Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Histogènesi

Índex Histogènesi

Histogènesi o histogènia és la formació i desenvolupament del diferents teixits embrionaris d'un organisme a partir de cèl·lules indiferenciades Aquestes cèl·lules constiueixen les tres primeres capes germinatives: l'endoderma, el mesoderma i l'ectoderma.

10 les relacions: Blàstula, Cnidaris, Ectoderma, Embriogènesi, Endoderma, Gastrulació, Histologia, Mesoderma, Organogènesi, Teixit (biologia).

Blàstula

La blàstula és un estat primerenc del desenvolupament embrionari en els animals; en els mamífers rep el nom de "blastocit".

Nou!!: Histogènesi і Blàstula · Veure més »

Cnidaris

Els cnidaris (Cnidaria, del grec knide, «ortiga» i el llatí -arium, sufix que indica pertinença) són un embrancament que agrupa més 12.000 espècies actuals d'animals relativament simples, que viuen exclusivament en ambients aquàtics, majoritàriament marins.

Nou!!: Histogènesi і Cnidaris · Veure més »

Ectoderma

Esquema on s'hi veu l'ectoderma L'ectoderma (del grec έξω, «fora», i -δέρμα, «pell») (molt sovint mal anomenada ectoderm) és la capa germinativa que s'hi troba a l'exterior dels embrions dels metazous.

Nou!!: Histogènesi і Ectoderma · Veure més »

Embriogènesi

L'embriogènesi (d'embrió + gènesi) és el complex procés generatiu que condueix a la formació d'un organisme pluricel·lular, vegetal o animal, a partir del zigot.

Nou!!: Histogènesi і Embriogènesi · Veure més »

Endoderma

Esquema en el que es veu l'endoderma L'endoderma (molt sovint mal anomenada endoderm) és la capa germinativa que es troba a l'interior dels embrions de metazous.

Nou!!: Histogènesi і Endoderma · Veure més »

Gastrulació

Esquema del procés de '''gastrulació''' del diploblast: La formació de fulls germinals de la (1) blàstula a (2) gàstrula. Algunes de les cèl·lules de l'ectoderma (taronja) es mouen a l'interior formant l'endoderma (vermell). La gastrulació és una fase inicial en el desenvolupament embrionari dels animals, durant els quals la morfologia de l'embrió és dramàticament reestructurada per la migració cèl·lular.

Nou!!: Histogènesi і Gastrulació · Veure més »

Histologia

Un espècimen histològic tenyit, col·locat entre un portaobjectes i un cobreobjectes. La histologia (compost de les paraules gregues: ἱστός "teixit", i -λογία -logia) és l'estudi de l'anatomia microscòpica de les cèl·lules i dels teixits de plantes i animals.

Nou!!: Histogènesi і Histologia · Veure més »

Mesoderma

Esquema en el que es distingeix el mesoderma El mesoderma és una de les tres capes germinals que apareix durant el desenvolupament embrionari i que se situa entre l'ectoderma i l'endoderma.

Nou!!: Histogènesi і Mesoderma · Veure més »

Organogènesi

Lorganogènesi, paraula que deriva del grec: όργανον "amb `què es treballa", i γένεσις "origen, creació, generació") és el procés pel qual l'ectoderma, endoderma, i mesoderma es desenvolupen en òrgans interns de l'organisme. Per tant l'organogènesi és el conjunt de canvis que permeten que les capes embrionàries es transformin en els diferents òrgans que conformen un organisme. Abans d'això ocorre la formació d'òrgans rudimentaris, és a dir, la formació d'òrgans sense forma ni grandària definida. L'organogènesi permet l'ordenació i formació de les diferents estructures corporals, més específicament la formació dels òrgans. En els humans els organismes interns inicien el seu desenvolupament en l'úter dins la tercera a vuitena setmana de la fecundació. Les capes germinatives en l'organogènesi difereixen per tres processos: Plecs, divisió i condensació. En els animals cordats es desenvolupen aviat en aquest estadi el tub neural i el notocord. Els animals vertebrats es desenvolupen des de la gàstrula de la mateixa manera. Els vertebrats desenvolupen una cresta neural que es diferencia en moltes estructures, incloent alguns ossos, músculs i components del sistema nerviós perifèric. El celoma es forma de la divisió del mesoderma al llarg de l'eix somita. L'Embriologia humana, defineix com organogènesi el període comprès entre la tercera a la vuitena setmana de desenvolupament. En aquesta etapa (3a setmana), primer es produeix el pas d'embrió bilaminar a trilaminar (gastrulació); donant lloc a l'ectoderma, el mesoderma i l'endoderma embrionari. Aquests al seu torn, en les següents setmanes, es diferenciaran i especialitzaran donant lloc als diferents òrgans del cos, els esbossos dels quals quedaran conformats abans del tercer mes de gestació (període fetal). El període d'organogènesi correspon a l'etapa més delicada i en el qual les influències externes van a produir majors conseqüències adverses, al condicionar el bon desenvolupament dels diversos òrgans del cos humà. En les plantes l'organogènesi pot ocórrer des de les cèl·lules del callus totipotents.

Nou!!: Histogènesi і Organogènesi · Veure més »

Teixit (biologia)

Microfotografia del teixit nerviós (nervi perifèric). En biologia, el teixit és un grau d'organització entre la cèl·lula i l'òrgan, els diferents tipus de teixits es caracteritzen pel fet de presentar uns tipus de cèl·lules determinats i una localització concreta en una mateixa espècie.

Nou!!: Histogènesi і Teixit (biologia) · Veure més »

Redirigeix aquí:

Histogènia.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »