Comunicació

775 les relacions: ABC-Clio, Abd-ar-Rahman III, Absolutisme, Acadèmia de Ciències d'Hongria, Aculturació, Adalbert de Praga, Adolf Hitler, Agricultura, Ahmet I, Ahmet III, Al-Àndalus, Alans, Alba Iulia, Albert II d'Alemanya, Alemany, Aliança dels Demòcrates Lliures, Amadeu Aba, Anastasi, Anatòlia, Andreu Báthory, Andreu I d'Hongria, Andreu II d'Hongria, Andreu III d'Hongria, Anglaterra, Anna d'Hongria, Antiga Roma, Aquincum, Arad (Romania), Arnulf de Caríntia, Assemblea Legislativa (França), August, Avinyó (Valclusa), Álmos, Árpád d'Hongria, Šabac, Ésser humà, Àsia, Àtila, Àustria, Baixa Àustria, Balaton, Balcans, Batalla de Lechfeld, Batalla de Mogontiacum, Batalla de Mohács (1526), Batalla de Nicòpolis (1396), Batalla de Varna, Batalla de Waterloo, Batu Khan, Baviera, ..., Bálint Balassi, Bèlgica, Béla I d'Hongria, Béla II d'Hongria, Béla III d'Hongria, Béla IV d'Hongria, Béla Kun, Bíblia, Bòsnia, Bòsnia i Hercegovina, Belgrad, Berenguer I d'Itàlia, Berlín, Bibliotheca Corvinniana, Bohèmia, Botond, Bratislava, Bremen, Bretanya, Brussel·les, Budapest, Burgundis, Calvinisme, Camp d'extermini, Canal de Suez, Canonge, Capital, Cardenal, Carlemany, Carles I d'Anjou, Carles I d'Àustria i IV d'Hongria, Carles I d'Hongria, Carles II d'Anjou, Carles III de Nàpols, Carles IV de França, Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic, Carles Martell d'Anjou, Carles V de Lorena, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Carles VII de França, Carles VII del Sacre Imperi Romanogermànic, Carles X Gustau de Suècia, Carpats, Casimir III, Castell de Buda, Catolicisme, Caucas, Cavall, Cavallers de Sant Esteve Rei, Celtes, Cinquena Croada, Cluj-Napoca, Companyia de Jesús, Comunisme, Confederació Germànica, Congrés de Viena, Conrad el Roig, Constantin Brâncoveanu, Constantinoble, Contrareforma, Corona de Sant Esteve, Cracòvia, Crimea, Croades, Croàcia, Cultura de Baden, Cumans, Dalmàcia, Danubi, Debrecen, Dinastia Árpád, Dinastia borbònica, Dinastia d'Anjou, Dinastia dels Habsburg, Dioclecià, Edat del bronze, Edat del ferro, Edat mitjana, Edat moderna, Edicte de Torda, Eger, Előd, Elisabet d'Hongria, Elisabet de Luxemburg (regent d'Hongria), Els 13 màrtirs d'Arad, Emeric d'Hongria, Emeric I d'Hongria, Enns, Enric I d'Alemanya, Enric I de Baviera, Enric II del Sacre Imperi Romanogermànic, Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic, Epir, Escites, Església Catòlica Romana, Església Ortodoxa, Eslovàquia, Eslovènia, Estats Units d'Amèrica, Estepa (geografia), Esteve Bathory, Esteve Bocskai, Esteve V d'Hongria, Esztergom, Eugeni de Savoia, Euràsia, Europa, Europa Central, Europa de l'Est, Europa Occidental, Eusebi d'Esztergom, Exèrcit Roig, Fòrint, Fòrum Democràtic Hongarès, Ferenc Deák, Ferran I d'Àustria, Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic, Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic, Ferran III del Sacre Imperi Romanogermànic, Feudalisme, Florència, França, Francesc Carles d'Àustria, Francesc I d'Àustria, Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic, Francesc Josep I d'Àustria, Frederic el Gran, Frederic Guillem II de Prússia, Fulda (Alemanya), Gabriel Báthory, Gabriel Bethlen, Gàl·lia, Gènova, Géza d'Hongria, Géza I d'Hongria, Géza II d'Hongria, Gerard Sagredo, Germànics, Giorgio Basta, Gisela de Baviera, Golubac, Gots, Gregori VII, Grup de Visegrád, Guerra de Successió Austríaca, Guerra de Successió Espanyola, Guerra dels Trenta Anys, Guerra Freda, Guerra russo-turca (1787-1792), Guerres de la Revolució Francesa, Guerres de religió, Guerres Marcomanes, Guerres Napoleòniques, Gyula Gömbös, Gyula Horn, Húnor i Màgor, Historiografia, Home de Neandertal, Homo heidelbergensis, Hongarès, Hongria, Honori III, Huba, Huns, Ibers, Il·líria, Il·liri, Il·liris, Imperi Austríac, Imperi Carolingi, Imperi Mongol, Imperi Otomà, Imperi Romà, Imperi Romà d'Orient, Imre Nagy, Innocenci III, Innocenci IV, Innocenci XI, Innsbruck, Invasions bàrbares, Islam, Isten, áldd meg a magyart, István Széchenyi, Itàlia, Iugoslàvia, János Kádár, József Eötvös, Jean Cauvin, Joan de Capistrano, Joan Hunyadi, Joana I de Nàpols, Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic, Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic, Judit de Suàbia, Justinià I, Kagan, Kálmán Darányi, Kálmán I d'Hongria, Khàzars, Klemens Wenzel Lothar von Metternich, Košice, Kond, Koppány, Ladislau de Varna, Ladislau el Pòstum, Ladislau I d'Hongria, Ladislau I de Nàpols, Ladislau II d'Hongria, Ladislau III d'Hongria, Ladislau IV d'Hongria, Lajos Kossuth, Lél, Legió, Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic, Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic, Lepra, Lingüística, Llatí, Llombardia, Lluís Guillem de Baden-Baden, Lluís I d'Hongria, Lluís II d'Hongria, Lluís IV d'Alemanya, Lluís VII de França, Lluís XIV de França, Lluís XVI de França, Lluita de les Investidures, Longobards, Luteranisme, Macedònia (regió), Madeira, Magiars, Manuel I Comnè, Mar Adriàtica, Mar Negra, Marc Aureli, Marca Àvara, Margarida d'Hongria, Maria Antonieta d'Àustria, Maria Arpad d'Hongria, Maria Cristina d'Habsburg, Maria I d'Hongria, Maria Teresa I d'Àustria, Martí Luter, Mateu Csák, Maties Corví, Maties I del Sacre Imperi Romanogermànic, Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic, Maximilià II Manuel de Baviera, Mehmet II, Mehmet IV, Mihály Vörösmarty, Miklós Horthy, Miklós Kállay, Miklós Zrínyi, Milà, Miquel el Valent, Miskolc, Mohács, Moisès Székely, Moldàvia, Mongòlia, Mongols, Moràvia, Mur de Berlín, Murat II, Napoleó Bonaparte, Nàpols, Nòmada, Neolític, Nicolau I de Rússia, Nitra, Nou Testament, Nuremberg, Ogg, Ogodei, Olomouc, Ond, Oradea, Orde (religió), Orde de Sant Pau Primer Eremita, Orde del Drac, Orde del Temple, Orde Teutònic, Ostrogots, Otó d'Habsburg-Lorena, Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic, Ottokar II, Pacte de sang hongarès, Paixà, Palerm, Pannònia, Papa Pau II, París, Pau de Passarowitz, Pál Teleki, Pícnic paneuropeu, Pelegrinatge, Península Ibèrica, Península Itàlica, Pere I d'Hongria, Pere Pázmány, Pesta Negra, Petxenegs, Pobles turquesos, Polònia, Politeisme, Pont de les Cadenes, Potències de l'Eix, Praga, Prússia, Primer ministre d'Hongria, Primera Guerra Mundial, Principat, Principat de Transsilvània, Protectorat de Bohèmia i Moràvia, Protestantisme, Protoindoeuropeus, Quades, Quedlinburg, Regne d'Hongria, Regne de Bohèmia, República de Venècia, Revolució Francesa, Revolució hongaresa de 1848, Riu Don, Robert I de Nàpols, Rodolf I d'Alemanya, Rodolf II del Sacre Imperi Romanogermànic, Roma, Romania, Romanització, Rus de Kíev, Rutènia, Sacre Imperi Romanogermànic, Salomó I d'Hongria, Sankt Gallen (capital), Santíssima Trinitat, Saxons, Sàrmates, Sándor Petőfi, Sèrbia, Sículs (Transsilvània), Sedentarisme, Segimon Bathory, Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic, Segimon II Rákóczi, Segle, Segona Guerra Mundial, Selim II, Selim III, Serbis, Setge de Belgrad (1456), Setge de Viena (1683), Seu Apostòlica, Silèsia, Silvestre II, Simeó I el Gran, Societat de Nacions, Soldat, Solimà I el Magnífic, Sopron, Suïssa, Svatopluk I, Székesfehérvár, Szeged, Taksony d'Hongria, Tas, Tíber, Töhötöm, Teofilacte Simocates, Tercera Croada, Terra Santa, Timișoara, Tisza, Torí, Tractat d'Utrecht, Tractat de Belgrad, Tractat de Karlowitz, Tractat del Trianon, Trajà, Transsilvània, Tresor de Nagyszentmiklós, Tribut, Triple Entesa, Trogir, Turíngia, Turc, Txèquia, Txecoslovàquia, Ucraïna, Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, Unió Europea, Unitarisme, Valacs, Valàquia, Vazul d'Hongria, Venècia, Venceslau I de Bohèmia, Venceslau II, Venceslau III, Venceslau IV, Viena, Visigots, Vladislau II de Bohèmia, Voivoda, Voivodina, Volga, Volgograd, Wilaya, Worms, Xina, Xipre, Zacaries Escolàstic, Zadar, Zoltán, 1001, 1008, 1038, 1044, 1046, 1063, 1074, 1077, 1083, 1091, 1095, 1097, 1113, 1131, 1141, 1150, 1162, 1164, 1172, 1189, 1190, 1192, 1196, 1197, 1199, 1203, 1204, 1211, 1213, 1217, 1218, 1222, 1224, 1225, 1235, 1241, 1242, 1246, 1250, 1251, 1253, 1254, 1266, 1270, 1271, 1272, 1273, 1274, 1276, 1278, 1284, 1285, 1286, 1287, 1290, 1295, 1301, 1305, 1306, 1307, 1311, 1312, 1313, 1316, 1318, 1321, 1325, 1326, 1330, 1333, 1335, 1342, 1344, 1345, 1346, 1347, 1348, 1350, 1352, 1356, 1358, 1370, 1372, 1375, 1378, 1379, 1381, 1382, 1385, 1386, 1387, 1388, 1389, 1390, 1391, 1392, 1395, 1396, 1401, 1403, 1408, 1409, 1410, 1411, 1413, 1419, 1422, 1424, 1427, 1437, 1439, 1440, 1442, 1444, 1446, 1452, 1456, 1457, 1458, 1460, 1463, 1464, 1465, 1467, 1468, 1471, 1472, 1474, 1475, 1476, 1477, 1478, 1479, 1482, 1485, 1487, 1490, 1516, 1521, 1523, 1526, 1540, 1541, 1552, 1564, 1566, 1568, 1570, 1571, 1572, 1576, 1590, 1591, 1593, 1594, 1595, 1596, 1598, 1599, 1601, 1602, 1603, 1604, 1605, 1606, 1607, 1608, 1610, 1613, 1615, 1616, 1618, 1620, 1622, 1624, 1626, 1629, 1630, 1635, 1636, 1644, 1648, 1653, 1655, 1657, 1658, 1659, 1660, 1661, 1662, 1663, 1664, 1671, 1672, 1673, 1675, 1676, 1677, 1678, 1679, 1681, 1682, 1683, 1686, 1687, 1688, 1690, 1699, 1701, 1703, 1704, 1705, 1706, 1707, 1708, 1711, 1713, 1715, 1718, 1731, 1732, 1735, 1736, 1737, 1738, 1740, 1742, 1743, 1745, 1765, 1780, 1781, 1783, 1784, 1787, 1788, 1789, 1790, 1791, 1792, 1793, 1802, 1804, 1806, 1808, 1814, 1815, 1825, 1827, 1830, 1837, 1841, 1847, 1848, 1849, 1860, 1867, 1894, 1905, 1913, 1918, 1919, 1920, 1921, 1922, 1931, 1933, 1935, 1938, 1939, 1940, 1941, 1942, 1943, 1944, 1945, 1956, 1989, 1993, 1994, 1995, 1998, 24 de juny, 699, 830, 894, 895, 896, 899, 901, 907, 908, 911, 915, 919, 926, 932, 933, 934, 942, 943, 947, 950, 955, 960, 973, 993, 996, 997. Ampliar l'índex (725 més) » « Shrink índex

ABC-Clio

ABC-Clio, LLC o ABC-CLIO és una empresa editora d'obres de publicació acadèmica i publicacions periòdiques principalment sobre temes com la història i les ciències socials per a entorns educatius i de biblioteques públiques.

Nou!!: Història d'Hongria і ABC-Clio · Veure més »

Abd-ar-Rahman III

Abd-ar-Rahman III o Abu-l-Mutàrraf Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah an-Nàssir li-din-Al·lah (Còrdova, 7 de gener de 891 - 15 d'octubre del 961) va ser el primer califa de Còrdova (912-961).

Nou!!: Història d'Hongria і Abd-ar-Rahman III · Veure més »

Absolutisme

Labsolutisme fou una filosofia política característica de l'Europa d'època moderna, que propugnava que la monarquia havia de tenir un poder absolut, és a dir sense límits i sense compartir-lo, i per això anomenaren aquesta forma de govern com a monarquia absoluta.

Nou!!: Història d'Hongria і Absolutisme · Veure més »

Acadèmia de Ciències d'Hongria

LAcadèmia de Ciències d'Hongria (en hongarès: Magyar Tudományos Akadémia; en francès: Académie hongroise des sciences) es va fundar el 1825, quan el Comte István Széchenyi va oferir els ingressos d'un any del seu patrimoni amb el propòsit d'una Societat Culta en una sessió de la Dieta a Pozsony (avui Bratislava seu del Parlament d'Hongria en el moment), i el seu exemple va ser seguit per altres delegats.

Nou!!: Història d'Hongria і Acadèmia de Ciències d'Hongria · Veure més »

Aculturació

Les quatre formes essencials d'aculturació: 1. Segregació 2. Integració 3. Assimilació 4. Marginalització En antropologia i sociologia s'anomena amb el terme aculturació al procés de canvi cultural per contacte o imposició d'una altra cultura.

Nou!!: Història d'Hongria і Aculturació · Veure més »

Adalbert de Praga

Adalbert de Praga (Vojtěch en txec, Wojciech en polonès), (Libice nad Cidlinou, Bohèmia, ca. 956 - Truso, oblast de Kaliningrad, Prússia, 23 d'abril de 997) fou un bisbe de Praga i sant catòlic.

Nou!!: Història d'Hongria і Adalbert de Praga · Veure més »

Adolf Hitler

Adolf Hitler (Braunau am Inn, 20 d'abril de 1889 - Berlín, 30 d'abril de 1945) fou un polític austríac, principal ideòleg i cap del nazisme.

Nou!!: Història d'Hongria і Adolf Hitler · Veure més »

Agricultura

Camps de conreu: ja s'ha acabat de segar, al centre unes bales de palla, al fons, el que pareixen edificis blancs són hivernacles miniatura Lagricultura, en un sentit ampli, és el conjunt de coneixements i d'activitats que tenen per objecte l'explotació del medi natural, per mitjà del conreu de certes plantes.

Nou!!: Història d'Hongria і Agricultura · Veure més »

Ahmet I

Ahmed I (18 d'abril de 1590 – 22 de novembre de 1617) va ser soldà de l'Imperi Otomà des de 1603 fins a la seva mort.

Nou!!: Història d'Hongria і Ahmet I · Veure més »

Ahmet III

Ahmet III (30 de desembre de 1673 — 1 de juliol de 1736) va ser el 23è soldà de l'Imperi Otomà entre el 1703 i el 1730.

Nou!!: Història d'Hongria і Ahmet III · Veure més »

Al-Àndalus

XII d'al-Àndalus Al-Àndalus o lÀndalus és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.

Nou!!: Història d'Hongria і Al-Àndalus · Veure més »

Alans

Els alans (àrab: al-Lan; grec: alanoi; llatí: alani o halani), en singular alà, són un poble del grup iranià del nord (escites, saka, sàrmates, massagetes); algunes de les seves tribus afiliades són esmentades com asians, roxolans, aorsis, siracs i iazigs.

Nou!!: Història d'Hongria і Alans · Veure més »

Alba Iulia

Alba Iulia (en hongarès: Gyulafehérvár, en alemany: Karlsburg / Weißenburg) és la capital de la província d'Alba a Transsilvània (Romania).

Nou!!: Història d'Hongria і Alba Iulia · Veure més »

Albert II d'Alemanya

Albert II d'Habsburg, I de Bohèmia, V d'Àustria, i II d'Alemanya (10 d'agost de 1397-27 d'octubre de 1439) va ser arxiduc d'Àustria des de 1404, i des de 1438, rei d'Alemanya, d'Hongria i de Bohèmia, i duc de Luxemburg.

Nou!!: Història d'Hongria і Albert II d'Alemanya · Veure més »

Alemany

L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.

Nou!!: Història d'Hongria і Alemany · Veure més »

Aliança dels Demòcrates Lliures

LAliança dels Demòcrates Lliures (hongarès, Szabad Demokraták Szövetsége, SZDSZ) fou un partit polític hongarès d'ideologia liberal fundat el 1988 i membre del Partit dels Liberals Demòcrates i Reformistes Europeus i de la Internacional Liberal.

Nou!!: Història d'Hongria і Aliança dels Demòcrates Lliures · Veure més »

Amadeu Aba

Amadeu Aba (en hongarès: Aba Amadé) (1240? – Kassa, 5 de setembre de 1311) va ser un noble hongarès del que va governar de facto els comtats independents del nord i del nord-est del Regne d'Hongria, -parts actuals d'Hongria, Eslovàquia i Ucraïna-.

Nou!!: Història d'Hongria і Amadeu Aba · Veure més »

Anastasi

* Anastasi I (emperador) (491-518).

Nou!!: Història d'Hongria і Anastasi · Veure més »

Anatòlia

miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.

Nou!!: Història d'Hongria і Anatòlia · Veure més »

Andreu Báthory

Andreu Báthory (1563 - 1599) fou un Voivoda de Transsilvània, Cardenal Catòlic Romà i Gran Mestre de l'Orde del Drac.

Nou!!: Història d'Hongria і Andreu Báthory · Veure més »

Andreu I d'Hongria

Andreu I d'Hongria (1015? - Zirc, 27 de gener de 1061) fou rei d'Hongria (1047-1061).

Nou!!: Història d'Hongria і Andreu I d'Hongria · Veure més »

Andreu II d'Hongria

Andreu II d'Hongria (c. 1175 - 26 d'octubre de 1235) (en hongarès II. Andras), rei d'Hongria i de Croàcia entre 1205 i 1235 i del Regne de Galítsia i Lodomèria.

Nou!!: Història d'Hongria і Andreu II d'Hongria · Veure més »

Andreu III d'Hongria

Andreu III d'Hongria (Venècia, vers 1265 - Buda, 1301) (en hongarès III. András), conegut com "el Venecià" (Velencei), va ser rei d'Hongria entre el 1290 i el 1301.

Nou!!: Història d'Hongria і Andreu III d'Hongria · Veure més »

Anglaterra

Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.

Nou!!: Història d'Hongria і Anglaterra · Veure més »

Anna d'Hongria

Anna Jagelló d'Hongria i Bohèmia (23 de juliol de 1503, Buda - 27 de gener de 1547, Praga) fou la dona de Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic, reina consort d'Hongria i de Bohèmia del 1526 al 1547.

Nou!!: Història d'Hongria і Anna d'Hongria · Veure més »

Antiga Roma

Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.

Nou!!: Història d'Hongria і Antiga Roma · Veure més »

Aquincum

Aquincum (Acincuo, Aquincum) va ser una antiga fortalesa i colònia romana.

Nou!!: Història d'Hongria і Aquincum · Veure més »

Arad (Romania)

Arad (pronunciació en romanès:; hongarès: Arad; serbi: Arad o Арад) és una ciutat de Romania, a la província (en romanès judeţ) d'Arad (AR), a Transsilvània, en la frontera amb Hongria, travessada pel riu Mureș.

Nou!!: Història d'Hongria і Arad (Romania) · Veure més »

Arnulf de Caríntia

Arnulf de Caríntia (850 - 8 de desembre de 899) va ser marcgravi de Caríntia, rei de la França Oriental, rei de Lotaríngia i emperador d'Occident, de la dinastia carolíngia.

Nou!!: Història d'Hongria і Arnulf de Caríntia · Veure més »

Assemblea Legislativa (França)

LAssemblea Legislativa Francesa (1 d'octubre de 1791 - 21 de setembre de 1792) va ser creada per la Constitució de 1791, i va succeir a l'Assemblea Nacional Constituent.

Nou!!: Història d'Hongria і Assemblea Legislativa (França) · Veure més »

August

August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.

Nou!!: Història d'Hongria і August · Veure més »

Avinyó (Valclusa)

Avinyó (en occità Avinhon (norma clàssica) o Avignoun (norma mistralenca), en francès Avignon) és una ciutat de la Provença, situada al marge esquerre del riu Roine.

Nou!!: Història d'Hongria і Avinyó (Valclusa) · Veure més »

Álmos

Álmos (aprox. 820 - 895) fou el primer gran príncep magiar, pare d'Árpád d'Hongria, qui va conduir els hongaresos a Europa des d'Àsia a les acaballes del.

Nou!!: Història d'Hongria і Álmos · Veure més »

Árpád d'Hongria

Árpád (845-907) va ser el primer governant d'Hongria, fundador de la dinastia Árpád i líder de la tribu dels magiars.

Nou!!: Història d'Hongria і Árpád d'Hongria · Veure més »

Šabac

Šabac (en serbi ciríl·lic Шабац) és una ciutat de Sèrbia, a la vora del riu Sava, a la regió històrica de Mačva.

Nou!!: Història d'Hongria і Šabac · Veure més »

Ésser humà

Els éssers humans o homes (Homo sapiens) són una espècie de primats bípedes de la família dels homínids.

Nou!!: Història d'Hongria і Ésser humà · Veure més »

Àsia

LÀsia és un continent situat a l'hemisferi nord que forma la part oriental del supercontinent d'Euràsia.

Nou!!: Història d'Hongria і Àsia · Veure més »

Àtila

Àtila (Attila; 406-453) fou el rei dels huns occidentals durant la primera meitat del.

Nou!!: Història d'Hongria і Àtila · Veure més »

Àustria

Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.

Nou!!: Història d'Hongria і Àustria · Veure més »

Baixa Àustria

Baixa Àustria (alemany Niederösterreich) és un dels nou estats d'Àustria.

Nou!!: Història d'Hongria і Baixa Àustria · Veure més »

Balaton

El llac Balaton i la península de Tihany El llac Balaton és un llac situat a Hongria, uns 80 quilòmetres al sud-oest de Budapest, entre les províncies de Veszprém, al nord, i Somogy, al sud.

Nou!!: Història d'Hongria і Balaton · Veure més »

Balcans

Els Balcans és el nom històric i geogràfic que s'utilitza per a designar el sud-est d'Europa (vegeu més avall la secció Definició política actual).

Nou!!: Història d'Hongria і Balcans · Veure més »

Batalla de Lechfeld

La batalla de Lechfeld, també anomenada batalla del riu Lech i comunament coneguda en la història hongaresa com la segona batalla d'Augsburg (augsburgi CSAT) (10 d'agost del 955), va ser un decisiu enfrontament armat entre els magiars, comandats pel seu harka Bulcsú i els lloctinents Lehel i Súr, amb l'exèrcit de l'emperador germànic Otó I el Gran.

Nou!!: Història d'Hongria і Batalla de Lechfeld · Veure més »

Batalla de Mogontiacum

La batalla de Mogontiacum (actual Magúncia o Mainz) va ser un enfrontament entre els francs i una aliança dels vàndals, sueus i alans i va tenir lloc el 31 de desembre 406.

Nou!!: Història d'Hongria і Batalla de Mogontiacum · Veure més »

Batalla de Mohács (1526)

La batalla de Mohács, lluitada el 29 d'agost de 1526 a prop de Mohács al Regne d'Hongria va significar l'inici de la dominació otomana sobre Hongria.

Nou!!: Història d'Hongria і Batalla de Mohács (1526) · Veure més »

Batalla de Nicòpolis (1396)

La Batalla de Nicòpolis fou un combat lliurat entre turcs i croats europeus prop de la ciutat de Nicòpolis el 25 de setembre de 1396.

Nou!!: Història d'Hongria і Batalla de Nicòpolis (1396) · Veure més »

Batalla de Varna

La batalla de Varna, el principal enfrontament de la Croada de Varna, es lliurà el 10 de novembre del 1444 prop de Varna, a l'est de l'actual Bulgària, no gaire lluny de la costa del mar Negre.

Nou!!: Història d'Hongria і Batalla de Varna · Veure més »

Batalla de Waterloo

La Batalla de Waterloo fou una batalla decisiva que va enfrontar les tropes imperials franceses de Napoleó Bonaparte i les forces angloprussianes, comandades per Wellington.

Nou!!: Història d'Hongria і Batalla de Waterloo · Veure més »

Batu Khan

;,, Bá dū, també conegut com a tsar Batu Jack Weatherford Genghis Khan, p. 150.

Nou!!: Història d'Hongria і Batu Khan · Veure més »

Baviera

LEstat Lliure de Baviera (en bavarès Boarn, en alemany Freistaat Bayern) és l'estat més meridional dels setze Länder o estats federats d'Alemanya.

Nou!!: Història d'Hongria і Baviera · Veure més »

Bálint Balassi

Bálint Balassi (20 d'octubre de 1554, Zvolen - 30 de maig de 1594, Esztergom) fou un poeta d'Hongria que va escriure principalment en hongarès, però també en turc i eslovac.

Nou!!: Història d'Hongria і Bálint Balassi · Veure més »

Bèlgica

Bèlgica (België en neerlandès, Belgique en francès, Belgien en alemany), oficialment el Regne de Bèlgica (Koninkrijk België en neerlandès, Royaume de Belgique en francès, Königreich Belgien en alemany) és un estat de l'Europa occidental.

Nou!!: Història d'Hongria і Bèlgica · Veure més »

Béla I d'Hongria

Béla I d'Hongria (en hongarès: I. Béla) (vers 1016 - 11 de setembre de 1063), conegut com el Campió o el Bisó (Bajnok, Bölény), va ser rei d'Hongria de 1060 a 1063.

Nou!!: Història d'Hongria і Béla I d'Hongria · Veure més »

Béla II d'Hongria

Béla II d'Hongria (en hongarès II. Béla) (vers 1110 - 13 de febrer de 1141), dit el Cec (Vak), va ser rei d'hongria entre 1131 i 1141.

Nou!!: Història d'Hongria і Béla II d'Hongria · Veure més »

Béla III d'Hongria

Bela III (vers 1148 - 23 d'abril de 1196) va ser rei d'Hongria des de 1172 fins a la seva mort.

Nou!!: Història d'Hongria і Béla III d'Hongria · Veure més »

Béla IV d'Hongria

Bela IV d'Hongria (1206 - 1270) va ser rei d'Hongria entre el 1235 i el 1270). Fill d'Andreu II d'Hongria, succeí al seu pare i restablí l'autoritat reial a Hongria. Colonitzà Transsilvània amb immigrants alemanys. Tingué un fill: Esteve V d'Hongria.

Nou!!: Història d'Hongria і Béla IV d'Hongria · Veure més »

Béla Kun

Béla Kun (nat Béla Kohn) va néixer el 20 de febrer de 1886 a Szilágycsehi, llavors Hongria, l'actual Cehu Silvaniei, a Transsilvània (Romania), i va morir el 29 d'agost de 1938 a la Unió Soviètica.

Nou!!: Història d'Hongria і Béla Kun · Veure més »

Bíblia

La Bíblia és el conjunt de textos religiosos del cristianisme.

Nou!!: Història d'Hongria і Bíblia · Veure més »

Bòsnia

Límits aproximats entre Bòsnia (fosc) i Hercegovina (clar).'''Nota:''' No existeixen límits oficials entre Bòsnia i Hercegovina. Bòsnia (en bosnià i croat, Bosna; en serbi, Босна) és la regió del nord de l'actual estat de Bòsnia i Hercegovina, si bé no té fronteres oficials que la separin de la regió d'Hercegovina, al sud del país.

Nou!!: Història d'Hongria і Bòsnia · Veure més »

Bòsnia i Hercegovina

Bòsnia i Hercegovina (en bosnià, croat i serbi llatí, Bosna i Hercegovina; i en serbi ciríl·lic, Босна и Херцеговина) és un estat del sud-est d'Europa, a la península dels Balcans.

Nou!!: Història d'Hongria і Bòsnia i Hercegovina · Veure més »

Belgrad

Belgrad (en serbi: Београд/Beograd) és la capital de Sèrbia i la ciutat més gran de la República de Sèrbia.

Nou!!: Història d'Hongria і Belgrad · Veure més »

Berenguer I d'Itàlia

Berenguer de Friül (Cividale del Friuli, 845 – Verona, 7 d'abril del 924) va ser marquès de Friül (874-890/ 896), rei d'Itàlia (com Berenguer I, 887-924) i emperador (915-924).

Nou!!: Història d'Hongria і Berenguer I d'Itàlia · Veure més »

Berlín

Berlín (en alemany: Berlin) és la capital i la ciutat més gran d'Alemanya, amb 3.499.879 habitants (2011), anomenats berlinesos.

Nou!!: Història d'Hongria і Berlín · Veure més »

Bibliotheca Corvinniana

Còdex supervivent de la col·lecció de la Biblioteca Corvinniana La Bibliotheca de Corvinniana va ser una de les majors biblioteques del Renaixement, fundada per Maties I d'Hongria, rei d'Hongria (1458 - 1490).

Nou!!: Història d'Hongria і Bibliotheca Corvinniana · Veure més »

Bohèmia

Bohèmia (Čechy en txec, Böhmen en alemany) és una de les tres regions històriques que componen la República Txeca, que anteriorment era una part de Txecoslovàquia, mentre que les altres dues regions són Moràvia (Morava en txec, Mähren en alemany) i Silèsia (Slezsko en txec, Schlesien en alemany).

Nou!!: Història d'Hongria і Bohèmia · Veure més »

Botond

XIV). Botond (dates desconegudes) fou un cap tribal hongarès del que lluità contra els germànics i segons la tradició llegendària va derrotar un gegant grec a les portes de Constantinoble.

Nou!!: Història d'Hongria і Botond · Veure més »

Bratislava

miniatura Bratislava (en eslovac ; en hongarès Pózsony, en alemany Pressburg) és la capital d'Eslovàquia, i amb 430.000 habitants, la ciutat més gran del país.

Nou!!: Història d'Hongria і Bratislava · Veure més »

Bremen

La ciutat de Bremen, al nord-oest d'Alemanya, forma juntament amb el port de Bremerhaven (60 km al nord-oest) la Ciutat Lliure Hanseàtica de Bremen o Estat de Bremen, un dels 16 ländern federats que formen la República Federal d'Alemanya.

Nou!!: Història d'Hongria і Bremen · Veure més »

Bretanya

La Bretanya (gal·ló: Bertaèyn) és una nació europea, d'origen cèltic, situada sobre la costa atlàntica.

Nou!!: Història d'Hongria і Bretanya · Veure més »

Brussel·les

Brussel·les (en francès: Bruxelles, en neerlandès: Brussel en való Brussèle i en alemany Brüssel) és la capital de Bèlgica, de la regió del mateix nom i la principal seu de les institucions de la Unió Europea i l'OTAN.

Nou!!: Història d'Hongria і Brussel·les · Veure més »

Budapest

Budapest (pronúncia hongaresa) és la capital d'Hongria i el principal centre polític, industrial i econòmic del país.

Nou!!: Història d'Hongria і Budapest · Veure més »

Burgundis

Els burgundis foren un poble francès oriental originària d'Escandinàvia, que a partir de l'any 200 va iniciar una migració massiva cap a l'Europa central, seguida pels vàndals, cap a Pomerània (actuals Polònia i nord-est d'Alemanya).

Nou!!: Història d'Hongria і Burgundis · Veure més »

Calvinisme

Joan Calví El calvinisme és una denominació cristiana protestant basada en els ensenyaments teològics del reformador Joan Calví (Jean Cauvin).

Nou!!: Història d'Hongria і Calvinisme · Veure més »

Camp d'extermini

Els camps d'extermini eren dos tipus de les instal·lacions que l'Alemanya Nazi construí durant la Segona Guerra Mundial per a l'eliminació sistemàtica de milions de persones en el que ha passat a la Història com l'Holocaust.

Nou!!: Història d'Hongria і Camp d'extermini · Veure més »

Canal de Suez

El canal de Suez és un canal artificial que enllaça el mar Mediterrani amb el mar Roig a través de l'Istme de Suez i aïllant la península del Sinaí.

Nou!!: Història d'Hongria і Canal de Suez · Veure més »

Canonge

Un canonge és un dignitari dins l'església catòlica, membre d'un capítol d'una catedral o d'una col·legiata.

Nou!!: Història d'Hongria і Canonge · Veure més »

Capital

En política una capital, també anomenada ciutat capital o capital política, és la ciutat o poble principal que està associada al govern d'una regió administrativa específica del qual és la seu.

Nou!!: Història d'Hongria і Capital · Veure més »

Cardenal

Roba d'un cardenal Un cardenal és un clergue que ocupa el segon rang jeràrquic dins l'organigrama de l'Església Catòlica, immediatament després del papa, que és qui el nomena en unes cerimònies públiques anomenades "consistoris ordinaris".

Nou!!: Història d'Hongria і Cardenal · Veure més »

Carlemany

Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).

Nou!!: Història d'Hongria і Carlemany · Veure més »

Carles I d'Anjou

Carles I d'Anjou (- Foggia, Regne d'Itàlia, 1285) fou comte d'Anjou, Provença i Maine (1246 - 1285); rei de Sicília (1266 - 1282); rei de Nàpols (1266 -1285); rei titular d'Albània (1267-85); rei titular de Jerusalem (1278 - 85).

Nou!!: Història d'Hongria і Carles I d'Anjou · Veure més »

Carles I d'Àustria i IV d'Hongria

Carles I d'Àustria (Persenbeug, Baixa Àustria, 17 d'agost de 1887 - Funchal, 1921) fou el darrer emperador austríac, essent també arxiduc d'Àustria i rei d'Hongria des de l'any 1916 i fins a l'any 1918, any en què s'abolí la monarquia danubiana.

Nou!!: Història d'Hongria і Carles I d'Àustria i IV d'Hongria · Veure més »

Carles I d'Hongria

Carles I d'Hongria, o Carles Robert d'Anjou-Hongria (en hongarès Károly Róbert) (Nàpols, 1288 - Visegrád, 1342) va ser rei d'Hongria durant la primera meitat del, el primer de la dinastia angevina a ocupar el tron hongarès.

Nou!!: Història d'Hongria і Carles I d'Hongria · Veure més »

Carles II d'Anjou

Carles II d'Anjou, dit El coix (1254 - Nàpols 1309), fou rei de Nàpols i Jerusalem (titular) i comte de Provença (1285-1309).

Nou!!: Història d'Hongria і Carles II d'Anjou · Veure més »

Carles III de Nàpols

Carles III de Nàpols. Miniatura hongaresa de 1488 Escut d'Armes del Regne de Nàpols sota poder de la Branca Anjou-Durazzo Carles II d'Hongria i III de Nàpols el Breu (1345 - Visegrád, Hongria 1386), comte de Provença i rei de Nàpols i titular de Jerusalem (1381-1386), príncep d'Aquilea (1383-1386) i rei d'Hongria (1385-1386).

Nou!!: Història d'Hongria і Carles III de Nàpols · Veure més »

Carles IV de França

Carles I de Navarra i IV de França el Bell (Clermont (Oise) 1294 - Vincennes 1328), rei de França i Navarra (1322-1328).

Nou!!: Història d'Hongria і Carles IV de França · Veure més »

Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles I de Bohèmia o Carles IV de Germània i Luxemburg (Praga, 14 de maig de 1316 - Praga, 29 de novembre de 1378), de la Casa de Luxemburg, va ser Rei dels Romans (a partir de 1346), i va ser el primer rei de Bohèmia (a partir de 1347) a convertir-se en emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (a partir de 1355).

Nou!!: Història d'Hongria і Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Carles Martell d'Anjou

Carles Martell (8 de setembre de 1271 -12 d'agost de 1295, Nàpols), conegut com a Carles I, Carles Martell d'Anjou o, en italià, Carlo Martello, va ser el primogènit del rei Carles II de Nàpols de la Primera Dinastia Capet d'Anjou-Sicília i Maria d'Hongria, la filla del rei Esteve V d'Hongria.

Nou!!: Història d'Hongria і Carles Martell d'Anjou · Veure més »

Carles V de Lorena

Carles V de Lorena (Viena, 3 d'abril de 1643 -Wels, 18 d'abril de 1690) fou Duc de Lorena i de Bar.

Nou!!: Història d'Hongria і Carles V de Lorena · Veure més »

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).

Nou!!: Història d'Hongria і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Carles VII de França

Carles VII de França el Victoriòs o el Ben Servit (París, 1403 – 1461), rei de França (1422-1461).

Nou!!: Història d'Hongria і Carles VII de França · Veure més »

Carles VII del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles VII del Sacre Imperi Romanogermànic o Carles Albert I de Baviera (Brussel·les 1697 - Múnic 1745) fou un Elector de Baviera des de 1726 i fins a 1745, any en què morí.

Nou!!: Història d'Hongria і Carles VII del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Carles X Gustau de Suècia

Carles X Gustau de Suècia (en suec Karl X Gustav av Sverige) va néixer al palau de Nyköping (Suècia) el 8 de novembre de 1622 i va morir a Göteborg a 13 de febrer de 1660.

Nou!!: Història d'Hongria і Carles X Gustau de Suècia · Veure més »

Carpats

Els Carpats occidentals interiors a Polònia (els monts Tatra) Imatge satèl·lit dels Carpats. Es veuen el delta del Danubi, el liman del Dnièster i la mar Negra a la dreta Una altra imatge satèl·lit des de més a prop, amb els països indicats (en anglès) Els Carpats (en Carpaţi; en polonès, txec i eslovac: Karpaty; en ucraïnès i serbi: Карпати, Karpaty; en Karpaten; en Kárpátok) constitueixen la part oriental del sistema muntanyós central d'Europa, que comprèn també els Alps, que en serien la part occidental.

Nou!!: Història d'Hongria і Carpats · Veure més »

Casimir III

Casimir III o Casimir el Gran —Kazimierz Wielki — 1310 - 1370) fou rei de Polònia (1333-1370), era fill del rei Ladislau I el Breu i de Jadwiga de Gniezno i la Gran Polònia. Casimir és l'únic rei polonès dels dos que el reberen que ha mantingut el títol de "Gran" en la història polonesa (Boleslau I de Polònia també havia estat anomenat el Gran). Quan rebé la corona, els seus súbdits no reconeixien el seu títol anomenant-lo "rei de Cracòvia". Quan ell arribà, l'economia s'empitjorà per culpa de la guerra i el país s'anava despoblant. A la seva mort, deixava un país doblat en mida (principalment a través de l'addició de la Ucraïna d'avui, en aquell temps el Ducat d'Halicz), pròsper, ric i amb grans perspectives pel futur. Encara que se'l descriu com a rei pacífic als llibres infantils, de fet lluità victoriós en moltes guerres i estava a punt per començar-ne d'altres quan es va morir. Entre 1340 i 1352 es van lliurar diverses guerres per la successió Galítsia-Volínia. Després que Bolesław Jerzy de Mazovia fos enverinat pels nobles rutens locals el 1340, tant Casimir III de Polònia i Gediminas, el gran duc de Lituània van reclamar el regne. Després d'un conflicte prolongat, Galítsia-Volínia es va dividir entre Polònia (Galítsia) i Lituània (Volínia) i en 1352 Casimir III el Gran obté Galítsia (amb Lviv, Hàlitx, Chełm, Lutsk i Belz), Podíl·lia i una part de Volínia, i la resta de Volínia, incloent Kiev, i Podlàquia esdevenen lituanes, i els governants lituans van assumir llavors el títol sobre Rutenia. Rutènia va deixar d'existir com a estat independent. Nascut a Kowal, Casimir el Gran es casava primer amb Aldona de Lituània, la filla de Gediminas de Lituània. Després es casava amb Adelaida de Hessen, sent el començament de la seva carrera de marit bígam. Es divorciava d'Adelaida el 1356, es casava amb Cristina, es divorciava, i en quart lloc (quan com a mínim Adelaida i possiblement també Cristina encara eren vives) el 1365 es casava amb Jadwiga de Glogow i Sagan. Les seves filles foren Cunegunda (1357), que es casava amb Lluís VI el Romà, fill de Lluís IV de Baviera, i Elisabet, que es casava amb el Duc de Pomerània Bogislau V. Les seves tres filles amb la seva quarta muller eren molt joves i de legitimitat dubtosa a causa de la bigàmia del seu pare. Per una desafortunada casualitat estadística, els 5 nens que engendrava amb la seva primera i quarta muller eren filles, i així era incapaç de produir un hereu mascle legítim al seu tron. Quan Casimir, l'últim rei de la dinastia Piast de Polònia, moria el 1370, el seu nebot el rei Lluís I d'Hongria el succeïa convertint-se en rei de Polònia en la unió personal amb Hongria.

Nou!!: Història d'Hongria і Casimir III · Veure més »

Castell de Buda

El castell de Buda (en hongarès: Budai Vár) és el castell històric dels reis hongaresos a Budapest, Hongria.

Nou!!: Història d'Hongria і Castell de Buda · Veure més »

Catolicisme

MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.

Nou!!: Història d'Hongria і Catolicisme · Veure més »

Caucas

Mapa administratiu de la regió del Caucas de l'URSS, 1952-1991 Les muntanyes del Caucas, a vista de satèl·lit El Caucas, de vegades Cauques, és una regió natural a l'est d'Europa i a l'oest d'Àsia, entre la mar Negra i la mar Càspia.

Nou!!: Història d'Hongria і Caucas · Veure més »

Cavall

El cavall (Equus caballus) és un mamífer ungulat de la família dels èquids.

Nou!!: Història d'Hongria і Cavall · Veure més »

Cavallers de Sant Esteve Rei

L'Orde de Sant Esteve d'Hongria o dels Cavallers de Sant Esteve Rei, en llatí Cruciferi Sancti Stephani Regis, fou un orde militar hospitaler fundat amitjan a Jerusalem pel rei Geza II d'Hongria amb difusió a Hongria.

Nou!!: Història d'Hongria і Cavallers de Sant Esteve Rei · Veure més »

Celtes

En un sentit ampli, celtes (grec: Κέλτoι) és el terme utilitzat per lingüistes i historiadors per a descriure el poble, o conjunt de pobles, de l'edat del ferro que parlaven llengües celtes pertanyents a una de les branques de les llengües indoeuropees.

Nou!!: Història d'Hongria і Celtes · Veure més »

Cinquena Croada

La Cinquena Croada (1217-1221) fou un intent de reprendre Jerusalem i la resta de Terra Santa derrotant en primer lloc la poderosa dinastia aiúbida d'Egipte.

Nou!!: Història d'Hongria і Cinquena Croada · Veure més »

Cluj-Napoca

Cluj-Napoca (Kolozsvár en hongarès, Klausenburg en alemany) és una ciutat de Romania, capital de la província (en romanès judeţ) de Cluj (CJ), a Transsilvània, travessada pel riu Someş.

Nou!!: Història d'Hongria і Cluj-Napoca · Veure més »

Companyia de Jesús

La Companyia de Jesús (en llatí: Societas Jesu S.J.) és un orde religiós catòlic de clergues regulars fundat el 1540 per Ignasi de Loiola, qui després va ser canonitzat com Sant Ignasi de Loiola.

Nou!!: Història d'Hongria і Companyia de Jesús · Veure més »

Comunisme

El comunisme és una pràctica social i una teoria que s'ha manifestat al llarg de la història en diversos corrents, pràctiques i filosofies, les quals basen les seves propostes d'organització social en la igualtat absoluta d'oportunitats per a tothom, l'eliminació de les jerarquies i l'apropiació col·lectiva o la no-propietat dels mitjans de producció.

Nou!!: Història d'Hongria і Comunisme · Veure més »

Confederació Germànica

La Confederació Germànica va ser una unió establerta el 1815 pel Congrés de Viena, va agrupar a 38 estats alemanys en una confederació d'estats sobirans sota la presidència de la Casa d'Àustria.

Nou!!: Història d'Hongria і Confederació Germànica · Veure més »

Congrés de Viena

El congrés de Viena fou una conferència entre ambaixadors de les majors potències d'Europa que va ser presidit per l'estadista austríac Klemens Wenzel von Metternich.

Nou!!: Història d'Hongria і Congrés de Viena · Veure més »

Conrad el Roig

Conrad de Lorena, anomenat "el Roig" (? - 10 d'agost de 955), duc de Lotaríngia (945-953).

Nou!!: Història d'Hongria і Conrad el Roig · Veure més »

Constantin Brâncoveanu

monestir de Hurezi Constantin Brâncoveanu (pronunciació en romanès:  (1654 - 15 d'agost de 1714) va ser príncep de Valàquia entre 1688 i 1714.

Nou!!: Història d'Hongria і Constantin Brâncoveanu · Veure més »

Constantinoble

Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.

Nou!!: Història d'Hongria і Constantinoble · Veure més »

Contrareforma

Una còpia de la ''Vulgata'', l'edició llatina de la Bíblia catòlica, impresa al 1590, després que diverses de les reformes del Concili haguessin començat a tenir lloc al món catòlic. La Contrareforma (també anomenada la "Revifada catòlica" o la "Reforma catòlica") va ser el període de ressorgiment catòlic que començà amb el Concili de Trento (1545-1563) i acabà amb el final de la Guerra dels Trenta Anys (1648), i va ser iniciat en resposta al cisma provocat per Martí Luter i les diferents esglésies protestants.

Nou!!: Història d'Hongria і Contrareforma · Veure més »

Corona de Sant Esteve

Sant Esteve o Sacra Corona d'Hongria. La Santa Corona hongaresa, coneguda també com a Corona de Sant Esteve (hongarès: Magyar Szent Korona, alemany: Stephanskrone, croat: Kruna svetoga Stjepana, llatí: Sacra Corona), també anomenada Sacra Corona Hongaresa, és l'única que actualment és qualificada com a «Atribut Sacre».

Nou!!: Història d'Hongria і Corona de Sant Esteve · Veure més »

Cracòvia

Cracòvia o Kraków en polonès és la capital del voivodat de la Petita Polònia (Województwo Małopolskie) i la segona ciutat més important de Polònia després de la capital, Varsòvia.

Nou!!: Història d'Hongria і Cracòvia · Veure més »

Crimea

La península de Crimea (Avtonomna Respúblika Krim; en Avtonómnaia Respúblika Krim; en Qırım Muhtar Cumhuriyeti), a l'antiguitat anomenada Tàurida (Tauriké Khersónēsos, 'Península Tàurica'), és una península situada a la costa septentrional de la mar Negra de 27.000 km² i que està envoltada gairebé completament d'aigua.

Nou!!: Història d'Hongria і Crimea · Veure més »

Croades

Història d'Ultramar'' de Guillem de Tir) Les croades foren una sèrie de guerres de religió iniciades, predicades i ocasionalment dirigides per l'Església Llatina en l'edat mitjana.

Nou!!: Història d'Hongria і Croades · Veure més »

Croàcia

Croàcia (en croat: Hrvatska), oficialment República de Croàcia (Republika Hrvatska) és un Estat de l'Europa mediterrània situada a la zona de transició entre l'Europa Central i els Balcans.

Nou!!: Història d'Hongria і Croàcia · Veure més »

Cultura de Baden

La cultura de Baden, entre 3600 aC i 2800 aC, és una cultura arqueològica de l'edat del bronze trobada a Europa central, que ocupa una àrea notablement coincident amb l'Imperi Austrohongarès menys les àrees de l'Adriàtic.

Nou!!: Història d'Hongria і Cultura de Baden · Veure més »

Cumans

Els cumans (singular masculí: cumà, femení: cumana), kiptxak (en turc), polovtzes o polovtesos (en rus), komanoi (en grec), qumani (àrab) o kuns (hongarès) foren els membres d'una horda turquesa que van emigrar des de les estepes de la mar d'Aral cap a l'oest al i varen dominar Ucraïna.

Nou!!: Història d'Hongria і Cumans · Veure més »

Dalmàcia

Dalmàcia és una regió que s'estén del nord-oest al sud-oest de la costa de la mar Adriàtica.

Nou!!: Història d'Hongria і Dalmàcia · Veure més »

Danubi

El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi Romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Nou!!: Història d'Hongria і Danubi · Veure més »

Debrecen

Debrecen és una ciutat autònoma d'Hongria situada a la part oriental de l'estat.

Nou!!: Història d'Hongria і Debrecen · Veure més »

Dinastia Árpád

La dinastia Árpád és la primera que regnà a Hongria del 896 al 1301, segons el nom del seu primer duc, Árpád d'Hongria, que regnà del 896 al 907.

Nou!!: Història d'Hongria і Dinastia Árpád · Veure més »

Dinastia borbònica

Escut dels Ducs de Borbó La dinastia borbònica, o la Casa de Borbó (en francès: dynastie des Bourbons o maison de Bourbon), és un conjunt de dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó, originària de la localitat francesa de Borbó.

Nou!!: Història d'Hongria і Dinastia borbònica · Veure més »

Dinastia d'Anjou

El Casal d'Anjou foren tres dinasties d'origen francès, a partir de les quals s'originaren diverses cases reials.

Nou!!: Història d'Hongria і Dinastia d'Anjou · Veure més »

Dinastia dels Habsburg

Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).

Nou!!: Història d'Hongria і Dinastia dels Habsburg · Veure més »

Dioclecià

Dioclecià, (c.22 de desembre del 244–3 de desembre del 311), amb nom de naixement Diocles (grec), fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305 amb el nom llatí Dioclecià posà fi al període habitualment conegut entre els historiadors com a crisi del segle III (235-284).

Nou!!: Història d'Hongria і Dioclecià · Veure més »

Edat del bronze

L'edat del bronze és un període del desenvolupament de la civilització caracteritzat pel fet que la metal·lúrgia més avançada ha desenvolupat les tècniques d'extracció del coure dels minerals i en fa aliatges per a aconseguir bronze.

Nou!!: Història d'Hongria і Edat del bronze · Veure més »

Edat del ferro

L'edat del ferro és l'últim període principal de la tradicional divisió de les tres edats, establerta el 1820 per Christian Jürgensen (que establí una classificació segons els materials emprats en cada període), i és posterior a l'edat del bronze.

Nou!!: Història d'Hongria і Edat del ferro · Veure més »

Edat mitjana

Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.

Nou!!: Història d'Hongria і Edat mitjana · Veure més »

Edat moderna

rei protector de les arts, distant i sever, segur de les seves col·laboracions majestuoses, guerrer i temible. Al seu voltant els personatges estan paralitzats i en actitud deferent. És la imatge que el rei difon en les diferents representacions pictòriques i que es correspon a la imposició d'una nova sociabilitat on es concedeix als nobles el privilegi visible de la seva eminència social, però a canvi d'una absoluta submissió a l'autoritat eminentíssima del rei.ARIES, Philippe i DUBY, Georges. ''Historia de la vida privada. El proceso de cambio en la sociedad de los siglos XVI-XVIII'' (Volum 5). Obra citada. pàgina 197. L'edat moderna és la quarta de les etapes en què es divideix tradicionalment la història a Occident segons la historiografia francesa.

Nou!!: Història d'Hongria і Edat moderna · Veure més »

Edicte de Torda

Príncep de Transsilvània (1541-1571) L'Edicte de Torda (en romanès: Turda) va ser dictat per la Dieta del Principat de Transilvania reunida en aquesta ciutat en 1568 per iniciativa de Joan Segimon Záploya i Ferenc Dávid.

Nou!!: Història d'Hongria і Edicte de Torda · Veure més »

Eger

Eger (llatí Agria, alemany Erlau, turc Eğri, serbocroata Jegar/Jегар o Jegra/Јегра, txec Jager, eslovac Jáger, eslovè Jagar, polonès Jagier) és una ciutat d'Hongria al comtat d'Heves, a l'est de les muntanyes Mátra prop del massís de Bükk i a la vora del riu Eger afluent del Tisza (Theiss), famosa pel seu castells, els banys termals i diversos edificis històrics, i pels seus vins.

Nou!!: Història d'Hongria і Eger · Veure més »

Előd

'''Előd''', cap tribal hongarès. Imatge de la ''Crònica Il·lustrada Hongaresa'' (segle XIV). Előd fou un dels set caps tribals hongaresos que mobilitzaren el poble hongarès el des d'Àsia cap a Europa.

Nou!!: Història d'Hongria і Előd · Veure més »

Elisabet d'Hongria

Elisabet d'Hongria o de Turíngia (Sárospatak, Regne d'Hongria, 7 de juliol de 1207- Marburg, Hessen, 17 de novembre de 1231) va ser una princesa hongaresa, esposa del landgravi Lluís IV de Turíngia; vídua, va entrar al Tercer orde Franciscà i es va dedicar a fer obres de caritat.

Nou!!: Història d'Hongria і Elisabet d'Hongria · Veure més »

Elisabet de Luxemburg (regent d'Hongria)

Elisabet de Luxemburg (Visegrád, Regne d'Hongria, 7 d'octubre de 1409 - Győr, Hongria, 19 de desembre de 1442) va ser reina consort d'Hongria i Bohèmia, i duquessa consort d'Àustria.

Nou!!: Història d'Hongria і Elisabet de Luxemburg (regent d'Hongria) · Veure més »

Els 13 màrtirs d'Arad

Els 13 màrtirs d'Arad (Aradi vértanúk) van ser els tretze generals honvéd hongaresos rebels que foren ajusticiats el 6 d'octubre de 1849 a la ciutat d'Arad a lImperi austríac (actualment a Romania), després de la Revolució Hongaresa de 1848.

Nou!!: Història d'Hongria і Els 13 màrtirs d'Arad · Veure més »

Emeric d'Hongria

Emeric d'Hongria o Imre (Székesfehérvár, 1000 - Hegyközszentimre, 2 de setembre de 1031) va ser un príncep hereu d'Hongria, proclamat sant el 1083.

Nou!!: Història d'Hongria і Emeric d'Hongria · Veure més »

Emeric I d'Hongria

Emeric I d'Hongria (1174 - 1204) (en hongarès: Imri), fou rei d'Hongria, Croàcia, Dalmàcia i Eslavònia des del 1196 fins a la seva mort el 1204.

Nou!!: Història d'Hongria і Emeric I d'Hongria · Veure més »

Enns

L'Enns és un afluent del Danubi que passa per Àustria.

Nou!!: Història d'Hongria і Enns · Veure més »

Enric I d'Alemanya

Enric I (en alemany: Heinrich I), anomenat l'Ocellaire (der Vogler), (876-936), va ser duc de Saxònia des de 912 i Rei d'Alemanya des del 919.

Nou!!: Història d'Hongria і Enric I d'Alemanya · Veure més »

Enric I de Baviera

Enric I (919/921 – 1 de novembre del 955) va ser duc de Baviera.

Nou!!: Història d'Hongria і Enric I de Baviera · Veure més »

Enric II del Sacre Imperi Romanogermànic

Enric II (6 de maig de 973-13 de juliol de 1024), anomenat el Sant i també conegut com a Sant Enric (per tal com va ser canonitzat per l'Església Catòlica), va ser el cinquè i darrer emperador del Sacre Imperi Romà de la dinastia saxona (o otoniana) des de la seva coronació a Roma el 1014 fins a la seva mort una dècada més tard.

Nou!!: Història d'Hongria і Enric II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic

Enric IV (alemany: Heinrich IV; 11 de novembre del 1050 - 7 d'agost del 1106) fou sacre emperador romanogermànic entre el 1084 i el 1105, rei d'Alemanya entre el 1054 i el 1105, rei d'Itàlia i de Borgonya entre el 1056 i el 1105 i duc de Bavària entre el 1052 i el 1054.

Nou!!: Història d'Hongria і Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Epir

* Regne de l'Epir, regne hel·lènic.

Nou!!: Història d'Hongria і Epir · Veure més »

Escites

s Els escites eren un poble nòmada, pastor i migrador.

Nou!!: Història d'Hongria і Escites · Veure més »

Església Catòlica Romana

Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.

Nou!!: Història d'Hongria і Església Catòlica Romana · Veure més »

Església Ortodoxa

LEsglésia Ortodoxa o, oficialment, Església Catòlica Ortodoxa és la segona església cristiana en nombre de fidels.

Nou!!: Història d'Hongria і Església Ortodoxa · Veure més »

Eslovàquia

Eslovàquia, oficialment la República Eslovaca (eslovac), és una república de l'Europa central, sense accés al mar.

Nou!!: Història d'Hongria і Eslovàquia · Veure més »

Eslovènia

La República d'Eslovènia (Slovenija en eslovè) és un país de l'Europa central i des de 2004 un estat membre de la Unió Europea.

Nou!!: Història d'Hongria і Eslovènia · Veure més »

Estats Units d'Amèrica

Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.

Nou!!: Història d'Hongria і Estats Units d'Amèrica · Veure més »

Estepa (geografia)

Estepa a l'oest del Kazakhstan Mapa de les estepes en el món segons C. Troll & K.-H. Paffen. Lestepa és un bioma que comprèn un territori pla i extens, de vegetació herbàcia, propi de climes extrems i escasses precipitacions.

Nou!!: Història d'Hongria і Estepa (geografia) · Veure més »

Esteve Bathory

fou un rei polonès sota el numeral d'Esteve I. El seu regnat és considerat com el segle d'or de la literatura polonesa, perquè l'il·lustraren homes com Maciej Stryjkowski (1547-1593) i Barlomiej Paprocki (1543-1614), el literat Lukassz Gornicki (1527-1603) i el publicista Jakub Wujek (1541-1597, primer traductor de la Bíblia al polonès. Reformà l'administració de justícia, creant dos tribunals de primera instància; regularitzà la hisenda i fundà l'escola superior de Vílnius, que confià als jesuïtes, orde a la qual afavorí des que, per pujar al tron, abraçà el catolicisme. El 1886 les províncies poloneses, austríaques i alemanyes, celebraren per primera vegada el tres-cents aniversari secular de la seva mort. Pels polonesos resta considerat com un dels reis més importants, malgrat que fins al final de la seva vida, Bathory es va mantenir cultural-ment identificat com a hongarès. Molts dels següents prínceps transilvans continuaren amb la seva postura amb el qual intentaren reunificar el regne hongarès partint de Transsilvània contra els Habsburg.

Nou!!: Història d'Hongria і Esteve Bathory · Veure més »

Esteve Bocskai

Esteve Bocskai (en hongarès: Bocskai István, eslovac: Štefan Bočkaj, romanès: Ştefan Bocskay); (1 de gener 1557 - 29 de desembre 1606) fou un noble hongarès de Transsilvània.

Nou!!: Història d'Hongria і Esteve Bocskai · Veure més »

Esteve V d'Hongria

Esteve V d'Hongria (Budapest, 1239 - Budapest, 1272) (en hongarès V. István) va ser rei d'Hongria entre el 1270 i el 1272, fill de Bela IV d'Hongria.

Nou!!: Història d'Hongria і Esteve V d'Hongria · Veure més »

Esztergom

Esztergom (En llatí s'anomena Strigonium, en eslovac Ostrihom, en hongarès Esztergom, en turc Estergon, i en alemany Gran) és una ciutat d'Hongria, antiga capital del país fins a 1241.

Nou!!: Història d'Hongria і Esztergom · Veure més »

Eugeni de Savoia

Eugeni de Savoia-Soissons (París, 18 d'octubre de 1663 - Viena, 21 d'abril de 1736) fou príncep de Savoia-Carignano.

Nou!!: Història d'Hongria і Eugeni de Savoia · Veure més »

Euràsia

Euràsia és la massa continental terrestre composta per Europa i Àsia.

Nou!!: Història d'Hongria і Euràsia · Veure més »

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

Nou!!: Història d'Hongria і Europa · Veure més »

Europa Central

L'Europa central inclou els països de la regió central d'Europa, amb Alemanya com l'estat més potent.

Nou!!: Història d'Hongria і Europa Central · Veure més »

Europa de l'Est

En blau, els estats que formaven part del tradicional concepte d'Europa de l'Est segons la classificació estadística de l'ONU Europa durant la Guerra Freda - blocs La divisió d'Europa en dues meitats, una de l'Est i una altra d'Occidental, es deu a raons històriques i no geogràfiques.

Nou!!: Història d'Hongria і Europa de l'Est · Veure més »

Europa Occidental

Els estats de l'Europa occidental Europa durant la Guerra Freda - blocs La divisió d'Europa en dues meitats, una d'occidental i una altra d'oriental, és causada per raons històriques i no pas geogràfiques.

Nou!!: Història d'Hongria і Europa Occidental · Veure més »

Eusebi d'Esztergom

Eusebi d'Esztergom, en hongarès Boldog Özséb ("beat Eusebi") (Esztergom, Hongria, 1200 – Pilisszentkereszt, 20 de gener de 1270), fou un religiós, fundador de l'Orde de Sant Pau Primer Eremita o Paulins.

Nou!!: Història d'Hongria і Eusebi d'Esztergom · Veure més »

Exèrcit Roig

Exèrcit Roig i RKKA són les formes breus amb què hom designa l'Exèrcit Roig Obrer i Camperol, l'exèrcit organitzat pels bolxevics durant la Guerra Civil Russa el 1918.

Nou!!: Història d'Hongria і Exèrcit Roig · Veure més »

Fòrint

El fòrint (de l'hongarès forint) és la moneda d'Hongria.

Nou!!: Història d'Hongria і Fòrint · Veure més »

Fòrum Democràtic Hongarès

Fòrum Democràtic Hongarès (hongarès Magyar Demokrata Fórum, MDF) és un partit polític d'Hongria de centredreta, demòcrata cristià i conservador, dirigit per Dávid Ibolya.

Nou!!: Història d'Hongria і Fòrum Democràtic Hongarès · Veure més »

Ferenc Deák

Deák Ferenc el 1869 Ferenc Deák (en hongarès Deák Ferenc), (17 d'octubre de 1803, Söjtör - 28 de gener de 1876, Budapest), fou un home d'estat hongarès, conegut com l'Home Savi de la Nació.

Nou!!: Història d'Hongria і Ferenc Deák · Veure més »

Ferran I d'Àustria

Ferran I d'Àustria, Ferran V de Bohèmia o Ferran V d'Hongria (19 d'abril de 1793, Viena, Sacre Imperi Romanogermànic - 29 de juny de 1875, Praga, Imperi austríac) fou emperador d'Àustria (1835 - 1848), any en què hagué d'abdicar en favor del seu nebot, l'emperador Francesc Josep I d'Àustria.

Nou!!: Història d'Hongria і Ferran I d'Àustria · Veure més »

Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic

Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic (Alcalá de Henares, 10 de març 1503 - Viena, 25 de juliol de 1564) va ser emperador del Sacre Imperi Romanogermànic i Arxiduc d'Àustria.

Nou!!: Història d'Hongria і Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic

Ferran II d'Habsburg (Graz 1578 - Viena 1637) fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, arxiduc austríac, duc d'Àustria Interior (Estíria, Caríntia, Carniola, Gorízia), rei d'Hongria i rei de Bohèmia.

Nou!!: Història d'Hongria і Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Ferran III del Sacre Imperi Romanogermànic

Ferran III, emperador romanogermànic (Graz, 13 de juliol de 1608 - Viena, 2 d'abril de 1657) fou Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, arxiduc d'Àustria, rei d'Hongria i rei de Bohèmia.

Nou!!: Història d'Hongria і Ferran III del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Feudalisme

El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social dut a terme durant l'edat mitjana a Europa, amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època.

Nou!!: Història d'Hongria і Feudalisme · Veure més »

Florència

Florència, tradicionalment Florença (en italià modern; antigament i poèticament també), és una ciutat d'Itàlia, capital de la ciutat metropolitana homònima i de la regió de la Toscana, al centre de la península Itàlica.

Nou!!: Història d'Hongria і Florència · Veure més »

França

França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Història d'Hongria і França · Veure més »

Francesc Carles d'Àustria

Francesc Carles d'Àustria (Viena 1802 - 1878).

Nou!!: Història d'Hongria і Francesc Carles d'Àustria · Veure més »

Francesc I d'Àustria

Francesc II del Sacre Imperi Romanogermànic o Francesc I d'Àustria (Florència 1768 - Viena 1835) fou el darrer portador del mil·lenari títol d'emperador del Sacre Imperi Romanogermànic i primer emperador d'Àustria.

Nou!!: Història d'Hongria і Francesc I d'Àustria · Veure més »

Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic

Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic, conegut també amb els noms de Francesc II de Toscana o Francesc III de Lorena (8 de desembre de 1708, Nancy, ducat de Lorena – 1765, Viena, Sacre Imperi Romanogermànic) fou el duc de Lorena, gran duc de la Toscana i nomenat emperador romanogermànic gràcies al seu matrimoni amb l'arxiduquessa hereva Maria Teresa I d'Àustria.

Nou!!: Història d'Hongria і Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Francesc Josep I d'Àustria

Francesc Josep I d'Àustria (1830-1916) amb uniforme de Mariscal de Camp, per Franz Xaver Winterhalter (1865) Francesc Josep I d'Àustria (Viena, Imperi Austríac 1830 - íd., Imperi Austrohongarès 1916) fou emperador d'Àustria, rei de Bohèmia i Hongria entre 1846 i 1916, esdevenint el penúltim sobirà d'una de les famílies més importants de la història europea, la Dinastia Habsburg.

Nou!!: Història d'Hongria і Francesc Josep I d'Àustria · Veure més »

Frederic el Gran

Frederic el Gran fou un rei de Prússia, de la Dinastia Hohenzollern.

Nou!!: Història d'Hongria і Frederic el Gran · Veure més »

Frederic Guillem II de Prússia

, quart rei de Prússia, regnà des del 1786 fins a la seva mort.

Nou!!: Història d'Hongria і Frederic Guillem II de Prússia · Veure més »

Fulda (Alemanya)

Fulda és una ciutat d'Alemanya, de l'antiga Prússia, presidència de Kassel, capital del districte del seu nom, situat en l'antiga Bucònia, en les ribes del riu del seu nom, a 261 m d'altura, de construcció irregular.

Nou!!: Història d'Hongria і Fulda (Alemanya) · Veure més »

Gabriel Báthory

Escut personal de Gabriel Báthory amb els simbols de Transsilvània Gabriel Báthory (en hongarès Báthory Gábor, en romanès Gabriel Báthory, en eslovac Gabriel Báthori) fou un voivoda (príncep) del Principat de Transsilvània entre els anys 1608 i 1613.

Nou!!: Història d'Hongria і Gabriel Báthory · Veure més »

Gabriel Bethlen

Gabriel Bethlen (en; 15 de novembre de 1580 - 15 de novembre de 1629) va ser príncep de Transsilvània de 1613 a 1629 i duc d'Opole de 1622 a 1625.

Nou!!: Història d'Hongria і Gabriel Bethlen · Veure més »

Gàl·lia

La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.

Nou!!: Història d'Hongria і Gàl·lia · Veure més »

Gènova

Gènova (en italià, Genova; en lígur, Zena) és una ciutat d'Itàlia que té 600.000 habitants, anomenats genovesos.

Nou!!: Història d'Hongria і Gènova · Veure més »

Géza d'Hongria

Géza d'Hongria (vers 945-997) va ser gran príncep dels magiars i pare del primer rei d'Hongria, sant Esteve.

Nou!!: Història d'Hongria і Géza d'Hongria · Veure més »

Géza I d'Hongria

Géza I d'Hongria (en hongarès: I. Géza) (vers 1040 – 25 d'abril de 1077) va ser rei d'Hongria des de 1074 fins a la seva mort.

Nou!!: Història d'Hongria і Géza I d'Hongria · Veure més »

Géza II d'Hongria

Géza II d'Hongria (en hongarès: II. Géza) (Tolna, 1130 - 31 de maig de 1162) va ser rei d'Hongria de 1141 fins a la seva mort.

Nou!!: Història d'Hongria і Géza II d'Hongria · Veure més »

Gerard Sagredo

Gerard Sagredo (Venècia, 23 d'abril de 980 - Buda, 24 de setembre de 1046) fou bisbe venecià, evangelitzador a Hongria.

Nou!!: Història d'Hongria і Gerard Sagredo · Veure més »

Germànics

Els germànics eren un conjunt de pobles que habitaven al nord de l'Imperi romà i que van contribuir decisivament a la seva caiguda.

Nou!!: Història d'Hongria і Germànics · Veure més »

Giorgio Basta

El general Giorgio Basta Giorgio Basta (Roccaforzata, 1544 - Praga, 20 de novembre de 1607) fou un militar del Regne de Nàpols.

Nou!!: Història d'Hongria і Giorgio Basta · Veure més »

Gisela de Baviera

Gisela de Baviera (o Giselle o Gizella) (Ratisbona, ca. 985 – Passau, 1033 or 1065) era una princesa alemanya, filla d'Enric II, duc de Baviera, i de Gisela de Borgonya.

Nou!!: Història d'Hongria і Gisela de Baviera · Veure més »

Golubac

Vista des del Danubi de la fortalesa de Golubac Golubac (en cirílic: Голубац; hongarès: Galambóc; en romanès: Columbei, Golumbacu), és una població al municipi del mateix nom al nord-est de l'actual Sèrbia, a la vora del riu Danubi.

Nou!!: Història d'Hongria і Golubac · Veure més »

Gots

Els gots eren un dels pobles germànics originaris d'Escandinàvia que van expandir-se per mig Europa amenaçant el poder de l'Imperi Romà.

Nou!!: Història d'Hongria і Gots · Veure més »

Gregori VII

Gregori VII, nascut Ildebrand de Soana (Soana, aproximadament el 1015 No hi ha certesa sobre l'any del naixement de Hildebrand; tradicionalment es creia que podria haver nascut entre el 1025 i el 1030 (In), els estudis antropològics i paleopatològics posteriors han proposat una anticipació de més d'una dècada (In Vedi anche) - Salern, 25 de maig de 1085), va ser el 157è papa de l'Església Catòlica des de 1073 fins a la seva mort.

Nou!!: Història d'Hongria і Gregori VII · Veure més »

Grup de Visegrád

El Grup de Visegrád és una aliança cultural i política de quatre països d'Europa central: la República Txeca, Eslovàquia, Polònia i Hongria que va néixer el 1991 amb Polònia, Hongria i Txecoslovàquia, al castell de Visegrád que li dona nom per accelerar la seva integració a la Unió Europea i continua operatiu per coordinar els interessos comuns dels quatre països malgrat que tots ells ja són part de la Unió des del 2004.

Nou!!: Història d'Hongria і Grup de Visegrád · Veure més »

Guerra de Successió Austríaca

La Guerra de Successió Austríaca (en el seu escenari americà anomenada Guerra del rei Jordi) va ser un conflicte bèl·lic que va tenir lloc des de 1740 fins a 1748, desfermat per les rivalitats sobre els drets hereditaris de la Casa d'Àustria a la mort de Carles VI, emperador del Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: Història d'Hongria і Guerra de Successió Austríaca · Veure més »

Guerra de Successió Espanyola

La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.

Nou!!: Història d'Hongria і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

Guerra dels Trenta Anys

La guerra dels Trenta Anys (1618 - 1648) fou un conflicte europeu que modificà contínuament les fronteres de nombrosos estats i que es prolongà entre França i la monarquia hispànica fins al 1659.

Nou!!: Història d'Hongria і Guerra dels Trenta Anys · Veure més »

Guerra Freda

El terme Guerra Freda va ser un model de relacions internacionals que va desenvolupar-se després de la Segona Guerra Mundial, fonamentat entre els blocs antagònics liderats pels Estats Units i la Unió Soviètica amb els seus respectius aliats.

Nou!!: Història d'Hongria і Guerra Freda · Veure més »

Guerra russo-turca (1787-1792)

La Guerra Russo-turca de 1787-1792 fou a causa de l'intent frustrat de l'Imperi Otomà per reconquerir territoris cedits a Rússia en el curs de l'anterior Guerra russo-turca (1768-1774).

Nou!!: Història d'Hongria і Guerra russo-turca (1787-1792) · Veure més »

Guerres de la Revolució Francesa

Les Guerres de la Revolució Francesa foren una sèrie de conflictes bèl·lics, esdevinguts entre 1792 i 1802, en què França s'enfrontà a diferents monarquies europees.

Nou!!: Història d'Hongria і Guerres de la Revolució Francesa · Veure més »

Guerres de religió

Les guerres de religió són conflictes on la religió divideix els bàndols enfrontats.

Nou!!: Història d'Hongria і Guerres de religió · Veure més »

Guerres Marcomanes

Les Guerres Marcomanes (anomenades pels Romans bellum Germanicum o expeditio Germanica) foren una sèrie de guerres que duraren més de dotze anys, des del 166 al 180, entre l'Imperi Romà i diversos pobles germànics de l'alt i mitjà Danubi, principalment els Marcomans i els Quades.

Nou!!: Història d'Hongria і Guerres Marcomanes · Veure més »

Guerres Napoleòniques

Les Guerres Napoleòniques són el conjunt de conflictes bèl·lics que es van produir durant el període que Napoleó Bonaparte va governar el Primer Imperi Francès.

Nou!!: Història d'Hongria і Guerres Napoleòniques · Veure més »

Gyula Gömbös

Gyula Gömbös, cavaller de Jáfka, en hongarès Vitez jáfkai Gömbös Gyula (Murga, comtat de Tolna, Hongria, 26 de desembre de 1886 – Múnic, Baviera, Alemanya, 6 d'octubre de 1936) va ser un militar i polític hongarès, primer ministre del seu país des de 1932 a 1936.

Nou!!: Història d'Hongria і Gyula Gömbös · Veure més »

Gyula Horn

Gyula Horn (en hongarès: Horn Gyula) (Budapest, Hongria 1932-2013) fou un polític hongarès i Primer ministre d'Hongria entre els anys 1994 i 1998.

Nou!!: Història d'Hongria і Gyula Horn · Veure més »

Húnor i Màgor

La caça del Cérvol Meravellós. Imatge de la ''Crònica Il·lustrada Hongaresa'' (1360). Húnor i Màgor és una llegenda tradicional hongaresa registrada al començament del i posteriorment ja el segle XIV que narra l'origen entre els hongaresos i els huns.

Nou!!: Història d'Hongria і Húnor i Màgor · Veure més »

Historiografia

La historiografia (de historiògraf, i aquest del grec Ιστοριογράφος, de ιστορία, Història i γράφος, de l'arrel de γράφειν, escriure: el que escriu, o descriu, la Història) és el registre escrit de la història, la memòria fixada per la humanitat mateixa amb l'escriptura del seu propi passat.

Nou!!: Història d'Hongria і Historiografia · Veure més »

Home de Neandertal

Lhome de Neandertal (Homo neanderthalensis) o simplement neandertal és una espècie extinta del gènere Homo que visqué a Europa i al Pròxim Orient durant el paleolític mitjà, entre fa 200.000-250.000 i 28.000 anys.

Nou!!: Història d'Hongria і Home de Neandertal · Veure més »

Homo heidelbergensis

Homo heidelbergensis és una espècie extingida del gènere Homo que va viure entre 500.000 i 300.000 anys enrere (Chibanià, mitjans del Plistocè).

Nou!!: Història d'Hongria і Homo heidelbergensis · Veure més »

Hongarès

L'hongarès o hongarés (magyar nyelv; és una llengua úgrica parlada per més de 14 milions de persones arreu del món. La majoria es concentren a Hongria (més de 10 milions), a Transsilvània (actualment a Romania) més d'1,3 milions, a Voivodina (Sèrbia) al voltant del mig milió, a Eslovàquia més de mig milió, a la Transcarpàcia ucraïnesa gairebé 200.000 persones. La resta es troba en la diàspora, principalment a Israel i als Estats Units.

Nou!!: Història d'Hongria і Hongarès · Veure més »

Hongria

Hongria (hongarès: Magyarország IPA) és una república de l'Europa central, basada en l'històric Regne d'Hongria.

Nou!!: Història d'Hongria і Hongria · Veure més »

Honori III

Honori III (Roma, 1148 - 18 de març de 1227), de nom Cencio Savelli, fou papa de l'Església catòlica del 1216 al 1227.

Nou!!: Història d'Hongria і Honori III · Veure més »

Huba

Huba fou un dels set caps tribals hongaresos que mobilitzaren el poble hongarès el des d'Àsia fins a Europa.

Nou!!: Història d'Hongria і Huba · Veure més »

Huns

Els huns eren un poble nòmada de l'estepa que, a partir de finals del dC, va fer profundes incursions per Europa i Àsia i fins a l'Índia.

Nou!!: Història d'Hongria і Huns · Veure més »

Ibers

Els ibers són un conjunt de pobles que les fonts clàssiques (Hecateu de Milet, Aviè, Heròdot, Estrabó, etc.) identifiquen a la costa oriental de la península Ibèrica amb aquest nom, almenys del ençà.

Nou!!: Història d'Hongria і Ibers · Veure més »

Il·líria

Il·líria (Illyricum; Ιλλύρις) fou el nom que rebia a l'antiguitat la terra poblada pels il·liris, un poble heterogeni i força desconegut però d'acceptada filiació indoeuropea.

Nou!!: Història d'Hongria і Il·líria · Veure més »

Il·liri

Il·liri (en grec antic Ἰλλυριός) va ser un heroi grec i el darrer fill de Cadme i d'Harmonia.

Nou!!: Història d'Hongria і Il·liri · Veure més »

Il·liris

Els il·liris són un poble protohistòric dels Balcans, d'origen indoeuropeu, familiars dels tracis i dels dacis.

Nou!!: Història d'Hongria і Il·liris · Veure més »

Imperi Austríac

LImperi Austríac fou un estat creat el 1804 i format per un conjunt de territoris sota dominació austríaca.

Nou!!: Història d'Hongria і Imperi Austríac · Veure més »

Imperi Carolingi

Imperi Carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany, que va suposar un intent de recuperació en els àmbits polític, religiós i cultural de l'època medieval a Europa occidental, i és un fet rellevant i important la coronació de Carlemany com a emperador a Roma com a signe de restauració de facto de l'Imperi Romà d'Occident (segons la ficció de la translatio imperii).

Nou!!: Història d'Hongria і Imperi Carolingi · Veure més »

Imperi Mongol

L'Imperi Mongol, fundat per Genguis Khan al, va ser l'imperi contigu més extens, és a dir, el que més superfície seguida ha controlat al llarg de la història.

Nou!!: Història d'Hongria і Imperi Mongol · Veure més »

Imperi Otomà

L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.

Nou!!: Història d'Hongria і Imperi Otomà · Veure més »

Imperi Romà

L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.

Nou!!: Història d'Hongria і Imperi Romà · Veure més »

Imperi Romà d'Orient

L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.

Nou!!: Història d'Hongria і Imperi Romà d'Orient · Veure més »

Imre Nagy

Imre Nagy (Kaposvár, comtat de Somogy, 1896 – Budapest, 1958) va ser un polític hongarès, dos cops president del govern del seu país.

Nou!!: Història d'Hongria і Imre Nagy · Veure més »

Innocenci III

Innocenci III, de nom seglar Lando di Sezze, (n. Sezze, Estats Papals - m. Cava de' Tirreni, Pulla), fou un antipapa del 29 de setembre de 1179 al gener del 1180.

Nou!!: Història d'Hongria і Innocenci III · Veure més »

Innocenci IV

Innocenci IV (Gènova, 1195 - Nàpols, 7 de desembre de 1254) fou papa de Roma del 1243 al 1254.

Nou!!: Història d'Hongria і Innocenci IV · Veure més »

Innocenci XI

El Papa Innocenci XI (en llatí: Innocentius XI, 16 de maig de 1611 - 12 d'agost de 1689), nascut Benedetto Odescalchi, va ser el 240è Papa de l'Església catòlica des de 1676 fins a la seva mort.

Nou!!: Història d'Hongria і Innocenci XI · Veure més »

Innsbruck

Innsbruck és la capital de l'estat federal del Tirol, a l'oest d'Àustria i té l'estatus de ciutat estatutària.

Nou!!: Història d'Hongria і Innsbruck · Veure més »

Invasions bàrbares

Invasions bàrbares. Tots els pobles assenyalats, excepte els huns, són germànics Les invasions bàrbares van ser un gran moviment migratori de poblacions de l'est i del sud que van envair l'Imperi Romà des de l'inici del fins al: els vàndals, els huns, els visigots, els francs, els angles i els saxons.

Nou!!: Història d'Hongria і Invasions bàrbares · Veure més »

Islam

La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.

Nou!!: Història d'Hongria і Islam · Veure més »

Isten, áldd meg a magyart

Isten, áldd meg a magyart és l'himne nacional d'Hongria.

Nou!!: Història d'Hongria і Isten, áldd meg a magyart · Veure més »

István Széchenyi

El Comte István Széchenyi, en hongarès: Gróf Széchenyi István, pronunciat - (21 de setembre de 1791 – 8 d'abril de 1860) va ser un polític, teòric i escriptor hongarès, un dels més grans estadistes de la història hongaresa.

Nou!!: Història d'Hongria і István Széchenyi · Veure més »

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Nou!!: Història d'Hongria і Itàlia · Veure més »

Iugoslàvia

IugoslàviaAquest article versa sobre el territori conegut tradicionalment com a Iugoslàvia, que, en essència, i a més d'una denominació de caràcter cultural i geogràfic, es refereix al país del sud d'Europa la història del qual abasta des del 1918 fins al 2003.

Nou!!: Història d'Hongria і Iugoslàvia · Veure més »

János Kádár

János Kádár (Fiume, actualment Rijeka, Croàcia, 26 de maig de 1912 – Budapest, Hongria, 6 de juliol de 1989) és el pseudònim de Giovanni Giuseppe Czermanic (més tard Csermanek), polític hongarès, màxim dirigent del seu país durant trenta-dos anys.

Nou!!: Història d'Hongria і János Kádár · Veure més »

József Eötvös

József Eötvös de Vásárosnamény (13 de setembre de 1813, Buda - 2 de febrer de 1871, Pest) fou un escriptor i polític hongarès.

Nou!!: Història d'Hongria і József Eötvös · Veure més »

Jean Cauvin

Joan Calví (en francès, Jean Cauvin) (Noyon, 10 de juliol de 1509 - Ginebra, 27 de maig de 1564) fou un teòleg francès, impulsor de la Reforma Protestant que posteriorment va ser anomenada calvinisme.

Nou!!: Història d'Hongria і Jean Cauvin · Veure més »

Joan de Capistrano

Joan de Capistrano o Giovanni da Capestrano (Capestrano, 24 de juny de 1386 - Ilok, Croàcia, 23 d'octubre de 1456) va ser un frare franciscà observant italià.

Nou!!: Història d'Hongria і Joan de Capistrano · Veure més »

Joan Hunyadi

Joan Hunyadi, gravat de Johannes de Thurocz a la ''Chronica Hungarorum'', Brno, 1488 Joan Hunyadi (en romanès Ioan Corvin de Hunedoara o Iancu de Hunedoara, en hongarès Hunyadi János, en croat: Janko Hunjadi, en serbi: Сибињанин Јанко / Sibinjanin Janko) (nascut vers 1387 – mort l'11 d'agots de 1456) fou un militar i polític del Principat de Transsilvània al, voivoda de Transsilvània i vassall del rei d'Hongria Vladislavus de Varna, i del seu successor, el jove Vladislavus el Pòstum.

Nou!!: Història d'Hongria і Joan Hunyadi · Veure més »

Joana I de Nàpols

Joana I de Nàpols (Nàpols, 1326 - Muro Lucano, 1382), reina de Nàpols, comtessa de Provença i princesa d'Acaia.

Nou!!: Història d'Hongria і Joana I de Nàpols · Veure més »

Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic

Josep I (Viena, 26 de juliol de 1678 - 17 d'abril de 1711) fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, arxiduc d'Àustria, rei d'Hongria i de Bohèmia.

Nou!!: Història d'Hongria і Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic

Corona de Josep II Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic (Schönbrunn, Sacre Imperi Romanogermànic 1741 – Viena 1790) fou un arxiduc d'Àustria que va esdevenir emperador romanogermànic (1765-1790), rei de Bohèmia i Hongria, així com la resta de títols tradicionalment vinculats a la Casa d'Àustria (1780 - 1790).

Nou!!: Història d'Hongria і Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Judit de Suàbia

Judit de Suàbia, més tard Sofia de Bohèmia, (Ravenna, 9 d'abril del 1047 - 14 de març del 1092/1096) fou princesa del Sacre Imperi i Reina consort d'Hongria com a esposa del rei Salomó I d'Hongria.

Nou!!: Història d'Hongria і Judit de Suàbia · Veure més »

Justinià I

Justinià I el Gran (en llatí: Flavius Petrus Sabbatius Iustinianus; en grec: Ιουστινιανός) també conegut entre els cristians ortodoxos orientals com a sant Justinià el Gran, va ser l'emperador romà d'Orient des de l'any 527 fins al 565.

Nou!!: Història d'Hongria і Justinià I · Veure més »

Kagan

Un kagan, kakhan o gran kan és un títol equivalent al d'emperador en les llengües mongola i turca.

Nou!!: Història d'Hongria і Kagan · Veure més »

Kálmán Darányi

Kálmán Darányi (22 de març de 1886, Budapest, Imperi Austrohongarès - † 1 de novembre de 1939, Budapest, Hongria) fou un polític conservador hongarès d'origen noble, primer ministre del 1936 al 1938.

Nou!!: Història d'Hongria і Kálmán Darányi · Veure més »

Kálmán I d'Hongria

Kálmán I d'Hongria (o també Coloman; en hongarés: I. Kálmán) (vers 1070 - 3 de febrer de 1116) va ser rei d'Hongria des del 1095 fins a la seva mort.

Nou!!: Història d'Hongria і Kálmán I d'Hongria · Veure més »

Khàzars

Els khàzars (en göktürk KhAZAG, hɑ'zɑɾ) foren un poble turquès sorgit al com a confederació tribal i que al començament del es van establir al sud-est de l'estepa russa i el Daguestan.

Nou!!: Història d'Hongria і Khàzars · Veure més »

Klemens Wenzel Lothar von Metternich

Klemens Wenzel (o Clemens Wenceslaus) Nepomuk Lothar, comte (des del 1813), príncep de Metternich-Winneburg a Beilstein (Coblença, 15 de maig del 1773-Viena, 11 de juny del 1859), comte de Königswart, i des de 1818 duc de Portella. Va ser un polític d'Àustria.

Nou!!: Història d'Hongria і Klemens Wenzel Lothar von Metternich · Veure més »

Košice

Košice (en llatí Cassovia) és una ciutat d'Eslovàquia.

Nou!!: Història d'Hongria і Košice · Veure més »

Kond

Kond fou un dels set caps tribals hongaresos que mobilitzaren el poble hongarès al des d'Àsia fins a Europa.

Nou!!: Història d'Hongria і Kond · Veure més »

Koppány

Koppány (? - † 997) fou un noble hongarès de començaments del, senyor de Somogy.

Nou!!: Història d'Hongria і Koppány · Veure més »

Ladislau de Varna

s. XIX) representant Vladislau Ladislau de Varna (31 d'octubre de 1424 - 10 de novembre de 1444) va ser rei de Polònia a partir de 1434 (Ladislau III, en polonès: Władysław III), i d'Hongria a partir de 1440 (Vladislau I, en hongarès: I. Ulászló), fins a la seva mort combatent l'Imperi Otomà a la batalla de Varna.

Nou!!: Història d'Hongria і Ladislau de Varna · Veure més »

Ladislau el Pòstum

Ladislau el Pòstum (22 de febrer de 1440 - 23 de novembre de 1457) va ser Duc d'Àustria (1440-1457), rei d'Hongria (1444-1457) i rei de Bohèmia (1453-1457).

Nou!!: Història d'Hongria і Ladislau el Pòstum · Veure més »

Ladislau I d'Hongria

Ladislau I, anomenat el Sant (27 de juny de 1046 - 29 de juliol de 1095), va ser rei d'Hongria des de 1077 fins a la seva mort.

Nou!!: Història d'Hongria і Ladislau I d'Hongria · Veure més »

Ladislau I de Nàpols

Ladislau I de Nàpols el Magnànim (1377 - Nàpols 1414), comte de Provença i rei de Nàpols i Jerusalem (1386-1414), i rei titular d'Hongria (1390-1414).

Nou!!: Història d'Hongria і Ladislau I de Nàpols · Veure més »

Ladislau II d'Hongria

Ladislau II d'Hongria (?, 1131 - ?, 1162), fill de Bela II d'Hongria i membre de la Dinastia Árpád, fou Rei d'Hongria entre el 1161 i el 1162). Usurpà el tron al seu nebot Esteve III d'Hongria gràcies al suport de l'Emperador de l'Imperi Romà d'Orient Manuel I Comnè, això no obstant, en fou desposseït als pocs mesos.

Nou!!: Història d'Hongria і Ladislau II d'Hongria · Veure més »

Ladislau III d'Hongria

Ladislau III d'Hongria (en hongarès III. László) (?, 1199 - Viena, 7 de maig de 1205), de la dinastia Árpád, fou rei d'Hongria entre el 1204 i el 1205). Fill d'Emeric I d'Hongria i la infanta Constança d'Aragó (1179 - 1222), filla d'Alfons I el Cast i Sança de Castella. Ladislau fou coronat rei en vida del seu pare, el 26 d'agost de 1204, per tal d'assegurar així la successió. El germà d'Emeric, Andreu II d'Hongria prometé protegir el nen i actuar de regent del regne mentre aquest fou menor. Però quan el rei Emeric va morir, la seva vídua, Constança, temé que Andreu fes matar Ladislau per obtenir el tron. La mare se'l va emportar de fugida a Viena i es van refugiar a la cort del duc Leopold VI d'Àustria, però al cap de poc de temps Ladislau morí, a Viena. Fou enterrat a Székesfehérvár (Hongria), i Andreu II fou coronat oficialment rei d'Hongria aquell mateix any. Constança d'Aragó no tornà mai més a Hongria, i es casà el 1210 a Messina amb l'emperador Frederic II. D'aquesta nova unió nasqué Enric VII d'Alemanya (1211-1235), duc de Suàbia.

Nou!!: Història d'Hongria і Ladislau III d'Hongria · Veure més »

Ladislau IV d'Hongria

Ladislau IV d'Hongria (?, 1262 - Köröshegy, 1290) (en hongarès: IV. László) va ser rei d'Hongria entre el 1272 i el 1290). Fill d'Esteve V d'Hongria i la seva reina cumana Elisabet, no va tenir descendència i va ser succeït pel seu tiet segon, Andreu III d'Hongria. Va ser el penúltim monarca de la dinastia Árpád.

Nou!!: Història d'Hongria і Ladislau IV d'Hongria · Veure més »

Lajos Kossuth

Fotografia de Lajos Kossuth Lajos Kossuth de Udvard et Kossuthfalva (anglès: Louis Kossuth; 19 de setembre de 1802 – 20 de març de 1894) va ser un advocat, periodista, polític i governador president d'Hongria el 1849.

Nou!!: Història d'Hongria і Lajos Kossuth · Veure més »

Lél

Lél matant el seu captor. Miniatura de la ''Crònica Il·lustrada Hongaresa''. Lél († 955) fou un dels caps tribals dels hongaresos del, probablement sota les ordres del príncep Taksony d'Hongria.

Nou!!: Història d'Hongria і Lél · Veure més »

Legió

* Condecoracions.

Nou!!: Història d'Hongria і Legió · Veure més »

Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic

Leopold I (Viena, 9 de juny de 1640 - 5 de maig de 1705) fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, arxiduc d'Àustria, rei d'Hongria i rei de Bohèmia, era fill de l'emperador Ferran III i de la seva primera dona Maria Anna d'Espanya, filla del rei Felip III d'Espanya.

Nou!!: Història d'Hongria і Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic

Leopold II (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic 1747 - íd. 1792) va ser Rei d'Hongria, Bohèmia i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic des de l'any 1790 fins a la seva mort.

Nou!!: Història d'Hongria і Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Lepra

La lepra, també coneguda com a malaltia de Hansen (HD), és una infecció bacteriana a llarg termini produïda per Mycobacterium leprae o Mycobacterium lepromatosis.

Nou!!: Història d'Hongria і Lepra · Veure més »

Lingüística

La lingüística és la ciència que estudia la llengua natural.

Nou!!: Història d'Hongria і Lingüística · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: Història d'Hongria і Llatí · Veure més »

Llombardia

Mapa administratiu de la Llombardia amb les seves 11 províncies Llombardia, o la Llombardia, (en llombard i italià Lombardia, pronunciat en llombard occidental, en llombard oriental o, en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia, i una de les àrees econòmicament més riques i dinàmiques d'Europa.

Nou!!: Història d'Hongria і Llombardia · Veure més »

Lluís Guillem de Baden-Baden

Lluís Guillem de Baden-Baden (en alemany Ludwig Wilhelm von Baden-Baden) va néixer el 8 d'abril de 1655 a París, i va morir el 4 de gener de 1707 a Rastatt.

Nou!!: Història d'Hongria і Lluís Guillem de Baden-Baden · Veure més »

Lluís I d'Hongria

Lluís I d'Hongria (en hongarès I. Lajos), conegut com a Lluís el Gran (Nagy), va regnar com a rei d'Hongria des de 1342, i de Polònia des de 1370.

Nou!!: Història d'Hongria і Lluís I d'Hongria · Veure més »

Lluís II d'Hongria

Lluís II d'Hongria i I de Bohèmia (Buda, 1 de juliol de 1506 - Mohács, 29 d'agost de 1526) fou el trenta-sisè Rei d'Hongria i Rei de Bohèmia, amb el nom de Lluís I de Bohèmia. Fill d'Anna de Candale i de Vladislau II de Bohèmia, al que va succeir (1516-1526), encara que va ser proclamat rei del territori anys abans.

Nou!!: Història d'Hongria і Lluís II d'Hongria · Veure més »

Lluís IV d'Alemanya

Luis IV (Oettingen, 893 - Ratisbona, setembre de 911) anomenat "el Nen".

Nou!!: Història d'Hongria і Lluís IV d'Alemanya · Veure més »

Lluís VII de França

Lluís VII de França, dit el Jove (en francès Louis le Jeune) (1120 - París, 1180) fou rei de França entre 1137 i 1180.

Nou!!: Història d'Hongria і Lluís VII de França · Veure més »

Lluís XIV de França

Lluís XIV (Saint-Germain-en-Laye, 5 de setembre de 1638 – Palau de Versalles, 1 de setembre de 1715) va regnar com a rei de França i rei de Navarra, el tercer de la Casa de Borbó (dins la dinastia Capeta), des del 14 de maig de 1643 fins a la seva mort.

Nou!!: Història d'Hongria і Lluís XIV de França · Veure més »

Lluís XVI de França

Lluís XVI (Versalles, 23 d'agost de 1754 - París, 21 de gener de 1793), va ser rei de França i de Navarra des de 1774 fins a 1792, copríncep d'Andorra (1774-92) i duc de Berry (1754-74).

Nou!!: Història d'Hongria і Lluís XVI de França · Veure més »

Lluita de les Investidures

Miniatura medieval representant un rei investint un bisbe amb els seus atributs La Lluita de les Investidures (episodi conegut també com la Controvèrsia, la Querella, o la disputa de les Investidures) va ser un prolongat conflicte entre l'Església i les monarquies europees que es disputaven l'autoritat de nomenar (investir) els càrrecs eclesiàstics.

Nou!!: Història d'Hongria і Lluita de les Investidures · Veure més »

Longobards

Els longobards (llatí: Langobardi; grec: Λαγγοβάρδοι, Λογγοβάρδοι, Λαγγοβάρδαι o Λογγοβάρδαι) van ser un poble germànic originat en el poble dels sueus, dels quals constituïen probablement una de les tribus, i que va habitar diverses zones de la península Itàlica com la Llombardia (regió entre els Alps i el riu Po), o el Benevent al sud.

Nou!!: Història d'Hongria і Longobards · Veure més »

Luteranisme

El segell de Luter El luteranisme és una tendència imperial protestant cristiana basada en els ensenyaments i les doctrines establertes a l'Antic i el Nou Testament.

Nou!!: Història d'Hongria і Luteranisme · Veure més »

Macedònia (regió)

Macedònia és una àrea històrica i geogràfica situada a l'Europa meridional.

Nou!!: Història d'Hongria і Macedònia (regió) · Veure més »

Madeira

Madeira (en portuguès Arquipélago da Madeira) és un arxipèlag portuguès situat a l'Atlàntic nord, entre els paral·lels 32° 22′ 20″ i 33° 7′ 50″ i en una longitud entre els 16° 16′ 30 W i els 17° 16′ 39″ W. L'arxipèlag consisteix en dues illes habitades anomenades Madeira i Porto Santo, tres petites illes deshabitades anomenades Ilhas Desertas i un altre grup més petit de tres illes també deshabitades conegut com les Ilhas Selvagens o illes Salvatges, més properes a les Canàries que a Madeira.

Nou!!: Història d'Hongria і Madeira · Veure més »

Magiars

Els magiars van ser un grup ètnic que envaí i conquerí al el territori que correspon aproximadament a l'actual Hongria, cosa que explica l'existència d'una illa d'habitants de llengua úgrica en una zona envoltada per llengües eslaves, germàniques o romàniques.

Nou!!: Història d'Hongria і Magiars · Veure més »

Manuel I Comnè

Manuel I Comnè (grec: Μανουήλ Κομνηνός, Manuïl Komninós; 28 de novembre del 1118 – 24 de setembre del 1180) fou un emperador romà d'Orient del que governà en un punt d'inflexió crucial per a la història de l'Imperi Romà d'Orient i el Mediterrani.

Nou!!: Història d'Hongria і Manuel I Comnè · Veure més »

Mar Adriàtica

La mar Adriàtica o Hadriàtica, o el mar Adriàtic o Hadriàtic, és una part de la mar Mediterrània entre les costes de la península Itàlica, al sud i a l'oest, i de la península Balcànica, al nord i a l'est, des del golf de Venècia fins al canal d'Òtranto, que la uneix amb la resta de la Mediterrània, a l'àrea anomenada mar Jònica.

Nou!!: Història d'Hongria і Mar Adriàtica · Veure més »

Mar Negra

La mar Negra (o mar Negre; vegeu la secció sobre el nom), a l'antiguitat anomenada Pont Euxí (Euxinus Pontus), és una mar continental situada entre Europa i Àsia que comunica amb la mar Mediterrània (a través de la mar de Màrmara) pel Bòsfor, i amb la mar d'Azov per l'estret de Kertx.

Nou!!: Història d'Hongria і Mar Negra · Veure més »

Marc Aureli

Marc Aureli, per casament Marcus Annius Verus (26 d'abril del 121 - 17 de març del 180) fou emperador romà del 161 al 180, que succeí a Antoní Pius, juntament amb son germà, i fill adoptiu d'Antoní Pius, Luci Aureli Ver.

Nou!!: Història d'Hongria і Marc Aureli · Veure més »

Marca Àvara

La Marca Àvar fou una divisió administrativa de l'estat carolingi establerta com a frontera amb el país àvar vers el 788 en temps de Carlemany, entre el Danubi i el Drave, amb la finalitat de protegir els territoris situats més a l'oest de les incursions dels àvars de Panònia.

Nou!!: Història d'Hongria і Marca Àvara · Veure més »

Margarida d'Hongria

Margarida d'Hongria (Castell de Klis, Croàcia, 27 de gener de 1242 – Convent de la Mare de Déu, Nyulak szigete (actual Illa de Margarida, Budapest, 18 de gener de 1271) va ser una princesa d'Hongria, monja, avui venerada com a santa per l'Església catòlica.

Nou!!: Història d'Hongria і Margarida d'Hongria · Veure més »

Maria Antonieta d'Àustria

'''Maria Antonieta''' 1778, retrat d'Élisabeth Vigée-Lebrun Maria Antonieta d'Àustria (Viena, 2 de novembre de 1755 - París, 16 d'octubre de 1793) fou reina de França i l'esposa de Lluís XVI de França.

Nou!!: Història d'Hongria і Maria Antonieta d'Àustria · Veure més »

Maria Arpad d'Hongria

Maria Arpad d'Hongria (1257 - Nàpols, 25 de març de 1323) fou princesa d'Hongria i reina consort de Nàpols (1285-1309).

Nou!!: Història d'Hongria і Maria Arpad d'Hongria · Veure més »

Maria Cristina d'Habsburg

Maria Cristina d'Àustria (10 de novembre de 1574 -6 d'abril de 1621) fou una princesa alemanya de la Casa d'Habsburg i per matrimoni princesa de Transsilvània.

Nou!!: Història d'Hongria і Maria Cristina d'Habsburg · Veure més »

Maria I d'Hongria

Maria I d'Hongria (vers 1371-1395) va ser la reina d'Hongria des de 1382 fins a la seva mort.

Nou!!: Història d'Hongria і Maria I d'Hongria · Veure més »

Maria Teresa I d'Àustria

Maria Teresa I d'Àustria (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic 1717 - íd. 1780) fou una arxiduquessa d'Àustria que alhora fou duquessa de Milà, reina d'Hongria i Bohèmia (1740-1780), gran duquessa consort de la Toscana i emperadriu consort del Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: Història d'Hongria і Maria Teresa I d'Àustria · Veure més »

Martí Luter

Martí Luter (Eisleben, 10 de novembre de 1483 - Eisleben, 18 de febrer de 1546) va ser un teòleg, frare catòlic de l'Orde de Sant Agustí i reformador religiós alemany; en les seves ensenyances es va inspirar la Reforma protestant.

Nou!!: Història d'Hongria і Martí Luter · Veure més »

Mateu Csák

Castell de Trenčín de Mateo Csák, situat a la regió de Trenčín. Dominis de Mateo Csák. Mateu Csák (aprox. 1260/1265 - Trenčín, 18 de març de 1321), (en hongarès: Csák (III) Máté, en eslovac: Matúš Čák III), també Mateo Csák de Trencsén, (en hongarès: trencséni Csák (III) Máté, eslovac: Matúš Čák III Trenčiansky) va ser un oligarca hongarès del Regne d'Hongria, que va governar independentment els comtats del nord-oest del regne -avui aproximadament la meitat occidental de l'actual Eslovàquia i parts del nord d'Hongria-.

Nou!!: Història d'Hongria і Mateu Csák · Veure més »

Maties Corví

Maties Corví I dit el Just (en hongarès: Hunyadi Mátyás, romanès: Matei Corvin, llatí: Matthias Corvinus, alemany: Matthias Corvinus) (23 de febrer de 1443 - 6 d'abril de 1490) fou un dels reis més importants d'Hongria, regnant des del 23 de novembre de 1458 fins a la seva mort.

Nou!!: Història d'Hongria і Maties Corví · Veure més »

Maties I del Sacre Imperi Romanogermànic

Maties I, emperador romanogermànic (Viena 24 de febrer de 1557 - 20 de març de 1619) fou arxiduc d'Àustria, rei d'Hongria i de Croàcia i rei de Bohèmia des de 1611 i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic des de 1612.

Nou!!: Història d'Hongria і Maties I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic

Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic (31 de juliol de 1527, Viena - 12 d'octubre del 1576, Ratisbona) fou Emperador del Sacre Imperi, arxiduc d'Àustria, rei d'Hongria i de Bohèmia des de l'any 1564 i fins a la seva mort dotze anys després.

Nou!!: Història d'Hongria і Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Maximilià II Manuel de Baviera

Maximilià II Manuel de Baviera (Múnic 1662 - 1726).

Nou!!: Història d'Hongria і Maximilià II Manuel de Baviera · Veure més »

Mehmet II

Mehmet II (Edirne, 30 de març de 1432 – 3 de maig de 1481) va ser soldà de l'Imperi Otomà entre el 1444 i el 1446 i, posteriorment, entre el 1451 i el 1481.

Nou!!: Història d'Hongria і Mehmet II · Veure més »

Mehmet IV

Mehmet IV (2 de gener de 1642-1693) va ser soldà de l'Imperi Otomà de 1648 a 1687.

Nou!!: Història d'Hongria і Mehmet IV · Veure més »

Mihály Vörösmarty

Mihály Vörösmarty (Puszta-Nyék 1 de desembre del 1800 - Pest, 19 de novembre del 1855) fou un important poeta i dramaturg hongarès, considerat un dels màxims exponents del Romanticisme al son país.

Nou!!: Història d'Hongria і Mihály Vörösmarty · Veure més »

Miklós Horthy

Miklós Horthy, cavaller de Nágybánya, en hongarès Vitéz nágybanyái Horthy Miklós (Kenderes, Hongria, 18 de juny de 1868 – Estoril, Portugal, 9 de febrer de 1957), duc de Szeged i d'Òtranto, va ser un almirall de l'Imperi Austrohongarès i més tard regent del Regne d'Hongria (1920-1944).

Nou!!: Història d'Hongria і Miklós Horthy · Veure més »

Miklós Kállay

Miklós Kállay de Nagy-Kálló, en hongarès Nagykállói dr.

Nou!!: Història d'Hongria і Miklós Kállay · Veure més »

Miklós Zrínyi

Miklós Zrínyi (en croata: Nikola Šubić Zrinski; en hongarès: Zrínyi Miklós, en català Nicolau Zrinski o Zrinyi) (Zrin, a Croàcia, 1508 - Szigetvar 7 de setembre de 1566) fou un noble d'origen croat que va servir als Habsburg.

Nou!!: Història d'Hongria і Miklós Zrínyi · Veure més »

Milà

Milà (Milan en llombard, miˈlãː, Milano en italià, miˈlaːno) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.

Nou!!: Història d'Hongria і Milà · Veure més »

Miquel el Valent

El Voivoda Miquel el Valent / ''Mihai Viteazul'' Miquel el Valent (en romanès Mihai Viteazul, en hongarès: Vitéz Mihály), va ser un Voivoda (Príncep) de Valàquia / en romanès Țara Românească (1593 – 1601), de Transsilvània (1599 – 1601) i de Moldàvia (1600), essent el primer noble romanès en tenir sota el seu control els tres Principats que actualment conformen Romania, motiu pel qual per alguns sectors historiogràfics i nacionals romanesos és considerat com un dels primers precursors d'aquest Estat.

Nou!!: Història d'Hongria і Miquel el Valent · Veure més »

Miskolc

Plaça al costat del Szinva. Castell de Diósgyőr Miskolc és una ciutat autònoma d'Hongria, capital de la província de Borsod-Abaúj-Zemplén situada a la part del nord de l'estat, i té una superfície de 236,68 km².

Nou!!: Història d'Hongria і Miskolc · Veure més »

Mohács

Mohács (en croata i bunjevac Mohač, serbi Мохач, alemany Mohatsch, turc Mihaç abans Mihač, també Mohaç o Mohač) és una ciutat d'Hongria situada a la riba dreta del Danubi, al comtat de Baranya.

Nou!!: Història d'Hongria і Mohács · Veure més »

Moisès Székely

Moisès Székely —en hongarès Székely Mózes, en romanès Moise Székely— fou un voivoda (príncep) de Transsilvània.

Nou!!: Història d'Hongria і Moisès Székely · Veure més »

Moldàvia

Mapa on es representa Romania sense Moldàvia (en blau) i el territori de l'antic principat de Moldàvia (en groc), que sobrepassava les fronteres de l'actual estat romanès Moldàvia (en moldau: Moldova) és una regió geogràfica i històrica que correspon aproximadament al territori del principat històric del mateix nom.

Nou!!: Història d'Hongria і Moldàvia · Veure més »

Mongòlia

Mongòlia (mongol: Монгол Улс, romanització: Mongol Uls) és un país extens, sense accés al mar, que es localitza entre les regions de l'Àsia oriental i Àsia central.

Nou!!: Història d'Hongria і Mongòlia · Veure més »

Mongols

Distribució actual de les ètnies mongols i màxima expansió del seu Imperi Els mongols (en mongol: Mongol en mongol Mongγol; mongol cirílic: Монгол Mongol) són un grup ètnic originari de la Mongòlia actual, Rússia i la República Popular de la Xina, principalment en el que avui dia és la regió autònoma de Mongòlia interior i les repúbliques Buriàtia, Kalmukia, Tuvà i Yakutia de la Federació Russa.

Nou!!: Història d'Hongria і Mongols · Veure més »

Moràvia

Moràvia (txec i eslovac: Morava, alemany: Mähren, hongarès: Morvaország, polonès: Morawy) és una regió històrica a l'est de la República Txeca.

Nou!!: Història d'Hongria і Moràvia · Veure més »

Mur de Berlín

(http://sharemap.org/public/West_and_East_Berlin al mapa interactiu) Foto satèl·lit de Berlín amb el traçat del mur. El mur de Berlín formava part de la frontera interalemanya i separava el Berlín Oest del Berlín Est.

Nou!!: Història d'Hongria і Mur de Berlín · Veure més »

Murat II

Murat II (juny de 1404, Amàsia – 3 de febrer de 1451, Edirne) va ser soldà de l'Imperi Otomà des de la mort del seu pare Mehmet I el 1421 fins a la seva mort, excepte per dues breus interrupcions el 1444 i entre 1444 i 1445.

Nou!!: Història d'Hongria і Murat II · Veure més »

Napoleó Bonaparte

fou un militar i home d'estat francès.

Nou!!: Història d'Hongria і Napoleó Bonaparte · Veure més »

Nàpols

Nàpols (en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la ciutat amb més densitat de població del país.

Nou!!: Història d'Hongria і Nàpols · Veure més »

Nòmada

Poblat nòmada Un nòmada és una persona que no té un territori fix com a residència permanent, sinó que es desplaça amb freqüència d'un lloc a un altre.

Nou!!: Història d'Hongria і Nòmada · Veure més »

Neolític

El neolític (del grec νέος, néos, 'nou', i λίθος, líthos, 'pedra') és un període de la prehistòria proposat per l'arqueòleg John Lubbock el 1865 per definir la segona part de l'edat de pedra, essent la primera part, i molt més llarga, el paleolític.

Nou!!: Història d'Hongria і Neolític · Veure més »

Nicolau I de Rússia

Nicolau I de Rússia (Николай I Павлович, Nikolai I Pàvlovitx) (Gàtxina, Sant Petersburg, 6 de juliol (en l'antic calendari julià, 25 de juny) 1796 - St. Petersburg, 2 de març (antic calendari, 18 de febrer 1855) fou tsar de l'Imperi Rus i, per la seva condició, Rei de Polònia i Gran Duc de Finlàndia. És més conegut per ser un monarca conservador, el regnat del qual es caracteritza per l'estancament econòmic, el creixement territorial, la repressió del dissidents (els desembristes, per exemple), una burocràcia corrupta i guerres freqüents que culminen amb el desastre de la Guerra de Crimea del 1853-1856.

Nou!!: Història d'Hongria і Nicolau I de Rússia · Veure més »

Nitra

Nitra és una ciutat de l'oest d'Eslovàquia que es troba al peu de la muntanya Zobor i s'estén al llarg del riu Nitra.

Nou!!: Història d'Hongria і Nitra · Veure més »

Nou Testament

El Nou Testament, també dit Testament Grec o Escriptures gregues, és el recull de llibres de la Bíblia cristiana escrits després del naixement de Jesucrist.

Nou!!: Història d'Hongria і Nou Testament · Veure més »

Nuremberg

Vista de l'ajuntament de Nuremberg Climograma de Nuremberg Nuremberg (en alemany: Nürnberg; en franc: Nämberch) és una ciutat al districte de la Francònia Mitjana, al land de Baviera.

Nou!!: Història d'Hongria і Nuremberg · Veure més »

Ogg

Ogg és un format de contenidor multimèdia desenvolupat per la Fundació Xiph.org i és el format nadiu per als còdecs multimèdia que també desenvolupa la mateixa fundació.

Nou!!: Història d'Hongria і Ogg · Veure més »

Ogodei

Ogodei (vers 1186 - 1241), fou el tercer fill de Genguis Khan i de la seva dona Borte, i el segon kan suprem o kagan (kakhan) de les tribus turcomongoles o Imperi Mongol, en el qual va succeir el seu pare.

Nou!!: Història d'Hongria і Ogodei · Veure més »

Olomouc

Olomouc (en alemany Olmütz, en polonès Ołomuniec, en llatí Eburum o Olomucium) és una ciutat de la Moràvia Septentrional, a la República Txeca, prop del riu Morava.

Nou!!: Història d'Hongria і Olomouc · Veure més »

Ond

Ond fou un dels set caps tribals hongaresos que mobilitzaren el poble hongarès al des d'Àsia fins a Europa.

Nou!!: Història d'Hongria і Ond · Veure més »

Oradea

Oradea (Hongarès Nagyvárad, Alemany Großwardein, turc Waräd o Wäräd o Warät o Wärät, totes les denominacions del llatí Varadinum) és una ciutat de Romania, a la província (en romanès judeţ) de Bihor (BH), a Transsilvània, vora de les Muntanyes Apuseni a la frontera amb Hongria, travessada pel riu Crişul Repede.

Nou!!: Història d'Hongria і Oradea · Veure més »

Orde (religió)

Un orde religiós és un tipus d'institut de vida consagrada, religiós, on tots els seus membres emeten vots solemnes.

Nou!!: Història d'Hongria і Orde (religió) · Veure més »

Orde de Sant Pau Primer Eremita

LOrde de Sant Pau Primer Eremita (en llatí: Ordo Sancti Pauli Primi Eremitae) és un orde monàstic catòlic fundat el a Hongria per Eusebi d'Esztergom.

Nou!!: Història d'Hongria і Orde de Sant Pau Primer Eremita · Veure més »

Orde del Drac

L'orde del Drac, en llatí Societas Draconistrarum, i en alemany: Drachenorden i en hongarès: Sárkány Lovagrend, fou un orde militar del Sacre Imperi romanogermànic, instituït pel rei d'Hongria Segimon I, futur emperador, el 1408, per lluitar contra l'Imperi Otomà i l'heretgia hussita.

Nou!!: Història d'Hongria і Orde del Drac · Veure més »

Orde del Temple

LOrde dels Pobres Cavallers de Crist i del Temple de Salomó, també anomenat l’Orde del Temple (Ordre du Temple en francès) en el qual els seus membres són normalment coneguts com a cavallers templers (templiers en francès), va ser un dels més famosos ordes militars cristians de l'edat mitjana.

Nou!!: Història d'Hongria і Orde del Temple · Veure més »

Orde Teutònic

L'Orde Teutònic (també Orde dels Cavallers Teutons, Cavallers Teutònics de l'Hospital de Santa Maria de Jerusalem i Cavallers Hospitalers, en alemany Deutscher Ritterorden en llatí Ordo domus Sanctæ Mariæ Theutonicorum Ierosolimitanorum) fou un orde militar fundat a Palestina l'any 1190 (Tercera Croada) durant l'assetjament de la fortalesa de Sant Joan d'Acre.

Nou!!: Història d'Hongria і Orde Teutònic · Veure més »

Ostrogots

Els ostrogots són un dels pobles germànics.

Nou!!: Història d'Hongria і Ostrogots · Veure més »

Otó d'Habsburg-Lorena

Dr.

Nou!!: Història d'Hongria і Otó d'Habsburg-Lorena · Veure més »

Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic

Otó I el Gran (Wallhausen, estat de Saxònia-Anhalt en l'actualitat, 23 de novembre del 912 - Memleben, 7 de maig del 973) va ser el fill gran d'Enric I l'Ocellaire i Matilde de Ringelheim.

Nou!!: Història d'Hongria і Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Ottokar II

Recreació artística de la fisonomia feta al segle XVIII Přemysl Otakar II (generalment escrit Ottokar II o Přemysl Ottokar II) (vers 1233 – 26 d'agost de 1278), el rei de ferro i or, fou rei de Bohèmia (1253–1278).

Nou!!: Història d'Hongria і Ottokar II · Veure més »

Pacte de sang hongarès

El '''pacte de sang'''. Obra de Bertalan Székely (pintada entre el 1895 i el 1897). El pacte de sang (en hongarès vérszerződés), segons la tradició hongaresa, és el primer tractat que van dur a terme els magiars a les acaballes del.

Nou!!: Història d'Hongria і Pacte de sang hongarès · Veure més »

Paixà

Paixà (del turc) o baixà (de l'àrab, al seu torn del turc) era un títol donat als alts càrrecs de l'administració otomana, tant civils com militars.

Nou!!: Història d'Hongria і Paixà · Veure més »

Palerm

Palerm (en sicilià, Palermu; en italià i oficialment, Palermo) és la capital de Sicília i la cinquena ciutat d'Itàlia (675.801 habitants).

Nou!!: Història d'Hongria і Palerm · Veure més »

Pannònia

Posició de la província de Pannònia a l'Imperi Romà Pannònia o Panònia (Pannonia) era una regió del centre d'Europa al sud i a l'oest del Danubi que la limitava pel nord i l'est.

Nou!!: Història d'Hongria і Pannònia · Veure més »

Papa Pau II

Pau II (Venècia, 23 de febrer de 1417 - Roma, 26 de juliol de 1471) fou un papa de Roma.

Nou!!: Història d'Hongria і Papa Pau II · Veure més »

París

París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.

Nou!!: Història d'Hongria і París · Veure més »

Pau de Passarowitz

La Pau de Passarowitz (pel nom alemany de la ciutat sèrbia de Požarevac, on se signà el 1718) fou un tractat entre l'Imperi Otomà i Àustria, al que es va afegir la República de Venècia, que tancava la Guerra austro-turca (1716-1718).

Nou!!: Història d'Hongria і Pau de Passarowitz · Veure més »

Pál Teleki

Pál Janos Ede, comte Teleki de Szék (en hongarès: Teleki Pál, 1 de novembre de 1879 – 3 d'abril de 1941) va ser un polític hongarès, dues vegades primer ministre (19 de juliol de 1920 fins a 14 d'abril de 1921 i de 16 de febrer de 1939 fins a 3 d'abril de 1941.). Expert en geografia, va ser membre de l'Acadèmia Hongaresa de Ciències i president de l'associació d'Escoltes hongaresa.

Nou!!: Història d'Hongria і Pál Teleki · Veure més »

Pícnic paneuropeu

El pícnic paneuropeu (alemany: Paneuropäisches Picknick; hongarès: páneurópai piknik; eslovac: Paneurópsky piknik) va ser una manifestació per la pau celebrada a la frontera entre Àustria i Hongria, prop de Sopron, Hongria, el 19 d'agost de 1989.

Nou!!: Història d'Hongria і Pícnic paneuropeu · Veure més »

Pelegrinatge

Un pelegrinatge és un viatge a un lloc considerat sagrat per la religió per tal d'obtenir els favors de la divinitat o augmentar l'autoconeixement durant la ruta.

Nou!!: Història d'Hongria і Pelegrinatge · Veure més »

Península Ibèrica

La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.

Nou!!: Història d'Hongria і Península Ibèrica · Veure més »

Península Itàlica

La península Itàlica, o península Apenina és una de les penínsules més grans d'Europa.

Nou!!: Història d'Hongria і Península Itàlica · Veure més »

Pere I d'Hongria

Pere I d'Hongria (Venècia, 1011-?, 1046), conegut com a Pere Orseolo o Pere el Venecià (en hongarès: I. (Velencei) Péter, en llatí: Pietro Orseolo), va ser rei d'Hongria del 1038 al 1041 i el 1044 fins a la seva mort dos anys més tard.

Nou!!: Història d'Hongria і Pere I d'Hongria · Veure més »

Pere Pázmány

Pere Pázmány (4 d'octubre de 1570, Nagyvárad - 19 de març de 1637, Bratislava) fou arquebisbe d'Esztergom del 1616 al 1637, cardenal hongarès de l'Església Catòlica, nomenat pel papa Urbà VIII.

Nou!!: Història d'Hongria і Pere Pázmány · Veure més »

Pesta Negra

La Pesta Negra fou una pandèmia, molt probablement de pesta, que possiblement s'originà el 1346 al nord de la Xina i, a través de Síria, s'estengué successivament per Anatòlia i Tràcia fins a arribar a Grècia, Egipte i els Balcans.

Nou!!: Història d'Hongria і Pesta Negra · Veure més »

Petxenegs

Petxenegs o Patzinaks (llatí: Расinасае, Romanès: pecenegi, armeni: badzinag, Búlgar/Rus: petxenegui (Печенеги), grec: Patzinaki/Petsenegi (Πατζινάκοι/Πετσενέγοι) o menys freqüent Πατζινακίται, hongarès: Besenyő, turc antic (suposat): *Beçenek, Turc: Peçenekler) foren una horda túrquica seminòmada de les estepes de l'Àsia Central que parlaven la llengua petxeneg, inclosa al grup de les llengües turqueses.

Nou!!: Història d'Hongria і Petxenegs · Veure més »

Pobles turquesos

Els pobles turquesos del nord i el centre d'Euràsia són pobles que parlen llengües de la família turquesa, i que comparteixen diversos trets històrics i culturals en diferents graus.

Nou!!: Història d'Hongria і Pobles turquesos · Veure més »

Polònia

Polònia, oficialment República de Polònia, és un estat de l'Europa central.

Nou!!: Història d'Hongria і Polònia · Veure més »

Politeisme

Processó dels déus al sarcòfag de Prometeu, c. 240 aC, al Museu del Louvre El politeisme (del grec: πολλοί θεός: molts déus) consisteix a creure i/o adorar molts déus o divinitats.

Nou!!: Història d'Hongria і Politeisme · Veure més »

Pont de les Cadenes

El pont de les Cadenes (en magiar, Széchenyi Lánchíd, 'pont Széchenyi') és el pont més antic i sense dubte també el més conegut de Budapest, la capital d'Hongria.

Nou!!: Història d'Hongria і Pont de les Cadenes · Veure més »

Potències de l'Eix

Països neutrals URSS Les Potències de l'Eix eren els estats oposats als Aliats durant la Segona Guerra Mundial.

Nou!!: Història d'Hongria і Potències de l'Eix · Veure més »

Praga

Praga (txec: Praha) és la principal ciutat i la capital de la República Txeca.

Nou!!: Història d'Hongria і Praga · Veure més »

Prússia

Prússia - Preußen en alemany, Prūsa en prussià, Borussia, Prussia o Prutenia en llatí; Prusy en polonès, Prussija en rus, en lituà Prūsija fou un regne nascut al centre d'Europa durant l'edat moderna, que esdevingué l'eix sobre el que orbità la unificació alemanya i l'Imperi Alemany, fins que fou dissolta després de la victòria dels Aliats de la Segona Guerra Mundial.

Nou!!: Història d'Hongria і Prússia · Veure més »

Primer ministre d'Hongria

El Primer Ministre de la República d'Hongria és el cap de govern d'aquest país.

Nou!!: Història d'Hongria і Primer ministre d'Hongria · Veure més »

Primera Guerra Mundial

La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.

Nou!!: Història d'Hongria і Primera Guerra Mundial · Veure més »

Principat

Un principat és un territori històric sota la jurisdicció d'un príncep, com ara Andorra.

Nou!!: Història d'Hongria і Principat · Veure més »

Principat de Transsilvània

El Principat de Transsilvània (en romanès: Principatul Transilvaniei; en hongarès: Erdélyi Fejedelemség; en alemany: Fürstentum Siebenbürgen) va ser un estat independent d'idioma i cultura hongaresa, amb una monarquia electiva que va existir entre mitjans del i principis del, en els territoris de l'actual regió de Transsilvània que es troba dins de les fronteres de la moderna Romania.

Nou!!: Història d'Hongria і Principat de Transsilvània · Veure més »

Protectorat de Bohèmia i Moràvia

El Protectorat de Bohèmia i Moràvia (en alemany Reichsprotektorat Böhmen und Mähren, en txec Protektorát Čechy a Morava) fou un protectorat ètnic (de fet, un estat titella) del Tercer Reich en la part de l'actual República Txeca que no fou incorporada directament a Alemanya.

Nou!!: Història d'Hongria і Protectorat de Bohèmia i Moràvia · Veure més »

Protestantisme

El protestantisme és una branca del cristianisme que agrupa diverses denominacions cristianes i generalment es refereix a aquelles que es van separar de l'Església catòlica arran de la Reforma del, les derivades d'aquestes i també aquelles que hi comparteixen doctrines o ideologies similars.

Nou!!: Història d'Hongria і Protestantisme · Veure més »

Protoindoeuropeus

Els protoindoeuropeus són una hipotètica població prehistòrica d'Euràsia que parlava el protoindoeuropeu (PIE), l'avantpassat de les llengües indoeuropees segons la reconstrucció lingüística.

Nou!!: Història d'Hongria і Protoindoeuropeus · Veure més »

Quades

Els quades (en llatí Cuadi, en grec antic Κουάδιο) eren un poble germànic que probablement constituïen una de les tribus dels sueus, establerta a Bohèmia-Moràvia, nord d'Àustria i oest d'Hongria, segons diu Tàcit.

Nou!!: Història d'Hongria і Quades · Veure més »

Quedlinburg

Quedlinburg és una ciutat de l'estat federat de Saxònia-Anhalt a Alemanya.

Nou!!: Història d'Hongria і Quedlinburg · Veure més »

Regne d'Hongria

El Regne d'Hongria emergí l'any 1000, quan el Principat d'Hongria, fundat el 896, va ser reconegut com a regne.

Nou!!: Història d'Hongria і Regne d'Hongria · Veure més »

Regne de Bohèmia

El Regne de Bohèmia, de vegades també anomenat Regne Txec (České království en txec; Königreich Böhmen en alemany; Regnum Bohemiae) fou un estat a la regió de Bohèmia a Europa Occidental, el seu territori està inclòs en l'actual República Txeca.

Nou!!: Història d'Hongria і Regne de Bohèmia · Veure més »

República de Venècia

La Sereníssima República de Venècia va ser una ciutat estat situada al nord d'Itàlia, a la riba de la mar Adriàtica, amb la ciutat de Venècia com a centre.

Nou!!: Història d'Hongria і República de Venècia · Veure més »

Revolució Francesa

La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.

Nou!!: Història d'Hongria і Revolució Francesa · Veure més »

Revolució hongaresa de 1848

Sándor Petőfi, poeta hongarès clau en la revolució de 1848. La Revolució hongaresa de 1848 fou una de les moltes revolucions d'aquell any i va estar relacionada amb les revolucions a l'àrea dels Habsburg.

Nou!!: Història d'Hongria і Revolució hongaresa de 1848 · Veure més »

Riu Don

El riu Don (en rus: Дон) és un riu de Rússia que neix al llac Ivan (Ivan Ozero).

Nou!!: Història d'Hongria і Riu Don · Veure més »

Robert I de Nàpols

Robert I de Nàpols, dit «el Prudent» (1278 - Nàpols 1343), fou rei de Nàpols i comte de Provença (1309-1343).

Nou!!: Història d'Hongria і Robert I de Nàpols · Veure més »

Rodolf I d'Alemanya

Rodolf I d'Alemanya, conegut com a Rodolf d'Habsburg, (Limburg, 1 de maig de 1218 - Espira, 15 de juliol de 1291) va ser rei d'Alemanya (Rei dels Romans) de 1273 fins a la seva mort, i duc d'Àustria, Caríntia, Estíria i marcgravi de Carniola de 1276 al 1282.

Nou!!: Història d'Hongria і Rodolf I d'Alemanya · Veure més »

Rodolf II del Sacre Imperi Romanogermànic

Rodolf II d'Habsburg (Viena, 18 de juliol de 1552-Praga, 20 de gener de 1612) fou Arxiduc d'Àustria, Rei d'Hongria (1572-1608) i de Bohèmia (1575-1611) i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1576-1612), era fill i successor de l'emperador Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic i de Maria d'Àustria i de Portugal, filla de l'emperador Carles V. De caràcter feble, malaltís i excèntric, va residir en el Castell de Praga des de 1583 fins a la seva mort el 1612, essent el seu caràcter un element definitori del seu regnat, ja que passava de l'apatia a la malenconia sense cap motiu aparent.

Nou!!: Història d'Hongria і Rodolf II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Roma

Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.

Nou!!: Història d'Hongria і Roma · Veure més »

Romania

Romania (escrit România en romanès, AFI és un estat del sud-est de l'Europa central. Fa frontera amb Ucraïna al nord i al nord-est, amb la República de Moldàvia a l'est, amb Bulgària al sud, amb Sèrbia al sud-oest i amb Hongria a l'oest. A llevant, és banyat per la mar Negra. Des de l'1 de gener de 2007 forma part de la Unió Europea, on va entrar juntament amb Bulgària. Culturalment, Romania és un illot de llatinitat dins d'un oceà eslau. El seu nom ja fa referència a Roma, o bé a la Romània, nom que es donava a la part oriental de l'Imperi Romà i, en època tardana, al mateix imperi en general. Amb un terme similar, Romània, es fa referència a l'àrea d'Europa on es parlen les llengües romàniques.

Nou!!: Història d'Hongria і Romania · Veure més »

Romanització

La romanització és un procés de transcripció o transliteració en el qual es representa una paraula o un text amb lletres de l'alfabet llatí on el text original té una escriptura diferent.

Nou!!: Història d'Hongria і Romanització · Veure més »

Rus de Kíev

XI La Rus de KíevLes fonts medievals es refereixen a aquest Estat com Rus 'o la Terra de la Rus.

Nou!!: Història d'Hongria і Rus de Kíev · Veure més »

Rutènia

Rutènia Rutènia és un territori de l'est d'Europa que fou habitat pels pobles eslaus orientals, i també pels diversos estats que hi van existir en el passat.

Nou!!: Història d'Hongria і Rutènia · Veure més »

Sacre Imperi Romanogermànic

El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».

Nou!!: Història d'Hongria і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Salomó I d'Hongria

Salomó I d'Hongria (1053-1087) fou rei d'Hongria.

Nou!!: Història d'Hongria і Salomó I d'Hongria · Veure més »

Sankt Gallen (capital)

Sankt Gallen - Saint-Gall; San Gallo; en romanx: Son Gagl - és la capital del cantó de Sankt Gallen, a Suïssa.

Nou!!: Història d'Hongria і Sankt Gallen (capital) · Veure més »

Santíssima Trinitat

Retaule de la Trinitat. Museu d'art Jacint Rigau, Perpinyà (1489) La doctrina cristiana de la Trinitat és la doctrina central sobre la naturalesa de Déu en la majoria de les esglésies cristianes, que defineix un Déu existent en tres persones divines coiguals, coeternes i consubstancials: Déu Pare, Déu Fill (Jesucrist) i Déu Esperit Sant, tres persones diferents (hipòstases) que comparteixen una essència/substància/natura (homoousion).

Nou!!: Història d'Hongria і Santíssima Trinitat · Veure més »

Saxons

Els saxons (saxones, Σάξονες) eren un dels anomenats pobles germànics.

Nou!!: Història d'Hongria і Saxons · Veure més »

Sàrmates

Els sàrmates foren un poble iranià oriental integrat per gran nombre de pobles acollits sota aquesta denominació que els escites donaven als pobles "no escites" sobre els que governaven.

Nou!!: Història d'Hongria і Sàrmates · Veure més »

Sándor Petőfi

Sándor Petőfi (Kiskőrös, Hongria, 1 de gener de 1823 - Segesvár (Sighişoara en romanès), 31 de juliol de 1849) va ser un poeta en llengua hongaresa, tingut per un dels representants més rellevants del romanticisme hongarès i europeu, i capdavanter dels intel·lectuals que prepararen la revolució hongaresa del 1848.

Nou!!: Història d'Hongria і Sándor Petőfi · Veure més »

Sèrbia

Sèrbia (en serbi: Србија, Srbija) és un país situat al sud-est d'Europa a la zona dels Balcans.

Nou!!: Història d'Hongria і Sèrbia · Veure més »

Sículs (Transsilvània)

Els sículs (hongarès: székelyek, romanès: secui, alemany: Szekler, llatí: siculi) són una ètnia de parla hongaresa que cap al va ocupar les terres del sud-est d'Hongria.

Nou!!: Història d'Hongria і Sículs (Transsilvània) · Veure més »

Sedentarisme

Fragment d'un fresc de la civilització minoica El sedentarisme és la forma més recent de població humana en la qual una societat deixa de ser nòmada per a establir-se de manera definitiva en una localitat determinada a la qual considera com seva.

Nou!!: Història d'Hongria і Sedentarisme · Veure més »

Segimon Bathory

Segimon Bathory (Oradea, Romania, 1572 - Praga, 27 de març de 1613) fou un voivoda (príncep) de Transsilvània (1581-1594, 1594-1598 i 1601-1602).

Nou!!: Història d'Hongria і Segimon Bathory · Veure més »

Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic

Segimon de Luxemburg (Nuremberg, 15 de febrer de 1368 - Znojmo (Moràvia), 9 de desembre de 1437) va ser un monarca que va regnar a Hongria i Croàcia des del 1387, va ser rei d'Alemanya des del 1410, rei de Bohèmia des del 1419 i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic des del 1433 fins a la seva mort el 1437.

Nou!!: Història d'Hongria і Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Segimon II Rákóczi

Segimon II Rákóczi (en hongarès Rákóczi Zsigmond, en romanès Sigismund Rákóczi) fou un voivoda (príncep) del Principat de Transsilvània entre els anys 1607 i 1608.

Nou!!: Història d'Hongria і Segimon II Rákóczi · Veure més »

Segle

Un segle és un període de cent anys.

Nou!!: Història d'Hongria і Segle · Veure més »

Segona Guerra Mundial

La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.

Nou!!: Història d'Hongria і Segona Guerra Mundial · Veure més »

Selim II

Selim II (Istanbul, 30 de maig de 1524 – Istanbul, 13 de desembre de 1574) va ser soldà de l'Imperi Otomà del 1566 fins a la seva mort.

Nou!!: Història d'Hongria і Selim II · Veure més »

Selim III

Selim III (Istanbul 24 de desembre de 1761 – Istanbul 28 de juliol de 1808) va ser soldà de l'Imperi Otomà des de 1789 fins al 1807.

Nou!!: Història d'Hongria і Selim III · Veure més »

Serbis

Els serbis (en serbi: Srbi, en ciríl·lic: Срби) són un poble eslau del sud que viuen principalment a Sèrbia, Montenegro, Bòsnia i Hercegovina i, en una menor mesura, a Croàcia.

Nou!!: Història d'Hongria і Serbis · Veure més »

Setge de Belgrad (1456)

Després de la caiguda de Constantinoble el 1453, el sultà otomà Mehmet II va preparar una ofensiva per sotmetre el Regne d'Hongria.

Nou!!: Història d'Hongria і Setge de Belgrad (1456) · Veure més »

Setge de Viena (1683)

La Batalla de Kahlenberg, o Segon Setge de Viena, va tenir lloc a Viena el 12 de setembre de 1683.

Nou!!: Història d'Hongria і Setge de Viena (1683) · Veure més »

Seu Apostòlica

Es designa amb el terme Seu Apostòlica, les cinc ciutats on es trobaven les Esglésies originals del cristianisme, que es considera que van ser fundades pels Apòstols de Jesús i que constituïen les Antigues Pentarquies.

Nou!!: Història d'Hongria і Seu Apostòlica · Veure més »

Silèsia

Expansió de Brandenburg-Prússia entre 1600-1795 Silèsia (silesià: Ślůnsk, polonès: Śląsk, txec: Slezsko, alemany: Schlesien, llatí i anglès: Silesia) és una regió històrica d'Europa Central, els territoris de la qual s'estenen sobretot per Polònia, amb parts menors a la República Txeca i a Alemanya.

Nou!!: Història d'Hongria і Silèsia · Veure més »

Silvestre II

fou un Papa de l'Església Catòlica, el primer d'origen occità.

Nou!!: Història d'Hongria і Silvestre II · Veure més »

Simeó I el Gran

El tsar Simeó el Gran enmig dels erudits. Simeó I el Gran (Симеон I Велики., trans. Simeon I Veliki antic búlgar, Сѷмєѡнъ А҃ Вєликъ; 864 / 865 - 27 maig de 927), Kan dels búlgars (893-927).

Nou!!: Història d'Hongria і Simeó I el Gran · Veure més »

Societat de Nacions

La Societat de Nacions (SDN) o la Lliga de les Nacions va ser un organisme internacional creat pel Tractat de Versalles el 28 de juny de 1919.

Nou!!: Història d'Hongria і Societat de Nacions · Veure més »

Soldat

Un soldat, en el seu sentit més general, és qualsevol persona que forma part o bé serveix en un exèrcit, i es sotmet a una disciplina jerarquitzada, una reglamentació estricta i l’ús d’uniforme i símbols obligatoris a diferència d'un guerrer o milicià.

Nou!!: Història d'Hongria і Soldat · Veure més »

Solimà I el Magnífic

Solimà I (Trebisonda, 6 de novembre de 1494 - Szigetvár, Hongria, 7 de setembre de 1566) fou el desè soldà de l'Imperi Otomà (1520-1566).

Nou!!: Història d'Hongria і Solimà I el Magnífic · Veure més »

Sopron

Sopron és una ciutat hongaresa.

Nou!!: Història d'Hongria і Sopron · Veure més »

Suïssa

Suïssa (romanx: Svizra), oficialment la Confederació Suïssa (alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; francès: Confédération Suisse; italià: Confederazione Svizzera; romanx: Confederaziun svizra; llatí: Confœderatio Helvetica), és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km².

Nou!!: Història d'Hongria і Suïssa · Veure més »

Svatopluk I

Svatopluk I (o Sventopluk) (830?-894), inicialment governador del Principat de Nitra, va dirigir la revolució que va enderrocar al seu oncle Ratislau I i es va convertir en el segon rei de Gran Moràvia.

Nou!!: Història d'Hongria і Svatopluk I · Veure més »

Székesfehérvár

Székesfehérvár (llatí: Alba Regia, txec: Stoličný Bělehrad, croat: Stolni Biograd, alemany: Stuhlweißenburg, eslovac: Stoličný Belehrad, turc: İstolni Belgrad, serbi: Stoni Beograd Стони Београд) o abreujat Fehérvár és una ciutat del centre d'Hongria amb una població de 106.346 habitants (2001) i 138.995 incloent la rodalia.

Nou!!: Història d'Hongria і Székesfehérvár · Veure més »

Szeged

Szeged eslovac: Segedín, alemany: Szegedin o Segedin, serbi Segedin, Сегедин, llatí: Partiscum, italià: Seghedino, búlgar, belarus, rus i ucraïnès Сегед (Seged), letó Segeda', lituà Segedas, polonès Segedyn, romanès Seghedin i turc otomà i modern Segedin, és una ciutat autònoma d'Hongria situada al sud de l'estat, a la boca del riu Maros als dos costats del riu Tisza.

Nou!!: Història d'Hongria і Szeged · Veure més »

Taksony d'Hongria

Taksony (? - abans de 972) fou el tercer gran príncep dels magiars.

Nou!!: Història d'Hongria і Taksony d'Hongria · Veure més »

Tas

Tas fou un dels set caps tribals hongaresos que mobilitzaren el poble hongarès el des d'Àsia fins a Europa.

Nou!!: Història d'Hongria і Tas · Veure més »

Tíber

El Tíber (en italià Tevere) és el riu principal de la Itàlia central a la conca tirrènica, amb 405 km de longitud.

Nou!!: Història d'Hongria і Tíber · Veure més »

Töhötöm

Töhötöm fou un dels set caps tribals hongaresos que mobilitzaren el poble hongarès al des d'Àsia fins a Europa.

Nou!!: Història d'Hongria і Töhötöm · Veure més »

Teofilacte Simocates

Teofilacte Simocates (Theophylactus Simocatta) fou un historiador romà d'Orient, font important sobre el regnat de l'emperador Maurici.

Nou!!: Història d'Hongria і Teofilacte Simocates · Veure més »

Tercera Croada

La Tercera Croada començà el 1189 i acabà el 1192; fou un seguit d'expedicions comandades per l'emperador alemany Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic, el rei francès Felip II i el rei Ricard I d'Anglaterra Cor de Lleó, els quals pretenien reconquerir Jerusalem, que havia caigut en mans del soldà Saladí després de la batalla de les Banyes de Hattin.

Nou!!: Història d'Hongria і Tercera Croada · Veure més »

Terra Santa

Terra santa és un terme que, en contexts estrictament religiosos, designa un territori poc definit de l'Orient Mitjà, entre el riu Jordà i la mar Mediterrània.

Nou!!: Història d'Hongria і Terra Santa · Veure més »

Timișoara

Timișoara (en hongarès: Temesvár, en alemany: Temeswar, en serbi: Temišvar, en turc: Tamışvar) és una ciutat en la regió occidental de Romania.

Nou!!: Història d'Hongria і Timișoara · Veure més »

Tisza

On el Bódroh entra al Tyssa, ja a Hongria, a la ciutat de Tokaj (Tokai). aiguabarreig del Tyssa Negre i el Tyssa Blanc, prop de Ràkhiv, Transcarpàcia, Ucraïna El Tisza al sud de Tokai (Tokaj), Hongria El riu Tisza a Szeged, Hongria Plànol del riu Tisza i del Danubi (en alemany) El riu Tisza (en hongarès: Tisza; en romanès, serbi i eslovac: Tisa, en ucraïnès: Тиса, que es transcriu del ciríl·lic com a Tyssa; en alemany: Theiß o Theiss) és el principal afluent esquerre del Danubi a més a més d'un dels principals d'Europa.

Nou!!: Història d'Hongria і Tisza · Veure més »

Torí

Torí (en piemontès Turin, en italià Torino) és una important ciutat industrial del nord-oest d'Itàlia, capital del Piemont, una regió situada majoritàriament a l'oest del riu Po.

Nou!!: Història d'Hongria і Torí · Veure més »

Tractat d'Utrecht

El Tractat d'Utrecht, també anomenat Pau d'Utrecht o Tractats d'Utrecht i Rastatt, són un seguit de tractats de pau multilaterals signats entre la Corona de Castella, el Regne de França i els seus enemics bèl·lics a Utrecht (Províncies Unides, actualment els Països Baixos) el març i l'abril de 1713 que donaren lloc al final de la Guerra de Successió espanyola.

Nou!!: Història d'Hongria і Tractat d'Utrecht · Veure més »

Tractat de Belgrad

El Tractat de Belgrad va ser el tractat segellat el 18 de setembre de 1739, en Belgrad, Sèrbia, per l'Imperi Otomà d'una banda, i pels Habsburg de l'altre.

Nou!!: Història d'Hongria і Tractat de Belgrad · Veure més »

Tractat de Karlowitz

Europa el 1648 abans del tractat Europa el 1700 després del tractat Polònia abans del tractat Polònia després del tractat El Tractat de Karlowitz o Karlovci fou un acord de pau signat el 26 de gener de 1699 a la ciutat de Sremski Karlovci (serbi: Сремски Карловци, croat: Srijemski Karlovci, alemany: Karlowitz o Carlowitz, turc: Karlofça, hongarès: Karlóca), a l'actual Sèrbia (província de Voivodina) que va posar fi a la Gran Guerra Turca o Guerra Austrootomana de 1683-1697 en la qual els otomans van ser finalment derrotats.

Nou!!: Història d'Hongria і Tractat de Karlowitz · Veure més »

Tractat del Trianon

El Tractat del Trianon, signat el 4 de juny de 1920, és la conclusió de l'assemblea celebrada al palau del Grand Trianon del castell de Versalles (França), per tal d'establir lstatus d'Hongria després de la seva derrota a la I Guerra Mundial.

Nou!!: Història d'Hongria і Tractat del Trianon · Veure més »

Trajà

Marc Ulpi Trajà (Marcus Ulpius Traianus; Itàlica, 18 de setembre del 53 - Selinunt, 9/11 d'agost del 117) fou emperador romà entre el 98 i el 117.

Nou!!: Història d'Hongria і Trajà · Veure més »

Transsilvània

Bandera de Transsilvània sota l'Imperi austrohongarès Una ermita ortodoxa a Transsilvània Transsilvània (en romanès: Transilvania, Ardeal; en alemany: Siebenbürgen; en hongarès: Erdély; en turc: Erdel o Erdelistan) és una regió composta per les àrees occidental i central de Romania.

Nou!!: Història d'Hongria і Transsilvània · Veure més »

Tresor de Nagyszentmiklós

El Tresor de Nagyszentmiklós és un important tresor de 23 vasos d'or medievals, en total de 9.945 kg, trobat el 1799 prop de la ciutat llavors coneguda com Nagyszentmiklós o Groß-Sankt-Niklaus (en romanès: Sannicolau Mare) al nord del Banat (llavors part del Comtat de Torontál, dintre del Regne d'Hongria en l'Imperi Habsburg, hui a Timiş, a Romania occidental, prop de la frontera amb Hongria).

Nou!!: Història d'Hongria і Tresor de Nagyszentmiklós · Veure més »

Tribut

Els tributs són ingressos de dret públic que consisteixen en prestacions pecuniàries obligatòries, imposades unilateralment per l'estat, exigides per una administració pública com a conseqüència de la realització del fet imposable a què la llei vinculi al ciutadà en el deure de contribuir.

Nou!!: Història d'Hongria і Tribut · Veure més »

Triple Entesa

Aliances militars europees el 1914, abans de la Primera Guerra Mundial Aliances militars europees durant la Primera Guerra mundial, 1914-1918 La Triple Entesa o Triple Entente (del francès entente, 'amistat, comprensió, acord') va ser l'entesa que va unir l'Imperi Rus, la Tercera República Francesa i el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda, després de la signatura de l'Entente Cordiale anglofrancesa de 1904 i de l'Entente anglorussa del 31 d'agost de 1907.

Nou!!: Història d'Hongria і Triple Entesa · Veure més »

Trogir

Trogir (en llatí Tragurion, en italià Traù) és una ciutat històrica i un port sobre la costa Adriàtica de Croàcia, a la regió de la Dalmàcia, a 27 km a l'oest de Split.

Nou!!: Història d'Hongria і Trogir · Veure més »

Turíngia

L'Estat Lliure de Turíngia (en alemany: Freistaat Thüringen, pronunciat) és un estat federat (Bundesland) d'Alemanya, que conforma el territori de la regió històrica del mateix nom.

Nou!!: Història d'Hongria і Turíngia · Veure més »

Turc

El turc (Türkçe AFI) és un idioma que és parlat com a primera llengua per més de 63 milions de persones arreu del món, i és la llengua turquesa més parlada.

Nou!!: Història d'Hongria і Turc · Veure més »

Txèquia

Txèquia (en txec Česko), oficialment la República Txeca (en txec, Česká republika), és un país de l'Europa central sense sortida al mar.

Nou!!: Història d'Hongria і Txèquia · Veure més »

Txecoslovàquia

Txecoslovàquia va ser un estat que existí a l'Europa Central entre el 1918 i el 1992, tret del període de 1938 a 1945.

Nou!!: Història d'Hongria і Txecoslovàquia · Veure més »

Ucraïna

Ucraïna (en ucraïnès: Україна; TR: Ukraïna) és un estat de l'Europa de l'Est.

Nou!!: Història d'Hongria і Ucraïna · Veure més »

Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques

La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз СоветскихСоциалистическихРеспублик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.

Nou!!: Història d'Hongria і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »

Unió Europea

La Unió Europea (UE) és una unió econòmica i política sui generis de 27 estats, situats en la seva major part a Europa.

Nou!!: Història d'Hongria і Unió Europea · Veure més »

Unitarisme

Lunitarisme és una de les famílies teològiques sorgides abans de la Reforma Protestant i que es va desenvolupar el mateix segle que aquesta.

Nou!!: Història d'Hongria і Unitarisme · Veure més »

Valacs

Els valacs (en serbocroat i búlgar власи, vlasi; en βλάχοι; en vllehët; en ulahlar; en vlachok i olasz; en волохи) són els parlants de llengües balcoromàniques: principalment romanesos, però també aromanesos, meglenoromanesos, istroromanesos i, de vegades, dàlmates i istriots.

Nou!!: Història d'Hongria і Valacs · Veure més »

Valàquia

Valàquia (en romanès Țara Românească, literalment 'país romanès'; i també Vlahia o Valahia; en turc Iflak) fou un principat romanès de l'Europa oriental des de la baixa edat mitjana fins a mitjan.

Nou!!: Història d'Hongria і Valàquia · Veure més »

Vazul d'Hongria

Vazul o Vászoly va ser un noble hongarès dels segles  i, descendent del Gran Príncep Árpád, fou germà del príncep Géza d'Hongria i cosí d'Esteve I d'Hongria.

Nou!!: Història d'Hongria і Vazul d'Hongria · Veure més »

Venècia

Venècia (en vènet: Venèsia, en italià: Venezia) és una ciutat del nord d'Itàlia, capital de la regió del Vèneto i de la ciutat metropolitana homònima.

Nou!!: Història d'Hongria і Venècia · Veure més »

Venceslau I de Bohèmia

Venceslau I (en txec: Václav I.) (1205 – 23 de setembre de 1253) va ser rei de Bohèmia entre 1230 i 1253.

Nou!!: Història d'Hongria і Venceslau I de Bohèmia · Veure més »

Venceslau II

Gravat de Jan Matejko (s. XIX) representant Venceslau II Venceslau II —en txec: Václav II., en polonès: Wacław II — (27 de setembre de 1271 - 21 de juny de 1305) va ser rei de Bohèmia (1278 -1305), rei de Polònia (1300 - 1305, com a Venceslau I) i Duc d'Opole (1291 - 1305).

Nou!!: Història d'Hongria і Venceslau II · Veure més »

Venceslau III

Estàtua de Venceslau III de Bohèmia Venceslau III (6 d'octubre de 1289 - 4 d'agost de 1306) va ser rei d'Hongria (1301-1305) i rei de Bohèmia (1305-1306).

Nou!!: Història d'Hongria і Venceslau III · Veure més »

Venceslau IV

Venceslau de Luxemburg (Nuremberg, 26 de febrer de 1361 – Praga, 16 d'agost de 1419), va ser escollit el 1376 rei de Germània (Rei dels Romans, com a Venceslau I) i heretà el 1378 el títol de Rei de Bohèmia (com a Venceslau IV).

Nou!!: Història d'Hongria і Venceslau IV · Veure més »

Viena

Viena (en alemany Wien) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).

Nou!!: Història d'Hongria і Viena · Veure més »

Visigots

Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».

Nou!!: Història d'Hongria і Visigots · Veure més »

Vladislau II de Bohèmia

Ladislau o Vladislau Jagelló (Cracòvia, 1 de març de 1456 - Budapest, 13 de març de 1516), fou Rei de Bohèmia (1471 - 1516) i d'Hongria (1490 - 1516).

Nou!!: Història d'Hongria і Vladislau II de Bohèmia · Veure més »

Voivoda

Armadura d'un voivoda Un voivoda és un títol eslau, que originalment identificava el comandant suprem d'una força militar, i que gradualment va canviar per designar el càrrec de governador d'un territori, els voivodats.

Nou!!: Història d'Hongria і Voivoda · Veure més »

Voivodina

Mapa de Voivodina Districtes i regions geogràfiques de la Voivodina Municipis de Voivodina Distribució ètnica als municipis de la Voivodina La Província Autònoma de Voivodina (en serbi: Аутономна Покрајина Војводина/Autonomna Pokrajina Vojvodina; hongarès: Vajdaság Autonóm Tartomány; eslovac: Autonómna Provincia Vojvodina; romanès: Provincia Autonomă Voievodina; croat: Autonomna Pokrajina Vojvodina; rutè: Автономна Покраїна Войводина) és una provincia al nord de la República de Sèrbia.

Nou!!: Història d'Hongria і Voivodina · Veure més »

Volga

El Volga és el riu més llarg d'Europa, és un riu de la Rússia occidental amb una longitud de 3.700 km, un cabal mitjà de 8.000 m³/s (en això també és el primer d'Europa), i una conca d'uns 1.400.000 km² que amb els seus afluents rega més d'un terç del territori de la Rússia europea.

Nou!!: Història d'Hongria і Volga · Veure més »

Volgograd

Volgograd és una ciutat russa, situada a la província de Volgograd a la confluència dels rius Volga i Tsaritsa.

Nou!!: Història d'Hongria і Volgograd · Veure més »

Wilaya

Una wilaya és una subdivisió administrativa d'alguns països musulmans, que s'acostuma a traduir com ‘província’, ‘governació’ i, en períodes històrics, ‘valiat’.

Nou!!: Història d'Hongria і Wilaya · Veure més »

Worms

Worms és una ciutat de l'estat federat de la Renània-Palatinat, a Alemanya.

Nou!!: Història d'Hongria і Worms · Veure més »

Xina

La Xina (en xinès simplificat 中国, en xinès tradicional 中國, en pinyin Zhōngguó, literalment 'el País del Mig') és un territori històric asiàtic d'orígens mil·lenaris que va ser un puntal de saviesa en l'antiguitat.

Nou!!: Història d'Hongria і Xina · Veure més »

Xipre

Xipre és una illa de la Mediterrània.

Nou!!: Història d'Hongria і Xipre · Veure més »

Zacaries Escolàstic

Ammoni Zacaries Escolàstic (en llatí Zacharias Scholasticus, en grec) (circa 465, Gaza - després de 536), conegut també com a Zacaries Retòric o Zacaries de Mitilene fou un filòsof romà d'Orient d'Alexandria.

Nou!!: Història d'Hongria і Zacaries Escolàstic · Veure més »

Zadar

Zadar (en italià Zara, en llatí Iulia Iadera) és una ciutat de la regió de Dalmàcia a Croàcia, capital del comtat de Zadar al centre del país i enfront de les illes Ugljan i Pašman de les que està separada per l'estret de Zadar.

Nou!!: Història d'Hongria і Zadar · Veure més »

Zoltán

Zoltán (896 - † 949) fou el fill més jove del príncep hongarès Árpád d'Hongria.

Nou!!: Història d'Hongria і Zoltán · Veure més »

1001

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Hongria і 1001 · Veure més »

1008

El 1008 (MVIII) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Història d'Hongria і 1008 · Veure més »

1038

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Hongria і 1038 · Veure més »

1044

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Hongria і 1044 · Veure més »

1046

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Hongria і 1046 · Veure més »

1063

El 1063 (MLXIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Història d'Hongria і 1063 · Veure més »

1074

El 107 (MLXXIV) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Història d'Hongria і 1074 · Veure més »

1077

El 1077 (MLXXVII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Nou!!: Història d'Hongria і 1077 · Veure més »

1083

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Hongria і 1083 · Veure més »

1091

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Hongria і 1091 · Veure més »

1095

El 1095 (MXCV) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.

Nou!!: Història d'Hongria і 1095 · Veure més »

1097

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Hongria і 1097 · Veure més »

1113

El 1113 (MCXIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Història d'Hongria і 1113 · Veure més »

1131

;Resta del món.

Nou!!: Història d'Hongria і 1131 · Veure més »

1141

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Hongria і 1141 · Veure més »

1150

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Hongria і 1150 · Veure més »

1162

El 1162 (MCLXII) fou un any iniciat en dilluns pertanyent a l'edat mitjana.

Nou!!: Història d'Hongria і 1162 · Veure més »

1164

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Hongria і 1164 · Veure més »

1172

El 1172 (MCLXXII) fou un any de traspàs iniciat en dissabte pertanyent a l'edat mitjana.

Nou!!: Història d'Hongria і 1172 · Veure més »

1189

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Hongria і 1189 · Veure més »

1190

El 1190 (MCXC) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.

Nou!!: Història d'Hongria і 1190 · Veure més »

1192

El 1192 (MCXCII) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Història d'Hongria і 1192 · Veure més »

1196

Països Catalans.

Nou!!: Història d'Hongria і 1196 · Veure més »

1197

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Hongria і 1197 · Veure més »

1199

;Països catalans;Món.

Nou!!: Història d'Hongria і 1199 · Veure més »

1203

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Hongria і 1203 · Veure més »

1204

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Hongria і 1204 · Veure més »

1211

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Hongria і 1211 · Veure més »

1213

1213 (MCCXIII en numeral romà) fon un any normal del calendari julià, començat en dimarts.

Nou!!: Història d'Hongria і 1213 · Veure més »

1217

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Hongria і 1217 · Veure més »

1218

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Hongria і 1218 · Veure més »

1222

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Hongria і 1222 · Veure més »

1224

Països Catalans.

Nou!!: Història d'Hongria і 1224 · Veure més »

1225

L'any 1225 va ser un any normal dins del calendari julià, que va començar en dimecres.

Nou!!: Història d'Hongria і 1225 · Veure més »

1235

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Hongria і 1235 · Veure més »

1241

El 1241 (MCCXLI) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià del calendari julià.

Nou!!: Història d'Hongria і 1241 · Veure més »

1242

;Països catalans.

Nou!!: Història d'Hongria і 1242 · Veure més »

1246

El 1246 (MCCXLVI) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.

Nou!!: Història d'Hongria і 1246 · Veure més »

1250

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Hongria і 1250 · Veure més »

1251

1251 (MCCLI) fon un any començat en diumenge segons el calendari julià, corresponent a l'any 700 del calendari armeni.

Nou!!: Història d'Hongria і 1251 · Veure més »

1253

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Hongria і 1253 · Veure més »

1254

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Hongria і 1254 · Veure més »

1266

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Hongria і 1266 · Veure més »

1270

El 1270 (MCCLXX) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Història d'Hongria і 1270 · Veure més »

1271

El 1271 (MCCLXXI) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Història d'Hongria і 1271 · Veure més »

1272

El 1272 (MCCLXXII) fou un any de traspàs iniciat en divendres pertanyent a l'edat mitjana.

Nou!!: Història d'Hongria і 1272 · Veure més »

1273

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Hongria і 1273 · Veure més »

1274

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Història d'Hongria і 1274 · Veure més »

1276

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Hongria і 1276 · Veure més »

1278

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Hongria і 1278 · Veure més »

1284

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Hongria і 1284 · Veure més »

1285

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Hongria і 1285 · Veure més »

1286

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Hongria і 1286 · Veure més »

1287

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Hongria і 1287 · Veure més »

1290

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Hongria і 1290 · Veure més »

1295

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Hongria і 1295 · Veure més »

1301

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Hongria і 1301 · Veure més »

1305

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Hongria і 1305 · Veure més »

1306

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Hongria і 1306 · Veure més »

1307

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Hongria і 1307 · Veure més »

1311

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Hongria і 1311 · Veure més »

1312

El 1312 (MCCCXII) fou un any de traspàs començat en dilluns segons el calendari gregorià.

Nou!!: Història d'Hongria і 1312 · Veure més »

1313

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Hongria і 1313 · Veure més »

1316

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Hongria і 1316 · Veure més »

1318

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Hongria і 1318 · Veure més »

1321

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Hongria і 1321 · Veure més »

1325

Països Catalans.

Nou!!: Història d'Hongria і 1325 · Veure més »

1326

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Hongria і 1326 · Veure més »

1330

El 1330 fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.

Nou!!: Història d'Hongria і 1330 · Veure més »

1333

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Hongria і 1333 · Veure més »

1335

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Hongria і 1335 · Veure més »

1342

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Hongria і 1342 · Veure més »

1344

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Hongria і 1344 · Veure més »

1345

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Hongria і 1345 · Veure més »

1346

Països Catalans.

Nou!!: Història d'Hongria і 1346 · Veure més »

1347

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Hongria і 1347 · Veure més »

1348

s.

Nou!!: Història d'Hongria і 1348 · Veure més »

1350

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Hongria і 1350 · Veure més »

1352

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Hongria і 1352 · Veure més »

1356

El 1356 (MCCCLVI) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià.

Nou!!: Història d'Hongria і 1356 · Veure més »

1358

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Hongria і 1358 · Veure més »

1370

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Hongria і 1370 · Veure més »

1372

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Hongria і 1372 · Veure més »

1375

Atles Català de la Corona de Catalunya i Aragó, de l'any '''1375'''.

Nou!!: Història d'Hongria і 1375 · Veure més »

1378

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Hongria і 1378 · Veure més »

1379

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Hongria і 1379 · Veure més »

1381

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Hongria і 1381 · Veure més »

1382

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Hongria і 1382 · Veure més »

1385

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Hongria і 1385 · Veure més »

1386

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Hongria і 1386 · Veure més »

1387

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Hongria і 1387 · Veure més »

1388

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Hongria і 1388 · Veure més »

1389

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Hongria і 1389 · Veure més »

1390

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Hongria і 1390 · Veure més »

1391

La majoria dels calls de Castella i la Corona d'Aragó són assaltats, i els jueus forçats en massa a convertir-se.

Nou!!: Història d'Hongria і 1391 · Veure més »

1392

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Hongria і 1392 · Veure més »

1395

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Hongria і 1395 · Veure més »

1396

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Hongria і 1396 · Veure més »

1401

L'any 1401 va ser un any destacat per diversos aconteixements.

Nou!!: Història d'Hongria і 1401 · Veure més »

1403

; Països Catalans.

Nou!!: Història d'Hongria і 1403 · Veure més »

1408

; Països catalans.

Nou!!: Història d'Hongria і 1408 · Veure més »

1409

; Països Catalans.

Nou!!: Història d'Hongria і 1409 · Veure més »

1410

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Hongria і 1410 · Veure més »

1411

; Països Catalans; Resta del món.

Nou!!: Història d'Hongria і 1411 · Veure més »

1413

; Països Catalans.

Nou!!: Història d'Hongria і 1413 · Veure més »

1419

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Hongria і 1419 · Veure més »

1422

El 1422 (MCDXXII) fou un any comú començat en dijous de les darreries de l'edat mitjana.

Nou!!: Història d'Hongria і 1422 · Veure més »

1424

;Països catalans.

Nou!!: Història d'Hongria і 1424 · Veure més »

1427

Països Catalans.

Nou!!: Història d'Hongria і 1427 · Veure més »

1437

; Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Història d'Hongria і 1437 · Veure més »

1439

; Països Catalans; Resta del món.

Nou!!: Història d'Hongria і 1439 · Veure més »

1440

El 1440 (MCDXL) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià.

Nou!!: Història d'Hongria і 1440 · Veure més »

1442

El 1442 (MMCDXLII) fou un any comú iniciat en dilluns pertanyent a la baixa edat mitjana.

Nou!!: Història d'Hongria і 1442 · Veure més »

1444

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Hongria і 1444 · Veure més »

1446

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Hongria і 1446 · Veure més »

1452

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Història d'Hongria і 1452 · Veure més »

1456

; Països Catalans; Resta del món.

Nou!!: Història d'Hongria і 1456 · Veure més »

1457

; Països Catalans; Resta del món.

Nou!!: Història d'Hongria і 1457 · Veure més »

1458

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Història d'Hongria і 1458 · Veure més »

1460

; Països Catalans; Resta del món.

Nou!!: Història d'Hongria і 1460 · Veure més »

1463

El 1463 (MCDLXIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Història d'Hongria і 1463 · Veure més »

1464

; Països Catalans.

Nou!!: Història d'Hongria і 1464 · Veure més »

1465

; Països Catalans.

Nou!!: Història d'Hongria і 1465 · Veure més »

1467

; Països Catalans; Resta del món.

Nou!!: Història d'Hongria і 1467 · Veure més »

1468

; Països Catalans.

Nou!!: Història d'Hongria і 1468 · Veure més »

1471

; Països Catalans.

Nou!!: Història d'Hongria і 1471 · Veure més »

1472

El 1472 (MCDLXXII) fou un any de traspàs iniciat en dimecres.

Nou!!: Història d'Hongria і 1472 · Veure més »

1474

; Països Catalans; Resta del món.

Nou!!: Història d'Hongria і 1474 · Veure més »

1475

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Història d'Hongria і 1475 · Veure més »

1476

; Països Catalans; Resta del món.

Nou!!: Història d'Hongria і 1476 · Veure més »

1477

El 1477 (MCDLXXVII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Història d'Hongria і 1477 · Veure més »

1478

; Països Catalans; Resta del món.

Nou!!: Història d'Hongria і 1478 · Veure més »

1479

; Països Catalans.

Nou!!: Història d'Hongria і 1479 · Veure més »

1482

Països Catalans.

Nou!!: Història d'Hongria і 1482 · Veure més »

1485

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Hongria і 1485 · Veure més »

1487

Països Catalans.

Nou!!: Història d'Hongria і 1487 · Veure més »

1490

Països Catalans.

Nou!!: Història d'Hongria і 1490 · Veure més »

1516

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Història d'Hongria і 1516 · Veure més »

1521

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Hongria і 1521 · Veure més »

1523

El 1523 (MDXXIII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Nou!!: Història d'Hongria і 1523 · Veure més »

1526

;Països Catalans La revolta de l'Espadà fou una insurrecció protagonitzada pels moriscos a la serra d'Espadà entre els mesos de març i de setembre de l'any 1526.

Nou!!: Història d'Hongria і 1526 · Veure més »

1540

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Història d'Hongria і 1540 · Veure més »

1541

El 1541 o MDXLI va ser un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Història d'Hongria і 1541 · Veure més »

1552

El 1552 (MDLII) fou un any de traspàs iniciat en divendres pertanyent a l'edat moderna.

Nou!!: Història d'Hongria і 1552 · Veure més »

1564

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Hongria і 1564 · Veure més »

1566

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Història d'Hongria і 1566 · Veure més »

1568

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Hongria і 1568 · Veure més »

1570

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Història d'Hongria і 1570 · Veure més »

1571

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Hongria і 1571 · Veure més »

1572

El 1572 (MDLXXII) fou un any de traspàs de l'edat moderna.

Nou!!: Història d'Hongria і 1572 · Veure més »

1576

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Hongria і 1576 · Veure més »

1590

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Hongria і 1590 · Veure més »

1591

Llinda de la Casa Vila Moner de Figueres.

Nou!!: Història d'Hongria і 1591 · Veure més »

1593

Làpida al monestir de Sant Pere de Besalú.

Nou!!: Història d'Hongria і 1593 · Veure més »

1594

Llinda d'una casa de Santa Pau.

Nou!!: Història d'Hongria і 1594 · Veure més »

1595

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Hongria і 1595 · Veure més »

1596

Països Catalans Resta del món.

Nou!!: Història d'Hongria і 1596 · Veure més »

1598

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Hongria і 1598 · Veure més »

1599

Presentació d'una galera a la rada de Marsella.

Nou!!: Història d'Hongria і 1599 · Veure més »

1601

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Hongria і 1601 · Veure més »

1602

El 1602 (MDCII) fou un any comú començat en dimarts segons el còmput del calendari gregorià.

Nou!!: Història d'Hongria і 1602 · Veure més »

1603

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Hongria і 1603 · Veure més »

1604

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Hongria і 1604 · Veure més »

1605

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Hongria і 1605 · Veure més »

1606

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Hongria і 1606 · Veure més »

1607

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Hongria і 1607 · Veure més »

1608

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Història d'Hongria і 1608 · Veure més »

1610

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Història d'Hongria і 1610 · Veure més »

1613

Miquel III Romànov.

Nou!!: Història d'Hongria і 1613 · Veure més »

1615

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Hongria і 1615 · Veure més »

1616

Nicolau Copèrnic.

Nou!!: Història d'Hongria і 1616 · Veure més »

1618

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Hongria і 1618 · Veure més »

1620

;Països Catalans:;Món.

Nou!!: Història d'Hongria і 1620 · Veure més »

1622

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Hongria і 1622 · Veure més »

1624

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Hongria і 1624 · Veure més »

1626

;Països Catalans;Resta del món Peter Minnewit, director de la Companyia Holandesa de les Índies Occidentals.

Nou!!: Història d'Hongria і 1626 · Veure més »

1629

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Història d'Hongria і 1629 · Veure més »

1630

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Hongria і 1630 · Veure més »

1635

; Països Catalans.

Nou!!: Història d'Hongria і 1635 · Veure més »

1636

El 1636 fou un any de traspàs començat en dimarts segons el Calendari Gregorià.

Nou!!: Història d'Hongria і 1636 · Veure més »

1644

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Hongria і 1644 · Veure més »

1648

;Països catalans;Resta del món Bogdan Jmelnitski.

Nou!!: Història d'Hongria і 1648 · Veure més »

1653

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Hongria і 1653 · Veure més »

1655

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Història d'Hongria і 1655 · Veure més »

1657

Llinda d'una casa de la Vall d'Aran.

Nou!!: Història d'Hongria і 1657 · Veure més »

1658

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Història d'Hongria і 1658 · Veure més »

1659

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Hongria і 1659 · Veure més »

1660

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Història d'Hongria і 1660 · Veure més »

1661

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Hongria і 1661 · Veure més »

1662

El 1662 (MDCLXII) fou un any comú de l'edat moderna iniciat en diumenge.

Nou!!: Història d'Hongria і 1662 · Veure més »

1663

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Hongria і 1663 · Veure més »

1664

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Hongria і 1664 · Veure més »

1671

Stenka Razin.

Nou!!: Història d'Hongria і 1671 · Veure més »

1672

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Hongria і 1672 · Veure més »

1673

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Història d'Hongria і 1673 · Veure més »

1675

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Hongria і 1675 · Veure més »

1676

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Hongria і 1676 · Veure més »

1677

Data de publicació de l'obra més important de Spinoza, l'"Ètica", publicada aquest any, pocs mesos després de la mort de l'autor.

Nou!!: Història d'Hongria і 1677 · Veure més »

1678

;Països Catalans:;Resta del món.

Nou!!: Història d'Hongria і 1678 · Veure més »

1679

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Història d'Hongria і 1679 · Veure més »

1681

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Hongria і 1681 · Veure més »

1682

Pere I de Rússia.

Nou!!: Història d'Hongria і 1682 · Veure més »

1683

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Hongria і 1683 · Veure més »

1686

; Països Catalans.

Nou!!: Història d'Hongria і 1686 · Veure més »

1687

; Països Catalans.

Nou!!: Història d'Hongria і 1687 · Veure més »

1688

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Hongria і 1688 · Veure més »

1690

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Hongria і 1690 · Veure més »

1699

;Països catalans;Resta del món.

Nou!!: Història d'Hongria і 1699 · Veure més »

1701

Llinda d'una casa del carrer Major de la Pobla de Lillet Mapa simplificat d'Europa a la vigília de la Guerra de Successió Espanyola el 1701.

Nou!!: Història d'Hongria і 1701 · Veure més »

1703

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Història d'Hongria і 1703 · Veure més »

1704

miniatura.

Nou!!: Història d'Hongria і 1704 · Veure més »

1705

Gravat representant un enfrontament marítim davant de Gibraltar del 20 de març.;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Hongria і 1705 · Veure més »

1706

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Hongria і 1706 · Veure més »

1707

1707 (MDCCVII) fon un any normal, començat un dimecres al calendari julià i un dissabte al gregorià.

Nou!!: Història d'Hongria і 1707 · Veure més »

1708

;Països catalans.

Nou!!: Història d'Hongria і 1708 · Veure més »

1711

;Països catalans.

Nou!!: Història d'Hongria і 1711 · Veure més »

1713

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Hongria і 1713 · Veure més »

1715

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Hongria і 1715 · Veure més »

1718

La Rectoria Vella, Castellcir (Moianès).

Nou!!: Història d'Hongria і 1718 · Veure més »

1731

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Història d'Hongria і 1731 · Veure més »

1732

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Hongria і 1732 · Veure més »

1735

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Hongria і 1735 · Veure més »

1736

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Història d'Hongria і 1736 · Veure més »

1737

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Història d'Hongria і 1737 · Veure més »

1738

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Història d'Hongria і 1738 · Veure més »

1740

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Hongria і 1740 · Veure més »

1742

El 1742 (MDCCXLII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.

Nou!!: Història d'Hongria і 1742 · Veure més »

1743

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Història d'Hongria і 1743 · Veure més »

1745

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Història d'Hongria і 1745 · Veure més »

1765

Llinda d'una casa de la Vall d'Aran.

Nou!!: Història d'Hongria і 1765 · Veure més »

1780

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Hongria і 1780 · Veure més »

1781

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Hongria і 1781 · Veure més »

1783

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Història d'Hongria і 1783 · Veure més »

1784

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Història d'Hongria і 1784 · Veure més »

1787

Llinda de la Torre de la Corriu - IB-603.

Nou!!: Història d'Hongria і 1787 · Veure més »

1788

Llinda d'una casa del barri de les Coromines de la Pobla de Lillet.

Nou!!: Història d'Hongria і 1788 · Veure més »

1789

Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau Mapa simplificat d'Europa abans de la Revolució Francesa del 1789.

Nou!!: Història d'Hongria і 1789 · Veure més »

1790

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Hongria і 1790 · Veure més »

1791

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Història d'Hongria і 1791 · Veure més »

1792

;Països catalans.

Nou!!: Història d'Hongria і 1792 · Veure més »

1793

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Hongria і 1793 · Veure més »

1802

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Hongria і 1802 · Veure més »

1804

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Història d'Hongria і 1804 · Veure més »

1806

Plànol de Barcelona, l'any 1806.

Nou!!: Història d'Hongria і 1806 · Veure més »

1808

Aquest any és popularment conegut com l'any de la vinguda del francès.

Nou!!: Història d'Hongria і 1808 · Veure més »

1814

Aprovat pel rei el 4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra pdf;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Hongria і 1814 · Veure més »

1815

Mapa polític d'Europa després del Congrés de Viena el 1815.

Nou!!: Història d'Hongria і 1815 · Veure més »

1825

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Història d'Hongria і 1825 · Veure més »

1827

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Hongria і 1827 · Veure més »

1830

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Hongria і 1830 · Veure més »

1837

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Hongria і 1837 · Veure més »

1841

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Hongria і 1841 · Veure més »

1847

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Hongria і 1847 · Veure més »

1848

s), Francesc Pagès i Serratosa (Barcelona, 1852-99) relleu original en guix, base del bronze "Al·legoria del Ferrocarril" de la façana del Palau de Justícia de Barcelona. Es conserva al Museu de Mataró, número de catàleg MCMM 5415.; Països Catalans.

Nou!!: Història d'Hongria і 1848 · Veure més »

1849

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Història d'Hongria і 1849 · Veure més »

1860

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Hongria і 1860 · Veure més »

1867

Europa l'any 1867. Potències en lletra majúscula.

Nou!!: Història d'Hongria і 1867 · Veure més »

1894

St. Charles Avenue, Nova Orleans.

Nou!!: Història d'Hongria і 1894 · Veure més »

1905

Cartell de l'Exposició Universal de Lieja el 1905.

Nou!!: Història d'Hongria і 1905 · Veure més »

1913

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Hongria і 1913 · Veure més »

1918

1918 (MCMXVIII) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimarts i marcat per la fi de la Primera Guerra Mundial.

Nou!!: Història d'Hongria і 1918 · Veure més »

1919

1919 (MCMXIX) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimecres.

Nou!!: Història d'Hongria і 1919 · Veure més »

1920

Estació del Nord de Terrassa el '''1920'''.

Nou!!: Història d'Hongria і 1920 · Veure més »

1921

Països Catalans.

Nou!!: Història d'Hongria і 1921 · Veure més »

1922

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Hongria і 1922 · Veure més »

1931

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Hongria і 1931 · Veure més »

1933

El 1933 (MCMXXXIII) va ser un any comú començat en diumenge.

Nou!!: Història d'Hongria і 1933 · Veure més »

1935

Casa del carrer Nou de la Pobla de Lillet.

Nou!!: Història d'Hongria і 1935 · Veure més »

1938

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Hongria і 1938 · Veure més »

1939

Pont WPA a Nova Orleans.

Nou!!: Història d'Hongria і 1939 · Veure més »

1940

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Hongria і 1940 · Veure més »

1941

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Hongria і 1941 · Veure més »

1942

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Hongria і 1942 · Veure més »

1943

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Hongria і 1943 · Veure més »

1944

Pont sobre el riu Llobregat a la Pobla de Lillet.

Nou!!: Història d'Hongria і 1944 · Veure més »

1945

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Hongria і 1945 · Veure més »

1956

1956 (MCMLVI) fon un any bixest començat en diumenge, corresponent a l'any 2500 del calendari budista.

Nou!!: Història d'Hongria і 1956 · Veure més »

1989

1989 (MCMLXXXIX) fou un any començat en diumenge.

Nou!!: Història d'Hongria і 1989 · Veure més »

1993

1993 (MCMXCIII) fon un any normal del calendari gregorià començat en divendres, corresponent (en part) a l'any 150 del calendari Bahá'í i al 1400 en el Calendari bengalí.

Nou!!: Història d'Hongria і 1993 · Veure més »

1994

1994 (MCMXCIV) fon un any normal del calendari gregorià començat en dissabte.

Nou!!: Història d'Hongria і 1994 · Veure més »

1995

1995 (MCMXCV) fon un any normal del calendari gregorià començat en diumenge.

Nou!!: Història d'Hongria і 1995 · Veure més »

1998

1998 (MCMXCVIII) fon un any normal començat en dijous segons el calendari gregorià, i parcialment corresponent al 5100 del calendari Kali Yuga.

Nou!!: Història d'Hongria і 1998 · Veure més »

24 de juny

El 24 de juny és el cent setanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història d'Hongria і 24 de juny · Veure més »

699

El 699 (DCXIX) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Història d'Hongria і 699 · Veure més »

830

El 830 (DCCCXXX) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Història d'Hongria і 830 · Veure més »

894

El 894 (DCCCXCIV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.

Nou!!: Història d'Hongria і 894 · Veure més »

895

El 895 (DCCCXCV) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Història d'Hongria і 895 · Veure més »

896

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Hongria і 896 · Veure més »

899

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Hongria і 899 · Veure més »

901

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Hongria і 901 · Veure més »

907

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Hongria і 907 · Veure més »

908

El 908 (CMVIII) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià.

Nou!!: Història d'Hongria і 908 · Veure més »

911

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Hongria і 911 · Veure més »

915

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Hongria і 915 · Veure més »

919

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Hongria і 919 · Veure més »

926

El 926 (CMXXVI) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Nou!!: Història d'Hongria і 926 · Veure més »

932

El 932 (CMXXXII) fou un any de traspàs començat en diumenge del calendari julià.

Nou!!: Història d'Hongria і 932 · Veure més »

933

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Hongria і 933 · Veure més »

934

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Hongria і 934 · Veure més »

942

El 942 (CMXLII) fou un any comú iniciat en dissabte pertanyent a l'edat mitjana.

Nou!!: Història d'Hongria і 942 · Veure més »

943

El 943 (CMXLIII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Nou!!: Història d'Hongria і 943 · Veure més »

947

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Hongria і 947 · Veure més »

950

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Hongria і 950 · Veure més »

955

El 955 (CMLV) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.

Nou!!: Història d'Hongria і 955 · Veure més »

960

El 960 (CMLX) fou un any de traspàs començat en diumenge del calendari julià.

Nou!!: Història d'Hongria і 960 · Veure més »

973

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Hongria і 973 · Veure més »

993

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Hongria і 993 · Veure més »

996

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Hongria і 996 · Veure més »

997

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Hongria і 997 · Veure més »

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

SortintEntrant