Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Història de l'alfabet llatí

Índex Història de l'alfabet llatí

A la Inscripció Duenos que data del segle VI a. C. apareix la primera mostra coneguda de l'alfabet llatí. L'alfabet llatí que actualment és un dels sistemes d'escriptura dominants té un antic origen i ha sofert una llarga evolució històrica des de la seva aparició al segle VII a. C.

37 les relacions: A, Alfabet etrusc, Alfabet fonètic internacional, Alfabet grec, Alfabet llatí, Antics alfabets itàlics, B, C, Cumes, D, E, Espuri Carvili Màxim Ruga, Etruscs, Evandre, F, G, Grècia romana, Guerra de Troia, H, I, K, Llatins, Lletres clàudies, M, Magna Grècia, Mezzogiorno, O, Plutarc de Queronea, R, Segle III aC, Segle VII aC, Sibil·la, T, Vocal, X, Z, Zeta (lletra grega).

A

La A és la primera lletra de l'alfabet llatí bàsic, i dels alfabets derivats del mateix.

Nou!!: Història de l'alfabet llatí і A · Veure més »

Alfabet etrusc

L'alfabet etrusc era un sistema alfabètic utilitzat al nord de la península Itàlica a finals del.

Nou!!: Història de l'alfabet llatí і Alfabet etrusc · Veure més »

Alfabet fonètic internacional

L'alfabet fonètic internacional és un alfabet fonètic usat per lingüistes per a representar acuradament i de forma unívoca cada un de la completa varietat de sons (fonemes o realitzacions d'aquests) que l'aparell vocal humà pot produir.

Nou!!: Història de l'alfabet llatí і Alfabet fonètic internacional · Veure més »

Alfabet grec

Lalfabet grec (en grec: Ελληνικό αλφάβητο) és un repertori de vint-i-quatre lletres que s'ha fet servir per a escriure la llengua grega des dels segles IX o VIII aC.

Nou!!: Història de l'alfabet llatí і Alfabet grec · Veure més »

Alfabet llatí

Lalfabet llatí és el sistema d'escriptura alfabètic desenvolupat pels romans per escriure el llatí.

Nou!!: Història de l'alfabet llatí і Alfabet llatí · Veure més »

Antics alfabets itàlics

Els antics alfabets itàlics són un grup de sistemes d'escriptura arcaics similars entre ells utilitzats a la península itàlica entre els anys 700 aC i 100 aC, per diverses llengües d'aquella època.

Nou!!: Història de l'alfabet llatí і Antics alfabets itàlics · Veure més »

B

La B és la segona lletra de l'alfabet català i primera de les consonants.

Nou!!: Història de l'alfabet llatí і B · Veure més »

C

La C és la tercera lletra de l'alfabet català provinent del llatí.

Nou!!: Història de l'alfabet llatí і C · Veure més »

Cumes

Cumes (en Cumae, en Κύμη) era una ciutat de la costa de Campània a uns 10 km al nord del Cap Misenum.

Nou!!: Història de l'alfabet llatí і Cumes · Veure més »

D

La D és la quarta lletra de l'alfabet català i tercera de les consonants.

Nou!!: Història de l'alfabet llatí і D · Veure més »

E

La E és la cinquena lletra de l'alfabet català i segona de les vocals.

Nou!!: Història de l'alfabet llatí і E · Veure més »

Espuri Carvili Màxim Ruga

Espuri Carvili Màxim Ruga (en llatí Spurius Carvilius Sp. F. C. N. Maximus Ruga) va ser un magistrat romà del.

Nou!!: Història de l'alfabet llatí і Espuri Carvili Màxim Ruga · Veure més »

Etruscs

Els etruscs eren una civilització que va habitar la Itàlia central tirrena des del al al país conegut amb el nom d'Etrúria.

Nou!!: Història de l'alfabet llatí і Etruscs · Veure més »

Evandre

Segons la mitologia grega, Evandre (en grec antic Εὔανδρος, home bo o home fort) va ser un heroi, originari de la ciutat de Pal·làntion.

Nou!!: Història de l'alfabet llatí і Evandre · Veure més »

F

La F és la sisena lletra de l'alfabet català i quarta de les consonants.

Nou!!: Història de l'alfabet llatí і F · Veure més »

G

La G és la setena lletra de l'alfabet català i cinquena de les consonants.

Nou!!: Història de l'alfabet llatí і G · Veure més »

Grècia romana

La Grècia romana és el període de la història de Grècia que va seguir a la victòria romana sobre els corintis en la batalla de Corint, l'any 146 aC, fins i tot el restabliment de la ciutat de Bizanci i el seu nomenament, per l'emperador Constantí I, com a capital de l'Imperi Romà, (la Nova Roma), rebatejada Constantinoble l'any 330.

Nou!!: Història de l'alfabet llatí і Grècia romana · Veure més »

Guerra de Troia

La Guerra de Troia és un episodi de la mitologia grega en què una confederació de pobles i reis aqueus (és a dir, grecs) assetjaren durant deu anys, i finalment capturaren, la ciutat de Troia, a l'Àsia Menor.

Nou!!: Història de l'alfabet llatí і Guerra de Troia · Veure més »

H

La H és la vuitena lletra de l'alfabet català i sisena de les consonants.

Nou!!: Història de l'alfabet llatí і H · Veure més »

I

La I és la novena lletra de l'alfabet català i tercera de les vocals.

Nou!!: Història de l'alfabet llatí і I · Veure més »

K

La K és l'onzena lletra de l'alfabet català i la vuitena de les consonants.

Nou!!: Història de l'alfabet llatí і K · Veure més »

Llatins

Els llatins eren els habitants del Latium, regió del centre de la península Itàlica.

Nou!!: Història de l'alfabet llatí і Llatins · Veure més »

Lletres clàudies

Les lletres clàudies en Times New Roman. Les lletres clàudies són tres grafies que va intentar introduir l'emperador Claudi a l'alfabet llatí sense gaire èxit.

Nou!!: Història de l'alfabet llatí і Lletres clàudies · Veure més »

M

La M és la tretzena lletra de l'alfabet català i desena de les consonants.

Nou!!: Història de l'alfabet llatí і M · Veure més »

Magna Grècia

Magna GrèciaMagna Grècia (Magna Graecia; Megálē Hellás) és el nom donat en l'antiguitat al territori ocupat pels colons grecs del sud de la península italiana i Sicília, on van fundar nombroses polis que van comerciar amb la seva metròpoli.

Nou!!: Història de l'alfabet llatí і Magna Grècia · Veure més »

Mezzogiorno

El Mezzogiorno (a italià normatiu, literalment Migdia, amb el significat de-zona-sud o meridional) és la macroregió meridional de l'estat italià.

Nou!!: Història de l'alfabet llatí і Mezzogiorno · Veure més »

O

La O és la quinzena lletra de l'alfabet català i quarta de les vocals.

Nou!!: Història de l'alfabet llatí і O · Veure més »

Plutarc de Queronea

Plutarc Plutarc de Queronea (Πλούταρχος; c. 46 - c. 120) va ser un historiador i assagista grec que va viure en temps de la Grècia romana.

Nou!!: Història de l'alfabet llatí і Plutarc de Queronea · Veure més »

R

R (majúscula), r (minúscula), és la divuitena lletra de l'alfabet llatí.

Nou!!: Història de l'alfabet llatí і R · Veure més »

Segle III aC

El segle III aC és un període de l'edat antiga caracteritzat per l'auge de Roma, que s'acaba imposant a l'etern rival, Cartago, en una sèrie de guerres que afecten a tota la Mediterrània.

Nou!!: Història de l'alfabet llatí і Segle III aC · Veure més »

Segle VII aC

El segle VII aC és un període de l'edat antiga que inclou els anys compresos entre el 700 aC i el 601 aC.

Nou!!: Història de l'alfabet llatí і Segle VII aC · Veure més »

Sibil·la

Sibiŀla dèlfica, fresc de Miquel Àngel a la capella Sixtina La sibil·la (en grec antic Σίβυλλα) és un personatge de la mitologia grega i romana.

Nou!!: Història de l'alfabet llatí і Sibil·la · Veure més »

T

La T és la vintena lletra de l'alfabet català i setzena de les consonants.

Nou!!: Història de l'alfabet llatí і T · Veure més »

Vocal

Les vocals són els sons de la parla que s'articulen exclusivament amb la vibració de les cordes vocals, sense que el pas de l'aire per les cavitats superiors de l'aparell fonador (la faringe, la cavitat bucal i la cavitat nasal) hi afegeixin cap altre element sonor.

Nou!!: Història de l'alfabet llatí і Vocal · Veure més »

X

X (majúscula), x (minúscula), és la vint-i-quatrena lletra de l'alfabet llatí.

Nou!!: Història de l'alfabet llatí і X · Veure més »

Z

La Z és la vint-i-sisena lletra de l'alfabet català i vint-i-unena de les consonants.

Nou!!: Història de l'alfabet llatí і Z · Veure més »

Zeta (lletra grega)

La zeta és la sisena lletra de l'alfabet grec.

Nou!!: Història de l'alfabet llatí і Zeta (lletra grega) · Veure més »

Redirigeix aquí:

Historia del alfabeto latino.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »