el cop d'estat del qual va acabar en la pràctica amb la Primera República Espanyola.

Nou!!: Història de Barcelona і Manuel Pavía y Rodríguez de Alburquerque · Veure més »

Manuel Pertegaz Ibáñez

Manuel Pertegaz Ibáñez (Olba, Aragó, 18 de maig de 1917 o 1918 - Barcelona, 30 d'agost de 2014) fou un dissenyador de moda d'origen aragonès.

Nou!!: Història de Barcelona і Manuel Pertegaz Ibáñez · Veure més »

Manuel Planas i Casals

Manuel Planas i Casals (Barcelona, 17 de febrer de 1837 - 11 de març de 1907) fou un advocat i polític català, germà de Josep Maria Planas i Casals.

Nou!!: Història de Barcelona і Manuel Planas i Casals · Veure més »

Manuel Sacristán Luzón

Manuel Sacristán Luzón (Madrid, 5 de setembre de 1925 — Barcelona, 27 d'agost de 1985) fou un pensador i escriptor espanyol.

Nou!!: Història de Barcelona і Manuel Sacristán Luzón · Veure més »

Manuel Vázquez Gallego

Manel Vàzquez Gallego (Madrid, 1930 - Barcelona, 1995) va ser un dibuixant i guionista de còmics espanyol.

Nou!!: Història de Barcelona і Manuel Vázquez Gallego · Veure més »

Manuel Vázquez Montalbán

Manuel Vázquez Montalbán (Barcelona, 14 de juny del 1939 - Bangkok, 17 d'octubre del 2003) fou un prolífic escriptor i periodista català, principalment en llengua castellana, que conreà múltiples gèneres: novel·la, poesia, assaig, i fins i tot escrigué sobre gastronomia.

Nou!!: Història de Barcelona і Manuel Vázquez Montalbán · Veure més »

Manuscrit

Clergue a l'''scriptorium'' d'un monestir copiant un manuscrit Un manuscrit (del llatí manu scriptus) és com indica el seu nom un text 'escrit a mà', sovint per clergues.

Nou!!: Història de Barcelona і Manuscrit · Veure més »

Mar i cel

Mar i cel és una obra de teatre escrita per Àngel Guimerà l'any 1888 i estrenada al teatre Romea de Barcelona, la vetlla del 7 de febrer del mateix any.

Nou!!: Història de Barcelona і Mar i cel · Veure més »

Mar Mediterrània

La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).

Nou!!: Història de Barcelona і Mar Mediterrània · Veure més »

Mar Orfila

Mar Orfila (Barcelona, 1977) és una cantant catalana de rock coneguda artísticament com a Mürfila.

Nou!!: Història de Barcelona і Mar Orfila · Veure més »

Marc Recha i Batallé

Marc Recha i Batallé (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 18 d'octubre de 1970) és un guionista i director de cinema català.

Nou!!: Història de Barcelona і Marc Recha i Batallé · Veure més »

Marca Hispànica

La Marca Hispànica fou una marca de l'Imperi Carolingi establerta a final del en forma de múltiples comtats que acomplien una funció militar fronterera que perdurà fins a mitjan però que no tengué mai estatus jurídic ni validesa política.

Nou!!: Història de Barcelona і Marca Hispànica · Veure més »

Marcel Granollers i Pujol

Marcel Granollers i Pujol (Barcelona, 12 d'abril de 1986) és un tennista professional català.

Nou!!: Història de Barcelona і Marcel Granollers i Pujol · Veure més »

Marcel Proust

Valentin Louis Georges Eugène Marcel Proust, més conegut com a Marcel Proust (barri d'Auteuil, París, 10 de juliol del 1871 - 18 de novembre del 1922), fou un important escriptor francès.

Nou!!: Història de Barcelona і Marcel Proust · Veure més »

Mare de Déu de la Mercè

La talla gòtica de la Mare de Déu de la Mercè, atribuïda a Pere Moragues. La Mare de Déu de la Mercè és una advocació de la Mare de Déu originària de Barcelona i lligada a la fundació de l'orde de la Mercè el 1218.

Nou!!: Història de Barcelona і Mare de Déu de la Mercè · Veure més »

Mare de Déu del Coll (Barcelona)

La Mare de Déu del Coll, o de Font-rúbia, és una església al barri del Coll —al qual dona nom—, al districte de Gràcia de Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і Mare de Déu del Coll (Barcelona) · Veure més »

Mare de Déu dels Consellers

Mare de Déu dels Consellers és una taula pintada a l'oli per l'artista Lluís Dalmau el 1445 i que es troba al Museu Nacional d'Art de Catalunya a Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і Mare de Déu dels Consellers · Veure més »

MareNostrum

MareNostrum és el nom genèric que el Barcelona Supercomputing Center - Centro Nacional de Supercomputación (BSC) dona al seu superordinador més emblemàtic i que tradicionalment és el més potent a Espanya i ocupa llocs destacats al rànquing internacional de supercomputadors Top500.

Nou!!: Història de Barcelona і MareNostrum · Veure més »

Maresme

El Maresme és una de les comarques de Catalunya.

Nou!!: Història de Barcelona і Maresme · Veure més »

Marfull

El marfull (Viburnum tinus) és un arbust mediterrani típic de l'alzinar litoral (la forma més típica del qual es coneix, precisament, com a alzinar amb marfull).

Nou!!: Història de Barcelona і Marfull · Veure més »

Margarida Xirgu i Subirà

Margarida Xirgu i Subirà, o Margarita Xirgu i Subirà per la partida de naixement (Molins de Rei, Baix Llobregat, 18 de juliol de 1888 - Montevideo, Uruguai, 25 d'abril de 1969) fou una actriu catalanouruguaiana.

Nou!!: Història de Barcelona і Margarida Xirgu i Subirà · Veure més »

Margarita Nuez Farnos

Margarita Nuez Farnos (Foz-Calanda, Aragó, 1940) és una dissenyadora de moda nascuda a Aragó, però resident a Catalunya des dels dos anys.

Nou!!: Història de Barcelona і Margarita Nuez Farnos · Veure més »

Maria Antònia de Borbó-Dues Sicílies

Maria Antònia de Borbó-Dues Sicílies, princesa d'Astúries (Caserta 1784 - Palau d'Aranjuez 1806).

Nou!!: Història de Barcelona і Maria Antònia de Borbó-Dues Sicílies · Veure més »

Maria Aurèlia Capmany i Farnés

fou una novel·lista, dramaturga i assagista barcelonina.

Nou!!: Història de Barcelona і Maria Aurèlia Capmany i Farnés · Veure més »

Maria Barrientos i Llopis

Maria Barrientos i Llopis (Barcelona, 4 de març de 1884 - Ziburu, Lapurdi, 8 d'agost de 1946) fou una soprano catalana.

Nou!!: Història de Barcelona і Maria Barrientos i Llopis · Veure més »

Maria del Mar Bonet

Maria del Mar Bonet i Verdaguer (Palma, Mallorca, 27 d'abril de 1947) és una cantant mallorquina especialitzada en música tradicional, tant mallorquina com d'arreu del Mediterrani, i en la musicació de poesia.

Nou!!: Història de Barcelona і Maria del Mar Bonet · Veure més »

Maria Isabel de Borbó

era infanta d'Espanya es casà l'any 1802 en segones noces amb el seu cosí germà, el rei Francesc I de les Dues Sicílies.

Nou!!: Història de Barcelona і Maria Isabel de Borbó · Veure més »

Mariano Rajoy Brey

Mariano Rajoy Brey (Pronunciació en castellà: maˈɾjano raˈxoi ˈβɾei; Santiago de Compostel·la, 27 de març de 1955) és un polític espanyol, que fou president del Govern d'Espanya des del 21 de desembre de 2011, i reelegit el 29 d'octubre de 2016, fins al 2 de juny del 2018, fi del seu mandat.

Nou!!: Història de Barcelona і Mariano Rajoy Brey · Veure més »

Marià Cañardo i Lacasta

Marià Cañardo i Lacasta (Olite, Navarra, 5 de febrer de 1906 - Barcelona, 20 de juny de 1987) fou un ciclista professional, considerat un dels millors ciclistes catalans de la història.

Nou!!: Història de Barcelona і Marià Cañardo i Lacasta · Veure més »

Marià Cubí i Soler

Escultura a Malgrat de Mar Marià Cubí i Soler (Malgrat de Mar, 15 de desembre de 1801 - Barcelona, 5 de desembre de 1875) fou un lingüista i frenòleg català.

Nou!!: Història de Barcelona і Marià Cubí i Soler · Veure més »

Marià Faura i Sans

Marià Faura i Sans (Barcelona, 4 d'agost de 1886 - 18 de novembre de 1941) va ser un paleontòleg, geòleg i professor català.

Nou!!: Història de Barcelona і Marià Faura i Sans · Veure més »

Marià Fortuny i Marsal

Casa natal de Fortuny, en l'actualitat seu del Centre d'Amics de Reus Monument a Fortuny al Barri del seu nom a Reus Anacoreta'' de Marià Fortuny i Marsal Marià Fortuny i Marsal (Reus, el Baix Camp, 11 de juny de 1838 - Roma, 21 de novembre de 1874) fou un pintor, dibuixant i gravador català.

Nou!!: Història de Barcelona і Marià Fortuny i Marsal · Veure més »

Marià Manent i Cisa

Marià Manent i Cisa (Barcelona, 29 de novembre de 1898 – Barcelona, 24 de novembre de 1988) va ser un poeta, prosista, crític literari, memorialista, traductor i activista cultural, i un home clau de la cultura literària catalana del.

Nou!!: Història de Barcelona і Marià Manent i Cisa · Veure més »

Marià Obiols i Tramullas

Marià Obiols i Tramullas (Barcelona, 26 de setembre de 1809 - Barcelona, 11 de desembre de 1888) fou compositor d'òperes i director del Conservatori Superior de Música del Liceu de 1847 fins a la mort.

Nou!!: Història de Barcelona і Marià Obiols i Tramullas · Veure més »

Marina Rossell i Figueras

Cartell d'anunci de la gira pel Canadà. és una cantant catalana que canta en català i castellà.

Nou!!: Història de Barcelona і Marina Rossell i Figueras · Veure més »

Mario Gas Cabré

Mario Gas Cabré (Montevideo, Uruguai, 5 de febrer de 1947) és un actor, director de cinema i de teatre i òpera, doblador i gestor cultural català nascut a l'Uruguai.

Nou!!: Història de Barcelona і Mario Gas Cabré · Veure més »

Mario Vargas Llosa

Jorge Mario Pedro Vargas Llosa (Arequipa, 28 de març de 1936), més conegut com a Mario Vargas Llosa, és un novel·lista, articulista, assagista i polític peruà, que compta també amb la nacionalitat espanyola des de l'any 1993.

Nou!!: Història de Barcelona і Mario Vargas Llosa · Veure més »

Marquès

Corona de '''marquès'''. Marquès o marqués és un títol nobiliari superior al de comte i inferior al de duc.

Nou!!: Història de Barcelona і Marquès · Veure més »

Marroc

El Marroc, oficialment el Regne del Marroc, és un estat del nord d'Àfrica.

Nou!!: Història de Barcelona і Marroc · Veure més »

Marsella

Marsella (Marselha en occità, Marseille en francès) és una ciutat francesa i occitana que es troba al departament de les Boques del Roine i a la regió Provença-Alps-Costa Blava.

Nou!!: Història de Barcelona і Marsella · Veure més »

Marta Balletbò-Coll

Marta Balletbò-Coll (L'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 4 de setembre de 1960) és una actriu, directora, productora i guionista de cinema catalana.

Nou!!: Història de Barcelona і Marta Balletbò-Coll · Veure més »

Martí l'Humà

84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).

Nou!!: Història de Barcelona і Martí l'Humà · Veure més »

Martorell

Martorell és una vila i municipi de la comarca del Baix Llobregat, considerada tradicionalment capital de facto de la subcomarca del Baix Llobregat Nord i proposada com a futura capital de la nova comarca del Montserratí o Pla de Montserrat.

Nou!!: Història de Barcelona і Martorell · Veure més »

Marxes per la Llibertat

Les Marxes per la Llibertat foren sis marxes a peu organitzades a Catalunya del 16 al 18 d'octubre de 2019 com a reacció a la sentència del judici al procés independentista català, enmig d'un ambient festiu i reivindicatiu.

Nou!!: Història de Barcelona і Marxes per la Llibertat · Veure més »

Mary Santpere

Maria Santpere Hernáez, coneguda com a Mary Santpere (Barcelona, 1 de setembre del 1913 - Madrid, 23 de setembre del 1992) va ser una polifacètica actriu, vedet i humorista catalana.

Nou!!: Història de Barcelona і Mary Santpere · Veure més »

Masclisme

Mural contra la violència de gènere El masclisme veu el món des d'una mirada masculina i no considera a les dones, o bé les considera l'excepció o inferiors o un complement per a fer més agradable la vida de l'home. El masclisme és el conjunt d'idees, actituds i pràctiques basades en una atribució cultural apresa de superioritat de l'home, com a mascle, sobre la dona.

Nou!!: Història de Barcelona і Masclisme · Veure més »

Masurca

Il·lustració d'una parella ballant una masurca a la portada d'una publicació belga de l'any 1845. La masurca és una dansa polonesa, de ritme ternari (3/4) i tempo no gaire ràpid, amb un accent en el segon temps -o en el tercer- de cada compàs.

Nou!!: Història de Barcelona і Masurca · Veure més »

Mataró

Mataró és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Maresme.

Nou!!: Història de Barcelona і Mataró · Veure més »

Mateu Ferrer i Oller

Mateu Ferrer i Oller (Barcelona, 1788 - 4 de gener de 1864) fou un compositor, organista, director d'orquestra i mestre de capella català.

Nou!!: Història de Barcelona і Mateu Ferrer i Oller · Veure més »

Matrimoni homosexual a Espanya

El matrimoni homosexual a Espanya va ser legalitzat l'any 2005 després d'una campanya que també incloïa l'adopció homoparental, iniciada l'any 2004 pel govern socialista (PSOE) dirigit per José Luis Rodríguez Zapatero, qui havia guanyat les eleccions poc abans.

Nou!!: Història de Barcelona і Matrimoni homosexual a Espanya · Veure més »

Matruh ibn Sulayman ibn Yaqdhan al-Arabí

Matruh ibn Sulayman ibn Yaqdhan al-Arabí —— (m. 791 o 792) fou valí de Barcelona (778-792) i de Saragossa (790-791).

Nou!!: Història de Barcelona і Matruh ibn Sulayman ibn Yaqdhan al-Arabí · Veure més »

Maty Mont

Matilde Moncusí i Peyrí, coneguda amb el nom artístic de Maty Mont (Sabadell, 10 de juliol de 1919 - 8 de desembre de 1973) va ser una artista de varietats catalana, primera vedet a la dècada dels anys 40 i 50 del.

Nou!!: Història de Barcelona і Maty Mont · Veure més »

Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic

Maximilià I (en alemany Maximilian I; Wiener Neustadt, Baixa Àustria, 22 de març de 1459 - Wels, Alta Àustria, 12 de gener de 1519) va ser emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (rei dels Romans) i arxiduc d'Àustria.

Nou!!: Història de Barcelona і Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Mayte Martín

Mayte Martín (Barcelona, 19 d'abril de 1965) és una cantaora catalana de flamenc, nom artístic de María Teresa Martín Cadierno.

Nou!!: Història de Barcelona і Mayte Martín · Veure més »

Mà major

La mà major fou un dels estaments socials i de poder als territoris de la Corona d'Aragó (1162-1715).

Nou!!: Història de Barcelona і Mà major · Veure més »

Màrius Cabré i Esteve

Màrius Cabré i Esteve, més conegut artísticament com a Mario Cabré, (Barcelona, 6 de gener de 1916 - 1 de juliol de 1990) va ser un torero, actor de teatre i cinema català.

Nou!!: Història de Barcelona і Màrius Cabré i Esteve · Veure més »

Màrius Serra i Roig

Màrius Serra, el 2009 és un escriptor, periodista, autor de mots encreuats, traductor de l'anglès i enigmista català, llicenciat en Filologia anglesa a la Universitat de Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і Màrius Serra i Roig · Veure més »

Màxim Tirà

Màxim Tirà (Maximus Tyrannus) fou emperador romà el 408 fins vers el 411.

Nou!!: Història de Barcelona і Màxim Tirà · Veure més »

Mèdici

Escut d'armes dels Mèdici Els Mèdici foren un llinatge acabalat i que promogué el mecenatge de l'art florentí, encapçalaren la ciutat de Florència tant en el període de la República com en el de la Monarquia.

Nou!!: Història de Barcelona і Mèdici · Veure més »

Múrcia

Múrcia (oficialment i en castellà Murcia) és una ciutat de 447 182 (2018) habitants, que forma una conurbació de més de 550 000 habitants amb els municipis de Molina de Segura i Alcantarilla, ambdós a 6 quilòmetres del seu centre urbà.

Nou!!: Història de Barcelona і Múrcia · Veure més »

Música hip-hop

Dos DJ de hip-hop creant música nova barrejant cançons de diversos reproductors de discos. A la foto hi ha DJ Hypnotize (a l'esquerra) i Baby Cee (a la dreta). MC Hero fa ritmes rítmics coneguts com "rapejar" a Huntsville, Alabama. La música rap o música hip-hop és un gènere musical que sorgeix als barris negres dels Estats Units a la dècada de 1970 i que consisteix en música rítmica estilitzada que generalment s'acompanya rapejant, un discurs rítmic amb rimes que es canta.

Nou!!: Història de Barcelona і Música hip-hop · Veure més »

Música laietana

Carrer de l'Argenteria La música laietana, també coneguda com a Ona laietana, fou un moviment musical sorgit a la primera meitat dels anys 1970 i que actuà com a revulsiu en el context de la música popular a Catalunya, que s'inspira en el folk, el pop i el rock.

Nou!!: Història de Barcelona і Música laietana · Veure més »

Música pop

La música pop (en anglès pop music, abreviació de popular music) és una de les interpretacions musicals originades a partir de la segona meitat del.

Nou!!: Història de Barcelona і Música pop · Veure més »

Música rock

La música rock) és un estil musical que evolucionà a partir del blues. El nom rock avui dia s'aplica a molts altres estils, en particular quan un grup de música porta una o més guitarres elèctriques, una bateria, solistes vocals i, molt sovint, un baix elèctric. El rock és un dels estils musicals claus del segle XX i s'ha dividit en múltiples gèneres i subestils, resumits per ordre cronològic (es consideren tant els gèneres de rock com els seus derivats) La música rock o només rock és un gènere musical contemporani encaminat a englobar cadascun dels diversos gèneres musicals derivats del rock and roll. Sol interpretar-se, entre altres molts instruments que ocasionalment s'addicionen, amb guitarra elèctrica, bateria i baix elèctric. Molts estils de música rock també empren instruments de teclat com l'orgue, el piano o els sintetitzadors. La música rock normalment té un fort contratemps, i sovint se centra en la guitarra, tant elèctrica com acústica.

Nou!!: Història de Barcelona і Música rock · Veure més »

MBM arquitectes

MBM Arquitectes és un estudi d'arquitectura i urbanisme fundat el 1951 per Josep Martorell i Oriol Bohigas.

Nou!!: Història de Barcelona і MBM arquitectes · Veure més »

Medi ambient

Medi ambient natural El medi ambient o simplement el medi és l'entorn o suma total d'allò físic que es troba a la Terra i que afecta i condiciona especialment tots els seus habitants, les seves circumstàncies de vida i la societat en el seu conjunt.

Nou!!: Història de Barcelona і Medi ambient · Veure més »

Medicina

Vara d'Esculapi, símbol de la medicina. La medicina és la branca de les ciències de la salut que s'ocupa de la prevenció, diagnòstic i tractament de les alteracions des del punt de vista de l'homeòstasi de les persones.

Nou!!: Història de Barcelona і Medicina · Veure més »

Megalitisme

Menhir a Kergadiou, Bretanya, França El megalitisme és un tret cultural caracteritzat per la construcció de megàlits: estructures arquitectòniques fetes amb enormes blocs de pedra, en general escassament desbastats.

Nou!!: Història de Barcelona і Megalitisme · Veure més »

Memorial de greuges

El Memorial de Greuges era el nom amb què es coneixia popularment la Memoria en defensa de los intereses morales y materiales de Cataluña, que fou adreçada a Alfons XII l'any 1885 pel Centre Català, a l'estil dels greuges de les antigues Corts catalanes.

Nou!!: Història de Barcelona і Memorial de greuges · Veure més »

Menestral

Menestral és una classe social originada en l'antic règim estamental i considerada després principalment com una part de la petita burgesia.

Nou!!: Història de Barcelona і Menestral · Veure més »

Menorca

Situació de Menorca respecte als Països Catalans Menorca és l'illa més septentrional de les Balears, i lloc d'origen dels menorquins.

Nou!!: Història de Barcelona і Menorca · Veure més »

Mercabarna

Mercabarna, Mercat Central d'Abasts de Barcelona SA, constituïda el 1967 que gestiona la distribució majorista del sector alimentari de Barcelona i també d'altres mercats.

Nou!!: Història de Barcelona і Mercabarna · Veure més »

Mercat de la Boqueria

El Mercat de la Boqueria, popularment conegut com la Boqueria, es troba a la plaça porxada de Sant Josep, al costat de la Rambla de Barcelona, i està catalogat com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Història de Barcelona і Mercat de la Boqueria · Veure més »

Mercat de les Flors

El Mercat de les Flors és un teatre municipal de Barcelona, obert l'any 1983 a l'antic edifici noucentista del Palau de l'Agricultura, construït arran de l'Exposició Internacional de 1929 a la muntanya de Montjuïc.

Nou!!: Història de Barcelona і Mercat de les Flors · Veure més »

Mercat de Santa Caterina

El Mercat de Santa Caterina és un edifici aïllat que ocupa l'illa de cases entre l'avinguda Francesc Cambó i els carrers de les Freixures, d'en Giralt el Pellisser i de Colomines.

Nou!!: Història de Barcelona і Mercat de Santa Caterina · Veure més »

Mercat del Born

El mercat en funcionament. c. 1930 El Mercat del Born és un edifici aïllat, amb façana als carrers del Comerç, de la Fusina, Comercial i de la Ribera de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Història de Barcelona і Mercat del Born · Veure més »

Mercè Capsir i Vidal

Mercè Capsir i Vidal (Barcelona, 3 d'agost de 1897 - Suzzara, Llombardia, 13 de març de 1969) fou una soprano catalana.

Nou!!: Història de Barcelona і Mercè Capsir i Vidal · Veure més »

Mercè Ibarz Ibarz

és una escriptora, periodista cultural investigadora i professora.

Nou!!: Història de Barcelona і Mercè Ibarz Ibarz · Veure més »

Mercè Rodoreda i Gurguí

fou una escriptora catalana, considerada l'escriptora de llengua catalana contemporània més influent, tal com ho testifiquen les referències d'altres autors a la seva obra i la repercussió internacional, amb traduccions a més de trenta llengües.

Nou!!: Història de Barcelona і Mercè Rodoreda i Gurguí · Veure més »

Mercedes Salisachs

Mercedes Salisachs Roviralta (Barcelona, 18 de setembre de 1916 − Barcelona, 8 de maig de 2014) va ser una escriptora catalana que escrivia en castellà.

Nou!!: Història de Barcelona і Mercedes Salisachs · Veure més »

Mesquita

Solimà I a Istanbul, en 1890. Històricament i tradicional, el minaret no és un element essencial de l'edifici. Mesquita a l'antiga Batavia, barri de Pekodjan, 1910-1921 Una mesquita o mosquea (de l', ‘oratori’, possiblement a través de l'armeni mzkiṭ, en el primer cas, i de l'italià moschea, en el segon) és el temple de la religió islàmica.

Nou!!: Història de Barcelona і Mesquita · Veure més »

Mestre de capella

El mestre de capella era el director de la capella de música, centre de l'activitat musical durant l'edat mitjana i fins a la fi de l'antic règim.

Nou!!: Història de Barcelona і Mestre de capella · Veure més »

Mestre racional

El mestre racional (magister racionalis) era un càrrec dins l'organització política i fiscal de la corona d'Aragó, encarregat de la tresoreria dels diversos regnes que la constituïen.

Nou!!: Història de Barcelona і Mestre racional · Veure més »

Mestre Robert

El mestre Robert és l'autor del receptari català medieval Llibre del Coch, que es va usar a la baixa edat mitjana i al renaixement a la Corona d'Aragó i a una part del renaixement, la traducció al castellà, a Castella.

Nou!!: Història de Barcelona і Mestre Robert · Veure més »

Metal·lúrgia

Alt forn per al tractament del ferro La metal·lúrgia (del gr. metallourgía ‘treball dels metalls’, der. de metallourgéō ‘treballar o extreure els metalls’) és un camp de la ciència de materials, que estudia el comportament físic i químic dels elements metàl·lics, els compostos intermetàl·lics i els seus aliatges.

Nou!!: Història de Barcelona і Metal·lúrgia · Veure més »

Meteorologia

Mapa de temperatures a les 08:16 UTC del 15 de febrer del 2005 La meteorologia és la ciència que tracta l'estat del temps i dels meteors en l'atmosfera de la Terra.

Nou!!: Història de Barcelona і Meteorologia · Veure més »

Metres sobre el nivell del mar

El metre per sobre del nivell del mar (msnm) és una unitat de mesura estàndard del sistema mètric per a descriure l'elevació d'una localització del planeta Terra respecte del nivell mitjà del mar.

Nou!!: Història de Barcelona і Metres sobre el nivell del mar · Veure més »

Metro de Barcelona

El Metro de Barcelona és una xarxa de ferrocarril metropolità en la seva major part soterrat que dona servei als diferents barris i districtes de Barcelona i els municipis adjacents de l'Hospitalet de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs, Badalona, Sant Boi de Llobregat, Montcada i Reixac i el Prat de Llobregat, en una àrea que comprèn més enllà del Llobregat i del Besòs.

Nou!!: Història de Barcelona і Metro de Barcelona · Veure més »

Michelle Jenner

Michelle Jenner Husson (Barcelona, 14 de setembre del 1986) és una actriu de televisió, de cinema i de doblatge catalana.

Nou!!: Història de Barcelona і Michelle Jenner · Veure més »

Miguel de Cervantes Saavedra

Miguel de Cervantes SaavedraA la seva signatura apareixia «Cerbantes» amb b, però se'l coneix amb l'ortografia «Cervantes», utilitzada pels impressors de les seves obres.

Nou!!: Història de Barcelona і Miguel de Cervantes Saavedra · Veure més »

Miguel Poveda

és un cantaor de flamenc català i cantant d'altres gèneres de música popular.

Nou!!: Història de Barcelona і Miguel Poveda · Veure més »

Miguel Primo de Rivera Orbaneja

II marquès d'Estella i VII de Sobremonte fou un militar espanyol que imposà una dictadura (dictadura de Primo de Rivera) i ocupà el càrrec de president del govern espanyol (1923-1930).

Nou!!: Història de Barcelona і Miguel Primo de Rivera Orbaneja · Veure més »

Milà

Milà (Milan en llombard, miˈlãː, Milano en italià, miˈlaːno) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.

Nou!!: Història de Barcelona і Milà · Veure més »

Mineria

La mineria és el procés d'extracció de minerals d'interès econòmic de la terra, en general d'un jaciment geològic, un filó, una veta o un dipòsit al·luvial.

Nou!!: Història de Barcelona і Mineria · Veure més »

Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana d'Espanya

El Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana és un dels departaments ministerials en els quals s'organitza l'Administració General de l'Estat d'Espanya, el titular del qual és el ministre o ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana.

Nou!!: Història de Barcelona і Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana d'Espanya · Veure més »

Ministrer

Portada d'unes completes amb acompanyament de ministrils, a l'arxiu parroquial d'Olot Un ministrer o ministril era un instrumentista, segons la denominació pròpia dels segles al, tot i que encara es troba esporàdicament al.

Nou!!: Història de Barcelona і Ministrer · Veure més »

Miocè

El MiocèEn els parlars orientals.

Nou!!: Història de Barcelona і Miocè · Veure més »

Miquel Arcàngel Fargas i Roca

Miquel Arcàngel Fargas i Roca (Castellterçol, Vallès Oriental 1858-Barcelona 1916) va ser un metge i polític català.

Nou!!: Història de Barcelona і Miquel Arcàngel Fargas i Roca · Veure més »

Miquel Badia i Capell

Josep Badia al Cementiri de Montjuïc Miquel Badia i Capell (Torregrossa, Pla d'Urgell, 10 de març de 1906 – Barcelona, 28 d'abril de 1936)Mestre, 1998: p. 85, entrada: "Badia i Capell, Miquel" fou un polític català que milità a Estat Català.

Nou!!: Història de Barcelona і Miquel Badia i Capell · Veure més »

Miquel Barceló Artigues

Miquel Barceló Artigues (Felanitx, 8 de gener de 1957), és un pintor mallorquí de renom internacional.

Nou!!: Història de Barcelona і Miquel Barceló Artigues · Veure més »

Miquel Blay i Fàbrega

Miquel Blay i Fàbrega (Olot, La Garrotxa, 1866 - Madrid 1936) fou un escultor català.

Nou!!: Història de Barcelona і Miquel Blay i Fàbrega · Veure més »

Miquel Masriera i Rubio

Miquel Masriera i Rubio (Barcelona, 1901 - Barcelona, 1981) va ser un científic i divulgador científic català.

Nou!!: Història de Barcelona і Miquel Masriera i Rubio · Veure més »

Miquel Mateu i Pla

fou un financer, empresari i polític català, fill de Damià Mateu i Bisa i nebot del cardenal Enric Pla i Deniel.

Nou!!: Història de Barcelona і Miquel Mateu i Pla · Veure més »

Miquel Poblet i Orriols

Miquel Poblet i Orriols (Montcada i Reixac, 18 de març del 1928 - Barcelona, 6 d'abril de 2013) fou un ciclista català, considerat el millor ciclista català de tots els temps.

Nou!!: Història de Barcelona і Miquel Poblet i Orriols · Veure més »

Miquel Tarradell i Mateu

Miquel Tarradell i Mateu (Barcelona, 1920-1995) va ser un arqueòleg i prehistoriador.

Nou!!: Història de Barcelona і Miquel Tarradell i Mateu · Veure més »

Mir Geribert

Mir Geribert (? - Tortosa, Baix Ebre, 1060) fou un noble català, autoanomenat príncep d'Olèrdola, que es convertí en el cap de la revolta d'una part de la noblesa catalana contra el comte de Barcelona Ramon Berenguer I, en no acceptar el règim de franqueses, que aquests havien concedit als camperols.

Nou!!: Història de Barcelona і Mir Geribert · Veure més »

Miró I de Barcelona

Miró I (Barcelona, 926 - 966) fou comte de Barcelona, Girona i Osona (947-966).

Nou!!: Història de Barcelona і Miró I de Barcelona · Veure més »

Mobile World Congress

El Mobile World Congress (oficialment GSMA MWC Barcelona) és la combinació de l'exposició més gran del món per a la indústria de la telefonia mòbil i un congrés on participen alts càrrecs d'empreses d'operadors mòbils, venedors i propietaris de contingut de tot el món.

Nou!!: Història de Barcelona і Mobile World Congress · Veure més »

Mobiliari urbà de Barcelona

Bancs model ''Romàntic'', jardins de Jaume Vicens i Vives. El mobiliari urbà de Barcelona és gestionat per l'Àrea d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat de l'Ajuntament de Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і Mobiliari urbà de Barcelona · Veure més »

Moció de censura contra Mariano Rajoy de 2018

La moció de censura contra Mariano Rajoy, president del Govern d'Espanya, es va celebrar entre el 31 de maig i l'1 de juny de 2018.

Nou!!: Història de Barcelona і Moció de censura contra Mariano Rajoy de 2018 · Veure més »

Mod

El moviment mod és una subcultura que es va començar a desenvolupar a Londres (Anglaterra) vers el 1958 i que va arribar a la seva màxima esplendor durant la primera meitat de la dècada del 1960.

Nou!!: Història de Barcelona і Mod · Veure més »

Modernisme

Palau de la ''Sezession'' a Viena. The Summit,'' 1912, obra modernista del pintor Cesare Saccaggi, de Tortona El modernisme va ser un moviment cultural, literari i artístic produït a Occident a la fi del i al començament del.

Nou!!: Història de Barcelona і Modernisme · Veure més »

Modernisme català

'El drac' del Parc Güell, obra d'Antoni Gaudí El modernisme català va ser un moviment politicocultural que anhelava transformar la societat catalana.

Nou!!: Història de Barcelona і Modernisme català · Veure més »

Modest Cuixart i Tàpies

fou un pintor català.

Nou!!: Història de Barcelona і Modest Cuixart i Tàpies · Veure més »

Modest Urgell i Inglada

Modest Urgell i Inglada (Barcelona, 13 de juny de 1839 - 3 d'abril de 1919), també conegut pel pseudònim de Katúfol, fou un pintor i autor teatral català.

Nou!!: Història de Barcelona і Modest Urgell i Inglada · Veure més »

Moià

Monument en el lloc on hi hagué l'església de Sant Sebastià, davant de la Casa de la Vila Moià és una vila de Catalunya, cap del municipi del mateix nom, capital de la comarca del Moianès, de la qual n'està situat al centre.

Nou!!: Història de Barcelona і Moià · Veure més »

Moisès Villèlia i Sanmartín

Moisès Sanmartín (Villèlia) Puig (Barcelona 1928 - 1994) fou un escultor i poeta català.

Nou!!: Història de Barcelona і Moisès Villèlia i Sanmartín · Veure més »

Moixiganga

Moixiganga de Tarragona La moixiganga és una representació dansada en què, per mitjà d'uns exercicis gimnàstics i unes torres humanes, es representen escenes de la passió de Jesucrist, encara que pot representar alguns altres arguments.

Nou!!: Història de Barcelona і Moixiganga · Veure més »

Molins de Rei

Escut sense oficialitzar de Molins de Rei. Bandera no oficialitzada de Molins de Rei. Molins de Rei és una vila i municipi de Catalunya, situat a la comarca del Baix Llobregat, a la província de Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і Molins de Rei · Veure més »

Mollet del Vallès

Mollet del Vallès és una ciutat i municipi de Catalunya situat a la comarca del Vallès Oriental.

Nou!!: Història de Barcelona і Mollet del Vallès · Veure més »

Monarquia

Cristià IV de Dinamarca, avui dia és al Palau de Rosenborg de Copenhaguen. La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'estat.

Nou!!: Història de Barcelona і Monarquia · Veure més »

Monarquia d'Espanya

El 1469 es va produir Valladolid la unió dinàstica entre les cases reials d'Aragó i Castella pel matrimoni entre Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella.

Nou!!: Història de Barcelona і Monarquia d'Espanya · Veure més »

Moncho

Ramon Calabuch i Batista, conegut artísticament com a, va ser un cantant català d'ètnia gitana, especialitzat en boleros, i que va enregistrar la major part de la seva discografia en castellà, encara que també va enregistrar tres discos en català.

Nou!!: Història de Barcelona і Moncho · Veure més »

Monestir de Jonqueres

Santa Maria de Jonqueres fou un monestir de monges de la ciutat de Barcelona que va estar al carrer de Jonqueres des del fins al, en què l'església i el claustre foren traslladats pedra a pedra al carrer d'Aragó i avui en dia forma part de l'església parroquial de la Concepció al districte de l'Eixample.

Nou!!: Història de Barcelona і Monestir de Jonqueres · Veure més »

Monestir de Santa Maria de Pedralbes

El Monestir de Santa Maria de Pedralbes és un conjunt monumental d'estil gòtic declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Història de Barcelona і Monestir de Santa Maria de Pedralbes · Veure més »

Mont Tàber

El Mont Tàber és un turó situat al barri Gòtic de Barcelona, a 16,9 m sobre el nivell del mar, i que acollí el primer assentament romà de la nova Bàrcino.

Nou!!: Història de Barcelona і Mont Tàber · Veure més »

Montbau

Edifici de Migdia: Facultat de Pedagogia i Facultat de Formació del Professorat Un dels primers blocs de pisos construïts al barri Montbau és un barri del districte d'Horta-Guinardó de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і Montbau · Veure més »

Montcada i Reixac

Montcada i Reixac és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca del Vallès Occidental, el cap del municipi és a Montcada Centre.

Nou!!: Història de Barcelona і Montcada i Reixac · Veure més »

Montgat

Montgat és un municipi de la comarca del Maresme, de la qual n'és la localitat més meridional; està situat a la costa, al límit amb la comarca del Barcelonès, entre Badalona i el Masnou.

Nou!!: Història de Barcelona і Montgat · Veure més »

Montjuïc (Barcelona)

Montjuïc La muntanya de Montjuïc de Barcelona es caracteritza per la seva forma de penya-segat que s'enfonsa en la mar Mediterrània per la banda del Morrot.

Nou!!: Història de Barcelona і Montjuïc (Barcelona) · Veure més »

Montmeló

Montmeló és un municipi de la comarca del Vallès Oriental, estès a la vall baixa del riu Congost, a la seva confluència amb el riu Mogent.

Nou!!: Història de Barcelona і Montmeló · Veure més »

Montornès del Vallès

Montornès del Vallès és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Vallès Oriental.

Nou!!: Història de Barcelona і Montornès del Vallès · Veure més »

Montpeller

Montpeller (en occità Montpelhièr o Montpel(l)ièr, en francès Montpellier, nom oficial) és una ciutat occitana del Llenguadoc, a la regió d'Occitània, capital del departament de l'Erau.

Nou!!: Història de Barcelona і Montpeller · Veure més »

Montsó

Montsó (en aragonès, castellà i oficialment, Monzón) és la segona ciutat de la província d'Osca, amb una població de 17 115 habitants.

Nou!!: Història de Barcelona і Montsó · Veure més »

Montserrat Caballé i Folch

fou una soprano i cantant d'òpera catalana.

Nou!!: Història de Barcelona і Montserrat Caballé i Folch · Veure més »

Monument a Colom

El Monument a Colom és un dels més famosos de la ciutat de Barcelona, construït en homenatge al descobridor Cristòfor Colom.

Nou!!: Història de Barcelona і Monument a Colom · Veure més »

Monument a Francesc Macià

El Monument a Francesc Macià és una escultura realitzada per Josep Maria Subirachs el 1991.

Nou!!: Història de Barcelona і Monument a Francesc Macià · Veure més »

Monument a Mossèn Jacint Verdaguer

El monument a Mossèn Jacint Verdaguer, popularment El cuervo o La palmatòria, és un monument d'estil noucentista projectat per l'arquitecte Josep Maria Pericas i coronat amb una estàtua de bronze obra de l'escultor Joan Borrell i Nicolau que representa al poeta folguerolenc Jacint Verdaguer i Santaló.

Nou!!: Història de Barcelona і Monument a Mossèn Jacint Verdaguer · Veure més »

Monument al Doctor Robert

El Monument al Doctor Robert és un conjunt escultòric avui dia a l'interior de la Plaça de Tetuan de Barcelona, al districte de l'Eixample.

Nou!!: Història de Barcelona і Monument al Doctor Robert · Veure més »

Morter (construcció)

Morter entre maons, unint-los Morter en la construcció és una mescla de ciment (o calç), aigua i àrids fins (sorra) que serveix per a unir els maons o altres materials de construcció.

Nou!!: Història de Barcelona і Morter (construcció) · Veure més »

Mossos d'Esquadra

Helicòpter logotipat dels Mossos d'Esquadra. La Policia de la Generalitat de Catalunya – Mossos d'Esquadra és la força de policia de la Generalitat de Catalunya, refundada, com a cos de policia propi mitjançant la Llei 19/1983, de 14 de juliol de 1983, aprovada pel Parlament de Catalunya.

Nou!!: Història de Barcelona і Mossos d'Esquadra · Veure més »

Mostassaf

El mostassaf, o mostassà (en aragonès: almotacén o amutacén), era un magistrat municipal dels territoris de la Corona d'Aragó que tenia múltiples potestats en qüestions tècniques.

Nou!!: Història de Barcelona і Mostassaf · Veure més »

Moulin Rouge (París)

El Moulin Rouge és un cabaret de París.

Nou!!: Història de Barcelona і Moulin Rouge (París) · Veure més »

Moviment 15-M

El Moviment 15-M, també anomenat moviment dels indignats, fou un moviment ciutadà format arran de la manifestació del 15 de maig de 2011, convocada per diversos col·lectius, on després que 40 persones decidissin acampar a la Puerta del Sol de Madrid es van produir una sèrie de protestes pacífiques a l'Estat espanyol amb la intenció de promoure una democràcia participativa allunyada del bipartidisme producte del règim del 78 i encarnat en el PSOE i el PP i del domini de bancs i corporacions, així com una «autèntica divisió de poders» i altres mesures amb la intenció de millorar el sistema democràtic.

Nou!!: Història de Barcelona і Moviment 15-M · Veure més »

Moviment Espanyol d'Alliberament Homosexual

El Moviment Espanyol d'Alliberament Homosexual (MELH) o en castellà Movimiento Español de Liberación Homosexual, inicialment anomenat Agrupación Homófila para la Igualdad Sexual (AGHOIS), creada a Barcelona entre el gener i febrer de 1970, va ser la primera organització de defensa de l'alliberament sexual a l'estat espanyol, precedent del Front d'Alliberament Gai de Catalunya i de la Coordinadora de Fronts d'Alliberament Homosexual de l'Estat Espanyol.

Nou!!: Història de Barcelona і Moviment Espanyol d'Alliberament Homosexual · Veure més »

Moviment gòtic

Dona amb estètica gòtica Els gòtics són una tribu urbana associada a un moviment ideològic individualista, cultural (literatura, cinema, música, dibuix, etc.) i estètic que va començar al Regne Unit al final de la dècada del 1970 Lauren M. E. Goodlad i Michael Bibby, com a evolució del post-punk i el glam rock.

Nou!!: Història de Barcelona і Moviment gòtic · Veure més »

Moviment hippie

Cantant d'un moviment ''hippie'' modern a Rússia El moviment hippie o hippy va ser un corrent de contracultura que va néixer als Estats Units durant els primers anys de la dècada del 1960 i que posteriorment es va estendre per tot el món.

Nou!!: Història de Barcelona і Moviment hippie · Veure més »

Moviment Ibèric d'Alliberament

El Moviment Ibèric d'Alliberament (en castellà: Movimiento Ibérico de Liberación, MIL) o MIL-Grupos Autónomos de Combate, va ser un grup autònom actiu durant els inicis dels anys setanta a Catalunya.

Nou!!: Història de Barcelona і Moviment Ibèric d'Alliberament · Veure més »

Moviment ocupa

Símbol ocupa ocupació L'ocupació és un moviment social que es caracteritza per recuperar espais buits i abandonats amb l'objectiu de convertir-los en habitatges o bé en centres socials autogestionats.

Nou!!: Història de Barcelona і Moviment ocupa · Veure més »

Muchachito Bombo Infierno

Jairo Perera és Muchachito Bombo Infierno, natural de Santa Coloma de Gramenet, un artista que té el gen del músic carrerenc molt endins, ja que és aquí, als vorals i terrasses, on va començar la seva carrera artística a principis dels noranta, per després militar Trimelón de Naranjus, formant part d'aquella corrent musical batejada com a Mestissatge que va sorgir a la Barcelona postolímpica.

Nou!!: Història de Barcelona і Muchachito Bombo Infierno · Veure més »

Muladí

Un muladí (de l'àrab, plural de) era, a l'Àndalus, un cristià que es va passar a la religió musulmana.

Nou!!: Història de Barcelona і Muladí · Veure més »

Mundo Deportivo

Mundo Deportivo és el diari de premsa esportiva del Grupo Godó.

Nou!!: Història de Barcelona і Mundo Deportivo · Veure més »

Muntanya de sal de Cardona

Exterior de la muntanya de sal La muntanya de sal de Cardona és un diapir que creix cada any, ocupant una depressió del terreny amb forma d'el·lipsi allargassada amb una extensió de terreny de 1.800 m de llargària per 600 d'amplada i una superfície de 100 ha, amb unes característiques naturals que l'han fet mereixedora de ser inclosa dins el Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN).

Nou!!: Història de Barcelona і Muntanya de sal de Cardona · Veure més »

Muntanyisme

El muntanyisme (fer muntanya), excursionisme o trescar és la reiterada acció de fer excursions, molt vinculada amb el món de la muntanya i l'ascensió de les mateixes per pur plaer: senderisme, alpinisme, escalada, espeleologia, etc.

Nou!!: Història de Barcelona і Muntanyisme · Veure més »

Muralla de Mar

La Muralla de Mar era el tram de muralla de Barcelona que anava de la Plaça Antonio López, passant per les Drassanes, fins al Baluard del Rei, encerclant la ciutat per mar.

Nou!!: Història de Barcelona і Muralla de Mar · Veure més »

Muralla romana de Barcelona

La Muralla romana de Barcelona és una obra declarada Bé Cultural d'Interès Nacional.

Nou!!: Història de Barcelona і Muralla romana de Barcelona · Veure més »

Muralles de Barcelona

Les muralles de Barcelona són, en essència, dos conjunts emmurallats diferenciats corresponents a èpoques històriques diferents.

Nou!!: Història de Barcelona і Muralles de Barcelona · Veure més »

Museu d'Art Contemporani de Barcelona

El Museu d'Art Contemporani de Barcelona, conegut també per les seves sigles MACBA, és un museu dedicat a l'exposició de l'art i les pràctiques culturals contemporànies.

Nou!!: Història de Barcelona і Museu d'Art Contemporani de Barcelona · Veure més »

Museu d'Història de Barcelona

El Museu d'Història de Barcelona (acrònim MUHBA) és un museu de ciutat que conserva, estudia, documenta, divulga i exposa el patrimoni històric i la història de Barcelona des dels orígens fins al present.

Nou!!: Història de Barcelona і Museu d'Història de Barcelona · Veure més »

Museu de la Garrotxa

El Museu de La Garrotxa (antigament també conegut com a Museu Comarcal de la Garrotxa) és un museu d'art situat a la ciutat d'Olot especialitzat en pintura catalana i més concretament en els integrants de l'escola d'Olot i els seus seguidors.

Nou!!: Història de Barcelona і Museu de la Garrotxa · Veure més »

Museu del Romanticisme

Logo del Museu del Romanticisme El Museu del Romanticisme és un museu de titularitat estatal situat a Madrid, Espanya.

Nou!!: Història de Barcelona і Museu del Romanticisme · Veure més »

Museu Diocesà de Barcelona

El Museu Diocesà de Barcelona és al pla de la Seu, a l'edifici de la Pia Almoina de Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і Museu Diocesà de Barcelona · Veure més »

Museu Nacional d'Art de Catalunya

El Museu Nacional d'Art de Catalunya, també conegut per les seves sigles MNAC, és un museu d'art de la ciutat Barcelona que agrupa totes les arts amb la missió de conservar i exhibir la col·lecció d'art català més important del món, mostrant-lo tot des del romànic fins a l'actualitat.

Nou!!: Història de Barcelona і Museu Nacional d'Art de Catalunya · Veure més »

Museu Picasso de Barcelona

El Museu Picasso de Barcelona és el museu de referència per al coneixement dels anys de formació de Pablo Picasso.

Nou!!: Història de Barcelona і Museu Picasso de Barcelona · Veure més »

Nacionalcatolicisme

La creu del Valle de los Caídos s'aixeca sobre l'antiga tomba de Franco Nacionalcatolicisme és la denominació amb la qual es coneix un dels senyals d'identitat ideològica clericalista del franquisme, el règim dictatorial amb el qual Francisco Franco va governar Espanya entre 1936 i 1975.

Nou!!: Història de Barcelona і Nacionalcatolicisme · Veure més »

Nacionalisme (música)

El Nacionalisme en música es refereix a l'ús de materials que són reconeguts com a nacionals.

Nou!!: Història de Barcelona і Nacionalisme (música) · Veure més »

Nadal

L'arbre de Nadal és un dels elements típics de la festa arreu del món. Nadal és la festivitat cristiana del naixement de Jesús que correspon al 25 de desembre, i el cicle de temps entre l'advent i l'epifania.

Nou!!: Història de Barcelona і Nadal · Veure més »

Napoleó Bonaparte

fou un militar i home d'estat francès.

Nou!!: Història de Barcelona і Napoleó Bonaparte · Veure més »

Narbona

Narbona (en occità, pronunciat; la forma oficial francesa és Narbonne) és una ciutat del Llenguadoc.

Nou!!: Història de Barcelona і Narbona · Veure més »

Narcís Feliu de la Penya i Farell

Narcís Feliu de la Penya i Farell (Barcelona, octubre/novembre 1642 - Barcelona, 14 de febrer de 1712) fou un advocat, publicista i historiador català.

Nou!!: Història de Barcelona і Narcís Feliu de la Penya i Farell · Veure més »

Narcís Monturiol i Estarriol

Narcís Monturiol i Estarriol (Figueres, l'Alt Empordà 28 de setembre de 1819 - Sant Martí de Provençals, Barcelona, 6 de setembre de 1885) va ser un enginyer, intel·lectual, impressor, editor, pintor, polític i inventor català, cèlebre per la invenció del primer submarí tripulat i impulsat per una forma primerenca de propulsió autònoma amb un motor químic anaeròbic, anomenat Ictíneo.

Nou!!: Història de Barcelona і Narcís Monturiol i Estarriol · Veure més »

Narcís Oller i de Moragas

Narcís Oller i de Moragas (Valls, 10 d'agost de 1846 – Barcelona, 26 de juliol de 1930) va ser un advocat i escriptor català que va cultivar el realisme i el naturalisme, però va acabar adaptant-se al modernisme de l'època, tot i així va acabar sent un dels escriptors més reconeguts del.

Nou!!: Història de Barcelona і Narcís Oller i de Moragas · Veure més »

Narcís Serra i Serra

Narcís Serra i Serra (Barcelona, 30 de maig de 1943) és un polític i economista català, militant del Partit dels Socialistes de Catalunya.

Nou!!: Història de Barcelona і Narcís Serra i Serra · Veure més »

Natació

Nedador La natació és l'autopropulsió d'una persona a través de l'aigua o un altre líquid, generalment per recreació, esport, exercici o supervivència.

Nou!!: Història de Barcelona і Natació · Veure més »

Natàlia Via-Dufresne Pereña

Natàlia Via-Dufresne Pereña (Barcelona, 10 de juny de 1973) és una regatista catalana, ja retirada, guanyadora de dues medalles olímpiques i germana de la també regatista i medallista olímpica Begonya Via-Dufresne.

Nou!!: Història de Barcelona і Natàlia Via-Dufresne Pereña · Veure més »

Navès

Navès és un municipi de la comarca del Solsonès i, alhora, una de les nou entitats de població o pobles que hi ha al municipi.

Nou!!: Història de Barcelona і Navès · Veure més »

Nàpols

Nàpols (en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la ciutat amb més densitat de població del país.

Nou!!: Història de Barcelona і Nàpols · Veure més »

Nòmada

Poblat nòmada Un nòmada és una persona que no té un territori fix com a residència permanent, sinó que es desplaça amb freqüència d'un lloc a un altre.

Nou!!: Història de Barcelona і Nòmada · Veure més »

Núria Espert i Romero

Núria Espert i Romero (l'Hospitalet de Llobregat, 11 de juny de 1935), és una actriu catalana de teatre, cinema i televisió.

Nou!!: Història de Barcelona і Núria Espert i Romero · Veure més »

Nebridi (bisbe de Barcelona)

Nebridi fou bisbe de Barcelona pels volts del 540.

Nou!!: Història de Barcelona і Nebridi (bisbe de Barcelona) · Veure més »

Neoclassicisme

Antonio Canova, ''Les Tres Gràcies'', castell de Belvoir, Leicestershire El Neoclassicisme és un estil artístic inspirat en l'art clàssic (el grecoromà) i desenvolupat durant el i principis del, com a reacció a les exageracions del Barroc i el Rococó.

Nou!!: Història de Barcelona і Neoclassicisme · Veure més »

Neogòtic

Palau de Westminster. El nou Ajuntament de Múnic. Església votiva de Viena. La ciutat fortificada de Carcassona, restaurada per Viollet-le-Duc. Castell de Hohenzollern. La façana neogòtica de la catedral de Barcelona El neogòtic és un estil arquitectònic desenvolupat al i continuat encara al.

Nou!!: Història de Barcelona і Neogòtic · Veure més »

Neolític

El neolític (del grec νέος, néos, 'nou', i λίθος, líthos, 'pedra') és un període de la prehistòria proposat per l'arqueòleg John Lubbock el 1865 per definir la segona part de l'edat de pedra, essent la primera part, i molt més llarga, el paleolític.

Nou!!: Història de Barcelona і Neolític · Veure més »

Neomudèjar

Edifici de Correus de Saragossa. L'art neomudèjar és una renaixença de l'art mudèjar que es donà a la península Ibèrica al canvi del al.

Nou!!: Història de Barcelona і Neomudèjar · Veure més »

Neoromànic

Catedral de la Major de Marsella. El neoromànic és un estil arquitectònic emmarcat en l'historicisme que va sorgir al, basat en la reinterpretació de l'art romànic i vigent durant l'edat mitjana europea, entre els segles  i. Es va estendre primer per tot Europa, des d'on va passar després a Amèrica.

Nou!!: Història de Barcelona і Neoromànic · Veure més »

Nicolau Maria Rubió i Tudurí

Nicolau Maria Rubió i Tudurí (Maó, Menorca 5 de febrer de 1891 - Barcelona 4 de maig de 1981) fou un arquitecte, dissenyador de jardins, urbanista, però també dramaturg menorquí, periodista i traductor.

Nou!!: Història de Barcelona і Nicolau Maria Rubió i Tudurí · Veure més »

Nit de Sant Joan

La nit de Sant Joan, també anomenada popularment la revetlla de Sant Joan, la nit del foc, la nit de les bruixes o la nit del ros, se celebra arreu dels Països Catalans, i en altres indrets del món, durant la nit entre el 23 i 24 de juny.

Nou!!: Història de Barcelona і Nit de Sant Joan · Veure més »

Noel Llopis i Lladó

Noel Llopis i Lladó (Barcelona, Barcelonès, 1911 - Sant Vicenç dels Horts, Baix Llobregat, 15 de febrer de 1968) va ser un geòleg, excursionista, alpinista i espeleòleg català.

Nou!!: Història de Barcelona і Noel Llopis i Lladó · Veure més »

Norbert Bilbeny i García

Norbert Bilbeny i García (Barcelona, 1953) és professor universitari, filòsof i escriptor, catedràtic d'ètica a la Universitat de Barcelona d'ençà del 1990.

Nou!!: Història de Barcelona і Norbert Bilbeny i García · Veure més »

Norbert Font i Sagué

Norbert Font i Sagué (Barcelona, 17 de setembre de 1873Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona,. - 19 d'abril de 1910) fou un geòleg, espeleòleg, naturalista, geògraf, sacerdot i escriptor, que introduí l'espeleologia a Catalunya.

Nou!!: Història de Barcelona і Norbert Font i Sagué · Veure més »

Normalització lingüística

La normalització lingüística és un terme de la sociolingüística que consisteix a reorganitzar les funcions lingüístiques de la societat per tal de readaptar les funcions socials de la llengua a unes condicions “externes” canviants.

Nou!!: Història de Barcelona і Normalització lingüística · Veure més »

Norman Robert Foster

Norman Robert, Baró Foster of Thames Bank, OM, Kt. (Manchester, Regne Unit 1 de juny de 1935) és un arquitecte britànic, un dels arquitectes contemporanis amb major renom i reconeixement internacional.

Nou!!: Història de Barcelona і Norman Robert Foster · Veure més »

Nou Barris

Nou Barris és un districte de Barcelona a l'extrem nord de la ciutat, entre la serra de Collserola i l'avinguda Meridiana.

Nou!!: Història de Barcelona і Nou Barris · Veure més »

Noucentisme

Paseo del Prado de Madrid (1963). El noucentisme va ser un moviment cultural i ideològic molt present a la Catalunya dels primers trenta anys del.

Nou!!: Història de Barcelona і Noucentisme · Veure més »

Nova Cançó

La Nova Cançó va ser un moviment artístic que, en ple franquisme, impulsà una cançó cantada en català als Països Catalans.

Nou!!: Història de Barcelona і Nova Cançó · Veure més »

Nova York

Nova York (en anglès i oficialment, City of New York) és la ciutat més poblada de l'estat de Nova York i dels Estats Units d'Amèrica, i la segona aglomeració urbana del continent, després de la Ciutat de Mèxic.

Nou!!: Història de Barcelona і Nova York · Veure més »

Nueve novísimos poetas españoles

Els Nou novíssims poetes espanyols (Nueve novísimos poetas españoles, títol original en castellà) és una antologia escrita per Josep Maria Castellet l'any 1970.

Nou!!: Història de Barcelona і Nueve novísimos poetas españoles · Veure més »

Nuevo Vulcano

Tallers Nuevo Vulcano era un drassana i foneria de Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і Nuevo Vulcano · Veure més »

Numeració aràbiga

Nombres europeus i àrabs en un camí ferm a Abu Dhabi La numeració aràbiga és la representació dels nombres més utilitzada avui dia.

Nou!!: Història de Barcelona і Numeració aràbiga · Veure més »

Obra del Ballet Popular

L'Obra del Ballet Popular és una entitat fundada a Barcelona el 1950, actualment reconvertida en una federació.

Nou!!: Història de Barcelona і Obra del Ballet Popular · Veure més »

Observatori Fabra

L'Observatori Fabra és un observatori astronòmic de Barcelona, situat sobre un contrafort del Tibidabo encarat cap al sud, a 411 m d'altitud.

Nou!!: Història de Barcelona і Observatori Fabra · Veure més »

Occità

L'occità o llengua d'oc (en occità: occitan, lenga d'òc) és la llengua romànica pròpia d'Occitània.

Nou!!: Història de Barcelona і Occità · Veure més »

Occitània

Occitània és un país de l'Europa occidental i l'àrea històrica de domini de la llengua occitana.

Nou!!: Història de Barcelona і Occitània · Veure més »

Oceà Atlàntic

Loceà Atlàntic és un dels cinc oceans de la Terra entre Amèrica -a l'oest- i Europa i Àfrica -a l'est.

Nou!!: Història de Barcelona і Oceà Atlàntic · Veure més »

Oda a la Pàtria

La pàtria és un poema culte del romanticisme en llengua catalana que està dividit en sis octaves de versos alexandrins d'art major (versos nobles), escrit el 1832 per Bonaventura Carles Aribau a Madrid per felicitar el banquer Gaspar Remisa el dia del seu sant.

Nou!!: Història de Barcelona і Oda a la Pàtria · Veure més »

Odiló

Odiló (? - ?) fou el segon comte de Girona (que llavors incloïa els pagi de Besalú i Empúries) d'una data posterior al 801 a una d'anterior al 817.

Nou!!: Història de Barcelona і Odiló · Veure més »

Odoacre

Odoacre o Odovacar (del germànic *ˈˀaʊ̯ðaˌwakraz, gòtic *Audawakrs, 'el que vigila la riquesa', en llatí Odoacer, Odovacer, Odoacar, Odovacar o Odovacrius, en grec) (Pannònia, vers 433 – Ravenna, 15 de març de 493), va ser el primer rei d'Itàlia bàrbar (476-493), després de deposar Ròmul Augústul, el darrer dels emperadors de l'Imperi Romà d'Occident.

Nou!!: Història de Barcelona і Odoacre · Veure més »

Ojos de Brujo

Ojos de Brujo és una banda formada a Barcelona el 1996 i dissolta el 2013.

Nou!!: Història de Barcelona і Ojos de Brujo · Veure més »

Olesa de Montserrat

Olesa de Montserrat és una vila i municipi de la comarca natural del Montserratí, actualment integrada a la comarca del Baix Llobregat.

Nou!!: Història de Barcelona і Olesa de Montserrat · Veure més »

Olga Sacharoff

Olga Nikolàievna Saharova, coneguda com a Olga Sacharoff (Tbilissi, Geòrgia, Imperi Rus, 28 de maig de 1881 - Barcelona, 1 de març de 1967), fou una pintora russa avantguardista establerta primer a Mallorca (1915) i després a Catalunya (a partir del 1916).

Nou!!: Història de Barcelona і Olga Sacharoff · Veure més »

Oligarquia

Loligarquia (del grec Ὀλιγαρχία, oligarkhía) és una forma de govern o d'organització social en què la majoria o tot el poder polític recau de manera efectiva sobre un segment petit de la societat (sovint els més poderosos en virtut de llur riquesa, llur posició familiar, llur poder militar o llur influència política).

Nou!!: Història de Barcelona і Oligarquia · Veure més »

Olimpíada Popular

Lluís Companys, president del comitè organitzador LOlimpíada Popular de Barcelona havia de ser un esdeveniment esportiu de caràcter antifeixista, alternatiu als Jocs Olímpics de Berlín de 1936, que finalment no es va dur a terme per l'inici de la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Història de Barcelona і Olimpíada Popular · Veure més »

Olot

Olot (pronunciat) és un municipi i ciutat de Catalunya, capital de la comarca de la Garrotxa i cap del partit judicial d'Olot.

Nou!!: Història de Barcelona і Olot · Veure més »

Ona Carbonell i Ballestero

Ona Carbonell i Ballestero (Barcelona, 5 de juny de 1990) és una nedadora catalana de natació sincronitzada.

Nou!!: Història de Barcelona і Ona Carbonell i Ballestero · Veure més »

Operació Anubis

Loperació Anubis fou una operació contra el referèndum convocat per l'1 d'octubre de 2017 a Catalunya.

Nou!!: Història de Barcelona і Operació Anubis · Veure més »

Oposició al franquisme

Oposició al franquisme, i en l'època simplement oposició, fa referència al conjunt de moviments polítics i socials que s'oposaven al franquisme o dictadura de Francisco Franco des del final de la Guerra Civil Espanyola (1939) fins a les primeres eleccions democràtiques (1977), any i mig després de la seva mort (1975).

Nou!!: Història de Barcelona і Oposició al franquisme · Veure més »

Oppidum

'''''Oppidum''''' celta de l'Europa Central, segle I aC El terme oppidum (del llatí oppidum, pl. oppida: lloc elevat, fortificació) és un terme genèric que designa un lloc elevat, un turó o altiplà, les defenses naturals del qual s’han vist reforçades per la intervenció humana.

Nou!!: Història de Barcelona і Oppidum · Veure més »

Opus Dei

LOpus Dei (en llatí, 'Obra de Déu'), o formalment Prelatura de la Santa Creu i Opus Dei, és una institució de l'Església Catòlica.

Nou!!: Història de Barcelona і Opus Dei · Veure més »

Or

Lor és l'element químic de símbol Au i nombre atòmic 79.

Nou!!: Història de Barcelona і Or · Veure més »

Or (heràldica)

Representacions de l'or Lor és un esmalt daurat usat en heràldica.

Nou!!: Història de Barcelona і Or (heràldica) · Veure més »

Orde de la Mercè

LOrde Reial i Militar de Nostra Senyora de la Mercè de la Redempció dels Captius, més conegut com l'Orde dels Mercedaris o l'Orde de la Mercè, és un orde religiós mendicant que va ser fundat a Barcelona (Principat de Catalunya) l'any 1218 per sant Pere Nolasc (un jove mercader de teles) i sant Ramon de Penyafort, amb el suport de Jaume I el Conqueridor i el bisbe Berenguer II de Palou, amb l'objectiu de redimir els cristians captius dels musulmans i que fins a l'any 1779 va aconseguir alliberar un total de 60.000 persones de la seva captivitat a les terres de l'islam.

Nou!!: Història de Barcelona і Orde de la Mercè · Veure més »

Orde de Sant Agustí

LOrde de Sant Agustí (en llatí Ordo Sancti Augustini) és un orde religiós mendicant de l'Església Catòlica fundada pel papa Innocenci IV el (1244), per la necessitat d'unificar una sèrie de comunitats de monjos a la Toscana (Itàlia) que seguien les directrius conegudes com la Regla de Sant Agustí, que és un extracte de les cartes i sermons de sant Agustí d'Hipona (mort el 430).

Nou!!: Història de Barcelona і Orde de Sant Agustí · Veure més »

Orde de Sant Joan de Jerusalem

Lorde de Sant Joan de Jerusalem (conegut també com lorde dels Germans Hospitalers, orde dels Cavallers Hospitalers, orde Hospitaler o orde de Malta) va ser un orde militar i religiós fundat per ajudar pelegrins que viatjaven a Terra Santa al.

Nou!!: Història de Barcelona і Orde de Sant Joan de Jerusalem · Veure més »

Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem

LOrde del Sant Sepulcre de Jerusalem és un orde militar que té els seus orígens en Jofré de Bouillon, principal líder de la Primera Croada.

Nou!!: Història de Barcelona і Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem · Veure més »

Orde del Temple

LOrde dels Pobres Cavallers de Crist i del Temple de Salomó, també anomenat l’Orde del Temple (Ordre du Temple en francès) en el qual els seus membres són normalment coneguts com a cavallers templers (templiers en francès), va ser un dels més famosos ordes militars cristians de l'edat mitjana.

Nou!!: Història de Barcelona і Orde del Temple · Veure més »

Orde del Toisó d'Or

'''Felip III de Borgonya''' fundador de l'orde, pintat per Rogier van der Weyden L'Orde del Toisó d'Or és un orde civil i de cavalleria fundat l'any 1429 pel duc de Borgonya i comte de Flandes, Felip III de Borgonya.

Nou!!: Història de Barcelona і Orde del Toisó d'Or · Veure més »

Orde dels Frares Menors Caputxins

L'Orde dels Frares Menors Caputxins, en llatí Ordo Fratrum Minorum Capuccinorum, és un orde religiós, orde mendicant nascut com a branca de l'orde dels franciscans i integrat avui a la família franciscana.

Nou!!: Història de Barcelona і Orde dels Frares Menors Caputxins · Veure més »

Orde dels Predicadors

Lorde dels Predicadors (Ordo Praedicatorum), coneguts popularment com a dominics o dominicans, és un orde mendicant fundat per Sant Domènec de Guzmán a Tolosa, a Occitània.

Nou!!: Història de Barcelona і Orde dels Predicadors · Veure més »

Orde Trinitari

LOrde de la Santíssima Trinitat o Orde dels Trinitaris (en llatí Ordo Sanctissimae Trinitatis), fundada com a Orde de la Santíssima Trinitat i de Redempció de Captius, és un institut religiós masculí de dret pontifici, concretament un orde mendicant.

Nou!!: Història de Barcelona і Orde Trinitari · Veure més »

Orfeó Català

L'Orfeó Català és una societat coral fundada el 15 de setembre de l'any 1891 per Lluís Millet, Amadeu Vives i Aureli Capmany i va ser un orfeó capdavanter dins el panorama musical català.

Nou!!: Història de Barcelona і Orfeó Català · Veure més »

Orgue

Bach TocataAdagioFugueCMaj BWV564 Adagio Lorgue (del grec: όργανον, organon, "orgue, instrument, eina")Escalona, p. 19 és un aeròfon (instrument de vent) d'un o més cossos sonors, cadascun dels quals és controlat pel seu propi teclat, sigui manual o pedaler.

Nou!!: Història de Barcelona і Orgue · Veure més »

Oriol Bohigas i Guardiola

fou un arquitecte i urbanista català.

Nou!!: Història de Barcelona і Oriol Bohigas i Guardiola · Veure més »

Oriol Maspons i Casades

Oriol Maspons i Casades (Barcelona, novembre de 1928 – ibídem, 12 d'agost de 2013) fou un fotògraf català.

Nou!!: Història de Barcelona і Oriol Maspons i Casades · Veure més »

Orquestra Pau Casals

L'Orquestra Pau Casals va ser una orquestra simfònica fundada i dirigida per Pau Casals, que va funcionar a Barcelona entre 1920 i 1937.

Nou!!: Història de Barcelona і Orquestra Pau Casals · Veure més »

Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya

LOrquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya també molt coneguda pel seu acrònim OBC, és l'orquestra simfònica més important de Catalunya i una de les més importants d'Espanya.

Nou!!: Història de Barcelona і Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya · Veure més »

Ortogonal

En matemàtiques, el terme ortogonal, és una generalització del concepte geomètric perpendicular.

Nou!!: Història de Barcelona і Ortogonal · Veure més »

Osca

Osca (totes dues denominacions oficials) és una ciutat aragonesa, capital de la província d'Osca.

Nou!!: Història de Barcelona і Osca · Veure més »

Osi de Còrdova

Hosi (Hosius) també Osi (Osius) o Hosi de Còrdova (Còrdova, 256 - 357) fou un bisbe hispà, Pare de l'Església i conseller de l'emperador Constantí I. És venerat com a sant per certes confessions cristianes.

Nou!!: Història de Barcelona і Osi de Còrdova · Veure més »

Ostrogots

Els ostrogots són un dels pobles germànics.

Nou!!: Història de Barcelona і Ostrogots · Veure més »

Ovidi Montllor i Mengual

fou un actor i cantautor alcoià pertanyent al moviment de la Nova Cançó, amb una extensa trajectòria professional de més de deu àlbums editats en vida i una cinquantena de pel·lícules, 30 muntatges teatrals i diversos programes televisius.

Nou!!: Història de Barcelona і Ovidi Montllor i Mengual · Veure més »

Països Baixos

Els Països Baixos són un país constituent (land) del Regne dels Països Baixos i estat membre de la Unió Europea.

Nou!!: Història de Barcelona і Països Baixos · Veure més »

Pablo Iglesias Posse

Pablo Iglesias Posse –originalment Paulino– (Ferrol, 18 d'octubre de 1850 - Madrid, 9 de desembre de 1925) fou un dirigent socialista espanyol, fundador del Partit Socialista Obrer Espanyol i la Unió General de Treballadors.

Nou!!: Història de Barcelona і Pablo Iglesias Posse · Veure més »

Pablo Picasso

Pablo Ruiz Picasso (Màlaga, Andalusia, 25 d'octubre del 1881 – Mogins, la Provença, 8 d'abril del 1973), més conegut pel nom artístic de Pablo Picasso, ja que sempre signava amb el segon cognom, va ser un pintor andalús, un dels més reconeguts del, conegut sobretot perquè va crear el cubisme juntament amb Georges Braque.

Nou!!: Història de Barcelona і Pablo Picasso · Veure més »

Pacià de Barcelona

Pacià de Barcelona o de Bàrcino (en llatí Pacianus; Bàrcino o rodalia, ? - Bàrcino, ca. 390) fou un religiós cristià romà, bisbe de Barcelona entre c. 365/373 i c. 386.

Nou!!: Història de Barcelona і Pacià de Barcelona · Veure més »

Paco Elvira

Paco Elvira (Barcelona, 30 d'octubre de 1948 - Massís del Garraf, 30 de març de 2013) va ser un fotoperiodista català.

Nou!!: Història de Barcelona і Paco Elvira · Veure més »

Pacte de Madrid (1953)

El pacte de Madrid o Convenis hispans-nord-americans de 1953, signats el 26 de setembre de 1953 al Palau de Santa Cruz per Espanya i els Estats Units, ensems amb el concordat conclòs el mateix any amb el Vaticà, va posar fi a l'aïllament virtual de l'Espanya franquista, encara que els Aliats de la Segona Guerra Mundial i gran part de la resta del món es van mantenir hostils al que consideraven com un règim feixista simpatitzant de la causa nazi i establert amb l'ajuda de l'Eix.

Nou!!: Història de Barcelona і Pacte de Madrid (1953) · Veure més »

Pagus

Un pagus (plural pagi) fou un lloc fortificat dels territoris romans exteriors a la ciutat on el poble i la tropa es podia retirar en cas d'un atac, però sense defenses emmurallades.

Nou!!: Història de Barcelona і Pagus · Veure més »

Pakistan

La República Islàmica del Pakistan o el Pakistan (en urdú: پاکستان) és un estat ubicat al centre-sud d'Àsia.

Nou!!: Història de Barcelona і Pakistan · Veure més »

Palamós

Palamós és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Baix Empordà.

Nou!!: Història de Barcelona і Palamós · Veure més »

Palau Berenguer d'Aguilar

El Palau Berenguer d'Aguilar és un edifici situat als carrers de Montcada i de Cremat Gran de Barcelona, catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local.

Nou!!: Història de Barcelona і Palau Berenguer d'Aguilar · Veure més »

Palau de Justícia de Barcelona

El Palau de Justícia de Barcelona és un edifici aïllat que ocupa íntegrament l'illa de cases delimitada pel Passeig de Lluís Companys i els carrers dels Almogàvers, de Roger de Flor i de Buenaventura Muñoz, catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local.

Nou!!: Història de Barcelona і Palau de Justícia de Barcelona · Veure més »

Palau de la Generalitat de Catalunya

El Palau de la Generalitat, antigament Casa de la Diputació, és la seu de la Presidència de la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Història de Barcelona і Palau de la Generalitat de Catalunya · Veure més »

Palau de la Música Catalana

El Palau de la Música Catalana és un auditori de música del barri de Sant Pere de Barcelona, declarat Patrimoni Comú de la Humanitat per la UNESCO (1997).

Nou!!: Història de Barcelona і Palau de la Música Catalana · Veure més »

Palau de la Moncloa

El Palau de la Moncloa, a Madrid, és, des del 1977, la seu oficial i la residència del President del Govern espanyol i la seva família.

Nou!!: Història de Barcelona і Palau de la Moncloa · Veure més »

Palau de la Virreina

El Palau de la Virreina és un edifici de la Rambla de Barcelona, considerat un dels millors exponents de l'arquitectura civil catalana de la segona meitat del i declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Història de Barcelona і Palau de la Virreina · Veure més »

Palau Episcopal de Barcelona

El Palau Episcopal de Barcelona o Palau del Bisbe és un edifici situat al costat de la catedral de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Història de Barcelona і Palau Episcopal de Barcelona · Veure més »

Palau Nacional (Barcelona)

El Palau Nacional vist des de l'avinguda de Maria Cristina El Palau Nacional, situat a Montjuïc (Barcelona), és un palau construït entre el 1926 i el 1929 per a l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929 i que des del 1934 allotja el Museu Nacional d'Art de Catalunya.

Nou!!: Història de Barcelona і Palau Nacional (Barcelona) · Veure més »

Palau Reial de Pedralbes

El Palau Reial de Pedralbes és un edifici situat al barri del mateix nom del districte de les Corts de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Història de Barcelona і Palau Reial de Pedralbes · Veure més »

Palau Reial Major

El Palau Reial Major de Barcelona fou la residència dels comtes de Barcelona i reis d'Aragó.

Nou!!: Història de Barcelona і Palau Reial Major · Veure més »

Palau Reial Menor

Barcelona, la casa de Palau del Temple vers l'any 1150 Sala dels Cavalls (1858). Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Planta baixa de la Sala dels Cavalls (1858). Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. El Palau Reial Menor era un conjunt d'edificis situats a l'actual barri Gòtic de Barcelona, dels quals només se'n conserva la capella.

Nou!!: Història de Barcelona і Palau Reial Menor · Veure més »

Palau Sant Jordi

El Palau de Sant Jordi és un pavelló d'esports de Barcelona, construït amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992.

Nou!!: Història de Barcelona і Palau Sant Jordi · Veure més »

Paleolític

El paleolític (del grec παλαιός, palaiós, antic, i λίθος, líthos, pedra, "edat de la pedra tallada") és una etapa de la prehistòria dels humans caracteritzada per l'ús d'instruments de pedra tallada, encara que també s'utilitzaven altres matèries primeres orgàniques (mal conservades i poc conegudes) per construir diversos estris: os, banya, fusta, cuir, fibres vegetals, etc.

Nou!!: Història de Barcelona і Paleolític · Veure més »

Palerm

Palerm (en sicilià, Palermu; en italià i oficialment, Palermo) és la capital de Sicília i la cinquena ciutat d'Itàlia (675.801 habitants).

Nou!!: Història de Barcelona і Palerm · Veure més »

Pandèmia de COVID-19 a Catalunya

L'arribada de la pandèmia de COVID-19 a Catalunya es va detectar el 25 de febrer de 2020, amb el cas d'una dona italiana de 36 anys resident a Barcelona, que havia tornat recentment del nord d'Itàlia, on la malaltia de COVID-19 començava ja a fer molts estralls.

Nou!!: Història de Barcelona і Pandèmia de COVID-19 a Catalunya · Veure més »

Pandolfo Reschi

batalla de Montjuïc de 1641 per Pandolfo Reschi Pandolfo Reschi (Danzig, 1643-1699) fou un pintor polonès que va exercir a Itàlia.

Nou!!: Història de Barcelona і Pandolfo Reschi · Veure més »

Panot Gaudí

Panot Gaudí El panot Gaudí és un paviment de forma hexagonal dissenyat per Antoni Gaudí cap al 1904 i que ha esdevingut la seva obra no arquitectònica amb més fortuna, la més editada i probablement la més popular.

Nou!!: Història de Barcelona і Panot Gaudí · Veure més »

Paper

Mides estàndards del paper d'oficina El paper (del llatí papyrus) és una làmina constituïda per un entramat tridimensional de fibres de cel·lulosa i d'altres substàncies (minerals, coles, colorants, etc.) que permeten millorar les seves propietats i fer-lo apte per l'ús al qual està destinat.

Nou!!: Història de Barcelona і Paper · Veure més »

París

París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.

Nou!!: Història de Barcelona і París · Veure més »

Parc Central de Nou Barris

El Parc Central de Nou Barris està situat al Districte de Nou Barris de Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і Parc Central de Nou Barris · Veure més »

Parc d'Atraccions Tibidabo

El Parc d'atraccions Tibidabo és un parc d'atraccions situat a la muntanya del Tibidabo, la qual pertany a la serra de Collserola, a l'oest del municipi de Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і Parc d'Atraccions Tibidabo · Veure més »

Parc de Joan Miró

El Parc de Joan Miró, conegut també popularment pel seu antic nom, Parc de l'Escorxador, és un parc situat al barri de la Nova Esquerra de l'Eixample de Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і Parc de Joan Miró · Veure més »

Parc de l'Espanya Industrial

El parc de l'Espanya Industrial està situat entre els barris de Sants i d'Hostafrancs, al districte de Sants-Montjuïc de la ciutat de Barcelona, a tocar de l'estació de ferrocarril de Barcelona-Sants.

Nou!!: Història de Barcelona і Parc de l'Espanya Industrial · Veure més »

Parc de l'Estació del Nord

El Parc de l'Estació del Nord està situat als terrenys al voltant de l'estació d'autobusos del mateix nom al Districte de l'Eixample de Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і Parc de l'Estació del Nord · Veure més »

Parc de la Ciutadella

El parc de la Ciutadella es troba al districte de Ciutat Vella de Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і Parc de la Ciutadella · Veure més »

Parc de la Creueta del Coll

El Parc de la Creueta del Coll és un parc de la part alta de Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і Parc de la Creueta del Coll · Veure més »

Parc de la Pegaso

El Parc de la Pegaso està situat al Districte de Sant Andreu de Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і Parc de la Pegaso · Veure més »

Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona

El Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB), una iniciativa de la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona i la Universitat Pompeu Fabra (UPF), és una gran infraestructura científica, en connexió física amb l'Hospital del Mar de Barcelona, que aplega sis centres públics de recerca estretament coordinats entre si.

Nou!!: Història de Barcelona і Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona · Veure més »

Parc de Sant Martí

El parc de Sant Martí es troba al districte de Sant Martí de Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і Parc de Sant Martí · Veure més »

Parc del Centre del Poblenou

Diagonal El Parc del Centre del Poblenou és un parc situat a Provençals del Poblenou, un barri de Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і Parc del Centre del Poblenou · Veure més »

Parc del Clot

El parc del Clot és una obra de Barcelona inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Història de Barcelona і Parc del Clot · Veure més »

Parc del Fòrum

Logo del Parc del Fòrum El Parc del Fòrum és un recinte de la ciutat de Barcelona que fou construït per al Fòrum Universal de les Cultures 2004 i on actualment es fan diferents actes i espectacles al llarg de l'any.

Nou!!: Història de Barcelona і Parc del Fòrum · Veure més »

Parc del Laberint d'Horta

El parc del Laberint d'Horta és un jardí històric situat en el districte d'Horta-Guinardó de la ciutat de Barcelona, el més antic que es conserva a la ciutat.

Nou!!: Història de Barcelona і Parc del Laberint d'Horta · Veure més »

Parc Diagonal Mar

El Parc Diagonal Mar és un parc de Barcelona que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Història de Barcelona і Parc Diagonal Mar · Veure més »

Parc Güell

El Parc Güell (originalment Park Güell) és un gran jardí amb elements arquitectònics de Barcelona, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1984.

Nou!!: Història de Barcelona і Parc Güell · Veure més »

Parcs i jardins de Barcelona

Arranjament floral amb l'escut de Barcelona, Jardins de Mossèn Cinto Verdaguer. El conjunt de parcs i jardins de Barcelona té una extensió de 2.784 hectàrees.

Nou!!: Història de Barcelona і Parcs i jardins de Barcelona · Veure més »

Pare de l'Església

Els Pares de l'Església són un grup d'escriptors i bisbes, dels primers segles del cristianisme, considerats com fonament de la fe i de l'ortodòxia en l'Església.

Nou!!: Història de Barcelona і Pare de l'Església · Veure més »

Paria

Les paries (sing. paria) o parias Hispaniae eren un tribut anual i en alguns casos mensual, instituït als segles  i, que els sarraïns de les taifes o emirats de Saraqusta, Làrida, Turtuixa i alguna altra pagaven als comtes catalans, i en concret als de Barcelona, Urgell i Cerdanya, com a indemnització de guerra i reconeixement de domini.

Nou!!: Història de Barcelona і Paria · Veure més »

Parlament de Catalunya

s El Parlament de Catalunya és l'òrgan legislatiu de la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Història de Barcelona і Parlament de Catalunya · Veure més »

Parròquia de Sant Medir

La Parròquia de Sant Medir és una parròquia localitzada a Barcelona, una de les institucions de referència del barri de la Bordeta (Sants-Montjuïc).

Nou!!: Història de Barcelona і Parròquia de Sant Medir · Veure més »

Partit dels Socialistes de Catalunya

El Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), és un partit polític català, d'ideologia socialdemòcrata i partidari del federalisme.

Nou!!: Història de Barcelona і Partit dels Socialistes de Catalunya · Veure més »

Partit Moderat

Partit Moderat era el nom adoptat el 1833 pels liberals que pactaren amb la regent Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies i mantenir l'ordre social, cosa que suposà l'apropament de la burgesia industrial als propietaris latifundistes.

Nou!!: Història de Barcelona і Partit Moderat · Veure més »

Partit Obrer d'Unificació Marxista

El Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM) va ser un partit marxista d'àmbit de l'Estat espanyol, amb presència majoritària a Catalunya i el País Valencià, fundat el 1935.

Nou!!: Història de Barcelona і Partit Obrer d'Unificació Marxista · Veure més »

Partit Popular de Catalunya

El Partit Popular de Catalunya (abreujat PPC), abans anomenat Partit Popular Català, és la delegació del Partit Popular espanyol a Catalunya.

Nou!!: Història de Barcelona і Partit Popular de Catalunya · Veure més »

Partit Progressista

El Partit Progressista fou una formació política a l'estat espanyol durant el, que adoptà aquest nom el 1836 com a oposició liberal extremista al règim de la regenta Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies, que després dels fets de la Granja el 12 d'agost del 1836 la va obligar a acceptar un govern liberal radical.

Nou!!: Història de Barcelona і Partit Progressista · Veure més »

Partit Republicà Radical

El Partit Republicà Radical més conegut com a Partit Radical, va ser un partit polític espanyol fundat per Alejandro Lerroux en 1908, durant el període de la restauració borbònica.

Nou!!: Història de Barcelona і Partit Republicà Radical · Veure més »

Partit Socialista d'Alliberament Nacional

El Partit Socialista d'Alliberament Nacional dels Països Catalans (PSAN) va ser un partit independentista d'inspiració comunista.

Nou!!: Història de Barcelona і Partit Socialista d'Alliberament Nacional · Veure més »

Partit Socialista Obrer Espanyol

El Partit Socialista Obrer Espanyol (en castellà: Partido Socialista Obrero Español, PSOE) és el partit polític més antic d'Espanya en actiu.

Nou!!: Història de Barcelona і Partit Socialista Obrer Espanyol · Veure més »

Partit Socialista Unificat de Catalunya

El Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) va ser un partit català d'ideologia comunista.

Nou!!: Història de Barcelona і Partit Socialista Unificat de Catalunya · Veure més »

Pasqual Maragall i Mira

Pasqual Maragall i Mira (Barcelona, 13 de gener de 1941), fill de Jordi Maragall i Noble, i net de Joan Maragall i Gorina, és un destacat polític i antic president del Partit dels Socialistes de Catalunya que va ser president de la Generalitat de Catalunya des de desembre de 2003 fins a novembre del 2006.

Nou!!: Història de Barcelona і Pasqual Maragall i Mira · Veure més »

Passarel·la Gaudí

La Pasarel·la Gaudí és la pasarel·la de moda més important dels Països Catalans.

Nou!!: Història de Barcelona і Passarel·la Gaudí · Veure més »

Passeig de Colom

El Passeig de Colom és un carrer al districte de Ciutat Vella de Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і Passeig de Colom · Veure més »

Passeig de Gràcia

XX, des del Portal de l'Àngel El Passeig de Gràcia és una de les avingudes principals de Barcelona i també una de les seves àrees comercials i de negocis més importants.

Nou!!: Història de Barcelona і Passeig de Gràcia · Veure més »

Passeig de Lluís Companys

El Passeig de Lluís Companys és un bulevard de Barcelona que continua el passeig de Sant Joan fins al passeig de Pujades.

Nou!!: Història de Barcelona і Passeig de Lluís Companys · Veure més »

Passeig de Sant Joan

El Passeig de Sant Joan és un bulevard de Barcelona que travessa els barris de la Dreta de l'Eixample i el Camp d'en Grassot.

Nou!!: Història de Barcelona і Passeig de Sant Joan · Veure més »

Patagònia

Situació de la Patagònia La Patagònia és una regió geogràfica a la part més austral d'Amèrica del Sud, abastant territoris de l'Argentina i Xile.

Nou!!: Història de Barcelona і Patagònia · Veure més »

Patatera

La patatera, trumfera, creïllera o pataquera (Solanum tuberosum) és una planta herbàcia perenne de la família de les solanàcies originària d'Amèrica i cultivada arreu del món pels seus tubercles comestibles.

Nou!!: Història de Barcelona і Patatera · Veure més »

Patrimoni de la Humanitat

La Casa Milà, a Barcelona. La Llotja de la Seda, a València. El Patrimoni de la Humanitat (en anglès World Heritage) és un pla de protecció dels béns culturals i naturals del món, proposat per l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), a través de la "Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Mundial Cultural i Natural", aprovat el 1972.

Nou!!: Història de Barcelona і Patrimoni de la Humanitat · Veure més »

Pau Audouard i Deglaire

Pau Audouard i Deglaire (l'Havana, 16 de novembre de 1856 – Barcelona, 12 d'octubre de 1918), fou un fotògraf i retratista que desenvolupà la seva activitat a Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і Pau Audouard i Deglaire · Veure més »

Pau Casals i Defilló

Suite núm. 1 de J.S. Bach. Preludi Pau Casals i Defilló (el Vendrell, el Baix Penedès, 29 de desembre de 1876 – San Juan, Puerto Rico, 22 d'octubre de 1973) fou un violoncel·lista, pedagog, director i compositor musical català.

Nou!!: Història de Barcelona і Pau Casals i Defilló · Veure més »

Pau Claris i Casademunt

fou un polític i eclesiàstic català i el 94è president de la Generalitat de Catalunya a l'inici de la Guerra dels Segadors.

Nou!!: Història de Barcelona і Pau Claris i Casademunt · Veure més »

Pau Cristià

Pau Cristià (Montpeller s. XIII? - Sicília vers el 1269), també conegut com a Pau Crestià, Pau Cristiani de Montpeller o simplement Fra Pau, fou un polemista religiós medieval.

Nou!!: Història de Barcelona і Pau Cristià · Veure més »

Pau de Basilea

La Pau de Basilea és un conjunt de tres tractats firmats respectivament entre la França i el Regne de Prússia, entre França i el Regne d'Espanya i entre els revolucionaris francesos i el 1795, pels quals ambdós països firmaven la pau amb la França revolucionària i el landgraviat de Hessen-Kassel que posaven fi a la Primera Coalició.

Nou!!: Història de Barcelona і Pau de Basilea · Veure més »

Pau Gargallo i Catalán

fou un escultor aragonès d'origen maellà.

Nou!!: Història de Barcelona і Pau Gargallo i Catalán · Veure més »

Pau Gasol i Sáez

Pau Gasol i Sáez (Barcelona, 6 de juliol de 1980) és un exjugador de bàsquet professional català.

Nou!!: Història de Barcelona і Pau Gasol i Sáez · Veure més »

Pau i Treva de Déu

Constitucions de Catalunya, dedicat a la Pau i Treva La Pau i Treva de Déu fou un moviment social impulsat al com a resposta de l'Església i de la pagesia a les violències perpetrades pels nobles feudals.

Nou!!: Història de Barcelona і Pau i Treva de Déu · Veure més »

Pau Vila i Dinarès

Pau Vila i Dinarès (Sabadell, Vallès Occidental, 29 de juny de 1881 - Barcelona, 15 d'agost de 1980) va ser un pedagog i geògraf català.

Nou!!: Història de Barcelona і Pau Vila i Dinarès · Veure més »

Paulí Alcántara Riestra

Paulí Alcántara Riestra, també conegut com a Paulino Alcántara, (Iloilo, Illa de Panay, Illes Filipines, 7 d'octubre de 1896 - Barcelona, 13 de febrer de 1964) fou un futbolista català d'origen filipí.

Nou!!: Història de Barcelona і Paulí Alcántara Riestra · Veure més »

Paulí Pallàs i Latorre

Paulí Pallàs i Latorre (Cambrils, 1 de desembre de 1862 - Barcelona, 6 d'octubre de 1893) va ser un anarquista català de la segona meitat del.

Nou!!: Història de Barcelona і Paulí Pallàs i Latorre · Veure més »

Pauleta Pàmies i Serra

Paula Catalina Carmen Pàmies i Serra (Barcelona, 10 d'abril de 1851 - 31 de març de 1937), més coneguda com a Pauleta Pàmies, va ser una cèlebre ballarina de dansa clàssica i de dansa espanyola.

Nou!!: Història de Barcelona і Pauleta Pàmies i Serra · Veure més »

Pavelló alemany

El Pavelló Mies van der Rohe, conegut internacionalment com el Pavelló Barcelona, fou construït com el pavelló alemany de l'Exposició Internacional de Barcelona del 1929 per Mies van der Rohe i Lilly Reich.

Nou!!: Història de Barcelona і Pavelló alemany · Veure més »

Pavelló esportiu

Vista exterior del Palau Blaugrana de Barcelona. Un pavelló esportiu, poliesportiu, polideportiu o arena, és un estadi en forma de recinte tancat, amb sostre cobert, generalment de forma circular o ovalada, que es fa servir principalment per a allotjar-hi esdeveniments esportius, d'esports com ara el bàsquet, el vòlei, l'hoquei, l'handbol, o el futbol sala.

Nou!!: Història de Barcelona і Pavelló esportiu · Veure més »

Pírcing

Pírcing de mugrons, de llavi, i dilatadors a les orelles. Pírcing (de piercing, veu anglesa que significa 'perforació') és la pràctica de posar-se adorns del mateix nom, travessant la pell.

Nou!!: Història de Barcelona і Pírcing · Veure més »

Pòrtic

Prónaos del Panteó de Roma En la seva accepció genèrica estructural, un pòrtic és un element arquitectònic pla format per uns pilars i una o vàries bigues.

Nou!!: Història de Barcelona і Pòrtic · Veure més »

Pólvora

Pólvora negra La pólvora o pólvora negra és una barreja fortament explosiva de diverses composicions, la més antiga de les quals és de salnitre, sofre i carbó, anomenada pólvora negra o pólvora terrosa segons el color del carbó emprat.

Nou!!: Història de Barcelona і Pólvora · Veure més »

Pedagogia

Guixant a una pissarra La pedagogia és el conjunt de sabers sobre l'educació.

Nou!!: Història de Barcelona і Pedagogia · Veure més »

Pedra

La paraula pedra s'utilitza en el llenguatge comú i en joieria, l'arquitectura i l'enginyeria per a fer referència a qualsevol material natural d'origen mineral, sòlid i caracteritzat per una elevada consistència.

Nou!!: Història de Barcelona і Pedra · Veure més »

Pedra calcària

La piràmide de Keops està construïda amb blocs de pedra calcària Dissolució d'una roca calcària per efecte de l'aigua hidrotermal a Pamukkale, Turquia La pedra calcària és una roca sedimentària composta majoritàriament (més del 50%) per carbonat de calci (CaCO₃), generalment calcita.

Nou!!: Història de Barcelona і Pedra calcària · Veure més »

Pedralbes

Pedralbes és un dels tres barris del districte de les Corts de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і Pedralbes · Veure més »

Pedro Martín Cermeño

Pedro Martín Cermeño (Melilla, 26 de març de 1722 - la Corunya, 15 de desembre de 1790) fou un arquitecte i enginyer militar espanyol.

Nou!!: Història de Barcelona і Pedro Martín Cermeño · Veure més »

Pedro Martínez de la Rosa

és un pilot català d'automobilisme.

Nou!!: Història de Barcelona і Pedro Martínez de la Rosa · Veure més »

Pedro Rodríguez Cervera

Pedro Rodríguez Cervera, conegut professionalment com a Pedro Rodríguez (València, 1895 – Barcelona, 1990) va ser un dissenyador de moda que és considerat, avui, un dels mestres de l'alta costura espanyola del.

Nou!!: Història de Barcelona і Pedro Rodríguez Cervera · Veure més »

Pedro Sánchez Pérez-Castejón

és un economista i polític espanyol, secretari general del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) i president del Govern d'Espanya des del 2 de juny de 2018.

Nou!!: Història de Barcelona і Pedro Sánchez Pérez-Castejón · Veure més »

Pelegrí Clavé i Roqué

''El bon samarità'' (1838), oli de Pelegrí Clavé i Roquer, Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (inv. 217) ''Jacob rep la túnica ensangonada del seu fill Josep'', obra al Museu d'Art de Girona. Pelegrí Clavé i Roqué (Barcelona, 17 de juny de 1811 - ídem, 13 de setembre de 1880) fou un pintor romàntic català que va residir durant molts anys a Mèxic.

Nou!!: Història de Barcelona і Pelegrí Clavé i Roqué · Veure més »

Península Ibèrica

La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.

Nou!!: Història de Barcelona і Península Ibèrica · Veure més »

Penedès

Penedès Mapa comarcal on apareix la comarca natural del Penedès El Penedès històric El Penedès és una comarca natural, un territori històric català i un Àmbit Funcional Territorial.

Nou!!: Història de Barcelona і Penedès · Veure més »

Pep Bonet Bertran

Pep Bonet Bertran (Barcelona, 1941).

Nou!!: Història de Barcelona і Pep Bonet Bertran · Veure més »

Pequín (Barcelona)

La platja de Pequín vers l'any 1901 en un quadre d'Isidre Nonell Pequín fou un antic barri de barraques avui desaparegut al límit del districte barceloní de Sant Martí amb el municipi de Sant Adrià de Besòs, situat entre la platja i el quarter militar del castell del Camp de la Bota en un terreny on ara s'aixeca el recinte del Fòrum.

Nou!!: Història de Barcelona і Pequín (Barcelona) · Veure més »

Perípter

Perípter (del grec περίπτερος) és l'edifici que està envoltat de columnes alineades en cadascun dels seus costats, conformant un peristil exterior.

Nou!!: Història de Barcelona і Perípter · Veure més »

Perú

El Perú, oficialment la República del Perú, és un país de Sud-amèrica que confronta al nord amb l'Equador i Colòmbia, a l'est amb el Brasil, al sud-est amb Bolívia, al sud amb Xile i a l'oest amb l'oceà Pacífic.

Nou!!: Història de Barcelona і Perú · Veure més »

Pere Alberc i Ferrament

Pere Alberch i Ferrament, també conegut com a Pere Alberch i Vila (Vic, 1517 - Barcelona, 1582) fou un organista, orguener i compositor del Renaixement català.

Nou!!: Història de Barcelona і Pere Alberc i Ferrament · Veure més »

Pere Antoni Beuter

Primera part de la ''Coronica General de toda españa, y especialmente del Reyno de Valencia'', 1604, museu d'Història de València. Pere Antoni Beuter (València, 1490/95 - València, 1554) fou un historiador i exegeta valencià.

Nou!!: Història de Barcelona і Pere Antoni Beuter · Veure més »

Pere Aragonès i Garcia

és un polític català, president de la Generalitat de Catalunya des del 24 de maig de 2021.

Nou!!: Història de Barcelona і Pere Aragonès i Garcia · Veure més »

Pere Benavent de Barberà i Abelló

Pere Benavent de Barberà i Abelló (Barcelona, 18 d'agost de 1899 - ibídem, 12 de setembre de 1974) fou un arquitecte i escriptor català.

Nou!!: Història de Barcelona і Pere Benavent de Barberà i Abelló · Veure més »

Pere Blai

Pere Blai (Barcelona 1553 - 1620), arquitecte, va ser el gran representant del Renaixement italianitzant a Catalunya, amb una significació i un estil comparables als del Cronaca o els Sangallo a la Toscana.

Nou!!: Història de Barcelona і Pere Blai · Veure més »

Pere Bosch i Gimpera

Pere Bosch i Gimpera (Barcelona, 22 de març de 1891 - Ciutat de Mèxic, 9 d'octubre de 1974), pàg.

Nou!!: Història de Barcelona і Pere Bosch i Gimpera · Veure més »

Pere Calders i Rossinyol

Pere Calders i Rossinyol (Barcelona, 29 de setembre de 1912 – 21 de juliol de 1994) va ser un escriptor, periodista i dibuixant català, conegut sobretot per la seva faceta de contista.

Nou!!: Història de Barcelona і Pere Calders i Rossinyol · Veure més »

Pere Casas Abarca

Pere Casas Abarca (Barcelona, 1875 - 1958) va ésser un pintor, escultor, fotògraf i cartellista català.

Nou!!: Història de Barcelona і Pere Casas Abarca · Veure més »

Pere Català i Pic

Pere Català i Pic (Valls, Alt Camp, 1889 – Barcelona, 1971) fou un fotògraf, publicista i escriptor català.

Nou!!: Història de Barcelona і Pere Català i Pic · Veure més »

Pere Coromines i Montanya

Pere Coromines i Montanya (Barcelona, 6 de maig de 1870 - Buenos Aires, 30 de novembre de 1939) fou un escriptor, polític i economista català, marit de la pedagoga Celestina Vigneaux i Cibils i pare del filòleg Joan Coromines i Vigneaux, del matemàtic Ernest Coromines i Vigneaux, de la psicòloga Júlia Coromines i Vigneaux i de cinc fills més.

Nou!!: Història de Barcelona і Pere Coromines i Montanya · Veure més »

Pere Cuquet

Pere Cuquet (c. 1595 – 1663) va ser un dels pintors més significants de la primera meitat del de Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і Pere Cuquet · Veure més »

Pere el Catòlic

Pere el Catòlic, anomenat també Pere II d'Aragó i Pere I de Catalunya-Aragó (?, 1177 - Muret, Comtat de Tolosa, 13 de setembre de 1213; en aragonès Pero, en occità Pèire i en llatí Petrus) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona i rei d'Aragó (1196 - 1213), i senyor de Montpeller (1204 - 1213).

Nou!!: Història de Barcelona і Pere el Catòlic · Veure més »

Pere el Cerimoniós

Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).

Nou!!: Història de Barcelona і Pere el Cerimoniós · Veure més »

Pere el Conestable de Portugal

Pere V d'Aragó, IV de Barcelona, III de València, dit el Conestable de Portugal (1429 - Granollers, 1466), fou proclamat rei d'Aragó i comte de Barcelona (1464-1466) per la Generalitat durant la Guerra Civil catalana contra el rei Joan II, després d'haver-l'hi ofert a Enric IV de Castella.

Nou!!: Història de Barcelona і Pere el Conestable de Portugal · Veure més »

Pere el Gran

anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.

Nou!!: Història de Barcelona і Pere el Gran · Veure més »

Pere Falqués i Urpí

Pere Falqués i Urpí (Sant Andreu de Palomar, Barcelona, 1850 - Barcelona, 22 d'agost de 1916) fou un arquitecte modernista català.

Nou!!: Història de Barcelona і Pere Falqués i Urpí · Veure més »

Pere Felip Monlau i Roca

, fou un doctor en medicina, higienista i humanista.

Nou!!: Història de Barcelona і Pere Felip Monlau i Roca · Veure més »

Pere Formiguera i Sala

fou un fotògraf català.

Nou!!: Història de Barcelona і Pere Formiguera i Sala · Veure més »

Pere Gimferrer i Torrens

Pere Gimferrer i Torrens (Barcelona, 22 de juny de 1945) és un poeta, traductor i crític literari català.

Nou!!: Història de Barcelona і Pere Gimferrer i Torrens · Veure més »

Pere I de Castella

Pere I el Cruel Pere I de Castella, dit el Cruel o el Justicier (Burgos, 30 d'agost de 1334 - Montiel, 23 de març de 1369), fou rei de Castella des del 26 de març de 1350 fins a la seva mort el 1369.

Nou!!: Història de Barcelona і Pere I de Castella · Veure més »

Pere Joan (escultor)

Pere Joan (en ortografia antiga Pere Johan) fou un escultor català del.

Nou!!: Història de Barcelona і Pere Joan (escultor) · Veure més »

Pere Marcer i Oliver

Pere Marcer i Oliver (Sant Pere de Ribes, 1840 - Barcelona, 20 de desembre de 1925) fou un religiós, científic i inventor català.

Nou!!: Història de Barcelona і Pere Marcer i Oliver · Veure més »

Pere Mata i Fontanet

Pere Mata i Fontanet (Reus, Baix Camp, 14 de juny o el 13 de juliol de 1811 - Reus, Baix Camp, o Madrid, 21 de maig o el 27 de maig de 1877) fou un metge català, fill del també metge Pere Mata i Ripollès.

Nou!!: Història de Barcelona і Pere Mata i Fontanet · Veure més »

Pere Nolasc

fou un mercader, fundador de l'Orde de la Mercè.

Nou!!: Història de Barcelona і Pere Nolasc · Veure més »

Pere Nolasc de Bassa i Girona

Pere Nolasc de Bassa i Girona (Vilallonga del Camp, Tarragonès, 11 de febrer de 1783 - Barcelona, 5 d'agost de 1835) va ser un militar català.

Nou!!: Història de Barcelona і Pere Nolasc de Bassa i Girona · Veure més »

Pere Nubiola Espinós

Pere Nubiola Espinós (Barcelona, 5 d'agost de 1878 - 27 de gener de 1956) fou un metge barceloní, que es dedicà als camps de l'obstetrícia i la ginecologia, especialitat de la que en va ser catedràtic a la universitat de Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і Pere Nubiola Espinós · Veure més »

Pere Nunyes

Retaule de la Passió de l'església dels sants Just i Pastor de Barcelona, del pintor Pere Nunyes i l'ebenista Joan de Brussel·les. Pere Nunyes (Portugal, segle XV - Barcelona, després de 1554 / Castelló d'Empúries, 1557 o poc després), nascut Pedro Nunhes, va ser un pintor portuguès actiu a Catalunya i establert a Barcelona entre el 1508 i 1554.

Nou!!: Història de Barcelona і Pere Nunyes · Veure més »

Pere Pau Montaña i Placeta

Sostre del Palau Bofarull dissenyades per Pere Pau Montaña Pere Pau Montaña i Placeta, (Barcelona, 1749 - 1803) fou un pintor barroc català.

Nou!!: Història de Barcelona і Pere Pau Montaña i Placeta · Veure més »

Pere Portabella i Ràfols

és un director, guionista i productor de cinema català.

Nou!!: Història de Barcelona і Pere Portabella i Ràfols · Veure més »

Pere Puig i Adam

Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona,.

Nou!!: Història de Barcelona і Pere Puig i Adam · Veure més »

Pere Sanglada

Arcàngel Sant Rafael a la façana gòtica de l'ajuntament de Barcelona Pere Sanglada o Pere Ça Anglada (? - 11 de març de 1408, Barcelona) fou un escultor molt actiu a Barcelona a la fi del.

Nou!!: Història de Barcelona і Pere Sanglada · Veure més »

Pere Serafí

''La flagelació de Crist'', al MNAC. Pere Serafí (1505/10 - Barcelona, 1567) fou un poeta i pintor català del Renaixement.

Nou!!: Història de Barcelona і Pere Serafí · Veure més »

Pere Tàpias

Joan Collell i Xirau (Vilanova i la Geltrú, 19 de maig de 1946 - Sant Pere de Ribes, 22 d'abril de 2017), més conegut pel nom artístic de Pere Tàpias, va ser un cantautor, gastrònom i locutor de ràdio català.

Nou!!: Història de Barcelona і Pere Tàpias · Veure més »

Pere Tomic

Pere Tomic o Tomich (Bagà, s. XV – abans de 1481) va ser un cavaller i historiador català, autor del llibre Histories e conquestes dels Reys de Arago e Comtes de Barcelona i castlà del castell d'Aristot (1446-1447).

Nou!!: Història de Barcelona і Pere Tomic · Veure més »

Pere Virgili i Bellver

Monument a Pere Virgili al seu poble natal, Vilallonga del Camp Pere Virgili i Bellver (Vilallonga del Camp, Tarragonès, 1699 - Barcelona, 1776) fou un cirurgià militar als hospitals de Tarragona, València i Cadis, on fundà el Col·legi de Cirurgia.

Nou!!: Història de Barcelona і Pere Virgili i Bellver · Veure més »

Peret

Pere Pubill i Calaf (Mataró, 24 de març de 1935 – Barcelona, 27 d'agost de 2014) conegut amb el nom artístic de Peret, fou un cantant, guitarrista i compositor català d'ètnia gitana, que refundà o creà, segons la versió, la rumba catalana a partir de la fusió del rock, el tanguillo flamenc i el mambo cubà.

Nou!!: Història de Barcelona і Peret · Veure més »

Peronella d'Aragó

Peronella I d'Aragó (en aragonès: Peyronela/Peronella; Osca, 29 de juny?/ agost?Ubieto Arteta, Literatura medieval, pàg. 302; de 1136 – Santes Creus, 15 d'octubre de 1174) fou reina d'Aragó, comtessa de Ribagorça i Sobrarb i comtessa consort de Barcelona (1137-1162).

Nou!!: Història de Barcelona і Peronella d'Aragó · Veure més »

Persecució de Dioclecià

''L'última oració dels màrtirs cristians'', per Jean-Léon Gérôme (1883). La persecució de Dioclecià tenia l'únic objectiu de frenar la ràpida expansió del cristianisme, aquesta persecució fou la més violenta de totes. La persecució de Dioclecià, també coneguda com a «Gran Persecució», fou la darrera i potser la més cruel persecució dels cristians a l'Imperi Romà.

Nou!!: Història de Barcelona і Persecució de Dioclecià · Veure més »

Pesseta

La pesseta (en castellà i gallec peseta, en basc pezeta) va ser la moneda espanyola de curs legal fins a la introducció de l'euro el 1999 i la seva desaparició definitiva l'1 de març del 2002.

Nou!!: Història de Barcelona і Pesseta · Veure més »

Pesta

La pesta és una malaltia infecciosa causada pel bacteri Yersinia pestis, (bacil aerobi i gramnegatiu).

Nou!!: Història de Barcelona і Pesta · Veure més »

Pesta Negra

La Pesta Negra fou una pandèmia, molt probablement de pesta, que possiblement s'originà el 1346 al nord de la Xina i, a través de Síria, s'estengué successivament per Anatòlia i Tràcia fins a arribar a Grècia, Egipte i els Balcans.

Nou!!: Història de Barcelona і Pesta Negra · Veure més »

Pi (arbre)

''Araucaria araucana'' Pi és el nom comú de nombroses espècie d'arbres, principalment coníferes de diversos gèneres de la família de les pinàcies, per bé que espècies d'altres famílies que també es coneixen popularment com a pins.

Nou!!: Història de Barcelona і Pi (arbre) · Veure més »

Pia Almoina de Barcelona

La casa de la Pia Almoina és un edifici protegit com a bé cultural d'interès nacional, a la Ciutat Vella de Barcelona que allotja el Museu Diocesà de Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і Pia Almoina de Barcelona · Veure més »

Pictorialisme

''Morning'', del fotògraf Clarence H. White, 1908 El pictorialisme és un corrent fotogràfic de pretensions artístiques que es desenvolupa a nivell mundial (tot i que principalment a Europa, Estats Units i Japó) entre finals dels anys 1880 i el final de la Primera Guerra Mundial.

Nou!!: Història de Barcelona і Pictorialisme · Veure més »

Pierolapithecus catalaunicus

Pierolapithecus catalaunicus és una espècie de primat descoberta el 5 de desembre del 2002 per un equip de paleoantropòlegs catalans dirigits per Salvador Moyà i Solà.

Nou!!: Història de Barcelona і Pierolapithecus catalaunicus · Veure més »

Pierre de Coubertin

Pierre de Coubertin (París, 1 de gener de 1863 – Ginebra, 2 de setembre de 1937), nascut com Pierre de Frédy, fou un pedagog i historiador francès, conegut per ser el fundador dels Jocs Olímpics moderns.

Nou!!: Història de Barcelona і Pierre de Coubertin · Veure més »

Pierre Vilar

Pèire Vilar Pierre Vilar, també conegut com a Pèire Vilar, (Frontinhan, Llenguadoc 3 de maig de 1906 - Donapaleu, Baixa Navarra 7 d'agost de 2003) fou un historiador i professor universitari marxista occità.

Nou!!: Història de Barcelona і Pierre Vilar · Veure més »

Pietat Desplà

La Pietat Desplà és una pintura a l'oli sobre fusta encarregada per l'ardiaca Lluís Desplà i d'Oms al pintor Bartolomé Bermejo que està datada l'any 1490.

Nou!!: Història de Barcelona і Pietat Desplà · Veure més »

Pintura barroca

Sopar a Emmaus, pintat el 1601 per Caravaggio La pintura barroca és un període pictòric de la història de l'art desenvolupat a Europa.

Nou!!: Història de Barcelona і Pintura barroca · Veure més »

Pintura del realisme

''El taller del pintor'', de Courbet, quadre de 1855 que va donar origen a la definició del moviment. Daumier, 1862. Millet, 1857. Breton, 1859. La pintura del realisme és la denominació d'un estil o moviment pictòric que va tenir lloc a França a mitjan, el principal representant del qual és Gustave Courbet.

Nou!!: Història de Barcelona і Pintura del realisme · Veure més »

Pintura romàntica

Dramatisme a ''El naufragi en un mar gelat'', pintat en 1798 per Caspar David Friedrich, exposat al Kunsthalle d'Hamburg. La pintura romàntica és un moviment pictòric derivat del romanticisme que s'estén aproximadament entre 1770 i 1870 i que es pot dividir en tres períodes diferents.

Nou!!: Història de Barcelona і Pintura romàntica · Veure més »

Pirateria marítima

Bandera de Calico Jack "De dapperheid van Grote Pier" (La valentia de Grote Pier), 1516, per Johannes Hinderikus Egenberger, (Arnhem 1822 - Utrecht 1897). La pirateria marítima —o pirateria— és la pràctica que té per objecte l'atac d'una embarcació amb l'objectiu de robar el seu carregament, i de vegades el vaixell sencer.

Nou!!: Història de Barcelona і Pirateria marítima · Veure més »

Pirineus

Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.

Nou!!: Història de Barcelona і Pirineus · Veure més »

Pisa

Pisa és una ciutat italiana situada prop de la desembocadura del riu Arno, a la Toscana.

Nou!!: Història de Barcelona і Pisa · Veure més »

Pistolerisme

El pistolerisme va ser un fenomen propi dels anys compresos entre el 1918 i el 1923 als Països Catalans.

Nou!!: Història de Barcelona і Pistolerisme · Veure més »

Pius Font i Quer

Pius Font i Quer (Lleida, 9 d'abril de 1888 – Barcelona, 2 de gener de 1964) fou un botànic (taxonomista i fitogeògraf), farmacèutic i químic català.

Nou!!: Història de Barcelona і Pius Font i Quer · Veure més »

Pla Cerdà

El Pla Cerdà fou un pla de reforma i eixample de la ciutat de Barcelona de 1860 que seguia criteris del pla hipodàmic, amb una estructura en quadrícula, oberta i igualitària.

Nou!!: Història de Barcelona і Pla Cerdà · Veure més »

Pla de Barcelona

Evolució de la línia de la costa al districte de Ciutat Vella. El Pla de Barcelona és una plana situada a la comarca catalana del Barcelonès.

Nou!!: Història de Barcelona і Pla de Barcelona · Veure més »

Pla de Palau (Barcelona)

El Pla de Palau és una plaça situada a la façana marítima de Barcelona, catalogada com a bé amb elements d'interès (categoria C).

Nou!!: Història de Barcelona і Pla de Palau (Barcelona) · Veure més »

Pla General Metropolità

Plànol d'estructura territorial del Pla General Metropolità de Barcelona 1976. El Pla General Metropolità de Barcelona, conegut generalment com a Pla General Metropolità, o abreujadament com a PGM o PGM-76, és un instrument de planejament urbanístic referit al conjunt de municipis que l'any 1976 formaven l'extinta Entitat Municipal Metropolitana de Barcelona (EMMB), els quals, posteriorment s'integraren en la també extinta Corporació Metropolitana de Barcelona (CMB).

Nou!!: Història de Barcelona і Pla General Metropolità · Veure més »

Pla Jaussely

El Pla Jaussely fou un projecte d'adaptació del planejament urbanístic de Barcelona definit al Pla Cerdà per tal d'encaixar la trama de l'Eixample de Barcelona amb els traçats originals de les vil·les que envoltaven la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і Pla Jaussely · Veure més »

Pla Macià

Diorama del Pla Macià, de Josep Torres i Clavé (1932) El Pla Macià va ser un projecte urbanístic dissenyat entre 1932 i 1935 pels arquitectes Josep Lluís Sert i Le Corbusier, pensat per a la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і Pla Macià · Veure més »

Plaça d'Espanya (Barcelona)

La plaça d'Espanya és una gran plaça circular situada a la intersecció viària de la Gran Via de les Corts Catalanes, els carrers de Tarragona i de la Creu Coberta, i les avingudes de la Reina Maria Cristina i del Paral·lel.

Nou!!: Història de Barcelona і Plaça d'Espanya (Barcelona) · Veure més »

Plaça d'Urquinaona

La plaça d'Urquinaona de Barcelona és una plaça al barri de la Dreta de l'Eixample del districte de l'Eixample, en la frontera amb el barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera del districte de Ciutat Vella.

Nou!!: Història de Barcelona і Plaça d'Urquinaona · Veure més »

Plaça de Catalunya (Barcelona)

La plaça de Catalunya és la més cèntrica i gran de les places de Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і Plaça de Catalunya (Barcelona) · Veure més »

Plaça de la Universitat

La plaça de la Universitat de Barcelona és un espai públic situat a la confluència de la ronda de Sant Antoni, ronda de la Universitat i els carrers dels Tallers i de Pelai, que forma part del circuit de les antigues Rondes de Barcelona, que separen Ciutat Vella de l'Eixample.

Nou!!: Història de Barcelona і Plaça de la Universitat · Veure més »

Plaça de les Glòries Catalanes

L'avui desaparegut alzinar del centre de la plaça vist des de l'auditori de l'edifici DHUB La plaça de les Glòries Catalanes, anomenada sovint plaça de les Glòries o simplement Glòries, és una plaça de Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і Plaça de les Glòries Catalanes · Veure més »

Plaça de Lesseps

La plaça de Lesseps és una plaça de Barcelona que es troba al límit dels districtes de Gràcia i Sarrià - Sant Gervasi.

Nou!!: Història de Barcelona і Plaça de Lesseps · Veure més »

Plaça de Mossèn Jacint Verdaguer

La plaça de Mossèn Jacint Verdaguer es troba al districte de l'Eixample, Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і Plaça de Mossèn Jacint Verdaguer · Veure més »

Plaça de Sant Felip Neri

La plaça de Sant Felip Neri del barri Gòtic de Barcelona rep el nom de l'església del mateix nom d'estil barroc que la presideix, i que té annexada la casa de la Congregació de l'Oratori.

Nou!!: Història de Barcelona і Plaça de Sant Felip Neri · Veure més »

Plaça de Sant Jaume (Barcelona)

La plaça de Sant Jaume és el cor administratiu de la ciutat de Barcelona atès que hi ha encarades les seus del Govern de Catalunya (el Palau de la Generalitat de Catalunya) i de l'Ajuntament de Barcelona (la Casa de la Ciutat).

Nou!!: Història de Barcelona і Plaça de Sant Jaume (Barcelona) · Veure més »

Plaça de Tetuan

La plaça de Tetuan és una plaça de Barcelona situada a la cruïlla de la Gran Via de les Corts Catalanes amb el passeig de Sant Joan, al nord-oest de l'Arc de Triomf.

Nou!!: Història de Barcelona і Plaça de Tetuan · Veure més »

Plaça de toros de les Arenes

La Plaça de toros de les Arenes és un edifici que ocupa una illa de l'Eixample al costat nord de la plaça d'Espanya de Barcelona, catalogat com a bé d'interès documental (categoria D).

Nou!!: Història de Barcelona і Plaça de toros de les Arenes · Veure més »

Plaça del Doctor Letamendi

La plaça del Doctor Letamendi es troba al districte de l'Eixample, Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і Plaça del Doctor Letamendi · Veure més »

Plaça del Pi

La plaça del Pi està situada al barri del Pi al districte de Ciutat Vella de Barcelona, davant de la porta principal de la basílica de Santa Maria del Pi.

Nou!!: Història de Barcelona і Plaça del Pi · Veure més »

Plaça del Rei

La plaça del Rei és un dels llocs més emblemàtics de la ciutat de Barcelona, situada al barri Gòtic.

Nou!!: Història de Barcelona і Plaça del Rei · Veure més »

Plaça Nova (Barcelona)

La Plaça Nova, al cor del barri Gòtic de Barcelona, s'obre davant l'antiga Porta Praetoria de la ciutat romana, coneguda posteriorment com el Portal del Bisbe.

Nou!!: Història de Barcelona і Plaça Nova (Barcelona) · Veure més »

Plaça Reial

La Plaça Reial és un espai públic del Barri Gòtic que inclou el conjunt arquitectònic del mateix nom, catalogat com a Bé cultural d'interès local.

Nou!!: Història de Barcelona і Plaça Reial · Veure més »

Plan de desarrollo

El Plan de Desarrollo (Pla de desenvolupament) és com són coneguts popularment els Plans de desenvolupament econòmic i social, tres plans de planificació indicativa amb els quals es va superar el període estructural econòmic conegut com a Autarquia, que es remuntava a la postguerra espanyola.

Nou!!: Història de Barcelona і Plan de desarrollo · Veure més »

Plataforma d'Afectats per la Hipoteca

La Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) (també en castellà Plataforma de Afectados por la Hipoteca o en basc Hipotekarengatik Kaltetutakoen Plataforma) és un moviment social pel dret a l'habitatge digne sorgit el febrer de 2009 a Barcelona i present a tot l'Estat espanyol.

Nou!!: Història de Barcelona і Plataforma d'Afectats per la Hipoteca · Veure més »

Platja de la Barceloneta

La platja de la Barceloneta és una platja de Barcelona del barri de la Barceloneta a Ciutat Vella.

Nou!!: Història de Barcelona і Platja de la Barceloneta · Veure més »

Platja de la Mar Bella

La platja de la Mar Bella és una platja situada a Barcelona al districte de Sant Martí.

Nou!!: Història de Barcelona і Platja de la Mar Bella · Veure més »

Platja de la Nova Icària

La platja de la Nova Icària és una platja situada a Barcelona al districte de Sant Martí.

Nou!!: Història de Barcelona і Platja de la Nova Icària · Veure més »

Platja de la Nova Mar Bella

La platja de la Nova Mar Bella és una platja situada a Barcelona al districte de Sant Martí.

Nou!!: Història de Barcelona і Platja de la Nova Mar Bella · Veure més »

Platja de Sant Sebastià (Barcelona)

La Platja de Sant Sebastià és una platja del barri de la Barceloneta (Ciutat Vella) de Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і Platja de Sant Sebastià (Barcelona) · Veure més »

Platja del Bogatell

La platja del Bogatell és una platja situada a Barcelona al districte de Sant Martí.

Nou!!: Història de Barcelona і Platja del Bogatell · Veure més »

Plistocè

El Plistocè, de vegades Pleistocè, és un període geològic.

Nou!!: Història de Barcelona і Plistocè · Veure més »

Poble Espanyol de Barcelona

El Poble Espanyol de Barcelona és un conjunt arquitectònic situat a Montjuïc de Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і Poble Espanyol de Barcelona · Veure més »

Poblenou

El Poblenou és un dels deu barris que formen el districte barceloní de Sant Martí, el districte número 10 de Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і Poblenou · Veure més »

Podi (arquitectura)

'''Podi''' a la base del temple romà de Vic En arquitectura hom anomena podi o pòdium una base o pedestal que construïen els antics al voltant dels temples.

Nou!!: Història de Barcelona і Podi (arquitectura) · Veure més »

Poesia

La poesia, a l'art en general, és una manera d'utilitzar qualsevol llenguatge artístic en accions, situacions o objectes que inspiren sensacions, estats, bellesa, nous punts de vista o noves relacions entre conceptes.

Nou!!: Història de Barcelona і Poesia · Veure més »

Pogrom

Pogrom és una paraula provinent del rus: погром, i es pot descriure com un alçament popular de caràcter violent, ja sigui espontani o premeditat, motivat, per regla general, per organitzacions extremistes o la policia, i dirigit contra qualsevol grup social per motius religiosos, nacionals, de classe o racials.

Nou!!: Història de Barcelona і Pogrom · Veure més »

Política de redreç de Ferran el Catòlic

Ferran el Catòlic La política de redreç o de redreçament del rei Ferran el Catòlic (1452-1516) és el conjunt de mesures impulsades per aquest monarca per tal de reactivar l'economia en els països de la Corona d'Aragó, reorganitzant l'administració, combatent les lluites entre faccions i, en general, augmentant el nivell d'intervenció del poder reial.

Nou!!: Història de Barcelona і Política de redreç de Ferran el Catòlic · Veure més »

Policia

La policia és un cos encarregat de vetllar pel manteniment de l'ordre públic i la seguretat de la ciutadania i els seus béns, perseguir els delinqüents i posar-los a disposició dels jutjats.

Nou!!: Història de Barcelona і Policia · Veure més »

Polisson

Vestits amb polisson de mitjan dècada de 1880 El polisson o polissó és un aparell destinat a augmentar el volum o a donar suport als drapats de la part posterior de la faldilla en els vestits femenins, que va ser usat predominantment en la segona meitat del.

Nou!!: Història de Barcelona і Polisson · Veure més »

Pompeu Fabra i Poch

va ser un filòleg català conegut com el «seny ordenador de la llengua catalana» per la seva tasca de capdavanter establidor de la normativa moderna de la llengua catalana.

Nou!!: Història de Barcelona і Pompeu Fabra i Poch · Veure més »

Pomponi Mela

Pomponi Mela o Mel·la - Pomponius Mela - (mort el 45 dC), que va escriure al voltant del 43 dC, va ser el primer geògraf romà.

Nou!!: Història de Barcelona і Pomponi Mela · Veure més »

Port de Barcelona

El port de Barcelona és un port marítim, industrial, comercial i pesquer situat al llarg de la Ciutat Vella i el peu de la muntanya de Montjuïc, en el tram de costa entre la Barceloneta i el Far del Llobregat.

Nou!!: Història de Barcelona і Port de Barcelona · Veure més »

Port Vell de Barcelona

El Port Vell de Barcelona és la part més antiga del Port de Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і Port Vell de Barcelona · Veure més »

Portal de Mar

Fotografia del Portal de Mar construït per Josep Massanès i Mestres El Portal de Mar era un dels deu portals del segon recinte emmurallat de Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і Portal de Mar · Veure més »

Portal del Bisbe

El Portal del Bisbe és l'únic que s'ha conservat dels quatre que s'obrien a la muralla romana de Bàrcino.

Nou!!: Història de Barcelona і Portal del Bisbe · Veure més »

Portugal

Portugal, oficialment la República Portuguesa, és un estat europeu situat al sud-oest d'Europa, en la regió occidental de la península Ibèrica, i inclou arxipèlags de l'oceà Atlàntic nord.

Nou!!: Història de Barcelona і Portugal · Veure més »

Porxo de Sant Antoni Abat

El Porxo de Sant Antoni Abat és un edifici situat al carrer del mateix nom del Raval de Barcelona, catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local.

Nou!!: Història de Barcelona і Porxo de Sant Antoni Abat · Veure més »

Porxos d'en Xifré

Els Porxos d'en Xifré són un edifici que ocupa tota l'illa delimitada pel Passeig d'Isabel II, el Pla de Palau i els carrers de la Reina Maria Cristina i de Llauder de Barcelona, catalogat com a Bé cultural d'interès local.

Nou!!: Història de Barcelona і Porxos d'en Xifré · Veure més »

Positivisme

El positivisme és el sistema de filosofia basat en l'experiència i en el coneixement empíric dels fenòmens naturals.

Nou!!: Història de Barcelona і Positivisme · Veure més »

Práxedes Mateo Sagasta

va ser un enginyer de camins i polític espanyol, membre del Partit Liberal, President del consell de Ministres (1871-1872), President del Govern d'Espanya (1874-1874, 1881-1883, 1892-1895, 1897-1899 i 1902-1902) i reconegut orador.

Nou!!: Història de Barcelona і Práxedes Mateo Sagasta · Veure més »

Prêt-à-porter

Roba llesta per a emportar El prêt-à-porter (en francès “preparat per a endur”) és un tipus d'indumentària o roba confeccionada de manera seriada.

Nou!!: Història de Barcelona і Prêt-à-porter · Veure més »

Pròsper de Bofarull i Mascaró

Pròsper de Bofarull i Mascaró (Reus, 1 de setembre de 1777 - Barcelona, 30 de desembre de 1859) fou un arxiver i historiador català.

Nou!!: Història de Barcelona і Pròsper de Bofarull i Mascaró · Veure més »

Prehistòria

Prehistòria (llatí, præ.

Nou!!: Història de Barcelona і Prehistòria · Veure més »

Premi Ciutat de Barcelona

Els Premis Ciutat de Barcelona són convocats anualment des de 1949 per l'Ajuntament de Barcelona amb l'objectiu de guardonar la creació, la investigació i la producció de qualitat realitzada a Barcelona per creadors o col·lectius que hi treballen o per institucions i organitzacions barcelonines que les promouen o les produeixen.

Nou!!: Història de Barcelona і Premi Ciutat de Barcelona · Veure més »

Premi d'Arquitectura Contemporània Mies van der Rohe

Rafael Moneo, Kursaal (Sant Sebastià) El Premi d'Arquitectura Contemporània Mies van der Rohe o Premi Mies Van der Rohe és un premi d'arquitectura concedit per la Unió Europea i la Fundació Mies Van Rohe de Barcelona cada 2 anys des de 1988.

Nou!!: Història de Barcelona і Premi d'Arquitectura Contemporània Mies van der Rohe · Veure més »

Premi Europeu de Ciència Hipàtia

Ajuntament de Barcelona El Premi Europeu de Ciència Hipàtia és un guardó que atorga l'Ajuntament de Barcelona en col·laboració amb l'Academia Europaea (Academia Europaea-Barcelona Knowledge Hub, AE-BKH) a persones vinculades a l'àmbit de la ciència com a recompensa a la millor trajectòria d'una persona en el terreny de la ciència i la recerca.

Nou!!: Història de Barcelona і Premi Europeu de Ciència Hipàtia · Veure més »

Premi Nadal de novel·la

El Premi Nadal de novel·la en castellà és el premi literari més antic d'Espanya.

Nou!!: Història de Barcelona і Premi Nadal de novel·la · Veure més »

Premi Planeta

El Premi Planeta és un premi de novel·la atorgat des de l'any 1952 per l'editorial Planeta reservat a originals escrits en llengua castellana.

Nou!!: Història de Barcelona і Premi Planeta · Veure més »

Premià de Mar

Premià de Mar és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca del Maresme.

Nou!!: Història de Barcelona і Premià de Mar · Veure més »

Premis Gaudí

Els Premis Gaudí són uns guardons atorgats per l'Acadèmia del Cinema Català que reconeixen les millors produccions cinematogràfiques catalanes de l'any.

Nou!!: Història de Barcelona і Premis Gaudí · Veure més »

Premsa

La premsa agafant declaracions a un polític. La premsa són els elements dels mitjans de comunicació de massa que difonen notícies al públic general.

Nou!!: Història de Barcelona і Premsa · Veure més »

Pretor

El pretor (en llatí praetor) era un magistrat de la República de Roma, encarregat principalment de l'administració de justícia.

Nou!!: Història de Barcelona і Pretor · Veure més »

Primats

Els primats (Primates) són un ordre de mamífers que comprèn els lèmurs, els ai-ais, els lorísids, els gàlags, els tarsers i els simis, amb els humans inclosos en aquesta última categoria.

Nou!!: Història de Barcelona і Primats · Veure més »

Primer Congrés Catalanista

El Primer Congrés Catalanista fou una assemblea celebrada a Barcelona entre el 9 d'octubre i el 14 de novembre de 1880 per tal de fixar l'ideari catalanista.

Nou!!: Història de Barcelona і Primer Congrés Catalanista · Veure més »

Primer viatge de Colom

El Primer Viatge de Colom fou l'expedició marinera dirigida per l'Almirall Cristòfor Colom el 3 d'agost de 1492 sortint de Palos en direcció a l'oceà Atlàntic occidental per obrir una nova ruta d'accés a les Índies.

Nou!!: Història de Barcelona і Primer viatge de Colom · Veure més »

Primera Coalició

La Primera Coalició (1792-1797) fou el primer gran intent d'aliança entre les potències europees per contenir la França revolucionària, quan de fet ja s'havien iniciat les Guerres de la Revolució Francesa.

Nou!!: Història de Barcelona і Primera Coalició · Veure més »

Primera divisió espanyola de futbol 2007-2008

La temporada 2007/08 de la Primera Divisió d'Espanya de futbol va començar el 25 d'agost de 2007 i va acabar diumenge 18 de maig de 2008 a causa de l'Eurocopa organitzada a Àustria i Suïssa a partir del 7 de juny de 2008.

Nou!!: Història de Barcelona і Primera divisió espanyola de futbol 2007-2008 · Veure més »

Primera Guerra Mundial

La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.

Nou!!: Història de Barcelona і Primera Guerra Mundial · Veure més »

Primera Internacional

L'Associació Internacional dels Treballadors (AIT) o Primera Internacional, fou la primera gran organització que va tractar d'unir els treballadors dels diferents països; es fundà el 1864 i es dissolgué el 1881.

Nou!!: Història de Barcelona і Primera Internacional · Veure més »

Primera República Espanyola

La Primera República Espanyola va ser el règim polític que hi va haver a Espanya des de la seva proclamació per les Corts Generals, l'11 de febrer de 1873, fins al 29 de desembre de 1874, quan el pronunciament del general Martínez-Campos va donar inici a la Restauració borbònica.

Nou!!: Història de Barcelona і Primera República Espanyola · Veure més »

Primus inter pares

Primus inter pares (primer entre iguals) és una expressió llatina que indica que una persona és la més important d'un grup de persones amb les que comparteix el mateix rang o càrrec.

Nou!!: Història de Barcelona і Primus inter pares · Veure més »

Princeps

El Princeps ("primer ciutadà") va ser un títol de la primera etapa de l'Imperi Romà (Principat), que va rebre del Senat l'emperador Octavi August, l'any 28, en reconeixement del seu poder i prestigi polític.

Nou!!: Història de Barcelona і Princeps · Veure més »

Principat de Catalunya

El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.

Nou!!: Història de Barcelona і Principat de Catalunya · Veure més »

Privat

Gabrielle de Polastron, duquesa de Polignac El privat o favorit és un càrrec històric representat per una persona en qui el rei tenia confiança, i que dirigia bona part dels afers de l'Estat.

Nou!!: Història de Barcelona і Privat · Veure més »

Procés Constituent a Catalunya

Procés Constituent és un moviment social i polític impulsat per Teresa Forcades, Arcadi Oliveres i altres persones de diferents àmbits de la societat per tal de promoure un canvi de model polític, econòmic i social a Catalunya.

Nou!!: Història de Barcelona і Procés Constituent a Catalunya · Veure més »

Procés de Montjuïc

Ramon Casas va pintar ''Sortida de la processó del Corpus de l'església de Santa Maria'', l'esdeveniment immediatament anterior a l'atemptat El procés de Montjuïc fou el procés militar que seguí a l'atemptat del carrer dels Canvis Nous de Barcelona contra la processó del Corpus, el 7 de juny de 1896, i que causà 12 morts i uns 35 ferits.

Nou!!: Història de Barcelona і Procés de Montjuïc · Veure més »

Producte interior brut

Mapa del PIB PPP del 2004. El mapa superior està basat en les dades del Banc Mundial, el mapa inferior està basat en les dades de l'FMI El producte interior brut o producte intern brut (PIB) és la suma de tots els béns i serveis finals produïts en un espai econòmic durant un període determinat, normalment un any, excloent el consum intermedi utilitzat en la producció.

Nou!!: Història de Barcelona і Producte interior brut · Veure més »

Proletariat

Infants proletaris El proletariat (del llatí proles, llinatge o descendència) és el terme encunyat per Karl Marx per designar la classe obrera.

Nou!!: Història de Barcelona і Proletariat · Veure més »

Prostitució

''Femmes de Maison'' d'Henri de Toulouse-Lautrec (1885) La prostitució és un negoci que inclou totes aquelles pràctiques sexuals a canvi de diners.

Nou!!: Història de Barcelona і Prostitució · Veure més »

Proteccionisme

El proteccionisme és un corrent econòmic que aposta per la producció nacional i imposa taxes i aranzels als productes internacionals per limitar les importacions.

Nou!!: Història de Barcelona і Proteccionisme · Veure més »

Protestes contra l'empresonament de Pablo Hasél

Les protestes contra l'empresonament de Pablo Hasél són una sèrie de marxes i concentracions que es van iniciar el 16 de febrer de 2021, i s'estengueren els següents dies, després que el cantant Pablo Hasél fos detingut al rectorat de la Universitat de Lleida, on s'havia tancat amb una cinquantena de simpatitzants.

Nou!!: Història de Barcelona і Protestes contra l'empresonament de Pablo Hasél · Veure més »

Província de Barcelona

La província de Barcelona és una demarcació administrativa de l'administració local d'Espanya, amb capital a Barcelona, que aglutina 311 municipis amb una població total de 5.487.935 habitants; i és la província més poblada de Catalunya i la segona d'Espanya.

Nou!!: Història de Barcelona і Província de Barcelona · Veure més »

Província de Girona

La província de Girona és una demarcació administrativa amb capital a Girona que aglutina 221 municipis del nord-est de Catalunya, amb una població total de 753.054 habitants.

Nou!!: Història de Barcelona і Província de Girona · Veure més »

Província de Lleida

La província de Lleida (occità aranés: província de Lhèida) és una demarcació administrativa espanyola amb capital a Lleida que aglutina 229 municipis del nord-oest de Catalunya amb una població total de 446.793 habitants.

Nou!!: Història de Barcelona і Província de Lleida · Veure més »

Província de Tarragona

La província o demarcació de Tarragona és una divisió administrativa espanyola amb capital a Tarragona que aglutina 181 municipis del sud de Catalunya, amb una població total de 804.664 habitants (2019).

Nou!!: Història de Barcelona і Província de Tarragona · Veure més »

Provença

Escut de la Provença sota dominació francesa Bandera tradicional de la Provença La Provença (Provença en occità provençal) és una denominació geogràfica que designa un antic reialme i una antiga província del regne de França, situada al sud-est de França, dins Occitània.

Nou!!: Història de Barcelona і Provença · Veure més »

Prudenci Bertrana i Comte

Fundació Rafael Masó. Fundació Rafael Masó de Girona. Prudenci Bertrana i Comte (Tordera, el Maresme, 19 de gener de 1867 – Barcelona, 21 de novembre de 1941) fou un escriptor modernista català, conegut sobretot per la seva novel·la Josafat (1906).

Nou!!: Història de Barcelona і Prudenci Bertrana i Comte · Veure més »

Puerto Rico

Puerto Rico és un estat insular de l'Amèrica Central lliurement associat als Estats Units d'Amèrica.

Nou!!: Història de Barcelona і Puerto Rico · Veure més »

Pulgarcito

Pulgarcito, va ser una revista de còmic en castellà editada a Barcelona per Joan Bruguera el 1921.

Nou!!: Història de Barcelona і Pulgarcito · Veure més »

Punk

Una parella de punksEls moviments punk van aparèixer com a subgènere musical del rock durant els anys setanta.

Nou!!: Història de Barcelona і Punk · Veure més »

Qüestor

El qüestor (en llatí quaestor) era un oficial a l'antiga Roma que formava part d'una magistratura electa de la República.

Nou!!: Història de Barcelona і Qüestor · Veure més »

Quim Monzó

Joaquim Monzó i Gómez, conegut pel nom de ploma Quim Monzó, (Barcelona, 24 de març de 1952) és un escriptor català, autor de novel·les, contes i articles d'opinió, aquests últims en català i en castellà.

Nou!!: Història de Barcelona і Quim Monzó · Veure més »

Quitrà

Quitrà generat per piròlisi El quitrà, alquitrà o brea és una substància bituminosa, greixosa, fosca i d'olor forta que s'obté de la destil·lació destructiva del carbó (quitrà de carbó), la fusta (quitrà de fusta) i altres materials vegetals o carbonacis.

Nou!!: Història de Barcelona і Quitrà · Veure més »

Raúl Tamudo Montero

Raúl Tamudo (Santa Coloma de Gramenet, 19 d'octubre de 1977) és un exjugador de futbol professional català, que jugava com a davanter.

Nou!!: Història de Barcelona і Raúl Tamudo Montero · Veure més »

Racionalisme arquitectònic

Exposició Internacional de Barcelona del 1929 El racionalisme arquitectònic (en anglès: rationalism, functionalism, international style o tot simplement modern architecture, o modernist architecture) és un corrent sorgit a Europa després de la Primera Guerra Mundial que defensa el funcionalisme dels edificis, l'absència de decoració, la ruptura amb els valors històrics i la influència de la producció industrial.

Nou!!: Història de Barcelona і Racionalisme arquitectònic · Veure més »

Rafael Atché i Ferré

Rafael Atché i Ferré (originalment Rafael Atxer) (Barcelona, 28 de juliol 1851 – 11 de juliol 1923) fou un escultor català que era actiu al pas del al.

Nou!!: Història de Barcelona і Rafael Atché i Ferré · Veure més »

Rafael Bardem i Solé

Rafael Bardem i Solé (Barcelona, 10 de gener de 1889 - Madrid, 6 de novembre de 1972) va ser un actor de teatre i cinema català.

Nou!!: Història de Barcelona і Rafael Bardem i Solé · Veure més »

Rafael Carlos Marañón González

, nascut Rafael Carlos Pérez González, però conegut en el món de futbol com a Rafa Marañón, és un ex futbolista i arquitecte tècnic navarrès que va jugar de davanter als anys 70 i 80 del.

Nou!!: Història de Barcelona і Rafael Carlos Marañón González · Veure més »

Rafael Casanova i Comes

Rafael Casanova i Comes (Moià, ca. 1660 - Sant Boi de Llobregat, 2 de maig de 1743)Serret (1996: 125) fou un advocat i polític català partidari de Carles d'Àustria durant la Guerra de Successió Espanyola i darrer conseller en cap de Barcelona (1713-1714).

Nou!!: Història de Barcelona і Rafael Casanova i Comes · Veure més »

Rafael d'Amat i de Cortada

conegut popularment com a baró de Maldà, fou el primer baró de Maldà i Maldanell.

Nou!!: Història de Barcelona і Rafael d'Amat i de Cortada · Veure més »

Rafael del Riego

Rafael del Riego i Flórez (Tuña, Tinéu, Astúries, 9 d'abril de 1784 - Madrid, 7 de novembre de 1823) va ser un general i polític liberal espanyol.

Nou!!: Història de Barcelona і Rafael del Riego · Veure més »

Rafael Jofresa i Prats

és un exjugador de bàsquet català, un dels més destacats de les dècades dels 80 i 90.

Nou!!: Història de Barcelona і Rafael Jofresa i Prats · Veure més »

Rafael Roig i Torres

Rafael Roig i Torres (Barcelona, 13 d'agost de 1855 - Barcelona 1931) va ser un enginyer i publicista.

Nou!!: Història de Barcelona і Rafael Roig i Torres · Veure més »

Raffel Pagès

Raffel Pagès (Barcelona, 7 de setembre de 1942 - Barcelona, 9 de maig de 2021) fou un empresari, estilista i perruquer català.

Nou!!: Història de Barcelona і Raffel Pagès · Veure més »

Raimon

Raimon i Jordi Savall en el lliurament de la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya a aquest últim Ramon Pelegero i Sanchis, més conegut pel nom artístic de Raimon, (Xàtiva, 2 de desembre de 1940) és un cantautor valencià, un dels membres més representatius de la història contemporània de la cançó en català i amb major reconeixement internacional de tot el domini lingüístic català.

Nou!!: Història de Barcelona і Raimon · Veure més »

Raimon Casellas i Dou

Raimon Casellas i Dou (Barcelona, 7 de gener de 1855 - Sant Joan de les Abadesses, el Ripollès, 2 de novembre de 1910) fou un periodista, crític d'art, narrador modernista i col·leccionista català.

Nou!!: Història de Barcelona і Raimon Casellas i Dou · Veure més »

Raimon Duran i Reynals

Museu d'Arqueologia de Catalunya. Raimon Duran i Reynals (Barcelona, 1895 - ídem, 21 de maig de 1966) fou un arquitecte català, titulat el 1926.

Nou!!: Història de Barcelona і Raimon Duran i Reynals · Veure més »

Raimon Panikkar i Alemany

fou un filòsof i teòleg català.

Nou!!: Història de Barcelona і Raimon Panikkar i Alemany · Veure més »

Ral espanyol

ral de plata colonial espanyol encunyat a la casa de la moneda de Potosí, Alt Perú (actual Bolívia) el 1768. Es coneix pel nom de real español o ral espanyol a la moneda produïda a partir de l'explotació de les mines d'argent de l'Amèrica colonial que es va dedicar en la seva major part a l'encunyació de moneda, especialment en el seu format de 8 reials o duro, divisa que va tenir una important difusió internacional.

Nou!!: Història de Barcelona і Ral espanyol · Veure més »

Ramaderia

bestiar. La ramaderia és l'activitat humana consistent en la domesticació i explotació d'animals per obtenir-ne aliment, productes derivats (llana, cuir, etc.), o serveis (animals de tir, animals de bast, amb finalitats recreatives, animals per a laboratori, etc.). El conjunt d'animals així emprats s'anomena «bestiar».

Nou!!: Història de Barcelona і Ramaderia · Veure més »

Ramón María Narváez y Campos

Ramón María Narváez y Campos (Loja, 5 d'agost de 1800 — Madrid, 23 d'abril de 1868), fou un polític i militar espanyol, duc de València, conegut com El Espadón de Loja.

Nou!!: Història de Barcelona і Ramón María Narváez y Campos · Veure més »

Rambla de Catalunya

''La girafa coqueta'', escultura de Josep Granyer a la cantonada amb la Diagonal La Rambla de Catalunya és un dels vials més cèntrics de Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і Rambla de Catalunya · Veure més »

Rambla del Raval

La Rambla del Raval és un boulevard d'uns 300 metres de llarg i 60 d'amplada entre els carrers de l'Hospital i de Sant Pau del Raval de Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і Rambla del Raval · Veure més »

Ramir II d'Aragó

Ramir II d'Aragó, anomenat el Monjo (24 d'abril de 1086 - Monestir de Sant Pere el Vell, 16 d'agost de 1157), fou rei d'Aragó, comte de Ribagorça i de Sobrarb (1134-1137) i bisbe de Roda-Barbastre (1134).

Nou!!: Història de Barcelona і Ramir II d'Aragó · Veure més »

Ramon Alabern i Moles

Vista semblant al primer daguerreotip fet a Espanya per Ramon Alabern i Moles el 1839 amb una vista de la Casa Xifré i la Llotja de Mar de Barcelona, els temes són els mateixos, però l'angle de visió és diferent.. (Imatge invertida lateralment, com en un mirall). Daguerreotip de la Casa Vidal Quadras, prop de la Casa Xifré, l'any 1848. Imatge invertida lateralment, com en un mirall. Ramon Alabern i Moles (Begues, Baix Llobregat, 1811 - Madrid, 1888) fou un gravador i fotògraf català, va ser el daguerreotipista encarregat de realitzar la primera fotografia a Espanya, que va tenir lloc el 10 de novembre de 1839 a Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і Ramon Alabern i Moles · Veure més »

Ramon Berenguer I

Ramon Berenguer I, dit el Vell (ca. 1023 - Barcelona, 26 de maig de 1076) fou comte de Barcelona, Girona (1035 - 1076), Osona (1054 - 1076), Carcassona i Rasès (1067 - 1076).

Nou!!: Història de Barcelona і Ramon Berenguer I · Veure més »

Ramon Berenguer II

Ramon Berenguer II, dit el Cap d'Estopes (?, 1053 - Gorg de Perxistor, Sant Feliu de Buixalleu, 1082), fou comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès (1076-1082).

Nou!!: Història de Barcelona і Ramon Berenguer II · Veure més »

Ramon Berenguer III

Ramon Berenguer III, dit el Gran (Rodés, Occitània, 11 de novembre de 1082 - Barcelona, comtat de Barcelona, 23 de gener de 1131), fou comte de Barcelona i Girona (1097-1131), comte d'Osona (1097-1107 i 1111-1131), comte de Besalú (1111-1131), comte de Provença (1113-1131) i comte de Cerdanya (1118-1131).

Nou!!: Història de Barcelona і Ramon Berenguer III · Veure més »

Ramon Berenguer IV

Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1116/1119 - Lo Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137-1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.

Nou!!: Història de Barcelona і Ramon Berenguer IV · Veure més »

Ramon Blanchart

Ramon Blanchart i Ferrer (Barcelona, 9 de juliol de 1860 - San Salvador, 1934) fou un baríton català.

Nou!!: Història de Barcelona і Ramon Blanchart · Veure més »

Ramon Calduch i Gimeno

Ramon Calduch i Gimeno (Montcada i Reixac, Vallès Occidental, 5 de novembre de 1928 - 24 de setembre de 2008) fou un cantant català, conegut artísticament com a Ramon Calduch, fou tota una institució de la cançó melòdica barcelonina dels anys seixanta.

Nou!!: Història de Barcelona і Ramon Calduch i Gimeno · Veure més »

Ramon Carnicer i Batlle

Ramon Carnicer i Batlle (Tàrrega, 24 d'octubre del 1789 - Madrid, 17 de març del 1855) va ser compositor d'òpera, mestre de música i l'autor de l'himne nacional de Xile, tot i que mai va estar a Amèrica.

Nou!!: Història de Barcelona і Ramon Carnicer i Batlle · Veure més »

Ramon Casas i Carbó

Ramon Casas i Carbó (Barcelona, 4 de gener de 1866 - Barcelona, 29 de febrer de 1932) fou un pintor, dibuixant i cartellista vinculat a l'impressionisme i un dels impulsors del modernisme català.

Nou!!: Història de Barcelona і Ramon Casas i Carbó · Veure més »

Ramon d'Abadal i de Vinyals

Ramon d'Abadal i de Vinyals (Vic, 1 d'octubre de 1888 - Barcelona, 17 de gener de 1970) va ser un historiador i polític català, nebot del també polític Ramon d'Abadal i Calderó.

Nou!!: Història de Barcelona і Ramon d'Abadal i de Vinyals · Veure més »

Ramon de Meer i Kindelán

Ramon de Meer i Kindelán, baró de Meer, (Barcelona, 11 de gener de 1787 - Madrid, 5 de novembre de 1869), fou un militar espanyol d'origen flamenc.

Nou!!: Història de Barcelona і Ramon de Meer i Kindelán · Veure més »

Ramon de Penyafort

Ramon o Raimon de Penyafort (Santa Margarida i els Monjos, 1180 - Barcelona, 1275) va ser un religiós dominic català, un dels grans especialistes en dret canònic de l'Edat Mitjana.

Nou!!: Història de Barcelona і Ramon de Penyafort · Veure més »

Ramon Jardí i Borràs

Ramon Jardí i Borràs (Tivissa, 13 de novembre de 1881 - Barcelona, 5 de juny de 1972) va ser un meteoròleg, astrònom i sismòleg català.

Nou!!: Història de Barcelona і Ramon Jardí i Borràs · Veure més »

Ramon Llàtzer de Dou i de Bassols

Ramon Llàtzer de Dou i de Bassols (Barcelona, 11 de febrer de 1742 - Cervera, 14 de desembre de 1832) va ser un jurista, religiós i polític català del.

Nou!!: Història de Barcelona і Ramon Llàtzer de Dou i de Bassols · Veure més »

Ramon Llull

Ramon Llull (fonètica en català: ; de vegades llatinitzat com a Raimundus o Raymundus Lullus; Palma, Mallorca, 1232 – Tunis, Tunísia, 1316) va ser un escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí del.

Nou!!: Història de Barcelona і Ramon Llull · Veure més »

Ramon Marinel·lo i Capdevila

Ramon Marinel·lo i Capdevila (Terrassa, 1911 – Barcelona, 2002) fou un dissenyador i escultor català.

Nou!!: Història de Barcelona і Ramon Marinel·lo i Capdevila · Veure més »

Ramon Martí (teòleg)

Ramon o Raimon Martí (~1230 -1284) va ser un frare dominic de l'escola de Ramon de Penyafort, el millor especialista en coneixements aràbics i jueus del seu temps, així com un aferrissat lluitador teològic contra l'islam i el judaisme.

Nou!!: Història de Barcelona і Ramon Martí (teòleg) · Veure més »

Ramon Martí i Alsina

Ramon Martí i Alsina (Barri de la Ribera, Barcelona, 10 d'agost de 1826 - Barcelona, 21 de desembre de 1894) fou un pintor realista català, i una de les peces claus en la renovació de la pintura catalana moderna.

Nou!!: Història de Barcelona і Ramon Martí i Alsina · Veure més »

Ramon Martí i d'Eixalà

Ramon Martí i d'Eixalà (Cardona, Bages, 6 de gener de 1807 - Madrid, 18 de maig de 1857) fou un advocat i filòsof català.

Nou!!: Història de Barcelona і Ramon Martí i d'Eixalà · Veure més »

Ramon Masats

Ramon Masats (Caldes de Montbui, Vallès Oriental, 1931) és un fotoperiodista català.

Nou!!: Història de Barcelona і Ramon Masats · Veure més »

Ramon Muntaner

Ramon Muntaner (Peralada, Alt Empordà, 1265 – Vila d'Eivissa, 1336) fou un militar, administrador, polític i cronista català, ciutadà de València i ciutadà de Mallorca.

Nou!!: Història de Barcelona і Ramon Muntaner · Veure més »

Ramon Reventós i Farrarons

Les cases Josep Masana, al carrer Lleida de Barcelona, actualment protegides com a BCIN http://hdl.handle.net/11703/70287 Les cases Josep Masana al web BCNROC. Repositori Obert de Coneixement de l'Ajuntament de Barcelona fou un arquitecte català.

Nou!!: Història de Barcelona і Ramon Reventós i Farrarons · Veure més »

Ramon Solé i Valdívia

Ramon Solé i Valdívia (Cartagena, 1938 — Barcelona, 3 de març de 1997) fou un ballarí i coreògraf, fundador del Ballet Contemporani de Barcelona i creador de la seva mateixa companyia i escola de dansa, en actiu fins a la seva mort l'any 1997.

Nou!!: Història de Barcelona і Ramon Solé i Valdívia · Veure més »

Ramon Turró i Darder

Ramon Turró i Darder (Malgrat de Mar, Maresme, 8 de desembre de 1854 - Barcelona, 1 de juny de 1926) fou un veterinari, biòleg i filòsof català.

Nou!!: Història de Barcelona і Ramon Turró i Darder · Veure més »

Ramon Tusquets i Maignon

Ramon Tusquets i Maignon (Barcelona, 8 de setembre de 1838 - Roma, 11 de març de 1904), va ser un pintor català del primer impressionisme.

Nou!!: Història de Barcelona і Ramon Tusquets i Maignon · Veure més »

Ramon Vilanova i Barrera

Ramon Vilanova i Barrera (Barcelona, 21 de gener de 1801 - Barcelona, 14 de maig de 1870) fou un compositor i mestre de capella català.

Nou!!: Història de Barcelona і Ramon Vilanova i Barrera · Veure més »

Rampó

Rampó (dècada del 770 - 825) fou comte de Barcelona, Girona, Besalú i Osona (820-825).

Nou!!: Història de Barcelona і Rampó · Veure més »

Rapè

Rapè britànic. El rapè és un preparat de tabac molt i habitualment aromatitzat disposat per ser consumit per via nasal.

Nou!!: Història de Barcelona і Rapè · Veure més »

Raquel Meller

Raquel Meller, nom artístic de Francisca Romana Marqués López (Tarassona, Aragó, 9 de març de 1888 - Barcelona, 26 de juliol de 1962), fou una cantant, cupletista i actriu.

Nou!!: Història de Barcelona і Raquel Meller · Veure més »

Rastafarisme

El rastafarisme és una religió monoteista, amb una base semblant al cristianisme, que venera Jah, tal com s'anomena Haile Selassie, emperador d'Etiòpia i que es reconeix com a encarnació de Déu.

Nou!!: Història de Barcelona і Rastafarisme · Veure més »

Ratpenat (heràldica)

Rat penat Escut de Barcelona al 1882. Com a símbol cultural i heràldic el ratpenat, ratapenada, ratapenera o ratapinyada té una important presència als territoris de l'antiga Corona d'Aragó.

Nou!!: Història de Barcelona і Ratpenat (heràldica) · Veure més »

Ràdio Barcelona

Maria Sabaté, primera veu de Ràdio Barcelona Joan Tomàs i Parés dirigint una emissió en directe a Ràdio Barcelona en la dècada de 1940 Ràdio Barcelona és l'emissora de ràdio més antiga dels Països Catalans i la primera amb llicència a l'Estat espanyol, inaugurada a Barcelona el 14 de novembre de 1924 pels membres de l'Associació Nacional de Radiodifusió.

Nou!!: Història de Barcelona і Ràdio Barcelona · Veure més »

Ròmul Augústul

Flavi Ròmul August, nascut el 461, va ser el penúltim emperador romà d'Occident (475-476).

Nou!!: Història de Barcelona і Ròmul Augústul · Veure més »

Rebomboris del pa

Els rebomboris del pa van ser una revolta popular espontània contra la puja del preu del pa que es produí a Barcelona el 28 de febrer de 1789.

Nou!!: Història de Barcelona і Rebomboris del pa · Veure més »

Rec Comtal

El Rec Comtal de Barcelona era una estructura hidràulica de primera magnitud que perdurà fins al com un dels principals abastidors d'aigua a la ciutat, que servia per a regar i també en el seu ús de força per a fer funcionar els diversos molins construïts al llarg del seu traçat.

Nou!!: Història de Barcelona і Rec Comtal · Veure més »

Recared I

fou un rei visigot del 586 al 601.

Nou!!: Història de Barcelona і Recared I · Veure més »

Recurs Econòmic Ciutadà

El Recurs Econòmic Ciutadà o REC és una moneda digital d'àmbit local de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і Recurs Econòmic Ciutadà · Veure més »

Red Nacional de los Ferrocarriles Españoles

La Red Nacional de los Ferrocarriles Españoles (RENFE) fou un organisme estatal espanyol de transport ferroviari existent com a tal entre 1941 i 2004.

Nou!!: Història de Barcelona і Red Nacional de los Ferrocarriles Españoles · Veure més »

Referèndum per a la ratificació de la Constitució Espanyola de 1978

Papereta del 'Sí' del referèndum El referèndum per a la ratificació de la Constitució Espanyola de 1978 es va celebrar el dimecres, 6 de desembre de 1978 i s'hi plantejava als electors l'aprovació o no de la nova Constitució Espanyola de 1978 aprovada a les Corts.

Nou!!: Història de Barcelona і Referèndum per a la ratificació de la Constitució Espanyola de 1978 · Veure més »

Referèndum sobre la independència de Catalunya de 2017

El referèndum sobre la independència de Catalunya (oficialment Referèndum d'Autodeterminació de Catalunya, conegut pel numerònim 1-O) va ser un referèndum d'autodeterminació, que fou celebrat l'1 d'octubre de 2017.

Nou!!: Història de Barcelona і Referèndum sobre la independència de Catalunya de 2017 · Veure més »

Regió de Múrcia

La Regió de Múrcia (oficialment i en castellà, Región de Murcia), és una comunitat autònoma de caràcter uniprovincial de l'Estat espanyol que correspon a la major part del tradicional territori del Regne de Múrcia (amb les divisions provincials del, però, se'n van traure territoris), format arran de la conquesta cristiana i la colonització del regne —a càrrec de catalans, castellans, i aragonesos fonamentalment— i part històrica de les corones d'Aragó, i de la de Castella (des del fins a l'aparició de l'Estat Espanyol).

Nou!!: Història de Barcelona і Regió de Múrcia · Veure més »

Regles d'esquivar vocables o mots grossers o pagesívols

Les Regles d'esquivar vocables o mots grossers o pagesívols escrites segurament entre 1492 i 1497, fetes “a juy” del valencià Bernat Fenollar (ca. 1438-ca. 1500), del barceloní Jeroni Pau (?-1497?) i d'«altres hòmens diserts catalans e valentians, e prestantíssims trobadors», foren copiades i aplegades pel barceloní Pere Miquel Carbonell (1434-1517).

Nou!!: Història de Barcelona і Regles d'esquivar vocables o mots grossers o pagesívols · Veure més »

Regne de Navarra

El Regne de Navarra fou un regne pirinenc aparegut a l'alta edat mitjana en l'antic territori dels vascons que conformà un dels nuclis de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, anàleg al Regne d'Aragó i als comtats catalans, o al Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.

Nou!!: Història de Barcelona і Regne de Navarra · Veure més »

Regne de Toledo

El Regne de Toledo fou el regne dels visigots a Hispània successor del Regne de Tolosa.

Nou!!: Història de Barcelona і Regne de Toledo · Veure més »

Regne Unit

El Regne Unit (en anglès: The United Kingdom) oficialment, el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord (en anglès: The United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland) és un estat insular sobirà localitzat al nord-oest d'Europa.

Nou!!: Història de Barcelona і Regne Unit · Veure més »

Regne Visigot

El Regne visigot o Regne dels visigots va ser un regne que va ocupar l'actual sud-oest de França i la península Ibèrica des dels segles  fins al.

Nou!!: Història de Barcelona і Regne Visigot · Veure més »

Regulació de l'expressió gènica

La regulació gènica comprèn tots aquells processos que afecten l'acció del gen a nivell de traducció o transcripció, regulant els productes funcionals d'un gen.

Nou!!: Història de Barcelona і Regulació de l'expressió gènica · Veure més »

Rei Carnestoltes

El Rei Carnestoltes és un personatge fictici que presideix les activitats del cicle festiu de Carnaval i que encarna totes les qualitats relacionades amb la disbauxa, la transgressió, la burla i la festa.

Nou!!: Història de Barcelona і Rei Carnestoltes · Veure més »

Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi

La Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi és una institució cultural, sense ànim de lucre, radicada a la Llotja de Mar de Barcelona des de 1850.

Nou!!: Història de Barcelona і Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi · Veure més »

Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona

La Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (RABLB) és una societat literària creada a Barcelona el 1729 per Segimon Comas i Vilar, Bernat Antoni de Boixadors, comte de Peralada i altres intel·lectuals barcelonins, preocupats pel trasllat de la Universitat de Barcelona a Cervera, l'ensenyament del jovent i la divulgació de la història de Catalunya.

Nou!!: Història de Barcelona і Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona · Veure més »

Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona

La Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (RACAB) és una acadèmia situada a Barcelona, fundada el 1764 com a societat literària i que actualment acompleix les funcions de l'estudi de les ciències, en especial a l'àmbit de Catalunya.

Nou!!: Història de Barcelona і Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona · Veure més »

Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya

La Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya és una institució de creada el 1770 com a Acadèmia Mèdico-Pràctica de Barcelona i presidida per Pere Güell, que el 1786 va rebre el títol de Reial.

Nou!!: Història de Barcelona і Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya · Veure més »

Reial Audiència de Catalunya

La Reial Audiència i Reial Consell de Catalunya, o també Reial Senat de Catalunya, fou el màxim òrgan col·legiat d'administració de justícia i govern al Principat i els Comtats de Rosselló i Cerdanya que exercia el poder judicial en nom del rei.

Nou!!: Història de Barcelona і Reial Audiència de Catalunya · Veure més »

Reial Automòbil Club de Catalunya

El Reial Automòbil Club de Catalunya, abreujat RACC, és un club d'automobilistes català constituït l'any 1906 que compta amb vora 1.000.000 de socis, fet que el converteix en el més gran de l'estat espanyol i en una organització de referència internacional en l'àmbit de la mobilitat.

Nou!!: Història de Barcelona і Reial Automòbil Club de Catalunya · Veure més »

Reial Cercle Artístic de Barcelona

270px El Reial Cercle Artístic és una societat privada sense ànim de lucre declarada d'interès cultural (2003), la finalitat de la qual és reunir persones que cultiven o tenen afecció a les belles arts i fomentar les activitats culturals.

Nou!!: Història de Barcelona і Reial Cercle Artístic de Barcelona · Veure més »

Reial Club de Tennis Barcelona

Entrada a la seu del Reial Club de Tennis Barcelona, a Pedralbes El Reial Club de Tennis Barcelona 1899 (RCTB 1899) és una entitat esportiva catalana fundada el 1899 amb el nom de Barcelona Lawn-Tennis Club, i que fou aleshores la pionera en la pràctica del tennis a Espanya.

Nou!!: Història de Barcelona і Reial Club de Tennis Barcelona · Veure més »

Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona

El Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona (S.A.D.). o simplement Espanyol és un club de futbol de la ciutat de Barcelona i que té la seu social a la ciutat de Cornellà de Llobregat.

Nou!!: Història de Barcelona і Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona · Veure més »

Reis Catòlics

Ferran i Isabel de Castella en una pintura atribuïda a Fernando Gallego (1490-95). Ferran i la seva esposa Isabel de Castella Escut dels Reis Catòlics en una clau de volta del claustre de Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona. Els Reis Catòlics és el nom que van rebre Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó, del Papa Alexandre VI, com a compensació perquè abans havia atorgat el títol de Rei Cristianíssim al Rei de França.

Nou!!: Història de Barcelona і Reis Catòlics · Veure més »

Rem (esport)

Dos sense timoner. miniatura El rem és un esport nàutic que té dues modalitats: banc fix i banc mòbil i consisteix en la propulsió d'una embarcació que es desplaça utilitzant com a palanca els rems que es recolzen sempre en un bot.

Nou!!: Història de Barcelona і Rem (esport) · Veure més »

Remences

Els pagesos de remença estaven al límit de la resistència de les injustes servituds. A la Catalunya feudal, els remences o pagesos de remença eren pagesos sotmesos a la servitud de la gleva que no podien abandonar el mas sense haver-se redimit del seu senyor.

Nou!!: Història de Barcelona і Remences · Veure més »

Renaixement

Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.

Nou!!: Història de Barcelona і Renaixement · Veure més »

Renaixença

La Renaixença fou un moviment cultural i literari del català del (1833-1892).

Nou!!: Història de Barcelona і Renaixença · Veure més »

Renat I

Estàtua del rei Renat I a Ais de Provença, Provença Renat I, dit el Bo (en occità lo Rei Rainier, Rainier lo Bòn; Angers, Regne de França, 16 de juliol de 1409 – Ais de Provença, 1480) fou duc de Lorena (1431 – 1453), comte de Provença i duc d'Anjou (1434 – 1480), rei de Nàpols i de Sicília (1435 – 1442), rei titular de Jerusalem (1435 – 1480) i comte de Barcelona (1466 – 1472).

Nou!!: Història de Barcelona і Renat I · Veure més »

República Catalana

La República Catalana, i també Estat Català, és una de les denominacions que al llarg de la història ha pres Catalunya quan s'ha proclamat subjecte jurídic i polític sobirà en forma d'estat.

Nou!!: Història de Barcelona і República Catalana · Veure més »

República Romana

La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.

Nou!!: Història de Barcelona і República Romana · Veure més »

Restauració borbònica

La Restauració borbònica fou el període de la Història d'Espanya comprès entre el pronunciament del General Arsenio Martínez Campos el 1874 que posà fi a la Primera República Espanyola, i la proclamació de la Segona República el 14 d'abril de 1931.

Nou!!: Història de Barcelona і Restauració borbònica · Veure més »

Retaule del Conestable

El Retaule del Conestable, també conegut com a Retaule de l'Epifania, és un retaule d'estil gòtic català realitzat al tremp per l'artista Jaume Huguet l'any 1464 per a la capella de Santa Àgata de Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і Retaule del Conestable · Veure més »

Revista (gènere teatral)

Espectacle de revista a Argentina, en 2009 La revista és un espectacle teatral de caràcter frívol en el qual s'alternen números dialogats amb musicals.

Nou!!: Història de Barcelona і Revista (gènere teatral) · Veure més »

Revolta de Berenguer Oller

La revolta de Berenguer Oller va ésser una revolta dels menestrals de Barcelona esdevinguda el mes de març de l'any 1285.

Nou!!: Història de Barcelona і Revolta de Berenguer Oller · Veure més »

Revolució de 1868

La Revolució de 1868, anomenada la Gloriosa, la Setembrina o la Revolució de setembre, fou una sublevació militar amb elements civils que tingué lloc al Regne constitucional d'Espanya el setembre de 1868 i que suposà el destronament i l'exili de la reina Isabel II i l'inici del període anomenat Sexenni Democràtic.

Nou!!: Història de Barcelona і Revolució de 1868 · Veure més »

Revolució Francesa

La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.

Nou!!: Història de Barcelona і Revolució Francesa · Veure més »

Revolució Industrial

La Revolució Industrial és el procés d'industrialització amb el conjunt de canvis econòmics i socials que aquest comporta.

Nou!!: Història de Barcelona і Revolució Industrial · Veure més »

Revolució social espanyola de 1936

La revolució social espanyola de 1936 va començar després del cop d'estat del 18 de juliol que va desencadenar la Guerra civil espanyola, i va acabar amb la repressió dels fets de maig del 1937.

Nou!!: Història de Barcelona і Revolució social espanyola de 1936 · Veure més »

Ricard Bofill i Leví

Ricard Bofill i Leví (Barcelona, 5 de desembre de 1939 – 14 de gener de 2022) fou un arquitecte i urbanista català, de reconeguda fama mundial.

Nou!!: Història de Barcelona і Ricard Bofill i Leví · Veure més »

Ricard Moragas

fou membre del cos de ball i posteriorment mestre i coreògraf del Gran Teatre del Liceu, responsable d'arrencar una nova i fructífera etapa en la història de la dansa a Catalunya.

Nou!!: Història de Barcelona і Ricard Moragas · Veure més »

Ricard Rubio i Vives

Ricard Rubio i Vives, més conegut com a «Ricky», (el Masnou, Maresme, 21 d'octubre de 1990) és un jugador de bàsquet català.

Nou!!: Història de Barcelona і Ricard Rubio i Vives · Veure més »

Ricard Salvat i Ferré

Ricard Salvat i Ferré (Tortosa, 1934 - Barcelona, 2009) fou un escriptor, director teatral i professor universitari català.

Nou!!: Història de Barcelona і Ricard Salvat i Ferré · Veure més »

Ricard Zamora Martínez

Ricard Zamora Martínez (Barcelona, 14 de febrer de 1901Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona,. - 15 de setembre de 1978) ha estat un dels grans futbolistes de la història del futbol català; és considerat un dels millors porters de la història del futbol mundial.

Nou!!: Història de Barcelona і Ricard Zamora Martínez · Veure més »

Ricardo de Churruca

Ricardo de Churruca y Dotres (Manila, 1900 - Barcelona, 1963) va ser un arquitecte i empresari espanyol.

Nou!!: Història de Barcelona і Ricardo de Churruca · Veure més »

Ripoll

La comtal vila de Ripoll és la capital de la comarca del Ripollès, i forma part de la regió de l'Alt Ter, situat al centre-nord de la regió.

Nou!!: Història de Barcelona і Ripoll · Veure més »

Ripollet

Ripollet és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca del Vallès Occidental.

Nou!!: Història de Barcelona і Ripollet · Veure més »

Robert Gerhard i Ottenwaelder

Anunci de la primera o segona audició del segon trio de Robert Gerhard al Palau de la Música Catalana Robert Gerhard i Ottenwaelder (Valls, Alt Camp, 25 de setembre de 1896 – Cambridge, Anglaterra, 5 de gener de 1970) fou un compositor català de música clàssica.

Nou!!: Història de Barcelona і Robert Gerhard i Ottenwaelder · Veure més »

Robert Llimós i Oriol

Robert Llimós i Oriol (Barcelona, 19 d'octubre de 1943) és un pintor i escultor català, fill del també pintor Camil Llimós i Aubí.

Nou!!: Història de Barcelona і Robert Llimós i Oriol · Veure més »

Roderic

Roderic (Còrdova, 688 - Medina-Sidonia, 711) fou rei visigot d'Hispània (Regne de Toledo) del 710 al 711.

Nou!!: Història de Barcelona і Roderic · Veure més »

Rodrigo Jiménez de Rada

Fuero Viejo extendido de Alcalá de Henares. Promulgado por Rodrigo Jiménez de Rada en 1235. Rodrigo Jiménez de Rada o Ximénez de Rada o Giménez de Rada (Puente la Reina, 1170 - Lió, Regne de França), 10 de juny de 1247) va ser un eclesiàstic i historiador navarrès. Arquebisbe de Toledo i Primat d'Espanya, va destacar al cultiu de les lletres com a cronista. La seva obra més cèlebre és De rebus Hispaniae, també coneguda com Historia gótica o Crónica del toledano, on es descriu la història d'Espanya des dels seus orígens fins a 1243. Aquesta obra historiogràfica, escrita en llatí, és una de les fonts que Alfons X el Savi va consultar de manera prioritària per compondre la seva Estoria de España.

Nou!!: Història de Barcelona і Rodrigo Jiménez de Rada · Veure més »

Roma

Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.

Nou!!: Història de Barcelona і Roma · Veure més »

Romania

Romania (escrit România en romanès, AFI és un estat del sud-est de l'Europa central. Fa frontera amb Ucraïna al nord i al nord-est, amb la República de Moldàvia a l'est, amb Bulgària al sud, amb Sèrbia al sud-oest i amb Hongria a l'oest. A llevant, és banyat per la mar Negra. Des de l'1 de gener de 2007 forma part de la Unió Europea, on va entrar juntament amb Bulgària. Culturalment, Romania és un illot de llatinitat dins d'un oceà eslau. El seu nom ja fa referència a Roma, o bé a la Romània, nom que es donava a la part oriental de l'Imperi Romà i, en època tardana, al mateix imperi en general. Amb un terme similar, Romània, es fa referència a l'àrea d'Europa on es parlen les llengües romàniques.

Nou!!: Història de Barcelona і Romania · Veure més »

Romanticisme

''Caminant damunt un mar de boira'', del romàntic Caspar David Friedrich El Romanticisme va ser un moviment tant cultural com polític que s'originà a Alemanya a final del, inicialment com a moviment literari, però que ràpidament passà a influenciar totes les arts.

Nou!!: Història de Barcelona і Romanticisme · Veure més »

Romanticisme musical

El romanticisme musical correspon aproximadament a la música occidental composta al llarg del a Alemanya.

Nou!!: Història de Barcelona і Romanticisme musical · Veure més »

Romário de Souza Faria

Romário De Souza Faria (Rio de Janeiro, 29 de gener de 1966), és un futbolista, dirigent esportiu i polític brasiler.

Nou!!: Història de Barcelona і Romário de Souza Faria · Veure més »

Ronald Koeman

Ronald Koeman (Zaandam, 21 de març de 1963) és un entrenador de futbol i exjugador de futbol neerlandès.

Nou!!: Història de Barcelona і Ronald Koeman · Veure més »

Ronaldo Luis Nazário de Lima

és un exfutbolista i empresari hispanobrasiler.

Nou!!: Història de Barcelona і Ronaldo Luis Nazário de Lima · Veure més »

Ronda de Dalt

La Ronda de Dalt al seu pas per La Vall d'Hebron (Carrer Granja Vella). Barcelona La B-20 o Ronda de Dalt és una via ràpida que recorre la part alta de l'àrea metropolitana de Barcelona per la part de la muntanya.

Nou!!: Història de Barcelona і Ronda de Dalt · Veure més »

Ronda de la Universitat

Font del Trinxa, obra de Josep Campeny i Santamaria La Ronda de la Universitat forma part del circuit de les antigues Rondes de Barcelona, que separen la Ciutat Vella de la ciutat nova o Eixample.

Nou!!: Història de Barcelona і Ronda de la Universitat · Veure més »

Ronda de Sant Antoni

La Ronda de Sant Antoni és una via de 30 metres d'amplada que forma part de les antigues Rondes de Barcelona que separen la Ciutat Vella de l'Eixample.

Nou!!: Història de Barcelona і Ronda de Sant Antoni · Veure més »

Ronda de Sant Pau

La Ronda de Sant Pau és una via de 30 metres d'amplada que forma part de les antigues Rondes de Barcelona, que separen la Ciutat Vella de l'Eixample.

Nou!!: Història de Barcelona і Ronda de Sant Pau · Veure més »

Ronda de Sant Pere

La Ronda de Sant Pere és una via de 30 metres d'amplada que forma part de les antigues Rondes de Barcelona, que separen la Ciutat Vella de la ciutat nova o Eixample.

Nou!!: Història de Barcelona і Ronda de Sant Pere · Veure més »

Ronda del Litoral

Vista de la ronda litoral al seu pas per Diagonal Mar La Ronda del Litoral a la Verneda La B-10 o Ronda del Litoral (anomenada també Ronda Litoral) és una via ràpida de circumval·lació de 20 km que recorre el cor de l'àrea metropolitana de Barcelona passant pel sud de Barcelona, tot seguint el curs dels rius Llobregat i Besòs, i la mar Mediterrània.

Nou!!: Història de Barcelona і Ronda del Litoral · Veure més »

Ronda del Mig

S'anomena Ronda del Mig a la via ràpida que recorre la ciutat de Barcelona per l'interior de la ciutat, a diferència de la Ronda del Litoral i la Ronda de Dalt, que la recorren per la perifèria.

Nou!!: Història de Barcelona і Ronda del Mig · Veure més »

Rosa Maria Sardà i Tàmaro

Rosa Maria Sardà i Tàmaro (Barcelona, 30 de juliol del 1941 - 11 de juny de 2020) fou una actriu de teatre, cinema i televisió catalana.

Nou!!: Història de Barcelona і Rosa Maria Sardà i Tàmaro · Veure més »

Rosa Novell i Clausells

va ser una actriu i directora escènica catalana.

Nou!!: Història de Barcelona і Rosa Novell i Clausells · Veure més »

Rosa Serra i Puigvert

és una escultora catalana.

Nou!!: Història de Barcelona і Rosa Serra i Puigvert · Veure més »

Rosa Vergés i Coma

Rosa Vergés i Coma (Barcelona, 22 de febrer de 1955) és directora de cinema.

Nou!!: Història de Barcelona і Rosa Vergés i Coma · Veure més »

Roses

Roses és un municipi de Catalunya situat a la comarca de l'Alt Empordà que ocupa la meitat sud de la península del cap de Creus.

Nou!!: Història de Barcelona і Roses · Veure més »

Roseta Mauri i Segura

Amb el seu pare Roseta Mauri vestida per al ballet "La Korrigane" Roseta Mauri i Segura (Reus, 15 de setembre de 1850 - París, 3 de desembre de 1923) fou una ballarina catalana, musa i inspiradora de molts artistes impressionistes.

Nou!!: Història de Barcelona і Roseta Mauri i Segura · Veure més »

Rosselló

Mapa de Catalunya i de les comarques històriques El Rosselló és una comarca històrica catalana administrativament a l'extrem sud-oriental de l'estat francès.

Nou!!: Història de Barcelona і Rosselló · Veure més »

Rossend Dalmau

Rossend Dalmau i Martí (Barcelona, 1836 - Madrid, 17 d'abril de 1902) fou un famós tenor, director escènic i llibretista de sarsueles.

Nou!!: Història de Barcelona і Rossend Dalmau · Veure més »

Rossend Nobas i Ballbé

Rossend Nobas i Ballbé (Barcelona, 1841 – 5 de febrer de 1891) fou un orfebre i escultor català.

Nou!!: Història de Barcelona і Rossend Nobas i Ballbé · Veure més »

Roy Lichtenstein

''La cara de Barcelona'' (1992) Roy Lichtenstein (Nova York, 27 d'octubre de 1923 - 29 de setembre de 1997) fou un pintor estatunidenc de Pop Art, artista gràfic i escultor, conegut sobretot per les seves representacions a gran escala de l'art del còmic.

Nou!!: Història de Barcelona і Roy Lichtenstein · Veure més »

Royal Navy

La Royal Navy (Marina Reial) del Regne Unit és el servei militar britànic més antic (i conegut antigament com a Servei Superior).

Nou!!: Història de Barcelona і Royal Navy · Veure més »

RT

RT (antigament denominat Russia Today) és un canal rus de notícies de difusió global.

Nou!!: Història de Barcelona і RT · Veure més »

Rubí

Rubí és un municipi mil·lenari de Catalunya, situat a la comarca del Vallès Occidental.

Nou!!: Història de Barcelona і Rubí · Veure més »

Rugbi

Gloucester RFC. El rugbi és un esport d'equip de contacte, que en la seva modalitat a quinze consta de dos equips amb quinze jugadors cadascun; cada partit consta de dues parts de 40 minuts amb un descans de 10 en mig.

Nou!!: Història de Barcelona і Rugbi · Veure més »

Rumba catalana

La rumba catalana és un estil musical originari de la comunitat gitana de Barcelona, amb influències de nombrosos estils.

Nou!!: Història de Barcelona і Rumba catalana · Veure més »

Rumba Tres

Rumba Tres (escrit de vegades Rumba 3) és un històric grup barceloní de rumba catalana que va assolir un gran èxit comercial durant la dècada de 1970, quan fou un dels referents d'aquest moviment musical al costat de Peret i Los Amaya.

Nou!!: Història de Barcelona і Rumba Tres · Veure més »

Sabadell

Sabadell és una ciutat de Catalunya, cocapital de la comarca del Vallès Occidental juntament amb Terrassa.

Nou!!: Història de Barcelona і Sabadell · Veure més »

Sacabutx

Conjunt de sacabutxos del Museu de la Música de Barcelona El sacabutx és un instrument de vent-metall del període renaixentista i barroc.

Nou!!: Història de Barcelona і Sacabutx · Veure més »

Sacre Imperi Romanogermànic

El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».

Nou!!: Història de Barcelona і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Sadun ar-Ruayní

Sadun ar-Ruayní —— va ésser valí de Barcelona del 792 fins al 800.

Nou!!: Història de Barcelona і Sadun ar-Ruayní · Veure més »

Sainet

''Pendant l'entracte''. Obra d'Alexandre Lunois. El sainet és un gènere dramàtic caracteritzat generalment per l'extensió, al voltant d'un acte de durada, pel to còmic o humorístic i pel fet de reproduir els costums culturals, socials i lingüístics de les capes populars de la societat (camperols, menestrals i obrers, petita burgesia, etc.). El terme sainet prové de l'espanyol sainete, que es troba documentat des del segle XVII en el teatre espanyol per a denominar un subgènere dramàtic que presenta nombrosos punts de contacte amb els entremesos barrocs, dels que se'n diferenciaria per una major presència de trets costumistes i un menor desenvolupament dels aspectes paròdics i carnavalescos.

Nou!!: Història de Barcelona і Sainet · Veure més »

Sal comuna

Un saler La sal comuna o sal de cuina, coneguda comunament com a sal, és un condiment o additiu alimentari format principalment per una sal, el clorur de sodi, la fórmula química del qual és NaCl.

Nou!!: Història de Barcelona і Sal comuna · Veure més »

Sala Bikini

La Sala Bikini, avui una discoteca, va obrir el 1953 com a sala de ball amb terrassa i minigolf.

Nou!!: Història de Barcelona і Sala Bikini · Veure més »

Saló del Tinell

El saló del Tinell quan era l'església del convent de Santa Clara als anys 1920 El Saló del Tinell —antigament anomenat la Sala del Borboll— és una gran estança al Palau Reial Major de Barcelona, accessible des de la plaça del Rei.

Nou!!: Història de Barcelona і Saló del Tinell · Veure més »

Salomé (cantant)

Maria Rosa Marco i Poquet, més coneguda pel nom artístic de Salomé, (Barcelona, 21 de juny de 1939) és una cantant catalana.

Nou!!: Història de Barcelona і Salomé (cantant) · Veure més »

Salomó ben Adret

, també conegut com a Raixbà (Rabbí Xelomó ben Adret), va ser el més famós mestre de la llei jueva al i principis del.

Nou!!: Història de Barcelona і Salomó ben Adret · Veure més »

Salut mental

978-1-84614-039-6. La salut mental és un estat de benestar en el qual l'individu té consciència de les seves propis aptituds, és capaç d'afrontar les pressions normals de la vida, pot treballar de manera productiva i fructífera i és capaç de realitzar una contribució positiva a la comunitat.

Nou!!: Història de Barcelona і Salut mental · Veure més »

Salvador Aulèstia i Vàzquez

''Sideroploide'', ''Ferroestructura núm. 5'', o ''Als homes de la mar'' Salvador Aulèstia i Vàzquez (Barcelona, 13 de novembre de 1915 - Milà, juny de 1994) fou un escultor, pintor, dibuixant i escriptor català.

Nou!!: Història de Barcelona і Salvador Aulèstia i Vàzquez · Veure més »

Salvador Dalí i Domènech

Salvador Dalí i Domènech, marquès de Dalí de Púbol (Figueres, l'Alt Empordà, Catalunya, 11 de maig de 1904 - 23 de gener de 1989) fou un pintor, escultor, decorador, escriptor i pensador català, que va esdevenir un dels principals representants del surrealisme.

Nou!!: Història de Barcelona і Salvador Dalí i Domènech · Veure més »

Salvador Espriu i Castelló

Placa en homenatge a '''Salvador Espriu''' a l'edifici històric de la Universitat de Barcelona, amb un retrat del poeta, obra de Josep Maria Subirachs fou un poeta, dramaturg i novel·lista català, considerat un dels renovadors, juntament amb Josep Pla i Josep Maria de Sagarra, de la prosa catalana de les fórmules noucentistes.

Nou!!: Història de Barcelona і Salvador Espriu i Castelló · Veure més »

Salvador Gil i Vernet

Salvador Gil i Vernet (Vandellòs, Baix Camp, 10 d'agost de 1892 — Barcelona, 24 d'octubre de 1987) fou un metge català, especialitzat en la urologia i pare del prestigiós uròleg Josep Maria Gil-Vernet i Vila.

Nou!!: Història de Barcelona і Salvador Gil i Vernet · Veure més »

Salvador Gurri i Corominas

Salvador Gurri i Corominas (Tona, 1749 - Barcelona, 31 d'octubre de 1819) fou un escultor català.

Nou!!: Història de Barcelona і Salvador Gurri i Corominas · Veure més »

Salvador Maluquer i Nicolau

Salvador Maluquer i Nicolau (Barcelona, 22 de gener de 1881 - Barcelona, 21 de març de 1955) fou un advocat, naturalista i divulgador científic català.

Nou!!: Història de Barcelona і Salvador Maluquer i Nicolau · Veure més »

Salvador Mayol

''Un cafè al carnaval'', Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (en dipòsit al MNAC). Salvador Mayol o Maiol (Barcelona, 1775 - ídem, 1834) fou un pintor català.

Nou!!: Història de Barcelona і Salvador Mayol · Veure més »

Salvador Pàniker i Alemany

va ser un enginyer, filòsof, editor i escriptor català.

Nou!!: Història de Barcelona і Salvador Pàniker i Alemany · Veure més »

Salvador Puig i Antich

Salvador Puig i Antich, àlies el Metge, (Barcelona, 30 de maig del 1948 - 2 de març del 1974) fou un anarquista i antifeixista català, lluitador en pro de l'alliberament de la classe obrera i actiu durant els anys seixanta i començaments dels setanta.

Nou!!: Història de Barcelona і Salvador Puig i Antich · Veure més »

Salvador Sanpere i Miquel

Salvador Sanpere i Miquel (Barcelona, Catalunya, 1840 - 26 de setembre del 1915) fou un historiador, crític, publicista i polític català.

Nou!!: Història de Barcelona і Salvador Sanpere i Miquel · Veure més »

Salvador Seguí i Rubinat

Salvador Seguí i Rubinat (Lleida, 23 de setembre de 1887 - Barcelona, 10 de març de 1923), conegut com a El Noi del Sucre, fou un dels líders més destacats del moviment anarcosindicalista de Catalunya de principi del.

Nou!!: Història de Barcelona і Salvador Seguí i Rubinat · Veure més »

Sant Adrià de Besòs

Sant Adrià de Besòs és un municipi de la comarca del Barcelonès, dins l'àrea metropolitana de Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і Sant Adrià de Besòs · Veure més »

Sant Andreu de Llavaneres

Sant Andreu de Llavaneres, sovint anomenat simplement Llavaneres, és una vila i municipi a 36 km al nord-est de Barcelona (Catalunya), a la vora de la costa mediterrània.

Nou!!: Història de Barcelona і Sant Andreu de Llavaneres · Veure més »

Sant Andreu de Palomar

Plaça Orfila amb l'església de Sant Andreu de Palomar al fons Sant Andreu de Palomar és un barri del districte de Sant Andreu de Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і Sant Andreu de Palomar · Veure més »

Sant Boi de Llobregat

Sant Boi de Llobregat és una vila i municipi de la comarca del Baix Llobregat.

Nou!!: Història de Barcelona і Sant Boi de Llobregat · Veure més »

Sant Climent de Llobregat

Sant Climent de Llobregat o simplement Sant Climent és un municipi del Baix Llobregat que té uns 11 km² de superfície i la seva població supera lleugerament els 4.000 habitants.

Nou!!: Història de Barcelona і Sant Climent de Llobregat · Veure més »

Sant Cugat del Vallès

Sant Cugat del Vallès és un municipi de Catalunya, situat a la comarca del Vallès Occidental, estès als vessants nord-occidentals de la serra de Collserola, fins a l'inici de la depressió Prelitoral.

Nou!!: Història de Barcelona і Sant Cugat del Vallès · Veure més »

Sant Esteve Sesrovires

Sant Esteve Sesrovires, sovint només Sesrovires, és un municipi de la comarca del Baix Llobregat i de la comarca natural del Montserratí.

Nou!!: Història de Barcelona і Sant Esteve Sesrovires · Veure més »

Sant Feliu de Codines

Sant Feliu de Codines és una vila i municipi de la comarca del Vallès Oriental.

Nou!!: Història de Barcelona і Sant Feliu de Codines · Veure més »

Sant Genís dels Agudells

Una de les campanes de Sant Genís Sant Genís dels Agudells és un barri del districte d'Horta-Guinardó, de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і Sant Genís dels Agudells · Veure més »

Sant Gervasi de Cassoles

L'antic municipi de Sant Gervasi de Cassoles, agregat a Barcelona el 1897, s'estenia per bona part de l'antic districte III de Barcelona, al nord-oest de la ciutat, entre els municipis, abans també independents, de Sarrià, les Corts de Sarrià, Gràcia i Horta.

Nou!!: Història de Barcelona і Sant Gervasi de Cassoles · Veure més »

Sant Joan d'Horta

L'església de Sant Joan d'Horta és un temple catòlic situat al carrer de Campoamor nº 2, al districte d'Horta-Guinardó de Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і Sant Joan d'Horta · Veure més »

Sant Just Desvern

Sant Just Desvern és un municipi situat als vessants sud-occidentals de la serra de Collserola.

Nou!!: Història de Barcelona і Sant Just Desvern · Veure més »

Sant Martí de Provençals

Església de Sant Martí Coberta del campanar de l'església de Sant Martí de Provençals Sant Martí de Provençals és un dels deu barris en què es divideix el districte de Sant Martí a la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і Sant Martí de Provençals · Veure més »

Sant Miquel del Port

Sant Miquel del Port o del Mar és l'església parroquial del barri de la Barceloneta, Barcelona, projectada per l'enginyer Pedro Cermeño el 1753 i enllestida el 1755.

Nou!!: Història de Barcelona і Sant Miquel del Port · Veure més »

Sant Pau del Camp

Sant Pau del Camp és un antic monestir benedictí que es troba en ple barri del Raval.

Nou!!: Història de Barcelona і Sant Pau del Camp · Veure més »

Sant Pere de les Puel·les

Sant Pere de les Puel·les, o de les Puelles, va ser un monestir benedictí femení fundat a l'actual plaça de Sant Pere, al barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і Sant Pere de les Puel·les · Veure més »

Sant Pere de Vilamajor

Sant Pere de Vilamajor és un municipi de la comarca del Vallès Oriental amb una població de 4.371 habitants (2018).

Nou!!: Història de Barcelona і Sant Pere de Vilamajor · Veure més »

Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera

Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera és un barri administratiu del districte de Ciutat Vella de Barcelona, que l'any 2017 tenia 22.296 habitants.

Nou!!: Història de Barcelona і Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera · Veure més »

Sant Petersburg

Sant Petersburg (en rus Санкт-Петербу́рг, transcrit Sankt-Peterburg, 'ciutat de sant Pere' en català), coneguda col·loquialment com a Питер (transcrit "Píter") i abans com a Leningrad (Ленингра́д, 1924-1991) i Petrograd (Петрогра́д, 1914-1924), és una ciutat de la Rússia nord-occidental, situada al delta del riu Neva, a l'extrem oriental del golf de Finlàndia, al mar Bàltic.

Nou!!: Història de Barcelona і Sant Petersburg · Veure més »

Sant Sadurní d'Anoia

Sant Sadurní d'Anoia és un poble i municipi de la comarca de l'Alt Penedès.

Nou!!: Història de Barcelona і Sant Sadurní d'Anoia · Veure més »

Sant Sebastià

Sant Sebastià (Donostia en basc, pronunciat segons Joan Coromines, San Sebastián en castellà, i oficialment Donostia / San Sebastián) és una ciutat costanera de 180.000 habitants, capital del territori foral històric de Guipúscoa (País Basc).

Nou!!: Història de Barcelona і Sant Sebastià · Veure més »

Santa Anna de Barcelona

Santa Anna de Barcelona és una església i antic monestir amb claustre i sala capitular, vinculat a l'Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem des del, i situat al carrer de Santa Anna de Barcelona, prop de l'actual plaça de Catalunya.

Nou!!: Història de Barcelona і Santa Anna de Barcelona · Veure més »

Santa Coloma de Farners

Santa Coloma de Farners, anomenada també Farners de la Selva, és un municipi de Catalunya, capital de la comarca de la Selva i cap del partit judicial de Santa Coloma.

Nou!!: Història de Barcelona і Santa Coloma de Farners · Veure més »

Santa Coloma de Gramenet

Escut no oficial usat per l'ajuntament de Santa Coloma de Gramenet. Santa Coloma de Gramenet (anteriorment, Gramenet de Besòs) és un municipi de la comarca del Barcelonès, dins l'àrea metropolitana de Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і Santa Coloma de Gramenet · Veure més »

Santa Creu d'Olorda

La Santa Creu d'Olorda és una ermita i també rep aquest nom l'enclavament on està construïda, que pertany administrativament al districte de Sarrià-Sant Gervasi al municipi de Barcelona, però separat lleugerament de la resta del terme municipal.

Nou!!: Història de Barcelona і Santa Creu d'Olorda · Veure més »

Santa Eulàlia de Vilapicina

Santa Eulàlia de Vilapicina és un santuari del, actualment pertanyent al barri del Turó de la Peira, districte de Nou Barris, de la ciutat de Barcelona, a tocar del límit amb el barri de Vilapicina i la Torre Llobeta.

Nou!!: Història de Barcelona і Santa Eulàlia de Vilapicina · Veure més »

Santa Maria de Valldonzella

Santa Maria de Valldonzella és un monestir femení cistercenc situat actualment a Barcelona, a Sant Gervasi de Cassoles, prop de l'indret on hi hagué l'antiga residència reial de Bellesguard i actual torre Bellesguard.

Nou!!: Història de Barcelona і Santa Maria de Valldonzella · Veure més »

Santa Maria del Mar

La Basílica de Santa Maria del Mar, tradicionalment Santa Maria de la Mar, també antigament Santa Maria de les Arenes, és una església gòtica al barri de la Ribera de Barcelona, delcarada bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Història de Barcelona і Santa Maria del Mar · Veure més »

Santa Maria del Pi

L'església de Santa Maria del Pi, o simplement del Pi, és una basílica gòtica situada a la plaça del Pi de Barcelona, declarada bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Història de Barcelona і Santa Maria del Pi · Veure més »

Santa Perpètua de Mogoda

Santa Perpètua de Mogoda és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Vallès Occidental.

Nou!!: Història de Barcelona і Santa Perpètua de Mogoda · Veure més »

Santa Seu

Emblema de la Santa Seu La Seu Apostòlica o Santa Seu és l'expressió amb què es fa referència a la posició del papa com a cap suprem de l'Església Catòlica, en oposició a la referència a la Ciutat del Vaticà en tant que estat sobirà, encara que ambdues realitats estan íntimament relacionades i és un fet que el Vaticà existeix com estat al servei de l'Església.

Nou!!: Història de Barcelona і Santa Seu · Veure més »

Santiago Calatrava Valls

Santiago Calatrava Valls (Benimàmet, València, 1951) és un arquitecte, escultor, enginyer i dibuixant valencià.

Nou!!: Història de Barcelona і Santiago Calatrava Valls · Veure més »

Santiago Rusiñol i Prats

va ser un pintor, escriptor, col·leccionista, periodista i dramaturg català.

Nou!!: Història de Barcelona і Santiago Rusiñol i Prats · Veure més »

Santiago Salvador Franch

Santiago Salvador Franch (Castellseràs, Baix Aragó, 1862 - Barcelona, 21 de novembre de 1894) va ser un anarquista aragonès que va guanyar notorietat quan, el 7 de novembre 1893, va llançar dos artefactes explosius contra l'audiència del Gran Teatre del Liceu de Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і Santiago Salvador Franch · Veure més »

Santiago Sobrequés i Vidal

fou un historiador català especialista en la història medieval catalana, sobretot en història social i els fets que van provocar la Guerra Civil Catalana del segle XV.

Nou!!: Història de Barcelona і Santiago Sobrequés i Vidal · Veure més »

Santo Domingo

Santo Domingo, o Santo Domingo de Guzmán és la capital de la República Dominicana, i la primera ciutat fundada per europeus a Amèrica: fou fundada el 1496 per Bartolomé Colom a la riba oriental del riu Ozama, i posteriorment traslladada el 1502 per Nicolás de Ovando a la zona que ocupa en l'actualitat, a la riba occidental del mateix riu.

Nou!!: Història de Barcelona і Santo Domingo · Veure més »

Sants

Sants és un barri del districte barceloní de Sants-Montjuïc.

Nou!!: Història de Barcelona і Sants · Veure més »

Saqueig de Roma (410)

El saqueig de Roma, pintura d'Evariste-Vital Luminais(New-York, Sherpherd Gallery). El saqueig de Roma del 410 va ser un atac perpetrat a aquesta ciutat per Alaric I, rei dels visigots.

Nou!!: Història de Barcelona і Saqueig de Roma (410) · Veure més »

Saragossa

Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.

Nou!!: Història de Barcelona і Saragossa · Veure més »

Saraqusta

Almussara Saraqusta, també coneguda com al-Madina al-Baidà, literalment ‘la ciutat blanca’ en àrab, pel color dels seus edificis, era el nom de l'actual Saragossa durant el domini musulmà de la regió.

Nou!!: Història de Barcelona і Saraqusta · Veure més »

Sardana

Ventura La Capritxosa, Esmuc La sardana és una dansa popular catalana considerada el ball nacional de Catalunya.

Nou!!: Història de Barcelona і Sardana · Veure més »

Sardenya

Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.

Nou!!: Història de Barcelona і Sardenya · Veure més »

Sardina

Una llauna de sardines oberta. Un plat de sardines. Sardines a la brasa. La sardina o sarda (Sardina pilchardus) és un peix de l'ordre dels clupeïformes, de la família dels clupeids, de color blavós, amb els flancs i el ventre de color argentat brillant, que habita les zones costaneres i que es captura i consumeix en grans quantitats pel seu gran valor nutritiu.

Nou!!: Història de Barcelona і Sardina · Veure més »

Sarrià (Barcelona)

L'antiga casa de la Vila de Sarrià, construïda el 1895 es troba a la plaça Consell de la Vila, i és avui dia la seu del Districte de Sarrià-Sant GervasiSarrià és un barri del districte de Sarrià - Sant Gervasi de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і Sarrià (Barcelona) · Veure més »

Sarsuela

XIX. La sarsuela és un gènere musical teatral que es va desenvolupar a Espanya en dos períodes, el període barroc (aproximadament entre 1650 i 1790) i el període modern (aproximadament entre 1845 i 1965).

Nou!!: Història de Barcelona і Sarsuela · Veure més »

Sautor

Creu de sant Andreu. Creu de Borgonya. El sautor, en heràldica, és la peça honorable resultant de la unió d'una banda i una barra; és a dir, té forma d'aspa i s'anomena també creu de Santa Eulàlia, creu de Sant Vicenç o creu de Sant Andreu, ja que és el símbol del martiri d'aquests sants.

Nou!!: Història de Barcelona і Sautor · Veure més »

Sébastien de Pontault de Beaulieu

Sébastien de Pontault de Beaulieu (c. 1612 - 1674), senyor de Beaulieu-le-Donjon i cavaller de l'orde de Sant Miquel, conegut com el Cavaller de Beaulieu, fou un militar i enginyer francès.

Nou!!: Història de Barcelona і Sébastien de Pontault de Beaulieu · Veure més »

Sílex

Sílex groc d'Itaboraí, Rio de Janeiro (Brasil) Nòdul de sílex negre procedent del jaciment d'Onondaga, Buffalo, EUA. El sílex, també conegut com a pedra foguera (varietat del sílex) és una roca sedimentària i una forma criptocristal·lina del quars, també anomenada pedrenyal, en la seva varietat nodular de color negre.

Nou!!: Història de Barcelona і Sílex · Veure més »

Scriptorium

Aquesta miniatura del segle XV de Jean Miélot (mort el 1472)Cf Christopher De Hamel, '' Scribe and Illuminators '', Toronto: U Toronto Press, 1992, pàg. 36. representa el mateix autor treballant, precisament mentre compila els seus '' Miracles de Nostre Dame '', en els quals aquesta miniatura apareix. El terme scriptorium, literalment «un lloc per escriure», es fa servir habitualment per referir-se a l'habitació dels monestirs de l'Europa medieval dedicada a la còpia de manuscrits per part dels escribes monàstics.

Nou!!: Història de Barcelona і Scriptorium · Veure més »

SEAT

SEAT S.A. (inicials de Sociedad Española de Automóviles de Turismo) és un fabricant d'automòbils amb seu a Catalunya, fundat el 9 de maig de 1950 per lInstituto Nacional de Industria (INI), l'extint holding industrial estatal.

Nou!!: Història de Barcelona і SEAT · Veure més »

SEAT 600

El Seat 600 va ser la versió espanyola del Fiat 600.

Nou!!: Història de Barcelona і SEAT 600 · Veure més »

Sebastià Gasch i Carreras

fou un crític d'art català.

Nou!!: Història de Barcelona і Sebastià Gasch i Carreras · Veure més »

Sebastià Juan Arbó

Sebastià Juan Arbó (la Ràpita, Montsià, 28 d'octubre de 1902 - Barcelona, 2 de gener de 1984) va ser un escriptor català.

Nou!!: Història de Barcelona і Sebastià Juan Arbó · Veure més »

Seca

isbn.

Nou!!: Història de Barcelona і Seca · Veure més »

Secessió de Viena

Detall del Pavelló de la ''Sezession'' La Secessió de Viena, Sezession o Sezessionsstil, forma part del moviment anomenat Art Nouveau que a Catalunya es va denominar modernisme.

Nou!!: Història de Barcelona і Secessió de Viena · Veure més »

Sedentarisme

Fragment d'un fresc de la civilització minoica El sedentarisme és la forma més recent de població humana en la qual una societat deixa de ser nòmada per a establir-se de manera definitiva en una localitat determinada a la qual considera com seva.

Nou!!: Història de Barcelona і Sedentarisme · Veure més »

Sedició

Sedició és un delicte que consisteix a alçar-se públicament i de forma tumultuosa per obtenir o impedir per la força o fora de les vies legals la promulgació o execució d'una llei, el lliure exercici de les funcions d'una autoritat, una corporació o un funcionari, per atacar la persona o els béns d'una autoritat, o les persones o els béns d'una col·lectivitat.

Nou!!: Història de Barcelona і Sedició · Veure més »

Segle d'or espanyol

L'anomenat segle d'or espanyol és un període de gran vitalitat literària i artística a Espanya que se sol identificar amb el, tot i que alguns autors inclourien des del 1492, data del descobriment d'Amèrica o de la Gramática castellana de Nebrija fins a la mort de Calderón el 1681.

Nou!!: Història de Barcelona і Segle d'or espanyol · Veure més »

Segle XX

El segle XX comprèn el període d'anys entre l'1 de gener de 1901 fins al 31 de desembre de 2000, tots dos inclosos.

Nou!!: Història de Barcelona і Segle XX · Veure més »

Segona guerra carlina

La segona guerra carlina o guerra dels matiners fou una guerra civil espanyola del, emmarcada en el context de l'enfrontament originat en el conflicte de successió dinàstica a la corona d'Espanya conegut genèricament com les guerres carlines i que tingué lloc entre el 1846/47 i el 1849.

Nou!!: Història de Barcelona і Segona guerra carlina · Veure més »

Segona Guerra Mundial

La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.

Nou!!: Història de Barcelona і Segona Guerra Mundial · Veure més »

Segona Guerra Púnica

La Segona Guerra Púnica fou la guerra més important de les tres Guerres Púniques; lliurades entre Roma i Cartago, van comportar la fi de l'imperi cartaginès en benefici de Roma, que va esdevenir la potència hegemònica indiscutible del Mediterrani occidental, malgrat que Cartago va sobreviure i va continuar, en teoria, essent sobirana del seu reduït territori nord-africà.

Nou!!: Història de Barcelona і Segona Guerra Púnica · Veure més »

Segona República Espanyola

La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco).

Nou!!: Història de Barcelona і Segona República Espanyola · Veure més »

Segre

En groc, la Conca del Segre (Catalunya, Andorra i Aragó). Gràfic de règim fluvial del Segre, segons l'Estació d'aforament de la Seu d'Urgell El Segre (en llatí Sĭcŏris flumen) és un riu de Catalunya, afluent de l'Ebre per l'esquerra.

Nou!!: Història de Barcelona і Segre · Veure més »

Segunda parte de la crónica general de España

La Segunda parte de la crónica general de España és una obra històrica escrita per Pere Antoni Beuter i editada a València el 1551 per Joan Mei.

Nou!!: Història de Barcelona і Segunda parte de la crónica general de España · Veure més »

Segundo de Chomón

Segundo Victor Aurelio de Chomón y Ruiz (Terol, 1871 - París, 1929) fou fotògraf, inventor d'efectes especials cinematogràfics, cameràman, pintor, productor, guionista i director de cinema.

Nou!!: Història de Barcelona і Segundo de Chomón · Veure més »

Semàfor

Llums de trànsit. Semàfor. Semàfor. Washington. Un semàfor és un dispositiu, normalment elèctric, que regula el trànsit de vehicles i vianants a les interseccions de camins.

Nou!!: Història de Barcelona і Semàfor · Veure més »

Senat

El Senat és una cambra de representació, existent en els països amb sistemes bicamerals, i que és considerada la cambra alta, formant junt amb la cambra baixa, el parlament.

Nou!!: Història de Barcelona і Senat · Veure més »

Senat d'Espanya

El Senat d'Espanya és la cambra alta de les Corts Generals espanyoles, així com el parlament i òrgan constitucional que representa el poble espanyol.

Nou!!: Història de Barcelona і Senat d'Espanya · Veure més »

Sentència de Guadalupe

500 aniversari del compromís remença de l'arbitratge reial signat al monestir d'Amer La Sentència de Guadalupe o Sentència Arbitral de Guadalupe és una disposició adoptada per Ferran II al Monestir de Santa Maria de Guadalupe (Extremadura) el 21 d'abril de 1486.

Nou!!: Història de Barcelona і Sentència de Guadalupe · Veure més »

Senyera reial

Escut d'armes de la Corona d'Aragó amb la Senyera Reial Armand de Fluvià: ''«Els segells més antics que tenim d'un sobirà català són els del comte Ramon Berenguer IV... L'escut porta el senyal dels pals»'' Els quatre pals (1995); pàg. 51-52) Menéndez Pidal: «... ''Porque los palos de oro y gules, hasta el fin de la edad media, tuvieron el caràcter preponderante o único de armas familiares de los descendientes de Ramon Berenguer IV''» El escudo de España (2004); pàg. 99 ·Alberto Montaner Frutos: «... ''puede establecerse sin lugar a dudas que los palos de oro y gules nacen como emblema personal de Ramon Berenguer IV y, al hereadarlos sus hijos se convierten en el símbolo de su família, la Casa de Aragón, sin ligazón alguna con un territorio determinado.''» ''El señal del rey de Aragón'' (1995); pàg. 35 Ramon Berenguer comte de Barcelona, quart del seu nom (f.34r)... Mai no va voler ser anomenat rei, sinó administrador del regne, ni canvià les armes comtals, i àdhuc el Senyal Reial és aquell que era del comte de Barcelona. (f34.v)» ''Numquam tamen voluit rex appellari, sed administrator regni, nec arma comitatus mutare, unde adhuc signa regalia sunt illa que comitis Barchinone erant''. La senyera reial fou la senyera privativa i històrica dels reis d'Aragó i comtes de Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і Senyera reial · Veure més »

Senyoria de Montpeller

La senyoria de Montpeller fou una jurisdicció feudal del Llenguadoc amb centre a la ciutat de Montpeller.

Nou!!: Història de Barcelona і Senyoria de Montpeller · Veure més »

Septimània

Septimània el 537 Septimània (en occità Septimània, en francès Septimanie) és una regió històrica banyada pel golf del Lleó que es correspon aproximadament amb els departaments francesos de Gard, Erau, Aude i de la Catalunya del Nord, que després del 747 s'estengué fins a l'Ebre.

Nou!!: Història de Barcelona і Septimània · Veure més »

Sereno

XIX El sereno era un vigilant municipal nocturn que antigament rondava de nit a les poblacions de certa importància.

Nou!!: Història de Barcelona і Sereno · Veure més »

Sergi Bruguera i Torner

Sergi Bruguera i Torner (Barcelona, 16 de gener de 1971) és un extennista professional català.

Nou!!: Història de Barcelona і Sergi Bruguera i Torner · Veure més »

Sergi Pàmies i Bertran

Sergi Pàmies i López (París, 26 de gener de 1960), més conegut com a Sergi Pàmies i Bertran o simplement Sergi Pàmies, és un narrador, articulista de La Vanguardia, traductor i crític de televisió català.

Nou!!: Història de Barcelona і Sergi Pàmies i Bertran · Veure més »

Sergio Casal Martínez

Sergio Casal Martínez (Barcelona, 8 de setembre de 1962) és un tennista català, ja retirat, especialitzat en dobles, que al llarg de la seva carrera guanyà tres títols del Grand Slam i una medalla olímpica d'argent.

Nou!!: Història de Barcelona і Sergio Casal Martínez · Veure més »

Serguei Diàguilev

(en, va ser organitzador d'espectacles, crític d'art, protector d'artistes i empresari de ballet rus. Creador i empresari de la construcció, va fundar els Ballets Russos dels quals van sorgir nombrosos ballarins i coreògrafs que van fer l'art de la dansa al.

Nou!!: Història de Barcelona і Serguei Diàguilev · Veure més »

Sete Gibernau

Manuel Gibernau Bultó, conegut com a és un ex-pilot de motociclisme català de renom internacional.

Nou!!: Història de Barcelona і Sete Gibernau · Veure més »

Setge de Barcelona (1697)

El Setge de Barcelona de 1697 fou un esdeveniment militar culminant de la Guerra dels Nou Anys.

Nou!!: Història de Barcelona і Setge de Barcelona (1697) · Veure més »

Setge de Barcelona (1705)

El Setge de Barcelona fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola, en què els aliats van prendre la ciutat de Barcelona el 1705.

Nou!!: Història de Barcelona і Setge de Barcelona (1705) · Veure més »

Setge de Barcelona (1706)

El Setge de Barcelona de 1706 fou una de les batalles de la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Història de Barcelona і Setge de Barcelona (1706) · Veure més »

Setge de Brihuega

La batalla de Brihuega va tenir lloc el 8 de desembre de 1710 durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Història de Barcelona і Setge de Brihuega · Veure més »

Setmana Santa

Imatge de la mort de Jesucrist ''María Santísima de la Amargura'' en una processó a Arcos de la Frontera. La Setmana Santa és el moment més important de l'any litúrgic cristià.

Nou!!: Història de Barcelona і Setmana Santa · Veure més »

Setmana Tràgica

Es coneix com a Setmana Tràgica les revoltes populars que succeïren a Barcelona, i altres ciutats industrials catalanes, entre el 26 de juliol i el 2 d'agost de 1909.

Nou!!: Història de Barcelona і Setmana Tràgica · Veure més »

Sever de Barcelona

Sever o Sever de Barcelona, per a diferenciar-lo d'altres sants del mateix nom, fou bisbe de Barcelona i màrtir.

Nou!!: Història de Barcelona і Sever de Barcelona · Veure més »

Sevilla

Sevilla (tradicionalment, Sibília o Xibília) és un municipi i ciutat andalusa, capital de la província homònima i d'Andalusia.

Nou!!: Història de Barcelona і Sevilla · Veure més »

Sexenni Democràtic

Caricatura respecte a les etapes del Sexenni Democràtic públicat a la revista barcelonina ''La Flaca'' amb la capçalera de ''“La Madeja”'', al 1874 El Sexenni Democràtic o Sexenni Revolucionari és un període històric de la història d'Espanya comprès entre la Revolució de 1868, que suposà la fi del regnat d'Isabel II d'Espanya i la Restauració de la dinastia borbònica el gener del 1875.

Nou!!: Història de Barcelona і Sexenni Democràtic · Veure més »

Sicília

Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.

Nou!!: Història de Barcelona і Sicília · Veure més »

Sicus Carbonell

Antoni Carbonell Giménez, conegut com a, és un músic i director de cinema gitano català.

Nou!!: Història de Barcelona і Sicus Carbonell · Veure més »

Sigeric (rei dels visigots)

Sigeric, de Sig-ric, 'poderós per la victòria'; (?, ? - Barcino, 415) va ser un noble visigot que va esdevenir rei dels visigots de Tolosa durant una setmana l'any 415, un dels regnats més breus en la història de la monarquia visigoda.

Nou!!: Història de Barcelona і Sigeric (rei dels visigots) · Veure més »

Simbolisme

344x344px El simbolisme va ser un moviment artístic de les darreries del, d'origen francès i belga, en la poesia i altres arts.

Nou!!: Història de Barcelona і Simbolisme · Veure més »

Sinagoga

Una sinagoga (del grec συναγωγή synagoge, que significa "reunió" o "assemblea") és el lloc d'estudi i oració pels jueus.

Nou!!: Història de Barcelona і Sinagoga · Veure més »

Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona

El Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona fou un sindicat d'estudiants de caràcter unitari constituït formalment a Barcelona el 9 de març de 1966.

Nou!!: Història de Barcelona і Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona · Veure més »

Sixt Illescas i Mirosa

Sixte Illescas i Mirosa (Barcelona, 16 de juny de 1903 - 21 de desembre de 1986) fou un arquitecte català.

Nou!!: Història de Barcelona і Sixt Illescas i Mirosa · Veure més »

Skinhead

Trobada a Berlín de skinheads al 2003. Els skinheads o caps rapats formen una subcultura originada al Regne Unit a la fi dels anys 1960.

Nou!!: Història de Barcelona і Skinhead · Veure més »

Socialisme

El socialisme és un conjunt de doctrines en oposició a l'individualisme, que propugnen una reforma radical de l'organització de la societat per la supressió de les classes socials mitjançant la col·lectivització dels mitjans de producció i de canvi de la de distribució de la riquesa, així com les teories i moviments polítics associats amb ells.

Nou!!: Història de Barcelona і Socialisme · Veure més »

Societat caçadora-recol·lectora

Caçadors-recol·lectors a l'illa Bathurst, Austràlia, el 1939 La societat caçadora-recol·lectora és un tipus d'organització social i econòmica basat en l'adquisició dels productes que la natura ofereix, com és la caça dels animals salvatges i la pesca i la recol·lecció de plantes i fruits silvestres.

Nou!!: Història de Barcelona і Societat caçadora-recol·lectora · Veure més »

Societat Civil Catalana

Societat Civil Catalana (SCC) és una plataforma unionista espanyola que s'autodefineix com «un grup de catalans i catalanes que volen contribuir i facilitar la conscienciació i mobilització de les persones que a Catalunya consideren positiu el manteniment d'un vincle sòlid amb la resta d'Espanya i Europa».

Nou!!: Història de Barcelona і Societat Civil Catalana · Veure més »

Societat Espanyola d'Electricitat

La Societat Espanyola d'Electricitat fou una companyia dedicada a la producció i distribució d'energia elèctrica al públic fundada el 1881 a Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і Societat Espanyola d'Electricitat · Veure més »

Societat Filharmònica de Barcelona

La Societat Filharmònica de Barcelona fou una associació musical barcelonina fundada l'any 1897.

Nou!!: Història de Barcelona і Societat Filharmònica de Barcelona · Veure més »

Sofia

La ciutat de Sofia, София AFI és la capital i la ciutat més gran de la República de Bulgària.

Nou!!: Història de Barcelona і Sofia · Veure més »

Solidaridad Nacional

Solidaridad Nacional fou un diari del matins, en llengua castellana i addicte al Règim, que es va implantar arran de la victòria de les dretes que es van rebel·lar contra la II República Espanyola.

Nou!!: Història de Barcelona і Solidaridad Nacional · Veure més »

Solidaridad Obrera (diari)

Solidaridad Obrera, popularment anomenada «la Soli», fou un diari en castellà fundat a Barcelona el 19 d'octubre de 1907, inicialment com a òrgan de premsa del grup Solidaridad Obrera i després de la CNT, i fou l'òrgan sindical més important a Catalunya fins al 1939.

Nou!!: Història de Barcelona і Solidaridad Obrera (diari) · Veure més »

Sometent

El sometent fou en els seus inicis una organització paramilitar d'autoprotecció civil típicament catalana, separada de l'exèrcit, per a la pròpia defensa i la defensa de la terra en temps de conflicte bèl·lic.

Nou!!: Història de Barcelona і Sometent · Veure més »

Somorrostro

El Somorrostro fou un barri de barraques de Barcelona situat als actuals districte de Sant Martí i de Ciutat Vella durant el.

Nou!!: Història de Barcelona і Somorrostro · Veure més »

Soprano

Una soprano (o tiple) és la cantant femenina clàssica i té el rang vocal més alt de tots els tipus de veu.

Nou!!: Història de Barcelona і Soprano · Veure més »

Sport

Sport és un diari d'informació esportiva, de pagament i distribució matinal, editat a Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і Sport · Veure més »

Stage Front Stadium

Façana de l'Estadi LStage Front Stadium (també conegut popularment com Estadi Cornellà - el Prat fins al juny de 2014 i Power8 Stadium, per raons comercials, fins l'1 de gener de 2016) és un estadi de futbol propietat del RCD Espanyol situat entre les poblacions de Cornellà de Llobregat i el Prat de Llobregat (comarca del Baix Llobregat, Catalunya), amb la catalogació d'elit que concedeix la UEFA i una capacitat per a 40.000 espectadors amb la possibilitat d'una ampliació futura.

Nou!!: Història de Barcelona і Stage Front Stadium · Veure més »

Statu quo

Statu quo és un terme llatí que podem traduir com a «estat actual de les coses, situació en què es troben».

Nou!!: Història de Barcelona і Statu quo · Veure més »

Subirats

Subirats és un municipi de la comarca de l'Alt Penedès limítrof amb les comarques del Baix Llobregat i el Garraf.

Nou!!: Història de Barcelona і Subirats · Veure més »

Submarí

classe Los Angeles'' Un submarí és una embarcació amb capacitat de navegar sota l'aigua.

Nou!!: Història de Barcelona і Submarí · Veure més »

Sucre

Cristalls de sucre vistos amb augment Sucre és el nom comú que es dona als sucres refinats, normalment de color blanc i en forma de cristalls menuts i que es fa servir per a endolcir postres i aliments en general.

Nou!!: Història de Barcelona і Sucre · Veure més »

Sueus

Posicions approximades de les tribus germàniques del segle I AD segons els autors grecorromans. Els sueus són marcats en vermell, mentre que d'altres tribus irmiones són marcades en lila. Els sueus (suevi, Σοῆβοι o Σουῆβοι) van ser grup de tribus germàniques originari de la ribera del riu Elba, a l'actual Alemanya i República Txeca, que durant l'antiguitat comprenia les tribus dels marcomanni, quadi, hermunduri, semnones, i llombards.

Nou!!: Història de Barcelona і Sueus · Veure més »

Sufragi universal

El sufragi universal consisteix a donar el dret a vot tota la població adulta d'un estat, independentment de la seva ètnia, sexe, creences o classe social.

Nou!!: Història de Barcelona і Sufragi universal · Veure més »

Sulayman ibn Yaqdhan al-Kalbí al-Arabí

Sulayman ibn Yaqdhan al-Kalbí al-Arabí ——, més conegut com a Sulayman ibn Yaqdhan, Sulayman al-Arabí o simplement al-Arabí (m. 780), fou valí de Barcelona (a. 777-780).

Nou!!: Història de Barcelona і Sulayman ibn Yaqdhan al-Kalbí al-Arabí · Veure més »

Sunifred I d'Urgell-Cerdanya

Sunifred I (Girona, 805 - 848) fou comte d'Urgell i Cerdanya (834 - 848), de Barcelona, Girona, Osona, Besalú, Narbona, Agde, Besiers, Lodeva, Melguelh i Nimes (844-848); i comte de Conflent durant un breu període abans del 848.

Nou!!: Història de Barcelona і Sunifred I d'Urgell-Cerdanya · Veure més »

Sunyer I de Barcelona

Sunyer I de Barcelona (Girona, ca. 890 - La Grassa, 950) fou comte de Barcelona i de Girona (911-947) i comte d'Osona (911-939 i 943-947).

Nou!!: Història de Barcelona і Sunyer I de Barcelona · Veure més »

Super Llopis

Super Llopis (en castellà: Superlópez, en alemany: Super-Meier) és un personatge de ficció i una sèrie de còmics creat per Jan (Juan López Fernández).

Nou!!: Història de Barcelona і Super Llopis · Veure més »

Surrealisme

El surrealisme, també conegut com a suprarealisme o superrealisme (del francès surréalisme), és el moviment d'avantguarda més important del període d'entreguerres, i molt possiblement el més influent de tots aquests.

Nou!!: Història de Barcelona і Surrealisme · Veure més »

Susana Solano Rodríguez

Susana Solano Rodríguez (Barcelona, 25 de juliol de 1946) és una escultora catalana.

Nou!!: Història de Barcelona і Susana Solano Rodríguez · Veure més »

Tabac

Una cigarreta encesa tirada en un cendrer El tabac és una droga recreativa legal produïda, entre altres coses, amb diverses espècies del gènere Nicotiana, que contenen nicotina, tot i que una gran part de la nicotina d'aquest producte és afegida artificialment.

Nou!!: Història de Barcelona і Tabac · Veure més »

Taifa de Granada

Lemirat de Gharnata, emirat zírida de Gharnata o taifa de Granada —— fou un dels estats que es van crear a l'Àndalus, arran la descomposició del califat de Còrdova.

Nou!!: Història de Barcelona і Taifa de Granada · Veure més »

Talla (impost)

La talla, com impost directe, és el que es recapta de forma personal.

Nou!!: Història de Barcelona і Talla (impost) · Veure més »

Tambor

Tambor Tambor és un terme genèric que designa un instrument de percussió membranòfon que consta d'una caixa de ressonància, generalment de forma cilíndrica, i una (o dues) membrana que cobreix l'obertura de la caixa.

Nou!!: Història de Barcelona і Tambor · Veure més »

Tancament de Caixes

El Tancament de Caixes fou una protesta dels botiguers i dels industrials de Barcelona el 20 d'octubre de l'any 1899 contra la llei del Gabinet de Francisco Silvela i del seu ministre d'Hisenda Raimundo Fernández Villaverde.

Nou!!: Història de Barcelona і Tancament de Caixes · Veure més »

Tango

Tango. Benito Bianquet, malnomenat ''El Cachafaz'', un conegut ballarí de tango (ballant amb Carmen Calderón). El tango és la música i el ball més popular i internacional de l'Argentina i l'Uruguai, mundialment associat a la passió i a l'amor.

Nou!!: Història de Barcelona і Tango · Veure més »

Tarragona

Tarragona és una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès i de la província de Tarragona.

Nou!!: Història de Barcelona і Tarragona · Veure més »

Tatuatge

Cap de tribu maorí tatuat Un tatuatge (del polinesi: tatau, 'dibuix') és una marca feta a la pell inserint-hi un pigment.

Nou!!: Història de Barcelona і Tatuatge · Veure més »

Taula de canvi

La taula de canvi o simplement taula era una institució econòmica pròpia de l'edat mitjana que facilitava la mobilitat de capitals en un context històric en què van augmentar del viatges i el comerç internacional.

Nou!!: Història de Barcelona і Taula de canvi · Veure més »

Tauromàquia

Cartell d'inauguració de la Plaça de toros de les Arenes l'any 1900. La tauromàquia (del grec, bou, i, lluitar), coneguda també com a corrida, cursa de braus o correguda de bous, fa referència en el seu significat més ampli a la pràctica de lluitar amb bous.

Nou!!: Història de Barcelona і Tauromàquia · Veure més »

Taxi

Un taxi a Barcelona. Un taxi a Szczecin (Polònia) El taxi és l'automòbil amb conductor (taxista) que s'utilitza en el servei públic de transport de passatgers la finalitat del qual és traslladar una o més persones que en forma conjunta contracten el servei i que en general realitzen trajectes curts o mitjos dintre dels centres poblats.

Nou!!: Història de Barcelona і Taxi · Veure més »

Tàrraco

Tàrraco (Tarraco; Ταρρακών) fou la ciutat romana capital de la Hispània Citerior i després de la província de la Tarraconense, actualment Tarragona.

Nou!!: Història de Barcelona і Tàrraco · Veure més »

Tàrrega

Tàrrega (pronúncia local: o) és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca de l'Urgell.

Nou!!: Història de Barcelona і Tàrrega · Veure més »

Tío Vivo

Tío Vivo va ser una coneguda revista de còmic d'humor que va començar a publicar-se el 1957 i va desaparèixer el 1981.

Nou!!: Història de Barcelona і Tío Vivo · Veure més »

TBO

TBO va ser una revista de còmics catalana escrita en castellà i alguns números en català, que va aparèixer el 1917 i es va publicar, amb interrupcions, fins al 1998.

Nou!!: Història de Barcelona і TBO · Veure més »

Teatre

Escenari de teatre El teatre o art dramàtic és un art espectacular que produeix obres teatrals presentades directament davant o amb el públic, en un mateix espai i en directe.

Nou!!: Història de Barcelona і Teatre · Veure més »

Teatre Apolo (Barcelona)

El Teatre Apolo és un espai teatral situat en el núm.

Nou!!: Història de Barcelona і Teatre Apolo (Barcelona) · Veure més »

Teatre Arnau

El Teatre Arnau és un espai teatral, ubicat en el número 60 de l'Avinguda del Paral·lel de la ciutat de Barcelona, al barri del Poble-sec.

Nou!!: Història de Barcelona і Teatre Arnau · Veure més »

Teatre Condal

El Teatre Condal és un teatre ubicat al Paral·lel, número 91.

Nou!!: Història de Barcelona і Teatre Condal · Veure més »

Teatre de l'absurd

''Play'', de Beckett, el 2008 Homenatge a Pinter, 2006 El teatre de l'absurd és un gènere teatral per un grup vague escriptors europeus i americans entre els anys 40 i 60 del.

Nou!!: Història de Barcelona і Teatre de l'absurd · Veure més »

Teatre Grec

El Teatre Grec és un teatre a l'aire lliure a Barcelona, situat al carrer de Santa Madrona de Barcelona, a la muntanya de Montjuïc.

Nou!!: Història de Barcelona і Teatre Grec · Veure més »

Teatre Lliure

Teatre Lliure, a l'edifici de l'antiga Cooperativa Obrera La Lleialtat El Teatre Lliure de Barcelona és un centre Fundat cooperativament el 1976 per un col·lectiu d’artistes impulsat per Fabià Puigserver.

Nou!!: Història de Barcelona і Teatre Lliure · Veure més »

Teatre Nacional de Catalunya

El Teatre Nacional de Catalunya (també conegut com a TNC) és un teatre ubicat a Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і Teatre Nacional de Catalunya · Veure més »

Teatre Nou (1843-1848)

El Teatre Nou fou una sala de Barcelona oberta el 1843 i desapareguda el 1848 al lloc de l'actual Plaça Reial.

Nou!!: Història de Barcelona і Teatre Nou (1843-1848) · Veure més »

Teatre Nou (Avinguda del Paral·lel)

El Teatre Nou fou una sala teatral ubicat als números 63 i 65 de l'avinguda del Paral·lel de Barcelona, al costat esquerre on hi ha el Teatre Victòria.

Nou!!: Història de Barcelona і Teatre Nou (Avinguda del Paral·lel) · Veure més »

Teatre Odeon

El teatre Odeon estava situat al carrer de l'Hospital, 45 de Barcelona, i va funcionar del 1850 al 1887.

Nou!!: Història de Barcelona і Teatre Odeon · Veure més »

Teatre Principal (Barcelona)

El Teatre Principal és un edifici situat a la Rambla de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Història de Barcelona і Teatre Principal (Barcelona) · Veure més »

Teatre Tívoli (Barcelona)

El Teatre Tívoli és una sala d'espectacles de Barcelona dedicada al teatre i al cinema, al carrer de Casp, núm.

Nou!!: Història de Barcelona і Teatre Tívoli (Barcelona) · Veure més »

Teatre Victòria (Barcelona)

El Teatre Victòria és un teatre de Barcelona, ubicat a l'avinguda del Paral·lel, número 65-67.

Nou!!: Història de Barcelona і Teatre Victòria (Barcelona) · Veure més »

Tecnocràcia

La tecnocràcia és una forma de govern formada per funcionaris i altres càrrecs públics escollits en virtut de la seva preparació tècnica.

Nou!!: Història de Barcelona і Tecnocràcia · Veure més »

Tecnologies de la informació i la comunicació

miniatura Les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC o NTIC per a noves tecnologies de la informació i de la comunicació o IT per a «Information Technology») agrupen els elements i les tècniques utilitzades en el tractament i la transmissió de les informacions, principalment d'informàtica, internet i telecomunicacions.

Nou!!: Història de Barcelona і Tecnologies de la informació i la comunicació · Veure més »

Teià

Teià és una vila i municipi de la comarca del Maresme.

Nou!!: Història de Barcelona і Teià · Veure més »

Telèfon

Usant un telèfon al 1910. El telèfon (del grec τῆλε,, llunyà i φωνή,, veu) és un dispositiu de telecomunicacions que s'usa per transmetre i rebre so (normalment veu) a través de llargues distàncies.

Nou!!: Història de Barcelona і Telèfon · Veure més »

Telefèric de Montjuïc

El telefèric de Montjuïc és un remuntador que dona accés a la muntanya barcelonina de Montjuïc des de la falda oriental unint l'Avinguda Miramar i el Funicular de Montjuïc amb el Castell de Montjuïc, situat just al punt més elevat de la muntanya.

Nou!!: Història de Barcelona і Telefèric de Montjuïc · Veure més »

Telefèric del Port

El Telefèric del Port de Barcelona és un transbordador aeri, obra de l'arquitecte Carles Buïgas, situat al Port de Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і Telefèric del Port · Veure més »

Telefónica

Telefónica, S.A., abans coneguda com a Compañía Telefónica Nacional de España (CTNE), és un grup empresarial multinacional de telecomunicacions, inicialment de telefonia.

Nou!!: Història de Barcelona і Telefónica · Veure més »

Telegrafia

La telegrafia (del grec tele, "lluny", i graphein, "escriure") és la transmissió a llarga distància de missatges escrits, sense el transport físic de les lletres que componen el missatge.

Nou!!: Història de Barcelona і Telegrafia · Veure més »

Televisió Espanyola

Televisió Espanyola (TVE; en castellà Televisión Española) és l'empresa estatal pública d'Espanya, i pertany a Radiotelevisión Española.

Nou!!: Història de Barcelona і Televisió Espanyola · Veure més »

Temple d'August de Barcelona

El temple d'August de Barcelona fou un edifici de la colònia romana de Bàrcino dedicat al culte imperial a August, les restes del qual es troben a la seu del Centre Excursionista de Catalunya, al carrer del Paradís de Barcelona, i estan catalogades com a bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Història de Barcelona і Temple d'August de Barcelona · Veure més »

Temple Expiatori de la Sagrada Família

Reconstrucció de les escoles NA.

Nou!!: Història de Barcelona і Temple Expiatori de la Sagrada Família · Veure més »

Tennis

Roland Garros El tennis és un esport de pilota en què s'enfronten dos jugadors o dues parelles de jugadors, que es desenvolupa en una pista rectangular dividida transversalment per una xarxa, consisteix a colpejar la pilota amb una raqueta per fer-la passar per damunt de la xarxa de manera que l'adversari no la pugui tornar.

Nou!!: Història de Barcelona і Tennis · Veure més »

Tenor

En música, tenor és el nom donat al tipus més agut de veu d'home, que sol comprendre aproximadament del do3 al do5.

Nou!!: Història de Barcelona і Tenor · Veure més »

Teodoric el Gran

Maximilià I a l'església de la cort d'Innsbruck Teodoric (Theodoricus) conegut com a el Gran, fou rei dels ostrogots, fill de Teodomir i de la seva concubina Ereleuva.

Nou!!: Història de Barcelona і Teodoric el Gran · Veure més »

Teologia

Plató La teologia (del grec θεος, theos, "Déu", + λογος, logos, "estudi") és la disciplina que s'ocupa de l'estudi de Déu i, per extensió, també s'aplica a l'estudi dels temes relacionats amb la religió.

Nou!!: Història de Barcelona і Teologia · Veure més »

Teoria de la relativitat

En física, el terme relativitat s'utilitza per a referir-se a les transformacions matemàtiques que cal aplicar per a descriure els fenòmens en diferents sistemes de referència.

Nou!!: Història de Barcelona і Teoria de la relativitat · Veure més »

Ter

El Ter és un riu de Catalunya que neix a Ulldeter a uns 2.400 metres d'altitud, al peu d'un antic circ glacial delimitat per cims relativament propers als 3.000 metres, com el Bastiments, el Gra de Fajol o el Pic de la Dona.

Nou!!: Història de Barcelona і Ter · Veure més »

Tercera Guerra Carlina

La Tercera Guerra Carlina fou una guerra civil espanyola que va tenir lloc del 1872 al 1876.

Nou!!: Història de Barcelona і Tercera Guerra Carlina · Veure més »

Terenci Moix

, pseudònim de Ramon Moix i Meseguer, fou un novel·lista en català i castellà.

Nou!!: Història de Barcelona і Terenci Moix · Veure més »

Terol

Terol (en castellà i oficialment, Teruel, i en aragonès i xurro Tergüel) és una ciutat a la zona meridional d'Aragó.

Nou!!: Història de Barcelona і Terol · Veure més »

Terra baixa

Terra baixa és una obra teatral del dramaturg i poeta Àngel Guimerà, una de les més populars de totes les que escrigué i una de les més representades i traduïdes de la llengua catalana.

Nou!!: Història de Barcelona і Terra baixa · Veure més »

Terra Lliure

Terra Lliure va ser una organització armada independentista catalana, d'ideologia socialista, fundada el 1978 amb l'objectiu de crear un estat socialista independent als Països Catalans, que va abandonar la lluita armada el 1991 i es va autodissoldre de manera oficial el 1995.

Nou!!: Història de Barcelona і Terra Lliure · Veure més »

Terrassa

Terrassa és una ciutat de Catalunya situada al Vallès Occidental que, juntament amb Sabadell, exerceix la capitalitat de la comarca.

Nou!!: Història de Barcelona і Terrassa · Veure més »

Terratrèmol de Catalunya de 1428

El terratrèmol de Catalunya 1428, conegut popularment com el terratrèmol de la Candelera, ocorregué el 2 de febrer de 1428 amb l'epicentre situat prop de Camprodon.

Nou!!: Història de Barcelona і Terratrèmol de Catalunya de 1428 · Veure més »

Tete Montoliu

Vicenç Montoliu i Massana (28 de març de 1933 - 24 d'agost de 1997), més conegut com a Tete Montoliu, fou un pianista de jazz català.

Nou!!: Història de Barcelona і Tete Montoliu · Veure més »

Teudis

Teudis fou rei visigot del 531 al 548.

Nou!!: Història de Barcelona і Teudis · Veure més »

The Beatles

The Beatles fou un grup de música pop-rock procedent de Liverpool, Anglaterra, format per John Lennon, Paul McCartney, George Harrison i Ringo Starr.

Nou!!: Història de Barcelona і The Beatles · Veure més »

Thomas N'Kono

va ser un destacat futbolista camerunès dels anys 70, 80 i 90 que jugava de porter.

Nou!!: Història de Barcelona і Thomas N'Kono · Veure més »

Tiana

Tiana és un municipi de la comarca del Maresme, limitant amb el Barcelonès i pertanyent al que es coneix per Barcelonès Nord.

Nou!!: Història de Barcelona і Tiana · Veure més »

Tibidabo

El Tibidabo és una muntanya de la serra de Collserola, amb el cim més alt de 516,2 m Altituds preses del Mapa Topogràfic de Catalunya 1:10.000 d'altitud, situada a l'oest del municipi de Barcelona, al barri de Vallvidrera, Tibidabo i les Planes (districte de Sarrià - Sant Gervasi).

Nou!!: Història de Barcelona і Tibidabo · Veure més »

Tifus

El tifus és un grup de malalties infeccioses causades per diverses rickèttsies.

Nou!!: Història de Barcelona і Tifus · Veure més »

Timbre

En heràldica, un timbre és un símbol que es posa sobre els escuts d'armes per indicar quin és el grau de noblesa de la família o de la població.

Nou!!: Història de Barcelona і Timbre · Veure més »

Toledo

Toledo (en català antic Tolèdol) és la capital de la província de Toledo i al mateix temps de la comunitat autònoma de Castella-La Manxa.

Nou!!: Història de Barcelona і Toledo · Veure més »

Tolosa de Llenguadoc

Tolosa o Tolosa de Llenguadoc (en occità Tolosa, pronunciat; en francès Toulouse) és una ciutat d'Occitània i capital històrica del Llenguadoc.

Nou!!: Història de Barcelona і Tolosa de Llenguadoc · Veure més »

Tomàquet

El tomàquet (Solanum lycopersicum) és el fruit de la tomaquera.

Nou!!: Història de Barcelona і Tomàquet · Veure més »

Tomàs Amorós i Cerdà

fou un matemàtic, filòsof, enginyer i jesuïta català.

Nou!!: Història de Barcelona і Tomàs Amorós i Cerdà · Veure més »

Tomàs Ascheri Fossatti

Tomàs Ascheri Fossatti (Marsella, França, 1869 - Barcelona, 4 de maig de 1897) fou un obrer d'origen italià resident a Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і Tomàs Ascheri Fossatti · Veure més »

Tomàs Carreras i Artau

Tomàs Carreras i Artau (Girona, 3 d'abril de 1879 - Barcelona, 23 d'octubre de 1954) va ser un filòsof, etnòleg i polític català.

Nou!!: Història de Barcelona і Tomàs Carreras i Artau · Veure més »

Tomàs d'Aquino

Tomàs d'Aquino (Roccasecca, Laci, 1225 - Fossanova, 7 de març de 1274) fou un dels filòsofs-teòlegs més importants de l'edat mitjana.

Nou!!: Història de Barcelona і Tomàs d'Aquino · Veure més »

Top manta

El top manta o, en un registre més formal, la venda a la manta, és un tipus de venda ambulant, que es practica al marge de la llei, consistent a mostrar a terra, sobre una manta o un element similar, productes comercials diversos i a vendre'ls per sota del preu del mercat.

Nou!!: Història de Barcelona і Top manta · Veure més »

TOP500

Logo del projecte TOP500. Potència computacional total dels 500 sistemes computacionals més potents del món, 1993-2014. Potència computacional total dels 500 sistemes computacionals més potents del món en 2016. El projecte TOP500 és un rànquing dels 500 supercomputadors més potents del món realitzat per les següents entitats.

Nou!!: Història de Barcelona і TOP500 · Veure més »

Topografia

Mapa topogràfic de Mauna Kea, Hawaii La topografia (del grec, "lloc", i γράφω graphō, "escriure") és un camp de la ciència planetària que comprèn l'estudi de la forma i característiques de la superfície de la Terra i altres objectes astronòmics incloent planetes, llunes i asteroides.

Nou!!: Història de Barcelona і Topografia · Veure més »

Toreig còmic

La Traca'' on s'anuncia una funció de toreig còmic (1917). El toreig còmic o toreig bufo (en castellà, toreo cómico o toreo bufo) o moixigangues és una variant de la tauromàquia de caràcter còmic.

Nou!!: Història de Barcelona і Toreig còmic · Veure més »

Torre de Collserola

Torre de Collserola vista des de sota La Torre de Collserola és una torre de telecomunicacions inaugurada el 1992 amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і Torre de Collserola · Veure més »

Torre de Comunicacions de Montjuïc

La torre de comunicacions de Montjuïc, coneguda popularment com a torre Calatrava, és obra de l'arquitecte i enginyer valencià Santiago Calatrava, i va ser construïda entre 1989 i 1992 a l'Anella Olímpica de Montjuïc a Barcelona (Catalunya) amb motiu dels jocs Olímpics del 92.

Nou!!: Història de Barcelona і Torre de Comunicacions de Montjuïc · Veure més »

Torre Glòries

La Torre Glòries, també coneguda com a Torre Agbar, és un gratacel situat a la Plaça de les Glòries Catalanes de Barcelona, inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Història de Barcelona і Torre Glòries · Veure més »

Torre Mapfre

La torre Mapfre és un gratacel situat a la Vila Olímpica del Poblenou, i és el gratacel més alt de la ciutat i de tot Catalunya, empatat amb el veí Hotel Arts.

Nou!!: Història de Barcelona і Torre Mapfre · Veure més »

Tortell Poltrona

Jaume Mateu i Bullich, (Barcelona, 7 d'abril de 1955) conegut pel seu personatge del Tortell Poltrona, és un director, emprenedor i intèrpret català.

Nou!!: Història de Barcelona і Tortell Poltrona · Veure més »

Tortosa

Tortosa és una ciutat i municipi de Catalunya, capital de la comarca del Baix Ebre.

Nou!!: Història de Barcelona і Tortosa · Veure més »

Tractat d'Utrecht

El Tractat d'Utrecht, també anomenat Pau d'Utrecht o Tractats d'Utrecht i Rastatt, són un seguit de tractats de pau multilaterals signats entre la Corona de Castella, el Regne de França i els seus enemics bèl·lics a Utrecht (Províncies Unides, actualment els Països Baixos) el març i l'abril de 1713 que donaren lloc al final de la Guerra de Successió espanyola.

Nou!!: Història de Barcelona і Tractat d'Utrecht · Veure més »

Tractat de Barcelona (1493)

El Tractat de Barcelona va ser un acord de "pau per territoris" pactat a Barcelona el 19 de gener de 1493.

Nou!!: Història de Barcelona і Tractat de Barcelona (1493) · Veure més »

Tractat de Corbeil

Dominis del comte de Tolosa El Tractat de Corbeil fou un acord signat l'11 de maig del 1258 a Corbeil entre els procuradors del rei de França, Lluís IX, i els procuradors del rei d'Aragó, Jaume el Conqueridor, en el marc de les converses internacionals que posteriorment donaren lloc al Tractat de París.

Nou!!: Història de Barcelona і Tractat de Corbeil · Veure més »

Tractat de Gènova

El Tractat de Gènova va ser un acord de col·laboració que van signar representants del Principat de Catalunya i del Regne d'Anglaterra, països majoritàriament partidaris de Carles III d'Àustria el 20 de juny de 1705 a la capital de la República de Gènova, en el marc de la Guerra de Successió pel tron espanyol.

Nou!!: Història de Barcelona і Tractat de Gènova · Veure més »

Tractat de Rijswijk

El Tractat de Rijswijk va ser signat el 20 de setembre de 1697 a la ciutat de Rijswijk a les Províncies Unides (avui Països Baixos).

Nou!!: Història de Barcelona і Tractat de Rijswijk · Veure més »

Tractat dels Pirineus

geopolítics del Tractat dels Pirineus El Tractat dels Pirineus (o Pau dels Pirineus) va ser signat el 7 de novembre del 1659 per part dels representants de Felip IV de Castella i III d'Aragó, Luis Méndez de Haro i Pedro Coloma, i els de Lluís XIV de França, Cardenal Mazzarino i Hugues de Lionne, a l'illa dels Faisans del riu Bidasoa, als límits del País Basc del Nord, tot posant fi al litigi de la Guerra dels Trenta Anys.

Nou!!: Història de Barcelona і Tractat dels Pirineus · Veure més »

Tram de Barcelona

TRAM és el nom comercial del tramvia de Barcelona, i que fa servei dins de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, conformat per sis línies en dues xarxes inconnexes: Trambaix (T1, T2 i T3) i Trambesòs (T4, T5 i T6).

Nou!!: Història de Barcelona і Tram de Barcelona · Veure més »

Tramvia

Tramvia a París, França Tramvia a Berlín, Alemanya Un tramvia, o també tram, és un vehicle de propulsió elèctrica sobre rails i mode de transport públic que circula majoritàriament per àrees urbanes i en superfície.

Nou!!: Història de Barcelona і Tramvia · Veure més »

Tramvia Blau

El Tramvia Blau és un tramvia que recorre tota l'avinguda del Tibidabo, a la ciutat de Barcelona, i que uneix el final de la línia L7 dels Ferrocarrils de la Generalitat (Estació d'Avinguda Tibidabo, a la plaça John F. Kennedy) amb l'estació inferior del funicular que puja al Tibidabo.

Nou!!: Història de Barcelona і Tramvia Blau · Veure més »

Transició democràtica espanyola

La Transició democràtica espanyola, Transició espanyola o, simplement, Transició, és el període comprès entre la fi de la dictadura franquista i el restabliment de les institucions democràtiques a l'Estat espanyol, ras i curt, una nova estructura jurídica que havia de generar nous marcs de legitimitat i consens.

Nou!!: Història de Barcelona і Transició democràtica espanyola · Veure més »

Transports Metropolitans de Barcelona

Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) és la principal empresa gestora del transport públic de l'àrea metropolitana de Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і Transports Metropolitans de Barcelona · Veure més »

Trípoli

Trípoli és la capital del país, de la ''xabiyya'' de Trípoli i la ciutat més gran de Líbia.

Nou!!: Història de Barcelona і Trípoli · Veure més »

Tribú militar

Tribú militar (en llatí tribunus militum) era el nom dels oficials comandants de les legions romanes.

Nou!!: Història de Barcelona і Tribú militar · Veure més »

Tribu urbana

Les tribus urbanes les componen una gran part de les agrupacions, juvenils majoritàriament, en les quals la gent es relaciona en el seu temps lliure i que es diferencien per la seva forma de vida.

Nou!!: Història de Barcelona і Tribu urbana · Veure més »

Tribunal Constitucional d'Espanya

El Tribunal Constitucional d'Espanya (TC) és un òrgan col·legiat constitucional espanyol independent dels altres òrgans constitucionals.

Nou!!: Història de Barcelona і Tribunal Constitucional d'Espanya · Veure més »

Tribunal Suprem

El Tribunal Suprem (també conegut com a Cort Suprema o tribunal d'última instància) és el màxim òrgan judicial d'un sistema judicial, les decisions de les quals no estan subjectes a una revisió posterior per cap altre tribunal.

Nou!!: Història de Barcelona і Tribunal Suprem · Veure més »

Tribunal Suprem d'Espanya

El Tribunal Suprem és l'òrgan constitucional de l'Estat espanyol que culmina l'organització del poder judicial a l'estat.

Nou!!: Història de Barcelona і Tribunal Suprem d'Espanya · Veure més »

Tricicle

Tricicle és una companyia catalana de teatre gestual, on l'humor és la base fonamental de tots els seus espectacles.

Nou!!: Història de Barcelona і Tricicle · Veure més »

Trienni Liberal

Document en què consta el jurament a la Constitució espanyola de 1812 per part de Ferran VII d'Espanya El Trienni Liberal (1820-1823) va ser un període liberal del regnat de Ferran VII, que es va iniciar amb el pronunciament de Riego l'1 de gener de 1820 a Las Cabezas de San Juan, que havia rebut l'encàrrec de dirigir una expedició contra els insurgents de les colònies d'Amèrica.

Nou!!: Història de Barcelona і Trienni Liberal · Veure més »

Troleibús

Troleibús a la ciutat de Milà, Itàlia. Troleibús a la ciutat de Gdynia, Polònia. Electromote a la ciutat de Berlín, 1882. Rosario, Argentina. D'origen brasiler. El troleibús, també conegut com a trolley o tròlei, és un autobús elèctric alimentat per dos cables superiors des d'on pren l'energia elèctrica, mitjançant dues astes.

Nou!!: Història de Barcelona і Troleibús · Veure més »

Tsunami Democràtic

Tsunami Democràtic o Tsunami D fou una iniciativa sorgida de la societat civil que va tenir per objectiu oposar-se a la sentència del Tribunal Suprem d'Espanya sobre el referèndum sobre la independència de Catalunya del primer d'octubre de 2017.

Nou!!: Història de Barcelona і Tsunami Democràtic · Veure més »

Tuberculosi

La tuberculosi (TBC) és una malaltia infecciosa causada generalment pel bacteri Mycobacterium tuberculosis (MTB).

Nou!!: Història de Barcelona і Tuberculosi · Veure més »

Tunísia

Tunísia o República de Tunísia és un estat musulmà del nord d'Àfrica que fa frontera amb Algèria a l'oest i amb Líbia al sud-est, mentre que el mar Mediterrani banya les seves costes, al nord i a l'est del país.

Nou!!: Història de Barcelona і Tunísia · Veure més »

Turó de la Rovira (Barcelona)

El Turó de la Rovira és una muntanya de 262 msnm que s'eleva sobre el Pla de Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і Turó de la Rovira (Barcelona) · Veure més »

Turó de Monterols

El Turó de Monterols, també anomenat turó d'en Gil, és un turonet de Barcelona que amb prou feines sobresurt de la massa d'edificacions.

Nou!!: Història de Barcelona і Turó de Monterols · Veure més »

Turó del Carmel

El Turó del Carmel o turó d'en Móra és una muntanya de 289 metres al municipi de Barcelona, a la comarca del Barcelonès.

Nou!!: Història de Barcelona і Turó del Carmel · Veure més »

TV3

TV3 és una cadena de televisió pública de Catalunya, que pertany a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA).

Nou!!: Història de Barcelona і TV3 · Veure més »

Ugne

Ugne - també escrit com Ungas, Ugnas i Ugnus - fou bisbe de Barcelona al darrer quart del.

Nou!!: Història de Barcelona і Ugne · Veure més »

Un tros de paper

Un tros de paper fou una publicació periòdica satírica en català dirigida per Albert Llanas, que es publicà des del 16 d'abril de 1865 al 16 de setembre de 1866.

Nou!!: Història de Barcelona і Un tros de paper · Veure més »

UNESCO

LOrganització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (en francès: Organisation des Nations unies pour l'éducation, la science et la culture; en anglès: United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization, UNESCO), fou establerta per les Nacions Unides el 1946 per promoure la col·laboració internacional en educació, ciència, cultura i comunicació.

Nou!!: Història de Barcelona і UNESCO · Veure més »

Unió Catalanista

La Unió Catalanista fou un grup polític format a Barcelona el 1891 per la unió de sindicats i associacions catalanistes que es van posar en contacte arran de la resistència contra l'article 15 del Codi Civil espanyol que atemptava contra el Dret civil català.

Nou!!: Història de Barcelona і Unió Catalanista · Veure més »

Unió d'armes

Unió d'Armes del comte-duc d'Olivares 1626 Retrat de Gaspar de Guzmán y Pimentel, comte-duc d'Olivares La Unió d'armes fou un organisme militar instaurat per decret el 25 de juliol de 1626 pel comte-duc d'Olivares, primer ministre de Felip IV de Castella i III d'Aragó, amb la finalitat de fer contribuir tots els regnes de la monarquia hispànica al manteniment d'un exèrcit comú de 140.000 homes, aportats i mantinguts segons una proporció fixa.

Nou!!: Història de Barcelona і Unió d'armes · Veure més »

Unió de Centre Democràtic

Unió de Centre Democràtic (UCD) (en castellà, Unión de Centro Democrático) fou una coalició política i, posteriorment, un partit polític que exercí un paper protagonista durant la transició democràtica espanyola.

Nou!!: Història de Barcelona і Unió de Centre Democràtic · Veure més »

Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques

La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз СоветскихСоциалистическихРеспублик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.

Nou!!: Història de Barcelona і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »

Unió Europea

La Unió Europea (UE) és una unió econòmica i política sui generis de 27 estats, situats en la seva major part a Europa.

Nou!!: Història de Barcelona і Unió Europea · Veure més »

Unió General de Treballadors

La Unió General de Treballadors (de forma abreviada, UGT) és una organització sindical lligada al PSOE, fundada per Pablo Iglesias a Barcelona el 12 d'agost de 1888.

Nou!!: Història de Barcelona і Unió General de Treballadors · Veure més »

Unitat Militar d'Emergències

La Unitat Militar d'Emergències (en castellà: Unidad Militar de Emergencias, UME) és una branca de les Forces Armades Espanyoles destinada a actuar en desastres i emergències (incendis, inundacions, terratrèmols, etc.) a Espanya i, si és necessari, a l'estranger.

Nou!!: Història de Barcelona і Unitat Militar d'Emergències · Veure més »

Universitat Autònoma de Barcelona

La Universitat Autònoma de Barcelona és una universitat pública catalana creada el 1968.

Nou!!: Història de Barcelona і Universitat Autònoma de Barcelona · Veure més »

Universitat de Barcelona

La Universitat de Barcelona és una universitat pública situada a la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і Universitat de Barcelona · Veure més »

Universitat de Cervera

La Universitat de Cervera, bastida entre el 1718 i el 1740, és un imponent edifici de planta rectangular i amb torres prismàtiques als angles, ubicat prop de l'antic call jueu de Cervera.

Nou!!: Història de Barcelona і Universitat de Cervera · Veure més »

Universitat Harvard

La Universitat Harvard (en anglès: Harvard University) és una universitat privada situada a Cambridge, Massachusetts, als Estats Units d'Amèrica, prop de la ciutat de Boston.

Nou!!: Història de Barcelona і Universitat Harvard · Veure més »

Universitat Internacional de Catalunya

La Universitat Internacional de Catalunya (UIC Barcelona) és una universitat privada amb seu a Barcelona creada l'any 1997 i reconeguda pel Parlament de Catalunya per la Llei 11/1997, de l'1 d'octubre.

Nou!!: Història de Barcelona і Universitat Internacional de Catalunya · Veure més »

Universitat Oberta de Catalunya

La Universitat Oberta de Catalunya (UOC) és una universitat catalana en línia de servei públic que s'organitza mitjançant gestió privada.

Nou!!: Història de Barcelona і Universitat Oberta de Catalunya · Veure més »

Universitat Politècnica de Catalunya

La Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC) és una institució pública de recerca i educació superior, especialitzada en els àmbits de l'enginyeria, l'arquitectura i les ciències.

Nou!!: Història de Barcelona і Universitat Politècnica de Catalunya · Veure més »

Universitat Pompeu Fabra

La Universitat Pompeu Fabra (UPF), creada el 18 de juny de 1990, és una universitat pública situada a Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і Universitat Pompeu Fabra · Veure més »

Universitat Ramon Llull

La Universitat Ramon Llull és una universitat privada amb seu a Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і Universitat Ramon Llull · Veure més »

Urbanisme de Barcelona

Plànol de Barcelona. Lurbanisme de Barcelona s'ha desenvolupat conforme a l'evolució històrica i territorial de la ciutat, i d'acord amb altres factors definitoris de l'espai públic, com l'arquitectura, les infraestructures urbanes i l'adequació i manteniment d'espais naturals, parcs i jardins.

Nou!!: Història de Barcelona і Urbanisme de Barcelona · Veure més »

Uruguai

LUruguai, oficialment la República Oriental de l'Uruguai (República Oriental del Uruguay, en castellà), és un estat sobirà d'Amèrica del Sud situat entre el Brasil i l'Argentina.

Nou!!: Història de Barcelona і Uruguai · Veure més »

Usatges de Barcelona

Costums de Catalunya) (ACA, ms. de Ripoll, núm. 38, fol. 1) XIV que representa al comte Ramon Berenguer I de Barcelona (Biblioteca del Monasterio de San Lorenzao del Escorial, Ms. Z-III-14 f.23v) ''Ms. 1.378'' de l'Arxiu Municipal de Lleida (1336). ''Usatges i Constitucions de Catalunya'', Constitucions de Pau i Treva, Commemoracions de Pere Albert i un Tratado de Batalla Foli dels ''Commentaria super Usaticis Barchinone'' (Comentaris dels Usatges de Barcelona) Obra jurídica de Jaume Marquilles (1448-1450) Actes de cort i altres Lleis Catalunya de les Corts de Barcelona (1413) (edició impresa) Els Usatges de Barcelona foren una recopilació dels usatges que formaven el dret consuetudinari barceloní; a mesura que es feren noves recopilacions s'hi recolliren també normes jurídiques de diferents procedències que acabaren formant la base del Dret consuetudinari català.

Nou!!: Història de Barcelona і Usatges de Barcelona · Veure més »

Vaga

Una vaga és una acció empresa de forma individual o per un col·lectiu social que consisteix a deixar de fer una cosa o coses, dintre de les funcions del col·lectiu o individu, per a exercir una pressió social, amb vista a l'obtenció d'un objectiu concret.

Nou!!: Història de Barcelona і Vaga · Veure més »

Vaga de tramvies

La vaga de tramvies fou el boicot que els ciutadans de Barcelona van fer a la companyia de Tramvies de Barcelona a partir de l'1 de març de 1951.

Nou!!: Història de Barcelona і Vaga de tramvies · Veure més »

Vaga general catalana d'octubre de 2019

La vaga general catalana d'octubre de 2019 es va convocar a Catalunya pel 18 d'octubre de 2019 per la intersindical-CSC la Intersindical Alternativa de Catalunya amb el lema en protesta per la precarietat laboral, la pèrdua de drets dels treballadors i exigir la pujada del salari mínim interprofessional a 1200 €.

Nou!!: Història de Barcelona і Vaga general catalana d'octubre de 2019 · Veure més »

Vaixell de vapor

El vapor Clermont, de Robert Fulton. Un vaixell de vapor és un vaixell propulsat per màquines de vapor, actualment en desús, o per turbines de vapor.

Nou!!: Història de Barcelona і Vaixell de vapor · Veure més »

València

València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.

Nou!!: Història de Barcelona і València · Veure més »

Valentí Almirall i Llozer

fou un advocat, periodista i polític català, considerat un dels pares del catalanisme modern i, més concretament, d'un catalanisme d'esquerres fèrriament federalista.

Nou!!: Història de Barcelona і Valentí Almirall i Llozer · Veure més »

Valentí Fuster Carulla

Valentí Fuster Carulla (Barcelona, 20 de gener de 1943), primer marquès de Fuster, és un metge català, especialitzat en cardiologia.

Nou!!: Història de Barcelona і Valentí Fuster Carulla · Veure més »

Vallès

Localització del Vallès (límits fins a abril de 2015) El Vallès és un territori històric de Catalunya que en la divisió comarcal de 1936 quedà subdividit en les comarques del Vallès Occidental i el Vallès Oriental.

Nou!!: Història de Barcelona і Vallès · Veure més »

Vallcarca i els Penitents

Vallcarca i els Penitents són dos 'subbarris' de Barcelona que pertanyen al districte de Gràcia, tot i que estigueren lligats històricament fins al 1904 a l'aleshores municipi independent d'Horta.

Nou!!: Història de Barcelona і Vallcarca i els Penitents · Veure més »

Vallespir

Mapa de Catalunya i de les comarques històriques El Vallespir és una comarca de la Catalunya del Nord, amb capital a Ceret.

Nou!!: Història de Barcelona і Vallespir · Veure més »

Vallvidrera

Vista panoràmica de la Torre de Collserola, i els cims de Sant Pere Màrtir i Turó d'en Cors, junt al barri de Vallvidrera des del cim del Tibidabo Vallvidrera (possiblement de vallevitraria, per l'abundància de vitriaria) és un nucli de població que actualment forma part del districte de Sarrià - Sant Gervasi de Barcelona, concretament dins del barri de Vallvidrera, Tibidabo i les Planes.

Nou!!: Història de Barcelona і Vallvidrera · Veure més »

Vals

"Vals del minut", de Chopin. El vals és un ball de saló i una dansa tradicional.

Nou!!: Història de Barcelona і Vals · Veure més »

Vamba

Vamba (c. 630 - Pampliega, 688) fou rei visigot d'Hispània del 672 al 680.

Nou!!: Història de Barcelona і Vamba · Veure més »

Vàlia

Vàlia, també conegut com a Wàlia, nom variant de Wald, paraula polisèmica usada especialment com a «governant»; (?,? - Tolosa, darreria del 418) va ser rei dels visigots des de l'estiu del 415 fins al 418.

Nou!!: Història de Barcelona і Vàlia · Veure més »

Vàndals

Invasions bàrbares de l'Imperi Romà: les fletxes blaves representen les invasions vàndales Els vàndals foren un poble del centre d'Europa, un dels pobles indoeuropeus de família germànica, que habitaven les regions riberenques de la mar Bàltica (en la zona de les actuals Alemanya i Polònia).

Nou!!: Història de Barcelona і Vàndals · Veure més »

Víctor Balaguer i Cirera

Víctor Balaguer i Cirera (Barcelona, 11 de desembre de 1824 – Madrid, 14 de gener de 1901), autoanomenat Lo trobador de Montserrat, fou un polític liberal, periodista, escriptor romàntic, poeta, dramaturg i historiador català.

Nou!!: Història de Barcelona і Víctor Balaguer i Cirera · Veure més »

Víctor Mora i Pujadas

Víctor Mora i Pujadas (Barcelona, 6 de juny de 1931 - Barcelona, 17 d'agost de 2016) fou un escriptor, traductor i guionista de còmics català.

Nou!!: Història de Barcelona і Víctor Mora i Pujadas · Veure més »

Vectigal

El vectigal (del llatí vectigale i aquest de vehere, "transportar") era un impost indirecte que gravava diferents activitats, en particular la circulació de mercaderies, en les societats precapitalistes.

Nou!!: Història de Barcelona і Vectigal · Veure més »

Vegueria

230x230px Una vegueria és la divisió territorial de Catalunya que estableix l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006, amb personalitat jurídica pròpia i amb dues funcions: el govern intermunicipal de cooperació local i l'organització dels serveis de la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Història de Barcelona і Vegueria · Veure més »

Vegueria de Barcelona

Àmbit metropolità de Barcelona Àmbit metropolità de Barcelona (1995 - 2016) Regió I de Barcelona (1936 - 1939) La vegueria de Barcelona fou una de les vegueries històriques del Principat de Catalunya, amb cinc segles de vigència.

Nou!!: Història de Barcelona і Vegueria de Barcelona · Veure més »

Venanci Vallmitjana i Barbany

Venanci Vallmitjana i Barbany (Barcelona, 1 d'abril de 1830 - 3 de setembre de 1919) fou un escultor realista català que juntament amb el seu germà Agapit Vallmitjana i Barbany varen suposar un gran paradigma dins de l'escultura catalana de mitjans del.

Nou!!: Història de Barcelona і Venanci Vallmitjana i Barbany · Veure més »

Ventura Pons i Sala

Bonaventura Pons i Sala, conegut popularment com a Ventura Pons (Barcelona, 25 de juliol del 1945), és un director de cinema, guionista i productor català.

Nou!!: Història de Barcelona і Ventura Pons i Sala · Veure més »

Vescomtat de Barcelona

El vescomtat de Barcelona fou una jurisdicció feudal del comtat de Barcelona durant l'edat mitjana.

Nou!!: Història de Barcelona і Vescomtat de Barcelona · Veure més »

Via Augusta

La Via Augusta fou una via romana que unia la península d'Hispània amb el centre del món romà.

Nou!!: Història de Barcelona і Via Augusta · Veure més »

Via Catalana

Via Catalana al seu pas pel Passeig de Colom de Barcelona Un dels trams del Masnou. La Via Catalana cap a la Independència, més coneguda com a Via Catalana, va ser una cadena humana d'uns 400 quilòmetres a Catalunya proposada per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) per l'Onze de Setembre de 2013 amb l'objectiu de reivindicar la independència de Catalunya.

Nou!!: Història de Barcelona і Via Catalana · Veure més »

Via Laietana

La Via Laietana és un carrer de Barcelona que comunica l'Eixample amb el port travessant Ciutat Vella.

Nou!!: Història de Barcelona і Via Laietana · Veure més »

Via Lliure

La Via Lliure, o Via Lliure a la República Catalana, va ser una concentració multitudinària que va omplir un tram de 5,2 quilòmetres de l'avinguda de la Meridiana de Barcelona per l'Onze de setembre de 2015 amb l'objectiu de reivindicar la independència de Catalunya.

Nou!!: Història de Barcelona і Via Lliure · Veure més »

Via sepulcral de la plaça de la Vila de Madrid

La via sepulcral de la plaça de la Vila de Madrid és una necròpolis romana dels segles a a Barcelona, declarada bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Història de Barcelona і Via sepulcral de la plaça de la Vila de Madrid · Veure més »

Vic

Vic és un municipi i capital de la comarca d'Osona, al sud de la regió de l'Alt Ter i al nord-est de Catalunya.

Nou!!: Història de Barcelona і Vic · Veure més »

Vicenç Rodes i Aries

Vicenç Rodes i Aries (Alacant, 1783 - Barcelona, 23 de gener de 1858) fou un pintor valencià.

Nou!!: Història de Barcelona і Vicenç Rodes i Aries · Veure més »

Vicente Aranda Ezquerra

Vicente Aranda Ezquerra (Barcelona, 9 de novembre de 1926 - Madrid, 26 de maig de 2015) va ésser un director de cinema català.

Nou!!: Història de Barcelona і Vicente Aranda Ezquerra · Veure més »

Victòria dels Àngels

Victoria de los Ángeles López García, coneguda internacionalment amb el nom artístic de Victoria de los Ángeles i a Catalunya Victòria dels Àngels (Barcelona, 1 de novembre de 1923 - Barcelona, 15 de gener de 2005), fou una soprano i cantant d'òpera catalana de la segona meitat del, de les més reconegudes arreu, especialment per la seva activitat en els anys cinquanta i seixanta, el període més brillant de la seva carrera.

Nou!!: Història de Barcelona і Victòria dels Àngels · Veure més »

Vicus

Vicus (plural llatí vici) era el nom de les subdivisions que els romans havien fet del seu territori.

Nou!!: Història de Barcelona і Vicus · Veure més »

Viena

Viena (en alemany Wien) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).

Nou!!: Història de Barcelona і Viena · Veure més »

Vila de Gràcia

La Vila de Gràcia, per antonomàsia Gràcia, és un dels barris més populars i actius de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і Vila de Gràcia · Veure més »

Vilagrassa

Vilagrassa és una vila i municipi de la comarca de l'Urgell.

Nou!!: Història de Barcelona і Vilagrassa · Veure més »

Vilancet

XVIII Un vilancet (denominat sovint, de manera inexacta, villancet) és una cançó de caràcter popular, basada en la forma poètica del mateix nom.

Nou!!: Història de Barcelona і Vilancet · Veure més »

Vilanova i la Geltrú

Vilanova i la Geltrú és una ciutat i municipi, i també la capital de la comarca del Garraf.

Nou!!: Història de Barcelona і Vilanova i la Geltrú · Veure més »

Vilassar de Dalt

Vilassar de Dalt és una vila i municipi de la comarca del Maresme entre els municipis de Vilassar de Mar, Premià de Dalt, Cabrils, Òrrius i la comarca del Vallès Oriental, situat a uns dotze quilòmetres de Mataró, capital de la comarca.

Nou!!: Història de Barcelona і Vilassar de Dalt · Veure més »

Vinya

La vinya és una planta del gènere Vitis originària d'Àsia.

Nou!!: Història de Barcelona і Vinya · Veure més »

Violència de gènere

Goya. La violència de gènere és un tipus de violència física o psicològica exercida contra una persona sobre la base del seu sexe o gènere, que té com a resultat un dany o sofriment físic, sexual, o psicològic, així com l'amenaça, la coacció o la privació arbitrària de la llibertat, que impacta de manera negativa la seva identitat i benestar social.

Nou!!: Història de Barcelona і Violència de gènere · Veure més »

Visigots

Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».

Nou!!: Història de Barcelona і Visigots · Veure més »

Vodevil

Una escena d'un vodevil l'any 1901 Vodevil ''Campanades de boda'' de La Cubana, a Barcelona l'any 2012 El vodevil és un gènere dramàtic d'origen francès que té les arrels en la baixa edat mitjana en la combinació de peces teatrals amb cançons, tot i que no cobrarà autonomia com a gènere fins a les darreries del.

Nou!!: Història de Barcelona і Vodevil · Veure més »

Volta Ciclista a Catalunya

Cartell de la II Volta Ciclista a Catalunya, 1912. La Volta Ciclista a Catalunya és la principal cursa ciclista per etapes que es disputa a Catalunya.

Nou!!: Història de Barcelona і Volta Ciclista a Catalunya · Veure més »

Vuit català

Representació de l'anomenat Vuit Català sobre l'esquema dels serveis de rodalia de Barcelona El vuit català és una manera d'anomenar en l'àmbit ferroviari a la xarxa ferroviària d'ample ibèric de la regió metropolitana de Barcelona que dibuixa un vuit delimitat per les estacions de Maçanet-Maçanes i Sant Vicenç de Calders i que tenen el seu centre a Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і Vuit català · Veure més »

W Barcelona

W Barcelona, més conegut popularment com l'Hotel Vela, és un edifici dissenyat per Ricard Bofill Leví que es troba al barri de la Barceloneta de Barcelona, dins de l'ampliació del Port de Barcelona.

Nou!!: Història de Barcelona і W Barcelona · Veure més »

William Faulkner

William Cuthbert Faulkner (New Albany, Mississipi, 1897 - Byhalia, Mississipi, 1962) fou un escriptor i guionista estatunidenc guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1949.

Nou!!: Història de Barcelona і William Faulkner · Veure més »

William Harvey

William Harvey (Folkestone, 1 d'abril de 1578 – Roehampton, 3 de juny de 1657), va ser un metge anglès que va ser el primer a descriure correctament i en detall el sistema circulatori i les propietats de la sang bombejada al cos pel cor.

Nou!!: Història de Barcelona і William Harvey · Veure més »

Xarleston

Folies Bergère de París l'any 1926. El xarleston és una dansa negra estatunidenca procedent del foxtrot que neix als Estats Units el 1923 i que pren el nom de la ciutat de Charleston (Carolina del Sud).

Nou!!: Història de Barcelona і Xarleston · Veure més »

Xarxa ortogonal d'autobusos de Barcelona

La xarxa ortogonal d'autobusos de Barcelona o nova xarxa de bus, batejada inicialment com Retbus, és un servei d'autobusos de trànsit ràpid de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) que complementarà la xarxa de Bus de TMB.

Nou!!: Història de Barcelona і Xarxa ortogonal d'autobusos de Barcelona · Veure més »

Xavier Benguerel i Godó

Xavier Benguerel i Godó (Barcelona, 9 de febrer de 1931 - 10 d'agost de 2017) fou un compositor català, fill de l'escriptor Xavier Benguerel i Llobet (Premi d'Honor de les Lletres Catalanes de 1988).

Nou!!: Història de Barcelona і Xavier Benguerel i Godó · Veure més »

Xavier Benguerel i Llobet

Placa a la Rambla del Poblenou, cantonada carrer de Pallars, casa on va viure Xavier Benguerel fins que s'exilià el 1939. Xavier Benguerel i Llobet (Barcelona, 3 d'agost de 1905 - 19 de desembre de 1990) va ser un escriptor català.

Nou!!: Història de Barcelona і Xavier Benguerel i Llobet · Veure més »

Xavier Corberó i Olivella

''La família'', de Xavier Corberó, al Parc de Fontajau de Girona. Xavier Corberó i Olivella (Barcelona, 1935 – Barcelona, 24 d'abril de 2017) fou un escultor català.

Nou!!: Història de Barcelona і Xavier Corberó i Olivella · Veure més »

Xavier Hernández i Creus

Xavier Hernández i Creus, conegut com a Xavi (Terrassa, 25 de gener del 1980), és un exfutbolista i entrenador de futbol català.

Nou!!: Història de Barcelona і Xavier Hernández i Creus · Veure més »

Xavier Miserachs i Ribalta

Xavier Miserachs i Ribalta (Barcelona, 12 de juliol de 1937 - Badalona, 14 d'agost de 1998) fou un fotògraf català, germà de la dissenyadora gràfica Toni Miserachs.

Nou!!: Història de Barcelona і Xavier Miserachs i Ribalta · Veure més »

Xavier Montsalvatge i Bassols

Xavier Montsalvatge i Bassols (Girona, Gironès, 11 de març de 1912 - Barcelona, 7 de maig de 2002) fou un compositor i crític musical català, considerat una de les figures claus de la música catalana de la segona meitat del.

Nou!!: Història de Barcelona і Xavier Montsalvatge i Bassols · Veure més »

Xavier Rubert de Ventós

fou un filòsof i professor universitari, catedràtic emèrit d'Estètica a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB), escriptor i polític català.

Nou!!: Història de Barcelona і Xavier Rubert de Ventós · Veure més »

Xavier Trias i Vidal de Llobatera

Xavier Trias i Vidal de Llobatera (Barcelona, 5 d'agost del 1946) és un polític català i batlle de Barcelona entre 2011 i 2015.

Nou!!: Història de Barcelona і Xavier Trias i Vidal de Llobatera · Veure més »

Xeremia

''Dona tocant una xeremia baixa o bombarda'', (Tobias Stimmer, ca. 1500) La xeremia és un tipus d'instrument de vent de fusta amb llengüeta doble i tub de perforació cònica que va estar en ús arreu d'Europa entre l'edat mitjana i el.

Nou!!: Història de Barcelona і Xeremia · Veure més »

Xina

La Xina (en xinès simplificat 中国, en xinès tradicional 中國, en pinyin Zhōngguó, literalment 'el País del Mig') és un territori històric asiàtic d'orígens mil·lenaris que va ser un puntal de saviesa en l'antiguitat.

Nou!!: Història de Barcelona і Xina · Veure més »

Xipre

Xipre és una illa de la Mediterrània.

Nou!!: Història de Barcelona і Xipre · Veure més »

Xocolata

La xocolata o el xocolate és un producte alimentari que s'obté a partir d'una barreja elaborada per pasta de cacau o cacau refinat en pols i sucre polvoritzat.

Nou!!: Història de Barcelona і Xocolata · Veure més »

XXXV Congrés Eucarístic Internacional

El XXXV Congrés Eucarístic Internacional va tenir lloc a Barcelona el 1952, durant el pontificat de Pius XII.

Nou!!: Història de Barcelona і XXXV Congrés Eucarístic Internacional · Veure més »

Zeleste

Zeleste, autodefinida com a music lounge, va ser una sala de concerts creada l'any 1973 per Víctor Jou (amb la col·laboració del seu amic Pepe Aponte) al carrer de l'Argenteria (aleshores anomenat Platería), 65 de Barcelona (vegeu Casa Miquel Valldejuli).

Nou!!: Història de Barcelona і Zeleste · Veure més »

Zona Franca de Barcelona

La Zona Franca de Barcelona és un polígon industrial i logístic al delta del Llobregat, entre la muntanya de Montjuïc, la Ronda del Litoral (B-10), el Far del Llobregat i el Port de Barcelona, a prop de la Marina de Sants, el Prat de Llobregat i de l'Hospitalet de Llobregat.

Nou!!: Història de Barcelona і Zona Franca de Barcelona · Veure més »

(945) Barcelona

(945) Barcelona és un asteroide del cinturó principal descobert per l'astrònom Josep Comas i Solà el 3 de febrer de 1921 des de l'observatori Fabra, Barcelona (Catalunya).

Nou!!: Història de Barcelona і (945) Barcelona · Veure més »

14

Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 AC (vermell), 44 AC (taronja), '''14''' DC (groc), and 117 D (verd).

Nou!!: Història de Barcelona і 14 · Veure més »

1979

1979 (MCMLXXIX) fon un any començat en dilluns.

Nou!!: Història de Barcelona і 1979 · Veure més »

1980

1980 (MCMLXXX) fon un any de traspàs del calendari gregorià començat en dimarts.

Nou!!: Història de Barcelona і 1980 · Veure més »

1981

1981 (MCMLXXXI) fou un any normal del calendari gregorià començat en dijous.

Nou!!: Història de Barcelona і 1981 · Veure més »

8tv

8tv, anteriorment conegut com a City TV i també com a Td8, va ser un canal de televisió privat de Catalunya que pertanyia a Emissions Digitals de Catalunya (EDICA).

Nou!!: Història de Barcelona і 8tv · Veure més »

Redirigeix aquí:

Historia de Barcelona, Història de Barchinona, História de Barcelona.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »