Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Història de la gastronomia als Països Catalans

Índex Història de la gastronomia als Països Catalans

romana Banquet d'estat (servint el paó). Facsímil d'una xilografia d'una edició de Virgili La història de la gastronomia als Països Catalans és el conjunt d'ingredients, preparacions, costums i tradicions lligats al menjar o al beure, així com la manera de fer-ho, de totes les classes socials en totes les civilitzacions que han estat en aquest territori al llarg de la història, del neolític a l'època actual.

179 les relacions: Airenosis, Albergínia, Alcaravia, Alfàbrega, Aliment, Alimentació a l'Antic Egipte, Allioli, Allipebre, Alta cuina catalana, Amèrica, Ametller, Andosins, Anguila, Antiga Roma, Arnadí, Arròs, Arròs amb crosta, Arròs de la terra, Arrel (botànica), Ausetans, Baix Llobregat, Bargusis, Bastetans, Beguda, Blat, Bunyol (gastronomia), Caça, Cabra, Canelons, Carxofera, Cassola (cuina), Castel·lans, Català, Catalunya, Catolicisme, Cava (beguda), Cavall, Cerdanya, Ceretans, Cervesa, Cigró, Coca (pastís), Com tayllaràs devant un senyor, Comarca, Comí, Comunitat autònoma, Contestans, Coriandre, Cossetans, Crema cremada, ..., Cuina medieval, Cuscús, De re coquinaria, Destil·lació, Edat mitjana, Edetans, Elísics, Embotit, Ensaïmada, Escabetx, Escudella i carn d'olla, Esferificació, Espanya, Espàrrec, Espinacs amb panses i pinyons, Estètica, Farina, Farinetes, Fenicis, Ferran Adrià Acosta, Ferran Agulló i Vidal, Fideu, Fonda de sisos, Formatge, Francisco Franco Bahamonde, Fruita, Fruita seca, Garum, Gastronomia d'Aragó, Gastronomia d'Occitània, Gastronomia de França, Gastronomia dels Països Catalans, Gat, Gin de Menorca, Globalització, Gos, Govern de França, Gravy, Grecs, Història, Història de la sal, Hortalissa, Hummus, Iacetans, Ibers, Ilercavons, Ilergets, Illes Balears, Immigració, Imperi Bizantí, Imperi Otomà, Indigets, Internet, Jaume Fàbrega i Colom, Josep Mascaró Pasarius, Jueus, La cuynera catalana, Lacetans, Laietans, Licor, Linx, Llegum, Llibre de cuina, Llibre de la cuina catalana, Llibre de Sent Soví, Llibre del Coch, Macarrons amb grevi, Maionesa, Mel, Menjar ràpid, Mill, Modernisme, Mossàrab, Neolític, Oli d'oliva, Ordi, Oretans, Ovella, Pa, Pa amb oli, Pa amb tomàquet, País Valencià, Països Catalans, Paella d'arròs, Paleolític, Panellet, Pasta, Patatera, Púding, Peixos, Península Ibèrica, Pernil, Pesca, Picada, Pilav, Pirineus, Pisana, Porc, Portugal, Préssec, Renaixença, Romesco, Safrà, Salmorreta, Salut, Salvitxada, Sardina, Sedetans, Segle XIX, Segle XVI, Segle XVII, Segle XVIII, Slow Food, Sobretaula, Sordons, Sucre, Suessetans, Toixó, Torró, Turdetans, Vedella, Vi, Vinagre, Virgili, Xató, Xilografia, Xixona, Xocolata, 1324. Ampliar l'índex (129 més) »

Airenosis

Els airenosis o arenosins (llatí Arenosii, Aerenosii o Airenosini, grec Αἰρηνοσίους) eren un poble que les fonts antigues identifiquen a la península Ibèrica entre l'Ebre i els Pirineus.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Airenosis · Veure més »

Albergínia

L'albergínia o albergina és el fruit de la planta anomenada alberginiera (Solanum melongena).

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Albergínia · Veure més »

Alcaravia

L'alcaravia, comí de prat, comineta, fenoll de prat o matafaluga borda (Carum carvi) (Ar. كراويه) és una planta biennal de la família de les apiàcies, originària d'Europa i l'oest d'Àsia.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Alcaravia · Veure més »

Alfàbrega

Lalfàbrega, alfabaguera, alfàbega, aufàbiga o aufàtia (Ocimum basilicum), de la família de les lamiàcies, és una herba aromàtica anual encara que hi ha algunes espècies que són perennes com l'alfàbrega Africana Blava i la Santa Tailandesa.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Alfàbrega · Veure més »

Aliment

Exemples d'aliments d'origen vegetal. Un aliment (del llatí alimentum) és qualsevol substància, composta normalment de carbohidrats, lípids, aigua o proteïnes, que pot ser ingerida per un animal per nodrir-se o per plaer.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Aliment · Veure més »

Alimentació a l'Antic Egipte

Ofrenes. Es coneix l'alimentació dels egipcis de l'Antiguitat pels textos gravats a les parets dels temples i tombes i per les restes d'ofrenes als morts, on ens han deixat molts testimoniatges de la seva manera d'alimentar-se.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Alimentació a l'Antic Egipte · Veure més »

Allioli

Choví Allioli fet a casa Arròs negre amb allioli Cargols amb allioli L'allioli és una salsa espessa i de color groguenc (o verdenc, depèn de l'oli d'oliva utilitzat) que es fa picant i emulsionant alls amb oli d'oliva, una miqueta de sal i eventualment suc de llimona en un morter.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Allioli · Veure més »

Allipebre

Lallipebre és una tècnica culinaria pròpia del sud de l'Horta de València i el nord de la Ribera Alta i la Ribera Baixa, comarques que voregen l'Albufera de València.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Allipebre · Veure més »

Alta cuina catalana

Lalta cuina catalana és l'adaptació catalana del concepte francès d'haute cuisine, una etiqueta referida a la cuina de grans restaurants i hotels de luxe francesos durant els 70 i els 80, i que encara utilitzen algunes guies gastronòmiques, com la Guia Michelin, per a referir-se a restaurants cars que se suposa, segons els seus crítics, que són de qualitat.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Alta cuina catalana · Veure més »

Amèrica

Amèrica, també anomenat el Nou Món, és un dels continents de la Terra.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Amèrica · Veure més »

Ametller

L'ametller o ametler (Prunus dulcis o Amygdalus communis) és un arbre de fulla caducifòlia.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Ametller · Veure més »

Andosins

Els andosins (potser del basc handia, 'gran'; en grec Λνδοσίνους) eren un poble preromà que les fonts antigues identifiquen a la península Ibèrica entre l'Ebre i els Pirineus sense més concreció, però que la historiografia ha localitzat tradicionalment a Andorra.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Andosins · Veure més »

Anguila

L'anguila, anguila cabot o anguila cabotera (Anguilla anguilla) és un peix migratori teleosti, anguil·liforme i àpode que remunta els corrents d'aigua dolça però que descendeix al mar per criar.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Anguila · Veure més »

Antiga Roma

L'antiga Roma va ser la civilització que va sorgir de la ciutat-estat de Roma, a partir del segle IX aC.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Antiga Roma · Veure més »

Arnadí

Larnadí, carabassa santa o caramull a Tavernes de la Valldigna, és un dolç valencià d'origen àrab que es fa de carabassa i/o moniato cuits al forn, escorreguts després i pastats amb sucre, canella, ametles i pinyons i tornat a rossejar al forn tradicionalment en cassoles de fang.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Arnadí · Veure més »

Arròs

Larròs és una planta herbàcia i semiaquàtica del gènere Oryza, de la família de les poàcies.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Arròs · Veure més »

Arròs amb crosta

La crosta (als restaurants exportat com a arròs en crosta o costra) és un plat d'arròs típic del País Valencià, més concretament a la zona de la Marina (Callosa d'en Sarrià i Pego), la Safor, el Baix Segura i el Camp d'Elx (El Baix Vinalopó), ací conegut amb la variant fonètica costra.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Arròs amb crosta · Veure més »

Arròs de la terra

L'arròs de la terra és un plat propi de la cuina menorquina que tradicionalment es feia els dies de la porquejada (matança del porc).

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Arròs de la terra · Veure més »

Arrel (botànica)

Arrels de porro L'arrel, rel, raïl o arraïl és la part inferior d'una planta, generalment subterrània (fototropisme negatiu) i axiforme, que creix en sentit oposat al tronc (geotropisme positiu), desproveïda de fulles i òrgans de reproducció, sense cloroplasts i que serveix per a fixar la planta al sòl i absorbir-ne l'aigua i altres substàncies nutrients.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Arrel (botànica) · Veure més »

Ausetans

Els ausetans eren un poble iber del nord-est de la península Ibèrica.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Ausetans · Veure més »

Baix Llobregat

Cal Felip al fons El Baix Llobregat és una comarca situada al sud de la província de Barcelona.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Baix Llobregat · Veure més »

Bargusis

Els bargusis (llatí bargusii), o bergistans, foren un poble iber, emparentat amb els ilergets, que vivia a la vall del riu Saiarra.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Bargusis · Veure més »

Bastetans

Els bastetans foren un poble de la Hispània Bètica que habitaven la costa sud entre Gibraltar i Barea (l'est) i arribaven fins a l'Orospeda.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Bastetans · Veure més »

Beguda

pàgines.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Beguda · Veure més »

Blat

Blat o forment (valencià, alguerès i conflentí) és el nom d'algunes espècies de plantes del gènere Triticum de la família de les poàcies.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Blat · Veure més »

Bunyol (gastronomia)

Un bunyol o brunyol és una massa de pasta (generalment feta d'aigua, rent i farina de forment amb, possiblement, algun altre ingredient), fregida en oli.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Bunyol (gastronomia) · Veure més »

Caça

faisans que han ajudat a caçar. La caça és l'activitat per mitjà de la qual s'obtenen animals per a l'alimentació, oci, comerç, pel seu aprofitament com a primera matèria o per ser considerats nocius.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Caça · Veure més »

Cabra

La cabra domèstica (Capra aegagrus hircus) és una subespècie de cabra provinent de la domesticació de la cabra salvatge al sud-oest d'Àsia i Europa oriental.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Cabra · Veure més »

Canelons

Els canelons és un plat de pasta d'origen italià que deu el seu nom a la forma en la que es presenta.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Canelons · Veure més »

Carxofera

La carxofera, carxofer o escarxofera (Cynara cardunculus var. scolymus) és una planta conreada del gènere Cynara.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Carxofera · Veure més »

Cassola (cuina)

Cassola metàl·lica Una cassola o greixonera és un vas, ordinàriament rodó, de terrissa o de metall, més ample que alt, que serveix principalment per a guisar al foc o en un fogó.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Cassola (cuina) · Veure més »

Castel·lans

Els castel·lans (en llatí, castellani) és un suposat poble iber de la Tarraconense al sud del Pirineus, a l'oest dels Ausetans i a l'est dels iacetans.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Castel·lans · Veure més »

Català

El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada per més d'onze milions de persones, a Catalunya, al País Valencià (tret d'algunes comarques de l'interior), les Illes Balears, Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia poblat per immigrats valencians), i en petites comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 195.000 parlants).

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Català · Veure més »

Catalunya

Catalunya (Cataluña en castellà, Catalonha en occità) és un país europeu situat a la Mediterrània occidental.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Catalunya · Veure més »

Catolicisme

MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Catolicisme · Veure més »

Cava (beguda)

El cava (o xampany) és el vi escumós produït segons el Mètode Tradicional a Catalunya, majoritàriament.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Cava (beguda) · Veure més »

Cavall

El cavall (Equus caballus) és un mamífer ungulat (dotat de peülles), una subespècie d'una de les set espècies vivents de la família dels èquids.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Cavall · Veure més »

Cerdanya

Querol (a l'esquerra) i al fons el massís del Carlit. La Cerdanya és una comarca natural de Catalunya situada als Pirineus Catalans, a la capçalera del riu Segre.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Cerdanya · Veure més »

Ceretans

Els ceretans o cerretans foren un poble iber de la zona dels Pirineus: "l'existència d'uns ceretanos occidentals al Pirineu mig apareix a les fonts islàmiques dels segles VIII-IX, quan encara existien com a poble diferenciat, segons Guillermo Fatás en Ibn Hayyan, "Muqtabas", "Al'Udri", "Tarsi", a on es parla de la terra dels Certaniyyin o Sirtaniyyin, és a dir, els habitants de la terra Certana.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Ceretans · Veure més »

Cervesa

Got o canya de cervesa blanca La cervesa (del Cèltic cerevĭsĭa del mateix significat, vegeu la secció d'etimologia) és una beguda alcohòlica, no destil·lada, de gust més o menys amarg.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Cervesa · Veure més »

Cigró

Els cigrons o ciurons (Cicer arietinum), i localment ceirons, són les llavors d'una planta de la família de les lleguminoses o fabaceae.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Cigró · Veure més »

Coca (pastís)

reis, un exemple de la coca dolça Coca de mullador, un exemple de la coca salada Coca de xulla, una coca habitual a indrets de muntanya. Aquesta s'anomena ''bollo'' i es fa a la Plana d'Utiel Coca de garlanda, una coca foradada típica del Penedès Coca d'anís, una coca plana típica d'Osona. Aquesta és d'Altafulla, Tarragonès Coca d'escalivada Coca de peix i coca de recapte en preparació Coca de Sant Joan Coca de molletes, típica de l'Alacantí Coca de crema a Les, Vall d'Aran. És una preparació habitual arreu de Catalunya. En aquest cas, hom pot notar la semblança amb el ''fogasset'' o brioix occità. Coca de llanda de sabor carabassa, a València. És una coca habitual arreu del centre del País Valencià Coca de sucre del Priorat Coca bamba de Menorca Coca de xoriç de la Marina Alta, un berenar o esmorzar molt habitual Ribera, que s'assembla molt a una pizzeta Coca de trempó, molt típica als sopars d'estiu a les illes Balears Corpus Coca de cireres de la Salzadella, consumides per la collita de juny La coca i en algunes zones occidentals, Coc o també Fogassa a Catalunya del Nord, és potser el menjar català més universal, puix que, a més de ser habitual a totes les llars i pastisseries dels Països Catalans, és només una manera de preparar un menjar que té molta tradició arreu del Mediterrani.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Coca (pastís) · Veure més »

Com tayllaràs devant un senyor

Com tayllaràs devant un senyor és la primera obra sobre gastronomia trobada a Mallorca.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Com tayllaràs devant un senyor · Veure més »

Comarca

En general, una comarca és una extensió de territori reduïda, que té una certa unitat a causa de les condicions naturals, la història o les relacions de veïnatge entre els pobles que la formen.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Comarca · Veure més »

Comí

El comí (Cuminum cyminum) és una planta de la família apiàcia.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Comí · Veure més »

Comunitat autònoma

Mapa autonòmic de l'Estat espanyol Una comunitat autònoma és un dels tres nivells d'autonomia en l'organització territorial d'Espanya, segons la constitució de l'Estat vigent; els altres dos són el municipi i la província.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Comunitat autònoma · Veure més »

Contestans

Mapa que mostra la localització del poble dels contestans Els contestans foren un poble iber del sud-est de la Tarraconense, a l'est dels Bastetans.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Contestans · Veure més »

Coriandre

El coriandre o celiandre (Coriandrum sativum), és una espècie de planta conreada de la família apiàcia.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Coriandre · Veure més »

Cossetans

Els cossetans o cessetans foren una tribu ibèrica que vivia al camp de Tarragona, des d'aproximadament el coll de Balaguer fins al peu del massís del Garraf.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Cossetans · Veure més »

Crema cremada

La crema cremada, crema casolana o crema de Sant Josep (o simplement crema) –a l'estranger crema catalana o crème brûlée– són unes postres típiques i tradicionals de la cuina catalana.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Crema cremada · Veure més »

Cuina medieval

Un grup de camperols menjant; ''Livre du roi Modus et de la reine Ratio'', segle XIV. La cuina medieval és l'exposició dels hàbits alimentaris i els mètodes de cuinar de diverses cultures europees durant l'edat mitjana, un període que aproximadament va des del segle V fins al segle XVI.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Cuina medieval · Veure més »

Cuscús

Cuscús, amb verdures i cigrons. El cuscús (amazic seksu, francès couscous, àrab al-kuskus) és un plat d'origen amazic, preparat amb sèmola de blat (o a vegades altres cereals com l'arròs) i altres ingredients opcionals com ara: carn en petits bocins, verdures, llegums i salses picants.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Cuscús · Veure més »

De re coquinaria

De Re Coquinaria (en català, L'art de la cuina) o Ars Magirica és el llibre de cuina més antic que es coneix.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і De re coquinaria · Veure més »

Destil·lació

Destil·leria de Whisky escocesa Diagrama de destil·lació simple. 1. termòmetre 2. Cap de destil·lació 3. Flascó de destil·lació 4. Font de calor 5. condensador 6. receptor 7. adaptador de buit Diagrama de fases Columna de destil·lació de plats Un tipus de farciment per a les columnes de destil·lació de farciment La destil·lació és un mètode de separació de substàncies químiques basat en les diferents volatilitats que presenten cadascuna.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Destil·lació · Veure més »

Edat mitjana

L’edat mitjana o edat medieval és el període intermedi de la història d'Europa enmig de l'edat antiga i l'edat moderna.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Edat mitjana · Veure més »

Edetans

Mapa que mostra la localització del poble dels edetans Els edetans foren un poble iber d'Hispània, a la Tarraconense.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Edetans · Veure més »

Elísics

Els elísics (grec Ἐλισύκοι -ων, llatí Elesyces o Elisyces) foren un petit poble iber de la regió de Narbona.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Elísics · Veure més »

Embotit

Embotits a la Festa Major del Clot – Camp de l'Arpa 2009 Un embotit és la peça de carn, generalment de porc, picada, condimentada i introduïda (embotida) dins les tripes de l'animal.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Embotit · Veure més »

Ensaïmada

Una ensaïmada és una pasta feta amb farina de blat de força, aigua o llet, ous, sucre, saïm de porc (d'ací el nom), i llevat.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Ensaïmada · Veure més »

Escabetx

Lescabetx és una forma de conservar aliments a base de vinagre, espècies i sal.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Escabetx · Veure més »

Escudella i carn d'olla

L'escudella és un brou típic de Catalunya i, essencialment, es tracta del mateix plat que el putxero i pilotes o caldo i pilotes del País Valencià.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Escudella i carn d'olla · Veure més »

Esferificació

Esferificació de poma Te esferificat L'esferificació és una tècnica culinària de la gastronomia molecular, creada i patentada per William Julius Syplie Peschardt (W.J.P. Peschardt) l’any 1946 (Manufacture of artificial cherries, soft sheets, and the like. US Pat. 2.403.547), i popularitzada arreu del món pel cuiner català Ferran Adrià,.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Esferificació · Veure més »

Espanya

* el català a Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià (amb el nom de valencià).

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Espanya · Veure més »

Espàrrec

Espàrrec o espàrec (variant antiga i etimològica) i espàrgol és el turió de l'esparreguera, planta silvestre i conreada del gènere Asparagus amb el nom científic dAsparagus officinalis.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Espàrrec · Veure més »

Espinacs amb panses i pinyons

Els espinacs amb panses i pinyons, també coneguts com a espinacs a la catalana era ja una combinació molt apreciada a l'època medieval i encara ara és la manera més característica, en la cuina catalana, de preparar els espinacs i que ha esdevingut un plat popular a tot l'Estat Espanyol i Andorra.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Espinacs amb panses i pinyons · Veure més »

Estètica

oli pintat l'any 1919. Amedeo Modigliani (1884 - 1920), The Barnes Foundation. Merion, Pennsilvània, Estats Units d'Amèrica L'estètica (del grec: aisthèsis: sensació) és la branca de la filosofia que té per objecte d'estudi l'essència i la percepció de la bellesa.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Estètica · Veure més »

Farina

Espigues de blat i farina La farina és el producte que s'obté de la mòlta del gra de cereal o d'altres aliments rics en midó.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Farina · Veure més »

Farinetes

Farinetes,FÀBREGA, Jaume: Totes les sopes pàgs.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Farinetes · Veure més »

Fenicis

Fenícia. Els fenicis eren un poble semita sorgit de les migracions dels semites des de Mesopotàmia.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Fenicis · Veure més »

Ferran Adrià Acosta

Ferran Adrià Acosta, nascut el 14 de maig de 1962 a l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès), és un cuiner prestigiós i innovador.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Ferran Adrià Acosta · Veure més »

Ferran Agulló i Vidal

Pedra de recordança a l'Ermita de Sant Elm amb el text: ''«Des d'aquesta tronade Sant-ElmFerran Agulló intuíla idea de batejarla Costa Brava»'' Ferran Agulló i Vidal (Sant Feliu de Guíxols, 1863 - Santa Coloma de Farners, 1933) era un periodista, poeta, gastrònom i polític pertanyent a la Lliga Regionalista de Catalunya.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Ferran Agulló i Vidal · Veure més »

Fideu

Sopa de fideus Plat de fideus a la cuina de l'Índia Plat de fideus als Països Catalans Cuinant fideus Entrepà de fideus xinesos Fideus a les postres Els fideus són un tipus de pasta seca feta amb farina de blat, arròs o altres cereals que es cuina habitualment bullida i que té forma de corda més o menys llarga.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Fideu · Veure més »

Fonda de sisos

Una fonda de sisos era, a l'època de la Renaixença catalana, una fonda de Barcelona on les classes mitjanes i populars podien menjar menús casolans a preus assequibles.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Fonda de sisos · Veure més »

Formatge

Formatges en un mercat a Basilea, Suïssa El formatge és un aliment fresc o madurat, sòlid o semisòlid, obtingut per separació del sèrum després de la coagulació de la llet sencera, o bé desnatada totalment o parcialment, de la nata, del sèrum d'elaborar mantega o d'una barreja d'alguns o de tots d'aquests productes per l'acció del quall o altres coagulants apropiats, amb hidròlisi prèvia de la lactosa o sense.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Formatge · Veure més »

Francisco Franco Bahamonde

Francisco Franco Bahamonde (Ferrol, conegut del 1938 al 1982 com a Ferrol del Caudillo, 4 de desembre del 1892 - Madrid, 20 de novembre de 1975) fou un militar i dictador espanyol, cap d'estat autoproclamat des del 1939 fins al 1975.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Francisco Franco Bahamonde · Veure més »

Fruita

Parada de fruita al mercat de la Boqueria. La fruita o les fruites són un conjunt d'aliments vegetals que procedeixen del fruit de determinades plantes, ja siguen herbes, com la melonera, o arbres com l'albercoquer.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Fruita · Veure més »

Fruita seca

Pinyons La fruita seca són els fruits comestibles de certes plantes i arbres que en la seva composició natural (sense activitat humana manipulant) tenen menys d'un 50% d'aigua i solen estar envoltats d'una closca dura.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Fruita seca · Veure més »

Garum

Fàbrica de garum a Baelo Claudia Fosses per a la fabricació de garum de Màlaga ''Garum'', vila ''Aulus Umbricius Scaurus'', Pompeia; ''G(ari) F(los) SCAM(bri) SCAURI'' El garum és una salsa feta de vísceres fermentades de peix, que era considerada pels habitants de l'antiga Roma com un aliment afrodisíac, només consumit pels alts estrats socials.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Garum · Veure més »

Gastronomia d'Aragó

La cuina d'Aragó és una cuina d'interior, continental.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Gastronomia d'Aragó · Veure més »

Gastronomia d'Occitània

La gastronomia d'Occitània o cuina occitana fa part de la cuina mediterrània però desenvolupa trets específics que l'allunya de la cuina catalana o italiana.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Gastronomia d'Occitània · Veure més »

Gastronomia de França

La gastronomia de França, entesa com la gastronomia tradicional de l'Estat Francès, és una de les cuines més difícils de classificar, ja que no es tracta d'una veritable cuina única associada a una sola gastronomia sinó, com ocorre a la cuina espanyola, d'un concepte artificial creat per raons polítiques, teòricament a partir d'elements de diverses cuines regionals que componen l'Estat.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Gastronomia de França · Veure més »

Gastronomia dels Països Catalans

La cuina catalana s'emmarca dins la cuina mediterrània i n'és un exemple típic.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Gastronomia dels Països Catalans · Veure més »

Gat

Diferents races de gats El gat o moix (Felis silvestris catus) és un petit mamífer carnívor domesticat des de fa un mínim de 3.500 anys i, possiblement, 9.500 anys.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Gat · Veure més »

Gin de Menorca

Bòtil de Gin Xoriguer, ginebra típica de Menorca. Es combina moltes vegades amb llimonada. El gin de Menorca és una denominació geogràfica per la ginebra tradicional elaborada a l'illa de Menorca.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Gin de Menorca · Veure més »

Globalització

La globalització (anglicisme) o mundialització o canvi globalSostenibilitat, globalització i medi ambient, de Josep Xercavins Valls i Enric Carrera Gallissà.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Globalització · Veure més »

Gos

El gos, ca, cus o cutxo (Canis lupus familiaris) és un mamífer domèstic de la família dels cànids.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Gos · Veure més »

Govern de França

El Govern de França és un dels principals òrgans del poder executiu francès.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Govern de França · Veure més »

Gravy

La gravy és una salsa espessida, feta generalment a partir d'una base dels sucs despresos de la carn o de les verdures (pastanaga, etc.) o totes dues coses alhora, durant la cocció.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Gravy · Veure més »

Grecs

Sense descripció.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Grecs · Veure més »

Història

''Historia'', al·legoria de la història, pintura de Nikolaos Gysis (1892) La història és la ciència que narra el passat de les societats humanes d'acord amb els testimonis materials, orals, escrits i visuals.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Història · Veure més »

Història de la sal

Aquest camí denominat Alte Salzstraße (vella ruta de la sal) situat al nord d'Alemanya és un exemple de la importància que tingué el transport d'aquest preuat condiment en la majoria de les cultures. La història de la sal tracta de l'ús d'una de les poques roques comestibles per l'ésser humà, al costat només de la silvina i algunes sals que contenen calci (calç), fòsfor i oligoelements, com fluor, brom i iode (sempre en petites quantitats, com en el cas de la sal comuna mateixa).

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Història de la sal · Veure més »

Hortalissa

Hortalisses variades Conreu d'hortalisses Les hortalisses són plantes herbàcies, o llegums verds, que es conreen amb fins alimentaris per als humans o animals, i que es poden consumir en estat fresc o cuinats.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Hortalissa · Veure més »

Hummus

Lhummus (en àrab حمص بطحينة, ḥummuṣ bi-ṭaḥīna; en hebreu חומוס; en grec Χούμους) és un puré de cigrons aixafats amb una forquilla o en un morter amb una pasta de farina de sèsam anomenada tahina, amb oli d'oliva, all, i suc de llimona, que sol presentar-se adornada amb pebre vermell (paprika).

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Hummus · Veure més »

Iacetans

Els iacetans (iaccetani) o jacetans foren un dels pobles ibers principals del sud dels Pirineus a l'est dels vascons i al nord dels ilergets.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Iacetans · Veure més »

Ibers

Els ibers són un conjunt de pobles que les fonts clàssiques (Hecateu de Milet, Ruf Fest Aviè, Heròdot, Estrabó, etc.) identifiquen a la costa oriental de la península Ibèrica amb aquest nom, almenys des del: elisyces, sordons, cerretans, airenosis, andosins, bergistans, ausetans, indigets, castel·lans, lacetans, laietans, cossetans, ilergets, iacetans, suessetans, sedetans, ilercavons, edetans, contestans, oretans, bastetans i turdetans.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Ibers · Veure més »

Ilercavons

Els ilercavons foren una tribu ibèrica entre els segles VI i I aC.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Ilercavons · Veure més »

Ilergets

estàtua idealitzada del 1946. Els ilergets eren un dels pobles ibers que ocupaven part de la península Ibèrica abans de l'arribada dels romans.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Ilergets · Veure més »

Illes Balears

Taula de Torralba d'en Salort Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, format per quatre grans illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) i diversos illots.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Illes Balears · Veure més »

Immigració

Taxa neta de migració al 2011: positiva (blau), negativa (taronja), estable (verd), sense dades (gris). La immigració és l'entrada a un país o regió per part de persones que van néixer o són procedents d'un altre Estat o regió.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Immigració · Veure més »

Imperi Bizantí

Imperi Bizantí o Imperi Romà d'Orient són els noms convencionals utilitzats per a descriure l'Imperi Romà durant l'edat mitjana, centrat a la seva capital de Constantinoble.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Imperi Bizantí · Veure més »

Imperi Otomà

L'Imperi otomà (1299-1923) també conegut com a Imperi turc otomà, va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la dinastia Osman.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Imperi Otomà · Veure més »

Indigets

Ullastret, mostra de l'escriptura ibèrica de significat encara desconegut Els indigets, indígets, indigetes o indiketes (llatí; indigetes o indigetae) foren un poble iber de la província Tarraconense, a l'extrem nord-est, al golf de Roses i Rhoda i fins als Pirineus ocupant les comarques de l'Empordà, la Selva i potser el Gironès, on es trobaven amb els ausetans.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Indigets · Veure més »

Internet

Visualització de les diverses rutes d'una part d'Internet Internet és una xarxa pública i global d'ordinadors que estan interconnectats mitjançant el protocol d'Internet (Internet Protocol) i que comuniquen mitjançant la commutació de paquets.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Internet · Veure més »

Jaume Fàbrega i Colom

Jaume Fàbrega i Colom (Vilavenut, Pla de l'Estany, 1948) és un doctor en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Jaume Fàbrega i Colom · Veure més »

Josep Mascaró Pasarius

Josep Mascaró Pasarius (Alaior, Menorca 1923 - Palma 1996) fou un cartògraf i arqueòleg menorquí.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Josep Mascaró Pasarius · Veure més »

Jueus

Els jueus (en hebreu: יְהוּדִים, Yëhûdim; i en jiddisch: ייִד, Yid), també coneguts com a poble jueu són una nació i un grup etnoreligiós que es van originar en els israelites o hebreus de l'antic proper orient.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Jueus · Veure més »

La cuynera catalana

Digitalització del llibre La cuynera catalana, ó sia reglas útils, fàcils, seguras y económicas per cuynar bé: escullidas dels autors que millor han escrit sobre aquesta materia, més conegut per La cuynera catalana, és un receptari pràctic anònim escrit en català l'any 1835.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і La cuynera catalana · Veure més »

Lacetans

Els lacetans eren la tribu ibèrica que habitaven a la Catalunya central entre aproximadament el segle VIII aC fins a finals del segle I aC.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Lacetans · Veure més »

Laietans

Els laietans (laeatani, λαιαιτανοί) foren un poble iber que habitava la part de costa que va des de la Tordera fins al sud del riu Llobregat.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Laietans · Veure més »

Licor

Un licor és una beguda alcohòlica generalment dolça, amb un contingut mínim de sucre de 100 grams per litre.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Licor · Veure més »

Linx

El linx (gènere Lynx) és un gènere de felins del qual formen part quatre espècies.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Linx · Veure més »

Llegum

Llegum que mostra les llavors al seu interior Un llegum és un tipus de fruit que s'obre quan és madur (dehiscent).

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Llegum · Veure més »

Llibre de cuina

Digitalització d'un exemplar de ''La cuynera catalana'' (1851) Un llibre de cuina o receptari és un llibre, una obra bé impresa o bé manuscrita no periòdica d'una certa extensió mínima, que tracta principalment de temes directament relacionats amb la cuina i la manera de tractar els aliments per a ús gastronòmic.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Llibre de cuina · Veure més »

Llibre de la cuina catalana

El Llibre de la cuina catalana és un receptari en català de cuina catalana escrit per Ferran Agulló i editat per primer cop l'any 1928.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Llibre de la cuina catalana · Veure més »

Llibre de Sent Soví

El Llibre de totes maneres de potatges de menjar, més conegut com a Llibre de Sent Soví (1324) és un receptari medieval d'autor anònim redactat en català.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Llibre de Sent Soví · Veure més »

Llibre del Coch

El Llibre de doctrina per a ben servir, de tallar y del art de coch cs (ço es) de qualsevol manera, potatges y salses compost per lo diligent mestre Robert coch del Serenissimo senyor Don Ferrando Rey de Napols, més conegut com a Llibre del Coch, és un receptari català del segle XVI escrit pel mestre Robert i del qual la primera impressió que actualment es guarda és de l'any 1520, en català i a Barcelona.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Llibre del Coch · Veure més »

Macarrons amb grevi

Els macarrons amb grevi són un plat típic de Menorca, a base de macarrons.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Macarrons amb grevi · Veure més »

Maionesa

La maionesa o baionesa, més correctament maonesa, és una salsa freda feta de rovell d'ou cru, oli, sal i unes gotes de suc de llimona o vinagre, originària de Maó, a l'Illa de Menorca, i d'aquí el seu nom.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Maionesa · Veure més »

Mel

La mel és un fluid dolç i viscós produït per les abelles i d'altres insectes a partir del nèctar de les flors.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Mel · Veure més »

Menjar ràpid

Un exemple de menu de menjar ràpid Entrepà d'hamburguesa típic d'alguns establiments de menjar ràpid Menjar ràpid basat en el falàfel i el kebab Menjar ràpid fet amb una base de pollastre Una salsitxa de Frankfurt Bunyols de pollastre Un exemple de menjar ràpid dolç El menjar ràpid (de l'anglès fast food) és un tipus d'alimentació ideat per a preparar i servir el menjar ràpidament en locals especials per a tal fi o bé per a emportar i menjar al carrer.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Menjar ràpid · Veure més »

Mill

El mill (Panicum miliaceum) és una planta de la família de les gramínies (Poaceae).

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Mill · Veure més »

Modernisme

Palau de la ''Sezession'' a Viena. El modernisme va ser un moviment cultural produït a Occident a la fi del segle XIX i al començament del segle XX.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Modernisme · Veure més »

Mossàrab

El mossàrab fou el conjunt de varietats lingüístiques romàniques parlades a al-Àndalus durant l'edat mitjana com a evolució del llatí vulgar parlat a la major part de la península Ibèrica.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Mossàrab · Veure més »

Neolític

El neolític (del grec νέος, néos, "nou", i λίθος, líthos, "pedra") és un període de la prehistòria en el qual van tenir lloc innovacions d'una gran transcendència: els éssers humans descobreixen l'agricultura i la ramaderia, i es fan sedentaris, procés conegut com la revolució neolítica.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Neolític · Veure més »

Oli d'oliva

Setrill amb oli d'oliva L'oli d'oliva és un oli vegetal a partir del suc de l'oliva, el fruit de l'olivera.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Oli d'oliva · Veure més »

Ordi

L'ordi (Hordeum vulgare) és una planta herbàcia anual de la família de les poàcies que es caracteritza per espigues amb llargues arestes.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Ordi · Veure més »

Oretans

Oretans (llatí Oretani) foren un poble del sud d'Hispània que vivien a l'est de la Bètica fins a Cartago Nova i al nord fins al riu Anas.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Oretans · Veure més »

Ovella

Les ovelles, bens, xots, xais o corders (Ovis aries) són mamífers quadrúpedes remugants mantinguts com a bestiar.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Ovella · Veure més »

Pa

Pa francès El pa (del llatí panis) és un aliment bàsic que forma part de la dieta tradicional a Europa, l'Orient Mitjà, l'Índia, l'Amèrica i Oceania.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Pa · Veure més »

Pa amb oli

El pa amb oli és una de les preparacions més típiques de la cuina mallorquina i de la cuina de les Illes Balears en general.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Pa amb oli · Veure més »

Pa amb tomàquet

El pa amb tomàquet, pa amb tomaca, pa amb oli, pa sucat amb tomata (Gironès) o pa amb tomata (Lleida) és una típica recepta de la cuina catalana i balear, similar a la bruschetta italiana.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Pa amb tomàquet · Veure més »

País Valencià

Diferents àmbits del País Valencià El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і País Valencià · Veure més »

Països Catalans

Els Països Catalans són els territoris de cultura catalana on la llengua autòctona és el català, o bé els territoris que formen part d'una unitat geogràfica, històrica, cultural i lingüística de predomini català.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Països Catalans · Veure més »

Paella d'arròs

La paella és un guisat d'arròs, carn i verdures preparat en un una paella sobre un foc, siga paeller o fogó.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Paella d'arròs · Veure més »

Paleolític

El paleolític (del grec παλαιός, palaiós, antic, i λίθος, líthos, pedra, "edat de la pedra tallada") és una etapa de la prehistòria dels humans caracteritzada per l'ús d'instruments de pedra tallada, encara que també s'utilitzaven altres matèries primeres orgàniques (mal conservades i poc conegudes) per construir diversos estris: os, banya, fusta, cuir, fibres vegetals, etc.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Paleolític · Veure més »

Panellet

Panellets a Morella (Ports) Els panellets són uns pastissos petits, generalment rodons, fets amb una massa de sucre, rovell d’ou i ametlla –de vegades, en receptes casolanes, també porten patata o moniato.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Panellet · Veure més »

Pasta

Preparació de la pasta. Il·lustració en un ''Tacuinum sanitatis'' del segle XV La pasta: és un tipus d'aliment elaborat amb una massa, l'ingredient bàsic de la qual és la farina de blat barrejada amb aigua, i a la qual es pot afegir sal, ou o altres ingredients, conformant un producte que generalment es cou en aigua bullent.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Pasta · Veure més »

Patatera

La patatera, trumfera, creïllera o pataquera (Solanum tuberosum) és una planta herbàcia perenne de la família de les solanàcies originària d'Amèrica i cultivada arreu del món pels seus tubercles comestibles.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Patatera · Veure més »

Púding

Púding de Nadal típic anglès. Un púding (de l'anglès, pudding) és un tipus de pastís tou i humit, preparat dins un motlle, amb característiques molt diverses segons els ingredients, quasi sempre a base de civada, pot ser dolç o salat.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Púding · Veure més »

Peixos

Un guppy. Mola o mata d'arengs (''Clupea harengus'') Peixos d'aigua dolça Peixos d'aigua salada ''Dunkleosteus terreli'', peix prehistòric del Devonià que podia assolir 10 m de longitud. aletes pectorals (per parells) Els peixos (o peixs) són animals vertebrats que no són membres del grup dels tetràpodes (els vertebrats terrestres amb quatre potes de tipus quiridi).

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Peixos · Veure més »

Península Ibèrica

La península Ibèrica, anomenada durant 2.000 anys i fins al segle XIX Hispania (terme provinent del llatí i probablement d'origen fenici), és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Península Ibèrica · Veure més »

Pernil

Pernil ibèric de gla Cuixa de porc Pernil ibèric de gla Pernil dolç El pernil, perna, cuixot, camallot, gambajó (dialectalment pernill, camaiot; cambajó) és el nom genèric del producte obtingut de les potes posteriors del porc, salat en cru i adobat de forma natural.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Pernil · Veure més »

Pesca

Pesca amb rall o esparver Pesca al ''Tacuinum sanitatis'' La pesca és l'activitat de capturar peix (per a menjar o com a trofeu), i també la indústria basada en la captura de peixos.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Pesca · Veure més »

Picada

La picada és una de les salses i tècniques culinàries essencials de la cuina catalana.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Picada · Veure més »

Pilav

''Pulao'' de Bengala. Pilav és el nom general d'un grup de plats turcs que es preparen a base d'arròs, bulgur o pasta (de tipus orzo o vermicelli) o una mescla de dos o més d'aquests ingredients.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Pilav · Veure més »

Pirineus

Els Pirineus o el Pirineu (endotopònims: Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneu en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són un conjunt de serres (és a dir, una serralada) situades al nord de la península Ibèrica i recorren tot l'istme que l'uneix a Europa.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Pirineus · Veure més »

Pisana

Pisana (Triticum dicoccum) o blat midoner silvestre, a Itàlia també conegut com a farro (i d'on deriva la paraula farina) és una espècie del gènere del blat de baix rendiment.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Pisana · Veure més »

Porc

El porc (Sus scrofa domestica) és una subespècie domèstica del senglar.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Porc · Veure més »

Portugal

Portugal, oficialment la República Portuguesa, és un estat europeu situat al sud-oest d'Europa, en la regió occidental de la península Ibèrica i inclou arxipèlags de l'oceà Atlàntic nord.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Portugal · Veure més »

Préssec

Préssec ''Pot de préssecs'', de Claude Monet (1866). El préssec, bresquilla o melicotó és el fruit del presseguer, bresquiller o melicotoner (Prunus persica).

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Préssec · Veure més »

Renaixença

La Renaixença fou un moviment cultural i literari del català del segle XIX (1833-1892).

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Renaixença · Veure més »

Romesco

El romesco és una salsa típica del Camp de Tarragona.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Romesco · Veure més »

Safrà

Safrà preparat com a condiment: estigmes i estils torrats lleugerament El safrà (Crocus sativus), és una planta conreada del gènere Crocus dins la família Iridàcia (Iridaceae) i també l'espècia que s'obté de les parts femenines (estigma i estil) de la flor d'aquesta planta.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Safrà · Veure més »

Salmorreta

La Salmorreta és un tipus de salsa alimentària típica del País Valencià, concretament de la regió d'Alacant, molt utilitzada als arrossos tan típics de la gastronomia alacantina, especialment a aquells que hi tenen peix o marisc als seus ingredients como ara l'arròs a banda, o amb llongant.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Salmorreta · Veure més »

Salut

200x200px El concepte salut ha anat evolucionant amb el temps des de la definició inicial de l'OMS en la seva Constitució que va entrar en vigor el 1948.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Salut · Veure més »

Salvitxada

La salvitxada, de "salsa" i "vitxo/bitxo" dels pebres picants de cuallarga també anomenats vitets, pebrina o pebre picant, és la salsa típica que acompanya els calçots a les calçotades.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Salvitxada · Veure més »

Sardina

Una llauna de sardines oberta. Un plat de sardines. Sardines a la brasa. La sardina o sarda (Sardina pilchardus) és un peix de l'ordre dels clupeïformes, de la família dels clupèids, de color blavós, amb els flancs i el ventre de color argentat brillant, que habita les zones costaneres i que es captura i consumeix en grans quantitats pel seu gran valor nutritiu.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Sardina · Veure més »

Sedetans

Els sedetans eren els ibers que ocupaven la zona sud de l'Aragó, des l'Ebre vers el sud, fins a tocar el país dels edetans, els quals ocupaven el centre del País Valencià.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Sedetans · Veure més »

Segle XIX

Mapamundi el 1897. L'Imperi britànic era la superpotència del segle El segle dinou va des de l'1 de gener de 1801 fins al 31 de desembre de 1900 (en el calendari gregorià).

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Segle XIX · Veure més »

Segle XVI

El segle XVI és un període de l'edat moderna que inclou els anys compresos entre 1501 i 1600.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Segle XVI · Veure més »

Segle XVII

El segle XVII és un període de l'edat moderna que inclou els anys compresos entre 1601 i 1700, i que suposa un període de crisi política i econòmica gairebé generalitzat, mentre que en l'àmbit cultural i científic es duen a terme grans avenços, fruit de la nova mentalitat racionalista i individualista, que posa en dubte vells dogmes.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Segle XVII · Veure més »

Segle XVIII

Parlant en termes temporals estrictes, el segle XVIII va des de l'any 1701 fins al 1800, en el calendari gregorià.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Segle XVIII · Veure més »

Slow Food

La placa d'un restaurant a Santorini, Grècia. El moviment Slow Food va ser fundat per Carlo Petrini al Piemont com un moviment de resistència per a combatre el fast food.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Slow Food · Veure més »

Sobretaula

La sobretaula és el temps que hom passa xerrant a taula després de menjar.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Sobretaula · Veure més »

Sordons

Els sordons o sardons (llatí Sordones) foren un poble de la Gàl·lia, que s'estenien des dels Pirineus cap al nord, bàsicament ocupant la comarca del Rosselló.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Sordons · Veure més »

Sucre

Cristalls de sucre vistos amb augment Sucre és el nom comú que es dóna als sucres refinats, normalment de color blanc i en forma de cristalls menuts i que es fa servir per a endolcir postres i menjars en general.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Sucre · Veure més »

Suessetans

Els suessetans (llatí Suessetani) foren un poble preromà establert a les planes centrals d'Aragó.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Suessetans · Veure més »

Toixó

El teixó o toixó (Meles meles) és una espècie de mamífer i el representant de la família dels mustèlids de morfologia més atípica.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Toixó · Veure més »

Torró

El torró o terró és un dolç que es fa generalment d'ametlla, mel i ou, generalment cuit.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Torró · Veure més »

Turdetans

Àrea dels turdetans Relleu d'un guerrer d'Osuna. Els turdetans (llatí turdetani) foren el poble principal de la Hispània Bètica que van donar nom a la regió de Turdetània utilitzat per Estrabó i Esteve Bizantí per anomenar a la Bètica.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Turdetans · Veure més »

Vedella

Vedella La vedella és una vaca, el vedell el brau que no ha assolit la maturitat sexual «o té més d’un any d’edat».

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Vedella · Veure més »

Vi

El vi (vinum en llatí, οινος en grec) és una beguda obtinguda del raïm (varietat Vitis vinifera) mitjançant la fermentació alcohòlica del most o suc.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Vi · Veure més »

Vinagre

Ampolles de vinagre en diferents formats. El vinagre és un líquid miscible obtingut mitjançant fermentació acètica del vi i dels seus subproductes com la brisa.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Vinagre · Veure més »

Virgili

Publius Vergilius Maro, conegut en català com a Virgili o Publi Virgili Maró (Andes, prop de Màntua, ca. 70 aC - Brindes, actual Bríndisi, 19 aC) fou un poeta romà, autor de les Bucòliques, les Geòrgiques i lEneida.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Virgili · Veure més »

Xató

Ingredients que poden acompanyar el xató de Sitges El xató és una salsa feta amb ametlles i avellanes torrades, molla de pa amb vinagre, all, oli, sal i, l'ingredient que la fa diferent, la nyora o pebrot de romesco.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Xató · Veure més »

Xilografia

Una xilografia (del grec "xýlon" fusta i "graphé" escriptura, gravat de fusta) és una estampació inclosa en el gravat en relleu.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Xilografia · Veure més »

Xixona

Xixona és una vila valenciana, pertanyent a la comarca de l'Alacantí i també capital de la històrica comarca de la Foia de Xixona.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Xixona · Veure més »

Xocolata

La xocolata o el xocolate i el xocolat (País Valencià) és l'aliment basat en el cacau més conegut i difós en el món pel seu particular sabor, textura i coloració.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Xocolata · Veure més »

1324

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і 1324 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Història de la gastronomia catalana.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »