Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Història de l'Iraq

Índex Història de l'Iraq

Aquest article inclou una descripció de la prehistòria al present a la regió de l'estat actual de l'Iraq a Mesopotàmia.

387 les relacions: Abadan, Abd al-Ilah, Abd al-Karim Qasim, Abd al-Salam Aref, Abu-Abd-Al·lah al-Baridí, Abu-Kalijar, Abu-l-Hussayn al-Baridí, Abu-l-Hussayn Bàjkam, Abu-s-Saraya aix-Xaybaní, Abu-Saïd al-Jannabí, Ahmad Hassan al-Bakr, Ahwaz, Aixurubal·lit I, Al-Amín (abbàssida), Al-Anbar, Al-Baridi, Al-Bassassirí, Al-Hassà, Al-Hàssan ibn Sahl, Al-Mamun (abbàssida), Al-Mayadin, Al-Mústadi (abbàssida), Al-Mústarxid (abbàssida), Al-Mustànsir (fatimita), Al-Muthanna ibn Hàritha, Al-Qaida, Al-Qàïm (abbàssida), Alí ibn Abi-Tàlib, Alep, Alexandre el Gran, Ali Hassan al-Majid, Alto el foc, An-Nàssir (abbàssida), Aq Qoyunlu, Ar-Radi, Ar-Ràixid (abbàssida), Aràbia Saudita, Arbela, Arpa Khan, Úmar ibn Abd-al-Aziz, Assíria, Atemptat de Madrid de l'11 de març de 2004, Atemptats de Londres del 7 de juliol de 2005, Austràlia, Az-Zubayr ibn al-Awwam, Azerbaidjan, Çaldiran, Àïxa bint Abi-Bakr, Àdud-ad-Dawla, Àhmad Sanjar, ..., Babilònia, Bagdad, Bahà-ad-Dawla (búyida), Bahrain, Bakr ibn Wàïl, Batalla d'al-Qadisiyya, Batalla de Bakhamra, Batalla de Siffín, Batalla del Camell, Batiha, Baydu, Bàssora, Buwàyhides, Camp David, Cobànides, Constitució, Ctesifont, Damasc, Dezful, Dinastia jalayírida, Diyar Múdar, Diyarbakır, El Caire, El gat i la rata, El Salvador, Enciclopèdia de l'Islam, Espanya, Estats Units d'Amèrica, Estret d'Ormuz, Eufrates, Faisal I, Faisal II, Fets de Hamdania, Filipines, Gamal Abdel Nasser, Genguis Khan, George Herbert Walker Bush, George Walker Bush, Golf Pèrsic, Gran Bretanya, Grècia hel·lenística, Guerra civil iraquiana (2014-2017), Guerra del Golf, Hadrià, Halabja, Hamdànides, Hammurabi, Hasan Buzurg, Hülegü, Hilla, Hira, Hit, Hulwan, Hussein ibn Ali (xerif de la Meca), Ibn Múljam, Ibn Muqla, Ibn Ràïq, Ibn Tabataba, Ibrahim Inal, Il-kanat, Illa de Laraq, Imperi Aquemènida, Imperi Part, Imperi Romà, Imperi Safàvida, Imperi Sassànida, Imperi Selèucida, Imperi Seljúcida, Insurgència iraquiana, Iran, Iraq, Iraq (província del Califat), Iraq ajamita, Isfahan, Itàlia, Izz-ad-Dawla Bakhtiyar, Jalal Talabani, Jalal-ad-Dawla, Jalal-ad-Din Mangubertí, Jami at-Tawàrikh, Jardins penjants de Babilònia, Jerusalem, Jibal, Karbala, Kazakhstan, Kharg, Kharigisme, Khàlid ibn al-Walid, Khutba, Khuzestan, Khwarizm, Kirkuk, Kufa, Kurdistan Iraquià, Kurds, Kuwait, La Meca, Làkhmides, Lliga Àrab, Londres, Madrid, Mahoma, Malik al-Rahim, Manifestacions mundials contra la guerra d'Iraq, Maragha, Masud Barzani, Mazyàdides, Mesopotàmia, Mitologia sumèria, Mongke, Mossul, Muàwiya ibn Abi-Sufyan, Muïzz al-Dawla, Muixaixa, Muixàrrif-ad-Dawla, Musa Khan, Nabopolassar, Nahrawan, Najaf, Nihawand, Nisibis, Nuri al-Said, Oghuz, Oman, Operació Alba Roja, Organització de les Nacions Unides, Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació, Organització del Tractat Central, Orient Pròxim, Pakistan, Partit Baas, Partit Democràtic del Kurdistan, Pèrsia, Polònia, Primera Guerra Mundial, Província de Fars, Qara Qoyunlu, Raixid Ali Gaylani, Raixid-ad-Din, Referèndum, Regent, Regne de l'Iraq, Regne Unit, República Àrab Unida, República Dominicana, Revolució neolítica, Sad ibn Abi-Waqqàs, Saddam Hussein, Samarra, Samsam-ad-Dawla, Sawad, Síria, Segle XVI aC, Segona Guerra Mundial, Selèucia del Tigris, Set Meravelles, Setge de Bagdad (1258), Shanidar, Sinjar, Societat de Nacions, Sultan-ad-Dawla, Sunnisme, Tabriz, Tamerlà, Tarek Aziz, Temple de Jerusalem, Tercer Reich, Tigris, Timúrides, Toghril Beg I, Torre de Babel, Tortures a la presó d'Abu Ghraib, Trajà, Turquia, Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, Unió Patriòtica del Kurdistan, Uqàylides, Wahhabisme, Wasit, Winston Churchill, Xamxi-Adad I, Xatt al-Arab, Xàraf-ad-Dawla, Xiisme, Zanj, 1 d'abril, 1 d'octubre, 1 de gener, 10 d'abril, 1035, 1052, 1054, 1055, 1056, 1057, 1058, 1059, 1060, 1094, 11 de setembre, 1118, 1135, 1136, 12 d'abril, 1221, 1230, 1258, 13 de desembre, 1335, 1336, 1393, 1394, 14 de desembre, 14 de febrer, 1401, 1402, 1403, 1405, 1411, 1431, 1466, 1468, 1469, 15 d'octubre, 15 de desembre, 15 de febrer, 15 de gener, 1508, 1514, 1528, 1529, 1534, 16 de febrer, 16 de setembre, 17 d'agost, 17 de juliol, 18 d'octubre, 18 de desembre, 18 de juliol, 19 de desembre, 19 de gener, 19 de maig, 1913, 1916, 1917, 1919, 1920, 1921, 1930, 1932, 1956, 1978, 1979, 1980, 1981, 1982, 1983, 1984, 1986, 1987, 1988, 1989, 1990, 1991, 1992, 1993, 1994, 1995, 1996, 1997, 1998, 20 d'agost, 20 de juliol, 2001, 2003, 2005, 22 de setembre, 23 d'agost, 23 de desembre, 23 de març, 24 de gener, 24 de juliol, 25 de gener, 26 d'agost, 26 d'octubre, 26 de gener, 26 de juny, 27 de desembre, 28 d'abril, 28 de juliol, 29 de gener, 29 de maig, 30 de juny, 4 de desembre, 5 de maig, 5 de setembre, 6 de novembre, 633, 634, 635, 636, 637, 638, 642, 656, 658, 661, 670, 7 de desembre, 7 de juny, 750, 762, 8 d'agost, 8 de gener, 812, 813, 814, 815, 836, 865, 866, 869, 872, 883, 9 de desembre, 9 de juliol, 901, 905, 912, 936, 938, 940, 941, 942, 945, 947, 981. Ampliar l'índex (337 més) »

Abadan

Abadan (àrab Abbadan, que és el nom que va portar fins al 1935, persa آبادان) és una ciutat del sud-oest de l'illa del mateix nom a la riba esquerra del Shatt al-Arab a l'Iran a l'ostan (província) de Khuzestan i al comtat d'Abadan.

Nou!!: Història de l'Iraq і Abadan · Veure més »

Abd al-Ilah

Abd al-Ilah (també transcrit Abdul Ilah, Abdul Illah i Abdullah) (Taïf, 1913-Bagdad, 14 de juliol de 1958) fou regent de l'Iraq.

Nou!!: Història de l'Iraq і Abd al-Ilah · Veure més »

Abd al-Karim Qasim

Abd al-Karim Qasim (també transcrit Abd al-Karim Kasim, Abdul Karim Qassem, Abdul Karim Kassem) fou un militar i president/dictador de l'Iraq.

Nou!!: Història de l'Iraq і Abd al-Karim Qasim · Veure més »

Abd al-Salam Aref

Abd al-Salam Aref o Abdul Salam Arif (o Aref), de nom complet Abdul Salam Mohammed Arif Aljumaily (Bagdad, 1921- prop de Bàssora, 13 d'abril de 1966) fou un polític i militar iraquià, president del país de 1963 a 1966.

Nou!!: Història de l'Iraq і Abd al-Salam Aref · Veure més »

Abu-Abd-Al·lah al-Baridí

Abu-Abd-Al·lah al-Hassan al-Baridí o, més senzillament, Abu-Abd-Al·lah al-Baridí fou el gran dels tres fills d'al-Baridi.

Nou!!: Història de l'Iraq і Abu-Abd-Al·lah al-Baridí · Veure més »

Abu-Kalijar

Abu-Kalijar al-Marziban ibn Sultan-ad-Dawla (Bàssora, maig/juny del 1009 - 1048) fou un soldà buwàyhida.

Nou!!: Història de l'Iraq і Abu-Kalijar · Veure més »

Abu-l-Hussayn al-Baridí

Abu-l-Hussayn al-Baridí fou un dels tres fills d'al-Baridí, el petit dels germans Banu l-Baridí.

Nou!!: Història de l'Iraq і Abu-l-Hussayn al-Baridí · Veure més »

Abu-l-Hussayn Bàjkam

Abu-l-Hussayn Bàjkam o Bačkam, més conegut com Bàjkam at-Turkí (‘Bàjkam el Turc’; Bàjkam deriva d'una paraula iraniana passada al turc que descriu la cua de cavall o de iak) fou un amir turc del Califat Abbàssida.

Nou!!: Història de l'Iraq і Abu-l-Hussayn Bàjkam · Veure més »

Abu-s-Saraya aix-Xaybaní

Abu-s-Saraya as-Sarí ibn Mansur aix-Xaybaní o, més senzillament, Abu-s-Saraya aix-Xaybaní (? - 815) fou un rebel alida.

Nou!!: Història de l'Iraq і Abu-s-Saraya aix-Xaybaní · Veure més »

Abu-Saïd al-Jannabí

Abu-Saïd al-Hàssan ibn Bahram al-Jannabí al-Hajarí, més conegut simplement com a Abu-Saïd al-Jannabí (nascut entre 845 i 855-mort en 913 o 914) fou un daï ismaïlita, fundador de l'estat càrmata a Bahrayn; era persa i nadiu de Ganaveh (en àrab, Jannaba), a la costa del Fars, i deia ser de descendència sassànida.

Nou!!: Història de l'Iraq і Abu-Saïd al-Jannabí · Veure més »

Ahmad Hassan al-Bakr

Ahmed Hassan al-Bakr (Tikrit, 1 de juliol de 1914 – Bagdad, 4 d'octubre de 1982) fou un militar iraquià, president i primer ministre de l'Iraq de 1968 a 1979 i només primer ministre el 1963.

Nou!!: Història de l'Iraq і Ahmad Hassan al-Bakr · Veure més »

Ahwaz

Pont sobre el Karun Ahwaz (اهواز, Ahvāz) és una ciutat de l'Iran, capital de la província de Khuzestan.

Nou!!: Història de l'Iraq і Ahwaz · Veure més »

Aixurubal·lit I

Aixurubal·lit I o Aššur-uballiṭ I (en accadi "El deu Aixur ha donat la vida") va ser rei d'Assíria, segons la Llista dels reis d'Assíria.

Nou!!: Història de l'Iraq і Aixurubal·lit I · Veure més »

Al-Amín (abbàssida)

Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Harun ar-Raixid al-Amín —— (més conegut pel seu làqab al-Amín 787-814) (abril de 787-25 de setembre de 813) fou un califa abbàssida de Bagdad, fill i successor d'Harun ar-Raixid, que va governar del 809 al 813.

Nou!!: Història de l'Iraq і Al-Amín (abbàssida) · Veure més »

Al-Anbar

Al-Anbar, antiga Firuz Chapur, Perisapora o Anbar (‘graner’, ‘arsenal’, ‘dipòsit’, ‘reserva d'aigua’, derivat dab anbar, ‘dipòsit d'aigua potable’ a l'Iran) fou una antiga ciutat d'Iraq avui en ruïnes, a 5 km al nord-oest de Falluja i al costat del llogaret d'as-Saqlāwīya.

Nou!!: Història de l'Iraq і Al-Anbar · Veure més »

Al-Baridi

Al-Baridí fou una nisba que van portar tres germans famosos fills d'un cap de comunicacions de Bàssora conegut com al-Baridí.

Nou!!: Història de l'Iraq і Al-Baridi · Veure més »

Al-Bassassirí

Abu-l-Hàrith Arslan al-Mudhàffar al-Bassassirí fou un esclau turc i destacat cap militar al servei de la dinastia buwàyhida.

Nou!!: Història de l'Iraq і Al-Bassassirí · Veure més »

Al-Hassà

Al-Ahsà, al-Hassà, al-Ahsa, el-Hasa, el-Ahsa o Hajar (pronunciat localment al-Ḥasāʾ) és una regió oriental de l'Aràbia Saudita, nom que prové d'un grup d'oasis homònims.

Nou!!: Història de l'Iraq і Al-Hassà · Veure més »

Al-Hàssan ibn Sahl

Al-Hàssan ibn Sahl ibn Zadhanfarukh o, més senzillament, Al-Hàssan ibn Sahl (? - Fam al-Silh, 850/851) fou un visir i governador abbàssida al servei d'al-Mamun.

Nou!!: Història de l'Iraq і Al-Hàssan ibn Sahl · Veure més »

Al-Mamun (abbàssida)

Abu-l-Abbàs Abd-Al·lah al-Mamun, més conegut pel seu làqab al-Mamun (14 de setembre de 786-833), fou califa abbàssida de Bagdad (814-833).

Nou!!: Història de l'Iraq і Al-Mamun (abbàssida) · Veure més »

Al-Mayadin

Al-Mayadin és una ciutat de l'est de Síria a la governació de Dayr ez-Zawr.

Nou!!: Història de l'Iraq і Al-Mayadin · Veure més »

Al-Mústadi (abbàssida)

Abu-Muhàmmad al-Hàssan al-Mústadi bi-amr-Al·lah ——, més conegut per la primera part del seu làqab com a al-Mústadi (23 de març de 1142- 27 o 30 de març de 1180) fou califa abbàssida de Bagdad (1170-1180).

Nou!!: Història de l'Iraq і Al-Mústadi (abbàssida) · Veure més »

Al-Mústarxid (abbàssida)

Abu-l-Mansur al-Fadl al-Mústarxid bi-L·lah ——, més conegut per la primera part del seu làqab com a al-Mústarxid (1092-1135), fou califa abbàssida de Bagdad (1118-1135).

Nou!!: Història de l'Iraq і Al-Mústarxid (abbàssida) · Veure més »

Al-Mustànsir (fatimita)

Abu-Tamim Muadh ibn adh-Dhàhir al-Mustànsir bi-L·lah, més conegut pel seu làqab al-Mustànsir (el Caire, 2 de juliol de 1029 - el Caire, 10 de gener de 1094), fou califa fatimita al Caire (1036-1094).

Nou!!: Història de l'Iraq і Al-Mustànsir (fatimita) · Veure més »

Al-Muthanna ibn Hàritha

Al-Muthanna ibn Hàritha aix-Xaybaní al-Bakrí fou un cap tribal àrab i heroi de l'inici de l'expansió musulmana a l'Iraq.

Nou!!: Història de l'Iraq і Al-Muthanna ibn Hàritha · Veure més »

Al-Qaida

Al-Qaida o al-Qaeda (literalment ‘la Base’, també traduïble com ‘el Fonament’ o ‘el Mètode’) és una organització fonamentalista islàmica (o més aviat una xarxa d'organitzacions d'aquesta mena) d'abast mundial.

Nou!!: Història de l'Iraq і Al-Qaida · Veure més »

Al-Qàïm (abbàssida)

Abu-Jàfar Abd-Al·lah al-Qàïm bi-amr-Al·lah ——, més conegut per la primera part del seu làqab, al-Qàïm (1001-1075), califa abbàssida de Bagdad (1031-1075).

Nou!!: Història de l'Iraq і Al-Qàïm (abbàssida) · Veure més »

Alí ibn Abi-Tàlib

Abu-l-Hàssan Alí ibn Abi-Tàlib al-Haiximí, més conegut simplement com a Alí ibn Abi-Tàlib (La Meca, 23 d'octubre de 598 o 600 o 17 de març de 599 o 600 – Kufa, 27 de gener del 661), va ser un dels primers musulmans, quan només tenia deu o onze anys i va ser el quart califa de l'islam (656-659).

Nou!!: Història de l'Iraq і Alí ibn Abi-Tàlib · Veure més »

Alep

Alep és una ciutat al nord de la República Àrab Siriana, capital de la província o governació homònima.

Nou!!: Història de l'Iraq і Alep · Veure més »

Alexandre el Gran

Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.

Nou!!: Història de l'Iraq і Alexandre el Gran · Veure més »

Ali Hassan al-Majid

Ali Hassan al-Majid (Tikrit, 1941 - Bagdad, 25 de gener del 2010), més conegut com a Alí el Químic, va ser un general iraquià que va exercir diferents càrrecs de rellevància durant el govern del seu cosí Saddam Hussein: ministre de Defensa, ministre d'Interior, Cap de Seguretat, Governador Militar de Kuwait, etc.

Nou!!: Història de l'Iraq і Ali Hassan al-Majid · Veure més »

Alto el foc

Alto el foc del 6 d'octubre del 1973 entre Egipte i Síria en el marc de la Guerra del Yom Kippur. Un alto el foc (en plural, altos el foc), també anomenat cesseu el foc, és l'aturada temporal d'una guerra, o de qualsevol conflicte armat, en què els bàndols enfrontats acorden, de mutu acord o bé de manera unilateral, el cessament de les hostilitats.

Nou!!: Història de l'Iraq і Alto el foc · Veure més »

An-Nàssir (abbàssida)

Abu-l-Abbàs Àhmad an-Nàssir li-din-Al·lah ——, més conegut per la primera part del seu làqab com a an-Nàssir (1158-1225), califa abbàssida de Bagdad (1180-1225).

Nou!!: Història de l'Iraq і An-Nàssir (abbàssida) · Veure més »

Aq Qoyunlu

Els Aq Qoyunlu (xai blanc) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar Diyar Bakr i després la major part de Pèrsia, fins al 1502.

Nou!!: Història de l'Iraq і Aq Qoyunlu · Veure més »

Ar-Radi

Abu-l-Abbàs Muhàmmad ar-Radi bi-L·lah, més conegut per la primera part del seu làqab com ar-Radi (desembre del 910-941), fou califa abbàssida de Bagdad (934-940).

Nou!!: Història de l'Iraq і Ar-Radi · Veure més »

Ar-Ràixid (abbàssida)

Abu-Jàfar Mansur ar-Ràixid bi-L·lah, més conegut per la primera part del seu làqab com a ar-Ràixid (1109-1138), califa abbàssida de Bagdad (1135-1136).

Nou!!: Història de l'Iraq і Ar-Ràixid (abbàssida) · Veure més »

Aràbia Saudita

LAràbia Saudita o l'Aràbia Saudí és un regne del sud-oest d'Àsia que ocupa la major part de la península d'Aràbia i limita amb Jordània, l'Iraq i Kuwait al nord, amb el golf Pèrsic, Qatar i els Emirats Àrabs Units a l'est, amb Oman al sud-est, amb el Iemen al sud i amb la mar Roja a l'oest.

Nou!!: Història de l'Iraq і Aràbia Saudita · Veure més »

Arbela

Arbela (assiri Arbairu/Arbail, persa Arbaira, grec Arbela, àrab Erbil o Irbil, kurd Erbel o Hawler) és una ciutat de Mesopotàmia, entre els dos Zab; administrativament forma part del Kurdistan (Iraq).

Nou!!: Història de l'Iraq і Arbela · Veure més »

Arpa Khan

Arpa Khan (? - 1336) fou el desè Il-kan de Pèrsia que va governar del 1335 al 1336.

Nou!!: Història de l'Iraq і Arpa Khan · Veure més »

Úmar ibn Abd-al-Aziz

Úmar ibn Abd-al-Aziz o Úmar II (c. 682-720) fou califa omeia marwànida de Damasc (717-720).

Nou!!: Història de l'Iraq і Úmar ibn Abd-al-Aziz · Veure més »

Assíria

Escultura assíria. Assíria (siríac) fou un Imperi hegemònic de la zona de Mesopotàmia que derivava el seu nom de la primera capital, Assur.

Nou!!: Història de l'Iraq і Assíria · Veure més »

Atemptat de Madrid de l'11 de març de 2004

Instal·lació en homenatge a les víctimes de l'atemptat L'11 de març de 2004 hi va haver un atemptat a Madrid, amb una sèrie de 10 explosions simultànies en tres trens de rodalies de RENFE a primera hora del matí.

Nou!!: Història de l'Iraq і Atemptat de Madrid de l'11 de març de 2004 · Veure més »

Atemptats de Londres del 7 de juliol de 2005

Persones atrapades a l'interior del metro. Plaça Russell (Russell Square) Totes les hores estan en format British Summer Time (BST), (UTC+1 / GMT+1).

Nou!!: Història de l'Iraq і Atemptats de Londres del 7 de juliol de 2005 · Veure més »

Austràlia

Austràlia, oficialment la Mancomunitat d'Austràlia (en anglès: Commonwealth of Australia), és un estat de l'hemisferi sud que conforma un continent; i que inclou, a més, diverses illes petites dels oceans Pacífic i Índic.

Nou!!: Història de l'Iraq і Austràlia · Veure més »

Az-Zubayr ibn al-Awwam

Abu-Abd-Al·lah az-Zubayr ibn al-Awwam ibn Khuwàylid al-Quraixí al-Assadí o, més senzillament az-Zubayr ibn al-Awwam, també conegut com a Hawarí Rassul Al·lah (en àrab, ‘Apòstol del Missatger de Déu’), fou un dels més notables companys del profeta Mahoma.

Nou!!: Història de l'Iraq і Az-Zubayr ibn al-Awwam · Veure més »

Azerbaidjan

LAzerbaidjan o Azerbaitjan, oficialment la República de l'Azerbaidjan, és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.

Nou!!: Història de l'Iraq і Azerbaidjan · Veure més »

Çaldiran

Çaldiran (antigament Čaldiran) és una plana al nord-oest de l'Azerbaidjan iranià a la frontera amb Turquia, famosa per la batalla decisiva lliurada el 23 d'agost de 1514 en què els otomans van obtenir una gran victòria sobre els safàvides perses.

Nou!!: Història de l'Iraq і Çaldiran · Veure més »

Àïxa bint Abi-Bakr

Àïxa bint Abi-Bakr (613/14 - 678) fou una de les esposes del profeta Muhàmmad.

Nou!!: Història de l'Iraq і Àïxa bint Abi-Bakr · Veure més »

Àdud-ad-Dawla

Abu-Xujà Fannà Khusraw, més conegut pel seu làqab Àdud-ad-Dawla (Isfahan 24 de setembre del 936 - Bagdad, 26 de març de 983) fou un sobirà buwàyhida fill de l'amir al-umarà buwàyhida Rukn-ad-Dawla Hàssan ibn Búyah (o Buwayh).

Nou!!: Història de l'Iraq і Àdud-ad-Dawla · Veure més »

Àhmad Sanjar

Àhmad Sanjar,(nom complet en persa/àrab: ʾAbū al-ḥāriṯ Muʿizz ad-Dunya wa ad-Dīn ʿaḍad ad-Dawla ʾAḥmad Sanjar ibn Malikšāh,أبو الحارث معز الدنيا و الدين "عضد الدولة" أحمد سنجر بن ملكشاه; (Muïzz-ad-Dunya wa ad-Din: en àrab "honor del poder i de la religió"; Adhad-ad-Dawla: "suport de la dinastia també conegut com a Sultà Sanjar (Sanjar és una paraula turca que vol dir "el qui penetra" o "el qui enfonsa"), fou un sultà seljúcida de Transoxiana i del Gran Khorasan. Va néixer el novembre de 1084 (o de 1086), fill de Màlik-Xah I i una concubina. A la mort del seu germanastre Muhàmmad Tapar el 1118, va esdevenir sultà mentre que el seu nebot Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah, fill de Muhàmmad Tapar, regnava sobre l'Iraq. Va morir el 8 de maig de 1157 després de la conquesta del seu regne pel xa de Khwarizm Il-Arslan. per Charles Cawley, 2006-07 de la Foundation for Medieval Genealogy.

Nou!!: Història de l'Iraq і Àhmad Sanjar · Veure més »

Babilònia

Babilònia era un antic estat de Mesopotàmia (actualment l'Iraq).

Nou!!: Història de l'Iraq і Babilònia · Veure més »

Bagdad

Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.

Nou!!: Història de l'Iraq і Bagdad · Veure més »

Bahà-ad-Dawla (búyida)

Bahà-ad-Dawla wa-Diyà-al-Mil·la Abu-Nasr Fíruz ibn Àdud-ad-Dwla, més conegut per la primera part del seu làqab com Bahà-ad-Dawla (972-22 de desembre de 1012) fou emir (sovint anomenat sultà) buwàyhida o búyida de l'Iraq, Fars i Kirman.

Nou!!: Història de l'Iraq і Bahà-ad-Dawla (búyida) · Veure més »

Bahrain

Bahrain, oficialment el Regne de Bahrain, és un estat insular del sud-oest d'Àsia, format per un arxipèlag d'unes 30 illes situat al Golf Pèrsic, prop de la costa de l'Aràbia Saudita, a la qual la uneix un dic artificial de 24 km; les illes principals són Al-Bahrayn i Al-Muharraq, unides també per un dic.

Nou!!: Història de l'Iraq і Bahrain · Veure més »

Bakr ibn Wàïl

Bakr ibn Wàïl o Banu Bakr (o) és el nom d'un antic grup de tribus del centre, de l'est i més tard del nord de la península d'Aràbia.

Nou!!: Història de l'Iraq і Bakr ibn Wàïl · Veure més »

Batalla d'al-Qadisiyya

La batalla d'al-Qadisiyya (també Qadisiya, Qadisiyyah, Kadisiya, Kadisiyya) fou un combat entre l'exèrcit àrab musulmà del primer califat i l'exèrcit de la Pèrsia sassànida en el primer període d'expansió dels musulmans.

Nou!!: Història de l'Iraq і Batalla d'al-Qadisiyya · Veure més »

Batalla de Bakhamra

La Batalla de Bakhamra va tenir lloc el 21 de gener de 763 a Bakhamra, un lloc de d'Iraq la situació del qual no es pot precisar.

Nou!!: Història de l'Iraq і Batalla de Bakhamra · Veure més »

Batalla de Siffín

La batalla de Siffín (maig - juliol de 657) és una batalla que tingué lloc durant la primera fitna i fou l'enfrontament bèl·lic que decidí la sort del dos pretendents al califat: Muàwiya ibn Abi-Sufyan, futur fundador de la dinastia dels omeies, i Alí ibn Abi-Tàlib, gendre del profeta Muhàmmad.

Nou!!: Història de l'Iraq і Batalla de Siffín · Veure més »

Batalla del Camell

La batalla del Camell fou un combat lliurat el 4 de desembre del 656 prop de Bàssora entre, d'un costat, el califa Alí ibn Abi-Tàlib i, de l'altre, la vídua del profeta, Àïxa bint Abi-Bakr, i alguns "companys del Profeta" (sahaba) com Talha ibn Ubayd-Al·lah at-Taymí i az-Zubayr ibn al-Awwam, aquests darrers considerats com els musulmans més influents després del mateix califa.

Nou!!: Història de l'Iraq і Batalla del Camell · Veure més »

Batiha

La Batiha o al-Batiha (literalment ‘la Maresma’) és una depressió ocupada per praderes humides, inundades regularment.

Nou!!: Història de l'Iraq і Batiha · Veure més »

Baydu

Baydu (o Baidu, rus Байду) (mort 1295) fou el sisè dels il-kans de Pèrsia, net d'Hulagu.

Nou!!: Història de l'Iraq і Baydu · Veure més »

Bàssora

Bàssora (variants més corrents Bàsora, Basra, al-Basra, al-Basrah, Basorah, Balsora, Balsara, Bassora, Basora) és una ciutat d'Iraq al Shatt al-Arab a 420 km al sud-sud-est de Bagdad i a 55 km de les aigües del golf Pèrsic.

Nou!!: Història de l'Iraq і Bàssora · Veure més »

Buwàyhides

La dinastia buwàyhida o búyida, dels Banu Buwayh o dels buwàyhides o búyides fou una dinastia xiïta que va governar l'Iraq i Pèrsia.

Nou!!: Història de l'Iraq і Buwàyhides · Veure més »

Camp David

Naval Support Facility Thurmont, popularment conegut com a Camp David, és un campament militar de muntanya situat al comtat de Frederick a Maryland als Estats Units.

Nou!!: Història de l'Iraq і Camp David · Veure més »

Cobànides

Mapa Cobànides o Cubànides (Čubànides o Čobànides, Cupànides o Copànides, Cupanites o Cubanites, persa سلسله امرای چوپانی Amir Chupani) fou una dinastia d'amirs mongols.

Nou!!: Història de l'Iraq і Cobànides · Veure més »

Constitució

Una constitució és un conjunt de principis fonamentals o precedents establerts segons els quals un estat o una altra organització es governa.

Nou!!: Història de l'Iraq і Constitució · Veure més »

Ctesifont

Ctesifont (Ktēsiphōn; persa sassànida: 𐭲𐭩𐭮𐭯𐭥𐭭, tysfwn; تیسفون; ܩܛܝܣܦܘܢ) fou la capital de l'Imperi part i després de l'imperi dels perses sassànides.

Nou!!: Història de l'Iraq і Ctesifont · Veure més »

Damasc

Damasc (en català medieval: Domàs) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món.

Nou!!: Història de l'Iraq і Damasc · Veure més »

Dezful

Mesquita de Dezful Jama Dezful o Dezh-pol (‘Fortalesa del Pont’) és una ciutat de l'Iran, capital del shahristan del mateix nom a lustan o província del Khuzestan.

Nou!!: Història de l'Iraq і Dezful · Veure més »

Dinastia jalayírida

La dinastia jalayírida o jalaírida fou una nissaga mongola que pren nom de la tribu mongola dels Jalàyir o Jalàïr i que va governar Pèrsia i Iraq en el període d'ensorrament de la dinastia il-kànida i fins al 1412 (al Baix Iraq fins al 1432).

Nou!!: Història de l'Iraq і Dinastia jalayírida · Veure més »

Diyar Múdar

Diyar Múdar fou una regió musulmana de Mesopotàmia a la zona coneguda per Al-Jazira (formada per Diyar Bakr, Diyar Múdar i Diyar Rabia) concretada en les terres regades per l'Eufrates, el Balikh i el curs inferior del Khabur; la regió va entre Samòsata (Sumaysat) al nord, fins a Anah al sud.

Nou!!: Història de l'Iraq і Diyar Múdar · Veure més »

Diyarbakır

Diyarbakır (nom oficial en turc) o Amed (en kurd) és una ciutat del Kurdistan, capital d'una província homònima de Turquia, i principal ciutat del nord.

Nou!!: Història de l'Iraq і Diyarbakır · Veure més »

El Caire

La ciutat del Caire (literalment ‘la Victoriosa’ o ‘la Triomfant’) és la capital d'Egipte.

Nou!!: Història de l'Iraq і El Caire · Veure més »

El gat i la rata

El joc del gat i la rata és un joc d'acció i de persecució per a infants que té moltes variants.

Nou!!: Història de l'Iraq і El gat i la rata · Veure més »

El Salvador

El Salvador, oficialment República d'El Salvador és una república de l'Amèrica central que limita a l'oest amb Guatemala, al nord i a l'est amb Hondures i al sud amb l'oceà Pacífic.

Nou!!: Història de l'Iraq і El Salvador · Veure més »

Enciclopèdia de l'Islam

LEnciclopèdia de l'islam (Encyclopaedia of Islam) és l'enciclopèdia estàndard de la disciplina acadèmica dels estudis islàmics i la considerada de referència en llengua anglesa.

Nou!!: Història de l'Iraq і Enciclopèdia de l'Islam · Veure més »

Espanya

Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.

Nou!!: Història de l'Iraq і Espanya · Veure més »

Estats Units d'Amèrica

Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.

Nou!!: Història de l'Iraq і Estats Units d'Amèrica · Veure més »

Estret d'Ormuz

L'estret d'Ormuz, o d'Hormuz (en persa تنگه هرمز, Tangeh-ye Hormoz; en àrab مضيق هرمز, Madiq Hurmuz), és un braç de mar entre el golf d'Oman, situat al sud-est, i el golf Pèrsic, al sud-oest.

Nou!!: Història de l'Iraq і Estret d'Ormuz · Veure més »

Eufrates

LEufrates (en turc i en;, Furât; en arameu, en l'Antic Testament, Prath; en assiri Pu-rat-tu; en persa antic Ufratu;, Frot o) és un riu que en gran part discorre per l'Iraq.

Nou!!: Història de l'Iraq і Eufrates · Veure més »

Faisal I

Fàysal ibn al-Hussayn ibn Alí al-Haiximí, conegut com a Fàysal I o Faisal I (Taïf, 20 de maig de 1883 - Suïssa, 8 de setembre de 1933) fou rei de la Gran Síria i després rei d'Iraq (1921-1933) de la dinastia haiximita, fill (tercer) del xerif haiximita de la Meca i després rei de Hijaz Hussein ibn Ali.

Nou!!: Història de l'Iraq і Faisal I · Veure més »

Faisal II

Faisal II (Bagdad 2 de maig de 1935 – 14 de juliol de 1958) fou rei de l'Iraq del 4 d'abril de 1939 fins que fou enderrocat i mort (junt amb altres membres de la família) per un cop d'estat militar el 14 de juliol de 1958, en què es va proclamar la república.

Nou!!: Història de l'Iraq і Faisal II · Veure més »

Fets de Hamdania

Els fets de Hamdania són els crims comesos per membres del Cos de Marines dels Estats Units d'Amèrica en relació amb la mort, durant un tiroteig, d'un home iraquià no armat el 26 d'abril de 2006 a Al Hamdania, un petit poble a l'oest de Bagdad i prop d'Abu Ghraib.

Nou!!: Història de l'Iraq і Fets de Hamdania · Veure més »

Filipines

La Mare de Déu d'Antipolo. La República de les Filipines és un estat insular que consisteix en un arxipèlag situat en el Sud-est Asiàtic, a l'oceà Pacífic.

Nou!!: Història de l'Iraq і Filipines · Veure més »

Gamal Abdel Nasser

Nasser amb Nikita Khrusxov. Jamal Abd-an-Nàssir, també transliterat Jamal Abd al-Naser o sovint, segons la pronunciació egípcia, Gamal Abdel Nasser, i més conegut simplement com a Nasser (Alexandria, 15 de gener de 1918 – el Caire, 28 de setembre de 1970) fou cap d'estat d'Egipte entre 1954 i l'any de la seva mort.

Nou!!: Història de l'Iraq і Gamal Abdel Nasser · Veure més »

Genguis Khan

Genguis Khan, de nom Temujin (c. 1162-1227), fou el primer emperador mongol.

Nou!!: Història de l'Iraq і Genguis Khan · Veure més »

George Herbert Walker Bush

George Herbert Walker Bush (Milton, Massachusetts, 12 de juny de 1924 - Houston, Texas, 30 de novembre de 2018) fou un polític estatunidenc, 41è president dels Estats Units d'Amèrica (1989-1993).

Nou!!: Història de l'Iraq і George Herbert Walker Bush · Veure més »

George Walker Bush

George Walker Bush (6 de juliol de 1946) és un polític estatunidenc, el 43è president dels Estats Units, ocupant el càrrec entre 2001 i 2009.

Nou!!: Història de l'Iraq і George Walker Bush · Veure més »

Golf Pèrsic

Mapa El golf Pèrsic (literalment ‘golf Aràbic’, i, menys usual,, ‘golf Pèrsic’, tot i que històricament també, ‘mar de Pèrsia’, entre altres noms) és un gran golf format per una part del mar de Pèrsia, entre Aràbia i l'Iran.

Nou!!: Història de l'Iraq і Golf Pèrsic · Veure més »

Gran Bretanya

Mapa de Gran Bretanya de Mattew Paris, de mitjans s. XIII. Gran Bretanya, és l'illa més gran de les Illes Britàniques.

Nou!!: Història de l'Iraq і Gran Bretanya · Veure més »

Grècia hel·lenística

La Grècia hel·lenística és el període hel·lenístic de la història de la Grècia peninsular, i que comença amb la mort d'Alexandre Magne el 323 aC i acaba amb l'annexió de la península i les illes gregues a Roma el 146 aC.

Nou!!: Història de l'Iraq і Grècia hel·lenística · Veure més »

Guerra civil iraquiana (2014-2017)

La segona guerra civil iraquiana va ser un conflicte armat que va començar el gener de 2014 i va acabar el desembre de 2017, i que es considerada com una fase de la Guerra de l'Iraq.

Nou!!: Història de l'Iraq і Guerra civil iraquiana (2014-2017) · Veure més »

Guerra del Golf

La guerra del Golf de 1991 va ser un conflicte bèl·lic entre Iraq i una coalició de forces de 34 estats sota un mandat de les Nacions Unides i liderades per l'exèrcit dels Estats Units.

Nou!!: Història de l'Iraq і Guerra del Golf · Veure més »

Hadrià

Hadrià o Adrià, nom complet Publi Eli Trajà Hadrià, (Publius Aelius Traianus Hadrianus) (Itàlica, Hispània, 24 de gener del 76 - Baia, 10 de juliol del 138) fou emperador de l'Imperi Romà del 117 al 138.

Nou!!: Història de l'Iraq і Hadrià · Veure més »

Halabja

Halabja és una ciutat de l'Iraq, capital de la Governació d'Halabja, a l'entitat federal autònoma del Kurdistan iraquià.

Nou!!: Història de l'Iraq і Halabja · Veure més »

Hamdànides

Vista de la ciutadella d'Alep, construïda sota el poder dels hamdànides Els hamdànides (en sing.) o Banu Hamdan foren una dinastia que va governar a Mossul i Alep mitjançant dues branques.

Nou!!: Història de l'Iraq і Hamdànides · Veure més »

Hammurabi

Màxima extensió de l'Imperi de Hammurabi Hammurabi (en amorrita Ammurapi, 'el Pare que cura') va ser rei de Babilònia, el sisè de la I dinastia, que va regnar entre 1792-1750 aC, segons la cronologia mitjana, o entre 1728-1686 a.n.e., segons la cronologia curta.

Nou!!: Història de l'Iraq і Hammurabi · Veure més »

Hasan Buzurg

Xeic Hasan, anomenat "Buzurg" ("El Gran"), fou el primer dels diversos de facto independents governants jalayírides governants d'Iraq i Iran central.

Nou!!: Història de l'Iraq і Hasan Buzurg · Veure més »

Hülegü

Hülegü amb la reina Doquz Khatun Hulegu o Hülegü Khan (?, 1217 - Maragha, l'Iran, 8 de febrer de 1265) fou el primer il-kan de Pèrsia (1256-1265).

Nou!!: Història de l'Iraq і Hülegü · Veure més »

Hilla

Hilla, Hillah, Al-Hillah, Al Ḩillah o al-Hilla és una ciutat de l'Iraq, a la riba del Nahr Sura, afluent de l'Eufrates, a poca distància de l'antiga Babilònia, al mig d'una regió agrícola ben irrigada.

Nou!!: Història de l'Iraq і Hilla · Veure més »

Hira

Al-Hira o, a vegades, Hira fou una antiga ciutat al sud de Kufa a la part central del sud de l'Iraq al límit entre les terres agrícoles mesopotàmiques i el desert d'Aràbia.

Nou!!: Història de l'Iraq і Hira · Veure més »

Hit

Hit o Hīt és una vila de l'Iraq, a la província d'al-Anbar, a la riba dreta de l'Eufrates a uns 185 km de Bagdad i al nord-oest de Ramadi.

Nou!!: Història de l'Iraq і Hit · Veure més »

Hulwan

Hulwan fou una antiga ciutat de Pèrsia propera a Kermanxah, a les muntanyes Zagros, a l'entrada del congost de Paytak, en la ruta cap al Gran Khorasan.

Nou!!: Història de l'Iraq і Hulwan · Veure més »

Hussein ibn Ali (xerif de la Meca)

Hussayn ibn Alí al-Haiximí, també transcrit Hussein bin Ali, (Istanbul, 1853 o 1856 - Amman, 1931) va ser emir i xerif de la Meca entre 1908 i 1916 i després rei de l'efímer estat del Hijaz fins al 1924.

Nou!!: Història de l'Iraq і Hussein ibn Ali (xerif de la Meca) · Veure més »

Ibn Múljam

Abd-ar-Rahman ibn Múljam al-Muradí al-Madhhijí, més conegut senzillament com a Ibn Múljam, fou l'assassí d'Alí ibn Abi Tàlib, quart califa de l'islam i cosí i gendre del profeta Muhàmmad.

Nou!!: Història de l'Iraq і Ibn Múljam · Veure més »

Ibn Muqla

Abu-Ali Muhàmmad ibn Alí ibn Muqla, més conegut com a Ibn Muqla (Bagdad 885/886 - 940) va ser visir i un dels cal·lígrafs de l'escriptura àrab més importants del període abbàssida, a qui s'atribueix la invenció de l'escriptura thúluth.

Nou!!: Història de l'Iraq і Ibn Muqla · Veure més »

Ibn Ràïq

Muhàmmad ibn Ràïq i, senzillament, Ibn Ràïq fou el primer gran emir del califa abbàssida de Bagdad.

Nou!!: Història de l'Iraq і Ibn Ràïq · Veure més »

Ibn Tabataba

Abu Abd Allah Muhàmmad ibn Ibrahim ibn Ismail al-Dibadj ibn Ibrahim al-Ghamr ibn al-Hassan al-Muthanna, conegut com a Ibn Tabataba (mort 15 de febrer del 815), fou un imam alida hasanita.

Nou!!: Història de l'Iraq і Ibn Tabataba · Veure més »

Ibrahim Inal

Ibrahim Inal (o Yenāl, + 1059) fou un cap seljúcida.

Nou!!: Història de l'Iraq і Ibrahim Inal · Veure més »

Il-kanat

Lil-kanat va ser un kanat mongol establert a Pèrsia al, fruit de les campanyes de Genguis Khan a Khwarizm durant els anys 1219-1224.

Nou!!: Història de l'Iraq і Il-kanat · Veure més »

Illa de Laraq

L'illa de Laraq, també designada Larak, Lark, Jasak o Jesaq, es troba a la costa iraniana a l'estret d'Ormuz, al sud de l'illa d'Ormuz i a l'est de la de Qeshm, centre d'exportacions del petroli iranià a partir del 1987.

Nou!!: Història de l'Iraq і Illa de Laraq · Veure més »

Imperi Aquemènida

LImperi Aquemènida o dels aquemènides fou el primer i més extens imperi dels perses, el qual es va estendre pels territoris dels actuals estats de l'Iran, l'Iraq, el Turkmenistan, l'Afganistan, l'Uzbekistan, Turquia, Xipre, Síria, el Líban, Israel-Palestina i Egipte.

Nou!!: Història de l'Iraq і Imperi Aquemènida · Veure més »

Imperi Part

L'Imperi Part fou un regne d'estructura feudal que va existir aproximadament des del 249 aC fins a l'any 231 dC.

Nou!!: Història de l'Iraq і Imperi Part · Veure més »

Imperi Romà

L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.

Nou!!: Història de l'Iraq і Imperi Romà · Veure més »

Imperi Safàvida

Mapa històric Shah Abbas-Safavida Els safàvides foren una dinastia que va governar a Pèrsia des del fins al.

Nou!!: Història de l'Iraq і Imperi Safàvida · Veure més »

Imperi Sassànida

LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).

Nou!!: Història de l'Iraq і Imperi Sassànida · Veure més »

Imperi Selèucida

LImperi Selèucida fou un dels estats sorgits de la descomposició de l'imperi d'Alexandre el Gran.

Nou!!: Història de l'Iraq і Imperi Selèucida · Veure més »

Imperi Seljúcida

LImperi Seljúcida va ser la creació d'una ètnia turca originaris del nord del mar d'Aral i es va estendre pels actuals Iran, Iraq i l'Àsia Menor entre els segles  i. En el es van islamitzar adoptant la branca del sunnisme d'aquesta religió.

Nou!!: Història de l'Iraq і Imperi Seljúcida · Veure més »

Insurgència iraquiana

Els carros de combat U.S. M1 Abrams patrullant Tal Afar, mentre els insurgents l'utilitzen com un punt d'escena per als atacs de la Guerra de l'Iraq La insurrecció iraquiana es compon d'una barreja diversa de milícies, combatents estrangers, unitats iraquianes o barrejades que s'enfronten als Estats Units que dirigeix la força internacional a l'Iraq i, des del 2003, al govern iraquià, o a la seva propaganda o els seus diners de suport.

Nou!!: Història de l'Iraq і Insurgència iraquiana · Veure més »

Iran

La República Islàmica de lIran, anomenat simplement lIran, és un país de l'Orient Mitjà.

Nou!!: Història de l'Iraq і Iran · Veure més »

Iraq

LIraq o Irac, o el seu nom oficial República de l'Iraq, és un país majoritàriament musulmà de l'Orient Pròxim, situat al nord de la península aràbiga.

Nou!!: Història de l'Iraq і Iraq · Veure més »

Iraq (província del Califat)

La província de l'Iraq fou una entitat administrativa del califat omeia que va existir als segles VII a X, sent la més rica i poblada.

Nou!!: Història de l'Iraq і Iraq (província del Califat) · Veure més »

Iraq ajamita

mapa del Jibal LIraq ajamita (literalment ‘Iraq dels perses’) fou una regió de Pèrsia.

Nou!!: Història de l'Iraq і Iraq ajamita · Veure més »

Isfahan

Plaça Naqsh-e Jahan Isfahan o Ispahan, localitzada a 340 kilòmetres al sud de Teheran, és la capital de la província d'Isfahan i la tercera ciutat més gran de l'Iran (després de la mateixa Teheran i Mashad).

Nou!!: Història de l'Iraq і Isfahan · Veure més »

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Nou!!: Història de l'Iraq і Itàlia · Veure més »

Izz-ad-Dawla Bakhtiyar

Izz-ad-Dawla Bakhtiyar ibn Muïzz-ad-Dawla al-Buwayhí fou un sultà buwàyhida, fill i successor de Muïzz-ad-Dawla (932-967).

Nou!!: Història de l'Iraq і Izz-ad-Dawla Bakhtiyar · Veure més »

Jalal Talabani

Jalal Talabani (Kelkan, 12 de novembre de 1933 - Berlín, 3 d'octubre de 2017) fou un polític i advocat kurd.

Nou!!: Història de l'Iraq і Jalal Talabani · Veure més »

Jalal-ad-Dawla

Jalal-ad-Dawla Abu-Tàhir ibn Bahà-ad-Dawla (993/994-Bagdad, 9 de març de 1044) fou un sultà buwàyhida o búyida.

Nou!!: Història de l'Iraq і Jalal-ad-Dawla · Veure més »

Jalal-ad-Din Mangubertí

Jalal-ad-Din Manguberti, Mangubirti, Mangüberti, Mankubirti o Minguburnu o Jalal-ad-Din Khwarizm-Xah (en farsi: جلال الدین منکبرنی) fou xa del Khwarizm, fill de Muhammad de Khwarizm i darrer sobirà de la Dinastia Anuixtigínida.

Nou!!: Història de l'Iraq і Jalal-ad-Din Mangubertí · Veure més »

Jami at-Tawàrikh

Jami at-Tawàrikh —en àrab جامع التواريخ, Jāmiʿ at-tawārīkh— o Compendi de cròniques és una crònica escrita pel metge i historiador persa Raixid-ad-Din (1247 - 1318), que explica els fets transcorreguts des d'Adam fins al.

Nou!!: Història de l'Iraq і Jami at-Tawàrikh · Veure més »

Jardins penjants de Babilònia

XIX després de les primeres excavacions als capitells assiris, representa els llegendaris jardins penjats, amb la torre de Babel al fons. Els Jardins penjants de Babilònia van ser una de les set meravelles del món antic catalogades per l'antiga Grècia. Es van descriure com una proesa notable d'enginyeria amb una sèrie ascendent de jardins en capes que contenien una gran varietat d'arbres, arbusts i vinyes, que s’assemblaven a una gran muntanya verda construïda amb maons de fang. Es deia que es va construir a l'antiga ciutat de Babilònia, prop de l'actual Hilla, província de Babil, a l'Iraq. El nom dels jardins penjants deriva de la paraula grega (lit. "voladís"), que té un significat més ampli que la paraula moderna "penjant" i fa referència als arbres plantats sobre una estructura elevada com una terrassa. Segons una llegenda, els jardins penjants van ser construïts al costat d'un gran palau conegut com a meravella de la humanitat, pel rei neobabilònic Nabucodonosor II (que va governar entre el 605 i el 562 aC), per a la seva dona meda,la reina Amytis, perquè trobava a faltar els verds turons i valls de la seva terra natal. Això va ser testificat pel sacerdot babilònic Berós, que va escriure cap al 290 aC, una descripció que més tard va ser citada per Flavi Josep. La construcció dels jardins penjants també s'ha atribuït a la llegendària reina Semíramis, que suposadament va governar Babilònia al, i se'ls ha anomenat els jardins penjants de Semíramis com a nom alternatiu. 422x422px Els jardins penjants són l'única de les set meravelles per la qual la ubicació no s'ha establert definitivament.Finkel (1988) p. 41. No hi ha textos babilonis existents que esmentin els jardins i no s’ha trobat cap prova arqueològica definitiva a Babilònia. S'han suggerit tres teories que expliquen això: en primer lloc, que eren purament mítiques, i les descripcions trobades en els escrits grecs i romans antics (incloses les d'Estrabó, Diodor de Sicília i Quint Curci Ruf) representaven un ideal romàntic d'un jardí oriental. En segon lloc, que existissin a Babilònia, però van ser completament destruïdes cap al segle I dC. Finalment i en tercer lloc, que la llegenda fa referència a un jardí ben documentat on el rei assiri Sennàquerib (704-681 aC) va construir a la seva capital de Nínive al riu Tigris, a prop de la moderna ciutat de Mossul.

Nou!!: Història de l'Iraq і Jardins penjants de Babilònia · Veure més »

Jerusalem

Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Nou!!: Història de l'Iraq і Jerusalem · Veure més »

Jibal

Jibal (literalment ‘Muntanyes' o ‘Massís', plural de jàbal, ‘muntanya’) fou una província del califat amb capital a Rayy, corresponent a l'antiga Mèdia, durant els califats omeia i abbàssida.

Nou!!: Història de l'Iraq і Jibal · Veure més »

Karbala

El santuari i part de la ciutat Karbala, també coneguda com Karbala al-Muqàddassa o Karbala la Santa és una ciutat a l'Iraq, situada a uns 100 km al sud-oest de Bagdad a les coordenades 32.61°N, 44.08°E.

Nou!!: Història de l'Iraq і Karbala · Veure més »

Kazakhstan

El Kazakhstan oficialment la República del Kazakhstan (Қазақстан Республикасы, Qazaqstan Respūblīkasy, o Республика Казахстан, Respúblika Kazakhstan) és un país de l'Àsia Central que limita amb Rússia al nord, la Xina al sud-est, el Kirguizstan, l'Uzbekistan i el Turkmenistan al sud, i la mar Càspia a l'oest.

Nou!!: Història de l'Iraq і Kazakhstan · Veure més »

Kharg

Kharg o Kharag o Kharak és una illa de corall al Golf Pèrsic, que pertany a l'Iran.

Nou!!: Història de l'Iraq і Kharg · Veure més »

Kharigisme

El kharigisme (‘els kharigites’, ‘els dissidents’; en singular) és una de les tres branques en què es va dividir l'islam arran dels problemes successoris del califat pels volts de l'any 661: ortodoxos (o sunnites), xiïtes i kharigites.

Nou!!: Història de l'Iraq і Kharigisme · Veure més »

Khàlid ibn al-Walid

Khàlid ibn al-Walid ibn al-Mughira al-Makhzumí al-Quraixí, també conegut senzillament com a Khàlid ibn al-Walid (mort el 642) fou un general àrab del primer període de les conquestes islàmiques.

Nou!!: Història de l'Iraq і Khàlid ibn al-Walid · Veure més »

Khutba

La khutba és el sermó del khatib, que el fa abans de l'oració del divendres, així com en alguns serveis religiosos en ocasions especials, com a la celebració de les dues festes islàmiques principals, Al-Id al-Kabir i Id al-Fitr.

Nou!!: Història de l'Iraq і Khutba · Veure més »

Khuzestan

Comtats de Khuzestan Khuzestān (خوزستان) és una de les 31 províncies de l'Iran al sud-oest del país, a la frontera amb Iraq (província de Bàssora) i el golf Pèrsic.

Nou!!: Història de l'Iraq і Khuzestan · Veure més »

Khwarizm

Khwarizm, Khwarazm, Khorazm, Khwarezm o Khorezm anomenada Khivà al període post mongol, és una regió de la part inferior de l'Amudarià (Oxus).

Nou!!: Història de l'Iraq і Khwarizm · Veure més »

Kirkuk

Kirkuk, també Karkuk o Kerkuk, formes avui dia poc usades és una ciutat de l'Iraq, capital de la governació homònima.

Nou!!: Història de l'Iraq і Kirkuk · Veure més »

Kufa

Situació de Kufa a l'Iraq actual Kufa és una ciutat d'Iraq, a la riba del riu Eufrates, uns 170 km al sud de Bagdad i 10 km al nord-est de Najaf.

Nou!!: Història de l'Iraq і Kufa · Veure més »

Kurdistan Iraquià

El Kurdistan del Sud o Regió del Kurdistan és un territori autònom kurd sota administració del Govern Regional del Kurdistan i que forma part de la República de l'Iraq.

Nou!!: Història de l'Iraq і Kurdistan Iraquià · Veure més »

Kurds

Zones habitades pels kurds l'any 1992 Els kurds són un poble d'origen indoeuropeu, possiblement descendent dels medes, que habita a la regió muntanyosa del Kurdistan, al sud-oest d'Àsia.

Nou!!: Història de l'Iraq і Kurds · Veure més »

Kuwait

Pel que fa a la capital de l'estat, vegeu al-Kuwait. Kuwait és un estat de l'Àsia situat al fons del Golf Pèrsic.

Nou!!: Història de l'Iraq і Kuwait · Veure més »

La Meca

La Meca (‘Meca la Venerada’) és una ciutat de l'oest de la península Aràbiga.

Nou!!: Història de l'Iraq і La Meca · Veure més »

Làkhmides

s. XV que descriu la construcció d'un dels castells d'Al-Hira, la capital dels làkhmides. Els làkhmides van ser un grup d'àrabs cristians que van viure al sud d'Iraq, i el 266 dC construïren la ciutat d'al-Hira.

Nou!!: Història de l'Iraq і Làkhmides · Veure més »

Lliga Àrab

La Lliga Àrab, oficialment anomenada Lliga d'Estats Àrabs, és una organització política internacional d'estats àrabs de l'Àfrica del Nord, la Banya d'Àfrica i l'Àsia occidental.

Nou!!: Història de l'Iraq і Lliga Àrab · Veure més »

Londres

Londres (anglès: London) és la capital i ciutat més poblada d'Anglaterra i del Regne Unit.

Nou!!: Història de l'Iraq і Londres · Veure més »

Madrid

Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.

Nou!!: Història de l'Iraq і Madrid · Veure més »

Mahoma

Mahoma o Muhàmmad (de l'àrab), de nom complet Abu-l-Qàssim Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn Abd-al-Múttalib ibn Haixim ibn Abd-Manaf ibn Qussayy, fou un líder religiós, social i polític àrab i fundador de l'islam, una de les religions mundials.

Nou!!: Història de l'Iraq і Mahoma · Veure més »

Malik al-Rahim

Abu-Nasr Khusraw Firuz ibn Abi-Kalijar al-Màlik ar-Rahim (mort en 1058) fou un amir buwàyhida.

Nou!!: Història de l'Iraq і Malik al-Rahim · Veure més »

Manifestacions mundials contra la guerra d'Iraq

Les manifestacions mundials contra la guerra d'Iraq van començar l'any 2002, i continuaren després de la invasió d'Iraq del 2003.

Nou!!: Història de l'Iraq і Manifestacions mundials contra la guerra d'Iraq · Veure més »

Maragha

Mesquita Maragha o Maragheh és una ciutat del nord de l'Iran a la riba del riu Sufi Čay o Safi Čay i propera al riu Murdi Čay, de majoria àzeri i part de la província de l'Azerbaidjan oriental.

Nou!!: Història de l'Iraq і Maragha · Veure més »

Masud Barzani

és un polític kurd, actual president del Govern Regional del Kurdistan i el líder del Partit Democràtic del Kurdistan.

Nou!!: Història de l'Iraq і Masud Barzani · Veure més »

Mazyàdides

Els mazyàdides o dinastia mazyàdida o dels Banu Màzyad fou una nissaga àrab de l'Iraq central que va governar entre el i el.

Nou!!: Història de l'Iraq і Mazyàdides · Veure més »

Mesopotàmia

Mesopotàmia al Creixent Fèrtil. Mesopotàmia (del grec antic, Me.so.po.taˈmi.a, ‘entre dos rius’) és l'antiga denominació de la regió situada entre l'Eufrates i el Tigris, que era dividida en dues parts: la Baixa Mesopotàmia, entre el golf Pèrsic i el punt on els dos rius s'acostaven a la mínima distància, anomenada sovint Babilònia o Sumer, i l'Alta Mesopotàmia, on es va desenvolupar la civilització semita d'Accàdia (Accad) i posterior d'Assíria, la civilització hurrita amb el regne de Mitanni, i va florir després el regne d'Assíria.

Nou!!: Història de l'Iraq і Mesopotàmia · Veure més »

Mitologia sumèria

Principals divinitats cosmogològiques La mitologia sumèria és el conjunt de relats i creences de l'antiga Sumer, a Mesopotàmia.

Nou!!: Història de l'Iraq і Mitologia sumèria · Veure més »

Mongke

Mongke (1208 - 1259) fou el quart kakhan dels mongols, net de Genguis Khan, fill de Tului i de Sorgaqtani i germà de Khublai Khan i de Hulegu.

Nou!!: Història de l'Iraq і Mongke · Veure més »

Mossul

Mapa de Mossul i els seus districtes Mossul és una ciutat de l'Iraq, capital de la governació (muḥāfaẓa) de Nínive.

Nou!!: Història de l'Iraq і Mossul · Veure més »

Muàwiya ibn Abi-Sufyan

Muàwiya ibn Abi-Sufyan o Muàwiya I (602 - 680) fou califa omeia sufyànida de Damasc (661 - 680).

Nou!!: Història de l'Iraq і Muàwiya ibn Abi-Sufyan · Veure més »

Muïzz al-Dawla

Abu-l-Hussayn Àhmad ibn Abi-Xujà Fanakhusraw Buya Muïzz-ad-Dawla (915/916 - 967) fou un dels tres emirs buwàyhides originals, fundadors de la dinastia.

Nou!!: Història de l'Iraq і Muïzz al-Dawla · Veure més »

Muixaixa

Muixaixa (en àrab Muxaʿxaʿ) fou una dinastia àrab xiïta del Khuzestan amb centre a la població de Hawiza o Huwayza.

Nou!!: Història de l'Iraq і Muixaixa · Veure més »

Muixàrrif-ad-Dawla

Abu-Alí Hàssan Muixàrrif-ad-Dawla, més conegut simplement pel seu làqab com Muixàrrif-ad-Dawla (1003 – maig de 1025) fou emir buwàyhida de l'Iraq (1021–1025).

Nou!!: Història de l'Iraq і Muixàrrif-ad-Dawla · Veure més »

Musa Khan

Musa Khan (mort el 18 de juliol de 1337) fou un kan de Pèrsia, de la dinastia il-kànida tot i no ser pròpiament un il-kànida.

Nou!!: Història de l'Iraq і Musa Khan · Veure més »

Nabopolassar

Nabopolassar (en accadi Nabu-apla-us-ur o Nabu-apla-utsur) (658 aC - 605 aC) va ser un rei caldeu de Babilònia, fundador de l'Imperi neobabilònic i artífex de la caiguda de l'Imperi Assiri.

Nou!!: Història de l'Iraq і Nabopolassar · Veure més »

Nahrawan

Nahrawan o an-Nahrawan fou una ciutat i un sistema de canals a la regió del baix Diyala o Tamarra, a l'est del riu Tigris, Iraq.

Nou!!: Història de l'Iraq і Nahrawan · Veure més »

Najaf

Mesquita de l'imam Alí, a Najaf Najaf (pronunciat an-Nàjaf) és una ciutat de l'Iraq, situada a uns 160 km al sud de Bagdad, a 10 km a la vora del desert, en un altiplà àrid.

Nou!!: Història de l'Iraq і Najaf · Veure més »

Nihawand

Nihawand (Nahavand, Nehavand o Nihavand, farsi: نهاوند Nahâvand; altres variants del nom: Nahavend, Nahawand, Nahaavand, Nehavend, i antigament Mah-Nahavand) és una ciutat de l'Iran a la província de Hamadan al sud de la ciutat d'Hamadan, a l'est de Malayer i al nord-oest de Borujerd (Burudjird), a la zona de les muntanyes Zagros a l'antic Djibal.

Nou!!: Història de l'Iraq і Nihawand · Veure més »

Nisibis

Nisibis (o, actualment,;, després Nisibis, Nizibis, Nísibe o Nisibe i Nisibin) és una ciutat a la província de Mardin, al sud-est de Turquia, i situada a 128 km al sud-est de Diyarbakır.

Nou!!: Història de l'Iraq і Nisibis · Veure més »

Nuri al-Said

Nuri al-Said despatxant amb el rei Faisal II Nuri Pasha al-Said —en àrab نوري السعيد, Nūrī as-Saʿīd— (1888 – 15 de juliol de 1958) fou un polític iraquià durant el mandat britànic i el regne de l'Iraq.

Nou!!: Història de l'Iraq і Nuri al-Said · Veure més »

Oghuz

Els oghuz (en grec medieval Ouzoi; també coneguts com a Oguz, Kuz, Ouz, Okuz, Oufoi, Ouz, Torks, Uguz, Uuz o Uz) foren una horda o federació de tribus turqueses seminòmades de l'Àsia Central, establerta al nord de la mar Càspia i la mar d'Aral.

Nou!!: Història de l'Iraq і Oghuz · Veure més »

Oman

El Sultanat d'Oman és un estat d'Àsia situat a l'Orient Mitjà, a la punta sud-est de la península d'Aràbia.

Nou!!: Història de l'Iraq і Oman · Veure més »

Operació Alba Roja

LOperació Alba Roja (Operation Red Dawn en anglès), va ser una acció de les tropes de l'exèrcit estatunidenc que va suposar la captura de l'expresident d'Iraq Saddam Hussein el 13 de desembre del 2003, a Ad-Dawr, una petita població d'Iraq propera a Tikrit.

Nou!!: Història de l'Iraq і Operació Alba Roja · Veure més »

Organització de les Nacions Unides

LOrganització de les Nacions Unides (ONU) és una organització intergovernamental mundial, creada per la Carta de San Francisco el 1945, amb la finalitat de mantenir la pau, promoure la cooperació econòmica, cultural, social i humanitària, garantir la seguretat dels estats basant-se en els principis d'igualtat i autodeterminació i vetllar pel respecte dels drets humans.

Nou!!: Història de l'Iraq і Organització de les Nacions Unides · Veure més »

Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació

lires amb un homenatge a la FAO L'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO, sigles de Food and Agriculture Organization) és una organització específica de l'ONU, creada el 16 d'octubre de 1945, a la ciutat de Quebec.

Nou!!: Història de l'Iraq і Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació · Veure més »

Organització del Tractat Central

LOrganització del Tractat Central (en anglès: Central Treaty Organisation, CENTO), abans coneguda com el Pacte de Bagdad o l'Organització del Tractat d'Orient Mitjà (Middle East Treaty Organisation, MECO), va ser una aliança militar de la Guerra Freda.

Nou!!: Història de l'Iraq і Organització del Tractat Central · Veure més »

Orient Pròxim

L'Orient Pròxim en un sentit més ampli LOrient Pròxim o Pròxim Orient és un terme geogràfic que serveix per a designar diferents territoris segons geògrafs, arqueòlegs i historiadors, per una banda, i politòlegs, economistes i periodistes per l'altra.

Nou!!: Història de l'Iraq і Orient Pròxim · Veure més »

Pakistan

La República Islàmica del Pakistan o el Pakistan (en urdú: پاکستان) és un estat ubicat al centre-sud d'Àsia.

Nou!!: Història de l'Iraq і Pakistan · Veure més »

Partit Baas

Logotip del partit a Síria Lema del partit, ''wahda, Hurriya, ishtirakiya'' El Partit Baas Àrab i Socialista més conegut com a Partit Baas, és un partit polític panarabista que va ser fundat en 1947, com a partit laic, nacionalista, i socialista.

Nou!!: Història de l'Iraq і Partit Baas · Veure més »

Partit Democràtic del Kurdistan

El Partit Democràtic del Kurdistan és un partit polític kurd, amb seccions a l'Iraq, l'Iran (funciona com a branca separada), Turquia, Síria i el Líban.

Nou!!: Història de l'Iraq і Partit Democràtic del Kurdistan · Veure més »

Pèrsia

Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).

Nou!!: Història de l'Iraq і Pèrsia · Veure més »

Polònia

Polònia, oficialment República de Polònia, és un estat de l'Europa central.

Nou!!: Història de l'Iraq і Polònia · Veure més »

Primera Guerra Mundial

La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.

Nou!!: Història de l'Iraq і Primera Guerra Mundial · Veure més »

Província de Fars

Ruïnes de Persèpolis Fars (Fârs) és una de les trenta-un províncies de l'Iran al sud del país, coneguda en època clàssica com Pèrsida (Perside) o Persis.

Nou!!: Història de l'Iraq і Província de Fars · Veure més »

Qara Qoyunlu

Els Kara Koyunlu o Qara Qoyunlu (‘els Xais Negres’) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar a part de les actuals Iran, Turquia, l'Iraq, Armènia i l'Azerbaidjan del 1375 al 1468.

Nou!!: Història de l'Iraq і Qara Qoyunlu · Veure més »

Raixid Ali Gaylani

Raixid Ali Gaylani o Raixid Ali al-Gaylani (també transcrit Sayyid Raixid Ali al-Gillani, Sayyid Raixid Ali al-Gailani o Sayyad Raixid Ali el Keilany) (Bagdad, 1892 - Beirut, 28 d'agost de 1965) fou primer ministre de l'Iraq al període monàrquic, fins a tres vegades.

Nou!!: Història de l'Iraq і Raixid Ali Gaylani · Veure més »

Raixid-ad-Din

Soldats mongols al ''Jami al-Tawarikh'' de Raixid-ad-Din, 1430-1434 dC. Abu-l-Khayr Raixid-ad-Din Fadl-Al·lah ibn Imad-ad-Dawla al-Hamadhaní, més conegut com a Raixid-ad-Din Tabib, Raixid-ad-Din al-Hamadhaní o, simplement, com a Raixid-ad-Din (Hamadan, 1247 - Sultaniyya, 1318) va ser un metge persa musulmà d'origen jueu, escriptor, metge a Il-kanat Iran, i historiador, que va escriure una història universal en persa anomenada Jami at-Tawàrikh, considerada una peça clau de la historiografia mongòlica.

Nou!!: Història de l'Iraq і Raixid-ad-Din · Veure més »

Referèndum

Un referèndum o plebiscit és una votació popular convocada pel poder legislatiu (parlament) o pel cap d'un estat amb l'objectiu que la ciutadania doni la seva opinió davant d'un determinat tema d'interès general reforma usualment amb l'establiment (o modificació) de lleis o tractats internacionals.

Nou!!: Història de l'Iraq і Referèndum · Veure més »

Regent

Isabel II entre 1833 i 1840. El regent (del llatí regens, 'aquell qui governa') és la figura que substitueix la del rei en una monarquia quan aquest és menor, es troba absent o és incapacitat.

Nou!!: Història de l'Iraq і Regent · Veure més »

Regne de l'Iraq

El regne de l'Iraq va existir entre el 23 d'agost de 1921 i el 14 de juliol de 1958.

Nou!!: Història de l'Iraq і Regne de l'Iraq · Veure més »

Regne Unit

El Regne Unit (en anglès: The United Kingdom) oficialment, el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord (en anglès: The United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland) és un estat insular sobirà localitzat al nord-oest d'Europa.

Nou!!: Història de l'Iraq і Regne Unit · Veure més »

República Àrab Unida

La República Àrab Unida va ser un estat àrab independent, producte de la unió temporal entre Egipte i Síria entre 1958 i 1961.

Nou!!: Història de l'Iraq і República Àrab Unida · Veure més »

República Dominicana

La República Dominicana és un estat de la Regió del Carib que ocupa les dues terceres parts de l'illa de la Hispaniola, la segona illa més gran de l'arxipèlag de les Antilles.

Nou!!: Història de l'Iraq і República Dominicana · Veure més »

Revolució neolítica

bibcode.

Nou!!: Història de l'Iraq і Revolució neolítica · Veure més »

Sad ibn Abi-Waqqàs

Sad ibn Abi-Waqqàs fou un dels més il·lustres companys del profeta de l'islam Mahoma.

Nou!!: Història de l'Iraq і Sad ibn Abi-Waqqàs · Veure més »

Saddam Hussein

Saddam Hussein 'Abd al-Majid al-Tikriti (Tikrit, Iraq, 28 d'abril de 1937 - Bagdad, Iraq, 30 de desembre de 2006) fou un militar i estadista iraquià.

Nou!!: Història de l'Iraq і Saddam Hussein · Veure més »

Samarra

Samarra és una ciutat de l'Iraq de la governació de Salah ad-Din.

Nou!!: Història de l'Iraq і Samarra · Veure més »

Samsam-ad-Dawla

Samsam-ad-Dawla (964-998) fou un príncep (emir) buwàyhida, fill gran d'Àdud-ad-Dawla.

Nou!!: Història de l'Iraq і Samsam-ad-Dawla · Veure més »

Sawad

Sawad fou el nom donat a l'Iraq en els primers temps de l'islam.

Nou!!: Història de l'Iraq і Sawad · Veure més »

Síria

La República Àrab Siriana o, senzillament, Síria és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel i el Líban.

Nou!!: Història de l'Iraq і Síria · Veure més »

Segle XVI aC

El segle XVI aC comprèn els anys inclosos entre el 1600 aC i el 1501 aC i està marcat pel declivi temporal de Babilònia i la recuperació del poder per part d'Egipte després de l'expulsió dels hikses per part d'Amosis.

Nou!!: Història de l'Iraq і Segle XVI aC · Veure més »

Segona Guerra Mundial

La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.

Nou!!: Història de l'Iraq і Segona Guerra Mundial · Veure més »

Selèucia del Tigris

Selèucia o Selèucia del Tigris, fou una ciutat de la vora del Tigris construïda per Seleuc I Nicàtor, a uns 60 km al nord de Babilònia, amb materials de la qual fou construïda.

Nou!!: Història de l'Iraq і Selèucia del Tigris · Veure més »

Set Meravelles

* Set meravelles del món antic.

Nou!!: Història de l'Iraq і Set Meravelles · Veure més »

Setge de Bagdad (1258)

El Setge de Bagdad de 1258 va ser un fet d'armes que va concloure amb la victòria del cap mongol Hülegü, net de Gengis Khan i germà del cap suprem mongol Mongke, sobre el Califat Abbàssida i que va culminar en la presa, saqueig i incendi de Bagdad.

Nou!!: Història de l'Iraq і Setge de Bagdad (1258) · Veure més »

Shanidar

Shanidar és un jaciment arqueològic que es troba als contraforts de les muntanyes Zagros (prop del mont Bradost), a la província d'Erbil del Kurdistan iraquià.

Nou!!: Història de l'Iraq і Shanidar · Veure més »

Sinjar

Temple yazidí a les muntanyes de Jabal Sinjar Sinjar (en àrab:سنجار, en kurd: Şengal) és una ciutat de l'Iraq situada a la regió muntanyosa transfronterera de Jabal Sinjar, que comprèn l'àrea entre el riu Tigris i el Khabur.

Nou!!: Història de l'Iraq і Sinjar · Veure més »

Societat de Nacions

La Societat de Nacions (SDN) o la Lliga de les Nacions va ser un organisme internacional creat pel Tractat de Versalles el 28 de juny de 1919.

Nou!!: Història de l'Iraq і Societat de Nacions · Veure més »

Sultan-ad-Dawla

Abu-Xujà Firuz Sultan-ad-Dawla ibn Bahà-ad-Dawla (?, vers 1000-Xiraz, 1024) fou un emir buwàyhida de Fars i l'Iraq (1012-1024).

Nou!!: Història de l'Iraq і Sultan-ad-Dawla · Veure més »

Sunnisme

El sunnisme (literalment ‘gent de la tradició i la comunitat’, o simplement) és la branca principal de l'islam, representant gairebé el 90% dels musulmans.

Nou!!: Història de l'Iraq і Sunnisme · Veure més »

Tabriz

Tabriz (antigament en català Toris o Tauris) és una ciutat del nord-oest de l'Iran, capital de l'Azerbaidjan Meridional.

Nou!!: Història de l'Iraq і Tabriz · Veure més »

Tamerlà

Tamerlà o Timur o Temur Lenk (Kish, prop de Samarcanda, suposadament el 9 d'abril de 1336 - Otrar, 18 de febrer de 1405) fou un conqueridor turcomongol que establí l'imperi dels timúrides.

Nou!!: Història de l'Iraq і Tamerlà · Veure més »

Tarek Aziz

Mikhail Yuhanna, més conegut com a Tarek Aziz o Tariq Aziz (Tel Keppe, Iraq, 28 d'abril de 1936 - Camp Cropper, Bagdad, 5 de juny de 2015) fou un polític iraquià, ministre d'Afers Exteriors (1983-1991), viceprimer ministre adjunt (1979-2003) i assessor proper del president Saddam Hussein durant dècades.

Nou!!: Història de l'Iraq і Tarek Aziz · Veure més »

Temple de Jerusalem

Maqueta del Segon temple de Jerusalem. Dibuix del Temple segons la visió d'Ezequiel. ''Mont del Temple'' Arc de Titus: Triomf de l'emperador Titus a la Quadrriga, acompanyat de la Deessa de la Victòria Alada. Arc de Titus: Trofeus del saqueig del Temple de Jerusalem (menorah, un fanal de set braços, la taula de pa amb els vasos sagrats, les trompetes de plata), les tauletes enumeren els objectes robats i les ciutats conquerides. El Temple de Jerusalem fou un santuari del poble d'Israel, situat a l'esplanada del mont Mòria, a la ciutat de Jerusalem, on actualment hi ha les mesquites de La Roca i d'Al-Aqsa.

Nou!!: Història de l'Iraq і Temple de Jerusalem · Veure més »

Tercer Reich

El Tercer Reich, conegut oficialment com el Reich Alemany (Deutsches Reich) entre el 1933 i el 1943 i com el Gran Reich Alemany (Großdeutsches Reich) entre el 1943 i el 1945, fou la forma que prengué l'Estat alemany entre el 1933 i el 1945, sota la dictadura d'Adolf Hitler i el Partit Nazi.

Nou!!: Història de l'Iraq і Tercer Reich · Veure més »

Tigris

El Tigris (en persa antic Tigr; en arameu Deqlath;; en turc i; en hebreu, en textos bíblics, חִדֶּקֶל, Hiddéqel; en grec antic Τίγρης, Tigres, i en) és, juntament amb l'Eufrates, un dels dos grans rius que defineixen la Mesopotàmia; és el més oriental de tots dos i travessa l'Iraq des de les muntanyes de l'Anatòlia.

Nou!!: Història de l'Iraq і Tigris · Veure més »

Timúrides

Els timúrides foren un imperi musulmà d'origen turcomongol governat per la dinastia timúrida.

Nou!!: Història de l'Iraq і Timúrides · Veure més »

Toghril Beg I

Abu Talib Muhammad Toghril Beg ibn Mikail conegut com a Toghril Beg I (vers 990 - 4 de setembre de 1063) fou el primer sultà de la dinastia seljúcida juntament amb el seu germà Çağrı Beg Dawud.

Nou!!: Història de l'Iraq і Toghril Beg I · Veure més »

Torre de Babel

Torre de Babel segons Pieter Brueghel el Vell, segle XVI La torre de Babel fou, segons la Bíblia, un gran projecte que emprengueren els humans després del gran diluvi universal per construir una ciutat en vertical a Babel.

Nou!!: Història de l'Iraq і Torre de Babel · Veure més »

Tortures a la presó d'Abu Ghraib

Les tortures a la presó d'Abu Ghraib fa referència als nombrosos casos d'abús i tortura de persones empresonades a la presó iraquiana d'Abu Ghraib pel personal de la 372a Companyia de la Policia Militar dels Estats Units, agents de la CIA i contractistes militars involucrats en l'ocupació de l'Iraq.

Nou!!: Història de l'Iraq і Tortures a la presó d'Abu Ghraib · Veure més »

Trajà

Marc Ulpi Trajà (Marcus Ulpius Traianus; Itàlica, 18 de setembre del 53 - Selinunt, 9/11 d'agost del 117) fou emperador romà entre el 98 i el 117.

Nou!!: Història de l'Iraq і Trajà · Veure més »

Turquia

Turquia (en turc: Türkiye), oficialment la República de Turquia (en turc: Türkiye Cumhuriyeti), és un estat eurasiàtic que ocupa la península d'Anatòlia al sud-oest d'Àsia, així com Tràcia als Balcans, regió del sud-est d'Europa.

Nou!!: Història de l'Iraq і Turquia · Veure més »

Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques

La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз СоветскихСоциалистическихРеспублик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.

Nou!!: Història de l'Iraq і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »

Unió Patriòtica del Kurdistan

La Unió Patriòtica del Kurdistan és un partit polític kurd a Iraq fundat l'any 1975.

Nou!!: Història de l'Iraq і Unió Patriòtica del Kurdistan · Veure més »

Uqàylides

La dinastia uqàylida o dels uqàylides fou una nissaga àrab que va governar a Síria del nord i l'Iraq del 990 al 1169.

Nou!!: Història de l'Iraq і Uqàylides · Veure més »

Wahhabisme

El wahhabisme —de l'àrab — és un moviment fonamentalista musulmà sorgit com una branca del sunnisme i en especial de l'escola hanbalita.

Nou!!: Història de l'Iraq і Wahhabisme · Veure més »

Wasit

Wasit o Al-Wasit (literalment ‘Centre’) fou una ciutat de l'Iraq, a la riba de l'antic curs del riu Tigris.

Nou!!: Història de l'Iraq і Wasit · Veure més »

Winston Churchill

Sir Winston Leonard Spencer-Churchill (Woodstock, 30 de novembre de 1874 - Londres, 24 de gener de 1965) va ser un polític, militar i escriptor britànic, primer ministre del Regne Unit durant la Segona Guerra Mundial, entre 1940 i 1945, amb un segon mandat de 1951 a 1955.

Nou!!: Història de l'Iraq і Winston Churchill · Veure més »

Xamxi-Adad I

Imperi de Shamshi-Adad I vers 1780 aC Xamxi-Adad I (Šamši-Adad) (final - principi) fou rei de l'Alta Mesopotàmia amb capital a Shubat-Enlil.

Nou!!: Història de l'Iraq і Xamxi-Adad I · Veure més »

Xatt al-Arab

El Xatt al-Arab al seu pas per Basra El Xatt al-Arab (‘Costa dels Àrabs’) o Arvand (Arvandrūd) és un riu format a la ciutat d'Al-Qurna (Iraq) per la unió de l'Eufrates i el Tigris, que corren junts els últims 170 km fins a arribar al golf Pèrsic.

Nou!!: Història de l'Iraq і Xatt al-Arab · Veure més »

Xàraf-ad-Dawla

Xàraf-ad-Dawla o Abu-l-Fawaris Xirdhil Xàraf-ad-Dawla (~967 - 6 de setembre del 989) fou un emir, a vegades esmentat erròniament com a sultà, buwàyhida fill d'Àdud-ad-Dawla i d'una esclava turca.

Nou!!: Història de l'Iraq і Xàraf-ad-Dawla · Veure més »

Xiisme

El xiisme (etimològicament de l'expressió, 'partit d'Alí' o 'facció d'Alí') és la segona variant més important de la fe islàmica després de la sunnita i abans del kharigisme, tot i que només representa entre un 10% i un 15% dels musulmans, la gran majoria iranians.

Nou!!: Història de l'Iraq і Xiisme · Veure més »

Zanj

Zanj (o, ‘negres’, nom d'unitat:, pl.) fou el nom utilitzat pels geògrafs àrabs per a referir-se alhora a una porció de l'Àfrica oriental i als seus habitants.

Nou!!: Història de l'Iraq і Zanj · Veure més »

1 d'abril

El primer d'abril és el noranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de l'Iraq і 1 d'abril · Veure més »

1 d'octubre

L'1 d'octubre o 1r d'octubre és el dos-cents setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de l'Iraq і 1 d'octubre · Veure més »

1 de gener

El primer de gener és el primer dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Història de l'Iraq і 1 de gener · Veure més »

10 d'abril

El 10 d'abril és el centè dia de l'any del calendari gregorià i el cent unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de l'Iraq і 10 d'abril · Veure més »

1035

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Iraq і 1035 · Veure més »

1052

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Iraq і 1052 · Veure més »

1054

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Iraq і 1054 · Veure més »

1055

El 1055 (MLV) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Nou!!: Història de l'Iraq і 1055 · Veure més »

1056

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Iraq і 1056 · Veure més »

1057

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Iraq і 1057 · Veure més »

1058

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Iraq і 1058 · Veure més »

1059

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Iraq і 1059 · Veure més »

1060

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Iraq і 1060 · Veure més »

1094

El 1094 (MXCIV) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Nou!!: Història de l'Iraq і 1094 · Veure més »

11 de setembre

L'11 de setembre és la Diada Nacional de Catalunya i el dos-cents cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de l'Iraq і 11 de setembre · Veure més »

1118

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Iraq і 1118 · Veure més »

1135

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Iraq і 1135 · Veure més »

1136

El 1136 (MCXXXVI) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Història de l'Iraq і 1136 · Veure més »

12 d'abril

El 12 d'abril és el cent dosè dia de l'any en el Calendari Gregorià i el cent tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de l'Iraq і 12 d'abril · Veure més »

1221

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Iraq і 1221 · Veure més »

1230

El 1230 (MCCXXX) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.

Nou!!: Història de l'Iraq і 1230 · Veure més »

1258

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Iraq і 1258 · Veure més »

13 de desembre

El 13 de desembre és el tres-cents quaranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de l'Iraq і 13 de desembre · Veure més »

1335

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Iraq і 1335 · Veure més »

1336

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Iraq і 1336 · Veure més »

1393

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Iraq і 1393 · Veure més »

1394

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Història de l'Iraq і 1394 · Veure més »

14 de desembre

El 14 de desembre és el tres-cents quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de l'Iraq і 14 de desembre · Veure més »

14 de febrer

El 14 de febrer és el quaranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Història de l'Iraq і 14 de febrer · Veure més »

1401

L'any 1401 va ser un any destacat per diversos aconteixements.

Nou!!: Història de l'Iraq і 1401 · Veure més »

1402

El 1402 (MCDII) fou un any comú del que pertany a l'edat mitjana segons els criteris historiogràfics occidentals.

Nou!!: Història de l'Iraq і 1402 · Veure més »

1403

; Països Catalans.

Nou!!: Història de l'Iraq і 1403 · Veure més »

1405

El 1405 (MCDV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Història de l'Iraq і 1405 · Veure més »

1411

; Països Catalans; Resta del món.

Nou!!: Història de l'Iraq і 1411 · Veure més »

1431

;Països Catalans.

Nou!!: Història de l'Iraq і 1431 · Veure més »

1466

; Països Catalans; Resta del món.

Nou!!: Història de l'Iraq і 1466 · Veure més »

1468

; Països Catalans.

Nou!!: Història de l'Iraq і 1468 · Veure més »

1469

(Brescia.

Nou!!: Història de l'Iraq і 1469 · Veure més »

15 d'octubre

El 15 d'octubre és el dos-cents vuitanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de l'Iraq і 15 d'octubre · Veure més »

15 de desembre

El 15 de desembre és el tres-cents quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de l'Iraq і 15 de desembre · Veure més »

15 de febrer

El 15 de febrer és el quaranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Història de l'Iraq і 15 de febrer · Veure més »

15 de gener

El 15 de gener és el quinzè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Història de l'Iraq і 15 de gener · Veure més »

1508

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Iraq і 1508 · Veure més »

1514

;Països Catalans.

Nou!!: Història de l'Iraq і 1514 · Veure més »

1528

;Països Catalans.

Nou!!: Història de l'Iraq і 1528 · Veure més »

1529

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Iraq і 1529 · Veure més »

1534

;Món: Enric VIII d'Anglaterra.

Nou!!: Història de l'Iraq і 1534 · Veure més »

16 de febrer

El 16 de febrer és el quaranta setè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Història de l'Iraq і 16 de febrer · Veure més »

16 de setembre

El 16 de setembre és el dos-cents cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de l'Iraq і 16 de setembre · Veure més »

17 d'agost

El 17 d'agost és el dos-cents vint-i-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trentè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de l'Iraq і 17 d'agost · Veure més »

17 de juliol

El 17 de juliol és el cent noranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de l'Iraq і 17 de juliol · Veure més »

18 d'octubre

El 18 d'octubre és el dos-cents noranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de l'Iraq і 18 d'octubre · Veure més »

18 de desembre

El 18 de desembre és el tres-cents cinquanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de l'Iraq і 18 de desembre · Veure més »

18 de juliol

El 18 de juliol és el cent noranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-centè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de l'Iraq і 18 de juliol · Veure més »

19 de desembre

El 19 de desembre és el tres-cents cinquanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de l'Iraq і 19 de desembre · Veure més »

19 de gener

El 19 de gener és el dinovè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Història de l'Iraq і 19 de gener · Veure més »

19 de maig

El 19 de maig és el cent trenta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quarantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de l'Iraq і 19 de maig · Veure més »

1913

;Països Catalans.

Nou!!: Història de l'Iraq і 1913 · Veure més »

1916

;Països Catalans.

Nou!!: Història de l'Iraq і 1916 · Veure més »

1917

;Països Catalans.

Nou!!: Història de l'Iraq і 1917 · Veure més »

1919

1919 (MCMXIX) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimecres.

Nou!!: Història de l'Iraq і 1919 · Veure més »

1920

Estació del Nord de Terrassa el '''1920'''.

Nou!!: Història de l'Iraq і 1920 · Veure més »

1921

Països Catalans.

Nou!!: Història de l'Iraq і 1921 · Veure més »

1930

;Països Catalans.

Nou!!: Història de l'Iraq і 1930 · Veure més »

1932

;Països Catalans.

Nou!!: Història de l'Iraq і 1932 · Veure més »

1956

1956 (MCMLVI) fon un any bixest començat en diumenge, corresponent a l'any 2500 del calendari budista.

Nou!!: Història de l'Iraq і 1956 · Veure més »

1978

1978 (MCMLXXVIII) fou un any normal del calendari gregorià començat en diumenge, corresponent al 1900 en el calendari saka (Bali) i Shaka Samvat (Índia).

Nou!!: Història de l'Iraq і 1978 · Veure més »

1979

1979 (MCMLXXIX) fon un any començat en dilluns.

Nou!!: Història de l'Iraq і 1979 · Veure més »

1980

1980 (MCMLXXX) fon un any de traspàs del calendari gregorià començat en dimarts.

Nou!!: Història de l'Iraq і 1980 · Veure més »

1981

1981 (MCMLXXXI) fou un any normal del calendari gregorià començat en dijous.

Nou!!: Història de l'Iraq і 1981 · Veure més »

1982

1982 (MCMLXXXII) fon un any normal del calendari gregorià començat en divendres.

Nou!!: Història de l'Iraq і 1982 · Veure més »

1983

1983 (MCMLXXXIII) fou un any començat en dissabte.

Nou!!: Història de l'Iraq і 1983 · Veure més »

1984

1984 (MCMLXXXIV) fon un any bixest començat en diumenge, corresponent en part al 1700 del calendari copte.

Nou!!: Història de l'Iraq і 1984 · Veure més »

1986

1986 (MCMLXXXVI) fou un any començat en dimecres, i declarat Any Internacional de la Pau per les Nacions Unides.

Nou!!: Història de l'Iraq і 1986 · Veure més »

1987

1987 (MCMLXXXVII) fon un any començat en dijous.

Nou!!: Història de l'Iraq і 1987 · Veure més »

1988

1988 (MCMLXXXVIII) fon un any bixest començat en divendres.

Nou!!: Història de l'Iraq і 1988 · Veure més »

1989

1989 (MCMLXXXIX) fou un any començat en diumenge.

Nou!!: Història de l'Iraq і 1989 · Veure més »

1990

1990 (MCMXC) fou un any començat en dilluns.

Nou!!: Història de l'Iraq і 1990 · Veure més »

1991

1991 (MCMXCI) fon un any normal segons el calendari gregorià, començat en dimarts.

Nou!!: Història de l'Iraq і 1991 · Veure més »

1992

1992 (MCMXCII) fon un any bixest segons el calendari gregorià, començat en dimecres.

Nou!!: Història de l'Iraq і 1992 · Veure més »

1993

1993 (MCMXCIII) fon un any normal del calendari gregorià començat en divendres, corresponent (en part) a l'any 150 del calendari Bahá'í i al 1400 en el Calendari bengalí.

Nou!!: Història de l'Iraq і 1993 · Veure més »

1994

1994 (MCMXCIV) fon un any normal del calendari gregorià començat en dissabte.

Nou!!: Història de l'Iraq і 1994 · Veure més »

1995

1995 (MCMXCV) fon un any normal del calendari gregorià començat en diumenge.

Nou!!: Història de l'Iraq і 1995 · Veure més »

1996

1996 (MCMXCVI) fou un any de traspàs començat en dilluns segons el calendari gregorià.

Nou!!: Història de l'Iraq і 1996 · Veure més »

1997

1997 (MCMXCVII) fou un any normal, començat en dimecres segons el calendari gregorià.

Nou!!: Història de l'Iraq і 1997 · Veure més »

1998

1998 (MCMXCVIII) fon un any normal començat en dijous segons el calendari gregorià, i parcialment corresponent al 5100 del calendari Kali Yuga.

Nou!!: Història de l'Iraq і 1998 · Veure més »

20 d'agost

El 20 d'agost és el dos-cents trenta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de l'Iraq і 20 d'agost · Veure més »

20 de juliol

El 20 de juliol és el dos-cents unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de l'Iraq і 20 de juliol · Veure més »

2001

2001 (MMI) fon un any normal del calendari gregorià començat en dilluns.

Nou!!: Història de l'Iraq і 2001 · Veure més »

2003

2003 fon un any normal començat en dimecres segons el calendari gregorià.

Nou!!: Història de l'Iraq і 2003 · Veure més »

2005

2005 fou un any normal, començat en dissabte segons el calendari gregorià.

Nou!!: Història de l'Iraq і 2005 · Veure més »

22 de setembre

El 22 de setembre és el dos-cents seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de l'Iraq і 22 de setembre · Veure més »

23 d'agost

El 23 d'agost és el dos-cents trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de l'Iraq і 23 d'agost · Veure més »

23 de desembre

El 23 de desembre és el tres-cents cinquanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de l'Iraq і 23 de desembre · Veure més »

23 de març

El 23 de març és el vuitanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de l'Iraq і 23 de març · Veure més »

24 de gener

El 24 de gener és el vint-i-quatrè dia de l'any del Calendari Gregorià.

Nou!!: Història de l'Iraq і 24 de gener · Veure més »

24 de juliol

El 24 de juliol és el dos-cents cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de l'Iraq і 24 de juliol · Veure més »

25 de gener

El 25 de gener és el vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Història de l'Iraq і 25 de gener · Veure més »

26 d'agost

El 26 d'agost és el dos-cents trenta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de l'Iraq і 26 d'agost · Veure més »

26 d'octubre

El 26 d'octubre és el dos-cents noranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-centè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de l'Iraq і 26 d'octubre · Veure més »

26 de gener

El 26 de gener és el vint-i-sisè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Història de l'Iraq і 26 de gener · Veure més »

26 de juny

El 26 de juny és el cent setanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de l'Iraq і 26 de juny · Veure més »

27 de desembre

El 27 de desembre és el tres-cents seixanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de l'Iraq і 27 de desembre · Veure més »

28 d'abril

El 28 d'abril és el cent divuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dinovè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de l'Iraq і 28 d'abril · Veure més »

28 de juliol

El 28 de juliol és el dos-cents novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents desè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de l'Iraq і 28 de juliol · Veure més »

29 de gener

El 29 de gener és el vint-i-novè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Història de l'Iraq і 29 de gener · Veure més »

29 de maig

El 29 de maig és el cent quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de l'Iraq і 29 de maig · Veure més »

30 de juny

El 30 de juny és el cent vuitanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de l'Iraq і 30 de juny · Veure més »

4 de desembre

El 4 de desembre és el tres-cents trenta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de l'Iraq і 4 de desembre · Veure més »

5 de maig

El 5 de maig és el cent vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de l'Iraq і 5 de maig · Veure més »

5 de setembre

El 5 de setembre és el dos-cents quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de l'Iraq і 5 de setembre · Veure més »

6 de novembre

El 6 de novembre o 6 de santandria és el tres-cents desè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents onzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de l'Iraq і 6 de novembre · Veure més »

633

El 633 (DCXXXIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.

Nou!!: Història de l'Iraq і 633 · Veure més »

634

El 634 (DCXXXIV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Història de l'Iraq і 634 · Veure més »

635

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Iraq і 635 · Veure més »

636

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Iraq і 636 · Veure més »

637

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Iraq і 637 · Veure més »

638

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Iraq і 638 · Veure més »

642

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Iraq і 642 · Veure més »

656

El 656 (DCLVI) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià.

Nou!!: Història de l'Iraq і 656 · Veure més »

658

El 658 (DCLVIII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.

Nou!!: Història de l'Iraq і 658 · Veure més »

661

El 661 (DCLXI) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.

Nou!!: Història de l'Iraq і 661 · Veure més »

670

El 670 (DCLXX) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.

Nou!!: Història de l'Iraq і 670 · Veure més »

7 de desembre

El 7 de desembre és el tres-cents quaranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de l'Iraq і 7 de desembre · Veure més »

7 de juny

El 7 de juny és el cent cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de l'Iraq і 7 de juny · Veure més »

750

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Iraq і 750 · Veure més »

762

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Iraq і 762 · Veure més »

8 d'agost

El 8 d'agost és el dos-cents vintè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de l'Iraq і 8 d'agost · Veure més »

8 de gener

El 8 de gener és el vuitè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Història de l'Iraq і 8 de gener · Veure més »

812

L'anu 812 (DCCCXII) fou un any de traspàs començat en dijous segons el calendari gregorià.

Nou!!: Història de l'Iraq і 812 · Veure més »

813

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Iraq і 813 · Veure més »

814

El 814 (DCCCXIV) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Nou!!: Història de l'Iraq і 814 · Veure més »

815

El 815 (DCCCXV) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.

Nou!!: Història de l'Iraq і 815 · Veure més »

836

El 836 (DCCCXXXVI) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Història de l'Iraq і 836 · Veure més »

865

El 865 (DCCCLXV) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.

Nou!!: Història de l'Iraq і 865 · Veure més »

866

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Iraq і 866 · Veure més »

869

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Iraq і 869 · Veure més »

872

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Iraq і 872 · Veure més »

883

El 883 (DCCCLXXXIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.

Nou!!: Història de l'Iraq і 883 · Veure més »

9 de desembre

El 9 de desembre és el tres-cents quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de l'Iraq і 9 de desembre · Veure més »

9 de juliol

El 9 de juliol és el cent norantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de l'Iraq і 9 de juliol · Veure més »

901

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Iraq і 901 · Veure més »

905

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Iraq і 905 · Veure més »

912

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Iraq і 912 · Veure més »

936

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Iraq і 936 · Veure més »

938

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Iraq і 938 · Veure més »

940

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Iraq і 940 · Veure més »

941

El 941 (CMXLI) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.

Nou!!: Història de l'Iraq і 941 · Veure més »

942

El 942 (CMXLII) fou un any comú iniciat en dissabte pertanyent a l'edat mitjana.

Nou!!: Història de l'Iraq і 942 · Veure més »

945

; Països Catalans.

Nou!!: Història de l'Iraq і 945 · Veure més »

947

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Iraq і 947 · Veure més »

981

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Iraq і 981 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Conquesta musulmana de l'Iraq, Fatimites i seljúcides a l'Iraq, Història d'Iraq, Iraq sota els abbàssides (750-945), Iraq sota els ilkànides i els djalayàrides.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »