Accés més ràpid que el navegador!
189 les relacions: Abd al-Latif Mirza, Abd Al·lah ibn Iskandar, Abd-al-Mumin ibn Abd-Al·lah, Abu l-Khayr, Abu-Múslim, Afganistan, Afrasiab, Aixras ibn Abd-Al·lah as-Sulamí, Al-Biruní, Al-Farabí, Al-Farghaní, Al-Mamun (abbàssida), Alà-ad-Din Tekix, Alemanya, Alexandre el Gran, Alexandria Última, Amudarià, Andidjan, Antíoc III, Apama (reina selèucida), As-Saffah, Astracan, Avesta, Avicenna, Àsia Central, Baber, Bactriana, Bagdad, Bahram V, Balkh, Basmatxi, Batalla del Talas, Budisme, Bukharà, Cinòpolis, Cir II el Gran, Civilització de la vall de l'Indus, Comunitat d'Estats Independents, Conca del Tarim, Cultura d'Andrónovo, Darios III de Pèrsia, Diòdot I, Dinastia jànida, El Caire, Escacs, Escites, Eufrates, Eutidem I, Fayzullah Khodja Khodjaev, Geòrgia, ..., Genguis Khan, Glàsnost, Govern General del Turquestan, Harun ar-Raixid, Heftalites, Herat, Hindu Kush, Història d'Àsia, Història de la Unió Soviètica, Història del Tadjikistan, Hizb ut-Tahrir, Horda d'Or, Huns, Ióssif Stalin, Imperi Aquemènida, Imperi Kuixan, Imperi Persa, Imperi Sassànida, Imperi Selèucida, Ismaïl I, Ismaïl ibn Àhmad, Iuri Andrópov, Jotxi, Kaixgar, Kalyan, Karlucs, Kath, Kazakhs, Kazakhstan, Köneürgenç, Khionites, Khiva, Khivà, Khorasan (província del Califat), Khwarizm, Kidarites, Kiptxak, Kirguís, Kirguisos, Kirguizstan, Kokand, Llac Baikal, Llengües indoeuropees, Llengües turqueses, Madrassa, Mar d'Aral, Massàgetes, Meskhètia, Mikhaïl Gorbatxov, Mikhaïl Skóbelev, Muftí, Muhàmmad ibn Mussa al-Khwarazmí, Muhàmmad Xaibani, Nasr ibn Sayyar, Nàdir-Xah Afxar, Oghuz, Ogodei, Otrar, Oxiartes (pare de Roxana), Pàrtia, Perestroika, Peroz I, Pogrom, Província de Fars, Qarakhànida, Qutayba ibn Múslim, Rússia, Regne grec de Bactriana, Regne Indogrec, Revolució d'Octubre de 1917, Rouran, Roxana, Ruta de la seda, Saces, Samarcanda, Segona Guerra Mundial, Seleuc I Nicàtor, Seleuc II Cal·linic, Sirdarià, Sogdiana, Tadjikistan, Tadjiks, Taixkent, Talukan, Tamerlà, Tòmiris, Termez, Tian Shan, Tigris, Tobol, Tocaris, Toghrul III, Transoxiana, Turcman, Turcs occidentals, Turcs Orientals, Turkmenistan, Turquestan, Txu, Ucraïna, Uigurs, Ulugh Beg, Ulus, Umar Xaïkh Mirza, Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, Urals, Uzbeg Khan, Uzbekistan, Uzbeks, Vall de Ferganà, Xador, Xahrisabz, Xaibànides, Xàtiva, Xiban, Xibànides, Xinjiang, Xuan Zang, Yezdegerd II, Zarafxan, Zoroastrisme, 11 de setembre, 13 de maig, 14 de novembre, 16 de febrer, 1991, 1999, 2 de març, 20 d'agost, 2001, 2004, 2005, 2006, 21 de desembre, 26 de desembre, 27 de gener, 30 de juliol, 31 d'agost, 9 de gener. Ampliar l'índex (139 més) »
Abd al-Latif Mirza
Abd al-Latif Mirza fou kan timúrida de Samarcanda (octubre de 1449 - 8 de maig de 1450), fill d'Ulugh Beg (1409-1449) i de Rokia Khatun Arolat.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Abd al-Latif Mirza · Veure més »
Abd Al·lah ibn Iskandar
Abd-Al·lah (II) ibn Iskandar ibn Janibeg o Abd-Al·lah Khan (1532/1533-1598) fou un kan uzbek dels xibànides del Kanat de Bukharà.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Abd Al·lah ibn Iskandar · Veure més »
Abd-al-Mumin ibn Abd-Al·lah
Abd-al-Mumin ibn Abd-Al·lah (16 de gener de 1568- juliol de 1598) fou kan uzbek xibànida de Transoxiana i Balkh.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Abd-al-Mumin ibn Abd-Al·lah · Veure més »
Abu l-Khayr
Abu-l-Khayr (1412-1468) fou kan dels uzbeks (özbegs) de la dinastia xibànida, descendent de Xiban, el fill petit de Jotxi.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Abu l-Khayr · Veure més »
Abu-Múslim
Abu-Múslim Abd-ar-Rahman ibn Múslim al-Khurassaní, més conegut senzillament com a Abu-Múslim — en persa ابو مسلمخراسانى; en àrab أبو مسلمعبد الرحمن بن مسلمالخراساني— (700 - 755) fou el cap de la revolució abbàssida al Khurasan.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Abu-Múslim · Veure més »
Afganistan
L'Afganistan, oficialment l'Emirat Islàmic de l'Afganistan, és un estat sense litoral situat a la cruïlla de l'Àsia Central i de l'Àsia Meridional, a l'altiplà iranià, a la zona de transició entre l'Himàlaia i les regions de la mar Càspia.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Afganistan · Veure més »
Afrasiab
Afrasiab (o Afrasiyab) és un lloc en ruïnes de l'antiga Samarcanda, l'actual Uzbekistan, que va ser ocupat des del c. 500 aC al 1220 dC abans de la invasió mongola al.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Afrasiab · Veure més »
Aixras ibn Abd-Al·lah as-Sulamí
Ashras ibn Abdallah al-Sulami (Aixras ibn Abd-Al·lah as-Sulamí) fou un notable de la tribu Sulaym que va governar el Khurasan.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Aixras ibn Abd-Al·lah as-Sulamí · Veure més »
Al-Biruní
Abu-r-Rayhan Muhàmmad ibn Àhmad al-Biruní o Beruni, més conegut simplement com al-Biruní i, de vegades, com al-Khwarizmí (Kath, 15 de setembre del 973 - Gazni 13 de desembre del 1048) fou un erudit musulmà xiïta d'origen persa tadjik.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Al-Biruní · Veure més »
Al-Farabí
Abu-Nasr Muhàmmad ibn Muhàmmad al-Farabí, més conegut simplement com a al-Farabí i, a Occident, com a Alfarabius o Avennasar (Otrar, Turquestan, ~872 - Damasc, 950), fou un destacat científic i filòsof medieval en llengua àrab.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Al-Farabí · Veure més »
Al-Farghaní
Abul-l-Abbàs Àhmad ibn Muhàmmad ibn Kathir al-Farghaní (Fergana, Sogdiana, actual Uzbekistan, 805 - 880), conegut com a al-Farghaní i de manera llatinitzada com a Alfraganus o Alfergani, va ser un dels astrònoms perses més cèlebres del.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Al-Farghaní · Veure més »
Al-Mamun (abbàssida)
Abu-l-Abbàs Abd-Al·lah al-Mamun, més conegut pel seu làqab al-Mamun (14 de setembre de 786-833), fou califa abbàssida de Bagdad (814-833).
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Al-Mamun (abbàssida) · Veure més »
Alà-ad-Din Tekix
Alà-ad-Din Tekix fou khwarizmshah de Khwarizm del 1172 al 1200.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Alà-ad-Din Tekix · Veure més »
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Alemanya · Veure més »
Alexandre el Gran
Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Alexandre el Gran · Veure més »
Alexandria Última
Alexandria Escate (en λεξάνδρεια ἐσχάτη, o Ἀλεξανδρέσχατα, 'Alexandria la més llunyana'), en català també Alexandria de la Fi del Món o Alexandria Última, era una ciutat a l'extrem nord-est de l'imperi d'Alexandre el Gran, que va fundar l'any 328 aC en territori dels escites, segons diu Apià.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Alexandria Última · Veure més »
Amudarià
LAmudarià (Amudarià;, Omudarió o darioi Omu;;; en turcman: Amyderýa) és un riu de l'Àsia Central, conegut antigament com a Oxus.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Amudarià · Veure més »
Andidjan
Andidjan (en uzbek Andijon; rus Andizan o Andizhan) és una ciutat de la vall de Fergana a la riba esquerra del Iaxartes o Sirdarià.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Andidjan · Veure més »
Antíoc III
Moneda amb la imatge d'Antíoc. Antíoc III dit «el gran» (vers 241 aC-187 aC) fou rei selèucida del 223 aC al 187 aC.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Antíoc III · Veure més »
Apama (reina selèucida)
Apama (en llatí Apama, en grec antic Ἀπάμα) fou una reina selèucida, esposa de Seleuc I Nicàtor, el fundador de la dinastia.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Apama (reina selèucida) · Veure més »
As-Saffah
Abu-l-Abbàs Abd-Al·lah ibn Muhàmmad ibn Alí ibn Abd-Al·lah ibn al-Abbàs, més conegut pel seu làqab as-Saffah —— (727-754), primer califa abbàssida de Bagdad (750-754).
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і As-Saffah · Veure més »
Astracan
Astracan (rus: А́страхань, Àstrakhan; tàtar: Ästerxan) és la ciutat més gran del sud de la Rússia europea i és la capital de la província homònima.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Astracan · Veure més »
Avesta
Traducció francesa de l'Avesta per Ignaci Pietraszewski. Berlín, 1858 LAvesta és el conjunt de llibres sagrats de la religió iraniana preislàmica predicada per Zoroastre, el zoroastrisme o mazdaisme, i actualment seguida encara pels anomenats parsis.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Avesta · Veure més »
Avicenna
Abu-Alí at-Hussayn ibn Abdullah ibn Sina (Afshana, prop de Bukharà, 980 - Hamadan, 1037), més conegut senzillament com a Ibn Sina, va ser un filòsof i metge musulmà persa molt reconegut, autor de més de 450 obres, entre les quals destaca el Cànon de la Medicina.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Avicenna · Veure més »
Àsia Central
L'Àsia Central és una de les regions geogràfiques menys clarament definides del món i el seu terme varia considerablement segons els criteris geogràfics, lingüístics, culturals o polítics que s'adoptin.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Àsia Central · Veure més »
Baber
Zahir-ud-Din Muhàmmad, anomenat Baber, El Tigre (14 de febrer del 1483 - 26 de desembre del 1530), va ser un conqueridor que va fundar la dinastia i l'imperi mogol a l'Índia.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Baber · Veure més »
Bactriana
La Bactriana o Bactris (Bāxtriš) fou una satrapia de l'Imperi Persa i després de l'Imperi Selèucida, que tenia per capital Bactra, que correspon a la moderna Balkh.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Bactriana · Veure més »
Bagdad
Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Bagdad · Veure més »
Bahram V
Bahram V o Varanes V, més conegut com a Bahram Gor (Gor.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Bahram V · Veure més »
Balkh
Balkh és una ciutat de l'Afganistan a la província de Balkh, a uns 20 km de la capital provincial Mazar-e Sharif (o Mazar-i Sharif) i 74 km al sud de l'Amudarià.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Balkh · Veure més »
Basmatxi
La revolta basmatxi —Восстание басмачей — o Basmatxestvo (Басмачество) fou un moviment musulmà de resistència als bolxevics, de tendència panturca.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Basmatxi · Veure més »
Batalla del Talas
La batalla del (riu) Talas o batalla d'Artlakh (xinès tradicional: 怛羅斯戰役, xinès simplificat: 怛罗斯战役, pinyin: dáluósī zhànyì) fou una batalla decisiva lliurada el 751 a la vora del riu Talas entre una força d'àrabs i de kirguisos i les tropes xineses de la dinastia Tang, llavors sota l'emperador Xuanzong (juntament amb diversos altres pobles i nacions associades amb el territori geogràfic involucrat) per no només el control de la regió de Sirdarià, sinó també de l'àrea estratègica de l'Àsia Central.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Batalla del Talas · Veure més »
Budisme
Estàtua representant Siddharta Gautama Pagoda a Lumbini (Nepal) Siddharta Gautama amb els seus cinc deixebles La Dharmatxakra (''Roda Dharma'') representa el noble camí dels vuit passos El budisme és una doctrina filosòfica basada en els ensenyaments de Siddharta Gautama (el Buda històric).
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Budisme · Veure més »
Bukharà
Bukharà és una de les ciutats principals de l'Uzbekistan.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Bukharà · Veure més »
Cinòpolis
Cinòpolis fou una ciutat de l'antic Egipte, famosa per ser el centre d'adoració del deu Anubis, deu de la venjança, representat amb cap de gos.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Cinòpolis · Veure més »
Cir II el Gran
Cir II el Gran (vers el 600 aC - 4 de desembre del 530 aC) fou rei d'Anshan i rei dels reis de l'imperi Persa.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Cir II el Gran · Veure més »
Civilització de la vall de l'Indus
La civilització de la vall de l'Indus va ser una cultura desenvolupada al voltant del riu Indus cap al tercer mil·lenni aC i descoberta a partir de les troballes de l'arqueologia de mitjan.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Civilització de la vall de l'Indus · Veure més »
Comunitat d'Estats Independents
La Comunitat d'Estats Independents (CEI) (en rus: Содружество НезависимыхГосударств (СНГ) - Sodrújestvo Nezavíssimikh Gossudarstv) és una confederació o aliança d'onze de les quinze exrepúbliques soviètiques de la Unió Soviètica: Armènia, l'Azerbaidjan, Belarús, Geòrgia, el Kazakhstan, el Kirguizstan, Moldàvia, Rússia, el Tadjikistan i l'Uzbekistan.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Comunitat d'Estats Independents · Veure més »
Conca del Tarim
La conca del Tarim és una regió natural de la Xina en la regió autònoma de Xinjiang, formada pel riu Tarim i la seva àrea.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Conca del Tarim · Veure més »
Cultura d'Andrónovo
La cultura d'Andrónovo és un conjunt de cultures locals similars de l'edat del bronze que floriren al voltant del 2100-1400 aC a Sibèria occidental i a la part occidental de l'estepa asiàtica.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Cultura d'Andrónovo · Veure més »
Darios III de Pèrsia
batalla d'Issos. Darios III Codomà (vers 380 aC - 330 aC) fou el darrer rei aquemènida de l'Imperi Persa, del 336 aC al 330 aC.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Darios III de Pèrsia · Veure més »
Diòdot I
Diòdot I o Diòdot Sòter (Diodotus Soter o Diodotos I Soter Διόδοτος Α' ὁ Σωτήρ) (vers 285 aC – 239 aC) fou el primer rei de la monarquia grega de Bactriana.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Diòdot I · Veure més »
Dinastia jànida
La dinastia jànida, djànida, jànides o djànides fou una nissaga que va governar el kanat de Bukharà del 1599 al 1785.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Dinastia jànida · Veure més »
El Caire
La ciutat del Caire (literalment ‘la Victoriosa’ o ‘la Triomfant’) és la capital d'Egipte.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і El Caire · Veure més »
Escacs
Sense descripció.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Escacs · Veure més »
Escites
s Els escites eren un poble nòmada, pastor i migrador.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Escites · Veure més »
Eufrates
LEufrates (en turc i en;, Furât; en arameu, en l'Antic Testament, Prath; en assiri Pu-rat-tu; en persa antic Ufratu;, Frot o) és un riu que en gran part discorre per l'Iraq.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Eufrates · Veure més »
Eutidem I
Eutidem I Euthydemus, Εὐθύδημος Α΄ (vers 260-200 aC) fou rei grec de Bactriana fundador de la dinastia eutidèmida.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Eutidem I · Veure més »
Fayzullah Khodja Khodjaev
Fayzullah Khodja Khodjaev o Fayzulla Ubaydullayevich Khodzhayev (Bukharà, 1896 — Moscou, 13 de març de 1938) fou un revolucionari i polític de Bukharà i després de l'Uzbekistan.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Fayzullah Khodja Khodjaev · Veure més »
Geòrgia
Geòrgia (საქართველო, transcrit Sakàrtvelo i pronunciat) és un estat de l'Europa de l'Est.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Geòrgia · Veure més »
Genguis Khan
Genguis Khan, de nom Temujin (c. 1162-1227), fou el primer emperador mongol.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Genguis Khan · Veure més »
Glàsnost
Glàsnost (en rus: гла́сность, que vol dir "transparència" i té diversos significats generals i específics: una política de màxima obertura en les activitats de les institucions estatals i la llibertat d'informació, la inadmissibilitat dels problemes d'alienació, etc.). S'ha utilitzat en rus per a significar "obertura i transparència" des d'almenys finals del.) va ser la política portada a terme juntament amb la perestroika per Mikhaïl Gorbatxov, dirigent de la Unió Soviètica entre 1985 i 1991. Mentre que la perestroika s'ocupava de la reestructuració econòmica de l'URSS, la glàsnost pretenia liberalitzar el sistema polític, fortament controlat pel PCUS. Segell soviètic del 1988, dedicat a les reformes que en eixes dates es portaven a terme al país. La finalitat principal era fer el govern de la Unió Soviètica transparent i obert per a discutir i sortir del cercle estret dels aparells del partit o apparàttxiki que anteriorment exercien el control complet de l'economia. També va comportar un alt grau de llibertat d'expressió en els mitjans de comunicació i l'alliberament de presoners polítics. En l'Imperi rus del, el terme va estar especialment associat amb les reformes del sistema judicial. Entre elles es trobaven les reformes que permetien l'assistència de la premsa i del públic en els judicis els veredictes dels quals havien de llegir-se en veu alta. Vladimir Lenin va insistir repetidament en la importància de la característica més important de la democràcia. A mitjan 1980, Mikhaïl Gorbatxov ho va popularitzar com un eslògan polític per a augmentar la transparència del govern en la Unió Soviètica.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Glàsnost · Veure més »
Govern General del Turquestan
El govern general del Turquestan fou una divisió administrativa de la Rússia tsarista amb capital a Taixkent.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Govern General del Turquestan · Veure més »
Harun ar-Raixid
Abu-Jàfar Harun ar-Raixid, més conegut simplement com a Harun ar-Raixid (Rayy, 27 de març del 763 o febrer del 766 - Tus, 24 de març del 809), fou el cinquè califa de la dinastia abbàssida de Bagdad.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Harun ar-Raixid · Veure més »
Heftalites
Els heftalites, també anomenats huns blancs, segons una teoria foren una horda turcomongola amb predomini mongol originada possiblement a les muntanyes Kin-chan (massís de l'Altai), des d'on haurien baixat a les estepes de l'antic Turquestan rus.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Heftalites · Veure més »
Herat
Herat (en farsi: هرات, clàssica Aria) és una ciutat del nord-oest de l'Afganistan, capital de la província d'Herat, situada a la vall del riu Hari (que passa a 5 km al sud de la ciutat).
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Herat · Veure més »
Hindu Kush
L'Hindu Kush (en persa: هندوکش, en hindi: हिन्दु कुश) és una serralada alpina situada a cavall entre l'Afganistan -principalment- i el Pakistan.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Hindu Kush · Veure més »
Història d'Àsia
La Ruta de la Seda connectava diverses civilitzacions al llarg d'Àsia. Àsia l'any 1200, abans de l'Imperi Mongol. Mapa d'Àsia, 1892. La història d'Àsia és la història col·lectiva que agrupa les històries de diversos pobles que poden agrupar-se en quatre zones culturals diferenciades vinculades per la massa interior de l'estepa euroasiàtica: el Pròxim Orient, l'Àsia del Sud, l'Àsia Oriental i les estepes centrals.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Història d'Àsia · Veure més »
Història de la Unió Soviètica
La història de la Unió Soviètica començà formalment el desembre de 1922, al subscriure's el Tractat de Creació de l'URSS entre les repúbliques socialistes soviètiques de Rússia, Belarús, Ucraïna i Transcaucàsica (Geòrgia, Azerbaidjan i Armènia), ja amb els bolxevics dirigint els soviets de cada nació i després de vèncer a la Guerra Civil Russa, posterior a la Revolució d'Octubre de 1917.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Història de la Unió Soviètica · Veure més »
Història del Tadjikistan
Les primeres notícies de l'actual Tadjikistan es remunten a la Dinastia samànida (AD 875–999).
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Història del Tadjikistan · Veure més »
Hizb ut-Tahrir
Bandera del gihad amb la xahada o professió de fe islàmica, declaració de fe en un únic Déu i en el caràcter profètic de Mahoma''.'' Hizb ut-Tahrir (‘Partit de l'Alliberament’) és un partit panislamista i fonamentalista internacional d'àmbit sunnita, creat amb l'objectiu d'establir un califat mundial reunint tots els països del món islàmic sota la xaria (la llei islàmica) i dirigits per un califa escollit pels musulmans.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Hizb ut-Tahrir · Veure més »
Horda d'Or
L'Horda d'Or (Золотая Орда, Zolotaia Orda) va ser un kanat mongol fundat per Batu el 1237.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Horda d'Or · Veure més »
Huns
Els huns eren un poble nòmada de l'estepa que, a partir de finals del dC, va fer profundes incursions per Europa i Àsia i fins a l'Índia.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Huns · Veure més »
Ióssif Stalin
(en georgià იოსებ ბესარიონის ძე ჯუღაშვილი, Iòsseb Bessarionis Dze Djugaixvili; en rus Ио́сиф Виссарио́нович Джугашвили), més conegut pel nom que va adoptar, Ióssif Stalin (Иосиф Сталин) (1878-1953), va ser el primer Secretari General del Partit Comunista de la Unió Soviètica entre els anys 1922 i 1953, any de la seva mort.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Ióssif Stalin · Veure més »
Imperi Aquemènida
LImperi Aquemènida o dels aquemènides fou el primer i més extens imperi dels perses, el qual es va estendre pels territoris dels actuals estats de l'Iran, l'Iraq, el Turkmenistan, l'Afganistan, l'Uzbekistan, Turquia, Xipre, Síria, el Líban, Israel-Palestina i Egipte.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Imperi Aquemènida · Veure més »
Imperi Kuixan
L'Imperi kuixan (Kušān) fou un estat que, en el seu apogeu, aproximadament els anys 105-250 dC, s'estengué des del Tadjikistan fins a l'Afganistan, el Pakistan i la vall del Ganges al nord de l'Índia.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Imperi Kuixan · Veure més »
Imperi Persa
Imperi Persa és la denominació convencional per anomenar diversos imperis de l'antiguitat en general i més pròpiament pels regits per dinasties perses originades a Pèrsia (aquemènida i sassànida).
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Imperi Persa · Veure més »
Imperi Sassànida
LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Imperi Sassànida · Veure més »
Imperi Selèucida
LImperi Selèucida fou un dels estats sorgits de la descomposició de l'imperi d'Alexandre el Gran.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Imperi Selèucida · Veure més »
Ismaïl I
Abu-l-Mudhàffar Ismaïl, Ismaïl-Xah o Ismaïl I (17 de juliol de 1487 -23 de maig de 1524) fou el primer xa safàvida de Pèrsia (1501 -1524) i fundador efectiu de la dinastia.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Ismaïl I · Veure més »
Ismaïl ibn Àhmad
Abu-Ibrahim Ismaïl ibn Àhmad as-Samaní, més conegut com a Ismaïl ibn Àhmad o Ismaïl I, així com pels sobrenoms al-Amir al-Madí i al-Amir al-Àdil (849-907) fou emir samànida de Ma Warà an-Nahr o Transoxiana (891-907).
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Ismaïl ibn Àhmad · Veure més »
Iuri Andrópov
Iuri Vladímirovitx Andrópov (en rus: Ю́рий Влади́мирович Андро́пов) (Nagútskaia, Caucas, 2 de juny de 1914 - Moscou, 9 de febrer de 1984) va ser un polític soviètic, màxim dirigent de la Unió Soviètica entre 1982 i 1984.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Iuri Andrópov · Veure més »
Jotxi
Jotxi (en mongol Зүчи, Züĉi, també transcrit Joci, Jöči, Jöchi, Juchi, Jotchi i altres variacions) (vers 1185-1227) fou el fill gran de Genguis Khan amb la seva dona principal Borte.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Jotxi · Veure més »
Kaixgar
Kaixgar (sent altres transcripcions Kaixcar o Khaixgar, en uigur: قەشقەر K̡ǝxk̡ǝr; en xinès: 喀什 Kāshí o 喀什噶尔 Kāshígéěr) és una ciutat oasi a la regió autònoma del Xinjiang, a la República Popular de la Xina.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Kaixgar · Veure més »
Kalyan
Kalyan (marathi कल्याण) és una ciutat del districte de Thane a Maharashtra, capital d'una taluka o tehsil i d'una municipalitat i part d'una corporació municipal junt amb Domvibali o Dombivli (Kalyan-Dombivali).
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Kalyan · Veure més »
Karlucs
Els karlucs o karluks (també qarluqs, qarluks, karluqs, en àrab i persa: halluh transcrit en àrab Kharlukh i en persa Khallukh, xinès: 葛邏祿;葛逻禄.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Karlucs · Veure més »
Kath
Kath fou una ciutat de la riba oriental de l'Amudarià (Oxus) i antiga capital de Khwarizm, propera a la moderna ciutat de Khivà, avui a l'Uzbekistan.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Kath · Veure més »
Kazakhs
Els kazakhs són un poble de llengua kazakh que habita principalment al Kazakhstan.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Kazakhs · Veure més »
Kazakhstan
El Kazakhstan oficialment la República del Kazakhstan (Қазақстан Республикасы, Qazaqstan Respūblīkasy, o Республика Казахстан, Respúblika Kazakhstan) és un país de l'Àsia Central que limita amb Rússia al nord, la Xina al sud-est, el Kirguizstan, l'Uzbekistan i el Turkmenistan al sud, i la mar Càspia a l'oest.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Kazakhstan · Veure més »
Köneürgenç
Minaret de Kutlung-Timur a les ruïnes de la ciutat de Konya-Urgenj Köneürgenç, en turquès, o Konya-Urgenj (en turc Köhne Ürgenç; en rus Куня Ургенч, en farsi: کهنهگرگانج Kohna Gūrgānj o کهنهاورگانج Kohna Ūrgānj, 'vella Urgenj', en època de Tamerlà esmentada com Urkunje o Ourkunje) és una antiga ciutat a l'actual Turkmenistan.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Köneürgenç · Veure més »
Khionites
Àsia el 400, mostrant els khionites i els seus veïns. Khionites, xionites, chionites o chionitae (en persa mitjà: xiyon; avestan: xiiaona; en sogdià: xwn; en pahlavi: huna), hunni o yun; en xinès 狁 yǔn o xūn, 獯), fou una tribu nòmada, de probable origen iranià, que fou prominent a Transoxiana i Bactriana.Wolfang Felix, "CHIONITES" Encyclopædia Iranica Online Edition, consulta 2012 a Anteriorment eren considerats una horda turca fixada entorn del 400 al nord de Merv. Els khionites (chionitae) s'esmenten inicialment amb els kuixans (Cuseni) per Ammià Marcel·lí que va passar l'hivern de 356-357 al seu territori de Balkh. Arribaren amb l'ona d'immigració des de l'Àsia Central a Iran al final de l'època clàssica. Estaven influïts per les cultures dels kuixans i bactrians, i patrocinaven les llengües iranianes orientals, i es convertiren en una amenaça a la frontera del nord-est de l'Imperi Sassànida. A. Shapur Shahbazi "SASANIAN DYNASTY" Encyclopædia Iranica Online Edition, accés 2012 a.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Khionites · Veure més »
Khiva
* Khivà, ciutat de l'Uzbekistan.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Khiva · Veure més »
Khivà
Khivà (uzbek: Хива, Хivа; rus: Хива, Khivà; persa: خیوه, Khiveh, àrab: Khiwa), antigament anomenada Coràsmia (Khorezm, Khwārezm) és una ciutat de l'Uzbekistan que fou capital i centre d'un kanat i després d'una república que va passar a formar part de l'Uzbekistan el 1924.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Khivà · Veure més »
Khorasan (província del Califat)
Khorasan o Khurasan fou una província del califat omeia sobre la qual exerciren el poder efectiu del al principi del.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Khorasan (província del Califat) · Veure més »
Khwarizm
Khwarizm, Khwarazm, Khorazm, Khwarezm o Khorezm anomenada Khivà al període post mongol, és una regió de la part inferior de l'Amudarià (Oxus).
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Khwarizm · Veure més »
Kidarites
Àsia el 400, amb les terres kidarites i els seus veíns. Els kidarites (Xinès: Ki-To-Lo) foren una dinastia que podria ser yuezhi o bé del clan "Ki", probablement originanda a partir del poble Uar.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Kidarites · Veure més »
Kiptxak
Els kiptxaks foren una de les set tribus dels turcs kamik i després una confederació de tribus.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Kiptxak · Veure més »
Kirguís
El kirguís (en alfabet ciríl·lic, кыргызча o кыргыз тили; en alfabet aràbic, قىرعىز تىلى; en alfabet llatí, kırgızça o kırgız tili) és una llengua turquesa, una de les dues que són oficials al Kirguizstan, junt amb el rus.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Kirguís · Veure més »
Kirguisos
Els kirguisosPlural segons l'Acadèmia Valenciana de la Llengua: o els kirguísPlural invariable segons l'Institut d'Estudis Catalans: són un poble d'origen turcomongol i constitueixen una de les 56 minories ètniques oficialment reconegudes pel govern de la República Popular de la Xina.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Kirguisos · Veure més »
Kirguizstan
El Kirguizstan, antigament Kirguizistan, (Кыргызстан, Qırğızstan), oficialment denominat República Kirguís (Кыргыз Республикасы, Qırğız Respublikası; Кирги́зская Респу́блика, Kirguízskaia Respúblika), és un estat de l'Àsia Central.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Kirguizstan · Veure més »
Kokand
Kokand, Khokand o Qo'qon és una ciutat de l'est de l'Uzbekistan, situada a l'extrem sud-occidental de la vall de Ferganà, vora el riu Sokh, i és la capital de la regió de Fergana.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Kokand · Veure més »
Llac Baikal
El llac Baikal vist des del sud-est. El Baikal (també Dalai Nor o Dalai Nur; en rus Байкал) és un llac que es troba en el territori de Rússia, a la regió de la Sibèria oriental.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Llac Baikal · Veure més »
Llengües indoeuropees
Les llengües indoeuropees d'Europa Les llengües indoeuropees són les que pertanyen a una mateixa gran família lingüística derivades d'una antiga llengua reconstruïda per l'historiocomparatisme i que hom anomena protoindoeuropeu.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Llengües indoeuropees · Veure més »
Llengües turqueses
Les llengües turqueses són una família lingüística.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Llengües turqueses · Veure més »
Madrassa
Una madrassa a Tunísia. Una madrassa (de l'àrab, pl.) és una escola islàmica d'ensenyament religiós, generalment adscrita a una mesquita.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Madrassa · Veure més »
Mar d'Aral
Vaixell a una zona dessecada del Mar d'Aral Estat de la Mar d'Aral a l'octubre de 2008 El mar d'Aral vist de l'espai el 1985. Moment en què l'illa ''Renaixement'', originalment al centre de l'Aral, es converteix en una península (fi de 2000-començament de 2001). Animació de l'estat del mar d'Aral. La mar d'Aral (en kazakh Арал Теңізі, Aral Tengizi; en uzbek Orol dengizi, en rus Аральское море, Aràlskoie more, o bé Арал, Aral) és una mar interior endorreica de l'Àsia Central, també considerada un llac d'aigua salada.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Mar d'Aral · Veure més »
Massàgetes
Els masagetes o massagetes (en llatí Massagetae, en grec antic Μασσαγέται) eren una confederació nòmada molt poderosa que habitava les estepes d'Àsia central, a la zona nord-est de la mar Càspia i al sud-est del mar d'Aral.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Massàgetes · Veure més »
Meskhètia
Meskhètia és una regió històrica de Geòrgia situada al sud-oest del país, al sud-est de Chavchètia, est d'Adjaria, i oest de Djavakètia.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Meskhètia · Veure més »
Mikhaïl Gorbatxov
, nom complet amb patronímic Mikhaïl Serguéievitx Gorbatxov, AFI / mʲɪxɐˈil sʲɪrˈɡʲejɪvʲɪtɕ ɡərbɐˈtɕɵf /, fou un polític rus, destacat com a vuitè i darrer líder de la Unió Soviètica, va exercir com a secretari general del Partit Comunista de la Unió Soviètica (PCUS) entre 1985 i 1991, president del Soviet Suprem del 1988 al 1989 i president de la Unió Soviètica entre 1990 i 1991.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Mikhaïl Gorbatxov · Veure més »
Mikhaïl Skóbelev
, nom complet amb patronímic Mikhaïl Dmítrievitx Skóbelev, fou un general rus famós per la seva conquesta de l'Àsia Central i el seu heroisme durant la Guerra russoturca (1877-1878).
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Mikhaïl Skóbelev · Veure més »
Muftí
Un muftí de l'imperi otomà al segle XVIII Un muftí (de l'àrab, etimològicament ‘el qui emet una fàtua’, participi actiu del verb, ‘emetre una fàtua’) és un jurisconsult musulmà (alfaquí) que per la seva coneixença de la xaria (llei islàmica) és autoritzat a donar una resposta jurídica sobre un element de definició (fàtua), ja sigui a la demanda d'un jutge o d'un particular.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Muftí · Veure més »
Muhàmmad ibn Mussa al-Khwarazmí
Muhàmmad ibn Mussa al-Khwarazmí, conegut normalment com a al-Khwarazmí o al-Khuwarizmí (c. 780 - c. 850), fou un matemàtic, geògraf i astròleg/astrònom.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Muhàmmad ibn Mussa al-Khwarazmí · Veure més »
Muhàmmad Xaibani
Abu-l-Fath Muhàmmad Xaibani (v. 1451- 1510), net d'Abu l-Khayr després d'un període sense notícies clares de 32 anys, va ser el segon sobirà de la dinastia turcomongola dels xibànides de l'Uzbekistan que regnà de 1500 a 1510.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Muhàmmad Xaibani · Veure més »
Nasr ibn Sayyar
Nasr ibn Sayyar al-Laythí al-Kinaní o, senzillament, Nasr ibn Sayyar fou el darrer governador omeia del Khurasan, representant dels mudarites.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Nasr ibn Sayyar · Veure més »
Nàdir-Xah Afxar
fou xa de Pèrsia (1736 - 1747) que va fundar de la dinastia afxàrida.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Nàdir-Xah Afxar · Veure més »
Oghuz
Els oghuz (en grec medieval Ouzoi; també coneguts com a Oguz, Kuz, Ouz, Okuz, Oufoi, Ouz, Torks, Uguz, Uuz o Uz) foren una horda o federació de tribus turqueses seminòmades de l'Àsia Central, establerta al nord de la mar Càspia i la mar d'Aral.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Oghuz · Veure més »
Ogodei
Ogodei (vers 1186 - 1241), fou el tercer fill de Genguis Khan i de la seva dona Borte, i el segon kan suprem o kagan (kakhan) de les tribus turcomongoles o Imperi Mongol, en el qual va succeir el seu pare.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Ogodei · Veure més »
Otrar
Otrar és una antiga ciutat de l'Àsia Central a la que fou la ruta de la seda, propera a la moderna ciutat de Karatau al Kazakhstan.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Otrar · Veure més »
Oxiartes (pare de Roxana)
Oxiartes (en llatí Oxyartes, en grec antic Οξυάθρης) fou un noble persa de Bactriana o Sogdiana, pare de Roxana, la muller d'Alexandre el Gran.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Oxiartes (pare de Roxana) · Veure més »
Pàrtia
La regió de Pàrtia (en groc), durant l'Imperi romà (en morat) any 200 aC. Pàrtia va ser el nom d'una regió d'Àsia, més coneguda per haver estat la base política i cultural de la dinastia Arsàcida, els governants de l'Imperi Part.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Pàrtia · Veure més »
Perestroika
Segell soviètic del 1988, dedicat a la Perestroika. перестро́йка; "reconstrucció", "reestructuració", és un nom comú per al procés de transformació del sistema socialista a la Unió Soviètica en els anys 1985-1991.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Perestroika · Veure més »
Peroz I
Peroz I, (Peirozes, Priscus, fr. 33; Procop. Pers 1.3 i Agath. Iv. 27; la forma moderna del nom és Feroç, Firouz) va ser un emperador sassànida que va regnar del 457 al 484.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Peroz I · Veure més »
Pogrom
Pogrom és una paraula provinent del rus: погром, i es pot descriure com un alçament popular de caràcter violent, ja sigui espontani o premeditat, motivat, per regla general, per organitzacions extremistes o la policia, i dirigit contra qualsevol grup social per motius religiosos, nacionals, de classe o racials.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Pogrom · Veure més »
Província de Fars
Ruïnes de Persèpolis Fars (Fârs) és una de les trenta-un províncies de l'Iran al sud del país, coneguda en època clàssica com Pèrsida (Perside) o Persis.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Província de Fars · Veure més »
Qarakhànida
Els qarakhànides o karakhànides (dinastia qarakhànida, també karakhànida) foren una dinastia turca que va governar principalment a Kashgària del al XII.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Qarakhànida · Veure més »
Qutayba ibn Múslim
Abu-Hafs Qutayba ibn Múslim ibn Amr ibn al-Hussayn al-Bahilí, més conegut simplement com a Qutayba ibn Múslim (669-715), fou un general àrab al servei del califat omeia.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Qutayba ibn Múslim · Veure més »
Rússia
Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Rússia · Veure més »
Regne grec de Bactriana
El regne grec de Bactriana fou un estat instal·lat a Bactriana i Sogdiana al nord de l'actual Afganistan i part de l'Àsia Central vers el 250 aC fins al 125 aC.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Regne grec de Bactriana · Veure més »
Regne Indogrec
Territoris del Regne indogrec, conformats pels territoris de Sirkao, Sialkot, Alexandria del Caucas, Saketa, Pataliputra i Matura El Regne indogrec va sorgir després de les conquestes d'Alexandre el Gran com un despreniment del Regne grec de Bactriana; l'estat va cobrir, com el seu nom indica, diverses parts nord-occidentals i septentrionals del subcontinent indi -per a més referències, vegeu l'article Regne grec de Bactriana.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Regne Indogrec · Veure més »
Revolució d'Octubre de 1917
La Revolució d'octubre de 1917, va ser un episodi de la història de Rússia on es va portar a terme una revolució liderada per Lenin i el partit bolxevic, que estava basada en les idees de Karl Marx i que marcà el començament d'una onada de revolucions comunistes al llarg del.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Revolució d'Octubre de 1917 · Veure més »
Rouran
La rouran (en xinès: 柔然, en pinyin: róurán, Wade-Giles: Jou-jan), també anomenada ruanruan, tan-tan o juanjuan, fou una confederació de tribus nòmades, probablement mongoles, emparentades amb els sienpei.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Rouran · Veure més »
Roxana
Roxana, en grec / Rôxánê, del persa Roshanak o Roshaniâ «la lluminosa» (v. 345-311 a C.), esposa d'Alexandre el Gran i filla del sàtrapa Oxiartes.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Roxana · Veure més »
Ruta de la seda
La ruta de la seda, coneguda per ser la primera ruta mundial de la història, era una xarxa de rutes comercials entre Àsia i Europa que s'estenia per més de 8.000 km des de Chang'an (actualment Xi'an) a la Xina, Antioquia a Síria i Constantinoble (actualment Istanbul, Turquia), a les portes d'Europa.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Ruta de la seda · Veure més »
Saces
Els saces era el nom donat pels perses a la branca oriental dels escites: Saka (grec sakai, llatí sacae, xinès sseu pronunciat sseuk) Els sacae (saces) segons Ptolemeu limitaven a l'oest amb els sogdians, al nord amb els escites, i a l'est amb els seres.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Saces · Veure més »
Samarcanda
Samarcanda és la segona ciutat més gran de l'Uzbekistan, a la província de Samarcanda, amb una població 412.300 (2005).
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Samarcanda · Veure més »
Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Segona Guerra Mundial · Veure més »
Seleuc I Nicàtor
va ser el fundador i primer rei de l'Imperi Selèucida.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Seleuc I Nicàtor · Veure més »
Seleuc II Cal·linic
Moneda encunyada per Seleuc II, amb l'efígie del rei per una cara i d'Apol·lo per l'altra. Seleuc II Cal·linic Pogó (Σέλευκος ὁ Καλλίνικος ὁ Πώγων, 'Seleuc de Bella Victòria, el Barbut'), fou rei selèucida del 246 aC al 225 aC.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Seleuc II Cal·linic · Veure més »
Sirdarià
El Sirdarià (del rus Сырдария, Sirdarià; en kazakh: Сырдария, Sirdarià; en tadjik: Сирдарë, Sirdarió; en uzbek: Sirdaryo; en persa: سيردريا, Sirdarià) és un riu de l'Àsia Central antigament anomenat en grec Ιαξάρτης, Iaxartes.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Sirdarià · Veure més »
Sogdiana
Sogdiana, cap al 300 aC. La Sogdiana o Sògdia (en grec antic Σογδιανή, en persa antic Suguda) va ser una regió i satrapia de l'Imperi persa aquemènida que va conquerir Cir el Gran.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Sogdiana · Veure més »
Tadjikistan
El Tadjikistan (en tadjik: Тоҷикистон, transcrit Tojikiston), oficialment República del Tadjikistan, és un estat de l'Àsia central.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Tadjikistan · Veure més »
Tadjiks
Nenes tadjiks Els tadjiks (en persa: تاجيک tājīk; en tadjik: Тоҷик; en rus: Таджики; en pinyin: tâjíkè zú) són un poble de l'Àsia Central que parla el tadjik, una llengua irànica considerada un dialecte oriental del persa.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Tadjiks · Veure més »
Taixkent
Taixkent (Toshkent; Ташкент, Taixkent) és la capital de l'Uzbekistan.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Taixkent · Veure més »
Talukan
Moneda encunyada a Taloqan sota Ala al-Din Muhammad II de Khwarizm (1200-1220) Talukan o Tāloqān (enpersa تالقان, també transcrit com Tāleqān o Tāluqān) és una ciutat de l'Afganistan, capital de la província de Takhar i del districte del mateix nom el qual tenia uns 196.000 habitants el 2006.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Talukan · Veure més »
Tamerlà
Tamerlà o Timur o Temur Lenk (Kish, prop de Samarcanda, suposadament el 9 d'abril de 1336 - Otrar, 18 de febrer de 1405) fou un conqueridor turcomongol que establí l'imperi dels timúrides.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Tamerlà · Veure més »
Tòmiris
Tòmiris,.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Tòmiris · Veure més »
Termez
Termez (en uzbek: Termiz, històricament Tirmidh) és una ciutat al sud de l'Uzbekistan, prop de la frontera amb l'Afganistan.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Termez · Veure més »
Tian Shan
Posta de sol al Khan Tengri El Tian Shan (en xinès: 天山; en pinyin: Tiān Shān; 'muntanyes Celestials'), també conegut com a Tien Shan i Tangri Tagh ('muntanyes dels Esperits') en llengua uigur, és una serralada muntanyosa situada a l'Àsia Central.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Tian Shan · Veure més »
Tigris
El Tigris (en persa antic Tigr; en arameu Deqlath;; en turc i; en hebreu, en textos bíblics, חִדֶּקֶל, Hiddéqel; en grec antic Τίγρης, Tigres, i en) és, juntament amb l'Eufrates, un dels dos grans rius que defineixen la Mesopotàmia; és el més oriental de tots dos i travessa l'Iraq des de les muntanyes de l'Anatòlia.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Tigris · Veure més »
Tobol
El Tobol o Tobil (Тобол, en kazakh: Тобыл) és un riu que neix a l'estepa kazakha, després corre per Rússia als oblasts de Kurgan i de Tiumén.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Tobol · Veure més »
Tocaris
Pintura dels antics tocaris Els tokharis o tocaris (dits pels hindús: qushana; les antigues fonts xineses els anomenen yuezhi, llatí tocharii) foren un poble de Bactriana i part de Sogdiana, formaven una confederació tribal del Kansu a la Xina.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Tocaris · Veure més »
Toghrul III
Toghrul III ibn Arslan Xah Rukn al-Dunya wa l-Din (també Tuğrul, Tughrul o Toghril) fou el darrer sultà seljúcida de Pèrsia, fill de Muizz al-Din Arslan Xah ibn Toghrul (II) al que va succeir el 1174.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Toghrul III · Veure més »
Transoxiana
La Transoxiana (literalment ‘més enllà de l'Oxus’) és una denominació històrica per a l'àrea geogràfica delimitada pels rius Amudarià (antigament Oxus) i Sirdarià, que incloïa la Sogdiana i part de la Bactriana, i que correspon bàsicament a l'Uzbekistan actual.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Transoxiana · Veure més »
Turcman
El turcman (Туркмен, ISO 639-1: tk, ISO 639-2: tuk) és una llengua turquesa que inclou més de sis milions de parlants, especialment al Turkmenistan, on és llengua oficial, l'Afganistan, l'Iraq, l'Iran i d'altres estats veïns.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Turcman · Veure més »
Turcs occidentals
Kanat Turc Oriental El kanat dels turcs occidentals fou un estat turc de l'Àsia central que es va formar el 552.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Turcs occidentals · Veure més »
Turcs Orientals
kanat Turc Occidental i en blau, el Kanat Turc Oriental El kanat dels turcs orientals (també coneguts com a Göktürks o Kök Türks) fou un estat turc que es va formar el 552.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Turcs Orientals · Veure més »
Turkmenistan
El Turkmenistan, oficialment la República de Turkmenistan (en turcman Türkmenistan Respublikasi, en rus Туркменистан), és un estat de l'Àsia Central que limita al nord amb el Kazakhstan i l'Uzbekistan, al sud-est amb l'Afganistan, al sud amb l'Iran i a l'oest amb la mar Càspia.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Turkmenistan · Veure més »
Turquestan
El Turquestan (en turc Türkistan) és una regió de l'Àsia Central, habitada majoritàriament per pobles turquesos i limitada a l'oest per la mar Càspia, les estepes siberianes al nord, les muntanyes de l'Altai i el desert de Gobi a l'est i les serralades de l'Hindu Kush, el Pamir i el Kunlun al sud.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Turquestan · Veure més »
Txu
El riu Txu o Ču (ortografia turquesa moderna: Çu; també apareix com a Shu, Chu, Chui i Chuy; rus: Чу, kiguiz: Чүй, kazakh: Шу, xinès: Su-yeh o Sui-she) és un curs fluvial de l'Àsia central a Kirguizstan i Kazakhstan.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Txu · Veure més »
Ucraïna
Ucraïna (en ucraïnès: Україна; TR: Ukraïna) és un estat de l'Europa de l'Est.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Ucraïna · Veure més »
Uigurs
Els uigurs (uigur: ئۇيغۇر,, turc: Uygur) són un poble turc de l'Àsia Central que pertany a una de les 56 minories ètniques oficialment reconegudes pel govern xinès.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Uigurs · Veure més »
Ulugh Beg
Ulugh Beg Mughith al-Dawla (Sultaniyya, 22 de març de 1394 - Begum, Samarcanda, 27 d'octubre del 1449) fou un príncep timúrida, governador de Transoxiana amb seu a Samarcanda per compte del seu pare Xah-Rukh (1409-1447) i sultà (1447-1449).
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Ulugh Beg · Veure més »
Ulus
La columna de Julien a Ulus Ulus és un semt (barri) d'Ankara, la capital de Turquia.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Ulus · Veure més »
Umar Xaïkh Mirza
Umar Xaïkh Mirza (Samarcanda el 1456 - Akhsi, 8 de juny de 1494) fou un príncep timúrida que va governar a la vall de Ferganà, amb capital a Andijan i governant també a Marghilan, Osh, Khudjand, Isfara, Akhsi i Kasan.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Umar Xaïkh Mirza · Veure més »
Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз СоветскихСоциалистическихРеспублик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »
Urals
Els Urals (Ура́льские го́ры, Uràlskie gori, o simplement Ура́л, Ural; Урал тауҙары, Ural tauźarı) són una serralada que discorre de nord a sud de la Rússia occidental.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Urals · Veure més »
Uzbeg Khan
Uzbeg Khan (Özbeg, Uzbek, Ozbeg) fou kan de l'Horda d'Or, successor de Toktu Khan.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Uzbeg Khan · Veure més »
Uzbekistan
Zones de parla persa a l'Uzbekistan. La República de l'Uzbekistan o simplement l’Uzbekistan és un estat de l'Àsia Central.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Uzbekistan · Veure més »
Uzbeks
Els uzbeks (autoanomenats O‘zbek en singular, O‘zbeklar en plural) són un poble de l'Àsia Central de llengua turquesa (l'uzbek) que viu principalment a la república de l'Uzbekistan, però també a l'Afganistan, al Tadjikistan, al Turkmenistan, al Kazakhstan, a Rússia i a la província xinesa del Xinjiang.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Uzbeks · Veure més »
Vall de Ferganà
La vall de Ferganà (Vodiysi Farg'ona; Фергана өрөөнү, Fergana öröönu; водии Фaрғонa, Vodin Farg'ona; Ферга́нская доли́на, Fergànskaia dolina; دشت فرغانه, Dasht e-Ferganah) és una depressió entre les serralades de Hissar i Alai (part del Pamir) al sud i la serralada de Tian Shan al nord.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Vall de Ferganà · Veure més »
Xador
Xador blanc amb flors vermelles, tradicional a Natanz (cap al centre de l'Iran) Fars (sud-oest de l'Iran) El xador (del persa, literalment ‘tenda’) és una peça de vestir àmplia amb què algunes dones musulmanes, especialment les xiïtes de l'Iran i l'Afganistan, es cobreixen el cap i el cos i, de vegades, la cara.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Xador · Veure més »
Xahrisabz
Xahrisabz o Shakhrisabz (persa: Shahr-e Sabz o 'Ciutat Verda', شهر سبز, uzbek: Shahrisabz / Шахрисабз, àrab: Shahr-i Sabz, antigament Kish o Kesh o Kash, xinès: K'ia-sha per a la regió i Ki-she per a la ciutat) és una ciutat de l'Uzbekistan a uns 80 km al sud de Samarcanda.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Xahrisabz · Veure més »
Xaibànides
Els xaibànides foren una dinastia (dinastia xaibànida) originada en la tribu àrab del Banu Xayban, que vivia al Najd, i que tingueren com ancestre a Bakr ibn Wàïl ibn Khalikan.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Xaibànides · Veure més »
Xàtiva
Xàtiva és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Costera.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Xàtiva · Veure més »
Xiban
Xiban fou el fill petit de Jotxi, fill de Genguis Khan.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Xiban · Veure més »
Xibànides
Xibànides, o xaybànides, és el nom d'una dinastia mongol descendent de Xiban, un fill de Jotxi, el fill gran de Genguis Khan.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Xibànides · Veure més »
Xinjiang
Xinjiang (tr; en), oficialment la Regió Autònoma Uigur de Xinjiang (tr; en) és una regió autònoma de la República Popular de la Xina.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Xinjiang · Veure més »
Xuan Zang
Xuan Zang o Xuanzang (xinès: 玄奘; pinyin: Xuán Zàng; Wade-Giles: Hsüan-tsang, també Hiuen Tsang o Hiuen Tsiang) (603 - 664), fou un monjo xinès d'una família noble confuciana, que va anar a l'Índia per estudiar els sutres (629) i va visitar de camí l'Àsia Central propagant el budisme.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Xuan Zang · Veure més »
Yezdegerd II
Yezdegerd II (etimològicament, en persa, Izdegerdes o "fet per Déu") va ser rei de Pèrsia del 438 al 457.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Yezdegerd II · Veure més »
Zarafxan
Zarafxan o Zerafxan (també Zarafshan o Zarafshon, tadjik Дарёи Зарафшон, uzbek Zarafshon, del mot persa زرافشان zar-afshān, que significa "el que ruixa l'or") és un riu i una vall de l'Àsia Central, avui dia a Tadjikistan i l'Uzbekistan.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Zarafxan · Veure més »
Zoroastrisme
L'atar, el foc sagrat, és un concepte fonamental del zoroastrisme. El zoroastrisme, mazdaisme o mazdeisme és una de les religions més antigues del món.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Zoroastrisme · Veure més »
11 de setembre
L'11 de setembre és la Diada Nacional de Catalunya i el dos-cents cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і 11 de setembre · Veure més »
13 de maig
El 13 de maig és el cent trenta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і 13 de maig · Veure més »
14 de novembre
El 14 de novembre o 14 de santandria és el tres-cents divuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents dinovè en els anys de traspàs.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і 14 de novembre · Veure més »
16 de febrer
El 16 de febrer és el quaranta setè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і 16 de febrer · Veure més »
1991
1991 (MCMXCI) fon un any normal segons el calendari gregorià, començat en dimarts.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і 1991 · Veure més »
1999
1999 (MCMXCIX) fou un any normal començat en divendres, corresponent a l'any 1000 del calendari Igbo i al 5100 del Kali Yuga.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і 1999 · Veure més »
2 de març
El 2 de març és el seixanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і 2 de març · Veure més »
20 d'agost
El 20 d'agost és el dos-cents trenta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і 20 d'agost · Veure més »
2001
2001 (MMI) fon un any normal del calendari gregorià començat en dilluns.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і 2001 · Veure més »
2004
2004 fon un any de traspàs començat en dijous, segons el calendari gregorià.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і 2004 · Veure més »
2005
2005 fou un any normal, començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і 2005 · Veure més »
2006
2006 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià i declarat Any internacional dels deserts i la desertització per l'Assemblea General de les Nacions Unides.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і 2006 · Veure més »
21 de desembre
El 21 de desembre és el tres-cents cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і 21 de desembre · Veure més »
26 de desembre
El 26 de desembre és el tres-cents seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і 26 de desembre · Veure més »
27 de gener
El 27 de gener és el vint-i-setè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і 27 de gener · Veure més »
30 de juliol
El 30 de juliol és el dos-cents onzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dotzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і 30 de juliol · Veure més »
31 d'agost
El 31 d'agost és el dos-cents quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і 31 d'agost · Veure més »
9 de gener
El 9 de gener és el novè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Història de l'Uzbekistan і 9 de gener · Veure més »
Redirigeix aquí:
Història d'Uzbekistan, Història d'Uzbekistán.
