Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Història de la Unió Europea

Índex Història de la Unió Europea

Evolució territorial de la Unió Europea. La història de la Unió Europea fa referència als fets polítics que han afectat aquesta organització.

170 les relacions: Acords de Schengen, Acta Única Europea, Alemanya, Alemanya Occidental, Aliança de l'Esquerra Democràtica, Alt representant de la Unió Europea per a Afers exteriors i Política de Seguretat, Aristide Briand, Associació Europea de Lliure Comerç, Àustria, Banc Central Europeu, Barri europeu de Brussel·les, Batalla de Sedan, Bèlgica, Bòsnia i Hercegovina, BBC, Benelux, Bielorússia, Brusseŀles, Bulgària, Centre Democràtic Croat, Charles de Gaulle, Comissió Europea, Comitè Spaak, Comunisme, Comunitat Econòmica Europea, Comunitat Europea, Comunitat Europea de Defensa, Comunitat Europea de l'Energia Atòmica, Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer, Confederació de Polònia i Lituània, Consell d'Europa, Consell de Seguretat de les Nacions Unides, Cooperació Política Europea, Criteris de Copenhaguen, Croàcia, De facto, Declaració de Berlín, Declaració Schuman, Democràcia Cristiana (Itàlia), Deutsche Welle, Dinamarca, Direcció – Socialdemocràcia, Economia de la Unió Europea, Energia nuclear, Eslovàquia, Eslovènia, Espai Econòmic Europeu, Espanya, Estats Units d'Amèrica, Estats Units d'Europa, ..., Estatut del Sarre, Estònia, EU-15, Europa, Exèrcit Roig, Finlàndia, Fons Monetari Internacional, França, Frankfurt del Main, Gaullisme, Geòrgia, Giuseppe Mazzini, Gran Depressió, Grècia, Guerra de l'Afganistan, Guerra Freda, Guerra mundial, Guerres de Iugoslàvia, Gustav Stresemann, Hongria, Imperi Austrohongarès, Imperi Carolingi, Imperi Otomà, Imperi Romà, Institut Monetari Europeu, Itàlia, Jacques Delors, Jacques Santer, Javier Solana Madariaga, Jean Monnet, José Manuel Durão Barroso, Konrad Adenauer, Letònia, Lituània, Louis Armand, Luxemburg, Matança de Srebrenica, Moviment per la Socialdemocràcia, Moviment Socialista Panhel·lènic, Mur de Berlín, Napoleó III, Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord, Països Baixos, Parlament Europeu, Partit Democràtic de l'Esquerra, Partit Laborista (Irlanda), Partit Laborista (Malta), Partit Laborista (Noruega), Partit Laborista (Regne Unit), Partit Popular Catòlic, Partit Popular Europeu, Partit Socialdemòcrata d'Alemanya, Partit Socialdemòcrata d'Àustria, Partit Socialdemòcrata de Suècia, Partit Socialdemòcrata Txec, Partit Socialista (França), Partit Socialista (Portugal), Partit Socialista Búlgar, Partit Socialista Belga, Partit Socialista d'Albània, Partit Socialista Europeu, Partit Socialista Hongarès, Partit Socialista Obrer Espanyol, Paul-Henri Spaak, Política Agrícola Comuna, Política Exterior i de Seguretat Comuna, Polònia, Portugal, Primer Imperi Francès, Primera Guerra Mundial, Producte interior brut, Projecte Kalergi, Regió del Ruhr, Regne Unit, República d'Irlanda, República de Macedònia, República de Malta, República Democràtica Alemanya, República Federal Socialista de Iugoslàvia, República Txeca, Richard Nikolaus Graf Coudenhove-Kalergi, Robert Schuman, Romania, Sacre Imperi Romanogermànic, Secretaria General del Consell de la Unió Europea, Segona Guerra Mundial, Sistema Monetari Europeu, Socialdemocràcia, Suècia, Superpotència, Tercer Reich, Tony Judt, Tractat d'Amsterdam, Tractat de fusió de les Comunitats Europees, Tractat de Locarno, Tractat de Maastricht, Tractat de Niça, Tractat de París (1951), Tractat de reforma institucional de la Unió Europea, Tractat pel qual s'establix una Constitució per a Europa, Tractats de Roma, Tres pilars de la Unió Europea, Turquia, Ucraïna, Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, Unió Europea, Unió Europea Occidental, Unió Internacional Paneuropea, Unió Social Cristiana de Baviera, Unió Socialdemòcrata de Macedònia, Unificació alemanya, Valéry Giscard d'Estaing, Victor Hugo, Walter Hallstein, William Penn, Winston Churchill, Xec britànic, Xipre, Zona euro, 2007. Ampliar l'índex (120 més) »

Acords de Schengen

L'espai Schengen Els Acords de Schengen foren signats el 1985 i 1990 a Schengen per diversos països de la Unió Europea per suprimir de forma progressiva els controls fronterers.

Nou!!: Història de la Unió Europea і Acords de Schengen · Veure més »

Acta Única Europea

LActa Única Europea, sovint anomenada senzillament Acta Única, és un tractat de reforma dels Tractats de París i Roma.

Nou!!: Història de la Unió Europea і Acta Única Europea · Veure més »

Alemanya

Alemanya (en alemany Deutschland) és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea, anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland). Alemanya es limita al nord amb el mar del Nord, Dinamarca i el mar Bàltic; a l'est amb Polònia i Txèquia; al sud amb Àustria i Suïssa i a l'oest amb França, Luxemburg, Bèlgica i els Països Baixos.

Nou!!: Història de la Unió Europea і Alemanya · Veure més »

Alemanya Occidental

L'Alemanya Occidental o de l'Oest, en alemany Westdeutschland o West-Deutschland, coneguda també com a República Federal d'Alemanya (RFA) era un país de l'Europa central que formava part de la Unió Europea (UE).

Nou!!: Història de la Unió Europea і Alemanya Occidental · Veure més »

Aliança de l'Esquerra Democràtica

L'Aliança de l'Esquerra Democràtica (polonès Sojusz Lewicy Demokratycznej, SLD) és el partit polític socialdemòcrata polonès i fou fundat el 15 d'abril de 1999.

Nou!!: Història de la Unió Europea і Aliança de l'Esquerra Democràtica · Veure més »

Alt representant de la Unió Europea per a Afers exteriors i Política de Seguretat

Logotip de l'AR LAlt representant de la Unió Europea per a Afers exteriors i Política de Seguretat (AR) és el principal coordinador de la política Exterior i Seguretat de la Unió Europea (UE).

Nou!!: Història de la Unió Europea і Alt representant de la Unió Europea per a Afers exteriors i Política de Seguretat · Veure més »

Aristide Briand

Aristide Briand (Nantes, França 1862 - París 1932) fou un polític francès de la III República Francesa, considerat actualment con el precursor de la Unitat Europea, i guardonat el 1926 amb el Premi Nobel de la Pau juntament amb l'alemany Gustav Stresemann.

Nou!!: Història de la Unió Europea і Aristide Briand · Veure més »

Associació Europea de Lliure Comerç

L'Associació Europea de Lliure Comerç (AELC), també coneguda com a EFTA (European Free Trade Association), fou establerta el 3 de maig de 1960 com a bloc comercial alternatiu pels estats europeus que no podien o preferien no unir-se a la Comunitat Econòmica Europea (CEE) (en l'actualitat la Unió Europea).

Nou!!: Història de la Unió Europea і Associació Europea de Lliure Comerç · Veure més »

Àustria

Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.

Nou!!: Història de la Unió Europea і Àustria · Veure més »

Banc Central Europeu

El Banc Central Europeu (BCE, o ECB en anglès; en francès: Banque centrale européenne) és el banc central de l'eurozona i és responsable de la política monetària dels països que participen de la unió monetària i comparteixen l'euro com a moneda única.

Nou!!: Història de la Unió Europea і Banc Central Europeu · Veure més »

Barri europeu de Brussel·les

Barri europeu de Brussel·les és el nom no oficial amb el qual es coneix a la zona que acull la majoria de les institucions de la Unió Europea.

Nou!!: Història de la Unió Europea і Barri europeu de Brussel·les · Veure més »

Batalla de Sedan

La Batalla de Sedan es va lliurar l'1 de setembre de 1870, durant la Guerra francoprussiana.

Nou!!: Història de la Unió Europea і Batalla de Sedan · Veure més »

Bèlgica

Bèlgica (België en neerlandès, Belgique en francès, Belgien en alemany), oficialment el Regne de Bèlgica (Koninkrijk België en neerlandès, Royaume de Belgique en francès, Königreich Belgien en alemany) és un Estat de l'Europa occidental.

Nou!!: Història de la Unió Europea і Bèlgica · Veure més »

Bòsnia i Hercegovina

Bòsnia i Hercegovina (en bosnià, croat i serbi llatí, Bosna i Hercegovina; i en serbi ciríl·lic, Босна и Херцеговина) és un estat del sud-est d'Europa, a la península dels Balcans.

Nou!!: Història de la Unió Europea і Bòsnia i Hercegovina · Veure més »

BBC

Seu principal de la BBC headquarters, Broadcasting House, a Portland Place, Central London. La British Broadcasting Corporation (Corporació Britànica de Difusió), més coneguda com a BBC, és la primera empresa de televisió i ràdio del Regne Unit.

Nou!!: Història de la Unió Europea і BBC · Veure més »

Benelux

'''Benelux''' El nom de Benelux designa una regió formada per Bèlgica, els Països Baixos i Luxemburg.

Nou!!: Història de la Unió Europea і Benelux · Veure més »

Bielorússia

Belarús (en belarús: Белару́сь, transcrit: Biełarúś), tradicionalment esmentada en català com a Bielorússia és una república de l'Europa oriental.

Nou!!: Història de la Unió Europea і Bielorússia · Veure més »

Brusseŀles

Brusseŀles (en francès: Bruxelles, en neerlandès: Brussel en való Brussèle i en alemany Brüssel) és la capital de Bèlgica, de la regió del mateix nom i la principal seu de les institucions de la Unió Europea i l'OTAN.

Nou!!: Història de la Unió Europea і Brusseŀles · Veure més »

Bulgària

Bulgària (en búlgar България, Balgària) és una república de l'est d'Europa, a la Península Balcànica, limita amb Romania al nord, Sèrbia i Macedònia a l'oest, Grècia i Turquia al sud i la mar Negra a l'est.

Nou!!: Història de la Unió Europea і Bulgària · Veure més »

Centre Democràtic Croat

El Democratic Centre (croat: Demokratski centar, DC) és un partit polític de Croàcia.

Nou!!: Història de la Unió Europea і Centre Democràtic Croat · Veure més »

Charles de Gaulle

Charles André Joseph Marie De Gaulle (Lilla, 22 de novembre de 1890 - Colombey-les-Deux-Églises, 9 de novembre de 1970) fou un general francès i home d'Estat que va dirigir a les Forces Franceses Lliures durant la Segona Guerra Mundial.

Nou!!: Història de la Unió Europea і Charles de Gaulle · Veure més »

Comissió Europea

Sala de reunions de la Comissió Europea La Comissió Europea és una institució políticament independent que representa i defensa els interessos de la Unió Europea (UE) i en regenta el poder executiu.

Nou!!: Història de la Unió Europea і Comissió Europea · Veure més »

Comitè Spaak

Paul-Henri Spaak El Comitè Spaak va ser una Conferència intergovernamental posada en marxa pels ministres d'Afers Estrangers dels sis països que formaven la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer (CECA), com a resultat de la Conferència de Messina de 1955.

Nou!!: Història de la Unió Europea і Comitè Spaak · Veure més »

Comunisme

El comunisme és una pràctica social i una teoria que s'ha manifestat al llarg de la història en diversos corrents, pràctiques i filosofies, les quals basen les seves propostes d'organització social en la igualtat absoluta de la societat, l'eliminació de les jerarquies i l'apropiació col·lectiva o la no-propietat dels mitjans de producció.

Nou!!: Història de la Unió Europea і Comunisme · Veure més »

Comunitat Econòmica Europea

La Comunitat Econòmica Europea (CEE) fou una organització internacional creada pel tractat de Roma del 1957 (en vigor des del 1958) amb la finalitat de crear unes tarifes i mercats comuns, elaborar una política conjunta per a l'agricultura, per al moviment de mà d'obra i els transports i fundar institucions comunes per al desenvolupament econòmic.

Nou!!: Història de la Unió Europea і Comunitat Econòmica Europea · Veure més »

Comunitat Europea

Comunitat Europea o Comunitats Europees són denominacions amb què hom indica un conjunt d'organitzacions creades entre els països de la Unió Europea per assolir la integració progressiva de les seves economies.

Nou!!: Història de la Unió Europea і Comunitat Europea · Veure més »

Comunitat Europea de Defensa

Països que haurien format part de la Comunitat Europea de Defensa, d'acord amb el Pla Pleven. La Comunitat Europea de Defensa (CED) va ser un projecte adoptat pels sis països fundadors de l'anterior Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer per tal de fer un pas definitiu en la integració militar i defensiva d'Europa.

Nou!!: Història de la Unió Europea і Comunitat Europea de Defensa · Veure més »

Comunitat Europea de l'Energia Atòmica

La Comunitat Europea de l'Energia Atòmica (CEEA), coneguda popularment com a Euratom, és una organització europea que s'ocupa per l'establiment d'un mercat comú de productes nuclears i en el desenvolupament d'aquesta indústria nuclear amb finalitats pacífiques.

Nou!!: Història de la Unió Europea і Comunitat Europea de l'Energia Atòmica · Veure més »

Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer

Bandera de la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer La Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer (CECA) fou una organització econòmica internacional, la primera de caràcter supranacional, i que és considerada com l'origen de l'actual Unió Europea (UE).

Nou!!: Història de la Unió Europea і Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer · Veure més »

Confederació de Polònia i Lituània

La Confederació de Polònia i Lituània, actualment coneguda com la República de les Dues Nacions o Confederació de les Dues Nacions fou una república aristocràtica federal formada el 1569 pel Regne de Polònia i el Gran Ducat de Lituània, amb la Unió de Lublin entre els dos estats, i va persistir en aquesta forma fins a l'aprovació de la Constitució del 3 maig de 1791.

Nou!!: Història de la Unió Europea і Confederació de Polònia i Lituània · Veure més »

Consell d'Europa

El Consell d'Europa és una organització internacional que s'estableix pel Tractat de Londres de 1949 i que avui en dia engloba a 47 països d'Europa, i té 5 estats com observadors (el Vaticà, Estats Units, Canadà, Japó i Mèxic).

Nou!!: Història de la Unió Europea і Consell d'Europa · Veure més »

Consell de Seguretat de les Nacions Unides

El Consell de Seguretat de l'ONU és l'òrgan més poderós de les Nacions Unides.

Nou!!: Història de la Unió Europea і Consell de Seguretat de les Nacions Unides · Veure més »

Cooperació Política Europea

Història de la Ciomunitat Europea La Cooperació Política Europea (CPE) es va introduir l'any 1970 i va ser el sinònim de la Unió Europea per a la coordinació de la política exterior fins que va ser substituït per la Política Exterior i de Seguretat Comuna al Tractat de Maastricht (novembre de 1993).

Nou!!: Història de la Unió Europea і Cooperació Política Europea · Veure més »

Criteris de Copenhaguen

Els criteris de Copenhaguen són les regles que defineixen si un país és elegible per esdevenir membre de la Unió Europea (UE).

Nou!!: Història de la Unió Europea і Criteris de Copenhaguen · Veure més »

Croàcia

Croàcia (en croat: Hrvatska), oficialment República de Croàcia (Republika Hrvatska) és un Estat de l'Europa mediterrània situada a la zona de transició entre l'Europa Central i els Balcans.

Nou!!: Història de la Unió Europea і Croàcia · Veure més »

De facto

De facto és una expressió llatina que vol dir «de fet» o «pràcticament», i fa referència a situacions que no estan compreses en una llei però que es donen de fet, fent omissió de qualsevol contracte, llei, o situació legal.

Nou!!: Història de la Unió Europea і De facto · Veure més »

Declaració de Berlín

Museu d'Història Alemanya, engalanat per a l'ocasió. La Declaració de Berlín és un text que va ser publicat pel Consell Europeu el 25 de març de 2007 amb motiu del cinquantè aniversari de la signatura dels Tractats de Roma.

Nou!!: Història de la Unió Europea і Declaració de Berlín · Veure més »

Declaració Schuman

Edifici Quai d'Orsay de la ciutat de París La Declaració Schuman és el títol amb el qual informalment es coneix el discurs pronunciat pel Ministre d'Afers Exteriors francès Robert Schuman el 9 de maig de 1950.

Nou!!: Història de la Unió Europea і Declaració Schuman · Veure més »

Democràcia Cristiana (Itàlia)

Democrazia Cristiana (DCI) va ser un partit polític italià d'inspiració democristiana que va governar durant la major part de la segona meitat del segle.

Nou!!: Història de la Unió Europea і Democràcia Cristiana (Itàlia) · Veure més »

Deutsche Welle

Deutsche Welle, DW (en alemany, Ona Alemanya) és la ràdio i televisió pública d'Alemanya que emeten a l'exterior.

Nou!!: Història de la Unió Europea і Deutsche Welle · Veure més »

Dinamarca

Dinamarca (en danès: Danmark), oficialment el Regne de Dinamarca (en danès, Kongeriget Danmark) és un país escandinau de l'Europa septentrional localitzat a la península de Jutlàndia, i forma una comunitat integrada per tres parts autònomes, la mateixa Dinamarca i els seus dos territoris d'ultramar o territoris dependents, Groenlàndia i les Illes Faroe.

Nou!!: Història de la Unió Europea і Dinamarca · Veure més »

Direcció – Socialdemocràcia

Direcció – Socialdemocràcia, en eslovac Smer-Sociálna Demokracia (SMER-SD), i abans de l'1 de gener de 2005 conegut simplement com a "Direcció" (SMER), és un partit polític d'Eslovàquia.

Nou!!: Història de la Unió Europea і Direcció – Socialdemocràcia · Veure més »

Economia de la Unió Europea

L'economia de la Unió Europea genera un PIB de més de 12,629 bilions d'euros (17,578 bilions de dòlars, a data de 2011), segons el Fons Monetari Internacional, cosa que en fa l'economia més gran del món.

Nou!!: Història de la Unió Europea і Economia de la Unió Europea · Veure més »

Energia nuclear

Lenergia nuclear és l'energia que uneix de partícules que formen el nucli dels àtoms de cada element químic i que s'obté en modificar aquests nuclis per mitjà de certes reaccions nuclears.

Nou!!: Història de la Unió Europea і Energia nuclear · Veure més »

Eslovàquia

Eslovàquia, oficialment la República Eslovaca (eslovac), és una república de l'Europa central, sense accés al mar.

Nou!!: Història de la Unió Europea і Eslovàquia · Veure més »

Eslovènia

La República d'Eslovènia (Slovenija en eslovè) és un país de l'Europa central i des de 2004 un estat membre de la Unió Europea.

Nou!!: Història de la Unió Europea і Eslovènia · Veure més »

Espai Econòmic Europeu

L'Espai Econòmic Europeu L'Espai Econòmic Europeu (EEE) fou establert l'1 de gener de 1994 en un acord entre els estats membres de l'Associació Europea de Lliure Comerç (AELC) i tots els estats membres de la Unió Europea (UE).

Nou!!: Història de la Unió Europea і Espai Econòmic Europeu · Veure més »

Espanya

* el català a Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià (amb el nom de valencià).

Nou!!: Història de la Unió Europea і Espanya · Veure més »

Estats Units d'Amèrica

Els Estats Units d'Amèrica (anglès: The United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.

Nou!!: Història de la Unió Europea і Estats Units d'Amèrica · Veure més »

Estats Units d'Europa

Els Estats Units d'Europa és el nom donat a un possible futur estat europeu que podria comprendre els territoris de l'actual Unió Europea.

Nou!!: Història de la Unió Europea і Estats Units d'Europa · Veure més »

Estatut del Sarre

LEstatut del Sarre va ser un acord franco-alemany signat el 27 d'octubre de 1956 després de llargues negociacions diplomàtiques entre França i Alemanya.

Nou!!: Història de la Unió Europea і Estatut del Sarre · Veure més »

Estònia

La República d'Estònia (estonià: Eesti Vabariik o Eesti) és un estat de l'Europa del Nord, constituït per una porció continental i un gran arxipèlag al mar Bàltic.

Nou!!: Història de la Unió Europea і Estònia · Veure més »

EU-15

EU-15 EU-15 es refereix als 15 països de la Unió Europea abans de la seva expansió l'1 de maig del 2004, quan vuit països europeus centrals i orientals a més de Xipre i Malta es van unir a l'organització.

Nou!!: Història de la Unió Europea і EU-15 · Veure més »

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

Nou!!: Història de la Unió Europea і Europa · Veure més »

Exèrcit Roig

Exèrcit Roig i RKKA són les formes breus amb què hom designa l'Exèrcit Roig Obrer i Camperol, l'exèrcit organitzat pels bolxevics durant la Guerra Civil Russa el 1918.

Nou!!: Història de la Unió Europea і Exèrcit Roig · Veure més »

Finlàndia

La República de Finlàndia (en finès: Suomen Tasavalta o Suomi; en suec: Republiken Finland o Finland) és un estat del nord-est d'Europa, a Escandinàvia, voltat per la mar Bàltica al sud-oest, pel golf de Finlàndia al sud-est (que la separa d'Estònia) i pel golf de Bòtnia a l'oest.

Nou!!: Història de la Unió Europea і Finlàndia · Veure més »

Fons Monetari Internacional

El Fons Monetari Internacional (FMI) és l'organització internacional encarregada de vigilar el sistema financer global, d'observar les taxes de canvi de monedes i la balança de pagaments, i d'oferir assistència tècnica i financera quan es requereixi.

Nou!!: Història de la Unió Europea і Fons Monetari Internacional · Veure més »

França

França (en francès France), oficialment la República Francesa (en francès République française) és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Història de la Unió Europea і França · Veure més »

Frankfurt del Main

Frankfurt del Main (en alemany, generalment anomenada Frankfurt malgrat el risc de confusió amb la ciutat de Frankfurt de l'Oder, és una ciutat alemanya. Situada a la vora del riu Main, és la ciutat més gran del Land de Hessen. La població se situa per sobre dels 670.000 (2008) habitants (que són més d'1,4 milions a l'aglomeració i 5 milions a l'àrea urbana).

Nou!!: Història de la Unió Europea і Frankfurt del Main · Veure més »

Gaullisme

Foto de de Gaulle presa el 1963. La creu de Lorena fou un símbol primer de la resistència francesa front als alemanys nazis i, després, del gaullisme polític El gaullisme és l'ideari polític inspirat en el de l'ex-president francès Charles de Gaulle.

Nou!!: Història de la Unió Europea і Gaullisme · Veure més »

Geòrgia

Geòrgia (en georgià საქართველო, transcrit Sakartvelo) és un estat de l'Europa de l'Est.

Nou!!: Història de la Unió Europea і Geòrgia · Veure més »

Giuseppe Mazzini

Giuseppe Mazzini, en un oli sobre tela d'Emilie Venturi (1846) Giuseppe Mazzini (Gènova, 22 de juny del 1805 – Pisa, 10 de març del 1872) va ser un patriota, polític i filòsof italià.

Nou!!: Història de la Unió Europea і Giuseppe Mazzini · Veure més »

Gran Depressió

Aquesta família, els ''Wares'', vivia en un campament improvisat a Terminal Island, Califòrnia, Estats Units al 1930 a causa de la Gran Depressió La Gran Depressió va iniciar-se l'any 1929 amb la major recessió econòmica mundial de la història moderna, tant en profunditat com en duració.

Nou!!: Història de la Unió Europea і Gran Depressió · Veure més »

Grècia

Grècia (en grec modern: Ελλάδα, Elláda; en grec antic: Ἑλλάς, Hellás), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία Ellīnikī́ Dīmokratía) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.

Nou!!: Història de la Unió Europea і Grècia · Veure més »

Guerra de l'Afganistan

La guerra de l'Afganistan (també anomenada pel comandament americà "Operació Llibertat Duradora") esclatà com una resposta dels Estats Units als atemptats de l'11 de setembre de 2001.

Nou!!: Història de la Unió Europea і Guerra de l'Afganistan · Veure més »

Guerra Freda

Amb el terme Guerra Freda s'al·ludeix a l'enfrontament tàctic entre l'URSS i els Estats Units, amb els seus respectius aliats, després de la Segona Guerra Mundial (1945).

Nou!!: Història de la Unió Europea і Guerra Freda · Veure més »

Guerra mundial

Biquini, no està clar quantes hi ha hagut Guerra mundial és un terme utilitzat per referir-se a un conflicte bèl·lic a gran escala que involucra diverses nacions de diferents continents.

Nou!!: Història de la Unió Europea і Guerra mundial · Veure més »

Guerres de Iugoslàvia

Es coneix com a Guerra de Iugoslàvia un seguit de conflictes violents al territori de l'antiga Iugoslàvia que varen tenir lloc entre 1991 i 2001.

Nou!!: Història de la Unió Europea і Guerres de Iugoslàvia · Veure més »

Gustav Stresemann

Gustav Stresemann (Berlín, Imperi Alemany 1878 - íd. 1929), polític alemany que fou nomenat canceller i Ministre d'Afers Estrangers durant la República de Weimar.

Nou!!: Història de la Unió Europea і Gustav Stresemann · Veure més »

Hongria

Hongria (hongarès: Magyarország IPA) és una república de l'Europa central, basada en l'històric Regne d'Hongria.

Nou!!: Història de la Unió Europea і Hongria · Veure més »

Imperi Austrohongarès

LImperi austrohongarès o simplement Àustria-Hongria (en alemany: Österreich-Ungarn, en hongarès: Osztrák-Magyar Monarchia) fou un estat dual existent a Europa entre els anys 1867 i 1918, fruit de la unió del Regne d'Hongria i l'Imperi d'Àustria amb lAusgleich o Compromís austrohongarès.

Nou!!: Història de la Unió Europea і Imperi Austrohongarès · Veure més »

Imperi Carolingi

Imperi Carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany, que va suposar un intent de recuperació en els àmbits polític, religiós i cultural de l'època medieval a Europa occidental, i és un fet rellevant i important la coronació de Carlemany com a emperador a Roma com a signe de restauració de facto de l'Imperi Romà d'Occident.

Nou!!: Història de la Unió Europea і Imperi Carolingi · Veure més »

Imperi Otomà

L'Imperi otomà (1299-1923) també conegut com a Imperi turc otomà, va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la dinastia Osman.

Nou!!: Història de la Unió Europea і Imperi Otomà · Veure més »

Imperi Romà

L'imperi Romà, successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del segle I. L'últim emperador de la part occidental de l'Imperi va ser deposat el 476.

Nou!!: Història de la Unió Europea і Imperi Romà · Veure més »

Institut Monetari Europeu

El Institut Monetari Europeu (IME) va ser una institució financera de la Unió Europea, predecessor del Banc Central Europeu, que va operar entre 1994 i 1998.

Nou!!: Història de la Unió Europea і Institut Monetari Europeu · Veure més »

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Nou!!: Història de la Unió Europea і Itàlia · Veure més »

Jacques Delors

Jacques Delors (París, 20 de juliol de 1925) és un polític europeu de nacionalitat francesa, president de la Comissió Europea entre 1985 i 1995.

Nou!!: Història de la Unió Europea і Jacques Delors · Veure més »

Jacques Santer

Jacques Santer (Wasserbillig, avui dins Mertert, Luxemburg, 18 de maig de 1937) és un polític luxemburguès, Primer Ministre de Luxemburg entre 1984 i 1995, i president de la Comissió Europea entre 1995 i 1999.

Nou!!: Història de la Unió Europea і Jacques Santer · Veure més »

Javier Solana Madariaga

Javier Solana de Madariaga (Madrid, 14 de juliol de 1942) és un polític, diplomàtic, físic i professor universitari espanyol.

Nou!!: Història de la Unió Europea і Javier Solana Madariaga · Veure més »

Jean Monnet

Jean Omer Marie Gabriel Monnet (Cognac, 9 de novembre de 1888 - Bazoches-sur-Guyonne, 16 de març de 1979) fou un economista francès, considerat un dels pares de l'actual Unió Europea juntament amb Konrad Adenauer, Robert Schuman i Alcide De Gasperi.

Nou!!: Història de la Unió Europea і Jean Monnet · Veure més »

José Manuel Durão Barroso

José Manuel Durão Barroso (Lisboa, 23 de març de 1956) és un polític portuguès que fou Primer Ministre de Portugal entre els anys 2002 i 2004, i entre 2004 i 2014 fou President de la Comissió Europea.

Nou!!: Història de la Unió Europea і José Manuel Durão Barroso · Veure més »

Konrad Adenauer

Konrad Adenauer (Colònia, Alemanya 1876 - Rhöndorf 1967) fou un polític alemany, canceller de la República Federal Alemanya entre els anys 1949 i 1963.

Nou!!: Història de la Unió Europea і Konrad Adenauer · Veure més »

Letònia

La República de Letònia és una república del nord-est d'Europa amb costa a la mar Bàltica, Letònia és coneguda com a un dels països bàltics, juntament amb Estònia i Lituània, que limiten amb la república pel nord i el sud, respectivament.

Nou!!: Història de la Unió Europea і Letònia · Veure més »

Lituània

Lituània és un estat d'Europa, i el més al sud dels estats bàltics.

Nou!!: Història de la Unió Europea і Lituània · Veure més »

Louis Armand

Louis Armand (Cruseilles, 1905 - Villers-sur-Mer, 1971) fou un enginyer i alt funcionari francès que va ser el primer President de l'Euratom.

Nou!!: Història de la Unió Europea і Louis Armand · Veure més »

Luxemburg

El Gran Ducat de Luxemburg és una monarquia constitucional hereditària amb sistema parlamentari situada entre Bèlgica (a l'oest), Alemanya (a l'est) i França (al sud).

Nou!!: Història de la Unió Europea і Luxemburg · Veure més »

Matança de Srebrenica

La matança de Srebrenica, també coneguda com a massacre de Srebrenica o genocidi de Srebrenica, es produïa el juliol de 1995 amb l'assassinat de com a mínim 8.000 homes bosnians, des d'adolescents fins a ancians, a la regió de Srebrenica a Bòsnia i Hercegovina per l'Exèrcit de la República Sèrbia sota el comandament del general Ratko Mladić i seguint les ordres polítiques de Radovan Karadžić.

Nou!!: Història de la Unió Europea і Matança de Srebrenica · Veure més »

Moviment per la Socialdemocràcia

El Moviment per la Socialdemocràcia-Unió Democràtica del Centre Democràtic (EDEK) (grec Κίνημα Σοσιαλδημοκρατών Ενιαία Δημοκρατική Ένωση Κέντρου) és un partit polític de Xipre, d'ideologia socialdemòcrata.

Nou!!: Història de la Unió Europea і Moviment per la Socialdemocràcia · Veure més »

Moviment Socialista Panhel·lènic

Moviment Socialista Panhel·lènic (grec Πανελλήνιο Σοσιαλιστικό Κίνημα, Panellínio Sosialistikó Kínima, ΠΑ.ΣΟ.Κ) és un partit polític grec d'ideologia socialdemòcrata, fundat el 1974 per Andreas Papandreu.

Nou!!: Història de la Unió Europea і Moviment Socialista Panhel·lènic · Veure més »

Mur de Berlín

(http://sharemap.org/public/West_and_East_Berlin al mapa interactiu) Foto satèl·lit de Berlín amb el traçat del mur. El mur de Berlín (en alemany, Berliner Mauer) formava part de la frontera interalemanya i separava el Berlín Oest del Berlín Est.

Nou!!: Història de la Unió Europea і Mur de Berlín · Veure més »

Napoleó III

Charles Louis Napoléon Bonaparte (París, 20 d'abril, 1808 - Chislehurst, Kent, Anglaterra 9 de gener 1873).

Nou!!: Història de la Unió Europea і Napoleó III · Veure més »

Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord

LOrganització del Tractat de l'Atlàntic Nord, OTAN (en anglès, NATO: North Atlantic Treaty Organisation, i en francès, OTAN: Organisation du Traité de l'Atlantique Nord), a vegades coneguda també com a l'Aliança Atlàntica, és una organització internacional establerta l'any 1949 amb l'objectiu de col·laborar en la defensa en els camps polític, econòmic i militar.

Nou!!: Història de la Unió Europea і Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord · Veure més »

Països Baixos

Els Països Baixos (neerlandès: Nederland) són un país constituent (land) del Regne dels Països Baixos i estat membre de la Unió Europea.

Nou!!: Història de la Unió Europea і Països Baixos · Veure més »

Parlament Europeu

Seu del Parlament Europeu a Brussel·les Nom del Parlament Europeu en les llengües oficials de la Unió Europea El Parlament Europeu (Europarlament, Eurocambra o PE) és la institució parlamentària de la Unió Europea (UE), elegida per sufragi directe.

Nou!!: Història de la Unió Europea і Parlament Europeu · Veure més »

Partit Democràtic de l'Esquerra

El Partit Democràtic de l'Esquerra (en italià Partito Democratico della Sinistra, PDS) fou el nom que va agafar el Partit Comunista d'Itàlia a la caiguda del comunisme a l'Europa Oriental, després que el 66% de delegats aprovés el 1991 d'abandonar el marxisme i incorporar-se a la Internacional Socialista.

Nou!!: Història de la Unió Europea і Partit Democràtic de l'Esquerra · Veure més »

Partit Laborista (Irlanda)

Partit Laborista (anglès Labour Party, irlandès Pairtí an Lucht Oibre) és un partit polític irlandès d'ideologia socialista democràtica i socialdemòcrata, fundat el 1912 per James Connolly com a ala política del Congrés de Sindicats Irlandesos, el més antic d'Irlanda juntament amb el Sinn Féin.

Nou!!: Història de la Unió Europea і Partit Laborista (Irlanda) · Veure més »

Partit Laborista (Malta)

El Partit Laborista (en maltès, Partit Laburista - en anglès, Maltese Labour Party) és un partit polític de Malta, de tipus socialista i nacionalista.

Nou!!: Història de la Unió Europea і Partit Laborista (Malta) · Veure més »

Partit Laborista (Noruega)

El Partit Laborista (en noruec: Arbeiderpartiet, Ap) és un partit polític de Noruega d'ideologia socialdemòcrata, i el principal partit del país.

Nou!!: Història de la Unió Europea і Partit Laborista (Noruega) · Veure més »

Partit Laborista (Regne Unit)

La denominació Partit Laborista (de l'anglès Labour Party, partit del treball o dels treballadors) s'aplica a partits polítics de diversos països, especialment els quals han pertangut a l'imperi Britànic, generalment socialistes.

Nou!!: Història de la Unió Europea і Partit Laborista (Regne Unit) · Veure més »

Partit Popular Catòlic

Partit Popular Catòlic (neerlandès Katholieke Volkspartij) fou un partit polític neerlandès fundat el 22 de desembre de 1945 com a continuació del Partit de l'Estat Catòlic Romà (RKSP).

Nou!!: Història de la Unió Europea і Partit Popular Catòlic · Veure més »

Partit Popular Europeu

El Partit Popular Europeu (PPE) és un partit polític europeu demòcrata cristià i conservador fundat el 1976.

Nou!!: Història de la Unió Europea і Partit Popular Europeu · Veure més »

Partit Socialdemòcrata d'Alemanya

El Partit Socialdemòcrata d'Alemanya (en alemany, Sozialdemokratische Partei Deutschlands) és un partit polític alemany d'ideologia socialdemòcrata fundat el 1863.

Nou!!: Història de la Unió Europea і Partit Socialdemòcrata d'Alemanya · Veure més »

Partit Socialdemòcrata d'Àustria

El Partit Socialdemòcrata d'Àustria (en alemany, Sozialdemokratische Partei Österreichs, SPÖ) és un partit polític que forma part del Partit Socialista Europeu i que, actualment, es troba al govern a Àustria, i també governa alguns estats federats de Burgenland, Salzburg, Viena i Estíria.

Nou!!: Història de la Unió Europea і Partit Socialdemòcrata d'Àustria · Veure més »

Partit Socialdemòcrata de Suècia

El Partit Socialdemòcrata Suec, (en suec Sveriges socialdemokratiska arbetareparti), es presenta a les eleccions amb la denominació Partit dels treballadors - Socialdemòcrates (Arbetarepartiet-Socialdemokraterna).

Nou!!: Història de la Unió Europea і Partit Socialdemòcrata de Suècia · Veure més »

Partit Socialdemòcrata Txec

Partit Socialdemòcrata Txec (txec Česká strana sociálně demokratická) és un partit polític de la República Txeca d'idelogia socialdemòcrata.

Nou!!: Història de la Unió Europea і Partit Socialdemòcrata Txec · Veure més »

Partit Socialista (França)

El Partit Socialista (Parti Socialiste en francès) és un partit polític francès d'esquerres, membre del Partit Socialista Europeu i de la Internacional Socialista.

Nou!!: Història de la Unió Europea і Partit Socialista (França) · Veure més »

Partit Socialista (Portugal)

El Partit Socialista (en portuguès: Partido Socialista, abreviat PS) és un partit polític de Portugal.

Nou!!: Història de la Unió Europea і Partit Socialista (Portugal) · Veure més »

Partit Socialista Búlgar

El Partit Socialista Búlgar (búlgar: Българска социалистическа партия o Balgarska Socialisticeska Partija) és un partit polític de Bulgària, successor del Partit Comunista Búlgar.

Nou!!: Història de la Unió Europea і Partit Socialista Búlgar · Veure més »

Partit Socialista Belga

El Partit Socialista Belga (en francès:Parti Socialiste belga, PSB; en neerlandès: Belgische Socialistische Partij, BSP) va ser un partit polític socialdemòcrata que va existir a Bèlgica durant el període de 1945 fins a 1978.

Nou!!: Història de la Unió Europea і Partit Socialista Belga · Veure més »

Partit Socialista d'Albània

El Partit Socialista d'Albània (albanès: Partia Socialiste e Shqipërisë) és un partit polític d'Albània, que ha estat al poder fins al 2005, quan fou derrotat pel Partit Democràtic d'Albània.

Nou!!: Història de la Unió Europea і Partit Socialista d'Albània · Veure més »

Partit Socialista Europeu

El Partit Socialista Europeu (PSE) és un partit polític socialdemocràta.

Nou!!: Història de la Unió Europea і Partit Socialista Europeu · Veure més »

Partit Socialista Hongarès

Partit Socialista Hongarès (hongarès Magyar Szocialista Párt, MSZP) és un partit polític d'Hongria, fundat el 1989 pels membres del sector renovador del Partit Socialista dels Treballadors Hongaresos, comunista, que va governar entre 1956 i 1989.

Nou!!: Història de la Unió Europea і Partit Socialista Hongarès · Veure més »

Partit Socialista Obrer Espanyol

El Partit Socialista Obrer Espanyol (en castellà: Partido Socialista Obrero Español, PSOE) és el partit polític més antic d'Espanya en actiu.

Nou!!: Història de la Unió Europea і Partit Socialista Obrer Espanyol · Veure més »

Paul-Henri Spaak

Paul-Henri Charles Spaak (Schaarbeek, Bèlgica 1899 - Braine-l'Alleud 1972) fou un polític belga, tres vegades Primer Ministre de Bèlgica, que fou President de l'Assemblea Comuna de la Comunitat Europea del Carbó i l'Acer (CECA) i Secretari General de l'OTAN.

Nou!!: Història de la Unió Europea і Paul-Henri Spaak · Veure més »

Política Agrícola Comuna

Despeses de la PAC. La Política Agrícola Comuna (PAC) és la política de la UE més important i un dels elements essencials del sistema institucional de la Unió Europea (UE).

Nou!!: Història de la Unió Europea і Política Agrícola Comuna · Veure més »

Política Exterior i de Seguretat Comuna

La Política Exterior i de Seguretat Comuna (CFSP, sigles en anglès) és una política de la Unió Europea sobre afers exteriors, seguretat, defensa i acció diplomàtica.

Nou!!: Història de la Unió Europea і Política Exterior i de Seguretat Comuna · Veure més »

Polònia

Polònia (en polonès: Polska), oficialment República de Polònia (en polonès: Rzeczpospolita Polska), és un estat de l'Europa central.

Nou!!: Història de la Unió Europea і Polònia · Veure més »

Portugal

Portugal, oficialment la República Portuguesa, és un estat europeu situat al sud-oest d'Europa, en la regió occidental de la península Ibèrica i inclou arxipèlags de l'oceà Atlàntic nord.

Nou!!: Història de la Unió Europea і Portugal · Veure més »

Primer Imperi Francès

El Primer Imperi Francès, conegut comunament com a Imperi Francès, Imperi Napoleònic o simplement l'Imperi, cobreix el període de la dominació de França sobre l'Europa Continental, sota el govern de Napoleó I de França.

Nou!!: Història de la Unió Europea і Primer Imperi Francès · Veure més »

Primera Guerra Mundial

La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.

Nou!!: Història de la Unió Europea і Primera Guerra Mundial · Veure més »

Producte interior brut

Mapa del PIB PPP del 2004. El mapa superior està basat en les dades del Banc Mundial, el mapa inferior està basat en les dades de l'FMI El producte interior brut o producte intern brut (PIB) és la suma de tots els béns i serveis finals produïts en un espai econòmic durant un període determinat, normalment un any, excloent el consum intermedi utilitzat en la producció.

Nou!!: Història de la Unió Europea і Producte interior brut · Veure més »

Projecte Kalergi

Richard Nikolaus Graf Coudenhove-Kalergi (1926) El projecte Kalergi comença amb la publicació del manifest Paneuropa per part del comte Richard Nikolaus Graf Coudenhove-Kalergi el 1923, que presentà la idea d'un estat europeu unificat.

Nou!!: Història de la Unió Europea і Projecte Kalergi · Veure més »

Regió del Ruhr

Mapa de la regió del Ruhr La regió o conca del Ruhr (Ruhrgebiet, en alemany) és una zona d'elevada concentració urbana al nord-oest d'Alemanya.

Nou!!: Història de la Unió Europea і Regió del Ruhr · Veure més »

Regne Unit

El Regne Unit (en anglès: The United Kingdom) oficialment, el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord (en anglès: The United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland) és un estat insular sobirà localitzat al nord-oest d'Europa.

Nou!!: Història de la Unió Europea і Regne Unit · Veure més »

República d'Irlanda

Irlanda (en irlandès, Éire, pronunciat; en anglès, Ireland, pronunciat o), oficialment República d'Irlanda (en irlandés, Poblacht na hÉireann, en anglés, Republic of Ireland), és un estat sobirà situat al nord-oest d'Europa que inclou 26 dels 32 comtats de l'illa d'Irlanda.

Nou!!: Història de la Unió Europea і República d'Irlanda · Veure més »

República de Macedònia

La República de Macedònia, també coneguda com a República de Macedònia del Nord o Antiga República Iugoslava de Macedònia (ARIM o FYROM, en anglès), és un estat europeu de la península Balcànica envoltat per Grècia, Bulgària, Sèrbia, Kosovo i Albània.

Nou!!: Història de la Unió Europea і República de Macedònia · Veure més »

República de Malta

La República de Malta és un estat insular del Mediterrani.

Nou!!: Història de la Unió Europea і República de Malta · Veure més »

República Democràtica Alemanya

La República Democràtica Alemanya (RDA o DDR, en alemany Deutsche Demokratische Republik) va ser un estat comunista d'Europa Central que es va establir al territori alemany ocupat per la Unió Soviètica a la finalització de la Segona Guerra Mundial, que va existir entre els anys 1949 i 1990, any en què els Länder que la formaven es van unificar amb els de la República Federal Alemanya (RFA).

Nou!!: Història de la Unió Europea і República Democràtica Alemanya · Veure més »

República Federal Socialista de Iugoslàvia

La República Federal Socialista de Iugoslàvia (RFSI) va ser un Estat socialista europeu que va existir entre els anys 1943 i 1992, substituint en la seva creació a la República Federal Popular de Iugoslàvia.

Nou!!: Història de la Unió Europea і República Federal Socialista de Iugoslàvia · Veure més »

República Txeca

La República Txeca (Česká republika) o Txèquia (Česko) és un país de l'Europa central sense sortida al mar.

Nou!!: Història de la Unió Europea і República Txeca · Veure més »

Richard Nikolaus Graf Coudenhove-Kalergi

Richard Nikolaus Graf Coudenhove-Kalergi (Tòquio, Japó 1894 - Schruns, Àustria 1972) fou un polític i geopolític txec, d'ascendència austríaca i japonesa, precursor del moviment paneuropeu.

Nou!!: Història de la Unió Europea і Richard Nikolaus Graf Coudenhove-Kalergi · Veure més »

Robert Schuman

Robert Schuman amb el nom de naixement Jean-Baptiste Nicolas Robert Schuman (ciutat de Luxemburg, Luxemburg 1886 - Metz, França 1963) fou un polític francès, diverses vegades ministre i dos cops president del Consell de França.

Nou!!: Història de la Unió Europea і Robert Schuman · Veure més »

Romania

Romania (escrit România en romanès, AFI és un estat del sud-est d'Europa central. Fa frontera amb Ucraïna al nord i al nord-est, amb la República de Moldàvia a l'est, amb Bulgària al sud, amb Sèrbia al sud-oest i amb Hongria a l'oest. A llevant, és banyat pel mar Negre. Des de l'1 de gener de 2007 forma part de la Unió Europea, juntament amb Bulgària. Culturalment, Romania és un illot de llatinitat dins d'un oceà eslau. El seu nom ja fa referència a Roma, o bé a la Romània, nom que es donava a la part oriental de l'Imperi romà i, en època tardana, al mateix imperi en general. Amb un terme similar, Romània, es fa referència a l'àrea d'Europa on es parlen les llengües romàniques.

Nou!!: Història de la Unió Europea і Romania · Veure més »

Sacre Imperi Romanogermànic

El Sacre Imperi romanogermànic o simplement Sacre Imperi (en alemany: Heiliges Römisches Reich; o Sacrum Romanum Imperium en llatí) va ser la unió política d'un conglomerat d'estats de l'Europa central, que es va mantenir des de l'edat mitjana fins a finals de l'edat moderna. Nascut el 962 de la França oriental, de les tres parts en les quals es va repartir el Regne franc el 843 (tractat de Verdun), el Sacre Imperi va ser l'entitat predominant d'Europa central durant gairebé un mil·lenni, fins a la seva dissolució el 1806 per Napoleó I. En el segle XVIII, comprenia la major part de les actuals Alemanya, República Txeca, Àustria, Liechtenstein, Eslovènia, Bèlgica i Luxemburg, així com grans àrees de l'actual Polònia i una porció dels Països Baixos. Anteriorment, n'havien format part la totalitat dels Països Baixos i Suïssa, així com zones de França i Itàlia. La denominació del Sacre Imperi va variar enormement al llarg dels segles. L'any 1034, es feia servir la fórmula Imperi romà per a referir-se a les terres sota domini de Conrad II i no va ser fins al 1157, durant el regnat de Frederic I Barba-roja, que es va començar a utilitzar el terme Sacre Imperi. D'altra banda, l'ús del terme emperador romà feia referència als governadors de les terres europees del nord i va començar a usar-se amb Otó II entre 973 i 983. Els emperadors anteriors, des de Carlemany (mort el 814) fins a Otó I el Gran (emperador entre 962 i 973), havien utilitzat simplement el títol d'Imperator Augustus ('emperador august'), encara que històricament se'ls coneix també com a emperadors d'Occident. El terme Sacre Imperi romà comença a ser utilitzat a partir de 1254; i el terme Sacre Imperi romanogermànic data del 1512, després de moltes variacions en els últims anys del segle XV. El Reich va ser des dels seus inicis un ens molt federal: de nou en contraposició amb França, que havia estat, majoritàriament, part de l'Imperi romà, en les parts orientals del Regne franc, les tribus germàniques eren molt més independents i renuents a cedir poder a una autoritat central. Tots els intents de convertir el càrrec de rei en hereditari van fracassar, mantenint-se el de monarca com un càrrec electiu. Després d'això, cada candidat a la corona havia de realitzar una sèrie de promeses als electors, les crides Wahlkapitulationen (capitulacions electives), garantint als diferents territoris més i més poder al llarg dels segles. A causa de les seves connotacions religioses, el Reich com a institució va quedar seriosament danyat per les disputes entre el papa i els reis d'Alemanya, en relació amb la seva coronació com a emperadors. Mai no va ser gaire clar sota quines condicions el papa havia de coronar l'emperador, i especialment com el poder universal de l'emperador depenia del poder del papa en matèries clericals. Freqüents disputes van tenir aquest punt com a centre, especialment al llarg del segle XI, amb motiu de la querella de les investidures i el concordat de Worms de 1122. El fet que el sistema feudal del Reich, en què el rei constituïa la cúspide de l'anomenada "piràmide feudal", fos causa o símptoma de la debilitat de l'imperi, no és clar. En tot cas, l'obediència militar, que —conforme a la tradició germana— estava íntimament lligada a la concessió de terres als vassalls, va ser sempre problemàtica: quan el Reich havia d'anar a la guerra, les decisions eren lentes i fràgils. Fins al, els interessos econòmics del sud i l'oest de l'imperi diferien notablement dels de la part nord, on estava assentada la lliga Hanseàtica. Aquesta estava més vinculada a Escandinàvia i al Bàltic que la resta d'Alemanya.

Nou!!: Història de la Unió Europea і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Secretaria General del Consell de la Unió Europea

Logo del Consell Europeu La Secretaria General del Consell és l'òrgan de suport i coordinació que assisteix administrativament al Consell de la Unió Europea a les seves funcions legislativa i pressupostària, així com de coordinació d'unes certes polítiques, i al Consell Europeu com a institució presidencial i d'impuls de la Unió Europea.

Nou!!: Història de la Unió Europea і Secretaria General del Consell de la Unió Europea · Veure més »

Segona Guerra Mundial

La Segona Guerra mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.

Nou!!: Història de la Unió Europea і Segona Guerra Mundial · Veure més »

Sistema Monetari Europeu

El Sistema Monetari Europeu (SME) va ser un sistema que aspirava a facilitar la cooperació financera i l'estabilitat monetària en la Unió Europea.

Nou!!: Història de la Unió Europea і Sistema Monetari Europeu · Veure més »

Socialdemocràcia

La rosa vermella, símbol internacional de la socialdemocràcia. La socialdemocràcia (també anomenada democràcia social o reformisme) és una ideologia política que defensa la intervenció econòmica i social per promoure la justícia social en el marc d'una economia capitalista, amb un règim polític que inclou la negociació col·lectiva, la democràcia representativa, mesures per la distribució de la riquesa, i la regulació de l'economia segons l'interès general i l'estat del benestar.

Nou!!: Història de la Unió Europea і Socialdemocràcia · Veure més »

Suècia

Suècia (Sverige en suec), oficialment el Regne de Suècia (Konungariket Sverige en suec), és un país nòrdic de la península escandinava a l'Europa septentrional.

Nou!!: Història de la Unió Europea і Suècia · Veure més »

Superpotència

Una superpotència és un estat que pel seu lideratge i pes específic al món influeix en les decisions d'altres estats de manera clau.

Nou!!: Història de la Unió Europea і Superpotència · Veure més »

Tercer Reich

El Tercer Reich és el nom que rebé el darrer Imperi Alemany entre el 1934 i 1945, que s'identifica amb el nazisme.

Nou!!: Història de la Unió Europea і Tercer Reich · Veure més »

Tony Judt

Tony Judt (Londres, 2 de gener de 1948 - Nova York, 6 d'agost de 2010) va ser un historiador, professor universitari i escriptor britànic.

Nou!!: Història de la Unió Europea і Tony Judt · Veure més »

Tractat d'Amsterdam

El Tractat d'Amsterdam és un acord signat el 2 d'octubre de 1997 a la ciutat neerlandesa d'Amsterdam i suposà una revisió i entrada en vigor d'una nova normativa legal de la Unió Europea (UE) després de revisar el Tractat de Maastricht signat l'any 1992.

Nou!!: Història de la Unió Europea і Tractat d'Amsterdam · Veure més »

Tractat de fusió de les Comunitats Europees

Interior del Parlament Europeu d'Estrasburg El Tractat de fusió de les Comunitats Europees, conegut també amb el nom de Tractat de Brussel·les, fou signat el 8 d'abril de 1965 i entrà en vigor l'1 de juliol de 1967.

Nou!!: Història de la Unió Europea і Tractat de fusió de les Comunitats Europees · Veure més »

Tractat de Locarno

El Tractat de Locarno fou firmat a la ciutat de Locarno (Suïssa) el 16 d'octubre de 1925 entre els representants d'Alemanya, Bèlgica, França, Regne Unit, Itàlia, Polònia i Txecoslovàquia.

Nou!!: Història de la Unió Europea і Tractat de Locarno · Veure més »

Tractat de Maastricht

Mapa de la UE 1992/93 El Tractat de Maastricht és el nom amb què es coneix el Tractat de la Unió Europea (el nom ve donat per la ciutat neerlandesa de Maastricht, on se signà l'acord i on es duren a terme les negociacions finals durant el mes de desembre de 1991).

Nou!!: Història de la Unió Europea і Tractat de Maastricht · Veure més »

Tractat de Niça

El Tractat de Niça és un tractat realitzat a la ciutat de Niça per part del Consell Europeu entre els dies 7 i 9 de desembre de 2000 i signat el 26 de febrer de 2001.

Nou!!: Història de la Unió Europea і Tractat de Niça · Veure més »

Tractat de París (1951)

El Tractat de París, signat el 18 d'abril de 1951 a la ciutat de París entre Bèlgica, França, la República Federal Alemanya, Itàlia, Luxemburg i els Països Baixos, va establir la creació de la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer (CECA).

Nou!!: Història de la Unió Europea і Tractat de París (1951) · Veure més »

Tractat de reforma institucional de la Unió Europea

Imatge del text del Tractat de Lisboa El Tractat de reforma institucional de la Unió Europea, Tractat de Reforma o Tractat de Lisboa és un tractat acordat pel Consell de la Unió Europea a la ciutat de Lisboa el 19 d'octubre de 2007 que substitueix la fallida Constitució Europea projectada el 2004.

Nou!!: Història de la Unió Europea і Tractat de reforma institucional de la Unió Europea · Veure més »

Tractat pel qual s'establix una Constitució per a Europa

Sala del Musei Capitoli, a Roma, on es va signar el '''Tractat Constitucional'''. El Tractat pel qual s'estableix una Constitució per a Europa és una proposta de tractat constitucional per a la Unió Europea.

Nou!!: Història de la Unió Europea і Tractat pel qual s'establix una Constitució per a Europa · Veure més »

Tractats de Roma

Països originàriament signataris dels tractats Els Tractats de Roma, en singular Tractat de Roma, és el nom pel qual es coneixen dos tractats.

Nou!!: Història de la Unió Europea і Tractats de Roma · Veure més »

Tres pilars de la Unió Europea

Evolució territorial de la Unió Europea. Els Tres pilars de la Unió Europea, va ser una estructura introduïda pel Tractat de Maastricht l'1 de novembre de 1993 per dividir les polítiques de la Unió Europea en tres àrees clau, Van ser suprimides amb l'entrada en vigor del Tractat de Lisboa l'1 de desembre de 2009.

Nou!!: Història de la Unió Europea і Tres pilars de la Unió Europea · Veure més »

Turquia

Turquia (en turc: Türkiye), oficialment la República de Turquia (en turc: Türkiye Cumhuriyeti), és un estat eurasiàtic que ocupa la península d'Anatòlia al sud-oest de l'Àsia, així com Tràcia als Balcans, regió del sud-est d'Europa.

Nou!!: Història de la Unió Europea і Turquia · Veure més »

Ucraïna

Ucraïna és un estat de l'Europa de l'Est.

Nou!!: Història de la Unió Europea і Ucraïna · Veure més »

Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques

La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз Советских Социалистических Республик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), o la Rússia Soviètica va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.

Nou!!: Història de la Unió Europea і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »

Unió Europea

La Unió Europea (UE) és la unió econòmica i política de 28 estats independents, localitzats majoritàriament a Europa.

Nou!!: Història de la Unió Europea і Unió Europea · Veure més »

Unió Europea Occidental

La Unió Europea Occidental o UEO fou una organització de defensa i seguretat de l'àmbit europeu formada pels estats membres de la Unió Europea i els membres europeus de l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN).

Nou!!: Història de la Unió Europea і Unió Europea Occidental · Veure més »

Unió Internacional Paneuropea

Bandera del Moviment Paneuropeu, que inclou la bandera de la Unió Europea i la creu solar. La Unió Paneuropea Internacional diu ser el moviment d'unificació europea més antic i és també conegut com a Moviment Paneuropeu o Moviment Pan-Europa.

Nou!!: Història de la Unió Europea і Unió Internacional Paneuropea · Veure més »

Unió Social Cristiana de Baviera

Unió Social Cristiana (alemany Christlich-Soziale Union in Bayern), és un partit polític de Baviera, fundat en 1946, liderat per Horst Seehofer.

Nou!!: Història de la Unió Europea і Unió Social Cristiana de Baviera · Veure més »

Unió Socialdemòcrata de Macedònia

La Unió Socialdemòcrata de Macedònia (en macedònic: Социјалдемократски Cојуз на Македонија, Socijaldemokratski sojuz na Makedonija, SSM) és un partit polític de la República de Macedònia.

Nou!!: Història de la Unió Europea і Unió Socialdemòcrata de Macedònia · Veure més »

Unificació alemanya

Frederic Guillem IV La unificació alemanya fou un procés polític endegat al segle XIX que va portar a l'agrupació en un únic estat dels diversos estats alemanys.

Nou!!: Història de la Unió Europea і Unificació alemanya · Veure més »

Valéry Giscard d'Estaing

Valéry Giscard d'Estaing (Coblença, Alemanya, 2 de febrer de 1926) és un polític francès, que ha estat president de la República francesa del 1974 al 1981.

Nou!!: Història de la Unió Europea і Valéry Giscard d'Estaing · Veure més »

Victor Hugo

Victor Hugo (Besançon, 26 de febrer del 1802 — París, 22 de maig del 1885) va ser un dels més importants escriptors del romanticisme en francès i sovint és identificat com un dels millors poetes francesos.

Nou!!: Història de la Unió Europea і Victor Hugo · Veure més »

Walter Hallstein

Walter Hallstein (Magúncia, Imperi Alemany 1901 - Stuttgart, RFA 1982) fou un polític i professor universitari alemany que va esdevenir el primer President de la Comissió Europea l'any 1958.

Nou!!: Història de la Unió Europea і Walter Hallstein · Veure més »

William Penn

William Penn (14 d'octubre 1644 – 30 de juliol 1718) Fill de l'almirall anglès William Penn (23 abril 1621 - 16 setembre 1670) i de Margaret ​​Jasper, va ser el fundador de la colònia britànica de Pennsilvània, que més tard es van convertir en dos dels Estats Units d'Amèrica (Pennsilvània i Delaware).

Nou!!: Història de la Unió Europea і William Penn · Veure més »

Winston Churchill

Sir Winston Leonard Spencer-Churchill (Woodstock, 30 de novembre de 1874 - Londres, 24 de gener de 1965) va ser un polític, militar i escriptor britànic, primer ministre del Regne Unit durant la Segona Guerra Mundial, entre 1940 i 1945, amb un segon mandat de 1951 a 1955.

Nou!!: Història de la Unió Europea і Winston Churchill · Veure més »

Xec britànic

L'anomenat xec britànic és un descompte en la contribució del Regne Unit al pressupost de la Unió Europea.

Nou!!: Història de la Unió Europea і Xec britànic · Veure més »

Xipre

Xipre és un estat insular de la Mediterrània.

Nou!!: Història de la Unió Europea і Xipre · Veure més »

Zona euro

La zona euro és el conjunt d'estats membres de la Unió Europea (UE) que han adoptat l'euro i han creat, així, una unió monetària.

Nou!!: Història de la Unió Europea і Zona euro · Veure més »

2007

; Gener.

Nou!!: Història de la Unió Europea і 2007 · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »