190 les relacions: Abd-Al·lah ibn Iyad, Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil, Abd-ar-Rahman III, Acra Leuce, Al-Azraq, Al-Idrissí, Alacant, Alfons X de Castella, Aljama, Almansa, Almeria, Antiguitat tardana, Úmar ibn Hafsun, August, Àhmad ibn Abd-al-Màlik Sayf-ad-Dawla, Baix Segura, Barca (família), Benacantil, Bombardeig d'Alacant, Bombardeig d'Alacant (1938), Bombardeig de Guernica, Califat Abbàssida, Califat de Còrdova, Callosa d'en Sarrià, Cantigas de Santa Maria, Carles IV d'Espanya, Cartagena, Castell de Santa Bàrbara, Catalunya, Claveguera, Comtat de Barcelona, Conca (Castella - la Manxa), Conquesta de Mallorca, Conquesta de Menorca, Conquesta del Regne de Múrcia (1265-1266), Constitució Espanyola de 1812, Cora de Todmir, Corts de Tortosa (1225), Cristià, Decrets de Nova Planta, Diodor de Sicília, Divisió Littorio, Egipte, Emirat d'Al-Mariyya, Emirat de Balànsiya, Emirat de Dàniyya, Emirat de Granada, Emirat de Múrsiya, Emirat de Qúrtuba, Endònim, ..., Exònim, Fòrum, Ferran el Catòlic, Feudalisme, Fibra d'espart, François Bidal d'Asfeld, Front Popular (Espanya), Furs de València, Guerra Civil espanyola, Guerra de la Unió, Guerra de Sertori, Guerra de Successió Espanyola, Guerra del Francès, Guerra dels Dos Peres, Hamílcar Barca, Hàsdrubal Barca, Hidròxid de sodi, Hisn, Història d'Elx, Ibers, Ibn Hud, Ifríqiya, Illes Balears, Inquisició espanyola, Jaume el Just, José Antonio Primo de Rivera, Khayran as-Saqlabí, L'Albufereta, Laqant, Llevant (Orient Pròxim), Llutxent, Lucentum, Madrid, Magó Barca, Múrcia, Mercat d'Abastos d'Alacant, Montfort, Muhàmmad I, Muhàmmad ibn Mardanix, Mujàhid, Municipi romà, Oriola, Púnics, Pechina, Pere el Cerimoniós, Pere I de Castella, Pesta Negra, Platja de Sant Joan, Primera República Espanyola, Província d'Alacant, Rambla de les Ovelles, Ràtzia de 1386, Regne de Múrcia, Regne de València, Sant Agustí (Alacant), Sant Gabriel (Alacant), Segle XI, Segle XIX, Segle XVI, Segle XX, Segona Guerra Púnica, Segona República Espanyola, Sentència Arbitral de Torrellas, Serra Grossa (Alacant), Sexenni Democràtic, Teodomir (visigot), Tibi, Titus Livi, Tractat d'Alcaràs, Tractat d'Almizra, Tractat d'Elx, Tractat d'Oriola, Tractat de Cazola, Universitat de València, València, Vespasià, Via Augusta, Xarq al-Àndalus, Xàtiva, Zayyan ibn Mardanix, 1021, 1091, 1145, 1146, 1147, 1225, 1230, 1231, 1238, 1241, 1243, 1244, 1247, 1252, 1264, 1265, 1266, 1271, 1296, 1304, 1305, 1333, 1348, 1356, 1366, 1386, 1391, 1430, 1490, 1510, 1647, 1691, 1707, 1785, 1790, 1822, 1824, 1844, 1854, 1858, 1868, 1870, 19 d'octubre, 1920, 1935, 1936, 1938, 1939, 1975, 1982, 1997, 21 d'abril, 21 de novembre, 25 de maig, 30 de març, 30 de setembre, 713, 718, 746, 924. Ampliar l'índex (140 més) »
Abd-Al·lah ibn Iyad
Abd-Al·lah ibn Iyad fou un guerrer i governador andalusí de Múrsiya (1145-1147).
Nou!!: Història d'Alacant і Abd-Al·lah ibn Iyad · Veure més »
Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil
Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil o Abd-ar-Rahman ibn Muàwiya ibn Hixam (731- 30 de setembre del 788) fou el primer emir omeia de Còrdova.
Nou!!: Història d'Alacant і Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil · Veure més »
Abd-ar-Rahman III
Abd-ar-Rahman III o Abu-l-Mutàrraf Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah an-Nàssir li-din-Al·lah (Còrdova, 7 de gener de 891 - 15 d'octubre del 961) va ser el primer califa de Còrdova (912-961).
Nou!!: Història d'Alacant і Abd-ar-Rahman III · Veure més »
Acra Leuce
Acra Leuce (Ἂκρα Λευκῆ «Akra Leuké») és el nom d'una població que fou fundada per Hamílcar Barca el 231 aC i que s'ha identificat, encara que no irrefutablement, amb la ciutat ibero-romana de Lucentum, al peu de la Serra Grossa, a l'altra banda de la qual hi ha la moderna ciutat d'Alacant.
Nou!!: Història d'Alacant і Acra Leuce · Veure més »
Al-Azraq
''Toni, el rei,'' de Francesc Laporta Valor (Alcoi, 1850-1914), caracteritzat com al-Àzraq. Disseny del vestit de l'alferes de la ''filà Chano,'' 1903.Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Hudhayl as-Saghir (indeterminat - Alcoi, Alcoià, 1276), més conegut com al-Àzraq (‘el Blau’), va ser un cabdill andalusí autor de les tres revoltes mudèjars del sud del Regne de València.
Nou!!: Història d'Alacant і Al-Azraq · Veure més »
Al-Idrissí
Mapamundi pertanyent a la ''Tabula Rogeriana''. Noti's que el sud apareix a la part superior del mapa Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad al-Idrissí, més conegut simplement com al-Idrissí (1100-1165), fou cartògraf, geògraf i viatger andalusí que visqué a la cort de Roger II de Sicília.
Nou!!: Història d'Alacant і Al-Idrissí · Veure més »
Alacant
Alacant (IPA), en castellà Alicante i oficialment, Alicante/Alacant és una ciutat del sud del País Valencià; la segona en població, capital de la comarca de l'Alacantí i de la demarcació provincial homònima.
Nou!!: Història d'Alacant і Alacant · Veure més »
Alfons X de Castella
Alfons X el Savi i la seva cort. Alfons X de Castella, dit el Savi (Toledo, 23 de novembre de 1221 - Sevilla, 4 d'abril de 1284), fou rei de Castella (1252-1284).
Nou!!: Història d'Alacant і Alfons X de Castella · Veure més »
Aljama
Una aljama —de l'àrab al-jama'a, «conjunt de persones»— és, en català, el nom que durant l'edat mitjana s'aplicà a les comunitats musulmanes que vivien en terres cristianes i tenien una personalitat jurídica pròpia; així mateix, des del s. XII també s'aplicà aquest terme a les comunitats jueves).Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 28 Els musulmans als estats de la Corona d'Aragó tenien un estatuts jurídic diferenciat i es regien d'acord amb la llei religiosa islàmica i eren governats per llurs autoritats, tot i que sempre de manera limitada per les concessions inicials de la monarquia.
Nou!!: Història d'Alacant і Aljama · Veure més »
Almansa
Almansa és un municipi de la província d'Albacete.
Nou!!: Història d'Alacant і Almansa · Veure més »
Almeria
Almeria (en castellà i oficialment Almería, de l'àrab andalusí المرية al-Mariyya) és una ciutat capital d'una província homònima d'Andalusia.
Nou!!: Història d'Alacant і Almeria · Veure més »
Antiguitat tardana
V conservat a la Biblioteca Apostòlica Vaticana El terme antiguitat tardana s'usa per a designar un període de transició entre l'antiguitat clàssica i l'edat mitjana tant a Europa com a la conca mediterrània en general.
Nou!!: Història d'Alacant і Antiguitat tardana · Veure més »
Úmar ibn Hafsun
Ruïnes de Bobastro Úmar ibn Hafs ibn Jàfar, més conegut pel malnom Ibn Hafsun o com a Úmar ibn Hafsun (mort el 918) va ser el cabdill d'una rebel·lió (880-918) contra l'emirat omeia de Córdova.
Nou!!: Història d'Alacant і Úmar ibn Hafsun · Veure més »
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
Nou!!: Història d'Alacant і August · Veure més »
Àhmad ibn Abd-al-Màlik Sayf-ad-Dawla
Abu-Jàfar Àhmad ibn Abd-al-Màlik ibn Hud al-Mústansir Sayf-ad-Dawla, conegut a les fonts castellanes com Zafadola (?-1146) fou el darrer membre de la dinastia Banu Hud.
Nou!!: Història d'Alacant і Àhmad ibn Abd-al-Màlik Sayf-ad-Dawla · Veure més »
Baix Segura
El Baix Segura (en castellà, la Vega Baja del Segura i oficialment el Baix Segura / la Vega Baja) és una comarca del sud del País Valencià amb capital a Oriola.
Nou!!: Història d'Alacant і Baix Segura · Veure més »
Barca (família)
Barca va ser el nom familiar d'importants personatges de Cartago, entre ells Amílcar, Anníbal, Asdrúbal i altres.
Nou!!: Història d'Alacant і Barca (família) · Veure més »
Benacantil
El Benacantil és una muntanya que destaca en la façana urbana d'Alacant.
Nou!!: Història d'Alacant і Benacantil · Veure més »
Bombardeig d'Alacant
* Bombardeig d'Alacant (1691).
Nou!!: Història d'Alacant і Bombardeig d'Alacant · Veure més »
Bombardeig d'Alacant (1938)
El bombardeig del 25 de Maig, també anomenat bombardeig d'Alacant o bombardeig del Mercat, és un atac aeri contra civils que va tindre lloc a la zona del Mercat Central de la ciutat d'Alacant (País Valencià) el 25 de maig de l'any 1938 per part de l'aviació feixista italiana.
Nou!!: Història d'Alacant і Bombardeig d'Alacant (1938) · Veure més »
Bombardeig de Guernica
El bombardeig de Guernica va ser l'atac aeri realitzat el 26 d'abril de 1937 per l'esquadró conegut com a Legió Còndor contra la població basca de Guernica durant la Guerra Civil espanyola.
Nou!!: Història d'Alacant і Bombardeig de Guernica · Veure més »
Califat Abbàssida
Els abbàssides (o) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).
Nou!!: Història d'Alacant і Califat Abbàssida · Veure més »
Califat de Còrdova
El Califat de Còrdova, també conegut com a Califat omeia de Còrdova o Califat d'Occident, fou un califat proclamat per Abd al-Rahman III el 929 que posà fi a l'emirat independent instaurat per Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil el 756.
Nou!!: Història d'Alacant і Califat de Còrdova · Veure més »
Callosa d'en Sarrià
Callosa d'en Sarrià és una població del País Valencià situada a la comarca històrica de la Marina situada a la vall de l'Algar.
Nou!!: Història d'Alacant і Callosa d'en Sarrià · Veure més »
Cantigas de Santa Maria
Alfons X el savi amb la seva cort poètic-musical Les Cantigas de Santa Maria és un dels més importants reculls de cançons monofòniques de l'edat mitjana redactat durant el regnat d'Alfons X el Savi (1221-1284).
Nou!!: Història d'Alacant і Cantigas de Santa Maria · Veure més »
Carles IV d'Espanya
Carles IV d'Espanya (Portici, Regne de Nàpols, 11 de novembre de 1748 - Roma, 19 de gener de 1819), fou príncep d'Astúries (1759 - 1788) i Rei d'Espanya (1788 - 1808) després de la mort del seu pare Carles III d'Espanya.
Nou!!: Història d'Alacant і Carles IV d'Espanya · Veure més »
Cartagena
Cartagena o Cartagènia és una ciutat a la Regió de Múrcia, capital legislativa d'aquesta comunitat i capital comarcal del Camp de Cartagena.
Nou!!: Història d'Alacant і Cartagena · Veure més »
Castell de Santa Bàrbara
El castell de Santa Bàrbara està situat en el centre de la ciutat d'Alacant, sobre la muntanya del Benacantil, una mola rocosa de 166 m d'altitud a la vora del mar, el que li conferia un enorme valor estratègic atès que s'hi albira tota la badia d'Alacant i els seus envoltants terrestres.
Nou!!: Història d'Alacant і Castell de Santa Bàrbara · Veure més »
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Nou!!: Història d'Alacant і Catalunya · Veure més »
Claveguera
Unitats de neteja del clavegueram Una claveguera o un albelló és cadascun dels diversos ramals de canalització d'aigües residuals que constitueixen la xarxa de clavegueram públic.
Nou!!: Història d'Alacant і Claveguera · Veure més »
Comtat de Barcelona
El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Història d'Alacant і Comtat de Barcelona · Veure més »
Conca (Castella - la Manxa)
Conca (en castellà i oficialment, Cuenca) és una ciutat espanyola, capital de la província homònima, que es troba a la comunitat autònoma de Castella - la Manxa.
Nou!!: Història d'Alacant і Conca (Castella - la Manxa) · Veure més »
Conquesta de Mallorca
La conquesta de Mallorca o croada contra Al-Mayūrqa fou una croada comandada per Jaume I d'Aragó que va tenir com a conseqüència la destrucció del poder almohade a l'illa de Mallorca, l'esclavització de la població andalusina autòctona, el repoblament de l'illa amb població catalana sota un règim feudal i la creació del Regne de les Mallorques.
Nou!!: Història d'Alacant і Conquesta de Mallorca · Veure més »
Conquesta de Menorca
* Conquesta catalanoaragonesa de Menorca (1287), invasió catalanoaragonesa de l'illa de Menorca en poder dels àrabs almohades.
Nou!!: Història d'Alacant і Conquesta de Menorca · Veure més »
Conquesta del Regne de Múrcia (1265-1266)
La Conquesta de Múrcia és el nom amb què és coneguda la guerra per sotmetre la rebel·lió islàmica al Regne de Múrcia.
Nou!!: Història d'Alacant і Conquesta del Regne de Múrcia (1265-1266) · Veure més »
Constitució Espanyola de 1812
1.
Nou!!: Història d'Alacant і Constitució Espanyola de 1812 · Veure més »
Cora de Todmir
Ciutats integrants del pacte de Todmir, any 713.La cora de Todmir, també anomenada regne de Tudmir era una entitat territorial i política pertanyent al territori de l'Àndalus, predecessora del Regne de Múrcia.
Nou!!: Història d'Alacant і Cora de Todmir · Veure més »
Corts de Tortosa (1225)
Les Corts de Tortosa van ser convocades a l'abril de 1225, a Tortosa pel rei Jaume el Conqueridor per tractar la conquesta feudal de les terres de l'al-Àndalus al sud del seu regne.
Nou!!: Història d'Alacant і Corts de Tortosa (1225) · Veure més »
Cristià
Percentatge de cristians per estat Un cristià és una persona que forma part del cristianisme, una religió abrahàmica monoteista que es basa en la vida i els ensenyaments de Jesús de Natzaret.
Nou!!: Història d'Alacant і Cristià · Veure més »
Decrets de Nova Planta
Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.
Nou!!: Història d'Alacant і Decrets de Nova Planta · Veure més »
Diodor de Sicília
Diodor de Sicília o Diodor Sícul (en llatí Diodorus Siculus, en grec antic Διόδωρος) va ser un historiador grec nascut a Sicília que va viure al contemporani de Juli Cèsar i d'August.
Nou!!: Història d'Alacant і Diodor de Sicília · Veure més »
Divisió Littorio
La Divisió blindada Littorio va ser una de les grans unitats blindades del Regio Esercito italià durant la Segona Guerra Mundial i va actuar com 4a Divisió Littorio prèviament en el Corpo Truppe Volontarie durant la guerra civil espanyola.
Nou!!: Història d'Alacant і Divisió Littorio · Veure més »
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Nou!!: Història d'Alacant і Egipte · Veure més »
Emirat d'Al-Mariyya
L'emirat d'Almeria o Al-Mariyya fou un efímer estat musulmà que va existir a la comarca d'Almeria.
Nou!!: Història d'Alacant і Emirat d'Al-Mariyya · Veure més »
Emirat de Balànsiya
L'emirat de Balànsiya o taifa de València fou un dels regnes musulmans creats arran de la fi del califat de Còrdova el 1010.
Nou!!: Història d'Alacant і Emirat de Balànsiya · Veure més »
Emirat de Dàniyya
Lemirat o taifa de Dàniya (o) fou un estat andalusí, construït per un mawla dels amírides al voltant de la ciutat de Dàniya i que va incloure també les illes Balears.
Nou!!: Història d'Alacant і Emirat de Dàniyya · Veure més »
Emirat de Granada
LEmirat, Taifa o Regne de Granada o Gharnata va ser un regne andalusí amb capital a Granada. El seu últim rei va ser Boabdil, que va perdre el tron davant els reis Catòlics el 2 de gener de 1492.
Nou!!: Història d'Alacant і Emirat de Granada · Veure més »
Emirat de Múrsiya
L'emirat de Múrsiya o taifa de Múrcia, fou un estat andalusí format a la vora del Segura arran la descomposició del califat de Còrdova, el 1013.
Nou!!: Història d'Alacant і Emirat de Múrsiya · Veure més »
Emirat de Qúrtuba
L'Emirat de Qúrtuba o de Còrdova fou un emirat musulmà amb capital a Qúrtuba existent entre els anys 711 i 929.
Nou!!: Història d'Alacant і Emirat de Qúrtuba · Veure més »
Endònim
Un endònim és el topònim o etnònim en la llengua pròpia o autòctona del lloc o ètnia.
Nou!!: Història d'Alacant і Endònim · Veure més »
Exònim
Un exònim és l'adaptació tradicional d'un etnònim o d'un topònim (i en aquest cas es parla d'un exotopònim) en una llengua que no és aquella pròpia d'aquell lloc o ètnia.
Nou!!: Història d'Alacant і Exònim · Veure més »
Fòrum
Ruïnes del fòrum de Trajà, a Roma El fòrum, o for (del llatí forum), era el centre neuràlgic, geogràfic, comercial i polític de la ciutat romana, equivalent a l'àgora grega.
Nou!!: Història d'Alacant і Fòrum · Veure més »
Ferran el Catòlic
Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.
Nou!!: Història d'Alacant і Ferran el Catòlic · Veure més »
Feudalisme
El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social dut a terme durant l'edat mitjana a Europa, amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època.
Nou!!: Història d'Alacant і Feudalisme · Veure més »
Fibra d'espart
llata, manufactura espanyola a força d'espart teixit. Sandàlies d'espart del VI o V mil·lenni aC trobades en Albuñol (Espanya). L'espart és una fibra vegetal obtinguda de diverses plantes silvestres del grup de les gramínies, i per extensió el nom també s'aplica les plantes en si mateixes.
Nou!!: Història d'Alacant і Fibra d'espart · Veure més »
François Bidal d'Asfeld
Claude François Bidal (1665-1743) va ser marqués d'Asfeld i general francés nomenat mariscal de França el 1734.
Nou!!: Història d'Alacant і François Bidal d'Asfeld · Veure més »
Front Popular (Espanya)
UGT. El Front Popular a Espanya va ser un pacte de coalició electoral signat el gener de 1936 per diversos partits i altres organitzacions polítiques per a presentar-se plegats a les eleccions del febrer d'aquell mateix any.
Nou!!: Història d'Alacant і Front Popular (Espanya) · Veure més »
Furs de València
Els Furs de València i, per extensió, Furs de la Ciutat i Regne de València o, simplement, els Furs valencians, foren una de les fonts de dret pròpies del Regne de València.
Nou!!: Història d'Alacant і Furs de València · Veure més »
Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.
Nou!!: Història d'Alacant і Guerra Civil espanyola · Veure més »
Guerra de la Unió
La Guerra de la Unió (1347-48) és un període conflictiu esdevingut a la corona d'Aragó que mantingué enfrontats, d'una banda les tropes dels fidels al rei Pere el Cerimoniós coneguts com la Fraternitat i de l'altra, la coalició formada sota el nom dUnió d'Aragó i Unió de València, que eren formades per alguns nobles i el braç popular de les ciutats i viles que s'adheriren al moviment senyorial en aquells regnes.
Nou!!: Història d'Alacant і Guerra de la Unió · Veure més »
Guerra de Sertori
La Guerra de Sertori fou un conflicte entre una coalició de Romans i Ibers contra els representants del règim del dictador romà Luci Corneli Sul·la.
Nou!!: Història d'Alacant і Guerra de Sertori · Veure més »
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Nou!!: Història d'Alacant і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »
Guerra del Francès
La Guerra del Francès (també coneguda com a Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.
Nou!!: Història d'Alacant і Guerra del Francès · Veure més »
Guerra dels Dos Peres
La guerra dels Dos Peres, que tingué lloc entre 1356 i 1375, enfrontà la Corona d'Aragó i el Regne de Castella i en certa manera fou també un conflicte personal entre els respectius monarques Pere el Cerimoniós i Pere el Cruel.
Nou!!: Història d'Alacant і Guerra dels Dos Peres · Veure més »
Hamílcar Barca
Ruïnes de Cartago Hamílcar Barca (270 aC - Ilici, 228 aC) va ser un general i un home d'estat cartaginès, líder de la família Barca, pare d'Hanníbal i Àsdrubal Barca i sogre d'Hàsdrubal.
Nou!!: Història d'Alacant і Hamílcar Barca · Veure més »
Hàsdrubal Barca
Hàsdrubal Barca (245-207 aC) fou un general cartaginès fill d'Hamílcar Barca i germà d'Hanníbal, el gran general.
Nou!!: Història d'Alacant і Hàsdrubal Barca · Veure més »
Hidròxid de sodi
Lhidròxid de sodi conegut com a sosa càustica, és un compost inorgànic, un hidròxid, constituït per cations sodi Na+i anions hidròxid OH-enllaçats mitjançant enllaç iònic.
Nou!!: Història d'Alacant і Hidròxid de sodi · Veure més »
Hisn
Un hisn és un castell andalusí, particularment en època de la dominació almohade.
Nou!!: Història d'Alacant і Hisn · Veure més »
Història d'Elx
Escut d'Elx La història d'Elx (València) ve marcada en els seus inicis pels diferents pobles del Mediterrani que foren poblant el sud-est de la península Ibèrica, i arribaren a tenir una especial importància en l'època de dominació romana, en què fou Colonia Iulia Ausgusta.
Nou!!: Història d'Alacant і Història d'Elx · Veure més »
Ibers
Els ibers són un conjunt de pobles que les fonts clàssiques (Hecateu de Milet, Aviè, Heròdot, Estrabó, etc.) identifiquen a la costa oriental de la península Ibèrica amb aquest nom, almenys del ençà.
Nou!!: Història d'Alacant і Ibers · Veure més »
Ibn Hud
Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Yússuf ibn Hud al-Judhamí al-Mutawàkkil ala-L·lah, més conegut simplement com a Ibn Hud o per part del seu làqab com a al-Mutawàkkil (literalment ‘Qui confia (en Déu)’) fou emir de Múrsiya (1228-1238).
Nou!!: Història d'Alacant і Ibn Hud · Veure més »
Ifríqiya
Ifríqiya (en català medieval Frèquia) és una regió històrica del món araboislàmic que es correspon amb l'antiga província romana d'Africa.
Nou!!: Història d'Alacant і Ifríqiya · Veure més »
Illes Balears
Taula de Torralba d'en Salort Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, format per quatre grans illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) i diversos illots.
Nou!!: Història d'Alacant і Illes Balears · Veure més »
Inquisició espanyola
La tortura de la Inquisició, dibuix del 1700 El Tribunal del Sant Ofici de la Inquisició, comunament conegut com a Inquisició espanyola, va ser una institució fundada el 1478 pels Reis Catòlics que, sota el control directe de la Corona, estava encarregada de mantenir l'ortodòxia catòlica en els seus regnes.
Nou!!: Història d'Alacant і Inquisició espanyola · Veure més »
Jaume el Just
Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).
Nou!!: Història d'Alacant і Jaume el Just · Veure més »
José Antonio Primo de Rivera
José Antonio Primo de Rivera i Sáenz de Heredia (Madrid, 24 d'abril de 1903 - Alacant, 20 de novembre de 1936) fou un polític falangista espanyol, fundador i ideòleg del partit Falange Española.
Nou!!: Història d'Alacant і José Antonio Primo de Rivera · Veure més »
Khayran as-Saqlabí
Khayran as-Saqlabí o Khayran al-Amirí fou un mawla eslau (saqlabí) dels amírides que va governar a Almeria del 1014 al 1028.
Nou!!: Història d'Alacant і Khayran as-Saqlabí · Veure més »
L'Albufereta
L'Albufereta és un dels barris que componen la ciutat d'Alacant.
Nou!!: Història d'Alacant і L'Albufereta · Veure més »
Laqant
Medina Laqant o al-Laqant (en àrab لَقَنْت o ألَلَقَنْت) és un topònim àrab que deu el seu origen a la veu llatina Lucentum i que s'ha identificat amb l'actual ciutat d'Alacant.
Nou!!: Història d'Alacant і Laqant · Veure més »
Llevant (Orient Pròxim)
El Llevant, conegut també com el Xam —, o —, és el nom d'una regió històrica de l'Orient Pròxim.
Nou!!: Història d'Alacant і Llevant (Orient Pròxim) · Veure més »
Llutxent
Llutxent és un municipi del País Valencià situat a la Vall d'Albaida.
Nou!!: Història d'Alacant і Llutxent · Veure més »
Lucentum
Lucentum és el nom d'una ciutat iberoromana situada en l'actual ciutat d'Alacant, en el lloc conegut com el Tossal de Manises, al barri de l'Albufereta.
Nou!!: Història d'Alacant і Lucentum · Veure més »
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Nou!!: Història d'Alacant і Madrid · Veure més »
Magó Barca
Magó Barca fou fill d'Amílcar Barca i germà d'Anníbal.
Nou!!: Història d'Alacant і Magó Barca · Veure més »
Múrcia
Múrcia (oficialment i en castellà Murcia) és una ciutat de 447 182 (2018) habitants, que forma una conurbació de més de 550 000 habitants amb els municipis de Molina de Segura i Alcantarilla, ambdós a 6 quilòmetres del seu centre urbà.
Nou!!: Història d'Alacant і Múrcia · Veure més »
Mercat d'Abastos d'Alacant
El Mercat Central d'Alacant, situat en l'avinguda d'Alfons X el Savi, és un edifici d'estil eclèctic amb ornaments modernistes que va ser projectat per l'arquitecte Enrique Sánchez Sedeño i construït el 1921.
Nou!!: Història d'Alacant і Mercat d'Abastos d'Alacant · Veure més »
Montfort
* Toponímia.
Nou!!: Història d'Alacant і Montfort · Veure més »
Muhàmmad I
Muhàmmad I o Muhàmmad ibn Abd-ar-Rahman (Còrdova, 823 - 886) fou el cinquè emir de Qúrtuba (852-886), fill i successor d'Abd-ar-Rahman II, ambdós de la dinastia omeia.
Nou!!: Història d'Alacant і Muhàmmad I · Veure més »
Muhàmmad ibn Mardanix
Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Sad ibn Muhàmmad ibn Àhmad ibn Mardanix al-Judhamí o at-Tujibí, conegut com a Muhàmmad ibn Mardanix o Ibn Mardanix o, pels cristians, com el Rei Llop (Peníscola, 1124 - Múrcia, març de 1172).
Nou!!: Història d'Alacant і Muhàmmad ibn Mardanix · Veure més »
Mujàhid
Taifa de Dénia cap al 1037. Abu-l-Jayx al-Muwàffaq bi-L·lah ibn Abd-Al·lah al-Amirí, més conegut com a Mujàhid (? - 1044, Dénia) va ser emir de Dàniya (1010-1044).
Nou!!: Història d'Alacant і Mujàhid · Veure més »
Municipi romà
Un municipi romà (en llatí municipium) era el nom que prenia cada una de les ciutats romanes amb dret de ciutadania.
Nou!!: Història d'Alacant і Municipi romà · Veure més »
Oriola
Oriola (oficialment i en castellà Orihuela) és un municipi situat al sud del País Valencià, capital de la comarca del Baix Segura i que limita amb la Regió de Múrcia.
Nou!!: Història d'Alacant і Oriola · Veure més »
Púnics
Necròpoli del Puig dels Molins, a Eivissa. Els púnics o cartaginesos foren un poble de la Mediterrània Occidental que té els orígens en l'expansió colonial fenícia cap a occident.
Nou!!: Història d'Alacant і Púnics · Veure més »
Pechina
Pechina és una localitat de la província d'Almeria, Andalusia.
Nou!!: Història d'Alacant і Pechina · Veure més »
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Nou!!: Història d'Alacant і Pere el Cerimoniós · Veure més »
Pere I de Castella
Pere I el Cruel Pere I de Castella, dit el Cruel o el Justicier (Burgos, 30 d'agost de 1334 - Montiel, 23 de març de 1369), fou rei de Castella des del 26 de març de 1350 fins a la seva mort el 1369.
Nou!!: Història d'Alacant і Pere I de Castella · Veure més »
Pesta Negra
La Pesta Negra fou una pandèmia, molt probablement de pesta, que possiblement s'originà el 1346 al nord de la Xina i, a través de Síria, s'estengué successivament per Anatòlia i Tràcia fins a arribar a Grècia, Egipte i els Balcans.
Nou!!: Història d'Alacant і Pesta Negra · Veure més »
Platja de Sant Joan
La platja de Sant Joan és la platja més extensa del municipi d'Alacant (País Valencià), i el barri en què s'inclou.
Nou!!: Història d'Alacant і Platja de Sant Joan · Veure més »
Primera República Espanyola
La Primera República Espanyola va ser el règim polític que hi va haver a Espanya des de la seva proclamació per les Corts Generals, l'11 de febrer de 1873, fins al 29 de desembre de 1874, quan el pronunciament del general Martínez-Campos va donar inici a la Restauració borbònica.
Nou!!: Història d'Alacant і Primera República Espanyola · Veure més »
Província d'Alacant
La província d'Alacant (oficialment Alicante/Alacant) és una província del País Valencià situada meridionalment al País Valencià i que limita al nord amb la província de València, al sud i oest amb la Regió de Múrcia, a l'oest amb Castella-La Manxa, i a l'est amb la mar Mediterrània.
Nou!!: Història d'Alacant і Província d'Alacant · Veure més »
Rambla de les Ovelles
La rambla de les Ovelles La rambla de les Ovelles o barranc de les Ovelles és un curs d'aigua de la província d'Alacant.
Nou!!: Història d'Alacant і Rambla de les Ovelles · Veure més »
Ràtzia de 1386
La Ràtzia de 1386 fou una campanya de l'Emirat de Gharnata contra el Regne de València.
Nou!!: Història d'Alacant і Ràtzia de 1386 · Veure més »
Regne de Múrcia
LEmirat de Múrsiya o Regne de Múrcia va ser una entitat política i territorial formada arran de la cora de Todmir, en el territori sud-est de la històrica província romana de la Cartaginense.
Nou!!: Història d'Alacant і Regne de Múrcia · Veure més »
Regne de València
El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.
Nou!!: Història d'Alacant і Regne de València · Veure més »
Sant Agustí (Alacant)
Sant Agustí és un barri de la ciutat d'Alacant que limita al nord amb la Tómbola, a l'est amb els Àngels, i al sud amb la Torreta i a l'oest amb el Polígon de Sant Blai.
Nou!!: Història d'Alacant і Sant Agustí (Alacant) · Veure més »
Sant Gabriel (Alacant)
Sant Gabriel és un barri de la ciutat d'Alacant.
Nou!!: Història d'Alacant і Sant Gabriel (Alacant) · Veure més »
Segle XI
El segle XI és un període de l'alta edat mitjana (o ja de l'edat mitjana central) que comprèn els anys inclosos entre el 1001 i el 1100.
Nou!!: Història d'Alacant і Segle XI · Veure més »
Segle XIX
Mapamundi el 1897. L'Imperi Britànic era la superpotència del segle El segle XIX va des de l'1 de gener de 1801 fins al 31 de desembre de 1900 (en el calendari gregorià).
Nou!!: Història d'Alacant і Segle XIX · Veure més »
Segle XVI
El segle XVI és un període de l'edat moderna que inclou els anys compresos entre 1501 i 1600.
Nou!!: Història d'Alacant і Segle XVI · Veure més »
Segle XX
El segle XX comprèn el període d'anys entre l'1 de gener de 1901 fins al 31 de desembre de 2000, tots dos inclosos.
Nou!!: Història d'Alacant і Segle XX · Veure més »
Segona Guerra Púnica
La Segona Guerra Púnica fou la guerra més important de les tres Guerres Púniques; lliurades entre Roma i Cartago, van comportar la fi de l'imperi cartaginès en benefici de Roma, que va esdevenir la potència hegemònica indiscutible del Mediterrani occidental, malgrat que Cartago va sobreviure i va continuar, en teoria, essent sobirana del seu reduït territori nord-africà.
Nou!!: Història d'Alacant і Segona Guerra Púnica · Veure més »
Segona República Espanyola
La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco).
Nou!!: Història d'Alacant і Segona República Espanyola · Veure més »
Sentència Arbitral de Torrellas
La sentència arbitral de Torrellas és un acord signat el 8 d'agost de 1304 a la localitat aragonesa de Torrellas per restablir la pau entre la corona de Castella i la corona d'Aragó, després de la conquesta del Regne de Múrcia per a Castella, per part del rei Jaume II el Just.
Nou!!: Història d'Alacant і Sentència Arbitral de Torrellas · Veure més »
Serra Grossa (Alacant)
La serra Grossa, també coneguda com a serra de Sant Julià o amb el terme mariner de Malhivern, és una petita alineació muntanyosa del litoral de la ciutat d'Alacant.
Nou!!: Història d'Alacant і Serra Grossa (Alacant) · Veure més »
Sexenni Democràtic
Caricatura respecte a les etapes del Sexenni Democràtic públicat a la revista barcelonina ''La Flaca'' amb la capçalera de ''“La Madeja”'', al 1874 El Sexenni Democràtic o Sexenni Revolucionari és un període històric de la història d'Espanya comprès entre la Revolució de 1868, que suposà la fi del regnat d'Isabel II d'Espanya i la Restauració de la dinastia borbònica el gener del 1875.
Nou!!: Història d'Alacant і Sexenni Democràtic · Veure més »
Teodomir (visigot)
Teodomir o Tudmir (mort el 743) fou un comte visigot del sud-est de la Bètica.
Nou!!: Història d'Alacant і Teodomir (visigot) · Veure més »
Tibi
Tibi és un municipi del País Valencià a la comarca de l'Alcoià.
Nou!!: Història d'Alacant і Tibi · Veure més »
Titus Livi
Tit Livi, Titus Livi (en llatí: Titus Livius) o simplement Livi (Pàdua, 59 aC – 17 dC) fou un historiador romà.
Nou!!: Història d'Alacant і Titus Livi · Veure més »
Tractat d'Alcaràs
El Tractat d'Alcaràs, signat a Alcaraz el mes d'abril de 1243, reconeixia el protectorat castellà sobre l'emirat de Múrsiya i va significar la seva incorporació a Castella com a Regne de Múrcia.
Nou!!: Història d'Alacant і Tractat d'Alcaràs · Veure més »
Tractat d'Almizra
Tractat d'Almizra, Camp de Mirra El Tractat d'Almizra (també anomenat d'Almisrà i d'Almirra) és el tractat de pau entre la Corona d'Aragó i la Corona de Castella al segle XIII que estipulà els límits del Regne de València.
Nou!!: Història d'Alacant і Tractat d'Almizra · Veure més »
Tractat d'Elx
El tractat d'Elx (1305) significà la definició exacta de les fronteres entre la corona de Castella i la corona d'Aragó després de la sentència arbitral de Torrellas per la qual finalitzava la guerra entre ambdós regnes.
Nou!!: Història d'Alacant і Tractat d'Elx · Veure més »
Tractat d'Oriola
El tractat d'Oriola (abril de 713) fou un ahd (pacte) de submissió entre el duc visigot Teodomir i els invasors musulmans, representats pel fill de Mussa ibn Nussayr, Abd-al-Aziz, que respectà una certa independència del territori del primer, situat entre l'actual Múrcia i Alacant.
Nou!!: Història d'Alacant і Tractat d'Oriola · Veure més »
Tractat de Cazola
El Tractat de Cazola o Tractat de Cazorla, va ésser un acord signat el 20 de març de l'any 1179 entre Alfons I de la Corona d'Aragó i Alfons VIII de Castella, on es reparteixen les zones d'expansió d'aquests dos regnes a la península Ibèrica.
Nou!!: Història d'Alacant і Tractat de Cazola · Veure més »
Universitat de València
La Universitat de València va ser fundada l'any 1499 sota el nom dEstudi General i és, a més de la universitat més antiga del País Valencià, una de les més importants i amb més llarga tradició a l'Estat espanyol.
Nou!!: Història d'Alacant і Universitat de València · Veure més »
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Nou!!: Història d'Alacant і València · Veure més »
Vespasià
Tit Flavi Vespasià (Titus Flavius Vespasianus; nascut el 17 de novembre del 9 i mort el 24 de juny del 79), conegut simplement com a Vespasià, fou emperador romà entre el 69 i el 79 després de ser proclamat per les seves tropes i imposar-se en la guerra civil de l'any dels quatre emperadors.
Nou!!: Història d'Alacant і Vespasià · Veure més »
Via Augusta
La Via Augusta fou una via romana que unia la península d'Hispània amb el centre del món romà.
Nou!!: Història d'Alacant і Via Augusta · Veure més »
Xarq al-Àndalus
Xarq al-Àndalus (de l'àrab شرق الاندلس, Xarq al-Andalus, literalment ‘l'Orient de l'Àndalus') és el nom que rebia la regió oriental de l'Àndalus durant el domini musulmà.
Nou!!: Història d'Alacant і Xarq al-Àndalus · Veure més »
Xàtiva
Xàtiva és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Costera.
Nou!!: Història d'Alacant і Xàtiva · Veure més »
Zayyan ibn Mardanix
Zayyan ibn Mudafi ibn Yússuf ibn Sad ibn Mardanix al-Judhamí, més conegut simplement com Zayyan ibn Mardanix (Onda (Plana Baixa), ? - Tunis, 1270) fou el darrer emir de Balànsiya.
Nou!!: Història d'Alacant і Zayyan ibn Mardanix · Veure més »
1021
Sense descripció.
Nou!!: Història d'Alacant і 1021 · Veure més »
1091
Sense descripció.
Nou!!: Història d'Alacant і 1091 · Veure més »
1145
El 1145 (MCXLV) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Història d'Alacant і 1145 · Veure més »
1146
El 1146 (MCXLVI) fou un any comú començat en dimarts.
Nou!!: Història d'Alacant і 1146 · Veure més »
1147
El 1147 (MCXLVII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Història d'Alacant і 1147 · Veure més »
1225
L'any 1225 va ser un any normal dins del calendari julià, que va començar en dimecres.
Nou!!: Història d'Alacant і 1225 · Veure més »
1230
El 1230 (MCCXXX) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Història d'Alacant і 1230 · Veure més »
1231
Resum dels esdeveniments de l'any 1231.
Nou!!: Història d'Alacant і 1231 · Veure més »
1238
1238 (MCCXXXVIII) fon un any normal del calendari julià començat en divendres; correspon a l'any 600 del calendari birmà.
Nou!!: Història d'Alacant і 1238 · Veure més »
1241
El 1241 (MCCXLI) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià del calendari julià.
Nou!!: Història d'Alacant і 1241 · Veure més »
1243
Sense descripció.
Nou!!: Història d'Alacant і 1243 · Veure més »
1244
Sense descripció.
Nou!!: Història d'Alacant і 1244 · Veure més »
1247
Castell de Benacantil En la primavera de l'any 1247 (any 645 de l'hègira) el rais d'al-Laqant, Zayyan ibn Mardanix, abandona la medina via mar pel port de Baver, rumb a l'exili a Kairuan (califat d'Ifríqiya).
Nou!!: Història d'Alacant і 1247 · Veure més »
1252
L'any 1252 (MCCLII) fou un any de traspàs iniciat en dilluns pertanyent a la baixa edat mitjana.
Nou!!: Història d'Alacant і 1252 · Veure més »
1264
;Països Catalans.
Nou!!: Història d'Alacant і 1264 · Veure més »
1265
;Països Catalans: Barcelona - Després de diverses modificacions, l'organització municipal va quedar definitivament estructurada: l'autoritat municipal va recaure sobre 3 consellers elegits per un Consell de Cent personalitats.
Nou!!: Història d'Alacant і 1265 · Veure més »
1266
Sense descripció.
Nou!!: Història d'Alacant і 1266 · Veure més »
1271
El 1271 (MCCLXXI) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Història d'Alacant і 1271 · Veure més »
1296
Sense descripció.
Nou!!: Història d'Alacant і 1296 · Veure més »
1304
Sense descripció.
Nou!!: Història d'Alacant і 1304 · Veure més »
1305
;Països Catalans.
Nou!!: Història d'Alacant і 1305 · Veure més »
1333
Sense descripció.
Nou!!: Història d'Alacant і 1333 · Veure més »
1348
s.
Nou!!: Història d'Alacant і 1348 · Veure més »
1356
El 1356 (MCCCLVI) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Història d'Alacant і 1356 · Veure més »
1366
Sense descripció.
Nou!!: Història d'Alacant і 1366 · Veure més »
1386
Sense descripció.
Nou!!: Història d'Alacant і 1386 · Veure més »
1391
La majoria dels calls de Castella i la Corona d'Aragó són assaltats, i els jueus forçats en massa a convertir-se.
Nou!!: Història d'Alacant і 1391 · Veure més »
1430
Mapa d'Europa a l'any 1430.
Nou!!: Història d'Alacant і 1430 · Veure més »
1490
Països Catalans.
Nou!!: Història d'Alacant і 1490 · Veure més »
1510
Primera pàgina del llibre sacramental de baptismes de la parròquia de Sant Just Desvern (Baix Llobregat).
Nou!!: Història d'Alacant і 1510 · Veure més »
1647
*.
Nou!!: Història d'Alacant і 1647 · Veure més »
1691
;Països Catalans.
Nou!!: Història d'Alacant і 1691 · Veure més »
1707
1707 (MDCCVII) fon un any normal, començat un dimecres al calendari julià i un dissabte al gregorià.
Nou!!: Història d'Alacant і 1707 · Veure més »
1785
;Països Catalans.
Nou!!: Història d'Alacant і 1785 · Veure més »
1790
Sense descripció.
Nou!!: Història d'Alacant і 1790 · Veure més »
1822
Sense descripció.
Nou!!: Història d'Alacant і 1822 · Veure més »
1824
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Història d'Alacant і 1824 · Veure més »
1844
;Països Catalans.
Nou!!: Història d'Alacant і 1844 · Veure més »
1854
;Països Catalans.
Nou!!: Història d'Alacant і 1854 · Veure més »
1858
Sense descripció.
Nou!!: Història d'Alacant і 1858 · Veure més »
1868
;Països Catalans.
Nou!!: Història d'Alacant і 1868 · Veure més »
1870
Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870;Països Catalans.
Nou!!: Història d'Alacant і 1870 · Veure més »
19 d'octubre
El 19 d'octubre és el dos-cents noranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Història d'Alacant і 19 d'octubre · Veure més »
1920
Estació del Nord de Terrassa el '''1920'''.
Nou!!: Història d'Alacant і 1920 · Veure més »
1935
Casa del carrer Nou de la Pobla de Lillet.
Nou!!: Història d'Alacant і 1935 · Veure més »
1936
;Països Catalans Bitllet emès per la Generalitat republicana el '''1936'''.
Nou!!: Història d'Alacant і 1936 · Veure més »
1938
;Països Catalans.
Nou!!: Història d'Alacant і 1938 · Veure més »
1939
Pont WPA a Nova Orleans.
Nou!!: Història d'Alacant і 1939 · Veure més »
1975
1975 (MCMLXXV) fou un any normal del calendari gregorià començat en dimecres.
Nou!!: Història d'Alacant і 1975 · Veure més »
1982
1982 (MCMLXXXII) fon un any normal del calendari gregorià començat en divendres.
Nou!!: Història d'Alacant і 1982 · Veure més »
1997
1997 (MCMXCVII) fou un any normal, començat en dimecres segons el calendari gregorià.
Nou!!: Història d'Alacant і 1997 · Veure més »
21 d'abril
El 21 d'abril és el cent onzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dotzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Història d'Alacant і 21 d'abril · Veure més »
21 de novembre
El 21 de novembre o 21 de santandria és el tres-cents vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Història d'Alacant і 21 de novembre · Veure més »
25 de maig
El 25 de maig és el cent quaranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Història d'Alacant і 25 de maig · Veure més »
30 de març
El 30 de març és el vuitanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el norantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Història d'Alacant і 30 de març · Veure més »
30 de setembre
El 30 de setembre és el dos-cents setanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Història d'Alacant і 30 de setembre · Veure més »
713
Sense descripció.
Nou!!: Història d'Alacant і 713 · Veure més »
718
Sense descripció.
Nou!!: Història d'Alacant і 718 · Veure més »
746
El 746 (DCCXLVI) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Història d'Alacant і 746 · Veure més »
924
El 924 (CMXXIV) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Història d'Alacant і 924 · Veure més »