Comunicació

512 les relacions: Abd-ar-Rahman III, Abdicació, Absolutisme, Adolfo Suárez González, Al-Àndalus, Al-Qaida, Alans, Alejandro Lerroux García, Alfabetisme, Alfons XII d'Espanya, Alfons XIII d'Espanya, Amadeu I d'Espanya, Amèrica, Anarquisme, Antiga Grècia, Antoni Maura i Montaner, Antonio Cánovas del Castillo, Antonio Tejero Molina, Aranjuez, Aràbia Saudita, Arsenio Martínez-Campos Antón, Associació Internacional de Treballadors, Astúries, Asturlleonès, Atemptat de Madrid de l'11 de març de 2004, Azerbaidjan, Índia, Ètnia, Àfrica, Baiona, Balança fiscal, Baldomero Espartero, Barcelona, Basc, Batalla d'Annual, Batalla de Belchite, Batalla de Brunete, Batalla de Guadalajara, Batalla de l'Ebre, Batalla del Jarama, Bàndol nacional, Bienni Progressista, Bilbao, Brigades Internacionals, Caciquisme, Cadis, Califa, Califat de Còrdova, Cantonalisme, Cap d'estat, ..., Carles II de Castella, Carles III d'Espanya, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Carlisme, Carlos Arias Navarro, Cartagena, Cas Gürtel, Castella, Catalunya, Catolicisme, Càntabres, Còrdova, Celtes, Celtibers, Censura, Cent Mil Fills de Sant Lluís, Coalició Canària, Codi penal, Colonització grega, Comissions Obreres, Comtats catalans, Comunitat Econòmica Europea, Confederació Espanyola de Dretes Autònomes, Confederació Nacional del Treball, Congrés dels Diputats, Conquesta de les Illes Canàries, Conquesta feudal hispànica, Conquesta omeia d'Hispània, Consell Econòmic i Social d'Espanya, Constitució Espanyola de 1812, Constitució Espanyola de 1837, Constitució espanyola de 1845, Constitució espanyola de 1869, Constitució Espanyola de 1876, Constitució espanyola de 1931, Constitució espanyola de 1978, Conveni de Bergara, Convergència i Unió, Cop d'estat, Cop d'estat del 23 de febrer de 1981, Corona d'Aragó, Corona de Castella i Lleó, Corrupció, Cort (noblesa), Crac del 29, Cristòfor Colom, Dámaso Berenguer y Fusté, Dècada moderada, Dècada Ominosa, Decrets de Nova Planta, Desamortitzacions espanyoles, Desembarcament d'Alhucemas, Despotisme il·lustrat, Diego Martínez Barrio, Dinastia borbònica, Dinastia dels Habsburg, Durango (Biscaia), Ebre, Edat contemporània, Edat moderna, Eduardo Dato e Iradier, El Hierro, Emilio Castelar y Ripoll, Emilio Mola Vidal, Emirat de Granada, Empúries, Espanya, Espanya (geografia), Estanislau Figueras i Moragas, Estat del benestar, Estat nació, Estats Units d'Amèrica, Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932, Estatut Reial de 1834, Estret de Gibraltar, Euro, Europa, Euskadi Ta Askatasuna, Exposició Internacional de Barcelona, Exposició universal, Extrem Orient, Extremadura, Falange Española, Fòrum Econòmic Mundial, Federació Anarquista Ibèrica, Felip II de Castella, Felip III de Castella, Felip IV de Castella, Felip V d'Espanya, Felipe González Márquez, Fenícia, Fernando de los Ríos Urruti, Fernão de Magalhães, Ferran el Catòlic, Ferran VI d'Espanya, Ferran VII d'Espanya, Fons Monetari Internacional, Foreign Policy, França, Francesc Cambó i Batlle, Francesc Macià i Llussà, Francesc Pi i Margall, Francisco de Goya y Lucientes, Francisco Franco Bahamonde, Francisco Largo Caballero, Francisco Serrano Domínguez, Francisco Silvela y de Le Vielleuze, Franquisme, Front Popular (Espanya), Fuerteventura, Gadifer de la Salle, Galaic, Galícia, Gaspar de Guzmán y Pimentel, Gòtia, Generalitat de Catalunya, George Walker Bush, Gran Canària, Gran Vall del Rift, Grups Antiterroristes d'Alliberament, Guadalquivir, Guanxe, Guanxes, Guàrdia Civil, Guernica, Guerra, Guerra civil, Guerra Civil espanyola, Guerra de l'Iraq, Guerra de Successió Espanyola, Guerra del Francès, Guerra dels Trenta Anys, Guerra hispano-estatunidenca, Guerres Napoleòniques, Hassan II, Heinrich Himmler, Hernán Cortés, Hispània, Ibers, Il·lustració, Illa Perejil, Imperi Espanyol, Imperi Portuguès, Imperi Romà d'Occident, Imperi Romà d'Orient, Inflació, Inquisició, Invasió musulmana de la Gàl·lia, Isabel I de Castella, Isabel II d'Espanya, Jean de Bethencourt, Joan Carles I d'Espanya, Joan Prim i Prats, Jordi Pujol i Soley, José Antonio Primo de Rivera, José Barrionuevo Peña, José Calvo Sotelo, José Canalejas y Méndez, José Giral Pereira, José Luis Rodríguez Zapatero, José María Aznar López, José María Gil-Robles y Quiñones, José Martí Pérez, José Sanjurjo Sacanell, Josep Bonaparte, Juan Bautista Aznar-Cabañas, Juan Negrín López, Jueus, Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista, L'Espanya Industrial, La Gomera, La Palma, Lanzarote, Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo, Leopoldo O'Donnell, Llei 39/2006, de 14 de desembre, de Promoció de l'Autonomia Personal i Atenció a les persones en situació de dependència, Llei de mancomunitats provincials, Llei Sàlica, Lleida, Luis Carrero Blanco, Luis Roldán Ibáñez, Madrid, Maestrat, Maestrat aragonès, Mancomunitat de Catalunya, Manuel Azaña Díaz, Manuel Fraga Iribarne, Manuel Godoy, Manuel Pavía y Rodríguez de Alburquerque, Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies (reina d'Espanya), Mario Conde, Marroc, Marxisme, Mauritània, Mèxic, Múnic, Mencey, Menorca, Miguel Maura Gamazo, Miguel Primo de Rivera Orbaneja, Minoria nacional, Monarquia, Monarquia constitucional, Monarquia d'Espanya, Motí de la Granja de San Ildefonso, Muhàmmad XII, Museu Arqueològic Nacional d'Espanya, Musulmà, Nació, Nacionalisme, Namíbia, Napoleó Bonaparte, Navarra, Niceto Alcalá-Zamora, Nicolás Salmerón y Alonso, Noblesa, Nou Món, Oostende, Opus Dei, Organització de les Nacions Unides, Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord, País Basc, Pablo Iglesias Posse, Pacte d'Oostende, Pacte del Pardo, Partit Comunista d'Espanya, Partit Liberal Conservador, Partit Moderat, Partit Nacionalista Basc, Partit Popular (Espanya), Partit Republicà Radical, Partit Socialista Obrer Espanyol, Púnics, Pena de mort a Espanya, Península Ibèrica, Pesseta, Petroli, Pirineus, Política fiscal, Portugal, Pragmàtica sanció, Práxedes Mateo Sagasta, Presentisme (història), Prestige, Primera Guerra Carlina, Primera Guerra Mundial, Primera Internacional, Primera República Espanyola, Província de Castelló, Rafael del Riego, Rafael Vera Fernández-Huidobro, Ramón María Narváez y Campos, Ramón Serrano Suñer, Referèndum, Referèndum sobre la independència de Catalunya de 2017, Regència, Regeneracionisme, Regne d'Aragó, Regne de Castella, Regne de la Gran Bretanya, Regne de Lleó, Regne de Mallorca, Regne de Navarra, Regne de Portugal, Regne de Toledo, Regne de València, Regne Unit, Rei d'Espanya, Reis Catòlics, República Romana, Restauració absolutista a Espanya, Restauració borbònica, Revolta de les Comunitats de Castella, Revolta de les Germanies, Revolució de 1868, Revolució Francesa, Rode (ciutat), Roses, Sacre Imperi Romanogermànic, Sant Sebastià, Santa Aliança, Santa Seu, Santander, Santiago Carrillo Solares, Santiago Casares Quiroga, Saragossa, Schutzstaffel, Sefardites, Segismundo Casado, Segismundo Moret y Prendergast, Segle d'or espanyol, Segona Guerra Púnica, Segona República Espanyola, Senat, Setmana Tràgica, Sevilla, Sexenni Democràtic, Sistema de finançament autonòmic d'Espanya, Sistema per a l'Autonomia i Atenció a la Dependència, Sueus, Tadjikistan, Taifa, Tanto monta, Tartessos, Tenerife, Tercera Guerra Carlina, Terol, Tony Blair, Tractat de Fontainebleau (1807), Tractat pel qual s'establix una Constitució per a Europa, Transició democràtica espanyola, Trienni Liberal, UNESCO, Unió de Centre Democràtic, Unió Europea, Unió General de Treballadors, Unió Liberal, Vaga general, València, Vascons, Vàndals, Vicálvaro, Virregnat de Nova Espanya, Visigots, Wellington, Wilaya, Xina, Zona euro, 1 d'abril, 1 de gener, 10 d'octubre, 10 de febrer, 1031, 11 de març, 117, 12 d'abril, 13 de setembre, 14, 14 d'abril, 1402, 1478, 1492, 1496, 15 de juny, 1502, 1556, 1580, 16 de novembre, 17 de juliol, 1713, 1748, 1792, 1795, 1808, 1810, 1811, 1812, 1813, 1814, 1819, 1820, 1823, 1826, 1830, 1832, 1833, 1834, 1835, 1836, 1839, 1840, 1842, 1843, 1844, 1845, 1854, 1855, 1856, 1864, 1866, 1868, 1869, 1870, 1871, 1872, 1873, 1874, 1876, 1878, 1879, 1881, 1883, 1885, 1888, 1890, 1891, 1895, 1897, 1898, 19 de juny, 19 de setembre, 1902, 1903, 1907, 1909, 1912, 1914, 1917, 1918, 1921, 1923, 1925, 1930, 1931, 1932, 1933, 1934, 1936, 1937, 1938, 1939, 1940, 1945, 1950, 1953, 1959, 1962, 1966, 1968, 1969, 1973, 1975, 1977, 1978, 1979, 1982, 1986, 1987, 1989, 1993, 1996, 2 de gener, 2 de maig, 20 de juny, 20 de novembre, 2000, 2002, 2004, 2005, 22 de juny, 22 de novembre, 23 de febrer, 26 de gener, 28 de gener, 28 de setembre, 29 de desembre, 3 de gener, 30 de juny, 6 de desembre, 711, 9 de febrer. Ampliar l'índex (462 més) » « Shrink índex

Abd-ar-Rahman III

Abd-ar-Rahman III o Abu-l-Mutàrraf Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah an-Nàssir li-din-Al·lah (Còrdova, 7 de gener de 891 - 15 d'octubre del 961) va ser el primer califa de Còrdova (912-961).

Nou!!: Història d'Espanya і Abd-ar-Rahman III · Veure més »

Abdicació

Abdicació de Napoleó L'abdicació és la renúncia voluntària d'un monarca (com un rei/reina, emperador/a, etc.) al seu títol, poder i drets.

Nou!!: Història d'Espanya і Abdicació · Veure més »

Absolutisme

Labsolutisme fou una filosofia política característica de l'Europa d'època moderna, que propugnava que la monarquia havia de tenir un poder absolut, és a dir sense límits i sense compartir-lo, i per això anomenaren aquesta forma de govern com a monarquia absoluta.

Nou!!: Història d'Espanya і Absolutisme · Veure més »

Adolfo Suárez González

Adolfo Suárez González (Cebreros, Àvila, 25 de setembre de 1932 – Madrid, 23 de març de 2014) fou un polític i advocat espanyol.

Nou!!: Història d'Espanya і Adolfo Suárez González · Veure més »

Al-Àndalus

XII d'al-Àndalus Al-Àndalus o lÀndalus és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.

Nou!!: Història d'Espanya і Al-Àndalus · Veure més »

Al-Qaida

Al-Qaida o al-Qaeda (literalment ‘la Base’, també traduïble com ‘el Fonament’ o ‘el Mètode’) és una organització fonamentalista islàmica (o més aviat una xarxa d'organitzacions d'aquesta mena) d'abast mundial.

Nou!!: Història d'Espanya і Al-Qaida · Veure més »

Alans

Els alans (àrab: al-Lan; grec: alanoi; llatí: alani o halani), en singular alà, són un poble del grup iranià del nord (escites, saka, sàrmates, massagetes); algunes de les seves tribus afiliades són esmentades com asians, roxolans, aorsis, siracs i iazigs.

Nou!!: Història d'Espanya і Alans · Veure més »

Alejandro Lerroux García

Alejandro Lerroux García (La Rambla, Còrdova, 4 de març de 1864 – Madrid, 25 de juny de 1949) va ser un polític andalús que fou President del govern espanyol el 1933, entre 1933 i 1934 i entre 1934 i 1935 durant la Segona República.

Nou!!: Història d'Espanya і Alejandro Lerroux García · Veure més »

Alfabetisme

Taxes d'alfabetització del món el 2011. Lalfabetització és l'acció i efecte d'ensenyar de llegir i d'escriure a grans masses de persones adultes i d'instruir-les; és l'acció d'ensenyar a llegir i escriure a les persones d'una regió o comunitat.

Nou!!: Història d'Espanya і Alfabetisme · Veure més »

Alfons XII d'Espanya

Alfons XII d'Espanya (Madrid, 28 de novembre de 1857 - El Pardo, 25 de novembre de 1885), fou rei d'Espanya (1875-1885).

Nou!!: Història d'Espanya і Alfons XII d'Espanya · Veure més »

Alfons XIII d'Espanya

fou rei d'Espanya (1902-1931) i cap de la casa reial espanyola (1931-1941).

Nou!!: Història d'Espanya і Alfons XIII d'Espanya · Veure més »

Amadeu I d'Espanya

Amadeu I d'Espanya (Torí, Piemont, 30 de maig de 1845 - Torí, Itàlia, 18 de gener de 1890) va ser duc d'Aosta, escollit com a rei d'Espanya de 1870 a 1873, durant el Sexenni Revolucionari, per les Corts espanyoles després de la Revolució Gloriosa de 1868 que va expulsar del país a la dinastia Borbó.

Nou!!: Història d'Espanya і Amadeu I d'Espanya · Veure més »

Amèrica

Amèrica, també anomenat el Nou Món, és un dels continents de la Terra.

Nou!!: Història d'Espanya і Amèrica · Veure més »

Anarquisme

El símbol tradicional de l'anarquisme, representat per una "A" circumscrita dins un cercle. L'anarquisme pot ser percebut de dues maneres: a) Com un impuls llibertari o una sensibilitat anarquista que ha existit al llarg de la història de la humanitat i s'ha manifestat de formes diverses, com ara els escrits de Lao Tsé i dels taoistes; el mutualisme de les societats fonamentades en el parentesc; lethos de diverses sectes religioses; moviments agraris com els diggers a Anglaterra o els zapatistes a Mèxic; les col·lectivitzacions de l'Espanya de la Guerra Civil; el pensament de la Grècia Clàssica, i molts altres moviments. b) Com un moviment històric i una teoria política que té els seus orígens a final del, amb William Godwin com a pioner amb el clàssic text anarquista An Enquiry Concerning Political Justice (1798), així com amb les accions dels sans-cullotes i els enragés durant la revolució francesa, i amb els radicals de Gran Bretanya Thomas Spence i William Blake. El terme anarquista fou utilitzat per primera vegada en la Revolució Francesa per a descriure els sans-cullotes (sense calçons), les treballadores franceses que durant la Revolució propugnaven l'abolició del govern. L'anarquisme com a moviment social es va donar al, amb una filosofia bàsica trenada per personatges com Bakunin, Proudhon, Kropotkin, Goldman, Reclus i Malatesta. En la seva forma clàssica, l'anarquisme era una part important del moviment socialista dels anys precedents a la Gran Guerra, però el seu socialisme era llibertari, no marxista. Morris apunta que "La tendència d'escriptores com David Pepper (1996) de crear una dicotomia entre socialisme i anarquisme és un error en termes històrics i conceptuals." Sovint s'identifica amb símbols que inclouen la "A" d'anarquia circumscrita en un cercle, normalment negre o vermell. Des del punt de vista anarquista l'estat i les multinacionals són unes de les múltiples estructures opressores utilitzades per a justificar l'autoritat d'una elit sobre les persones. Per aquest mateix motiu la tradició anarquista s'ha oposat radicalment a la imposició de poder d'uns sobre altres per mitjà dels exèrcits, monarquies, religions, mercats, així com per qualsevol de les estructures de poder del capitalisme; i advoca per societats sense estat sobre la base d'associacions lliures no jeràrquiques.

Nou!!: Història d'Espanya і Anarquisme · Veure més »

Antiga Grècia

Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.

Nou!!: Història d'Espanya і Antiga Grècia · Veure més »

Antoni Maura i Montaner

va ser un advocat i polític mallorquí.

Nou!!: Història d'Espanya і Antoni Maura i Montaner · Veure més »

Antonio Cánovas del Castillo

Antonio Cánovas del Castillo (Màlaga, 8 de febrer de 1828 - Arrasate, Guipúscoa, 8 d'agost de 1897) fou un polític i historiador espanyol.

Nou!!: Història d'Espanya і Antonio Cánovas del Castillo · Veure més »

Antonio Tejero Molina

Antonio Tejero Molina (Alhaurín el Grande, 30 d'abril de 1932) és un militar espanyol, tinent coronel expulsat de la Guàrdia Civil.

Nou!!: Història d'Espanya і Antonio Tejero Molina · Veure més »

Aranjuez

Aranjuez és un municipi de la Comunitat Autònoma de Madrid, al seu extrem meridional.

Nou!!: Història d'Espanya і Aranjuez · Veure més »

Aràbia Saudita

LAràbia Saudita o l'Aràbia Saudí és un regne del sud-oest d'Àsia que ocupa la major part de la península d'Aràbia i limita amb Jordània, l'Iraq i Kuwait al nord, amb el golf Pèrsic, Qatar i els Emirats Àrabs Units a l'est, amb Oman al sud-est, amb el Iemen al sud i amb la mar Roja a l'oest.

Nou!!: Història d'Espanya і Aràbia Saudita · Veure més »

Arsenio Martínez-Campos Antón

va ser un oficial espanyol que es va pronunciar en contra de la primera República el 1874, donant inici a la restauració borbònica.

Nou!!: Història d'Espanya і Arsenio Martínez-Campos Antón · Veure més »

Associació Internacional de Treballadors

LAssociació internacional del treball és una federació obrera intencional constituïda a Berlín el 1922 per diversos grups anarcosindicalistes i sindicalistes revolucionaris que rebutjaven el neutralisme sindical de la Carta d'Amiens així com la dependència de partits polítics, tant comunistes (Internacional Sindical Roja) com a socialdemòcrates (Federació Sindical Internacional).

Nou!!: Història d'Espanya і Associació Internacional de Treballadors · Veure més »

Astúries

El Principat d'Astúries (eonavienc: Principao d'Asturias) o simplement Astúries és un país constituït en una comunitat autònoma d'Espanya, situada al nord de la península Ibèrica.

Nou!!: Història d'Espanya і Astúries · Veure més »

Asturlleonès

Lasturlleonès o asturlleonés és una llengua romànica occidental, anomenada també amb diversos glotònims —com asturià (asturianu), lleonès (llionés) o mirandès (mirandés)—, segons el territori on es parli.

Nou!!: Història d'Espanya і Asturlleonès · Veure més »

Atemptat de Madrid de l'11 de març de 2004

Instal·lació en homenatge a les víctimes de l'atemptat L'11 de març de 2004 hi va haver un atemptat a Madrid, amb una sèrie de 10 explosions simultànies en tres trens de rodalies de RENFE a primera hora del matí.

Nou!!: Història d'Espanya і Atemptat de Madrid de l'11 de març de 2004 · Veure més »

Azerbaidjan

LAzerbaidjan o Azerbaitjan, oficialment la República de l'Azerbaidjan, és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.

Nou!!: Història d'Espanya і Azerbaidjan · Veure més »

Índia

LÍndia (Bhārat), oficialment la República de l'Índia (Bhārat Gaṇarājya), és un estat del sud de l'Àsia.

Nou!!: Història d'Espanya і Índia · Veure més »

Ètnia

Una ètnia o grup ètnic és un conjunt de persones que s'identifiquen entre elles a partir d'uns lligams que els distingeixen d'altres grups.

Nou!!: Història d'Espanya і Ètnia · Veure més »

Àfrica

LÀfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món.

Nou!!: Història d'Espanya і Àfrica · Veure més »

Baiona

Baiona (en basc i en gascó Baiona, en francès Bayonne) és una ciutat, seu de la Comunitat d'Aglomeració del País Basc, situada a la confluència dels rius Niva i Ador en el departament dels Pirineus Atlàntics.

Nou!!: Història d'Espanya і Baiona · Veure més »

Balança fiscal

Per balança fiscal d'una Comunitat Autònoma (o d'un Estat federat en una Federació) s'entén, com a definició habitual dels experts (i que es correspon amb el qual normalment es sobreentén per tal en els mitjans de comunicació, informes de les Administracions al respecte, i debats polítics -així com amb el qual entenem el públic en general): La diferència entre els impostos estatals i cotitzacions socials recaptats (que suporten els residents de la comunitat autònoma), al llarg d'un any, i els recursos públics que, des de l'Administració Central, es destinen o reverteixen –directament o indirectament– als residents de tal comunitat i a les institucions d'autogovern,, En d'altres termes: la diferència entre l'esforç fiscal dels residents en el territori, recaptat per l'Administració Central, EF, i el retorn al territori, R. La part principal d'aquest és un retorn monetari, dit directe, Rd, en forma de transferències al govern autònom i ajuntamens, pagaments directes als residents (Pensions i Subsidis d'atur, principalment) i desèsescentrals en infraestructures en el territori.

Nou!!: Història d'Espanya і Balança fiscal · Veure més »

Baldomero Espartero

Joaquín Baldomero Fernández-Espartero y Álvarez de Toro (Granátula de Calatrava, província de Ciudad Real, 27 d'octubre de 1793 - Logronyo, 8 de gener de 1879) fou un militar i polític espanyol, Virrei de Navarra, Príncep de Vergara, Duc de la Victòria, Duc de Morella, Comte de Luchana i Vescomte de Banderas.

Nou!!: Història d'Espanya і Baldomero Espartero · Veure més »

Barcelona

Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.

Nou!!: Història d'Espanya і Barcelona · Veure més »

Basc

El basc, també anomenat èuscar o eusquera (en basc euskara o, segons el dialecte, euskera, eskuara, eskara, uskara o üskara), és una llengua aïllada (sense relació amb cap família lingüística coneguda) parlada actualment en bona part de la Comunitat Autònoma del País Basc i part de Navarra, a Espanya, i al País Basc del Nord (departament de Pirineus Atlàntics, Aquitània, a França).

Nou!!: Història d'Espanya і Basc · Veure més »

Batalla d'Annual

La batalla d'Annual es va produir el 22 de juliol de 1921 durant la Guerra del Rif, entre les tropes colonials espanyoles que s'internaven a la regió i les tropes irregulars del líder Abd el-Krim, en el barranc que separa Igueriben i Annual, al Rif marroquí.

Nou!!: Història d'Espanya і Batalla d'Annual · Veure més »

Batalla de Belchite

La batalla de Belchite va ser una batalla de la Guerra Civil Espanyola que va tenir lloc a Belchite (Saragossa) entre el 24 d'agost i el 6 de setembre de 1937 en el marc de l'ofensiva de l'Exèrcit Popular de la República sobre Saragossa.

Nou!!: Història d'Espanya і Batalla de Belchite · Veure més »

Batalla de Brunete

La Batalla de Brunete fou el conjunt d'operacions desenvolupades entre el 6 i el 25 de juliol del 1937, en la població que porta el mateix nom i d'altres properes, a l'oest de Madrid, durant la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Història d'Espanya і Batalla de Brunete · Veure més »

Batalla de Guadalajara

La batalla de Guadalajara (8 de març – 23 de març de 1937) va ser un enfrontament de la Guerra Civil espanyola desenvolupat entorn de la ciutat de Guadalajara en un intent per penetrar en la capital d'Espanya pel nord.

Nou!!: Història d'Espanya і Batalla de Guadalajara · Veure més »

Batalla de l'Ebre

La batalla de l'Ebre fou un intens combat de desgast entre les tropes republicanes i els exèrcits franquistes iniciat el 25 de juliol de l'any 1938, a les acaballes de la Guerra Civil espanyola i que esdevingué decisiu de cara a la pèrdua de Catalunya per al govern republicà.

Nou!!: Història d'Espanya і Batalla de l'Ebre · Veure més »

Batalla del Jarama

La Batalla del Jarama, entre el 6 i el 27 de febrer del 1937 fou un cruent intent de les forces franquistes de travessar el riu Jarama, al sud-est de Madrid, durant la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Història d'Espanya і Batalla del Jarama · Veure més »

Bàndol nacional

Bàndol Nacional va ser el nom amb què s'autodenominaren els franquistes, conegut com Bàndol Franquista pels republicans, arran del Cop d'estat del 18 de juliol contra el govern de la Segona República Espanyola, format després del triomf del Front Popular a les eleccions del febrer d'aquell any, i que donaria origen a la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Història d'Espanya і Bàndol nacional · Veure més »

Bienni Progressista

Bienni Progressista és el període del Regnat d'Isabel II d'Espanya transcorregut entre juliol de 1854 i juliol de 1856, durant el qual el Partit Progressista pretenia reformar el sistema polític del regnat d'Isabel II, dominat pel Partit Moderat des de 1844, aprofundint en les característiques pròpies del règim liberal.

Nou!!: Història d'Espanya і Bienni Progressista · Veure més »

Bilbao

Bilbao (en basc: Bilbo) és la ciutat més poblada del País Basc i la capital del territori foral de Biscaia.

Nou!!: Història d'Espanya і Bilbao · Veure més »

Brigades Internacionals

Les Brigades Internacionals foren unitats militars formades per voluntaris d'esquerra vinguts d'arreu del món per lluitar contra el feixisme en la Guerra Civil espanyola, a favor de la República i en contra dels militars del general Franco reforçats pels règims totalitaris d'Alemanya i Itàlia.

Nou!!: Història d'Espanya і Brigades Internacionals · Veure més »

Caciquisme

Caricatura del setmanari ''La Flaca'' satiritzant la farsa electoral d'aleshores: amb Sagasta al davant, hi apareix un seguici de cacics, sicaris, agents de l'ordre públic, camperols i obrers acudint a votar en un sistema electoral on, fins i tot, les paperetes dels morts hi són manipulades. El caciquisme és un sistema social i polític en el qual existeixen formalment les institucions de la democràcia parlamentària (com les eleccions o els partits polítics), però a la pràctica el poder real es troba en mans de les persones (cacics) que posseeixen major influència econòmica i social en cada localitat, comarca o regió.

Nou!!: Història d'Espanya і Caciquisme · Veure més »

Cadis

Cadis (en castellà i oficialment Cádiz) és un municipi andalús, capital de la província de Cadis, a Andalusia.

Nou!!: Història d'Espanya і Cadis · Veure més »

Califa

Califa (de l'àrab, ‘successor’, ‘substitut’, ‘representant’, ‘lloctinent’) és el títol que designava la màxima autoritat de l'islam, tant a nivell espiritual com polític.

Nou!!: Història d'Espanya і Califa · Veure més »

Califat de Còrdova

El Califat de Còrdova, també conegut com a Califat omeia de Còrdova o Califat d'Occident, fou un califat proclamat per Abd al-Rahman III el 929 que posà fi a l'emirat independent instaurat per Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil el 756.

Nou!!: Història d'Espanya і Califat de Còrdova · Veure més »

Cantonalisme

Principals focus del cantonalisme. El cantonalisme és un moviment o grup d'aixecaments populars que va tenir lloc en diverses localitats del Regne de València, Andalusia i Cartagena (Múrcia) l'any 1873.

Nou!!: Història d'Espanya і Cantonalisme · Veure més »

Cap d'estat

El terme cap d'estat és un terme genèric per referir-se a l'individu que és el principal representant públic d'un estat.

Nou!!: Història d'Espanya і Cap d'estat · Veure més »

Carles II de Castella

Carles II de Castella, dit l'Encantat (en castellà, el Hechizado; Madrid, 6 de novembre de 1661-1 de novembre de 1700) va ser el rei dels diferents territoris de la monarquia d'Espanya, entre 1665 i 1700.

Nou!!: Història d'Espanya і Carles II de Castella · Veure més »

Carles III d'Espanya

Carles III d'Espanya, VII de Nàpols, V de Sicília i I de Parma, també com Carles III de Castella, i amb els sobrenoms del Político i el Mejor Alcalde de Madrid (Madrid, Regne d'Espanya, 1716 - ibíd., 1788), fou duc de Parma (1731-1735), rei de Nàpols i de Sicília (1735-1759) i monarca d'Espanya (1759-1788).

Nou!!: Història d'Espanya і Carles III d'Espanya · Veure més »

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).

Nou!!: Història d'Espanya і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740).

Nou!!: Història d'Espanya і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Carlisme

Monarquia Hispànica. El carlisme, també anomenat tradicionalisme, legitimisme o jaumisme (entre 1909 i 1931), va ser —i tot i que molt reduït, encara és— un moviment polític ultraconservador d'Espanya, que pretenia entronitzar una branca alternativa de la dinastia borbònica espanyola.

Nou!!: Història d'Espanya і Carlisme · Veure més »

Carlos Arias Navarro

fou un polític espanyol, president d'Espanya entre 1973 i 1976.

Nou!!: Història d'Espanya і Carlos Arias Navarro · Veure més »

Cartagena

Cartagena o Cartagènia és una ciutat a la Regió de Múrcia, capital legislativa d'aquesta comunitat i capital comarcal del Camp de Cartagena.

Nou!!: Història d'Espanya і Cartagena · Veure més »

Cas Gürtel

Ninot de falla representant a ''El Bigotes'', un dels presumptes implicats a la trama. Cas Gürtel és el criptònim que va rebre la investigació instruïda pel jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón, iniciada el febrer de 2009.

Nou!!: Història d'Espanya і Cas Gürtel · Veure més »

Castella

Corona de Castella a partir del 1492. Castella és un país de la península Ibèrica, i antigament regne.

Nou!!: Història d'Espanya і Castella · Veure més »

Catalunya

Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.

Nou!!: Història d'Espanya і Catalunya · Veure més »

Catolicisme

MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.

Nou!!: Història d'Espanya і Catolicisme · Veure més »

Càntabres

Els càntabres (en llatí Cantabri) eren pobles preromans establerts a la costa nord de la península Ibèrica, a les regions muntanyenques de l'actual Cantàbria, la part oriental d'Astúries i part de la comarca lleonesa de La Montaña de Riaño.

Nou!!: Història d'Espanya і Càntabres · Veure més »

Còrdova

Còrdova (oficialment Córdoba, en castellà) és una ciutat d'Andalusia, capital de la província de Còrdova, al curs mitjà del riu Guadalquivir, a 110 metres d'altura.

Nou!!: Història d'Espanya і Còrdova · Veure més »

Celtes

En un sentit ampli, celtes (grec: Κέλτoι) és el terme utilitzat per lingüistes i historiadors per a descriure el poble, o conjunt de pobles, de l'edat del ferro que parlaven llengües celtes pertanyents a una de les branques de les llengües indoeuropees.

Nou!!: Història d'Espanya і Celtes · Veure més »

Celtibers

Els celtibers eren un dels grups de pobles celtes que habitaven la península Ibèrica.

Nou!!: Història d'Espanya і Celtibers · Veure més »

Censura

Novel·la passada per la censura l'any 1924 La censura (del llatí censura) és l'ús de poder, per part d'un estat, organització o qualsevol tipus de grup influent, per a controlar la llibertat d'expressió.

Nou!!: Història d'Espanya і Censura · Veure més »

Cent Mil Fills de Sant Lluís

Els Cent Mil Fills de Sant Lluís fou un exèrcit enviat per França l'any 1823 en representació de la Santa Aliança (Àustria, Prússia, Rússia i França), com a resposta a la petició d'ajuda que feu Ferran VII al Congrés de Verona perquè fos restaurat com a monarca absolut.

Nou!!: Història d'Espanya і Cent Mil Fills de Sant Lluís · Veure més »

Coalició Canària

Coalició Canària (en castellà, Coalición Canaria), abreujat CC, és una coalició de partits polítics formada l'any 1993 per partits centristes i nacionalistes canaris.

Nou!!: Història d'Espanya і Coalició Canària · Veure més »

Codi penal

Frankfurt. J. Schmidt. Verlegung Sigmund Feyrabends, 1577 Un codi penal és una font de dret formada per un conjunt unitari i sistematitzat de les normes jurídiques punitives d'un estat, és a dir, un compendi ordenat de la legislació aplicable en matèria penal, que busca l'eliminació de redundàncies, l'absència de llacunes i la universalitat: és a dir, que no existeixin normes penals vigents fora del compendi.

Nou!!: Història d'Espanya і Codi penal · Veure més »

Colonització grega

Mapa de les principals colònies gregues i fenícies La colonització grega comprèn l'expansió dels grecs a l'edat antiga, primer per les conques de la Mediterrània i del mar Negre, i després també per extenses regions d'Àsia.

Nou!!: Història d'Espanya і Colonització grega · Veure més »

Comissions Obreres

Comissions Obreres (CCOO) és una confederació sindical espanyola que agrupa diferents organitzacions territorials (ex. Comissions Obreres de Catalunya, Comissions Obreres d'Euskadi…) i les organitzacions federatives o sectorials (Federació de Serveis a la Ciutadania, Federació d'Indústria...) de les comissions obreres d'Espanya.

Nou!!: Història d'Espanya і Comissions Obreres · Veure més »

Comtats catalans

Els comtats catalans són un grup de comtats que aparegueren formats als volts de l'actual Catalunya arran de la conquesta carolíngia.

Nou!!: Història d'Espanya і Comtats catalans · Veure més »

Comunitat Econòmica Europea

La Comunitat Econòmica Europea (CEE) fou una organització internacional creada pel tractat de Roma del 1957 (en vigor des de l'1 de gener del 1958) amb la finalitat de crear unes tarifes i mercats comuns, elaborar una política conjunta per a l'agricultura, per al moviment de mà d'obra, els transports i fundar institucions comunes per al desenvolupament econòmic.

Nou!!: Història d'Espanya і Comunitat Econòmica Europea · Veure més »

Confederació Espanyola de Dretes Autònomes

La Confederació Espanyola de Dretes Autònomes (CEDA) (en castellà: Confederación Española de Derechas Autónomas) fou una coalició de partits polítics de dretes fundada el 4 de març de 1933.

Nou!!: Història d'Espanya і Confederació Espanyola de Dretes Autònomes · Veure més »

Confederació Nacional del Treball

La Confederació Nacional del Treball, CNT (Confederación Nacional del Trabajo, en castellà), és una central sindical espanyola d'estructura confederal d'ideologia anarcosindicalista, fundada al Saló de les Belles Arts de Barcelona el 30 d'octubre de 1910.

Nou!!: Història d'Espanya і Confederació Nacional del Treball · Veure més »

Congrés dels Diputats

El Congrés dels Diputats és la Cambra baixa de les Corts Generals, l'òrgan constitucional que representa el poble espanyol.

Nou!!: Història d'Espanya і Congrés dels Diputats · Veure més »

Conquesta de les Illes Canàries

La conquesta de les Illes Canàries per part de la Corona de Castella es va portar a terme entre 1402 i 1496.

Nou!!: Història d'Espanya і Conquesta de les Illes Canàries · Veure més »

Conquesta feudal hispànica

La conquesta feudal hispànica és un relat historiogràfic que il·lustra les etapes en què els pobles cristians i catòlics del nord de la península Ibèrica van conquerir de forma intermitent, al llarg d'una època de set segles, tota la resta dels territoris hispànics cap al sud sota sobirania de l'Àndalus.

Nou!!: Història d'Espanya і Conquesta feudal hispànica · Veure més »

Conquesta omeia d'Hispània

La conquesta omeia d'Hispània fou la conquesta del Regne de Toledo pel Califat de Damasc, que començà el 711 i finalitzà el 714.

Nou!!: Història d'Espanya і Conquesta omeia d'Hispània · Veure més »

Consell Econòmic i Social d'Espanya

El Consell Econòmic i Social (CES) d'Espanya és un òrgan consultiu del Govern en matèria socieconòmica i laboral.

Nou!!: Història d'Espanya і Consell Econòmic i Social d'Espanya · Veure més »

Constitució Espanyola de 1812

1.

Nou!!: Història d'Espanya і Constitució Espanyola de 1812 · Veure més »

Constitució Espanyola de 1837

Placa en relleu creada per Celdoni Guixà amb motiu de la inauguració a Barcelona de la Plaça de la Constitució (1837), posteriorment recuperà el nom original de plaça de Sant Jaume, que no s’havia modificat des del segle XIV. Va ser retirada l'any 2013 i actualment es conserva al MUHBA La Constitució Espanyola de 1837 (oficialment: Constitució de la Monarquia Espanyola) va ser un text constitucional que substituí a la Constitució Espanyola de 1812 i que va estar en vigor fins a la seva reforma l'any 1845.

Nou!!: Història d'Espanya і Constitució Espanyola de 1837 · Veure més »

Constitució espanyola de 1845

La Constitució Espanyola del 1845 era de tendència liberal molt conservadora, que recollia els principis polítics del Partit Moderat.

Nou!!: Història d'Espanya і Constitució espanyola de 1845 · Veure més »

Constitució espanyola de 1869

La Constitució Espanyola de 1869 (oficialment: Constitució de la Nació Espanyola) fou la llei fonamental per la qual es va regir l'Estat Espanyol des de la seva promulgació el 6 de juny de 1869 fins a l'abdicació d'Amadeu I i la proclamació de la Primera República, l'any 1873.

Nou!!: Història d'Espanya і Constitució espanyola de 1869 · Veure més »

Constitució Espanyola de 1876

La Constitució Espanyola de 1876 (oficialment: Constitució de la Monarquia Espanyola) fou promulgada per Cánovas del Castillo, un cop aconseguida la restauració borbònica.

Nou!!: Història d'Espanya і Constitució Espanyola de 1876 · Veure més »

Constitució espanyola de 1931

La Constitució Espanyola de 1931 (oficialment: Constitució de la República Espanyola) fou la primera gran reforma del govern de la Segona República Espanyola (1931-1939).

Nou!!: Història d'Espanya і Constitució espanyola de 1931 · Veure més »

Constitució espanyola de 1978

La Constitució espanyola és la màxima llei escrita de l'ordenament jurídic i de l'Estat espanyol.

Nou!!: Història d'Espanya і Constitució espanyola de 1978 · Veure més »

Conveni de Bergara

El Conveni de Bergara altrament dit "Conveni d'Oñate" o "Abraçada de Bergara".

Nou!!: Història d'Espanya і Conveni de Bergara · Veure més »

Convergència i Unió

Convergència i Unió (CiU) va ser, primer, una coalició estable (1978-2001), i, després, una federació (2001-2015) entre dos partits polítics catalanistes, formada per Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), liberal, i Unió Democràtica de Catalunya (UDC), democristiana.

Nou!!: Història d'Espanya і Convergència i Unió · Veure més »

Cop d'estat

Cop d'estat militar a Polònia el 1926. Intent de cop d'estat a la Unió Soviètica el 1991. Un cop d'estat (del francès coup d'État) és la usurpació del poder vigent de manera violenta i la vulneració de la legalitat institucional a un estat liderada per membres del mateix estat, líders polítics, funcionaris o, més usualment, militars, i en alguns casos mitjançant el suport d'altres estats, amb l'objectiu d'aconseguir el poder.

Nou!!: Història d'Espanya і Cop d'estat · Veure més »

Cop d'estat del 23 de febrer de 1981

El cop d'estat del 23 de febrer, normalment anomenat del 23-F, fou un intent de cop d'estat militar contra el govern d'Espanya i els parlamentaris del Congrés dels Diputats escollits per sufragi universal, lliure i directe democràtic i legítim d'Espanya que es va produir el 23 de febrer de 1981.

Nou!!: Història d'Espanya і Cop d'estat del 23 de febrer de 1981 · Veure més »

Corona d'Aragó

La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Nou!!: Història d'Espanya і Corona d'Aragó · Veure més »

Corona de Castella i Lleó

La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.

Nou!!: Història d'Espanya і Corona de Castella i Lleó · Veure més »

Corrupció

l'índex de percepció de la corrupció al món el 2022; una puntuació més alta indica nivells més baixos de corrupció. El verd fosc indica la percepció més baixa de corrupció, mentre que el vermell més fosc es relaciona amb la percepció més alta de corrupció. Els territoris sense dades es mostren en gris. La corrupció (del llatí corruptio) és l'alteració perjudicial de la substància d'alguna cosa o persona.

Nou!!: Història d'Espanya і Corrupció · Veure més »

Cort (noblesa)

arcs de diafragma Representació de la rebuda dels reis catòlics a Colom al monestir de Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona La cort és el conjunt de membres de la noblesa i funcionaris que acompanyen el rei en les seves funcions de govern i protocol.

Nou!!: Història d'Espanya і Cort (noblesa) · Veure més »

Crac del 29

El Crac del 1929, també anomenat la caiguda de la Borsa de Wall Street, representa la fallida del mercat de valors que va ocórrer a final d'octubre de 1929, que es considera el pitjor esdeveniment econòmic de la història.

Nou!!: Història d'Espanya і Crac del 29 · Veure més »

Cristòfor Colom

Cristòfor Colom (també Cristòfol Colom en algunes variants de la llengua) (Gènova,Vegeu el capítol sobre els seus orígens per més detalls 1436/1451 — † Valladolid, 1506) fou un navegant, cartògraf, almirall, virrei i governador general de les Índies al servei dels reis Catòlics, conegut internacionalment amb el cognom llatinitzat de Columbus, o adaptat a les diferents llengües.

Nou!!: Història d'Espanya і Cristòfor Colom · Veure més »

Dámaso Berenguer y Fusté

va ser un militar i polític, president del govern espanyol (1930 - 1931).

Nou!!: Història d'Espanya і Dámaso Berenguer y Fusté · Veure més »

Dècada moderada

La Dècada Moderada (1844-1854) va ser un període del Regnat d'Isabel II d'Espanya durant el qual el poder va estar en mans del Partit Moderat, dirigit pel general Narváez.

Nou!!: Història d'Espanya і Dècada moderada · Veure més »

Dècada Ominosa

La dècada ominosa és el període que comprèn des de la fi del trienni liberal (1823) fins a la mort de Ferran VII el 1833.

Nou!!: Història d'Espanya і Dècada Ominosa · Veure més »

Decrets de Nova Planta

Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.

Nou!!: Història d'Espanya і Decrets de Nova Planta · Veure més »

Desamortitzacions espanyoles

vescomte d'Àger, fou venut arran de la desamortització espanyola i es troba actualment al museu ''The Cloisters'', Nova York La desamortització va ser un llarg procés historicoeconòmic que va començar a l'estat espanyol el 1798 per Manuel Godoy i tancat ja molt entrat el el 16 de desembre del 1924.

Nou!!: Història d'Espanya і Desamortitzacions espanyoles · Veure més »

Desembarcament d'Alhucemas

El desembarcament d'Alhucemas va ser un desembarcament militar dut a terme el 8 de setembre de 1925 a Al Hoceima per l'exèrcit i l'Armada espanyoles i, en menor mesura, un contingent aliat francès, que propiciaria la fi de la Guerra del Rif, se'l considera el primer desembarcament aeronaval de la història mundial.

Nou!!: Història d'Espanya і Desembarcament d'Alhucemas · Veure més »

Despotisme il·lustrat

Caterina II fou una gran impulsora de l'art i l'educació a Rússia. El despotisme il·lustrat és un concepte polític sorgit durant la segona meitat del a Europa característic de les monarquies absolutistes i sistemes de govern de l'Antic Règim influenciat per les idees de la Il·lustració, segons les quals les decisions humanes són guiades per la racionalitat.

Nou!!: Història d'Espanya і Despotisme il·lustrat · Veure més »

Diego Martínez Barrio

Diego Martínez Barrio (Sevilla, Espanya, 25 de novembre de 1883 - París, França, 1 de gener de 1962) va ser un polític espanyol que va ostentar els càrrecs de President de les Corts, President del govern espanyol i President de la Segona República Espanyola.

Nou!!: Història d'Espanya і Diego Martínez Barrio · Veure més »

Dinastia borbònica

Escut dels Ducs de Borbó La dinastia borbònica, o la Casa de Borbó (en francès: dynastie des Bourbons o maison de Bourbon), és un conjunt de dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó, originària de la localitat francesa de Borbó.

Nou!!: Història d'Espanya і Dinastia borbònica · Veure més »

Dinastia dels Habsburg

Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).

Nou!!: Història d'Espanya і Dinastia dels Habsburg · Veure més »

Durango (Biscaia)

Durango és un municipi del territori històric de Biscaia, País Basc, capital de la comarca del Duranguesat.

Nou!!: Història d'Espanya і Durango (Biscaia) · Veure més »

Ebre

Desembocadura de l'Ebre Fotografia aèria del riu Ebre al seu tram final desembocant a la mar Mediterrània pel delta de l'Ebre Riu Ebre des d'un vaixell LEbre (castellà, basc i aragonès: Ebro) és el segon riu més cabalós de la península Ibèrica després del Duero, i l'únic gran riu peninsular que desguassa a la Mediterrània.

Nou!!: Història d'Espanya і Ebre · Veure més »

Edat contemporània

Ledat contemporània és el nom convencional que la historiografia occidental, principalment europea i nord-americana, aplica al període històric que comprèn des de la Revolució francesa l'any 1789 fins a la nostra actualitat.

Nou!!: Història d'Espanya і Edat contemporània · Veure més »

Edat moderna

rei protector de les arts, distant i sever, segur de les seves col·laboracions majestuoses, guerrer i temible. Al seu voltant els personatges estan paralitzats i en actitud deferent. És la imatge que el rei difon en les diferents representacions pictòriques i que es correspon a la imposició d'una nova sociabilitat on es concedeix als nobles el privilegi visible de la seva eminència social, però a canvi d'una absoluta submissió a l'autoritat eminentíssima del rei.ARIES, Philippe i DUBY, Georges. ''Historia de la vida privada. El proceso de cambio en la sociedad de los siglos XVI-XVIII'' (Volum 5). Obra citada. pàgina 197. L'edat moderna és la quarta de les etapes en què es divideix tradicionalment la història a Occident segons la historiografia francesa.

Nou!!: Història d'Espanya і Edat moderna · Veure més »

Eduardo Dato e Iradier

Eduardo Dato Iradier (La Corunya, 12 d'agost de 1856 – Madrid, 8 de març de 1921) fou un advocat i polític conservador espanyol, va ser ministre el 1899, 1902 i 1918 i president del govern espanyol el 1913-1915, 1917 i 1920-1921.

Nou!!: Història d'Espanya і Eduardo Dato e Iradier · Veure més »

El Hierro

El Hierro (literalment, "el ferro") és una illa de l'arxipèlag de les Illes Canàries (Comunitat Autònoma de Canàries), la més occidental de l'arxipèlag.

Nou!!: Història d'Espanya і El Hierro · Veure més »

Emilio Castelar y Ripoll

Emilio Castelar y Ripoll (Cadis, 7 de setembre de 1832 - San Pedro del Pinatar —Múrcia—, 25 de maig de 1899), polític i escriptor espanyol, fou el quart i últim president de la Primera República Espanyola, en la seva variant federal.

Nou!!: Història d'Espanya і Emilio Castelar y Ripoll · Veure més »

Emilio Mola Vidal

Mola abraçant-se amb Franco en una imatge publicada al Berliner Illustrirte Zeitung de 1936 Emilio Mola Vidal (Placetas, Villa Clara, Cuba, 9 de juliol de 1887 – Castil de Peones, Alcocero, província de Burgos, 3 de juny de 1937) fou un militar espanyol i un dels líders de l'intent de cop d'estat del 18 de juliol de 1936 i la rebel·lió militar subsegüent amb la qual s'inicià la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Història d'Espanya і Emilio Mola Vidal · Veure més »

Emirat de Granada

LEmirat, Taifa o Regne de Granada o Gharnata va ser un regne andalusí amb capital a Granada. El seu últim rei va ser Boabdil, que va perdre el tron davant els reis Catòlics el 2 de gener de 1492.

Nou!!: Història d'Espanya і Emirat de Granada · Veure més »

Empúries

Empúries (en Ἐμπόριον, Empórion 'mercat'; en llatí: Emporiae) fou una antiga colònia grega fundada pels foceus i posteriorment romana ubicada a l'extrem sud del golf de Roses, al nord-est de l'actual municipi de l'Escala, al sud de Sant Martí d'Empúries, que en conserva el nom.

Nou!!: Història d'Espanya і Empúries · Veure més »

Espanya

Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.

Nou!!: Història d'Espanya і Espanya · Veure més »

Espanya (geografia)

Espanya (del llatí: Hispania) Nom antigament donat a la península europea que avui en dia rep el nom d'Ibèrica.

Nou!!: Història d'Espanya і Espanya (geografia) · Veure més »

Estanislau Figueras i Moragas

Estanislau Figueras i Moragas (Barcelona, 13 de novembre de 1819 - Madrid, 11 de novembre de 1882), polític català, fou el primer president de govern de la Primera República Espanyola (1873) durant quatre mesos escassos.

Nou!!: Història d'Espanya і Estanislau Figueras i Moragas · Veure més »

Estat del benestar

L'estat del benestar és un gran conjunt de polítiques consistents en la implantació, amb caràcter universal, de serveis públics i socials que no són rendibles en l'àmbit econòmic per al sector privat.

Nou!!: Història d'Espanya і Estat del benestar · Veure més »

Estat nació

Tractat de Münster", un dels tractats que durien a la Pau de Westfàlia, on va néixer el concepte de l'"estat nació". L'estat nació és una entitat política formada per un estat amb qui la majoria dels seus ciutadans s'identifica a partir d'una identitat comuna basada en el concepte de nació.

Nou!!: Història d'Espanya і Estat nació · Veure més »

Estats Units d'Amèrica

Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.

Nou!!: Història d'Espanya і Estats Units d'Amèrica · Veure més »

Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932

L'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932, oficialment Estatut de Catalunya i anomenat popularment Estatut de Núria, fou el primer estatut d'autonomia redactat a Catalunya.

Nou!!: Història d'Espanya і Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932 · Veure més »

Estatut Reial de 1834

LEstatut Reial de 1834 va ésser una carta de tendència liberal molt moderada, promulgada a Espanya per la reina regent Maria Cristina de Borbó.

Nou!!: Història d'Espanya і Estatut Reial de 1834 · Veure més »

Estret de Gibraltar

Lestret de Gibraltar és un estret que comunica l'oceà Atlàntic amb la mar Mediterrània i que separa Europa d'Àfrica.

Nou!!: Història d'Espanya і Estret de Gibraltar · Veure més »

Euro

LEuro (codi ISO 4217: EUR.; símbol: €) és la unitat monetària de vint dels vint-i-set estats que formen part de la Unió Europea (i també d'alguns de fora de la Unió).

Nou!!: Història d'Espanya і Euro · Veure més »

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

Nou!!: Història d'Espanya і Europa · Veure més »

Euskadi Ta Askatasuna

ETA (Euskadi Ta Askatasuna, País Basc i Llibertat) fou una organització basca armada i clandestina, la qual es proclamava independentista i socialista, que tenia com a objectiu la creació d'un estat basc euskaldun i socialista, independent de l'Estat espanyol i de l'Estat francès, incloent-hi els set territoris bascos històrics (Euskal Herria): tres que pertanyen a l'Estat francès (dins el departament de Pirineus Atlàntics), tres províncies de l'Estat espanyol que formen l'actual País Basc, i la província de Navarra.

Nou!!: Història d'Espanya і Euskadi Ta Askatasuna · Veure més »

Exposició Internacional de Barcelona

LExposició Internacional de Barcelona tingué lloc del 20 de maig de 1929 al 15 de gener de 1930 a Barcelona i va ser la segona exposició universal a Barcelona.

Nou!!: Història d'Espanya і Exposició Internacional de Barcelona · Veure més »

Exposició universal

Una exposició universal és una exposició de gran envergadura celebrada des de la segona meitat del en localitzacions arreu del món.

Nou!!: Història d'Espanya і Exposició universal · Veure més »

Extrem Orient

Mapa de 1903 de la regió considerada tradicionalment ''' Extrem Orient '''. Extrem Orient L'Extrem Orient (també anomenat Orient Llunyà o Àsia Oriental) és, de forma inconcreta, l'est de l'Àsia, incloent-hi sovint els territoris russos del nord-est així com la regió occidental de l'oceà Pacífic, llevat del continent australià i de Nova Zelanda i altres illes d'Oceania.

Nou!!: Història d'Espanya і Extrem Orient · Veure més »

Extremadura

Extremadura (fala de Xàlima: Estremadura) és una comunitat autònoma espanyola situada a l'oest de l'estat espanyol, entre els 37° 57′ N i els 40° 29′ N de latitud i entre els 4° 39′ O i els 7° 33′ O de longitud.

Nou!!: Història d'Espanya і Extremadura · Veure més »

Falange Española

Falange Española (FE) era un partit polític espanyol feixista, fundat el 29 d'octubre de 1933 per José Antonio Primo de Rivera, fill del dictador Miguel Primo de Rivera.

Nou!!: Història d'Espanya і Falange Española · Veure més »

Fòrum Econòmic Mundial

El Fòrum Econòmic Mundial (World Economic Forum) és una fundació sense ànim de lucre, la seu de la qual és a Ginebra.

Nou!!: Història d'Espanya і Fòrum Econòmic Mundial · Veure més »

Federació Anarquista Ibèrica

La Federació Anarquista Ibèrica (FAI) és una organització fundada el 1927 a València, com a continuació de dues organitzacions anarquistes, la portuguesa Unió Anarquista Portuguesa (en portuguès União Anarquista Portuguesa) i l'espanyola Federació Nacional de Grups Anarquistes d'Espanya (en castellà Federación Nacional de Grupos Anarquistas de España), formant un àmbit d'actuació ibèric i part de la Internacional de Federacions Anarquistes.

Nou!!: Història d'Espanya і Federació Anarquista Ibèrica · Veure més »

Felip II de Castella

Felip II de Castella, dit el Prudent (Valladolid, 21 de maig de 1527 – L'Escorial, 13 de setembre de 1598), va ser monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598.

Nou!!: Història d'Espanya і Felip II de Castella · Veure més »

Felip III de Castella

Felip III de Castella, II d'Aragó i Portugal i V de Navarra, dit el Pietós (Madrid, Regne de Castella, 14 d'abril de 1578 - L'Escorial, 31 de març de 1621), fou monarca d'Espanya (1598 - 1621), rei de Castella i Lleó, Aragó, rei de València, Portugal, Sicília, Nàpols, Sardenya, duc de Borgonya i comte de Barcelona; príncep d'Astúries (1578 - 1598) va ser el tercer rei de la Dinastia dels Àustries a les Espanyes.

Nou!!: Història d'Espanya і Felip III de Castella · Veure més »

Felip IV de Castella

Felip IV de Castella, III d'Aragó i de Portugal, dit el Gran o el Rei Planeta (Valladolid, 8 d'abril de 1605 - Madrid, 1665), fou monarca d'Espanya (1621-1665).

Nou!!: Història d'Espanya і Felip IV de Castella · Veure més »

Felip V d'Espanya

Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.

Nou!!: Història d'Espanya і Felip V d'Espanya · Veure més »

Felipe González Márquez

Felipe González Márquez (Dos Hermanas, Andalusia, 5 de març de 1942) és un advocat i polític fou Secretari General del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) des de 1974 a 1997 i tercer president del govern de l'actual període democràtic a Espanya des de 1982 a 1996.

Nou!!: Història d'Espanya і Felipe González Márquez · Veure més »

Fenícia

Territori de Fenícia durant la seva expansió colonial. Fenícia fou una civilització mediterrània talassocràtica, de parla semita que es va originar al Llevant, concretament al Líban, incloent també regions de l'actual República de Síria i el nord de Palestina,Paolo Xella, 2017, Phoenician Inscriptions in Palestine, in U. Hübner and H. Niehr (eds.), Sprachen in Palästina im 2.

Nou!!: Història d'Espanya і Fenícia · Veure més »

Fernando de los Ríos Urruti

Fernando de los Ríos Urruti (Ronda, província de Màlaga, 8 de desembre de 1879 - Nova York, 31 de maig de 1949) fou un polític, dirigent i ideòleg socialista espanyol.

Nou!!: Història d'Espanya і Fernando de los Ríos Urruti · Veure més »

Fernão de Magalhães

Fernão de Magalhães (conegut també com a Magallanes en castellà, Magellanus en llatí o Magellan en francès i anglès, entre altres variants), nascut al nord de Portugal, probablement a Ponte da Barca, al voltant del 1480 i mort a l'illa de Mactan (vora l'illa de Cebú, a les Filipines) el 27 d'abril de 1521, va ser un navegant i explorador portuguès de l'època dels grans descobriments.

Nou!!: Història d'Espanya і Fernão de Magalhães · Veure més »

Ferran el Catòlic

Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.

Nou!!: Història d'Espanya і Ferran el Catòlic · Veure més »

Ferran VI d'Espanya

Ferran VI d'Espanya, dit el Prudent o el Just (Madrid, 23 de setembre de 1713 - Villaviciosa de Odón, 10 d'agost de 1759), també conegut com Ferran VI de Castella, va ser rei d'Espanya des de 1746 fins a 1759.

Nou!!: Història d'Espanya і Ferran VI d'Espanya · Veure més »

Ferran VII d'Espanya

Ferran VII d'Espanya, dit el Desitjat (L'Escorial, 14 d'octubre de 1784 - Madrid, 29 de setembre de 1833), fou príncep d'Astúries (1788-1808) i rei d'Espanya (1808 i 1814-1833).

Nou!!: Història d'Espanya і Ferran VII d'Espanya · Veure més »

Fons Monetari Internacional

El Fons Monetari Internacional (FMI) és l'organització internacional encarregada de vigilar el sistema financer global, d'observar les taxes de canvi de monedes i la balança de pagaments, i d'oferir assistència tècnica i financera quan es requereixi.

Nou!!: Història d'Espanya і Fons Monetari Internacional · Veure més »

Foreign Policy

Foreign Policy (FP) és una publicació nord-americana d'actualitat sobre política internacional i assumptes globals, que té una versió bimensual impressa i una versió en línia.

Nou!!: Història d'Espanya і Foreign Policy · Veure més »

França

França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Història d'Espanya і França · Veure més »

Francesc Cambó i Batlle

Francesc Cambó i Batlle (Verges, el Baix Empordà, 2 de setembre de 1876 - Buenos Aires, l'Argentina, 30 d'abril de 1947) fou un empresari i polític català conservador, fundador i líder de la Lliga Regionalista, ferm defensor que el catalanisme intervingués en la política espanyola, fou ministre en diversos governs espanyols.

Nou!!: Història d'Espanya і Francesc Cambó i Batlle · Veure més »

Francesc Macià i Llussà

Francesc Macià i Llussà (Vilanova i la Geltrú, el Garraf, 21 de setembre de 1859 – Barcelona, 25 de desembre de 1933), conegut popularment com l'Avi, fou un militar, polític independentista català, 122è president de la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Història d'Espanya і Francesc Macià i Llussà · Veure més »

Francesc Pi i Margall

Francesc Pi i Margall (Barcelona, 20 d'abril de 1824 - Madrid, 29 de novembre de 1901) fou un polític català que va ser el segon president del govern de la Primera República Espanyola l'any 1873.

Nou!!: Història d'Espanya і Francesc Pi i Margall · Veure més »

Francisco de Goya y Lucientes

Francisco de Goya y Lucientes (Fuendetodos, Saragossa, 30 de març de 1746 - Bordeus, Gascunya, 16 d'abril de 1828) fou un pintor i gravador aragonès.

Nou!!: Història d'Espanya і Francisco de Goya y Lucientes · Veure més »

Francisco Franco Bahamonde

Francisco Franco Bahamonde (Ferrol, conegut del 1938 al 1982 com a Ferrol del Caudillo, 4 de desembre del 1892 - Madrid, 20 de novembre de 1975) fou un militar i dictador gallec, cap d'Estat autoproclamat des del 1939 fins al 1975.

Nou!!: Història d'Espanya і Francisco Franco Bahamonde · Veure més »

Francisco Largo Caballero

Francisco Largo Caballero (Madrid, 15 d'octubre de 1869 - París, 23 de març de 1946) va ser un sindicalista i polític marxista espanyol, històric dirigent del Partit Socialista Obrer Espanyol i de la Unió General de Treballadors.

Nou!!: Història d'Espanya і Francisco Largo Caballero · Veure més »

Francisco Serrano Domínguez

Francisco Serrano y Domínguez, Duc de la Torre (San Fernando, Cadis, 1810 - Madrid, 1885), militar i polític espanyol.

Nou!!: Història d'Espanya і Francisco Serrano Domínguez · Veure més »

Francisco Silvela y de Le Vielleuze

fou un historiador, advocat i polític espanyol, president del govern el 1899 i el 1902.

Nou!!: Història d'Espanya і Francisco Silvela y de Le Vielleuze · Veure més »

Franquisme

El franquisme va ser un règim polític autoritari i dictatorial vigent a Espanya entre 1939 i 1975, i també és anomenada com a tal la ideologia en què es basà.

Nou!!: Història d'Espanya і Franquisme · Veure més »

Front Popular (Espanya)

UGT. El Front Popular a Espanya va ser un pacte de coalició electoral signat el gener de 1936 per diversos partits i altres organitzacions polítiques per a presentar-se plegats a les eleccions del febrer d'aquell mateix any.

Nou!!: Història d'Espanya і Front Popular (Espanya) · Veure més »

Fuerteventura

Fuerteventura és una illa de l'arxipèlag de Canàries (Comunitat Autònoma de Canàries, al sud-oest de Lanzarote, de la qual és separada per l'estret de La Bocayna. Al sud, l'antiga illa de Jandía, avui unida per l'istme de la Pared i que forma la península de Jandía, li dona l'aspecte allargat que presenta Fuerteventura. Ha estat declarada reserva de la biosfera per la UNESCO. Té una extensió de 1.659 quilòmetres quadrats. La capital és Puerto del Rosario, centre d'enllaç amb les altres illes, i també nucli principal (24.000 habitants 2005). Es divideix en sis municipis.

Nou!!: Història d'Espanya і Fuerteventura · Veure més »

Gadifer de la Salle

Gravat a "Le Canarien" montrant la nau de Gadifer de La Salle durant l'expedició de 1402 Gadifer de la Salle (Sainte-Radegonde, Poitou-Charentes, 1340-1415) fou un militar i explorador francès que al costat de Jean de Béthencourt va liderar la primera expedició de conquesta a les Illes Canàries el 1402.

Nou!!: Història d'Espanya і Gadifer de la Salle · Veure més »

Galaic

Mapa d'Hispània (vers 300 a.C.)http://arkeotavira.com/Mapas/Iberia/Populi.htm Nicer Clutosi. El galaic és una llengua cèltica extinta que es va parlar a Hispània abans i durant el procés de romanització de la península.

Nou!!: Història d'Espanya і Galaic · Veure més »

Galícia

Galícia (en gallec: Galicia o Galiza; en castellà: Galicia) és un país del nord-oest de la península Ibèrica, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.

Nou!!: Història d'Espanya і Galícia · Veure més »

Gaspar de Guzmán y Pimentel

Gaspar de Guzmán y Pimentel, més conegut com a comte-duc d'Olivares (Roma, 6 de gener de 1587 - Toro, 22 de juliol de 1645), fou un aristòcrata i polític castellà, privat del rei Felip IV.

Nou!!: Història d'Espanya і Gaspar de Guzmán y Pimentel · Veure més »

Gòtia

El ducat de Gòtia o marquesat de Gòtia (en llatí Gothia o Gothica;Sabaté 1998, pàg. 377 referida també com a Marca Hispànica) és el nom que els francs donaren als territoris conquerits als musulmans entre el 759 i el 801 i que anteriorment havien estat províncies del regne dels Visigots.

Nou!!: Història d'Espanya і Gòtia · Veure més »

Generalitat de Catalunya

La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.

Nou!!: Història d'Espanya і Generalitat de Catalunya · Veure més »

George Walker Bush

George Walker Bush (6 de juliol de 1946) és un polític estatunidenc, el 43è president dels Estats Units, ocupant el càrrec entre 2001 i 2009.

Nou!!: Història d'Espanya і George Walker Bush · Veure més »

Gran Canària

Gran Canària (en castellà: Gran Canaria) és una illa de l'arxipèlag canari (Comunitat Autònoma de les Illes Canàries) situada a l'oceà Atlàntic, al costat de les costes del nord d'Àfrica i que pertany políticament a Espanya.

Nou!!: Història d'Espanya і Gran Canària · Veure més »

Gran Vall del Rift

La Gran Vall del Rift o Rift Valley és una gran fractura geològica, amb una longitud total aproximada de 7.000 quilòmetres, que van des de la Vall de la Beqaa al Líban, que es troba a Àsia, fins a Moçambic, al sud-est d'Àfrica en direcció nord-sud.

Nou!!: Història d'Espanya і Gran Vall del Rift · Veure més »

Grups Antiterroristes d'Alliberament

Els Grups Antiterroristes d'Alliberament (en castellà Grupos Antiterroristas de Liberación) o GAL foren grups armats parapolicials espanyols que practicaren el que es coneix com a Guerra bruta o terrorisme d'Estat a Espanya i França durant la dècada del 1980 amb la col·laboració d'alts funcionaris del Ministeri de l'Interior espanyol, aleshores dirigit pel PSOE del president Felipe González per intentar posar fi al santuari de l'organització ETA a França, establerts a partir del document del CESID Acciones en Francia de 1983.

Nou!!: Història d'Espanya і Grups Antiterroristes d'Alliberament · Veure més »

Guadalquivir

El Guadalquivir (de l'àrab الوادي الكبير al-wādi al-kabīr, «el riu gran») és un riu de la península Ibèrica que neix a la Cañada de Aguafría, a 1.400 metres d'altura, a la Serra de Cazorla (Jaén).

Nou!!: Història d'Espanya і Guadalquivir · Veure més »

Guanxe

El guanxe canari o la llengua guanxe (potser de l'amazic u acex (fill jove), o bé del mateix guanxe wa-n-shen(she), home dAshenshe, nom donat pels nadius a l'illa de Tenerife), era la llengua parlada pels guanxes, els habitants originals de les Illes Canàries.

Nou!!: Història d'Espanya і Guanxe · Veure més »

Guanxes

Els guanxes foren els primers habitants coneguts de les Illes Canàries, que hi van immigrar al voltant del 1000 aC.

Nou!!: Història d'Espanya і Guanxes · Veure més »

Guàrdia Civil

La Guàrdia Civil, anomenada en alguns àmbits «Benemérita», és el primer cos de seguretat pública d'àmbit estatal sorgit a Espanya.

Nou!!: Història d'Espanya і Guàrdia Civil · Veure més »

Guernica

Gernika-Lumo és un municipi de Biscaia, País Basc, pertanyent a la comarca de Busturialdea-Urdaibai, a la vall del riu Oka, formant la Ria de Guernica.

Nou!!: Història d'Espanya і Guernica · Veure més »

Guerra

''Die Gotenschlacht am Vesuv'', representació de la batalla del Mont Lactarius del 553, que va enfrontar els ostrogots a les forces de l'Imperi Romà d'Orient. Una guerra, conflicte armat o conflicte bèl·lic és una lluita armada entre, en principi, dos grups organitzats i disposats a fer ús de la força per a mantenir o que es reconegui el seu poder, com per exemple dos estats.

Nou!!: Història d'Espanya і Guerra · Veure més »

Guerra civil

Es denomina guerra civil qualsevol confrontació bèl·lica, la majoria dels participants de la qual no són forces militars regulars, sinó que estan formades per la població civil.

Nou!!: Història d'Espanya і Guerra civil · Veure més »

Guerra Civil espanyola

La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.

Nou!!: Història d'Espanya і Guerra Civil espanyola · Veure més »

Guerra de l'Iraq

La Guerra de l'Iraq, també coneguda com la Segona Guerra del Golf, l'Operació Llibertat Iraquiana, i l'ocupació de l'Iraq, va ser un conflicte que va començar el dijous 20 de març de 2003, i va acabar el diumenge 18 de desembre de 2011.

Nou!!: Història d'Espanya і Guerra de l'Iraq · Veure més »

Guerra de Successió Espanyola

La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.

Nou!!: Història d'Espanya і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

Guerra del Francès

La Guerra del Francès (també coneguda com a Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.

Nou!!: Història d'Espanya і Guerra del Francès · Veure més »

Guerra dels Trenta Anys

La guerra dels Trenta Anys (1618 - 1648) fou un conflicte europeu que modificà contínuament les fronteres de nombrosos estats i que es prolongà entre França i la monarquia hispànica fins al 1659.

Nou!!: Història d'Espanya і Guerra dels Trenta Anys · Veure més »

Guerra hispano-estatunidenca

La Guerra Hispano-estatunidenca, Guerra Hispano-americana o Hispano-nord-americana, que a Espanya és coneguda popularment com a Desastre del 98 o Guerra de Cuba i a Cuba com a Guerra Hispano-cubana-nord-americana, es va dur a terme entre Espanya i els Estats Units d'Amèrica el 1898.

Nou!!: Història d'Espanya і Guerra hispano-estatunidenca · Veure més »

Guerres Napoleòniques

Les Guerres Napoleòniques són el conjunt de conflictes bèl·lics que es van produir durant el període que Napoleó Bonaparte va governar el Primer Imperi Francès.

Nou!!: Història d'Espanya і Guerres Napoleòniques · Veure més »

Hassan II

Al-Hàssan ibn Muhàmmad ibn Yússuf al-Alawí, conegut com a Hassan II (Rabat, 9 de juliol de 1929-23 de juliol de 1999), fou rei del Marroc de la dinastia alauita i va regnar 38 anys (1961-1999).

Nou!!: Història d'Espanya і Hassan II · Veure més »

Heinrich Himmler

Heinrich Luitpold Himmler ((7 d'octubre de 1900 – 23 de maig de 1945) va ser un polític de l'Alemanya Nazi i cap dels SS. Va ser un dels homes més poderosos de l'entorn d'Adolf Hitler, juntament amb Hermann Göring i Joseph Goebbels. Com a Reichsführer-SS, controlava totes les forces de policia i de seguretat del Reich, inclosa la temuda Gestapo. El 1943 va passar a formar part del gabinet alemany com a ministre de l'Interior i, fugaçment, comandant dels Exèrcits del Rin durant el setge de Berlín. Com a gestor dels camps de concentració, dels camps d'extermini i dels Einsatzgruppen (esquadrons de la mort), Himmler coordinà la matança metòdica de més de 6 milions de jueus, i d'entre 3 i 4 milions de polonesos, gitanos, comunistes, testimonis de Jehovà i d'aquells que els nazis consideraven indignes de viure, com els que tenien diverses malalties físiques o mentals o els homosexuals; a més de milers de presoners soviètics, molts dels quals van ser usats en l'experimentació. Poc abans del final de la guerra, oferí la rendició als Aliats si no se'l jutjava. Després de ser arrestat per les forces britàniques, es va suïcidar abans que pogués ser interrogat.

Nou!!: Història d'Espanya і Heinrich Himmler · Veure més »

Hernán Cortés

Hernán Cortés de Monroy i Pizarro Altamirano (Medellín, Badajoz, 1485 – Castilleja de la Cuesta, Sevilla, 2 de desembre de 1547), primer Marquès de la Vall d'Oaxaca, fou un conquistador castellà que va encapçalar l'expedició que va causar la caiguda de l'Imperi asteca i de gran part del continent de Mèxic en favor de la Corona de Castella, a començament del.

Nou!!: Història d'Espanya і Hernán Cortés · Veure més »

Hispània

Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.

Nou!!: Història d'Espanya і Hispània · Veure més »

Ibers

Els ibers són un conjunt de pobles que les fonts clàssiques (Hecateu de Milet, Aviè, Heròdot, Estrabó, etc.) identifiquen a la costa oriental de la península Ibèrica amb aquest nom, almenys del ençà.

Nou!!: Història d'Espanya і Ibers · Veure més »

Il·lustració

La Il·lustració (en francès: Siècle des Lumières; en alemany: Aufklärung; en anglès: Enlightenment; en italià: Illuminismo) va ser un corrent filosòfic, polític i social europeu que promovia el progrés, el racionalisme i el liberalisme en contra del poder reial, la noblesa i l'obscurantisme catòlic.

Nou!!: Història d'Espanya і Il·lustració · Veure més »

Illa Perejil

Localització de l'illa. Perejil (en amazic, Tura; en castellà, Perejil; en àrab, تورة, Tūra, històricament, i ليلى, Lailà, actualment i oficial) és una illa de l'estret de Gibraltar situada a uns 200 metres de la costa marroquina i a escassos 8 km al nord-oest del nucli urbà de la ciutat de Ceuta.

Nou!!: Història d'Espanya і Illa Perejil · Veure més »

Imperi Espanyol

mite romà de les Columnes d'Hèrcules (Estret de Gibraltar), que es creia que eren els límits del món, i l'advertència ''Non Terrae Plus ultra'' (No existeix terra mes allà). L'Imperi Espanyol fou el conjunt de territoris a Europa, Amèrica, Àsia, Àfrica i Oceania que estigueren sota el domini de la Monarquia Hispànica al llarg de la història.

Nou!!: Història d'Espanya і Imperi Espanyol · Veure més »

Imperi Portuguès

Màxima extensió de l'Imperi portuguès al llarg de la història. L'Imperi Portuguès és el conjunt de Portugal i les seves colònies, va ser un destacat imperi en els segles , i. Es va formar durant l'Era dels descobriments, durant la qual va ocupar un lloc predominant conjuntament amb l'Imperi Espanyol, sent una de les més poderoses potències de l'època.

Nou!!: Història d'Espanya і Imperi Portuguès · Veure més »

Imperi Romà d'Occident

L'Imperi Romà d'Occident fou la part occidental de l'Imperi Romà durant el període en el qual era administrada per una cort imperial pròpia, especialment entre el 395 i el 476, quan les províncies occidentals i les orientals eren governades per dues corts diferents, cadascuna amb la seva pròpia successió imperial.

Nou!!: Història d'Espanya і Imperi Romà d'Occident · Veure més »

Imperi Romà d'Orient

L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.

Nou!!: Història d'Espanya і Imperi Romà d'Orient · Veure més »

Inflació

Taxes d'inflació arreu del món de l'any 2019, segons dades del CIA Factbook La inflació és un fenomen econòmic que es caracteritza per una pujada generalitzada dels preus, en mercaderies i serveis.

Nou!!: Història d'Espanya і Inflació · Veure més »

Inquisició

Galileo Galilei jutjat per la Inquisició La inquisició va ser un seguit d'institucions judicials, majoritàriament a l'Església Catòlica Romana, d'origen medieval i que tenien com a missió vetllar per la integritat dels costums i per la puresa de la fe cristiana i de combatre i castigar les heretgies (les idees que l'Església considerava falses).

Nou!!: Història d'Espanya і Inquisició · Veure més »

Invasió musulmana de la Gàl·lia

La invasió musulmana de la Gàl·lia fou el darrer episodi de la conquesta de l'Àndalus, quan el valí d'Hispània, as-Samh ibn Màlik al-Khawlaní, va envair el ducat de Septimània el 720.

Nou!!: Història d'Espanya і Invasió musulmana de la Gàl·lia · Veure més »

Isabel I de Castella

Isabel I de Castella o Isabel la Catòlica (Madrigal de las Altas Torres, Regne de Castella, 22 d'abril de 1451 - Medina del Campo, 26 de novembre de 1504) fou reina de Castella (1474-1504), reina consort de Sicília (1469-1504) i d'Aragó (1479-1504).

Nou!!: Història d'Espanya і Isabel I de Castella · Veure més »

Isabel II d'Espanya

Maria Isabel Lluïsa de Borbó i Borbó-Dues Sicílies (Madrid, 10 d'octubre de 1830 – París, 9 d'abril de 1904) va regnar Espanya com Isabel II entre 1833 i 1868.

Nou!!: Història d'Espanya і Isabel II d'Espanya · Veure més »

Jean de Bethencourt

Jean de Béthencourt (Grainville-la-Teinturière, 1360 - Grainville-la-Teinturière, 1425) fou un noble d'origen normand que va començar el procés conquistador sistemàtic de les illes Canàries.

Nou!!: Història d'Espanya і Jean de Bethencourt · Veure més »

Joan Carles I d'Espanya

Joan Carles Alfons Víctor Maria de Borbó i Borbó-Dues Sicílies (Roma, 5 de gener de 1938) fou rei d'Espanya sota el nom de Joan Carles I entre el 22 de novembre de 1975 i el 19 de juny de 2014, data de la seva abdicació i de l'accés com a cap d'Estat del seu fill Felip VI.

Nou!!: Història d'Espanya і Joan Carles I d'Espanya · Veure més »

Joan Prim i Prats

Joan Prim i Prats, marquès de Los Castillejos, comte de Reus, vescomte del Bruc, Gran d'Espanya (Reus, 6 de desembre de 1814 - Madrid, 30 de desembre de 1870) fou un militar i polític progressista català, molt influent en la política espanyola del.

Nou!!: Història d'Espanya і Joan Prim i Prats · Veure més »

Jordi Pujol i Soley

Jordi Pujol i Soley (Barcelona, 9 de juny de 1930) és un polític i empresari català, líder de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) del 1974 al 2003 i president de la Generalitat de Catalunya del 1980 al 2003.

Nou!!: Història d'Espanya і Jordi Pujol i Soley · Veure més »

José Antonio Primo de Rivera

José Antonio Primo de Rivera i Sáenz de Heredia (Madrid, 24 d'abril de 1903 - Alacant, 20 de novembre de 1936) fou un polític falangista espanyol, fundador i ideòleg del partit Falange Española.

Nou!!: Història d'Espanya і José Antonio Primo de Rivera · Veure més »

José Barrionuevo Peña

José Barrionuevo Peña (Berja, Andalusia, 13 de març de 1942) és un polític andalús que fou diverses vegades ministre sota la presidència de Felipe González.

Nou!!: Història d'Espanya і José Barrionuevo Peña · Veure més »

José Calvo Sotelo

José Calvo Sotelo (Tui, 6 de maig de 1893 - Madrid, 13 de juliol de 1936) fou un polític espanyol nascut a Tui (Pontevedra).

Nou!!: Història d'Espanya і José Calvo Sotelo · Veure més »

José Canalejas y Méndez

José Canalejas y Méndez (Ferrol, La Corunya, 31 de juliol de 1854-Madrid, 12 de novembre de 1912) va ser un advocat i polític regeneracionista i liberal espanyol.

Nou!!: Història d'Espanya і José Canalejas y Méndez · Veure més »

José Giral Pereira

José Giral Pereira (Santiago de Cuba, 22 d'octubre de 1879 - Mèxic, 23 de desembre de 1962) va ser un polític i químic farmacèutic espanyol, diverses vegades ministre durant el període de la Segona República Espanyola i President del govern republicà en l'exili després de la Segona Guerra Mundial.

Nou!!: Història d'Espanya і José Giral Pereira · Veure més »

José Luis Rodríguez Zapatero

José Luis Rodríguez Zapatero (Valladolid, 4 d'agost de 1960) és un polític espanyol, sent el cinquè President del Govern de l'actual període democràtic espanyol després de guanyar les eleccions generals de l'any 2004, i el segon del Partit Socialista Obrer Espanyol després que Felipe González n'ostentés el càrrec de 1982 a 1996.

Nou!!: Història d'Espanya і José Luis Rodríguez Zapatero · Veure més »

José María Aznar López

José María Alfredo Aznar López (Madrid, 25 de febrer de 1953) és un polític espanyol que va ser president del govern d'Espanya entre 1996 i 2004.

Nou!!: Història d'Espanya і José María Aznar López · Veure més »

José María Gil-Robles y Quiñones

José María Gil-Robles i Quiñones (Salamanca, 27 de novembre de 1898 - Madrid, 13 de setembre de 1980) va ser un polític i advocat espanyol.

Nou!!: Història d'Espanya і José María Gil-Robles y Quiñones · Veure més »

José Martí Pérez

Una placa a la Plaça del Miracle del Mocadoret, València qui mostra la casa on va viure José Martí. José Martí Pérez (l'Havana, Cuba, 28 de gener del 1853 - Dos Ríos, 19 de maig del 1895), també conegut pels cubans com «l'apòstol», fou un polític, pensador, periodista, filòsof, poeta i maçó cubà d'origen valencià i canari, creador del Partit Revolucionari Cubà (PRC) i organitzador de la Guerra del 95 o «guerra necessària».

Nou!!: Història d'Espanya і José Martí Pérez · Veure més »

José Sanjurjo Sacanell

José Sanjurjo Sacanell (Pamplona, 28 de març de 1872 - Estoril, Portugal, 20 de juliol de 1936), va ser un militar espanyol que fou un dels principals conspiradors de l'intent de cop d'estat del 18 de juliol del 1936 que conduí a la insurrecció militar que comportà la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Història d'Espanya і José Sanjurjo Sacanell · Veure més »

Josep Bonaparte

Josep I Bonaparte o Josep I d'Espanya, anomenat de forma despectiva Pepe Botella o Pepe Botellas (Corte, Còrsega, 1768 - Florència, 1844), fou rei de Nàpols (1806-1808) i rei d'Espanya (1808-1813), però no de Catalunya, territori que s'incorporà al Primer Imperi Francès.

Nou!!: Història d'Espanya і Josep Bonaparte · Veure més »

Juan Bautista Aznar-Cabañas

Juan Bautista Aznar-Cabañas (Cadis, 1860 - Madrid, 1933) fou un mariner i polític espanyol.

Nou!!: Història d'Espanya і Juan Bautista Aznar-Cabañas · Veure més »

Juan Negrín López

Juan Negrín López (Las Palmas de Gran Canaria, 3 de febrer de 1892 - París, 12 de novembre de 1956) fou un metge fisiòleg i polític canari i president del govern espanyol de la Segona República (1937–1945), ja a l'exili.

Nou!!: Història d'Espanya і Juan Negrín López · Veure més »

Jueus

Els jueus (en hebreu: יְהוּדִים, Yëhûdim; i en jiddisch: ייִד, Yid), també coneguts com a poble jueu són una nació i un grup etnoreligiós que es van originar en els israelites o hebreus de l'antic proper orient.

Nou!!: Història d'Espanya і Jueus · Veure més »

Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista

Juntas de Ofensiva Nacional-Sindicalista (JONS) fou un partit polític d'ideologia propera al feixisme fundat el 4 d'octubre de 1931 per Ramiro Ledesma Ramos i Onésimo Redondo.

Nou!!: Història d'Espanya і Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista · Veure més »

L'Espanya Industrial

L'Espanya Industrial va ser la primera societat anònima cotonera creada a l'Estat Espanyol, constituïda el 1847 a Madrid pels germans igualadins Muntadas i Campeny.

Nou!!: Història d'Espanya і L'Espanya Industrial · Veure més »

La Gomera

La Gomera és una illa situada a l'oceà Atlàntic, a les Illes Canàries, davant les costes africanes.

Nou!!: Història d'Espanya і La Gomera · Veure més »

La Palma

La Palma és una illa de l'arxipèlag de les Canàries (comunitat autònoma de les Canàries), dins la província de Santa Cruz de Tenerife (Espanya).

Nou!!: Història d'Espanya і La Palma · Veure més »

Lanzarote

Lanzarote és una de les illes de l'arxipèlag de les Canàries.

Nou!!: Història d'Espanya і Lanzarote · Veure més »

Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo

Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo (Madrid, 14 d'abril de 1926 - Pozuelo de Alarcón, 3 de maig de 2008) va ser un polític espanyol, que ocupà diverses carteres ministerials sota els governs d'Adolfo Suárez i que finalment fou President del Govern d'Espanya entre 1981 i 1982.

Nou!!: Història d'Espanya і Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo · Veure més »

Leopoldo O'Donnell

Leopoldo O'Donnell y Jorris (Santa Cruz de Tenerife (Canàries), 12 de gener de 1809 - Biarritz (Lapurdi), 5 de novembre de 1867) va ser un noble, militar i polític espanyol, Gran d'Espanya, Duc de Tetuan, Comte de Lucena i Vescomte d'Aliaga.

Nou!!: Història d'Espanya і Leopoldo O'Donnell · Veure més »

Llei 39/2006, de 14 de desembre, de Promoció de l'Autonomia Personal i Atenció a les persones en situació de dependència

La Llei 39/2006, de 14 de desembre, de Promoció de l'Autonomia Personal i Atenció a les persones en situació de dependència (LPAP), sovint referida com a la Llei de Dependència és la llei estatal que creà el Sistema per a l'Autonomia i Atenció a la Dependència, una modernització del sistema de protecció social espanyol que implica que l'estat estableix un "contingut mínim o bàsic de protecció".

Nou!!: Història d'Espanya і Llei 39/2006, de 14 de desembre, de Promoció de l'Autonomia Personal i Atenció a les persones en situació de dependència · Veure més »

Llei de mancomunitats provincials

La llei de mancomunitats provincials va ser una norma estatal espanyola promulgada per Reial Decret el 18 de desembre de 1913 que va regular i permetre la constitució i organització dels poders i recursos econòmics de les diputacions provincials.

Nou!!: Història d'Espanya і Llei de mancomunitats provincials · Veure més »

Llei Sàlica

El rei Clodoveu dicta la ''Llei Sàlica'' (Codi per les lleis bàrbares) envoltat pels caps militars de la seva cort. La Llei Sàlica (del Llatí Lex Salica) va ser un conjunt de lleis tradicionals, entre les quals es trobava la regulació de la successió monàstiques a favor dels successors homes, creades per a governar els francs salis a principis de l'edat mitjana durant el regnat de Clodoveu I durant el.

Nou!!: Història d'Espanya і Llei Sàlica · Veure més »

Lleida

Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.

Nou!!: Història d'Espanya і Lleida · Veure més »

Luis Carrero Blanco

Luis Carrero Blanco (Santoña, 4 de març de 1904 - Madrid, 20 de desembre de 1973) fou un militar de les Forces Armades d'Espanya, on assolí el rang d'almirall.

Nou!!: Història d'Espanya і Luis Carrero Blanco · Veure més »

Luis Roldán Ibáñez

Luis Roldán Ibáñez (Saragossa, 16 d'agost de 1943-Saragossa, 24 de març de 2022) va ser un polític espanyol, militant del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), famós per un escàndol de corrupció política.

Nou!!: Història d'Espanya і Luis Roldán Ibáñez · Veure més »

Madrid

Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.

Nou!!: Història d'Espanya і Madrid · Veure més »

Maestrat

Dominis dels castells del Maestrat El Maestrat és una comarca que s'estén pel nord de la província de Castelló, per bé que d'ençà de les carlinades alguns autors hi inclouen el Maestrat aragonès al sud-est de la província de Terol.

Nou!!: Història d'Espanya і Maestrat · Veure més »

Maestrat aragonès

El Maestrat, en la parla xurra, Maestrau u Las Baylías, és una de les comarques de l'Aragó.

Nou!!: Història d'Espanya і Maestrat aragonès · Veure més »

Mancomunitat de Catalunya

La Mancomunitat de Catalunya va ser una institució activa entre 1914 i 1923/1925 que agrupà les quatre diputacions catalanes: Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida.

Nou!!: Història d'Espanya і Mancomunitat de Catalunya · Veure més »

Manuel Azaña Díaz

Manuel Azaña Díaz (Alcalá de Henares, Madrid, 10 de gener de 1880 - Montauban, França, 3 de novembre de 1940) va ser el primer i posteriorment el novè president del Govern (1931-1933 i 1936) de la Segona República i, finalment, el segon i darrer President de la II República Espanyola (1936-1939).

Nou!!: Història d'Espanya і Manuel Azaña Díaz · Veure més »

Manuel Fraga Iribarne

Manuel Fraga Iribarne (Vilalba, Lugo, 23 de novembre de 1922 – Madrid, 15 de gener de 2012) fou un polític i diplomàtic espanyol d'extensa carrera durant la dictadura franquista, la transició i l'època democràtica posterior.

Nou!!: Història d'Espanya і Manuel Fraga Iribarne · Veure més »

Manuel Godoy

Manuel de Godoy y Álvarez de Faria Ríos Zarosa (Badajoz, 12 de maig de 1767 - París, 4 d'octubre de 1851) fou un gentilhome, polític espanyol ennoblit i favorit reial.

Nou!!: Història d'Espanya і Manuel Godoy · Veure més »

Manuel Pavía y Rodríguez de Alburquerque

espanyol l'any 1874. Manuel Pavía y Rodríguez de Alburquerque (Cadis, 2 d'agost de 1827-Madrid, 4 de gener de 1895) va ser un general espanyol el cop d'estat del qual va acabar en la pràctica amb la Primera República Espanyola.

Nou!!: Història d'Espanya і Manuel Pavía y Rodríguez de Alburquerque · Veure més »

Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies (reina d'Espanya)

Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies (Palerm, Regne de les Dues Sicílies 27 d'abril de 1806 - L'Havre, França 22 d'agost de 1878), princesa de les Dues Sicílies, reina consort d'Espanya (1829-1833) i regent d'Espanya (1833-1840).

Nou!!: Història d'Espanya і Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies (reina d'Espanya) · Veure més »

Mario Conde

Mario Antonio Conde Conde (Tui, Galícia, 14 de setembre de 1948) és un financer i advocat espanyol.

Nou!!: Història d'Espanya і Mario Conde · Veure més »

Marroc

El Marroc, oficialment el Regne del Marroc, és un estat del nord d'Àfrica.

Nou!!: Història d'Espanya і Marroc · Veure més »

Marxisme

200x200px 200x200px El marxisme és el conjunt de doctrines polítiques, econòmiques i filosòfiques encunyades pels pensadors alemanys Karl Marx i Friedrich Engels.

Nou!!: Història d'Espanya і Marxisme · Veure més »

Mauritània

miniatura Mauritània, oficialment la República Islàmica de Mauritània, és un estat situat al nord-oest de l'Àfrica.

Nou!!: Història d'Espanya і Mauritània · Veure més »

Mèxic

Mèxic (o Méjico,, yucatec: Meejiko, mixteca: Ñuu Koꞌyo;, totonaca: Méjiko), oficialment els Estats Units Mexicans, és una república federal constitucional de l'Amèrica del Nord.

Nou!!: Història d'Espanya і Mèxic · Veure més »

Múnic

Múnic (en alemany estàndard München; Minga en alemany bavarès) és la capital del Bundesland de Baviera i la tercera ciutat més gran d'Alemanya, després de Berlín i Hamburg, amb una població d'uns 1.488.202 habitants (el 2021).

Nou!!: Història d'Espanya і Múnic · Veure més »

Mencey

Estàtua de ''Tinerfe el Gran'' a Adeje, Tenerife Mencey era el monarca o rei dels guanxes de Tenerife, que regia un menceyat (o territori).

Nou!!: Història d'Espanya і Mencey · Veure més »

Menorca

Situació de Menorca respecte als Països Catalans Menorca és l'illa més septentrional de les Balears, i lloc d'origen dels menorquins.

Nou!!: Història d'Espanya і Menorca · Veure més »

Miguel Maura Gamazo

Miguel Maura Gamazo (Madrid, 13 de desembre de 1887 — Saragossa, 3 de juny de 1971) va ser un polític espanyol, fill del polític monàrquic Antoni Maura i Montaner.

Nou!!: Història d'Espanya і Miguel Maura Gamazo · Veure més »

Miguel Primo de Rivera Orbaneja

II marquès d'Estella i VII de Sobremonte fou un militar espanyol que imposà una dictadura (dictadura de Primo de Rivera) i ocupà el càrrec de president del govern espanyol (1923-1930).

Nou!!: Història d'Espanya і Miguel Primo de Rivera Orbaneja · Veure més »

Minoria nacional

Manifestació conjunta de les minories ètniques de Hong Kong el 1r de juliol del 2005. Una minoria nacional és un col·lectiu dins un estat que difereix de la població majoritària i/o dominant en quant a ètnia, llengua, cultura, o religió, sovint amb un vincle estret amb un territori específic del qual és originari aquest grup minoritari.

Nou!!: Història d'Espanya і Minoria nacional · Veure més »

Monarquia

Cristià IV de Dinamarca, avui dia és al Palau de Rosenborg de Copenhaguen. La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'estat.

Nou!!: Història d'Espanya і Monarquia · Veure més »

Monarquia constitucional

Les monarquies constitucionals es mostren en fúcsia i les parlamentàries, en vermell.Una monarquia constitucional és una forma de govern monàrquica establerta sota un sistema constitucional que reconeix un monarca electe o hereditari com a cap d'estat.

Nou!!: Història d'Espanya і Monarquia constitucional · Veure més »

Monarquia d'Espanya

El 1469 es va produir Valladolid la unió dinàstica entre les cases reials d'Aragó i Castella pel matrimoni entre Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella.

Nou!!: Història d'Espanya і Monarquia d'Espanya · Veure més »

Motí de la Granja de San Ildefonso

El motí de la Granja de San Ildefonso fou una revolta militar que esdevingué a Espanya durant la Presidència del Consell de Ministres d'Espanya de Francisco Javier de Istúriz, quan era regent Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies l'estiu de 1836.

Nou!!: Història d'Espanya і Motí de la Granja de San Ildefonso · Veure més »

Muhàmmad XII

Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad o Muhàmmad XII de Granada (Granada, 1452 - Fes, 1528), conegut pels cristians com Boabdil, va ser el darrer rei musulmà de Granada pertanyent a la dinastia nassarita.

Nou!!: Història d'Espanya і Muhàmmad XII · Veure més »

Museu Arqueològic Nacional d'Espanya

El Museu Arqueològic Nacional d'Espanya és un museu d'arqueologia amb continguts que abasten la prehistòria, la història i l'art antics, la numismàtica i les arts decoratives medievals i modernes.

Nou!!: Història d'Espanya і Museu Arqueològic Nacional d'Espanya · Veure més »

Musulmà

260x260px Població musulmana mundial per percentatge (Pew Research Center, 2009). Un musulmà és qui professa l'islam, una religió abrahàmica monoteista basada en l'Alcorà, que els musulmans consideren la paraula literal de Déu revelada al profeta Mahoma, i, amb menor autoritat que l'Alcorà, els ensenyaments i pràctiques atribuïts tradicionalment a Mahoma.

Nou!!: Història d'Espanya і Musulmà · Veure més »

Nació

El terme nació és un concepte de significat complex i múltiple que -breument- fa referència bàsicament al conjunt d'individus d'un marc legal concret o bé a un conjunt d'individus amb característiques culturals comunes en un espai geogràfic més o menys delimitat.

Nou!!: Història d'Espanya і Nació · Veure més »

Nacionalisme

Mural independentista dels Països Catalans a Belfast (Irlanda del Nord). Manifestació "Som una nació. Nosaltres decidim" El nacionalisme és un corrent de pensament que propugna la nació com una de les bases del desenvolupament de la humanitat, tant en termes polítics com culturals.

Nou!!: Història d'Espanya і Nacionalisme · Veure més »

Namíbia

Namíbia és un estat de l'Àfrica meridional situat a la costa atlàntica, al nord de Sud-àfrica, al sud d'Angola i Zàmbia i a l'oest de Botswana.

Nou!!: Història d'Espanya і Namíbia · Veure més »

Napoleó Bonaparte

fou un militar i home d'estat francès.

Nou!!: Història d'Espanya і Napoleó Bonaparte · Veure més »

Navarra

Navarra és una autonomia d'Espanya amb la denominació de comunitat foral, i per tant, hom la coneix també com a Comunitat Foral de Navarra (en basc: Nafarroako Foru Komunitatea, i en castellà: Comunidad Foral de Navarra).

Nou!!: Història d'Espanya і Navarra · Veure més »

Niceto Alcalá-Zamora

fou un advocat i polític andalús, primer president de la Segona República espanyola (1931-1936).

Nou!!: Història d'Espanya і Niceto Alcalá-Zamora · Veure més »

Nicolás Salmerón y Alonso

Nicolás Salmerón Alonso (Alhama la Seca (Almeria), 10 d'abril de 1838 - Pau (França), 20 de setembre de 1908), polític, escriptor i filòsof krausista, fou ministre de Justícia del govern d'Estanislau Figueras i tercer president de la Primera República Espanyola, i reprimí l'aixecament cantonal.

Nou!!: Història d'Espanya і Nicolás Salmerón y Alonso · Veure més »

Noblesa

La noblesa o noblea és un estat hereditari tradicional que existeix avui en alguns països (principalment actuals o anteriors monarquies).

Nou!!: Història d'Espanya і Noblesa · Veure més »

Nou Món

El mapa de Diego Ribero (1529) anomena Amèrica ''MUNDUS NOVUS'' quan encara només se'n coneixia la costa atlàntica i molt poc de la pacífica. El Nou Món és un dels noms que s'han utilitzat per designar el continent americà.

Nou!!: Història d'Espanya і Nou Món · Veure més »

Oostende

Oostende (en francès Ostende, en anglès Ostend, en llatí Ostenda, en català antic Osteda o Ostenda) és una ciutat de Bèlgica a la regió de flamenca situada aproximadament al mig de la costa belga.

Nou!!: Història d'Espanya і Oostende · Veure més »

Opus Dei

LOpus Dei (en llatí, 'Obra de Déu'), o formalment Prelatura de la Santa Creu i Opus Dei, és una institució de l'Església Catòlica.

Nou!!: Història d'Espanya і Opus Dei · Veure més »

Organització de les Nacions Unides

LOrganització de les Nacions Unides (ONU) és una organització intergovernamental mundial, creada per la Carta de San Francisco el 1945, amb la finalitat de mantenir la pau, promoure la cooperació econòmica, cultural, social i humanitària, garantir la seguretat dels estats basant-se en els principis d'igualtat i autodeterminació i vetllar pel respecte dels drets humans.

Nou!!: Història d'Espanya і Organització de les Nacions Unides · Veure més »

Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord

LOrganització del Tractat de l'Atlàntic Nord, OTAN (en anglès, NATO: North Atlantic Treaty Organisation, i en francès, OTAN: Organisation du traité de l'Atlantique nord), a vegades coneguda també com a l'Aliança Atlàntica, és una organització internacional establerta l'any 1949 amb l'objectiu de col·laborar en la defensa en els camps polític, econòmic i militar.

Nou!!: Història d'Espanya і Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord · Veure més »

País Basc

El País Basc ('país de llengua basca') és un país europeu.

Nou!!: Història d'Espanya і País Basc · Veure més »

Pablo Iglesias Posse

Pablo Iglesias Posse –originalment Paulino– (Ferrol, 18 d'octubre de 1850 - Madrid, 9 de desembre de 1925) fou un dirigent socialista espanyol, fundador del Partit Socialista Obrer Espanyol i la Unió General de Treballadors.

Nou!!: Història d'Espanya і Pablo Iglesias Posse · Veure més »

Pacte d'Oostende

El pacte d'Oostende va ser el resultat d'una reunió que va tenir lloc l'agost de 1866 a la ciutat flamenca d'Oostende per grups opositors a la reina Isabel II.

Nou!!: Història d'Espanya і Pacte d'Oostende · Veure més »

Pacte del Pardo

El Pacte del Pardo fou un pacte signat a la mort d'Alfons XII el 24 de novembre de 1885 al Palau del Pardo (Madrid) entre Antonio Cánovas del Castillo, cap del Partit Liberal Conservador, i Práxedes Mateo Sagasta, cap del Partit Liberal Fusionista, els dos dirigents més importants de la restauració borbònica, pel qual acordaven turnar-se en el poder pacíficament donant suport la regència de Maria Cristina d'Habsburg-Lorena, embarassada del futur Alfons XIII, per tal de garantir l'estabilitat de la monarquia davant la pressió del carlisme i dels republicans.

Nou!!: Història d'Espanya і Pacte del Pardo · Veure més »

Partit Comunista d'Espanya

El Partit Comunista d'Espanya (PCE) és un partit polític espanyol creat el 14 de novembre de 1921 a partir de la unió de dues escissions terceristes del PSOE i de les seves joventuts: el Partit Comunista Obrer Espanyol (PCOE) i el Partit Comunista Espanyol, respectivament.

Nou!!: Història d'Espanya і Partit Comunista d'Espanya · Veure més »

Partit Liberal Conservador

El Partit Liberal Conservador (o simplement Partit Conservador) és una de les dues formacions polítiques, juntament amb el Partit Liberal, que estructuraren el sistema turnista propi de la Restauració espanyola de 1874 mercè el Pacte del Pardo de 1885.

Nou!!: Història d'Espanya і Partit Liberal Conservador · Veure més »

Partit Moderat

Partit Moderat era el nom adoptat el 1833 pels liberals que pactaren amb la regent Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies i mantenir l'ordre social, cosa que suposà l'apropament de la burgesia industrial als propietaris latifundistes.

Nou!!: Història d'Espanya і Partit Moderat · Veure més »

Partit Nacionalista Basc

El Partit Nacionalista Basc (oficialment Euzko Alderdi Jeltzalea-Partido Nacionalista Vasco, EAJ-PNV), és un partit polític basc fundat el 31 de juliol de 1895 per Sabino Arana.

Nou!!: Història d'Espanya і Partit Nacionalista Basc · Veure més »

Partit Popular (Espanya)

El Partit Popular (PP; en castellà, Partido Popular) és un partit polític espanyol situat en la dreta política.

Nou!!: Història d'Espanya і Partit Popular (Espanya) · Veure més »

Partit Republicà Radical

El Partit Republicà Radical més conegut com a Partit Radical, va ser un partit polític espanyol fundat per Alejandro Lerroux en 1908, durant el període de la restauració borbònica.

Nou!!: Història d'Espanya і Partit Republicà Radical · Veure més »

Partit Socialista Obrer Espanyol

El Partit Socialista Obrer Espanyol (en castellà: Partido Socialista Obrero Español, PSOE) és el partit polític més antic d'Espanya en actiu.

Nou!!: Història d'Espanya і Partit Socialista Obrer Espanyol · Veure més »

Púnics

Necròpoli del Puig dels Molins, a Eivissa. Els púnics o cartaginesos foren un poble de la Mediterrània Occidental que té els orígens en l'expansió colonial fenícia cap a occident.

Nou!!: Història d'Espanya і Púnics · Veure més »

Pena de mort a Espanya

anarquistes a Xerès mitjançant el garrot vil La pena de mort a Espanya està prohibida per la Constitució de 1978, promulgada a l'inici de la transició democràtica espanyola i completament abolida, tant en temps de pau com de guerra, per una Llei Orgànica de 1995, després d'una forta pressió social.

Nou!!: Història d'Espanya і Pena de mort a Espanya · Veure més »

Península Ibèrica

La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.

Nou!!: Història d'Espanya і Península Ibèrica · Veure més »

Pesseta

La pesseta (en castellà i gallec peseta, en basc pezeta) va ser la moneda espanyola de curs legal fins a la introducció de l'euro el 1999 i la seva desaparició definitiva l'1 de març del 2002.

Nou!!: Història d'Espanya і Pesseta · Veure més »

Petroli

miniatura El petroli és una barreja complexa heterogènia d'hidrocarburs, composts/formats per hidrogen i carboni.

Nou!!: Història d'Espanya і Petroli · Veure més »

Pirineus

Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.

Nou!!: Història d'Espanya і Pirineus · Veure més »

Política fiscal

La política fiscal és una branca de la política econòmica que configura els pressupostos de l'Estat, i els seus components, la despesa pública i els impostos com a variables de control per assegurar i mantenir l'estabilitat econòmica, esmorteint les oscil·lacions dels cicles econòmics i contribuint a mantenir una economia creixent, de plena ocupació i sense inflació alta.

Nou!!: Història d'Espanya і Política fiscal · Veure més »

Portugal

Portugal, oficialment la República Portuguesa, és un estat europeu situat al sud-oest d'Europa, en la regió occidental de la península Ibèrica, i inclou arxipèlags de l'oceà Atlàntic nord.

Nou!!: Història d'Espanya і Portugal · Veure més »

Pragmàtica sanció

Una pragmàtica sanció és aquella norma o disposició legal promulgada per un rei i que afecta aspectes fonamentals de l'estat, regulant qüestions com la successió al tron o d'altres.

Nou!!: Història d'Espanya і Pragmàtica sanció · Veure més »

Práxedes Mateo Sagasta

va ser un enginyer de camins i polític espanyol, membre del Partit Liberal, President del consell de Ministres (1871-1872), President del Govern d'Espanya (1874-1874, 1881-1883, 1892-1895, 1897-1899 i 1902-1902) i reconegut orador.

Nou!!: Història d'Espanya і Práxedes Mateo Sagasta · Veure més »

Presentisme (història)

El presentisme és la introducció anacrònica d'idees, perspectives i conceptes tal com les comprenem i usem en el present, en les interpretacions i explicacions que fem sobre fets històrics del passat.

Nou!!: Història d'Espanya і Presentisme (història) · Veure més »

Prestige

Voluntari netejant el ''chapapote'' a Muxía El Prestige va ser un petrolier monobuc de propietat liberiana, construït al Japó el 1976 que es va enfonsar davant les costes gallegues el 19 de novembre de 2002, produint una immensa marea negra que va afectar una àmplia zona compresa des del nord de Portugal fins a les Landes de França, provocant el major desastre ecològic de la història de Galícia i una mobilització social i política.

Nou!!: Història d'Espanya і Prestige · Veure més »

Primera Guerra Carlina

La Primera Guerra Carlina o Guerra dels Set Anys fou el conflicte civil que va esclatar a Espanya quan va morir el rei Ferran VII i a causa de la seva successió, perquè els absolutistes no acceptaven la seva filla Isabel II d'Espanya, declarada hereva en virtut de la Pragmàtica Sanció de 1830.

Nou!!: Història d'Espanya і Primera Guerra Carlina · Veure més »

Primera Guerra Mundial

La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.

Nou!!: Història d'Espanya і Primera Guerra Mundial · Veure més »

Primera Internacional

L'Associació Internacional dels Treballadors (AIT) o Primera Internacional, fou la primera gran organització que va tractar d'unir els treballadors dels diferents països; es fundà el 1864 i es dissolgué el 1881.

Nou!!: Història d'Espanya і Primera Internacional · Veure més »

Primera República Espanyola

La Primera República Espanyola va ser el règim polític que hi va haver a Espanya des de la seva proclamació per les Corts Generals, l'11 de febrer de 1873, fins al 29 de desembre de 1874, quan el pronunciament del general Martínez-Campos va donar inici a la Restauració borbònica.

Nou!!: Història d'Espanya і Primera República Espanyola · Veure més »

Província de Castelló

La província de Castelló és una província del País Valencià situada al nord, amb capital a Castelló de la Plana.

Nou!!: Història d'Espanya і Província de Castelló · Veure més »

Rafael del Riego

Rafael del Riego i Flórez (Tuña, Tinéu, Astúries, 9 d'abril de 1784 - Madrid, 7 de novembre de 1823) va ser un general i polític liberal espanyol.

Nou!!: Història d'Espanya і Rafael del Riego · Veure més »

Rafael Vera Fernández-Huidobro

Rafael Vera Fernández-Huidobro (Madrid, 7 de febrer de 1945) és un expolític espanyol.

Nou!!: Història d'Espanya і Rafael Vera Fernández-Huidobro · Veure més »

Ramón María Narváez y Campos

Ramón María Narváez y Campos (Loja, 5 d'agost de 1800 — Madrid, 23 d'abril de 1868), fou un polític i militar espanyol, duc de València, conegut com El Espadón de Loja.

Nou!!: Història d'Espanya і Ramón María Narváez y Campos · Veure més »

Ramón Serrano Suñer

Ramón Serrano Suñer (Cartagena, Múrcia, 12 de setembre del 1901 - Madrid 1 de setembre del 2003) fou un advocat i polític català, sis vegades nomenat ministre pel govern franquista.

Nou!!: Història d'Espanya і Ramón Serrano Suñer · Veure més »

Referèndum

Un referèndum o plebiscit és una votació popular convocada pel poder legislatiu (parlament) o pel cap d'un estat amb l'objectiu que la ciutadania doni la seva opinió davant d'un determinat tema d'interès general reforma usualment amb l'establiment (o modificació) de lleis o tractats internacionals.

Nou!!: Història d'Espanya і Referèndum · Veure més »

Referèndum sobre la independència de Catalunya de 2017

El referèndum sobre la independència de Catalunya (oficialment Referèndum d'Autodeterminació de Catalunya, conegut pel numerònim 1-O) va ser un referèndum d'autodeterminació, que fou celebrat l'1 d'octubre de 2017.

Nou!!: Història d'Espanya і Referèndum sobre la independència de Catalunya de 2017 · Veure més »

Regència

El terme regència designa diverses formes de govern delegat.

Nou!!: Història d'Espanya і Regència · Veure més »

Regeneracionisme

El regeneracionisme o corrent regeneracionista fou el moviment intel·lectual que entre els segles XIX i XX pretén reflexionar científicament i objectiva sobre les causes de la decadència d'Espanya com nació.

Nou!!: Història d'Espanya і Regeneracionisme · Veure més »

Regne d'Aragó

El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.

Nou!!: Història d'Espanya і Regne d'Aragó · Veure més »

Regne de Castella

El Regne de Castella va sorgir al, a partir del comtat de Castella, després de l'entronització de Ferran I. Aquesta terra era habitada majoritàriament per habitants d'origen càntabre i basc amb un dialecte romanç propi, el castellà i unes lleis diferenciades.

Nou!!: Història d'Espanya і Regne de Castella · Veure més »

Regne de la Gran Bretanya

El Regne de Gran Bretanya fou un estat que existí entre els anys 1707 i 1800 que dominava els territoris de l'illa de la Gran Bretanya al 1707.

Nou!!: Història d'Espanya і Regne de la Gran Bretanya · Veure més »

Regne de Lleó

El Regne de Lleó va ser un dels regnes medievals de la península Ibèrica, successor de l'antic Regne d'Astúries, que va tenir un paper protagonista en la Reconquesta i formació dels successius regnes cristians de l'occident peninsular.

Nou!!: Història d'Espanya і Regne de Lleó · Veure més »

Regne de Mallorca

El Regne de Mallorca (o Regne de Mallorques) va ser l'entitat política formada després de la conquesta de Mallorca (1229) i la proclamació de les franqueses per Jaume I el Conqueridor.

Nou!!: Història d'Espanya і Regne de Mallorca · Veure més »

Regne de Navarra

El Regne de Navarra fou un regne pirinenc aparegut a l'alta edat mitjana en l'antic territori dels vascons que conformà un dels nuclis de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, anàleg al Regne d'Aragó i als comtats catalans, o al Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.

Nou!!: Història d'Espanya і Regne de Navarra · Veure més »

Regne de Portugal

El Regne de Portugal fou un estat situat a l'oest de la península Ibèrica entre els segles XII i, moment en el qual es convertí en la Primera República de Portugal mitjançant la revolució del 5 d'octubre de 1910.

Nou!!: Història d'Espanya і Regne de Portugal · Veure més »

Regne de Toledo

El Regne de Toledo fou el regne dels visigots a Hispània successor del Regne de Tolosa.

Nou!!: Història d'Espanya і Regne de Toledo · Veure més »

Regne de València

El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.

Nou!!: Història d'Espanya і Regne de València · Veure més »

Regne Unit

El Regne Unit (en anglès: The United Kingdom) oficialment, el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord (en anglès: The United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland) és un estat insular sobirà localitzat al nord-oest d'Europa.

Nou!!: Història d'Espanya і Regne Unit · Veure més »

Rei d'Espanya

El rei d'Espanya és el cap d'estat d'Espanya i el titular de la Corona d'Espanya, la forma en què es configura a Espanya la prefectura de l'Estat.

Nou!!: Història d'Espanya і Rei d'Espanya · Veure més »

Reis Catòlics

Ferran i Isabel de Castella en una pintura atribuïda a Fernando Gallego (1490-95). Ferran i la seva esposa Isabel de Castella Escut dels Reis Catòlics en una clau de volta del claustre de Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona. Els Reis Catòlics és el nom que van rebre Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó, del Papa Alexandre VI, com a compensació perquè abans havia atorgat el títol de Rei Cristianíssim al Rei de França.

Nou!!: Història d'Espanya і Reis Catòlics · Veure més »

República Romana

La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.

Nou!!: Història d'Espanya і República Romana · Veure més »

Restauració absolutista a Espanya

84-96209-39-3 es La Restauració absolutista a Espanya és el període de la història d'Espanya que s'estén entre els anys 1814 i 1833, en el curs del qual es restableix a Espanya la Monarquia Absoluta Borbònica.

Nou!!: Història d'Espanya і Restauració absolutista a Espanya · Veure més »

Restauració borbònica

La Restauració borbònica fou el període de la Història d'Espanya comprès entre el pronunciament del General Arsenio Martínez Campos el 1874 que posà fi a la Primera República Espanyola, i la proclamació de la Segona República el 14 d'abril de 1931.

Nou!!: Història d'Espanya і Restauració borbònica · Veure més »

Revolta de les Comunitats de Castella

La revolta de les Comunitats de Castella, també coneguda com a revolta dels Comuners, va ser un aixecament contra la Corona que va tenir lloc entre 1520 i 1521, protagonitzat per les ciutats de l'interior de la Corona de Castella al començament del regnat de Carles I. La revolta va ser encapçalada per diverses ciutats de l'interior de Castella, especialment les de Toledo i Valladolid.

Nou!!: Història d'Espanya і Revolta de les Comunitats de Castella · Veure més »

Revolta de les Germanies

La revolta de les Germanies va ser una rebel·lió armada que es va produir en el Regne de València i a les Illes Balears ben entrat el, durant el regnat de Carles I. La revolta, tot i que no va tenir cap repercussió més enllà del Regne de València i del Regne de Mallorca (tret d'alguns aldarulls relacionats a Catalunya), va tenir com a conseqüències més directes l'acceleració del procés centralitzador autoritari monàrquic, la progressiva pèrdua de poder de l'oligarquia nobiliària valenciana, i una forta reducció dels drets del poble valencià.

Nou!!: Història d'Espanya і Revolta de les Germanies · Veure més »

Revolució de 1868

La Revolució de 1868, anomenada la Gloriosa, la Setembrina o la Revolució de setembre, fou una sublevació militar amb elements civils que tingué lloc al Regne constitucional d'Espanya el setembre de 1868 i que suposà el destronament i l'exili de la reina Isabel II i l'inici del període anomenat Sexenni Democràtic.

Nou!!: Història d'Espanya і Revolució de 1868 · Veure més »

Revolució Francesa

La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.

Nou!!: Història d'Espanya і Revolució Francesa · Veure més »

Rode (ciutat)

Rode o Rodes (Ῥόδη o Ῥόδος, o Ῥοδίπολις, segurament Ῥόδη πόλις), en llatí Rhodus, fou una colònia grega a la costa del país dels ibers indigets (avui l'Empordà), que perdurà després com a ciutat romana i fins a l'època visigòtica.

Nou!!: Història d'Espanya і Rode (ciutat) · Veure més »

Roses

Roses és un municipi de Catalunya situat a la comarca de l'Alt Empordà que ocupa la meitat sud de la península del cap de Creus.

Nou!!: Història d'Espanya і Roses · Veure més »

Sacre Imperi Romanogermànic

El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».

Nou!!: Història d'Espanya і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Sant Sebastià

Sant Sebastià (Donostia en basc, pronunciat segons Joan Coromines, San Sebastián en castellà, i oficialment Donostia / San Sebastián) és una ciutat costanera de 180.000 habitants, capital del territori foral històric de Guipúscoa (País Basc).

Nou!!: Història d'Espanya і Sant Sebastià · Veure més »

Santa Aliança

La Santa Aliança fou un acord internacional de tres països amb monarques absoluts (Àustria, Prússia i Rússia), els quals es varen comprometre a ajudar-se en cas de revolucions liberals per tal d'erradicar tots els focus liberals dels països monàrquics i absolutistes.

Nou!!: Història d'Espanya і Santa Aliança · Veure més »

Santa Seu

Emblema de la Santa Seu La Seu Apostòlica o Santa Seu és l'expressió amb què es fa referència a la posició del papa com a cap suprem de l'Església Catòlica, en oposició a la referència a la Ciutat del Vaticà en tant que estat sobirà, encara que ambdues realitats estan íntimament relacionades i és un fet que el Vaticà existeix com estat al servei de l'Església.

Nou!!: Història d'Espanya і Santa Seu · Veure més »

Santander

Santander (en càntabre: Sanander) és la capital de la comunitat autònoma i província de Cantàbria.

Nou!!: Història d'Espanya і Santander · Veure més »

Santiago Carrillo Solares

Santiago Carrillo Solares (Gijón, Astúries, 18 de gener de 1915 - Madrid, 18 de setembre de 2012) va ser un polític espanyol.

Nou!!: Història d'Espanya і Santiago Carrillo Solares · Veure més »

Santiago Casares Quiroga

fou un polític gallec de caràcter republicà que es va encarregar de gestionar diversos ministeris durant els governs presidits per Manuel Azaña.

Nou!!: Història d'Espanya і Santiago Casares Quiroga · Veure més »

Saragossa

Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.

Nou!!: Història d'Espanya і Saragossa · Veure més »

Schutzstaffel

Les Schutzstaffel (SS; també estilitzat com Runic "↯↯", amb runes Armanen; pronunciació alemanya: "Esquadró de protecció") va ser una important organització paramilitar sota Adolf Hitler i el Partit Nazi a l'Alemanya nazi, i més tard per tota l'Europa ocupada per Alemanya durant la Segona Guerra Mundial.

Nou!!: Història d'Espanya і Schutzstaffel · Veure més »

Sefardites

Sefarad en hebreu modern es fa servir per a referir-se a Espanya, i sefardites (en hebreu: יהודים ספרדים) (transliterat: Yehudim Sefaradim) és el terme genèric per denominar els descendents dels jueus que van viure en la península Ibèrica fins a 1492, any en què foren expulsats.

Nou!!: Història d'Espanya і Sefardites · Veure més »

Segismundo Casado

, va ser un militar espanyol que va tenir especial protagonisme durant l'etapa final de la Guerra Civil espanyola, ja que el 5 de març de 1939 va encapçalar el cop d'estat en la zona republicana que va derrocar al govern del socialista radical Juan Negrín constituint a continuació al costat de socialistes moderats com Julian Besteiro, republicans d'esquerra i els sectors llibertaris el Consell Nacional de Defensa que va posar fi a la resistència del bàndol republicà en rendir-se a Francisco Franco les tropes del qual van poder ocupar la regió Centro-Sud, l'últim territori que quedava sota l'autoritat de la Segona República, sense combatre, posant fi així l'1 d'abril de 1939 a la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Història d'Espanya і Segismundo Casado · Veure més »

Segismundo Moret y Prendergast

Estàtua de Moret a Cadis Segismundo Moret y Prendergast (Cadis, 2 de juny de 1833 – Madrid, 28 de gener de 1913) va ser un hisendat, literat i polític espanyol.

Nou!!: Història d'Espanya і Segismundo Moret y Prendergast · Veure més »

Segle d'or espanyol

L'anomenat segle d'or espanyol és un període de gran vitalitat literària i artística a Espanya que se sol identificar amb el, tot i que alguns autors inclourien des del 1492, data del descobriment d'Amèrica o de la Gramática castellana de Nebrija fins a la mort de Calderón el 1681.

Nou!!: Història d'Espanya і Segle d'or espanyol · Veure més »

Segona Guerra Púnica

La Segona Guerra Púnica fou la guerra més important de les tres Guerres Púniques; lliurades entre Roma i Cartago, van comportar la fi de l'imperi cartaginès en benefici de Roma, que va esdevenir la potència hegemònica indiscutible del Mediterrani occidental, malgrat que Cartago va sobreviure i va continuar, en teoria, essent sobirana del seu reduït territori nord-africà.

Nou!!: Història d'Espanya і Segona Guerra Púnica · Veure més »

Segona República Espanyola

La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco).

Nou!!: Història d'Espanya і Segona República Espanyola · Veure més »

Senat

El Senat és una cambra de representació, existent en els països amb sistemes bicamerals, i que és considerada la cambra alta, formant junt amb la cambra baixa, el parlament.

Nou!!: Història d'Espanya і Senat · Veure més »

Setmana Tràgica

Es coneix com a Setmana Tràgica les revoltes populars que succeïren a Barcelona, i altres ciutats industrials catalanes, entre el 26 de juliol i el 2 d'agost de 1909.

Nou!!: Història d'Espanya і Setmana Tràgica · Veure més »

Sevilla

Sevilla (tradicionalment, Sibília o Xibília) és un municipi i ciutat andalusa, capital de la província homònima i d'Andalusia.

Nou!!: Història d'Espanya і Sevilla · Veure més »

Sexenni Democràtic

Caricatura respecte a les etapes del Sexenni Democràtic públicat a la revista barcelonina ''La Flaca'' amb la capçalera de ''“La Madeja”'', al 1874 El Sexenni Democràtic o Sexenni Revolucionari és un període històric de la història d'Espanya comprès entre la Revolució de 1868, que suposà la fi del regnat d'Isabel II d'Espanya i la Restauració de la dinastia borbònica el gener del 1875.

Nou!!: Història d'Espanya і Sexenni Democràtic · Veure més »

Sistema de finançament autonòmic d'Espanya

El sistema de finançament autonòmic d'Espanya és el conjunt de recursos financers que té cada administració autonòmica de l'Estat Espanyol per a exercir les seues competències segons obliga la Constitució Espanyola del 1978 (article 156.1), seguint els principis de solidaritat (que sol anomenar-se solidaritat interterritorial) i coordinant-se amb el Ministeri d'Hisenda d'Espanya.

Nou!!: Història d'Espanya і Sistema de finançament autonòmic d'Espanya · Veure més »

Sistema per a l'Autonomia i Atenció a la Dependència

El Sistema per a l'Autonomia i Atenció a la Dependència (SAAD) és el "conjunt de principis, normes, institucions i prestacions" per a atendre a les persones en situació de dependència funcional a Espanya, establert per la Llei de Dependència.

Nou!!: Història d'Espanya і Sistema per a l'Autonomia i Atenció a la Dependència · Veure més »

Sueus

Posicions approximades de les tribus germàniques del segle I AD segons els autors grecorromans. Els sueus són marcats en vermell, mentre que d'altres tribus irmiones són marcades en lila. Els sueus (suevi, Σοῆβοι o Σουῆβοι) van ser grup de tribus germàniques originari de la ribera del riu Elba, a l'actual Alemanya i República Txeca, que durant l'antiguitat comprenia les tribus dels marcomanni, quadi, hermunduri, semnones, i llombards.

Nou!!: Història d'Espanya і Sueus · Veure més »

Tadjikistan

El Tadjikistan (en tadjik: Тоҷикистон, transcrit Tojikiston), oficialment República del Tadjikistan, és un estat de l'Àsia central.

Nou!!: Història d'Espanya і Tadjikistan · Veure més »

Taifa

S'anomenen taifes (de l'àrab, ‘part’, ‘secció’, ‘grup’, ‘facció’) al seguit de Principats musulmans independents en què es va desintegrar el califat de Còrdova després que durant l'anomenada Fitna de l'Àndalus, fos destronat el califa Hixam II, de la dinastia dels omeies, l'any 1009.

Nou!!: Història d'Espanya і Taifa · Veure més »

Tanto monta

Escut dels Reis Catòlics «Tanto monta», abreviació de «Tanto monta cortar como desatar», fou una divisa utilitzada com a mot heràldic pel rei Ferran II d'Aragó, combinada amb el jou i les fletxes.

Nou!!: Història d'Espanya і Tanto monta · Veure més »

Tartessos

Tartessos va ser el lloc pel qual els grecs coneixien la primera civilització d'Occident, hereva de la cultura megalítica andalusa, que es va desenvolupar en el triangle format per les actuals ciutats de Huelva, Sevilla i San Fernando; a la costa sud-oest de la península Ibèrica, va tenir com a eix el riu Tartessos, que els romans van anomenar després Baetis i els àrabs Guadalquivir; no obstant això, res no és segur, i diversos autors tracten de situar el riu Tartessos als boscos de l'Odiel i el Tinto (ria de Huelva), al mar Menor, a les boques del Guadiana o al mateix Tajo.

Nou!!: Història d'Espanya і Tartessos · Veure més »

Tenerife

Tenerife és l'illa més extensa de l'arxipèlag de les Canàries, on ocupa una posició central respecte de les illes de Gran Canària, La Gomera i La Palma.

Nou!!: Història d'Espanya і Tenerife · Veure més »

Tercera Guerra Carlina

La Tercera Guerra Carlina fou una guerra civil espanyola que va tenir lloc del 1872 al 1876.

Nou!!: Història d'Espanya і Tercera Guerra Carlina · Veure més »

Terol

Terol (en castellà i oficialment, Teruel, i en aragonès i xurro Tergüel) és una ciutat a la zona meridional d'Aragó.

Nou!!: Història d'Espanya і Terol · Veure més »

Tony Blair

Anthony Charles Lynton Blair KG, conegut popularment com a Tony Blair, (Edimburg, Escòcia 1953) és un advocat i polític britànic, antic Primer Ministre del Regne Unit (1997-2007) i líder del Partit Laborista entre 1994 i 2007.

Nou!!: Història d'Espanya і Tony Blair · Veure més »

Tractat de Fontainebleau (1807)

El Tractat de Fontainebleau fou un acord secret signat el 27 d'octubre de 1807 entre el Regne d'Espanya i el Primer Imperi Francès per a repartir-se Portugal.

Nou!!: Història d'Espanya і Tractat de Fontainebleau (1807) · Veure més »

Tractat pel qual s'establix una Constitució per a Europa

Sala del Musei Capitoli, a Roma, on es va signar el '''Tractat Constitucional'''. El Tractat pel qual s'estableix una Constitució per a Europa és una proposta de tractat constitucional per a la Unió Europea.

Nou!!: Història d'Espanya і Tractat pel qual s'establix una Constitució per a Europa · Veure més »

Transició democràtica espanyola

La Transició democràtica espanyola, Transició espanyola o, simplement, Transició, és el període comprès entre la fi de la dictadura franquista i el restabliment de les institucions democràtiques a l'Estat espanyol, ras i curt, una nova estructura jurídica que havia de generar nous marcs de legitimitat i consens.

Nou!!: Història d'Espanya і Transició democràtica espanyola · Veure més »

Trienni Liberal

Document en què consta el jurament a la Constitució espanyola de 1812 per part de Ferran VII d'Espanya El Trienni Liberal (1820-1823) va ser un període liberal del regnat de Ferran VII, que es va iniciar amb el pronunciament de Riego l'1 de gener de 1820 a Las Cabezas de San Juan, que havia rebut l'encàrrec de dirigir una expedició contra els insurgents de les colònies d'Amèrica.

Nou!!: Història d'Espanya і Trienni Liberal · Veure més »

UNESCO

LOrganització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (en francès: Organisation des Nations unies pour l'éducation, la science et la culture; en anglès: United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization, UNESCO), fou establerta per les Nacions Unides el 1946 per promoure la col·laboració internacional en educació, ciència, cultura i comunicació.

Nou!!: Història d'Espanya і UNESCO · Veure més »

Unió de Centre Democràtic

Unió de Centre Democràtic (UCD) (en castellà, Unión de Centro Democrático) fou una coalició política i, posteriorment, un partit polític que exercí un paper protagonista durant la transició democràtica espanyola.

Nou!!: Història d'Espanya і Unió de Centre Democràtic · Veure més »

Unió Europea

La Unió Europea (UE) és una unió econòmica i política sui generis de 27 estats, situats en la seva major part a Europa.

Nou!!: Història d'Espanya і Unió Europea · Veure més »

Unió General de Treballadors

La Unió General de Treballadors (de forma abreviada, UGT) és una organització sindical lligada al PSOE, fundada per Pablo Iglesias a Barcelona el 12 d'agost de 1888.

Nou!!: Història d'Espanya і Unió General de Treballadors · Veure més »

Unió Liberal

Unió Liberal fou un partit polític espanyol sorgit de l'aliança electoral que després de la revolució del 1854 van concertar diferents polítics moderats no absolutistes i progressistes no exaltats, i que va acabar definitivament amb el Partit Moderat, que era al poder des del 1833.

Nou!!: Història d'Espanya і Unió Liberal · Veure més »

Vaga general

Minneapolis, juny de 1934. Una vaga general és una vaga com acció de protesta duta a terme per tota la força de treball d'una ciutat, regió o país, que és transversal en tots els sectors econòmics d'una ciutat o regió.

Nou!!: Història d'Espanya і Vaga general · Veure més »

València

València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.

Nou!!: Història d'Espanya і València · Veure més »

Vascons

Els vascons —vascones en llatí— foren un poble autòcton d'Hispània, que vivia a la província Tarraconense.

Nou!!: Història d'Espanya і Vascons · Veure més »

Vàndals

Invasions bàrbares de l'Imperi Romà: les fletxes blaves representen les invasions vàndales Els vàndals foren un poble del centre d'Europa, un dels pobles indoeuropeus de família germànica, que habitaven les regions riberenques de la mar Bàltica (en la zona de les actuals Alemanya i Polònia).

Nou!!: Història d'Espanya і Vàndals · Veure més »

Vicálvaro

Ubicació del districte de Vicálvaro al plànol de Madrid Vicálvaro és actualment un dels 21 districtes de la ciutat de Madrid (Espanya), que correspon al terme de l'antiga vila del mateix nom que fou integrada el 1951 a la capital.

Nou!!: Història d'Espanya і Vicálvaro · Veure més »

Virregnat de Nova Espanya

La Nova Espanya (Virreinato de Nueva España en castellà) fou el virregnat de l'imperi Espanyol a Amèrica del Nord i Àsia, nascut per cèdula reial el 17 d'abril, 1535 i amb una duració de 286 anys, fins al 21 de setembre, 1821, data en què el territori continental del virregnat aconseguí la seva independència i naixeria Mèxic, aleshores conformat com a monarquia constitucional amb el nom d'Imperi Mexicà.

Nou!!: Història d'Espanya і Virregnat de Nova Espanya · Veure més »

Visigots

Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».

Nou!!: Història d'Espanya і Visigots · Veure més »

Wellington

Wellington (en maori: Te Whanga-nui-a-Tara, Pōneke o Te Upoko-o-te-Ika-a-Māui) és la capital de Nova Zelanda, la tercera àrea metropolitana més gran del país, i la ciutat capital nacional més poblada d'Oceania.

Nou!!: Història d'Espanya і Wellington · Veure més »

Wilaya

Una wilaya és una subdivisió administrativa d'alguns països musulmans, que s'acostuma a traduir com ‘província’, ‘governació’ i, en períodes històrics, ‘valiat’.

Nou!!: Història d'Espanya і Wilaya · Veure més »

Xina

La Xina (en xinès simplificat 中国, en xinès tradicional 中國, en pinyin Zhōngguó, literalment 'el País del Mig') és un territori històric asiàtic d'orígens mil·lenaris que va ser un puntal de saviesa en l'antiguitat.

Nou!!: Història d'Espanya і Xina · Veure més »

Zona euro

La zona euro és el conjunt d'estats membres de la Unió Europea (UE) que han adoptat l'euro i han creat, així, una unió monetària.

Nou!!: Història d'Espanya і Zona euro · Veure més »

1 d'abril

El primer d'abril és el noranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història d'Espanya і 1 d'abril · Veure més »

1 de gener

El primer de gener és el primer dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Història d'Espanya і 1 de gener · Veure més »

10 d'octubre

El 10 d'octubre és el dos-cents vuitanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història d'Espanya і 10 d'octubre · Veure més »

10 de febrer

El 10 de febrer és el quaranta-unè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Història d'Espanya і 10 de febrer · Veure més »

1031

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Espanya і 1031 · Veure més »

11 de març

L'11 de març és el setantè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història d'Espanya і 11 de març · Veure més »

117

Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 AC (vermell), 44 AC (taronja), 14 DC (groc), i '''117''' D (verd).

Nou!!: Història d'Espanya і 117 · Veure més »

12 d'abril

El 12 d'abril és el cent dosè dia de l'any en el Calendari Gregorià i el cent tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història d'Espanya і 12 d'abril · Veure més »

13 de setembre

El 13 de setembre és el dos-cents cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història d'Espanya і 13 de setembre · Veure més »

14

Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 AC (vermell), 44 AC (taronja), '''14''' DC (groc), and 117 D (verd).

Nou!!: Història d'Espanya і 14 · Veure més »

14 d'abril

El 14 d'abril és el cent quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història d'Espanya і 14 d'abril · Veure més »

1402

El 1402 (MCDII) fou un any comú del que pertany a l'edat mitjana segons els criteris historiogràfics occidentals.

Nou!!: Història d'Espanya і 1402 · Veure més »

1478

; Països Catalans; Resta del món.

Nou!!: Història d'Espanya і 1478 · Veure més »

1492

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Espanya і 1492 · Veure més »

1496

''Retrat de l'artista i la seva dona'' (1496), del mestre de Frankfurt.

Nou!!: Història d'Espanya і 1496 · Veure més »

15 de juny

El 15 de juny és el cent seixanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història d'Espanya і 15 de juny · Veure més »

1502

El 1502 (MDII) fou un any comú començat en dissabte segons el calendari gregorià.

Nou!!: Història d'Espanya і 1502 · Veure més »

1556

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Espanya і 1556 · Veure més »

1580

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Història d'Espanya і 1580 · Veure més »

16 de novembre

El 16 de novembre o 16 de santandria és el tres-cents vintè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història d'Espanya і 16 de novembre · Veure més »

17 de juliol

El 17 de juliol és el cent noranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història d'Espanya і 17 de juliol · Veure més »

1713

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Espanya і 1713 · Veure més »

1748

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Història d'Espanya і 1748 · Veure més »

1792

;Països catalans.

Nou!!: Història d'Espanya і 1792 · Veure més »

1795

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Espanya і 1795 · Veure més »

1808

Aquest any és popularment conegut com l'any de la vinguda del francès.

Nou!!: Història d'Espanya і 1808 · Veure més »

1810

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Espanya і 1810 · Veure més »

1811

El primer imperi francès en negreta i els seus estats satèl·lit ('''1811''').

Nou!!: Història d'Espanya і 1811 · Veure més »

1812

Mapa polític d'Europa a la vigília de la campanya russa de Napoleó l'any 1812.

Nou!!: Història d'Espanya і 1812 · Veure més »

1813

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Història d'Espanya і 1813 · Veure més »

1814

Aprovat pel rei el 4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra pdf;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Espanya і 1814 · Veure més »

1819

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Història d'Espanya і 1819 · Veure més »

1820

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Espanya і 1820 · Veure més »

1823

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Espanya і 1823 · Veure més »

1826

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Espanya і 1826 · Veure més »

1830

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Espanya і 1830 · Veure més »

1832

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Espanya і 1832 · Veure més »

1833

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Espanya і 1833 · Veure més »

1834

;Països catalans.

Nou!!: Història d'Espanya і 1834 · Veure més »

1835

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Espanya і 1835 · Veure més »

1836

Llinda d'una casa del carrer del Pont Vell de Besalú Placa commemorativa de la primera foto feta a Barcelona, el 10 de novembre de 1836;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Espanya і 1836 · Veure més »

1839

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Espanya і 1839 · Veure més »

1840

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Espanya і 1840 · Veure més »

1842

;Països Catalans: Espartero a Barcelona.

Nou!!: Història d'Espanya і 1842 · Veure més »

1843

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Espanya і 1843 · Veure més »

1844

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Espanya і 1844 · Veure més »

1845

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Espanya і 1845 · Veure més »

1854

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Espanya і 1854 · Veure més »

1855

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Espanya і 1855 · Veure més »

1856

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Espanya і 1856 · Veure més »

1864

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Espanya і 1864 · Veure més »

1866

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Espanya і 1866 · Veure més »

1868

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Espanya і 1868 · Veure més »

1869

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Espanya і 1869 · Veure més »

1870

Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Espanya і 1870 · Veure més »

1871

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Espanya і 1871 · Veure més »

1872

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Espanya і 1872 · Veure més »

1873

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Espanya і 1873 · Veure més »

1874

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Espanya і 1874 · Veure més »

1876

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Espanya і 1876 · Veure més »

1878

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Espanya і 1878 · Veure més »

1879

199x199px;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Espanya і 1879 · Veure més »

1881

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Espanya і 1881 · Veure més »

1883

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Espanya і 1883 · Veure més »

1885

Font de Sant Roc de la plaça de les Coromines de la Pobla de Lillet;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Espanya і 1885 · Veure més »

1888

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Espanya і 1888 · Veure més »

1890

Terrassa, la Rambla d'Ègara, el '''1890'''.

Nou!!: Història d'Espanya і 1890 · Veure més »

1891

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Espanya і 1891 · Veure més »

1895

;Països Catalans:;Resta del món.

Nou!!: Història d'Espanya і 1895 · Veure més »

1897

barceloní del Fort Pienc.

Nou!!: Història d'Espanya і 1897 · Veure més »

1898

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Història d'Espanya і 1898 · Veure més »

19 de juny

El 19 de juny és el cent setantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història d'Espanya і 19 de juny · Veure més »

19 de setembre

El 19 de setembre és el dos-cents seixanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història d'Espanya і 19 de setembre · Veure més »

1902

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Espanya і 1902 · Veure més »

1903

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Espanya і 1903 · Veure més »

1907

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Espanya і 1907 · Veure més »

1909

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Espanya і 1909 · Veure més »

1912

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Espanya і 1912 · Veure més »

1914

Europa l'any 1914. Les potències en lletra majúscula.

Nou!!: Història d'Espanya і 1914 · Veure més »

1917

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Espanya і 1917 · Veure més »

1918

1918 (MCMXVIII) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimarts i marcat per la fi de la Primera Guerra Mundial.

Nou!!: Història d'Espanya і 1918 · Veure més »

1921

Països Catalans.

Nou!!: Història d'Espanya і 1921 · Veure més »

1923

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Espanya і 1923 · Veure més »

1925

''Far a Groix'' de Paul Signac (1925).

Nou!!: Història d'Espanya і 1925 · Veure més »

1930

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Espanya і 1930 · Veure més »

1931

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Espanya і 1931 · Veure més »

1932

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Espanya і 1932 · Veure més »

1933

El 1933 (MCMXXXIII) va ser un any comú començat en diumenge.

Nou!!: Història d'Espanya і 1933 · Veure més »

1934

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Espanya і 1934 · Veure més »

1936

;Països Catalans Bitllet emès per la Generalitat republicana el '''1936'''.

Nou!!: Història d'Espanya і 1936 · Veure més »

1937

;Països Catalans: Bitllet del Consell Municipal de Reus, de '''1937'''.

Nou!!: Història d'Espanya і 1937 · Veure més »

1938

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Espanya і 1938 · Veure més »

1939

Pont WPA a Nova Orleans.

Nou!!: Història d'Espanya і 1939 · Veure més »

1940

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Espanya і 1940 · Veure més »

1945

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Espanya і 1945 · Veure més »

1950

1950 (MCML) fon un any començat en diumenge, corresponent a l'any 2900 del calendari amazic i al 6700 del calendari assiri.

Nou!!: Història d'Espanya і 1950 · Veure més »

1953

1953 (MCMLIII) fon un any començat en dijous.

Nou!!: Història d'Espanya і 1953 · Veure més »

1959

1959 (MCMLIX) fou un any començat en dijous.

Nou!!: Història d'Espanya і 1959 · Veure més »

1962

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Espanya і 1962 · Veure més »

1966

Catalunya.

Nou!!: Història d'Espanya і 1966 · Veure més »

1968

1968 (MCMLXVIII) fon un any de traspàs del calendari gregorià començat en dilluns.

Nou!!: Història d'Espanya і 1968 · Veure més »

1969

1969 fon un any normal del calendari gregorià (MCMLXIX) començat un dimecres, destacable per l'arribada de l'home a la lluna, els moviments socials LGBT i la creació d'Internet.

Nou!!: Història d'Espanya і 1969 · Veure més »

1973

1973 fon un any comú del calendari gregorià (MCMLXXIII) començat un dilluns.

Nou!!: Història d'Espanya і 1973 · Veure més »

1975

1975 (MCMLXXV) fou un any normal del calendari gregorià començat en dimecres.

Nou!!: Història d'Espanya і 1975 · Veure més »

1977

1977 (MCMLXXVII) fon un any normal començat en dissabte segons el calendari gregorià.

Nou!!: Història d'Espanya і 1977 · Veure més »

1978

1978 (MCMLXXVIII) fou un any normal del calendari gregorià començat en diumenge, corresponent al 1900 en el calendari saka (Bali) i Shaka Samvat (Índia).

Nou!!: Història d'Espanya і 1978 · Veure més »

1979

1979 (MCMLXXIX) fon un any començat en dilluns.

Nou!!: Història d'Espanya і 1979 · Veure més »

1982

1982 (MCMLXXXII) fon un any normal del calendari gregorià començat en divendres.

Nou!!: Història d'Espanya і 1982 · Veure més »

1986

1986 (MCMLXXXVI) fou un any començat en dimecres, i declarat Any Internacional de la Pau per les Nacions Unides.

Nou!!: Història d'Espanya і 1986 · Veure més »

1987

1987 (MCMLXXXVII) fon un any començat en dijous.

Nou!!: Història d'Espanya і 1987 · Veure més »

1989

1989 (MCMLXXXIX) fou un any començat en diumenge.

Nou!!: Història d'Espanya і 1989 · Veure més »

1993

1993 (MCMXCIII) fon un any normal del calendari gregorià començat en divendres, corresponent (en part) a l'any 150 del calendari Bahá'í i al 1400 en el Calendari bengalí.

Nou!!: Història d'Espanya і 1993 · Veure més »

1996

1996 (MCMXCVI) fou un any de traspàs començat en dilluns segons el calendari gregorià.

Nou!!: Història d'Espanya і 1996 · Veure més »

2 de gener

El 2 de gener és el segon dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Història d'Espanya і 2 de gener · Veure més »

2 de maig

El 2 de maig és el cent vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història d'Espanya і 2 de maig · Veure més »

20 de juny

El 20 de juny és el cent setanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història d'Espanya і 20 de juny · Veure més »

20 de novembre

El 20 de novembre o 20 de santandria és el tres-cents vint-i-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història d'Espanya і 20 de novembre · Veure més »

2000

2000 (MM, també anomenat 2K) fou un any de traspàs començat un dissabte.

Nou!!: Història d'Espanya і 2000 · Veure més »

2002

2002 fou un any normal, començat en dimarts segons el calendari gregorià.

Nou!!: Història d'Espanya і 2002 · Veure més »

2004

2004 fon un any de traspàs començat en dijous, segons el calendari gregorià.

Nou!!: Història d'Espanya і 2004 · Veure més »

2005

2005 fou un any normal, començat en dissabte segons el calendari gregorià.

Nou!!: Història d'Espanya і 2005 · Veure més »

22 de juny

El 22 de juny és el cent setanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història d'Espanya і 22 de juny · Veure més »

22 de novembre

El 22 de novembre o 22 de santandria és el tres-cents vint-i-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història d'Espanya і 22 de novembre · Veure més »

23 de febrer

El 23 de febrer és el cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Història d'Espanya і 23 de febrer · Veure més »

26 de gener

El 26 de gener és el vint-i-sisè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Història d'Espanya і 26 de gener · Veure més »

28 de gener

El 28 de gener és el vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Història d'Espanya і 28 de gener · Veure més »

28 de setembre

El 28 de setembre és el dos-cents setanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història d'Espanya і 28 de setembre · Veure més »

29 de desembre

El 29 de desembre és el tres-cents seixanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història d'Espanya і 29 de desembre · Veure més »

3 de gener

El 3 de gener és el tercer dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Història d'Espanya і 3 de gener · Veure més »

30 de juny

El 30 de juny és el cent vuitanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història d'Espanya і 30 de juny · Veure més »

6 de desembre

El 6 de desembre és el tres-cents quarantè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història d'Espanya і 6 de desembre · Veure més »

711

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Espanya і 711 · Veure més »

9 de febrer

El 9 de febrer és el quarantè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Història d'Espanya і 9 de febrer · Veure més »

Redirigeix aquí:

Història d’Espanya.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

SortintEntrant