Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Història de la lingüística

Índex Història de la lingüística

La història de la lingüística és l'evolució del pensament sobre el llenguatge i sovint es barreja amb altres disciplines com la filosofia del llenguatge, la semiòtica o amb la gramàtica de cada època.

43 les relacions: Aristòtil, Bàrbar, Bíblia, Creació, Elio Antonio de Nebrija, Esperanto, Estructuralisme, Etimologia, Evolució, Ferdinand de Saussure, Filosofia de la llengua, Fonètica, Fonema, Gramàtica, Gramàtica generativa, Hipòtesi de Sapir-Whorf, Karl Brugmann, Lògica, Lexicografia, Lingüística cognitiva, Lingüística diacrònica, Llenguatge, Llenguatge verbal, Marc Terenci Varró, Metàfora, Morfema, Morfologia (lingüística), Noam Chomsky, Oratòria, Pànini, Plató, Pragmàtica, Problema dels universals, Protoindoeuropeu, Psicologia de la llengua, Retòrica, Sànscrit, Semàntica, Semiòtica, Sintaxi, Sociolingüística, Sofística, William Jones (filòleg).

Aristòtil

Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'Antiga Grècia.

Nou!!: Història de la lingüística і Aristòtil · Veure més »

Bàrbar

Els huns, els bàrbars arquetípics, entrant a sac dins el món civilitzat Els bàrbars (del mot grec βάρβαρος) eren els no grecs, aquells que no empraven el grec com a idioma matern.

Nou!!: Història de la lingüística і Bàrbar · Veure més »

Bíblia

La Bíblia és el conjunt de textos religiosos del cristianisme.

Nou!!: Història de la lingüística і Bíblia · Veure més »

Creació

La Creació és l'acte pel qual una divinitat forma el món, el cosmos o la vida.

Nou!!: Història de la lingüística і Creació · Veure més »

Elio Antonio de Nebrija

Estàtua d'Antonio de Nebrija per Anselmo Nogués, a l'exterior de la Biblioteca Nacional espanyola, a Madrid. Elio Antonio de Nebrija (Lebrija, Sevilla 1441 - Alcalá de Henares, 5 de juliol de 1522), també anomenat Antonio de Lebrija, fou un defensor de l'humanisme espanyol, autor de diverses obres sobre gramàtica i lexicografia.

Nou!!: Història de la lingüística і Elio Antonio de Nebrija · Veure més »

Esperanto

Lesperanto és una llengua auxiliar planificada creada per l'oftalmòleg polonès Ludwik Lejzer Zamenhof,Els prenoms de Zamenhof varien segons la llengua de referència: hom trobarà igualment Ludwik Łazarz en polonès, Eliezer Lewi en hebreu o Ludoviko Lazaro en esperanto.

Nou!!: Història de la lingüística і Esperanto · Veure més »

Estructuralisme

L'estructuralisme és una escola teòrica de les ciències socials i humanes originada amb Ferdinand de Saussure.

Nou!!: Història de la lingüística і Estructuralisme · Veure més »

Etimologia

L'etimologia és la ciència de la lingüística que estudia l'origen i l'evolució de les paraules: quan van entrar en la llengua, de quina font, i la manera en què llur forma i llur significat ha canviat, de manera que el sentit actual pot ser diferent a l'original (en contra de la fal·làcia etimològica).

Nou!!: Història de la lingüística і Etimologia · Veure més »

Evolució

En biologia, l'evolució és el procés de canvi en els trets heretats d'una població d'organismes entre una generació i la següent.

Nou!!: Història de la lingüística і Evolució · Veure més »

Ferdinand de Saussure

Ferdinand de Saussure (Ginebra, 26 de novembre del 1857 - Vufflens-le-Château, 22 de febrer del 1913) fou un lingüista suís.

Nou!!: Història de la lingüística і Ferdinand de Saussure · Veure més »

Filosofia de la llengua

La filosofia de la llengua és una branca de la filosofia que s'ocupa de la naturalesa de la llengua (aprenentatge, creació, significat, referències, usos, etc.) així com de la interpretació, la comunicació i la traducció.

Nou!!: Història de la lingüística і Filosofia de la llengua · Veure més »

Fonètica

La fonètica (del grec φωνή (phonê) "so" o "veu") és la ciència que estudia els sons de la parla o fons.

Nou!!: Història de la lingüística і Fonètica · Veure més »

Fonema

El fonema (del grec φώνημα, "so de la veu") és l'abstracció del so, és a dir, la realització ideal d'un so sense tenir en compte com es pronuncia realment en un context concret.

Nou!!: Història de la lingüística і Fonema · Veure més »

Gramàtica

La gramàtica és la ciència del llenguatge o estudi del sistema d'una llengua determinada.

Nou!!: Història de la lingüística і Gramàtica · Veure més »

Gramàtica generativa

La gramàtica generativa o generativisme és una teoria lingüística apareguda en la segona meitat del segle XX segons la qual la gramàtica és un sistema de regles i "transformacions" que generen totes les combinacions de mots que són considerades com a frases gramaticals (és a dir, gramaticalment correctes) d’una llengua.

Nou!!: Història de la lingüística і Gramàtica generativa · Veure més »

Hipòtesi de Sapir-Whorf

La hipòtesi de Sapir-Whorf estableix que hi ha una certa relació entre les categories gramaticals del llenguatge que una persona utilitza i la forma com la persona entén i conceptualitza el món.

Nou!!: Història de la lingüística і Hipòtesi de Sapir-Whorf · Veure més »

Karl Brugmann

Karl Friedrich Christian Brugmann (Wiesbaden, 16 de març de 1849 – Leipzig, 29 de juny de 1919) fou un lingüista alemany.

Nou!!: Història de la lingüística і Karl Brugmann · Veure més »

Lògica

Aplicació lògica La lògica és l'estudi dels sistemes de raonament que un ésser racional podria utilitzar per raonar.

Nou!!: Història de la lingüística і Lògica · Veure més »

Lexicografia

La lexicografia és la matèria de la lingüística aplicada que s'ocupa de la confecció de diccionaris i altres repertoris lèxics.

Nou!!: Història de la lingüística і Lexicografia · Veure més »

Lingüística cognitiva

La lingüística cognitiva és un moviment que neix cap a finals dels anys vuitanta, amb la publicació de dues obres cabdals del moviment: es tracta de l'obra de George Lakoff Women, fire, and dangerous things i del primer volum de Foundations of cognitive grammar, de Ronald Langacker.

Nou!!: Història de la lingüística і Lingüística cognitiva · Veure més »

Lingüística diacrònica

La lingüística diacrònica o històrica estudia com evolucionen les llengües amb el pas del temps, així com les relacions entre diferents idiomes.

Nou!!: Història de la lingüística і Lingüística diacrònica · Veure més »

Llenguatge

Un document exemple de llenguatge enginyeril El llenguatge és la facultat de poder comunicar els propis pensaments o sentiments a un receptor o interlocutor mitjançant un sistema o codi determinat de signes interpretable per a l'entitat emisora i la receptora.

Nou!!: Història de la lingüística і Llenguatge · Veure més »

Llenguatge verbal

Dues dones usant el llenguatge verbal El llenguatge verbal és un procediment de comunicació que usa símbols associats per regles, ambdós arbitraris i per conveni, per a codificar informació i descriure significats.

Nou!!: Història de la lingüística і Llenguatge verbal · Veure més »

Marc Terenci Varró

Marc Terenci Varró (en llatí Marcus Terentius Varro) (Reate 116 aC - 27 aC) va ser un polígraf, escriptor, militar i magistrat romà, i es considera un dels erudits més grans de la història de Roma segons Quintilià.

Nou!!: Història de la lingüística і Marc Terenci Varró · Veure més »

Metàfora

La metàfora (del grec metaphorá, 'translació, metàfora') és un recurs literari.

Nou!!: Història de la lingüística і Metàfora · Veure més »

Morfema

Un morfema és la unitat mínima significativa de la primera articulació o divisió del signe lingüístic: el mot.

Nou!!: Història de la lingüística і Morfema · Veure més »

Morfologia (lingüística)

En lingüística, la morfologia (del grec μορφ-, morph + λογία logia) és la disciplina que estudia l'estructura interna dels mots.

Nou!!: Història de la lingüística і Morfologia (lingüística) · Veure més »

Noam Chomsky

Avram Noam Chomsky (Filadèlfia, 7 de desembre del 1928) és un científic, lingüista, filòsof i professor nord-americà, emèrit de lingüística, a l'Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT).

Nou!!: Història de la lingüística і Noam Chomsky · Veure més »

Oratòria

A l'antiga Grècia i Roma, l'oratòria era estudiada com una part de la retòrica, és a dir, de l'art de l'eloqüència en l'expressió oral i escrita i es considerava una habilitat important tant en l'àmbit públic com en el privat.

Nou!!: Història de la lingüística і Oratòria · Veure més »

Pànini

Pànini (en escriptura devanagari पाणिनि, Pāṇini) va ser un gramàtic indi del segle V aC, nascut a Shalatula, prop d'Attock.

Nou!!: Història de la lingüística і Pànini · Veure més »

Plató

Plató —Πλάτων Plátōn en grec, Aflatun en àrab— (ca. 21 de maig del 427 aC - 347 aC) va ser un filòsof d'immensa influència en l'Antiga Grècia.

Nou!!: Història de la lingüística і Plató · Veure més »

Pragmàtica

La pragmàtica es relaciona estretament amb la pràctica, i a vegades es pren com a sinònima.

Nou!!: Història de la lingüística і Pragmàtica · Veure més »

Problema dels universals

En el curs de la filosofia medieval, el debat sobre els universals és un bon reflex de les dificultats per dotar de nous sentits les velles aspiracions sobre el coneixement.

Nou!!: Història de la lingüística і Problema dels universals · Veure més »

Protoindoeuropeu

El protoindoeuropeu (també indoeuropeu) és una llengua extinta que hom suposa l'origen de totes les indoeuropees, reconstruïda mitjançant el mètode comparatiu, sobretot a partir de les semblances entre el sànscrit, el grec clàssic i el llatí i, posteriorment, a més, amb les reconstruccions de les altres llengües del grup, com l'antic germànic, o llengües força arcaiques que encara es parlen, com el lituà.

Nou!!: Història de la lingüística і Protoindoeuropeu · Veure més »

Psicologia de la llengua

La psicologia de la llengua o psicolingüística és la disciplina que estudia la representació mental dels conceptes lingüístics i els mecanismes de la cognició necessaris per a usar la llengua.

Nou!!: Història de la lingüística і Psicologia de la llengua · Veure més »

Retòrica

musa grega inspiradora de la retòrica i l'eloqüència, Polímnia La retòrica o eloqüència és «l'art de parlar bé», en altres paraules, és l'art o la tècnica de la persuasió, normalment mitjançant l'ús de la paraula.

Nou!!: Història de la lingüística і Retòrica · Veure més »

Sànscrit

El sànscrit (संस्कृम् saṃskṛtam) és un idioma indoeuropeu, la llengua dels textos clàssics de l'hinduisme. És una llengua clàssica de l'Índia i la llengua litúrgica de l'hinduisme, el budisme i el jainisme. És un dels 22 idiomes oficials de l'Índia (en anglès) i l'idioma oficial de l'estat d'Uttarakhand. El sànscrit clàssic és el nivell de parla estàndard com es mostra en la gramàtica de Pāṇini, cap al segle IV aC. La seva posició en la cultura de la Gran Índia és similar a la del llatí i el grec antic a Europa i ha influït molt en la majoria de les llengües del subcontinent indi, particularment a l'Índia, al Pakistan, a Sri Lanka i al Nepal. Literalment, vol dir 'perfectament fet'. Ve de sam ('completament') i krita ('fet, obra'), que es relaciona amb l'arrel kri i està emparentat amb la paraula karma ('acció'), i amb el llatí crim ('fet discernible'). El sànscrit és utilitzat principalment com a llengua cerimonial en els rituals hindús, per als himnes i mantres. La seva forma preclàssica, el sànscrit vèdic, que és la llengua ritual de la religió vèdica, és un dels membres més antics de la família indoeuropea.Burrow, T. (2001). Sanskrit language, Motilal Banarsidass, ISBN 81-208-1767-2 (en anglès) El seu text més antic conegut és el Rig Veda. En aquest idioma, van ser escrits tots els textos clàssics de l'hinduisme. També és el llenguatge del ioga. La majoria dels textos sànscrits que s'han conservat fins ara van ser transmesos oralment durant molts segles, fins que van ser escrits durant el període medieval de l'Índia. Per la seva importància religiosa, els primers gramàtics indis com Pànini (segles VI-V aC) l'analitzaren de manera més exhaustiva. Els lingüistes europeus, i en particular, els alemanys, al segle XIX, trobaren similituds entre el sànscrit i les llengües europees, com per exemple el llatí, el grec antic o les llengües germàniques, i suggeriren allò que més tard es diria ''llengües indoeuropees'', entre les quals s'inclou el català i la resta de llengües romàniques.

Nou!!: Història de la lingüística і Sànscrit · Veure més »

Semàntica

La semàntica, en un sentit ampli, és la part de la lingüística que estudia la paraula, concretament tot allò relacionat amb el seu significat.

Nou!!: Història de la lingüística і Semàntica · Veure més »

Semiòtica

Semiòtica i semiologia és l'estudi dels sistemes de signes, especialment en relació al llenguatge però amb conseqüències en altres àrees de les ciències socials en més quals les qüestions d'interpretació són de gran importància.

Nou!!: Història de la lingüística і Semiòtica · Veure més »

Sintaxi

La sintaxi (del grec σύνταξις, σύν: 'junts', τάξις: 'ordre') és la part de la gramàtica que estudia els mecanismes de generació de frases.

Nou!!: Història de la lingüística і Sintaxi · Veure més »

Sociolingüística

La sociolingüística és la disciplina que analitza la relació entre la societat i el llenguatge; tant en la manera com una comunitat adquireix i utilitza la llengua com en els trets culturals, socials, ideològics i econòmics que es poden deduir del discurs.

Nou!!: Història de la lingüística і Sociolingüística · Veure més »

Sofística

Sofística prové del mot grec sophos que significa 'saviesa' o 'experiència' en un camp del coneixement.

Nou!!: Història de la lingüística і Sofística · Veure més »

William Jones (filòleg)

Sir William Jones (26 de setembre de 1746 - 27 d'abril de 1794) va ser un filòleg britànic i estudiós de l'antiga Índia, particularment conegut per la seva descoberta de la família lingüística indoeuropea.

Nou!!: Història de la lingüística і William Jones (filòleg) · Veure més »

Redirigeix aquí:

Història de la Lingüística.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »