Comunicació

298 les relacions: ABC-Clio, Acord de Divendres Sant, Acta d'Unió (1800), Adrià IV, Alçament de Pasqua, Alçament fenià, Alfabet llatí, Aliatge, Anglaterra, Anglicanisme, Anna Bolena, Antiga Roma, Aquitània, Armagh, Art gòtic, Art romànic, Assemblea d'Irlanda del Nord, Austràlia, Avortament, Éamonn de Valera, Bandera del Regne Unit, Barbados, Barraca de vinya, Batalla del Boyne, Belfast, Bobby Sands, Boston, Brú na Bóinne, Butlla, Cairn, Calze d'Ardagh, Cambridge University Press, Campanya de les fronteres, Carib, Castella, Catolicisme, Celta, Celtes, Cista, Ciutat del Vaticà, Claudi Ptolemeu, Colonialisme, Colonitzacions d'Irlanda, Commonwealth, Comtat d'Offaly, Comtat de Clare, Comtat de Laois, Comtat de Mayo, Comtat de Waterford, Comtat de Wicklow, ..., Conflicte nord-irlandès, Connacht, Conquesta d'Irlanda per Cromwell, Cork, Crannog, Creu celta, Cristianisme, Cristianisme cèltic, Cultura de La Tène, Dáil Éireann, Dál Riata, Derry, Destral, Diumenge Sagnant (1972), Dolmen, Dolmen de Poulnabrone, Dowth, Drakar, Druida, Dublín, Edat del bronze, Edat del ferro, Edat mitjana, Eduard III d'Anglaterra, Elisabet I d'Anglaterra, Emancipació catòlica, Eneolític, Enric II d'Anglaterra, Enric VIII d'Anglaterra, Escandinàvia, Escòcia, Escots, Església d'Anglaterra, Església d'Irlanda, Estany (element), Estat Lliure d'Irlanda, Estats Units d'Amèrica, Euro, Europa continental, Evangeli segons Joan, Exèrcit Ciutadà Irlandès, Exèrcit Republicà Irlandès, Executiu d'Irlanda del Nord, Fernand Braudel, Fianna Fáil, Fine Gael, França, Francisco de Cuéllar, Fugida dels Comtes, Gaèlic irlandès, Gal·les, Garda, General Post Office (Dublín), Germandat Republicana Irlandesa, Gibraltar, Glasgow, Gneu Juli Agrícola, Gran Bretanya, Gran fam irlandesa, Guerra angloirlandesa, Guerra Civil irlandesa, Guerra de les Dues Roses, Guerra Guillemita d'Irlanda, Guerres confederades d'Irlanda, Guillem III d'Anglaterra i II d'Escòcia, Hiberno-normand, Història d'Irlanda, Home Rule (Irlanda), Ian Paisley, Ierne, Imperi Britànic, Imperi Romà, Invasió normanda d'Irlanda, Irlanda, Irlanda celta, Irlanda Confederada, Irlanda del Nord, Irlandès antic, James Connolly, Jaume I d'Anglaterra, Jaume II d'Anglaterra i VII d'Escòcia, Joan sense Terra, Jordi V del Regne Unit, Jove Irlanda, Juvenal, Knowth, La Palissada, Leinster, Limerick, Liverpool, Llatí, Llei marcial, Llengües cèltiques, Llengües goidèliques, Llibre de Kells, Llista de monarques britànics, Lluís XIV de França, Londres, Manuscrit il·luminat, Maria I d'Anglaterra, Martin McGuinness, Mary Robinson, Mícheál Ó Coileáin, Münster, Mitologia celta, Monarca, Monarquia d'Irlanda, Moviment per la Sobirania dels 32 Comtats, Munster, Nacionalisme irlandès, Nòrdic-gaèlics, Neolític, Newgrange, Norman Davies, Normands, Northúmbria, Noruega, Nova York, Oliver Cromwell, Orde d'Orange, Organització de les Nacions Unides, Oxford University Press, Pal·ladi d'Escòcia, Paleolític, Papa, Parlament del Regne Unit, Partit Parlamentari Irlandès, Partit Socialdemòcrata i Laborista, Partit Socialista Republicà Irlandès, Partit Unionista Democràtic, Patrici d'Irlanda, Patrick Pearse, Pesta Negra, Pictes, Pròsper d'Aquitània, Presó de Maze, Presoner de guerra, Primer ministre del Regne Unit, Primer ministre i viceprimer ministre d'Irlanda del Nord, Primera Guerra Mundial, Proclamació de la República irlandesa, Protestantisme, Rebel·lió irlandesa de 1641, Rebel·lió irlandesa de 1798, Rebel·lions de Desmond, Regne d'Anglaterra, Regne d'Irlanda, Regne de Dublín, Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda, Republicanisme irlandès, Revolució Francesa, Revolució Gloriosa, Ricard II d'Anglaterra, Richard de Clare, Royal Ulster Constabulary, Ruaidrí Ua Conchobair, Segle IX, Segle X, Senyoriu d'Irlanda, Sinn Féin, Sinn Féin Republicà, Sufragi, Tàcit, Túmul, Test Act, Theobald Wolfe Tone, Tony Blair, Tractat Angloirlandès, Ulster, Ulster Volunteer Force, Unió Europea, Unionisme (Irlanda), Universitat George Mason, Vaga de fam del 1981 a Irlanda del Nord, Versalles, Vikings, Voluntaris Irlandesos, Waterford, 1014, 1170, 12 de juliol, 1250, 1336, 1394, 1534, 1601, 1607, 1649, 1668, 1778, 1783, 1789, 1798, 1800, 1823, 1845, 1848, 1867, 1868, 1884, 1891, 19 de desembre, 1905, 1913, 1914, 1921, 1922, 1925, 1926, 1932, 1937, 1939, 1940, 1942, 1948, 1949, 1951, 1953, 1954, 1955, 1956, 1957, 1958, 1962, 1965, 1968, 1969, 1972, 1973, 1974, 1975, 1979, 1980, 1981, 1983, 1987, 1988, 1989, 1990, 1994, 1996, 1997, 1998, 2002, 2007, 22 de juny, 30 d'abril, 432. Ampliar l'índex (248 més) » « Shrink índex

ABC-Clio

ABC-Clio, LLC o ABC-CLIO és una empresa editora d'obres de publicació acadèmica i publicacions periòdiques principalment sobre temes com la història i les ciències socials per a entorns educatius i de biblioteques públiques.

Nou!!: Història d'Irlanda і ABC-Clio · Veure més »

Acord de Divendres Sant

L'Acord de Divendres Sant (en anglès, Good Friday Agreement) o Acord de Belfast va ser signat a Belfast, Irlanda del Nord, el 10 d'abril de 1998 pels governs irlandès i britànic, i diferents partits polítics (entre ells la majoria dels nord-irlandesos, inclòs el Sinn Féin), amb la intenció de posar fi al Conflicte d'Irlanda del Nord.

Nou!!: Història d'Irlanda і Acord de Divendres Sant · Veure més »

Acta d'Unió (1800)

La bandera de la Unió. L'Acta d'Unió de 1800 (també coneguda com a Acta d'Unió de 1801 (1 de gener de 1801)) és el document que va formalitzar la unió del Regne de Gran Bretanya i del Regne d'Irlanda en un únic regne, per tal de crear el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda.

Nou!!: Història d'Irlanda і Acta d'Unió (1800) · Veure més »

Adrià IV

de nom de bateig Nicholas Breakspeare va ser Papa de Roma del 1154 al 1159.

Nou!!: Història d'Irlanda і Adrià IV · Veure més »

Alçament de Pasqua

L'Alçament de Pasqua (en gaèlic Éirí Amach na Cásca i en anglès Easter Rising), també conegut com a Revolta de Pasqua, fou una rebel·lió que tingué lloc a Irlanda en el transcurs de la setmana de Pasqua del 1916.

Nou!!: Història d'Irlanda і Alçament de Pasqua · Veure més »

Alçament fenià

L'alçament fenià de 1867 (en irlandès:Éirí Amach na bhFíníní) va ser una revolta contra el domini britànic a Irlanda, organitzat per la Irish Republican Brotherhood (IRB, Germandat Republicana Irlandesa).

Nou!!: Història d'Irlanda і Alçament fenià · Veure més »

Alfabet llatí

Lalfabet llatí és el sistema d'escriptura alfabètic desenvolupat pels romans per escriure el llatí.

Nou!!: Història d'Irlanda і Alfabet llatí · Veure més »

Aliatge

Aliatge de plom i estany destinat a la soldadura de components electrònics. Un aliatge és una barreja homogènia de dos o més elements, dels quals com a mínim un ha de ser un metall.

Nou!!: Història d'Irlanda і Aliatge · Veure més »

Anglaterra

Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.

Nou!!: Història d'Irlanda і Anglaterra · Veure més »

Anglicanisme

Langlicanisme o l'església anglicana és una denominació cristiana protestant que segueix les doctrines establertes per l'Església d'Anglaterra.

Nou!!: Història d'Irlanda і Anglicanisme · Veure més »

Anna Bolena

Anna Bolena (en anglès: Anne Boleyn) (1501 - 19 de maig de 1536) fou reina consort d'Anglaterra, primera marquesa de Pembroke.

Nou!!: Història d'Irlanda і Anna Bolena · Veure més »

Antiga Roma

Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.

Nou!!: Història d'Irlanda і Antiga Roma · Veure més »

Aquitània

Aquitània fou una regió administrativa al sud-oest de França, dins del territori d'Occitània (part de Gascunya, el Bearn) i l'Iparralde.

Nou!!: Història d'Irlanda і Aquitània · Veure més »

Armagh

Armagh és una ciutat d'Irlanda del Nord, capital de l'antic Comtat d'Armagh i del Districte d'Armagh.

Nou!!: Història d'Irlanda і Armagh · Veure més »

Art gòtic

Porta dels Apòstols de la Catedral de València, un clar exemple d'art gòtic Lart gòtic és un estil arquitectònic i decoratiu que fou predominant a Europa entre mitjans del i inicis del, amb la implantació del nou període anomenat Renaixement.

Nou!!: Història d'Irlanda і Art gòtic · Veure més »

Art romànic

Sant Climent de TaüllTolosa, de la fi del segle X Pau i Treva, davant del campanar de la catedral de Vic, Osona Lart romànic es va desenvolupar a l'Europa Occidental des de mitjans de al XIII, després de la descomposició de l'Imperi carolingi.

Nou!!: Història d'Irlanda і Art romànic · Veure més »

Assemblea d'Irlanda del Nord

L'Assemblea d'Irlanda del Nord, freqüentment anomenada amb el metònim de Stormont (i incorrectament Castell de Stormont), és la cambra legislativa del govern autònom d'Irlanda del Nord.

Nou!!: Història d'Irlanda і Assemblea d'Irlanda del Nord · Veure més »

Austràlia

Austràlia, oficialment la Mancomunitat d'Austràlia (en anglès: Commonwealth of Australia), és un estat de l'hemisferi sud que conforma un continent; i que inclou, a més, diverses illes petites dels oceans Pacífic i Índic.

Nou!!: Història d'Irlanda і Austràlia · Veure més »

Avortament

Lavortament és un terme mèdic per a designar la interrupció de l'embaràs per l'expulsió del fetus abans que aquest sigui viable entre les 20 i les 28 setmanes.

Nou!!: Història d'Irlanda і Avortament · Veure més »

Éamonn de Valera

Éamonn de Valera (en irlandès Éamonn de Bhailéara), nascut Edward George de Valera (Ciutat de Nova York, 1882 - Dublín, 1975) fou un polític irlandès, fill de Juan Vivion de Valera (espanyol resident a Cuba) i Katherine Coll (irlandesa del comtat de Limerick).

Nou!!: Història d'Irlanda і Éamonn de Valera · Veure més »

Bandera del Regne Unit

La bandera del Regne Unit, (denominada Union Jack) és una combinació de les creus dels sants patrons d'Anglaterra, d'Escòcia, i d'Irlanda del Nord, tres de les quatre regions que, amb Gal·les, formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord.

Nou!!: Història d'Irlanda і Bandera del Regne Unit · Veure més »

Barbados

Barbados és un estat insular de l'Amèrica Central, a les Petites Antilles.

Nou!!: Història d'Irlanda і Barbados · Veure més »

Barraca de vinya

Barraca de vinya de planta rodona a Manresa La barraca (de vinya), caseta de pedra, cabana, maset, casup (a la Marina), catxirulo (Camp de Túria i Horta Nord) o casot (a la plana del Rosselló), és una construcció rural obrada en pedra seca que té diferents usos, com ara servir d'aixopluc, per a desar-hi eines o com a alberg de bestiar, entre altres.

Nou!!: Història d'Irlanda і Barraca de vinya · Veure més »

Batalla del Boyne

La batalla del Boyne va tenir lloc l'1 de juliol de 1690, entre les forces de Guillem III i l'exèrcit de Jaume II d'Anglaterra i VII d'Escòcia.

Nou!!: Història d'Irlanda і Batalla del Boyne · Veure més »

Belfast

Belfast (Béal Feirste, en gaèlic irlandès) és la segona ciutat més gran d'Irlanda.

Nou!!: Història d'Irlanda і Belfast · Veure més »

Bobby Sands

Robert Gerard Sands (en gaèlic irlandès: Roibeard Gearóid Ó Seachnasaigh; Whiteabbey, Irlanda del Nord, 9 de març de 1954 - Presó de Maze, 5 de maig de 1981) fou membre de l'IRA Provisional i membre electe del Parlament del Regne Unit, per bé que no va arribar a ocupar el càrrec, atès que va morir en una vaga de fam mentre era a la presó de Maze o Long Kesh.

Nou!!: Història d'Irlanda і Bobby Sands · Veure més »

Boston

Boston (/ˈbɔːstən/), oficialment la Ciutat de Boston (anglès: City of Boston), és la capital i ciutat més poblada de l'estat de Massachusetts (Estats Units), així com la 24a ciutat més poblada del país.

Nou!!: Història d'Irlanda і Boston · Veure més »

Brú na Bóinne

Brú na Bóinne (literalment, 'palau del Boyne' en gaèlic irlandès) és un complex arqueològic situat a Irlanda, al comtat de Meath.

Nou!!: Història d'Irlanda і Brú na Bóinne · Veure més »

Butlla

Una butlla o butla és un document segellat sobre assumptes polítics o religiosos.

Nou!!: Història d'Irlanda і Butlla · Veure més »

Cairn

Un dels nombrosos cairns que assenyalen sepultures massives britàniques en el lloc de la Batalla d'Isandlwana. Xina i Corea del Nord. Un cairn (carn en irlandès, carnedd en gal·lès, càrn en gaèlic escocès, karn en bretó) és un túmul, habitualment amb forma cònica.

Nou!!: Història d'Irlanda і Cairn · Veure més »

Calze d'Ardagh

El calze d'Ardagh és un calze elaborat al s. VIII en època de la cultura celta irlandesa, considerat una obra mestra d'aquesta cultura i de tota l'edat mitjana.

Nou!!: Història d'Irlanda і Calze d'Ardagh · Veure més »

Cambridge University Press

Cambridge University Press és l'editorial de la Universitat de Cambridge, considerada la més antiga del món encara activa (va ser fundada el 1534) i sense interrupcions.

Nou!!: Història d'Irlanda і Cambridge University Press · Veure més »

Campanya de les fronteres

La campanya de les fronteres és el nom popular de la Campanya de ResistènciaBell 2017 o Operació Harvest, una operació de guerrilla de l'Exèrcit Republicà Irlandès (IRA) contra objectius d'Irlanda del Nord desenvolupada entre el desembre de 1956 i el febrer de 1962.

Nou!!: Història d'Irlanda і Campanya de les fronteres · Veure més »

Carib

Localització del Carib Carib S'anomena el Carib l'àrea d'Amèrica banyada pel mar Carib, especialment les nombroses illes que hi ha.

Nou!!: Història d'Irlanda і Carib · Veure més »

Castella

Corona de Castella a partir del 1492. Castella és un país de la península Ibèrica, i antigament regne.

Nou!!: Història d'Irlanda і Castella · Veure més »

Catolicisme

MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.

Nou!!: Història d'Irlanda і Catolicisme · Veure més »

Celta

* Celta, individu del poble dels celtes, poble, o conjunt de pobles de l'Edat del Ferro que parlaven llengües celtes.

Nou!!: Història d'Irlanda і Celta · Veure més »

Celtes

En un sentit ampli, celtes (grec: Κέλτoι) és el terme utilitzat per lingüistes i historiadors per a descriure el poble, o conjunt de pobles, de l'edat del ferro que parlaven llengües celtes pertanyents a una de les branques de les llengües indoeuropees.

Nou!!: Història d'Irlanda і Celtes · Veure més »

Cista

Cista trobada al sud de Dartmoor (Anglaterra).Cista amb ossari Una cista (del grec antic κίστη, cofre) és el nom que rep en arqueologia una estructura feta de pedra emprada en l'antiguitat per fer enterraments.

Nou!!: Història d'Irlanda і Cista · Veure més »

Ciutat del Vaticà

El Vaticà (el nom oficial és Estat de la Ciutat del Vaticà; en llatí: Status Civitatis Vaticanæ .

Nou!!: Història d'Irlanda і Ciutat del Vaticà · Veure més »

Claudi Ptolemeu

Claudi Ptolemeu (en grec antic:, Klaudios Ptolemaios); ca.

Nou!!: Història d'Irlanda і Claudi Ptolemeu · Veure més »

Colonialisme

Territoris colonitzats el 1800 El colonialisme és la submissió política, comercial i cultural d'un territori sobre un altre.

Nou!!: Història d'Irlanda і Colonialisme · Veure més »

Colonitzacions d'Irlanda

Mapa de les colonitzacions d'Irlanda de 1550–1610. Els comtats tradicionals d'Irlanda sotmesos a les plantacions (1556-1620). Aquest mapa és un simplificat, com en el cas d'alguns comtats de la zona de terra colonitzada no cobreix la totalitat de la zona de color Un mapa més detallat de les àrees subjectes a colonitzacions Fronteres polítiques d'Irlanda en 1450, abans de les colonitzacions Les colonitzacions d'Irlanda (gaèlic irlandès Plandálacha na hÉireann) van tenir lloc al llarg del país durant els segles XVI i, mitjançant la confiscació de les terres ocupades pels clans gaèlics i les dinasties hiberno-normandes, principalment a les províncies de Munster i Ulster.

Nou!!: Història d'Irlanda і Colonitzacions d'Irlanda · Veure més »

Commonwealth

La Commonwealth of Nations (denominació anglesa equivalent a "Mancomunitat de Nacions"), més coneguda simplement com a Commonwealth o The Commonwealth i, abans, com a British Commonwealth of Nations, és una organització composta per l'associació de 53 estats independents que, excepte Moçambic i Ruanda, comparteixen lligams històrics amb el Regne Unit.

Nou!!: Història d'Irlanda і Commonwealth · Veure més »

Comtat d'Offaly

El comtat d'Offaly (gaèlic irlandès Uíbh Fhailí) és un comtat de la província de Leinster (República d'Irlanda).

Nou!!: Història d'Irlanda і Comtat d'Offaly · Veure més »

Comtat de Clare

El comtat de Clare (gaèlic irlandès an Chláir) és un comtat de la província de Munster (República d'Irlanda).

Nou!!: Història d'Irlanda і Comtat de Clare · Veure més »

Comtat de Laois

El comtat de Laois (gaèlic irlandès Laois) és un comtat de la província de Leinster (República d'Irlanda).

Nou!!: Història d'Irlanda і Comtat de Laois · Veure més »

Comtat de Mayo

El comtat de Mayo (gaèlic irlandès Mhaigh Eo o pla dels teixos) és un comtat de la província de Connacht (República d'Irlanda).

Nou!!: Història d'Irlanda і Comtat de Mayo · Veure més »

Comtat de Waterford

El comtat de Waterford (Port Láirge en gaèlic irlandès) és un comtat de la província de Munster (República d'Irlanda).

Nou!!: Història d'Irlanda і Comtat de Waterford · Veure més »

Comtat de Wicklow

El comtat de Wicklow (gaèlic irlandès Cill Mhantáin AFI) és un comtat de la província de Leinster (República d'Irlanda).

Nou!!: Història d'Irlanda і Comtat de Wicklow · Veure més »

Conflicte nord-irlandès

El conflicte nord-irlandès, anomenat també The Troubles ("els trastorns" o "els problemes") o Na Trioblóidi en gaèlic irlandèsLa denominació anglesa «Troubles» té, en tant que terme polític, una llarga història, tant a Irlanda com a Anglaterra. En el context dels anys 1960, feia habitualment referència, o bé a la Guerra Angloirlandesa, que va tenir lloc després de la Primera Guerra Mundial, o bé a la Guerra Civil Irlandesa. Per bé que el terme existeix des de 1378, segons l'Oxford English Dictionary, aquest terme ha estat utilitzat diverses vegades en el passat per designar períodes de conflicte o de desordre. Caldrà esperar bastant de temps després del començament del conflicte perquè aquest terme sigui empleat de manera habitual per designar-lo. Vegeu és un període de violència i d'agitació política a Irlanda del Nord en la segona meitat del. Comença a finals dels anys 60 S'han proposat diverses dates com a principi del conflicte nord-irlandès: l'any 1966, el 12 d'agost de 1968, el 12 d'agost o el 14 d'agost de 1969. Vegeu i es considera que acaba entre 1997 i 2007, segons les interpretacions. S'han assenyalat diverses dates com a fi del conflicte: el 20 de juliol de 1997, el 10 d'abril de 1998, el 15 d'agost de 1998, el 2 de desembre de 1999, el 28 de juliol de 2005, el 26 de setembre de 2005 i el 8 de maig de 2007. Vegeu Ulster Volunteer Force La violència continua tanmateix després d'aquesta data, però de manera ocasional i a petita escala, mentre que la majoria dels grups bel·ligerants deposen les armes. El conflicte comença en la segona meitat dels anys 60 com un moviment per als drets civils contra la segregació confessional que experimenta la minoria catòlica. L'oposició entre republicans i nacionalistes (principalment catòlics), d'una part, i lleialistes i unionistes (principalment protestants), d'altra banda, sobre el futur d'Irlanda del Nord arrossega un augment de la violència que perdura durant trenta anys. És el fet de grups paramilitars republicans, com l'IRA Provisional, l'objectiu del qual és de posar fi a l'autoritat britànica a Irlanda del Nord i crear una República irlandesa sobre el conjunt de l'illa, i lleialistes, com l'Ulster Volunteer Force, formada el 1966 per aturar el que percep com el deteriorament del caràcter britànic del país, però també d'aixecaments populars i de les forces de seguretat de l'Estat, l'Exèrcit britànic i la policia. El conflicte nord-irlandès és diversament definit per alguns dels seus actors, sigui com una guerra,.Faligot p.140, (Reginald Maudling)Faligot p.171 un conflicte ètnic, una guerrilla o una guerra civil. L'acció dels grups paramilitars republicans (principalment l'IRA Provisional) és considerada com terrorisme per les forces de seguretat britàniques, però també com una revolució, una insurrecció o una resistència militar a l'ocupació i a l'imperialisme britànic pels seus partidaris.Faligot p.119-153-156 Els historiadors estan dividits sobre aquestes qualificacions Faligot p.165 i alguns refusen l'ús del terme «terrorisme». Aquest conflicte afecta la vida quotidiana de la majoria dels nord-irlandesos, així com incidentalment la dels anglesos i dels irlandesos al sud de l'illa. En diverses ocasions entre 1969 i 1998, aquest conflicte va córrer el risc de transformar-se en una verdadera guerra civil, com, per exemple, el 1972 després del Diumenge Sagnant o durant la vaga de fam del 1981, quan es produeixen les mobilitzacions massives i hostils per ambdues parts. En 1998, un procés de pau posa fi al conflicte, prenent com a base l'Acord de Divendres Sant. Per primer cop, el govern britànic reconeix la «dimensió irlandesa» del conflicte, el principi que el poble de l'illa d'Irlanda en el seu conjunt pugui resoldre els problemes entre el Nord i el Sud per consentiment mutu, sense intervenció exterior, permet obtenir l'acord dels nacionalistes i dels republicans. Estableix també a Irlanda del Nord un govern consociatiu, compost obligatòriament d'unionistes i de nacionalistes.

Nou!!: Història d'Irlanda і Conflicte nord-irlandès · Veure més »

Connacht

Comtats de Connacht Connacht (gaèlic irlandès: Connachta), també amb la grafia Connaught, és la província occidental d'Irlanda, que comprèn els comtats de Galway, Leitrim, Mayo, Roscommon i Sligo.

Nou!!: Història d'Irlanda і Connacht · Veure més »

Conquesta d'Irlanda per Cromwell

La conquesta d'Irlanda per Cromwell (1649-1653) es va dur a terme entre 1649 i 1653 per les forces del parlament anglès, dirigit per Oliver Cromwell i el seu Nou Exèrcit Model durant les Guerres dels Tres Regnes.

Nou!!: Història d'Irlanda і Conquesta d'Irlanda per Cromwell · Veure més »

Cork

Cork (Corcaigh en gaèlic irlandès) és la segona ciutat de la República d'Irlanda i la tercera ciutat més gran de tota l'illa després de Dublín i Belfast, en aquest ordre.

Nou!!: Història d'Irlanda і Cork · Veure més »

Crannog

'''''Crannog''''' reconstruït al Loch Tay Un crannog (també anomenat crannóg o crannoge) és el nom donat a Escòcia i a Irlanda a una illa natural o artificial emprada per a l'habitatge.

Nou!!: Història d'Irlanda і Crannog · Veure més »

Creu celta

Una creu celta amb el braç vertical més llarg que l'horitzontal La creu celta combina una creu amb un anell que rodeja la intersecció.

Nou!!: Història d'Irlanda і Creu celta · Veure més »

Cristianisme

Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.

Nou!!: Història d'Irlanda і Cristianisme · Veure més »

Cristianisme cèltic

Una creu cristiana amb disseny de creu celta a Irlanda El cristianisme cèltic o cristianisme insular (també anomenat Església celta o Església britànica) es refereix a grans trets a les pràctiques cristianes de l'alta edat mitjana desenvolupades en les illes Britàniques durant l'última fase de la dominació romana al voltant de les àrees costaneres del Mar d'Irlanda.

Nou!!: Història d'Irlanda і Cristianisme cèltic · Veure més »

Cultura de La Tène

La cultura de la Tène fou el darrer període de l'edat de ferro preromana a l'Europa.

Nou!!: Història d'Irlanda і Cultura de La Tène · Veure més »

Dáil Éireann

La Dáil Éireann és la cambra baixa de lOireachtas (parlament) de la República d'Irlanda.

Nou!!: Història d'Irlanda і Dáil Éireann · Veure més »

Dál Riata

Dál Riata (també anomenat Dalriada o Dalriata) va ser un regne gaèlic situat a la costa oest d'Escòcia, juntament amb alguns territoris de les costes nord-orientals d'Irlanda.

Nou!!: Història d'Irlanda і Dál Riata · Veure més »

Derry

Derry, oficialment anomenada Londonderry, (Doire o Doire Cholm Chille, en irlandès) és una ciutat situada al nord de l'illa d'Irlanda, en la part que resta sota administració britànica.

Nou!!: Història d'Irlanda і Derry · Veure més »

Destral

Una destral és una eina amb un tall metàl·lic que està fixat, a través d'un trau o forat normalment quadrangular, a un mànec, generalment de fusta.

Nou!!: Història d'Irlanda і Destral · Veure més »

Diumenge Sagnant (1972)

Diumenge Sagnant (Bloody Sunday en anglès) és el terme comunament usat per referir-se als fets succeïts al barri de Bogside de la ciutat de Derry, Irlanda del Nord el dia 30 de gener de 1972.

Nou!!: Història d'Irlanda і Diumenge Sagnant (1972) · Veure més »

Dolmen

Un dolmen és una construcció megalítica, pròpia del neolític o calcolític.

Nou!!: Història d'Irlanda і Dolmen · Veure més »

Dolmen de Poulnabrone

El dolmen de Poulnabrone (en irlandès: Poll na mBrón, que significa 'forat de dolors') és un portal de la tomba a The Burren, comtat de Clare, Irlanda, que data del neolític, probablement entre el 4200 aC i el 2900 aC.

Nou!!: Història d'Irlanda і Dolmen de Poulnabrone · Veure més »

Dowth

Dowth és un dels tres complexos que formen Brú na Bóinne a les ribes del riu Boyne, al comtat de Meath, Irlanda.

Nou!!: Història d'Irlanda і Dowth · Veure més »

Drakar

Versió moderna d'un drakar, o vaixell viking. Un drakar o långskip és una embarcació que data del període comprès entre els anys 700 i 1000.

Nou!!: Història d'Irlanda і Drakar · Veure més »

Druida

Estatuïa d'un druida al Croome Park, Worcestershire El druida era, en les societats dels antics celtes, un sacerdot amb la missió de conservar i transmetre les tradicions religioses i administrar la justícia.

Nou!!: Història d'Irlanda і Druida · Veure més »

Dublín

Dublín (en irlandès Baile Átha Cliath; en anglès Dublin) és la ciutat més gran i la capital de la República d'Irlanda.

Nou!!: Història d'Irlanda і Dublín · Veure més »

Edat del bronze

L'edat del bronze és un període del desenvolupament de la civilització caracteritzat pel fet que la metal·lúrgia més avançada ha desenvolupat les tècniques d'extracció del coure dels minerals i en fa aliatges per a aconseguir bronze.

Nou!!: Història d'Irlanda і Edat del bronze · Veure més »

Edat del ferro

L'edat del ferro és l'últim període principal de la tradicional divisió de les tres edats, establerta el 1820 per Christian Jürgensen (que establí una classificació segons els materials emprats en cada període), i és posterior a l'edat del bronze.

Nou!!: Història d'Irlanda і Edat del ferro · Veure més »

Edat mitjana

Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.

Nou!!: Història d'Irlanda і Edat mitjana · Veure més »

Eduard III d'Anglaterra

Eduard III d'Anglaterra (castell de Windsor, 13 de novembre 1312 - 21 de juny 1377), també conegut com a Eduard de Windsor abans del seu ascens, va ser rei d'Anglaterra des del 1327 fins a la seva mort el 1377, en un regnat de més de cinquanta anys.

Nou!!: Història d'Irlanda і Eduard III d'Anglaterra · Veure més »

Elisabet I d'Anglaterra

Elisabet I (7 de setembre de 1533 – 24 de març de 1603) va ser reina d'Anglaterra i d'Irlanda des del 17 de novembre de 1558 fins a la seva mort.

Nou!!: Història d'Irlanda і Elisabet I d'Anglaterra · Veure més »

Emancipació catòlica

LEmancipació catòlica va ser un procés que va tenir lloc a Gran Bretanya i Irlanda a la fi del i començaments del, que tenia per objecte reduir o eliminar moltes de les restriccions imposades als catòlics romans, que havien estat introduïdes per l'Acta d'Uniformitat, les Test Acts i les Lleis penals.

Nou!!: Història d'Irlanda і Emancipació catòlica · Veure més »

Eneolític

Ledat del coure, també anomenada calcolític (del grec χαλκός, khalkós 'coure', i del grec λίθος, lithos 'pedra') i eneolític (del llatí aenĕus 'coure'; i del grec λίθος, lithos 'pedra'), és un període de la prehistòria situat entre el neolític ('Nova Edat de la Pedra') i l'edat del bronze.

Nou!!: Història d'Irlanda і Eneolític · Veure més »

Enric II d'Anglaterra

Enric Plantagenet (5 de març de 1133– 6 de juliol de 1189), anomenat també Enric Courtmanteau, va regnar com a Enric II d'Anglaterra (1154-1189), duc de Normandia i d'Aquitània, comte d'Anjou, Maine i Turena, i senyor d'Irlanda.

Nou!!: Història d'Irlanda і Enric II d'Anglaterra · Veure més »

Enric VIII d'Anglaterra

va ser rei d'Anglaterra i senyor d'Irlanda des del 21 d'abril de 1509 fins a la seva mort.

Nou!!: Història d'Irlanda і Enric VIII d'Anglaterra · Veure més »

Escandinàvia

Escandinàvia (sami: Skadesi-suolu/Skađsuâl) és una regió del nord d'Europa amb forts vincles històrics, culturals, i lingüístics.

Nou!!: Història d'Irlanda і Escandinàvia · Veure més »

Escòcia

Escòcia (en scots i anglès: Scotland; en gaèlic escocès: Alba) és el més septentrional dels quatre països constituents del Regne Unit.

Nou!!: Història d'Irlanda і Escòcia · Veure més »

Escots

Els escots (scoti) foren un poble d'Hibèrnia.

Nou!!: Història d'Irlanda і Escots · Veure més »

Església d'Anglaterra

L'Església d'Anglaterra és l'església principal cristiana a Anglaterra.

Nou!!: Història d'Irlanda і Església d'Anglaterra · Veure més »

Església d'Irlanda

LEsglésia d'Irlanda (en irlandès Eaglais na hÉireann) és una província autònoma de la Comunió Anglicana.

Nou!!: Història d'Irlanda і Església d'Irlanda · Veure més »

Estany (element)

L'estany és l'element químic de símbol Sn i nombre atòmic 50.

Nou!!: Història d'Irlanda і Estany (element) · Veure més »

Estat Lliure d'Irlanda

L'Estat Lliure d'Irlanda (en gaèlic irlandès: Saorstát Éireann; en anglès: Irish Free State) fou l'estat establert el 1922 d'acord amb el Tractat Angloirlandès de 1921 que comprenia 26 dels 32 comtats d'Irlanda, el qual formava un dels estats integrants de la Commonwealth.

Nou!!: Història d'Irlanda і Estat Lliure d'Irlanda · Veure més »

Estats Units d'Amèrica

Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.

Nou!!: Història d'Irlanda і Estats Units d'Amèrica · Veure més »

Euro

LEuro (codi ISO 4217: EUR.; símbol: €) és la unitat monetària de vint dels vint-i-set estats que formen part de la Unió Europea (i també d'alguns de fora de la Unió).

Nou!!: Història d'Irlanda і Euro · Veure més »

Europa continental

L'Europa continental és el continent d'Europa amb l'exclusió explícita de les illes adjacents, especialment les illes Britàniques —és a dir, el Regne Unit, l'illa de Man, les Illes Anglonormandes i Irlanda, entre d'altres— i Islàndia.

Nou!!: Història d'Irlanda і Europa continental · Veure més »

Evangeli segons Joan

L'Evangeli segons Joan és el darrer dels evangelis canònics del Nou Testament de la Bíblia i el que més s'allunya de la versió dels altres tres (anomenats evangelis sinòptics).

Nou!!: Història d'Irlanda і Evangeli segons Joan · Veure més »

Exèrcit Ciutadà Irlandès

Bandera original de 1914, onejada durant l'Alçament de Pasqua. Starry Plough, bandera del grup a partir del 1930. LExèrcit Ciutadà Irlandès (anglès Irish Citizen Army, (ICA), gaèlic irlandès: Arm Saoránach na hÉireann), fou un petit grup de voluntaris entrenats establert a Dublín per a defensar de la policia les manifestacions dels treballadors.

Nou!!: Història d'Irlanda і Exèrcit Ciutadà Irlandès · Veure més »

Exèrcit Republicà Irlandès

LExèrcit Republicà Irlandès (de l'anglès Irish Republican Army, abreujat com a IRA), és una organització paramilitar republicana nacionalista irlandesa que va sorgir del grup armat Óglaigh na hÉireann (del gaèlic irlandès: Voluntaris Irlandesos).

Nou!!: Història d'Irlanda і Exèrcit Republicà Irlandès · Veure més »

Executiu d'Irlanda del Nord

George Bush, Jr. El Govern d'Irlanda del Nord és la branca executiva de l'Assemblea d'Irlanda del Nord, el Parlament delegat per a aquest país constituent (Home Nation) del Regne Unit.

Nou!!: Història d'Irlanda і Executiu d'Irlanda del Nord · Veure més »

Fernand Braudel

Fernand Braudel (Luméville-en-Ornois, Mosa, 24 d'agost de 1902 - 27 de novembre de 1985) fou un dels principals historiadors francesos de la postguerra, i un dels líders de l'Escola dels Annales.

Nou!!: Història d'Irlanda і Fernand Braudel · Veure més »

Fianna Fáil

Fianna Fáil (en irlandès, soldats del destí), o també anomenat Partit Republicà, és el partit polític més important de la República d'Irlanda.

Nou!!: Història d'Irlanda і Fianna Fáil · Veure més »

Fine Gael

Fine Gael (en irlandès, família o tribu dels irlandesos) és un partit polític irlandès d'ideologia demòcrata-cristiana.

Nou!!: Història d'Irlanda і Fine Gael · Veure més »

França

França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Història d'Irlanda і França · Veure més »

Francisco de Cuéllar

Francisco de Cuéllar (Valladolid, 1562) fou un capità espanyol.

Nou!!: Història d'Irlanda і Francisco de Cuéllar · Veure més »

Fugida dels Comtes

Mapa de les terres abandonades pels comtes mapa interactiu) Monument commemoratiu a Rathmullan La fugida dels comtes (en irlandès: Imeacht na nlarlaí, en anglès: the Flight of the Earls) es refereix a la marxa d'Irlanda d'Hugh O'Neill, comte de Tyrone i Rory O'Donnell, el 14 de setembre de 1607.

Nou!!: Història d'Irlanda і Fugida dels Comtes · Veure més »

Gaèlic irlandès

El gaèlic irlandès o gaèlic irlandés, o simplement irlandès o irlandés (Gaeilge, pronunciat), és una llengua parlada com a llengua nadiua a l'illa d'Irlanda per prop d’unes 70.000 persones com a primera llengua, predominantment a les zones occidentals rurals de l'illa.

Nou!!: Història d'Irlanda і Gaèlic irlandès · Veure més »

Gal·les

El País de Gal·les o simplement Gal·les és una de les nacions que conformen el Regne Unit.

Nou!!: Història d'Irlanda і Gal·les · Veure més »

Garda

* Itàlia.

Nou!!: Història d'Irlanda і Garda · Veure més »

General Post Office (Dublín)

El General Post Office (gaèlic irlandès Ard-Oifig an Phoist) de Dublín és la seu de l'oficina de correus d'Irlanda, An Post, i la principal oficina de correus de Dublín.

Nou!!: Història d'Irlanda і General Post Office (Dublín) · Veure més »

Germandat Republicana Irlandesa

Bandera nacionalista irlandesa, usada tant per l'IRB com per altres grups republicans La Germandat Republicana Irlandesa (anglès Irish Republican Brotherhood gaèlic irlandès Bráithreachas na Poblachta) fou una organitzacció fraternal, secreta i clandestina, dedicada a fomentar la revolta armada contra la Gran Bretanya a Irlanda en el i primers anys del.

Nou!!: Història d'Irlanda і Germandat Republicana Irlandesa · Veure més »

Gibraltar

Gibraltar o millor Gibaltar és un territori britànic d'ultramar que inclou el penyal de Gibraltar i els seus encontorns, amb una gran importància estratègica perquè domina la riba nord de l'estret de Gibraltar, que uneix el mar Mediterrani i l'Atlàntic.

Nou!!: Història d'Irlanda і Gibraltar · Veure més »

Glasgow

Glasgow (en gaèlic escocès: Glaschu, en escocès: Glesca) és una ciutat d'Escòcia, al Regne Unit.

Nou!!: Història d'Irlanda і Glasgow · Veure més »

Gneu Juli Agrícola

Gneu Juli Agrícola (en llatí Gnaeus Julius Agricola) va ser un general romà i governador de Britània nascut a Fòrum Julii (Frejús) el 13 de juny del 37.

Nou!!: Història d'Irlanda і Gneu Juli Agrícola · Veure més »

Gran Bretanya

Mapa de Gran Bretanya de Mattew Paris, de mitjans s. XIII. Gran Bretanya, és l'illa més gran de les Illes Britàniques.

Nou!!: Història d'Irlanda і Gran Bretanya · Veure més »

Gran fam irlandesa

La Gran Fam (en anglès Great Famine o Great Hunger, en irlandès An Gorta Mór) o fam irlandesa de la patata (sobretot fora d'Irlanda) fou un període de fam i malalties massives a Irlanda del 1845 al 1852.

Nou!!: Història d'Irlanda і Gran fam irlandesa · Veure més »

Guerra angloirlandesa

Monument als combatents per la independència d'Irlanda La Guerra angloirlandesa o Guerra d'Independència Irlandesa (gaèlic irlandès Cogadh an Neamhspleachais) fou una campanya guerrillera organitzada per l'Exèrcit Republicà Irlandès contra la RIC i els voluntaris de la Gran Bretanya, anomenats despectivament black and tans, legitimada pel Dáil Éireann escollit el 1918.

Nou!!: Història d'Irlanda і Guerra angloirlandesa · Veure més »

Guerra Civil irlandesa

La Guerra Civil irlandesa (en irlandès Cogadh Saoraíocht, Juny de 1922 - Abril de 1923) va ser un conflicte entre partidaris i detractors del Tractat Angloirlandès del 6 de desembre de 1921, que establia l'Estat Lliure d'Irlanda, predecessor de l'actual República d'Irlanda.

Nou!!: Història d'Irlanda і Guerra Civil irlandesa · Veure més »

Guerra de les Dues Roses

Lancaster York La Guerra de les Dues Roses o Guerra de les Roses (1455-1485) va ser una sèrie de guerres civils pel tron del Regne d'Anglaterra que va enfrontar els partidaris de la Casa de Lancaster i la Casa de York.

Nou!!: Història d'Irlanda і Guerra de les Dues Roses · Veure més »

Guerra Guillemita d'Irlanda

La Guerra Guillemita d'Irlanda o Guerra jacobita d'Irlanda, (en gaèlic irlandès Cogadh an Dá Rí o 'La guerra dels Dos Reis') va esclatar després del destronament de Jaume II d'Anglaterra en 1688 per la seva filla Maria II d'Anglaterra i el seu marit Guillem d'Orange, net de Carles I. Va provocar l'aixecament jacobita d'Escòcia encapçalat pel vescomte de Dundee, que es va iniciar en les mateixes dates.

Nou!!: Història d'Irlanda і Guerra Guillemita d'Irlanda · Veure més »

Guerres confederades d'Irlanda

Les Guerres confederades d'Irlanda, sovint anomenada també la guerra dels onze anys (que deriva de la frase irlandesa Cogadh na hAon-déag mBliana), van tenir lloc a Irlanda entre 1641 i 1653.

Nou!!: Història d'Irlanda і Guerres confederades d'Irlanda · Veure més »

Guillem III d'Anglaterra i II d'Escòcia

Guillem III d'Anglaterra i II d'Escòcia (14 de novembre del 1650 - 8 de març del 1702) va ser un príncep sobirà d'Orange per naixement.

Nou!!: Història d'Irlanda і Guillem III d'Anglaterra i II d'Escòcia · Veure més »

Hiberno-normand

El terme hiberno-normand s'utilitza per descriure els senyors normands que van colonitzar Irlanda, sense reconèixer-se verdaderament com a vassalls envers els anglo-normands instal·lats a Anglaterra.

Nou!!: Història d'Irlanda і Hiberno-normand · Veure més »

Història d'Irlanda

Bandera de l'actual República d'Irlanda onejant sobre el cel de Dublín. L'actual bandera se suposa provisional a l'espera d'una reunificació de l'illa amb la província de l'Ulster, actualment dins del Regne de la Gran Bretanya. S'han proposat diferents models de bandera per a una Irlanda unificada Un paisatge tradicional irlandès on predomina el verd i el blau. És per això que Irlanda també és anomenada l'Illa Maragda La història d'Irlanda comença amb la prehistòria d'Irlanda, que s'estén per un període entre el primer assentament conegut, al voltant del 8000 aC, fins a l'aparició de la "protohistòrica" Irlanda gaèlica en el moment de la seva cristianització al segle cinquè; el cristianisme cèltic havia subsumit, doncs, o reemplaçat, l'anterior politeisme a la fi del segle sisè.

Nou!!: Història d'Irlanda і Història d'Irlanda · Veure més »

Home Rule (Irlanda)

El Home Rule d'Irlanda va ser l'estatut que dotava a Irlanda de certa autonomia, dins del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda.

Nou!!: Història d'Irlanda і Home Rule (Irlanda) · Veure més »

Ian Paisley

El reverend Ian Richard Kyle Paisley (Armagh, 6 d'abril de 1924 - Belfast, 12 de setembre de 2014) fou un polític i un home d'Església britànic, actiu a Irlanda del Nord.

Nou!!: Història d'Irlanda і Ian Paisley · Veure més »

Ierne

Ierne o Ierna (en grec Ἰέρνη) és el nom antic d'Irlanda, anterior a Hibèrnia.

Nou!!: Història d'Irlanda і Ierne · Veure més »

Imperi Britànic

Les àrees en color rosa indiquen els territoris que en un moment o altre han format part de l'Imperi Britànic a través de la història. 200x200px L'Imperi Britànic eren els territoris les terres que depenien políticament i econòmica del Regne de Gran Bretanya i posteriorment del Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda.

Nou!!: Història d'Irlanda і Imperi Britànic · Veure més »

Imperi Romà

L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.

Nou!!: Història d'Irlanda і Imperi Romà · Veure més »

Invasió normanda d'Irlanda

Lloc original de la invasió a la badia de Bannow La conquesta normanda d'Irlanda va consistir en una sèrie de campanyes militars iniciades l'1 de maig de 1169 per Dermot MacMurrough, un dels reis de la província irlandesa de Leinster, que es va veure forçat a l'exili quan altres reis de l'illa es van alçar contra ell Va consistir en una extensió de la conquesta de Gal·les, duta a terme pels senyors cambro-normands que actuaven amb major o menor independència de la corona.

Nou!!: Història d'Irlanda і Invasió normanda d'Irlanda · Veure més »

Irlanda

Irlanda (en irlandès, Éire, pronunciat; en anglès, Ireland, pronunciat o), també anomenada República d'Irlanda (en irlandès, Poblacht na hÉireann, en anglès, Republic of Ireland), és un estat sobirà situat al nord-oest d'Europa que inclou 26 dels 32 comtats de l'illa d'Irlanda.

Nou!!: Història d'Irlanda і Irlanda · Veure més »

Irlanda celta

Irlanda celta o Irlanda gaèlica, correspon a l'ordre polític establert a l'illa d'Irlanda fins a la conclusió de la seva conquesta per part dels Tudor.

Nou!!: Història d'Irlanda і Irlanda celta · Veure més »

Irlanda Confederada

Irlanda confederada fa referència al període de govern irlandès entre la rebel·lió de 1641 i la reconquesta per Cromwell el 1649.

Nou!!: Història d'Irlanda і Irlanda Confederada · Veure més »

Irlanda del Nord

Irlanda del Nord és una regió administrativa del Regne Unit situada al nord-est de l'illa d'Irlanda.

Nou!!: Història d'Irlanda і Irlanda del Nord · Veure més »

Irlandès antic

Irlandès antic (gaèlic irlandès: An tSean-Ghaeilge) és el nom donat a la forma més antiga del gaèlic irlandès, o, millor dit, al goidèlic, del qual hi ha força texts escrits.

Nou!!: Història d'Irlanda і Irlandès antic · Veure més »

James Connolly

James Connolly (Edimburg, 5 de juny de 1868 - Dublín, 12 de maig de 1916) fou un líder nacionalista i socialista irlandès.

Nou!!: Història d'Irlanda і James Connolly · Veure més »

Jaume I d'Anglaterra

Jaume VI d'Escòcia o Jaume I d'Anglaterra i Irlanda —Charles James— (19 de juny, 1566 - 27 de març, 1625) fou rei d'Escòcia i el primer monarca d'Anglaterra provinent de la Casa d'Estuard, succeint la darrera monarca Tudor, Elisabet I, morta sense descendència.

Nou!!: Història d'Irlanda і Jaume I d'Anglaterra · Veure més »

Jaume II d'Anglaterra i VII d'Escòcia

Jaume II d'Anglaterra i VII d'Escòcia (en anglès James II of England; Londres, 14 d'octubre de 1633 - Saint-Germain-en-Laye, 16 de setembre de 1701) regnà com a successor del seu germà Carles II sobre Anglaterra, Escòcia i Irlanda des de 1685 fins a 1688.

Nou!!: Història d'Irlanda і Jaume II d'Anglaterra i VII d'Escòcia · Veure més »

Joan sense Terra

Joan d'Anglaterra o Joan Plantagenet (24 de desembre del 1166- 19 d'octubre del 1216) fou rei d'Anglaterra (1199-1216).

Nou!!: Història d'Irlanda і Joan sense Terra · Veure més »

Jordi V del Regne Unit

Jordi V del Regne Unit (Marlborough House, Londres, 3 de juny de 1865 - Sandringham, 20 de gener de 1936) fou rei del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda (1910-1922), rei del Regne Unit de la Gran Bretanya i d'Irlanda del Nord (1922-1936), emperador de l'Índia (1910-1936), rei dels Dominis Britànics d'Ultramar (1910-1936, i rei d'Irlanda (1922-1936). Durant el regnat de Jordi V es canvià el nom de la casa reial regnant al Regne Unit. Des del casament de la reina Victòria amb el príncep Albert de Saxònia-Coburg Gotha, la casa britànica havia passat de mans dels Hannover a mans dels Saxònia-Coburg Gotha. Ara bé, la procedència germànica del nou nom i l'alta impopularitat del món germànic al Regne Unit durant el conflicte bèl·lic de la Primera Guerra Mundial aconsellaren canviar el nom de la casa reial, que el 1917 passà a dir-se Windsor.

Nou!!: Història d'Irlanda і Jordi V del Regne Unit · Veure més »

Jove Irlanda

Thomas Davis Charles Gavan Duffy La Jove Irlanda (en anglès Young Ireland i en el gaèlic irlandès Éire Og) fou un moviment nacional irlandès de caràcter revolucionari que va operar a mitjans dels anys 40 del.

Nou!!: Història d'Irlanda і Jove Irlanda · Veure més »

Juvenal

miniatura Juvenal (Decimus Iunius Iuvenalis) (Aquino, 55 – 60? – 127 o després) fou un poeta satíric.

Nou!!: Història d'Irlanda і Juvenal · Veure més »

Knowth

El túmul de Knowth (en irlandès, Cnobha) està situat en el complex arqueològic de Brú na Bóinne, al nord-oest de Newgrange.

Nou!!: Història d'Irlanda і Knowth · Veure més »

La Palissada

La zona que comprenia '''An Pháil''' en 1450. La Palissada (anglès English Pale o The Pale, gaèlic irlandès An Pháil o An Pháil Sasanach) és el nom que va rebre la regió fortificada que construïren els colonitzadors anglesos a la darreria del als voltants de Dublín a l'efecte de protegir-se contra la incursió dels nadius irlandesos.

Nou!!: Història d'Irlanda і La Palissada · Veure més »

Leinster

Leinster (en gaèlic irlandès: Laighin ˈl̪ˠaːjɪnʲ) és la província oriental d'Irlanda, que comprèn els comtats de Carlow, Dublín, Kildare, Kilkenny, Laois, Longford, Louth, Meath, Offaly, Westmeath, Wexford i Wicklow.

Nou!!: Història d'Irlanda і Leinster · Veure més »

Limerick

Limerick (Luimneach en gaèlic irlandès, que ve de Lom na nEach - lloc obert als cavalls) és la tercera ciutat de la República d'Irlanda i la quarta ciutat més gran de tota l'illa després de Dublín, Belfast i Cork, en aquest ordre.

Nou!!: Història d'Irlanda і Limerick · Veure més »

Liverpool

dàrsenes del port de Liverpool són un dels elements que han merescut el reconeixement de la UNESCO Liverpool és una ciutat situada al nord-oest d'Anglaterra, al comtat metropolità de Merseyside, sobre el costat nord de l'estuari del riu Mersey.

Nou!!: Història d'Irlanda і Liverpool · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: Història d'Irlanda і Llatí · Veure més »

Llei marcial

Llei marcial a Egipte. Tancs egipcis utilitzats en un punt de control prop de la plaça Tahrir durant la revolució egípcia de 2011. La llei marcial (del llatí martiālis, de Mart) és una situació d'excepció en l'aplicació de les normes legals ordinàries d'un estat, normalment regulat a la seva constitució, en la qual s'atorguen facultats extraordinàries a les forces armades o a la policia pel que fa a l'administració de justícia i el manteniment de l'ordre públic.

Nou!!: Història d'Irlanda і Llei marcial · Veure més »

Llengües cèltiques

Les llengües cèltiques són un grup d'idiomes pertanyents a la família indoeuropea, en la qual s'hi inclou el gaèlic irlandès, el gaèlic escocès, el manx, el gal·lès, el còrnic i el bretó.

Nou!!: Història d'Irlanda і Llengües cèltiques · Veure més »

Llengües goidèliques

Les llengües goidèliques (en gaèlic irlandès: teangacha Gaelacha; en gaèlic escocès: cànanan Goidhealach; en gaèlic manx: çhengaghyn Gaelgagh) conformen una de les dues branques de les de llengües cèltiques insulars (o cèltic-Q); l'altre grup cèltic el conformen les llengües britòniques o cèltic-P. Les llengües goidèliques van formar històricament un contínuum lingüístic que s'estenia des del sud d'Irlanda, passant per l'illa de Man, fins al nord d'Escòcia.

Nou!!: Història d'Irlanda і Llengües goidèliques · Veure més »

Llibre de Kells

El Llibre de Kells (Book of Kells en anglès; Leabhar Cheanannais en irlandès), també conegut com a Gran Evangeliari de sant Columba, és un manuscrit il·lustrat amb motius ornamentals, realitzat per monjos cèltics cap a l'any 800 a Kells, un poble d'Irlanda.

Nou!!: Història d'Irlanda і Llibre de Kells · Veure més »

Llista de monarques britànics

Escut d'armes dels Plantagenet Els monarques britànics són aquells que han governat en algun dels dos regnes més importants de la Gran Bretanya, Escòcia i Anglaterra, o a la unió d'aquestes dues corones amb Irlanda primer i Irlanda del Nord després, formant el Regne Unit (de Gran Bretanya i Irlanda del Nord).

Nou!!: Història d'Irlanda і Llista de monarques britànics · Veure més »

Lluís XIV de França

Lluís XIV (Saint-Germain-en-Laye, 5 de setembre de 1638 – Palau de Versalles, 1 de setembre de 1715) va regnar com a rei de França i rei de Navarra, el tercer de la Casa de Borbó (dins la dinastia Capeta), des del 14 de maig de 1643 fins a la seva mort.

Nou!!: Història d'Irlanda і Lluís XIV de França · Veure més »

Londres

Londres (anglès: London) és la capital i ciutat més poblada d'Anglaterra i del Regne Unit.

Nou!!: Història d'Irlanda і Londres · Veure més »

Manuscrit il·luminat

En la definició estricta de manuscrit il·lustrat, només els manuscrits decorats amb or o plata, com aquesta miniatura de Crist en Majestat del Bestiari Aberdeen (foli 4v), serien considerats il·lustrats. Un manuscrit il·luminat o il·lustrat és un manuscrit que presenta un text ornamentat amb caplletres decorades, sanefes i miniatures.

Nou!!: Història d'Irlanda і Manuscrit il·luminat · Veure més »

Maria I d'Anglaterra

Maria I d'Anglaterra, més coneguda com a Maria Tudor (Greenwich, Anglaterra, 18 de febrer del 1516 - Londres, 17 de novembre del 1558), fou reina d'Anglaterra i d'Irlanda des del 1553 i reina consort de les corones de Castella i d'Aragó com esposa de Felip II de Castella des del 1556 fins a la seva mort.

Nou!!: Història d'Irlanda і Maria I d'Anglaterra · Veure més »

Martin McGuinness

James Martin Pacelli McGuinness (en gàèlic Máirtín Mag Aonghusa) (Derry, 23 de maig de 1950 - Derry, 21 de març de 2017) fou un polític irlandès, viceministre principal d'Irlanda del Nord i comandant de l'Exèrcit Republicà Irlandès (IRA).

Nou!!: Història d'Irlanda і Martin McGuinness · Veure més »

Mary Robinson

Mary Robinson (irlandès Maire Mhic Roíbin) (Béal an Átha, Comtat de Mayo 1944), nascuda Mary Therese Bourke, és una política irlandesa, la primera dona a presidir el seu país.

Nou!!: Història d'Irlanda і Mary Robinson · Veure més »

Mícheál Ó Coileáin

Mícheál Ó Coileáin o Michael Collins (Clonakilty, Comtat de Cork, 16 d'octubre de 1890 -Béal na Bláth, vora Cork, 22 d'agost de 1922) fou un líder revolucionari irlandès.

Nou!!: Història d'Irlanda і Mícheál Ó Coileáin · Veure més »

Münster

Münster (pronunciació en alemany:; en baix alemany: Mönster; en llatí: Monasterium, del grec μοναστήριον monastērion, «monestir») és una ciutat independent (Kreisfreie Stadt) situada a l'estat del Rin del Nord-Westfàlia, Alemanya, seu del Regierungsbezirk de Münsterland.

Nou!!: Història d'Irlanda і Münster · Veure més »

Mitologia celta

La mitologia celta conforma la cosmologia i les creences religioses del poble celta.

Nou!!: Història d'Irlanda і Mitologia celta · Veure més »

Monarca

Un monarca és la persona que governa una monarquia, una forma d'estat (en oposició a la República) i una forma de govern en la qual una entitat política és governada o controlada per un individu que, en la majoria de casos, ha rebut aquesta funció per herència i l'exercirà de per vida o fins a l'abdicació.

Nou!!: Història d'Irlanda і Monarca · Veure més »

Monarquia d'Irlanda

Armes reials irlandeses.. La Monarquia d'Irlanda ha tingut al llarg de la seva història tres períodes durant els quals ha estat regida per monarques.

Nou!!: Història d'Irlanda і Monarquia d'Irlanda · Veure més »

Moviment per la Sobirania dels 32 Comtats

El Moviment per la Sobirania dels 32 Comtats (32CSM o 32csm) és una organització política republicana irlandesa favorable a la unitat d'Irlanda i que la Gran Bretanya abandoni Irlanda del Nord.

Nou!!: Història d'Irlanda і Moviment per la Sobirania dels 32 Comtats · Veure més »

Munster

Munster (gaèlic irlandès, An Mhumhain) és la més meridional de les províncies històriques d'Irlanda.

Nou!!: Història d'Irlanda і Munster · Veure més »

Nacionalisme irlandès

El nacionalisme irlandès és un corrent sorgit des dels prolegòmens de la rebel·lió que va sacsejar la Irlanda el 1641, quan els nadius es van rebel·lar contra els colons procedents d'Anglaterra i d'Escòcia.

Nou!!: Història d'Irlanda і Nacionalisme irlandès · Veure més »

Nòrdic-gaèlics

Nòrdic-gaèlics o hiberno-gaèlics fa referència a la població escandinava procedent de les incursions vikingues que es van assentar a Irlanda, Escòcia, Gal·les, Hèbrides, Òrcades i Man com a part del procés d'expansió i colonització durant l'era vikinga i que va durar uns 300 anys (789-1100).

Nou!!: Història d'Irlanda і Nòrdic-gaèlics · Veure més »

Neolític

El neolític (del grec νέος, néos, 'nou', i λίθος, líthos, 'pedra') és un període de la prehistòria proposat per l'arqueòleg John Lubbock el 1865 per definir la segona part de l'edat de pedra, essent la primera part, i molt més llarga, el paleolític.

Nou!!: Història d'Irlanda і Neolític · Veure més »

Newgrange

Newgrange (gaèlic irlandès: Sí an Bhrú) és un dels passatges funeraris del complex Brú na Bóinne al comtat de Meath i el jaciment arqueològic més famós d'Irlanda.

Nou!!: Història d'Irlanda і Newgrange · Veure més »

Norman Davies

Ivor Norman Richard Davies (nascut el 8 de juny de 1939 a Bolton, Lancashire) és un historiador anglès, conegut per les seves publicacions sobre la història de Polònia i les illes britàniques.

Nou!!: Història d'Irlanda і Norman Davies · Veure més »

Normands

Els normands (literalment, 'humans del nord'; àrab: majus) van ser un poble que emergí durant la primera meitat del a la zona de la Normandia, fruit de la unió entre conqueridors d'origen viking (principalment danesos) amb la població local (tant franca com gal·loromana).

Nou!!: Història d'Irlanda і Normands · Veure més »

Northúmbria

Northúmbria (en antic anglès Norþanhymbra) va ser un dels regnes menors constituïts pels angles, tal com va mencionar al Henry de Huntingdon.

Nou!!: Història d'Irlanda і Northúmbria · Veure més »

Noruega

Noruega (en noruec bokmål:; en nynorsk), oficialment el Regne de Noruega, és un estat sobirà situat a la meitat occidental de la península d'Escandinàvia, a l'Europa del Nord.

Nou!!: Història d'Irlanda і Noruega · Veure més »

Nova York

Nova York (en anglès i oficialment, City of New York) és la ciutat més poblada de l'estat de Nova York i dels Estats Units d'Amèrica, i la segona aglomeració urbana del continent, després de la Ciutat de Mèxic.

Nou!!: Història d'Irlanda і Nova York · Veure més »

Oliver Cromwell

Oliver Cromwell (Huntingdon, Regne d'Anglaterra, 27 d'abril de 1599 - Londres, 3 de setembre de 1658) fou un líder polític i militar anglès.

Nou!!: Història d'Irlanda і Oliver Cromwell · Veure més »

Orde d'Orange

Bandera de l'Orde d'Orange Desfilada de l'Orde d'Orange a Galagow. LOrde d'Orange (en anglès Orange Order o Orange Institution) és una organització de fraternitat protestant, que opera al Regne Unit i la República d'Irlanda, és de caràcter conservador, que defensa la pertinença d'Irlanda primer i d'Irlanda del Nord actualment a la Corona Britànica.

Nou!!: Història d'Irlanda і Orde d'Orange · Veure més »

Organització de les Nacions Unides

LOrganització de les Nacions Unides (ONU) és una organització intergovernamental mundial, creada per la Carta de San Francisco el 1945, amb la finalitat de mantenir la pau, promoure la cooperació econòmica, cultural, social i humanitària, garantir la seguretat dels estats basant-se en els principis d'igualtat i autodeterminació i vetllar pel respecte dels drets humans.

Nou!!: Història d'Irlanda і Organització de les Nacions Unides · Veure més »

Oxford University Press

Oxford University Press (OUP) és l'editorial universitària més gran del món.

Nou!!: Història d'Irlanda і Oxford University Press · Veure més »

Pal·ladi d'Escòcia

Pal·ladi, Palladius en llatí, (408/431 - 457/461) va ser el primer bisbe dels cristians d'Irlanda anterior a Patrici d'Irlanda.

Nou!!: Història d'Irlanda і Pal·ladi d'Escòcia · Veure més »

Paleolític

El paleolític (del grec παλαιός, palaiós, antic, i λίθος, líthos, pedra, "edat de la pedra tallada") és una etapa de la prehistòria dels humans caracteritzada per l'ús d'instruments de pedra tallada, encara que també s'utilitzaven altres matèries primeres orgàniques (mal conservades i poc conegudes) per construir diversos estris: os, banya, fusta, cuir, fibres vegetals, etc.

Nou!!: Història d'Irlanda і Paleolític · Veure més »

Papa

El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.

Nou!!: Història d'Irlanda і Papa · Veure més »

Parlament del Regne Unit

El Parlament del Regne Unit, i de manera més completa, el Parlament del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, és la institució legislativa suprema del Regne Unit i dels Territoris Britànics d'Ultramar, els quals només tenen sobirania parlamentària.

Nou!!: Història d'Irlanda і Parlament del Regne Unit · Veure més »

Partit Parlamentari Irlandès

Partit Parlamentari Irlandès (anglès Irish Parlamentary Party, irlandès Páirtí Parlaiminteach na hÉireann) també anomenat Partit Irlandès o Partit del Home Rule fou creat el 1882 per Charles Stewart Parnell, líder del Partit Nacionalista, com a partit parlamentari dels nacionalistes irlandesos elegits a Westminster fins al 1918.

Nou!!: Història d'Irlanda і Partit Parlamentari Irlandès · Veure més »

Partit Socialdemòcrata i Laborista

Partit Socialdemòcrata i Laborista (irlandès Páirtí Sóisialta Daonlathach an Lucht Oibre, anglès Social Democratic and Labour Party, SDLP) és un partit polític d'Irlanda del Nord, d'ideologia socialdemòcrata i nacionalista irlandès, fundat el 1970 per Gerry Fitt.

Nou!!: Història d'Irlanda і Partit Socialdemòcrata i Laborista · Veure més »

Partit Socialista Republicà Irlandès

El Partit Socialista Republicà Irlandès (IRSP, Irish Republican Socialist Party), és un partit polític irlandès i nord-irlandès, el braç polític de l'Exèrcit Irlandès d'Alliberament Nacional (INLA), autoenglobant-se ambdues organitzacions sota el nom de Moviment Republicà Socialista Irlandès.

Nou!!: Història d'Irlanda і Partit Socialista Republicà Irlandès · Veure més »

Partit Unionista Democràtic

El Partit Unionista Democràtic (anglès Democratic Unionist Party, DUP), és un partit polític d'Irlanda del Nord, escindit del Partit Unionista de l'Ulster el 1971, fundat per Ian Paisley i dirigit per Peter Robinson, lligat a l’Església Presbiteriana Lliure de l'Ulster, fundada pel mateix Paisley.

Nou!!: Història d'Irlanda і Partit Unionista Democràtic · Veure més »

Patrici d'Irlanda

Dia de Sant Patrici a Buenos Aires (Argentina) Patrici —nascut com a Maewyin Succat en gaèlic — (Bannaventa Berniae, Carlisle, Cúmbria, Anglaterra, ca. 387 - Saul, Comtat de Down, Irlanda del Nord, 461) va ser un religiós britó, missioner i evangelitzador de les terres d'Irlanda i fundador del cristianisme en aquesta illa.

Nou!!: Història d'Irlanda і Patrici d'Irlanda · Veure més »

Patrick Pearse

Padraig Henry Pearse (conegut també com a Pádraig Pearse; irlandès: Pádraig Anraí Mac Piarais; 10 de novembre de 1879 – 3 de maig de 1916) fou mestre, poeta en gaèlic irlandès, escriptor, republicà i activista polític, un dels caps de l'Aixecament de Pasqua de 1916.

Nou!!: Història d'Irlanda і Patrick Pearse · Veure més »

Pesta Negra

La Pesta Negra fou una pandèmia, molt probablement de pesta, que possiblement s'originà el 1346 al nord de la Xina i, a través de Síria, s'estengué successivament per Anatòlia i Tràcia fins a arribar a Grècia, Egipte i els Balcans.

Nou!!: Història d'Irlanda і Pesta Negra · Veure més »

Pictes

Pictes (llatí: Picti) és el nom que hom ha donat als antics caledons que vivien a l'actual Escòcia.

Nou!!: Història d'Irlanda і Pictes · Veure més »

Pròsper d'Aquitània

Pròsper d'Aquitània (Llemotges?, ca. 390 - Marsella, 460) o Prosperus Tyro o Aquitanus o també Aquitanicus, va ser un escriptor eclesiàstic romà que va florir a la primera meitat del.

Nou!!: Història d'Irlanda і Pròsper d'Aquitània · Veure més »

Presó de Maze

La Presó de Maze (en anglès Her Majesty's Prison Maze, abreujat HM Prison Maze, La presó Maze de Sa Majestat), coneguda com a The Maze, i Long Kesh i Els Blocs H pel moviment republicà, era una presó d'Irlanda del Nord, situada vora d'una ciutat anomenada Maze, on eren detinguts els presoners paramilitars del conflicte nord-irlandès.

Nou!!: Història d'Irlanda і Presó de Maze · Veure més »

Presoner de guerra

Soldats Austro-Hongaresos fets presoners de guerra a Rússia; una fotografia de 1915 presa per Sergei Mikhailovich Prokudin-Gorskii Presoners de guerra alemanys capturats després de la caiguda d'Aquisgrà, al 1944, durant la Segona Guerra Mundial. Un presoner de guerra (PDG, en anglès Prisoner of War POW, PoW, o PW) és un soldat, pilot, o marí que és fet presoner per l'enemic immediatament després d'un enfrontament.

Nou!!: Història d'Irlanda і Presoner de guerra · Veure més »

Primer ministre del Regne Unit

El primer ministre del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord (PMRUGBIN) (Prime Minister of the United Kingdom, en anglès; Prif Weinidogion i Deyrnas Unedig, en gal·lès; Prìomhairean na Breatainne, en gaèlic escocès) és el cap de Govern del Regne Unit.

Nou!!: Història d'Irlanda і Primer ministre del Regne Unit · Veure més »

Primer ministre i viceprimer ministre d'Irlanda del Nord

El primer ministre i viceprimer ministre d'Irlanda del Nord (en anglès First Minister and deputy First Minister) formen, conjuntament, el cap de govern de l'executiu d'Irlanda del Nord.

Nou!!: Història d'Irlanda і Primer ministre i viceprimer ministre d'Irlanda del Nord · Veure més »

Primera Guerra Mundial

La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.

Nou!!: Història d'Irlanda і Primera Guerra Mundial · Veure més »

Proclamació de la República irlandesa

La Proclamació de la República (Proclamation of the Republic en anglès; Forógra na Poblachta en irlandès), també coneguda com a Proclamació de 1916 o Proclamació de Pasqua, va ser un document publicat pels Voluntaris Irlandesos i l'Exèrcit Ciutadà Irlandès durant l'Alçament de Pasqua a Irlanda, que va començar el 24 d'abril de 1916.

Nou!!: Història d'Irlanda і Proclamació de la República irlandesa · Veure més »

Protestantisme

El protestantisme és una branca del cristianisme que agrupa diverses denominacions cristianes i generalment es refereix a aquelles que es van separar de l'Església catòlica arran de la Reforma del, les derivades d'aquestes i també aquelles que hi comparteixen doctrines o ideologies similars.

Nou!!: Història d'Irlanda і Protestantisme · Veure més »

Rebel·lió irlandesa de 1641

La Rebel·lió irlandesa de 1641 (gaèlic irlandès Éirí Amach 1641) va començar com un intent de cop d'estat per l'aristocràcia catòlica que poblava l'illa d'Irlanda, però es va convertir en un conjunt d'actes de violència entre els natius del país i els colons procedents d'Anglaterra i d'Escòcia, la qual cosa va donar al lloc al començament del conflicte conegut com les Guerres Confederades.

Nou!!: Història d'Irlanda і Rebel·lió irlandesa de 1641 · Veure més »

Rebel·lió irlandesa de 1798

La Rebel·lió irlandesa de 1798, també coneguda com la Rebel·lió dels Irlandesos Units (en gaèlic irlandès Éirí Amach na nÉireannach Aontaithe) va ser un aixecament nacionalista irlandès que va tenir lloc en 1798 contra el domini britànic a Irlanda.

Nou!!: Història d'Irlanda і Rebel·lió irlandesa de 1798 · Veure més »

Rebel·lions de Desmond

Situació de les terres de Desmond a Irlanda Les Rebel·lions de Desmond van ser dos conflictes armats que van tenir lloc entre 1569-1573 i entre 1579-1583 al Sud de la província de Munster, Irlanda.

Nou!!: Història d'Irlanda і Rebel·lions de Desmond · Veure més »

Regne d'Anglaterra

El Regne d'Anglaterra fou un estat a l'oest d'Europa que ocupà la major part de l'illa de la Gran Bretanya i eventualment part del nord de l'actual França i que existí entre el i el, moment en el qual va esdevenir el Regne de la Gran Bretanya gràcies a la seva unió jurídica amb el Regne d'Escòcia.

Nou!!: Història d'Irlanda і Regne d'Anglaterra · Veure més »

Regne d'Irlanda

El Regne d'Irlanda fou un estat situat a l'oest d'Europa que ocupa l'illa d'Irlanda i que existí entre el i XVIII, moment en què s'integrà en el Regne de la Gran Bretanya i Irlanda.

Nou!!: Història d'Irlanda і Regne d'Irlanda · Veure més »

Regne de Dublín

El Regne de Dublín (en irlandès gaèlic: Dubh Linn) va ser un petit però poderós enclavament nòrdic-gaèlic i centre comercial que controlava fonamentalment algunes porcions de la costa irlandesa al voltant de Dublín, coincidint aproximadament amb l'actual Comtat de Dublín.

Nou!!: Història d'Irlanda і Regne de Dublín · Veure més »

Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda

Jordi III, el primer rei del nou país. El Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda fou un estat que existí entre l'1 de gener de 1801 i el 12 d'abril de 1927 a les Illes Britàniques format per la fusió del Regne de la Gran Bretanya i el Regne d'Irlanda en la signatura de l'Acta d'Unió de 1800.

Nou!!: Història d'Irlanda і Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda · Veure més »

Republicanisme irlandès

El republicanisme irlandès (gaèlic: Poblachtánachas, anglès: Irish Republicanism) és una ideologia basada en la defensa d'una república única per a tota Irlanda, amb variacions que van des de l'estat unitari, a la federació o confederació de les quatre províncies històriques de l'illa.

Nou!!: Història d'Irlanda і Republicanisme irlandès · Veure més »

Revolució Francesa

La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.

Nou!!: Història d'Irlanda і Revolució Francesa · Veure més »

Revolució Gloriosa

Les tropes de Guillem d'Orange desembarquen a Torbay, moment important de la Revolució Gloriosa, en un gravat de William Turner. La Revolució Gloriosa fou un aixecament de les classes altes angleses que s'alçaren el 1688 contra els intents absolutistes del rei Jaume II.

Nou!!: Història d'Irlanda і Revolució Gloriosa · Veure més »

Ricard II d'Anglaterra

Ricard II d'Anglaterra (6 de gener de 1367-14 de febrer de 1400) va ser el darrer rei d'Anglaterra de la branca principal de la Casa de Plantagenet.

Nou!!: Història d'Irlanda і Ricard II d'Anglaterra · Veure més »

Richard de Clare

Richard de Clare (1130 - 20 d'abril 1176) fou el segon comte de Pembroke, senyor de la Leinster, Justícia d'Irlanda.

Nou!!: Història d'Irlanda і Richard de Clare · Veure més »

Royal Ulster Constabulary

La Policia Reial de l'Ulster (Royal Ulster Constabulary, RUC) és una emanació de la Royal Irish Constabulary.

Nou!!: Història d'Irlanda і Royal Ulster Constabulary · Veure més »

Ruaidrí Ua Conchobair

Ruaidrí Ua Conchobair (Tuam ? -Cong, 1198) en anglès Rory O'Connor rei de Connacht al i últim Gran rei d'Irlanda.

Nou!!: Història d'Irlanda і Ruaidrí Ua Conchobair · Veure més »

Segle IX

El és el període que comprèn els anys entre el 801 i el 900 dins l'edat mitjana.

Nou!!: Història d'Irlanda і Segle IX · Veure més »

Segle X

El segle X és un període que inclou els anys compresos entre el 901 i el 1000.

Nou!!: Història d'Irlanda і Segle X · Veure més »

Senyoriu d'Irlanda

El Senyoriu d'Irlanda fou un estat situat a l'oest d'Europa que ocupà l'illa d'Irlanda i que existí entre el i el, moment en el qual passà a ser un domini personal del rei d'Anglaterra.

Nou!!: Història d'Irlanda і Senyoriu d'Irlanda · Veure més »

Sinn Féin

Sinn Féin (de l'irlandès 'nosaltres' o 'nosaltres mateixos') és un partit polític irlandès.

Nou!!: Història d'Irlanda і Sinn Féin · Veure més »

Sinn Féin Republicà

Sinn Féin Republicà (irlandès Sinn Féin Phoblachtach) és un partit polític d'Irlanda sorgit com a escissió del Sinn Féin després de l'ardfheis de 1986, quan aquest decidí donar per acabada la política abstencionista i ocupar els escons al Dáil Éireann.

Nou!!: Història d'Irlanda і Sinn Féin Republicà · Veure més »

Sufragi

''Suffrage universel dédié à Ledru-Rollin'', Frédéric Sorrieu, 1850 El sufragi és el dret polític i constitucional que tenen els ciutadans a votar i escollir, directament o indirecta, els càrrecs públics.

Nou!!: Història d'Irlanda і Sufragi · Veure més »

Tàcit

Publi o Gaius Corneli Tàcit (en llatí Publius o Caius Cornelius Tacitus) (56 - 120), historiador romá que va ser un senador, cònsol i governador romà.

Nou!!: Història d'Irlanda і Tàcit · Veure més »

Túmul

Reconstrucció moderna d'un túmul circular de l'època de bronze a Veldhoven (Països Baixos). Un túmul és un monument funeral fet d'una mota de terra i de pedres amassades damunt una tomba o al lloc on s'havia incinerat un mort.

Nou!!: Història d'Irlanda і Túmul · Veure més »

Test Act

Els Test Acts són una sèrie de lleis penals angleses del, que van instaurar la prohibició de diversos drets cívics, civils o de família pels catòlics romans i d'altres dissidents religiosos, anomenats no-conformistes.

Nou!!: Història d'Irlanda і Test Act · Veure més »

Theobald Wolfe Tone

Theobald Wolfe Tone, conegut pòstumament com a Wolfe Tone (Dublín, 20 de juny de 1763 – 19 de novembre de 1798), va ser un líder revolucionari irlandès i un dels membres fundadors dels Irlandesos Units.

Nou!!: Història d'Irlanda і Theobald Wolfe Tone · Veure més »

Tony Blair

Anthony Charles Lynton Blair KG, conegut popularment com a Tony Blair, (Edimburg, Escòcia 1953) és un advocat i polític britànic, antic Primer Ministre del Regne Unit (1997-2007) i líder del Partit Laborista entre 1994 i 2007.

Nou!!: Història d'Irlanda і Tony Blair · Veure més »

Tractat Angloirlandès

El Tractat Angloirlandès del 1921 va suposar, per una banda, la fi de la guerra d'independència irlandesa, i per una altra la divisió de l'illa d'Irlanda entre la Irlanda del Nord i l'Estat Lliure d'Irlanda.

Nou!!: Història d'Irlanda і Tractat Angloirlandès · Veure més »

Ulster

Ulster (en Ulaidh/Cúige Uladh, en Ulstèr o Ulster) és una "província històrica" de l'illa de Irlanda.

Nou!!: Història d'Irlanda і Ulster · Veure més »

Ulster Volunteer Force

LUlster Volunteer Force (UVF), (en català Força voluntària de l'Ulster), és un grup paramilitar lleialista d'Irlanda del Nord, fundat el 1966, que reprèn el nom d'una antiga milícia unionista.

Nou!!: Història d'Irlanda і Ulster Volunteer Force · Veure més »

Unió Europea

La Unió Europea (UE) és una unió econòmica i política sui generis de 27 estats, situats en la seva major part a Europa.

Nou!!: Història d'Irlanda і Unió Europea · Veure més »

Unionisme (Irlanda)

Isabel II, Belfast. En la part inferior es pot llegir:''Nosaltres els súbdits britànics de l'Ulsterprometem la nostra aliançaa sa Majestat Sobiranala Reina Elisabet IIara i per sempre.'' L'Unionisme és la ideologia que promou el manteniment o l'enfortiment dels vincles polítics i culturals entre Irlanda (sovint i, especialment Irlanda del Nord) i Gran Bretanya, i que originalment defensava que les relacions institucionals entre ambdós països es desenvolupessin en el marc de l'Acta d'Unió de 1800, que els va unir en una sola entitat política.

Nou!!: Història d'Irlanda і Unionisme (Irlanda) · Veure més »

Universitat George Mason

La Universitat George Mason és una universitat de recerca pública al comtat de Fairfax, Virgínia.

Nou!!: Història d'Irlanda і Universitat George Mason · Veure més »

Vaga de fam del 1981 a Irlanda del Nord

Una bandera commemorativa del 25è aniversari de la vaga de fam La Vaga de fam irlandesa de 1981 fou la culminació de cinc anys de protesta durant els troubles per part de presos republicans a Irlanda del Nord.

Nou!!: Història d'Irlanda і Vaga de fam del 1981 a Irlanda del Nord · Veure més »

Versalles

Versalles (en francès, Versailles) és un municipi francès situat al departament d'Yvelines i a la regió d'Illa de França.

Nou!!: Història d'Irlanda і Versalles · Veure més »

Vikings

Proa de la reconstrucció d'un drakar viking Els vikings (noruec i danès: vikinger; suec i nynorsk: vikingar; islandès: víkingar), del nòrdic antic víkingr, van ser sobretot navegants nòrdics, que saquejaven i comerciaven amb diverses parts d'Europa des d'Escandinàvia des del fins a la fi del.

Nou!!: Història d'Irlanda і Vikings · Veure més »

Voluntaris Irlandesos

Els Voluntaris Irlandesos (Óglaigh na hÉireann) eren una organització paramilitar creada pels nacionalistes irlandesos el 1913 "per a assegurar i mantenir els drets i llibertats comunes de tot el poble d'Irlanda", i ajudar a reforçar la imminent llei d'autogovern.

Nou!!: Història d'Irlanda і Voluntaris Irlandesos · Veure més »

Waterford

Waterford (Port Láirge en irlandès) és una ciutat d'Irlanda, a la regió de Munster, la cinquena ciutat d'Irlanda.

Nou!!: Història d'Irlanda і Waterford · Veure més »

1014

* '''Expedició normanda''' a Galícia.

Nou!!: Història d'Irlanda і 1014 · Veure més »

1170

Països Catalans.

Nou!!: Història d'Irlanda і 1170 · Veure més »

12 de juliol

El 12 de juliol és el cent noranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història d'Irlanda і 12 de juliol · Veure més »

1250

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Irlanda і 1250 · Veure més »

1336

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Irlanda і 1336 · Veure més »

1394

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Història d'Irlanda і 1394 · Veure més »

1534

;Món: Enric VIII d'Anglaterra.

Nou!!: Història d'Irlanda і 1534 · Veure més »

1601

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Irlanda і 1601 · Veure més »

1607

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Irlanda і 1607 · Veure més »

1649

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Irlanda і 1649 · Veure més »

1668

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Irlanda і 1668 · Veure més »

1778

; Països Catalans; Resta del món.

Nou!!: Història d'Irlanda і 1778 · Veure més »

1783

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Història d'Irlanda і 1783 · Veure més »

1789

Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau Mapa simplificat d'Europa abans de la Revolució Francesa del 1789.

Nou!!: Història d'Irlanda і 1789 · Veure més »

1798

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Irlanda і 1798 · Veure més »

1800

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Irlanda і 1800 · Veure més »

1823

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Irlanda і 1823 · Veure més »

1845

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Irlanda і 1845 · Veure més »

1848

s), Francesc Pagès i Serratosa (Barcelona, 1852-99) relleu original en guix, base del bronze "Al·legoria del Ferrocarril" de la façana del Palau de Justícia de Barcelona. Es conserva al Museu de Mataró, número de catàleg MCMM 5415.; Països Catalans.

Nou!!: Història d'Irlanda і 1848 · Veure més »

1867

Europa l'any 1867. Potències en lletra majúscula.

Nou!!: Història d'Irlanda і 1867 · Veure més »

1868

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Irlanda і 1868 · Veure més »

1884

; Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Història d'Irlanda і 1884 · Veure més »

1891

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Irlanda і 1891 · Veure més »

19 de desembre

El 19 de desembre és el tres-cents cinquanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història d'Irlanda і 19 de desembre · Veure més »

1905

Cartell de l'Exposició Universal de Lieja el 1905.

Nou!!: Història d'Irlanda і 1905 · Veure més »

1913

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Irlanda і 1913 · Veure més »

1914

Europa l'any 1914. Les potències en lletra majúscula.

Nou!!: Història d'Irlanda і 1914 · Veure més »

1921

Països Catalans.

Nou!!: Història d'Irlanda і 1921 · Veure més »

1922

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Irlanda і 1922 · Veure més »

1925

''Far a Groix'' de Paul Signac (1925).

Nou!!: Història d'Irlanda і 1925 · Veure més »

1926

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Irlanda і 1926 · Veure més »

1932

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Irlanda і 1932 · Veure més »

1937

;Països Catalans: Bitllet del Consell Municipal de Reus, de '''1937'''.

Nou!!: Història d'Irlanda і 1937 · Veure més »

1939

Pont WPA a Nova Orleans.

Nou!!: Història d'Irlanda і 1939 · Veure més »

1940

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Irlanda і 1940 · Veure més »

1942

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Irlanda і 1942 · Veure més »

1948

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Irlanda і 1948 · Veure més »

1949

1949 (MCMXLIX) fou un any començat en dissabte.

Nou!!: Història d'Irlanda і 1949 · Veure més »

1951

1951 (MCMLI) fon un any començat en dilluns, corresponent a l'any 1400 del calendari armeni.

Nou!!: Història d'Irlanda і 1951 · Veure més »

1953

1953 (MCMLIII) fon un any començat en dijous.

Nou!!: Història d'Irlanda і 1953 · Veure més »

1954

1954 (MCMLIV) fon un any començat en divendres.

Nou!!: Història d'Irlanda і 1954 · Veure més »

1955

1955 (MCMLV) fon un any normal començat en dissabte.

Nou!!: Història d'Irlanda і 1955 · Veure més »

1956

1956 (MCMLVI) fon un any bixest començat en diumenge, corresponent a l'any 2500 del calendari budista.

Nou!!: Història d'Irlanda і 1956 · Veure més »

1957

1957 (MCMLVII) fou un any començat en dimarts.

Nou!!: Història d'Irlanda і 1957 · Veure més »

1958

1958 (MCMLVIII) fou un any començat en dimecres.

Nou!!: Història d'Irlanda і 1958 · Veure més »

1962

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Irlanda і 1962 · Veure més »

1965

Placa del pont Vell de Besalú.

Nou!!: Història d'Irlanda і 1965 · Veure més »

1968

1968 (MCMLXVIII) fon un any de traspàs del calendari gregorià començat en dilluns.

Nou!!: Història d'Irlanda і 1968 · Veure més »

1969

1969 fon un any normal del calendari gregorià (MCMLXIX) començat un dimecres, destacable per l'arribada de l'home a la lluna, els moviments socials LGBT i la creació d'Internet.

Nou!!: Història d'Irlanda і 1969 · Veure més »

1972

1972 fon un any bixest del calendari gregorià (MCMLXXII).

Nou!!: Història d'Irlanda і 1972 · Veure més »

1973

1973 fon un any comú del calendari gregorià (MCMLXXIII) començat un dilluns.

Nou!!: Història d'Irlanda і 1973 · Veure més »

1974

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Irlanda і 1974 · Veure més »

1975

1975 (MCMLXXV) fou un any normal del calendari gregorià començat en dimecres.

Nou!!: Història d'Irlanda і 1975 · Veure més »

1979

1979 (MCMLXXIX) fon un any començat en dilluns.

Nou!!: Història d'Irlanda і 1979 · Veure més »

1980

1980 (MCMLXXX) fon un any de traspàs del calendari gregorià començat en dimarts.

Nou!!: Història d'Irlanda і 1980 · Veure més »

1981

1981 (MCMLXXXI) fou un any normal del calendari gregorià començat en dijous.

Nou!!: Història d'Irlanda і 1981 · Veure més »

1983

1983 (MCMLXXXIII) fou un any començat en dissabte.

Nou!!: Història d'Irlanda і 1983 · Veure més »

1987

1987 (MCMLXXXVII) fon un any començat en dijous.

Nou!!: Història d'Irlanda і 1987 · Veure més »

1988

1988 (MCMLXXXVIII) fon un any bixest començat en divendres.

Nou!!: Història d'Irlanda і 1988 · Veure més »

1989

1989 (MCMLXXXIX) fou un any començat en diumenge.

Nou!!: Història d'Irlanda і 1989 · Veure més »

1990

1990 (MCMXC) fou un any començat en dilluns.

Nou!!: Història d'Irlanda і 1990 · Veure més »

1994

1994 (MCMXCIV) fon un any normal del calendari gregorià començat en dissabte.

Nou!!: Història d'Irlanda і 1994 · Veure més »

1996

1996 (MCMXCVI) fou un any de traspàs començat en dilluns segons el calendari gregorià.

Nou!!: Història d'Irlanda і 1996 · Veure més »

1997

1997 (MCMXCVII) fou un any normal, començat en dimecres segons el calendari gregorià.

Nou!!: Història d'Irlanda і 1997 · Veure més »

1998

1998 (MCMXCVIII) fon un any normal començat en dijous segons el calendari gregorià, i parcialment corresponent al 5100 del calendari Kali Yuga.

Nou!!: Història d'Irlanda і 1998 · Veure més »

2002

2002 fou un any normal, començat en dimarts segons el calendari gregorià.

Nou!!: Història d'Irlanda і 2002 · Veure més »

2007

2007 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià.

Nou!!: Història d'Irlanda і 2007 · Veure més »

22 de juny

El 22 de juny és el cent setanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història d'Irlanda і 22 de juny · Veure més »

30 d'abril

El 30 d'abril és el cent vintè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història d'Irlanda і 30 d'abril · Veure més »

432

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Irlanda і 432 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Història d'Irlanda del Nord.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

SortintEntrant