Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Història de la física

Índex Història de la física

La història de la física intenta explicar la natura i els fenòmens que, des de la més remota antiguitat, es tracten de comprendre: el pas de les estacions, el moviment dels cossos i dels astres, els fenòmens climàtics, les propietats dels materials, etc.

209 les relacions: Acadèmia Francesa de les Ciències, Acústica, Accelerador de partícules, Aerodinàmica, Albert Einstein, Alexandria, Almagest, Antoine Henri Becquerel, Aristarc de Samos, Aristòtil, Arquimedes, Astre, Astrofísica, Atomisme, Averrois, Òrbita, Benjamin Thompson, Biologia, Calor, Camp magnètic, Caragol (enginyeria), Catàleg d'estrelles, Christiaan Huygens, Ciència medieval, Cinemàtica, Claudi Ptolemeu, Corrent elèctric, Cos, Cosmologia, Coulomb, Cronologia de la física de partícules, Daniel Bernoulli, Dècada del 1970, Demòcrit d'Abdera, Difracció, Dinàmica, Disc protoplanetari, Eclipsi, Edat antiga, Edat mitjana, Electró, Electricitat, Electrodinàmica clàssica, Electrodinàmica quàntica, Electroestàtica, Electromagnetisme, Element químic, Energia, Equacions de Maxwell, Eratòstenes, ..., Ernest Rutherford, Erwin Schrödinger, Espai, Espaitemps, Espectre, Estàtica, Estructura cristal·lina, Europa, Experiment, Experiment de la doble escletxa, Física atòmica, Física de la matèria condensada, Física de partícules, Física experimental, Física nuclear, Física teòrica, Felix Bloch, Força, Freeman J. Dyson, Freqüència, Galileo Galilei, Geografia, Georg Simon Ohm, Gottfried Wilhelm Leibniz, Gravetat, Heinrich Rudolf Hertz, Hidrodinàmica, Hidroestàtica, Hiparc de Nicea, Història de la ciència, Ibn an-Nafís, Infraroig, Interferència (propagació d'ones), Isaac Newton, James Chadwick, James Clerk Maxwell, James Prescott Joule, Júpiter (planeta), Johannes Kepler, Joseph John Thomson, Julian Schwinger, Líquid, Leucip, Lleis de Kepler, Lleis de Newton, Llum, Lluna, Londres, Luigi Galvani, Magnetisme, Magnetoestàtica, Marie Curie, Massa, Matèria, Max Planck, Mecànica, Mecànica clàssica, Mecànica dels fluids, Mecànica dels sòlids, Mecànica estadística, Mecànica quàntica, Meteorologia, Michael Faraday, Microscopi, Model estàndard de física de partícules, Moviment, Neutró, Nicolau Copèrnic, Niels Bohr, Oïda, Ona sonora, Opticks, Orde monàstic, Palanca, París, Paul Adrien Maurice Dirac, Període hel·lenístic, Philosophiae Naturalis Principia Mathematica, Pierre Curie, Pla inclinat, Planeta, Plató, Pneumàtica, Polarització electromagnètica, Precessió dels equinoccis, Principi d'Arquimedes, Probabilitat, Protó, Química, Radiació electromagnètica, Radiació X, Radioactivitat, Reflexió, Refracció, Relativitat especial, Relativitat general, Revolució científica, Richard Feynman, Robert Boyle, Robert Hooke, Roger Bacon, Royal Society, Satèl·lit natural, Sòlid, Segle II, Segle IV aC, Segle V aC, Segle XIII, Segle XIX, Segle XVI, Segle XVIII, Segle XX, Semiconductor, Sidereus Nuncius, Sistema complex, Sistema solar, So, Sol, Superconductivitat, Taca solar, Telescopi, Temps, Teoria, Teoria de cordes, Teoria de la relativitat, Teoria del tot, Teoria quàntica de camps, Termodinàmica, Terra, Thomas Young, Tomàs d'Aquino, Tycho Brahe, Ultraviolat, Univers, Velocitat de la llum, Werner Heisenberg, Wilhelm Röntgen, 1660, 1666, 1687, 1733, 1798, 1801, 1847, 1855, 1888, 1895, 1896, 1897, 1904, 1905, 1911, 1915, 1925, 1926, 1928, 1932, 1940, 1954. Ampliar l'índex (159 més) »

Acadèmia Francesa de les Ciències

LAcadèmia Francesa de les Ciències (Académie des sciences) és una societat científica, fundada el 1666 pel Rei Lluís XIV de França per iniciativa de Jean-Baptiste Colbert.

Nou!!: Història de la física і Acadèmia Francesa de les Ciències · Veure més »

Acústica

Font de so omnidireccional en una cambra anecoica. L'acústica és la branca de la física que estudia el so, infrasons i ultrasò, és a dir ones mecàniques que es propaguen a través de la matèria (tant sòlida com líquida o gasosa) (no es propaguen en el buit) per mitjà de models físics i matemàtics.

Nou!!: Història de la física і Acústica · Veure més »

Accelerador de partícules

Els acceleradors de partícules són aparells que utilitzen camps electromagnètics per a accelerar partícules subatòmiques amb càrrega elèctrica fins a velocitats molt properes a la de la llum.

Nou!!: Història de la física і Accelerador de partícules · Veure més »

Aerodinàmica

Laerodinàmica és la branca de la mecànica de fluids que estudia les accions que apareixen sobre els cossos sòlids quan existeix un moviment relatiu entre aquests i el fluid que els banya, sent aquest últim un gas i no un líquid.

Nou!!: Història de la física і Aerodinàmica · Veure més »

Albert Einstein

Albert Einstein AFI (Ulm, Wurtemberg, 14 de març del 1879 - Princeton, Nova Jersey, 18 d'abril del 1955) va ser un físic d'origen alemany, nacionalitzat posteriorment suís i nord-americà.

Nou!!: Història de la física і Albert Einstein · Veure més »

Alexandria

Alexandria —en àrab الإسكندرية, al-Iskandariyya; en àrab egipci الإسكندريه, al-Eskandareya; en grec Αλεξάνδρεια; en antic egipci raqedum; en copte raqote— és una ciutat d'Egipte, capital de la governació d'Alexandria.

Nou!!: Història de la física і Alexandria · Veure més »

Almagest

Almagest (en àrab الكتاب المجسطي al-kitabu-l-mijisti, "El gran llibre") és el nom llatinitzat d'un tractat d'astronomia escrit en el segle II per Claudi Tolomeu d'Alexandria, Província romana d'Egipte.

Nou!!: Història de la física і Almagest · Veure més »

Antoine Henri Becquerel

Antoine Henri Becquerel (París, 15 de desembre de 1852 - Le Croisic, 25 d'agost de 1908) fou un físic francès, descobridor de la radioactivitat i guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1903.

Nou!!: Història de la física і Antoine Henri Becquerel · Veure més »

Aristarc de Samos

Tal com es veu en el diagrama adjunt, Aristarc va calcular l'angle entre el Sol i la Lluna (phi) quan aquesta es trobava en el primer o últim quart. És a dir, quan el triangle és rectangle. Llavors, mesurant phi podia resoldre el rectangle. Va observar que la distància entre la Terra i el Sol era molt més gran que la distància entre la Terra i la Lluna i que, conseqüentment, el Sol havia de ser molt més gran, ja que sabem que tant el disc solar com el lunar tenen un diàmetre aparent d'uns 32 minuts d'arc. Va ser la idea d'un Sol tan gran la que el va induir a pensar tots els cossos més petits havien de girar al seu voltant. Aristarc (Arístarkhos, Aristarchus) (ca.310 aC - 230 aC) era un astrònom i matemàtic grec, nascut a Samos, Grècia.

Nou!!: Història de la física і Aristarc de Samos · Veure més »

Aristòtil

Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'Antiga Grècia.

Nou!!: Història de la física і Aristòtil · Veure més »

Arquimedes

Arquimedes de Siracusa —Arkhimédes en grec— (Siracusa, Sicília, 287 aC - 212 aC) va ser un matemàtic, astrònom, filòsof, físic i enginyer grec.

Nou!!: Història de la física і Arquimedes · Veure més »

Astre

Un astre és qualsevol cos celeste amb forma definida i que pot individualitzar-se dels altres cossos de l'Univers.

Nou!!: Història de la física і Astre · Veure més »

Astrofísica

L'astrofísica és la branca de la física que estudia l'univers i els cossos que conté, com ara els estels i les reaccions nuclears que es produeixen al seu interior, les galàxies, els forats negres, els púlsars, les estrelles de neutrons i el medi interestel·lar en general.

Nou!!: Història de la física і Astrofísica · Veure més »

Atomisme

Demòcrit L'atomisme és un sistema filosòfic que va sorgir a Grècia durant el segle V aC, segons el qual l'univers està constituït per combinacions de petites partícules indivisibles denominades àtoms (en grec significa que no es pot dividir).

Nou!!: Història de la física і Atomisme · Veure més »

Averrois

Abu-l-Walid Muhàmmad ibn Ruixd (en àrab أبو الوليد محمد بن احمد بن رشد, Abū-l-Walīd Muḥammad ibn Ruxd), més conegut simplement com a Ibn Ruixd o, amb el nom llatinitzat, com a Averrois (Còrdova, 14 d'abril del 1126 - Marràqueix, 10 de desembre del 1198), fou un filòsof, metge, jurista i astrònom de l'Àndalus.

Nou!!: Història de la física і Averrois · Veure més »

Òrbita

Un satèl·lit orbitant la Terra té una velocitat tangent i una acceleració cap a dins. Caront. En física, l'òrbita és el camí que un objecte recorre a l'espai al voltant d'un altre objecte, sota la influència d'una força centrípeta.

Nou!!: Història de la física і Òrbita · Veure més »

Benjamin Thompson

Sir Benjamin Thompson, comte de Rumford, (26 març 1753, Woburn, Massachusetts - 21 agost 1814, Auteuil, França), fou un físic i inventor angloamericà, administrador del govern, i un dels fundadors de la Royal Institution of Great Britain de Londres.

Nou!!: Història de la física і Benjamin Thompson · Veure més »

Biologia

La biologia estudia la varietat de formes de vida.

Nou!!: Història de la física і Biologia · Veure més »

Calor

Quan el carbó crema, desprèn calor gràcies a la transformació de l'energia química La calor (de símbol Q) és una forma d'energia que es produeix amb el moviment cinètic de les molècules d'un cos o partícula.

Nou!!: Història de la física і Calor · Veure més »

Camp magnètic

Llimadures de ferro alineades entorn d'un imant, seguint el seu camp magnètic En física, el camp magnètic és una entitat física generada per la presència de càrregues elèctriques en moviment (com ara els corrents elèctrics), o bé per la presència de partícules quàntiques amb espín, i que exerceix una força sobre les altres càrregues que es mouen sota la seva influència.

Nou!!: Història de la física і Camp magnètic · Veure més »

Caragol (enginyeria)

Caragols en una gran varietat de tipus i mides per a diferents propòsits. Un quart de dòlar (diàmetre de 24 mm) per veure'n l'escala. Un caragol, cargol, vis o pern és un element mecànic utilitzat per fer una unió desmuntable de peces diferents.

Nou!!: Història de la física і Caragol (enginyeria) · Veure més »

Catàleg d'estrelles

Un catàleg d'estrelles és un catàleg astronòmic format per una llista d'estrelles.

Nou!!: Història de la física і Catàleg d'estrelles · Veure més »

Christiaan Huygens

Christiaan Huygens (l'Haia, 14 d'abril del 1629 - 8 de juliol del 1695) va ser un matemàtic, físic i astrònom neerlandès, del segle XVII, i un dels científics més influents en la seva època.

Nou!!: Història de la física і Christiaan Huygens · Veure més »

Ciència medieval

principis geomètrics. Frontispici de la Bible Moralisée, 1215 La ciència medieval correspon als descobriments en el camp de la filosofia natural que van ocórrer en el període de l'Edat Mitjana-el període intermedi, en una divisió esquemàtica de la història d'Europa.

Nou!!: Història de la física і Ciència medieval · Veure més »

Cinemàtica

La cinemàtica (del grec κίνημα, kínēma, «moviment») és la branca de la mecànica clàssica que estudia les lleis del moviment dels cossos sense tenir en compte les causes que el produeixen, limitant-se essencialment, a l'estudi de la trajectòria en funció del temps.

Nou!!: Història de la física і Cinemàtica · Veure més »

Claudi Ptolemeu

Claudi Ptolemeu (en grec antic:, Klaudios Ptolemaios); circa 85 - circa 165, altres autors diuen c. 100- c. 170) va ser un astrònom, geògraf i matemàtic grecoegipci, anomenat comunament Ptolemeu o Tolemeu.

Nou!!: Història de la física і Claudi Ptolemeu · Veure més »

Corrent elèctric

El corrent elèctric és el flux o moviment de càrregues elèctriques, normalment a través d'un cable o qualsevol altre material conductor.

Nou!!: Història de la física і Corrent elèctric · Veure més »

Cos

El cos d'un ésser viu és la seva part física i material.

Nou!!: Història de la física і Cos · Veure més »

Cosmologia

La cosmologia és l'estudi de l'estructura i la història de l'univers a gran escala.

Nou!!: Història de la física і Cosmologia · Veure més »

Coulomb

El coulomb, de símbol C, és la unitat de la càrrega elèctrica al Sistema Internacional, rep el seu nom en honor a Charles-Augustin de Coulomb (1736 - 1806).

Nou!!: Història de la física і Coulomb · Veure més »

Cronologia de la física de partícules

És convenient establir una cronologia dels descobriments en física de partícules tant experimentals com teòrics, car sovint els primers sorgeixen com a conseqüència de prediccions fetes pels segons.

Nou!!: Història de la física і Cronologia de la física de partícules · Veure més »

Daniel Bernoulli

Daniel Bernoulli (Groningen, 8 de febrer de 1700 – Basilea, 17 de març de 1782) va ser un matemàtic neerlandès de naixement que va passar la major part de la seva vida a Basilea, Suïssa.

Nou!!: Història de la física і Daniel Bernoulli · Veure més »

Dècada del 1970

La dècada de 1970 comprèn el període d'anys entre el 1970 i el 1979, tots dos inclosos.

Nou!!: Història de la física і Dècada del 1970 · Veure més »

Demòcrit d'Abdera

Demòcrit d'Abdera o senzillament Demòcrit (Democritus, Demókritos Δημόκριτος) (Abdera, Tràcia, una colònia de Teos, 460 aC - ? 370 aC) fou un filòsof presocràtic grec, mestre de Nausífanes que, juntament amb Leucip, va ser el primer a postular que tota la matèria està composta per petits elements indivisibles que ell va anomenar «àtoms».

Nou!!: Història de la física і Demòcrit d'Abdera · Veure més »

Difracció

Difracció amb dues obertures El fenomen de la difracció es produeix quan les ones procedents d'una font quasi puntual troben un obstacle o una petita obertura, deixen de propagar-se en línia recta, i volten l'obstacle o bé s'obren després de passar per l'obertura.

Nou!!: Història de la física і Difracció · Veure més »

Dinàmica

La dinàmica és una part de la mecànica clàssica que se centra en les forces i les acceleracions que aquestes produeixen sobre els cossos.

Nou!!: Història de la física і Dinàmica · Veure més »

Disc protoplanetari

Imatge artística d'un disc protoplanetari Un disc circumestel·lar és un disc de material al voltant d'una estrella jove, generalment del tipus T tauri.

Nou!!: Història de la física і Disc protoplanetari · Veure més »

Eclipsi

Eclipsi solar total a França, 1999 Un eclipsi és un fenomen astronòmic que es produeix quan un objecte celestial es mou a través de l'ombra d'un altre.

Nou!!: Història de la física і Eclipsi · Veure més »

Edat antiga

Ledat antiga o antiguitat és el període de la història entre el naixement de l'escriptura i la caiguda de l'Imperi romà el 476, que marca l'inici de l'edat mitjana.

Nou!!: Història de la física і Edat antiga · Veure més »

Edat mitjana

L’edat mitjana o edat medieval és el període intermedi de la història d'Europa enmig de l'edat antiga i l'edat moderna.

Nou!!: Història de la física і Edat mitjana · Veure més »

Electró

En física, l'electró (símbol e-) és una partícula subatòmica amb una càrrega elèctrica elemental negativa.

Nou!!: Història de la física і Electró · Veure més »

Electricitat

El llamp és un fenomen natural productor d'electricitat En física, l'electricitat és un terme genèric que engloba tot un conjunt de fenòmens que són la manifestació de la presència d'un moviment de càrregues elèctriques.

Nou!!: Història de la física і Electricitat · Veure més »

Electrodinàmica clàssica

Lelectrodinàmica clàssica o electromagnetisme clàssic és la teoria de l'electromagnetisme que es va desenvolupar al llarg del segle XIX, de manera destacada per James Clerk Maxwell.

Nou!!: Història de la física і Electrodinàmica clàssica · Veure més »

Electrodinàmica quàntica

L'electrodinàmica quàntica (EDQ, o QED de l'anglès quantum electrodynamics) és la teoria quàntica del camp electromagnètic, part de la teoria quàntica de camps.

Nou!!: Història de la física і Electrodinàmica quàntica · Veure més »

Electroestàtica

L'electroestàtica és la branca de la física que estudia els fenòmens elèctrics produïts per distribucions de càrregues estàtiques (és a dir, que no canvien al llarg del temps).Des de l'antiguitat clàssica se sabia que alguns materials com l'ambre atreuen petites partícules després de fregar-los.

Nou!!: Història de la física і Electroestàtica · Veure més »

Electromagnetisme

L'electromagnetisme és la part de la física que estudia els camps electromagnètics, uns camps que exerceixen una força sobre les partícules amb càrrega elèctrica a l'hora que són afectats per la presència i el moviment d'aquestes partícules.

Nou!!: Història de la física і Electromagnetisme · Veure més »

Element químic

La taula periòdica dels elements químics Els elements químics són substàncies pures que no es poden descompondre en cap altra substància pura més senzilla mitjançant mètodes químics.

Nou!!: Història de la física і Element químic · Veure més »

Energia

Lenergia és una magnitud física que és un atribut present en qualsevol sistema físic i que es pot manifestar en forma de treball útil, de calor, de llum o altres maneres.

Nou!!: Història de la física і Energia · Veure més »

Equacions de Maxwell

Les equacions de Maxwell són un conjunt de quatre equacions que, afegint-hi la força de Lorentz, descriuen completament els fenòmens electromagnètics.

Nou!!: Història de la física і Equacions de Maxwell · Veure més »

Eratòstenes

Eratòstenes (Eratosthenes, Ἐρατοσθένης) va néixer a Cirene (Líbia) l'any 276 aC.

Nou!!: Història de la física і Eratòstenes · Veure més »

Ernest Rutherford

Ernest Rutherford, 1r Baró Rutherford Nelson OM, FRS (Brightwater, Nova Zelanda, Imperi Britànic, 1871 - Cambridge, Anglaterra, Regne Unit, 1937) fou un físic, químic i professor universitari britànic que fou guardonat amb el Premi Nobel de Química de l'any 1908.

Nou!!: Història de la física і Ernest Rutherford · Veure més »

Erwin Schrödinger

Erwin Rudolf Josef Alexander Schrödinger (Viena, Imperi austrohongarès, 12 d'agost de 1887 - Viena, Àustria 4 de gener de 1961) fou un físic i professor universitari austríac, famós per les seves contribucions al desenvolupament de la mecànica quàntica.

Nou!!: Història de la física і Erwin Schrödinger · Veure més »

Espai

L'espai físic és l'espai infinit on es troben els objectes i en el qual els esdeveniments que ocorren tenen una posició i direcció relatives.

Nou!!: Història de la física і Espai · Veure més »

Espaitemps

L'espaitemps és un concepte introduït per Hermann Minkowski el 1908, que fusiona el temps i l'espai absoluts de Newton en una nova entitat de quatre dimensions, les tres ordinàries de l'espai amb la quarta del temps.

Nou!!: Història de la física і Espaitemps · Veure més »

Espectre

L'espectre electromagnètic és el conjunt de totes les possibles ones electromagnètiques, des de les de major freqüència, com els raigs gamma i raigs X, fins a les de menor freqüència, com les ones de ràdio.

Nou!!: Història de la física і Espectre · Veure més »

Estàtica

L'estàtica és la part de la mecànica que estudia els sistemes de forces que actuen en els objectes rígids, estructures i mecanismes que es troben en equilibri estàtic, o el que és el mateix: que estan aturats o sense moviment.

Nou!!: Història de la física і Estàtica · Veure més »

Estructura cristal·lina

Quars incolor. Una estructura cristal·lina és una forma sòlida, en la que els constituents, àtoms o ions estan empaquetats de manera ordenada i amb patrons de repetició (cel·les unitàries) que s'estenen en les tres dimensions espacials.

Nou!!: Història de la física і Estructura cristal·lina · Veure més »

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

Nou!!: Història de la física і Europa · Veure més »

Experiment

Tot infant du a terme experiments rudimentaris per aprendre com funciona el món. Un experiment és un procediment ordenat que es du a terme amb l'objectiu de verificar, refutar o establir la validesa d'una hipòtesi relacionada amb un determinat fenomen.

Nou!!: Història de la física і Experiment · Veure més »

Experiment de la doble escletxa

Lexperiment de la doble escletxa o experiment de Young, consisteix en la difracció de llum a través de dues escletxes, que produeixen un patró d'interferència amb bandes clares i fosques en un pantalla situada després de les escletxes.

Nou!!: Història de la física і Experiment de la doble escletxa · Veure més »

Física atòmica

Model d'explicació de l'emissió alfa La física atòmica és un camp de la física que estudia les propietats i el comportament dels àtoms (electrons i nuclis atòmics).

Nou!!: Història de la física і Física atòmica · Veure més »

Física de la matèria condensada

Cel hexagonal del niobat de liti La física de la matèria condensada és el camp de la física que s'ocupa de les característiques físiques macroscòpiques de la matèria.

Nou!!: Història de la física і Física de la matèria condensada · Veure més »

Física de partícules

La física de partícules és la disciplina de la física que s'encarrega de l'estudi de les partícules constituents de la matèria i la radiació i de les interaccions entre aquestes.

Nou!!: Història de la física і Física de partícules · Veure més »

Física experimental

La física experimental dins del camp de la física, és la categoria de disciplines i subdisciplines relacionades amb l'observació de física de fenòmens per tal de reunir dades de l'univers.

Nou!!: Història de la física і Física experimental · Veure més »

Física nuclear

La física nuclear és la branca de la física que estudia les propietats i el comportament dels nuclis atòmics.

Nou!!: Història de la física і Física nuclear · Veure més »

Física teòrica

La física intenta comprendre l'univers elaborant un model matemàtic i conceptual de la realitat que s'utilitza per a racionalitzar, explicar i predir els fenòmens de la natura, plantejant una teoria física de la realitat.

Nou!!: Història de la física і Física teòrica · Veure més »

Felix Bloch

Felix Bloch (Zuric, Suïssa, 1905 - San Francisco, EUA, 1983) fou un físic nord-americà, d'origen suís, que fou guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1952.

Nou!!: Història de la física і Felix Bloch · Veure més »

Força

En física, una força (habitualment simbolitzada com F) és una acció que provoca una pertorbació en la quantitat de moviment d'un cos.

Nou!!: Història de la física і Força · Veure més »

Freeman J. Dyson

Freeman John Dyson FRS (Crowthorne, 15 de desembre de 1923) és un físic i matemàtic anglès.

Nou!!: Història de la física і Freeman J. Dyson · Veure més »

Freqüència

Modulació de freqüència La freqüència és la mesura del nombre de vegades que ocorre un esdeveniment per unitat de temps.

Nou!!: Història de la física і Freqüència · Veure més »

Galileo Galilei

Galileo Galilei, conegut als països de parla catalana com a Galileu (Pisa, 15 de febrer de 1564Drake (1978, p.1). La data del naixement de Galileu es dóna segons el calendari julià. El 1582 es va substituir a Itàlia i a altres països catòlics pel calendari gregorià. Llevat que s'indiqui, les dates en aquesta pàgina es donen segons el calendari gregorià. – 8 de gener de 1642) va ser un físic, matemàtic, i filòsof toscà que va tenir un paper important durant la revolució científica.

Nou!!: Història de la física і Galileo Galilei · Veure més »

Geografia

Gran 2 MB) La geografia (del grec γεωγραφία, geografia; de geos, "terra", i grafia, "descriure o escriptura") és la ciència que té per objecte l'estudi de la superfície del planeta Terra, o de qualsevol altre astre, i la distribució espacial i les relacions recíproques dels fenòmens físics, biològics i socials que en ella es manifesten.

Nou!!: Història de la física і Geografia · Veure més »

Georg Simon Ohm

Georg Simon Ohm (16 de març, 1789 - 6 de juliol, 1854) fou un físic alemany.

Nou!!: Història de la física і Georg Simon Ohm · Veure més »

Gottfried Wilhelm Leibniz

Gottfried Wilhelm Leibniz o Leibnitz (Leipzig, Ducat de Saxònia, Sacre Imperi, 1 de juliol de 1646 - Hannover, Ducat de Brunsvic-Lüneburg, Sacre Imperi, 14 de novembre de 1716) fou un filòsof, científic, matemàtic, lògic, diplomàtic, jurista, bibliotecari i filòleg, alemany de llinatge sòrab, que va escriure en llatí, francès i alemany.

Nou!!: Història de la física і Gottfried Wilhelm Leibniz · Veure més »

Gravetat

La gravetat manté els planetes en òrbita al voltant del Sol (imatge no a escala) La gravetat és la forca d'atracció mútua que experimenten dos objectes amb massa.

Nou!!: Història de la física і Gravetat · Veure més »

Heinrich Rudolf Hertz

Heinrich Rudolf Hertz (Hamburg, Alemanya, 1857 - Bonn, 1894) fou un físic i professor universitari alemany, que donà nom a la unitat de freqüència internacional coneguda amb el nom d'hertz.

Nou!!: Història de la física і Heinrich Rudolf Hertz · Veure més »

Hidrodinàmica

La hidrodinàmica estudia la dinàmica de fluids incompressibles.

Nou!!: Història de la física і Hidrodinàmica · Veure més »

Hidroestàtica

La hidroestàtica o estàtica de fluids és la branca de la física que estudia els fluids en repòs o equilibri.

Nou!!: Història de la física і Hidroestàtica · Veure més »

Hiparc de Nicea

Hiparc de Nicea - Hipparchus, - (Nicea, al voltant del 190 aC - al voltant del 120 aC) va ser un astrònom, geògraf i matemàtic grec, també conegut com a Hiparc de Rodes.

Nou!!: Història de la física і Hiparc de Nicea · Veure més »

Història de la ciència

La història de la ciència és el conjunt d'avenços, invents i paradigmes teòrics que han tingut lloc a la història del coneixement.

Nou!!: Història de la física і Història de la ciència · Veure més »

Ibn an-Nafís

Pàgina d'un llibre mèdic d'Ibn an-Nafís. Abu-l-Hassan Alà-ad-Din Alí ibn Abi-l-Hàram al-Khalidí al-Makhzumí al-Quraixí ad-Dimaixqí —en àrab أبو الحسن علاء الدين علي بن أبي الحرم الخالدي المخزومي القَرشي الدمشقي, Abū l-Ḥasan ʿAlāʾ ad-Dīn ʿAlī ibn Abī l-Ḥaram al-Ḫālidī al-Maẖzūmī al-Quraxī ad-Dimaxqī— (Damasc, 1213 - el Caire, 1288), més conegut com a Ibn an-Nafís —en àrab ابن النفيس, Ibn an-Nafīs— va ser un erudit i metge àrab que va descriure per primera vegada la circulació pulmonar de la sang.

Nou!!: Història de la física і Ibn an-Nafís · Veure més »

Infraroig

Esquema de l'espectre electromagnètic L'infraroig, radiació infraroja o llum infraroja (IR) és la part de l'espectre electromagnètic amb una longitud d'ona més llarga que la llum visible però més curta que la radiació de microones.

Nou!!: Història de la física і Infraroig · Veure més »

Interferència (propagació d'ones)

Interferència de dues fonts en una cubeta d'ones En física, la interferència és un fenomen en el qual dues ones se sobreposen i, com a resultat, formen una ona d'amplitud major o menor.

Nou!!: Història de la física і Interferència (propagació d'ones) · Veure més »

Isaac Newton

Sir Isaac Newton FRS (Woolsthorpe-by-Colsterworth, Lincolnshire, Anglaterra, 4 de gener de 1643 - Kensington, Middlesex, Regne d'Anglaterra, 31 de març de 1727) fou un físic, matemàtic i filòsof anglès.

Nou!!: Història de la física і Isaac Newton · Veure més »

James Chadwick

Sir James Chadwick CH (Manchester, Anglaterra 1891 - Cambridge 1974) fou un físic anglès guardonat amb el Premi Nobel de Física de l'any 1935 pel descobriment del neutró.

Nou!!: Història de la física і James Chadwick · Veure més »

James Clerk Maxwell

James Clerk Maxwell FRS FRSE (13 de juny de 1831 – 5 de novembre de 1879) fou un matemàtic i físic teòric escocès.

Nou!!: Història de la física і James Clerk Maxwell · Veure més »

James Prescott Joule

James Prescott Joule FRS (Salford, 24 de desembre del 1818 – Sale, 11 d'octubre del 1889) fou un físic i cerveser anglès.

Nou!!: Història de la física і James Prescott Joule · Veure més »

Júpiter (planeta)

Júpiter és el planeta més gran del sistema solar i el cinquè segons la seva distància al Sol.

Nou!!: Història de la física і Júpiter (planeta) · Veure més »

Johannes Kepler

Johannes Kepler (Weil der Stadt, Sacre Imperi Romanogermànic, 27 de desembre de 1571 - Ratisbona, 15 de novembre de 1630) va ser un astrònom i matemàtic alemany que va servir com a figura clau en la revolució científica.

Nou!!: Història de la física і Johannes Kepler · Veure més »

Joseph John Thomson

Joseph John Thomson o J. J. Thomson (Cheetham Hill, Manchester, 18 de desembre de 1856 - Cambridge, 30 d'agost de 1940) fou un professor universitari i físic anglès, guardonat amb el Premi Nobel de Física el 1906 i descobridor de l'electró.

Nou!!: Història de la física і Joseph John Thomson · Veure més »

Julian Schwinger

Julian Seymour Schwinger (Nova York, EUA 1918 - Los Angeles 1994) fou un físic nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física el 1965 juntament amb Richard Feynman i Sin-Itiro Tomonaga pel seu treball en electrodinàmica quàntica.

Nou!!: Història de la física і Julian Schwinger · Veure més »

Líquid

gota esfèrica de líquid minimitza l'àrea superficial, la qual cosa és el resultat natural de la tensió superficial en líquids. El líquid és un dels estats de la matèria més quotidians.

Nou!!: Història de la física і Líquid · Veure més »

Leucip

Leucip (Leucippus) (segle V aC) fou, si és que realment existí (fet negat per Epicur), un filòsof grec originari d'Elis o de Milet, o potser d'Abdera.

Nou!!: Història de la física і Leucip · Veure més »

Lleis de Kepler

Representació de la primera i la segona lleis de Kepler. Podem veure, en primer lloc, com el Sol se situa en un dels focus. En segon lloc, com que en temps iguals les àrees escombrades pel planeta són iguals, el planeta es mourà de pressa a prop del Sol i lentament lluny. Les lleis de Kepler van ser enunciades per Johannes Kepler per a descriure el moviment dels planetes en les seves òrbites al voltant del Sol.

Nou!!: Història de la física і Lleis de Kepler · Veure més »

Lleis de Newton

Primera i segona lleis en llatí en l'edició original del 1687 de la ''Philosophiæ Naturalis Principia Mathematica'' Les lleis del moviment o d'inèrcia de Newton, o simplement les lleis de Newton, són les lleis que Isaac Newton va formular, que descrivien les causes i formes de moviment dels cossos i són la base de la mecànica clàssica.

Nou!!: Història de la física і Lleis de Newton · Veure més »

Llum

Llum filtrant-se a través d'unes finestres La llum és la porció de l'espectre electromagnètic visible per a l'ull humà, però en física el terme també pot ser utilitzat per a altres formes de radiació electromagnètica visible o no.

Nou!!: Història de la física і Llum · Veure més »

Lluna

La Lluna, tintada de vermell i taronja, tal com es veu des de la Terra durant un eclipsi lunar La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra.

Nou!!: Història de la física і Lluna · Veure més »

Londres

Londres —London — és la capital del Regne Unit i de facto d'Anglaterra i una de les ciutats més grans d'Europa.

Nou!!: Història de la física і Londres · Veure més »

Luigi Galvani

Luigi Galvani. Luigi Galvani (Bolonya, 9 de setembre de 1737 - 4 de desembre de 1798) fou un fisiòleg italià famós per les seves investigacions sobre els efectes de l'electricitat en els nervis i músculs dels animals.

Nou!!: Història de la física і Luigi Galvani · Veure més »

Magnetisme

Línies de força a un imant de barra En física, el magnetisme és un dels aspectes de l'electromagnetisme, que és una de les forces fonamentals de la naturalesa (juntament amb la gravetat, la força nuclear forta i la força nuclear dèbil).

Nou!!: Història de la física і Magnetisme · Veure més »

Magnetoestàtica

La magnetoestàtica és la part de la física que estudia els camps magnètics estàtics, que no canvien al llarg del temps, creats per imants o per corrents elèctrics estacionaris.

Nou!!: Història de la física і Magnetoestàtica · Veure més »

Marie Curie

Marie Skłodowska Curie nascuda Maria Salomea Skłodowska AFI /ˈmarja salɔˈmɛa skwɔˈdɔfska/ (Varsòvia, Polònia, 7 de novembre de 1867 - Sallanches, França, 4 de juliol de 1934) va ser una física i química polonesa, pionera en els primers temps de l'estudi de les radiacions; ella va ser la primera a emprar el terme radioactivitat.

Nou!!: Història de la física і Marie Curie · Veure més »

Massa

La massa és una magnitud física que expressa la noció comuna de quantitat de matèria.

Nou!!: Història de la física і Massa · Veure més »

Matèria

La matèria és tot allò que té un lloc en l'espai, conté una certa quantitat d'energia, i està subjecta a canvis en el temps i a interaccions amb aparells de mesura.

Nou!!: Història de la física і Matèria · Veure més »

Max Planck

Max Karl Ernst Ludwig Planck (Kiel, Alemanya, 23 d'abril de 1858 - Göttingen, Alemanya, 4 d'octubre de 1947) fou un físic alemany, considerat com el pare de la teoria quàntica i un dels físics més importants del segle XX, que va ser guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1918.

Nou!!: Història de la física і Max Planck · Veure més »

Mecànica

Animació del ''Newton's cradle'' sobre el llibre de Newton ''Principia Mathematica''. La mecànica (del grec Μηχανική mekanicos) és la part de la física que estudia el moviment dels cossos físics i les causes d'aquests moviments, tals com les forces o les energies.

Nou!!: Història de la física і Mecànica · Veure més »

Mecànica clàssica

Una taula en equilibri amb les forces gravitatòries. En física la mecànica clàssica, de vegades també anomenada mecànica newtoniana, és una de les grans subdivisions de la mecànica, es refereix a un conjunt de lleis físiques que descriuen el comportament dels cossos sotmesos a l'acció d'un sistema de forces, descriu de manera força precisa gran part dels fenòmens mecànics que podem observar directament a la nostra vida quotidiana.

Nou!!: Història de la física і Mecànica clàssica · Veure més »

Mecànica dels fluids

Túnel de vent La mecànica dels fluids és la part de la física que estudia l'efecte de les forces sobre els fluids i el seu moviment.

Nou!!: Història de la física і Mecànica dels fluids · Veure més »

Mecànica dels sòlids

La mecànica dels sòlids és la branca de la mecànica, la física i les matemàtiques que tracta el comportament de la matèria sòlida.

Nou!!: Història de la física і Mecànica dels sòlids · Veure més »

Mecànica estadística

La mecànica estadística (o termodinàmica estadística) és una branca de la física que fent servir la teoria de la probabilitat, adreça l’estudi termodinàmic de sistemes formats per un gran nombre de partícules.

Nou!!: Història de la física і Mecànica estadística · Veure més »

Mecànica quàntica

freqüències ressonants de l'acústica). La mecànica quàntica, coneguda també com a física quàntica o com a teoria quàntica, és la branca de la física que estudia el comportament de la llum i de la matèria a escales microscòpiques, en què l'acció és de l'ordre de la constant de Planck.

Nou!!: Història de la física і Mecànica quàntica · Veure més »

Meteorologia

Mapa de temperatures a les 08:16 UTC del 15 de febrer del 2005 La meteorologia és la ciència que tracta l'estat del temps i dels meteors en l'atmosfera de la Terra.

Nou!!: Història de la física і Meteorologia · Veure més »

Michael Faraday

Michael Faraday (Newington Butts, 22 de setembre de 1791 - Palau de Hampton Court, Surrey, 25 d'agost de 1867) va ser un científic anglès (físic i químic) que va contribuir especialment en els camps de l'electroquímica i l'electromagnetisme.

Nou!!: Història de la física і Michael Faraday · Veure més »

Microscopi

El microscopi és un instrument òptic constituït per dos sistemes de lents -l'ocular i l'objectiu-, que permeten augmentar extraordinàriament la magnitud de la mostra per a observar, fent visible allò que no es veu a ull nu.

Nou!!: Història de la física і Microscopi · Veure més »

Model estàndard de física de partícules

alt.

Nou!!: Història de la física і Model estàndard de física de partícules · Veure més »

Moviment

Mà movent-se ràpidament El moviment és un desplaçament en què es canvia de posició (desplaçament) o d'orientació (rotació).

Nou!!: Història de la física і Moviment · Veure més »

Neutró

El neutró és una partícula subatòmica que té com a símbol o, sense càrrega elèctrica i de massa lleugerament superior a la del protó.

Nou!!: Història de la física і Neutró · Veure més »

Nicolau Copèrnic

Nicolau Copèrnic (Toruń, 19 de febrer de 1473 - Frombork, 24 de maig de 1543) va ser un astrònom polonès, també conegut com a Mikołaj Kopernik (en polonès) o Nicolaus Copernicus (en llatí).

Nou!!: Història de la física і Nicolau Copèrnic · Veure més »

Niels Bohr

Niels Henrik David Bohr (Copenhaguen, 7 d'octubre del 1885 - 18 de novembre del 1962) fou un físic danès, guardonat amb el Premi Nobel de Física el 1922, un dels «pares» de la teoria quàntica.

Nou!!: Història de la física і Niels Bohr · Veure més »

Oïda

L'oïda és el sentit pel qual hom percep els sons.

Nou!!: Història de la física і Oïda · Veure més »

Ona sonora

Propagació Una ona sonora és un canvi continu de la pressió que es transmet i viatja a través d'un medi a la velocitat del so.

Nou!!: Història de la física і Ona sonora · Veure més »

Opticks

Opticks (o “Un tractat de les reflexions, refraccions, inflexions i colors de la llum”) és el resum de fragments del Llibre Primer, Segon i Tercer d'Òptica d'Isaac Newton.

Nou!!: Història de la física і Opticks · Veure més »

Orde monàstic

Un orde monàstic és un orde religiós format per monjos o monges que viuen en comunitat, separats del món i dedicats al treball per a la pròpia comunitat o l'estudi, la pregària i la vida contemplativa.

Nou!!: Història de la física і Orde monàstic · Veure més »

Palanca

Figura 1. La palanca de mà és una eina simple, adaptada per a fer esforços més grans dels que es podrien fer amb les mans. Una palanca, alçaprem o perpal és una màquina simple composta per una barra rígida que pot girar lliurement entorn d'un punt de suport, o fulcre.

Nou!!: Història de la física і Palanca · Veure més »

París

París (en francès: Paris), és la capital i la major ciutat de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com la Regió Parisenca, creuada pel Sena, és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.

Nou!!: Història de la física і París · Veure més »

Paul Adrien Maurice Dirac

Paul Adrien Maurice Dirac (Bristol, Regne Unit, 1902 - Tallahassee, EUA, 1984) fou un enginyer, matemàtic i professor britanicosuís, guardonat el 1933 amb el Premi Nobel de Física.

Nou!!: Història de la física і Paul Adrien Maurice Dirac · Veure més »

Període hel·lenístic

El període hel·lenístic o època hel·lenística (del segle IV aC al segle I aC), llevat dels seus personatges importants com ara Alexandre Magne i Cleòpatra VII, es considera un període de transició, potser fins i tot de declivi o de decadència, entre l'esplendor del període clàssic de Grècia i el poder de l'Imperi romà que el succeiria.

Nou!!: Història de la física і Període hel·lenístic · Veure més »

Philosophiae Naturalis Principia Mathematica

Philosophiæ Naturalis Principia Mathematica ('Principis matemàtics de la filosofia natural'), sovint abreujat també com els Principia o Principia Mathematica, és un llibre de ciència escrit per Isaac Newton.

Nou!!: Història de la física і Philosophiae Naturalis Principia Mathematica · Veure més »

Pierre Curie

Pierre Curie (París, França, 1859 – 1906) fou un físic francès, pioner en l'estudi de la radioactivitat i descobridor de la piezoelectricitat, que fou guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1903, juntament amb la seva dona, Marie Curie.

Nou!!: Història de la física і Pierre Curie · Veure més »

Pla inclinat

Un pla inclinat és una porció de sòl que forma un cert angle amb l'horitzontal sense arribar a ser vertical, és a dir, essent l'angle 0° R del bloc contra la superfície que també haurem de vèncer per a poder desplaçar-lo.

Nou!!: Història de la física і Pla inclinat · Veure més »

Planeta

Venus (a escala) Plutó i Haumea (a escala). La resta es veu augmentat a la fotografia inferior Un planeta és un astre sense llum pròpia que gira al voltant d'una estrella; és abastament massiu per tenir forma esfèrica, o quasi esfèrica; i és l'element principal dins la seva òrbita; segons la definició de la reunió de la Unió Astronòmica Internacional de Praga, de l'any 2006.

Nou!!: Història de la física і Planeta · Veure més »

Plató

Plató —Πλάτων Plátōn en grec, Aflatun en àrab— (ca. 21 de maig del 427 aC - 347 aC) va ser un filòsof d'immensa influència en l'Antiga Grècia.

Nou!!: Història de la física і Plató · Veure més »

Pneumàtica

Taula de pneumàtica, 1728, ''Cyclopaedia'' Exemple de circuit pneumàtic La pneumàtica és una secció de la tecnologia que tracta l'estudi i l'aplicació de gasos pressuritzats com a fluids transmissors d'energia per a produir moviment mecànic.

Nou!!: Història de la física і Pneumàtica · Veure més »

Polarització electromagnètica

En electrodinàmica clàssica, la polarització electromagnètica (o simplement polarització) és una característica de les ones, com la llum o altres radiacions electromagnètiques, que descriu la direcció de travessa d'un camp elèctric.

Nou!!: Història de la física і Polarització electromagnètica · Veure més »

Precessió dels equinoccis

'''Precessió''' de l'eix de la Terra La precessió dels equinoccis és la rotació que efectua el pol nord celeste al voltant del pol de l'eclíptica, en sentit retrògrad, en 25.780 anys.

Nou!!: Història de la física і Precessió dels equinoccis · Veure més »

Principi d'Arquimedes

Exemple del principi d'Arquimedes El principi d'Arquimedes, enunciat pel físic grec Arquimedes de Siracusa, és un dels principis més importants de la física i un dels fonamentals en estàtica de fluids.

Nou!!: Història de la física і Principi d'Arquimedes · Veure més »

Probabilitat

Daus La probabilitat mesura el grau d'incertesa d'un esdeveniment dintre d'un experiment aleatori.

Nou!!: Història de la física і Probabilitat · Veure més »

Protó

El protó és una partícula subatòmica amb càrrega elèctrica positiva d'1 e (1,6 × 10-19 C).

Nou!!: Història de la física і Protó · Veure més »

Química

La química és la branca de la física que estudia la composició, estructura i propietats de la matèria i els canvis que aquesta experimenta durant les reaccions químiques.

Nou!!: Història de la física і Química · Veure més »

Radiació electromagnètica

La radiació electromagnètica és un conjunt d'ones electromagnètiques que es propaguen a l'espai amb un component elèctric i un component magnètic.

Nou!!: Història de la física і Radiació electromagnètica · Veure més »

Radiació X

Esquema d'un tub de generació de raigs X Els termes raigs X, radiació X i radioactivitat X designen una part de l'espectre electromagnètic que correspon a radiació menys energètica que els raigs gamma i més que els raigs ultraviolats.

Nou!!: Història de la física і Radiació X · Veure més »

Radioactivitat

Símbol internacional del perill de radioactivitat La radioactivitat és un fenomen físic al qual certes substàncies amb nuclis atòmics inestables, anomenats radionucleids, es transformen espontàniament en nucleids diferents perdent energia en forma de raigs de partícules, de vegades acompanyats de raigs d'ones electromagnètiques, per tal d'assolir uns nuclis atòmics més estables i de menor massa, ja que al procés perden part d'ella per desintegració.

Nou!!: Història de la física і Radioactivitat · Veure més »

Reflexió

Reflexió del mont Hood sobre el llac Mirror d'Oregon (Estats Units) La reflexió és el canvi de la direcció de propagació d'un front d'ona en una interfície (superfície de separació) entre dos medis diferents de tal manera que el front d'ona retorna cap al medi en el qual s'havia originat.

Nou!!: Història de la física і Reflexió · Veure més »

Refracció

La refracció és el procés pel qual, quan una ona de llum incideix sobre la superfície de separació entre dos medis, una part de la seva energia es transmet al segon medi canviant-ne la direcció de propagació.

Nou!!: Història de la física і Refracció · Veure més »

Relativitat especial

Albert Einstein 1921 La Teoria especial de la relativitat (coneguda també com a relativitat especial, relativitat restringida o RE), va ser publicada per Albert Einstein el 1905,Albert Einstein (1905).

Nou!!: Història de la física і Relativitat especial · Veure més »

Relativitat general

Representació bidimensional de la distorsió espaitemps. La presència de matèria modifica la geometria de l'espaitemps. La relativitat general, també coneguda com a teoria de la relativitat general, és una teoria geomètrica de la gravitació publicada per Albert Einstein el 1915 com a segona part de la seva teoria de la relativitat.

Nou!!: Història de la física і Relativitat general · Veure més »

Revolució científica

La revolució científica en la història de la ciència va ser el període en el qual les noves idees en física, astronomia, biologia, anatomia humana, química i altres ciències van portar a refusar les doctrines que prevalien des de l'antiga Grècia i que van continuar durant l'edat mitjana, i conduïren a la formació de la ciència moderna.

Nou!!: Història de la física і Revolució científica · Veure més »

Richard Feynman

Richard Phillips Feynman (Nova York, EUA 1918 - Los Angeles 1988) fou un físic nord-americà, considerat com un dels més importants del segle XX.

Nou!!: Història de la física і Richard Feynman · Veure més »

Robert Boyle

Robert Boyle (Lismore Castle, 25 de gener de 1627 - Londres, 31 de desembre de 1691) fou un físic i químic angloirlandès.

Nou!!: Història de la física і Robert Boyle · Veure més »

Robert Hooke

Robert Hooke FRS (Freshwater, 18 de juliol de 1635 – Londres, 3 de març de 1703) científic anglès.

Nou!!: Història de la física і Robert Hooke · Veure més »

Roger Bacon

Roger Bacon (Ilchester, comtat de Somerset, v. 1220 - Oxford, 11 de juny de 1292) fou un filòsof, teòleg i reconegut científic anglès; va estudiar teologia a Oxford, i fou deixeble de Robert Grosseteste i d'Adam Marsh, i més tard es va traslladar a París.

Nou!!: Història de la física і Roger Bacon · Veure més »

Royal Society

La Royal Society of London for the Improvement of Natural Knowledge, més coneguda simplement com la Royal Society, va ser fundada el 1660 i és considerada com la més antiga de les societats científiques que encara existeixen.

Nou!!: Història de la física і Royal Society · Veure més »

Satèl·lit natural

Principals satèl·lits naturals del sistema solar. Cliqueu la imatge per ampliar-la En astronomia, un satèl·lit natural és qualsevol objecte natural que gira al voltant d'un planeta.

Nou!!: Història de la física і Satèl·lit natural · Veure més »

Sòlid

Un cub de gel. El gel és aigua en estat sòlid La solidesa és un estat de la matèria que es caracteritza per un volum i forma definits; un sòlid es resisteix a la deformació, a canviar la seva forma i volum; i a la dilatació i a la compressió.

Nou!!: Història de la física і Sòlid · Veure més »

Segle II

El segle II, que comprèn els anys 101 - 199, pertany a l'era de l'Antiguitat clàssica i està marcat per la consolidació de les tendències i pobles del segle precedent.

Nou!!: Història de la física і Segle II · Veure més »

Segle IV aC

El segle IV aC és un període de l'antiguitat clàssica que comprèn els anys inclosos entre el 400 i el 301 aC.

Nou!!: Història de la física і Segle IV aC · Veure més »

Segle V aC

El segle V aC és un dels períodes de l'edat antiga de més desenvolupament cultural, gràcies especialment al lideratge grec i els seus avenços en filosofia, art, literatura i política.

Nou!!: Història de la física і Segle V aC · Veure més »

Segle XIII

El segle XIII és un període de l'edat mitjana que va des de l'any 1201 fins al 1300.

Nou!!: Història de la física і Segle XIII · Veure més »

Segle XIX

Mapamundi el 1897. L'Imperi britànic era la superpotència del segle El segle dinou va des de l'1 de gener de 1801 fins al 31 de desembre de 1900 (en el calendari gregorià).

Nou!!: Història de la física і Segle XIX · Veure més »

Segle XVI

El segle XVI és un període de l'edat moderna que inclou els anys compresos entre 1501 i 1600.

Nou!!: Història de la física і Segle XVI · Veure més »

Segle XVIII

Parlant en termes temporals estrictes, el segle XVIII va des de l'any 1701 fins al 1800, en el calendari gregorià.

Nou!!: Història de la física і Segle XVIII · Veure més »

Segle XX

Formalment, el segle XX comprèn el període d'anys entre l'1 de gener de 1901 fins al 31 de desembre de 2000, tots dos inclosos.

Nou!!: Història de la física і Segle XX · Veure més »

Semiconductor

Un semiconductor és un material que es comporta com un aïllant a molt baixa temperatura, però que presenta certa conductivitat elèctrica a temperatura ambient essent possible de controlar aquesta conductivitat per mitjà de l'addició d'impureses.

Nou!!: Història de la física і Semiconductor · Veure més »

Sidereus Nuncius

Sidereus Nuncius (conegut com a Noticiari sideral, Missatger sideral, i també sota l'accepció de Missatge sideral) és un tractat curt escrit en llatí per Galileu i publicat a Venècia el març de 1610.

Nou!!: Història de la física і Sidereus Nuncius · Veure més »

Sistema complex

Un sistema complex, especialment en matemàtica, és un sistema compost per parts interconnectades que com una totalitat mostren una o més propietats que no són òbvies des de les propietats de les parts individuals.

Nou!!: Història de la física і Sistema complex · Veure més »

Sistema solar

El sistema solarLes majúscules del nom varia.

Nou!!: Història de la física і Sistema solar · Veure més »

So

timpà. Groc: còclea. Verd: cèl·lules de receptors auditius. Porpra: espectre de freqüència de resposta d'oïda. Taronja: impuls del nervi.) El so és una successió de canvis de pressió (compressions i dilatacions) en un medi (sòlid, líquid o gas), provocats per una vibració que s'hi transmet en forma d'ones sonores.

Nou!!: Història de la física і So · Veure més »

Sol

El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.

Nou!!: Història de la física і Sol · Veure més »

Superconductivitat

La superconductivitat és un efecte pel qual un camp magnètic provoca l'aparició d'un corrent elèctric en un conductor.

Nou!!: Història de la física і Superconductivitat · Veure més »

Taca solar

Taques solars l'11 de juny de 2004 Una taca solar és una regió del Sol amb una temperatura més baixa que la seva contornada, i amb una intensa activitat magnètica.

Nou!!: Història de la física і Taca solar · Veure més »

Telescopi

Telescopi refractor de 68 cm en l'observatori de la universitat de Viena. Telescopi refractor. Un telescopi és un sistema òptic que permet veure objectes llunyans, tot ampliant-ne la seva mida angular i la seva lluminositat aparents.

Nou!!: Història de la física і Telescopi · Veure més »

Temps

Deu segons en un rellotge ''Montinari Milano'' El temps és un concepte físic que tots experimentem quotidianament, però que resulta difícil de definir formalment.

Nou!!: Història de la física і Temps · Veure més »

Teoria

Una teoria és un model de la realitat, usat per a racionalitzar, explicar i predir fenòmens.

Nou!!: Història de la física і Teoria · Veure més »

Teoria de cordes

La teoria de cordes és una proposta de descripció quàntica unificada de totes les interaccions, incloent-hi la gravetat, que considera que els constituents fonamentals de la matèria no són partícules puntuals sinó objectes unidimensionals (cordes).

Nou!!: Història de la física і Teoria de cordes · Veure més »

Teoria de la relativitat

En física, el terme relativitat s'utilitza per a referir-se a les transformacions matemàtiques que cal aplicar per a descriure els fenòmens en diferents sistemes de referència.

Nou!!: Història de la física і Teoria de la relativitat · Veure més »

Teoria del tot

La teoria del tot (o ToE per les seues sigles en anglès, Theory of Everything) és una teoria hipotètica de la física teòrica que explica i connecta en una de sola tots els fenòmens físics coneguts.

Nou!!: Història de la física і Teoria del tot · Veure més »

Teoria quàntica de camps

La teoria quàntica de camps (sovint abreujat TQC o QFT per Quantum Field Theory) és l'aplicació de la mecànica quàntica al concepte físic de camp (com per exemple el camp electromagnètic), així com a les interaccions dels camps amb la matèria.

Nou!!: Història de la física і Teoria quàntica de camps · Veure més »

Termodinàmica

treball és extret, en aquest cas per una sèrie de pistons. La termodinàmica (del grec θερμo-, thérmë, que significa "calor" Julio Pellicer, M. Jesús Hernández i Vicente M. Aguilella. Revista de Física. 2n semestre de 1998. pàg. 55. Institut d'Estudis Catalans. i δύναμις, dynamis, que significa "força") és una branca de la física que estudia els efectes dels canvis de la temperatura, pressió i volum dels sistemes físics a un nivell macroscòpic.

Nou!!: Història de la física і Termodinàmica · Veure més »

Terra

La Terra és el tercer planeta en distància respecte al Sol, el més dens i el cinquè en mida dels vuit planetes del sistema solar.

Nou!!: Història de la física і Terra · Veure més »

Thomas Young

Thomas Young (Milverton, 13 de juny de 1773 - Londres, 10 de maig de 1829) fou un científic anglès, que destacà en els camps de la física i la lingüística.

Nou!!: Història de la física і Thomas Young · Veure més »

Tomàs d'Aquino

Tomàs d'Aquino (Rocasecca, Laci, 1225 - Fossanova, 7 de març de 1274) fou un dels filòsofs-teòlegs més importants de l'edat mitjana.

Nou!!: Història de la física і Tomàs d'Aquino · Veure més »

Tycho Brahe

Tycho Brahe (Knutstorp, Dinamarca, 14 de desembre de 1546 - Praga, 24 d'octubre de 1601) va ser un astrònom danès. Va fer construir Uraniborg, que es convertiria en el primer Institut d'investigació astronòmica. Els instruments dissenyats per Brahe li van permetre mesurar amb una precisió molt superior a la de l'època les posicions dels estels i els planetes. Atret per la fama de Brahe, Johannes Kepler va acceptar una invitació d'aquest per a treballar-hi a Praga. Tycho pensava que el progrés en astronomia no podia aconseguir-se per l'observació ocasional i les investigacions puntuals sinó que es necessitaven mesures sistemàtiques nit rere nit utilitzant els instruments més precisos possibles. Les mesures de Brahe sobre la posició dels planetes amb el temps van passar a mans de Kepler a la seva mort. Les mesures del moviment de Mart (i en particular del seu moviment retrògrad) van ser essencials perquè Kepler pogués formular les tres lleis de Kepler que regeixen el moviment dels planetes i que van servir posteriorment de base a la llei de la gravitació universal de Newton.

Nou!!: Història de la física і Tycho Brahe · Veure més »

Ultraviolat

L'ultraviolat, radiació ultraviolada o llum ultraviolada (UV) és la radiació electromagnètica amb una longitud d'ona menor que la de la llum visible i major que la dels raigs X. La seva longitud d'ona fa aproximadament de 400 nanòmetres a 15 nanòmetres i presenta energies d'entre 3 i 124 eV.

Nou!!: Història de la física і Ultraviolat · Veure més »

Univers

L'univers és la totalitat del continu espaitemps en què es troba la humanitat, juntament amb tota la matèria i energia que conté.

Nou!!: Història de la física і Univers · Veure més »

Velocitat de la llum

La velocitat de la llum en el buit, comunament representada amb la lletra c, és una constant física universal important en molts camps de la física.

Nou!!: Història de la física і Velocitat de la llum · Veure més »

Werner Heisenberg

Werner Karl Heisenberg (Würzburg, Alemanya, 1901 - Munic, Alemanya, 1976) fou un físic alemany guardonat l'any 1932 amb el Premi Nobel de Física pels seus treballs sobre mecànica quàntica.

Nou!!: Història de la física і Werner Heisenberg · Veure més »

Wilhelm Röntgen

Wilhelm Conrad Röntgen (Lennep, Prússia, 27 de març de 1845 - Munic, República de Weimar, 10 de febrer de 1923) fou un físic alemany descobridor de la radiació electromagnètica en longitud d'ona, origen dels raigs X, guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1901.

Nou!!: Història de la física і Wilhelm Röntgen · Veure més »

1660

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Història de la física і 1660 · Veure més »

1666

Extensió de la zona incendiada a Londres el 1666.

Nou!!: Història de la física і 1666 · Veure més »

1687

; Països Catalans.

Nou!!: Història de la física і 1687 · Veure més »

1733

Sense descripció.

Nou!!: Història de la física і 1733 · Veure més »

1798

;Països Catalans.

Nou!!: Història de la física і 1798 · Veure més »

1801

;Països Catalans.

Nou!!: Història de la física і 1801 · Veure més »

1847

;Països Catalans.

Nou!!: Història de la física і 1847 · Veure més »

1855

;Països Catalans.

Nou!!: Història de la física і 1855 · Veure més »

1888

;Països Catalans.

Nou!!: Història de la física і 1888 · Veure més »

1895

;Països Catalans:;Resta del món.

Nou!!: Història de la física і 1895 · Veure més »

1896

;Països Catalans.

Nou!!: Història de la física і 1896 · Veure més »

1897

barceloní del Fort Pienc.

Nou!!: Història de la física і 1897 · Veure més »

1904

;Països Catalans.

Nou!!: Història de la física і 1904 · Veure més »

1905

Cartell de l'Exposició Universal de Lieja el 1905.

Nou!!: Història de la física і 1905 · Veure més »

1911

;Països Catalans.

Nou!!: Història de la física і 1911 · Veure més »

1915

;Països Catalans.

Nou!!: Història de la física і 1915 · Veure més »

1925

''Far a Groix'' de Paul Signac (1925).

Nou!!: Història de la física і 1925 · Veure més »

1926

;Països Catalans.

Nou!!: Història de la física і 1926 · Veure més »

1928

Enderroc de les Quatre Columnes. Placa de la casa de la vila de Santa Pau Terrassa, Can Vinyals, al carrer Major, el 1928;Països Catalans.

Nou!!: Història de la física і 1928 · Veure més »

1932

;Països Catalans.

Nou!!: Història de la física і 1932 · Veure més »

1940

;Països Catalans.

Nou!!: Història de la física і 1940 · Veure més »

1954

;Països Catalans.

Nou!!: Història de la física і 1954 · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »