Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Història d'Eslovàquia

Índex Història d'Eslovàquia

(1) Coronació de Maria Teresa a la catedral de Sant Martí; (2) Cova de Dominica; (3) Bandera de Txecoslovàquia; (4) Edifici de l'antiga Universitat d'Istropolitana; (5) Extensió suposada de la Gran Moràvia; (6) Solimà I; (7) Castell de Spiš; (8) Bandera republicana eslovaca de l'entreguerres; (9) Bandera de la República d'Eslovàquia independent La història d'Eslovàquia explica els canvis socials, econòmics i polítics esdevinguts a Eslovàquia de la prehistòria mateixa fins als nostres dies.

274 les relacions: Ahmet III, Alemany, Alemanya, Amèrica, Andorra durant la Revolució Francesa, Andreu I d'Hongria, Andreu II d'Hongria, Andreu III d'Hongria, Anglaterra, Arnulf de Caríntia, Álmos, Árpád d'Hongria, Želiezovce, Žilina, Čakany, Ésser humà, Àustria, Batalla de Mohács (1526), Baviera, Béla II d'Hongria, Béla III d'Hongria, Bòsnia, Belgrad, Berenguer I d'Itàlia, Bizanci, Bohèmia, Bois, Bojnice, Bratislava, Budapest, Calvinisme, Cambridge University Press, Carlemany, Carles I d'Hongria, Carles II d'Anjou, Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic, Carles Martell d'Anjou, Carles VII del Sacre Imperi Romanogermànic, Casimir III, Cavallers de Sant Esteve Rei, Cinquena Croada, Clactonià, Claudi Ptolemeu, Columna de Marc Aureli, Companyia de Jesús, Comunisme, Confederació Germànica, Congrés de Viena, Constantinoble, Contrareforma, ..., Corona de Sant Esteve, Corona eslovaca, Crani, Cristianització, Cypraea, Darney, Datació basada en el carboni 14, Dàcia, Debrecen, Dinamarca, Dinastia Árpád, Dinastia borbònica, Dinastia dels Habsburg, Domica, Edat mitjana, Eger, Emeric I d'Hongria, Església Catòlica Romana, Eslaus, Eslovàquia, Espanya, Estat satèl·lit, Estat sobirà, Esteve Bathory, Esteve II d'Hongria, Esteve III d'Hongria, Esteve V d'Hongria, Europa, Europa Central, Europa de l'Est, Evangelització, Feudalisme, Finlàndia, França, França Oriental, Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic, Frederic el Gran, Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic, Gastròpodes, Gánovce, Géza II d'Hongria, Gemer, Gerard Sagredo, Gran Guerra Turca, Gran Moràvia, Gravetià, Guerra de Successió Austríaca, Hallstatt, Història d'Hongria, Història de Txèquia, Home de Neandertal, Hongria, Hron, Imperi Austrohongarès, Imperi Otomà, Imperi Romà, Imperi Romà d'Orient, Innocenci XI, Invasions bàrbares, Ipeľ, Iraq, Irredemptisme, Islam, Italià, Itàlia, Jean Cauvin, Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic, Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic, Kanat, Ladislau II d'Hongria, Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic, Llatí, Lluís el Germànic, Lluís VII de França, Lluís XIV de França, Lorena, Luxemburg, Magiars, Mamut, Manuel I Comnè, Mar Mediterrània, Marc Aureli, Maria Arpad d'Hongria, Maria I d'Hongria, Maria Teresa I d'Àustria, Martí Luter, Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic, Miklós Zrínyi, Mohács, Mojmír I, Moldàvia, Monestir, Moravany nad Váhom, Moràvia, Myjava, Nació, Nitra, Nové Mesto nad Váhom, Orde (religió), Ottokar II, Pacte de Varsòvia, Paganisme, Paixà, Paleolític inferior, Paleolític mitjà, Pannònia, Pau de Passarowitz, Púchov, Pelegrinatge, Pere I d'Hongria, Piešťany, Polònia, Portugal, Praga, Prússia, Primera Guerra Mundial, Principat de Transsilvània, Quades, Rastislau I de la Gran Moràvia, Rússia, Regne d'Hongria, República Romana, Revolució de Vellut, Riu Nitra, Roma, Romania, Rutènia, Rutènia subcarpàtica, Sacre Imperi Romanogermànic, Samo, Saxons, Sèrbia, Segona Guerra Mundial, Selim II, Sereď, Silèsia, Simeó I el Gran, Solimà I el Magnífic, Sopron, Suïssa, Sudets, Svatopluk I, Tercer Reich, Tercera Croada, Terciari, Terra Santa, Timișoara, Tisza, Tomáš Garrigue Masaryk, Tournai, Tractat d'Utrecht, Tractat de Belgrad, Tractat de Saint-Germain-en-Laye, Tractat del Trianon, Transsilvània, Tràcia, Txèquia, Txecoslovàquia, Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, Unió Europea, Valàquia, Váh, Venceslau II, Venceslau III, Venus de Moravany, Viena, Voivoda, Wilaya, 1044, 1046, 1131, 1141, 1150, 1162, 1164, 1172, 1189, 1213, 1217, 1218, 1270, 1271, 1295, 1301, 1306, 1307, 1541, 1552, 1564, 1566, 1568, 1570, 1571, 1593, 1683, 1686, 1687, 1701, 1704, 1705, 1706, 1707, 1708, 1711, 1713, 1715, 1718, 1731, 1732, 1736, 1737, 1738, 1740, 1742, 1743, 1745, 1765, 1918, 1933, 28 d'octubre, 894, 895, 896, 899. Ampliar l'índex (224 més) »

Ahmet III

Ahmet III (30 de desembre de 1673 — 1 de juliol de 1736) va ser el 23è soldà de l'Imperi Otomà entre el 1703 i el 1730.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Ahmet III · Veure més »

Alemany

L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Alemany · Veure més »

Alemanya

Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Alemanya · Veure més »

Amèrica

Amèrica, també anomenat el Nou Món, és un dels continents de la Terra.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Amèrica · Veure més »

Andorra durant la Revolució Francesa

La Revolució Francesa tingué tres grans conseqüències per al sòl andorrà.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Andorra durant la Revolució Francesa · Veure més »

Andreu I d'Hongria

Andreu I d'Hongria (1015? - Zirc, 27 de gener de 1061) fou rei d'Hongria (1047-1061).

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Andreu I d'Hongria · Veure més »

Andreu II d'Hongria

Andreu II d'Hongria (c. 1175 - 26 d'octubre de 1235) (en hongarès II. Andras), rei d'Hongria i de Croàcia entre 1205 i 1235 i del Regne de Galítsia i Lodomèria.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Andreu II d'Hongria · Veure més »

Andreu III d'Hongria

Andreu III d'Hongria (Venècia, vers 1265 - Buda, 1301) (en hongarès III. András), conegut com "el Venecià" (Velencei), va ser rei d'Hongria entre el 1290 i el 1301.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Andreu III d'Hongria · Veure més »

Anglaterra

Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Anglaterra · Veure més »

Arnulf de Caríntia

Arnulf de Caríntia (850 - 8 de desembre de 899) va ser marcgravi de Caríntia, rei de la França Oriental, rei de Lotaríngia i emperador d'Occident, de la dinastia carolíngia.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Arnulf de Caríntia · Veure més »

Álmos

Álmos (aprox. 820 - 895) fou el primer gran príncep magiar, pare d'Árpád d'Hongria, qui va conduir els hongaresos a Europa des d'Àsia a les acaballes del.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Álmos · Veure més »

Árpád d'Hongria

Árpád (845-907) va ser el primer governant d'Hongria, fundador de la dinastia Árpád i líder de la tribu dels magiars.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Árpád d'Hongria · Veure més »

Želiezovce

Želiezovce és una ciutat d'Eslovàquia.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Želiezovce · Veure més »

Žilina

Žilina és una ciutat al nord d'Eslovàquia, a prop de les fronteres amb la República Txeca i Polònia.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Žilina · Veure més »

Čakany

Čakany és un poble i municipi d'Eslovàquia que es troba a la regió de Trnava, a l'oest del país.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Čakany · Veure més »

Ésser humà

Els éssers humans o homes (Homo sapiens) són una espècie de primats bípedes de la família dels homínids.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Ésser humà · Veure més »

Àustria

Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Àustria · Veure més »

Batalla de Mohács (1526)

La batalla de Mohács, lluitada el 29 d'agost de 1526 a prop de Mohács al Regne d'Hongria va significar l'inici de la dominació otomana sobre Hongria.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Batalla de Mohács (1526) · Veure més »

Baviera

LEstat Lliure de Baviera (en bavarès Boarn, en alemany Freistaat Bayern) és l'estat més meridional dels setze Länder o estats federats d'Alemanya.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Baviera · Veure més »

Béla II d'Hongria

Béla II d'Hongria (en hongarès II. Béla) (vers 1110 - 13 de febrer de 1141), dit el Cec (Vak), va ser rei d'hongria entre 1131 i 1141.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Béla II d'Hongria · Veure més »

Béla III d'Hongria

Bela III (vers 1148 - 23 d'abril de 1196) va ser rei d'Hongria des de 1172 fins a la seva mort.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Béla III d'Hongria · Veure més »

Bòsnia

Límits aproximats entre Bòsnia (fosc) i Hercegovina (clar).'''Nota:''' No existeixen límits oficials entre Bòsnia i Hercegovina. Bòsnia (en bosnià i croat, Bosna; en serbi, Босна) és la regió del nord de l'actual estat de Bòsnia i Hercegovina, si bé no té fronteres oficials que la separin de la regió d'Hercegovina, al sud del país.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Bòsnia · Veure més »

Belgrad

Belgrad (en serbi: Београд/Beograd) és la capital de Sèrbia i la ciutat més gran de la República de Sèrbia.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Belgrad · Veure més »

Berenguer I d'Itàlia

Berenguer de Friül (Cividale del Friuli, 845 – Verona, 7 d'abril del 924) va ser marquès de Friül (874-890/ 896), rei d'Itàlia (com Berenguer I, 887-924) i emperador (915-924).

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Berenguer I d'Itàlia · Veure més »

Bizanci

Bizanci (Byzantium, Βυζάντιον) fou una ciutat grega de Tràcia, a la riba del Bòsfor, que va ocupar un lloc molt important en la història.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Bizanci · Veure més »

Bohèmia

Bohèmia (Čechy en txec, Böhmen en alemany) és una de les tres regions històriques que componen la República Txeca, que anteriorment era una part de Txecoslovàquia, mentre que les altres dues regions són Moràvia (Morava en txec, Mähren en alemany) i Silèsia (Slezsko en txec, Schlesien en alemany).

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Bohèmia · Veure més »

Bois

* Bois (poble celta), poble celta que s'establí en diversos indrets europeus.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Bois · Veure més »

Bojnice

Bojnice és una ciutat d'Eslovàquia.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Bojnice · Veure més »

Bratislava

miniatura Bratislava (en eslovac ; en hongarès Pózsony, en alemany Pressburg) és la capital d'Eslovàquia, i amb 430.000 habitants, la ciutat més gran del país.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Bratislava · Veure més »

Budapest

Budapest (pronúncia hongaresa) és la capital d'Hongria i el principal centre polític, industrial i econòmic del país.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Budapest · Veure més »

Calvinisme

Joan Calví El calvinisme és una denominació cristiana protestant basada en els ensenyaments teològics del reformador Joan Calví (Jean Cauvin).

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Calvinisme · Veure més »

Cambridge University Press

Cambridge University Press és l'editorial de la Universitat de Cambridge, considerada la més antiga del món encara activa (va ser fundada el 1534) i sense interrupcions.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Cambridge University Press · Veure més »

Carlemany

Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Carlemany · Veure més »

Carles I d'Hongria

Carles I d'Hongria, o Carles Robert d'Anjou-Hongria (en hongarès Károly Róbert) (Nàpols, 1288 - Visegrád, 1342) va ser rei d'Hongria durant la primera meitat del, el primer de la dinastia angevina a ocupar el tron hongarès.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Carles I d'Hongria · Veure més »

Carles II d'Anjou

Carles II d'Anjou, dit El coix (1254 - Nàpols 1309), fou rei de Nàpols i Jerusalem (titular) i comte de Provença (1285-1309).

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Carles II d'Anjou · Veure més »

Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles I de Bohèmia o Carles IV de Germània i Luxemburg (Praga, 14 de maig de 1316 - Praga, 29 de novembre de 1378), de la Casa de Luxemburg, va ser Rei dels Romans (a partir de 1346), i va ser el primer rei de Bohèmia (a partir de 1347) a convertir-se en emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (a partir de 1355).

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Carles Martell d'Anjou

Carles Martell (8 de setembre de 1271 -12 d'agost de 1295, Nàpols), conegut com a Carles I, Carles Martell d'Anjou o, en italià, Carlo Martello, va ser el primogènit del rei Carles II de Nàpols de la Primera Dinastia Capet d'Anjou-Sicília i Maria d'Hongria, la filla del rei Esteve V d'Hongria.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Carles Martell d'Anjou · Veure més »

Carles VII del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles VII del Sacre Imperi Romanogermànic o Carles Albert I de Baviera (Brussel·les 1697 - Múnic 1745) fou un Elector de Baviera des de 1726 i fins a 1745, any en què morí.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Carles VII del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Casimir III

Casimir III o Casimir el Gran —Kazimierz Wielki — 1310 - 1370) fou rei de Polònia (1333-1370), era fill del rei Ladislau I el Breu i de Jadwiga de Gniezno i la Gran Polònia. Casimir és l'únic rei polonès dels dos que el reberen que ha mantingut el títol de "Gran" en la història polonesa (Boleslau I de Polònia també havia estat anomenat el Gran). Quan rebé la corona, els seus súbdits no reconeixien el seu títol anomenant-lo "rei de Cracòvia". Quan ell arribà, l'economia s'empitjorà per culpa de la guerra i el país s'anava despoblant. A la seva mort, deixava un país doblat en mida (principalment a través de l'addició de la Ucraïna d'avui, en aquell temps el Ducat d'Halicz), pròsper, ric i amb grans perspectives pel futur. Encara que se'l descriu com a rei pacífic als llibres infantils, de fet lluità victoriós en moltes guerres i estava a punt per començar-ne d'altres quan es va morir. Entre 1340 i 1352 es van lliurar diverses guerres per la successió Galítsia-Volínia. Després que Bolesław Jerzy de Mazovia fos enverinat pels nobles rutens locals el 1340, tant Casimir III de Polònia i Gediminas, el gran duc de Lituània van reclamar el regne. Després d'un conflicte prolongat, Galítsia-Volínia es va dividir entre Polònia (Galítsia) i Lituània (Volínia) i en 1352 Casimir III el Gran obté Galítsia (amb Lviv, Hàlitx, Chełm, Lutsk i Belz), Podíl·lia i una part de Volínia, i la resta de Volínia, incloent Kiev, i Podlàquia esdevenen lituanes, i els governants lituans van assumir llavors el títol sobre Rutenia. Rutènia va deixar d'existir com a estat independent. Nascut a Kowal, Casimir el Gran es casava primer amb Aldona de Lituània, la filla de Gediminas de Lituània. Després es casava amb Adelaida de Hessen, sent el començament de la seva carrera de marit bígam. Es divorciava d'Adelaida el 1356, es casava amb Cristina, es divorciava, i en quart lloc (quan com a mínim Adelaida i possiblement també Cristina encara eren vives) el 1365 es casava amb Jadwiga de Glogow i Sagan. Les seves filles foren Cunegunda (1357), que es casava amb Lluís VI el Romà, fill de Lluís IV de Baviera, i Elisabet, que es casava amb el Duc de Pomerània Bogislau V. Les seves tres filles amb la seva quarta muller eren molt joves i de legitimitat dubtosa a causa de la bigàmia del seu pare. Per una desafortunada casualitat estadística, els 5 nens que engendrava amb la seva primera i quarta muller eren filles, i així era incapaç de produir un hereu mascle legítim al seu tron. Quan Casimir, l'últim rei de la dinastia Piast de Polònia, moria el 1370, el seu nebot el rei Lluís I d'Hongria el succeïa convertint-se en rei de Polònia en la unió personal amb Hongria.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Casimir III · Veure més »

Cavallers de Sant Esteve Rei

L'Orde de Sant Esteve d'Hongria o dels Cavallers de Sant Esteve Rei, en llatí Cruciferi Sancti Stephani Regis, fou un orde militar hospitaler fundat amitjan a Jerusalem pel rei Geza II d'Hongria amb difusió a Hongria.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Cavallers de Sant Esteve Rei · Veure més »

Cinquena Croada

La Cinquena Croada (1217-1221) fou un intent de reprendre Jerusalem i la resta de Terra Santa derrotant en primer lloc la poderosa dinastia aiúbida d'Egipte.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Cinquena Croada · Veure més »

Clactonià

El clactonià és una fàcies industrial del paleolític inferior descrita per Henri Breuil el 1932 a partir de materials del lloc epònim de Clacton-on-sea (Essex, Anglaterra).

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Clactonià · Veure més »

Claudi Ptolemeu

Claudi Ptolemeu (en grec antic:, Klaudios Ptolemaios); ca.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Claudi Ptolemeu · Veure més »

Columna de Marc Aureli

La Columna de Marc Aureli a la Piazza Colonna. La Columna de Marc Aureli és un monument de la ciutat de Roma que fou construït entre el 176 i el 192 per celebrar, possiblement després de la seva mort, les victòries de l'emperador romà Marc Aureli (161 - 180) contra els pobles germànics dels marcomans, els sàrmates i els quades que es trobaven al nord del curs mitjà del Danubi durant les Guerres Marcomanes.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Columna de Marc Aureli · Veure més »

Companyia de Jesús

La Companyia de Jesús (en llatí: Societas Jesu S.J.) és un orde religiós catòlic de clergues regulars fundat el 1540 per Ignasi de Loiola, qui després va ser canonitzat com Sant Ignasi de Loiola.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Companyia de Jesús · Veure més »

Comunisme

El comunisme és una pràctica social i una teoria que s'ha manifestat al llarg de la història en diversos corrents, pràctiques i filosofies, les quals basen les seves propostes d'organització social en la igualtat absoluta d'oportunitats per a tothom, l'eliminació de les jerarquies i l'apropiació col·lectiva o la no-propietat dels mitjans de producció.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Comunisme · Veure més »

Confederació Germànica

La Confederació Germànica va ser una unió establerta el 1815 pel Congrés de Viena, va agrupar a 38 estats alemanys en una confederació d'estats sobirans sota la presidència de la Casa d'Àustria.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Confederació Germànica · Veure més »

Congrés de Viena

El congrés de Viena fou una conferència entre ambaixadors de les majors potències d'Europa que va ser presidit per l'estadista austríac Klemens Wenzel von Metternich.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Congrés de Viena · Veure més »

Constantinoble

Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Constantinoble · Veure més »

Contrareforma

Una còpia de la ''Vulgata'', l'edició llatina de la Bíblia catòlica, impresa al 1590, després que diverses de les reformes del Concili haguessin començat a tenir lloc al món catòlic. La Contrareforma (també anomenada la "Revifada catòlica" o la "Reforma catòlica") va ser el període de ressorgiment catòlic que començà amb el Concili de Trento (1545-1563) i acabà amb el final de la Guerra dels Trenta Anys (1648), i va ser iniciat en resposta al cisma provocat per Martí Luter i les diferents esglésies protestants.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Contrareforma · Veure més »

Corona de Sant Esteve

Sant Esteve o Sacra Corona d'Hongria. La Santa Corona hongaresa, coneguda també com a Corona de Sant Esteve (hongarès: Magyar Szent Korona, alemany: Stephanskrone, croat: Kruna svetoga Stjepana, llatí: Sacra Corona), també anomenada Sacra Corona Hongaresa, és l'única que actualment és qualificada com a «Atribut Sacre».

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Corona de Sant Esteve · Veure més »

Corona eslovaca

La corona eslovaca (en eslovac Slovenská koruna o, simplement, koruna; en plural, korun) és l'antiga unitat monetària d'Eslovàquia.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Corona eslovaca · Veure més »

Crani

El crani és una estructura òssia que es pot trobar en molts animals que se serveixen d'un bastiment per protegir l'encèfal.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Crani · Veure més »

Cristianització

La cristianització és un procés que consisteix a integrar algú o alguna cosa al cristianisme.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Cristianització · Veure més »

Cypraea

Cypraea és un gènere de gasteròpodes marins de mida mitjana a grossa que pertanyen a la família Cypraeidae, els cauris.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Cypraea · Veure més »

Darney

Darney és un municipi francès, situat al departament dels Vosges i a la regió del Gran Est.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Darney · Veure més »

Datació basada en el carboni 14

La datació basada en el radiocarboni és un mètode de datació absoluta de mostres orgàniques basada en la determinació d'un isòtop radioactiu del carboni, el carboni 14.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Datació basada en el carboni 14 · Veure més »

Dàcia

El país dels dacis A l'antiguitat, especialment a les fonts romanes, la Dàcia era el país de l'Europa centreoriental habitat pels dacis, que els grecs anomenaven getes.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Dàcia · Veure més »

Debrecen

Debrecen és una ciutat autònoma d'Hongria situada a la part oriental de l'estat.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Debrecen · Veure més »

Dinamarca

Dinamarca (en danès: Danmark), oficialment el Regne de Dinamarca (en danès, Kongeriget Danmark), és un país escandinau de l'Europa septentrional localitzat a la península de Jutlàndia, i forma una comunitat integrada per tres parts autònomes, la mateixa Dinamarca i els seus dos territoris d'ultramar o territoris dependents, Groenlàndia i les Illes Fèroe.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Dinamarca · Veure més »

Dinastia Árpád

La dinastia Árpád és la primera que regnà a Hongria del 896 al 1301, segons el nom del seu primer duc, Árpád d'Hongria, que regnà del 896 al 907.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Dinastia Árpád · Veure més »

Dinastia borbònica

Escut dels Ducs de Borbó La dinastia borbònica, o la Casa de Borbó (en francès: dynastie des Bourbons o maison de Bourbon), és un conjunt de dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó, originària de la localitat francesa de Borbó.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Dinastia borbònica · Veure més »

Dinastia dels Habsburg

Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Dinastia dels Habsburg · Veure més »

Domica

Domica és la cova més gran del Karst eslovac al sud d'Eslovàquia, en el districte de Rožňava.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Domica · Veure més »

Edat mitjana

Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Edat mitjana · Veure més »

Eger

Eger (llatí Agria, alemany Erlau, turc Eğri, serbocroata Jegar/Jегар o Jegra/Јегра, txec Jager, eslovac Jáger, eslovè Jagar, polonès Jagier) és una ciutat d'Hongria al comtat d'Heves, a l'est de les muntanyes Mátra prop del massís de Bükk i a la vora del riu Eger afluent del Tisza (Theiss), famosa pel seu castells, els banys termals i diversos edificis històrics, i pels seus vins.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Eger · Veure més »

Emeric I d'Hongria

Emeric I d'Hongria (1174 - 1204) (en hongarès: Imri), fou rei d'Hongria, Croàcia, Dalmàcia i Eslavònia des del 1196 fins a la seva mort el 1204.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Emeric I d'Hongria · Veure més »

Església Catòlica Romana

Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Església Catòlica Romana · Veure més »

Eslaus

Els pobles eslaus són una branca ètnica i lingüística dels pobles indoeuropeus, establerta principalment a Europa, continent on formen el grup etnolingüístic més gran.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Eslaus · Veure més »

Eslovàquia

Eslovàquia, oficialment la República Eslovaca (eslovac), és una república de l'Europa central, sense accés al mar.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Eslovàquia · Veure més »

Espanya

Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Espanya · Veure més »

Estat satèl·lit

Estat satèl·lit és un dels noms pejoratius que es dona en política internacional a qualsevol Estat que, si bé és nominalment independent i reconegut per uns altres, en la pràctica es troba suposadament subjecte al domini polític o ideològic d'alguna potència.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Estat satèl·lit · Veure més »

Estat sobirà

Un Estat sobirà, en el dret internacional, és una entitat política representada per un govern centralitzat que té sobirania en una àrea geogràfica.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Estat sobirà · Veure més »

Esteve Bathory

fou un rei polonès sota el numeral d'Esteve I. El seu regnat és considerat com el segle d'or de la literatura polonesa, perquè l'il·lustraren homes com Maciej Stryjkowski (1547-1593) i Barlomiej Paprocki (1543-1614), el literat Lukassz Gornicki (1527-1603) i el publicista Jakub Wujek (1541-1597, primer traductor de la Bíblia al polonès. Reformà l'administració de justícia, creant dos tribunals de primera instància; regularitzà la hisenda i fundà l'escola superior de Vílnius, que confià als jesuïtes, orde a la qual afavorí des que, per pujar al tron, abraçà el catolicisme. El 1886 les províncies poloneses, austríaques i alemanyes, celebraren per primera vegada el tres-cents aniversari secular de la seva mort. Pels polonesos resta considerat com un dels reis més importants, malgrat que fins al final de la seva vida, Bathory es va mantenir cultural-ment identificat com a hongarès. Molts dels següents prínceps transilvans continuaren amb la seva postura amb el qual intentaren reunificar el regne hongarès partint de Transsilvània contra els Habsburg.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Esteve Bathory · Veure més »

Esteve II d'Hongria

Esteve II d'Hongria (en hongarès: II. István) (Buda, 1101 - Nagyvárad, 1131) va ser rei d'Hongria del 1116 fins a la seva mort.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Esteve II d'Hongria · Veure més »

Esteve III d'Hongria

Esteve III d'Hongria (Buda, 1147 - Gran, 1172) va ser rei d'Hongria de la dinastia Árpád.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Esteve III d'Hongria · Veure més »

Esteve V d'Hongria

Esteve V d'Hongria (Budapest, 1239 - Budapest, 1272) (en hongarès V. István) va ser rei d'Hongria entre el 1270 i el 1272, fill de Bela IV d'Hongria.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Esteve V d'Hongria · Veure més »

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Europa · Veure més »

Europa Central

L'Europa central inclou els països de la regió central d'Europa, amb Alemanya com l'estat més potent.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Europa Central · Veure més »

Europa de l'Est

En blau, els estats que formaven part del tradicional concepte d'Europa de l'Est segons la classificació estadística de l'ONU Europa durant la Guerra Freda - blocs La divisió d'Europa en dues meitats, una de l'Est i una altra d'Occidental, es deu a raons històriques i no geogràfiques.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Europa de l'Est · Veure més »

Evangelització

Es coneix com a evangelització l'acte de predicar l'Evangeli de Jesús, és a dir, de difondre el cristianisme.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Evangelització · Veure més »

Feudalisme

El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social dut a terme durant l'edat mitjana a Europa, amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Feudalisme · Veure més »

Finlàndia

La República de Finlàndia (en finès: Suomen Tasavalta o Suomi; en suec: Republiken Finland o Finland) és un estat del nord-est d'Europa, a Escandinàvia, voltat per la mar Bàltica al sud-oest, pel golf de Finlàndia al sud-est (que la separa d'Estònia) i pel golf de Bòtnia a l'oest.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Finlàndia · Veure més »

França

França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і França · Veure més »

França Oriental

La França oriental fou la terra de Lluís el Germànic després del Tractat de Verdun de l'any 843, que dividí l'Imperi Carolingi dels francs entre l'est, l'oest i el mig.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і França Oriental · Veure més »

Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic

Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic, conegut també amb els noms de Francesc II de Toscana o Francesc III de Lorena (8 de desembre de 1708, Nancy, ducat de Lorena – 1765, Viena, Sacre Imperi Romanogermànic) fou el duc de Lorena, gran duc de la Toscana i nomenat emperador romanogermànic gràcies al seu matrimoni amb l'arxiduquessa hereva Maria Teresa I d'Àustria.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Frederic el Gran

Frederic el Gran fou un rei de Prússia, de la Dinastia Hohenzollern.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Frederic el Gran · Veure més »

Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic

Frederic I de Hohenstaufen (1122 - 10 de juny de 1190), anomenat el Barba-roja (Barbarossa en italià, Rotbart en alemany) va ser escollit Rei d'Alemanya a Frankfurt el 4 de març de 1152 i coronat a Aquisgrà el 9 de març, coronat Rei d'Itàlia a Pavia el 1154, i finalment coronat Sacre Emperador Romà pel Papa Adrià IV el 18 de juny de 1155.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Gastròpodes

Els gastròpodes o gasteròpodes (Gastropoda) constitueixen el grup més abundant i diversificat dels mol·luscs.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Gastròpodes · Veure més »

Gánovce

Gánovce és un poble i municipi d'Eslovàquia.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Gánovce · Veure més »

Géza II d'Hongria

Géza II d'Hongria (en hongarès: II. Géza) (Tolna, 1130 - 31 de maig de 1162) va ser rei d'Hongria de 1141 fins a la seva mort.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Géza II d'Hongria · Veure més »

Gemer

Gemer és un poble i municipi d'Eslovàquia que es troba a la regió de Banská Bystrica.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Gemer · Veure més »

Gerard Sagredo

Gerard Sagredo (Venècia, 23 d'abril de 980 - Buda, 24 de setembre de 1046) fou bisbe venecià, evangelitzador a Hongria.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Gerard Sagredo · Veure més »

Gran Guerra Turca

La Gran Guerra Turca (en alemany: Der Große Türkenkrieg; en turc: Kutsal İttifak Savaşları) és el nom pel qual es coneixen els conflictes que van enfrontar a l'Imperi Otomà i els seus aliats els tàrtars de Crimea durant gran part del contra el Sacre Imperi Romanogermànic, la Confederació de Polònia i Lituània, la República de Venècia i el Tsarat Rus.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Gran Guerra Turca · Veure més »

Gran Moràvia

Gran Moràvia (en antic eslau eclesiàstic aproximadament, Велья Морава, en eslovac Veľká Morava, en txec Velká Morava, en llatí Magna Moravia) fou el primer imperi eslau en emergir a l'Europa central, i va existir entre 833 i principis del.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Gran Moràvia · Veure més »

Gravetià

El gravetià és un període cultural del perigordià que va desenvolupar-se aproximadament 30.000 anys aC.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Gravetià · Veure més »

Guerra de Successió Austríaca

La Guerra de Successió Austríaca (en el seu escenari americà anomenada Guerra del rei Jordi) va ser un conflicte bèl·lic que va tenir lloc des de 1740 fins a 1748, desfermat per les rivalitats sobre els drets hereditaris de la Casa d'Àustria a la mort de Carles VI, emperador del Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Guerra de Successió Austríaca · Veure més »

Hallstatt

Hallstatt a l'estat d'Alta Àustria, és una localitat del districte muntanyós de Salzkammergut a Àustria.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Hallstatt · Veure més »

Història d'Hongria

(1) Il·luminat de ''Chronica Hungarorum''; (2) Fortalesa romana de Pannònia; (3) Escut d'armes d'Hongria; (4) Solimà I de l'Imperi Otomà; (5) Leopold I d'Habsburg; (6) Mapa posterior a la caiguda dels règims soviètics; (7) Pont de Budapest, representació de la recuperació hongaresa; (8) Bandera d'Hongria; (9) Francesc Rákóczi II en un bitllet de 500 florins; (10) Tanc alemany Königstiger al palau de Buda, Budapest, l'any 1944 La història d'Hongria contempla les mutacions socials, econòmiques i polítiques que hi ha hagut en territori hongarès des de la prehistòria fins hui.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Història d'Hongria · Veure més »

Història de Txèquia

(1) Extensió suposada de la Gran Moràvia; (2) Retrat de Gengis Khan, responsable d'haver mirat d'envair Txèquia; (3) Estàtua homenatge a Jan Hus; (4) Escut d'armes de la dinastia Premíslida; (5) Manifestació a Praga per la unió de Txèquia i Eslovàquia; (6) Bandera d'Eslovàquia després de l'autodeterminació; (7) Manifestació a Lituània contra la invasió soviètica de Txecoslovàquia; (8) Bandera de Txèquia després de l'autodeterminació eslovaca. Aquest article sobre la història de la República Txeca pretén cobrir la història del territori que pertany avui a la República Txeca, però que ha existit abans amb altres noms: Bohèmia o Bohèmia-Moràvia, País de la corona txeca, en fronteres que són més o menys les de l'estat actual.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Història de Txèquia · Veure més »

Home de Neandertal

Lhome de Neandertal (Homo neanderthalensis) o simplement neandertal és una espècie extinta del gènere Homo que visqué a Europa i al Pròxim Orient durant el paleolític mitjà, entre fa 200.000-250.000 i 28.000 anys.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Home de Neandertal · Veure més »

Hongria

Hongria (hongarès: Magyarország IPA) és una república de l'Europa central, basada en l'històric Regne d'Hongria.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Hongria · Veure més »

Hron

El Hron és un afluent del Danubi de 298 km de llargària.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Hron · Veure més »

Imperi Austrohongarès

LImperi Austrohongarès o simplement Àustria-Hongria (en alemany: Österreich-Ungarn, en hongarès: Osztrák-Magyar Monarchia) fou un estat dual existent a Europa entre els anys 1867 i 1918, fruit de la unió del Regne d'Hongria i l'Imperi d'Àustria amb l'Ausgleich o Compromís austrohongarès. Segons aquest acord, els dos estats passaven a formar una monarquia dual sota el domini de la dinastia dels Habsburg, que passaven a ser emperadors d'Àustria i reis d'Hongria.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Imperi Austrohongarès · Veure més »

Imperi Otomà

L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Imperi Otomà · Veure més »

Imperi Romà

L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Imperi Romà · Veure més »

Imperi Romà d'Orient

L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Imperi Romà d'Orient · Veure més »

Innocenci XI

El Papa Innocenci XI (en llatí: Innocentius XI, 16 de maig de 1611 - 12 d'agost de 1689), nascut Benedetto Odescalchi, va ser el 240è Papa de l'Església catòlica des de 1676 fins a la seva mort.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Innocenci XI · Veure més »

Invasions bàrbares

Invasions bàrbares. Tots els pobles assenyalats, excepte els huns, són germànics Les invasions bàrbares van ser un gran moviment migratori de poblacions de l'est i del sud que van envair l'Imperi Romà des de l'inici del fins al: els vàndals, els huns, els visigots, els francs, els angles i els saxons.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Invasions bàrbares · Veure més »

Ipeľ

L'Ipeľ - Ipoly - és un riu de 232 km de llargària d'Eslovàquia i d'Hongria, tributari del Danubi.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Ipeľ · Veure més »

Iraq

LIraq o Irac, o el seu nom oficial República de l'Iraq, és un país majoritàriament musulmà de l'Orient Pròxim, situat al nord de la península aràbiga.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Iraq · Veure més »

Irredemptisme

El terme irredemptisme indica l'aspiració d'un poble de completar la unitat territorial de la pròpia nació annexionant-se territoris subjectes al domini estranger («terres irredemptes»); l'irredemptisme es basa en una comunitat d'ètnia o en el fet d'haver posseït el territori anteriorment, de manera real o suposada.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Irredemptisme · Veure més »

Islam

La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Islam · Veure més »

Italià

Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Italià · Veure més »

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Itàlia · Veure més »

Jean Cauvin

Joan Calví (en francès, Jean Cauvin) (Noyon, 10 de juliol de 1509 - Ginebra, 27 de maig de 1564) fou un teòleg francès, impulsor de la Reforma Protestant que posteriorment va ser anomenada calvinisme.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Jean Cauvin · Veure més »

Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic

Josep I (Viena, 26 de juliol de 1678 - 17 d'abril de 1711) fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, arxiduc d'Àustria, rei d'Hongria i de Bohèmia.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic

Corona de Josep II Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic (Schönbrunn, Sacre Imperi Romanogermànic 1741 – Viena 1790) fou un arxiduc d'Àustria que va esdevenir emperador romanogermànic (1765-1790), rei de Bohèmia i Hongria, així com la resta de títols tradicionalment vinculats a la Casa d'Àustria (1780 - 1790).

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Kanat

Un kanat és una entitat política governada per un kan.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Kanat · Veure més »

Ladislau II d'Hongria

Ladislau II d'Hongria (?, 1131 - ?, 1162), fill de Bela II d'Hongria i membre de la Dinastia Árpád, fou Rei d'Hongria entre el 1161 i el 1162). Usurpà el tron al seu nebot Esteve III d'Hongria gràcies al suport de l'Emperador de l'Imperi Romà d'Orient Manuel I Comnè, això no obstant, en fou desposseït als pocs mesos.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Ladislau II d'Hongria · Veure més »

Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic

Leopold I (Viena, 9 de juny de 1640 - 5 de maig de 1705) fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, arxiduc d'Àustria, rei d'Hongria i rei de Bohèmia, era fill de l'emperador Ferran III i de la seva primera dona Maria Anna d'Espanya, filla del rei Felip III d'Espanya.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Llatí · Veure més »

Lluís el Germànic

Lluís el Germànic (804, Frankfurt del Main, 28 d'agost de 876) va ser rei dels francs orientals, al territori de l'actual Alemanya.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Lluís el Germànic · Veure més »

Lluís VII de França

Lluís VII de França, dit el Jove (en francès Louis le Jeune) (1120 - París, 1180) fou rei de França entre 1137 i 1180.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Lluís VII de França · Veure més »

Lluís XIV de França

Lluís XIV (Saint-Germain-en-Laye, 5 de setembre de 1638 – Palau de Versalles, 1 de setembre de 1715) va regnar com a rei de França i rei de Navarra, el tercer de la Casa de Borbó (dins la dinastia Capeta), des del 14 de maig de 1643 fins a la seva mort.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Lluís XIV de França · Veure més »

Lorena

La Lorena (en francès Lorraine; en lorenès Louréne, en alemany, Lothringen) és una antiga regió administrativa francesa, actualment inclosa en la regió del Gran Est.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Lorena · Veure més »

Luxemburg

Luxemburg, oficialment conegut com el Gran Ducat de Luxemburg, és una monarquia constitucional hereditària amb sistema parlamentari situada entre Bèlgica (a l'oest), Alemanya (a l'est) i França (al sud).

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Luxemburg · Veure més »

Magiars

Els magiars van ser un grup ètnic que envaí i conquerí al el territori que correspon aproximadament a l'actual Hongria, cosa que explica l'existència d'una illa d'habitants de llengua úgrica en una zona envoltada per llengües eslaves, germàniques o romàniques.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Magiars · Veure més »

Mamut

Els mamuts (Mammuthus) són un gènere de proboscidis extints que es caracteritzaven per tenir llargs ullals corbs i, en les espècies septentrionals, un espès pelatge.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Mamut · Veure més »

Manuel I Comnè

Manuel I Comnè (grec: Μανουήλ Κομνηνός, Manuïl Komninós; 28 de novembre del 1118 – 24 de setembre del 1180) fou un emperador romà d'Orient del que governà en un punt d'inflexió crucial per a la història de l'Imperi Romà d'Orient i el Mediterrani.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Manuel I Comnè · Veure més »

Mar Mediterrània

La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Mar Mediterrània · Veure més »

Marc Aureli

Marc Aureli, per casament Marcus Annius Verus (26 d'abril del 121 - 17 de març del 180) fou emperador romà del 161 al 180, que succeí a Antoní Pius, juntament amb son germà, i fill adoptiu d'Antoní Pius, Luci Aureli Ver.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Marc Aureli · Veure més »

Maria Arpad d'Hongria

Maria Arpad d'Hongria (1257 - Nàpols, 25 de març de 1323) fou princesa d'Hongria i reina consort de Nàpols (1285-1309).

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Maria Arpad d'Hongria · Veure més »

Maria I d'Hongria

Maria I d'Hongria (vers 1371-1395) va ser la reina d'Hongria des de 1382 fins a la seva mort.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Maria I d'Hongria · Veure més »

Maria Teresa I d'Àustria

Maria Teresa I d'Àustria (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic 1717 - íd. 1780) fou una arxiduquessa d'Àustria que alhora fou duquessa de Milà, reina d'Hongria i Bohèmia (1740-1780), gran duquessa consort de la Toscana i emperadriu consort del Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Maria Teresa I d'Àustria · Veure més »

Martí Luter

Martí Luter (Eisleben, 10 de novembre de 1483 - Eisleben, 18 de febrer de 1546) va ser un teòleg, frare catòlic de l'Orde de Sant Agustí i reformador religiós alemany; en les seves ensenyances es va inspirar la Reforma protestant.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Martí Luter · Veure més »

Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic

Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic (31 de juliol de 1527, Viena - 12 d'octubre del 1576, Ratisbona) fou Emperador del Sacre Imperi, arxiduc d'Àustria, rei d'Hongria i de Bohèmia des de l'any 1564 i fins a la seva mort dotze anys després.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Miklós Zrínyi

Miklós Zrínyi (en croata: Nikola Šubić Zrinski; en hongarès: Zrínyi Miklós, en català Nicolau Zrinski o Zrinyi) (Zrin, a Croàcia, 1508 - Szigetvar 7 de setembre de 1566) fou un noble d'origen croat que va servir als Habsburg.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Miklós Zrínyi · Veure més »

Mohács

Mohács (en croata i bunjevac Mohač, serbi Мохач, alemany Mohatsch, turc Mihaç abans Mihač, també Mohaç o Mohač) és una ciutat d'Hongria situada a la riba dreta del Danubi, al comtat de Baranya.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Mohács · Veure més »

Mojmír I

En verd, el principat de Moràvia durant el regnat de Mojmír I Mojmír I (~795-846) fou el creador del Principat de Moràvia, de 830 a 833, y posteriorment del de la Gran Moràvia, a partir de 833.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Mojmír I · Veure més »

Moldàvia

Mapa on es representa Romania sense Moldàvia (en blau) i el territori de l'antic principat de Moldàvia (en groc), que sobrepassava les fronteres de l'actual estat romanès Moldàvia (en moldau: Moldova) és una regió geogràfica i històrica que correspon aproximadament al territori del principat històric del mateix nom.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Moldàvia · Veure més »

Monestir

Sant Benet, en la imatge la reconstrucció actual de després de la batalla de Monte Cassino. El monestir va ser construït sobre un antic emplaçament pagà, un temple d'Apol·lo que corona el turó, rodejat per un mur sobre la fortificació de la xicoteta ciutat de Cassino, i recentment saquejat pels gots. El primer pas de Benet va ser destruir l'escultura d'Apol·lo i l'altar. El temple va ser dedicat a Joan Baptista. Una vegada instal·lat allí, Benet mai el va deixar. A Monte Cassino, va escriure la Regla benedictina que es va convertir en el principi fundador del monaquisme occidental. A Monte Cassino, va rebre la visita de Tòtila, rei dels ostrogots, tal vegada en 543 (l'única data històrica per a Benet). Monestir de Sant Cugat Un monestir és un tipus d'edificació per a la reclusió dels religiosos, que hi viuen en comú un o diversos monjos.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Monestir · Veure més »

Moravany nad Váhom

Moravany nad Váhom és un poble i municipi d'Eslovàquia que es troba a la regió de Trnava, a l'oest del país.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Moravany nad Váhom · Veure més »

Moràvia

Moràvia (txec i eslovac: Morava, alemany: Mähren, hongarès: Morvaország, polonès: Morawy) és una regió històrica a l'est de la República Txeca.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Moràvia · Veure més »

Myjava

Myjava és una ciutat d'Eslovàquia al marge del riu Myjava.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Myjava · Veure més »

Nació

El terme nació és un concepte de significat complex i múltiple que -breument- fa referència bàsicament al conjunt d'individus d'un marc legal concret o bé a un conjunt d'individus amb característiques culturals comunes en un espai geogràfic més o menys delimitat.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Nació · Veure més »

Nitra

Nitra és una ciutat de l'oest d'Eslovàquia que es troba al peu de la muntanya Zobor i s'estén al llarg del riu Nitra.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Nitra · Veure més »

Nové Mesto nad Váhom

Nové Mesto nad Váhom és una ciutat d'Eslovàquia.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Nové Mesto nad Váhom · Veure més »

Orde (religió)

Un orde religiós és un tipus d'institut de vida consagrada, religiós, on tots els seus membres emeten vots solemnes.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Orde (religió) · Veure més »

Ottokar II

Recreació artística de la fisonomia feta al segle XVIII Přemysl Otakar II (generalment escrit Ottokar II o Přemysl Ottokar II) (vers 1233 – 26 d'agost de 1278), el rei de ferro i or, fou rei de Bohèmia (1253–1278).

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Ottokar II · Veure més »

Pacte de Varsòvia

El Pacte de Varsòvia, oficialment anomenat Tractat d'Amistat, Col·laboració i Assistència Mútua, fou un acord de cooperació militar entre els països comunistes per tal de garantir la seva defensa davant un possible atac occidental, en el marc de la Guerra Freda.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Pacte de Varsòvia · Veure més »

Paganisme

Vesta. El paganisme (del llatí pagus, 'el camp') és la religió de persones abans de l'arribada del cristianisme, o que refusaven convertir-se.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Paganisme · Veure més »

Paixà

Paixà (del turc) o baixà (de l'àrab, al seu torn del turc) era un títol donat als alts càrrecs de l'administració otomana, tant civils com militars.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Paixà · Veure més »

Paleolític inferior

El paleolític inferior és una de les fases del paleolític o edat de pedra, i s'estén des d'uns 2,5 milions d'anys enrere fins fa uns 120.000 anys.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Paleolític inferior · Veure més »

Paleolític mitjà

El paleolític mitjà és la segona subdivisió del Paleolític, que abraça entre els anys 350.000 i 33.000 aC.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Paleolític mitjà · Veure més »

Pannònia

Posició de la província de Pannònia a l'Imperi Romà Pannònia o Panònia (Pannonia) era una regió del centre d'Europa al sud i a l'oest del Danubi que la limitava pel nord i l'est.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Pannònia · Veure més »

Pau de Passarowitz

La Pau de Passarowitz (pel nom alemany de la ciutat sèrbia de Požarevac, on se signà el 1718) fou un tractat entre l'Imperi Otomà i Àustria, al que es va afegir la República de Venècia, que tancava la Guerra austro-turca (1716-1718).

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Pau de Passarowitz · Veure més »

Púchov

Púchov és una ciutat d'Eslovàquia.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Púchov · Veure més »

Pelegrinatge

Un pelegrinatge és un viatge a un lloc considerat sagrat per la religió per tal d'obtenir els favors de la divinitat o augmentar l'autoconeixement durant la ruta.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Pelegrinatge · Veure més »

Pere I d'Hongria

Pere I d'Hongria (Venècia, 1011-?, 1046), conegut com a Pere Orseolo o Pere el Venecià (en hongarès: I. (Velencei) Péter, en llatí: Pietro Orseolo), va ser rei d'Hongria del 1038 al 1041 i el 1044 fins a la seva mort dos anys més tard.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Pere I d'Hongria · Veure més »

Piešťany

Piešťany és la ciutat balneària més gran d'Eslovàquia.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Piešťany · Veure més »

Polònia

Polònia, oficialment República de Polònia, és un estat de l'Europa central.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Polònia · Veure més »

Portugal

Portugal, oficialment la República Portuguesa, és un estat europeu situat al sud-oest d'Europa, en la regió occidental de la península Ibèrica, i inclou arxipèlags de l'oceà Atlàntic nord.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Portugal · Veure més »

Praga

Praga (txec: Praha) és la principal ciutat i la capital de la República Txeca.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Praga · Veure més »

Prússia

Prússia - Preußen en alemany, Prūsa en prussià, Borussia, Prussia o Prutenia en llatí; Prusy en polonès, Prussija en rus, en lituà Prūsija fou un regne nascut al centre d'Europa durant l'edat moderna, que esdevingué l'eix sobre el que orbità la unificació alemanya i l'Imperi Alemany, fins que fou dissolta després de la victòria dels Aliats de la Segona Guerra Mundial.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Prússia · Veure més »

Primera Guerra Mundial

La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Primera Guerra Mundial · Veure més »

Principat de Transsilvània

El Principat de Transsilvània (en romanès: Principatul Transilvaniei; en hongarès: Erdélyi Fejedelemség; en alemany: Fürstentum Siebenbürgen) va ser un estat independent d'idioma i cultura hongaresa, amb una monarquia electiva que va existir entre mitjans del i principis del, en els territoris de l'actual regió de Transsilvània que es troba dins de les fronteres de la moderna Romania.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Principat de Transsilvània · Veure més »

Quades

Els quades (en llatí Cuadi, en grec antic Κουάδιο) eren un poble germànic que probablement constituïen una de les tribus dels sueus, establerta a Bohèmia-Moràvia, nord d'Àustria i oest d'Hongria, segons diu Tàcit.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Quades · Veure més »

Rastislau I de la Gran Moràvia

Rastislav I fou un príncep de la Gran Moràvia (Gran Moràvia, - Baviera, Alemanya, 870).

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Rastislau I de la Gran Moràvia · Veure més »

Rússia

Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Rússia · Veure més »

Regne d'Hongria

El Regne d'Hongria emergí l'any 1000, quan el Principat d'Hongria, fundat el 896, va ser reconegut com a regne.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Regne d'Hongria · Veure més »

República Romana

La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і República Romana · Veure més »

Revolució de Vellut

La Revolució de Vellut fou un procés pacífic iniciat el novembre de 1989 pel qual l'estat comunista de Txecoslovàquia va evolucionar tot aplicant mesures econòmiques liberals, i que al cap de poc es va dissoldre en dos nous estats amb llurs sistemes polítics definitivament democràtics, el txec i l'eslovac, el 1993.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Revolució de Vellut · Veure més »

Riu Nitra

El riu Nitra és un riu d'Eslovàquia de 197 km de llargària.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Riu Nitra · Veure més »

Roma

Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Roma · Veure més »

Romania

Romania (escrit România en romanès, AFI és un estat del sud-est de l'Europa central. Fa frontera amb Ucraïna al nord i al nord-est, amb la República de Moldàvia a l'est, amb Bulgària al sud, amb Sèrbia al sud-oest i amb Hongria a l'oest. A llevant, és banyat per la mar Negra. Des de l'1 de gener de 2007 forma part de la Unió Europea, on va entrar juntament amb Bulgària. Culturalment, Romania és un illot de llatinitat dins d'un oceà eslau. El seu nom ja fa referència a Roma, o bé a la Romània, nom que es donava a la part oriental de l'Imperi Romà i, en època tardana, al mateix imperi en general. Amb un terme similar, Romània, es fa referència a l'àrea d'Europa on es parlen les llengües romàniques.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Romania · Veure més »

Rutènia

Rutènia Rutènia és un territori de l'est d'Europa que fou habitat pels pobles eslaus orientals, i també pels diversos estats que hi van existir en el passat.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Rutènia · Veure més »

Rutènia subcarpàtica

Ucraïna carpàtica. La Rutènia Subcarpàtica o Transcarpàtica, coneguda també com a Rutènia Carpàtica, Ucraïna Transcarpàtica, Zakarpattia, Rusinko,Rus subcarpàtica o Subcarpàcia (rutè i ucraïnès: Карпатська Русь, romanitzat:Karpats'ka rus; rus: Карпатская Русь, romanitzat: Karpatskaya Rus '; eslovac i txec:Podkarpatská Rus; hongarès Kárpátalja; romanès Transcarpatia; polonès Zakarpacie; jiddisch קאַרפַּאטן רוּס) és una petita regió a Europa central que ara forma part en la seva major part de l'óblast de Zakarpàttia a la Ucraïna occidental (en ucraïnès:Zakarpats'ka oblast), així com una petita part de l'extrem oriental d'Eslovàquia (principalment els krai de Prešov i de Košice), Łemkowszczyzna de Polònia i Maramureș a Romania.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Rutènia subcarpàtica · Veure més »

Sacre Imperi Romanogermànic

El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Samo

Samo va ser el fundador de la primera unió política registrada de les tribus dels eslaus; aquesta unió rep el nom d'Imperi de Samo o Regne de Samo, que es va estendre des de Silèsia a l'actual Eslovènia, va regnar des de 623 fins a la seva mort, l'any 658.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Samo · Veure més »

Saxons

Els saxons (saxones, Σάξονες) eren un dels anomenats pobles germànics.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Saxons · Veure més »

Sèrbia

Sèrbia (en serbi: Србија, Srbija) és un país situat al sud-est d'Europa a la zona dels Balcans.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Sèrbia · Veure més »

Segona Guerra Mundial

La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Segona Guerra Mundial · Veure més »

Selim II

Selim II (Istanbul, 30 de maig de 1524 – Istanbul, 13 de desembre de 1574) va ser soldà de l'Imperi Otomà del 1566 fins a la seva mort.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Selim II · Veure més »

Sereď

Sereď és una ciutat d'Eslovàquia.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Sereď · Veure més »

Silèsia

Expansió de Brandenburg-Prússia entre 1600-1795 Silèsia (silesià: Ślůnsk, polonès: Śląsk, txec: Slezsko, alemany: Schlesien, llatí i anglès: Silesia) és una regió històrica d'Europa Central, els territoris de la qual s'estenen sobretot per Polònia, amb parts menors a la República Txeca i a Alemanya.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Silèsia · Veure més »

Simeó I el Gran

El tsar Simeó el Gran enmig dels erudits. Simeó I el Gran (Симеон I Велики., trans. Simeon I Veliki antic búlgar, Сѷмєѡнъ А҃ Вєликъ; 864 / 865 - 27 maig de 927), Kan dels búlgars (893-927).

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Simeó I el Gran · Veure més »

Solimà I el Magnífic

Solimà I (Trebisonda, 6 de novembre de 1494 - Szigetvár, Hongria, 7 de setembre de 1566) fou el desè soldà de l'Imperi Otomà (1520-1566).

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Solimà I el Magnífic · Veure més »

Sopron

Sopron és una ciutat hongaresa.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Sopron · Veure més »

Suïssa

Suïssa (romanx: Svizra), oficialment la Confederació Suïssa (alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; francès: Confédération Suisse; italià: Confederazione Svizzera; romanx: Confederaziun svizra; llatí: Confœderatio Helvetica), és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km².

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Suïssa · Veure més »

Sudets

Una vista des del refugi Zygmuntówka, Góry Sowie Els Sudets (Sudeten en alemany, Sudety en txec i polonès) és una cadena muntanyosa situada a Centreeuropa, entre Bohèmia i Silèsia.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Sudets · Veure més »

Svatopluk I

Svatopluk I (o Sventopluk) (830?-894), inicialment governador del Principat de Nitra, va dirigir la revolució que va enderrocar al seu oncle Ratislau I i es va convertir en el segon rei de Gran Moràvia.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Svatopluk I · Veure més »

Tercer Reich

El Tercer Reich, conegut oficialment com el Reich Alemany (Deutsches Reich) entre el 1933 i el 1943 i com el Gran Reich Alemany (Großdeutsches Reich) entre el 1943 i el 1945, fou la forma que prengué l'Estat alemany entre el 1933 i el 1945, sota la dictadura d'Adolf Hitler i el Partit Nazi.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Tercer Reich · Veure més »

Tercera Croada

La Tercera Croada començà el 1189 i acabà el 1192; fou un seguit d'expedicions comandades per l'emperador alemany Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic, el rei francès Felip II i el rei Ricard I d'Anglaterra Cor de Lleó, els quals pretenien reconquerir Jerusalem, que havia caigut en mans del soldà Saladí després de la batalla de les Banyes de Hattin.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Tercera Croada · Veure més »

Terciari

El període Terciari és una antiga subdivisió del temps geològic, que abasta el temps des de la fi del Cretaci, fa 65 milions d'anys, fins al començament del Quaternari fa uns 1,6 milions d'anys.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Terciari · Veure més »

Terra Santa

Terra santa és un terme que, en contexts estrictament religiosos, designa un territori poc definit de l'Orient Mitjà, entre el riu Jordà i la mar Mediterrània.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Terra Santa · Veure més »

Timișoara

Timișoara (en hongarès: Temesvár, en alemany: Temeswar, en serbi: Temišvar, en turc: Tamışvar) és una ciutat en la regió occidental de Romania.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Timișoara · Veure més »

Tisza

On el Bódroh entra al Tyssa, ja a Hongria, a la ciutat de Tokaj (Tokai). aiguabarreig del Tyssa Negre i el Tyssa Blanc, prop de Ràkhiv, Transcarpàcia, Ucraïna El Tisza al sud de Tokai (Tokaj), Hongria El riu Tisza a Szeged, Hongria Plànol del riu Tisza i del Danubi (en alemany) El riu Tisza (en hongarès: Tisza; en romanès, serbi i eslovac: Tisa, en ucraïnès: Тиса, que es transcriu del ciríl·lic com a Tyssa; en alemany: Theiß o Theiss) és el principal afluent esquerre del Danubi a més a més d'un dels principals d'Europa.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Tisza · Veure més »

Tomáš Garrigue Masaryk

Tomáš Garrigue Masaryk (Hodonín, Moràvia, 7 de març de 1850 - 14 de setembre de 1937) fou el fundador de la República de Txecoslovàquia.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Tomáš Garrigue Masaryk · Veure més »

Tournai

Tournai (Doornik en neerlandès, Tornacum en llatí) és una ciutat de Bèlgica a la regió valona de la província d'Hainaut, situada a 85 quilòmetres al sud-oest de Brussel·les, a una altitud de 22 m. L'1 de gener de 2018 tenia 69.554 habitants.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Tournai · Veure més »

Tractat d'Utrecht

El Tractat d'Utrecht, també anomenat Pau d'Utrecht o Tractats d'Utrecht i Rastatt, són un seguit de tractats de pau multilaterals signats entre la Corona de Castella, el Regne de França i els seus enemics bèl·lics a Utrecht (Províncies Unides, actualment els Països Baixos) el març i l'abril de 1713 que donaren lloc al final de la Guerra de Successió espanyola.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Tractat d'Utrecht · Veure més »

Tractat de Belgrad

El Tractat de Belgrad va ser el tractat segellat el 18 de setembre de 1739, en Belgrad, Sèrbia, per l'Imperi Otomà d'una banda, i pels Habsburg de l'altre.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Tractat de Belgrad · Veure més »

Tractat de Saint-Germain-en-Laye

Trianon. El Tractat de Saint-Germain-en-Laye fou l'acord internacional signat al castell de la població homònima, propera a París, el 10 de setembre de 1919, com a resultat de l'assemblea reunida per a tractar les condicions de pau després de la Primera Guerra Mundial entre les potències aliades vencedores i l'Imperi Austrohongarès.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Tractat de Saint-Germain-en-Laye · Veure més »

Tractat del Trianon

El Tractat del Trianon, signat el 4 de juny de 1920, és la conclusió de l'assemblea celebrada al palau del Grand Trianon del castell de Versalles (França), per tal d'establir lstatus d'Hongria després de la seva derrota a la I Guerra Mundial.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Tractat del Trianon · Veure més »

Transsilvània

Bandera de Transsilvània sota l'Imperi austrohongarès Una ermita ortodoxa a Transsilvània Transsilvània (en romanès: Transilvania, Ardeal; en alemany: Siebenbürgen; en hongarès: Erdély; en turc: Erdel o Erdelistan) és una regió composta per les àrees occidental i central de Romania.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Transsilvània · Veure més »

Tràcia

Tràcia és una regió del sud-est d'Europa situada al nord-est de Grècia, sud de Bulgària, nord-oest de Turquia i separada d'Àsia pels canals del Bòsfor i Çanakkale Bogazi.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Tràcia · Veure més »

Txèquia

Txèquia (en txec Česko), oficialment la República Txeca (en txec, Česká republika), és un país de l'Europa central sense sortida al mar.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Txèquia · Veure més »

Txecoslovàquia

Txecoslovàquia va ser un estat que existí a l'Europa Central entre el 1918 i el 1992, tret del període de 1938 a 1945.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Txecoslovàquia · Veure més »

Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques

La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз СоветскихСоциалистическихРеспублик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »

Unió Europea

La Unió Europea (UE) és una unió econòmica i política sui generis de 27 estats, situats en la seva major part a Europa.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Unió Europea · Veure més »

Valàquia

Valàquia (en romanès Țara Românească, literalment 'país romanès'; i també Vlahia o Valahia; en turc Iflak) fou un principat romanès de l'Europa oriental des de la baixa edat mitjana fins a mitjan.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Valàquia · Veure més »

Váh

Conca del riu Váh El riu Váh (en alemany Waag, en hongarès Vág, en polonès Wag) és un afluent del marge esquerre del Danubi i el riu més gran d'Eslovàquia.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Váh · Veure més »

Venceslau II

Gravat de Jan Matejko (s. XIX) representant Venceslau II Venceslau II —en txec: Václav II., en polonès: Wacław II — (27 de setembre de 1271 - 21 de juny de 1305) va ser rei de Bohèmia (1278 -1305), rei de Polònia (1300 - 1305, com a Venceslau I) i Duc d'Opole (1291 - 1305).

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Venceslau II · Veure més »

Venceslau III

Estàtua de Venceslau III de Bohèmia Venceslau III (6 d'octubre de 1289 - 4 d'agost de 1306) va ser rei d'Hongria (1301-1305) i rei de Bohèmia (1305-1306).

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Venceslau III · Veure més »

Venus de Moravany

La Venus de Moravany és una petita figura trobada a prop del poble de Moravany nad Váhom, a Eslovàquia, el 1938.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Venus de Moravany · Veure més »

Viena

Viena (en alemany Wien) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Viena · Veure més »

Voivoda

Armadura d'un voivoda Un voivoda és un títol eslau, que originalment identificava el comandant suprem d'una força militar, i que gradualment va canviar per designar el càrrec de governador d'un territori, els voivodats.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Voivoda · Veure més »

Wilaya

Una wilaya és una subdivisió administrativa d'alguns països musulmans, que s'acostuma a traduir com ‘província’, ‘governació’ i, en períodes històrics, ‘valiat’.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і Wilaya · Veure més »

1044

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і 1044 · Veure més »

1046

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і 1046 · Veure més »

1131

;Resta del món.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і 1131 · Veure més »

1141

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і 1141 · Veure més »

1150

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і 1150 · Veure més »

1162

El 1162 (MCLXII) fou un any iniciat en dilluns pertanyent a l'edat mitjana.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і 1162 · Veure més »

1164

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і 1164 · Veure més »

1172

El 1172 (MCLXXII) fou un any de traspàs iniciat en dissabte pertanyent a l'edat mitjana.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і 1172 · Veure més »

1189

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і 1189 · Veure més »

1213

1213 (MCCXIII en numeral romà) fon un any normal del calendari julià, començat en dimarts.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і 1213 · Veure més »

1217

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і 1217 · Veure més »

1218

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і 1218 · Veure més »

1270

El 1270 (MCCLXX) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і 1270 · Veure més »

1271

El 1271 (MCCLXXI) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і 1271 · Veure més »

1295

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і 1295 · Veure més »

1301

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і 1301 · Veure més »

1306

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і 1306 · Veure més »

1307

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і 1307 · Veure més »

1541

El 1541 o MDXLI va ser un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і 1541 · Veure més »

1552

El 1552 (MDLII) fou un any de traspàs iniciat en divendres pertanyent a l'edat moderna.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і 1552 · Veure més »

1564

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і 1564 · Veure més »

1566

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і 1566 · Veure més »

1568

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і 1568 · Veure més »

1570

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і 1570 · Veure més »

1571

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і 1571 · Veure més »

1593

Làpida al monestir de Sant Pere de Besalú.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і 1593 · Veure més »

1683

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і 1683 · Veure més »

1686

; Països Catalans.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і 1686 · Veure més »

1687

; Països Catalans.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і 1687 · Veure més »

1701

Llinda d'una casa del carrer Major de la Pobla de Lillet Mapa simplificat d'Europa a la vigília de la Guerra de Successió Espanyola el 1701.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і 1701 · Veure més »

1704

miniatura.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і 1704 · Veure més »

1705

Gravat representant un enfrontament marítim davant de Gibraltar del 20 de març.;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і 1705 · Veure més »

1706

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і 1706 · Veure més »

1707

1707 (MDCCVII) fon un any normal, començat un dimecres al calendari julià i un dissabte al gregorià.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і 1707 · Veure més »

1708

;Països catalans.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і 1708 · Veure més »

1711

;Països catalans.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і 1711 · Veure més »

1713

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і 1713 · Veure més »

1715

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і 1715 · Veure més »

1718

La Rectoria Vella, Castellcir (Moianès).

Nou!!: Història d'Eslovàquia і 1718 · Veure més »

1731

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і 1731 · Veure més »

1732

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і 1732 · Veure més »

1736

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і 1736 · Veure més »

1737

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і 1737 · Veure més »

1738

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і 1738 · Veure més »

1740

;Països Catalans.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і 1740 · Veure més »

1742

El 1742 (MDCCXLII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і 1742 · Veure més »

1743

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і 1743 · Veure més »

1745

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і 1745 · Veure més »

1765

Llinda d'una casa de la Vall d'Aran.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і 1765 · Veure més »

1918

1918 (MCMXVIII) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimarts i marcat per la fi de la Primera Guerra Mundial.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і 1918 · Veure més »

1933

El 1933 (MCMXXXIII) va ser un any comú començat en diumenge.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і 1933 · Veure més »

28 d'octubre

El 28 d'octubre és el tres-cents unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і 28 d'octubre · Veure més »

894

El 894 (DCCCXCIV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і 894 · Veure més »

895

El 895 (DCCCXCV) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і 895 · Veure més »

896

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і 896 · Veure més »

899

Sense descripció.

Nou!!: Història d'Eslovàquia і 899 · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »