Comunicació

790 les relacions: Abd-al-Aziz ibn Mussa ibn Nussayr, Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil, Abd-ar-Rahman III, Absolutisme, Acadèmia de la Llengua Catalana, Adolfo Suárez González, Afer Galinsoga, Airenosis, Al-Àndalus, Alacant, Alfons el Magnànim, Alfons Sala i Argemí, Alfons XII d'Espanya, Alfons XIII d'Espanya, Almansor, Amadeu I d'Espanya, Anarquisme, Andalusia, Andosins, Anglaterra, Antic Règim, Anticatalanisme, Antiga Grècia, Antiga Roma, Antoni Malet i Pujol, Antoni Maura i Montaner, Anuario de Estudios Medievales, Aquitània, Ara (diari), Aragó, Arcadi, Ardó, Arianisme, Armand Jean du Plessis de Richelieu, Arquebisbat de Tarragona, Arsenio Martínez-Campos Antón, Art de Catalunya, Artur Mas i Gavarró, Assemblea de Catalunya, Assemblea Nacional Catalana, August, Ausetans, Austriacistes, Autogestió, Aviè, Avui, Álvaro de Figueroa y Torres, Òmnium Cultural, Àfrica del Nord, Àkhila II, ..., Àngel Guimerà i Jorge, Àtila, Bagdad, Banca Catalana, Bandoler, Banyoles, Barcelona, Bargusis, Bases de Manresa, Bastetans, Batalla d'Annual, Batalla de Guadalete, Batalla de l'Ebre, Batalla de Muret, Batalla de Poitiers (732), Batalla de Vouillé, Batalla dels Camps Catalàunics, Bàrbar, Bàrcino, Bètica, Biblioteca de Catalunya, Bidasoa, Blanes, Boi Ruiz i Garcia, Borrell II, Botifler, Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, Calella, Califa, Califat Abbàssida, Califat de Còrdova, Califat Fatimita, Calonge i Sant Antoni, Campanya de 1909, Candidatura d'Unitat Popular, Canet de Mar, Cap de l'oposició a Catalunya, Capcir, Capital (economia), Capità general de Catalunya, Capitulació de Vilafranca, Carlemany, Carles de Borbó i Àustria-Este, Carles de Viana, Carles el Calb, Carles Maria Isidre de Borbó, Carles Puigdemont i Casamajó, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Carlisme, Carta europea de les llengües regionals o minoritàries, Castel·lans, Castell de Montjuïc, Castella, Castellà, Catalanisme, Catalans, Català, Catalunya, Catalunya 2003, Catalunya del Nord, Catalunya Ràdio, Centre Català, Cerdanya, Ceretans, Cessetans, Ceuta, Ciutadans pel Canvi, Claudi Lorenzale i Sugrañes, Clergat, Codi Civil de Catalunya, Codi d'Euric, Codi de Recesvint, Comarques de Catalunya, Comissions Obreres, Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya, Companyia d'Osona, Compromís de Casp, Comtat d'Urgell, Comtat de Barcelona, Comtat de Cerdanya, Comtat de Güell, Comtat de Girona, Comtats catalans, Comtats de Rosselló i Cerdanya, Comunisme, Comunitat autònoma, Comunitat lingüística, Concert econòmic, Condició política de català, Confederació, Confederació Espanyola de Dretes Autònomes, Confederació Nacional del Treball, Conflent, Consell de Cent, Consell del Principat, Conseller Primer, Conservadorisme, Consolat de Mar, Constitució de l'Observança, Constitució espanyola, Constitució espanyola de 1869, Constitucions catalanes, Construcció de l'estat liberal a Espanya, Consulta sobre la independència de Catalunya, Consultes sobre la independència de Catalunya, Contestans, Convergència Democràtica de Catalunya, Convergència i Unió, Cop d'estat, Cora de Todmir, Corona d'Aragó, Corona de Castella i Lleó, Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, Corpus Christi, Corpus de Sang, Corregiment, Corts Catalanes, Corts de Barcelona (1701-1702), Corts de Cadis, Corts Espanyoles, Cristianisme, Cronologia de la repressió del català, Cuba, Cultura, Curial e Güelfa, Danubi, Decadència, Decrets de Nova Planta, Demanda (economia), Democràcia, Desamortitzacions espanyoles, Descobriment d'Amèrica, Desembarcament carlí de la Ràpita, Devolució de poders, Diccionari enciclopèdic d'historiografia catalana, Dictadura, Dictadura de Primo de Rivera, Dietari de la Generalitat, Diglòssia, Dinastia almohade, Dinastia almoràvit, Dinastia borbònica, Dinastia dels Habsburg, Dinastia marínida, Dinastia Trastàmara, Diputació, Diputació de Barcelona, Diputació de Girona, Diputació de Lleida, Diputació de Tarragona, Diputació del General de Catalunya, Ducat d'Atenes, Ducat de Neopàtria, Ebre, Economia de mercat, Economia de subsistència, Edat del bronze, Edat del ferro, Edat mitjana, Edetans, Egipte, Elísics, Eleccions al Parlament de Catalunya de 1932, Eleccions al Parlament de Catalunya de 1980, Eleccions al Parlament de Catalunya de 1984, Eleccions al Parlament de Catalunya de 1988, Eleccions al Parlament de Catalunya de 1992, Eleccions al Parlament de Catalunya de 1995, Eleccions al Parlament de Catalunya de 1999, Eleccions al Parlament de Catalunya de 2006, Eleccions al Parlament de Catalunya de 2010, Eleccions al Parlament de Catalunya de 2012, Eleccions al Parlament de Catalunya de 2015, Eleccions municipals espanyoles de 1931, Eleccions plebiscitàries, Emigració catalana del segle XVIII a Isla Cristina, Emirat de Làrida, Emirat de Qúrtuba, Emirat de Turtuixa, Empúries, Empordà, Eneolític, Enric Prat de la Riba i Sarrà, Escola Moderna, Escriptor, Espanya, Esquadres de Catalunya, Esquerra Republicana de Catalunya, Esquerra Unida i Alternativa, Estanislau Figueras i Moragas, Estat Català, Estat nació, Estatut d'autonomia, Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932, Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979, Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006, Estatut de Baiona, Estrabó, Eugenio del Hoyo Manjón, Euric, Europa, Europa Occidental, Europa Press, Evaristo Crespo Azorín, Exèrcit Popular de la República, Exposició Internacional de Barcelona, Extremadura, Falange Española Tradicionalista y de las JONS, Federalisme, Feixisme, Felip IV de Castella, Felip Puig i Godes, Felip V d'Espanya, Felipe González Márquez, Fenolleda, Fernando de los Ríos Urruti, Ferran d'Antequera, Ferran el Catòlic, Ferran Mascarell i Canalda, Ferran Soldevila i Zubiburu, Ferran VII d'Espanya, Ferrocarril, Fets de Maig, Fets del Palau de la Música, Fets del sis d'octubre, Feudalisme, Fitna, Flavi Paulus, França, Francesc Ferrer i Guàrdia, Francesc Macià i Llussà, Francesc Pi i Margall, Francesc Xavier Mena i López, Francisco Franco Bahamonde, Francs, Franquisme, Franquisme a Catalunya, Front d'Esquerres, Front Popular (Espanya), Furs, Gabinet, Galícia, Gaspar de Guzmán y Pimentel, Gàl·lia, Gàl·lia Narbonesa, Gòtia, Generalitat, Generalitat de Catalunya, Genocidi cultural, Geografia, Germànics, Gestapo, Gibraltar, Girona, Gironès, Giulio Raimondo Mazzarino, Gots, Govern d'Espanya, Govern de Catalunya 1931-1932, Govern de Catalunya 1932-1933, Govern de Catalunya 1977-1980, Govern de Catalunya 2010-2012, Govern de Catalunya 2016-2017, Governador civil, Gran Enciclopèdia Catalana, Guadalquivir, Guàrdia Civil, Guerra Civil catalana, Guerra Civil espanyola, Guerra de Successió Espanyola, Guerra del Francès, Guerra dels Malcontents, Guerra dels Segadors, Guerra dels Trenta Anys, Guerrilla, Guifré el Pilós, Hanníbal Barca (247 aC), Hàjib, Hecateu, Heròdot, Hispània, Hispània Citerior, Història, Història d'Espanya, Història de l'Església Catòlica a Catalunya, Història de la llengua catalana, Història dels Països Catalans, Hixam al-Muàyyad bi-L·lah, Honori (germà de Teodosi I), Huns, Iacetans, Ibèric, Ibers, Idioma, Ignasi Villalonga i Villalba, Ilercavons, Ilergets, Illa dels Faisans, Illes Balears, Imperi Carolingi, Imperi Cartaginès, Imperi Romà, Imperi Romà d'Occident, Imperi Romà d'Orient, Impost sobre les estades en establiments turístics, Independència, Independentisme, Independentisme català, Indicets, Iniciativa per Catalunya Verds, Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa, Inquisició espanyola, Institut d'Estudis Catalans, Internet Corporation for Assigned Names and Numbers, Iparralde, Irene Rigau i Oliver, Isabel I de Castella, Isabel II d'Espanya, Jacint Verdaguer i Santaló, James Fitz-James Stuart, Jaume el Conqueridor, Jaume II d'Urgell, Jerusalem, Joan Casanovas i Maristany, Joan el Sense Fe, Joan Josep d'Àustria, Joan Pich i Pon, Joan Prim i Prats, Joana Ortega i Alemany, Joaquim Molas i Batllori, Jocs Florals, Jocs Olímpics, Johann Gottfried Herder, Jordi Pujol i Soley, José Calvo Sotelo, José Luis Rodríguez Zapatero, José María Aznar López, José Montilla i Aguilera, Josep Bonaparte, Josep Irla i Bosch, Josep Maria Solé i Sabaté, Josep Miquel i Baró, Josep Puig i Cadafalch, Josep Tarradellas i Joan, Josep Torras i Bages, Junta de Seguretat Interior de Catalunya, Junts pel Sí, Juraments del sobirà de la Corona d'Aragó, Kairuan, L'Espluga de Francolí, La Biga i la Busca, La Flaca, La Renaixensa, La Vanguardia, La Veu del Montserrat, Laïcisme, Lacetans, Laietans, Legislació, Les quatre grans Cròniques, Llatí, Llatí vulgar, Llívia, Llei de serveis socials, Llei Sàlica, Lleida, Llengües romàniques, Llengua estàndard, Llenguadoc, Llibertat de culte, Llibreria Ona, Lliga de Catalunya, Lliga Regionalista, Llista d'invents i descobriments catalans, Llista de catàstrofes de Catalunya, Llista de comtes de Barcelona, Llista de valís de l'Àndalus, Lliurepensament, Lloctinent de Catalunya, Lluís Companys i Jover, Lluís Miquel Recoder i Miralles, Lluís Nicolau i d'Olwer, Lluís XIII de França, Lo Catalanisme, Mahoma, Mallorca, Mals usos, Mancomunitat de Catalunya, Manifestació «Catalunya, nou estat d'Europa», Manifestació «Som una nació. Nosaltres decidim», Manresa, Manuel Azaña Díaz, Manuel Goded Llopis, Manuel Pavía y Rodríguez de Alburquerque, Maquis, Mar Mediterrània, Marca (territori), Marca Hispànica, Marcel·lí Domingo i Sanjuan, Mariano Rajoy Brey, Marquesat de Comillas, Marroc, Martí l'Humà, Mataró, Melilla, Memorial de greuges, Menorca, Mesolític, Miguel Primo de Rivera Orbaneja, Mines de Gavà, Ministre, Minoria nacional, Missatge a la Reina Regent, Monarquia, Monarquia d'Espanya, Monestir de Santa Maria de Ripoll, Montjuïc (Barcelona), Mossos d'Esquadra, Moviment obrer, Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, Mussa ibn Nussayr, Musulmà, Nacionalitat històrica, Napoleó Bonaparte, Narbona, Nàpols, Núria de Gispert i Català, Neolític, Niceto Alcalá-Zamora, Normalització lingüística, Normes ortogràfiques, Olban, Oretans, Oriol Junqueras i Vies, Oriola, Ortografia, Ostrogots, País Basc, País Valencià, Pacte de Sant Sebastià, Pacte del Tinell, Pactisme, Palafrugell, Palamós, Palau de la Generalitat de Catalunya, Palau de la Música Catalana, Palau Reial Major, Paleolític inferior, Paleolític mitjà, Paleolític superior, Pamplona, Parlament de Catalunya, Partit Comunista d'Espanya, Partit dels Socialistes de Catalunya, Partit Obrer d'Unificació Marxista, Partit Socialista Obrer Espanyol, Partit Socialista Unificat de Catalunya, Pasqual Maragall i Mira, Pau Claris i Casademunt, Pau de Westfàlia, Pau Vila i Dinarès, Paul Preston, Pàtria, Pedagogia, Península Ibèrica, Període iber a Catalunya, Pere Anton Veciana i Rabassa, Pere de Rosselló, Pere el Catòlic, Pere Figuera i Serra, Persecució religiosa durant la Guerra Civil espanyola, Pirineus, Pirineus Orientals, Pla de l'Estany, Polític, Política, Pompeu Fabra i Poch, Portugal, Pragmàtica sanció, Presó, Presentisme (història), President de la Generalitat de Catalunya, President del Parlament de Catalunya, Pressió fiscal, Primer Congrés Catalanista, Primer Imperi Francès, Primera Guerra Carlina, Primera Guerra Mundial, Primera República Espanyola, Principat de Catalunya, Pronunciament, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Puerto Rico, Quatre Columnes, Ral, Ramon Clemente i Garcia, Ramon Llull, Reaccionari, Referèndum, Referèndum sobre la independència de Catalunya de 2017, Regnat d'Isabel II d'Espanya, Regne d'Aragó, Regne de França, Regne de Mallorca, Regne de Nàpols, Regne de Sicília, Regne de Toledo, Regne de Tolosa, Regne de València, Rei d'Espanya, Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, Reial Acadèmia Espanyola, Reial Audiència de Catalunya (borbònica), Reis Catòlics, Remences, Renaixement carolingi, Renaixença, Renaixença econòmica, Renat I, República, República Catalana, República Romana, Repressió franquista, Republicanisme, Restauració borbònica, Revolució de 1848, Revolució de 1868, Revolució Industrial, Revolució Industrial a Catalunya, Revolució Liberal, Rexurdimento, Rode (ciutat), Roderic, Roger de Llúria, Roma, Romanç (poesia), Romanització, Romanticisme, Roses, Rosselló, Sagunt, Saló del Tinell, Salt, Sant Feliu de Guíxols, Sant Julià de Ramis, Saragossa, Sardenya, Sarraïns, Sàpiens, Sòrdons, Sedetans, Segismundo Moret y Prendergast, Segle d'or valencià, Segle IV, Segon Congrés Catalanista, Segona guerra carlina, Segona Guerra Púnica, Segona República Espanyola, Segura (riu), Sentència de Guadalupe, Septimània, Serinyà, Setge de Barcelona (1651-1652), Setge de Barcelona (1713-1714), Setmana Tràgica, Sexenni Democràtic, Sicília, Sindicalisme, Socialisme, Sometent, Suessetans, Sueus, Taifa, Tarragona, Tàriq ibn Ziyad, Tercera Guerra Carlina, Terrassa, Tirant lo Blanc, Toledo, Tractat d'Utrecht, Tractat dels Pirineus, Transició democràtica espanyola, Treball (economia), Tribunal constitucional, Tribunal de Cassació de Catalunya, Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Tribunal Suprem d'Espanya, Trienni Liberal, Turdetans, TV3, Unió Catalanista, Unió Democràtica de Catalunya, Unió Republicana (1903), València, Valentí Almirall i Llozer, Vall d'Aran, Vallès, Vallès Occidental, Vallespir, Vamba, Vascons, Vítiza, Vegueria, Vinalopó, Vinaròs, Violència masclista, Visigots, Visigots federats, Volem bisbes catalans!, Xarq al-Àndalus, .cat, 10 d'abril, 10 de gener, 1010, 1031, 1090, 11 de febrer, 11 de gener, 11 de maig, 1102, 1145, 1146, 12 de gener, 12 de setembre, 1213, 1218, 1224, 13 d'octubre, 13 de gener, 13 de setembre, 1359, 14 d'abril, 14 de desembre, 1410, 1412, 1462, 1472, 1479, 16 de febrer, 16 de gener, 16 de novembre, 16 de setembre, 1608, 1640, 1652, 1659, 17 d'agost, 1702, 1714, 1716, 1719, 1720, 1721, 1793, 18 de desembre, 1808, 1814, 1820, 1827, 1830, 1833, 1839, 1840, 1846, 1849, 1859, 1860, 1871, 1872, 1873, 1874, 1875, 1876, 1880, 1882, 1883, 1887, 1888, 1891, 1898, 19 de desembre, 1909, 1910, 1911, 1913, 1914, 1917, 1919, 1921, 1922, 1923, 1925, 1928, 1930, 1931, 1932, 1933, 1934, 1936, 1938, 1939, 1974, 1975, 1977, 1978, 1979, 1982, 2 d'agost, 20 de març, 20 de novembre, 2003, 2005, 2006, 2010, 2012, 2015, 2016, 21 de desembre, 21 de juny, 25 de desembre, 25 de juliol, 25 de maig, 26 de juny, 27 de setembre, 28 de gener, 28 de novembre, 324 (publicació digital), 410, 415, 451, 476, 507, 580, 6 d'abril, 6 d'octubre, 673, 713, 720, 773, 9 de gener. Ampliar l'índex (740 més) » « Shrink índex

Abd-al-Aziz ibn Mussa ibn Nussayr

Abd-al-Aziz ibn Mussa ibn Nussayr (m. 716) fou valí de l'Àndalus (714-716).

Nou!!: Història de Catalunya і Abd-al-Aziz ibn Mussa ibn Nussayr · Veure més »

Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil

Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil o Abd-ar-Rahman ibn Muàwiya ibn Hixam (731- 30 de setembre del 788) fou el primer emir omeia de Còrdova.

Nou!!: Història de Catalunya і Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil · Veure més »

Abd-ar-Rahman III

Abd-ar-Rahman III o Abu-l-Mutàrraf Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah an-Nàssir li-din-Al·lah (Còrdova, 7 de gener de 891 - 15 d'octubre del 961) va ser el primer califa de Còrdova (912-961).

Nou!!: Història de Catalunya і Abd-ar-Rahman III · Veure més »

Absolutisme

Labsolutisme fou una filosofia política característica de l'Europa d'època moderna, que propugnava que la monarquia havia de tenir un poder absolut, és a dir sense límits i sense compartir-lo, i per això anomenaren aquesta forma de govern com a monarquia absoluta.

Nou!!: Història de Catalunya і Absolutisme · Veure més »

Acadèmia de la Llengua Catalana

L'any 1863 Francesc Pelagi Briz va proposar de crear l'Acadèmia de la Llengua Catalana, però aquesta no es va crear fins al 1880, per iniciativa del Primer Congrés Catalanista.

Nou!!: Història de Catalunya і Acadèmia de la Llengua Catalana · Veure més »

Adolfo Suárez González

Adolfo Suárez González (Cebreros, Àvila, 25 de setembre de 1932 – Madrid, 23 de març de 2014) fou un polític i advocat espanyol.

Nou!!: Història de Catalunya і Adolfo Suárez González · Veure més »

Afer Galinsoga

L'afer Galinsoga foren una sèrie d'esdeveniments que es produïren a Barcelona entre el juny de 1959 i febrer de 1960, provocats pel director del diari La Vanguardia, Luis Martínez de Galinsoga, pel fet de proclamar en públic la frase «tots els catalans són una merda» perquè el mossèn Josep Maria Aragonès i Rebollar havia celebrat missa en català.

Nou!!: Història de Catalunya і Afer Galinsoga · Veure més »

Airenosis

Els airenosis (Αἰρηνοσίοι) eren un poble que l'historiador grec Polibi de Megalòpolis situa a la península Ibèrica, entre l'Ebre i els Pirineus.

Nou!!: Història de Catalunya і Airenosis · Veure més »

Al-Àndalus

XII d'al-Àndalus Al-Àndalus o lÀndalus és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.

Nou!!: Història de Catalunya і Al-Àndalus · Veure més »

Alacant

Alacant (IPA), en castellà Alicante i oficialment, Alicante/Alacant és una ciutat del sud del País Valencià; la segona en població, capital de la comarca de l'Alacantí i de la demarcació provincial homònima.

Nou!!: Història de Catalunya і Alacant · Veure més »

Alfons el Magnànim

Carlí d'Alfons el Magnànim Ral d'Alfons el Magnànim Ducat d'or d'Alfons I, 1442-1458, també anomenat ''alfonsí'' Alfons el Magnànim, anomenat també Alfons V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya i IV de Barcelona (Medina del Campo, Castella, 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.

Nou!!: Història de Catalunya і Alfons el Magnànim · Veure més »

Alfons Sala i Argemí

Monument a Alfons Sala (Frederic Marès, 1950), al passeig del Comte d'Ègara (Terrassa) Alfons Sala i Argemí, 1r comte d'Ègara, (Terrassa, 16 de juliol de 1863 - Barcelona, 11 d'abril de 1945) fou un enginyer industrial, advocat i polític català.

Nou!!: Història de Catalunya і Alfons Sala i Argemí · Veure més »

Alfons XII d'Espanya

Alfons XII d'Espanya (Madrid, 28 de novembre de 1857 - El Pardo, 25 de novembre de 1885), fou rei d'Espanya (1875-1885).

Nou!!: Història de Catalunya і Alfons XII d'Espanya · Veure més »

Alfons XIII d'Espanya

fou rei d'Espanya (1902-1931) i cap de la casa reial espanyola (1931-1941).

Nou!!: Història de Catalunya і Alfons XIII d'Espanya · Veure més »

Almansor

Abu-Àmir Muhàmmad ibn Abi-Àmir al-Maafirí, més conegut com a Almansor (ca. 938 - Madina Salim?, 11 d'agost de 1002), fou un militar i polític andalusí, cabdill del califat de Còrdova i hàjib d'Hixam II.

Nou!!: Història de Catalunya і Almansor · Veure més »

Amadeu I d'Espanya

Amadeu I d'Espanya (Torí, Piemont, 30 de maig de 1845 - Torí, Itàlia, 18 de gener de 1890) va ser duc d'Aosta, escollit com a rei d'Espanya de 1870 a 1873, durant el Sexenni Revolucionari, per les Corts espanyoles després de la Revolució Gloriosa de 1868 que va expulsar del país a la dinastia Borbó.

Nou!!: Història de Catalunya і Amadeu I d'Espanya · Veure més »

Anarquisme

El símbol tradicional de l'anarquisme, representat per una "A" circumscrita dins un cercle. L'anarquisme pot ser percebut de dues maneres: a) Com un impuls llibertari o una sensibilitat anarquista que ha existit al llarg de la història de la humanitat i s'ha manifestat de formes diverses, com ara els escrits de Lao Tsé i dels taoistes; el mutualisme de les societats fonamentades en el parentesc; lethos de diverses sectes religioses; moviments agraris com els diggers a Anglaterra o els zapatistes a Mèxic; les col·lectivitzacions de l'Espanya de la Guerra Civil; el pensament de la Grècia Clàssica, i molts altres moviments. b) Com un moviment històric i una teoria política que té els seus orígens a final del, amb William Godwin com a pioner amb el clàssic text anarquista An Enquiry Concerning Political Justice (1798), així com amb les accions dels sans-cullotes i els enragés durant la revolució francesa, i amb els radicals de Gran Bretanya Thomas Spence i William Blake. El terme anarquista fou utilitzat per primera vegada en la Revolució Francesa per a descriure els sans-cullotes (sense calçons), les treballadores franceses que durant la Revolució propugnaven l'abolició del govern. L'anarquisme com a moviment social es va donar al, amb una filosofia bàsica trenada per personatges com Bakunin, Proudhon, Kropotkin, Goldman, Reclus i Malatesta. En la seva forma clàssica, l'anarquisme era una part important del moviment socialista dels anys precedents a la Gran Guerra, però el seu socialisme era llibertari, no marxista. Morris apunta que "La tendència d'escriptores com David Pepper (1996) de crear una dicotomia entre socialisme i anarquisme és un error en termes històrics i conceptuals." Sovint s'identifica amb símbols que inclouen la "A" d'anarquia circumscrita en un cercle, normalment negre o vermell. Des del punt de vista anarquista l'estat i les multinacionals són unes de les múltiples estructures opressores utilitzades per a justificar l'autoritat d'una elit sobre les persones. Per aquest mateix motiu la tradició anarquista s'ha oposat radicalment a la imposició de poder d'uns sobre altres per mitjà dels exèrcits, monarquies, religions, mercats, així com per qualsevol de les estructures de poder del capitalisme; i advoca per societats sense estat sobre la base d'associacions lliures no jeràrquiques.

Nou!!: Història de Catalunya і Anarquisme · Veure més »

Andalusia

Andalusia (en castellà i oficialment Andalucía) és una comunitat autònoma del sud d'Espanya.

Nou!!: Història de Catalunya і Andalusia · Veure més »

Andosins

Els andosins (en grec Ἀνδοσίνοι) eren un poble que l'historiador grec Polibi de Megalòpolis situa a la península Ibèrica, entre l'Ebre i els Pirineus.

Nou!!: Història de Catalunya і Andosins · Veure més »

Anglaterra

Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.

Nou!!: Història de Catalunya і Anglaterra · Veure més »

Antic Règim

Revolució francesa (1789). Les seves ruïnes van ser objecte d'un comerç semblant al que, 200 anys més tard, van tenir les restes del mur de Berlín LAntic Règim (francès: Ancien Régime) va ser un terme que els revolucionaris francesos van emprar per a designar pejorativament el sistema de govern anterior a la Revolució francesa de 1789, la monarquia absoluta de Lluís XVI, i que es va aplicar també a la resta de les monarquies europees amb un funcionament similar; posteriorment, ha esdevingut un concepte historiogràfic aplicat a diversos països de l'Europa moderna.

Nou!!: Història de Catalunya і Antic Règim · Veure més »

Anticatalanisme

L'anticatalanisme o la catalanofòbia és l'aversió a Catalunya, a la cultura i llengua catalanes o als mateixos catalans.

Nou!!: Història de Catalunya і Anticatalanisme · Veure més »

Antiga Grècia

Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.

Nou!!: Història de Catalunya і Antiga Grècia · Veure més »

Antiga Roma

Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.

Nou!!: Història de Catalunya і Antiga Roma · Veure més »

Antoni Malet i Pujol

Antoni Malet i Pujol (Barcelona, 1879 - 28 d'agost de 1909) fou un agitador català.

Nou!!: Història de Catalunya і Antoni Malet i Pujol · Veure més »

Antoni Maura i Montaner

va ser un advocat i polític mallorquí.

Nou!!: Història de Catalunya і Antoni Maura i Montaner · Veure més »

Anuario de Estudios Medievales

Anuario de Estudios Medievales (AEM) és una revista d'història medieval editada a Barcelona des de 1964.

Nou!!: Història de Catalunya і Anuario de Estudios Medievales · Veure més »

Aquitània

Aquitània fou una regió administrativa al sud-oest de França, dins del territori d'Occitània (part de Gascunya, el Bearn) i l'Iparralde.

Nou!!: Història de Catalunya і Aquitània · Veure més »

Ara (diari)

LAra és un diari d'informació general en català que es començà a distribuir el 28 de novembre del 2010 —coincidint amb les eleccions al Parlament de Catalunya.

Nou!!: Història de Catalunya і Ara (diari) · Veure més »

Aragó

Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un estatut d'autonomia.

Nou!!: Història de Catalunya і Aragó · Veure més »

Arcadi

Flavi Arcadi (Flavius Arcadius; 377 – 1 de maig del 408) fou el primer emperador romà d'Orient entre el 395 i el 408.

Nou!!: Història de Catalunya і Arcadi · Veure més »

Ardó

Ardó fou el darrer rei visigot d'Hispània, successor d'Àquila II (o Àkhila) en els territoris regits per aquest fins al 713.

Nou!!: Història de Catalunya і Ardó · Veure més »

Arianisme

Larianisme o arrianisme és un corrent religiós cristià del considerat heretgia pel catolicisme.

Nou!!: Història de Catalunya і Arianisme · Veure més »

Armand Jean du Plessis de Richelieu

Armand Jean du Plessis (París, 9 de setembre de 1585 - 4 de desembre de 1642), cardenal-duc de Richelieu, duc de Fronsac i par de França.

Nou!!: Història de Catalunya і Armand Jean du Plessis de Richelieu · Veure més »

Arquebisbat de Tarragona

L'Arxidiòcesi de Tarragona (en llatí, Tarraconensis) és una demarcació eclesiàstica que comprèn les comarques catalanes del Tarragonès, Alt Camp, Conca de Barberà i Baix Penedès i part del Baix Camp, el Priorat, les Garrigues i l'Urgell.

Nou!!: Història de Catalunya і Arquebisbat de Tarragona · Veure més »

Arsenio Martínez-Campos Antón

va ser un oficial espanyol que es va pronunciar en contra de la primera República el 1874, donant inici a la restauració borbònica.

Nou!!: Història de Catalunya і Arsenio Martínez-Campos Antón · Veure més »

Art de Catalunya

Pantocràtor'' de Sant Climent de Taüll, al MNAC Lart de Catalunya ha tingut una evolució paral·lela a la de la resta de l'art europeu, seguint de manera diversa les múltiples tendències que s'han anat produint en el context de la història de l'art occidental.

Nou!!: Història de Catalunya і Art de Catalunya · Veure més »

Artur Mas i Gavarró

Artur Mas i Gavarró (Barcelona, 31 de gener de 1956) és un economista i polític català d'ideologia catalanista i liberal.

Nou!!: Història de Catalunya і Artur Mas i Gavarró · Veure més »

Assemblea de Catalunya

Tarja de membre de l'Assemblea de Catalunya (part frontal) LAssemblea de Catalunya (1971-1977) va ser una plataforma unitària de l'antifranquisme que agrupava l'oposició catalana política i social contra la dictadura del general Franco.

Nou!!: Història de Catalunya і Assemblea de Catalunya · Veure més »

Assemblea Nacional Catalana

L'Assemblea Nacional Catalana (Assemblea o ANC) és una organització que es defineix com a popular, unitària, plural i democràtica que té per objectiu aconseguir la independència de Catalunya mitjançant la constitució d'un estat de dret, democràtic i social.

Nou!!: Història de Catalunya і Assemblea Nacional Catalana · Veure més »

August

August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.

Nou!!: Història de Catalunya і August · Veure més »

Ausetans

Els ausetans (en llatí Ausetani) eren un poble iber del nord-est de la península Ibèrica.

Nou!!: Història de Catalunya і Ausetans · Veure més »

Austriacistes

Carles III d'Habsburg Habsburg. A principis del s'anomenaren austriacistes, vigatans, aligots, imperials, alemanys, catalans o maulets (aquest últim sobretot al País Valencià) els partidaris de l'arxiduc Carles d'Àustria del casal dels Habsburg d'Àustria en el conflicte conegut com la Guerra de Successió en què es dirimia quin casal europeu heretava els diferents estats de la monarquia hispànica un cop mort sense descendència Carles II.

Nou!!: Història de Catalunya і Austriacistes · Veure més »

Autogestió

Lautogestió significa autogovern, és a dir, independència i autonomia en la gestió.

Nou!!: Història de Catalunya і Autogestió · Veure més »

Aviè

Postumi Rufi Fest Aviè (Postumius Rufius Festus Avienus), més conegut simplement com a Aviè, va ser un poeta, astrònom i geògraf romà de la segona meitat del.

Nou!!: Història de Catalunya і Aviè · Veure més »

Avui

LAvui va ser un diari d'informació general, catalanista i en llengua catalana, publicat a Barcelona entre el 23 d'abril de 1976 i el 31 de juliol de 2011, moment en el qual es va fusionar amb una altra capçalera: El Punt, que l'havia absorbit, convertint-se en l'actual diari El Punt Avui.

Nou!!: Història de Catalunya і Avui · Veure més »

Álvaro de Figueroa y Torres

Álvaro de Figueroa y Torres, primer comte de Romanones (Madrid, 9 d'agost de 1863 - 11 d'octubre de 1950) va ser un polític espanyol.

Nou!!: Història de Catalunya і Álvaro de Figueroa y Torres · Veure més »

Òmnium Cultural

Òmnium Cultural és una entitat sense ànim de lucre fundada el 1961 que treballa per la promoció de la llengua i la cultura catalanes, l'educació, la cohesió social i la identitat dels Països Catalans.

Nou!!: Història de Catalunya і Òmnium Cultural · Veure més »

Àfrica del Nord

miniatura L'Àfrica del Nord és una regió del continent africà que habitualment es considera que inclou els estats i territoris següents.

Nou!!: Història de Catalunya і Àfrica del Nord · Veure més »

Àkhila II

Àkhila II, també Àquila II, (710-713) fou rei visigot.

Nou!!: Història de Catalunya і Àkhila II · Veure més »

Àngel Guimerà i Jorge

fou dramaturg, polític i poeta en llengua catalana.

Nou!!: Història de Catalunya і Àngel Guimerà i Jorge · Veure més »

Àtila

Àtila (Attila; 406-453) fou el rei dels huns occidentals durant la primera meitat del.

Nou!!: Història de Catalunya і Àtila · Veure més »

Bagdad

Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.

Nou!!: Història de Catalunya і Bagdad · Veure més »

Banca Catalana

Banca Catalana fou una entitat financera creada el 1959 per Florenci Pujol i Brugat, el seu fill Jordi Pujol i Soley i Francesc Cabana i Vancells, mitjançant la compra de la Banca Dorca d'Olot per un grup d'homes de sectors econòmics diversos.

Nou!!: Història de Catalunya і Banca Catalana · Veure més »

Bandoler

El bandoler, bandit o bandejat és la persona que viu fora de llei, armada, i que sol ajuntar-se amb altres, constituint colles, per dur a terme les seves accions ofensives o defensives, entre les quals destaquen els robatoris, sovint per assalt, que constitueixen freqüentment el mètode utilitzat per a subsistir.

Nou!!: Història de Catalunya і Bandoler · Veure més »

Banyoles

Banyoles és un municipi de Catalunya i la capital de la comarca del Pla de l'Estany, al centre de les comarques gironines.

Nou!!: Història de Catalunya і Banyoles · Veure més »

Barcelona

Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.

Nou!!: Història de Catalunya і Barcelona · Veure més »

Bargusis

Els bargusis (Bargusii, Βαργουσίοι), anomenats també bergistans (Bergistani, o més aviat Bergitani), foren un poble iber, probablement emparentat amb els ilergets, que probablement vivia a les valls del Cardoner i de l'alt Llobregat.

Nou!!: Història de Catalunya і Bargusis · Veure més »

Bases de Manresa

Les Bases per a la Constitució Regional Catalana, més coneguda com a Bases de Manresa, són un document aprovat el 27 de març de 1892 per la primera Assamblea de Manresa de la Unió Catalanista, una coordinadora de diverses associacions catalanistes del moment repartides pel territori.

Nou!!: Història de Catalunya і Bases de Manresa · Veure més »

Bastetans

Els bastetans (en llatí bastetani, bastitani i també bastuli, en grec antic Βαστητανοί, Βαστιτανοί, Βαστοῦλοι) eren un poble de la Hispània Bètica que, segons Estrabó, habitaven la costa sud entre Gibraltar i Barea (a l'est) i arribaven fins a l'Orospeda cap a l'interior.

Nou!!: Història de Catalunya і Bastetans · Veure més »

Batalla d'Annual

La batalla d'Annual es va produir el 22 de juliol de 1921 durant la Guerra del Rif, entre les tropes colonials espanyoles que s'internaven a la regió i les tropes irregulars del líder Abd el-Krim, en el barranc que separa Igueriben i Annual, al Rif marroquí.

Nou!!: Història de Catalunya і Batalla d'Annual · Veure més »

Batalla de Guadalete

La batalla de Guadalete és una batalla que va tenir lloc l'any 711 entre els musulmans i els visigots, amb la derrota dels darrers, i com a conseqüència les tropes del Califat van expandir-se i conduïren la invasió musulmana d'Hispània.

Nou!!: Història de Catalunya і Batalla de Guadalete · Veure més »

Batalla de l'Ebre

La batalla de l'Ebre fou un intens combat de desgast entre les tropes republicanes i els exèrcits franquistes iniciat el 25 de juliol de l'any 1938, a les acaballes de la Guerra Civil espanyola i que esdevingué decisiu de cara a la pèrdua de Catalunya per al govern republicà.

Nou!!: Història de Catalunya і Batalla de l'Ebre · Veure més »

Batalla de Muret

La batalla de Muret (en occità batalha de Murèth) va ser una important batalla que va tenir lloc a Muret, al sud de Tolosa de Llenguadoc, el 12 de setembre del 1213, i que va enfrontar Ramon VI de Tolosa i els seus aliats, Pere el Catòlic d'Aragó i Barcelona, Bernat V de Comenge i Ramon Roger I de Foix contra els croats i les tropes de Felip II de França, comandades per Simó de Montfort, que participaven en la Croada albigesa.

Nou!!: Història de Catalunya і Batalla de Muret · Veure més »

Batalla de Poitiers (732)

La Batalla de Poitiers (moltes vegades anomenada Batalla de Tours, i coneguda en el món àrab com a Balat aix-Xuhadà o Calçada dels Màrtirs), va tenir lloc el 10 d'octubre de l'any 732 entre les forces comandades pel líder franc Carles Martell i un exèrcit islàmic comandat per l'emir Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí entre les ciutats de Tours i Poitiers, a França.

Nou!!: Història de Catalunya і Batalla de Poitiers (732) · Veure més »

Batalla de Vouillé

La batalla de Vouillé es va lluitar en les marques septentrionals del territori visigòtic del Regne de Tolosa, a prop de Poitiers (Gàl·lia), a la primavera del 507 entre els francs comandats per Clodoveu I i els visigots d'Alaric II.

Nou!!: Història de Catalunya і Batalla de Vouillé · Veure més »

Batalla dels Camps Catalàunics

La batalla dels Camps Catalàunics o batalla de Châlons va ser una batalla que va enfrontar una coalició romana liderada pel general Flavi Aeci i el rei visigot Teodoric I contra l'aliança dels huns comandada pel rei Àtila.

Nou!!: Història de Catalunya і Batalla dels Camps Catalàunics · Veure més »

Bàrbar

Els huns, els bàrbars arquetípics, entrant a sac dins el món civilitzat Els bàrbars (del mot grec βάρβαρος) eren els no grecs, aquells que no empraven el grec com a idioma matern.

Nou!!: Història de Catalunya і Bàrbar · Veure més »

Bàrcino

Bàrcino (del llatí Barcino i aquest de l'ibèric baŕkeno) fou una colònia romana que ha donat lloc a la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Història de Catalunya і Bàrcino · Veure més »

Bètica

La Bètica (en llatí Baetica) era una província de l'Imperi Romà i visigoda d'Hispània.

Nou!!: Història de Catalunya і Bètica · Veure més »

Biblioteca de Catalunya

La Biblioteca de Catalunya és una institució catalana que té com a principal missió formar la Bibliografia Catalana amb l'adquisició dels fons bibliogràfics impresos a Catalunya.

Nou!!: Història de Catalunya і Biblioteca de Catalunya · Veure més »

Bidasoa

El Bidasoa és un riu basc conegut per la pesca de truita i salmó.

Nou!!: Història de Catalunya і Bidasoa · Veure més »

Blanes

Blanes és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca de la Selva, cap de la batllia (partit judicial) de Blanes.

Nou!!: Història de Catalunya і Blanes · Veure més »

Boi Ruiz i Garcia

Boi Ruiz i García (Barcelona, 1954) és un polític català, doctor en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona i diplomat en Gestió Hospitalària per l'Escola d'Alta Direcció i Administració de Barcelona.

Nou!!: Història de Catalunya і Boi Ruiz i Garcia · Veure més »

Borrell II

Borrell II (Barcelona, 927 - Castellciutat, 992 o 993) fou comte de Barcelona, Girona, Osona (947-992 o 993) i comte d'Urgell (948-992 o 993).

Nou!!: Història de Catalunya і Borrell II · Veure més »

Botifler

''Botifler''. La flor de lliri (beauté fleur) és el símbol de la Casa de Borbó Botifler és el malnom amb què a la Corona d'Aragó es va titllar els partidaris de Felip V durant la Guerra de Successió Espanyola i que s'oposava al d'«Imperials», «Aguilots», «Maulets» o «Vigatans», els malnoms que van rebre els partidaris de Carles III.

Nou!!: Història de Catalunya і Botifler · Veure més »

Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident

Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd) La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480.

Nou!!: Història de Catalunya і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident · Veure més »

Calella

Calella és un municipi de la comarca del Maresme.

Nou!!: Història de Catalunya і Calella · Veure més »

Califa

Califa (de l'àrab, ‘successor’, ‘substitut’, ‘representant’, ‘lloctinent’) és el títol que designava la màxima autoritat de l'islam, tant a nivell espiritual com polític.

Nou!!: Història de Catalunya і Califa · Veure més »

Califat Abbàssida

Els abbàssides (o) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).

Nou!!: Història de Catalunya і Califat Abbàssida · Veure més »

Califat de Còrdova

El Califat de Còrdova, també conegut com a Califat omeia de Còrdova o Califat d'Occident, fou un califat proclamat per Abd al-Rahman III el 929 que posà fi a l'emirat independent instaurat per Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil el 756.

Nou!!: Història de Catalunya і Califat de Còrdova · Veure més »

Califat Fatimita

El Califat Fatimita o Estat Fatimita fou un califat musulmà de l'edat mitjana, l'únic que tenia el xiisme ismaïlita com a religió oficial.

Nou!!: Història de Catalunya і Califat Fatimita · Veure més »

Calonge i Sant Antoni

Calonge i Sant Antoni és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Baix Empordà.

Nou!!: Història de Catalunya і Calonge i Sant Antoni · Veure més »

Campanya de 1909

La campanya de 1909 o Segona Guerra de Melilla és el nom donat a les operacions militars espanyoles al Marroc l'any 1909.

Nou!!: Història de Catalunya і Campanya de 1909 · Veure més »

Candidatura d'Unitat Popular

La Candidatura d'Unitat Popular (CUP) és una organització política assembleària anticapitalista i d'extrema esquerra que partint de l'àmbit municipal, diuen treballar per uns Països Catalans independents, socialistes, ecològicament sostenibles, territorialment equilibrats i no patriarcals.

Nou!!: Història de Catalunya і Candidatura d'Unitat Popular · Veure més »

Canet de Mar

Canet de Mar és un municipi de la costa del Maresme que es troba a uns 40 km al nord-est de Barcelona ciutat, a la província homònima, i a 15 km de la capital comarcal, Mataró.

Nou!!: Història de Catalunya і Canet de Mar · Veure més »

Cap de l'oposició a Catalunya

El Cap de l'oposició a Catalunya és una figura institucional reconeguda per l'ordenament jurídic català que ve regulada per l'article 67 bis Reglament del Parlament de Catalunya de 22 de desembre de 2005.

Nou!!: Història de Catalunya і Cap de l'oposició a Catalunya · Veure més »

Capcir

Mapa de Catalunya i de les comarques històriques. El Capcir (localment pronunciat) és una comarca del Principat de Catalunya que actualment es troba sota l'administració de l'Estat francès.

Nou!!: Història de Catalunya і Capcir · Veure més »

Capital (economia)

Capital en ciències econòmiques, és el conjunt de mitjans de producció, ja siguin reals o monetaris, que es poden reproduir amb l'acció d'una unitat productiva i son susceptibles d'originar un benefici econòmic.

Nou!!: Història de Catalunya і Capital (economia) · Veure més »

Capità general de Catalunya

Reial Audiència per fer complir les noves lleis, el '''Capità general''' que regia sobre el nombrós exèrcit que garantia l'ocupació, i el Superintendent que cobrava la gravosa fiscalitat que es va imposar als vençuts. Fins i tot els nomenaments més locals depenien directament de la monarquia. El capità general de Catalunya fou un càrrec creat en lloc del Virrei de Catalunya a la fi de la Guerra de Successió en aplicació dels Decrets de Nova Planta que substituïren les lleis i institucions del Principat de Catalunya i la resta de la Corona d'Aragó.

Nou!!: Història de Catalunya і Capità general de Catalunya · Veure més »

Capitulació de Vilafranca

La Capitulació de Vilafranca o Concòrdia de Vilafranca és l'acord al qual arribaren el rei d'Aragó, Joan II, i la Generalitat de Catalunya el 21 de juny de 1461.

Nou!!: Història de Catalunya і Capitulació de Vilafranca · Veure més »

Carlemany

Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).

Nou!!: Història de Catalunya і Carlemany · Veure més »

Carles de Borbó i Àustria-Este

Carles Maria dels Dolors de Borbó i d'Àustria-Este (Ljubljana, Imperi Austrohongarés, 1848 - Varese, Llombardia, 1909) fou pretendent carlí a la corona d'Espanya amb el nom de Carles VII (1868-1909) i el títol d'assenyalament de Duc de Madrid.

Nou!!: Història de Catalunya і Carles de Borbó i Àustria-Este · Veure més »

Carles de Viana

Carles d'Aragó i d'Évreux, més conegut com a Carles de Viana (Peñafiel, 29 de maig de 1421-Barcelona, 23 de setembre de 1461), fou príncep d'Aragó i infant de Navarra, príncep de Viana, duc de Gandia (1439-1461), de Girona (1458-1461) i rei titular de Navarra (1441-1461).

Nou!!: Història de Catalunya і Carles de Viana · Veure més »

Carles el Calb

Carles el Calb (Frankfurt del Main, Sacre Imperi Romanogermànic, 13 de juny de 823 - Avrieux, Regne de França, 6 d'octubre de 877) va ser el fill petit de l'emperador carolingi Lluís el Pietós.

Nou!!: Història de Catalunya і Carles el Calb · Veure més »

Carles Maria Isidre de Borbó

Carles Maria Isidre de Borbó, comte de Molina (Aranjuez, 1788 - Trieste, 1855).

Nou!!: Història de Catalunya і Carles Maria Isidre de Borbó · Veure més »

Carles Puigdemont i Casamajó

és un periodista i polític català, 130è president de la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Història de Catalunya і Carles Puigdemont i Casamajó · Veure més »

Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740).

Nou!!: Història de Catalunya і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Carlisme

Monarquia Hispànica. El carlisme, també anomenat tradicionalisme, legitimisme o jaumisme (entre 1909 i 1931), va ser —i tot i que molt reduït, encara és— un moviment polític ultraconservador d'Espanya, que pretenia entronitzar una branca alternativa de la dinastia borbònica espanyola.

Nou!!: Història de Catalunya і Carlisme · Veure més »

Carta europea de les llengües regionals o minoritàries

Antics membres del Consell d'Europa Distribució aproximada de les llengües parlades actualment a Europa. La Carta europea de les llengües regionals o minoritàries és un tractat europeu (STCE núm. 148) adoptat a Estrasburg el 5 de novembre de 1992 sota els auspicis del Consell d'Europa per tal de promoure les llengües regionals i minoritàries d'Europa.

Nou!!: Història de Catalunya і Carta europea de les llengües regionals o minoritàries · Veure més »

Castel·lans

Els castel·lans (Καστελλανοὶ) és un suposat poble iber de la Tarraconense al sud dels Pirineus.

Nou!!: Història de Catalunya і Castel·lans · Veure més »

Castell de Montjuïc

El Castell de Montjuïc de Barcelona fou una fortalesa militar i, després de la guerra civil, va ser un museu militar.

Nou!!: Història de Catalunya і Castell de Montjuïc · Veure més »

Castella

Corona de Castella a partir del 1492. Castella és un país de la península Ibèrica, i antigament regne.

Nou!!: Història de Catalunya і Castella · Veure més »

Castellà

El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.

Nou!!: Història de Catalunya і Castellà · Veure més »

Catalanisme

Les Quatre Columnes són un monument que simbolitza les quatre barres de la Bandera de Catalunya. Fou bastit el 1919 per Puig i Cadafalch i es convertí en un dels símbols del catalanisme durant el govern de la Mancomunitat de Catalunya, però fou enderrocat el 1928 per la dictadura de Primo de Rivera. L'any 2010 foren reconstruïdes simbolitzant la perseverança i fermesa de la identitat nacional catalana. manifestació ''«Som una nació. Nosaltres decidim»'' del 10 de juliol de 2010. Reunió dels batlles de Catalunya el 4 d'octubre de 2014 al Palau de la Generalitat amb el ''president'' Artur Mas per donar suport a la Consulta sobre la independència de Catalunya. El catalanisme és un moviment transversal que propugna la reconeixença de la personalitat política, històrica, lingüística, cultural i nacional de Catalunya i —en qualques casos— també dels Països Catalans, en tant que minoria nacional.

Nou!!: Història de Catalunya і Catalanisme · Veure més »

Catalans

Els catalans són un poble europeu pirinenc i mediterrani que té les seves arrels als Pirineus orientals i territoris adjacents.

Nou!!: Història de Catalunya і Catalans · Veure més »

Català

El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).

Nou!!: Història de Catalunya і Català · Veure més »

Catalunya

Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.

Nou!!: Història de Catalunya і Catalunya · Veure més »

Catalunya 2003

Catalunya 2003 (2002-2005) va ser una associació política, liderada per Pere Esteve i Abad, que tenia per finalitat promoure activament la sobirania de Catalunya i la participació ciutadana.

Nou!!: Història de Catalunya і Catalunya 2003 · Veure més »

Catalunya del Nord

Situació de la Catalunya Nord respecte als Països Catalans La Catalunya del Nord és la part històrica i culturalment catalana i separada, a profit de França, de la resta de Catalunya en virtut del tractat dels Pirineus (el 7 de novembre del 1659).

Nou!!: Història de Catalunya і Catalunya del Nord · Veure més »

Catalunya Ràdio

Catalunya Ràdio és l'emissora de ràdio convencional pública catalana, propietat de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) de la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Història de Catalunya і Catalunya Ràdio · Veure més »

Centre Català

El Centre Català va ser una entitat catalanista fundada a Barcelona el 1882 per defensar els interessos morals i materials de Catalunya, i per aconseguir la unió de tots els catalans.

Nou!!: Història de Catalunya і Centre Català · Veure més »

Cerdanya

Querol (a l'esquerra) i al fons el massís del Carlit. La Cerdanya (o Cerdanya, sense article) és una comarca natural de Catalunya situada als Pirineus Catalans, a la capçalera del riu Segre.

Nou!!: Història de Catalunya і Cerdanya · Veure més »

Ceretans

Els ceretans o cerretans (Cerretani, Ceretani o Ceretes; Κερρητανοὶ) foren un antic poble que poblà la cara sud del Pirineu durant la protohistòria i l'antiguitat.

Nou!!: Història de Catalunya і Ceretans · Veure més »

Cessetans

Els cessetans o cossetans (Cessetani, Κοσσητανοὶ) foren una tribu ibèrica que habitava a la Tarraconense entorn de la ciutat de Tàrraco.

Nou!!: Història de Catalunya і Cessetans · Veure més »

Ceuta

Vista de Ceuta del mirador d'Isabel II estant Ceuta és una ciutat d'Espanya, situada a l'Àfrica i reconeguda com a ciutat autònoma des del 1995.

Nou!!: Història de Catalunya і Ceuta · Veure més »

Ciutadans pel Canvi

Ciutadans pel Canvi (CpC) (1999-2011) va ser un moviment polític de caràcter progressista, federal i republicanista creat per Pasqual Maragall que agrupava sectors de l'esquerra catalanista exteriors als partits polítics.

Nou!!: Història de Catalunya і Ciutadans pel Canvi · Veure més »

Claudi Lorenzale i Sugrañes

Casa de la Ciutat de Barcelona de Claudi Lorenzale representant el Comerç i la Indústria. Claudi Lorenzale i Sugrañes (Barcelona, 8 de desembre de 1814 o 1815 - Barcelona, 31 de març de 1889)L'any de naixement del pintor encara es troba en procés d'investigació.

Nou!!: Història de Catalunya і Claudi Lorenzale i Sugrañes · Veure més »

Clergat

Clergat El clergat, el clero o la clerecia engloba de forma general totes aquelles persones que han estat ordenades en el servei religiós.

Nou!!: Història de Catalunya і Clergat · Veure més »

Codi Civil de Catalunya

El Codi Civil de Catalunya, que recull la majoria del dret civil català, està format per sis llibres, i cada llibre format per títols, capítols i seccions.

Nou!!: Història de Catalunya і Codi Civil de Catalunya · Veure més »

Codi d'Euric

El Codi d'Euric era un conjunt de lleis que afectaven als visigots, que havien estat recopilades per ordre del rei Euric, abans del 480, probablement a Tolosa (alguns afirmen que es van recopilar a Arle).

Nou!!: Història de Catalunya і Codi d'Euric · Veure més »

Codi de Recesvint

El Codi de Recesvint (conegut també com a Llibre Jutge, Liber Iudiciorum, Liber Iudicum, Fori Iudicum, Codes Legum, Liber Gothorum i Lex Visigothorum) fou una compilació de lleis feta en temps del rei Recesvint.

Nou!!: Història de Catalunya і Codi de Recesvint · Veure més »

Comarques de Catalunya

L'actual divisió de Catalunya en comarques té el seu origen en un decret de la Generalitat de Catalunya de l'any 1936 (divisió comarcal de 1936), que tingué vigència fins al 1939, fou suprimida pel règim franquista.

Nou!!: Història de Catalunya і Comarques de Catalunya · Veure més »

Comissions Obreres

Comissions Obreres (CCOO) és una confederació sindical espanyola que agrupa diferents organitzacions territorials (ex. Comissions Obreres de Catalunya, Comissions Obreres d'Euskadi…) i les organitzacions federatives o sectorials (Federació de Serveis a la Ciutadania, Federació d'Indústria...) de les comissions obreres d'Espanya.

Nou!!: Història de Catalunya і Comissions Obreres · Veure més »

Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya

El Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya fou un organisme creat el 21 de juliol del 1936 a Barcelona per Lluís Companys per organitzar militarment les forces que lluitaven contra l'alçament militar a Catalunya durant la Guerra Civil espanyola i per coordinar els cossos armats de milicians que sortien cap al front d'Aragó.

Nou!!: Història de Catalunya і Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya · Veure més »

Companyia d'Osona

La Companyia d'Osona, coneguda com Els Vigatans fou una unitat paramilitar catalana del tipus miquelet que practicava la guerra guerrejada inicialment contra les tropes franceses que penetraven a Catalunya, però que, més tard, quan arribà el problema de la successió a la corona d'Espanya, s'aixecaren en armes en favor de Carles d'Austria enfront de Felip V d'Espanya.

Nou!!: Història de Catalunya і Companyia d'Osona · Veure més »

Compromís de Casp

El Compromís de Casp (1412) fou una reunió de nou notables, representants del Regne d'Aragó, del Regne de València i del Principat de Catalunya (tres per estat), que tenien l'objectiu de decidir qui succeiria l'últim rei de la Corona d'Aragó, Martí l'Humà, mort el 1410.

Nou!!: Història de Catalunya і Compromís de Casp · Veure més »

Comtat d'Urgell

El Comtat d'Urgell va ser una divisió territorial i administrativa de la Catalunya Vella en forma de comtat des del 785 i fins al 1413 en integrar-se definitivament dins la Corona d'Aragó.

Nou!!: Història de Catalunya і Comtat d'Urgell · Veure més »

Comtat de Barcelona

El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.

Nou!!: Història de Catalunya і Comtat de Barcelona · Veure més »

Comtat de Cerdanya

El Comtat de Cerdanya fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.

Nou!!: Història de Catalunya і Comtat de Cerdanya · Veure més »

Comtat de Güell

El comtat de Güell és un títol nobiliari concedit el 1908 pel rei Alfons XIII a l'empresari català Eusebi Güell i Bacigalupi.

Nou!!: Història de Catalunya і Comtat de Güell · Veure més »

Comtat de Girona

El Comtat de Girona fou un dels comtats catalans que es constituí després de la conquesta franca en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren Marca Hispànica.

Nou!!: Història de Catalunya і Comtat de Girona · Veure més »

Comtats catalans

Els comtats catalans són un grup de comtats que aparegueren formats als volts de l'actual Catalunya arran de la conquesta carolíngia.

Nou!!: Història de Catalunya і Comtats catalans · Veure més »

Comtats de Rosselló i Cerdanya

Els Comtats de Rosselló i Cerdanya o senzillament Els Comtats van ser els territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei de Mallorca des del 1276 i fins al 1344 formant part de la Corona de Mallorca.

Nou!!: Història de Catalunya і Comtats de Rosselló i Cerdanya · Veure més »

Comunisme

El comunisme és una pràctica social i una teoria que s'ha manifestat al llarg de la història en diversos corrents, pràctiques i filosofies, les quals basen les seves propostes d'organització social en la igualtat absoluta d'oportunitats per a tothom, l'eliminació de les jerarquies i l'apropiació col·lectiva o la no-propietat dels mitjans de producció.

Nou!!: Història de Catalunya і Comunisme · Veure més »

Comunitat autònoma

290x290px Una comunitat autònoma és un dels tres nivells d'autonomia en l'organització territorial d'Espanya, segons la constitució de l'Estat vigent; els altres dos són el municipi i la província.

Nou!!: Història de Catalunya і Comunitat autònoma · Veure més »

Comunitat lingüística

Mare parlant amb la canalla, pertanyen a una mateixa comunitat lingüística Una comunitat lingüística és, segons la Declaració Universal dels Drets Lingüístics una «societat humana que, assentada històricament en un espai territorial determinat, reconegut o no, s'autoidentifica com a poble i ha desenvolupat una llengua comuna com a mitjà de comunicació natural i de cohesió cultural entre els seus membres».

Nou!!: Història de Catalunya і Comunitat lingüística · Veure més »

Concert econòmic

El Concert econòmic és un instrument jurídic que regula les relacions tributàries i financeres entre l'Administració General de l'Estat d'Espanya i la Comunitat Autònoma del País Basc i Navarra.

Nou!!: Història de Catalunya і Concert econòmic · Veure més »

Condició política de català

D'acord amb la legislació catalana vigent, la condició política de català és el conjunt dels drets polítics reconeguts per l'Estatut d'Autonomia de Catalunya als ciutadans espanyols que tenen el veïnatge administratiu en qualsevol dels municipis catalans.

Nou!!: Història de Catalunya і Condició política de català · Veure més »

Confederació

Una confederació és una associació de comunitats o estats sobirans creada per mitjà d'un contracte real, constitució o tractat internacional per a l'assoliment d'alguns fins o propòsits comuns predeterminats.

Nou!!: Història de Catalunya і Confederació · Veure més »

Confederació Espanyola de Dretes Autònomes

La Confederació Espanyola de Dretes Autònomes (CEDA) (en castellà: Confederación Española de Derechas Autónomas) fou una coalició de partits polítics de dretes fundada el 4 de març de 1933.

Nou!!: Història de Catalunya і Confederació Espanyola de Dretes Autònomes · Veure més »

Confederació Nacional del Treball

La Confederació Nacional del Treball, CNT (Confederación Nacional del Trabajo, en castellà), és una central sindical espanyola d'estructura confederal d'ideologia anarcosindicalista, fundada al Saló de les Belles Arts de Barcelona el 30 d'octubre de 1910.

Nou!!: Història de Catalunya і Confederació Nacional del Treball · Veure més »

Conflent

El Conflent és una comarca de la Catalunya del Nord, amb capital a Prada, administrativament part del departament francès dels Pirineus Orientals.

Nou!!: Història de Catalunya і Conflent · Veure més »

Consell de Cent

Saló de Cent El Consell del Cent era una institució de govern durant l'antic règim a la ciutat de Barcelona que fou establerta al i que perduraà fins al.

Nou!!: Història de Catalunya і Consell de Cent · Veure més »

Consell del Principat

El Consell del Principat és una institució que va crear la Diputació del General de Catalunya en començar l'enfrontament amb el rei d'Aragó Joan el Gran que desembocaria en la guerra civil catalana (1462-1472).

Nou!!: Història de Catalunya і Consell del Principat · Veure més »

Conseller Primer

El conseller primer del Govern és un membre del Govern de Catalunya amb competències pròpies, nomenat i separat del càrrec pel President de la Generalitat de Catalunya, donant-ne compte al Parlament.

Nou!!: Història de Catalunya і Conseller Primer · Veure més »

Conservadorisme

El conservadorisme és un terme relativista utilitzat per a descriure les ideologies polítiques que afavoreixen els valors tradicionals, és a dir, els costums i creences culturals, com els religiosos o els nacionals.

Nou!!: Història de Catalunya і Conservadorisme · Veure més »

Consolat de Mar

Llotja de la Seda, a València, seu des del 1498. Casa de la Ciutat, a Barcelona. El Consolat de Mar va ser l'organisme del dret marítim català i d'altres zones a la vora del mar de la Corona d'Aragó, per tractar les qüestions marítimes i comercials i exercir-hi la jurisdicció penal.

Nou!!: Història de Catalunya і Consolat de Mar · Veure més »

Constitució de l'Observança

La Constitució de l'Observança o —oficialment— Capítol de cort Poc valdria fou un capítol de cort aprovat a les Corts de Barcelona de 1480-1481 que establia el principi de submissió del poder reial a les lleis aprovades en Corts Catalanes.

Nou!!: Història de Catalunya і Constitució de l'Observança · Veure més »

Constitució espanyola

Durant els segles  i, Espanya ha tingut moltes constitucions a causa de la seva història convulsa des de la invasió de Napoleó.

Nou!!: Història de Catalunya і Constitució espanyola · Veure més »

Constitució espanyola de 1869

La Constitució Espanyola de 1869 (oficialment: Constitució de la Nació Espanyola) fou la llei fonamental per la qual es va regir l'Estat Espanyol des de la seva promulgació el 6 de juny de 1869 fins a l'abdicació d'Amadeu I i la proclamació de la Primera República, l'any 1873.

Nou!!: Història de Catalunya і Constitució espanyola de 1869 · Veure més »

Constitucions catalanes

Primer volum de la compilació del 1702 Les Constitucions de Catalunya eren les lleis generals del Principat de Catalunya (constitucions, capítols i actes de Cort) estatuïdes i ordenades pel senyor rei comte de Barcelona amb el consentiment, lloació i aprovació dels tres estaments de la Cort General de Catalunya.

Nou!!: Història de Catalunya і Constitucions catalanes · Veure més »

Construcció de l'estat liberal a Espanya

Junta Suprema de les Corts de Càdis. La construcció de l'estat liberal a Espanya va començar a partir de la mort, el 1833, de Ferran VII, monarca absolutista.

Nou!!: Història de Catalunya і Construcció de l'estat liberal a Espanya · Veure més »

Consulta sobre la independència de Catalunya

La consulta sobre el futur polític de Catalunya fou una consulta sobre la independència de Catalunya, motiu pel qual també és anomenada consulta sobre la independència de Catalunya, que se celebrà el 9 de novembre de 2014.

Nou!!: Història de Catalunya і Consulta sobre la independència de Catalunya · Veure més »

Consultes sobre la independència de Catalunya

Resultats de les consultes Butlleta del Sí Taula amb les diferents butlletes per votar a la consulta d'Arenys de Munt Les consultes sobre la independència de Catalunya són un conjunt de consultes d'àmbit municipal no vinculants sobre la independència de Catalunya celebrades des del 2009, de les quals la consulta d'Arenys de Munt va ser la primera i la de Barcelona, el 2011, la darrera.

Nou!!: Història de Catalunya і Consultes sobre la independència de Catalunya · Veure més »

Contestans

Els contestans (Contestani) foren un poble iber del sud-est de la Tarraconense, a l'est dels bastetans.

Nou!!: Història de Catalunya і Contestans · Veure més »

Convergència Democràtica de Catalunya

Seu nacional de CDC al carrer Còrsega, número 331 de Barcelona. Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) és un partit polític liberal i nacionalista català creat el 17 de novembre de 1974 a Montserrat a l'entorn de la figura de Jordi Pujol i Soley.

Nou!!: Història de Catalunya і Convergència Democràtica de Catalunya · Veure més »

Convergència i Unió

Convergència i Unió (CiU) va ser, primer, una coalició estable (1978-2001), i, després, una federació (2001-2015) entre dos partits polítics catalanistes, formada per Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), liberal, i Unió Democràtica de Catalunya (UDC), democristiana.

Nou!!: Història de Catalunya і Convergència i Unió · Veure més »

Cop d'estat

Cop d'estat militar a Polònia el 1926. Intent de cop d'estat a la Unió Soviètica el 1991. Un cop d'estat (del francès coup d'État) és la usurpació del poder vigent de manera violenta i la vulneració de la legalitat institucional a un estat liderada per membres del mateix estat, líders polítics, funcionaris o, més usualment, militars, i en alguns casos mitjançant el suport d'altres estats, amb l'objectiu d'aconseguir el poder.

Nou!!: Història de Catalunya і Cop d'estat · Veure més »

Cora de Todmir

Ciutats integrants del pacte de Todmir, any 713.La cora de Todmir, també anomenada regne de Tudmir era una entitat territorial i política pertanyent al territori de l'Àndalus, predecessora del Regne de Múrcia.

Nou!!: Història de Catalunya і Cora de Todmir · Veure més »

Corona d'Aragó

La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Nou!!: Història de Catalunya і Corona d'Aragó · Veure més »

Corona de Castella i Lleó

La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.

Nou!!: Història de Catalunya і Corona de Castella i Lleó · Veure més »

Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals

La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) és un organisme de la Generalitat de Catalunya encarregat de produir i difondre productes audiovisuals tot vetllant per la normalització lingüística i cultural de Catalunya.

Nou!!: Història de Catalunya і Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals · Veure més »

Corpus Christi

L'ou com balla al claustre de la Catedral de Barcelona Processó del ''Corpus Christi'' a l'avinguda del Portal de l'Àngel de Barcelona Corpus a Picanya El Corpus Christi (en llatí «cos de Crist») o simplement corpus és una festa de l'església Catòlica en què es venera l'eucaristia.

Nou!!: Història de Catalunya і Corpus Christi · Veure més »

Corpus de Sang

El Corpus de Sang va ser un avalot ocorregut a Sant Andreu de Palomar el 7 de juny de 1640, Corpus Christi, protagonitzat per un grup de segadors en el marc de descontentament generalitzat al Principat de Catalunya pels costos que estava ocasionant la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648).

Nou!!: Història de Catalunya і Corpus de Sang · Veure més »

Corregiment

Un corregiment era, primigèniament, una demarcació administrativa del regne de Castella, a càrrec d'un corregidor i d'un tinent de corregidor.

Nou!!: Història de Catalunya і Corregiment · Veure més »

Corts Catalanes

La Cort General de Catalunya o Corts Catalanes fou l'òrgan legislatiu del Principat de Catalunya des del fins al, les quals eren convocades pel rei d'Aragó i comte de Barcelona.

Nou!!: Història de Catalunya і Corts Catalanes · Veure més »

Corts de Barcelona (1701-1702)

Constitucions de la Cort general de 1701-1702 Les Corts de Barcelona de 1701 van ser presidides pel rei borbó Felip IV d'Aragó.

Nou!!: Història de Catalunya і Corts de Barcelona (1701-1702) · Veure més »

Corts de Cadis

Jurament de les Corts de Cadis a l'Església Major parroquial de San Fernando. Exposat al Congrés dels Diputats de Madrid. 1.

Nou!!: Història de Catalunya і Corts de Cadis · Veure més »

Corts Espanyoles

Les Corts Espanyoles van constituir durant bona part del règim franquista (legalment entre 1942-1977) l'òrgan superior de participació del poble espanyol en les tasques de l'Estat.

Nou!!: Història de Catalunya і Corts Espanyoles · Veure més »

Cristianisme

Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.

Nou!!: Història de Catalunya і Cristianisme · Veure més »

Cronologia de la repressió del català

El Decret de Nova Planta, promogut per Felip V d'Espanya Decret de prohibició de la llengua catalana al Rosselló, Conflent i la Cerdanya del 2 d'abril de 1700 Aquest article és una cronologia de fets que representen minorització de la llengua catalana de forma activa, o sigui la «repressió del català» segons alguns autors, mitjançant accions violentes directes o mitjançant l'aplicació de polítiques que impliquen donar prioritat o oficialitzar, en perjudici del català en els diversos territoris, altres llengües que en principi hi eren alienes, com el castellà o el francès, fins al punt de fer que siguin les úniques acceptables en diferents àmbits de la societat.

Nou!!: Història de Catalunya і Cronologia de la repressió del català · Veure més »

Cuba

Cuba, oficialment la República de Cuba, és un Estat del mar Carib integrat per l'illa de Cuba —la més gran i la segona més poblada de les Antilles—, l'illa de la Juventud, i altres illes adjacents.

Nou!!: Història de Catalunya і Cuba · Veure més »

Cultura

La cultura és el conjunt de valors, aptituds, teories, ideologies, normes i béns materials creats per l'ésser humà.

Nou!!: Història de Catalunya і Cultura · Veure més »

Curial e Güelfa

Curial e Güelfa és una novel·la cavalleresca escrita en un català elegant i supradialectal atribuïda a Enyego d'Àvalos que fou probablement redactada entre 1442 i 1453.

Nou!!: Història de Catalunya і Curial e Güelfa · Veure més »

Danubi

El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi Romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Nou!!: Història de Catalunya і Danubi · Veure més »

Decadència

La Decadència és el període de la literatura catalana que comença amb l'Edat Moderna fins a la Renaixença catalana del.

Nou!!: Història de Catalunya і Decadència · Veure més »

Decrets de Nova Planta

Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.

Nou!!: Història de Catalunya і Decrets de Nova Planta · Veure més »

Demanda (economia)

La demanda en economia es la quantitat de béns i serveis que un consumidor (demanda individual) oun conjunt de consumidors (demanda total o de mercat) vol comprar a un moment determinat.

Nou!!: Història de Catalunya і Demanda (economia) · Veure més »

Democràcia

La democràcia és una forma de govern en la qual la titularitat de l'autoritat política resideix en tota la comunitat i el procediment de presa de decisions té en la mateixa consideració a tots els seus membres.

Nou!!: Història de Catalunya і Democràcia · Veure més »

Desamortitzacions espanyoles

vescomte d'Àger, fou venut arran de la desamortització espanyola i es troba actualment al museu ''The Cloisters'', Nova York La desamortització va ser un llarg procés historicoeconòmic que va començar a l'estat espanyol el 1798 per Manuel Godoy i tancat ja molt entrat el el 16 de desembre del 1924.

Nou!!: Història de Catalunya і Desamortitzacions espanyoles · Veure més »

Descobriment d'Amèrica

Els 4 viatges de Cristòfor Colom El terme descobriment d'Amèrica (arribada a Amèrica) s'utilitza per a referir-se a la primera arribada documentada d'europeus a Amèrica amb grans conseqüències històriques Al, el terme descobriment era sinònim de cristianització.

Nou!!: Història de Catalunya і Descobriment d'Amèrica · Veure més »

Desembarcament carlí de la Ràpita

El desembarcament carlí de la Ràpita, també conegut per ortegada a causa del nom del comandament militar que el dugué a terme, va ser un intent d'alçament comandat pel general Jaime Ortega y Olleta, Capità General de les Illes Balears, l'1 d'abril del 1860 per a proclamar al pretendent carlí Carles Lluís de Borbó i destronar la reina Isabel II, mitjançant l'enviament d'una expedició militar a la península des de les Balears.

Nou!!: Història de Catalunya і Desembarcament carlí de la Ràpita · Veure més »

Devolució de poders

La delegació (o devolució o transferència) de poders o descentralització és l'organització constitucional de les competències administratives i governamentals dels Estats caracteritzat per una divisió i/o acte de compartir aquestes competències entre els dos nivells de govern: el central i el regional.

Nou!!: Història de Catalunya і Devolució de poders · Veure més »

Diccionari enciclopèdic d'historiografia catalana

El Diccionari enciclopèdic d'historiografia catalana és un diccionari enciclopèdic d'historiografia de Catalunya, en format digital, publicat pel Grup Enciclopèdia Catalana des de l'abril de 2017.

Nou!!: Història de Catalunya і Diccionari enciclopèdic d'historiografia catalana · Veure més »

Dictadura

date.

Nou!!: Història de Catalunya і Dictadura · Veure més »

Dictadura de Primo de Rivera

Directori militar l'any 1923. La dictadura de Primo de Rivera fou el règim polític autoritari que s'instaurà a Espanya entre el 13 de setembre del 1923 i el 28 de gener del 1930 sota la direcció del general Miguel Primo de Rivera y Orbaneja i l'acceptació per part del rei Alfons XIII.

Nou!!: Història de Catalunya і Dictadura de Primo de Rivera · Veure més »

Dietari de la Generalitat

El dietari de la Generalitat, o dietari de la Diputació del General, és un recull i registre diari dels esdeveniments militars, polítics i religiosos del Principat de Catalunya.

Nou!!: Història de Catalunya і Dietari de la Generalitat · Veure més »

Diglòssia

En lingüística, la diglòssia és una situació que es dona quan hi ha dues llengües relacionades de manera propenca, una de prestigi alt, que s'empra generalment pel govern i en texts formals, i una de prestigi baix, que és normalment la llengua vernacla parlada.

Nou!!: Història de Catalunya і Diglòssia · Veure més »

Dinastia almohade

Els almohades (de l'àrab, i. e. ‘els monoteistes' o ‘els unitaristes’) (1121-1269) foren un moviment religiós amb un fort influx amazic que va inspirar diversos estats a l'extrem occidental del món islàmic al.

Nou!!: Història de Catalunya і Dinastia almohade · Veure més »

Dinastia almoràvit

Els almoràvits (en singular) foren un moviment religiós del nord d'Àfrica, format per nòmades amazics del Sàhara, que al fundaren la quarta dinastia del Marroc.

Nou!!: Història de Catalunya і Dinastia almoràvit · Veure més »

Dinastia borbònica

Escut dels Ducs de Borbó La dinastia borbònica, o la Casa de Borbó (en francès: dynastie des Bourbons o maison de Bourbon), és un conjunt de dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó, originària de la localitat francesa de Borbó.

Nou!!: Història de Catalunya і Dinastia borbònica · Veure més »

Dinastia dels Habsburg

Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).

Nou!!: Història de Catalunya і Dinastia dels Habsburg · Veure més »

Dinastia marínida

Els benimerins o marínides (de l'àrab, o) foren una dinastia amaziga que va succeir els almohades al Magreb, des de mitjan a principis del.

Nou!!: Història de Catalunya і Dinastia marínida · Veure més »

Dinastia Trastàmara

Es dona el nom de Dinastia Trastàmara a un casal de reis que van governar el Regne de Castella, de 1369 a 1504; la Corona d'Aragó, de 1412 a 1516; el Regne de Navarra, de 1425 a 1479; i al Regne de Sicília i Nàpols, de 1412 a 1516.

Nou!!: Història de Catalunya і Dinastia Trastàmara · Veure més »

Diputació

Una diputació és un òrgan col·legiat que té com a missió assumir les facultats que corresponen a les cambres legislatives quan aquestes han estat dissoltes.

Nou!!: Història de Catalunya і Diputació · Veure més »

Diputació de Barcelona

Casa Serra, seu de la Diputació de Barcelona Diputació de Barcelona. Logo entrada de la casa serra La Diputació de Barcelona és una institució de l'Estat espanyol que forma part de l'administració local i està dotada de certes competències administratives per al govern i administració de la província de Barcelona.

Nou!!: Història de Catalunya і Diputació de Barcelona · Veure més »

Diputació de Girona

La Diputació de Girona és una institució que forma part de l'administració local i està dotada de certes competències administratives per al govern i administració de la província de Girona.

Nou!!: Història de Catalunya і Diputació de Girona · Veure més »

Diputació de Lleida

La Diputació de Lleida és una institució de l'Estat Espanyol que forma part de l'Administració Local i està dotada de certes competències administratives per al govern i administració de la província de Lleida.

Nou!!: Història de Catalunya і Diputació de Lleida · Veure més »

Diputació de Tarragona

La Diputació de Tarragona és una institució de l'estat espanyol que forma part de l'administració local i dotada decompetències administratives per al govern i administració de la província de Tarragona.

Nou!!: Història de Catalunya і Diputació de Tarragona · Veure més »

Diputació del General de Catalunya

La Diputació del General del Principat de Catalunya era un òrgan del Principat de Catalunya que vetllava pel compliment de les constitucions i altres lleis catalanes.

Nou!!: Història de Catalunya і Diputació del General de Catalunya · Veure més »

Ducat d'Atenes

El Ducat d'Atenes fou un dels estats fundats pels croats a Grècia després de la conquesta de l'Imperi Romà d'Orient durant la Quarta Croada.

Nou!!: Història de Catalunya і Ducat d'Atenes · Veure més »

Ducat de Neopàtria

El Ducat de Neopàtria fou un territori històric situat a Grècia, a la regió de Tessàlia.

Nou!!: Història de Catalunya і Ducat de Neopàtria · Veure més »

Ebre

Desembocadura de l'Ebre Fotografia aèria del riu Ebre al seu tram final desembocant a la mar Mediterrània pel delta de l'Ebre Riu Ebre des d'un vaixell LEbre (castellà, basc i aragonès: Ebro) és el segon riu més cabalós de la península Ibèrica després del Duero, i l'únic gran riu peninsular que desguassa a la Mediterrània.

Nou!!: Història de Catalunya і Ebre · Veure més »

Economia de mercat

L'economia de mercat és un sistema econòmic que centra l'organització i assignació de la producció i el consum de béns i serveis en la llei d'oferta i demanda.

Nou!!: Història de Catalunya і Economia de mercat · Veure més »

Economia de subsistència

Sega a Romania el 1920 L'economia de subsistència és l'economia que es basa en l'agricultura i la ramaderia amb explotacions, generalment familiars, per a l'alimentació, abric i habitatge de la pròpia família o grup social i en la qual no es produeixen excedents que permetin el comerç o, en cas que es produïsquen, aquests són escassos i es destinen de forma immediata a la barata amb altres famílies o grups socials.

Nou!!: Història de Catalunya і Economia de subsistència · Veure més »

Edat del bronze

L'edat del bronze és un període del desenvolupament de la civilització caracteritzat pel fet que la metal·lúrgia més avançada ha desenvolupat les tècniques d'extracció del coure dels minerals i en fa aliatges per a aconseguir bronze.

Nou!!: Història de Catalunya і Edat del bronze · Veure més »

Edat del ferro

L'edat del ferro és l'últim període principal de la tradicional divisió de les tres edats, establerta el 1820 per Christian Jürgensen (que establí una classificació segons els materials emprats en cada període), i és posterior a l'edat del bronze.

Nou!!: Història de Catalunya і Edat del ferro · Veure més »

Edat mitjana

Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.

Nou!!: Història de Catalunya і Edat mitjana · Veure més »

Edetans

Els edetans (en llatí edetani, en grec antic Ἠδητανοί) eren un poble iber d'Hispània, a la Tarraconense.

Nou!!: Història de Catalunya і Edetans · Veure més »

Egipte

Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.

Nou!!: Història de Catalunya і Egipte · Veure més »

Elísics

Els elísics (Ἐλισύκοι, Elisyces) foren un petit poble iber de la regió de Narbona, entre les Corberes i el riu Erau, que apareix documentat entre els segles VI i III aC a les fonts antigues.

Nou!!: Història de Catalunya і Elísics · Veure més »

Eleccions al Parlament de Catalunya de 1932

Les eleccions al Parlament de Catalunya corresponents al període republicà es van celebrar el dia 20 de novembre de 1932 i foren les úniques d'aquell període històric.

Nou!!: Història de Catalunya і Eleccions al Parlament de Catalunya de 1932 · Veure més »

Eleccions al Parlament de Catalunya de 1980

El dijous, 20 de març de 1980 se celebraren les primeres eleccions al Parlament de Catalunya després de la recuperació de la democràcia a Espanya, i el restabliment de la Generalitat de Catalunya en 1979.

Nou!!: Història de Catalunya і Eleccions al Parlament de Catalunya de 1980 · Veure més »

Eleccions al Parlament de Catalunya de 1984

El diumenge, 29 d'abril de 1984 se celebraren les segones eleccions al Parlament de Catalunya després de la recuperació de la democràcia a Espanya, i el restabliment de la Generalitat de Catalunya en 1979.

Nou!!: Història de Catalunya і Eleccions al Parlament de Catalunya de 1984 · Veure més »

Eleccions al Parlament de Catalunya de 1988

Les eleccions al Parlament de Catalunya de 1988 corresponents a la III legislatura es van celebrar el diumenge 29 de maig de 1988.

Nou!!: Història de Catalunya і Eleccions al Parlament de Catalunya de 1988 · Veure més »

Eleccions al Parlament de Catalunya de 1992

El diumenge 15 de març de 1992 se celebraren les quartes eleccions al Parlament de Catalunya després del restabliment de la democràcia a Espanya, i el restabliment de la Generalitat de Catalunya en 1979.

Nou!!: Història de Catalunya і Eleccions al Parlament de Catalunya de 1992 · Veure més »

Eleccions al Parlament de Catalunya de 1995

Les eleccions al Parlament de Catalunya corresponents a la V legislatura del període democràtic van ser convocades anticipadament i es van celebrar el dia 19 de novembre de 1995.

Nou!!: Història de Catalunya і Eleccions al Parlament de Catalunya de 1995 · Veure més »

Eleccions al Parlament de Catalunya de 1999

Les eleccions al Parlament de Catalunya corresponents a la VI legislatura del període democràtic van estar convocades el 24 d'agost i es van celebrar el dia 17 d'octubre de 1999.

Nou!!: Història de Catalunya і Eleccions al Parlament de Catalunya de 1999 · Veure més »

Eleccions al Parlament de Catalunya de 2006

Les eleccions al Parlament de Catalunya corresponents a la VIII legislatura de l'actual període democràtic, convocades el 8 de setembre, es van celebrar el dimecres, 1 de novembre de 2006, festivitat de Tots Sants.

Nou!!: Història de Catalunya і Eleccions al Parlament de Catalunya de 2006 · Veure més »

Eleccions al Parlament de Catalunya de 2010

Les eleccions al Parlament de Catalunya corresponents a la IX legislatura de l'actual període democràtic van celebrar-se el 28 de novembre de 2010.

Nou!!: Història de Catalunya і Eleccions al Parlament de Catalunya de 2010 · Veure més »

Eleccions al Parlament de Catalunya de 2012

Les eleccions al Parlament de Catalunya corresponents a la X legislatura de l'actual període democràtic es van celebrar el 25 de novembre de l'any 2012, tal com va anunciar el president Artur Mas el 25 de setembre de 2012 durant el discurs que va obrir el debat de política general al Parlament de Catalunya.

Nou!!: Història de Catalunya і Eleccions al Parlament de Catalunya de 2012 · Veure més »

Eleccions al Parlament de Catalunya de 2015

Les eleccions al Parlament de Catalunya corresponents a la XI legislatura se celebraren el 27 de setembre de l'any 2015.

Nou!!: Història de Catalunya і Eleccions al Parlament de Catalunya de 2015 · Veure més »

Eleccions municipals espanyoles de 1931

Portada de l'''Heraldo de Madrid'' del 13 d'abril de 1931. Les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 celebrades a Espanya estaven plantejades, de fet, com un plebiscit de la monarquia d'Alfons XIII.

Nou!!: Història de Catalunya і Eleccions municipals espanyoles de 1931 · Veure més »

Eleccions plebiscitàries

Les eleccions plebiscitàries són unes eleccions amb un tema central i pràcticament exclusiu.

Nou!!: Història de Catalunya і Eleccions plebiscitàries · Veure més »

Emigració catalana del segle XVIII a Isla Cristina

Situació d'Isla Cristina a la província de Huelva L'emigració catalana del a Isla Cristina va consistir en la formació d'una colònia de pescadors catalanoparlants a Isla Cristina, a Andalusia.

Nou!!: Història de Catalunya і Emigració catalana del segle XVIII a Isla Cristina · Veure més »

Emirat de Làrida

L'emirat de Làrida o taifa de Làrida fou un regne andalusí centrat en la ciutat homònima i creat, arran de l'esfondrament del Califat de Còrdova (1017-1023), per Sulayman ibn Muhàmmad al-Mustaín, el qual acollí, entre 1031 i 1036, a la Suda de Làrida, el darrer califa Hixam III.

Nou!!: Història de Catalunya і Emirat de Làrida · Veure més »

Emirat de Qúrtuba

L'Emirat de Qúrtuba o de Còrdova fou un emirat musulmà amb capital a Qúrtuba existent entre els anys 711 i 929.

Nou!!: Història de Catalunya і Emirat de Qúrtuba · Veure més »

Emirat de Turtuixa

L'emirat de Turtuixa o taifa de Tortosa fou un estat independent que sorgí a principis del segle XI arran de la desintegració del califat de Qúrtuba.

Nou!!: Història de Catalunya і Emirat de Turtuixa · Veure més »

Empúries

Empúries (en Ἐμπόριον, Empórion 'mercat'; en llatí: Emporiae) fou una antiga colònia grega fundada pels foceus i posteriorment romana ubicada a l'extrem sud del golf de Roses, al nord-est de l'actual municipi de l'Escala, al sud de Sant Martí d'Empúries, que en conserva el nom.

Nou!!: Història de Catalunya і Empúries · Veure més »

Empordà

LEmpordà és una comarca històrica catalana sense ús administratiu compresa entre les serres de l'Albera i les Gavarres.

Nou!!: Història de Catalunya і Empordà · Veure més »

Eneolític

Ledat del coure, també anomenada calcolític (del grec χαλκός, khalkós 'coure', i del grec λίθος, lithos 'pedra') i eneolític (del llatí aenĕus 'coure'; i del grec λίθος, lithos 'pedra'), és un període de la prehistòria situat entre el neolític ('Nova Edat de la Pedra') i l'edat del bronze.

Nou!!: Història de Catalunya і Eneolític · Veure més »

Enric Prat de la Riba i Sarrà

Enric Prat de la Riba i Sarrà (Castellterçol, Moianès, 29 de novembre de 1870 – 1 d'agost de 1917), advocat i periodista, fou el primer president de la Mancomunitat de Catalunya (1914–1917) i un dels principals artífexs del ressorgiment del sentiment nacional català del.

Nou!!: Història de Catalunya і Enric Prat de la Riba i Sarrà · Veure més »

Escola Moderna

Imatge del butlletí de l'''Escola Moderna'' Placa en record de l'antiga seu de l'Escola Moderna (1901-1906), al carrer de Bailèn núm. 56 de Barcelona LEscola Moderna va ser un projecte educatiu dirigit a les classes socials més baixes amb el propòsit que aquestes tinguessin accés a una educació científica, democràtica i de qualitat.

Nou!!: Història de Catalunya і Escola Moderna · Veure més »

Escriptor

Segell commemoratiu d'Anton Txèkhov Un escriptor o escriptora és una persona que es dedica a la composició literària.

Nou!!: Història de Catalunya і Escriptor · Veure més »

Espanya

Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.

Nou!!: Història de Catalunya і Espanya · Veure més »

Esquadres de Catalunya

Les Esquadres de Catalunya fou una organització radicada a Catalunya que desenvolupava funcions paramilitars i de policia.

Nou!!: Història de Catalunya і Esquadres de Catalunya · Veure més »

Esquerra Republicana de Catalunya

Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), genèricament anomenat Esquerra Republicana, és un partit polític català fundat el març de 1931, que es defineix com a socialdemòcrata i és partidari de la independència dels Països Catalans.

Nou!!: Història de Catalunya і Esquerra Republicana de Catalunya · Veure més »

Esquerra Unida i Alternativa

Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) és una formació política d'esquerres, anticapitalista, ecologista i feminista i d'àmbit català.

Nou!!: Història de Catalunya і Esquerra Unida i Alternativa · Veure més »

Estanislau Figueras i Moragas

Estanislau Figueras i Moragas (Barcelona, 13 de novembre de 1819 - Madrid, 11 de novembre de 1882), polític català, fou el primer president de govern de la Primera República Espanyola (1873) durant quatre mesos escassos.

Nou!!: Història de Catalunya і Estanislau Figueras i Moragas · Veure més »

Estat Català

Estat Català és un partit polític independentista i de combat nacionalista de Catalunya fundat per l'aleshores coronel Francesc Macià l'any 1922.

Nou!!: Història de Catalunya і Estat Català · Veure més »

Estat nació

Tractat de Münster", un dels tractats que durien a la Pau de Westfàlia, on va néixer el concepte de l'"estat nació". L'estat nació és una entitat política formada per un estat amb qui la majoria dels seus ciutadans s'identifica a partir d'una identitat comuna basada en el concepte de nació.

Nou!!: Història de Catalunya і Estat nació · Veure més »

Estatut d'autonomia

Via Excepcional - Amillorament del Fur, Ceuta i Melilla (art. 144) L'estatut d'autonomia és la norma bàsica d'una comunitat autònoma espanyola, reconeguda per la Constitució espanyola de 1978 en el seu article 147.

Nou!!: Història de Catalunya і Estatut d'autonomia · Veure més »

Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932

L'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932, oficialment Estatut de Catalunya i anomenat popularment Estatut de Núria, fou el primer estatut d'autonomia redactat a Catalunya.

Nou!!: Història de Catalunya і Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932 · Veure més »

Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979

L'Estatut d'Autonomia de Catalunya fou una llei orgànica promulgada el 18 de desembre de 1979 que atorgava a Catalunya un règim d'autonomia.

Nou!!: Història de Catalunya і Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 · Veure més »

Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006

L'Estatut d'Autonomia de Catalunya és la norma institucional bàsica de Catalunya. LEstatut d'Autonomia de Catalunya és la norma institucional bàsica de Catalunya desenvolupada d'acord amb el que s'estableix al títol vuitè de la Constitució espanyola de 1978.

Nou!!: Història de Catalunya і Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 · Veure més »

Estatut de Baiona

Josep Bonaparte. L'Estatut de Baiona, Carta de Baiona o Constitució de Baiona es considera una carta atorgada, ja que no va ser elaborada pels representants de l'Estat, jurada pel germà de Napoleó Bonaparte, Josep I Bonaparte, a qui ell va confiar el territori espanyol ocupat, el 8 de juliol de 1808 a la ciutat de Baiona (França).

Nou!!: Història de Catalunya і Estatut de Baiona · Veure més »

Estrabó

Estrabó va ser un geògraf i escriptor grec nascut a Amàsia a mitjans del segle I aC vers 62 aC, mort cap a l'any 20 dC.

Nou!!: Història de Catalunya і Estrabó · Veure més »

Eugenio del Hoyo Manjón

Eugenio del Hoyo Manjón (Villayuda, avui integrat a Burgos, 1867 - Barcelona, 1909) fou un dels afusellats pels fets de la Setmana Tràgica.

Nou!!: Història de Catalunya і Eugenio del Hoyo Manjón · Veure més »

Euric

Euric -de ehu (força) i ric (poderós, ric); - (?, 415 - Arle, 484) també conegut com a Evaric o Erwig, fou el rei visigot del Regne de Tolosa del 466 al 484, germà de Teodoric II i casat amb la princesa burgúndia Ragnailda.

Nou!!: Història de Catalunya і Euric · Veure més »

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

Nou!!: Història de Catalunya і Europa · Veure més »

Europa Occidental

Els estats de l'Europa occidental Europa durant la Guerra Freda - blocs La divisió d'Europa en dues meitats, una d'occidental i una altra d'oriental, és causada per raons històriques i no pas geogràfiques.

Nou!!: Història de Catalunya і Europa Occidental · Veure més »

Europa Press

Una reportera d'Europa Press entrevistant l'exconseller Josep Rull Europa Press és una agència de notícies privada espanyola amb delegacions a Catalunya fundada el 1957.

Nou!!: Història de Catalunya і Europa Press · Veure més »

Evaristo Crespo Azorín

Evaristo Crespo Azorín (Aiora, 27 de gener de 1863 - València, 6 de març de 1941) fou un advocat i polític valencià.

Nou!!: Història de Catalunya і Evaristo Crespo Azorín · Veure més »

Exèrcit Popular de la República

L'Exèrcit Popular de la República (EPR) fou la força armada creada pel govern de la Segona República Espanyola el mes d'octubre del 1936 a partir de la reorganització d'elements de l'exèrcit espanyol que es mantingueren lleials després del cop d'estat del 17 i 18 de juliol del 1936 i de les milícies populars, creades durant els primers mesos de la Guerra Civil espanyola, que s'enfrontaren a l'Exèrcit Nacional constituït pels generals revoltats.

Nou!!: Història de Catalunya і Exèrcit Popular de la República · Veure més »

Exposició Internacional de Barcelona

LExposició Internacional de Barcelona tingué lloc del 20 de maig de 1929 al 15 de gener de 1930 a Barcelona i va ser la segona exposició universal a Barcelona.

Nou!!: Història de Catalunya і Exposició Internacional de Barcelona · Veure més »

Extremadura

Extremadura (fala de Xàlima: Estremadura) és una comunitat autònoma espanyola situada a l'oest de l'estat espanyol, entre els 37° 57′ N i els 40° 29′ N de latitud i entre els 4° 39′ O i els 7° 33′ O de longitud.

Nou!!: Història de Catalunya і Extremadura · Veure més »

Falange Española Tradicionalista y de las JONS

Bandera de l'Espanya Franquista Bandera amb l'emblema carlí Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista (FET y de las JONS) era el nom del partit únic de la dictadura franquista creat el 19 d'abril de 1937, a iniciativa de la prefectura del denominat Estat Nacional, per fusió dels diferents partits i moviments que donaven suport la revolta militar (denominada Alzamiento Nacional) que va iniciar la Guerra Civil espanyola, i que no van desaparèixer realment, sinó que es van articular en les denominades famílies del franquisme, prenent el nom de la Falange Española i la Comunión Tradicionalista.

Nou!!: Història de Catalunya і Falange Española Tradicionalista y de las JONS · Veure més »

Federalisme

Federacions El federalisme busca que una entitat política o organització estigui formada per diferents organismes (estats, entitats, associacions, sindicats) que s'associen delegant algunes llibertats o poders propis a un altre organisme superior, a qui pertany la sobirania (estat federal o federació) i que conserven una certa autonomia, ja que algunes competències els pertanyen exclusivament.

Nou!!: Història de Catalunya і Federalisme · Veure més »

Feixisme

200x200px El ''fascio'' romà, símbol tradicional del feixisme El feixisme és una ideologia i un moviment polític que va sorgir a l'Europa d'entreguerres (1918-1939).

Nou!!: Història de Catalunya і Feixisme · Veure més »

Felip IV de Castella

Felip IV de Castella, III d'Aragó i de Portugal, dit el Gran o el Rei Planeta (Valladolid, 8 d'abril de 1605 - Madrid, 1665), fou monarca d'Espanya (1621-1665).

Nou!!: Història de Catalunya і Felip IV de Castella · Veure més »

Felip Puig i Godes

Felip Puig i Godes (Barcelona, 11 d'octubre de 1958) és enginyer civil i polític català.

Nou!!: Història de Catalunya і Felip Puig i Godes · Veure més »

Felip V d'Espanya

Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.

Nou!!: Història de Catalunya і Felip V d'Espanya · Veure més »

Felipe González Márquez

Felipe González Márquez (Dos Hermanas, Andalusia, 5 de març de 1942) és un advocat i polític fou Secretari General del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) des de 1974 a 1997 i tercer president del govern de l'actual període democràtic a Espanya des de 1982 a 1996.

Nou!!: Història de Catalunya і Felipe González Márquez · Veure més »

Fenolleda

Localització de la Fenolleda a Catalunya Nord. El Fenolledès o la Fenolleda (en occità: Fenolhedés, ant. Fenolhet i potser la Fenolheda; en francès: le Fenouillèdes, error d'interpretació de la forma occitana, que, traduïda, donaria Le Fenouilledais) és una comarca de llengua occitana, amb capital a Sant Pau de Fenollet, que forma part d'Occitània i de la regió històrica del Llenguadoc.

Nou!!: Història de Catalunya і Fenolleda · Veure més »

Fernando de los Ríos Urruti

Fernando de los Ríos Urruti (Ronda, província de Màlaga, 8 de desembre de 1879 - Nova York, 31 de maig de 1949) fou un polític, dirigent i ideòleg socialista espanyol.

Nou!!: Història de Catalunya і Fernando de los Ríos Urruti · Veure més »

Ferran d'Antequera

Ferran d'Antequera, dit de Trastàmara, el Just o l'Honest i anomenat també Ferran I d'Aragó (Medina del Campo, Castella, 27 de novembre de 1380 - Igualada, 2 d'abril de 1416), fou infant de Castella i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i (nominal) de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes i Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416) i regent de Castella (1406-1416), on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro.

Nou!!: Història de Catalunya і Ferran d'Antequera · Veure més »

Ferran el Catòlic

Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.

Nou!!: Història de Catalunya і Ferran el Catòlic · Veure més »

Ferran Mascarell i Canalda

Ferran Mascarell i Canalda (Sant Just Desvern, 1951) és un historiador i polític català.

Nou!!: Història de Catalunya і Ferran Mascarell i Canalda · Veure més »

Ferran Soldevila i Zubiburu

Ferran Soldevila i Zubiburu (Barcelona, 24 d'octubre de 1894 — Barcelona, 19 de maig de 1971) fou un historiador i escriptor català.

Nou!!: Història de Catalunya і Ferran Soldevila i Zubiburu · Veure més »

Ferran VII d'Espanya

Ferran VII d'Espanya, dit el Desitjat (L'Escorial, 14 d'octubre de 1784 - Madrid, 29 de setembre de 1833), fou príncep d'Astúries (1788-1808) i rei d'Espanya (1808 i 1814-1833).

Nou!!: Història de Catalunya і Ferran VII d'Espanya · Veure més »

Ferrocarril

Ferrocarril de vapor alemany Ferrocarril modern a Birmingham Tren creuant un viaducte a l'Argentina El ferrocarril és un mitjà de transport que circula entre carrils, normalment d'acer, compost per un o més vagons o cotxes arrossegats per una locomotora.

Nou!!: Història de Catalunya і Ferrocarril · Veure més »

Fets de Maig

Els Fets de Maig foren els enfrontaments que succeïren entre el 3 i el 7 de maig de 1937 a Barcelona entre les forces d'ordre públic de la Generalitat de Catalunya, amb el suport de milicians del PSUC, de la UGT i d'Estat Català, contra milicians de la CNT i la FAI, amb el suport del POUM.

Nou!!: Història de Catalunya і Fets de Maig · Veure més »

Fets del Palau de la Música

projecte d'Estatut d'Autonomia de Catalunya proposat per la Mancomunitat de Catalunya. Els fets del Palau de la Música es van produir al Palau de la Música Catalana de Barcelona el 19 de maig de 1960 durant l'homenatge del centenari del naixement del poeta català Joan Maragall organitzat per l'Orfeó Català amb presència de ministres de Franco.

Nou!!: Història de Catalunya і Fets del Palau de la Música · Veure més »

Fets del sis d'octubre

Els Fets del sis d'octubre van ser un moviment insurreccional del govern autònom de Catalunya contra la involució conservadora del règim republicà que tingueren lloc el 6 d'octubre de 1934, quan el president Lluís Companys proclamà l'Estat Català de la República Federal Espanyola.

Nou!!: Història de Catalunya і Fets del sis d'octubre · Veure més »

Feudalisme

El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social dut a terme durant l'edat mitjana a Europa, amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època.

Nou!!: Història de Catalunya і Feudalisme · Veure més »

Fitna

Fitna —— és un mot àrab que es pot traduir com la divisió o la guerra civil en el si de l'islam.

Nou!!: Història de Catalunya і Fitna · Veure més »

Flavi Paulus

Flavius Paulus era un dux hispanoromà sota el rei visigot Vamba.

Nou!!: Història de Catalunya і Flavi Paulus · Veure més »

França

França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Història de Catalunya і França · Veure més »

Francesc Ferrer i Guàrdia

Francesc Ferrer i Guàrdia (Alella, 14 de gener de 1859 - Montjuïc (Barcelona), 13 d'octubre de 1909) va ser un important pedagog anarquista i lliurepensador català.

Nou!!: Història de Catalunya і Francesc Ferrer i Guàrdia · Veure més »

Francesc Macià i Llussà

Francesc Macià i Llussà (Vilanova i la Geltrú, el Garraf, 21 de setembre de 1859 – Barcelona, 25 de desembre de 1933), conegut popularment com l'Avi, fou un militar, polític independentista català, 122è president de la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Història de Catalunya і Francesc Macià i Llussà · Veure més »

Francesc Pi i Margall

Francesc Pi i Margall (Barcelona, 20 d'abril de 1824 - Madrid, 29 de novembre de 1901) fou un polític català que va ser el segon president del govern de la Primera República Espanyola l'any 1873.

Nou!!: Història de Catalunya і Francesc Pi i Margall · Veure més »

Francesc Xavier Mena i López

Francesc Xavier Mena i López (Vielha, 1958) és doctor en Ciències Econòmiques i llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat de Barcelona i llicenciat en Dret per la UNED.

Nou!!: Història de Catalunya і Francesc Xavier Mena i López · Veure més »

Francisco Franco Bahamonde

Francisco Franco Bahamonde (Ferrol, conegut del 1938 al 1982 com a Ferrol del Caudillo, 4 de desembre del 1892 - Madrid, 20 de novembre de 1975) fou un militar i dictador gallec, cap d'Estat autoproclamat des del 1939 fins al 1975.

Nou!!: Història de Catalunya і Francisco Franco Bahamonde · Veure més »

Francs

Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.

Nou!!: Història de Catalunya і Francs · Veure més »

Franquisme

El franquisme va ser un règim polític autoritari i dictatorial vigent a Espanya entre 1939 i 1975, i també és anomenada com a tal la ideologia en què es basà.

Nou!!: Història de Catalunya і Franquisme · Veure més »

Franquisme a Catalunya

El franquisme a Catalunya va implantar-se entre 1939 i 1977, (les primeres eleccions democràtiques, tingueren lloc el 15 de juny de 1977),El franquisme a Catalunya, Paul Preston, p. 14 en un context determinat per les conseqüències derivades de la Guerra Civil Espanyola i la repressió franquista.

Nou!!: Història de Catalunya і Franquisme a Catalunya · Veure més »

Front d'Esquerres

El Front d'Esquerres de Catalunya fou una coalició electoral d'esquerres que va obtenir un gran triomf en les eleccions legislatives del 16 de febrer de 1936 per a enfrontar-se al Front Català d'Ordre.

Nou!!: Història de Catalunya і Front d'Esquerres · Veure més »

Front Popular (Espanya)

UGT. El Front Popular a Espanya va ser un pacte de coalició electoral signat el gener de 1936 per diversos partits i altres organitzacions polítiques per a presentar-se plegats a les eleccions del febrer d'aquell mateix any.

Nou!!: Història de Catalunya і Front Popular (Espanya) · Veure més »

Furs

XIX mostrant les extensions dels drets tradicionals forals consuetudinaris. Les jurisdiccions forals estaven basades en els antics regnes. A les "comunidades" d'avui en dia no els hi està permés crear lligams oficials que puguin restableïr les relacions històriques tradicionals entre algunes d'elles. Els furs són lleis creades per a constituir com a Fabi, Principat o Regne un territori conquerit.

Nou!!: Història de Catalunya і Furs · Veure més »

Gabinet

president Ronald Reagan l'any 1981. Un gabinet és un cos de membres d'alt rang del poder executiu del govern d'una nació.

Nou!!: Història de Catalunya і Gabinet · Veure més »

Galícia

Galícia (en gallec: Galicia o Galiza; en castellà: Galicia) és un país del nord-oest de la península Ibèrica, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.

Nou!!: Història de Catalunya і Galícia · Veure més »

Gaspar de Guzmán y Pimentel

Gaspar de Guzmán y Pimentel, més conegut com a comte-duc d'Olivares (Roma, 6 de gener de 1587 - Toro, 22 de juliol de 1645), fou un aristòcrata i polític castellà, privat del rei Felip IV.

Nou!!: Història de Catalunya і Gaspar de Guzmán y Pimentel · Veure més »

Gàl·lia

La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.

Nou!!: Història de Catalunya і Gàl·lia · Veure més »

Gàl·lia Narbonesa

La Gàl·lia Narbonesa (Gallia Narbonensis) va ser una província romana creada l'any 121 aC coneguda inicialment com a Gàl·lia Transalpina, en oposició a la Gàl·lia Cisalpina.

Nou!!: Història de Catalunya і Gàl·lia Narbonesa · Veure més »

Gòtia

El ducat de Gòtia o marquesat de Gòtia (en llatí Gothia o Gothica;Sabaté 1998, pàg. 377 referida també com a Marca Hispànica) és el nom que els francs donaren als territoris conquerits als musulmans entre el 759 i el 801 i que anteriorment havien estat províncies del regne dels Visigots.

Nou!!: Història de Catalunya і Gòtia · Veure més »

Generalitat

La Generalitat és el conjunt d'institucions d'autogovern de Catalunya i del País Valencià.

Nou!!: Història de Catalunya і Generalitat · Veure més »

Generalitat de Catalunya

La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.

Nou!!: Història de Catalunya і Generalitat de Catalunya · Veure més »

Genocidi cultural

Manifestació a Carcassona el 2005 per la presència de l'occità a l'educació, a contracorrent del genocidi cultural perpetrat per l'Estat francès.El genocidi cultural és un tipus de genocidi que consistix en l'eliminació, substitució o inutilització de la cultura d'un grup humà sense necessitat d'eliminar físicament a les persones que practiquen eixa cultura.

Nou!!: Història de Catalunya і Genocidi cultural · Veure més »

Geografia

Gran 2 MB) La geografia (del grec γεωγραφία, geografia; de geos, "terra", i grafia, "descriure o escriptura") és la ciència que té per objecte l'estudi de la superfície del planeta Terra, o de qualsevol altre astre, i la distribució espacial i les relacions recíproques dels fenòmens físics, biològics i socials que en ella es manifesten.

Nou!!: Història de Catalunya і Geografia · Veure més »

Germànics

Els germànics eren un conjunt de pobles que habitaven al nord de l'Imperi romà i que van contribuir decisivament a la seva caiguda.

Nou!!: Història de Catalunya і Germànics · Veure més »

Gestapo

La Geheime Staatspolizei (Policia Secreta de l'Estat), coneguda amb l'acrònim Gestapo, va ser la policia secreta oficial de l'estat a l'Alemanya nazi.

Nou!!: Història de Catalunya і Gestapo · Veure més »

Gibraltar

Gibraltar o millor Gibaltar és un territori britànic d'ultramar que inclou el penyal de Gibraltar i els seus encontorns, amb una gran importància estratègica perquè domina la riba nord de l'estret de Gibraltar, que uneix el mar Mediterrani i l'Atlàntic.

Nou!!: Història de Catalunya і Gibraltar · Veure més »

Girona

Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.

Nou!!: Història de Catalunya і Girona · Veure més »

Gironès

El Gironès és una comarca que limita amb les comarques de la Selva, el Baix Empordà, l'Alt Empordà, el Pla de l'Estany i la Garrotxa.

Nou!!: Història de Catalunya і Gironès · Veure més »

Giulio Raimondo Mazzarino

Cardenal Mazzarino, prelat i estadista francès, per Pierre Louis Bouchart El Cardenal Mazzarino o Mazarin, nascut Giulio Raimondo Mazzarino el 14 de juliol de 1602, a Pescina (llavors Regne de Nàpols, territori de la Corona d'Aragó, avui Itàlia) i mort el 9 de març de 1661 a Vincennes, França, va ocupar el càrrec de primer ministre de França des del 1642, fins a la seva mort.

Nou!!: Història de Catalunya і Giulio Raimondo Mazzarino · Veure més »

Gots

Els gots eren un dels pobles germànics originaris d'Escandinàvia que van expandir-se per mig Europa amenaçant el poder de l'Imperi Romà.

Nou!!: Història de Catalunya і Gots · Veure més »

Govern d'Espanya

El Govern d'Espanya (en castellà: Gobierno de España), també anomenat Govern de la Nació, és l'òrgan constitucional espanyol que dirigeix la política interior i l'exterior, l'Administració civil i militar i la defensa del Regne d'Espanya.

Nou!!: Història de Catalunya і Govern d'Espanya · Veure més »

Govern de Catalunya 1931-1932

En el període 1931-1932 i després de la instauració de la Segona República Espanyola, a Catalunya es formà un govern de Catalunya, primer el de l'autoproclamada República Catalana i més tard el de la Generalitat Provisional fins a les eleccions al Parlament de 1932.

Nou!!: Història de Catalunya і Govern de Catalunya 1931-1932 · Veure més »

Govern de Catalunya 1932-1933

En el període 1932-1933, després d'aprovar-se l'estatut de 1932, ja que l'Estatut de Núria no va ser aprovat i va ser modificat, tenint bases similars però amb molts retalls, i fer-se les primeres eleccions al Parlament de Catalunya (1932), Francesc Macià torna a ser nomenat President de la Generalitat i, el 19 de desembre de 1932, constitueix el primer govern de la Generalitat estatutària.

Nou!!: Història de Catalunya і Govern de Catalunya 1932-1933 · Veure més »

Govern de Catalunya 1977-1980

El 5 de desembre de 1977, el president de la Generalitat, Josep Tarradellas, nomena un govern de la Generalitat provisional després d'haver estat restablerta la institució per part del govern espanyol.

Nou!!: Història de Catalunya і Govern de Catalunya 1977-1980 · Veure més »

Govern de Catalunya 2010-2012

El govern de la Generalitat de Catalunya en el període 2010-2012, correspon a la IX legislatura del període democràtic.

Nou!!: Història de Catalunya і Govern de Catalunya 2010-2012 · Veure més »

Govern de Catalunya 2016-2017

El Govern de Catalunya 2016-2017 va ser presidit per Carles Puigdemont i tenia com a objectiu principal l'organització d'un referèndum sobre la independència de Catalunya.

Nou!!: Història de Catalunya і Govern de Catalunya 2016-2017 · Veure més »

Governador civil

El governador civil era l'autoritat política designada pel govern d'Espanya per exercir el control màxim d'aquest a les províncies d'Espanya a partir de la seva creació per Javier de Burgos el 1833.

Nou!!: Història de Catalunya і Governador civil · Veure més »

Gran Enciclopèdia Catalana

Primer volum de la Gran Enciclopèdia Catalana (1970) La Gran Enciclopèdia Catalana (GEC) és una enciclopèdia general escrita en català.

Nou!!: Història de Catalunya і Gran Enciclopèdia Catalana · Veure més »

Guadalquivir

El Guadalquivir (de l'àrab الوادي الكبير al-wādi al-kabīr, «el riu gran») és un riu de la península Ibèrica que neix a la Cañada de Aguafría, a 1.400 metres d'altura, a la Serra de Cazorla (Jaén).

Nou!!: Història de Catalunya і Guadalquivir · Veure més »

Guàrdia Civil

La Guàrdia Civil, anomenada en alguns àmbits «Benemérita», és el primer cos de seguretat pública d'àmbit estatal sorgit a Espanya.

Nou!!: Història de Catalunya і Guàrdia Civil · Veure més »

Guerra Civil catalana

La guerra civil catalana fou un conflicte bèl·lic que tingué lloc entre 1462 i 1472 al Principat de Catalunya entre el rei Joan el Sense Fe i els remences, d'una part, i les institucions catalanes rebels encapçalades pel Consell del Principat i la Diputació del General, de l'altra, pel control polític del territori.

Nou!!: Història de Catalunya і Guerra Civil catalana · Veure més »

Guerra Civil espanyola

La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.

Nou!!: Història de Catalunya і Guerra Civil espanyola · Veure més »

Guerra de Successió Espanyola

La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.

Nou!!: Història de Catalunya і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

Guerra del Francès

La Guerra del Francès (també coneguda com a Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.

Nou!!: Història de Catalunya і Guerra del Francès · Veure més »

Guerra dels Malcontents

La Guerra dels Malcontents o "del rei cap per avall" fou una insurrecció armada de caràcter absolutista radical que es va desenvolupar el 1827 a la Catalunya rural, i en menor mesura al País Valencià, Aragó, País Basc i Andalusia contra el que es consideraven mesures desencertades del govern de Ferran VII, com ara la col·laboració amb destacats liberals i l'establiment de mesures fortament centralistes, el restabliment de la Inquisició i l'aprovació de la llei sàlica que prohibia a les dones heretar la corona.

Nou!!: Història de Catalunya і Guerra dels Malcontents · Veure més »

Guerra dels Segadors

La guerra dels Segadors (o Guerra de Separació o Secessió) fou un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França pel qual se separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren a mans franceses.

Nou!!: Història de Catalunya і Guerra dels Segadors · Veure més »

Guerra dels Trenta Anys

La guerra dels Trenta Anys (1618 - 1648) fou un conflicte europeu que modificà contínuament les fronteres de nombrosos estats i que es prolongà entre França i la monarquia hispànica fins al 1659.

Nou!!: Història de Catalunya і Guerra dels Trenta Anys · Veure més »

Guerrilla

La guerra de guerrilles, genuïnament dita guerra de partides i antigament guerra guerrejada, és un tipus de confrontació en què uns escamots irregulars, és a dir, no professionals, dirigeixen petites i ràpides accions de combat contra un exèrcit, policia o, de vegades, altres forces insurgents.

Nou!!: Història de Catalunya і Guerrilla · Veure més »

Guifré el Pilós

Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat.

Nou!!: Història de Catalunya і Guifré el Pilós · Veure més »

Hanníbal Barca (247 aC)

Hanníbal Barca (247 aC – 182 aC) fou un polític i capitost militar de l'antic Imperi Cartaginès.

Nou!!: Història de Catalunya і Hanníbal Barca (247 aC) · Veure més »

Hàjib

Hàjib fou un càrrec en diversos govern musulmans, que es podria traduir per camarlenc.

Nou!!: Història de Catalunya і Hàjib · Veure més »

Hecateu

Hecateu de Milet (550 aC-476 aC) fou un historiador grec.

Nou!!: Història de Catalunya і Hecateu · Veure més »

Heròdot

Heròdot d'Halicarnàs (Ἡρόδοτος Ἁλικαρνᾱσσεύς; Halicarnàs, 484 aC - Turis, 425 aC) va ser un historiador i geògraf grec.

Nou!!: Història de Catalunya і Heròdot · Veure més »

Hispània

Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.

Nou!!: Història de Catalunya і Hispània · Veure més »

Hispània Citerior

La Hispània Citerior i després Hispania Citerior Tarraconensis fou una de les dues províncies en què es va dividir la península Ibèrica després de la conquesta romana.

Nou!!: Història de Catalunya і Hispània Citerior · Veure més »

Història

La història és la ciència que narra el passat de les societats humanes d'acord amb els testimonis materials, orals, escrits i visuals.

Nou!!: Història de Catalunya і Història · Veure més »

Història d'Espanya

La història d'Espanya és la pròpia d'un estat europeu, incloent tant el període comprès des de la prehistòria i la creació de la Hispània romana, passant per la Hispània visigoda, al-Àndalus, els regnes cristians, la Monarquia Hispànica i la formació i caiguda de l'Imperi Espanyol, fins a la formació del modern Estat nació i la instauració de l'actual Regne Constitucional espanyol.

Nou!!: Història de Catalunya і Història d'Espanya · Veure més »

Història de l'Església Catòlica a Catalunya

MNAC Des del seu naixement, l'Església ha estat present a Catalunya durant els seus 20 segles d'història.

Nou!!: Història de Catalunya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »

Història de la llengua catalana

Territoris de llengua catalana. A grans trets, es poden distingir tres grans períodes en la història de la llengua catalana.

Nou!!: Història de Catalunya і Història de la llengua catalana · Veure més »

Història dels Països Catalans

Amb Jaume el Conqueridor s'inicia la història dels Països Catalans. La història dels Països Catalans és la de la gent dels territoris on es parla la llengua catalana.

Nou!!: Història de Catalunya і Història dels Països Catalans · Veure més »

Hixam al-Muàyyad bi-L·lah

Hixam II o Hixam al-Muàyyad bi-L·lah —— (966-1013) fou el tercer califa omeia de Còrdova (976-1009 i 1010-1013).

Nou!!: Història de Catalunya і Hixam al-Muàyyad bi-L·lah · Veure més »

Honori (germà de Teodosi I)

Honori (Honorius) fou germà de l'emperador Teodosi I el Gran.

Nou!!: Història de Catalunya і Honori (germà de Teodosi I) · Veure més »

Huns

Els huns eren un poble nòmada de l'estepa que, a partir de finals del dC, va fer profundes incursions per Europa i Àsia i fins a l'Índia.

Nou!!: Història de Catalunya і Huns · Veure més »

Iacetans

Els iacetans o jacetans (en llatí iaccetani, en grec antic Ἰακκετανοί) eren la més important de les petites tribus d'ibers situades al sud dels Pirineus, a la Tarraconensis.

Nou!!: Història de Catalunya і Iacetans · Veure més »

Ibèric

L'ibèric o iber és una llengua paleohispànica coneguda per testimonis directes, és a dir, una llengua que es parlava a la península Ibèrica abans que la llengua llatina hi esdevingués la llengua dominant i de la qual se n'han conservat textos.

Nou!!: Història de Catalunya і Ibèric · Veure més »

Ibers

Els ibers són un conjunt de pobles que les fonts clàssiques (Hecateu de Milet, Aviè, Heròdot, Estrabó, etc.) identifiquen a la costa oriental de la península Ibèrica amb aquest nom, almenys del ençà.

Nou!!: Història de Catalunya і Ibers · Veure més »

Idioma

família a la qual pertanyen. Una llengua o idioma és un sistema de comunicació (verbal o per senyals) propi d'una comunitat humana.

Nou!!: Història de Catalunya і Idioma · Veure més »

Ignasi Villalonga i Villalba

Ignasi Villalonga i Villalba (València, 13 de juliol de 1895 - Benicàssim, 4 de novembre 1973) fou un polític i financer valencià.

Nou!!: Història de Catalunya і Ignasi Villalonga i Villalba · Veure més »

Ilercavons

Els ilercavons, ilergàvons o ilercàons van ser una tribu ibèrica entre els segles VI i I a.C. Abastava aproximadament el territori entre el coll de Balaguer, Sagunt i Mequinensa.

Nou!!: Història de Catalunya і Ilercavons · Veure més »

Ilergets

Els ilergets o ilergetes (Ilergetes, Ἰλεργέται, Ἰλεργήται o Ἰλέργητες) foren un poble iber de la Tarraconense que habitava les planes de la vall de l'Ebre, al sud dels Pirineus i entorn del curs baix del Segre i el Cinca.

Nou!!: Història de Catalunya і Ilergets · Veure més »

Illa dels Faisans

L'illa dels Faisans (en èuscar Konpantzia, en castellà Isla de los Faisanes, en francès Île des Faisans, Île de la Conférence o Île de l'Hôpital) és una illa de vora 6820 m² que es troba al riu Bidasoa.

Nou!!: Història de Catalunya і Illa dels Faisans · Veure més »

Illes Balears

Taula de Torralba d'en Salort Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, format per quatre grans illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) i diversos illots.

Nou!!: Història de Catalunya і Illes Balears · Veure més »

Imperi Carolingi

Imperi Carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany, que va suposar un intent de recuperació en els àmbits polític, religiós i cultural de l'època medieval a Europa occidental, i és un fet rellevant i important la coronació de Carlemany com a emperador a Roma com a signe de restauració de facto de l'Imperi Romà d'Occident (segons la ficció de la translatio imperii).

Nou!!: Història de Catalunya і Imperi Carolingi · Veure més »

Imperi Cartaginès

L'Imperi Cartaginès o, simplement, Cartago fou un estat púnic del nord d'Àfrica i la península Ibèrica que va durar del 650 aC, amb la independència de la metròpoli de Tir, fins al 146 aC, amb la derrota a la Tercera Guerra Púnica.

Nou!!: Història de Catalunya і Imperi Cartaginès · Veure més »

Imperi Romà

L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.

Nou!!: Història de Catalunya і Imperi Romà · Veure més »

Imperi Romà d'Occident

L'Imperi Romà d'Occident fou la part occidental de l'Imperi Romà durant el període en el qual era administrada per una cort imperial pròpia, especialment entre el 395 i el 476, quan les províncies occidentals i les orientals eren governades per dues corts diferents, cadascuna amb la seva pròpia successió imperial.

Nou!!: Història de Catalunya і Imperi Romà d'Occident · Veure més »

Imperi Romà d'Orient

L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.

Nou!!: Història de Catalunya і Imperi Romà d'Orient · Veure més »

Impost sobre les estades en establiments turístics

L'impost sobre les estades en establiments turístics, també conegut com a taxa turística, és un impost que grava l'estada o gaudiment del servei d'allotjament de les persones en els establiments i equipaments turístics, que s'aplica en alguns països, ciutats o zones turístiques.

Nou!!: Història de Catalunya і Impost sobre les estades en establiments turístics · Veure més »

Independència

Les fronteres polítiques són convencions que es mouen segons els interessos dels seus habitants. Mapa d'Escandinàvia en 1815, de la mobilitat de les seves fronteres i territoris independitzats. La independència és la situació en què algú o quelcom no té cap relació de dependència amb algú o quelcom d'altre, hi estigués sotmès prèviament o no.

Nou!!: Història de Catalunya і Independència · Veure més »

Independentisme

Mural en anglès i francès que defensa un País Basc independent. En la política, l'independentisme, separatisme o secessionisme és l'opció política que defensa la independència (separació d'un estat més gran) d'un poble a partir d'una nacionalitat o una nació sense estat.

Nou!!: Història de Catalunya і Independentisme · Veure més »

Independentisme català

L'estelada, bandera del moviment independentista. Estatut i a favor del dret a decidir. L'aglomeració de manifestants que ocupaven el pas per davant de la capçalera va fer que aquesta s'hagués de dissoldre uns metres més avall. Lindependentisme català és el corrent polític, derivat del catalanisme, que propugna la independència de Catalunya o dels Països Catalans, respecte a Espanya i França, i instaurar així la República Catalana, proclamada en diverses ocasions.

Nou!!: Història de Catalunya і Independentisme català · Veure més »

Indicets

Els indicets, indígets o indígetes (en llatí Indiketes, Indĭgetes o Indĭgetæ; en grec Ινδικήται) foren un poble iber de l'extrem nord-oriental de la província Tarraconense.

Nou!!: Història de Catalunya і Indicets · Veure més »

Iniciativa per Catalunya Verds

Iniciativa per Catalunya Verds (ICV) va ser un partit polític ecosocialista d'àmbit català.

Nou!!: Història de Catalunya і Iniciativa per Catalunya Verds · Veure més »

Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa

Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA) fou una coalició electoral formada per Iniciativa per Catalunya Verds i Esquerra Unida i Alternativa.

Nou!!: Història de Catalunya і Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa · Veure més »

Inquisició espanyola

La tortura de la Inquisició, dibuix del 1700 El Tribunal del Sant Ofici de la Inquisició, comunament conegut com a Inquisició espanyola, va ser una institució fundada el 1478 pels Reis Catòlics que, sota el control directe de la Corona, estava encarregada de mantenir l'ortodòxia catòlica en els seus regnes.

Nou!!: Història de Catalunya і Inquisició espanyola · Veure més »

Institut d'Estudis Catalans

LInstitut d'Estudis Catalans (IEC) és una corporació acadèmica, científica i cultural que té per objecte la recerca científica en tots els elements de la cultura catalana.

Nou!!: Història de Catalunya і Institut d'Estudis Catalans · Veure més »

Internet Corporation for Assigned Names and Numbers

La ICANN (de l'anglès Internet Corporation for Assigned Names and Numbers, Corporació d'Internet per a l'assignació de noms i nombres) és una organització sense ànim de lucre amb seu a Marina del Rey, Califòrnia, EUA.

Nou!!: Història de Catalunya і Internet Corporation for Assigned Names and Numbers · Veure més »

Iparralde

Iparralde o País Basc del Nord (en basc Iparralde o Ipar Euskal Herria) és el conjunt de territoris històrics del País Basc sota administració francesa.

Nou!!: Història de Catalunya і Iparralde · Veure més »

Irene Rigau i Oliver

Irene Rigau i Oliver (Banyoles, 22 de juny de 1951) és una psicòloga i política catalana.

Nou!!: Història de Catalunya і Irene Rigau i Oliver · Veure més »

Isabel I de Castella

Isabel I de Castella o Isabel la Catòlica (Madrigal de las Altas Torres, Regne de Castella, 22 d'abril de 1451 - Medina del Campo, 26 de novembre de 1504) fou reina de Castella (1474-1504), reina consort de Sicília (1469-1504) i d'Aragó (1479-1504).

Nou!!: Història de Catalunya і Isabel I de Castella · Veure més »

Isabel II d'Espanya

Maria Isabel Lluïsa de Borbó i Borbó-Dues Sicílies (Madrid, 10 d'octubre de 1830 – París, 9 d'abril de 1904) va regnar Espanya com Isabel II entre 1833 i 1868.

Nou!!: Història de Catalunya і Isabel II d'Espanya · Veure més »

Jacint Verdaguer i Santaló

fou un prevere i destacat poeta en llengua catalana.

Nou!!: Història de Catalunya і Jacint Verdaguer i Santaló · Veure més »

James Fitz-James Stuart

James Fitz-James Stuart (Moulins, regne de França, 21 d'agost de 1670 - Philippsburg, Sacre Imperi Romanogermànic, 12 de juny de 1734), sovint conegut com a duc de Berwick, va ser un militar i aristòcrata franco-anglès al servei de Lluís XIV de França durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Història de Catalunya і James Fitz-James Stuart · Veure més »

Jaume el Conqueridor

Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).

Nou!!: Història de Catalunya і Jaume el Conqueridor · Veure més »

Jaume II d'Urgell

Jaume d'Aragó-Urgell i Montferrat, anomenat simplement Jaume II d'Urgell, dit el Dissortat (Balaguer, 1380 - Xàtiva, 1 de juny de 1433) fou comte d'Urgell, vescomte d'Àger, baró d'Entença i d'Antilló (1408-1413).

Nou!!: Història de Catalunya і Jaume II d'Urgell · Veure més »

Jerusalem

Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Nou!!: Història de Catalunya і Jerusalem · Veure més »

Joan Casanovas i Maristany

Joan Casanovas i Maristany (Sant Sadurní d'Anoia, 11 d'agost de 1890 - Valrans, Llenguadoc, 7 de juliol de 1942) fou un advocat i polític català, militant d'Estat Català i posteriorment, cofundador d'Esquerra Republicana de Catalunya i president del Parlament de Catalunya.

Nou!!: Història de Catalunya і Joan Casanovas i Maristany · Veure més »

Joan el Sense Fe

Joan el Sense Fe o el Gran, anomenat també Joan II d'Aragó, Joan II de Catalunya-Aragó, Joan I de Sicília i Joan II de Navarra (Medina del Campo, 1398 - Barcelona, 1479), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca (1458-1479), de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439 i 1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).

Nou!!: Història de Catalunya і Joan el Sense Fe · Veure més »

Joan Josep d'Àustria

Joan Josep d'Àustria (Madrid, 7 d'abril de 1629- íd. 1679) fou un militar i administrador reial que va esdevenir Virrei de Catalunya (1652-1656).

Nou!!: Història de Catalunya і Joan Josep d'Àustria · Veure més »

Joan Pich i Pon

Joan Pich i Pon (Barcelona, 1 de març de 1878 - París, 21 de maig de 1937) fou un polític i empresari català que, entre altres càrrecs, fou alcalde de Barcelona (entre gener i octubre de 1935) i governador general de Catalunya (d'abril a octubre del mateix any).

Nou!!: Història de Catalunya і Joan Pich i Pon · Veure més »

Joan Prim i Prats

Joan Prim i Prats, marquès de Los Castillejos, comte de Reus, vescomte del Bruc, Gran d'Espanya (Reus, 6 de desembre de 1814 - Madrid, 30 de desembre de 1870) fou un militar i polític progressista català, molt influent en la política espanyola del.

Nou!!: Història de Catalunya і Joan Prim i Prats · Veure més »

Joana Ortega i Alemany

Joana Ortega i Alemany (Barcelona, 13 de novembre de 1959) és una política catalana, diputada al Parlament de Catalunya des de 2006 fins a 2015 i vicepresidenta del Govern de la Generalitat de Catalunya i consellera de Governació i Relacions Institucionals entre 2010 i 2015.

Nou!!: Història de Catalunya і Joana Ortega i Alemany · Veure més »

Joaquim Molas i Batllori

Joaquim Molas i Batllori (Barcelona, 5 de setembre de 1930 - Barcelona, 16 de març de 2015) va ser un escriptor, historiador i professor universitari català.

Nou!!: Història de Catalunya і Joaquim Molas i Batllori · Veure més »

Jocs Florals

Els Jocs Florals, Jochs Florals, també anomenats Jocs de la Gaia Ciència, és un certamen literari instituït per primer cop al a la cort provençal de Tolosa de Llenguadoc, per a premiar el gènere poètic, en llengua provençal.

Nou!!: Història de Catalunya і Jocs Florals · Veure més »

Jocs Olímpics

Els Jocs Olímpics moderns (en grec Ολυμπιακοί Αγώνες, en francès Jeux Olympiques i en anglès Olympic Games;El francès i l'anglès són els idiomes oficials dels Jocs Olímpics. abreujat JJOOEn català no es doblen les sigles quan es refereixen a un substantiu en plural. Tanmateix, alguns autors consideren les sigles JJOO una excepció a la norma. Vegeu) són un esdeveniment internacional de gran importància en què participen milers d'atletes en diverses competicions d'esports d'estiu i d'hivern.

Nou!!: Història de Catalunya і Jocs Olímpics · Veure més »

Johann Gottfried Herder

Johann Gottfried Herder (1744-1803), a partir de 1802 von Herder, fou un filòsof i crític literari alemany els escrits del qual contribuïren a l'aparició del romanticisme alemany.

Nou!!: Història de Catalunya і Johann Gottfried Herder · Veure més »

Jordi Pujol i Soley

Jordi Pujol i Soley (Barcelona, 9 de juny de 1930) és un polític i empresari català, líder de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) del 1974 al 2003 i president de la Generalitat de Catalunya del 1980 al 2003.

Nou!!: Història de Catalunya і Jordi Pujol i Soley · Veure més »

José Calvo Sotelo

José Calvo Sotelo (Tui, 6 de maig de 1893 - Madrid, 13 de juliol de 1936) fou un polític espanyol nascut a Tui (Pontevedra).

Nou!!: Història de Catalunya і José Calvo Sotelo · Veure més »

José Luis Rodríguez Zapatero

José Luis Rodríguez Zapatero (Valladolid, 4 d'agost de 1960) és un polític espanyol, sent el cinquè President del Govern de l'actual període democràtic espanyol després de guanyar les eleccions generals de l'any 2004, i el segon del Partit Socialista Obrer Espanyol després que Felipe González n'ostentés el càrrec de 1982 a 1996.

Nou!!: Història de Catalunya і José Luis Rodríguez Zapatero · Veure més »

José María Aznar López

José María Alfredo Aznar López (Madrid, 25 de febrer de 1953) és un polític espanyol que va ser president del govern d'Espanya entre 1996 i 2004.

Nou!!: Història de Catalunya і José María Aznar López · Veure més »

José Montilla i Aguilera

José Montilla Aguilera (Iznájar, 15 de gener de 1955) és un polític català i executiu en el sector energètic.

Nou!!: Història de Catalunya і José Montilla i Aguilera · Veure més »

Josep Bonaparte

Josep I Bonaparte o Josep I d'Espanya, anomenat de forma despectiva Pepe Botella o Pepe Botellas (Corte, Còrsega, 1768 - Florència, 1844), fou rei de Nàpols (1806-1808) i rei d'Espanya (1808-1813), però no de Catalunya, territori que s'incorporà al Primer Imperi Francès.

Nou!!: Història de Catalunya і Josep Bonaparte · Veure més »

Josep Irla i Bosch

Josep Irla i Bosch (Sant Feliu de Guíxols, 24 d'octubre de 1876 – Sant Rafèu, Provença, 19 de setembre de 1958) fou un empresari i polític català, i 124è president de la Generalitat de Catalunya (1940–1954) en l'exili.

Nou!!: Història de Catalunya і Josep Irla i Bosch · Veure més »

Josep Maria Solé i Sabaté

Josep Maria Solé i Sabaté (Lleida, 1950) és un historiador català, especialitzat en la Guerra civil espanyola i la seva postguerra.

Nou!!: Història de Catalunya і Josep Maria Solé i Sabaté · Veure més »

Josep Miquel i Baró

Josep Miquel i Baró (Lleida, 1865 -Barcelona, 1909) fou un polític i revolucionari català.

Nou!!: Història de Catalunya і Josep Miquel i Baró · Veure més »

Josep Puig i Cadafalch

fou un arquitecte modernista, historiador de l'art, arqueòleg i polític català.

Nou!!: Història de Catalunya і Josep Puig i Cadafalch · Veure més »

Josep Tarradellas i Joan

Josep Tarradellas i Joan, I marquès de Tarradellas (Cervelló, 19 de gener de 1899 – Barcelona, 10 de juny de 1988), fou un polític català, president de la Generalitat de Catalunya a l'exili durant la dictadura franquista des de 1954 fins a la restauració de la Generalitat el 1980.

Nou!!: Història de Catalunya і Josep Tarradellas i Joan · Veure més »

Josep Torras i Bages

Josep Torras i Bages (les Cabanyes, Alt Penedès, 12 de setembre de 1846 - Vic, Osona, 7 de febrer de 1916) fou un eclesiàstic i bisbe català, màxim representant al seu temps del catalanisme conservador i catòlic.

Nou!!: Història de Catalunya і Josep Torras i Bages · Veure més »

Junta de Seguretat Interior de Catalunya

La Junta de Seguretat Interior de Catalunya fou un òrgan creat el setembre de 1936 fruit del pacte a què acabaven d'arribar les forces polítiques republicanes d'una banda i la CNT-FAI de l'altra.

Nou!!: Història de Catalunya і Junta de Seguretat Interior de Catalunya · Veure més »

Junts pel Sí

Junts pel Sí (JxSí) fou una candidatura de caràcter transversal i independentista formada per Convergència Democràtica de Catalunya, Esquerra Republicana de Catalunya, Demòcrates de Catalunya i Moviment d'Esquerres, per concórrer a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2015.

Nou!!: Història de Catalunya і Junts pel Sí · Veure més »

Juraments del sobirà de la Corona d'Aragó

Els Juraments del sobirà de la Corona d'Aragó eren els juraments que al llarg de les edats medieval i moderna, els reis d'Aragó havien de jurar a cada estat de la corona d'Aragó l'obediència de les lleis fonamentals respectives per tal de ser acceptats i coronats com a successors.

Nou!!: Història de Catalunya і Juraments del sobirà de la Corona d'Aragó · Veure més »

Kairuan

Kairuan és una ciutat de Tunísia situada a l'interior del país, a 156 km de Tunis i a 57 de Sussa.

Nou!!: Història de Catalunya і Kairuan · Veure més »

L'Espluga de Francolí

L'Espluga de Francolí és un municipi de la comarca de la Conca de Barberà, a la província de Tarragona.

Nou!!: Història de Catalunya і L'Espluga de Francolí · Veure més »

La Biga i la Busca

La Biga i la Busca foren dos bàndols polítics en què es dividiren els habitants de la ciutat de Barcelona al.

Nou!!: Història de Catalunya і La Biga i la Busca · Veure més »

La Flaca

La Flaca: revista liberal y anticarlista o simplement La Flaca, va ser una revista principalment de caràcter satíric, d'una tendència política republicana i federal.

Nou!!: Història de Catalunya і La Flaca · Veure més »

La Renaixensa

La Renaixensa va ser un diari de tendència catalanista conservadora nascut a Barcelona l'1 de gener de 1881, amb el mateix nom que el setmanari que el va precedir i que sortia des de 1871.

Nou!!: Història de Catalunya і La Renaixensa · Veure més »

La Vanguardia

La Vanguardia és un diari publicat a Barcelona en llengua catalana i castellana.

Nou!!: Història de Catalunya і La Vanguardia · Veure més »

La Veu del Montserrat

''La Veu del Montserrat'' convocant a la missa pels màrtirs del 1714: ''«perque tots los catalans aprengan en son exemple, com se deu amar la Patria com devem trevallar per restaurarla y enaltirla, ab amor al passat y fe en l'esdevenidor»'' La Veu del Montserrat fou un setmanari de contingut religiós i catalanista d'orientació moderada, escrit en català.

Nou!!: Història de Catalunya і La Veu del Montserrat · Veure més »

Laïcisme

El laïcisme és una doctrina que defensa la independència de la persona, de la societat i de l'estat de tota influència de la religió, que considera que s'ha de desenvolupar, en tot cas, en l'àmbit privat i personal.

Nou!!: Història de Catalunya і Laïcisme · Veure més »

Lacetans

Els lacetans (Lacetani, Λακετανοί) eren la tribu ibèrica que habitava a l'est de la Tarraconense.

Nou!!: Història de Catalunya і Lacetans · Veure més »

Laietans

Els laietans foren un poble iber que habitava la part de costa que va des de la Tordera fins al sud del riu Llobregat.

Nou!!: Història de Catalunya і Laietans · Veure més »

Legislació

La legislació és el conjunt de lleis que regulen un aspecte de la vida d'una comunitat.

Nou!!: Història de Catalunya і Legislació · Veure més »

Les quatre grans Cròniques

Les quatre grans Cròniques és el nom que rep el conjunt de textos historiogràfics escrits en català a la fi del i durant el format pel Llibre dels fets de Jaume el Conqueridor, Llibre del rei en Pere de Bernat Desclot, la Crònica de Ramon Muntaner i la Crònica de Pere el Cerimoniós.

Nou!!: Història de Catalunya і Les quatre grans Cròniques · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: Història de Catalunya і Llatí · Veure més »

Llatí vulgar

El llatí vulgar (llatí clàssic: sermō vulgāris) és la varietat del llatí parlada per la gent de l'Imperi Romà, incloent-hi els seus legionaris.

Nou!!: Història de Catalunya і Llatí vulgar · Veure més »

Llívia

Llívia (pronunciació local) és un municipi català de la Baixa Cerdanya, tot i que geogràficament pertany a l'Alta Cerdanya.

Nou!!: Història de Catalunya і Llívia · Veure més »

Llei de serveis socials

La Llei de serveis socials, també coneguda com a llei 12/2007 d'11 d'octubre és la llei que regula i ordena el sistema de serveis socials amb la finalitat de garantir-hi l'accés universal per a fer efectiva la justícia social i promoure el benestar del conjunt de la població dins de l'àmbit de l'administració de la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Història de Catalunya і Llei de serveis socials · Veure més »

Llei Sàlica

El rei Clodoveu dicta la ''Llei Sàlica'' (Codi per les lleis bàrbares) envoltat pels caps militars de la seva cort. La Llei Sàlica (del Llatí Lex Salica) va ser un conjunt de lleis tradicionals, entre les quals es trobava la regulació de la successió monàstiques a favor dels successors homes, creades per a governar els francs salis a principis de l'edat mitjana durant el regnat de Clodoveu I durant el.

Nou!!: Història de Catalunya і Llei Sàlica · Veure més »

Lleida

Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.

Nou!!: Història de Catalunya і Lleida · Veure més »

Llengües romàniques

Les llengües romàniques o neollatines són llengües que històricament deriven del llatí vulgar (entès en el sentit etimològic de «popular», «parlat pel poble», com a oposat al llatí clàssic i literari).

Nou!!: Història de Catalunya і Llengües romàniques · Veure més »

Llengua estàndard

Una llengua estàndard (també estàndard lingüístic) és una elaboració artificial i planificada a partir del diasistema d'una llengua, per tal d'obtenir un model de llengua unitari per a l'ensenyament, els usos oficials i els usos escrits i formals, que alhora permeti cohesionar, des del punt de vista polític i social, el territori on és oficial.

Nou!!: Història de Catalunya і Llengua estàndard · Veure més »

Llenguadoc

El Llenguadoc (en occità: Lengadòc, en francès: Languedoc) és una regió històrica occitana, que actualment es troba a la Regió d'Occitània.

Nou!!: Història de Catalunya і Llenguadoc · Veure més »

Llibertat de culte

Declaració dels Drets de l'Home garanteix la llibertat de culte. La llibertat de culte, llibertat religiosa o llibertat de consciència és un dret fonamental que es refereix a l'opció de cada ser humà d'elegir lliurement la seva religió, de no elegir cap (irreligió), o de no creure o validar l'existència d'un Déu (ateisme i agnosticisme) i poder exercir l'esmentada creença públicament, sense ser víctima d'opressió, discriminació o intent de canviar-la.

Nou!!: Història de Catalunya і Llibertat de culte · Veure més »

Llibreria Ona

Llibreria Ona és una llibreria fundada a Barcelona el 1962 per iniciativa de Josep Espar i Ticó, Jordi Úbeda i Bauló, la gerència executiva, muntatge i responsabilitat comercial del primitiu local a les antigues Galeries Faianç, va anar a càrrec d'Ermengol Passola, persones compromeses en la recuperació cultural de la llengua i cultura catalanes.

Nou!!: Història de Catalunya і Llibreria Ona · Veure més »

Lliga de Catalunya

La Lliga de Catalunya fou una agrupació política catalanista fundada el 5 de novembre de 1887 a Barcelona per un grup de membres d'ideologia conservadora del Centre Català (Joan Josep Permanyer i Ayats, Àngel Guimerà, Eusebi Güell i Bacigalupi i Lluís Domènech i Montaner) descontents per l'elecció de Valentí Almirall com a president, i pels membres del Centre Escolar Catalanista (també conservadors), com Francesc Cambó, Enric Prat de la Riba, Narcís Verdaguer i Callís, Lluís Duran i Ventosa i Josep Puig i Cadafalch.

Nou!!: Història de Catalunya і Lliga de Catalunya · Veure més »

Lliga Regionalista

La Lliga Regionalista fou un partit polític conservador català que va aparèixer per la fusió de la Unió Regionalista amb el Centre Nacional Català el 25 d'abril de 1901.

Nou!!: Història de Catalunya і Lliga Regionalista · Veure més »

Llista d'invents i descobriments catalans

La llista d'invents i descobriments catalans és una recopilació de les aportacions que s'han fet en molts àmbits des de Catalunya on des de sempre hi ha hagut persones que han dedicat part del seu temps a millorar el seu entorn i perfeccionar objectes existents o crear-ne de nous, alguns han tingut ressò internacional, altres no tant.

Nou!!: Història de Catalunya і Llista d'invents i descobriments catalans · Veure més »

Llista de catàstrofes de Catalunya

La llista de catàstrofes de Catalunya és un recull de fets delimitats en el temps i l'espai que provocaren morts degut a fets incontrolables.

Nou!!: Història de Catalunya і Llista de catàstrofes de Catalunya · Veure més »

Llista de comtes de Barcelona

240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.

Nou!!: Història de Catalunya і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »

Llista de valís de l'Àndalus

Llista dels valís de l'Àndalus, dependents del Califat omeia de Damasc, des de la conquesta del regne visigòtic de Toledo per Tàriq ibn Ziyad i Mussa ibn Nussayr fins a l'assumpció del poder per Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil, primer emir independent omeia.

Nou!!: Història de Catalunya і Llista de valís de l'Àndalus · Veure més »

Lliurepensament

El lliurepensament és una actitud filosòfica d'afirmació de la capacitat de l'ésser humà de no trobar-se subjectat a cap autoritat dogmàtica, sigui de la naturalesa que sigui, i d'emprar l'anàlisi racional i crítica davant de tota proposició que empri argumentació d'autoritat.

Nou!!: Història de Catalunya і Lliurepensament · Veure més »

Lloctinent de Catalunya

XVII. El lloctinent o virrei de Catalunya era el representant del rei al Principat durant els segles ,,, i.Víctor FERRO: El Dret Públic Català.

Nou!!: Història de Catalunya і Lloctinent de Catalunya · Veure més »

Lluís Companys i Jover

Signatura de Lluís Companys i Jover fou un polític català d'ideologia catalanista i republicana.

Nou!!: Història de Catalunya і Lluís Companys i Jover · Veure més »

Lluís Miquel Recoder i Miralles

Lluís Miquel Recoder i Miralles (Barcelona, 29 de setembre de 1958) és un advocat i polític català que ha estat alcalde de Sant Cugat del Vallès i conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Història de Catalunya і Lluís Miquel Recoder i Miralles · Veure més »

Lluís Nicolau i d'Olwer

Lluís Nicolau i d'Olwer (Barcelona, 20 de gener de 1888 - Mèxic, 24 de desembre de 1961) fou un polític i escriptor català.

Nou!!: Història de Catalunya і Lluís Nicolau i d'Olwer · Veure més »

Lluís XIII de França

Lluís XIII de França i II de Navarra dit “el Just” (Fontainebleau, 27 de setembre de 1601 - Saint Germain-en-Laye, 1643) fou rei de Navarra, Comte de Foix i Bigorra, i vescomte de Bearn i Marsan (1610 - 1620), i rei de França (1610 - 1643), comte de Barcelona (1641 - 1643) i copríncep d'Andorra (1610-43).

Nou!!: Història de Catalunya і Lluís XIII de França · Veure més »

Lo Catalanisme

Lo Catalanisme és un llibre publicat per Valentí Almirall el 1886 amb el subtítol Motius que el legitimen, fonaments científics i solucions pràctiques.

Nou!!: Història de Catalunya і Lo Catalanisme · Veure més »

Mahoma

Mahoma o Muhàmmad (de l'àrab), de nom complet Abu-l-Qàssim Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn Abd-al-Múttalib ibn Haixim ibn Abd-Manaf ibn Qussayy, fou un líder religiós, social i polític àrab i fundador de l'islam, una de les religions mundials.

Nou!!: Història de Catalunya і Mahoma · Veure més »

Mallorca

Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.

Nou!!: Història de Catalunya і Mallorca · Veure més »

Mals usos

Un camperol en una Bíblia del segle XIII Els mals usos són un conjunt de determinats costums feudals, generalment gravàmens i maltractaments, a què estaven sotmesos els pagesos per part del seu senyor a l'edat mitjana a la corona d'Aragó i també en altres països feudals europeus.

Nou!!: Història de Catalunya і Mals usos · Veure més »

Mancomunitat de Catalunya

La Mancomunitat de Catalunya va ser una institució activa entre 1914 i 1923/1925 que agrupà les quatre diputacions catalanes: Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida.

Nou!!: Història de Catalunya і Mancomunitat de Catalunya · Veure més »

Manifestació «Catalunya, nou estat d'Europa»

La manifestació «Catalunya, nou estat d'Europa» va tenir lloc a Barcelona durant la Diada Nacional de Catalunya de l'any 2012.

Nou!!: Història de Catalunya і Manifestació «Catalunya, nou estat d'Europa» · Veure més »

Manifestació «Som una nació. Nosaltres decidim»

Lema de la manifestació. La manifestació «Som una nació.

Nou!!: Història de Catalunya і Manifestació «Som una nació. Nosaltres decidim» · Veure més »

Manresa

Manresa és un municipi i una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Bages i de la Catalunya central.

Nou!!: Història de Catalunya і Manresa · Veure més »

Manuel Azaña Díaz

Manuel Azaña Díaz (Alcalá de Henares, Madrid, 10 de gener de 1880 - Montauban, França, 3 de novembre de 1940) va ser el primer i posteriorment el novè president del Govern (1931-1933 i 1936) de la Segona República i, finalment, el segon i darrer President de la II República Espanyola (1936-1939).

Nou!!: Història de Catalunya і Manuel Azaña Díaz · Veure més »

Manuel Goded Llopis

Manuel Goded Llopis (San Juan de Puerto Rico, 15 d'octubre de 1882 - Castell de Montjuïc, Barcelona, 12 d'agost de 1936) fou un militar d'ascendència catalana nascut a Puerto Rico, que capitanejà la revolta militar a Barcelona a l'inici de la Guerra Civil espanyola, motiu pel qual fou detingut, jutjat de manera sumaríssima i afusellat per les forces fidels a la república espanyola al Castell de Montjuïc de Barcelona.

Nou!!: Història de Catalunya і Manuel Goded Llopis · Veure més »

Manuel Pavía y Rodríguez de Alburquerque

espanyol l'any 1874. Manuel Pavía y Rodríguez de Alburquerque (Cadis, 2 d'agost de 1827-Madrid, 4 de gener de 1895) va ser un general espanyol el cop d'estat del qual va acabar en la pràctica amb la Primera República Espanyola.

Nou!!: Història de Catalunya і Manuel Pavía y Rodríguez de Alburquerque · Veure més »

Maquis

el mural sencer Els maquis van ser els grups armats que van operar en territori espanyol, especialment a la serralada Cantàbrica, als Pirineus, a Catalunya, País Valencià, Aragó i Andalusia, després de la Guerra civil per oposar-se a la institucionalització del règim franquista.

Nou!!: Història de Catalunya і Maquis · Veure més »

Mar Mediterrània

La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).

Nou!!: Història de Catalunya і Mar Mediterrània · Veure més »

Marca (territori)

Marca és una paraula derivada del mot fràncic marka ("frontera") i es refereix a les regions de frontera.

Nou!!: Història de Catalunya і Marca (territori) · Veure més »

Marca Hispànica

La Marca Hispànica fou una marca de l'Imperi Carolingi establerta a final del en forma de múltiples comtats que acomplien una funció militar fronterera que perdurà fins a mitjan però que no tengué mai estatus jurídic ni validesa política.

Nou!!: Història de Catalunya і Marca Hispànica · Veure més »

Marcel·lí Domingo i Sanjuan

Marcel·lí Domingo i Sanjuán (Tarragona, 25 d'abril de 1884 - Tolosa, 2 de març de 1939) fou un polític i escriptor català.

Nou!!: Història de Catalunya і Marcel·lí Domingo i Sanjuan · Veure més »

Mariano Rajoy Brey

Mariano Rajoy Brey (Pronunciació en castellà: maˈɾjano raˈxoi ˈβɾei; Santiago de Compostel·la, 27 de març de 1955) és un polític espanyol, que fou president del Govern d'Espanya des del 21 de desembre de 2011, i reelegit el 29 d'octubre de 2016, fins al 2 de juny del 2018, fi del seu mandat.

Nou!!: Història de Catalunya і Mariano Rajoy Brey · Veure més »

Marquesat de Comillas

'''Antoni López i López, I marquès de Comillas'''. Monument en honor seu a Barcelona. '''Palau de Sobrellano''', a '''Comillas''', Cantàbria, fet construir pel primer marquès de Comillas com a residència d'estiu. '''Claudi López i Bru, II Marquès de Comillas''' El marquesat de Comillas és un títol nobiliari espanyol creat en 1878 pel rei Alfons XII i atorgat a Antoni López i López, originari del municipi càntabre de Comillas.

Nou!!: Història de Catalunya і Marquesat de Comillas · Veure més »

Marroc

El Marroc, oficialment el Regne del Marroc, és un estat del nord d'Àfrica.

Nou!!: Història de Catalunya і Marroc · Veure més »

Martí l'Humà

84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).

Nou!!: Història de Catalunya і Martí l'Humà · Veure més »

Mataró

Mataró és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Maresme.

Nou!!: Història de Catalunya і Mataró · Veure més »

Melilla

Melilla (o, en la pronunciació actual i local, Mlila; en amazic Tamlilt; Rusadir) és una ciutat autònoma d'Espanya situada al nord d'Àfrica.

Nou!!: Història de Catalunya і Melilla · Veure més »

Memorial de greuges

El Memorial de Greuges era el nom amb què es coneixia popularment la Memoria en defensa de los intereses morales y materiales de Cataluña, que fou adreçada a Alfons XII l'any 1885 pel Centre Català, a l'estil dels greuges de les antigues Corts catalanes.

Nou!!: Història de Catalunya і Memorial de greuges · Veure més »

Menorca

Situació de Menorca respecte als Països Catalans Menorca és l'illa més septentrional de les Balears, i lloc d'origen dels menorquins.

Nou!!: Història de Catalunya і Menorca · Veure més »

Mesolític

El mesolític és un període cultural al final del paleolític superior, com a transició entre aquesta època i el període neolític, i la seva datació és aproximadament de cap al 9000 aC fins al 6000 aC.

Nou!!: Història de Catalunya і Mesolític · Veure més »

Miguel Primo de Rivera Orbaneja

II marquès d'Estella i VII de Sobremonte fou un militar espanyol que imposà una dictadura (dictadura de Primo de Rivera) i ocupà el càrrec de president del govern espanyol (1923-1930).

Nou!!: Història de Catalunya і Miguel Primo de Rivera Orbaneja · Veure més »

Mines de Gavà

El jaciment arqueològic de les Mines Prehistòriques de Gavà, també conegudes com a Mines de Can Tintorer, és un jaciment neolític que ocupa les zones de Can Tintorer, les Ferreres i Rocabruna del municipi de Gavà (Baix Llobregat, Barcelona).

Nou!!: Història de Catalunya і Mines de Gavà · Veure més »

Ministre

Un ministre o una ministra és un agent del poder governamental que està al capdavant d'un ministeri o departament, per exemple el Ministeri de Finances, el Ministeri de Defensa o el Ministeri de Sanitat.

Nou!!: Història de Catalunya і Ministre · Veure més »

Minoria nacional

Manifestació conjunta de les minories ètniques de Hong Kong el 1r de juliol del 2005. Una minoria nacional és un col·lectiu dins un estat que difereix de la població majoritària i/o dominant en quant a ètnia, llengua, cultura, o religió, sovint amb un vincle estret amb un territori específic del qual és originari aquest grup minoritari.

Nou!!: Història de Catalunya і Minoria nacional · Veure més »

Missatge a la Reina Regent

El Missatge a la Reina Regent (Barcelona, 1888) va ésser un document signat per 2.601 persones d'arreu de Catalunya dirigit a la reina regent Maria Cristina en el qual es demanava autonomia per a Catalunya.

Nou!!: Història de Catalunya і Missatge a la Reina Regent · Veure més »

Monarquia

Cristià IV de Dinamarca, avui dia és al Palau de Rosenborg de Copenhaguen. La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'estat.

Nou!!: Història de Catalunya і Monarquia · Veure més »

Monarquia d'Espanya

El 1469 es va produir Valladolid la unió dinàstica entre les cases reials d'Aragó i Castella pel matrimoni entre Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella.

Nou!!: Història de Catalunya і Monarquia d'Espanya · Veure més »

Monestir de Santa Maria de Ripoll

El monestir de Santa Maria de Ripoll és un edifici conegut com a monestir benedictí a la localitat catalana de Ripoll.

Nou!!: Història de Catalunya і Monestir de Santa Maria de Ripoll · Veure més »

Montjuïc (Barcelona)

Montjuïc La muntanya de Montjuïc de Barcelona es caracteritza per la seva forma de penya-segat que s'enfonsa en la mar Mediterrània per la banda del Morrot.

Nou!!: Història de Catalunya і Montjuïc (Barcelona) · Veure més »

Mossos d'Esquadra

Helicòpter logotipat dels Mossos d'Esquadra. La Policia de la Generalitat de Catalunya – Mossos d'Esquadra és la força de policia de la Generalitat de Catalunya, refundada, com a cos de policia propi mitjançant la Llei 19/1983, de 14 de juliol de 1983, aprovada pel Parlament de Catalunya.

Nou!!: Història de Catalunya і Mossos d'Esquadra · Veure més »

Moviment obrer

200x200px El moviment obrer és un conjunt d'agrupacions, moviments i pràctiques de la classe treballadora, creat amb l'objectiu d'alliberar-se de l'explotació social, assolir millores laborals i, fins i tot, transformar la societat mitjançant una revolució social.

Nou!!: Història de Catalunya і Moviment obrer · Veure més »

Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya

El Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, també conegut amb l'acrònim MNACTEC, és un museu que té com a missió promoure el coneixement de la cultura científica, tècnica i industrial i, a la vegada, conservar, estudiar i mostrar l'evolució dels avenços científics i tècnics a Catalunya, fent especial atenció a la seva aplicació industrial i la seva incidència social.

Nou!!: Història de Catalunya і Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya · Veure més »

Mussa ibn Nussayr

Mussa ibn Nussayr (la Meca, ca. 640 - ?, ca. 717) va ser un general àrab, conqueridor del Magrib i de l'Àndalus i valí d'Ifríqiya.

Nou!!: Història de Catalunya і Mussa ibn Nussayr · Veure més »

Musulmà

260x260px Població musulmana mundial per percentatge (Pew Research Center, 2009). Un musulmà és qui professa l'islam, una religió abrahàmica monoteista basada en l'Alcorà, que els musulmans consideren la paraula literal de Déu revelada al profeta Mahoma, i, amb menor autoritat que l'Alcorà, els ensenyaments i pràctiques atribuïts tradicionalment a Mahoma.

Nou!!: Història de Catalunya і Musulmà · Veure més »

Nacionalitat històrica

comunitats autònomes d'avui en dia no els hi està oficialment permés crear lligams que puguin restableïr les relacions històriques tradicionals entre algunes d'elles. Nacionalitat històrica, realitat nacional, caràcter nacional o, simplement, nacionalitat són termes que s'han vingut emprant des de la reinstauració democràtica a Espanya per a referir-se a aquelles comunitats autònomes que tenen un sentiment nacional, plasmat en nivells competencials diferenciats.

Nou!!: Història de Catalunya і Nacionalitat històrica · Veure més »

Napoleó Bonaparte

fou un militar i home d'estat francès.

Nou!!: Història de Catalunya і Napoleó Bonaparte · Veure més »

Narbona

Narbona (en occità, pronunciat; la forma oficial francesa és Narbonne) és una ciutat del Llenguadoc.

Nou!!: Història de Catalunya і Narbona · Veure més »

Nàpols

Nàpols (en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la ciutat amb més densitat de població del país.

Nou!!: Història de Catalunya і Nàpols · Veure més »

Núria de Gispert i Català

Núria de Gispert i Català (Barcelona, 6 d'abril de 1949) és una política i advocada catalana, presidenta del Parlament de Catalunya entre el 2010 i 2015.

Nou!!: Història de Catalunya і Núria de Gispert i Català · Veure més »

Neolític

El neolític (del grec νέος, néos, 'nou', i λίθος, líthos, 'pedra') és un període de la prehistòria proposat per l'arqueòleg John Lubbock el 1865 per definir la segona part de l'edat de pedra, essent la primera part, i molt més llarga, el paleolític.

Nou!!: Història de Catalunya і Neolític · Veure més »

Niceto Alcalá-Zamora

fou un advocat i polític andalús, primer president de la Segona República espanyola (1931-1936).

Nou!!: Història de Catalunya і Niceto Alcalá-Zamora · Veure més »

Normalització lingüística

La normalització lingüística és un terme de la sociolingüística que consisteix a reorganitzar les funcions lingüístiques de la societat per tal de readaptar les funcions socials de la llengua a unes condicions “externes” canviants.

Nou!!: Història de Catalunya і Normalització lingüística · Veure més »

Normes ortogràfiques

Les Normes ortogràfiques són un conjunt de 24 regles promulgades per l'Institut d'Estudis Catalans a data del 24 de gener del 1913, amb les quals hom intentà regularitzar el sistema ortogràfic del català.

Nou!!: Història de Catalunya і Normes ortogràfiques · Veure més »

Olban

Olban o Olbà conegut a la història castellana com a comte Don Julián (comes Julianus, català Julià) era el governador de Ceuta (Septem) a l'arribada dels musulmans.

Nou!!: Història de Catalunya і Olban · Veure més »

Oretans

Els oretans (en llatí Oretani, en grec antic Ὠρητανοί) eren un poble iber del sud d'Hispània que vivien a l'est de la Bètica fins a Cartago Nova i al nord fins més enllà del riu Anas (actual Guadiana).

Nou!!: Història de Catalunya і Oretans · Veure més »

Oriol Junqueras i Vies

Oriol Junqueras i Vies (Barcelona, 11 d'abril de 1969) és un historiador i polític català, president d'Esquerra Republicana de Catalunya des de 2011.

Nou!!: Història de Catalunya і Oriol Junqueras i Vies · Veure més »

Oriola

Oriola (oficialment i en castellà Orihuela) és un municipi situat al sud del País Valencià, capital de la comarca del Baix Segura i que limita amb la Regió de Múrcia.

Nou!!: Història de Catalunya і Oriola · Veure més »

Ortografia

L'ortografia és un conjunt de convencions per escriure una llengua, que inclou les normes ortogràfiques, l'ús dels accents, signes de puntuació, i les majúscules, l'espai entre mots i les negretes, que configuren la manera considerada correcta d'escriure les paraules d'una llengua.

Nou!!: Història de Catalunya і Ortografia · Veure més »

Ostrogots

Els ostrogots són un dels pobles germànics.

Nou!!: Història de Catalunya і Ostrogots · Veure més »

País Basc

El País Basc ('país de llengua basca') és un país europeu.

Nou!!: Història de Catalunya і País Basc · Veure més »

País Valencià

El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica, amb capital a la ciutat de València.

Nou!!: Història de Catalunya і País Valencià · Veure més »

Pacte de Sant Sebastià

El Pacte de Sant Sebastià és l'acord a què van arribar, el 17 d'agost de 1930, a Sant Sebastià, els representants republicans de tot l'estat espanyol, per a pactar la instauració de la República i posar fi a la monarquia borbònica.

Nou!!: Història de Catalunya і Pacte de Sant Sebastià · Veure més »

Pacte del Tinell

El Pacte del Tinell després de les eleccions al Parlament de Catalunya de 2003 en què el PSC, ERC i ICV-EUiA (l'anomenat Tripartit) acordaven formar govern amb participació de tots els grups.

Nou!!: Història de Catalunya і Pacte del Tinell · Veure més »

Pactisme

època moderna. El pactisme és un model de representació i participació política que sorgeix gradualment.

Nou!!: Història de Catalunya і Pactisme · Veure més »

Palafrugell

Palafrugell és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Baix Empordà.

Nou!!: Història de Catalunya і Palafrugell · Veure més »

Palamós

Palamós és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Baix Empordà.

Nou!!: Història de Catalunya і Palamós · Veure més »

Palau de la Generalitat de Catalunya

El Palau de la Generalitat, antigament Casa de la Diputació, és la seu de la Presidència de la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Història de Catalunya і Palau de la Generalitat de Catalunya · Veure més »

Palau de la Música Catalana

El Palau de la Música Catalana és un auditori de música del barri de Sant Pere de Barcelona, declarat Patrimoni Comú de la Humanitat per la UNESCO (1997).

Nou!!: Història de Catalunya і Palau de la Música Catalana · Veure més »

Palau Reial Major

El Palau Reial Major de Barcelona fou la residència dels comtes de Barcelona i reis d'Aragó.

Nou!!: Història de Catalunya і Palau Reial Major · Veure més »

Paleolític inferior

El paleolític inferior és una de les fases del paleolític o edat de pedra, i s'estén des d'uns 2,5 milions d'anys enrere fins fa uns 120.000 anys.

Nou!!: Història de Catalunya і Paleolític inferior · Veure més »

Paleolític mitjà

El paleolític mitjà és la segona subdivisió del Paleolític, que abraça entre els anys 350.000 i 33.000 aC.

Nou!!: Història de Catalunya і Paleolític mitjà · Veure més »

Paleolític superior

El paleolític superior és un període prehistòric que s'estén aproximadament entre l'any 33.000 aC i el 9000 aC.

Nou!!: Història de Catalunya і Paleolític superior · Veure més »

Pamplona

Pamplona (cooficialment en basc: Iruña, segons l'Euskaltzaindia: Iruñea) és la ciutat capital de la comunitat foral de Navarra, el vell Reialme de Navarra.

Nou!!: Història de Catalunya і Pamplona · Veure més »

Parlament de Catalunya

s El Parlament de Catalunya és l'òrgan legislatiu de la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Història de Catalunya і Parlament de Catalunya · Veure més »

Partit Comunista d'Espanya

El Partit Comunista d'Espanya (PCE) és un partit polític espanyol creat el 14 de novembre de 1921 a partir de la unió de dues escissions terceristes del PSOE i de les seves joventuts: el Partit Comunista Obrer Espanyol (PCOE) i el Partit Comunista Espanyol, respectivament.

Nou!!: Història de Catalunya і Partit Comunista d'Espanya · Veure més »

Partit dels Socialistes de Catalunya

El Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), és un partit polític català, d'ideologia socialdemòcrata i partidari del federalisme.

Nou!!: Història de Catalunya і Partit dels Socialistes de Catalunya · Veure més »

Partit Obrer d'Unificació Marxista

El Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM) va ser un partit marxista d'àmbit de l'Estat espanyol, amb presència majoritària a Catalunya i el País Valencià, fundat el 1935.

Nou!!: Història de Catalunya і Partit Obrer d'Unificació Marxista · Veure més »

Partit Socialista Obrer Espanyol

El Partit Socialista Obrer Espanyol (en castellà: Partido Socialista Obrero Español, PSOE) és el partit polític més antic d'Espanya en actiu.

Nou!!: Història de Catalunya і Partit Socialista Obrer Espanyol · Veure més »

Partit Socialista Unificat de Catalunya

El Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) va ser un partit català d'ideologia comunista.

Nou!!: Història de Catalunya і Partit Socialista Unificat de Catalunya · Veure més »

Pasqual Maragall i Mira

Pasqual Maragall i Mira (Barcelona, 13 de gener de 1941), fill de Jordi Maragall i Noble, i net de Joan Maragall i Gorina, és un destacat polític i antic president del Partit dels Socialistes de Catalunya que va ser president de la Generalitat de Catalunya des de desembre de 2003 fins a novembre del 2006.

Nou!!: Història de Catalunya і Pasqual Maragall i Mira · Veure més »

Pau Claris i Casademunt

fou un polític i eclesiàstic català i el 94è president de la Generalitat de Catalunya a l'inici de la Guerra dels Segadors.

Nou!!: Història de Catalunya і Pau Claris i Casademunt · Veure més »

Pau de Westfàlia

La Pau de Westfàlia, també coneguda com la dels Tractats de Münster i Osnabrück, foren una sèrie de tractats que van posar fi a la Guerra dels Trenta Anys i oficialment reconeixien les Províncies Unides Holandeses i la Confederació Suïssa.

Nou!!: Història de Catalunya і Pau de Westfàlia · Veure més »

Pau Vila i Dinarès

Pau Vila i Dinarès (Sabadell, Vallès Occidental, 29 de juny de 1881 - Barcelona, 15 d'agost de 1980) va ser un pedagog i geògraf català.

Nou!!: Història de Catalunya і Pau Vila i Dinarès · Veure més »

Paul Preston

Paul Preston (Liverpool, 21 de juliol de 1946) és un historiador i professor anglès, autor de diverses obres sobre la Història Contemporània d'Espanya.

Nou!!: Història de Catalunya і Paul Preston · Veure més »

Pàtria

La pàtria ve determinada per la nació o unitat històrico-cultural amb la qual se senten identificats els que han nascut en una col·lectivitat o en formen part.

Nou!!: Història de Catalunya і Pàtria · Veure més »

Pedagogia

Guixant a una pissarra La pedagogia és el conjunt de sabers sobre l'educació.

Nou!!: Història de Catalunya і Pedagogia · Veure més »

Península Ibèrica

La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.

Nou!!: Història de Catalunya і Península Ibèrica · Veure més »

Període iber a Catalunya

El període iber a Catalunya s'encavalca per una banda amb la prehistòria i amb el període romà per l'altra.

Nou!!: Història de Catalunya і Període iber a Catalunya · Veure més »

Pere Anton Veciana i Rabassa

Pere Anton Veciana i Rabassa (Sarral, 1682 - Valls, 30 de gener de 1736) fou el primer comandant en cap de les Esquadres de Catalunya, un càrrec que va exercir la seva família des de Valls per espai de més d'un segle.

Nou!!: Història de Catalunya і Pere Anton Veciana i Rabassa · Veure més »

Pere de Rosselló

Pere de Rosselló fou secretari dels Jocs Florals de 1869.

Nou!!: Història de Catalunya і Pere de Rosselló · Veure més »

Pere el Catòlic

Pere el Catòlic, anomenat també Pere II d'Aragó i Pere I de Catalunya-Aragó (?, 1177 - Muret, Comtat de Tolosa, 13 de setembre de 1213; en aragonès Pero, en occità Pèire i en llatí Petrus) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona i rei d'Aragó (1196 - 1213), i senyor de Montpeller (1204 - 1213).

Nou!!: Història de Catalunya і Pere el Catòlic · Veure més »

Pere Figuera i Serra

Pere Figuera i Serra (Barcelona 1929 - Llemotges, França, 1970) fou un activista contra la repressió de la cultura catalana per la dictadura franquista i un patriota català.

Nou!!: Història de Catalunya і Pere Figuera i Serra · Veure més »

Persecució religiosa durant la Guerra Civil espanyola

UNED per l'arquitecte José Ignacio Linazasoro i en espai d'oci i cultura, inaugurat en el 2006 El fenomen de la persecució dels membres de l'Església Catòlica que s'emmarca en el context històric de la Guerra Civil espanyola comprèn a milers de persones, religiosos i laics, que formen part del conjunt de Víctimes de la Guerra Civil espanyola, i inclou també la destrucció de patrimoni religiós artístic i documental.

Nou!!: Història de Catalunya і Persecució religiosa durant la Guerra Civil espanyola · Veure més »

Pirineus

Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.

Nou!!: Història de Catalunya і Pirineus · Veure més »

Pirineus Orientals

Els Pirineus Orientals (en i oficialment en) són un departament francès (número 66) situat a la regió d'Occitània.

Nou!!: Història de Catalunya і Pirineus Orientals · Veure més »

Pla de l'Estany

El Pla de l'Estany és una comarca situada al nord est de Catalunya, a la plana de l'estany de Banyoles, que limita amb les comarques de la Garrotxa, l'Alt Empordà i el Gironès.

Nou!!: Història de Catalunya і Pla de l'Estany · Veure més »

Polític

El G20, reunió periòdica d'alts càrrecs polítics per tractar sobre temes econòmics d'abast mundial. Un polític és una persona que es dedica a activitats polítiques, és a dir, tot el que representa l'adquisició, el manteniment i la gestió del poder en institucions o àmbits públics.

Nou!!: Història de Catalunya і Polític · Veure més »

Política

La política (del grec πολιτική "política", i aquest de πόλις "ciutat") és el procés de presa de decisions en grups humans, els mètodes per guanyar i conservar el suport de les persones per a dur a terme una acció en un grup determinat.

Nou!!: Història de Catalunya і Política · Veure més »

Pompeu Fabra i Poch

va ser un filòleg català conegut com el «seny ordenador de la llengua catalana» per la seva tasca de capdavanter establidor de la normativa moderna de la llengua catalana.

Nou!!: Història de Catalunya і Pompeu Fabra i Poch · Veure més »

Portugal

Portugal, oficialment la República Portuguesa, és un estat europeu situat al sud-oest d'Europa, en la regió occidental de la península Ibèrica, i inclou arxipèlags de l'oceà Atlàntic nord.

Nou!!: Història de Catalunya і Portugal · Veure més »

Pragmàtica sanció

Una pragmàtica sanció és aquella norma o disposició legal promulgada per un rei i que afecta aspectes fonamentals de l'estat, regulant qüestions com la successió al tron o d'altres.

Nou!!: Història de Catalunya і Pragmàtica sanció · Veure més »

Presó

Presó d'Alcatraz, una presó antiga de l'Agència Federal de Presons. Una presó és un edifici o conjunt d'edificis on es confina gent que ha estat privada de llibertat per no haver respectat certes normes d'una societat (a la majoria de països aquestes normes són definides per les lleis).

Nou!!: Història de Catalunya і Presó · Veure més »

Presentisme (història)

El presentisme és la introducció anacrònica d'idees, perspectives i conceptes tal com les comprenem i usem en el present, en les interpretacions i explicacions que fem sobre fets històrics del passat.

Nou!!: Història de Catalunya і Presentisme (història) · Veure més »

President de la Generalitat de Catalunya

El president de la Generalitat de Catalunya és el cap de la Generalitat i el cap del Govern de Catalunya.

Nou!!: Història de Catalunya і President de la Generalitat de Catalunya · Veure més »

President del Parlament de Catalunya

El president del Parlament de Catalunya és el diputat que presideix el Parlament de Catalunya i té la representació de la cambra legislativa de la Generalitat.

Nou!!: Història de Catalunya і President del Parlament de Catalunya · Veure més »

Pressió fiscal

Segons l'OCDE, la pressió fiscal es defineix com la part de la riquesa d'una economia que és recaptada per l'administració pública.

Nou!!: Història de Catalunya і Pressió fiscal · Veure més »

Primer Congrés Catalanista

El Primer Congrés Catalanista fou una assemblea celebrada a Barcelona entre el 9 d'octubre i el 14 de novembre de 1880 per tal de fixar l'ideari catalanista.

Nou!!: Història de Catalunya і Primer Congrés Catalanista · Veure més »

Primer Imperi Francès

El Primer Imperi Francès, conegut comunament com a Imperi Francès, Imperi Napoleònic o simplement l'Imperi, cobreix el període de la dominació de França sobre l'Europa Continental, sota el govern de Napoleó I de França.

Nou!!: Història de Catalunya і Primer Imperi Francès · Veure més »

Primera Guerra Carlina

La Primera Guerra Carlina o Guerra dels Set Anys fou el conflicte civil que va esclatar a Espanya quan va morir el rei Ferran VII i a causa de la seva successió, perquè els absolutistes no acceptaven la seva filla Isabel II d'Espanya, declarada hereva en virtut de la Pragmàtica Sanció de 1830.

Nou!!: Història de Catalunya і Primera Guerra Carlina · Veure més »

Primera Guerra Mundial

La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.

Nou!!: Història de Catalunya і Primera Guerra Mundial · Veure més »

Primera República Espanyola

La Primera República Espanyola va ser el règim polític que hi va haver a Espanya des de la seva proclamació per les Corts Generals, l'11 de febrer de 1873, fins al 29 de desembre de 1874, quan el pronunciament del general Martínez-Campos va donar inici a la Restauració borbònica.

Nou!!: Història de Catalunya і Primera República Espanyola · Veure més »

Principat de Catalunya

El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.

Nou!!: Història de Catalunya і Principat de Catalunya · Veure més »

Pronunciament

Un pronunciament és una forma de rebel·lió militar o cop d'estat, peculiar d'Espanya i el món hispanoparlant (conegut com a pronunciamiento), característic del.

Nou!!: Història de Catalunya і Pronunciament · Veure més »

Publicacions de l'Abadia de Montserrat

Publicacions de l'Abadia de Montserrat és una editorial catalana fundada el 1498, l'entitat editorial en funcionament més antiga del món.

Nou!!: Història de Catalunya і Publicacions de l'Abadia de Montserrat · Veure més »

Puerto Rico

Puerto Rico és un estat insular de l'Amèrica Central lliurement associat als Estats Units d'Amèrica.

Nou!!: Història de Catalunya і Puerto Rico · Veure més »

Quatre Columnes

Montjuïc (Barcelona) Les Quatre Columnes, també conegudes com les Columnes de Puig i Cadafalch, són 4 columnes amb capitells jònics que reprodueixen les que van ser aixecades l'any 1919 per l'arquitecte Puig i Cadafalch on actualment hi ha la Font màgica de Montjuïc, a Barcelona.

Nou!!: Història de Catalunya і Quatre Columnes · Veure més »

Ral

Frederic IV anomenat el Senzill, 1355-1377. Ral és la denominació que reben diferents tipus de moneda, totes actualment en desús.

Nou!!: Història de Catalunya і Ral · Veure més »

Ramon Clemente i Garcia

Ramon Clemente i Garcia (València, 1887 - Barcelona, 4 d'octubre del 1909) fou un agitador català d'origen valencià.

Nou!!: Història de Catalunya і Ramon Clemente i Garcia · Veure més »

Ramon Llull

Ramon Llull (fonètica en català: ; de vegades llatinitzat com a Raimundus o Raymundus Lullus; Palma, Mallorca, 1232 – Tunis, Tunísia, 1316) va ser un escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí del.

Nou!!: Història de Catalunya і Ramon Llull · Veure més »

Reaccionari

Reaccionari (del francès réactionnaire) és un terme que es va originar com a expressió pejorativa per a referir-se, des de la Revolució Francesa, al que s'oposa a la revolució, com a sinònim de contrarevolucionari.

Nou!!: Història de Catalunya і Reaccionari · Veure més »

Referèndum

Un referèndum o plebiscit és una votació popular convocada pel poder legislatiu (parlament) o pel cap d'un estat amb l'objectiu que la ciutadania doni la seva opinió davant d'un determinat tema d'interès general reforma usualment amb l'establiment (o modificació) de lleis o tractats internacionals.

Nou!!: Història de Catalunya і Referèndum · Veure més »

Referèndum sobre la independència de Catalunya de 2017

El referèndum sobre la independència de Catalunya (oficialment Referèndum d'Autodeterminació de Catalunya, conegut pel numerònim 1-O) va ser un referèndum d'autodeterminació, que fou celebrat l'1 d'octubre de 2017.

Nou!!: Història de Catalunya і Referèndum sobre la independència de Catalunya de 2017 · Veure més »

Regnat d'Isabel II d'Espanya

El regnat d'Isabel II d'Espanya és el període de la història d'Espanya en que l'estat es constitueix com una monarquia constitucional després de la mort de Ferran VII de Castella el 1833 i la promulgació de la Constitució espanyola de 1837.

Nou!!: Història de Catalunya і Regnat d'Isabel II d'Espanya · Veure més »

Regne d'Aragó

El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.

Nou!!: Història de Catalunya і Regne d'Aragó · Veure més »

Regne de França

El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.

Nou!!: Història de Catalunya і Regne de França · Veure més »

Regne de Mallorca

El Regne de Mallorca (o Regne de Mallorques) va ser l'entitat política formada després de la conquesta de Mallorca (1229) i la proclamació de les franqueses per Jaume I el Conqueridor.

Nou!!: Història de Catalunya і Regne de Mallorca · Veure més »

Regne de Nàpols

El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el i el.

Nou!!: Història de Catalunya і Regne de Nàpols · Veure més »

Regne de Sicília

El Regne de Sicília (sicilià: Regnu di Sicilia) fou un estat que existí al sud de la península Itàlica i, durant un temps, la regió d'Ifríqiya des de la seva fundació per Roger II de Sicília el 1130 fins al 1816.

Nou!!: Història de Catalunya і Regne de Sicília · Veure més »

Regne de Toledo

El Regne de Toledo fou el regne dels visigots a Hispània successor del Regne de Tolosa.

Nou!!: Història de Catalunya і Regne de Toledo · Veure més »

Regne de Tolosa

El Regne de Tolosa fou un territori al sud-oest d'Europa de l'antiguitat tardana nascut de les escorrialles de l'Imperi Romà d'Occident i dirigit pels visigots.

Nou!!: Història de Catalunya і Regne de Tolosa · Veure més »

Regne de València

El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.

Nou!!: Història de Catalunya і Regne de València · Veure més »

Rei d'Espanya

El rei d'Espanya és el cap d'estat d'Espanya i el titular de la Corona d'Espanya, la forma en què es configura a Espanya la prefectura de l'Estat.

Nou!!: Història de Catalunya і Rei d'Espanya · Veure més »

Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi

La Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi és una institució cultural, sense ànim de lucre, radicada a la Llotja de Mar de Barcelona des de 1850.

Nou!!: Història de Catalunya і Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi · Veure més »

Reial Acadèmia Espanyola

Seu de la ''Real Academia Española''. La Reial Acadèmia Espanyola (Real Academia Española en castellà) o RAE és la institució responsable de la regulació de la llengua castellana.

Nou!!: Història de Catalunya і Reial Acadèmia Espanyola · Veure més »

Reial Audiència de Catalunya (borbònica)

La Reial Audiència del Principat de Catalunya (en castellà: Real Audiencia del Principado de Cataluña) fou el màxim òrgan d'administració de justícia a Catalunya des del 1716 i fins a la seva abolició el 1833, exercint la seva funció judicial en nom del monarca borbònic.

Nou!!: Història de Catalunya і Reial Audiència de Catalunya (borbònica) · Veure més »

Reis Catòlics

Ferran i Isabel de Castella en una pintura atribuïda a Fernando Gallego (1490-95). Ferran i la seva esposa Isabel de Castella Escut dels Reis Catòlics en una clau de volta del claustre de Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona. Els Reis Catòlics és el nom que van rebre Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó, del Papa Alexandre VI, com a compensació perquè abans havia atorgat el títol de Rei Cristianíssim al Rei de França.

Nou!!: Història de Catalunya і Reis Catòlics · Veure més »

Remences

Els pagesos de remença estaven al límit de la resistència de les injustes servituds. A la Catalunya feudal, els remences o pagesos de remença eren pagesos sotmesos a la servitud de la gleva que no podien abandonar el mas sense haver-se redimit del seu senyor.

Nou!!: Història de Catalunya і Remences · Veure més »

Renaixement carolingi

Carlemany, envoltat dels seus principals col·laboradors, rep Alcuí de York, que li presenta els manuscrits escrits pels seus monjos, pintura de Victor Schnetz. El Renaixement Carolingi és el nom que rep el ressorgiment de la cultura clàssica llatina a l'Imperi Carolingi a final del segle VIII i començament del IX.

Nou!!: Història de Catalunya і Renaixement carolingi · Veure més »

Renaixença

La Renaixença fou un moviment cultural i literari del català del (1833-1892).

Nou!!: Història de Catalunya і Renaixença · Veure més »

Renaixença econòmica

Basílica de la Mercè. Construïda per Josep Mas i Dordal amb la façana projectada per Carles Grau, entre 1767 i el 1775. La Renaixença econòmica fa referència a la societat i l'economia de la Catalunya il·lustrada del.

Nou!!: Història de Catalunya і Renaixença econòmica · Veure més »

Renat I

Estàtua del rei Renat I a Ais de Provença, Provença Renat I, dit el Bo (en occità lo Rei Rainier, Rainier lo Bòn; Angers, Regne de França, 16 de juliol de 1409 – Ais de Provença, 1480) fou duc de Lorena (1431 – 1453), comte de Provença i duc d'Anjou (1434 – 1480), rei de Nàpols i de Sicília (1435 – 1442), rei titular de Jerusalem (1435 – 1480) i comte de Barcelona (1466 – 1472).

Nou!!: Història de Catalunya і Renat I · Veure més »

República

Una república és un estat o un país dirigit per persones que basen el seu poder polític en la voluntat democràtica del poble en què els ciutadans tenen el dret al vot, la qual cosa dona al govern el fonament de legitimitat i sobirania.

Nou!!: Història de Catalunya і República · Veure més »

República Catalana

La República Catalana, i també Estat Català, és una de les denominacions que al llarg de la història ha pres Catalunya quan s'ha proclamat subjecte jurídic i polític sobirà en forma d'estat.

Nou!!: Història de Catalunya і República Catalana · Veure més »

República Romana

La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.

Nou!!: Història de Catalunya і República Romana · Veure més »

Repressió franquista

La repressió franquista fou el llarg procés de violència física, econòmica, política i cultural que van patir durant la Guerra Civil espanyola els partidaris del govern legítim de la Segona República Espanyola a la zona del bàndol nacional, i durant la postguerra i la dictadura franquista els perdedors de la Guerra Civil -els republicans-, els qui hi donaven suport o, més simplement, els qui eren denunciats com antifranquistes -ho fossin o no-, així com posteriorment els membres d'organitzacions polítiques, sindicals i, en general, els qui no estaven d'acord amb la dictadura franquista, manifestaven la seva oposició al règim i els qui constituïen o podien constituir un perill pel règim sorgit de lAlzamiento Nacional. La tanatopolítica i la biopolítica de la repressió franquista obeïen a les lògiques d'una guerra civil, una conquesta colonial i una guerra santa catòlica, sobre una població fins aleshores considerada part de la mateixa comunitat.

Nou!!: Història de Catalunya і Repressió franquista · Veure més »

Republicanisme

''La llibertat guiant al poble'' d'Eugène Delacroix, al·legoria republicana de la revolta i el seu lema ''Liberté, égalité, fraternité'' El republicanisme és la ideologia que propugna governar una nació com una república, és a dir, com una «cosa pública» o un afer que competeix a tota la ciutadania i no tan sols a una determinada classe social o a unes elits.

Nou!!: Història de Catalunya і Republicanisme · Veure més »

Restauració borbònica

La Restauració borbònica fou el període de la Història d'Espanya comprès entre el pronunciament del General Arsenio Martínez Campos el 1874 que posà fi a la Primera República Espanyola, i la proclamació de la Segona República el 14 d'abril de 1931.

Nou!!: Història de Catalunya і Restauració borbònica · Veure més »

Revolució de 1848

Mapa de les revolucions de 1848 La Revolució de 1848, o revolucions de 1848, conegudes en alguns països com la primavera de les nacions, la primavera dels pobles o l'any de les revolucions, fou una onada revolucionària que va sorgir a Sicília i, agreujada per les revolucions de 1848 a França, aviat es va estendre per la resta d'Europa i fins i tot fora, com al Brasil.

Nou!!: Història de Catalunya і Revolució de 1848 · Veure més »

Revolució de 1868

La Revolució de 1868, anomenada la Gloriosa, la Setembrina o la Revolució de setembre, fou una sublevació militar amb elements civils que tingué lloc al Regne constitucional d'Espanya el setembre de 1868 i que suposà el destronament i l'exili de la reina Isabel II i l'inici del període anomenat Sexenni Democràtic.

Nou!!: Història de Catalunya і Revolució de 1868 · Veure més »

Revolució Industrial

La Revolució Industrial és el procés d'industrialització amb el conjunt de canvis econòmics i socials que aquest comporta.

Nou!!: Història de Catalunya і Revolució Industrial · Veure més »

Revolució Industrial a Catalunya

La Revolució Industrial a Catalunya és la transposició a Catalunya, a partir de l'any 1832 de la Revolució Industrial que s'havia iniciat a Anglaterra a la segona meitat del i fortament vinculat amb el desenvolupament de la indústria del cotó.

Nou!!: Història de Catalunya і Revolució Industrial a Catalunya · Veure més »

Revolució Liberal

Una Revolució Liberal és un tipus de revolució duta a terme, majoritàriament per la classe social de la burgesia i que aspira a esdevenir la classe dirigent enfront d'altres grups socials que s'oposin al seu poder.

Nou!!: Història de Catalunya і Revolució Liberal · Veure més »

Rexurdimento

Na Rosalía de Castro inicia el Rexurdimento pròpiament dit Rexurdimento (resorgiment en català) és el nom amb què es coneix el (o la seva segona meitat) a la història de Galícia i expressa una trajectòria de recuperació no només literària, sinó també cultural, política i històrica.

Nou!!: Història de Catalunya і Rexurdimento · Veure més »

Rode (ciutat)

Rode o Rodes (Ῥόδη o Ῥόδος, o Ῥοδίπολις, segurament Ῥόδη πόλις), en llatí Rhodus, fou una colònia grega a la costa del país dels ibers indigets (avui l'Empordà), que perdurà després com a ciutat romana i fins a l'època visigòtica.

Nou!!: Història de Catalunya і Rode (ciutat) · Veure més »

Roderic

Roderic (Còrdova, 688 - Medina-Sidonia, 711) fou rei visigot d'Hispània (Regne de Toledo) del 710 al 711.

Nou!!: Història de Catalunya і Roderic · Veure més »

Roger de Llúria

Roger de Llúria, de nom de naixement Ruggiero di Lauria (també conegut per Roger de Lloria, Lòria, Llòria o Luria; Lauria o Scalea, Regne de Sicília, 17 de gener de 1250 – València, 19 de gener de 1305), fou un militar d'origen lucanès educat a la cort dels reis d'Aragó a Barcelona, on va arribar formant part del seguici de la reina Constança de Sicília, muller de Pere III d'Aragó «el Gran».

Nou!!: Història de Catalunya і Roger de Llúria · Veure més »

Roma

Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.

Nou!!: Història de Catalunya і Roma · Veure més »

Romanç (poesia)

El romanç és un tipus de composició poètica.

Nou!!: Història de Catalunya і Romanç (poesia) · Veure més »

Romanització

La romanització és un procés de transcripció o transliteració en el qual es representa una paraula o un text amb lletres de l'alfabet llatí on el text original té una escriptura diferent.

Nou!!: Història de Catalunya і Romanització · Veure més »

Romanticisme

''Caminant damunt un mar de boira'', del romàntic Caspar David Friedrich El Romanticisme va ser un moviment tant cultural com polític que s'originà a Alemanya a final del, inicialment com a moviment literari, però que ràpidament passà a influenciar totes les arts.

Nou!!: Història de Catalunya і Romanticisme · Veure més »

Roses

Roses és un municipi de Catalunya situat a la comarca de l'Alt Empordà que ocupa la meitat sud de la península del cap de Creus.

Nou!!: Història de Catalunya і Roses · Veure més »

Rosselló

Mapa de Catalunya i de les comarques històriques El Rosselló és una comarca històrica catalana administrativament a l'extrem sud-oriental de l'estat francès.

Nou!!: Història de Catalunya і Rosselló · Veure més »

Sagunt

Sagunt (oficialment Sagunt/Sagunto; de l'edat mitjana al anomenada Morvedre) és una ciutat i un municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Morvedre.

Nou!!: Història de Catalunya і Sagunt · Veure més »

Saló del Tinell

El saló del Tinell quan era l'església del convent de Santa Clara als anys 1920 El Saló del Tinell —antigament anomenat la Sala del Borboll— és una gran estança al Palau Reial Major de Barcelona, accessible des de la plaça del Rei.

Nou!!: Història de Catalunya і Saló del Tinell · Veure més »

Salt

Salt és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Gironès que forma part de l'àrea urbana de la ciutat de Girona.

Nou!!: Història de Catalunya і Salt · Veure més »

Sant Feliu de Guíxols

Sant Feliu de Guíxols és una ciutat de Catalunya situada a la Vall d'Aro, comarca del Baix Empordà, i cap del partit judicial de Sant Feliu.

Nou!!: Història de Catalunya і Sant Feliu de Guíxols · Veure més »

Sant Julià de Ramis

Sant Julià de Ramis és un municipi de la comarca del Gironès, que forma part de l'àrea urbana de Girona.

Nou!!: Història de Catalunya і Sant Julià de Ramis · Veure més »

Saragossa

Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.

Nou!!: Història de Catalunya і Saragossa · Veure més »

Sardenya

Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.

Nou!!: Història de Catalunya і Sardenya · Veure més »

Sarraïns

Els sarraïns o saraquens (saraceni, Σαρακηνοί) foren una tribu d'àrabs de la part occidental d'Aràbia o del Sinaí, veïns dels nabateus.

Nou!!: Història de Catalunya і Sarraïns · Veure més »

Sàpiens

Sàpiens és una revista en llengua catalana de divulgació històrica i periodicitat mensual.

Nou!!: Història de Catalunya і Sàpiens · Veure més »

Sòrdons

Els sòrdons (Sordŏnes) foren un poble iber de la Gàl·lia, que ocupaven el territori que ocupa avui en dia el Rosselló.

Nou!!: Història de Catalunya і Sòrdons · Veure més »

Sedetans

Els sedetans (en llatí sedetani, en grec antic Σιδητανοί) eren els ibers que ocupaven la zona sud de l'Aragó, des l'Ebre en direcció sud, fins a tocar el país dels edetans, que ocupaven el centre del País Valencià.

Nou!!: Història de Catalunya і Sedetans · Veure més »

Segismundo Moret y Prendergast

Estàtua de Moret a Cadis Segismundo Moret y Prendergast (Cadis, 2 de juny de 1833 – Madrid, 28 de gener de 1913) va ser un hisendat, literat i polític espanyol.

Nou!!: Història de Catalunya і Segismundo Moret y Prendergast · Veure més »

Segle d'or valencià

El segle d'or valencià o segle d'or de les lletres valencianes correspon a un període històric que abasta quasi tot el i que aporta les millors obres literàries en llengua valenciana de l'època.

Nou!!: Història de Catalunya і Segle d'or valencià · Veure més »

Segle IV

El segle IV és el període que va des de l'any 301 fins al 400 i està marcat per l'auge del cristianisme a l'Imperi Romà que n'esdevé la religió oficial i així s'expandeix de forma molt més ràpida per Europa i el nord d'Àfrica.

Nou!!: Història de Catalunya і Segle IV · Veure més »

Segon Congrés Catalanista

El Segon Congrés Catalanista fou una assemblea convocada pel Centre Català i celebrada a Barcelona entre el 20 i el 27 de juny del 1883, per tal de discutir i de votar el Programa del Catalanisme, proclamant la necessitat i conveniència que els catalans s'havien d'afiliar només a organitzacions polítiques de disciplina exclusivament catalana.

Nou!!: Història de Catalunya і Segon Congrés Catalanista · Veure més »

Segona guerra carlina

La segona guerra carlina o guerra dels matiners fou una guerra civil espanyola del, emmarcada en el context de l'enfrontament originat en el conflicte de successió dinàstica a la corona d'Espanya conegut genèricament com les guerres carlines i que tingué lloc entre el 1846/47 i el 1849.

Nou!!: Història de Catalunya і Segona guerra carlina · Veure més »

Segona Guerra Púnica

La Segona Guerra Púnica fou la guerra més important de les tres Guerres Púniques; lliurades entre Roma i Cartago, van comportar la fi de l'imperi cartaginès en benefici de Roma, que va esdevenir la potència hegemònica indiscutible del Mediterrani occidental, malgrat que Cartago va sobreviure i va continuar, en teoria, essent sobirana del seu reduït territori nord-africà.

Nou!!: Història de Catalunya і Segona Guerra Púnica · Veure més »

Segona República Espanyola

La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco).

Nou!!: Història de Catalunya і Segona República Espanyola · Veure més »

Segura (riu)

El Segura és un riu de la península Ibèrica que neix en el paratge de Fuente Segura, a cinc quilòmetres de Pontón Bajo al municipi de Santiago-Pontones (Jaén, Andalusia).

Nou!!: Història de Catalunya і Segura (riu) · Veure més »

Sentència de Guadalupe

500 aniversari del compromís remença de l'arbitratge reial signat al monestir d'Amer La Sentència de Guadalupe o Sentència Arbitral de Guadalupe és una disposició adoptada per Ferran II al Monestir de Santa Maria de Guadalupe (Extremadura) el 21 d'abril de 1486.

Nou!!: Història de Catalunya і Sentència de Guadalupe · Veure més »

Septimània

Septimània el 537 Septimània (en occità Septimània, en francès Septimanie) és una regió històrica banyada pel golf del Lleó que es correspon aproximadament amb els departaments francesos de Gard, Erau, Aude i de la Catalunya del Nord, que després del 747 s'estengué fins a l'Ebre.

Nou!!: Història de Catalunya і Septimània · Veure més »

Serinyà

Serinyà és un municipi a la comarca del Pla de l'Estany, situat a la dreta del riu Ser, al nord-oest de la comarca, just al límit amb la comarca de la Garrotxa.

Nou!!: Història de Catalunya і Serinyà · Veure més »

Setge de Barcelona (1651-1652)

El Setge de Barcelona d'agost 1651 a octubre de 1652 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors, que posà punt final al conflicte, posant les autoritats catalanes novament sota l'obediència del rei castellà.

Nou!!: Història de Catalunya і Setge de Barcelona (1651-1652) · Veure més »

Setge de Barcelona (1713-1714)

El setge de Barcelona va ser una operació militar central dins de la Guerra dels catalans, darrer episodi hispànic de la Guerra de Successió Espanyola, entre el 25 de juliol de 1713 i l'11 de setembre de 1714.

Nou!!: Història de Catalunya і Setge de Barcelona (1713-1714) · Veure més »

Setmana Tràgica

Es coneix com a Setmana Tràgica les revoltes populars que succeïren a Barcelona, i altres ciutats industrials catalanes, entre el 26 de juliol i el 2 d'agost de 1909.

Nou!!: Història de Catalunya і Setmana Tràgica · Veure més »

Sexenni Democràtic

Caricatura respecte a les etapes del Sexenni Democràtic públicat a la revista barcelonina ''La Flaca'' amb la capçalera de ''“La Madeja”'', al 1874 El Sexenni Democràtic o Sexenni Revolucionari és un període històric de la història d'Espanya comprès entre la Revolució de 1868, que suposà la fi del regnat d'Isabel II d'Espanya i la Restauració de la dinastia borbònica el gener del 1875.

Nou!!: Història de Catalunya і Sexenni Democràtic · Veure més »

Sicília

Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.

Nou!!: Història de Catalunya і Sicília · Veure més »

Sindicalisme

El sindicalisme o moviment sindical és l'actuació organitzada dels treballadors organitzats en sindicats que té com a objectius la millora de la qualitat de les condicions de vida i laborals.

Nou!!: Història de Catalunya і Sindicalisme · Veure més »

Socialisme

El socialisme és un conjunt de doctrines en oposició a l'individualisme, que propugnen una reforma radical de l'organització de la societat per la supressió de les classes socials mitjançant la col·lectivització dels mitjans de producció i de canvi de la de distribució de la riquesa, així com les teories i moviments polítics associats amb ells.

Nou!!: Història de Catalunya і Socialisme · Veure més »

Sometent

El sometent fou en els seus inicis una organització paramilitar d'autoprotecció civil típicament catalana, separada de l'exèrcit, per a la pròpia defensa i la defensa de la terra en temps de conflicte bèl·lic.

Nou!!: Història de Catalunya і Sometent · Veure més »

Suessetans

Els suessetans (en llatí Suessetani) eren un poble preromà establert a les planes centrals d'Aragó.

Nou!!: Història de Catalunya і Suessetans · Veure més »

Sueus

Posicions approximades de les tribus germàniques del segle I AD segons els autors grecorromans. Els sueus són marcats en vermell, mentre que d'altres tribus irmiones són marcades en lila. Els sueus (suevi, Σοῆβοι o Σουῆβοι) van ser grup de tribus germàniques originari de la ribera del riu Elba, a l'actual Alemanya i República Txeca, que durant l'antiguitat comprenia les tribus dels marcomanni, quadi, hermunduri, semnones, i llombards.

Nou!!: Història de Catalunya і Sueus · Veure més »

Taifa

S'anomenen taifes (de l'àrab, ‘part’, ‘secció’, ‘grup’, ‘facció’) al seguit de Principats musulmans independents en què es va desintegrar el califat de Còrdova després que durant l'anomenada Fitna de l'Àndalus, fos destronat el califa Hixam II, de la dinastia dels omeies, l'any 1009.

Nou!!: Història de Catalunya і Taifa · Veure més »

Tarragona

Tarragona és una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès i de la província de Tarragona.

Nou!!: Història de Catalunya і Tarragona · Veure més »

Tàriq ibn Ziyad

Tàriq ibn Ziyad (m. ca. 720) fou un general amazic musulmà, governador de Tànger, mawla de Mussa ibn Nussayr, valí d'Ifríqiya i cap de les primeres tropes omeies que van conquerir el regne visigot de Toledo.

Nou!!: Història de Catalunya і Tàriq ibn Ziyad · Veure més »

Tercera Guerra Carlina

La Tercera Guerra Carlina fou una guerra civil espanyola que va tenir lloc del 1872 al 1876.

Nou!!: Història de Catalunya і Tercera Guerra Carlina · Veure més »

Terrassa

Terrassa és una ciutat de Catalunya situada al Vallès Occidental que, juntament amb Sabadell, exerceix la capitalitat de la comarca.

Nou!!: Història de Catalunya і Terrassa · Veure més »

Tirant lo Blanc

''Tirant lo Blanc'' en una edició publicada a Barcelona l'any 1926 Tirant lo Blanc (Tirant lo blanch en l'original) és l'obra més important de l'escriptor i cavaller valencià Joanot Martorell, acabada pel cavaller també valencià Martí Joan de Galba.

Nou!!: Història de Catalunya і Tirant lo Blanc · Veure més »

Toledo

Toledo (en català antic Tolèdol) és la capital de la província de Toledo i al mateix temps de la comunitat autònoma de Castella-La Manxa.

Nou!!: Història de Catalunya і Toledo · Veure més »

Tractat d'Utrecht

El Tractat d'Utrecht, també anomenat Pau d'Utrecht o Tractats d'Utrecht i Rastatt, són un seguit de tractats de pau multilaterals signats entre la Corona de Castella, el Regne de França i els seus enemics bèl·lics a Utrecht (Províncies Unides, actualment els Països Baixos) el març i l'abril de 1713 que donaren lloc al final de la Guerra de Successió espanyola.

Nou!!: Història de Catalunya і Tractat d'Utrecht · Veure més »

Tractat dels Pirineus

geopolítics del Tractat dels Pirineus El Tractat dels Pirineus (o Pau dels Pirineus) va ser signat el 7 de novembre del 1659 per part dels representants de Felip IV de Castella i III d'Aragó, Luis Méndez de Haro i Pedro Coloma, i els de Lluís XIV de França, Cardenal Mazzarino i Hugues de Lionne, a l'illa dels Faisans del riu Bidasoa, als límits del País Basc del Nord, tot posant fi al litigi de la Guerra dels Trenta Anys.

Nou!!: Història de Catalunya і Tractat dels Pirineus · Veure més »

Transició democràtica espanyola

La Transició democràtica espanyola, Transició espanyola o, simplement, Transició, és el període comprès entre la fi de la dictadura franquista i el restabliment de les institucions democràtiques a l'Estat espanyol, ras i curt, una nova estructura jurídica que havia de generar nous marcs de legitimitat i consens.

Nou!!: Història de Catalunya і Transició democràtica espanyola · Veure més »

Treball (economia)

El treball és l'activitat feta amb esforç per produir béns i que té com a objectiu la supervivència i el progrés, tant de l'individu que l'exerceix com de cada Estat o societat on es produeix.

Nou!!: Història de Catalunya і Treball (economia) · Veure més »

Tribunal constitucional

Un tribunal constitucional és un tribunal que s'ocupa principalment de dret constitucional.

Nou!!: Història de Catalunya і Tribunal constitucional · Veure més »

Tribunal de Cassació de Catalunya

El Tribunal de Cassació de Catalunya fou un organisme judicial de la Generalitat de Catalunya establert per l'Estatut de Núria de 1932, segons preveia en el seu article 12.

Nou!!: Història de Catalunya і Tribunal de Cassació de Catalunya · Veure més »

Tribunal Superior de Justícia de Catalunya

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) és l'òrgan jurisdicional que culmina l'organització judicial a Catalunya.

Nou!!: Història de Catalunya і Tribunal Superior de Justícia de Catalunya · Veure més »

Tribunal Suprem d'Espanya

El Tribunal Suprem és l'òrgan constitucional de l'Estat espanyol que culmina l'organització del poder judicial a l'estat.

Nou!!: Història de Catalunya і Tribunal Suprem d'Espanya · Veure més »

Trienni Liberal

Document en què consta el jurament a la Constitució espanyola de 1812 per part de Ferran VII d'Espanya El Trienni Liberal (1820-1823) va ser un període liberal del regnat de Ferran VII, que es va iniciar amb el pronunciament de Riego l'1 de gener de 1820 a Las Cabezas de San Juan, que havia rebut l'encàrrec de dirigir una expedició contra els insurgents de les colònies d'Amèrica.

Nou!!: Història de Catalunya і Trienni Liberal · Veure més »

Turdetans

Els turdetans (en llatí turdetani, en grec antic τουρδητανοί) eren el poble principal de la Hispània Bètica que van donar nom a la regió de Turdetània (Τουρδητανία) nom que Estrabó i Esteve de Bizanci utilitzen per anomenar la Bètica.

Nou!!: Història de Catalunya і Turdetans · Veure més »

TV3

TV3 és una cadena de televisió pública de Catalunya, que pertany a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA).

Nou!!: Història de Catalunya і TV3 · Veure més »

Unió Catalanista

La Unió Catalanista fou un grup polític format a Barcelona el 1891 per la unió de sindicats i associacions catalanistes que es van posar en contacte arran de la resistència contra l'article 15 del Codi Civil espanyol que atemptava contra el Dret civil català.

Nou!!: Història de Catalunya і Unió Catalanista · Veure més »

Unió Democràtica de Catalunya

Unió Democràtica de Catalunya (UDC) va ser un partit polític català actiu entre 1931 i 2017, d'ideologia democristiana o socialcristiana, amb Manuel Carrasco i Formiguera i Miquel Coll i Alentorn com a líders destacats.

Nou!!: Història de Catalunya і Unió Democràtica de Catalunya · Veure més »

Unió Republicana (1903)

Unió Republicana (UR) fou un partit polític fundat a Madrid el 1903 amb el propòsit d'aplegar els grups republicans espanyols sorgits durant la Restauració, tots ells molt heterogenis ideològicament i sovint enfrontats a nivell personal, gràcies a les bones perspectives electorals aconseguides per les aliances republicanes de 1893 i 1900.

Nou!!: Història de Catalunya і Unió Republicana (1903) · Veure més »

València

València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.

Nou!!: Història de Catalunya і València · Veure més »

Valentí Almirall i Llozer

fou un advocat, periodista i polític català, considerat un dels pares del catalanisme modern i, més concretament, d'un catalanisme d'esquerres fèrriament federalista.

Nou!!: Història de Catalunya і Valentí Almirall i Llozer · Veure més »

Vall d'Aran

Municipis de la Vall d'Aran Els sis terçons, que aquí es representen superposats als límits municipals, formen la divisió territorial tradicional de la vall i són també les circumscripcions electorals del Consell General. La Vall d'Aran o Aran, de vegades anomenada pel seu topònim oficial Val d'Aran (en aranès, que amb l'article seria era Val d'Aran; en altres modalitats de l'occità es diu Vath d'Aran o Vau d'Aran), en aranès, és una vall pirinenca i una comarca (parçan) situada al sud-est de la regió històrica i cultural de Gascunya, a la també regió històrica, encara més gran, d'Occitània.

Nou!!: Història de Catalunya і Vall d'Aran · Veure més »

Vallès

Localització del Vallès (límits fins a abril de 2015) El Vallès és un territori històric de Catalunya que en la divisió comarcal de 1936 quedà subdividit en les comarques del Vallès Occidental i el Vallès Oriental.

Nou!!: Història de Catalunya і Vallès · Veure més »

Vallès Occidental

El riu Ripoll a Ripollet el 1991 Riu Ripoll 2015 Barberà i Sabadell, i al fons Terrassa; emmarquen el paisatge, al fons de tot, Montserrat a l'esquerra i Sant Llorenç del Munt a la dreta El Vallès Occidental és una comarca catalana, d'ús administratiu, que limita amb el Bages i el Moianès (al nord), el Vallès Oriental (a l'est), el Baix Llobregat (a l'oest) i el Barcelonès (al sud).

Nou!!: Història de Catalunya і Vallès Occidental · Veure més »

Vallespir

Mapa de Catalunya i de les comarques històriques El Vallespir és una comarca de la Catalunya del Nord, amb capital a Ceret.

Nou!!: Història de Catalunya і Vallespir · Veure més »

Vamba

Vamba (c. 630 - Pampliega, 688) fou rei visigot d'Hispània del 672 al 680.

Nou!!: Història de Catalunya і Vamba · Veure més »

Vascons

Els vascons —vascones en llatí— foren un poble autòcton d'Hispània, que vivia a la província Tarraconense.

Nou!!: Història de Catalunya і Vascons · Veure més »

Vítiza

Vítiza (?, 687 - Toledo, 710) (visigòtic: *Wiþigja) fou rei visigot d'Hispània del 695 al 710.

Nou!!: Història de Catalunya і Vítiza · Veure més »

Vegueria

230x230px Una vegueria és la divisió territorial de Catalunya que estableix l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006, amb personalitat jurídica pròpia i amb dues funcions: el govern intermunicipal de cooperació local i l'organització dels serveis de la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Història de Catalunya і Vegueria · Veure més »

Vinalopó

El Vinalopó és un riu de la península Ibèrica que travessa de nord a sud el sud del País Valencià.

Nou!!: Història de Catalunya і Vinalopó · Veure més »

Vinaròs

Vinaròs és un municipi del País Valencià, capital de la comarca del Baix Maestrat.

Nou!!: Història de Catalunya і Vinaròs · Veure més »

Violència masclista

Cartell contra l'assetjament masclista, una forma de violència masclista. La violència masclista és definida per les Nacions Unides com aquells actes vers les dones i nenes que puguin tenir com a resultat un dany o patiment físic, sexual o psicològic per a la dona, així com les amenaces d'aquests actes, la coacció o la privació arbitrària de llibertat, tant si es produeixen a la vida pública com privada.

Nou!!: Història de Catalunya і Violència masclista · Veure més »

Visigots

Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».

Nou!!: Història de Catalunya і Visigots · Veure més »

Visigots federats

Els visigots van romandre com a federats de l'Imperi Romà del 376 al 475.

Nou!!: Història de Catalunya і Visigots federats · Veure més »

Volem bisbes catalans!

Volem bisbes catalans! fou el crit de guerra d'una campanya ciutadana, amb l'escàs ressò mediàtic que la censura del moment permetia, que amples sectors catòlics catalanistes promogueren a partir del 1966 per a reclamar el nomenament de bisbes catalans a les diòcesis de Catalunya.

Nou!!: Història de Catalunya і Volem bisbes catalans! · Veure més »

Xarq al-Àndalus

Xarq al-Àndalus (de l'àrab شرق الاندلس, Xarq al-Andalus, literalment ‘l'Orient de l'Àndalus') és el nom que rebia la regió oriental de l'Àndalus durant el domini musulmà.

Nou!!: Història de Catalunya і Xarq al-Àndalus · Veure més »

.cat

El domini.cat és el domini de primer nivell patrocinat (sponsored TLD en anglès) d'Internet per a la llengua i cultura catalanes.

Nou!!: Història de Catalunya і .cat · Veure més »

10 d'abril

El 10 d'abril és el centè dia de l'any del calendari gregorià i el cent unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Catalunya і 10 d'abril · Veure més »

10 de gener

El 10 de gener és el desè dia de l'any del Calendari Gregorià.

Nou!!: Història de Catalunya і 10 de gener · Veure més »

1010

El 1010 (o MX) va ser un any comú del calendari julià.

Nou!!: Història de Catalunya і 1010 · Veure més »

1031

Sense descripció.

Nou!!: Història de Catalunya і 1031 · Veure més »

1090

Sense descripció.

Nou!!: Història de Catalunya і 1090 · Veure més »

11 de febrer

L11 de febrer és el quaranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Història de Catalunya і 11 de febrer · Veure més »

11 de gener

L'11 de gener és l'onzè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Història de Catalunya і 11 de gener · Veure més »

11 de maig

L'11 de maig és el cent trenta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Catalunya і 11 de maig · Veure més »

1102

El 1102 (MCII) fou un any comú del que va començar en dimecres.

Nou!!: Història de Catalunya і 1102 · Veure més »

1145

El 1145 (MCXLV) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.

Nou!!: Història de Catalunya і 1145 · Veure més »

1146

El 1146 (MCXLVI) fou un any comú començat en dimarts.

Nou!!: Història de Catalunya і 1146 · Veure més »

12 de gener

El 12 de gener és el dotzè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Història de Catalunya і 12 de gener · Veure més »

12 de setembre

El 12 de setembre és el dos-cents cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Catalunya і 12 de setembre · Veure més »

1213

1213 (MCCXIII en numeral romà) fon un any normal del calendari julià, començat en dimarts.

Nou!!: Història de Catalunya і 1213 · Veure més »

1218

Sense descripció.

Nou!!: Història de Catalunya і 1218 · Veure més »

1224

Països Catalans.

Nou!!: Història de Catalunya і 1224 · Veure més »

13 d'octubre

El 13 d'octubre és el dos-cents vuitanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Catalunya і 13 d'octubre · Veure més »

13 de gener

El 13 de gener és el tretzè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Història de Catalunya і 13 de gener · Veure més »

13 de setembre

El 13 de setembre és el dos-cents cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Catalunya і 13 de setembre · Veure més »

1359

Sense descripció.

Nou!!: Història de Catalunya і 1359 · Veure més »

14 d'abril

El 14 d'abril és el cent quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Catalunya і 14 d'abril · Veure més »

14 de desembre

El 14 de desembre és el tres-cents quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Catalunya і 14 de desembre · Veure més »

1410

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Catalunya і 1410 · Veure més »

1412

El 1412 (MCDXII) fou un any de traspàs començat en divendres de les darreries de l'edat mitjana segons la historiografia occidental.

Nou!!: Història de Catalunya і 1412 · Veure més »

1462

; Països Catalans.

Nou!!: Història de Catalunya і 1462 · Veure més »

1472

El 1472 (MCDLXXII) fou un any de traspàs iniciat en dimecres.

Nou!!: Història de Catalunya і 1472 · Veure més »

1479

; Països Catalans.

Nou!!: Història de Catalunya і 1479 · Veure més »

16 de febrer

El 16 de febrer és el quaranta setè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Història de Catalunya і 16 de febrer · Veure més »

16 de gener

El 16 de gener és el setzè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Història de Catalunya і 16 de gener · Veure més »

16 de novembre

El 16 de novembre o 16 de santandria és el tres-cents vintè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Catalunya і 16 de novembre · Veure més »

16 de setembre

El 16 de setembre és el dos-cents cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Catalunya і 16 de setembre · Veure més »

1608

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Història de Catalunya і 1608 · Veure més »

1640

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Catalunya і 1640 · Veure més »

1652

El 1652 (MDCLII) fou un any de traspàs iniciat en dilluns pertanyent a l'edat moderna.

Nou!!: Història de Catalunya і 1652 · Veure més »

1659

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Catalunya і 1659 · Veure més »

17 d'agost

El 17 d'agost és el dos-cents vint-i-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trentè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Catalunya і 17 d'agost · Veure més »

1702

;Món.

Nou!!: Història de Catalunya і 1702 · Veure més »

1714

Constitucions de Catalunya de 1585.

Nou!!: Història de Catalunya і 1714 · Veure més »

1716

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Catalunya і 1716 · Veure més »

1719

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Catalunya і 1719 · Veure més »

1720

;Països Catalans:;Món.

Nou!!: Història de Catalunya і 1720 · Veure més »

1721

Mapa simplificat d'Europa al final de la Gran Guerra del Nord el 1721.

Nou!!: Història de Catalunya і 1721 · Veure més »

1793

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Catalunya і 1793 · Veure més »

18 de desembre

El 18 de desembre és el tres-cents cinquanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Catalunya і 18 de desembre · Veure més »

1808

Aquest any és popularment conegut com l'any de la vinguda del francès.

Nou!!: Història de Catalunya і 1808 · Veure més »

1814

Aprovat pel rei el 4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra pdf;Països Catalans.

Nou!!: Història de Catalunya і 1814 · Veure més »

1820

Sense descripció.

Nou!!: Història de Catalunya і 1820 · Veure més »

1827

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Catalunya і 1827 · Veure més »

1830

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Catalunya і 1830 · Veure més »

1833

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Catalunya і 1833 · Veure més »

1839

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Catalunya і 1839 · Veure més »

1840

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Catalunya і 1840 · Veure més »

1846

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Història de Catalunya і 1846 · Veure més »

1849

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Història de Catalunya і 1849 · Veure més »

1859

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Catalunya і 1859 · Veure més »

1860

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Catalunya і 1860 · Veure més »

1871

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Catalunya і 1871 · Veure més »

1872

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Catalunya і 1872 · Veure més »

1873

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Catalunya і 1873 · Veure més »

1874

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Catalunya і 1874 · Veure més »

1875

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Catalunya і 1875 · Veure més »

1876

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Catalunya і 1876 · Veure més »

1880

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Catalunya і 1880 · Veure més »

1882

Barcelona, carrer de Pelai.

Nou!!: Història de Catalunya і 1882 · Veure més »

1883

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Catalunya і 1883 · Veure més »

1887

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Catalunya і 1887 · Veure més »

1888

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Catalunya і 1888 · Veure més »

1891

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Catalunya і 1891 · Veure més »

1898

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Història de Catalunya і 1898 · Veure més »

19 de desembre

El 19 de desembre és el tres-cents cinquanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Catalunya і 19 de desembre · Veure més »

1909

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Catalunya і 1909 · Veure més »

1910

1910 (MCMX) fou un any començat en dissabte.

Nou!!: Història de Catalunya і 1910 · Veure més »

1911

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Catalunya і 1911 · Veure més »

1913

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Catalunya і 1913 · Veure més »

1914

Europa l'any 1914. Les potències en lletra majúscula.

Nou!!: Història de Catalunya і 1914 · Veure més »

1917

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Catalunya і 1917 · Veure més »

1919

1919 (MCMXIX) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimecres.

Nou!!: Història de Catalunya і 1919 · Veure més »

1921

Països Catalans.

Nou!!: Història de Catalunya і 1921 · Veure més »

1922

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Catalunya і 1922 · Veure més »

1923

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Catalunya і 1923 · Veure més »

1925

''Far a Groix'' de Paul Signac (1925).

Nou!!: Història de Catalunya і 1925 · Veure més »

1928

Enderroc de les Quatre Columnes. Placa de la casa de la vila de Santa Pau Terrassa, Can Vinyals, al carrer Major, el 1928;Països Catalans.

Nou!!: Història de Catalunya і 1928 · Veure més »

1930

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Catalunya і 1930 · Veure més »

1931

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Catalunya і 1931 · Veure més »

1932

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Catalunya і 1932 · Veure més »

1933

El 1933 (MCMXXXIII) va ser un any comú començat en diumenge.

Nou!!: Història de Catalunya і 1933 · Veure més »

1934

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Catalunya і 1934 · Veure més »

1936

;Països Catalans Bitllet emès per la Generalitat republicana el '''1936'''.

Nou!!: Història de Catalunya і 1936 · Veure més »

1938

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Catalunya і 1938 · Veure més »

1939

Pont WPA a Nova Orleans.

Nou!!: Història de Catalunya і 1939 · Veure més »

1974

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Catalunya і 1974 · Veure més »

1975

1975 (MCMLXXV) fou un any normal del calendari gregorià començat en dimecres.

Nou!!: Història de Catalunya і 1975 · Veure més »

1977

1977 (MCMLXXVII) fon un any normal començat en dissabte segons el calendari gregorià.

Nou!!: Història de Catalunya і 1977 · Veure més »

1978

1978 (MCMLXXVIII) fou un any normal del calendari gregorià començat en diumenge, corresponent al 1900 en el calendari saka (Bali) i Shaka Samvat (Índia).

Nou!!: Història de Catalunya і 1978 · Veure més »

1979

1979 (MCMLXXIX) fon un any començat en dilluns.

Nou!!: Història de Catalunya і 1979 · Veure més »

1982

1982 (MCMLXXXII) fon un any normal del calendari gregorià començat en divendres.

Nou!!: Història de Catalunya і 1982 · Veure més »

2 d'agost

El 2 d'agost és el dos-cents catorzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quinzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Catalunya і 2 d'agost · Veure més »

20 de març

El 20 de març és el setanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Catalunya і 20 de març · Veure més »

20 de novembre

El 20 de novembre o 20 de santandria és el tres-cents vint-i-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Catalunya і 20 de novembre · Veure més »

2003

2003 fon un any normal començat en dimecres segons el calendari gregorià.

Nou!!: Història de Catalunya і 2003 · Veure més »

2005

2005 fou un any normal, començat en dissabte segons el calendari gregorià.

Nou!!: Història de Catalunya і 2005 · Veure més »

2006

2006 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià i declarat Any internacional dels deserts i la desertització per l'Assemblea General de les Nacions Unides.

Nou!!: Història de Catalunya і 2006 · Veure més »

2010

L'any 2010 fou un any normal començat en divendres en el calendari gregorià.

Nou!!: Història de Catalunya і 2010 · Veure més »

2012

L'any 2012 fou un any de traspàs començat en diumenge.

Nou!!: Història de Catalunya і 2012 · Veure més »

2015

L'any 2015 fou un any normal començat en dijous.

Nou!!: Història de Catalunya і 2015 · Veure més »

2016

L'any 2016 fou un any de traspàs començat en divendres.

Nou!!: Història de Catalunya і 2016 · Veure més »

21 de desembre

El 21 de desembre és el tres-cents cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Catalunya і 21 de desembre · Veure més »

21 de juny

El 21 de juny és el cent setanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Catalunya і 21 de juny · Veure més »

25 de desembre

miniatura El 25 de desembre és el tres-cents cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Catalunya і 25 de desembre · Veure més »

25 de juliol

El 25 de juliol és el dos-cents sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Catalunya і 25 de juliol · Veure més »

25 de maig

El 25 de maig és el cent quaranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Catalunya і 25 de maig · Veure més »

26 de juny

El 26 de juny és el cent setanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Catalunya і 26 de juny · Veure més »

27 de setembre

El 27 de setembre és el dos-cents setantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Catalunya і 27 de setembre · Veure més »

28 de gener

El 28 de gener és el vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Història de Catalunya і 28 de gener · Veure més »

28 de novembre

El 28 de novembre o 28 de santandria és el tres-cents trenta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Catalunya і 28 de novembre · Veure més »

324 (publicació digital)

324 (pronúncia fonètica: tres vint-i-quatre) és el portal d'Internet de notícies de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.

Nou!!: Història de Catalunya і 324 (publicació digital) · Veure més »

410

El 410 (CDX) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Història de Catalunya і 410 · Veure més »

415

El 415 (CDXV) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.

Nou!!: Història de Catalunya і 415 · Veure més »

451

Sense descripció.

Nou!!: Història de Catalunya і 451 · Veure més »

476

Sense descripció.

Nou!!: Història de Catalunya і 476 · Veure més »

507

L'any 507 fou un any comú començat en dilluns.

Nou!!: Història de Catalunya і 507 · Veure més »

580

El 580 (DLXXX) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.

Nou!!: Història de Catalunya і 580 · Veure més »

6 d'abril

El 6 d'abril és el noranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Catalunya і 6 d'abril · Veure més »

6 d'octubre

El 6 d'octubre és el dos-cents setanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitantè els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Catalunya і 6 d'octubre · Veure més »

673

Sense descripció.

Nou!!: Història de Catalunya і 673 · Veure més »

713

Sense descripció.

Nou!!: Història de Catalunya і 713 · Veure més »

720

Sense descripció.

Nou!!: Història de Catalunya і 720 · Veure més »

773

Sense descripció.

Nou!!: Història de Catalunya і 773 · Veure més »

9 de gener

El 9 de gener és el novè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Història de Catalunya і 9 de gener · Veure més »

Redirigeix aquí:

Història De Catalunya, Història catalana.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

SortintEntrant