Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Història de la Unió Soviètica

Índex Història de la Unió Soviètica

La història de la Unió Soviètica començà formalment el desembre de 1922, al subscriure's el Tractat de Creació de l'URSS entre les repúbliques socialistes soviètiques de Rússia, Bielorússia, Ucraïna i Transcaucàsica (Geòrgia, Azerbaidjan i Armènia), ja amb els bolxevics dirigint els soviets de cada nació i després de vèncer a la Guerra Civil Russa, posterior a la Revolució d'Octubre de 1917.

239 les relacions: Aïllacionisme, Adolf Hitler, Agricultura, Agricultura soviètica, Aleksandr Soljenitsin, Aleksei Kosiguin, Aleksei Ríkov, Alemanya, Alemanya Occidental, Aliats de la Primera Guerra Mundial, Aliats de la Segona Guerra Mundial, Alt Karabagh, Ambaixador, Anastàs Mikoian, Andrei Gromiko, Andrei Sàkharov, Andrei Siniavski, Antisemitisme, Arma nuclear, Armènia, Armistici, Azerbaidjan, Àsia, Batalla de Berlín, Batalla de Stalingrad, Bielorússia, Blitzkrieg, Bloc de l'Est, Bolívia, Bolxevisme, Bomba termonuclear, Borís Ieltsin, Buró Polític del Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica, Burocràcia, Camp de concentració, Canal de Suez, Capitalisme, Caps d'Estat de la Unió Soviètica, Carbó, Cas de l'Organització Militar Trotskista Antisoviètica, Censura, Coexistència pacífica, Col·lectivització a la Unió Soviètica, Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica, Comunisme, Comunisme de guerra, Comunitat d'Estats Independents, Conferència de Potsdam, Conferència de Teheran, Congrés de Diputats del Poble de la Unió Soviètica, ..., Consell d'Assistència Econòmica Mútua, Consell de Comissaris del Poble, Cop d'Estat a la Unió Soviètica, Corrupció, Cosacs, Crimea, Crisi de Suez, Crisi dels míssils de Cuba, Culte a la personalitat, Cursa espacial, Datxa, Delfí de França, Desestalinització, Desobediència civil, Dictadura del proletariat, Discurs Secret, Doctrina Truman, Economia de la Unió Soviètica, Edward Gierek, Egipte, Erich Honecker, Estalinisme, Estats bàltics, Estats Units d'Amèrica, Estònia, Euromíssil, Europa, Europa de l'Est, Exèrcit Blanc, Exèrcit Roig, Extrem Orient, Ferro, Finlàndia, França, Front Nacional d'Alliberament del Vietnam, Front Occidental de la Segona Guerra Mundial, Front Popular (Espanya), Geòrgia, George Herbert Walker Bush, Ginebra, Glàsnost, Gosplan, Gran Bretanya, Gran Purga, Grigori Zinóviev, Guénrikh Iagoda, Gueorgui Malenkov, Guerra afganosoviètica, Guerra Civil espanyola, Guerra Civil russa, Guerra d'Hivern, Guerra de Corea, Guerra del Vietnam, Guerra dels Sis Dies, Guerra Freda, Gulag, Història de la Unió Soviètica (1927-1953), Història de la Unió Soviètica (1953-1985), Història de la Unió Soviètica (1985-1991), Història de la Unió Soviètica i la Rússia Soviètica (1917-1927), Holodomor, Ióssif Stalin, Iberoamèrica, III Internacional, Imperi Alemany, Iniciativa de Defensa Estratègica, Invasió soviètica de Polònia, Iraq, Israel, Iuri Andrópov, Iuri Gagarin, Jaume Ramon Mercader del Río, Jocs Olímpics d'estiu de 1980, Jocs Olímpics d'estiu de 1984, John Fitzgerald Kennedy, Josip Broz Tito, Judicis de Moscou, KGB, Khàrkiv, Kominform, Konstantín Txernenko, Kremlin de Moscou, Kulak, Kursk, Lavrenti Béria, Làzar Kaganóvitx, Líbia, Lenin, Leonid Bréjnev, Letònia, Lev Kàmenev, Lev Trotski, Lituània, Los Angeles, Mèxic, Menxevic, Mikhaïl Gorbatxov, Minsk, Moldàvia, Monarquia, Moscou, Mur de Berlín, Nazisme, Nikita Khrusxov, Nikolai Bukharin, Nikolai Bulganin, Nikolai Tíkhonov, Nova Política Econòmica, Operació Barbarroja, Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord, Orient Mitjà, Pacte de Varsòvia, Pacte Mólotov-Ribbentrop, Partit Comunista de la Unió Soviètica, Partit Obrer Socialdemòcrata Rus, Perú, Perestroika, Pla Marshall, Pla Quinquennal, Polònia, Premi Nobel de Literatura, Pres polític, President del Consell de Ministres de l'URSS, President dels Estats Units, Primavera de Praga, Primera Guerra Mundial, Rússia, Regne Unit, República Àrab Siriana, República Democràtica Alemanya, República Democràtica del Vietnam, República Federal Socialista de Iugoslàvia, República Popular d'Albània, República Popular de la Xina, República Popular de Polònia, República Socialista Federada Soviètica de Rússia, República Socialista Soviètica d'Armènia, República Socialista Soviètica d'Ucraïna, República Socialista Soviètica de Bielorússia, República Socialista Soviètica de Geòrgia, República Socialista Soviètica de l'Azerbaidjan, República Socialista Soviètica del Kazakhstan, Repúbliques de la Unió Soviètica, Repressió a la Unió Soviètica, Revolució Cantant, Revolució Cultural, Revolució d'Octubre de 1917, Revolució hongaresa de 1956, Revolució Russa, Richard Nixon, Ronald Reagan, Ruptura sinosoviètica, Sant Petersburg, Satèl·lit artificial, Secretari general del Partit Comunista de la Unió Soviètica, Segona Guerra Mundial, Socialisme, Socialisme en un país, Soviet, Soviet Suprem, Spútnik 1, START I, Sudan, Tbilissi, Tercer Món, Tercer Reich, Tractat de Brest-Litovsk, Tractat de Creació de l'URSS, Tractat de Moscou, Transcaucàsia, Triumvir, Trofim Lissenko, Turquia, Txecoslovàquia, Ucraïna, Unió d'Escriptors Soviètics, Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, Uruguai, Vaga general, Veneçuela, Viatxeslav Mólotov, Volgograd, Walter Ulbricht, Washington DC, Władysław Gomułka, Wehrmacht, Willy Brandt, XX Congrés del PCUS, Zona d'ocupació soviètica. Ampliar l'índex (189 més) »

Aïllacionisme

L aïllacionisme és una doctrina practicada per Estats Units durant gran part de la seva història amb l'objectiu de no intervenir en assumptes externs que no comportessin una amenaça real per al seu país.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Aïllacionisme · Veure més »

Adolf Hitler

Adolf Hitler (Braunau am Inn, 20 d'abril de 1889 – Berlín, 30 d'abril de 1945) fou un polític austríac, principal ideòleg del nazisme.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Adolf Hitler · Veure més »

Agricultura

Camps de conreu: ja s'ha acabat de segar, al centre unes bales de palla, al fons, el que pareixen edificis blancs són hivernacles L'agricultura, en un sentit ampli, és el conjunt de coneixements i d'activitats que tenen per objecte l'explotació del medi natural, per mitjà del conreu de certes plantes i la domesticació d'alguns animals útils per a la producció d'aliments i altres productes d'interès econòmic.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Agricultura · Veure més »

Agricultura soviètica

Cartell propagandístic. La llegenda diu ''Dones, aneu a les cooperatives'' (1918) L'Agricultura a la Unió Soviètica estava organitzada en un sistema de granges estatals i col·lectives, conegudes com a sovkhozes i kolkhozes, respectivament.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Agricultura soviètica · Veure més »

Aleksandr Soljenitsin

Aleksandr Issàievitx Soljenitsin (en rus, Алекса́ндр Иса́евич Солжени́цын') (Kislovodsk, Rússia, 1918 - Moscou, 3 d'agost del 2008), fou un escriptor i historiador rus, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1970.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Aleksandr Soljenitsin · Veure més »

Aleksei Kosiguin

Aleksei Nikolàievitx Kosiguin (rus: Алексе́й Никола́евич Косы́гин) (Sant Petersburg, 1904 - Moscou, 1980) va ser un polític soviètic, primer ministre de l'URSS entre els anys 1964 i 1980.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Aleksei Kosiguin · Veure més »

Aleksei Ríkov

Aleksei Ivànovitx Ríkov (en rus: Алексей Иванович Рыков) (Saràtov, 25 de febrer de 1881 - Moscou, 15 de març de 1938) va ser un revolucionari bolxevic i polític soviètic.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Aleksei Ríkov · Veure més »

Alemanya

Alemanya (en alemany Deutschland) és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea, anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland). Alemanya es limita al nord amb el mar del Nord, Dinamarca i el mar Bàltic; a l'est amb Polònia i Txèquia; al sud amb Àustria i Suïssa i a l'oest amb França, Luxemburg, Bèlgica i els Països Baixos.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Alemanya · Veure més »

Alemanya Occidental

L'Alemanya Occidental o de l'Oest, en alemany Westdeutschland o West-Deutschland, coneguda també com a República Federal d'Alemanya (RFA) era un país de l'Europa central que formava part de la Unió Europea (UE).

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Alemanya Occidental · Veure més »

Aliats de la Primera Guerra Mundial

potències centrals són en taronja, i els neutrals en gris Els aliats de la Primera Guerra mundial també són anomenats de vegades potències de l'Entesa o la Triple Entente (entente vol dir en francès 'acord, entesa').

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Aliats de la Primera Guerra Mundial · Veure més »

Aliats de la Segona Guerra Mundial

Països neutrals "Els tres grans": Ióssif Stalin, Franklin D. Roosevelt i Winston Churchill es troben a Teheran el 1943. Els tres líders fotografiats a la conferència:Chiang Kai-shek per part de la Xina, el president estatunidenc Franklin Roosevelt i el primer ministre anglès Winston Churchill. Propaganda de la Segona Guerra Mundial cridant a la unitat de les nacions en contre el feixisme. El grup de països coneguts com a aliats durant la Segona Guerra Mundial consistia en les nacions oposades a les Potències de l'Eix.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Aliats de la Segona Guerra Mundial · Veure més »

Alt Karabagh

LAlt Karabagh és una regió internacionalment reconeguda com a part de l'Azerbaidjan, de població armènia, actualment en rebel·lió.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Alt Karabagh · Veure més »

Ambaixador

ambaixador otomà a Atenes donant una recepció a la seva residencià imperial (c. 1840) L'ambaixador extraordinari i plenipotenciari és el cap d'una missió diplomàtica o ambaixada.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Ambaixador · Veure més »

Anastàs Mikoian

Anastàs Ivànovitx Mikoian (25 de novembre de 1895 – 21 d'octubre de 1978) va ser un vell bolxevic armeni i un estadista soviètic durant els mandats de Vladímir Lenin, Ióssif Stalin, Nikita Khrusxov i Leonid Bréjnev.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Anastàs Mikoian · Veure més »

Andrei Gromiko

Andrei Gromyko, el 1978 Andrei Andréievitx Gromiko (Gómel, Bielorússia, – Moscou, 2 de juliol de 1989), va ser un economista, polític i diplomàtic soviètic, una de les figures més rellevants de la diplomàcia internacional de la segona meitat del s. XX.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Andrei Gromiko · Veure més »

Andrei Sàkharov

Andrei Dmítrievitx Sàkharov, (en rus: Андрей Дмитриевич Сахаров) (Moscou, URSS 1921 - íd., Rússia 1989) fou un eminent físic nuclear soviètic, dissident per determinats aspectes de la política soviètica, i activista pels drets humans i les llibertats guardonat amb el Premi Nobel de la Pau l'any 1975.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Andrei Sàkharov · Veure més »

Andrei Siniavski

Andrei Donàtovitx Siniavski (en rus: Андрей Донатович Синявский) (8 d'octubre de 1925, Moscou, URSS - 25 de febrer de 1997, París, França) fou un escriptor, editor i dissident soviètic, supervivent dels camps de treballs forçats instaurats pel règim comunista.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Andrei Siniavski · Veure més »

Antisemitisme

L'antisemitisme és l'hostilitat o el prejudici cap als jueus com a grup religiós, ètnic o racial, el qual es manifesta com a odi cap a un individu, o com a persecució institucionalitzada i violenta.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Antisemitisme · Veure més »

Arma nuclear

Núvol radioactiu després de l'explosió de la bomba atòmica de Nagasaki (1945) Una arma nuclear és una arma que genera una gran quantitat d'energia a partir d'una reacció de fissió o de fusió nuclear.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Arma nuclear · Veure més »

Armènia

La República d'Armènia o Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Hayastani Hanrapetut'yun; o Հայաստան, Hayastan) (Armínia en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, des del 1990 una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Armènia · Veure més »

Armistici

L'armistici és un acord entre estats bel·ligerants per al cessament de les hostilitats, sense posar fi a l'estat de guerra.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Armistici · Veure més »

Azerbaidjan

L'Azerbaidjan (en àzeri: Azərbaycan), oficialment la República de l'Azerbaidjan (en àzeri: Azərbaycan Respublikası), és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Azerbaidjan · Veure més »

Àsia

LÀsia és el continent més gran i més poblat del planeta, i la part més extensa del supercontinent d'Euràsia.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Àsia · Veure més »

Batalla de Berlín

La batalla de Berlín va ser una de les batalles finals de la Segona Guerra Mundial a Europa.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Batalla de Berlín · Veure més »

Batalla de Stalingrad

La Batalla de Stalingrad va ser una gran i decisiva batalla de la Segona Guerra Mundial en la que l'Alemanya Nazi i els seus Aliats van combatre la Unió Soviètica pel control de la ciutat de Stalingrad (actualment Volgograd), al sud-oest de la Unió Soviètica.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Batalla de Stalingrad · Veure més »

Bielorússia

Belarús (en belarús: Белару́сь, transcrit: Biełarúś), tradicionalment esmentada en català com a Bielorússia és una república de l'Europa oriental.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Bielorússia · Veure més »

Blitzkrieg

La Blitzkrieg (en català, guerra llampec) és una tàctica bèl·lica ofensiva que pretén obtenir una victòria decisiva amb un atac localitzat, ràpid i limitat en el temps del conjunt de forces mecanitzades terrestres i aèries amb la finalitat de desballestar profundament la capacitat militar, econòmica o política de l'enemic.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Blitzkrieg · Veure més »

Bloc de l'Est

Bloc de l'Est. Durant la Guerra Freda, el Bloc de l'Est, també anomenat Bloc soviètic, Bloc comunista, Bloc socialista i Camp socialista, comprenia els següents països d'Europa central i oriental: la Unió Soviètica, Bulgària, Romania, Hongria, la República Democràtica Alemanya, Polònia, Txecoslovàquia i - fins als anys 60 - Albània.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Bloc de l'Est · Veure més »

Bolívia

LEstat Plurinacional de Bolívia (quítxua: Bulibiya Suyu; aimara: Bulibiya, Buliwya; guaraní: Tetã Volívia) (en castellà i oficialment: Estado Plurinacional de Bolivia, anomenat fins al 2009 República de Bolívia) és un dels dos únics estats de l'Amèrica del Sud sense sortida a l'oceà, és una de les regions més altes del món.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Bolívia · Veure més »

Bolxevisme

Els bolxevics (del rus большевик, bolxevik, "membre de la majoria") eren un grup polític radicalitzat dins del Partit Obrer Socialdemòcrata Rus, dirigit per Vladímir Ílitx Uliànov «Lenin», contraposat als menxevics, dirigits per Julius Martov.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Bolxevisme · Veure més »

Bomba termonuclear

El dispositiu en 3D Una bomba termonuclear o bomba d'hidrogen (H), és una bomba amb un poder destructiu molt gran que utilitza la fusió nuclear dels àtoms pesants de l'hidrogen creant-ne un d'heli.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Bomba termonuclear · Veure més »

Borís Ieltsin

Borís Nikolàievitx Ieltsin (en rus: Бори́с Никола́евич Е́льцин) (Butka, província de Sverdlovsk, URSS, 1931 - Moscou, 23 d'abril de 2007) va ser un polític rus.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Borís Ieltsin · Veure més »

Buró Polític del Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica

El Buró Polític del Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica, més conegut com a simplement Politburó (rus: Политбюрó) va ser el màxim òrgan del govern i direcció del Partit Comunista de la Unió Soviètica (PCUS).

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Buró Polític del Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica · Veure més »

Burocràcia

La burocràcia (literalment el "poder de l'oficina") és el conjunt de tràmits i regles que regulen les societats complexes, provinents de l'administració i de les lleis que s'apliquin en cada cas.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Burocràcia · Veure més »

Camp de concentració

Un camp de concentració és una instal·lació destinada al confinament de persones, sense judici previ.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Camp de concentració · Veure més »

Canal de Suez

El Canal de Suez (en àrab قناة السويس, Qanāt as-Suways) és un canal artificial que enllaça el mar Mediterrani amb el mar Roig a través de l'Istme de Suez i aïllant la península del Sinaí.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Canal de Suez · Veure més »

Capitalisme

IDH molt alts. El capitalisme es forma per mitjà de la propietat privada dels mitjans de producció i la llibertat de gestionar-los. En la imatge un exemple d'empresa privada a Oxford. El capitalisme és un sistema econòmic en què els mitjans de producció són, en la seva majoria, propietat privada, i en què el capital s'inverteix en la producció, distribució i el comerç dels béns i serveis per tal d'obtenir guanys o el benefici màxim en un mercat lliure i competitiu.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Capitalisme · Veure més »

Caps d'Estat de la Unió Soviètica

Aquesta és una relació de caps d'estat de la República Socialista Federada Soviètica de Rússia (RSFSR) entre 1917 i 1922 i de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS) entre 1922 i 1991.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Caps d'Estat de la Unió Soviètica · Veure més »

Carbó

El carbó (del llatí carbo) és una roca sedimentària d'origen orgànic, de color negre o marró fosc.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Carbó · Veure més »

Cas de l'Organització Militar Trotskista Antisoviètica

El Cas de l'Organització Militar Trotskista Anti-Soviètica (rus: дело троцкистской антисоветской военной организации), també anomenat Cas Tukhatxevski o el Cas Militar (дело военных) va ser un judici secret celebrat el 1937 de l'alt comandament de l'Exèrcit Roig, orquestrat per Ióssif Stalin com a part de la Gran Purga.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Cas de l'Organització Militar Trotskista Antisoviètica · Veure més »

Censura

Analogia de la censura. La censura (del llatí censura) és l'ús de poder, per part d'un estat, organització o qualsevol tipus de grup influent, per a controlar la llibertat d'expressió.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Censura · Veure més »

Coexistència pacífica

La coexistència pacífica fou un terme de política internacional creat pel dirigent soviètic Nikita Kruschev per fer referència a les relacions que haurien de mantenir en el futur la Unió Soviètica i els Estats Units dins de la també denominada Guerra Freda, i que de forma general s'accepta com a política soviètica en el període 1955-1962 des del punt de vista occidental, 1955-1984 des del punt de vista soviètic.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Coexistència pacífica · Veure més »

Col·lectivització a la Unió Soviètica

La Col·lectivització, Коллективиза́ция, transliterat Kol·lektivizàtsia) va ser una política posada en marxa a la Unió Soviètica per Ióssif Stalin entre 1928 i 1933, per consolidar la terra en mans privades i la mà d'obra en granges d'explotació col·lectiva (els kolkhozos, en rus: колхо́з) i en granges d'explotació estatal (els sovkhozos; en rus, совхо́з). Els dirigents soviètics estaven segurs que la substitució de granges de propietat intel·lectual per koljozi augmentaria immediatament les reserves d'aliments per a la població urbana, l'oferta de matèries primeres per a la indústria i les exportacions agrícoles en general. La col·lectivització, per tant, era vista com la solució a la crisi en la distribució agrícola (majoritàriament en el lliurament del cereal) que s'havia implementat des de 1927 i s'estava tornant més desenvolupada, a l'hora que la Unió Soviètica seguia amb el seu ambiciós programa d'industrialització. Ja a inicis de la dècada de 1930, més del 90% de les terres agrícoles estaven col·lectivitzades, en convertir les llars rurals en granges col·lectives amb les seves terres, bestiar i d'altres béns. Sovint, la col·lectivització suposà enormes costos humans i socials, mentre que el tema dels guanys econòmics de les granges col·lectives seguia estant majoritàriament irresolt.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Col·lectivització a la Unió Soviètica · Veure més »

Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica

El Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica (en rus: Центральный комитет Коммунистической партии Советского Союза; transliterat Tsentralniy Komitet Kommunistitcheskoi Partii Sovetskogo Soyuza; normalment citat per les seves inicials ЦК КПСС.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica · Veure més »

Comunisme

El comunisme és una pràctica social i una teoria que s'ha manifestat al llarg de la història en diversos corrents, pràctiques i filosofies, les quals basen les seves propostes d'organització social en la igualtat absoluta de la societat, l'eliminació de les jerarquies i l'apropiació col·lectiva o la no-propietat dels mitjans de producció.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Comunisme · Veure més »

Comunisme de guerra

Comunisme de guerra o comunisme militar (rus: Военный коммунизм, 1918 - 1921) va ser el sistema econòmic i polític que existí a la Rússia soviètica durant la Guerra Civil Russa, entre 1918 i 1921.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Comunisme de guerra · Veure més »

Comunitat d'Estats Independents

La Comunitat d'Estats Independents (CEI) (en rus: Содружество Независимых Государств (СНГ) - Sodrújestvo Nezavísimikh Gosudarstv) és una confederació o aliança d'onze de les quinze exrepúbliques soviètiques de la Unió Soviètica: Armènia, l'Azerbaidjan, Bielorússia, Geòrgia, el Kazakhstan, el Kirguizistan, Moldàvia, Rússia, el Tadjikistan i l'Uzbekistan.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Comunitat d'Estats Independents · Veure més »

Conferència de Potsdam

La conferència de Potsdam va ser una reunió duta a terme a Potsdam, Alemanya (prop de Berlín) entre el 17 de juliol i el 2 d'agost de 1945.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Conferència de Potsdam · Veure més »

Conferència de Teheran

La conferència de Teheran, 1943, va ser la cimera de les potències aliades durant la Segona Guerra Mundial on es va pactar el desembarcament angloamericà a França per a l'any següent.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Conferència de Teheran · Veure més »

Congrés de Diputats del Poble de la Unió Soviètica

El Congrés dels Diputats del Poble de la Unió Soviètica va ser l'orgue suprem del govern de la República Socialista Federativa Soviètica de Rússia i de la Unió Soviètica durant dos períodes, el primer entre 1917 a 1936, i el segon entre 1989 i 1991.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Congrés de Diputats del Poble de la Unió Soviètica · Veure més »

Consell d'Assistència Econòmica Mútua

Observadors El Consell d'Assistència Econòmica Mútua (CAEM), també conegut com a COMECON, va ser un organisme soviètic amb l'objectiu de gestionar la cooperació econòmica entre les democràcies populars i l'URSS.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Consell d'Assistència Econòmica Mútua · Veure més »

Consell de Comissaris del Poble

El Consell de Comissaris del Poble va ser l'òrgan de govern soviètic creat just després de la revolució d'octubre (25-26 d'octubre de 1917 en l'antic calendari).

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Consell de Comissaris del Poble · Veure més »

Cop d'Estat a la Unió Soviètica

El Cop d'Estat a la Unió Soviètica va ser realitzat, l'agost de 1991, pels propis militars soviètics que estaven especialment ressentits amb la perestroika.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Cop d'Estat a la Unió Soviètica · Veure més »

Corrupció

La corrupció (del llatí corruptio) és l'alteració perjudicial de la substància d'alguna cosa o persona.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Corrupció · Veure més »

Cosacs

Els cosacs (Козаки transcrit Kozaky, Казаки transcrit Kazaki, en polonès Kozacy) són un grup ètnic originàriament nòmada i d'origen tàtar que viuen a parts d'Ucraïna, Rússia i Polònia.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Cosacs · Veure més »

Crimea

La península de Crimea (en ucraïnès Автономна Республіка Крим, Avtonomna Respúblika Krym; en rus Автономная Республика Крым, Avtonómnaia Respúblika Krim; en tàtar de Crimea Qırım Muhtar Cumhuriyeti) és una península situada a la costa septentrional de la mar Negra de 27.000 km² i que està envoltada gairebé completament d'aigua.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Crimea · Veure més »

Crisi de Suez

La Crisi de Suez també anomenada Guerra del Sinaí va ser un atac militar contra Egipte dut a terme per Regne Unit, França, i Israel a partir del 29 d'octubre de 1956.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Crisi de Suez · Veure més »

Crisi dels míssils de Cuba

La crisi dels míssils de Cuba fou un incident internacional de la Guerra Freda que enfrontà diplomàticament la Unió Soviètica i els Estats Units entre els dies 14 d'octubre i el 20 de novembre de 1962, i que va representar un dels moments de major tensió entre ambdues potències nuclears degut a la instal·lació de plataformes de llançament de míssils balístics soviètics en territori Cubà, cosa que hagués permès a l'URSS disposar d'armament per a atacar el territori continental dels EUA amb armes nuclears.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Crisi dels míssils de Cuba · Veure més »

Culte a la personalitat

El culte a la personalitat (també anomenat culte a la persona) es refereix quan hom empra els mitjans de comunicació de masses per crear una imatge pública i heroica, amb una adoració i adulació excessiva d'un líder viu, carismàtic i, per un general, unipersonal, especialment un cap d'Estat.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Culte a la personalitat · Veure més »

Cursa espacial

La cursa espacial és la competició que es va establir entre els Estats Units i la Unió Soviètica per a l'exploració de l'espai.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Cursa espacial · Veure més »

Datxa

Borís Pasternak a Peredelkino Una datxa (en rus дача) és una casa de camp russa.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Datxa · Veure més »

Delfí de França

Corona del delfí Delfí (de l'occità daufin a través del francès dauphin, 'dofí') va ser un títol nobiliari francès utilitzat fins al 1830, reservat als prínceps hereus al tron de França que fossin fills legítims del monarca regnant.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Delfí de França · Veure més »

Desestalinització

La desestalinizació va ser el procés social i polític executat a la Unió Soviètica després de la mort de Ióssif Stalin el 1953, que va consistir bàsicament a desvincular la cultura, educació i política de la figura de Stalin i desinstal·lar de la societat el culte a la seva personalitat.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Desestalinització · Veure més »

Desobediència civil

Mohandas Karamchand Gandhi és una de les moltes persones que ha advocat per la desobediència civil La desobediència civil és el rebuig actiu a obeir certes lleis, demandes i ordres d'un govern, o d'un poder internacional d'ocupació, sense oposar-se tampoc a les penes corresponents.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Desobediència civil · Veure més »

Dictadura del proletariat

La Dictadura del proletariat (alemany Diktatur des Proletariats) és una forma de govern postulada pel marxisme com a instància de transició revolucionària entre el capitalisme i la societat comunista.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Dictadura del proletariat · Veure més »

Discurs Secret

L'anomenat discurs secret, oficialment «Sobre el culte a la personalitat i les seves conseqüències» (en rus, О культе личности и его последствиях), va ser una famosa intervenció del polític soviètic Nikita Khrusxov durant el XX Congrés del Partit Comunista de la Unió Soviètica, el 25 de febrer de 1956.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Discurs Secret · Veure més »

Doctrina Truman

La denominada Doctrina Truman fou la primera expressió important de la política nord-americana de "contenció" del comunisme durant la guerra freda.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Doctrina Truman · Veure més »

Economia de la Unió Soviètica

El Sistema Econòmic de la Unió Soviètica es basava en la propietat estatal dels mitjans de producció, dins de la teoria general marxista-leninista.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Economia de la Unió Soviètica · Veure més »

Edward Gierek

Edward Gierek (Porabka, Polònia, 6 de gener de 1913 - 29 de juliol de 2001) va ser un dirigent comunista polonès.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Edward Gierek · Veure més »

Egipte

Egipte (en àrab: مصر Miṣr, en àrab egipci Máṣr, en copte Kīmi, en egipci antic Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Egipte · Veure més »

Erich Honecker

Erich Honecker (Neunkirchen, 25 d'agost de 1912 - Santiago de Xile, 29 de maig de 1994) fou un polític alemany, màxim dirigent de la República Democràtica d'Alemanya (RDA) entre 1971 i 1989.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Erich Honecker · Veure més »

Estalinisme

Ióssif Stalin. Estalinisme és un terme emprat per a referir-se al sistema polític aplicat per Ióssif Stalin a la Unió Soviètica, com també per la resta dels corrents i dirigents polítics que van adoptar models afins en altres estats satèl·lits.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Estalinisme · Veure més »

Estats bàltics

Situació dels estats bàltics a Europa Els estats bàltics són el conjunt format per Estònia, Letònia i Lituània, tots els quals van estar sota el control de la Unió Soviètica durant els anys 1940–1941 i 1944/1945–1991.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Estats bàltics · Veure més »

Estats Units d'Amèrica

Els Estats Units d'Amèrica (anglès: The United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Estats Units d'Amèrica · Veure més »

Estònia

La República d'Estònia (estonià: Eesti Vabariik o Eesti) és un estat de l'Europa del Nord, constituït per una porció continental i un gran arxipèlag al mar Bàltic.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Estònia · Veure més »

Euromíssil

Els pressidents soviètic i estatunidenc signant el tractat INF Euromíssil és el nom popular que van rebre a Espanya els míssils balístics d'abast intermedi, inferior a 5.500 km, desplegats per l'OTAN i el Pacte de Varsòvia en territori europeu als anys 80 del segle XX, al context de la guerra freda.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Euromíssil · Veure més »

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Europa · Veure més »

Europa de l'Est

En blau, els estats que formaven part del tradicional concepte d'Europa de l'Est segons la classificació estadística de l'ONU La divisió d'Europa en dues meitats, una de l'Est i una altra d'Occidental, es deu a raons històriques i no geogràfiques.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Europa de l'Est · Veure més »

Exèrcit Blanc

200px L'Exèrcit Blanc (Белая Армия) o Guàrdia Blanca (Белая Гвардия, белогвардейцы) fou el braç militar del Moviment Blanc durant la Revolució Russa.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Exèrcit Blanc · Veure més »

Exèrcit Roig

Exèrcit Roig i RKKA són les formes breus amb què hom designa l'Exèrcit Roig Obrer i Camperol, l'exèrcit organitzat pels bolxevics durant la Guerra Civil Russa el 1918.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Exèrcit Roig · Veure més »

Extrem Orient

Mapa de 1903 de la regió considerada tradicionalment ''' Extrem Orient '''. Extrem Orient L'Extrem Orient (també anomenat Orient Llunyà o Àsia Oriental) és, de forma inconcreta, l'est de l'Àsia, incloent-hi sovint els territoris russos del nord-est així com la regió occidental de l'oceà Pacífic, llevat del continent australià i de Nova Zelanda i altres illes d'Oceania.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Extrem Orient · Veure més »

Ferro

El ferro és un element químic de nombre atòmic 26, situat en el grup 8 de la taula periòdica.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Ferro · Veure més »

Finlàndia

La República de Finlàndia (en finès: Suomen Tasavalta o Suomi; en suec: Republiken Finland o Finland) és un estat del nord-est d'Europa, a Escandinàvia, voltat per la mar Bàltica al sud-oest, pel golf de Finlàndia al sud-est (que la separa d'Estònia) i pel golf de Bòtnia a l'oest.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Finlàndia · Veure més »

França

França (en francès France), oficialment la República Francesa (en francès République française) és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і França · Veure més »

Front Nacional d'Alliberament del Vietnam

El Front Nacional d'Alliberament del Vietnam (en vietnamita Mặt Trận Giải Phóng Miền Nam Việt Nam), també conegut com a FNA o Việt Cộng va ser una organització guerrillera vietnamita formada el 1960 per tota l'oposició a la dictadura de Ngô Đình Diệm, amb majoria dels comunistes.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Front Nacional d'Alliberament del Vietnam · Veure més »

Front Occidental de la Segona Guerra Mundial

El Front Occidental o Front de l'Europa Occidental fou el segon front europeu en importància durant la Segona Guerra Mundial.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Front Occidental de la Segona Guerra Mundial · Veure més »

Front Popular (Espanya)

UGT. El Front Popular a Espanya va ser un pacte de coalició electoral signat el gener de 1936 per diversos partits i altres organitzacions polítiques per a presentar-se plegats a les eleccions del febrer d'aquell mateix any.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Front Popular (Espanya) · Veure més »

Geòrgia

Geòrgia (en georgià საქართველო, transcrit Sakartvelo) és un estat de l'Europa de l'Est.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Geòrgia · Veure més »

George Herbert Walker Bush

George Herbert Walker Bush (Milton, Massachusetts, 12 de juny de 1924) és un polític estatunidenc, 41è president dels Estats Units d'Amèrica (1989-1993).

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і George Herbert Walker Bush · Veure més »

Ginebra

Ginebra o tradicionalment Geneva (en francès Genève, en francoprovençal Genèva) és la segona ciutat més poblada de Suïssa (després de Zuric) i és la ciutat més poblada de la Romandia, la part francòfona de Suïssa.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Ginebra · Veure més »

Glàsnost

(del rus гла́сность, que vol dir "transparència") va ser la política portada a terme juntament amb la perestroika per Mikhaïl Gorbatxov, dirigent de la Unió Soviètica entre 1985 i 1991.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Glàsnost · Veure més »

Gosplan

El Gosplan (Госплан) era el comitè per a la planificació econòmica a la Unió Soviètica.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Gosplan · Veure més »

Gran Bretanya

Mapa de Gran Bretanya de Mattew Paris, de mitjans s. XIII. Gran Bretanya, és l'illa més gran de les Illes Britàniques.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Gran Bretanya · Veure més »

Gran Purga

La Gran Purga o el Gran Terror (Большо́й терро́р transcrit Bolxoi terror) van ser una sèrie de campanyes de repressió política i persecució que van tenir lloc a la Unió Soviètica entre 1937 i 1938, orquestrades per Ióssif Stalin.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Gran Purga · Veure més »

Grigori Zinóviev

Grigori Ievséievitx Zinóviev (Григо́рий Евс́еевич Зин́овьев, nascut Ovsei-Guerxon Aarónovitx Radomislski (Радомысльский), també conegut com a Hirsch Apfelbaum, (11 de setembre, 1883 - 25 d'agost, 1936) va ser un revolucionari bolxevic i un polític comunista de la Unió Soviètica. Va néixer a Ielissavetgrad i va morir a Moscou. Va ser amic de Lenin i condemnat al bandejament i a la presó. Després de la mort de Lenin va formar el triumvirat directiu de l'estat al costat de Stalin i Lev Kàmenev. El 25 d'agost de 1936 va morir executat al costat de Kàmenev per acusació d'oposició a Stalin.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Grigori Zinóviev · Veure més »

Guénrikh Iagoda

Guénrikh Grigórievitx Iagoda (7 de novembre de 1891 – 15 de març de 1938) va ser un funcionari de seguretat soviètic que exercí el càrrec de director de l'NKVD, l'agència de seguretat i intel·ligència soviètica durant l'era de Stalin, entre 1934 i 1936.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Guénrikh Iagoda · Veure més »

Gueorgui Malenkov

Gueorgui Maksimiliànovitx Malenkov, Гео́ргий Максимилиа́нович Маленко́в, (Orenburg, 1902 - Kazakhstan, 1988) fou un polític soviètic i dirigent del PCUS, així com íntim col·laborador de Ióssif Stalin.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Gueorgui Malenkov · Veure més »

Guerra afganosoviètica

La guerra afganosoviètica o invasió soviètica de l'Afganistan va ser el conflicte bèl·lic esdevingut a l'Afganistan entre 1979 i 1989.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Guerra afganosoviètica · Veure més »

Guerra Civil espanyola

La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Guerra Civil espanyola · Veure més »

Guerra Civil russa

Front de la Guerra Civil russa al front occidental, 1918-1920 La Guerra Civil russa va ser un conflicte armat múltiple que va tenir lloc entre 1917 i 1923 en el territori del dissolt Imperi rus, entre el nou govern bolxevic i el seu Exèrcit Roig, en el poder des de la Revolució d'octubre de 1917, i de l'altra banda els militars de l'exèrcit tsarista i opositors al bolxevisme, agrupats en el denominat Moviment Blanc, d'ideologia tsarista i ortodoxa.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Guerra Civil russa · Veure més »

Guerra d'Hivern

La Guerra d'Hivern (en finès talvisota, en rus Зимняя война, en suec vinterkriget) va esclatar quan la Unió Soviètica va atacar Finlàndia el 30 de novembre de 1939, dos mesos després de l'inici de la Segona Guerra Mundial i la Invasió Soviètica de Polònia.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Guerra d'Hivern · Veure més »

Guerra de Corea

La Guerra de Corea es refereix al conflicte bèl·lic que va enfrontar els règims del nord (la República Popular Democràtica de Corea) i el sud (la República de Corea) de Corea entre 1950 i 1953.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Guerra de Corea · Veure més »

Guerra del Vietnam

La Guerra del Vietnam, també anomenada Segona Guerra d'Indoxina, és el conflicte bèl·lic entre el Vietnam del Nord i el Vietnam del Sud, que va tenir lloc entre els anys 1954 a 1975, amb la intervenció directa i indirecta de diversos països estrangers, (al sud, principalment els Estats Units, d'acord amb la Doctrina Truman, fins a la seva retirada el 1973; i al Nord els diversos països del Bloc comunista).

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Guerra del Vietnam · Veure més »

Guerra dels Sis Dies

La Guerra dels Sis Dies s'inscriu dintre del conjunt de guerres lliurades entre Israel i els seus veïns àrabs, després de la creació de l'Estat d'Israel (1947) en la Palestina del mandat de Gran Bretanya.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Guerra dels Sis Dies · Veure més »

Guerra Freda

Amb el terme Guerra Freda s'al·ludeix a l'enfrontament tàctic entre l'URSS i els Estats Units, amb els seus respectius aliats, després de la Segona Guerra Mundial (1945).

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Guerra Freda · Veure més »

Gulag

Escena de treball a un '''Gulag''', entre 1936-1937. Els gulags principals entre el 1923 i el 1961. Gulag (del rus ГУЛаг: Гла́вное управле́ние исправи́тельно-трудовы́х лагере́й и коло́ний, Glàvnoie upravliénie ispravítielno-trudovikh laguerei i kolonii, "Direcció General de Camps i Colònies de Treball i de Correcció"), era una institució penal de la Unió Soviètica.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Gulag · Veure més »

Història de la Unió Soviètica (1927-1953)

La Unió Soviètica entre 1927 i 1953 va ser, sovint, qualificada d'Estat totalitari, modelat per un dirigent que disposava de tots els poders.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Història de la Unió Soviètica (1927-1953) · Veure més »

Història de la Unió Soviètica (1953-1985)

La història de la Unió Soviètica des de 1953 fins a 1985 és la història del país durant una època marcada per dos "fites transcendentals": per un costat, la mort del Secretari General del PCUS Ióssif Stalin el 1953 i la relativa liberalització o "desgel" que va tenir com a conseqüència; i per l'altre, l'ascens del darrer dirigent soviètic, Mikhaïl Gorbatxov.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Història de la Unió Soviètica (1953-1985) · Veure més »

Història de la Unió Soviètica (1985-1991)

La història de la Unió Soviètica des de 1985 fins a 1991 és la història de la seva desaparició com a estat.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Història de la Unió Soviètica (1985-1991) · Veure més »

Història de la Unió Soviètica i la Rússia Soviètica (1917-1927)

La història de la Unió Soviètica té les seves arrels en la Revolució Russa de 1917.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Història de la Unió Soviètica i la Rússia Soviètica (1917-1927) · Veure més »

Holodomor

La fam d'Ucraïna (1932-1933), o Holodomor, va ser una de les més grans catàstrofes d'Ucraïna en la història moderna, amb la pèrdua de diversos milions de vides humanes -la quantitat exacta no n'és pas clara.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Holodomor · Veure més »

Ióssif Stalin

(en georgià იოსებ ბესარიონის ძე ჯუღაშვილი, Ioseb Besarionis Dze Jughashvili; en rus Ио́сиф Виссарио́нович Джугашвили), més conegut pel nom que va adoptar, Ióssif Stalin (Иосиф Сталин) (1880-1953), va ser el primer Secretari General del Partit Comunista de la Unió Soviètica entre els anys 1922 i 1953, any de la seva mort.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Ióssif Stalin · Veure més »

Iberoamèrica

lusòfons.Iberoamèrica és un terme que designa el conjunt de països d'Amèrica que abans van formar part de les colònies dels regnes de la península Ibèrica, és a dir, d'Espanya i Portugal.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Iberoamèrica · Veure més »

III Internacional

La Internacional Comunista, també coneguda com la Tercera Internacional, així com per la seva abreviatura en rus Komintern (Коминтерн, abreviatura de Коммунистический Интернационал, "Internacional Comunista") o Comintern (abreviatura de l'anglès: Communist International) va ser una organització comunista internacional, fundada al març de 1919, per iniciativa de Lenin i el Partit Comunista de Rússia (Bolxevic), que agrupava als Partits Comunistes dels diferents països, i l'objectiu del qual era lluitar per la superació del capitalisme, l'establiment de la Dictadura del Proletariat i de la República Internacional dels Soviets, la completa abolició de les classes i la realització del socialisme, com a primer pas a la societat comunista com fixava en els seus primers estatuts.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і III Internacional · Veure més »

Imperi Alemany

LImperi Alemany (en alemany, Deutsches Reich) es va construir al i va ser la culminació d'un procés d'unificació en un sol estat dels diversos estats alemanys, tret d'Àustria.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Imperi Alemany · Veure més »

Iniciativa de Defensa Estratègica

La Iniciativa de Defensa Estratègica (IDE), en anglès Strategic Defense Initiative (SDI), coneguda popularment com a guerra de les galàxies per la popular pel·lícula de ciència-ficció de l'època,fou un proposta del president dels Estats Units d'Amèrica Ronald Reagan, presentada el 23 de març del 1983Federation of American Scientists.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Iniciativa de Defensa Estratègica · Veure més »

Invasió soviètica de Polònia

La Invasió soviètica de Polònia de 1939 va ser una operació militar iniciada el 17 de setembre de 1939, a l'inici de la Segona Guerra Mundial, setze dies després de la invasió de Polònia per part de l'Alemanya nazi.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Invasió soviètica de Polònia · Veure més »

Iraq

LIraq (en àrab العراق, al-ʿIrāq), o el seu nom oficial República de l'Iraq (en àrab الجمهورية العراقية, al-Jumhūriyya al-ʿIrāqiyya), és un país majoritàriament musulmà de l'Orient Pròxim, situat al nord de la península aràbiga.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Iraq · Veure més »

Israel

Israel (en hebreu: יִשְרָאֵל, Yisrael; en àrab:, Isrā'īl), oficialment l'Estat d'Israel (en hebreu: מְדִינַת יִשְרָאֵל, Medinat Yisrael; en àrab: دَوْلَةْ إِسْرَائِيل, Dawlat Isrā'īl), és un Estat de l'Orient Mitjà, localitzat a la regió oriental de la mar Mediterrània.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Israel · Veure més »

Iuri Andrópov

Iuri Vladímirovitx Andrópov (en rus: Ю́рий Влади́мирович Андро́пов) (Nagútskaia, Caucas, 1914 - Moscou, 1984) va ser un polític soviètic, màxim dirigent de la Unió Soviètica entre 1982 i 1984.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Iuri Andrópov · Veure més »

Iuri Gagarin

Iuri Aleksèievitx Gagarin (en rus: Ю́рий Алексе́евич Гага́рин) (Klúixino, Unió Soviètica, 9 de març de 1934 - Novossiólovo, Unió Soviètica, 27 de març de 1968), fou un cosmonauta i pilot soviètic.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Iuri Gagarin · Veure més »

Jaume Ramon Mercader del Río

Jaume Ramon Mercader del Río, més conegut com a Ramon Mercader (les Corts, Barcelona, 7 de febrer del 1913 - l'Havana, 19 d'octubre del 1978)Foto de la tumba de Ramon Mercader al Cementiri de Kuntsevo a Moscou fou un militar i polític marxista-leninista català, conegut per ser l'assassí de Lev Trotski.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Jaume Ramon Mercader del Río · Veure més »

Jocs Olímpics d'estiu de 1980

Els Jocs Olímpics d'estiu de 1980, oficialment anomenats Jocs de la XXII Olimpíada, es van celebrar a la ciutat de Moscou (en aquell moment capital de la Unió Soviètica) entre el 19 de juliol i el 3 d'agost del 1980.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Jocs Olímpics d'estiu de 1980 · Veure més »

Jocs Olímpics d'estiu de 1984

Els Jocs Olímpics d'estiu de 1984, oficialment anomenats Jocs de la XXIII Olimpíada, es van celebrar a la ciutat de Los Angeles (Estats Units d'Amèrica) entre el 28 de juliol i el 12 d'agost de 1984.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Jocs Olímpics d'estiu de 1984 · Veure més »

John Fitzgerald Kennedy

John Fitzgerald Kennedy (Brookline, Massachusetts, 29 de maig de 1917 - Dallas, Texas, 22 de novembre de 1963) també conegut com a John F. Kennedy, JFK o Jack Kennedy, fou el 35è president dels Estats Units.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і John Fitzgerald Kennedy · Veure més »

Josip Broz Tito

URSS, segell postal, Josip Broz Tito, 1982 (Michel № 5151, Scott № 5019) Josip Broz, "Tito" (Kumrovec, Croàcia, 7 de maig de 1892 - Ljubljana, Eslovènia, 4 de maig de 1980), conegut pel seu títol militar Mariscal Tito, va ser un líder de Iugoslàvia des del final de la Segona Guerra Mundial fins a la seva mort.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Josip Broz Tito · Veure més »

Judicis de Moscou

Els Judicis de Moscou van ser una sèrie de judicis contra els adversaris polítics de Ióssif Stalin durant la Gran Purga.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Judicis de Moscou · Veure més »

KGB

El KGB (en rus: Комитет Государственной Безопасности, КГБ; Komitet Gosudàrstvennoi Bezopàsnosti, traduït com Comitè per a la Seguretat de l'Estat) era la principal agència de seguretat de la Unió Soviètica del 13 de març de 1954 fins al seu col·lapse, el 6 de novembre de 1991.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і KGB · Veure més »

Khàrkiv

Khàrkiv (en ucraïnès Ха́рків; en rus Ха́рьков, Khàrkov) és la segona ciutat més gran d'Ucraïna.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Khàrkiv · Veure més »

Kominform

Kominform (del rus коммунистических Информационное, transliterat kommunisticheskikh Informatsionnoe, «informació comunista») és l'acrònim usual per referir-se a lOficina d'Informació dels Partits Comunistes i Obrers.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Kominform · Veure més »

Konstantín Txernenko

Konstantín Ustínovitx Txernenko (en rus: Константи́н Усти́нович Черне́нко) (Bolxaia Tes, Krasnoiarsk, 1911 - Moscou, 1985) va ser un polític soviètic, màxim dirigent de l'URSS entre 1984 i 1985.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Konstantín Txernenko · Veure més »

Kremlin de Moscou

El Kremlin de Moscou (en rus Московский Кремль, Moskovski Kreml) marca el centre geogràfic de Moscou i el centre polític de Rússia: hi té la residència oficial el president de la Federació Russa, després d'haver albergat tradicionalment els tsars i els dirigents soviètics.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Kremlin de Moscou · Veure més »

Kulak

Kulak (rus кула́к, p), "puny", per extensió "garrepa", eren els agricultors propis de la URSS que posseïen propietats i contractaven treballadors.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Kulak · Veure més »

Kursk

Kursk (en rus Курск) és la capital de la província de Kursk, a Rússia.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Kursk · Veure més »

Lavrenti Béria

Lavrenti Pàvlovitx Béria (georgià: ლავრენტი პავლეს ძე ბერია, transliterat:Lavrenti Pavles dze Béria; rus: Лаврентий Павлович Берия; 28 de març de 1899 – 23 de desembre de 1953) va ser un polític soviètic, cap de la Seguretat soviètica i de l'aparell de la policia secreta sota Stalin.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Lavrenti Béria · Veure més »

Làzar Kaganóvitx

Làzar Moisséievitx Kaganóvitx (Ла́зарь Моисе́евич Кагано́вич 10 de novembre de 1893 – 25 de juliol de 1991) va ser un polític i administrador soviètic i un dels principals col·laboradors de Ióssif Stalin.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Làzar Kaganóvitx · Veure més »

Líbia

Líbia (en àrab ليبيا, Lībiyā), també coneguda com a Estat de Líbia (en àrab دولة ليبيا, Dawlat Lībiyā), és una república del nord de l'Àfrica.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Líbia · Veure més »

Lenin

Lenin (en alfabet ciríl·lic: Ленин) (Simbirsk, 10 (22) d'abril de 1870 - Gorki Leninskie, 21 de gener de 1924), pseudònim de Vladímir Ilitx Uliànov, fou un activista revolucionari i pensador rus.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Lenin · Veure més »

Leonid Bréjnev

Leonid Ilitx Bréjnev (en, transcrit: Leonid Ilitx Bréjnev; en ucraïnès: Леоні́д Іллі́ч Бре́жнєв, transcrit: Leonid Il·litx Brèjniev), també transcrit habitualment com en anglès, Brezhnev, fou un polític soviètic nat el 19 de desembre de 1906 a Kàmenskoie, l'actual Dniprodzerjinsk (Дніпродзержи́нськ, província de Dnipropetrovsk), a Ucraïna, segons el calendari julià i mort el 10 de novembre de 1982 a Moscou.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Leonid Bréjnev · Veure més »

Letònia

La República de Letònia és una república del nord-est d'Europa amb costa a la mar Bàltica, Letònia és coneguda com a un dels països bàltics, juntament amb Estònia i Lituània, que limiten amb la república pel nord i el sud, respectivament.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Letònia · Veure més »

Lev Kàmenev

Lev Boríssovitx Kàmenev (en rus: Лев Бори́сович Ка́менев), nascut Rosenfeld (18 de juliol de 1883 – 25 d'agost de 1936) va ser un revolucionari bolxevic i un preeminent polític soviètic: fou un dels primers membres del Politburó, el qual presidí entre 1923 i 1924.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Lev Kàmenev · Veure més »

Lev Trotski

Lev Davídovitx Bronstein, més conegut com a Lev Trotski, (transliterat també com a Leo, Trockij, Trotskii, Trotsky, Trotskij o, Trotzky) (Iànovka, Ucraïna, Imperi rus, 1877 - Coyoacán, Mèxic, 1940) fou un revolucionari marxista soviètic i una de les figures més destacades de la Revolució russa del 1917.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Lev Trotski · Veure més »

Lituània

Lituània és un estat d'Europa, i el més al sud dels estats bàltics.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Lituània · Veure més »

Los Angeles

Los Angeles, oficialment Ciutat de Los Angeles (literalment en català «Els Àngels»; en anglès: City of Los Angeles) i de manera abreviada L.A, és una ciutat dels Estats Units situada a l'estat de Califòrnia, a la vora de l'oceà Pacífic i a uns 150 quilòmetres al nord de la frontera amb Mèxic.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Los Angeles · Veure més »

Mèxic

Mèxic (en castellà: México), oficialment els Estats Units Mexicans (en castellà: Estados Unidos Mexicanos), és una república federal constitucional d'Amèrica del Nord.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Mèxic · Veure més »

Menxevic

Líders del Partit Menxevic a Norra Bantorget, Estocolm, Suècia, maig de 1917. Pàvel Akselrod, Iuli Màrtov i Aleksandr Martinov Els menxevics (en rus: меньшевики, menxeviki, "membre de la minoria") eren la facció moderada del Partit Socialdemòcrata Obrer Rus, que es va escindir l'any 1903 arran de disputes ideològiques amb la facció liderada per Vladímir Ilitx Uliànov (Lenin), que al seu torn prendria el nom de bolxevic.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Menxevic · Veure més »

Mikhaïl Gorbatxov

Mikhaïl Serguéievitx Gorbatxov Михаи́л Серге́евич Горбачёв AFI / mʲɪxɐˈil sʲɪrˈɡʲejɪvʲɪtɕ ɡərbɐˈtɕɵf / (Privólnoie, Rússia, URSS, 2 de març de 1931) és un polític soviètic que va exercir com a secretari general del Partit Comunista de la Unió Soviètica (PCUS) entre 1985 i 1991, i com a president de la Unió Soviètica entre 1988 i 1991.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Mikhaïl Gorbatxov · Veure més »

Minsk

La Plaça de la Victòria, al centre de Minsk Minsk o Miensk (en bielorús: Менск, Мінск; en rus, Минск, Minsk) és la capital i ciutat més gran de Bielorússia.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Minsk · Veure més »

Moldàvia

Mapa on es representa Romania sense Moldàvia (en blau) i el territori de l'antic principat de Moldàvia (en groc), que sobrepassava les fronteres de l'actual estat romanès Moldàvia (en moldau: Moldova) és una regió geogràfica i històrica que correspon aproximadament al territori del principat històric del mateix nom.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Moldàvia · Veure més »

Monarquia

Cristià IV de Dinamarca, avui dia és al Palau de Rosenborg de Copenhaguen. La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'estat.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Monarquia · Veure més »

Moscou

Moscou (en rus Москва́, transcrit Moskvà Pronúncia mɐˈskva) és la capital de Rússia.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Moscou · Veure més »

Mur de Berlín

(http://sharemap.org/public/West_and_East_Berlin al mapa interactiu) Foto satèl·lit de Berlín amb el traçat del mur. El mur de Berlín (en alemany, Berliner Mauer) formava part de la frontera interalemanya i separava el Berlín Oest del Berlín Est.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Mur de Berlín · Veure més »

Nazisme

L'esvàstica, símbol indoeuropeu adoptat pel nazisme. salutació feixista. El nazisme o nacionalsocialisme (de l'alemany Nationalsozialismus; AFI) és la ideologia i pràctiques del Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys (NSDAP) d'Adolf Hitler; i les polítiques adoptades pel govern de l'Alemanya Nazi a partir del 1933 fins al 1945, un període també conegut com a Tercer Reich.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Nazisme · Veure més »

Nikita Khrusxov

Nikita Serguéievitx Khrusxov (en rus, Ники́та Серге́евич Хрущёв) (Kursk, Rússia, 17 d'abril de 1894 - 11 de setembre de 1971) va ser el líder de la Unió Soviètica després de la mort de Ióssif Stalin.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Nikita Khrusxov · Veure més »

Nikolai Bukharin

Nikolai Ivànovitx Bukharin (en rus: Николай Иванович Бухарин) (Moscou, 27 de setembre de 1888 - Moscou, 15 de març de 1938) fou un polític revolucionari, economista i filòsof marxista rus.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Nikolai Bukharin · Veure més »

Nikolai Bulganin

Nikolai Aleksàndrovitx Bulgànin (en rus Никола́й Алекса́ндрович Булга́нин, transcrit: Nikolai Aleksàndrovitx Bulgànin; Nijni Nóvgorod 11 de juny de 1895 - Moscou 24 de febrer de 1975) va ser un militar i polític soviètic.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Nikolai Bulganin · Veure més »

Nikolai Tíkhonov

Nikolai Aleksandròvitx Tíkhonov (rus: Николай Александрович Тихонов; Khàrkiv, 14 de maig de 1905 – Moscou, 1 de juny de 1997) va ser un polític soviètic d'origen ucraïnès durant la Guerra Freda.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Nikolai Tíkhonov · Veure més »

Nova Política Econòmica

La nova política econòmica, NEP (en rus, Новая экономическая политика - Novaya Ekonomicheskaya Politika o НЭП) fou una política econòmica que va proposar Vladímir Lenin el 1921 per evitar el col·lapse de l'economia russa.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Nova Política Econòmica · Veure més »

Operació Barbarroja

La matinada del 22 de juny de 1941 començà l'Operació Barbarroja, la invasió alemanya de la Unió Soviètica en el marc de la Segona Guerra Mundial.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Operació Barbarroja · Veure més »

Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord

LOrganització del Tractat de l'Atlàntic Nord, OTAN (en anglès, NATO: North Atlantic Treaty Organisation, i en francès, OTAN: Organisation du Traité de l'Atlantique Nord), a vegades coneguda també com a l'Aliança Atlàntica, és una organització internacional establerta l'any 1949 amb l'objectiu de col·laborar en la defensa en els camps polític, econòmic i militar.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord · Veure més »

Orient Mitjà

L'Orient Mitjà en un sentit més ample Països de l'Orient Mitjà actual Orient Mitjà, Orient Pròxim o Pròxim Orient és la part de l'Orient que està més a prop d'Europa (Occident).

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Orient Mitjà · Veure més »

Pacte de Varsòvia

El Pacte de Varsòvia, oficialment anomenat Tractat d'Amistat, Col·laboració i Assistència Mútua, fou un acord de cooperació militar entre els països comunistes per tal de garantir la seva defensa davant un possible atac occidental, en el marc de la Guerra Freda.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Pacte de Varsòvia · Veure més »

Pacte Mólotov-Ribbentrop

El Pacte Mólotov-Ribbentrop fou un pacte de no-agressió entre Alemanya i la Unió Soviètica signat a Moscou pels ministres d'exteriors respectius, Joachim von Ribbentrop i Viatxeslav Mólotov el 23 d'agost de 1939, i que va ser vigent fins a la invasió alemanya de la Unió Soviètica amb l'"Operació Barbarroja", que s'iniciava la matinada del 22 de juny de 1941.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Pacte Mólotov-Ribbentrop · Veure més »

Partit Comunista de la Unió Soviètica

El Partit Comunista de la Unió Soviètica (PCUS; en rus Коммунистическая партия Советского Союза, КПСС) va ser el nom utilitzat pels successors de la facció bolxevic del Partit Obrer Socialdemòcrata Rus des de 1952 fins a 1991, encara que les paraules Partit Comunista estaven presents en el nom des de 1918, data en la qual va passar a anomenar-se Partit Comunista Rus (bolxevic).

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Partit Comunista de la Unió Soviètica · Veure més »

Partit Obrer Socialdemòcrata Rus

El Partit Obrer Socialdemòcrata Rus (rus Росси́йская социа́л-демократи́ческая рабо́чая па́ртия.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Partit Obrer Socialdemòcrata Rus · Veure més »

Perú

El Perú (Perú en castellà, Piruw en quítxua i aimara), oficialment la República del Perú, és un país de Sud-amèrica que confronta al nord amb l'Equador i Colòmbia, a l'est amb el Brasil, al sud-est amb Bolívia, al sud amb Xile i a l'oest amb l'oceà Pacífic.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Perú · Veure més »

Perestroika

Segell soviètic del 1988, dedicat a la Perestroika. перестройка "reconstrucció", "reestructuració", és un nom comú per al procés de transformació del sistema socialista a la Unió Soviètica en els anys 1985-1991.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Perestroika · Veure més »

Pla Marshall

Països d'Europa que van rebre ajuts del Pla Marshall. Les columnes vermelles indiquen la quantitat de diners rebuts. El Pla Marshall, nom popular de l'European Recovery Program (ERP) era un pla dels Estats Units per a la reconstrucció dels països europeus després de la Segona Guerra Mundial.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Pla Marshall · Veure més »

Pla Quinquennal

Els plans quinquennals per a l'economia nacional de l'URSS o Piatiletkas (пятилетка) van ser una sèrie de projectes nacionals centralitzats en el ràpid desenvolupament econòmic de la Unió Soviètica.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Pla Quinquennal · Veure més »

Polònia

Polònia (en polonès: Polska), oficialment República de Polònia (en polonès: Rzeczpospolita Polska), és un estat de l'Europa central.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Polònia · Veure més »

Premi Nobel de Literatura

Sully Prudhomme, guanyador del primer Premi Nobel de Literatura El Premi Nobel de Literatura és un dels Premis Nobel que s'atorguen anualment, en paraules d'Alfred Nobel, a aquell que hagi produït en el camp de la literatura l'obra més destacada i ideal.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Premi Nobel de Literatura · Veure més »

Pres polític

Nelson Mandela va ser empresonat entre 1963 i 1990 pel seu activisme anti-apartheid a Sud-àfrica La política birmana Aung San Suu Kyi va ser empresonada per motius polítics en diverses ocasions entre 1990 i 2010. Un pres polític és qualsevol que es mantingui a la presó o detingut d'alguna altra forma, per exemple, sota arrest, sense haver comès un delicte tipificat sinó perquè les seves idees suposin un desafiament o una amenaça per al sistema polític establert, sigui aquest de la naturalesa que sigui.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Pres polític · Veure més »

President del Consell de Ministres de l'URSS

Vista del Kremlin de Moscou, seu del govern de l'URSS President del Consell de Ministres de l'URSS (en rus Председатель Совета Министров СССР, Predsedàtel Soveta Minístrov SSSR) fou la denominació que va rebre el cap de govern de la Unió Soviètica entre 1946 i 1991.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і President del Consell de Ministres de l'URSS · Veure més »

President dels Estats Units

El president dels Estats Units és el cap d'Estat i el cap de govern dels Estats Units d'Amèrica i és el funcionari polític amb el rang més elevat del país.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і President dels Estats Units · Veure més »

Primavera de Praga

La Primavera de Praga (en txec: Pražské jaro, en eslovac: Pražská jar) va ser un breu període reformista i de liberalització política a Txecoslovàquia entre el 5 de gener i el 21 d'agost de 1968.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Primavera de Praga · Veure més »

Primera Guerra Mundial

La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Primera Guerra Mundial · Veure més »

Rússia

Rússia, Россия, Rossia o la Federació Russa (en rus: Российская Федерация, Rossískaia Federàtsia) és un estat transcontinental d'Euràsia.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Rússia · Veure més »

Regne Unit

El Regne Unit (en anglès: The United Kingdom) oficialment, el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord (en anglès: The United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland) és un estat insular sobirà localitzat al nord-oest d'Europa.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Regne Unit · Veure més »

República Àrab Siriana

La República Àrab Siriana o Síria (en àrab: الجمهوريّة العربيّة السّوريّة, al-Jumhūriyya al-ʿArabiyya al-Sūriyya o سوريا, Sūriyā) és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel-Palestina i el Líban.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і República Àrab Siriana · Veure més »

República Democràtica Alemanya

La República Democràtica Alemanya (RDA o DDR, en alemany Deutsche Demokratische Republik) va ser un estat comunista d'Europa Central que es va establir al territori alemany ocupat per la Unió Soviètica a la finalització de la Segona Guerra Mundial, que va existir entre els anys 1949 i 1990, any en què els Länder que la formaven es van unificar amb els de la República Federal Alemanya (RFA).

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і República Democràtica Alemanya · Veure més »

República Democràtica del Vietnam

La República Democràtica del Vietnam (en vietnamita: Việt Nam Dân Chủ Cộng Hòa), popularment anomenada Vietnam del Nord o República del Vietnam del Nord, fou un estat socialista fundat per diversos revolucionaris polítics presidits per Ho Chi Minh a la ciutat de Hanoi el 2 de setembre de 1945.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і República Democràtica del Vietnam · Veure més »

República Federal Socialista de Iugoslàvia

La República Federal Socialista de Iugoslàvia (RFSI) va ser un Estat socialista europeu que va existir entre els anys 1943 i 1992, substituint en la seva creació a la República Federal Popular de Iugoslàvia.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і República Federal Socialista de Iugoslàvia · Veure més »

República Popular d'Albània

La República Popular d'Albània (albanès Republike Popullore Shqiperisë) fou el nom que va rebre l'estat albanès proclamat per Enver Hoxha el 1946 de règim comunista i que durà fins al 1992.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і República Popular d'Albània · Veure més »

República Popular de la Xina

La República Popular de la Xina (en xinès simplificat: 中华人民共和国, en xinès tradicional: 中華人民共和國; Zhōnghuá Rénmín Gònghéguó), o simplement la Xina, és l'estat més extens de l'Àsia Oriental i el quart més extens del món.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і República Popular de la Xina · Veure més »

República Popular de Polònia

La República Popular de Polònia (polonès: Polska Rzeczpospolita Ludowa, PRL) va ser el nom oficial de Polònia entre 1952 i 1990.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і República Popular de Polònia · Veure més »

República Socialista Federada Soviètica de Rússia

La República Socialista Federada Soviètica de Rússia (RSFSR) (en rus: Российская Советская Федеративная Социалистическая Республика, РСФСР, transcrit: Rossískaia Sovétskaia Federatívnaia Sotsialistítxeskaia Respúblika, RSFSR) era la república més gran i més poblada de les quinze que formaven la Unió Soviètica.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і República Socialista Federada Soviètica de Rússia · Veure més »

República Socialista Soviètica d'Armènia

La República Socialista Soviètica d'Armènia (RSS d'Armènia) és el nom que va rebre Armènia quan va formar part de la Unió Soviètica des del 1936 fins al 1991.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і República Socialista Soviètica d'Armènia · Veure més »

República Socialista Soviètica d'Ucraïna

La República Socialista Soviètica d'Ucraïna, RSS d'Ucraïna o també RSSU (en ucraïnès: Украї́нська Радя́нська Соціалісти́чна Респу́бліка, УСРР, transcrit: Ukraïnska Radiànska Sotsialistýtxna Respúblika, USRR; en rus: Украи́нская Сове́тская Социалисти́ческая Респу́блика, УССР, transcrit: Ukraínskaia Sovétskaia Sotsialistítxeskaia Respúblika, USSR) va ser un dels quatre membres fundadors de l'URSS el 1922 juntament amb la RSS de Bielorússia, la RSS de Transcaucàsia i la RSFS de Rússia.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і República Socialista Soviètica d'Ucraïna · Veure més »

República Socialista Soviètica de Bielorússia

La República Socialista Soviètica de Bielorússia (RSS de Bielorússia) va ser un dels quatre membres fundadors de l'URSS el 1922 juntament amb l'RSS d'Ucraïna, l'RSS de Transcaucàsia i la RSFS de Rússia.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і República Socialista Soviètica de Bielorússia · Veure més »

República Socialista Soviètica de Geòrgia

La República Socialista Soviètica de Geòrgia (RSS de Geòrgia) és el nom que va rebre Geòrgia quan va formar part de la Unió Soviètica des del 1936 fins al 1991.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і República Socialista Soviètica de Geòrgia · Veure més »

República Socialista Soviètica de l'Azerbaidjan

La República Socialista Soviètica de l'Azerbaidjan (RSS de l'Azerbaidjan) és el nom que va rebre l'Azerbaidjan quan va formar part de la Unió Soviètica des del 1936 fins al 1991.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і República Socialista Soviètica de l'Azerbaidjan · Veure més »

República Socialista Soviètica del Kazakhstan

La República Socialista Soviètica del Kazakhstan (RSS del Kazakhstan), avui en dia anomenada Kazakhstan i situada a l'Àsia Central, era la segona república constitutiva més gran de la Unió Soviètica.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і República Socialista Soviètica del Kazakhstan · Veure més »

Repúbliques de la Unió Soviètica

Divisions administratives de la Unió Soviètica l'any 1989 Es va anomenar Repúbliques de la Unió Soviètica (en rus: союзные республики, transliteració Soiuznie Respubliki) a les repúbliques socialistes soviètiques que conformaven constitucionalment la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS).

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Repúbliques de la Unió Soviètica · Veure més »

Repressió a la Unió Soviètica

La repressió a la Unió Soviètica va ser portada a terme pel govern soviètic i pel Partit Comunista governant.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Repressió a la Unió Soviètica · Veure més »

Revolució Cantant

Manifestació a Lituània el 13 de gener de 1991 La Revolució Cantant foren els esdeveniments ocorreguts entre 1987 i 1991 que van concloure amb la recuperació de llur independència per part dels estats d'Estònia, Letònia i Lituània, perduda com a conseqüència de l'ocupació soviètica d'aquests territoris durant la Segona Guerra Mundial, en compliment del pacte Mólotov-Ribbentrop amb el Tercer Reich.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Revolució Cantant · Veure més »

Revolució Cultural

Bandera del Partit Comunista de la Xina. La Gran Revolució Cultural Proletària (xinès simplificat: 无产阶级文化大革命, xinès tradicional: 無產階級文化大革命, pinyin: wúchǎn jiējí wénhuà dà gémìng, habitualment abreujada com 文化大革命, wénhuà dà ì#ng, literalment Gran Revolució Cultural, o simplement 文革 wéngé, Revolució Cultural) va ser una campanya de masses en la República Popular de la Xina organitzada pel líder del Partit Comunista de la Xina Mao Zedong a partir de 1966, i dirigida contra alts càrrecs del partit i intel·lectuals als quals Mao i els seus seguidors van acusar de trair els ideals revolucionaris.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Revolució Cultural · Veure més »

Revolució d'Octubre de 1917

La Revolució d'octubre de 1917, va ser un episodi de la història de Rússia on es va portar a terme una revolució liderada per Lenin i el partit bolxevic, que estava basada en les idees de Karl Marx i que marcà el començament d'una onada de revolucions comunistes al llarg del segle XX.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Revolució d'Octubre de 1917 · Veure més »

Revolució hongaresa de 1956

La Insurrecció o Revolució hongaresa, va ser una sèrie d'esdeveniments ocorreguts l'octubre de 1956, mitjançant els quals el poble magiar va intentar deslliurar-se de l'opressió soviètica.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Revolució hongaresa de 1956 · Veure més »

Revolució Russa

La Revolució Russa de 1917 fou un procés polític que culminà el mateix any amb l'establiment d'una república que substituí el sistema tsarista anterior i que porta a l'establiment de la Unió Soviètica.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Revolució Russa · Veure més »

Richard Nixon

Richard Milhous Nixon (Yorba Linda, Califòrnia, 9 de gener de 1913 - Nova York, 22 d'abril de 1994) fou el 37è president dels Estats Units des de 1968 a 1974 i vicepresident entre 1953 i 1961.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Richard Nixon · Veure més »

Ronald Reagan

Ronald Wilson Reagan (Tampico, Illinois, 6 de febrer de 1911 - Bel Air, Califòrnia, 5 de juny de 2004) va ser un actor i polític nord-americà, el 40è president dels Estats Units.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Ronald Reagan · Veure més »

Ruptura sinosoviètica

La Ruptura Sinosoviètica és el nom que va rebre la crisi en les relacions entre la República Popular de la Xina i la Unió Soviètica que va començar a finals de la dècada del 1950 i s'intensificaria durant la dècada del 1960.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Ruptura sinosoviètica · Veure més »

Sant Petersburg

Sant Petersburg (en rus Санкт-Петербу́рг, transcrit Sankt-Peterburg, "ciutat de Sant Pere" en alemany), coneguda col·loquialment com a Питер (transcrit "Píter") i abans coneguda com a Leningrad (Ленинград, 1924-1991) i Petrograd (Петрогра́д, 1914-1924), és una ciutat de la Rússia nord-occidental, situada al delta del riu Nevà, a l'extrem oriental del golf de Finlàndia, al mar Bàltic.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Sant Petersburg · Veure més »

Satèl·lit artificial

Un satèl·lit artificial (o orbitador) és un objecte fabricat per l'home i llançat a l'espai que, gràcies a la seva velocitat, és capaç de mantenir-se en una òrbita estable al voltant de la terra o un altre cos celeste sense precipitar-se contra la superfície d'aquest.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Satèl·lit artificial · Veure més »

Secretari general del Partit Comunista de la Unió Soviètica

El secretari general del Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica (Генеральный секретарь Центрального Комитета Коммунистической партии Советского Союза, abreujadament Генеральный секретарь ЦК КПСС - o primer secretari entre 1953 i 1965) era la denominació sinònima al de líder de la Unió Soviètica (URSS) després de la consolidació del poder per part de Ióssif Stalin durant la dècada de 1920.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Secretari general del Partit Comunista de la Unió Soviètica · Veure més »

Segona Guerra Mundial

La Segona Guerra mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Segona Guerra Mundial · Veure més »

Socialisme

El socialisme és una gamma de sistemes econòmics i socials caracteritzats per la socialització de la propietat i el control democràtic dels mitjans de producció, així com les teories i moviments polítics associats amb ells.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Socialisme · Veure més »

Socialisme en un país

El Socialisme a un País va ser una teoria proposada per Stalin el 1924, elaborada per Nikolai Bukharin el 1925 i finalment adoptada com a política d'estat per Stalin.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Socialisme en un país · Veure més »

Soviet

Un soviet (en rus, сове́т, pronunciat, català: Consell) és una assemblea.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Soviet · Veure més »

Soviet Suprem

El Soviet Suprem de l'URSS (en rus Верховный Совет СССР, Verkhovni Soviet SSSR) era l'òrgan federal legislatiu de la Unió Soviètica, compost de 2 assemblees renovables cada quatre anys.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Soviet Suprem · Veure més »

Spútnik 1

LSpútnik 1 (en rus: "Спутник-1", Satèl·lit-1) fou el primer satèl·lit artificial de la història.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Spútnik 1 · Veure més »

START I

El START I (en Strategic Arms Reduction Treaty, Tractat de Reducció d'Armes Estratègiques) era un tractat entre Estats Units i la Unió Soviètica que va consistir a autolimitar el nombre de míssils nuclears que posseïa cada superpotència.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і START I · Veure més »

Sudan

El Sudan (en àrab السودان, as-Sūdān; oficialment República del Sudan) és un estat sobirà de la part nord-oriental de l'Àfrica.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Sudan · Veure més »

Tbilissi

Tbilissi (en georgià, თბილისი; en rus, Тбилиси) també anomenada antigament amb el nom rus de Tiflis, és la capital de Geòrgia, situada a banda i banda del riu Mtkvari.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Tbilissi · Veure més »

Tercer Món

El Tercer Món és un terme creat pel nord-català Alfred Sauvy en el context de la Guerra Freda per definir els països no alineats, ni amb l'OTAN (amb els Estats Units, les nacions europees occidentals i els seus aliats representen el "Primer Món"), ni amb el bloc comunista (la Unió Soviètica, Xina, Cuba i els seus aliats representen el "Segon Món").

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Tercer Món · Veure més »

Tercer Reich

El Tercer Reich és el nom que rebé el darrer Imperi Alemany entre el 1934 i 1945, que s'identifica amb el nazisme.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Tercer Reich · Veure més »

Tractat de Brest-Litovsk

El tractat de Brest-Litovsk fou un tractat de pau que es va signar el 3 de març de 1918 a Brest-Litovsk, (ara Brest) entre les Potències Centrals i Rússia, que va suposar la retirada de Rússia de la Primera Guerra Mundial.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Tractat de Brest-Litovsk · Veure més »

Tractat de Creació de l'URSS

El Tractat de Creació de l'URSS és un document que legalitzava la creació de la unió de diverses Repúbliques Soviètiques per formar la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Tractat de Creació de l'URSS · Veure més »

Tractat de Moscou

Àrees cedides per Finlàndia a la Unió Soviètica El Tractat de Moscou fou un tractat de pau signat entre Finlàndia i la Unió Soviètica el 12 de març de 1940, i les seves ratificacions van ser el 21 de març.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Tractat de Moscou · Veure més »

Transcaucàsia

Bandera de la República Democràtica Federal de Transcaucàsia Bandera de la República Socialista Federativa Soviètica de Transcaucàsia La Transcaucàsia és una regió del Caucas que comprèn les repúbliques d'Armènia, Geòrgia i l'Azerbaidjan.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Transcaucàsia · Veure més »

Triumvir

Triumvir fou el membre d'un triumvirat (triumviri) o col·legi de tres membres.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Triumvir · Veure més »

Trofim Lissenko

Trofim Deníssovitx Lissenko (rus: Трофи́м Дени́сович Лысе́нко; ucraïnès: Трохим Денисович Лисенко) (29 de setembre de 1898 – 20 de novembre de 1976) va ser un agrònom soviètic que va ser director de la biologia soviètica durant el període del mandat de Stalin.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Trofim Lissenko · Veure més »

Turquia

Turquia (en turc: Türkiye), oficialment la República de Turquia (en turc: Türkiye Cumhuriyeti), és un estat eurasiàtic que ocupa la península d'Anatòlia al sud-oest de l'Àsia, així com Tràcia als Balcans, regió del sud-est d'Europa.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Turquia · Veure més »

Txecoslovàquia

Txecoslovàquia va ser un estat que existí a l'Europa Central entre el 1918 i el 1992, tret del període de 1938 a 1945.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Txecoslovàquia · Veure més »

Ucraïna

Ucraïna és un estat de l'Europa de l'Est.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Ucraïna · Veure més »

Unió d'Escriptors Soviètics

La Unió d'Escriptors Soviètics, o Unió dels Escriptors de l'URSS (en rus: Союз писателей СССР, transcrit Sóiuz pissàtelei SSSR) era una unió d'escriptors professionals de la Unió Soviètica.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Unió d'Escriptors Soviètics · Veure més »

Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques

La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз Советских Социалистических Республик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), o la Rússia Soviètica va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »

Uruguai

LUruguai, oficialment la República Oriental de l'Uruguai (República Oriental del Uruguay, en castellà), és un estat sobirà d'Amèrica del Sud situat entre el Brasil i l'Argentina.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Uruguai · Veure més »

Vaga general

Minneapolis, juny de 1934. Una vaga general és una acció de protesta duta a terme per tota la força de treball d'una ciutat, regió o país, consistent en deixar de treballar i manifestar-se al carrer per a aconseguir un objectiu econòmic o polític.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Vaga general · Veure més »

Veneçuela

Veneçuela, oficialment la República Bolivariana de Veneçuela (en castellà: República Bolivariana de Venezuela), és un estat situat a la costa nord de Sud-amèrica.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Veneçuela · Veure més »

Viatxeslav Mólotov

Viatxeslav Mikhàilovitx Mólotov, (en rus Вячесла́в Миха́йлович Мо́лотов), (9 de març de 1890 - 8 de novembre de 1986) va ser un polític i diplomàtic soviètic, Vell Bolxevic i una figura capdavantera al govern soviètic des de la dècada de 1920, quan va ascendir al poder com a protegit de Ióssif Stalin, fins al 1957, quan va ser expulsat del Presídium del Comitè Central per Nikita Khrusxov.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Viatxeslav Mólotov · Veure més »

Volgograd

Volgograd és una ciutat russa, situada a la província de Volgograd a la confluència dels rius Volga i Tsaritsa.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Volgograd · Veure més »

Walter Ulbricht

Walter Ulbricht (Leipzig, 1893-Groß Dölln, 1973) fou un polític alemany, entre 1950 i 1971 el principal dirigent de la República Democràtica Alemanya (RDA).

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Walter Ulbricht · Veure més »

Washington DC

Washington DC, formalment el Districte de Colúmbia i comunament coneguda com a Washington, és la capital dels Estats Units d'Amèrica, fundada el 16 de juliol de 1790.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Washington DC · Veure més »

Władysław Gomułka

Władysław Gomułka (Krosno, 1905 - Konstancin-Jeziorna, 1982) fou un dirigent comunista polonès.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Władysław Gomułka · Veure més »

Wehrmacht

Wehrmacht Wehrmacht (en alemany, 'Força de Defensa") és el nom que es va donar a les forces armades alemanyes entre els anys 1935 i 1945.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Wehrmacht · Veure més »

Willy Brandt

Willy Brandt, pseudònim de Herbert Ernst Karl Frahm, (Lübeck, 18 de desembre de 1913 - Unkel, 8 d'octubre de 1992) fou un polític alemany que ocupà el càrrec de canceller de 1969 fins al 1974.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Willy Brandt · Veure més »

XX Congrés del PCUS

El XX Congrés del PCUS es va celebrar entre el 14 i el 26 de febrer de 1956.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і XX Congrés del PCUS · Veure més »

Zona d'ocupació soviètica

alemanys ètnics expulsats d'aquesta àrea. La zona d'ocupació soviètica ((SBZ) o Ostzone,, Sovetskaya okkupatsionnaya zona Germanii, "zona d'ocupació soviètica d'Alemanya") fou la zona del centre d'Alemanya ocupada per la Unió Soviètica a partir de 1945, al final de la Segona Guerra Mundial.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica і Zona d'ocupació soviètica · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »