Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Història d'Àustria

Índex Història d'Àustria

Escut d'Àustria La història d'Àustria designa la història de l'estat d'Europa central anomenat actualment Àustria.

436 les relacions: Adolf Eichmann, Adolf Hitler, Adolf I d'Alemanya, Albert I d'Alemanya, Albert II d'Alemanya, Albert II d'Àustria, Alemany, Alemanya, Alexander Löhr, Alexandre I de Rússia, Aliats de la Segona Guerra Mundial, Alsàcia, Alta Àustria, Amon Göth, Anabaptisme, Anna d'Hongria, Anschluss, Antisemitisme, Any dels quatre emperadors, Aquincum, Arthur Seyss-Inquart, Arxiducat d'Àustria, Assassinat de Sarajevo, Augsburg, Autodeterminació, Àfrica, Àustria, Àustria Interior, Àvars de Pannònia, Bačka, Babenberg, Baixa Àustria, Balcans, Banat, Batalla de Custoza, Batalla de Magenta, Batalla de Sadowa, Batalla de Solferino, Batalla de Tannenberg (1914), Baviera, Bèlgica, Bòsnia i Hercegovina, Belgrad, Benito Mussolini, Berlín, Bohèmia, Bolonya, Borgonya, Bratislava, Brigitte Hamann, ..., Bruno Kreisky, Bucovina, Budapest, Burgenland, Camp de concentració de Dachau, Camp de concentració nazi, Capitalisme, Caríntia, Carlemany, Carles I d'Àustria i IV d'Hongria, Carles II de Castella, Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Carnuntum, Carpats, Casa de Welf, Catedral de Praga, Catedral de Sant Esteve de Viena, Catolicisme, Celtes, Central nuclear, Clergat, Colònia (Alemanya), Confederació Germànica, Congrés de Viena, Conrad III d'Alemanya, Crisi del petroli del 1973, Cristianisme, Croàcia, Cultura de Hallstatt, Danubi, Dècada del 1300, Dècada del 1370, Dècada del 1480, Dècada del 1840, Dècada del 1960, Dècada del 1970, Dècada del 1990, De facto, Desembre, Desnazificació, Dieta (assemblea), Dinamarca, Dinastia Agilolfinga, Dinastia carolíngia, Dinastia dels Habsburg, Ducat, Ducat d'Estíria, Ducat de Baviera, Ducat de Caríntia, Ducat de Carniola, Ducat de Saxònia, Edat mitjana, Eleccions al Parlament Europeu de 2004, Eleccions legislatives austríaques de 1927, Eleccions legislatives austríaques de 1930, Eleccions legislatives austríaques de 1945, Eleccions legislatives austríaques de 1949, Eleccions legislatives austríaques de 1953, Eleccions legislatives austríaques de 1966, Eleccions legislatives austríaques de 1970, Eleccions legislatives austríaques de 1971, Eleccions legislatives austríaques de 1983, Eleccions legislatives austríaques de 1986, Eleccions legislatives austríaques de 1990, Eleccions legislatives austríaques de 1999, Eleccions legislatives austríaques de 2002, Elisabet de Luxemburg (regent d'Hongria), Els Verds (Àustria), Engelbert Dollfuß, Enns, Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic, Enric V del Sacre Imperi Romanogermànic, Enric VII del Sacre Imperi Romanogermànic, Ernst Kaltenbrunner, Eslovàquia, Eslovènia, Espanya, Estat sobirà, Estats de Savoia, Estíria, Europa Central, Exèrcit Roig, Federació d'Independents, Felip I de Castella, Ferran el Catòlic, Ferran I de les Dues Sicílies, Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic, França, França Oriental, François Guizot, Franc Comtat, Francònia, Francesc Ferran d'Àustria, Francesc I d'Àustria, Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic, Francesc Josep I d'Àustria, Francs, Franz Böhme, Franz Stangl, Fred Sinowatz, Frederic Guillem III de Prússia, Frederic I d'Habsburg, Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic, Frederic III del Sacre Imperi Romanogermànic, Galítsia, Gavrilo Princip, Güssing, Geopolítica, Georges Clemenceau, Gorizia, Guastalla, Guerra Austroprussiana, Guerra Civil austríaca, Guerra de Corea, Guerra de Successió Austríaca, Guerra dels Balcans, Guerra dels Set Anys, Hans Frank, Heimwehr, Història d'Hongria, Holocaust, Hongria, Hussites, Imperi Alemany, Imperi Austríac, Imperi Austrohongarès, Imperi Romà, Imperi Rus, Inn (riu), Innsbruck, Itàlia, Jörg Haider, Joan d'Aragó (príncep d'Astúries), Joan Hunyadi, Joana I de Castella, Josef Klaus, Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic, Joseph Schumpeter, Julius Raab, Karl Renner, Klemens Wenzel Lothar von Metternich, Kurt Waldheim, Ladislau el Pòstum, Landwehr, Leibnitz, Leopold Figl, Leopold III de Babenberg, Limites romani, Linz, Llatí, Llista de ducs de Borgonya, Llombardia, Lluís II d'Hongria, Lluís IV del Sacre Imperi Romanogermànic, Longobards, Lusàcia, Macedònia (regió), Magiars, Mar Adriàtica, Marca (territori), Margarida de Tirol, Maria d'Hongria (governadora dels Països Baixos), Maria de Borgonya, Maria Teresa I d'Àustria, Marxisme, Maties Corví, Mauthausen-Gusen, Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic, Màntua, Mèxic, Michael Hainisch, Moràvia, Nationalrat, Nazisme, Nòrica, Neutralitat, Noblesa, Novara, Novembre, Odilo Globočnik, Organització de les Nacions Unides, Otó d'Habsburg-Lorena, Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic, Otó III del Sacre Imperi, Otto Skorzeny, Otto von Bismarck, Ottokar I de Bohèmia, Ottokar II, Països Baixos, Pannònia, Papa, Papat d'Avinyó, Parma, Partit Comunista d'Àustria, Partit de la Llibertat d'Àustria, Partit Popular d'Àustria, Partit Socialcristià (Àustria), Partit Socialdemòcrata d'Àustria, Passau, Pau de Praga (1866), Pau de Westfàlia, Paul von Hindenburg, Pesta Negra, Piacenza, Pla Marshall, Polònia, Potències Centrals, Praga, Pragmàtica Sanció del 1713, Prússia, Primera Guerra Mundial, Principat de Transsilvània, Protocol de Ginebra, Rècia, Rússia, Regne d'Hongria, Regne d'Itàlia (1861-1946), Regne de les Dues Sicílies, Regne de Nàpols, Regne de Sardenya, Regne Unit, Reinhard Heydrich, Renània, Repartiment de Polònia, República de Venècia, República Federal Socialista de Iugoslàvia, Revolució belga, Revolució francesa de Juliol, Revolució hongaresa de 1956, Rin, Rodolf I d'Alemanya, Rodolf II d'Àustria, Rodolf IV d'Habsburg, Romania, Romanya, RSHA, Saarland, Sacre Imperi Romanogermànic, Salzburg, Sant Petersburg, Santa Aliança, Sèrbia, Sèrbia i Montenegro, Schutzstaffel, Segimon I, Segona Guerra Mundial, Seu Apostòlica, Sicília, Silèsia, Soča, Societat de Nacions, Sofia Chotek von Chotkowa, Statu quo, Steyr, Straubing, Suàbia, Suïssa, Tassiló III, Tercer Reich, Tessalònica, Theodor Körner, Tiberi, Tirol, Tirol del Sud, Tractat d'Adrianòpolis (1829), Tractat d'Utrecht, Tractat de l'Estat Austríac, Tractat de Rastatt, Tractat de Saint-Germain-en-Laye, Tractat de Versalles, Trajà, Trentino - Tirol del Sud, Triple Aliança (1882), Triple Entesa, Txèquia, Txecoslovàquia, Ucraïna, Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, Unió Duanera del Nord d'Alemanya, Unió Europea, Unificació alemanya, Unificació italiana, Universitat de Viena, Vèneto, Víctor Manuel I de Sardenya, Vespasià, Vet, Viena, Vindobona, Vitel·li, Vladislau II de Bohèmia, Vorarlberg, Wiener Neustadt, Wittelsbach, Wolfgang Schüssel, Woodrow Wilson, Xíling austríac, 1056, 106, 1105, 1186, 1192, 1230, 1236, 1252, 1269, 1273, 1276, 1314, 1322, 1349, 1386, 1395, 1411, 1421, 1422, 1437, 1439, 1440, 1452, 15 de maig, 17 de març, 1740, 1814, 1815, 1817, 1820, 1828, 1866, 1867, 1892, 1914, 1918, 1919, 1920, 1922, 1923, 1924, 1925, 1926, 1929, 1930, 1931, 1932, 1933, 1934, 1935, 1936, 1938, 1942, 1945, 1946, 1947, 1948, 1949, 1950, 1953, 1955, 1960, 1966, 1969, 1972, 1975, 1978, 1982, 1986, 1989, 1994, 1998, 28 de juny, 3 de juliol, 33, 568, 69, 70, 774, 787, 791, 841, 881, 907, 945, 976, 996. Ampliar l'índex (386 més) »

Adolf Eichmann

Otto Adolf Eichmann (Solingen, 19 de març de 1906 - Ramla, 31 de maig de 1962) fou un militar alemany, tinent coronel de les SS (Obersturmbannführer).

Nou!!: Història d'Àustria і Adolf Eichmann · Veure més »

Adolf Hitler

Adolf Hitler (Braunau am Inn, 20 d'abril de 1889 - Berlín, 30 d'abril de 1945) fou un polític austríac, principal ideòleg i cap del nazisme.

Nou!!: Història d'Àustria і Adolf Hitler · Veure més »

Adolf I d'Alemanya

Adolf I d'Alemanya, Adolf I de Germània o Adolf de Nassau (c. 1255- 2 de juliol de 1298) va ser rei de Germània i dels Romans (1292-98); pertanyia a la família dels Nassau.

Nou!!: Història d'Àustria і Adolf I d'Alemanya · Veure més »

Albert I d'Alemanya

Albert I d'Alemanya (en alemany: Albrecht I) (juliol de 1255-1 de maig de 1308) va ser duc d'Àustria i Estíria, i ascendí al tron d'Alemanya que va ocupar des de 1298 fins a la seva mort.

Nou!!: Història d'Àustria і Albert I d'Alemanya · Veure més »

Albert II d'Alemanya

Albert II d'Habsburg, I de Bohèmia, V d'Àustria, i II d'Alemanya (10 d'agost de 1397-27 d'octubre de 1439) va ser arxiduc d'Àustria des de 1404, i des de 1438, rei d'Alemanya, d'Hongria i de Bohèmia, i duc de Luxemburg.

Nou!!: Història d'Àustria і Albert II d'Alemanya · Veure més »

Albert II d'Àustria

Albert II d'Àustria (12 de desembre de 1298 – 16 d'agost de 1358), conegut com el Savi o el Coix, fou duc d'Àustria i Estíria i després duc de Caríntia i marcgravi de Carniola.

Nou!!: Història d'Àustria і Albert II d'Àustria · Veure més »

Alemany

L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.

Nou!!: Història d'Àustria і Alemany · Veure més »

Alemanya

Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.

Nou!!: Història d'Àustria і Alemanya · Veure més »

Alexander Löhr

Alexander Löhr (20 de maig de 1885 - 26 de febrer de 1947) fou un comandant de la Força Aèria austríaca durant els anys trenta i, després de l'annexió d'Àustria, fou comandant de la Luftwaffe.

Nou!!: Història d'Àustria і Alexander Löhr · Veure més »

Alexandre I de Rússia

, fou tsar de Rússia entre 1801 i 1825, rei de Polònia des de 1815 i primer gran duc de Finlàndia.

Nou!!: Història d'Àustria і Alexandre I de Rússia · Veure més »

Aliats de la Segona Guerra Mundial

Països neutrals Els Aliats, més tard coneguts formalment com les Nacions Unides, van ser una coalició militar internacional formada durant la Segona Guerra Mundial (1939-1945) per oposar-se a les potències de l'Eix, dirigides per l'Alemanya nazi, l'Imperi del Japó i la Itàlia feixista.

Nou!!: Història d'Àustria і Aliats de la Segona Guerra Mundial · Veure més »

Alsàcia

Alsàcia (Elsass en alsacià i alemany, Alsace en francès) és una regió històrica de França situada a l'extrem nord-est, antiga regió administrativa actualment inclosa en la regió del Gran Est.

Nou!!: Història d'Àustria і Alsàcia · Veure més »

Alta Àustria

L'Alta Àustria (en alemany Oberösterreich, en txec Horní Rakousko i en austro-bavarès Obaöstarreich) és un estat d'Àustria.

Nou!!: Història d'Àustria і Alta Àustria · Veure més »

Amon Göth

Amon Leopold Göth (també transcrit Goeth) (11 de desembre de 1908 – 13 de setembre de 1946), va ser Hauptsturmführer de les SS (Schutzstaffel), comandant encarregat del camp de concentració de Płaszów i la persona encarregada de liquidar els guetos de Cracòvia, Tarnów, Lublin, Rzeszów, Bochnia, i Przemyśl, tots ells a Polònia.

Nou!!: Història d'Àustria і Amon Göth · Veure més »

Anabaptisme

Anabaptistes reunits en secret a la barca de Peter Piersz. Il·lustració de Jan Luyken. Els anabaptistes van ser una denominació cristiana protestant que va sorgir el durant el moviment de la Reforma Protestant.

Nou!!: Història d'Àustria і Anabaptisme · Veure més »

Anna d'Hongria

Anna Jagelló d'Hongria i Bohèmia (23 de juliol de 1503, Buda - 27 de gener de 1547, Praga) fou la dona de Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic, reina consort d'Hongria i de Bohèmia del 1526 al 1547.

Nou!!: Història d'Àustria і Anna d'Hongria · Veure més »

Anschluss

Extensió del Tercer Reich abans de la Segona Guerra Mundial Anschluss és el nom amb què es coneix l'annexió d'Àustria al Tercer Reich pel règim nazi el 12 de març de 1938.

Nou!!: Història d'Àustria і Anschluss · Veure més »

Antisemitisme

L'antisemitisme és l'hostilitat o el prejudici cap als jueus com a grup religiós, ètnic o racial, el qual es manifesta com a odi cap a un individu, o com a persecució institucionalitzada i violenta.

Nou!!: Història d'Àustria і Antisemitisme · Veure més »

Any dels quatre emperadors

Vespasià LAny dels quatre emperadors és com es coneix un breu període de guerra civil de l'antiga Roma que succeí l'any.

Nou!!: Història d'Àustria і Any dels quatre emperadors · Veure més »

Aquincum

Aquincum (Acincuo, Aquincum) va ser una antiga fortalesa i colònia romana.

Nou!!: Història d'Àustria і Aquincum · Veure més »

Arthur Seyss-Inquart

Arthur Seyss-Inquart (en alemany: Arthur Seyß-Inquart) (Stonařov (Moràvia, Àustria-Hongria), 22 de juliol de 1892 - Nuremberg (Alemanya), 16 d'octubre de 1946) fou un dirigent nazi austríac que va ser Canceller d'Àustria durant els dos dies anteriors a lAnschluss, pel qual Àustria fou annexionada a Alemanya (de l'11 al 13 de març de 1938).

Nou!!: Història d'Àustria і Arthur Seyss-Inquart · Veure més »

Arxiducat d'Àustria

L'arxiducat d'Àustria fou un dels estats més importants del Sacre Imperi Romanogermànic, centre de la monarquia Habsburg i el precursor de l'Imperi Austríac amb capital a Viena i governat per l'Arxiduc d'Àustria.

Nou!!: Història d'Àustria і Arxiducat d'Àustria · Veure més »

Assassinat de Sarajevo

Sortida des de l'Ajuntament, cinc minuts abans de l'assassinat El 28 de juny de 1914 va ser assassinat a Sarajevo (Bòsnia) l'arxiduc Francesc Ferran, l'hereu presumpte a la Corona d'Àustria.

Nou!!: Història d'Àustria і Assassinat de Sarajevo · Veure més »

Augsburg

Augsburg és una gran ciutat i districte urbà de l'estat alemany de Baviera, capital de la Regió Administrativa de Suàbia, situada a la confluència dels rius Wertach i Lech.

Nou!!: Història d'Àustria і Augsburg · Veure més »

Autodeterminació

Manifestació a favor de l'autodeterminació de Catalunya a la Gran Via de les Corts Catalanes de Barcelona el 2019.El dret dautodeterminació és un principi fonamental dels drets humans; es tracta del dret dels pobles a "determinar lliurement el seu estatus polític".

Nou!!: Història d'Àustria і Autodeterminació · Veure més »

Àfrica

LÀfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món.

Nou!!: Història d'Àustria і Àfrica · Veure més »

Àustria

Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.

Nou!!: Història d'Àustria і Àustria · Veure més »

Àustria Interior

Àustria Interior fou el nom donat al conjunt territorial format pels ducats d'Estíria, Caríntia i Carniola, governats en unió personal per la branca leopoldina dels Habsburg.

Nou!!: Història d'Àustria і Àustria Interior · Veure més »

Àvars de Pannònia

En vermell, l'imperi àvar l'any 650 Els àvars de Pannònia (grec: Abares, Abaroi, llatí: Avari, Avares) eren un poble nòmada d'Euràsia que va aparèixer a Europa central i oriental en el.

Nou!!: Història d'Àustria і Àvars de Pannònia · Veure més »

Bačka

Bačka és un poble i municipi d'Eslovàquia.

Nou!!: Història d'Àustria і Bačka · Veure més »

Babenberg

Babenberg fou un llinatge alemany originat a Bamberg a Francònia (avui al nord de Baviera).

Nou!!: Història d'Àustria і Babenberg · Veure més »

Baixa Àustria

Baixa Àustria (alemany Niederösterreich) és un dels nou estats d'Àustria.

Nou!!: Història d'Àustria і Baixa Àustria · Veure més »

Balcans

Els Balcans és el nom històric i geogràfic que s'utilitza per a designar el sud-est d'Europa (vegeu més avall la secció Definició política actual).

Nou!!: Història d'Àustria і Balcans · Veure més »

Banat

Localització del Banat a Europa Mapa del Banat amb les principals ciutats El Banat (romanès: Banat, serbi: Банат, Banat, hongarès: Bánát o Bánság, alemany: Banat, eslovac: Banát, búlgar: Банат, Banat) és una regió geogràfica i històrica de l'Europa Central actualment repartida entre tres països: la part oriental a Romania (comtats de Timiş, Caraş-Severin, Arad, i Mehedinţi), la part occidental a Sèrbia (el Banat Serbi, majoritàriament inclos a la regió de Vojvodina, llevat una petita part inclosa a Sèrbia Central), i una petita part septentrional a Hongria (comtat de Csongrád).

Nou!!: Història d'Àustria і Banat · Veure més »

Batalla de Custoza

La Batalla de Custoza va tenir lloc el dia 24 de juny de 1866 a la província austríaca de Venècia, a les proximitats de la ciutat de Verona.

Nou!!: Història d'Àustria і Batalla de Custoza · Veure més »

Batalla de Magenta

La Batalla de Magenta és una batalla de la Segona guerra de la independència italiana que va tenir lloc el 4 de juny del 1859 prop de la ciutat de Magenta, entre l'Imperi Austríac i el Regne de Sardenya-Piemont amb el seu aliat el Segon Imperi Francès sota Napoleó III.

Nou!!: Història d'Àustria і Batalla de Magenta · Veure més »

Batalla de Sadowa

La batalla de Königgrätz (o Hradec Králové) o batalla de Sadowa (o Sadová) tingué lloc el 3 de juliol de 1866 i fou lliurada en el marc de la Guerra de les Set Setmanes.

Nou!!: Història d'Àustria і Batalla de Sadowa · Veure més »

Batalla de Solferino

La Batalla de Solferino va tenir lloc el 24 de juny de 1859 a la localitat de Solferino (Itàlia).

Nou!!: Història d'Àustria і Batalla de Solferino · Veure més »

Batalla de Tannenberg (1914)

La Batalla de Tannenberg fou una batalla del front oriental de la I Guerra Mundial que va enfrontar el II exèrcit rus, sota comandament d'Aleksandr Samsónov i el VIII exèrcit alemany a les ordres de Paul von Hindenburg entre el 25 d'agost i el 30 d'agost de 1914.

Nou!!: Història d'Àustria і Batalla de Tannenberg (1914) · Veure més »

Baviera

LEstat Lliure de Baviera (en bavarès Boarn, en alemany Freistaat Bayern) és l'estat més meridional dels setze Länder o estats federats d'Alemanya.

Nou!!: Història d'Àustria і Baviera · Veure més »

Bèlgica

Bèlgica (België en neerlandès, Belgique en francès, Belgien en alemany), oficialment el Regne de Bèlgica (Koninkrijk België en neerlandès, Royaume de Belgique en francès, Königreich Belgien en alemany) és un estat de l'Europa occidental.

Nou!!: Història d'Àustria і Bèlgica · Veure més »

Bòsnia i Hercegovina

Bòsnia i Hercegovina (en bosnià, croat i serbi llatí, Bosna i Hercegovina; i en serbi ciríl·lic, Босна и Херцеговина) és un estat del sud-est d'Europa, a la península dels Balcans.

Nou!!: Història d'Àustria і Bòsnia i Hercegovina · Veure més »

Belgrad

Belgrad (en serbi: Београд/Beograd) és la capital de Sèrbia i la ciutat més gran de la República de Sèrbia.

Nou!!: Història d'Àustria і Belgrad · Veure més »

Benito Mussolini

Benito Amilcare Andrea Mussolini (Dovia di Predappio, Forlí, Regne d'Itàlia, 29 de juliol del 1883 - Giulino di Mezzegra, 28 d'abril del 1945), fou el cap de govern dictatorial d'Itàlia durant el període de 1922 fins al 1943.

Nou!!: Història d'Àustria і Benito Mussolini · Veure més »

Berlín

Berlín (en alemany: Berlin) és la capital i la ciutat més gran d'Alemanya, amb 3.499.879 habitants (2011), anomenats berlinesos.

Nou!!: Història d'Àustria і Berlín · Veure més »

Bohèmia

Bohèmia (Čechy en txec, Böhmen en alemany) és una de les tres regions històriques que componen la República Txeca, que anteriorment era una part de Txecoslovàquia, mentre que les altres dues regions són Moràvia (Morava en txec, Mähren en alemany) i Silèsia (Slezsko en txec, Schlesien en alemany).

Nou!!: Història d'Àustria і Bohèmia · Veure més »

Bolonya

Bolonya (en; en emilià: Bulåggna) és la capital de la regió d'Emília-Romanya (al nord d'Itàlia) i de la ciutat metropolitana de Bolonya, entre els rius Reno i Sàvena, prop dels Apenins.

Nou!!: Història d'Àustria і Bolonya · Veure més »

Borgonya

La Borgonya (antigament Borgunya o Burgunya, Bourgogne en francès) és una regió de França, habitada cronològicament per celtes, gals, romans, gal·loromans i diversos pobles germànics.

Nou!!: Història d'Àustria і Borgonya · Veure més »

Bratislava

miniatura Bratislava (en eslovac ; en hongarès Pózsony, en alemany Pressburg) és la capital d'Eslovàquia, i amb 430.000 habitants, la ciutat més gran del país.

Nou!!: Història d'Àustria і Bratislava · Veure més »

Brigitte Hamann

Brigitte Hamann (Essen, Alemanya, 26 de juliol de 1940 - Viena, Àustria, 4 d'octubre de 2016) va ser una historiadora i escriptora germanoaustriaca.

Nou!!: Història d'Àustria і Brigitte Hamann · Veure més »

Bruno Kreisky

Bruno Kreisky (Viena, Àustria-Hongria 1911 - 1990) fou un polític austríac socialdemòcrata, president de la República d'Àustria interinament durant l'any 1974, fou Canceller d'Àustria entre 1970 i 1983, i també Ministre d'Afers Exteriors entre 1959 i 1966.

Nou!!: Història d'Àustria і Bruno Kreisky · Veure més »

Bucovina

Bucovina (verd); Ucraïna (groc);Romania (vermell) La Bucovina (ucraïnès: Буковина, Bukovina; romanès: Bucovina; alemany i polonès: Bukowina) és una regió de l'Europa centreoriental, situada entre la regió històrica de Galítsia i la regió de Moldàvia, que constituí una província de l'imperi austrohongarès, i actualment està dividida entre Ucraïna i Romania.

Nou!!: Història d'Àustria і Bucovina · Veure més »

Budapest

Budapest (pronúncia hongaresa) és la capital d'Hongria i el principal centre polític, industrial i econòmic del país.

Nou!!: Història d'Àustria і Budapest · Veure més »

Burgenland

Burgenland (croat: Gradišće, hongarès: Felsőőrvidék, Őrvidék, Lajtabánság, eslovè: Gradiščansko) és un dels nou estats federats d'Àustria.

Nou!!: Història d'Àustria і Burgenland · Veure més »

Camp de concentració de Dachau

Vista aèria del complex da Dachau, amb el camp de concentració a l'esquerra. El camp de concentració de Dachau va ser un camp de concentració nazi, inicialment ideat per a retenir presos polítics.

Nou!!: Història d'Àustria і Camp de concentració de Dachau · Veure més »

Camp de concentració nazi

Mapa mostrant la localització els diversos camps de concentració i els d'extermini arreu d'Europa sota domini de les potències de l'Eix Els camps de concentració nazis són centres de detenció de grans dimensions creats pel Tercer Reich a partir de l'ascens al poder d'Adolf Hitler i vigents fins a la fi de la Segona Guerra Mundial on s'hi internava, explotava la seva força de treball i s'assassinaven els opositors polítics del règim, els residents dels països conquerits per Alemanya durant la guerra, grups ètnics o religiosos concrets, etc.

Nou!!: Història d'Àustria і Camp de concentració nazi · Veure més »

Capitalisme

IDH molt alts. El capitalisme es forma per mitjà de la propietat privada dels mitjans de producció i la llibertat de gestionar-los. En la imatge un exemple d'empresa privada a Oxford. El capitalisme és un sistema econòmic en què els mitjans de producció són, en la seva majoria, propietat privada, i en què el capital s'inverteix en la producció, distribució i el comerç dels béns i serveis per tal d'obtenir guanys o el benefici màxim en un mercat lliure i competitiu.

Nou!!: Història d'Àustria і Capitalisme · Veure més »

Caríntia

Caríntia (en alemany Kärnten, en eslovè Koroška) és un dels 9 estats (bundesland) en què es divideix administrativament Àustria.

Nou!!: Història d'Àustria і Caríntia · Veure més »

Carlemany

Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).

Nou!!: Història d'Àustria і Carlemany · Veure més »

Carles I d'Àustria i IV d'Hongria

Carles I d'Àustria (Persenbeug, Baixa Àustria, 17 d'agost de 1887 - Funchal, 1921) fou el darrer emperador austríac, essent també arxiduc d'Àustria i rei d'Hongria des de l'any 1916 i fins a l'any 1918, any en què s'abolí la monarquia danubiana.

Nou!!: Història d'Àustria і Carles I d'Àustria i IV d'Hongria · Veure més »

Carles II de Castella

Carles II de Castella, dit l'Encantat (en castellà, el Hechizado; Madrid, 6 de novembre de 1661-1 de novembre de 1700) va ser el rei dels diferents territoris de la monarquia d'Espanya, entre 1665 i 1700.

Nou!!: Història d'Àustria і Carles II de Castella · Veure més »

Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles I de Bohèmia o Carles IV de Germània i Luxemburg (Praga, 14 de maig de 1316 - Praga, 29 de novembre de 1378), de la Casa de Luxemburg, va ser Rei dels Romans (a partir de 1346), i va ser el primer rei de Bohèmia (a partir de 1347) a convertir-se en emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (a partir de 1355).

Nou!!: Història d'Àustria і Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).

Nou!!: Història d'Àustria і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740).

Nou!!: Història d'Àustria і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Carnuntum

Carnuntum (en grec antic Καρνοῦς) era una antiga i important ciutat celta del nord de Pannònia a la part sud del Danubi.

Nou!!: Història d'Àustria і Carnuntum · Veure més »

Carpats

Els Carpats occidentals interiors a Polònia (els monts Tatra) Imatge satèl·lit dels Carpats. Es veuen el delta del Danubi, el liman del Dnièster i la mar Negra a la dreta Una altra imatge satèl·lit des de més a prop, amb els països indicats (en anglès) Els Carpats (en Carpaţi; en polonès, txec i eslovac: Karpaty; en ucraïnès i serbi: Карпати, Karpaty; en Karpaten; en Kárpátok) constitueixen la part oriental del sistema muntanyós central d'Europa, que comprèn també els Alps, que en serien la part occidental.

Nou!!: Història d'Àustria і Carpats · Veure més »

Casa de Welf

premonstratenc fundat per duc Enric IX de Baviera Blasó dels ducs de Braunschweig-Lüneburg emprat pels Welf El Casal de Welf o de Güelf és una dinastia europea, els orígens de la qual remunten al i perdura en l'actualitat.

Nou!!: Història d'Àustria і Casa de Welf · Veure més »

Catedral de Praga

La Catedral de Sant Guiu (Chrám Svatého Víta o Katedrála Svatého Víta en txec) és un temple dedicat al culte catòlic situat a la ciutat de Praga (República Txeca).

Nou!!: Història d'Àustria і Catedral de Praga · Veure més »

Catedral de Sant Esteve de Viena

La catedral de Sant Esteve (en alemany Domkirche St Stephan, abreujat popularment com Stephansdom) és l'església principal de l'arxidiòcesi de Viena (Àustria) i la seu del seu arquebisbat.

Nou!!: Història d'Àustria і Catedral de Sant Esteve de Viena · Veure més »

Catolicisme

MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.

Nou!!: Història d'Àustria і Catolicisme · Veure més »

Celtes

En un sentit ampli, celtes (grec: Κέλτoι) és el terme utilitzat per lingüistes i historiadors per a descriure el poble, o conjunt de pobles, de l'edat del ferro que parlaven llengües celtes pertanyents a una de les branques de les llengües indoeuropees.

Nou!!: Història d'Àustria і Celtes · Veure més »

Central nuclear

Central nuclear a Rio de Janeiro. Una central nuclear és una instal·lació dissenyada per a produir energia elèctrica a partir de l'energia calorífica que proporciona un reactor nuclear, on es produeixen reaccions en cadena de fissió nuclear controlada d'urani natural o bé enriquit amb una proporció de l'isòtop urani 235 més alta que la natural.

Nou!!: Història d'Àustria і Central nuclear · Veure més »

Clergat

Clergat El clergat, el clero o la clerecia engloba de forma general totes aquelles persones que han estat ordenades en el servei religiós.

Nou!!: Història d'Àustria і Clergat · Veure més »

Colònia (Alemanya)

Colònia o Colonya (Köln; en alemany de Colonya: Kölle; en Keulen) és una ciutat d'Alemanya situada a l'oest del país, al nord de Bonn i al sud de Düsseldorf.

Nou!!: Història d'Àustria і Colònia (Alemanya) · Veure més »

Confederació Germànica

La Confederació Germànica va ser una unió establerta el 1815 pel Congrés de Viena, va agrupar a 38 estats alemanys en una confederació d'estats sobirans sota la presidència de la Casa d'Àustria.

Nou!!: Història d'Àustria і Confederació Germànica · Veure més »

Congrés de Viena

El congrés de Viena fou una conferència entre ambaixadors de les majors potències d'Europa que va ser presidit per l'estadista austríac Klemens Wenzel von Metternich.

Nou!!: Història d'Àustria і Congrés de Viena · Veure més »

Conrad III d'Alemanya

Conrad III (1093 – 15 de febrer de 1152) va ser el primer rei d'Alemanya de la casa Hohenstaufen.

Nou!!: Història d'Àustria і Conrad III d'Alemanya · Veure més »

Crisi del petroli del 1973

Benzinera abandonada l'hivern de 1973-1974, arran de la '''Crisi del Petroli''', a Potlatch, Estat de Washington, Estats Units La crisi del petroli del 1973 va ser una crisi econòmica iniciada l'octubre del 1973 quan els membres de l'Organització de Països Àrabs Exportadors de Petroli liderats per l'Aràbia Saudita van proclamar un embargament de petroli.

Nou!!: Història d'Àustria і Crisi del petroli del 1973 · Veure més »

Cristianisme

Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.

Nou!!: Història d'Àustria і Cristianisme · Veure més »

Croàcia

Croàcia (en croat: Hrvatska), oficialment República de Croàcia (Republika Hrvatska) és un Estat de l'Europa mediterrània situada a la zona de transició entre l'Europa Central i els Balcans.

Nou!!: Història d'Àustria і Croàcia · Veure més »

Cultura de Hallstatt

La cultura de Hallstatt fou el tercer període cultural de l'edat del ferro i abraça un període entre el 800 i el 500 aC.

Nou!!: Història d'Àustria і Cultura de Hallstatt · Veure més »

Danubi

El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi Romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Nou!!: Història d'Àustria і Danubi · Veure més »

Dècada del 1300

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Àustria і Dècada del 1300 · Veure més »

Dècada del 1370

La dècada del 1370 comprèn el període d'anys entre el 1370 i el 1379, tots dos inclosos.

Nou!!: Història d'Àustria і Dècada del 1370 · Veure més »

Dècada del 1480

La dècada del 1480 comprèn el període que va des de l'1 de gener del 1480 fins al 31 de desembre del 1489.

Nou!!: Història d'Àustria і Dècada del 1480 · Veure més »

Dècada del 1840

Formalment, la dècada del 1840 comprèn el període que va des de l'1 de gener de 1840 fins al 31 de desembre de 1849.

Nou!!: Història d'Àustria і Dècada del 1840 · Veure més »

Dècada del 1960

La dècada del 1960 comprèn el període d'anys entre el 1960 i el 1969, tots dos inclosos.

Nou!!: Història d'Àustria і Dècada del 1960 · Veure més »

Dècada del 1970

La dècada del 1970 comprèn el període d'anys entre el 1970 i el 1979, tots dos inclosos.

Nou!!: Història d'Àustria і Dècada del 1970 · Veure més »

Dècada del 1990

La dècada del 1990 comprèn el període d'anys entre el 1990 i el 1999, tots dos inclosos.

Nou!!: Història d'Àustria і Dècada del 1990 · Veure més »

De facto

De facto és una expressió llatina que vol dir 'de fet' o 'pràcticament', i fa referència a situacions que no estan compreses en una llei però que es donen de fet, fent omissió de qualsevol contracte, llei, o situació legal.

Nou!!: Història d'Àustria і De facto · Veure més »

Desembre

Desembre a ''Les molt riques hores del Duc de Berry'' (principis del segle XV). El desembre o nadal (en alguerès) és el dotzè i l'últim mes de l'any del calendari gregorià que té 31 dies.

Nou!!: Història d'Àustria і Desembre · Veure més »

Desnazificació

La desnazificació va ser una acció comuna dels quatre Aliats després de la capitulació d'Alemanya a la Segona Guerra Mundial amb l'objectiu triple: depurar l'administració, la premsa, la justícia i la política de tota influència nacionalsocialista, promoure la democràcia i desmilitaritzar Alemanya i Àustria.

Nou!!: Història d'Àustria і Desnazificació · Veure més »

Dieta (assemblea)

La dieta és una assemblea de deliberació formal d'un estat.

Nou!!: Història d'Àustria і Dieta (assemblea) · Veure més »

Dinamarca

Dinamarca (en danès: Danmark), oficialment el Regne de Dinamarca (en danès, Kongeriget Danmark), és un país escandinau de l'Europa septentrional localitzat a la península de Jutlàndia, i forma una comunitat integrada per tres parts autònomes, la mateixa Dinamarca i els seus dos territoris d'ultramar o territoris dependents, Groenlàndia i les Illes Fèroe.

Nou!!: Història d'Àustria і Dinamarca · Veure més »

Dinastia Agilolfinga

El Agilolfings (dinastia Agilolfinga o dels Agilòlfides) foren els membres de la primera nissaga de Baviera.

Nou!!: Història d'Àustria і Dinastia Agilolfinga · Veure més »

Dinastia carolíngia

La dinastia carolíngia o carolingis va controlar el Regne Franc entre els segles  i. Oficialment, la dinastia carolíngia va succeir a la merovíngia el 751.

Nou!!: Història d'Àustria і Dinastia carolíngia · Veure més »

Dinastia dels Habsburg

Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).

Nou!!: Història d'Àustria і Dinastia dels Habsburg · Veure més »

Ducat

Un ducat és un territori, feu, o domini governat per un duc o duquessa.

Nou!!: Història d'Àustria і Ducat · Veure més »

Ducat d'Estíria

El ducat d'Estíria (alemany Herzogtum Steiermark; eslovè Vojvodina Štajerska) fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic, successora de la Marca d'Estíria, localitzada al sud d'Àustria i nord d'Eslovènia.

Nou!!: Història d'Àustria і Ducat d'Estíria · Veure més »

Ducat de Baviera

El Ducat de Baviera (en alemany: Baierische Stammesherzogtum) era un dels ducats arrel que formaven el regne d'Alemanya durant la baixa edat mitjana.

Nou!!: Història d'Àustria і Ducat de Baviera · Veure més »

Ducat de Caríntia

El Ducat de Caríntia va ser un ducat al sud d'Àustria i una zona del nord d'Eslovènia.

Nou!!: Història d'Àustria і Ducat de Caríntia · Veure més »

Ducat de Carniola

escut El ducat de Carniola (eslovè: Vojvodina Kranjska, alemany: Herzogtum Krain) fou un estat del Sacre Imperi Romanogermànic establert el 1364, anteriorment anomenat marcgraviat o marca de Carniola.

Nou!!: Història d'Àustria і Ducat de Carniola · Veure més »

Ducat de Saxònia

El Ducat de Saxònia era un dels ducats arrel que formaven el regne d'Alemanya durant la baixa edat mitjana.

Nou!!: Història d'Àustria і Ducat de Saxònia · Veure més »

Edat mitjana

Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.

Nou!!: Història d'Àustria і Edat mitjana · Veure més »

Eleccions al Parlament Europeu de 2004

Aquests són els resultats de les eleccions europees del 2004 per grups al Parlament Europeu.

Nou!!: Història d'Àustria і Eleccions al Parlament Europeu de 2004 · Veure més »

Eleccions legislatives austríaques de 1927

Les eleccions legislatives austríaques del 1927 (Nationalratswahl in Österreich 1923), celebrades el 24 d'abril de 1927, foren les terceres eleccions del Consell Nacional a la Primera República Austríaca.

Nou!!: Història d'Àustria і Eleccions legislatives austríaques de 1927 · Veure més »

Eleccions legislatives austríaques de 1930

Les eleccions legislatives del 1930 a Àustria, al Consell Nacional van ser el 9 de novembre de 1930, les últimes abans de la Segona Guerra Mundial.

Nou!!: Història d'Àustria і Eleccions legislatives austríaques de 1930 · Veure més »

Eleccions legislatives austríaques de 1945

Les eleccions legislatives del 1945 a Àustria, al Consell Nacional van ser el 25 de novembre de 1945.

Nou!!: Història d'Àustria і Eleccions legislatives austríaques de 1945 · Veure més »

Eleccions legislatives austríaques de 1949

Les eleccions legislatives del 1949 a Àustria, al Consell Nacional van ser el 9 d'octubre de 1949.

Nou!!: Història d'Àustria і Eleccions legislatives austríaques de 1949 · Veure més »

Eleccions legislatives austríaques de 1953

Les eleccions legislatives del 1953 a Àustria, al Consell Nacional van ser el 22 de febrer de 1953.

Nou!!: Història d'Àustria і Eleccions legislatives austríaques de 1953 · Veure més »

Eleccions legislatives austríaques de 1966

Les eleccions legislatives del 1966 a Àustria, al Consell Nacional van ser el 6 de març de 1966.

Nou!!: Història d'Àustria і Eleccions legislatives austríaques de 1966 · Veure més »

Eleccions legislatives austríaques de 1970

Les eleccions legislatives del 1970 a Àustria, al Consell Nacional van ser l'1 de març de 1970.

Nou!!: Història d'Àustria і Eleccions legislatives austríaques de 1970 · Veure més »

Eleccions legislatives austríaques de 1971

Les eleccions legislatives del 1971 a Àustria, al Consell Nacional van ser el 10 d'octubre de 1971.

Nou!!: Història d'Àustria і Eleccions legislatives austríaques de 1971 · Veure més »

Eleccions legislatives austríaques de 1983

Les eleccions legislatives del 1983 a Àustria, al Consell Nacional van ser el 24 d'abril de 1983.

Nou!!: Història d'Àustria і Eleccions legislatives austríaques de 1983 · Veure més »

Eleccions legislatives austríaques de 1986

Les eleccions legislatives del 1986 a Àustria, al Consell Nacional van ser el 23 de novembre de 1986.

Nou!!: Història d'Àustria і Eleccions legislatives austríaques de 1986 · Veure més »

Eleccions legislatives austríaques de 1990

Les eleccions legislatives del 1990 a Àustria, al Consell Nacional van ser el 7 d'octubre de 1990.

Nou!!: Història d'Àustria і Eleccions legislatives austríaques de 1990 · Veure més »

Eleccions legislatives austríaques de 1999

Les eleccions legislatives del 1999 a Àustria, al Consell Nacional van ser el 3 d'octubre de 1999.

Nou!!: Història d'Àustria і Eleccions legislatives austríaques de 1999 · Veure més »

Eleccions legislatives austríaques de 2002

Les eleccions legislatives del 2002 a Àustria, al Consell Nacional van ser el 24 de novembre de 2002.

Nou!!: Història d'Àustria і Eleccions legislatives austríaques de 2002 · Veure més »

Elisabet de Luxemburg (regent d'Hongria)

Elisabet de Luxemburg (Visegrád, Regne d'Hongria, 7 d'octubre de 1409 - Győr, Hongria, 19 de desembre de 1442) va ser reina consort d'Hongria i Bohèmia, i duquessa consort d'Àustria.

Nou!!: Història d'Àustria і Elisabet de Luxemburg (regent d'Hongria) · Veure més »

Els Verds (Àustria)

Els Verds (en alemany Die Grünen - Die grüne Alternative) és un partit polític austríac.

Nou!!: Història d'Àustria і Els Verds (Àustria) · Veure més »

Engelbert Dollfuß

Engelbert Dollfuss (Texingtal, Baixa Àustria 1892 - Viena 1934) va ser un polític conservador feixista austríac, canceller d'Àustria des de 1932 fins 1934, any en què fou assassinat per agents nacionalsocialistes alemanys.

Nou!!: Història d'Àustria і Engelbert Dollfuß · Veure més »

Enns

L'Enns és un afluent del Danubi que passa per Àustria.

Nou!!: Història d'Àustria і Enns · Veure més »

Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic

Enric IV (alemany: Heinrich IV; 11 de novembre del 1050 - 7 d'agost del 1106) fou sacre emperador romanogermànic entre el 1084 i el 1105, rei d'Alemanya entre el 1054 i el 1105, rei d'Itàlia i de Borgonya entre el 1056 i el 1105 i duc de Bavària entre el 1052 i el 1054.

Nou!!: Història d'Àustria і Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Enric V del Sacre Imperi Romanogermànic

Enric V (11 d'agost de 1086 - 23 de maig de 1125) va ser rei d'Alemanya (des de 1099) i emperador del Sacre Imperi Romà (des del 1111), el quart governant de la dinastia sàlica.

Nou!!: Història d'Àustria і Enric V del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Enric VII del Sacre Imperi Romanogermànic

Enric VII (en alemany: Heinrich; en italià: Arrigo), (1275-1313) va ser Rei dels Romans de 1308 a 1312, i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic a partir de 1312.

Nou!!: Història d'Àustria і Enric VII del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Ernst Kaltenbrunner

Ernst Kaltenbrunner (* 4. Octubre de 1903 Ried im Innkreis, Alta Àustria; † 16 Octubre de 1946 Nuremberg) va ser un destacat líder nacionalsocialista, primer a Àustria i més tard al Reich nacionalsocialista alemany, on va esdevenir un alt funcionari de les SS i des de 1943 fins al final de la guerra cap de la Policia de Seguretat i SD, així com cap de la Oficina principal de seguretat del Reich (RSHA).

Nou!!: Història d'Àustria і Ernst Kaltenbrunner · Veure més »

Eslovàquia

Eslovàquia, oficialment la República Eslovaca (eslovac), és una república de l'Europa central, sense accés al mar.

Nou!!: Història d'Àustria і Eslovàquia · Veure més »

Eslovènia

La República d'Eslovènia (Slovenija en eslovè) és un país de l'Europa central i des de 2004 un estat membre de la Unió Europea.

Nou!!: Història d'Àustria і Eslovènia · Veure més »

Espanya

Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.

Nou!!: Història d'Àustria і Espanya · Veure més »

Estat sobirà

Un Estat sobirà, en el dret internacional, és una entitat política representada per un govern centralitzat que té sobirania en una àrea geogràfica.

Nou!!: Història d'Àustria і Estat sobirà · Veure més »

Estats de Savoia

Font:http://www.sabaudia.org Sabaudia.org, web dels arxius departamentals de l'Assemblea dels Països de Savoia Estats de Savoia, Monarquia Savoiana o, de manera sintètica, però imprecisa, Savoia, són les designacions historiogràfiques amb què es coneix el conjunt de possessions de la dinastia dels Savoia pel que fa al període anterior a 1720; per al període 1720-1861 hom tendeix a designar aquest conjunt pluriestatal com a Piemont-Sardenya (o, a voltes, monarquia sarda o sardopiemontesa).

Nou!!: Història d'Àustria і Estats de Savoia · Veure més »

Estíria

Estíria (en alemany Steiermark, en eslovè i croat, Štajerska, en hongarès Stájerország i en prekmur Štájersko) és un dels nou estats d'Àustria.

Nou!!: Història d'Àustria і Estíria · Veure més »

Europa Central

L'Europa central inclou els països de la regió central d'Europa, amb Alemanya com l'estat més potent.

Nou!!: Història d'Àustria і Europa Central · Veure més »

Exèrcit Roig

Exèrcit Roig i RKKA són les formes breus amb què hom designa l'Exèrcit Roig Obrer i Camperol, l'exèrcit organitzat pels bolxevics durant la Guerra Civil Russa el 1918.

Nou!!: Història d'Àustria і Exèrcit Roig · Veure més »

Federació d'Independents

La Federació d'Independents (alemany Verband der Unabhängigen (VdU) o Wahlpartei der Unabhängigen (WdU)) fou un partit polític d'Àustria, actiu entre 1949 i 1955.

Nou!!: Història d'Àustria і Federació d'Independents · Veure més »

Felip I de Castella

Felip el Bell en un retrat de 1500 Felip I de Castella, dit el Bell (el Hermoso en castellà; Bruges, Flandes, 22 de juny de 1478 - Burgos, 25 de setembre de 1506), fou un arxiduc d'Àustria i sobirà dels territoris pertanyents a la dinastia del ducat –nominal– de Borgonya des del 1482 al 1506.

Nou!!: Història d'Àustria і Felip I de Castella · Veure més »

Ferran el Catòlic

Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.

Nou!!: Història d'Àustria і Ferran el Catòlic · Veure més »

Ferran I de les Dues Sicílies

, fins a 1816 conegut com Ferran IV de Nàpols i III de Sicília, va ser rei de Nàpols i Sicília, units després en el regne de les Dues Sicílies.

Nou!!: Història d'Àustria і Ferran I de les Dues Sicílies · Veure més »

Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic

Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic (Alcalá de Henares, 10 de març 1503 - Viena, 25 de juliol de 1564) va ser emperador del Sacre Imperi Romanogermànic i Arxiduc d'Àustria.

Nou!!: Història d'Àustria і Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

França

França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Història d'Àustria і França · Veure més »

França Oriental

La França oriental fou la terra de Lluís el Germànic després del Tractat de Verdun de l'any 843, que dividí l'Imperi Carolingi dels francs entre l'est, l'oest i el mig.

Nou!!: Història d'Àustria і França Oriental · Veure més »

François Guizot

François Pierre Guillaume Guizot (Nimes, 4 d'octubre de 1787 - Saint-Ouen-le-Pin (Calvados), 12 de setembre de 1874) va ser Primer Ministre de França i historiador.

Nou!!: Història d'Àustria і François Guizot · Veure més »

Franc Comtat

El Franc Comtat (Franche-Comté en francès, Fraintche-Comtè en franc-comtès, Franche-Comtât en francoprovençal) és una antiga regió de França.

Nou!!: Història d'Àustria і Franc Comtat · Veure més »

Francònia

Francònia és una regió geogràfica i històrica del centre d'Alemanya, per bé que no existeix oficialment ni de manera unificada.

Nou!!: Història d'Àustria і Francònia · Veure més »

Francesc Ferran d'Àustria

L'arxiduc Francesc Ferran (assegut a la dreta) amb la seva família. Francesc Ferran d'Àustria, arxiduc d'Àustria (Franz Ferdinand Carl Ludwig Joseph Maria von Österreich-Este) (Graz, 18 de desembre de 1863 - Sarajevo, 28 de juny de 1914).

Nou!!: Història d'Àustria і Francesc Ferran d'Àustria · Veure més »

Francesc I d'Àustria

Francesc II del Sacre Imperi Romanogermànic o Francesc I d'Àustria (Florència 1768 - Viena 1835) fou el darrer portador del mil·lenari títol d'emperador del Sacre Imperi Romanogermànic i primer emperador d'Àustria.

Nou!!: Història d'Àustria і Francesc I d'Àustria · Veure més »

Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic

Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic, conegut també amb els noms de Francesc II de Toscana o Francesc III de Lorena (8 de desembre de 1708, Nancy, ducat de Lorena – 1765, Viena, Sacre Imperi Romanogermànic) fou el duc de Lorena, gran duc de la Toscana i nomenat emperador romanogermànic gràcies al seu matrimoni amb l'arxiduquessa hereva Maria Teresa I d'Àustria.

Nou!!: Història d'Àustria і Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Francesc Josep I d'Àustria

Francesc Josep I d'Àustria (1830-1916) amb uniforme de Mariscal de Camp, per Franz Xaver Winterhalter (1865) Francesc Josep I d'Àustria (Viena, Imperi Austríac 1830 - íd., Imperi Austrohongarès 1916) fou emperador d'Àustria, rei de Bohèmia i Hongria entre 1846 i 1916, esdevenint el penúltim sobirà d'una de les famílies més importants de la història europea, la Dinastia Habsburg.

Nou!!: Història d'Àustria і Francesc Josep I d'Àustria · Veure més »

Francs

Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.

Nou!!: Història d'Àustria і Francs · Veure més »

Franz Böhme

Franz Friedrich Böhme (Àustria, 15 d'abril de 1885 - 29 de maig de 1947) va ser un general de la Wehrmacht, exercint com a Comandant del 20è Exèrcit de Muntanya i Comandant General a Sèrbia i Comandant en Cap durant l'ocupació de Noruega per l'Alemanya Nazi.

Nou!!: Història d'Àustria і Franz Böhme · Veure més »

Franz Stangl

Franz Stangl fou un oficial nazi del Tercer Reich, comandant dels camps d'extermini de Sobibor i Treblinka, amb el rang d'SS-Obersturmführer.

Nou!!: Història d'Àustria і Franz Stangl · Veure més »

Fred Sinowatz

Alfred "Fred" Sinowatz (Neufeld an der Leitha, Àustria 1929 - Viena 2008) fou un historiador, periodista i polític austríac socialdemòcrata, que fou Canceller d'Àustria entre els anys 1983 i 1986, també fou Vicecanceller entre 1981 i 1983, i Ministre Federal d'Educació, Ciència i Cultura entre 1971 i 1983, en els governs de Bruno Kreisky.

Nou!!: Història d'Àustria і Fred Sinowatz · Veure més »

Frederic Guillem III de Prússia

Frederic Guillem III de Prússia (Potsdam, 1770 - 1840), rei de Prússia des de l'any 1797 i fins a la seva mort a Potsdam l'any 1840.

Nou!!: Història d'Àustria і Frederic Guillem III de Prússia · Veure més »

Frederic I d'Habsburg

Frederic I d'Habsburg dit Frederic el Bell (alemany Friedrich der Schöne), nascut el 1286 a Viena, i mort el 13 de gener de 1330 a Gutenstein (Baixa Àustria), fou anti-rei dels Romans, és a dir pretendent però no elegit, i pretendent al títol d'Emperador del Sacre Imperi de 1314 a 1322.

Nou!!: Història d'Àustria і Frederic I d'Habsburg · Veure més »

Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic

Frederic I de Hohenstaufen (1122 - 10 de juny de 1190), anomenat el Barba-roja (Barbarossa en italià, Rotbart en alemany) va ser escollit Rei d'Alemanya a Frankfurt el 4 de març de 1152 i coronat a Aquisgrà el 9 de març, coronat Rei d'Itàlia a Pavia el 1154, i finalment coronat Sacre Emperador Romà pel Papa Adrià IV el 18 de juny de 1155.

Nou!!: Història d'Àustria і Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Frederic III del Sacre Imperi Romanogermànic

Frederic d'Habsburg (21 de setembre de 1415 - 19 d'agost de 1493) va ser arxiduc d'Àustria (com a Frederic V) des de 1424, rei d'Alemanya (Frederic IV) des de 1440, i va rebre el títol d'emperador del Sacre Imperi (Frederic III) l'any 1452.

Nou!!: Història d'Àustria і Frederic III del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Galítsia

200x200px 241x241px 200x200px Galítsia o Halitxinà / Halytxynà és una regió històrica de l'Europa Central, avui dividida entre Polònia i Ucraïna.

Nou!!: Història d'Àustria і Galítsia · Veure més »

Gavrilo Princip

Gavrilo Princip (Obljaj, Bòsnia i Hercegovina, 25 de juliol de 1894 (o 1895) - Terezín 28 d'abril de 1918) va ser un activista serbo-bosnià que assassinà l'hereu a la corona d'Àustria, l'arxiduc Francesc Ferran, i la seva muller, la comtessa Sofia, el 28 de juny de 1914 a Sarajevo (Bòsnia).

Nou!!: Història d'Àustria і Gavrilo Princip · Veure més »

Güssing

Güssing (en hongarès Németújvár) és una ciutat austríaca situada a l'est del país, a l'estat de Burgenland.

Nou!!: Història d'Àustria і Güssing · Veure més »

Geopolítica

Litografia sobre la Conferència per la Independència de Bèlgica del 1830. Per Honoré Daumier. Recrea un afer geopolític: la construcció de l'estat belga. Caricatura sobre ''La Qüestió d'Andorra''. Per Palmitjavila. Recrea un afer geopolític: les discordances entre pannacionalismes i imperialismes. La geopolítica (del grec antic: γῆ / gễ"terra" i πολιτική / politikḗ "política") és un mètode d'estudi que fa servir la geografia per a abordar els conflictes polítics de caràcter territorial.

Nou!!: Història d'Àustria і Geopolítica · Veure més »

Georges Clemenceau

Georges Benjamin Clemenceau (Mouilleron-en-Pareds, Vendée, 28 de setembre de 1841 - París, 24 de novembre de 1929) va ser un polític francès a més de metge i periodista.

Nou!!: Història d'Àustria і Georges Clemenceau · Veure més »

Gorizia

Gorizia - Gorica en eslovè, Görz en alemany, Gurize en friülà - és una petita ciutat d'Itàlia a la frontera amb Eslovènia, al peu dels Alps, a la regió del Friül – Venècia Júlia.

Nou!!: Història d'Àustria і Gorizia · Veure més »

Guastalla

Guastalla (pronunciat Guastal·la) és un municipi italià de la regió d'Emília-Romanya.

Nou!!: Història d'Àustria і Guastalla · Veure més »

Guerra Austroprussiana

La guerra Austroprussiana o guerra de les Set Setmanes (en alemany Deutscher Krieg o guerra Alemanya) va ser una guerra lliurada el 1866 entre la Confederació Alemanya dirigida per l'Imperi austríac i els seus aliats alemanys en un costat i el Regne de Prússia amb els seus aliats alemanys i Itàlia, per un altre, causada per la disputa sobre l'administració dels ducats de Slesvig i Holstein.

Nou!!: Història d'Àustria і Guerra Austroprussiana · Veure més »

Guerra Civil austríaca

Es coneix per Guerra Civil austríaca o Aixecament de febrer les escaramusses que van lloc entre el 12 i el 16 de febrer de 1934 a Àustria entre les forces social-demòcrates i les forces conservadores-feixistes.

Nou!!: Història d'Àustria і Guerra Civil austríaca · Veure més »

Guerra de Corea

La Guerra de Corea es refereix al conflicte bèl·lic que va enfrontar els règims del nord (la República Popular Democràtica de Corea) i el sud (la República de Corea) de Corea entre 1950 i 1953.

Nou!!: Història d'Àustria і Guerra de Corea · Veure més »

Guerra de Successió Austríaca

La Guerra de Successió Austríaca (en el seu escenari americà anomenada Guerra del rei Jordi) va ser un conflicte bèl·lic que va tenir lloc des de 1740 fins a 1748, desfermat per les rivalitats sobre els drets hereditaris de la Casa d'Àustria a la mort de Carles VI, emperador del Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: Història d'Àustria і Guerra de Successió Austríaca · Veure més »

Guerra dels Balcans

* Guerra dels Balcans o Guerres Balcàniques, conflictes armats esdevinguts el sud-est d'Europa entre 1912 i 1913.

Nou!!: Història d'Àustria і Guerra dels Balcans · Veure més »

Guerra dels Set Anys

La guerra dels Set Anys fou un conflicte armat ocorregut entre els anys 1756 a 1763 per determinar el control de Silèsia a Europa així com la supremacia colonial a l'Amèrica del Nord i a l'Índia.

Nou!!: Història d'Àustria і Guerra dels Set Anys · Veure més »

Hans Frank

Hans Frank (23 de maig de 1900 - 16 d'octubre de 1946), va ser un militar i advocat per al Partit Nazi durant els anys 20 i un alt funcionari a l'Alemanya nazi.

Nou!!: Història d'Àustria і Hans Frank · Veure més »

Heimwehr

Richard Steidle, líder del Heimwehr dels anys 1930 Desplegament a Viena, 1931 Membre de la Heimwehr a Viena Heimwehr (Guàrdia de la Pàtria) o Heimatschutz (Defensa Nacional) fou un grup paramilitar feixista nacionalista que va funcionar a Àustria entre 1920 i finals dels anys 1930.

Nou!!: Història d'Àustria і Heimwehr · Veure més »

Història d'Hongria

(1) Il·luminat de ''Chronica Hungarorum''; (2) Fortalesa romana de Pannònia; (3) Escut d'armes d'Hongria; (4) Solimà I de l'Imperi Otomà; (5) Leopold I d'Habsburg; (6) Mapa posterior a la caiguda dels règims soviètics; (7) Pont de Budapest, representació de la recuperació hongaresa; (8) Bandera d'Hongria; (9) Francesc Rákóczi II en un bitllet de 500 florins; (10) Tanc alemany Königstiger al palau de Buda, Budapest, l'any 1944 La història d'Hongria contempla les mutacions socials, econòmiques i polítiques que hi ha hagut en territori hongarès des de la prehistòria fins hui.

Nou!!: Història d'Àustria і Història d'Hongria · Veure més »

Holocaust

L'Holocaust fou el genocidi dut a terme pel règim nacionalsocialista del Tercer Reich sobre els jueus i altres pobles entre els anys 1933 i 1945.

Nou!!: Història d'Àustria і Holocaust · Veure més »

Hongria

Hongria (hongarès: Magyarország IPA) és una república de l'Europa central, basada en l'històric Regne d'Hongria.

Nou!!: Història d'Àustria і Hongria · Veure més »

Hussites

Els hussites són els membres dels moviments reformistes, en l'àmbit religiós i social, sorgits a Bohèmia al, arran de la predicació i activitat de Jan Hus, de qui prenen el nom.

Nou!!: Història d'Àustria і Hussites · Veure més »

Imperi Alemany

LImperi Alemany, Deutsches Kaiserreich, es va construir al i va ser la culminació d'un procés d'unificació en un sol estat dels diversos estats alemanys, tret d'Àustria.

Nou!!: Història d'Àustria і Imperi Alemany · Veure més »

Imperi Austríac

LImperi Austríac fou un estat creat el 1804 i format per un conjunt de territoris sota dominació austríaca.

Nou!!: Història d'Àustria і Imperi Austríac · Veure més »

Imperi Austrohongarès

LImperi Austrohongarès o simplement Àustria-Hongria (en alemany: Österreich-Ungarn, en hongarès: Osztrák-Magyar Monarchia) fou un estat dual existent a Europa entre els anys 1867 i 1918, fruit de la unió del Regne d'Hongria i l'Imperi d'Àustria amb l'Ausgleich o Compromís austrohongarès. Segons aquest acord, els dos estats passaven a formar una monarquia dual sota el domini de la dinastia dels Habsburg, que passaven a ser emperadors d'Àustria i reis d'Hongria.

Nou!!: Història d'Àustria і Imperi Austrohongarès · Veure més »

Imperi Romà

L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.

Nou!!: Història d'Àustria і Imperi Romà · Veure més »

Imperi Rus

LImperi Rus (Российская империя, transliteració: Rossískaia Impéria) fou un estat que va existir des del 1721 fins a la declaració de la república l'agost del 1917.

Nou!!: Història d'Àustria і Imperi Rus · Veure més »

Inn (riu)

L'Inn (en alemany, Inn; en llatí, Aenus; en romanx, En) és un riu amb una llargada de 517 km.

Nou!!: Història d'Àustria і Inn (riu) · Veure més »

Innsbruck

Innsbruck és la capital de l'estat federal del Tirol, a l'oest d'Àustria i té l'estatus de ciutat estatutària.

Nou!!: Història d'Àustria і Innsbruck · Veure més »

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Nou!!: Història d'Àustria і Itàlia · Veure més »

Jörg Haider

Jörg Haider (Bad Goisern, Alta Àustria, 26 de gener de 1950 - Klagenfurt, Caríntia, 11 d'octubre de 2008) va ser un polític austríac, xenòfob i d'extrema dreta primer líder del Partit de la Llibertat d'Àustria (FPÖ, Freiheitliche Partei Österreichs, entre 1986 i 2000) i després, des de 2005 fins a la seva mort, líder del partit Unió pel futur (una escissió del FPÖ).

Nou!!: Història d'Àustria і Jörg Haider · Veure més »

Joan d'Aragó (príncep d'Astúries)

Joan d'Aragó (Sevilla, 30 de juny de 1478 - Salamanca, 4 d'octubre de 1497) va ser un infant d'Aragó i de Castella, únic fill mascle dels Reis Catòlics, esdevingut hereu dels seus regnes.

Nou!!: Història d'Àustria і Joan d'Aragó (príncep d'Astúries) · Veure més »

Joan Hunyadi

Joan Hunyadi, gravat de Johannes de Thurocz a la ''Chronica Hungarorum'', Brno, 1488 Joan Hunyadi (en romanès Ioan Corvin de Hunedoara o Iancu de Hunedoara, en hongarès Hunyadi János, en croat: Janko Hunjadi, en serbi: Сибињанин Јанко / Sibinjanin Janko) (nascut vers 1387 – mort l'11 d'agots de 1456) fou un militar i polític del Principat de Transsilvània al, voivoda de Transsilvània i vassall del rei d'Hongria Vladislavus de Varna, i del seu successor, el jove Vladislavus el Pòstum.

Nou!!: Història d'Àustria і Joan Hunyadi · Veure més »

Joana I de Castella

Joana I de Castella (Toledo, 6 de novembre de 1479 - Castell de Tordesillas, Valladolid, 12 d'abril de 1555), coneguda també com a Joana la Boja (la Loca, en castellà), fou princesa d'Astúries i de Girona (1497-1504), reina de Castella, de Lleó, etc., senyora de Biscaia (1504-1555), duquessa de Montblanc (1497-1504) i comtessa de Flandes (1504-1555).

Nou!!: Història d'Àustria і Joana I de Castella · Veure més »

Josef Klaus

Josef Klaus (Kötschach-Mauthen, Caríntia, Àustria-Hongria 1910 - Viena, Àustria 2001) Polític austríac conservador, fou el Canceller (1964-1970), fou President de la República interinament el 1965, Ministre de Finances (1961-1963) i Governador (Landeshauptmann) de l'Estat de Salzburg (1949-1961).

Nou!!: Història d'Àustria і Josef Klaus · Veure més »

Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic

Corona de Josep II Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic (Schönbrunn, Sacre Imperi Romanogermànic 1741 – Viena 1790) fou un arxiduc d'Àustria que va esdevenir emperador romanogermànic (1765-1790), rei de Bohèmia i Hongria, així com la resta de títols tradicionalment vinculats a la Casa d'Àustria (1780 - 1790).

Nou!!: Història d'Àustria і Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Joseph Schumpeter

, economista austro-estatunidenc, ministre de Finances d'Àustria entre 1919 i 1920.

Nou!!: Història d'Àustria і Joseph Schumpeter · Veure més »

Julius Raab

Julius Raab (Sankt Pölten, Arxiducat d'Àustria, Àustria-Hongria 1891 - Viena, Àustria 1964) Polític austríac conservador, fou el Canceller (1953-1961), fou President de la República interinament el 1957, Ministre d'Afers Exteriors interinament el 1959, Ministre de Comerç i Transport (1938) i Ministre de Comerç i Reconstrucció interí el 1953.

Nou!!: Història d'Àustria і Julius Raab · Veure més »

Karl Renner

Karl Renner (Untertannowitz, Moràvia, Àustria-Hongria, 14 de desembre de 1870 - Viena, Àustria, 31 de desembre de 1950) va ser un polític austríac socialdemòcrata que fou nomenat "El pare de la república" perquè fou el primer Canceller (1918-1920), Ministre d'Afers Exteriors (1919-1920), President del Consell Nacional (cambra baixa del parlament) (1931-1933).

Nou!!: Història d'Àustria і Karl Renner · Veure més »

Klemens Wenzel Lothar von Metternich

Klemens Wenzel (o Clemens Wenceslaus) Nepomuk Lothar, comte (des del 1813), príncep de Metternich-Winneburg a Beilstein (Coblença, 15 de maig del 1773-Viena, 11 de juny del 1859), comte de Königswart, i des de 1818 duc de Portella. Va ser un polític d'Àustria.

Nou!!: Història d'Àustria і Klemens Wenzel Lothar von Metternich · Veure més »

Kurt Waldheim

Kurt Waldheim (Sankt Andrä-Wördern, Àustria, 21 de desembre de 1918 - Viena, 14 de juny de 2007) fou un polític i diplomàtic conservador austríac.

Nou!!: Història d'Àustria і Kurt Waldheim · Veure més »

Ladislau el Pòstum

Ladislau el Pòstum (22 de febrer de 1440 - 23 de novembre de 1457) va ser Duc d'Àustria (1440-1457), rei d'Hongria (1444-1457) i rei de Bohèmia (1453-1457).

Nou!!: Història d'Àustria і Ladislau el Pòstum · Veure més »

Landwehr

Un Landwehr (paraula alemanya), landgraben o en neerlandès landweer o landgraaf és una fortificació militar de l'edat mitjana, típica de la gran planura europea.

Nou!!: Història d'Àustria і Landwehr · Veure més »

Leibnitz

Leibnitz o Lipnica és una ciutat en l'estat austríac d'Estíria i al cens de 2001 tenia una població d'uns 7.577.

Nou!!: Història d'Àustria і Leibnitz · Veure més »

Leopold Figl

Leopold Figl (Rust im Tullnerfel, Arxiducat d'Àustria, Àustria-Hongria 1902 - Viena, Àustria 1965) Polític austríac conservador, fou el Canceller (1945-1953), fou President de la República interinament entre 1950 i 1951, Ministre d'Afers Exteriors (1953-1959), President del Consell Nacional (cambra baixa del parlament) (1959-1962), Landeshauptmann (President Regional) de la Baixa Àustria el 1945 i novament entre 1962 i 1965.

Nou!!: Història d'Àustria і Leopold Figl · Veure més »

Leopold III de Babenberg

Leopold III de Babenberg o d'Àustria (Melk, 1073 - Klosterneuburg, 15 de novembre de 1136) fou marcgravi d'Àustria entre 1095 i 1136.

Nou!!: Història d'Àustria і Leopold III de Babenberg · Veure més »

Limites romani

Limites Romani o Limes és el nom aplicat a una zona de fortificacions frontereres romanes que protegien el seu imperi.

Nou!!: Història d'Àustria і Limites romani · Veure més »

Linz

Linz és una ciutat estatutària i la tercera ciutat més gran d'Àustria i capital de l'estat Alta Àustria (Oberösterreich).

Nou!!: Història d'Àustria і Linz · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: Història d'Àustria і Llatí · Veure més »

Llista de ducs de Borgonya

Llista de ducs de Borgonya, sobirans del Ducat de Borgonya.

Nou!!: Història d'Àustria і Llista de ducs de Borgonya · Veure més »

Llombardia

Mapa administratiu de la Llombardia amb les seves 11 províncies Llombardia, o la Llombardia, (en llombard i italià Lombardia, pronunciat en llombard occidental, en llombard oriental o, en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia, i una de les àrees econòmicament més riques i dinàmiques d'Europa.

Nou!!: Història d'Àustria і Llombardia · Veure més »

Lluís II d'Hongria

Lluís II d'Hongria i I de Bohèmia (Buda, 1 de juliol de 1506 - Mohács, 29 d'agost de 1526) fou el trenta-sisè Rei d'Hongria i Rei de Bohèmia, amb el nom de Lluís I de Bohèmia. Fill d'Anna de Candale i de Vladislau II de Bohèmia, al que va succeir (1516-1526), encara que va ser proclamat rei del territori anys abans.

Nou!!: Història d'Àustria і Lluís II d'Hongria · Veure més »

Lluís IV del Sacre Imperi Romanogermànic

Lluís IV de Baviera (Múnic, 1282- Fürstenfeldbruck, 1347), també conegut com a Ludovic IV de Baviera, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic entre 1328 i 1346.

Nou!!: Història d'Àustria і Lluís IV del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Longobards

Els longobards (llatí: Langobardi; grec: Λαγγοβάρδοι, Λογγοβάρδοι, Λαγγοβάρδαι o Λογγοβάρδαι) van ser un poble germànic originat en el poble dels sueus, dels quals constituïen probablement una de les tribus, i que va habitar diverses zones de la península Itàlica com la Llombardia (regió entre els Alps i el riu Po), o el Benevent al sud.

Nou!!: Història d'Àustria і Longobards · Veure més »

Lusàcia

Lusàcia bilíngüe, on els sòrabs són més del 10% de la població Mapa de Lusàcia Lusàcia (alemany Lausitz, alt sòrab Łužica, baix sòrab Łužyca, polonès Łużyce, txec Lužice, a vegades nomenada Sòrbia, és una regió històrica entre els rius Bóbr-Kwisa i Elba al nord-oest d'Alemanya (estats de Saxònia i Brandenburg), el sud-est de Polònia (voivodats de Baixa Silèsia) i el nord de la República Txeca. Es divideix entre.

Nou!!: Història d'Àustria і Lusàcia · Veure més »

Macedònia (regió)

Macedònia és una àrea històrica i geogràfica situada a l'Europa meridional.

Nou!!: Història d'Àustria і Macedònia (regió) · Veure més »

Magiars

Els magiars van ser un grup ètnic que envaí i conquerí al el territori que correspon aproximadament a l'actual Hongria, cosa que explica l'existència d'una illa d'habitants de llengua úgrica en una zona envoltada per llengües eslaves, germàniques o romàniques.

Nou!!: Història d'Àustria і Magiars · Veure més »

Mar Adriàtica

La mar Adriàtica o Hadriàtica, o el mar Adriàtic o Hadriàtic, és una part de la mar Mediterrània entre les costes de la península Itàlica, al sud i a l'oest, i de la península Balcànica, al nord i a l'est, des del golf de Venècia fins al canal d'Òtranto, que la uneix amb la resta de la Mediterrània, a l'àrea anomenada mar Jònica.

Nou!!: Història d'Àustria і Mar Adriàtica · Veure més »

Marca (territori)

Marca és una paraula derivada del mot fràncic marka ("frontera") i es refereix a les regions de frontera.

Nou!!: Història d'Àustria і Marca (territori) · Veure més »

Margarida de Tirol

Margarida del Tirol, anomenada Margarete (Margaricda) Maultasch (1318-3 d'octubre de 1369) va ser l'última comtessa del Tirol de la dinastia Meinardina de Gorizia (Gorízia) o Gorízia-Tirol.

Nou!!: Història d'Àustria і Margarida de Tirol · Veure més »

Maria d'Hongria (governadora dels Països Baixos)

Maria d'Habsburg Maria d'Habsburg, Maria d'Àustria o Maria d'Hongria (palau de Coudenberg, Brussel·les, 18 de setembre de 1505 - Cigales, província de Valladolid, 18 d'octubre de 1558) va ser la tercera filla (i cinquè descendent en ordre de naixement) de Felip el Bell, arxiduc d'Àustria i duc de Borgonya, i de Joana de Castella, hereva dels regnes d'Aragó i Castella, coneguda com a Joana la Boja.

Nou!!: Història d'Àustria і Maria d'Hongria (governadora dels Països Baixos) · Veure més »

Maria de Borgonya

Maria de Borgonya (Brussel·les 1457 - Bruges 1482), duquessa de Borgonya, Brabant i Limburg; Comtessa de Flandes, d'Hainaut i d'Holanda (1477-1482), l'última de la dinastia Valois en regnar a Borgonya.

Nou!!: Història d'Àustria і Maria de Borgonya · Veure més »

Maria Teresa I d'Àustria

Maria Teresa I d'Àustria (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic 1717 - íd. 1780) fou una arxiduquessa d'Àustria que alhora fou duquessa de Milà, reina d'Hongria i Bohèmia (1740-1780), gran duquessa consort de la Toscana i emperadriu consort del Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: Història d'Àustria і Maria Teresa I d'Àustria · Veure més »

Marxisme

200x200px 200x200px El marxisme és el conjunt de doctrines polítiques, econòmiques i filosòfiques encunyades pels pensadors alemanys Karl Marx i Friedrich Engels.

Nou!!: Història d'Àustria і Marxisme · Veure més »

Maties Corví

Maties Corví I dit el Just (en hongarès: Hunyadi Mátyás, romanès: Matei Corvin, llatí: Matthias Corvinus, alemany: Matthias Corvinus) (23 de febrer de 1443 - 6 d'abril de 1490) fou un dels reis més importants d'Hongria, regnant des del 23 de novembre de 1458 fins a la seva mort.

Nou!!: Història d'Àustria і Maties Corví · Veure més »

Mauthausen-Gusen

Detall de l'escultura a la memòria dels jueus morts a Mauthausen Mur del camp de Mauthausen amb plaques de recordatori Mauthausen-Gusen fou un complex de dos camps de concentració i posteriorment també d'extermini prop de les localitats de Mauthausen i Gusen a l'Alta Àustria durant l'etapa d'ocupació d'Àustria durant el Tercer Reich alemany.

Nou!!: Història d'Àustria і Mauthausen-Gusen · Veure més »

Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic

Maximilià I (en alemany Maximilian I; Wiener Neustadt, Baixa Àustria, 22 de març de 1459 - Wels, Alta Àustria, 12 de gener de 1519) va ser emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (rei dels Romans) i arxiduc d'Àustria.

Nou!!: Història d'Àustria і Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Màntua

Màntua (en italià Mantova; en llombard Màntoa ˈmantua o ˈmantoa) és una ciutat d'Itàlia, capital de la província de Màntua a la regió de Llombardia.

Nou!!: Història d'Àustria і Màntua · Veure més »

Mèxic

Mèxic (o Méjico,, yucatec: Meejiko, mixteca: Ñuu Koꞌyo;, totonaca: Méjiko), oficialment els Estats Units Mexicans, és una república federal constitucional de l'Amèrica del Nord.

Nou!!: Història d'Àustria і Mèxic · Veure més »

Michael Hainisch

Michael Arthur Josef Jakob Hainisch (n. 15 d'agost de 1858 en Aue bei Schottwien, Baixa Àustria – 26 de febrer de 1940 a Viena, Àustria) va ser un polític austríac, que va exercir com a segon President Federal d'Àustria, després de la caiguda de la monarquia al final de la Primera Guerra Mundial.

Nou!!: Història d'Àustria і Michael Hainisch · Veure més »

Moràvia

Moràvia (txec i eslovac: Morava, alemany: Mähren, hongarès: Morvaország, polonès: Morawy) és una regió històrica a l'est de la República Txeca.

Nou!!: Història d'Àustria і Moràvia · Veure més »

Nationalrat

El Consell Nacional d'Àustria (en alemany Nationalrat Österreichs) és la cambra baixa del Parlament d'Àustria junt amb el Consell Federal, però aquest altre no s'elegeix amb sufragi universal i no es considera tan poderós.

Nou!!: Història d'Àustria і Nationalrat · Veure més »

Nazisme

L'esvàstica, símbol indoeuropeu adoptat pel nazisme. salutació feixista. El nazisme o nacionalsocialisme (de l'alemany Nationalsozialismus; AFI) és la ideologia i pràctiques del Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys (NSDAP) d'Adolf Hitler; i les polítiques adoptades pel govern de l'Alemanya Nazi a partir del 1933 fins al 1945, un període també conegut com a Tercer Reich.

Nou!!: Història d'Àustria і Nazisme · Veure més »

Nòrica

La província Nòrica o del Nòric (Noricum) va ser una província romana creada l'any 16 aC, i el regne conquerit totalment el 15 aC.

Nou!!: Història d'Àustria і Nòrica · Veure més »

Neutralitat

La neutralitat és la qualitat o actitud de no participar en cap de les opcions en un conflicte, la qual cosa també implica no escollir durant el conflicte.

Nou!!: Història d'Àustria і Neutralitat · Veure més »

Noblesa

La noblesa o noblea és un estat hereditari tradicional que existeix avui en alguns països (principalment actuals o anteriors monarquies).

Nou!!: Història d'Àustria і Noblesa · Veure més »

Novara

Novara (Noara en llombard, pronunciat nuˈaɾa) és un municipi italià, a la regió del Piemont i a la província de Novara.

Nou!!: Història d'Àustria і Novara · Veure més »

Novembre

El novembre o santandria és l'onzè mes de l'any en el calendari gregorià i té 30 dies.

Nou!!: Història d'Àustria і Novembre · Veure més »

Odilo Globočnik

Odilo Lotario Globocnik o Odilo Lothar Ludwig Globocnik, també germanitzat com a Globotschnig(g) (21 d'abril del 1904 – 31 de maig de 1945), conegut d'altra banda pel motiu de Globus, va ser un destacat nazi i, posteriorment, un important dirigent de la SS.

Nou!!: Història d'Àustria і Odilo Globočnik · Veure més »

Organització de les Nacions Unides

LOrganització de les Nacions Unides (ONU) és una organització intergovernamental mundial, creada per la Carta de San Francisco el 1945, amb la finalitat de mantenir la pau, promoure la cooperació econòmica, cultural, social i humanitària, garantir la seguretat dels estats basant-se en els principis d'igualtat i autodeterminació i vetllar pel respecte dels drets humans.

Nou!!: Història d'Àustria і Organització de les Nacions Unides · Veure més »

Otó d'Habsburg-Lorena

Dr.

Nou!!: Història d'Àustria і Otó d'Habsburg-Lorena · Veure més »

Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic

Otó I el Gran (Wallhausen, estat de Saxònia-Anhalt en l'actualitat, 23 de novembre del 912 - Memleben, 7 de maig del 973) va ser el fill gran d'Enric I l'Ocellaire i Matilde de Ringelheim.

Nou!!: Història d'Àustria і Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Otó III del Sacre Imperi

Otó III (980 – 23 de gener del 1002) fou el quart monarca de la dinastia otoniana o saxona del Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: Història d'Àustria і Otó III del Sacre Imperi · Veure més »

Otto Skorzeny

LObersturmbannfürer Otto Skorzeny (Viena, 12 de juny de 1908 - Madrid, 5 de juliol de 1975) va ser un enginyer i comando pertanyent a les Waffen-SS alemanyes durant la Segona Guerra Mundial.

Nou!!: Història d'Àustria і Otto Skorzeny · Veure més »

Otto von Bismarck

Otto Eduard Leopold von Bismarck-Schönhausen, duc de Lauenburg i príncep de Bismarck (Schönhausen, 1 d'abril de 1815; Friedrichsruh, 30 de juliol de 1898), va ser un estadista i polític prussià i després alemany.

Nou!!: Història d'Àustria і Otto von Bismarck · Veure més »

Ottokar I de Bohèmia

Ottokar I —Přemysl I. Otakar — c. 1155 - desembre del 1230) fou un membre de la dinastia Premíslida que fou duc i posteriorment rei de Bohèmia.

Nou!!: Història d'Àustria і Ottokar I de Bohèmia · Veure més »

Ottokar II

Recreació artística de la fisonomia feta al segle XVIII Přemysl Otakar II (generalment escrit Ottokar II o Přemysl Ottokar II) (vers 1233 – 26 d'agost de 1278), el rei de ferro i or, fou rei de Bohèmia (1253–1278).

Nou!!: Història d'Àustria і Ottokar II · Veure més »

Països Baixos

Els Països Baixos són un país constituent (land) del Regne dels Països Baixos i estat membre de la Unió Europea.

Nou!!: Història d'Àustria і Països Baixos · Veure més »

Pannònia

Posició de la província de Pannònia a l'Imperi Romà Pannònia o Panònia (Pannonia) era una regió del centre d'Europa al sud i a l'oest del Danubi que la limitava pel nord i l'est.

Nou!!: Història d'Àustria і Pannònia · Veure més »

Papa

El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.

Nou!!: Història d'Àustria і Papa · Veure més »

Papat d'Avinyó

Avinyó. A la Història de l'Església Catòlica, el Papat d'Avinyó va ser el període entre 1309 i 1377 durant el qual set papes van residir a Avinyó (a la Provença, actual França).

Nou!!: Història d'Àustria і Papat d'Avinyó · Veure més »

Parma

Parma (en emilià-romanyol Pärma) és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, província de Parma.

Nou!!: Història d'Àustria і Parma · Veure més »

Partit Comunista d'Àustria

Partit Comunista d'Àustria (alemany Kommunistische Partei Österreichs, KPÖ) és un partit polític comunista d'Àustria fundat el 1918, un dels partits comunistes més antics d'Europa.

Nou!!: Història d'Àustria і Partit Comunista d'Àustria · Veure més »

Partit de la Llibertat d'Àustria

Partit de la Llibertat d'Àustria (abreujat FPÖ) és un partit polític austríac, d'ideologia nacionalista i considerat d'extrema dreta.

Nou!!: Història d'Àustria і Partit de la Llibertat d'Àustria · Veure més »

Partit Popular d'Àustria

El Partit Popular d'Àustria (en alemany, Österreichische Volkspartei, ÖVP) és un partit polític austríac, fundat en restablir-se la constitució de la República Federal d'Àustria en finalitzar la Segona Guerra Mundial.

Nou!!: Història d'Àustria і Partit Popular d'Àustria · Veure més »

Partit Socialcristià (Àustria)

Partit Socialcristià (alemany Christlichsoziale Partei) fou un partit polític austríac d'orientació dretana actiu entre 1893 i 1933, antecedent del Partit Popular d'Àustria.

Nou!!: Història d'Àustria і Partit Socialcristià (Àustria) · Veure més »

Partit Socialdemòcrata d'Àustria

El Partit Socialdemòcrata d'Àustria (en alemany, Sozialdemokratische Partei Österreichs, SPÖ) és un partit polític que forma part del Partit Socialista Europeu i que, actualment, es troba al govern a Àustria, i també governa alguns estats federats de Burgenland, Salzburg, Viena i Estíria.

Nou!!: Història d'Àustria і Partit Socialdemòcrata d'Àustria · Veure més »

Passau

Passau és una ciutat alemanya.

Nou!!: Història d'Àustria і Passau · Veure més »

Pau de Praga (1866)

La Pau de Praga va ser un tractat de pau signat a Praga el 23 d'agost de 1866, després del preliminar tractat de Nikolsburg del 21 de juliol, va posar fi a la Guerra Austro-prussiana.

Nou!!: Història d'Àustria і Pau de Praga (1866) · Veure més »

Pau de Westfàlia

La Pau de Westfàlia, també coneguda com la dels Tractats de Münster i Osnabrück, foren una sèrie de tractats que van posar fi a la Guerra dels Trenta Anys i oficialment reconeixien les Províncies Unides Holandeses i la Confederació Suïssa.

Nou!!: Història d'Àustria і Pau de Westfàlia · Veure més »

Paul von Hindenburg

Paul Ludwig Hans Anton von Beneckendorff und von Hindenburg (Posen, 2 d'octubre de 1847 – Neudeck, 2 d'agost de 1934), conegut normalment com a Paul von Hindenburg, fou un mariscal alemany durant el II Reich alemany i la Primera Guerra Mundial, i el president de la Primera República alemanya del 1925 al 1934.

Nou!!: Història d'Àustria і Paul von Hindenburg · Veure més »

Pesta Negra

La Pesta Negra fou una pandèmia, molt probablement de pesta, que possiblement s'originà el 1346 al nord de la Xina i, a través de Síria, s'estengué successivament per Anatòlia i Tràcia fins a arribar a Grècia, Egipte i els Balcans.

Nou!!: Història d'Àustria і Pesta Negra · Veure més »

Piacenza

Piacenza, o bé Plasència (d'Itàlia) (en Placentia; en emilià: Piasëinsa), és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, província de Piacenza, amb una mica més de 102.404 habitants en el 2013.

Nou!!: Història d'Àustria і Piacenza · Veure més »

Pla Marshall

Països d'Europa que van rebre ajuts del Pla Marshall. Les columnes vermelles indiquen la quantitat de diners rebuts. El Pla Marshall, nom popular de l'European Recovery Program (ERP) era un pla dels Estats Units per a la reconstrucció dels països europeus després de la Segona Guerra Mundial.

Nou!!: Història d'Àustria і Pla Marshall · Veure més »

Polònia

Polònia, oficialment República de Polònia, és un estat de l'Europa central.

Nou!!: Història d'Àustria і Polònia · Veure més »

Potències Centrals

Aliats en gris i els neutrals en groc. Aliats i llurs colònies són en verd, les Potències Centrals i llurs colònies en taronja, i els neutrals en gris. Les Potències Centrals foren les nacions d'Alemanya, Àustria-Hongria, l'Imperi Otomà, i Bulgària, que lluitaren contra els Aliats durant la Primera Guerra Mundial.

Nou!!: Història d'Àustria і Potències Centrals · Veure més »

Praga

Praga (txec: Praha) és la principal ciutat i la capital de la República Txeca.

Nou!!: Història d'Àustria і Praga · Veure més »

Pragmàtica Sanció del 1713

La Pragmàtica Sanció del 1713 fou promulgada pel rei Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic el 19 d'abril de 1713 per abolir la Llei Sàlica que distingia els sexes en la successió al tron del Sacre Imperi.

Nou!!: Història d'Àustria і Pragmàtica Sanció del 1713 · Veure més »

Prússia

Prússia - Preußen en alemany, Prūsa en prussià, Borussia, Prussia o Prutenia en llatí; Prusy en polonès, Prussija en rus, en lituà Prūsija fou un regne nascut al centre d'Europa durant l'edat moderna, que esdevingué l'eix sobre el que orbità la unificació alemanya i l'Imperi Alemany, fins que fou dissolta després de la victòria dels Aliats de la Segona Guerra Mundial.

Nou!!: Història d'Àustria і Prússia · Veure més »

Primera Guerra Mundial

La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.

Nou!!: Història d'Àustria і Primera Guerra Mundial · Veure més »

Principat de Transsilvània

El Principat de Transsilvània (en romanès: Principatul Transilvaniei; en hongarès: Erdélyi Fejedelemség; en alemany: Fürstentum Siebenbürgen) va ser un estat independent d'idioma i cultura hongaresa, amb una monarquia electiva que va existir entre mitjans del i principis del, en els territoris de l'actual regió de Transsilvània que es troba dins de les fronteres de la moderna Romania.

Nou!!: Història d'Àustria і Principat de Transsilvània · Veure més »

Protocol de Ginebra

Soldats britànics cecs a causa de gas lacrimogen durant la Batalla de Lys (10 d'abril de 1918), durant l'ofensiva alemanya a Flandes. El Protocol per a la Prohibició de l'ús en guerra de gasos asfixiants, verinosos o altres, i dels mètodes bacteriològics de la guerra, generalment anomenat Protocol de Ginebra, és un tractat que prohibeix l'ús d'armes químiques i biològiques en els conflictes armats internacionals.

Nou!!: Història d'Àustria і Protocol de Ginebra · Veure més »

Rècia

Rècia (Rhaetia o Raetia) va ser una província romana situada al nord-oest de la península Itàlica.

Nou!!: Història d'Àustria і Rècia · Veure més »

Rússia

Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.

Nou!!: Història d'Àustria і Rússia · Veure més »

Regne d'Hongria

El Regne d'Hongria emergí l'any 1000, quan el Principat d'Hongria, fundat el 896, va ser reconegut com a regne.

Nou!!: Història d'Àustria і Regne d'Hongria · Veure més »

Regne d'Itàlia (1861-1946)

El Regne d'Itàlia (italià: Regno d'Italia) fou un estat fundat el 1861 durant la Unificació d'Itàlia sota la direcció de Piemont-Sardenya; i existí fins al 1946, quan els italians optaren per la república.

Nou!!: Història d'Àustria і Regne d'Itàlia (1861-1946) · Veure més »

Regne de les Dues Sicílies

El Regne de les Dues Sicílies -Regno delle Due Sicilie - fou un regne situat als territoris de la Itàlia meridional ocupats pel Regne de Nàpols i el Regne de Sicília, així com diverses illes menors.

Nou!!: Història d'Àustria і Regne de les Dues Sicílies · Veure més »

Regne de Nàpols

El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el i el.

Nou!!: Història d'Àustria і Regne de Nàpols · Veure més »

Regne de Sardenya

El Regne de Sardenya (en sard Rennu de Sardigna, en llatí Regnum Sardiniae et Corsicae o simplement Regnum Sardiniae) fou un estat que ocupà la totalitat de l'illa de Sardenya, al centre de la mar Mediterrània, entre els anys 1297 i 1847.

Nou!!: Història d'Àustria і Regne de Sardenya · Veure més »

Regne Unit

El Regne Unit (en anglès: The United Kingdom) oficialment, el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord (en anglès: The United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland) és un estat insular sobirà localitzat al nord-oest d'Europa.

Nou!!: Història d'Àustria і Regne Unit · Veure més »

Reinhard Heydrich

Reinhard Tristan Eugen Heydrich (Halle, 1904 – Praga, 1942) va ser un SS-Obergruppenführer, cap de l'Oficina Principal de Seguretat del Reich (incloent la Gestapo, la SD i la Kripo), i Governador del Reich de Bohèmia i Moràvia.

Nou!!: Història d'Àustria і Reinhard Heydrich · Veure més »

Renània

La Renània (en alemany Rheinland, "terra del Rin") és una regió d'Alemanya, repartida entre els estats del Rin del Nord-Westfàlia i Renània-Palatinat.

Nou!!: Història d'Àustria і Renània · Veure més »

Repartiment de Polònia

Abans del repartiment, la confederació lituano-polonesa en el seu moment de major expansió (en rosa pàl·lid, els territoris perduts ja el segle XVII). El terme repartiment de Polònia designa el seguit de tres annexions successives del territori de la República de les Dues Nacions (Polònia i Lituània) cap al final del (1772, 1793 i 1795) en benefici de l'Imperi Rus, el regne de Prússia i l'Arxiducat d'Àustria.

Nou!!: Història d'Àustria і Repartiment de Polònia · Veure més »

República de Venècia

La Sereníssima República de Venècia va ser una ciutat estat situada al nord d'Itàlia, a la riba de la mar Adriàtica, amb la ciutat de Venècia com a centre.

Nou!!: Història d'Àustria і República de Venècia · Veure més »

República Federal Socialista de Iugoslàvia

La República Federal Socialista de Iugoslàvia (RFSI) va ser un Estat socialista europeu que va existir entre els anys 1943 i 1992, substituint en la seva creació a la República Federal Popular de Iugoslàvia.

Nou!!: Història d'Àustria і República Federal Socialista de Iugoslàvia · Veure més »

Revolució belga

La Revolució belga contra el rei Guillem I dels Països Baixos va començar el 25 d'agost de 1830 després d'una òpera de Daniel-François Esprit Auber, La Muette de Portici, al teatre de La Monnaie de Brussel·les.

Nou!!: Història d'Àustria і Revolució belga · Veure més »

Revolució francesa de Juliol

A França, es coneix com a Revolució de Juliol la revolució que va aconseguir posar fi al règim polític de la Segona Restauració, que va ser succeïda per un nou règim, la dita Monarquia de Juliol, en la qual el nou rei de la casa d'Orleans, Lluís Felip I, no ho és de França sinó dels francesos.

Nou!!: Història d'Àustria і Revolució francesa de Juliol · Veure més »

Revolució hongaresa de 1956

La Insurrecció o Revolució hongaresa, va ser una sèrie d'esdeveniments ocorreguts l'octubre de 1956, mitjançant els quals el poble magiar va intentar deslliurar-se de l'opressió soviètica.

Nou!!: Història d'Àustria і Revolució hongaresa de 1956 · Veure més »

Rin

El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.

Nou!!: Història d'Àustria і Rin · Veure més »

Rodolf I d'Alemanya

Rodolf I d'Alemanya, conegut com a Rodolf d'Habsburg, (Limburg, 1 de maig de 1218 - Espira, 15 de juliol de 1291) va ser rei d'Alemanya (Rei dels Romans) de 1273 fins a la seva mort, i duc d'Àustria, Caríntia, Estíria i marcgravi de Carniola de 1276 al 1282.

Nou!!: Història d'Àustria і Rodolf I d'Alemanya · Veure més »

Rodolf II d'Àustria

Rodolf II d'Àustria o Rodolf II d'Habsburg, dit el Pietós i l'Elegant (1270 – 10 de maig de 1290) fou el fill segon mascle sobrevivent de Rodolf I d'Habsburg i Gertrudis de Hohenburg i fou Arxiduc d'Àustria i Estíria de 1282 a 1283, conjuntament amb el seu germà gran Albert I d'Alemanya, que el succeí..

Nou!!: Història d'Àustria і Rodolf II d'Àustria · Veure més »

Rodolf IV d'Habsburg

Rodolf IV d'Habsburg dit "el Fundador" (der Stifter) (1 de novembre de 1339 - 27 de julio de 1365) fou un membre de la casa d'Habsburg duc d'Àustria, d'Estíria i Caríntia i marcgravi de Carniola (i des de 1363 també comte de Tirol).

Nou!!: Història d'Àustria і Rodolf IV d'Habsburg · Veure més »

Romania

Romania (escrit România en romanès, AFI és un estat del sud-est de l'Europa central. Fa frontera amb Ucraïna al nord i al nord-est, amb la República de Moldàvia a l'est, amb Bulgària al sud, amb Sèrbia al sud-oest i amb Hongria a l'oest. A llevant, és banyat per la mar Negra. Des de l'1 de gener de 2007 forma part de la Unió Europea, on va entrar juntament amb Bulgària. Culturalment, Romania és un illot de llatinitat dins d'un oceà eslau. El seu nom ja fa referència a Roma, o bé a la Romània, nom que es donava a la part oriental de l'Imperi Romà i, en època tardana, al mateix imperi en general. Amb un terme similar, Romània, es fa referència a l'àrea d'Europa on es parlen les llengües romàniques.

Nou!!: Història d'Àustria і Romania · Veure més »

Romanya

Mapa de la Romanya amb els municipis que la componen La Romanya (Romagna en italià, Rumâgna en idioma romanyol) és una regió històrica de la Itàlia central que actualment forma part de la regió d'Emília-Romanya.

Nou!!: Història d'Àustria і Romanya · Veure més »

RSHA

El RSHA, o Reichssicherheitshauptamt (Oficina Central de Seguretat del Reich) era una organització subordinada de les SS.

Nou!!: Història d'Àustria і RSHA · Veure més »

Saarland

Saarland - - és un dels 16 estats federats que formen Alemanya.

Nou!!: Història d'Àustria і Saarland · Veure més »

Sacre Imperi Romanogermànic

El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».

Nou!!: Història d'Àustria і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Salzburg

és una ciutat estatutària, la quarta d'Àustria en població, i la capital de l'estat homònim, Salzburg.

Nou!!: Història d'Àustria і Salzburg · Veure més »

Sant Petersburg

Sant Petersburg (en rus Санкт-Петербу́рг, transcrit Sankt-Peterburg, 'ciutat de sant Pere' en català), coneguda col·loquialment com a Питер (transcrit "Píter") i abans com a Leningrad (Ленингра́д, 1924-1991) i Petrograd (Петрогра́д, 1914-1924), és una ciutat de la Rússia nord-occidental, situada al delta del riu Neva, a l'extrem oriental del golf de Finlàndia, al mar Bàltic.

Nou!!: Història d'Àustria і Sant Petersburg · Veure més »

Santa Aliança

La Santa Aliança fou un acord internacional de tres països amb monarques absoluts (Àustria, Prússia i Rússia), els quals es varen comprometre a ajudar-se en cas de revolucions liberals per tal d'erradicar tots els focus liberals dels països monàrquics i absolutistes.

Nou!!: Història d'Àustria і Santa Aliança · Veure més »

Sèrbia

Sèrbia (en serbi: Србија, Srbija) és un país situat al sud-est d'Europa a la zona dels Balcans.

Nou!!: Història d'Àustria і Sèrbia · Veure més »

Sèrbia i Montenegro

Sèrbia i Montenegro era un estat del sud-est d'Europa.

Nou!!: Història d'Àustria і Sèrbia i Montenegro · Veure més »

Schutzstaffel

Les Schutzstaffel (SS; també estilitzat com Runic "↯↯", amb runes Armanen; pronunciació alemanya: "Esquadró de protecció") va ser una important organització paramilitar sota Adolf Hitler i el Partit Nazi a l'Alemanya nazi, i més tard per tota l'Europa ocupada per Alemanya durant la Segona Guerra Mundial.

Nou!!: Història d'Àustria і Schutzstaffel · Veure més »

Segimon I

* Segimon I d'Àustria o Segimon d'Habsburg dit «el Ric» (Innsbruck, 1427 - 1496), Duc i arxiduc d'Àustria Anterior.

Nou!!: Història d'Àustria і Segimon I · Veure més »

Segona Guerra Mundial

La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.

Nou!!: Història d'Àustria і Segona Guerra Mundial · Veure més »

Seu Apostòlica

Es designa amb el terme Seu Apostòlica, les cinc ciutats on es trobaven les Esglésies originals del cristianisme, que es considera que van ser fundades pels Apòstols de Jesús i que constituïen les Antigues Pentarquies.

Nou!!: Història d'Àustria і Seu Apostòlica · Veure més »

Sicília

Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.

Nou!!: Història d'Àustria і Sicília · Veure més »

Silèsia

Expansió de Brandenburg-Prússia entre 1600-1795 Silèsia (silesià: Ślůnsk, polonès: Śląsk, txec: Slezsko, alemany: Schlesien, llatí i anglès: Silesia) és una regió històrica d'Europa Central, els territoris de la qual s'estenen sobretot per Polònia, amb parts menors a la República Txeca i a Alemanya.

Nou!!: Història d'Àustria і Silèsia · Veure més »

Soča

El Soča (en eslovè), Lusinç (en furlà) o Isonzo (en italià) és un riu del nord d'Itàlia, al Friül, que neix a Eslovènia.

Nou!!: Història d'Àustria і Soča · Veure més »

Societat de Nacions

La Societat de Nacions (SDN) o la Lliga de les Nacions va ser un organisme internacional creat pel Tractat de Versalles el 28 de juny de 1919.

Nou!!: Història d'Àustria і Societat de Nacions · Veure més »

Sofia Chotek von Chotkowa

'''Sofia Chotek''' Sofia Chotek von Chotkova, Sophie Maria Josephine Albina Chotek (Stuttgart, 1 de març de 1868 - Sarajevo, 28 de juny de 1914), duquessa de Hohenberg, era l'esposa morganàtica de l'arxiduc Francesc Ferran d'Àustria.

Nou!!: Història d'Àustria і Sofia Chotek von Chotkowa · Veure més »

Statu quo

Statu quo és un terme llatí que podem traduir com a «estat actual de les coses, situació en què es troben».

Nou!!: Història d'Àustria і Statu quo · Veure més »

Steyr

Steyr és una ciutat estatutària austríaca, de l'estat de l'Alta Àustria, del qual és la capital administrativa.

Nou!!: Història d'Àustria і Steyr · Veure més »

Straubing

Straubing és una ciutat de l'estat de Baviera (Alemanya), dins de la regió de la Baixa Baviera.

Nou!!: Història d'Àustria і Straubing · Veure més »

Suàbia

L'extensió del dialecte alamànic ve a ser l'extensió de la Suàbia medieval, si bé la variant anomenada suàbia és només la del nord-est d'aquesta àrea, que correspon aproximadament al que ara es coneix per Suàbia. Suàbia (en alemany: Schwaben o, col·loquialment, Schwabenland) és una regió històrica i lingüística d'Alemanya que era formada per la major part de l'actual estat de Baden-Württemberg (en concret, el Württemberg històric i la província de Hohenzollern o Hohenzollerische Lande) a més de l'actual regió administrativa de Suàbia.

Nou!!: Història d'Àustria і Suàbia · Veure més »

Suïssa

Suïssa (romanx: Svizra), oficialment la Confederació Suïssa (alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; francès: Confédération Suisse; italià: Confederazione Svizzera; romanx: Confederaziun svizra; llatí: Confœderatio Helvetica), és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km².

Nou!!: Història d'Àustria і Suïssa · Veure més »

Tassiló III

Tassiló III (nascut vers 741 - mort després del 794) fou duc de Baviera o més exactament dels bavarii i el darrer representant de la dinastia Agilolfinga.

Nou!!: Història d'Àustria і Tassiló III · Veure més »

Tercer Reich

El Tercer Reich, conegut oficialment com el Reich Alemany (Deutsches Reich) entre el 1933 i el 1943 i com el Gran Reich Alemany (Großdeutsches Reich) entre el 1943 i el 1945, fou la forma que prengué l'Estat alemany entre el 1933 i el 1945, sota la dictadura d'Adolf Hitler i el Partit Nazi.

Nou!!: Història d'Àustria і Tercer Reich · Veure més »

Tessalònica

Tessalònica o Tessalonica (Θεσσαλονίκη), dita també Salònica o, en català medieval, Salonic, és una ciutat de Grècia, capital de la regió de Macedònia central i cap del nomós de Tessalònica.

Nou!!: Història d'Àustria і Tessalònica · Veure més »

Theodor Körner

Theodor Körner (23 d'abril de 1873 a Újszőny, Imperi Austrohongarès - 4 de gener de 1957 a Viena, Àustria) va ser President d'Àustria del 21 de juny de 1951 fins al 4 de gener de 1957.

Nou!!: Història d'Àustria і Theodor Körner · Veure més »

Tiberi

Tiberi (Tiberius; nascut el 16 de novembre del 42 aC i mort el 16 de març del 37), nascut Tiberi Claudi Neró (Tiberius Claudius Nero), fou un líder militar romà i segon emperador de l'Imperi Romà entre el 14 i la seva mort el 37.

Nou!!: Història d'Àustria і Tiberi · Veure més »

Tirol

Antic escut d'armes del Tirol El Tirol és una regió d'Europa, havia estat un comtat (comtat del Tirol), actualment dividida entre Àustria (estat del Tirol) i Itàlia (Trentino-Tirol del Sud).

Nou!!: Història d'Àustria і Tirol · Veure més »

Tirol del Sud

El Tirol del Sud (alemany i ladí: Südtirol, italià Alto-Adige) és la part meridional de la regió històrica del Tirol.

Nou!!: Història d'Àustria і Tirol del Sud · Veure més »

Tractat d'Adrianòpolis (1829)

El Tractat d'Edirne o Adrianòpolis (14 de setembre de 1829) va ser un acord de pau pel qual es posava fi a la Guerra russo-turca, en la qual Rússia havia aconseguit importants victòries en el Caucas i els Balcans.

Nou!!: Història d'Àustria і Tractat d'Adrianòpolis (1829) · Veure més »

Tractat d'Utrecht

El Tractat d'Utrecht, també anomenat Pau d'Utrecht o Tractats d'Utrecht i Rastatt, són un seguit de tractats de pau multilaterals signats entre la Corona de Castella, el Regne de França i els seus enemics bèl·lics a Utrecht (Províncies Unides, actualment els Països Baixos) el març i l'abril de 1713 que donaren lloc al final de la Guerra de Successió espanyola.

Nou!!: Història d'Àustria і Tractat d'Utrecht · Veure més »

Tractat de l'Estat Austríac

Divisió d'Àustria del 1945 al 1955, ocupada pels aliats El Tractat de l'Estat Austríac, (en alemany: Österreichischer Staatsvertrag) o Tractat de la Independència d'Àustria, és el tractat que va finalitzar l'ocupació d'Àustria per part de les Potències Aliades durant la Segona Guerra Mundial i va reconèixer Àustria com a Estat independent i sobirà.

Nou!!: Història d'Àustria і Tractat de l'Estat Austríac · Veure més »

Tractat de Rastatt

El Tractat de Rastatt fou un tractat internacional signat a Rastatt (marcgraviat de Baden) el 7 de març de 1714 entre Àustria i França, el qual posà fi a la Guerra de Successió Espanyola i completà el Tractat d'Utrecht que Àustria encara no volia acceptar.

Nou!!: Història d'Àustria і Tractat de Rastatt · Veure més »

Tractat de Saint-Germain-en-Laye

Trianon. El Tractat de Saint-Germain-en-Laye fou l'acord internacional signat al castell de la població homònima, propera a París, el 10 de setembre de 1919, com a resultat de l'assemblea reunida per a tractar les condicions de pau després de la Primera Guerra Mundial entre les potències aliades vencedores i l'Imperi Austrohongarès.

Nou!!: Història d'Àustria і Tractat de Saint-Germain-en-Laye · Veure més »

Tractat de Versalles

''The Signing of the Peace Treaty of Versailles'' El Tractat de Versalles de 1919 va ser un intent de reconstrucció d'Europa després de la Primera Guerra Mundial.

Nou!!: Història d'Àustria і Tractat de Versalles · Veure més »

Trajà

Marc Ulpi Trajà (Marcus Ulpius Traianus; Itàlica, 18 de setembre del 53 - Selinunt, 9/11 d'agost del 117) fou emperador romà entre el 98 i el 117.

Nou!!: Història d'Àustria і Trajà · Veure més »

Trentino - Tirol del Sud

El Trentino – Tirol del Sud (Trentino-Alto Adige; Trentino-Südtirol; en ladí: Trentin-Südtirol; oficialment: Trentino-Alto Adige/Südtirol) és una regió amb Estatut Especial d'Itàlia.

Nou!!: Història d'Àustria і Trentino - Tirol del Sud · Veure més »

Triple Aliança (1882)

Aliances militars europees el 1914 abans de la Primera Guerra Mundial. Els aliats de la '''Triple Entesa''' en verd i les Potències Centrals de la '''Triple Aliança''' en marró. Aliances militars europees l'any 1915. Els aliats de la Triple Entesa en verd i les Potències Centrals de la Triple Aliança en vermell. La Triple Aliança fou una coalició inicialment integrada per l'imperi Alemany i l'imperi Austrohongarès per iniciativa d'Otto von Bismarck per evitar un conflicte entre l'imperi Rus i l'imperi Austrohongarès.

Nou!!: Història d'Àustria і Triple Aliança (1882) · Veure més »

Triple Entesa

Aliances militars europees el 1914, abans de la Primera Guerra Mundial Aliances militars europees durant la Primera Guerra mundial, 1914-1918 La Triple Entesa o Triple Entente (del francès entente, 'amistat, comprensió, acord') va ser l'entesa que va unir l'Imperi Rus, la Tercera República Francesa i el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda, després de la signatura de l'Entente Cordiale anglofrancesa de 1904 i de l'Entente anglorussa del 31 d'agost de 1907.

Nou!!: Història d'Àustria і Triple Entesa · Veure més »

Txèquia

Txèquia (en txec Česko), oficialment la República Txeca (en txec, Česká republika), és un país de l'Europa central sense sortida al mar.

Nou!!: Història d'Àustria і Txèquia · Veure més »

Txecoslovàquia

Txecoslovàquia va ser un estat que existí a l'Europa Central entre el 1918 i el 1992, tret del període de 1938 a 1945.

Nou!!: Història d'Àustria і Txecoslovàquia · Veure més »

Ucraïna

Ucraïna (en ucraïnès: Україна; TR: Ukraïna) és un estat de l'Europa de l'Est.

Nou!!: Història d'Àustria і Ucraïna · Veure més »

Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques

La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз СоветскихСоциалистическихРеспублик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.

Nou!!: Història d'Àustria і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »

Unió Duanera del Nord d'Alemanya

Mapa del procés d'unificació alemanya La Unió Duanera del Nord d'Alemanya, (en alemany, Zollverein), era una confederació de 38 estats germànics (els membres de la Confederació Germànica, a excepció d'Àustria) que eliminava els aranzels per les mercaderies que travessaven les seves fronteres.

Nou!!: Història d'Àustria і Unió Duanera del Nord d'Alemanya · Veure més »

Unió Europea

La Unió Europea (UE) és una unió econòmica i política sui generis de 27 estats, situats en la seva major part a Europa.

Nou!!: Història d'Àustria і Unió Europea · Veure més »

Unificació alemanya

L'imperi alemany de 1871-1918. Com que la part germanòfona del plurinacional Imperi austríac va ser exclosa, aquesta construcció geogràfica va representar una solució anomenada Alemanya petita (Kleindeutsch). Frederic Guillem IV La unificació alemanya fou un procés polític endegat al que va portar a l'agrupació en un únic estat dels diversos estats alemanys, esdevenint l'Imperi alemany.

Nou!!: Història d'Àustria і Unificació alemanya · Veure més »

Unificació italiana

La unificació italiana. Procés de la unificació d'Itàlia La unificació italiana (en la historiografia italiana Unità d'Italia o l'Unità per antonomàsia) fou, en sentit estricte, el procés mitjançant el qual, entre 1859 i 1870, foren unificats els diversos estats en què s'estructurava la península Itàlica (i illes del voltant) per tal de crear l'actual Estat italià; en la pràctica consistí en l'annexió de tots al nucli impulsor del procés, Piemont-Sardenya (oficialment "Regne de Sardenya"), esdevingut Regne d'Itàlia el 17 de març de 1861 sota la dinastia de Savoia, que era d'origen tan extraitàlic com totes les dinasties reputades "no italianes" (els Habsburg i els Borbó, especialment).

Nou!!: Història d'Àustria і Unificació italiana · Veure més »

Universitat de Viena

La Universitat de Viena (en alemany Universität Wien) va ser fundada el 1365 per Rodolf IV d'Habsburg i des de llavors és anomenada Alma mater Rudolphina.

Nou!!: Història d'Àustria і Universitat de Viena · Veure més »

Vèneto

El Vènet o Vèneto (en vènet Vèneto; Veneto) és una regió nord-oriental de la península Itàlica amb 4,9 milions d'habitants, la capital de la qual és Venècia.

Nou!!: Història d'Àustria і Vèneto · Veure més »

Víctor Manuel I de Sardenya

El rei Víctor Manuel I de Sardenya. Víctor Manuel I de Sardenya (Torí, Regne de Sardenya-Piemont 1759 - Moncalieri 1824) fou duc de Savoia i rei de Sardenya des de l'any 1802 fins a la seva abdicació l'any 1821.

Nou!!: Història d'Àustria і Víctor Manuel I de Sardenya · Veure més »

Vespasià

Tit Flavi Vespasià (Titus Flavius Vespasianus; nascut el 17 de novembre del 9 i mort el 24 de juny del 79), conegut simplement com a Vespasià, fou emperador romà entre el 69 i el 79 després de ser proclamat per les seves tropes i imposar-se en la guerra civil de l'any dels quatre emperadors.

Nou!!: Història d'Àustria і Vespasià · Veure més »

Vet

La paraula vet (o veto) procedeix del llatí i significa literalment prohibeixo.

Nou!!: Història d'Àustria і Vet · Veure més »

Viena

Viena (en alemany Wien) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).

Nou!!: Història d'Àustria і Viena · Veure més »

Vindobona

Vindobona (en llatí Vindobona, en grec antic Οὐινδόβουνα) va ser una ciutat romana situada a la vora del Danubi, a l'alta Panònia, l'actual Viena.

Nou!!: Història d'Àustria і Vindobona · Veure més »

Vitel·li

Aulus o Aule Vitel·li Germànic (Aulus Vitellius Germanicus Imperator Augustus, Roma, 24 de setembre del 15- 22 de desembre del 69) fou emperador romà, aclamat per les legions de Germània l'any 68.

Nou!!: Història d'Àustria і Vitel·li · Veure més »

Vladislau II de Bohèmia

Ladislau o Vladislau Jagelló (Cracòvia, 1 de març de 1456 - Budapest, 13 de març de 1516), fou Rei de Bohèmia (1471 - 1516) i d'Hongria (1490 - 1516).

Nou!!: Història d'Àustria і Vladislau II de Bohèmia · Veure més »

Vorarlberg

Vorarlberg és un dels nou estats federats en què està dividida Àustria.

Nou!!: Història d'Àustria і Vorarlberg · Veure més »

Wiener Neustadt

Wiener Neustadt (pronunciat) és una ciutat austríaca situada a l'estat de Baixa Àustria, al nord-est del país.

Nou!!: Història d'Àustria і Wiener Neustadt · Veure més »

Wittelsbach

Blasó de l'escut dels Wittelsbach Armes ampliades dels Wittelsbach amb les insígnies reials Els Wittelsbach són una família reial europea i una dinastia alemanya de Baviera.

Nou!!: Història d'Àustria і Wittelsbach · Veure més »

Wolfgang Schüssel

Wolfgang Schüssel (Viena, Àustria 1945), polític austríac, des del 2000 fins al 2007 va ser Canceller d'Àustria.

Nou!!: Història d'Àustria і Wolfgang Schüssel · Veure més »

Woodrow Wilson

Thomas Woodrow Wilson (Staunton, Virgínia, EUA, 1856 - Washington DC, 1924) fou el 28è president dels Estats Units entre 1912 i 1920.

Nou!!: Història d'Àustria і Woodrow Wilson · Veure més »

Xíling austríac

El xíling austríac (en alemany Österreichischer Schilling o, simplement, Schilling) va ser la unitat monetària oficial d'Àustria fins a la introducció de l'euro el primer de gener del 1999, i fou retirada definitivament de la circulació el 28 de febrer del 2002.

Nou!!: Història d'Àustria і Xíling austríac · Veure més »

1056

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Àustria і 1056 · Veure més »

106

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Àustria і 106 · Veure més »

1105

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Àustria і 1105 · Veure més »

1186

El 1186 (MCLXXXVI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Història d'Àustria і 1186 · Veure més »

1192

El 1192 (MCXCII) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Història d'Àustria і 1192 · Veure més »

1230

El 1230 (MCCXXX) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.

Nou!!: Història d'Àustria і 1230 · Veure més »

1236

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Àustria і 1236 · Veure més »

1252

L'any 1252 (MCCLII) fou un any de traspàs iniciat en dilluns pertanyent a la baixa edat mitjana.

Nou!!: Història d'Àustria і 1252 · Veure més »

1269

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Àustria і 1269 · Veure més »

1273

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Àustria і 1273 · Veure més »

1276

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Àustria і 1276 · Veure més »

1314

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Àustria і 1314 · Veure més »

1322

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Àustria і 1322 · Veure més »

1349

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Àustria і 1349 · Veure més »

1386

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Àustria і 1386 · Veure més »

1395

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Àustria і 1395 · Veure més »

1411

; Països Catalans; Resta del món.

Nou!!: Història d'Àustria і 1411 · Veure més »

1421

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Àustria і 1421 · Veure més »

1422

El 1422 (MCDXXII) fou un any comú començat en dijous de les darreries de l'edat mitjana.

Nou!!: Història d'Àustria і 1422 · Veure més »

1437

; Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Història d'Àustria і 1437 · Veure més »

1439

; Països Catalans; Resta del món.

Nou!!: Història d'Àustria і 1439 · Veure més »

1440

El 1440 (MCDXL) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià.

Nou!!: Història d'Àustria і 1440 · Veure més »

1452

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Història d'Àustria і 1452 · Veure més »

15 de maig

El 15 de maig és el cent trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història d'Àustria і 15 de maig · Veure més »

17 de març

El 17 de març és el setanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història d'Àustria і 17 de març · Veure més »

1740

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Àustria і 1740 · Veure més »

1814

Aprovat pel rei el 4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra pdf;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Àustria і 1814 · Veure més »

1815

Mapa polític d'Europa després del Congrés de Viena el 1815.

Nou!!: Història d'Àustria і 1815 · Veure més »

1817

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Àustria і 1817 · Veure més »

1820

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Àustria і 1820 · Veure més »

1828

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Àustria і 1828 · Veure més »

1866

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Àustria і 1866 · Veure més »

1867

Europa l'any 1867. Potències en lletra majúscula.

Nou!!: Història d'Àustria і 1867 · Veure més »

1892

Llinda amb data a l'Eixample de Barcelona.

Nou!!: Història d'Àustria і 1892 · Veure més »

1914

Europa l'any 1914. Les potències en lletra majúscula.

Nou!!: Història d'Àustria і 1914 · Veure més »

1918

1918 (MCMXVIII) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimarts i marcat per la fi de la Primera Guerra Mundial.

Nou!!: Història d'Àustria і 1918 · Veure més »

1919

1919 (MCMXIX) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimecres.

Nou!!: Història d'Àustria і 1919 · Veure més »

1920

Estació del Nord de Terrassa el '''1920'''.

Nou!!: Història d'Àustria і 1920 · Veure més »

1922

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Àustria і 1922 · Veure més »

1923

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Àustria і 1923 · Veure més »

1924

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Àustria і 1924 · Veure més »

1925

''Far a Groix'' de Paul Signac (1925).

Nou!!: Història d'Àustria і 1925 · Veure més »

1926

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Àustria і 1926 · Veure més »

1929

Exposició Internacional de 1929, a Barcelona Finalitza la reforma de l'Estació de França de Barcelona fou una de les principals estacions ferroviàries fins a la construcció de l'Estació de Sants;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Àustria і 1929 · Veure més »

1930

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Àustria і 1930 · Veure més »

1931

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Àustria і 1931 · Veure més »

1932

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Àustria і 1932 · Veure més »

1933

El 1933 (MCMXXXIII) va ser un any comú començat en diumenge.

Nou!!: Història d'Àustria і 1933 · Veure més »

1934

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Àustria і 1934 · Veure més »

1935

Casa del carrer Nou de la Pobla de Lillet.

Nou!!: Història d'Àustria і 1935 · Veure més »

1936

;Països Catalans Bitllet emès per la Generalitat republicana el '''1936'''.

Nou!!: Història d'Àustria і 1936 · Veure més »

1938

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Àustria і 1938 · Veure més »

1942

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Àustria і 1942 · Veure més »

1945

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Àustria і 1945 · Veure més »

1946

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Àustria і 1946 · Veure més »

1947

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Àustria і 1947 · Veure més »

1948

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Àustria і 1948 · Veure més »

1949

1949 (MCMXLIX) fou un any començat en dissabte.

Nou!!: Història d'Àustria і 1949 · Veure més »

1950

1950 (MCML) fon un any començat en diumenge, corresponent a l'any 2900 del calendari amazic i al 6700 del calendari assiri.

Nou!!: Història d'Àustria і 1950 · Veure més »

1953

1953 (MCMLIII) fon un any començat en dijous.

Nou!!: Història d'Àustria і 1953 · Veure més »

1955

1955 (MCMLV) fon un any normal començat en dissabte.

Nou!!: Història d'Àustria і 1955 · Veure més »

1960

1960 (MCMLX) fon un any bixest començat en divendres.

Nou!!: Història d'Àustria і 1960 · Veure més »

1966

Catalunya.

Nou!!: Història d'Àustria і 1966 · Veure més »

1969

1969 fon un any normal del calendari gregorià (MCMLXIX) començat un dimecres, destacable per l'arribada de l'home a la lluna, els moviments socials LGBT i la creació d'Internet.

Nou!!: Història d'Àustria і 1969 · Veure més »

1972

1972 fon un any bixest del calendari gregorià (MCMLXXII).

Nou!!: Història d'Àustria і 1972 · Veure més »

1975

1975 (MCMLXXV) fou un any normal del calendari gregorià començat en dimecres.

Nou!!: Història d'Àustria і 1975 · Veure més »

1978

1978 (MCMLXXVIII) fou un any normal del calendari gregorià començat en diumenge, corresponent al 1900 en el calendari saka (Bali) i Shaka Samvat (Índia).

Nou!!: Història d'Àustria і 1978 · Veure més »

1982

1982 (MCMLXXXII) fon un any normal del calendari gregorià començat en divendres.

Nou!!: Història d'Àustria і 1982 · Veure més »

1986

1986 (MCMLXXXVI) fou un any començat en dimecres, i declarat Any Internacional de la Pau per les Nacions Unides.

Nou!!: Història d'Àustria і 1986 · Veure més »

1989

1989 (MCMLXXXIX) fou un any començat en diumenge.

Nou!!: Història d'Àustria і 1989 · Veure més »

1994

1994 (MCMXCIV) fon un any normal del calendari gregorià començat en dissabte.

Nou!!: Història d'Àustria і 1994 · Veure més »

1998

1998 (MCMXCVIII) fon un any normal començat en dijous segons el calendari gregorià, i parcialment corresponent al 5100 del calendari Kali Yuga.

Nou!!: Història d'Àustria і 1998 · Veure més »

28 de juny

El 28 de juny és el cent setanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història d'Àustria і 28 de juny · Veure més »

3 de juliol

El 3 de juliol és el cent vuitanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història d'Àustria і 3 de juliol · Veure més »

33

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Àustria і 33 · Veure més »

568

El 568 (DLXVIII) fou un any de traspàs començat en diumenge del calendari julià.

Nou!!: Història d'Àustria і 568 · Veure més »

69

; Països Catalans.

Nou!!: Història d'Àustria і 69 · Veure més »

70

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Àustria і 70 · Veure més »

774

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Àustria і 774 · Veure més »

787

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Àustria і 787 · Veure més »

791

El 791 (DCCXCI) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Història d'Àustria і 791 · Veure més »

841

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Àustria і 841 · Veure més »

881

El 881 (DCCCLXXXI) fou un any comú iniciat en diumenge.

Nou!!: Història d'Àustria і 881 · Veure més »

907

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Àustria і 907 · Veure més »

945

; Països Catalans.

Nou!!: Història d'Àustria і 945 · Veure més »

976

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Àustria і 976 · Veure més »

996

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Àustria і 996 · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »