Accés més ràpid que el navegador!
257 les relacions: Absolutisme, Acadèmia de la Llengua Catalana, Adelaida d'Àustria, Alfons XII d'Espanya, Alta Garona, Amadeu I d'Espanya, Andorra, Antic Règim, Antoni Gisbert i Pérez, Arapiles, Arsenio Martínez-Campos Antón, Arthur Wellesley, Autogestió, Àngel Guimerà i Jorge, Baiona, Baldomero Espartero, Barcelona, Bases de Manresa, Batalla de Bailèn, Batalla de Llinars, Batalla de Valls, Batalla del Bruc, Bloqueig de Barcelona, Cadis, Capital (economia), Carles Albert I de Sardenya, Carles de Borbó i Àustria-Este, Carles IV d'Espanya, Carles Maria Isidre de Borbó, Carlisme, Castell de Montjuïc, Castell de Sant Ferran, Castellà, Catalanisme, Català, Catalunya, Centre Català, Ciutadella (arquitectura), Confederació, Conservadorisme, Constitució Espanyola de 1812, Constitució espanyola de 1869, Constitucions catalanes, Construcció de l'estat liberal a Espanya, Convenció Nacional, Corona d'Aragó, Corts de Cadis, Cuba, Cultura, Decadència, ..., Demanda (economia), Democràcia, Departament de les Boques de l'Ebre, Departament de Montserrat, Departament del Segre, Departament del Ter, Departament francès, Desamortitzacions espanyoles, Desembarcament carlí de la Ràpita, Diòcesi, Diglòssia, Dinastia borbònica, Dinastia Savoia, Diputació de Barcelona, Diputat, Economia de mercat, Edat mitjana, Empordà, Església, Espanya, Estanislau Figueras i Moragas, Fènix (ocell), Federalisme, Felip V d'Espanya, Ferran VII d'Espanya, Feudalisme, Figueres, Fluvià, Fraga, Francesc Pi i Margall, Furs, Generalitat de Catalunya, Girona, Guerra del Francès, Guerra dels Malcontents, Guerra Gran, Guerrilla, Guifré el Pilós, Guillaume Philibert Duhesme, Història d'Espanya, Història de la llengua catalana, Història militar de Catalunya, Honoré-Charles de Reille, Idioma, Independència, Isabel II d'Espanya, Itàlia, Jacint Verdaguer i Santaló, Joan Miquel de Vives i Feliu, Joan Prim i Prats, Joaquim Molas i Batllori, Jocs Florals, Johann Gottfried Herder, Josep Bonaparte, Josep Torras i Bages, Joseph Chabran, Juan Álvarez Mendizábal, La Flaca, La Renaixensa, La Veu del Montserrat, Laïcisme, Laurent de Gouvion Saint-Cyr, Legislació, Llei Sàlica, Lleida, Llibertat de culte, Lliga de Catalunya, Lliga Regionalista, Lluís Domènech i Montaner, Lo Catalanisme, Louis Gabriel Suchet, Luis de Lacy y Gautier, Madrid, Manifest dels Perses, Manresa, Manuel Pavía y Rodríguez de Alburquerque, Mariscal de França, Memorial de greuges, Menestral, Mequinensa, Miguel Primo de Rivera Orbaneja, Missatge a la Reina Regent, Monarquia constitucional, Montpanchèir, Moviment obrer, Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, Napoleó Bonaparte, País Basc, Pau de Basilea, Pàtria, Pere de Rosselló, Pierre François Charles Augereau, Política, Pragmàtica sanció, Primer Congrés Catalanista, Primer Imperi Francès, Primera Guerra Carlina, Primera República Espanyola, Principat de Catalunya, Pronunciament, Puerto Rico, Puigcerdà, Rabassa morta, Rainier d'Àustria, Rússia, Reaccionari, Regnat d'Isabel II d'Espanya, Regne d'Aragó, Regne de Sardenya-Piemont, Regne de València, Rei d'Espanya, Renaixença, Renaixença econòmica, República, Republicanisme, Restauració borbònica, Reus, Revolució de 1848, Revolució de 1868, Revolució Francesa, Revolució Industrial, Revolució Industrial a Catalunya, Revolució Liberal, Rexurdimento, Romanticisme, Rosselló, Sagunt, Sàpiens, Segon Congrés Catalanista, Segona guerra carlina, Segona República Espanyola, Senyoriu, Setge de Girona de 1809, Setge de Tarragona (1811), Setge de Tortosa (1810), Sexenni Democràtic, Socialisme, Tarragona, Teodoro Reding, Terç de Miquelets de Girona, Tercera Guerra Carlina, Torí, Tractat de Sant Ildefons, Treball (economia), Trienni Liberal, Unió Catalanista, Unió Republicana (1903), València, Valentí Almirall i Llozer, Vall d'Aran, Víctor Manuel II, Vinya, 10 de desembre, 10 de febrer, 11 de febrer, 13 de febrer, 14 d'abril, 14 de juny, 16 de novembre, 17 de desembre, 1789, 1793, 1795, 18 de gener, 1808, 1809, 1810, 1811, 1812, 1813, 1814, 1820, 1827, 1830, 1833, 1836, 1837, 1839, 1840, 1845, 1846, 1849, 1860, 1870, 1871, 1872, 1873, 1874, 1875, 1876, 1880, 1882, 1883, 1887, 1888, 1890, 1891, 19 de març, 1923, 1931, 25 de febrer, 26 de febrer, 26 de gener, 28 de maig, 29 de febrer, 30 de maig, 6 de juny. Ampliar l'índex (207 més) »
Absolutisme
Labsolutisme fou una filosofia política característica de l'Europa d'època moderna, que propugnava que la monarquia havia de tenir un poder absolut, és a dir sense límits i sense compartir-lo, i per això anomenaren aquesta forma de govern com a monarquia absoluta.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Absolutisme · Veure més »
Acadèmia de la Llengua Catalana
L'any 1863 Francesc Pelagi Briz va proposar de crear l'Acadèmia de la Llengua Catalana, però aquesta no es va crear fins al 1880, per iniciativa del Primer Congrés Catalanista.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Acadèmia de la Llengua Catalana · Veure més »
Adelaida d'Àustria
Maria Adelaida Francesca d'Àustria (Milà 1822 - Torí 1855) va ser una arxiduquessa d'Àustria, esdevinguda reina consort de Sardenya pel seu matrimoni amb Víctor Manuel II.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Adelaida d'Àustria · Veure més »
Alfons XII d'Espanya
Alfons XII d'Espanya (Madrid, 28 de novembre de 1857 - El Pardo, 25 de novembre de 1885), fou rei d'Espanya (1875-1885).
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Alfons XII d'Espanya · Veure més »
Alta Garona
L'Alta Garona (31) (en occità Nauta Garona i en francès Haute-Garonne) és un departament francès situat a la regió Occitània.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Alta Garona · Veure més »
Amadeu I d'Espanya
Amadeu I d'Espanya (Torí, Piemont, 30 de maig de 1845 - Torí, Itàlia, 18 de gener de 1890) va ser duc d'Aosta, escollit com a rei d'Espanya de 1870 a 1873, durant el Sexenni Revolucionari, per les Corts espanyoles després de la Revolució Gloriosa de 1868 que va expulsar del país a la dinastia Borbó.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Amadeu I d'Espanya · Veure més »
Andorra
Situació d'Andorra respecte als Països Catalans Andorra, oficialment Principat d'Andorra, és un microestat independent de l'Europa sud-occidental situat als Pirineus entre Catalunya i França.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Andorra · Veure més »
Antic Règim
Revolució francesa (1789). Les seves ruïnes van ser objecte d'un comerç semblant al que, 200 anys més tard, van tenir les restes del mur de Berlín LAntic Règim (francès: Ancien Régime) va ser un terme que els revolucionaris francesos van emprar per a designar pejorativament el sistema de govern anterior a la Revolució francesa de 1789, la monarquia absoluta de Lluís XVI, i que es va aplicar també a la resta de les monarquies europees amb un funcionament similar; posteriorment, ha esdevingut un concepte historiogràfic aplicat a diversos països de l'Europa moderna.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Antic Règim · Veure més »
Antoni Gisbert i Pérez
''Afusellament de Torrijos i els seus companys'', obra d’'''Antonio Pérez''' Antonio Gisbert Pérez (Alcoi, 19 de desembre de 1834 - París, 26 de novembre de 1901) fou un pintor alcoià de temàtica històrica, en l'època de transició entre el romanticisme i el realisme.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Antoni Gisbert i Pérez · Veure més »
Arapiles
Arapiles és un municipi de la província de Salamanca a la comunitat autònoma de Castella i Lleó.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Arapiles · Veure més »
Arsenio Martínez-Campos Antón
va ser un oficial espanyol que es va pronunciar en contra de la primera República el 1874, donant inici a la restauració borbònica.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Arsenio Martínez-Campos Antón · Veure més »
Arthur Wellesley
El mariscal de camp Arthur Wellesley (Dublín, Irlanda, 1 de maig de 1769 - Walmer, Kent, 14 de setembre de 1852)Wellesley (2008).
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Arthur Wellesley · Veure més »
Autogestió
Lautogestió significa autogovern, és a dir, independència i autonomia en la gestió.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Autogestió · Veure més »
Àngel Guimerà i Jorge
fou dramaturg, polític i poeta en llengua catalana.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Àngel Guimerà i Jorge · Veure més »
Baiona
Baiona (en basc i en gascó Baiona, en francès Bayonne) és una ciutat, seu de la Comunitat d'Aglomeració del País Basc, situada a la confluència dels rius Niva i Ador en el departament dels Pirineus Atlàntics.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Baiona · Veure més »
Baldomero Espartero
Joaquín Baldomero Fernández-Espartero y Álvarez de Toro (Granátula de Calatrava, província de Ciudad Real, 27 d'octubre de 1793 - Logronyo, 8 de gener de 1879) fou un militar i polític espanyol, Virrei de Navarra, Príncep de Vergara, Duc de la Victòria, Duc de Morella, Comte de Luchana i Vescomte de Banderas.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Baldomero Espartero · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Barcelona · Veure més »
Bases de Manresa
Les Bases per a la Constitució Regional Catalana, més coneguda com a Bases de Manresa, són un document aprovat el 27 de març de 1892 per la primera Assamblea de Manresa de la Unió Catalanista, una coordinadora de diverses associacions catalanistes del moment repartides pel territori.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Bases de Manresa · Veure més »
Batalla de Bailèn
La Batalla de Bailèn és una batalla que es va produir en el si de la Guerra del Francès, durant les Guerres Napoleòniques que va suposar la primera derrota del potent exèrcit napoleònic conegut com la Grande Armée.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Batalla de Bailèn · Veure més »
Batalla de Llinars
La batalla de Llinars o batalla de Cardedeu, fou un combat de la Guerra del Francès lluitat el 16 de desembre de 1808 al Vallès Oriental.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Batalla de Llinars · Veure més »
Batalla de Valls
La batalla de Valls, també coneguda com la batalla del pont de Goi es va lluitar el 25 de febrer de 1809, durant la Guerra del Francès entre les forces del mariscal francès Laurent Gouvion Saint-Cyr i les forces espanyoles del general suís Teodoro Reding, la batalla va acabar amb victòria francesa, i el comandant de l'exèrcit espanyol va ser ferit de gravetat durant una càrrega de cavalleria, morint uns dies després.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Batalla de Valls · Veure més »
Batalla del Bruc
La primera batalla del Bruc fou l'enfrontament entre tropes espanyoles i franceses que va tenir lloc al Bruc el 6 de juny de 1808, durant la Guerra del Francès.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Batalla del Bruc · Veure més »
Bloqueig de Barcelona
El Bloqueig de Barcelona va ser l'intent de reconquesta de Barcelona, per part de les tropes espanyoles, durant la Guerra del Francès.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Bloqueig de Barcelona · Veure més »
Cadis
Cadis (en castellà i oficialment Cádiz) és un municipi andalús, capital de la província de Cadis, a Andalusia.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Cadis · Veure més »
Capital (economia)
Capital en ciències econòmiques, és el conjunt de mitjans de producció, ja siguin reals o monetaris, que es poden reproduir amb l'acció d'una unitat productiva i son susceptibles d'originar un benefici econòmic.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Capital (economia) · Veure més »
Carles Albert I de Sardenya
Carles Albert I de Sardenya o Carles Albert de Savoia-Carginano (París, França 1798 - Porto, Regne de Portugal 1849) fou un príncep de Savoia-Carignano amb el tractament d'altesa reial que esdevingué l'any 1831 rei de Sardenya.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Carles Albert I de Sardenya · Veure més »
Carles de Borbó i Àustria-Este
Carles Maria dels Dolors de Borbó i d'Àustria-Este (Ljubljana, Imperi Austrohongarés, 1848 - Varese, Llombardia, 1909) fou pretendent carlí a la corona d'Espanya amb el nom de Carles VII (1868-1909) i el títol d'assenyalament de Duc de Madrid.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Carles de Borbó i Àustria-Este · Veure més »
Carles IV d'Espanya
Carles IV d'Espanya (Portici, Regne de Nàpols, 11 de novembre de 1748 - Roma, 19 de gener de 1819), fou príncep d'Astúries (1759 - 1788) i Rei d'Espanya (1788 - 1808) després de la mort del seu pare Carles III d'Espanya.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Carles IV d'Espanya · Veure més »
Carles Maria Isidre de Borbó
Carles Maria Isidre de Borbó, comte de Molina (Aranjuez, 1788 - Trieste, 1855).
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Carles Maria Isidre de Borbó · Veure més »
Carlisme
Monarquia Hispànica. El carlisme, també anomenat tradicionalisme, legitimisme o jaumisme (entre 1909 i 1931), va ser —i tot i que molt reduït, encara és— un moviment polític ultraconservador d'Espanya, que pretenia entronitzar una branca alternativa de la dinastia borbònica espanyola.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Carlisme · Veure més »
Castell de Montjuïc
El Castell de Montjuïc de Barcelona fou una fortalesa militar i, després de la guerra civil, va ser un museu militar.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Castell de Montjuïc · Veure més »
Castell de Sant Ferran
El castell de Sant Ferran és una fortalesa del municipi de Figueres (Alt Empordà) declarat bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Castell de Sant Ferran · Veure més »
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Castellà · Veure més »
Catalanisme
Les Quatre Columnes són un monument que simbolitza les quatre barres de la Bandera de Catalunya. Fou bastit el 1919 per Puig i Cadafalch i es convertí en un dels símbols del catalanisme durant el govern de la Mancomunitat de Catalunya, però fou enderrocat el 1928 per la dictadura de Primo de Rivera. L'any 2010 foren reconstruïdes simbolitzant la perseverança i fermesa de la identitat nacional catalana. manifestació ''«Som una nació. Nosaltres decidim»'' del 10 de juliol de 2010. Reunió dels batlles de Catalunya el 4 d'octubre de 2014 al Palau de la Generalitat amb el ''president'' Artur Mas per donar suport a la Consulta sobre la independència de Catalunya. El catalanisme és un moviment transversal que propugna la reconeixença de la personalitat política, històrica, lingüística, cultural i nacional de Catalunya i —en qualques casos— també dels Països Catalans, en tant que minoria nacional.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Catalanisme · Veure més »
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Català · Veure més »
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Catalunya · Veure més »
Centre Català
El Centre Català va ser una entitat catalanista fundada a Barcelona el 1882 per defensar els interessos morals i materials de Catalunya, i per aconseguir la unió de tots els catalans.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Centre Català · Veure més »
Ciutadella (arquitectura)
Portal de la ciutadella de Roses Una ciutadella és una fortalesa construïda per tal de protegir una ciutat, de vegades amb un castell al mig.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Ciutadella (arquitectura) · Veure més »
Confederació
Una confederació és una associació de comunitats o estats sobirans creada per mitjà d'un contracte real, constitució o tractat internacional per a l'assoliment d'alguns fins o propòsits comuns predeterminats.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Confederació · Veure més »
Conservadorisme
El conservadorisme és un terme relativista utilitzat per a descriure les ideologies polítiques que afavoreixen els valors tradicionals, és a dir, els costums i creences culturals, com els religiosos o els nacionals.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Conservadorisme · Veure més »
Constitució Espanyola de 1812
1.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Constitució Espanyola de 1812 · Veure més »
Constitució espanyola de 1869
La Constitució Espanyola de 1869 (oficialment: Constitució de la Nació Espanyola) fou la llei fonamental per la qual es va regir l'Estat Espanyol des de la seva promulgació el 6 de juny de 1869 fins a l'abdicació d'Amadeu I i la proclamació de la Primera República, l'any 1873.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Constitució espanyola de 1869 · Veure més »
Constitucions catalanes
Primer volum de la compilació del 1702 Les Constitucions de Catalunya eren les lleis generals del Principat de Catalunya (constitucions, capítols i actes de Cort) estatuïdes i ordenades pel senyor rei comte de Barcelona amb el consentiment, lloació i aprovació dels tres estaments de la Cort General de Catalunya.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Constitucions catalanes · Veure més »
Construcció de l'estat liberal a Espanya
Junta Suprema de les Corts de Càdis. La construcció de l'estat liberal a Espanya va començar a partir de la mort, el 1833, de Ferran VII, monarca absolutista.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Construcció de l'estat liberal a Espanya · Veure més »
Convenció Nacional
Calendari republicà francès de 1794, dibuixat per ''Louis-Philibert Debucourt'' Durant la Revolució Francesa, la Convenció Nacional o, simplement, la Convenció, fou el govern de França des del 20 de setembre de 1792 fins al 4 de brumari de l'any IV (26 d'octubre de 1795).
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Convenció Nacional · Veure més »
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Corona d'Aragó · Veure més »
Corts de Cadis
Jurament de les Corts de Cadis a l'Església Major parroquial de San Fernando. Exposat al Congrés dels Diputats de Madrid. 1.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Corts de Cadis · Veure més »
Cuba
Cuba, oficialment la República de Cuba, és un Estat del mar Carib integrat per l'illa de Cuba —la més gran i la segona més poblada de les Antilles—, l'illa de la Juventud, i altres illes adjacents.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Cuba · Veure més »
Cultura
La cultura és el conjunt de valors, aptituds, teories, ideologies, normes i béns materials creats per l'ésser humà.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Cultura · Veure més »
Decadència
La Decadència és el període de la literatura catalana que comença amb l'Edat Moderna fins a la Renaixença catalana del.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Decadència · Veure més »
Demanda (economia)
La demanda en economia es la quantitat de béns i serveis que un consumidor (demanda individual) oun conjunt de consumidors (demanda total o de mercat) vol comprar a un moment determinat.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Demanda (economia) · Veure més »
Democràcia
La democràcia és una forma de govern en la qual la titularitat de l'autoritat política resideix en tota la comunitat i el procediment de presa de decisions té en la mateixa consideració a tots els seus membres.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Democràcia · Veure més »
Departament de les Boques de l'Ebre
Les Boques de l'Ebre fou un departament francès de la Catalunya integrada dins el Primer Imperi Francès de Napoleó I, quan aquest separà Catalunya del Regne d'Espanya.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Departament de les Boques de l'Ebre · Veure més »
Departament de Montserrat
El Departament de Montserrat fou un departament francès de la Catalunya integrada dins el Primer Imperi Francès de Napoleó I, quan aquest separà Catalunya del Regne d'Espanya.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Departament de Montserrat · Veure més »
Departament del Segre
El Departament del Segre fou un departament francès de la Catalunya integrada dins el Primer Imperi Francès de Napoleó I, quan aquest separà Catalunya del Regne d'Espanya.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Departament del Segre · Veure més »
Departament del Ter
El Departament del Ter fou un departament francès de la Catalunya integrada dins el Primer Imperi Francès de Napoleó I, quan aquest separà Catalunya del Regne d'Espanya.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Departament del Ter · Veure més »
Departament francès
Mapa dels departaments francesos. Els departaments d'ultramar i l'aglomeració parisenca estan representats a una escala diferent. El departament (département) és una divisió territorial de França i una col·lectivitat territorial, és a dir una persona jurídica de dret públic diferent de l'Estat, invertida amb una missió d'interès general referent al departament, entès com a territori.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Departament francès · Veure més »
Desamortitzacions espanyoles
vescomte d'Àger, fou venut arran de la desamortització espanyola i es troba actualment al museu ''The Cloisters'', Nova York La desamortització va ser un llarg procés historicoeconòmic que va començar a l'estat espanyol el 1798 per Manuel Godoy i tancat ja molt entrat el el 16 de desembre del 1924.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Desamortitzacions espanyoles · Veure més »
Desembarcament carlí de la Ràpita
El desembarcament carlí de la Ràpita, també conegut per ortegada a causa del nom del comandament militar que el dugué a terme, va ser un intent d'alçament comandat pel general Jaime Ortega y Olleta, Capità General de les Illes Balears, l'1 d'abril del 1860 per a proclamar al pretendent carlí Carles Lluís de Borbó i destronar la reina Isabel II, mitjançant l'enviament d'una expedició militar a la península des de les Balears.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Desembarcament carlí de la Ràpita · Veure més »
Diòcesi
Una diòcesi o bisbat és un districte o territori de l'església catòlica on té, i hi exerceix jurisdicció espiritual, un prelat: arquebisbe, bisbe, etc.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Diòcesi · Veure més »
Diglòssia
En lingüística, la diglòssia és una situació que es dona quan hi ha dues llengües relacionades de manera propenca, una de prestigi alt, que s'empra generalment pel govern i en texts formals, i una de prestigi baix, que és normalment la llengua vernacla parlada.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Diglòssia · Veure més »
Dinastia borbònica
Escut dels Ducs de Borbó La dinastia borbònica, o la Casa de Borbó (en francès: dynastie des Bourbons o maison de Bourbon), és un conjunt de dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó, originària de la localitat francesa de Borbó.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Dinastia borbònica · Veure més »
Dinastia Savoia
Escut d'armes de la Casa de Savoia. La Dinastia Savoia o Casa de Savoia és una dinastia que tradicionalment tenia els seus dominis a Savoia, i que esdevingué la casa regnant del Regne d'Itàlia, des de la seva fundació l'any 1861 fins a la instauració de la República Italiana el 1946.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Dinastia Savoia · Veure més »
Diputació de Barcelona
Casa Serra, seu de la Diputació de Barcelona Diputació de Barcelona. Logo entrada de la casa serra La Diputació de Barcelona és una institució de l'Estat espanyol que forma part de l'administració local i està dotada de certes competències administratives per al govern i administració de la província de Barcelona.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Diputació de Barcelona · Veure més »
Diputat
Edifici del Congrés de Diputats d'Espanya a Madrid (1843). Un diputat és l'integrant d'un Parlament.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Diputat · Veure més »
Economia de mercat
L'economia de mercat és un sistema econòmic que centra l'organització i assignació de la producció i el consum de béns i serveis en la llei d'oferta i demanda.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Economia de mercat · Veure més »
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Edat mitjana · Veure més »
Empordà
LEmpordà és una comarca històrica catalana sense ús administratiu compresa entre les serres de l'Albera i les Gavarres.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Empordà · Veure més »
Església
* Església (arquitectura), temple on els cristians es reuneixen i celebren culte.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Església · Veure més »
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Espanya · Veure més »
Estanislau Figueras i Moragas
Estanislau Figueras i Moragas (Barcelona, 13 de novembre de 1819 - Madrid, 11 de novembre de 1882), polític català, fou el primer president de govern de la Primera República Espanyola (1873) durant quatre mesos escassos.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Estanislau Figueras i Moragas · Veure més »
Fènix (ocell)
''Bestiari'' d'Aberdeen En l'antiga mitologia egípcia, en què s'anomena Bennu, i en els mites que en deriven, el fènix és un ocell de foc sagrat.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Fènix (ocell) · Veure més »
Federalisme
Federacions El federalisme busca que una entitat política o organització estigui formada per diferents organismes (estats, entitats, associacions, sindicats) que s'associen delegant algunes llibertats o poders propis a un altre organisme superior, a qui pertany la sobirania (estat federal o federació) i que conserven una certa autonomia, ja que algunes competències els pertanyen exclusivament.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Federalisme · Veure més »
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Felip V d'Espanya · Veure més »
Ferran VII d'Espanya
Ferran VII d'Espanya, dit el Desitjat (L'Escorial, 14 d'octubre de 1784 - Madrid, 29 de setembre de 1833), fou príncep d'Astúries (1788-1808) i rei d'Espanya (1808 i 1814-1833).
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Ferran VII d'Espanya · Veure més »
Feudalisme
El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social dut a terme durant l'edat mitjana a Europa, amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Feudalisme · Veure més »
Figueres
La plaça del mercat de Figueres Figueres és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca de l'Alt Empordà i cap del partit judicial de Figueres.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Figueres · Veure més »
Fluvià
El Fluvià és un riu del Pirineu Oriental.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Fluvià · Veure més »
Fraga
Fraga és una localitat de l'Aragó de parla catalana situada a la Franja de Ponent, a l'extrem sud-est de la província d'Osca, en l'últim tram de la vall del Cinca (a 115 km de Saragossa i a 25 km de Lleida).
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Fraga · Veure més »
Francesc Pi i Margall
Francesc Pi i Margall (Barcelona, 20 d'abril de 1824 - Madrid, 29 de novembre de 1901) fou un polític català que va ser el segon president del govern de la Primera República Espanyola l'any 1873.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Francesc Pi i Margall · Veure més »
Furs
XIX mostrant les extensions dels drets tradicionals forals consuetudinaris. Les jurisdiccions forals estaven basades en els antics regnes. A les "comunidades" d'avui en dia no els hi està permés crear lligams oficials que puguin restableïr les relacions històriques tradicionals entre algunes d'elles. Els furs són lleis creades per a constituir com a Fabi, Principat o Regne un territori conquerit.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Furs · Veure més »
Generalitat de Catalunya
La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Generalitat de Catalunya · Veure més »
Girona
Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Girona · Veure més »
Guerra del Francès
La Guerra del Francès (també coneguda com a Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Guerra del Francès · Veure més »
Guerra dels Malcontents
La Guerra dels Malcontents o "del rei cap per avall" fou una insurrecció armada de caràcter absolutista radical que es va desenvolupar el 1827 a la Catalunya rural, i en menor mesura al País Valencià, Aragó, País Basc i Andalusia contra el que es consideraven mesures desencertades del govern de Ferran VII, com ara la col·laboració amb destacats liberals i l'establiment de mesures fortament centralistes, el restabliment de la Inquisició i l'aprovació de la llei sàlica que prohibia a les dones heretar la corona.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Guerra dels Malcontents · Veure més »
Guerra Gran
La Guerra Gran, també coneguda com la Guerra dels Pirineus, Guerra del Rosselló o la Guerra de la Convenció, un episodi de les Guerres de la Revolució Francesa, fou un conflicte bèl·lic en què s'enfrontaren el Regne d'Espanya i la República Francesa, entre el 1793 i el 1795.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Guerra Gran · Veure més »
Guerrilla
La guerra de guerrilles, genuïnament dita guerra de partides i antigament guerra guerrejada, és un tipus de confrontació en què uns escamots irregulars, és a dir, no professionals, dirigeixen petites i ràpides accions de combat contra un exèrcit, policia o, de vegades, altres forces insurgents.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Guerrilla · Veure més »
Guifré el Pilós
Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Guifré el Pilós · Veure més »
Guillaume Philibert Duhesme
Guillaume Philibert Duhesme (Bourgneuf, 7 de juliol de 1766 - Genappe, 20 de juny de 1815) fou un militar francès.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Guillaume Philibert Duhesme · Veure més »
Història d'Espanya
La història d'Espanya és la pròpia d'un estat europeu, incloent tant el període comprès des de la prehistòria i la creació de la Hispània romana, passant per la Hispània visigoda, al-Àndalus, els regnes cristians, la Monarquia Hispànica i la formació i caiguda de l'Imperi Espanyol, fins a la formació del modern Estat nació i la instauració de l'actual Regne Constitucional espanyol.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Història d'Espanya · Veure més »
Història de la llengua catalana
Territoris de llengua catalana. A grans trets, es poden distingir tres grans períodes en la història de la llengua catalana.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Història de la llengua catalana · Veure més »
Història militar de Catalunya
La història militar de Catalunya comença al, amb les primeres gestes dels exèrcits sota ordres de governants catalans i dura fins a l'actualitat, on els soldats catalans s'integren dins forces internacionals.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Història militar de Catalunya · Veure més »
Honoré-Charles de Reille
Honoré-Charles de Reille Honoré-Charles de Reille (Antibes, Provença-Alps-Costa Blava 1775- París 1860) fou un militar francès.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Honoré-Charles de Reille · Veure més »
Idioma
família a la qual pertanyen. Una llengua o idioma és un sistema de comunicació (verbal o per senyals) propi d'una comunitat humana.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Idioma · Veure més »
Independència
Les fronteres polítiques són convencions que es mouen segons els interessos dels seus habitants. Mapa d'Escandinàvia en 1815, de la mobilitat de les seves fronteres i territoris independitzats. La independència és la situació en què algú o quelcom no té cap relació de dependència amb algú o quelcom d'altre, hi estigués sotmès prèviament o no.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Independència · Veure més »
Isabel II d'Espanya
Maria Isabel Lluïsa de Borbó i Borbó-Dues Sicílies (Madrid, 10 d'octubre de 1830 – París, 9 d'abril de 1904) va regnar Espanya com Isabel II entre 1833 i 1868.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Isabel II d'Espanya · Veure més »
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Itàlia · Veure més »
Jacint Verdaguer i Santaló
fou un prevere i destacat poeta en llengua catalana.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Jacint Verdaguer i Santaló · Veure més »
Joan Miquel de Vives i Feliu
era un militar català.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Joan Miquel de Vives i Feliu · Veure més »
Joan Prim i Prats
Joan Prim i Prats, marquès de Los Castillejos, comte de Reus, vescomte del Bruc, Gran d'Espanya (Reus, 6 de desembre de 1814 - Madrid, 30 de desembre de 1870) fou un militar i polític progressista català, molt influent en la política espanyola del.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Joan Prim i Prats · Veure més »
Joaquim Molas i Batllori
Joaquim Molas i Batllori (Barcelona, 5 de setembre de 1930 - Barcelona, 16 de març de 2015) va ser un escriptor, historiador i professor universitari català.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Joaquim Molas i Batllori · Veure més »
Jocs Florals
Els Jocs Florals, Jochs Florals, també anomenats Jocs de la Gaia Ciència, és un certamen literari instituït per primer cop al a la cort provençal de Tolosa de Llenguadoc, per a premiar el gènere poètic, en llengua provençal.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Jocs Florals · Veure més »
Johann Gottfried Herder
Johann Gottfried Herder (1744-1803), a partir de 1802 von Herder, fou un filòsof i crític literari alemany els escrits del qual contribuïren a l'aparició del romanticisme alemany.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Johann Gottfried Herder · Veure més »
Josep Bonaparte
Josep I Bonaparte o Josep I d'Espanya, anomenat de forma despectiva Pepe Botella o Pepe Botellas (Corte, Còrsega, 1768 - Florència, 1844), fou rei de Nàpols (1806-1808) i rei d'Espanya (1808-1813), però no de Catalunya, territori que s'incorporà al Primer Imperi Francès.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Josep Bonaparte · Veure més »
Josep Torras i Bages
Josep Torras i Bages (les Cabanyes, Alt Penedès, 12 de setembre de 1846 - Vic, Osona, 7 de febrer de 1916) fou un eclesiàstic i bisbe català, màxim representant al seu temps del catalanisme conservador i catòlic.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Josep Torras i Bages · Veure més »
Joseph Chabran
Joseph Chabran (Cavalhon, 21 de juny de 1763 - Avinyó, 5 de febrer de 1843) fou un general francès.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Joseph Chabran · Veure més »
Juan Álvarez Mendizábal
Juan Álvarez Mendizábal (Cadis, 1790 – Madrid, 1853) fou un polític, comerciant i financer espanyol.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Juan Álvarez Mendizábal · Veure més »
La Flaca
La Flaca: revista liberal y anticarlista o simplement La Flaca, va ser una revista principalment de caràcter satíric, d'una tendència política republicana i federal.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і La Flaca · Veure més »
La Renaixensa
La Renaixensa va ser un diari de tendència catalanista conservadora nascut a Barcelona l'1 de gener de 1881, amb el mateix nom que el setmanari que el va precedir i que sortia des de 1871.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і La Renaixensa · Veure més »
La Veu del Montserrat
''La Veu del Montserrat'' convocant a la missa pels màrtirs del 1714: ''«perque tots los catalans aprengan en son exemple, com se deu amar la Patria com devem trevallar per restaurarla y enaltirla, ab amor al passat y fe en l'esdevenidor»'' La Veu del Montserrat fou un setmanari de contingut religiós i catalanista d'orientació moderada, escrit en català.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і La Veu del Montserrat · Veure més »
Laïcisme
El laïcisme és una doctrina que defensa la independència de la persona, de la societat i de l'estat de tota influència de la religió, que considera que s'ha de desenvolupar, en tot cas, en l'àmbit privat i personal.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Laïcisme · Veure més »
Laurent de Gouvion Saint-Cyr
Laurent Gouvion Saint-Cyr (Toul, 13 de maig de 1764 - Ieras, 17 de març de 1830) fou un polític i militar francès i marquès de Gouvion-Saint-Cyr.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Laurent de Gouvion Saint-Cyr · Veure més »
Legislació
La legislació és el conjunt de lleis que regulen un aspecte de la vida d'una comunitat.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Legislació · Veure més »
Llei Sàlica
El rei Clodoveu dicta la ''Llei Sàlica'' (Codi per les lleis bàrbares) envoltat pels caps militars de la seva cort. La Llei Sàlica (del Llatí Lex Salica) va ser un conjunt de lleis tradicionals, entre les quals es trobava la regulació de la successió monàstiques a favor dels successors homes, creades per a governar els francs salis a principis de l'edat mitjana durant el regnat de Clodoveu I durant el.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Llei Sàlica · Veure més »
Lleida
Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Lleida · Veure més »
Llibertat de culte
Declaració dels Drets de l'Home garanteix la llibertat de culte. La llibertat de culte, llibertat religiosa o llibertat de consciència és un dret fonamental que es refereix a l'opció de cada ser humà d'elegir lliurement la seva religió, de no elegir cap (irreligió), o de no creure o validar l'existència d'un Déu (ateisme i agnosticisme) i poder exercir l'esmentada creença públicament, sense ser víctima d'opressió, discriminació o intent de canviar-la.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Llibertat de culte · Veure més »
Lliga de Catalunya
La Lliga de Catalunya fou una agrupació política catalanista fundada el 5 de novembre de 1887 a Barcelona per un grup de membres d'ideologia conservadora del Centre Català (Joan Josep Permanyer i Ayats, Àngel Guimerà, Eusebi Güell i Bacigalupi i Lluís Domènech i Montaner) descontents per l'elecció de Valentí Almirall com a president, i pels membres del Centre Escolar Catalanista (també conservadors), com Francesc Cambó, Enric Prat de la Riba, Narcís Verdaguer i Callís, Lluís Duran i Ventosa i Josep Puig i Cadafalch.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Lliga de Catalunya · Veure més »
Lliga Regionalista
La Lliga Regionalista fou un partit polític conservador català que va aparèixer per la fusió de la Unió Regionalista amb el Centre Nacional Català el 25 d'abril de 1901.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Lliga Regionalista · Veure més »
Lluís Domènech i Montaner
La data atribuïda és la que figura al Registre Civil de l'Ajuntament de Barcelona, ja que històricament ha existit una disparitat de versions sobre aquesta dada.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Lluís Domènech i Montaner · Veure més »
Lo Catalanisme
Lo Catalanisme és un llibre publicat per Valentí Almirall el 1886 amb el subtítol Motius que el legitimen, fonaments científics i solucions pràctiques.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Lo Catalanisme · Veure més »
Louis Gabriel Suchet
Louis Gabriel Suchet (Lió, 2 de març del 1770 - Marsella, 3 de gener del 1826) fou mariscal de l'Imperi Francès i primer Duc d'Albufera.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Louis Gabriel Suchet · Veure més »
Luis de Lacy y Gautier
Luis de Lacy y Gautier (San Roque, Cadis (Espanya), 11 de gener de 1772 - Palma, 5 de juliol de 1817) va ser un militar espanyol.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Luis de Lacy y Gautier · Veure més »
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Madrid · Veure més »
Manifest dels Perses
L'anomenat Manifest dels Perses va ser un document subscrit el 12 d'abril de 1814 a Madrid per seixanta-nou diputats al capdavant dels quals es trobava Bernardo Mozo de Rosales i pel qual es demanava a Ferran VII el retorn a l'Antic Règim i l'abolició de la legislació de les Corts de Cadis, just quan el rei acabava de tornar de l'exili i es trobava a València.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Manifest dels Perses · Veure més »
Manresa
Manresa és un municipi i una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Bages i de la Catalunya central.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Manresa · Veure més »
Manuel Pavía y Rodríguez de Alburquerque
espanyol l'any 1874. Manuel Pavía y Rodríguez de Alburquerque (Cadis, 2 d'agost de 1827-Madrid, 4 de gener de 1895) va ser un general espanyol el cop d'estat del qual va acabar en la pràctica amb la Primera República Espanyola.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Manuel Pavía y Rodríguez de Alburquerque · Veure més »
Mariscal de França
El bastó de mariscal de França. El títol de mariscal de França és la més alta distinció militar francesa.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Mariscal de França · Veure més »
Memorial de greuges
El Memorial de Greuges era el nom amb què es coneixia popularment la Memoria en defensa de los intereses morales y materiales de Cataluña, que fou adreçada a Alfons XII l'any 1885 pel Centre Català, a l'estil dels greuges de les antigues Corts catalanes.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Memorial de greuges · Veure més »
Menestral
Menestral és una classe social originada en l'antic règim estamental i considerada després principalment com una part de la petita burgesia.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Menestral · Veure més »
Mequinensa
Mequinensa és una vila i municipi del Baix Cinca situat a la Franja de Ponent, dins la província de Saragossa (Aragó) d'aproximadament 2.600 habitants (any 2006).
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Mequinensa · Veure més »
Miguel Primo de Rivera Orbaneja
II marquès d'Estella i VII de Sobremonte fou un militar espanyol que imposà una dictadura (dictadura de Primo de Rivera) i ocupà el càrrec de president del govern espanyol (1923-1930).
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Miguel Primo de Rivera Orbaneja · Veure més »
Missatge a la Reina Regent
El Missatge a la Reina Regent (Barcelona, 1888) va ésser un document signat per 2.601 persones d'arreu de Catalunya dirigit a la reina regent Maria Cristina en el qual es demanava autonomia per a Catalunya.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Missatge a la Reina Regent · Veure més »
Monarquia constitucional
Les monarquies constitucionals es mostren en fúcsia i les parlamentàries, en vermell.Una monarquia constitucional és una forma de govern monàrquica establerta sota un sistema constitucional que reconeix un monarca electe o hereditari com a cap d'estat.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Monarquia constitucional · Veure més »
Montpanchèir
Montpensier és un municipi francès situat al departament del Puèi Domat i a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Montpanchèir · Veure més »
Moviment obrer
200x200px El moviment obrer és un conjunt d'agrupacions, moviments i pràctiques de la classe treballadora, creat amb l'objectiu d'alliberar-se de l'explotació social, assolir millores laborals i, fins i tot, transformar la societat mitjançant una revolució social.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Moviment obrer · Veure més »
Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya
El Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, també conegut amb l'acrònim MNACTEC, és un museu que té com a missió promoure el coneixement de la cultura científica, tècnica i industrial i, a la vegada, conservar, estudiar i mostrar l'evolució dels avenços científics i tècnics a Catalunya, fent especial atenció a la seva aplicació industrial i la seva incidència social.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya · Veure més »
Napoleó Bonaparte
fou un militar i home d'estat francès.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Napoleó Bonaparte · Veure més »
País Basc
El País Basc ('país de llengua basca') és un país europeu.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і País Basc · Veure més »
Pau de Basilea
La Pau de Basilea és un conjunt de tres tractats firmats respectivament entre la França i el Regne de Prússia, entre França i el Regne d'Espanya i entre els revolucionaris francesos i el 1795, pels quals ambdós països firmaven la pau amb la França revolucionària i el landgraviat de Hessen-Kassel que posaven fi a la Primera Coalició.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Pau de Basilea · Veure més »
Pàtria
La pàtria ve determinada per la nació o unitat històrico-cultural amb la qual se senten identificats els que han nascut en una col·lectivitat o en formen part.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Pàtria · Veure més »
Pere de Rosselló
Pere de Rosselló fou secretari dels Jocs Florals de 1869.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Pere de Rosselló · Veure més »
Pierre François Charles Augereau
Pierre Françoise Augereau (París, 21 d'octubre del 1757 – La Houssaye-en-Brie, 1816), fou un militar francès que assolí el grau de mariscal així com els títols de par de França i duc de Castiglione.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Pierre François Charles Augereau · Veure més »
Política
La política (del grec πολιτική "política", i aquest de πόλις "ciutat") és el procés de presa de decisions en grups humans, els mètodes per guanyar i conservar el suport de les persones per a dur a terme una acció en un grup determinat.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Política · Veure més »
Pragmàtica sanció
Una pragmàtica sanció és aquella norma o disposició legal promulgada per un rei i que afecta aspectes fonamentals de l'estat, regulant qüestions com la successió al tron o d'altres.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Pragmàtica sanció · Veure més »
Primer Congrés Catalanista
El Primer Congrés Catalanista fou una assemblea celebrada a Barcelona entre el 9 d'octubre i el 14 de novembre de 1880 per tal de fixar l'ideari catalanista.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Primer Congrés Catalanista · Veure més »
Primer Imperi Francès
El Primer Imperi Francès, conegut comunament com a Imperi Francès, Imperi Napoleònic o simplement l'Imperi, cobreix el període de la dominació de França sobre l'Europa Continental, sota el govern de Napoleó I de França.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Primer Imperi Francès · Veure més »
Primera Guerra Carlina
La Primera Guerra Carlina o Guerra dels Set Anys fou el conflicte civil que va esclatar a Espanya quan va morir el rei Ferran VII i a causa de la seva successió, perquè els absolutistes no acceptaven la seva filla Isabel II d'Espanya, declarada hereva en virtut de la Pragmàtica Sanció de 1830.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Primera Guerra Carlina · Veure més »
Primera República Espanyola
La Primera República Espanyola va ser el règim polític que hi va haver a Espanya des de la seva proclamació per les Corts Generals, l'11 de febrer de 1873, fins al 29 de desembre de 1874, quan el pronunciament del general Martínez-Campos va donar inici a la Restauració borbònica.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Primera República Espanyola · Veure més »
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Principat de Catalunya · Veure més »
Pronunciament
Un pronunciament és una forma de rebel·lió militar o cop d'estat, peculiar d'Espanya i el món hispanoparlant (conegut com a pronunciamiento), característic del.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Pronunciament · Veure més »
Puerto Rico
Puerto Rico és un estat insular de l'Amèrica Central lliurement associat als Estats Units d'Amèrica.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Puerto Rico · Veure més »
Puigcerdà
Puigcerdà és una vila de Catalunya capital històrica de la Cerdanya i oficialment de la comarca actual de la Baixa Cerdanya, a més de ser cap del partit judicial de Puigcerdà, a les comarques gironines.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Puigcerdà · Veure més »
Rabassa morta
El contracte de rabassa morta era un contracte molt estès a Catalunya, pel qual s'establia un conreu en règim emfitèutic semblant a un arrendament d'un tros de terra per a conrear-hi vinya, amb la condició de restar dissolt en haver mort dos terços dels primers ceps plantats, anomenat també “establiment a primers ceps”.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Rabassa morta · Veure més »
Rainier d'Àustria
Rainier d'Àustria, arxiduc d'Àustria (Pisa, 30 de setembre de 1783 - Bolzano, 1853) fou Arxiduc d'Àustria, príncep d'Hongria i de Bohèmia amb el tractament d'altesa imperial.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Rainier d'Àustria · Veure més »
Rússia
Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Rússia · Veure més »
Reaccionari
Reaccionari (del francès réactionnaire) és un terme que es va originar com a expressió pejorativa per a referir-se, des de la Revolució Francesa, al que s'oposa a la revolució, com a sinònim de contrarevolucionari.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Reaccionari · Veure més »
Regnat d'Isabel II d'Espanya
El regnat d'Isabel II d'Espanya és el període de la història d'Espanya en que l'estat es constitueix com una monarquia constitucional després de la mort de Ferran VII de Castella el 1833 i la promulgació de la Constitució espanyola de 1837.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Regnat d'Isabel II d'Espanya · Veure més »
Regne d'Aragó
El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Regne d'Aragó · Veure més »
Regne de Sardenya-Piemont
Piemont-Sardenya és el nom amb què sovint la historiografia designa sintèticament els Estats de Savoia (el conjunt d'estats governats per la dinastia dels Savoia) a partir del moment que s'hi inclogué el Regne de Sardenya (1720) i fins a la transformació en Regne d'Itàlia (1861).
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Regne de Sardenya-Piemont · Veure més »
Regne de València
El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Regne de València · Veure més »
Rei d'Espanya
El rei d'Espanya és el cap d'estat d'Espanya i el titular de la Corona d'Espanya, la forma en què es configura a Espanya la prefectura de l'Estat.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Rei d'Espanya · Veure més »
Renaixença
La Renaixença fou un moviment cultural i literari del català del (1833-1892).
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Renaixença · Veure més »
Renaixença econòmica
Basílica de la Mercè. Construïda per Josep Mas i Dordal amb la façana projectada per Carles Grau, entre 1767 i el 1775. La Renaixença econòmica fa referència a la societat i l'economia de la Catalunya il·lustrada del.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Renaixença econòmica · Veure més »
República
Una república és un estat o un país dirigit per persones que basen el seu poder polític en la voluntat democràtica del poble en què els ciutadans tenen el dret al vot, la qual cosa dona al govern el fonament de legitimitat i sobirania.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і República · Veure més »
Republicanisme
''La llibertat guiant al poble'' d'Eugène Delacroix, al·legoria republicana de la revolta i el seu lema ''Liberté, égalité, fraternité'' El republicanisme és la ideologia que propugna governar una nació com una república, és a dir, com una «cosa pública» o un afer que competeix a tota la ciutadania i no tan sols a una determinada classe social o a unes elits.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Republicanisme · Veure més »
Restauració borbònica
La Restauració borbònica fou el període de la Història d'Espanya comprès entre el pronunciament del General Arsenio Martínez Campos el 1874 que posà fi a la Primera República Espanyola, i la proclamació de la Segona República el 14 d'abril de 1931.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Restauració borbònica · Veure més »
Reus
Reus és un municipi i una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Baix Camp, situat a l'oest del Camp de Tarragona i a uns 10 km de la mar Mediterrània.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Reus · Veure més »
Revolució de 1848
Mapa de les revolucions de 1848 La Revolució de 1848, o revolucions de 1848, conegudes en alguns països com la primavera de les nacions, la primavera dels pobles o l'any de les revolucions, fou una onada revolucionària que va sorgir a Sicília i, agreujada per les revolucions de 1848 a França, aviat es va estendre per la resta d'Europa i fins i tot fora, com al Brasil.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Revolució de 1848 · Veure més »
Revolució de 1868
La Revolució de 1868, anomenada la Gloriosa, la Setembrina o la Revolució de setembre, fou una sublevació militar amb elements civils que tingué lloc al Regne constitucional d'Espanya el setembre de 1868 i que suposà el destronament i l'exili de la reina Isabel II i l'inici del període anomenat Sexenni Democràtic.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Revolució de 1868 · Veure més »
Revolució Francesa
La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Revolució Francesa · Veure més »
Revolució Industrial
La Revolució Industrial és el procés d'industrialització amb el conjunt de canvis econòmics i socials que aquest comporta.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Revolució Industrial · Veure més »
Revolució Industrial a Catalunya
La Revolució Industrial a Catalunya és la transposició a Catalunya, a partir de l'any 1832 de la Revolució Industrial que s'havia iniciat a Anglaterra a la segona meitat del i fortament vinculat amb el desenvolupament de la indústria del cotó.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Revolució Industrial a Catalunya · Veure més »
Revolució Liberal
Una Revolució Liberal és un tipus de revolució duta a terme, majoritàriament per la classe social de la burgesia i que aspira a esdevenir la classe dirigent enfront d'altres grups socials que s'oposin al seu poder.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Revolució Liberal · Veure més »
Rexurdimento
Na Rosalía de Castro inicia el Rexurdimento pròpiament dit Rexurdimento (resorgiment en català) és el nom amb què es coneix el (o la seva segona meitat) a la història de Galícia i expressa una trajectòria de recuperació no només literària, sinó també cultural, política i històrica.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Rexurdimento · Veure més »
Romanticisme
''Caminant damunt un mar de boira'', del romàntic Caspar David Friedrich El Romanticisme va ser un moviment tant cultural com polític que s'originà a Alemanya a final del, inicialment com a moviment literari, però que ràpidament passà a influenciar totes les arts.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Romanticisme · Veure més »
Rosselló
Mapa de Catalunya i de les comarques històriques El Rosselló és una comarca històrica catalana administrativament a l'extrem sud-oriental de l'estat francès.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Rosselló · Veure més »
Sagunt
Sagunt (oficialment Sagunt/Sagunto; de l'edat mitjana al anomenada Morvedre) és una ciutat i un municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Morvedre.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Sagunt · Veure més »
Sàpiens
Sàpiens és una revista en llengua catalana de divulgació històrica i periodicitat mensual.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Sàpiens · Veure més »
Segon Congrés Catalanista
El Segon Congrés Catalanista fou una assemblea convocada pel Centre Català i celebrada a Barcelona entre el 20 i el 27 de juny del 1883, per tal de discutir i de votar el Programa del Catalanisme, proclamant la necessitat i conveniència que els catalans s'havien d'afiliar només a organitzacions polítiques de disciplina exclusivament catalana.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Segon Congrés Catalanista · Veure més »
Segona guerra carlina
La segona guerra carlina o guerra dels matiners fou una guerra civil espanyola del, emmarcada en el context de l'enfrontament originat en el conflicte de successió dinàstica a la corona d'Espanya conegut genèricament com les guerres carlines i que tingué lloc entre el 1846/47 i el 1849.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Segona guerra carlina · Veure més »
Segona República Espanyola
La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco).
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Segona República Espanyola · Veure més »
Senyoriu
El senyoriu o la senyoria és una institució pròpia de l'edat mitjana i l'edat moderna a Europa.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Senyoriu · Veure més »
Setge de Girona de 1809
El setge de Girona de 1809 fou el tercer dels setges napoleònics de Girona, en el qual la ciutat de Girona acabà rendint-se a les tropes franceses que havien començat la invasió d'Espanya el 1808.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Setge de Girona de 1809 · Veure més »
Setge de Tarragona (1811)
El setge de Tarragona fou un episodi militar de la Guerra del Francès que va enfrontar l'exèrcit francès, comandats pel mariscal Suchet, amb els espanyols, sota les ordres del general Juan Senén de Contreras y de Torres, governador militar de la ciutat.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Setge de Tarragona (1811) · Veure més »
Setge de Tortosa (1810)
El Setge de Tortosa de 1810 va ser una acció militar d'encerclament de la Guerra del Francès (1808-1814) que culminaria amb l'ocupació francesa de la ciutat de Tortosa.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Setge de Tortosa (1810) · Veure més »
Sexenni Democràtic
Caricatura respecte a les etapes del Sexenni Democràtic públicat a la revista barcelonina ''La Flaca'' amb la capçalera de ''“La Madeja”'', al 1874 El Sexenni Democràtic o Sexenni Revolucionari és un període històric de la història d'Espanya comprès entre la Revolució de 1868, que suposà la fi del regnat d'Isabel II d'Espanya i la Restauració de la dinastia borbònica el gener del 1875.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Sexenni Democràtic · Veure més »
Socialisme
El socialisme és un conjunt de doctrines en oposició a l'individualisme, que propugnen una reforma radical de l'organització de la societat per la supressió de les classes socials mitjançant la col·lectivització dels mitjans de producció i de canvi de la de distribució de la riquesa, així com les teories i moviments polítics associats amb ells.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Socialisme · Veure més »
Tarragona
Tarragona és una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès i de la província de Tarragona.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Tarragona · Veure més »
Teodoro Reding
Teodoro Reding de Biberegg y Freüler (Schwyz, Suïssa, 3 de juliol de 1755 - Tarragona, 10 d'abril de 1809) fou un general espanyol d'origen suís, que lluità pel rei borbó Ferran VII contra les tropes franceses a la Guerra del Francès.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Teodoro Reding · Veure més »
Terç de Miquelets de Girona
El Terç de Miquelets de Girona fou una unitat de miquelets llevada a Girona per combatre a la Guerra del Francès (1808 - 1814).
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Terç de Miquelets de Girona · Veure més »
Tercera Guerra Carlina
La Tercera Guerra Carlina fou una guerra civil espanyola que va tenir lloc del 1872 al 1876.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Tercera Guerra Carlina · Veure més »
Torí
Torí (en piemontès Turin, en italià Torino) és una important ciutat industrial del nord-oest d'Itàlia, capital del Piemont, una regió situada majoritàriament a l'oest del riu Po.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Torí · Veure més »
Tractat de Sant Ildefons
* Tractat de Sant Ildefons de 1725, acord preliminar per ajustar el matrimoni entre Josep I de Portugal i la infanta espanyola Mariana Victòria de Borbó, ratificat a Madrid el 1727 i fet efectiu en 1729.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Tractat de Sant Ildefons · Veure més »
Treball (economia)
El treball és l'activitat feta amb esforç per produir béns i que té com a objectiu la supervivència i el progrés, tant de l'individu que l'exerceix com de cada Estat o societat on es produeix.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Treball (economia) · Veure més »
Trienni Liberal
Document en què consta el jurament a la Constitució espanyola de 1812 per part de Ferran VII d'Espanya El Trienni Liberal (1820-1823) va ser un període liberal del regnat de Ferran VII, que es va iniciar amb el pronunciament de Riego l'1 de gener de 1820 a Las Cabezas de San Juan, que havia rebut l'encàrrec de dirigir una expedició contra els insurgents de les colònies d'Amèrica.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Trienni Liberal · Veure més »
Unió Catalanista
La Unió Catalanista fou un grup polític format a Barcelona el 1891 per la unió de sindicats i associacions catalanistes que es van posar en contacte arran de la resistència contra l'article 15 del Codi Civil espanyol que atemptava contra el Dret civil català.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Unió Catalanista · Veure més »
Unió Republicana (1903)
Unió Republicana (UR) fou un partit polític fundat a Madrid el 1903 amb el propòsit d'aplegar els grups republicans espanyols sorgits durant la Restauració, tots ells molt heterogenis ideològicament i sovint enfrontats a nivell personal, gràcies a les bones perspectives electorals aconseguides per les aliances republicanes de 1893 i 1900.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Unió Republicana (1903) · Veure més »
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і València · Veure més »
Valentí Almirall i Llozer
fou un advocat, periodista i polític català, considerat un dels pares del catalanisme modern i, més concretament, d'un catalanisme d'esquerres fèrriament federalista.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Valentí Almirall i Llozer · Veure més »
Vall d'Aran
Municipis de la Vall d'Aran Els sis terçons, que aquí es representen superposats als límits municipals, formen la divisió territorial tradicional de la vall i són també les circumscripcions electorals del Consell General. La Vall d'Aran o Aran, de vegades anomenada pel seu topònim oficial Val d'Aran (en aranès, que amb l'article seria era Val d'Aran; en altres modalitats de l'occità es diu Vath d'Aran o Vau d'Aran), en aranès, és una vall pirinenca i una comarca (parçan) situada al sud-est de la regió històrica i cultural de Gascunya, a la també regió històrica, encara més gran, d'Occitània.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Vall d'Aran · Veure més »
Víctor Manuel II
Víctor Manuel II d'Itàlia i de Sardenya (Torí, Regne de Sardenya-Piemont, 14 de març de 1820 - Roma, Itàlia, 9 de gener de 1878) fou el duc de Savoia i rei de Sardenya entre 1849 i 1860.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Víctor Manuel II · Veure més »
Vinya
La vinya és una planta del gènere Vitis originària d'Àsia.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і Vinya · Veure més »
10 de desembre
El 10 de desembre és el tres-cents quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і 10 de desembre · Veure més »
10 de febrer
El 10 de febrer és el quaranta-unè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і 10 de febrer · Veure més »
11 de febrer
L11 de febrer és el quaranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і 11 de febrer · Veure més »
13 de febrer
El 13 de febrer és el quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і 13 de febrer · Veure més »
14 d'abril
El 14 d'abril és el cent quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і 14 d'abril · Veure més »
14 de juny
El 14 de juny és el cent seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і 14 de juny · Veure més »
16 de novembre
El 16 de novembre o 16 de santandria és el tres-cents vintè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і 16 de novembre · Veure més »
17 de desembre
El 17 de desembre és el tres-cents cinquanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і 17 de desembre · Veure més »
1789
Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau Mapa simplificat d'Europa abans de la Revolució Francesa del 1789.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і 1789 · Veure més »
1793
;Països Catalans.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і 1793 · Veure més »
1795
;Països Catalans.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і 1795 · Veure més »
18 de gener
El 18 de gener és el divuité dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і 18 de gener · Veure més »
1808
Aquest any és popularment conegut com l'any de la vinguda del francès.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і 1808 · Veure més »
1809
;Països Catalans.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і 1809 · Veure més »
1810
;Països Catalans.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і 1810 · Veure més »
1811
El primer imperi francès en negreta i els seus estats satèl·lit ('''1811''').
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і 1811 · Veure més »
1812
Mapa polític d'Europa a la vigília de la campanya russa de Napoleó l'any 1812.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і 1812 · Veure més »
1813
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і 1813 · Veure més »
1814
Aprovat pel rei el 4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra pdf;Països Catalans.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і 1814 · Veure més »
1820
Sense descripció.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і 1820 · Veure més »
1827
;Països Catalans.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і 1827 · Veure més »
1830
;Països Catalans.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і 1830 · Veure més »
1833
;Països Catalans.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і 1833 · Veure més »
1836
Llinda d'una casa del carrer del Pont Vell de Besalú Placa commemorativa de la primera foto feta a Barcelona, el 10 de novembre de 1836;Països Catalans.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і 1836 · Veure més »
1837
;Països Catalans.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і 1837 · Veure més »
1839
;Països Catalans.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і 1839 · Veure més »
1840
;Països Catalans.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і 1840 · Veure més »
1845
Sense descripció.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і 1845 · Veure més »
1846
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і 1846 · Veure més »
1849
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і 1849 · Veure més »
1860
;Països Catalans.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і 1860 · Veure més »
1870
Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870;Països Catalans.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і 1870 · Veure més »
1871
;Països Catalans.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і 1871 · Veure més »
1872
;Països Catalans.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і 1872 · Veure més »
1873
;Països Catalans.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і 1873 · Veure més »
1874
;Països Catalans.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і 1874 · Veure més »
1875
;Països Catalans.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і 1875 · Veure més »
1876
;Països Catalans.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і 1876 · Veure més »
1880
;Països Catalans.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і 1880 · Veure més »
1882
Barcelona, carrer de Pelai.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і 1882 · Veure més »
1883
;Països Catalans.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і 1883 · Veure més »
1887
;Països Catalans.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і 1887 · Veure més »
1888
;Països Catalans.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і 1888 · Veure més »
1890
Terrassa, la Rambla d'Ègara, el '''1890'''.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і 1890 · Veure més »
1891
;Països Catalans.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і 1891 · Veure més »
19 de març
El 19 de març és el setanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і 19 de març · Veure més »
1923
;Països Catalans.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і 1923 · Veure més »
1931
;Països Catalans.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і 1931 · Veure més »
25 de febrer
El 25 de febrer és el cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і 25 de febrer · Veure més »
26 de febrer
El 26 de febrer és el cinquanta setè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і 26 de febrer · Veure més »
26 de gener
El 26 de gener és el vint-i-sisè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і 26 de gener · Veure més »
28 de maig
El 28 de maig és el cent quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і 28 de maig · Veure més »
29 de febrer
El 29 de febrer és el seixantè dia dels anys de traspàs del calendari gregorià.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і 29 de febrer · Veure més »
30 de maig
El 30 de maig és el cent cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і 30 de maig · Veure més »
6 de juny
El 6 de juny és el cent cinquanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Història contemporània de Catalunya і 6 de juny · Veure més »
Redirigeix aquí:
Edat contemporània a Catalunya, Història Contemporània de Catalunya, Història de la Catalunya contemporània.
