Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Història de la Franja de Ponent

Índex Història de la Franja de Ponent

La Franja de Ponent és un territori històric format per les terres de parla catalana que avui formen part de la Comunitat Autònoma de l'Aragó, i que tradicionalment han tingut, per raons de veïnatge, un contacte especialment estret amb les terres de l'actual Comunitat Autònoma de Catalunya.

181 les relacions: Acheulià, Alcanyís, Alfons el Bataller, Alfons el Cast, Almansor, Antiga Roma, Aragó, Aragonès, Arnau Mir de Tost, Art llevantí, Ath-Thaghr al-Alà, Bagaudes, Baix Aragó, Baix Aragó - Casp, Baix Cinca, Baix Ebre, Baronia d'Erill, Batalla d'Ilerda, Batalla de Terol, Berenguer d'Erill, Berenguer de Bardaixí i López de Sesé, Berenguer de Bardaixí i Ram, Berenguer I d'Entença, Berenguer II d'Entença, Beseit, Bisbat d'Osca, Bisbat de Lleida, Bisbat de Tarassona, Caiguda de l'Imperi Romà, Calaceit, Califat de Còrdova, Casp, Castellà, Catalans, Català, Catalunya, Compromís de Casp, Comtat d'Erill, Comtat de Pallars, Comtat de Ribagorça, Comunisme llibertari, Concòrdia d'Alcanyís, Conflicte de les obres d'art entre l'Aragó i Catalunya, Consell Regional de Defensa d'Aragó, Cornudella de Valira, Corona d'Aragó, Corona de Castella, Cronologia de la repressió del català, Dècada del 1040, Declaració de Mequinensa, ..., Decrets de Nova Planta, Dinastia almoràvit, Diputació General d'Aragó, Dolmen, Domènec Ram i Lanaja, Ebre, Edat del bronze, Edat del ferro, Emirat de Làrida, Emirat de Qúrtuba, Emirat de Saraqusta, Emirat de Turtuixa, Entença (nissaga), Epipaleolític, Erillcastell, Espanya, Expulsió dels moriscos, Ferran d'Antequera, Ferran el Catòlic, Fraga, Francesc d'Erill i de Sentmenat, Francs, Franja de Ponent, Franquisme, Gombau d'Entença, Gonçal I de Ribagorça, Guerra Civil espanyola, Guerra de Successió Espanyola, Guerra del Francès, Guerra dels Segadors, Hispània Citerior, Iacetans, Ibers, Ilercavons, Ilergets, Imperi Romà, Indíbil, Isabel I de Castella, Islam, Jaume el Conqueridor, Joan de Bardaixí, Jordi de Bardaixí i Ram, Juan Yagüe Blanco, Juli Cèsar, La Vall de Lierp, La Vall de Tormo, Lleida, Llitera, Maella, Mallorca, Mandoni, Manuel Aguirre y Monsalbe, Marc Porci Cató Censorí, Marcelino Iglesias Ricou, Maria de Bardaixí, Martí l'Humà, Massalió, Matarranya, Menhir, Mequinensa, Merli, Mesolític, Montsó, Museu de Lleida Diocesà i Comarcal, Museu del Prado, Osca, Paleolític, Península Ibèrica, Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí, Peronella d'Aragó, Pirineus, Prehistòria, President de la Generalitat de Catalunya, Principat de Catalunya, Queretes, Ramir I d'Aragó, Ramir II d'Aragó, Ramon Berenguer IV, Regne d'Aragó, Regne de València, Ribagorça, Rin de la Carrasca, Roda d'Isàvena, Sanç I d'Aragó i Pamplona, Saragossa, Saraqusta, Segle III aC, Segle V, Segle XI, Segle XX, Segona Guerra Civil romana, Setge de Saraqusta (1118), Sobrarb, Taifa, Tamarit de Llitera, Tarraconense, Terol, Tortosa, Trienni Liberal, València, Vilacarle, Visigots, 1046, 1081, 1089, 1104, 1118, 1133, 1134, 1137, 1148, 1149, 1169, 1231, 1238, 1409, 1412, 1707, 1712, 1715, 1808, 1810, 1814, 1822, 2003, 205 aC, 24 de juny, 25 de març, 476, 711, 714. Ampliar l'índex (131 més) »

Acheulià

L'acheulià és el nom donat a una indústria lítica d'eines de pedra associada amb els homínids prehistòrics durant el paleolític inferior a través de l'Àfrica i fins a l'Àsia occidental i Europa.

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Acheulià · Veure més »

Alcanyís

Alcanyís (en aragonès: Alcanyiz, en castellà: Alcañiz) és un municipi de la província de Terol.

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Alcanyís · Veure més »

Alfons el Bataller

Alfons el Bataller o Alfons I d'Aragó, nascut Alfons Sanxes (Jaca, 1073 - Poleñino, 1134)Diccionari d'Història de Catalunya; p. 27; ed.

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Alfons el Bataller · Veure més »

Alfons el Cast

Alfons el Cast o el TrobadorVegeu: Numeració del Casal d'Aragó (anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó;Vegeu: Ordinals dels reis d'Aragó en aragonès Alifonso, en occità: Anfós i en llatí: Ildefonsus;La data de naixement es discuteix entre el 1152, el 1154 o el 1157 (entre l'1 i el 25 de març en el cas de 1157), i el lloc entre Vilamajor del Vallès i Osca.Diccionari d'Història de Catalunya; p. 23; ed. 62; Barcelona; 1998; Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya.

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Alfons el Cast · Veure més »

Almansor

Abu-Àmir Muhàmmad ibn Abi-Àmir al-Maafirí més conegut com a Almansor (c.

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Almansor · Veure més »

Antiga Roma

L'antiga Roma va ser la civilització que va sorgir de la ciutat-estat de Roma, a partir del segle IX aC.

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Antiga Roma · Veure més »

Aragó

Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma d'Espanya, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un Estatut d'Autonomia.

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Aragó · Veure més »

Aragonès

Laragonès o aragonés és una llengua romànica parlada en diverses valls del Pirineu aragonès, principalment a les comarques del Somontano, la Jacetània, Alt Gàllego, el Sobrarb i a l'oest de la Baixa Ribagorça.

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Aragonès · Veure més »

Arnau Mir de Tost

Arnau Mir de Tost fou un noble i militar del comtat d'Urgell al segle XI, nascut poc després de 1000, de la casa dels Tost a l'Alt Urgell.

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Arnau Mir de Tost · Veure més »

Art llevantí

L'art llevantí és un estil d'art rupestre de l'arc mediterrani de la península Ibèrica (10.000 aC).

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Art llevantí · Veure més »

Ath-Thaghr al-Alà

El Califiat de Córdova, l'any 1000 Ath-Thaghr al-Alà (en àrab: الثغر الأعلى, aṯ-Ṯaḡr al-Aʿlà), també coneguda per la seva traducció literal com a Frontera Superior o Marca Superior, i també anomenada aṯ-Ṯaḡr al-Aqsà o Frontera Extrema o Llunyana, aṯ-Ṯaḡr al-Akbar o Frontera Gran, i aṯ-Ṯaḡr al-Aʿẓam o Frontera Suprema, fou una divisió administrativa i militar al nord-est de l'Àndalus, a la vall de l'Ebre.

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Ath-Thaghr al-Alà · Veure més »

Bagaudes

Durant l'antic Imperi romà, primer al sud de les Gal·lies i després a les Hispànies, reberen el nom genèric de bagaudes aquelles partides revoltades de camperols pobres lliures, esclaus i/o soldats desertors que s'enfrontaren violentament contra els latifundis i l'autoritat imperial.

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Bagaudes · Veure més »

Baix Aragó

El Baix Aragó és una de les comarques d'Aragó.

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Baix Aragó · Veure més »

Baix Aragó - Casp

El Baix Aragó - Casp (en castellà, Bajo Aragón - Caspe) és una de les comarques de l'Aragó, a la província de Saragossa.

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Baix Aragó - Casp · Veure més »

Baix Cinca

La comarca del Baix Cinca (en castellà Bajo Cinca) és una comarca d'Aragó que es troba a l'est dels límits autonòmics, a cavall de les províncies d'Osca i Saragossa.

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Baix Cinca · Veure més »

Baix Ebre

Lo Baix Ebre és una comarca de Catalunya.

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Baix Ebre · Veure més »

Baronia d'Erill

Escut dels barons d'Erill La Baronia d'Erill, juntament amb les baronies d'Abella, Bellera i Orcau, era una de les baronies primigènies de l'actual Pallars Jussà.

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Baronia d'Erill · Veure més »

Batalla d'Ilerda

Juli Cèsar La batalla d'Ilerda és un episodi de la Segona Guerra Civil Romana entre les tropes de Juli Cèsar i Gneu Pompeu que va tenir lloc el 50 aC a la ciutat romana d'Ilerda, actual Lleida.

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Batalla d'Ilerda · Veure més »

Batalla de Terol

La Batalla de Terol fou el conjunt d'operacions militars que, durant la Guerra Civil espanyola, van tenir lloc entre el 15 de desembre del 1937 i el 7 de gener de 1938 a la ciutat de Terol i els seus voltants.

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Batalla de Terol · Veure més »

Berenguer d'Erill

Berenguer d'Erill (? — ?) fou abat de Saidí i bisbe de Lleida (1205-36).

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Berenguer d'Erill · Veure més »

Berenguer de Bardaixí i López de Sesé

Berenguer de Bardaixí i López de Sesé (Benasc, Alta Ribagorça ±1365 - Barcelona, 1432).

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Berenguer de Bardaixí i López de Sesé · Veure més »

Berenguer de Bardaixí i Ram

Berenguer de Bardaixí i Ram, noble dels segles XIV i XV, fill segon del poderós Justícia d'Aragó Berenguer de Bardaixí.

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Berenguer de Bardaixí i Ram · Veure més »

Berenguer I d'Entença

Escut d'armes de la casa d'Entença Berenguer I d'Entença (s. XI) fou el primer senyor documentat de la baronia d'Entença.

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Berenguer I d'Entença · Veure més »

Berenguer II d'Entença

Escut d'armes de la casa d'Entença. Berenguer II d'Entença (Ribagorça, s XII) fou senyor de la baronia d'Entença.

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Berenguer II d'Entença · Veure més »

Beseit

Beseit és una vila i municipi del Matarranya, a la província de Terol (Aragó).

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Beseit · Veure més »

Bisbat d'Osca

Bisbat d'Osca Catedral de Santa Maria d'Osca. El Bisbat d'Osca és un dels bisbats d'Aragó i forma la província eclesiàstica de Saragossa el cap de la qual n'és l'Arquebisbat de Saragossa, el Bisbat d'Osca, el Bisbat de Tarassona, el Bisbat de Barbastre-Montsó i el Bisbat de Terol i Albarrasí.

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Bisbat d'Osca · Veure més »

Bisbat de Lleida

El bisbat de Lleida és una demarcació de l'església catòlica a Catalunya.

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Bisbat de Lleida · Veure més »

Bisbat de Tarassona

El bisbat de Tarassona (castellà: diócesis de Tarazona; llatí: Dioecesis Turiasonensis) és un dels bisbat de l'Església Catòlica a l'Aragó, sufragani de l'Arquebisbat de Saragossa.

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Bisbat de Tarassona · Veure més »

Caiguda de l'Imperi Romà

Imperi romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd) La caiguda de l'Imperi romà és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi romà d'Occident l'any 476.

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Caiguda de l'Imperi Romà · Veure més »

Calaceit

El poblat ibèric de Sant Antoni, a Calaceit L'escut de Calaceit en la façana d'una de les cases de la vila Calaceit és un municipi catalanoparlant de la comarca aragonesa del Matarranya, dins de la província de Terol.

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Calaceit · Veure més »

Califat de Còrdova

El califat de Còrdova, també conegut com a califat omeia de Còrdova o califat d'Occident, fou un califat proclamat per Abd al-Rahman III el 929, posant així fi a l'emirat independent instaurat per Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil el 756.

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Califat de Còrdova · Veure més »

Casp

Casp (en aragonès i català Casp, en castellà i oficialment Caspe) és un municipi de l'Aragó, a la comarca del Baix Aragó-Casp.

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Casp · Veure més »

Castellà

El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Castellà · Veure més »

Catalans

El català és un poble europeu pirinenc i mediterrani que té les seves arrels als Pirineus orientals i territoris adjacents.

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Catalans · Veure més »

Català

El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada per més d'onze milions de persones, a Catalunya, al País Valencià (tret d'algunes comarques de l'interior), les Illes Balears, Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia poblat per immigrats valencians), i en petites comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 195.000 parlants).

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Català · Veure més »

Catalunya

Catalunya (Cataluña en castellà, Catalonha en occità) és un país europeu situat a la Mediterrània occidental.

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Catalunya · Veure més »

Compromís de Casp

El Compromís de Casp (1412) fou una reunió de nou notables, representants dels estats d'Aragó, València i Catalunya (tres per estat), que tenien l'objectiu de decidir qui succeiria a l'últim rei del casal de Barcelona, Martí l'Humà, mort el 1410.

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Compromís de Casp · Veure més »

Comtat d'Erill

El 1599 els Barons d'Erill, ja considerats Vescomtes de Pallars, esdevingueren Comtes d'Erill.

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Comtat d'Erill · Veure més »

Comtat de Pallars

El comtat de Pallars fou un dels existents al territori que, durant la primera meitat del segle IX, alguns cronistes de la cort carolíngia denominaren Marca Hispànica.

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Comtat de Pallars · Veure més »

Comtat de Ribagorça

El comtat de Ribagorça, un dels existents al territori que, durant la primera meitat del segle IX, alguns cronistes de la cort carolíngia denominaren Marca Hispànica, comprenia les conques de l'Éssera i l'Isàvena i una bona part de la conca de la Noguera Ribagorçana.

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Comtat de Ribagorça · Veure més »

Comunisme llibertari

El comunisme llibertari, també conegut com a anarcocomunisme, comunisme anarquista o comunisme lliure és una ideologia política relacionada amb el socialisme llibertari, però que no s'hauria de confondre amb aquest.

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Comunisme llibertari · Veure més »

Concòrdia d'Alcanyís

La Concòrdia d'Alcanyís fou el pacte a què arribaren el 15 de febrer de 1412 el parlament català, reunit a Tortosa, i el parlament aragonès, reunit a Alcanyís, per tal de reunir un grup de personalitats a la vila aragonesa de Casp que elegissin un successor del rei Martí l'Humà (mort sense descendència el 1410).

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Concòrdia d'Alcanyís · Veure més »

Conflicte de les obres d'art entre l'Aragó i Catalunya

El conflicte de les obres d'art entre l'Aragó i Catalunya va ser i és un conflicte generat entre les comunitats autònomes de l'Aragó i Catalunya com a conseqüència de la titularitat catalana d'alguns béns artístics que l'Aragó reclamava.

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Conflicte de les obres d'art entre l'Aragó i Catalunya · Veure més »

Consell Regional de Defensa d'Aragó

Escut del Consell Regional de Defensa d'Aragó El Consell Regional de Defensa d'Aragó (CRDA), o també Consell d'Aragó, fou una entitat administrativa creada el setembre de 1936 sota la Segona República Espanyola de Francisco Largo Caballero i en el context de la Revolució social espanyola de 1936, a l'inici la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Consell Regional de Defensa d'Aragó · Veure més »

Cornudella de Valira

Cornudella de Valira és un poble del terme d'Areny de Noguera, a la Baixa Ribagorça de l'Aragó.

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Cornudella de Valira · Veure més »

Corona d'Aragó

Corona d'Aragó (en aragonès: Corona d'Aragón, en llatí: Corona Aragonum; coneguda també per altres denominacions) fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Corona d'Aragó · Veure més »

Corona de Castella

La Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230, any en el qual Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Corona de Castella · Veure més »

Cronologia de la repressió del català

El Decret de Nova Planta, promogut per Felip V d'Espanya Decret de prohibició de la llengua catalana al Rosselló, Conflent i la Cerdanya del 2 d'abril de 1700 Aquest article és una cronologia de fets que representen minorització de la llengua catalana de forma activa, o sigui la "repressió del català" segons alguns autors, mitjançant accions violentes directes o mitjançant l'aplicació de polítiques que impliquen donar prioritat o oficialitzar, en perjudici del català en els diversos territoris, altres llengües que en principi hi eren alienes, com el castellà o el francès, fins al punt de fer que siguin les úniques acceptables en diferents àmbits de la societat.

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Cronologia de la repressió del català · Veure més »

Dècada del 1040

Sense descripció.

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Dècada del 1040 · Veure més »

Declaració de Mequinensa

Declaració de Mequinensa fou una petició signada l'1 de febrer de 1984 pels alcaldes del municipis d'Areny de Noguera, Benavarri, Bonansa, Montanui, Pont de Montanyana, Tolba, Saidí, Fraga, Torrent de Cinca, Mequinensa, Faió, Nonasp, Favara, Calaceit, Vall-de-roures, La Codonyera i Valljunquera, on es comprometen a normalitzar el català en l'àmbit municipal i demanen al conseller de cultura de la Diputació General d'Aragó, José Bada Panillo, el reconeixement de la realitat lingüística de la Franja Oriental d'Aragó en l'Estatut d'Autonomia d'Aragó, l'ensenyament del català a l'escola, així com una llei de normalització lingüística de les llengües d'Aragó.

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Declaració de Mequinensa · Veure més »

Decrets de Nova Planta

Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Decrets de Nova Planta · Veure més »

Dinastia almoràvit

Els almoràvits —en àrab المرابطون, al-murābiṭūn, en singular المرابط, al-murābiṭ— foren un poble del nord d'Àfrica, nòmades berbers del Sàhara, que al segle XI fundaren la quarta dinastia del Marroc.

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Dinastia almoràvit · Veure més »

Diputació General d'Aragó

La Diputació General d'Aragó, també coneguda com a Govern d'Aragó o simplement com la DGA (Diputación General de Aragón, Gobierno de Aragón o la DGA en castellà, Deputación Cheneral d'Aragón, Gubierno d'Aragón o a DChA en aragonès) és l'òrgan de govern de la comunitat autònoma d'Aragó, representa el poder executiu i la seva seu es troba a l'Edifici Pignatelli.

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Diputació General d'Aragó · Veure més »

Dolmen

Dolmen cova d'en Daina a Romanyà de la Selva (Baix Empordà). thumb Paradolmen d'en Avola (Sicília)Salvatore Piccolo, ''Ancient Stones: the Prehistoric Dolmens of Sicily'', Brazen Head Publishing, Thornham/Norfolk (UK) 2013, ISBN 978-09-56510-62-4 Paradolmen d'en Garcia. Tossa de Mar (Girona). Cornudella de Valira Areny de Noguera Un dolmen és una construcció megalítica, pròpia del neolític.

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Dolmen · Veure més »

Domènec Ram i Lanaja

Domènec Ram i Lanaja (Alcanyís, Regne d'Aragó, ? - Roma, 1445), eclesiàstic i polític.

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Domènec Ram i Lanaja · Veure més »

Ebre

Desembocadura de l'Ebre Fotografia aèria del riu Ebre al seu tram final desembocant a la mar Mediterrània pel delta de l'Ebre Riu Ebre des d'un vaixell LEbre (en castellà, basc i aragonès Ebro, en llatí Hiberus Flumen, en àrab أبرة Ibruh) és el segon riu més cabalós de la península Ibèrica després del Duero, i l'únic gran riu peninsular que aboca a la Mediterrània.

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Ebre · Veure més »

Edat del bronze

L'edat del bronze és un període del desenvolupament de la civilització caracteritzat pel fet que la metal·lúrgia més avançada ha desenvolupat les tècniques d'extracció del coure dels minerals i en fa aliatges per a aconseguir bronze.

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Edat del bronze · Veure més »

Edat del ferro

L'edat del ferro és l'últim període principal de la tradicional divisió de les tres edats, establerta el 1820 per Christian Jürgensen (que establí una classificació segons els materials emprats en cada període), i és posterior a l'edat del bronze.

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Edat del ferro · Veure més »

Emirat de Làrida

L'emirat de Làrida o taifa de Làrida (en àrab طائفة لاردة, ṭāʾifa Lārida) fou un regne andalusí centrat en la ciutat homònima i creat, arran de l'esfondrament del califat de Còrdova (1017-1023), per Sulayman ibn Muhàmmad al-Mustaín, el qual acollí, entre 1031 i 1036, a la Suda de Làrida, el darrer califa Hixam III.

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Emirat de Làrida · Veure més »

Emirat de Qúrtuba

L'emirat de Qúrtuba o de Còrdova —en àrab إمارة قرطبة, imārat Qurṭuba— fou un emirat musulmà amb capital a Qúrtuba.

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Emirat de Qúrtuba · Veure més »

Emirat de Saraqusta

L'emirat de Saraqusta, taifa de Saragossa o regne de Saragossa fou un regne musulmà que al llarg del segle XI tingué com a capital Saraqusta, l'actual Saragossa.

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Emirat de Saraqusta · Veure més »

Emirat de Turtuixa

L'emirat de Turtuixa o taifa de Tortosa es creà arran de la desaparició del califat de Còrdova.

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Emirat de Turtuixa · Veure més »

Entença (nissaga)

Escut d'armes de la casa d'Entença La casa d'Entença fou una antiga dinastia de la Corona d'Aragó que es va originar al poble del mateix nom, actualment a la Franja de Ponent, vers el segle XI.

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Entença (nissaga) · Veure més »

Epipaleolític

Vistes diferents d'una punta de l'azilià L'epipaleolític és una fase de la prehistòria.

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Epipaleolític · Veure més »

Erillcastell

església, a la dreta Interior de l'església de Santa Maria d'Erillcastell Erillcastell és un poble de la comarca de l'Alta Ribagorça.

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Erillcastell · Veure més »

Espanya

* el català a Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià (amb el nom de valencià).

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Espanya · Veure més »

Expulsió dels moriscos

Embarcament de moriscos en el Grau de València, per Pere Oromig, uns anys després dels fets Els decrets d'expulsió dels moriscos (1609-1614), foren promulgats per Felip III, i ordenaven als moriscos dels diferents regnes o territoris de la Monarquia Catòlica el seu exili perpetu.

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Expulsió dels moriscos · Veure més »

Ferran d'Antequera

Ferran I d'Aragó, anomenat el d'Antequera, de Trastàmara, el Just i lHonest (Medina del Campo, Castella, 27 de novembre de 1380 - Igualada, 2 d'abril de 1416), fou infant de Castella, i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i (nominal) de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes i de Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416), i regent de Castella (1406 - 1416), on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro.

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Ferran d'Antequera · Veure més »

Ferran el Catòlic

Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Ferran el Catòlic · Veure més »

Fraga

Fraga és una localitat aragonesa de parla catalana situada a l'extrem sud-est de la província d'Osca, en l'últim tram de la Vall del Cinca (a 115 km de Saragossa i a 25 km de Lleida).

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Fraga · Veure més »

Francesc d'Erill i de Sentmenat

Francesc d'Erill i de Sentmenat (? - Barcelona, 6 de gener del 1640), comte d'Erill i eclesiàstic.

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Francesc d'Erill i de Sentmenat · Veure més »

Francs

Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Francs · Veure més »

Franja de Ponent

La Franja de Ponent, Franja d'Aragó o Franja Oriental d'Aragó (en castellà, Franja de Levante; en aragonès Francha de Levant), comprén los pobles catalanoparlants d'Aragó.

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Franja de Ponent · Veure més »

Franquisme

El franquisme va ser un règim polític autoritari i dictatorial vigent a Espanya entre 1939 i 1975, i també és anomenada com a tal la ideologia en què es basà.

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Franquisme · Veure més »

Gombau d'Entença

Escut d'armes de la casa d'Entença Gombau d'Entença o Gombal d'Entença (s. XII) fou fill de Berenguer I d'Entença primer senyor de la baronia d'Entença.

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Gombau d'Entença · Veure més »

Gonçal I de Ribagorça

Gonçal I de Ribagorça (? - 1045), infant de Navarra i Castella i comte de Ribagorça i comte de Sobrarb (1035-1045).

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Gonçal I de Ribagorça · Veure més »

Guerra Civil espanyola

La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Guerra Civil espanyola · Veure més »

Guerra de Successió Espanyola

La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1713/1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

Guerra del Francès

La Guerra del Francès (també coneguda com Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Guerra del Francès · Veure més »

Guerra dels Segadors

La Guerra dels Segadors (o Guerra de Separació) és el conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652, i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus de l'any 1659 entre Espanya i França, que separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren així a mans franceses.

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Guerra dels Segadors · Veure més »

Hispània Citerior

La Hispània Citerior i després Hispania Citerior Tarraconensis fou una de les dues províncies en què es va dividir la península Ibèrica després de la conquesta romana.

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Hispània Citerior · Veure més »

Iacetans

Els iacetans (iaccetani) o jacetans foren un dels pobles ibers principals del sud dels Pirineus a l'est dels vascons i al nord dels ilergets.

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Iacetans · Veure més »

Ibers

Els ibers són un conjunt de pobles que les fonts clàssiques (Hecateu de Milet, Ruf Fest Aviè, Heròdot, Estrabó, etc.) identifiquen a la costa oriental de la península Ibèrica amb aquest nom, almenys des del: elisyces, sordons, cerretans, airenosis, andosins, bergistans, ausetans, indigets, castel·lans, lacetans, laietans, cossetans, ilergets, iacetans, suessetans, sedetans, ilercavons, edetans, contestans, oretans, bastetans i turdetans.

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Ibers · Veure més »

Ilercavons

Els ilercavons foren una tribu ibèrica entre els segles VI i I aC.

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Ilercavons · Veure més »

Ilergets

estàtua idealitzada del 1946. Els ilergets eren un dels pobles ibers que ocupaven part de la península Ibèrica abans de l'arribada dels romans.

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Ilergets · Veure més »

Imperi Romà

L'imperi Romà, successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del segle I. L'últim emperador de la part occidental de l'Imperi va ser deposat el 476.

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Imperi Romà · Veure més »

Indíbil

Indíbil (Indibilis), fou un cabdill dels ilergets.

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Indíbil · Veure més »

Isabel I de Castella

Isabel I de Castella o Isabel la Catòlica (Madrigal de las Altas Torres, Regne de Castella, 1451 - Medina del Campo, 1504) fou reina de Castella (1474-1504), reina consort de Sicília (1469-1504) i d'Aragó (1479-1504).

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Isabel I de Castella · Veure més »

Islam

La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam (en àrab الإسلام, al-islām, «submissió »)Entrada Islam a Encarta ® 2007.

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Islam · Veure més »

Jaume el Conqueridor

Jaume el Conqueridor (anomenat també Jaume I d'Aragó) (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276), en occità i català antic: Jacme, en aragonès modern: Chaime, en llatí, Jacobus, a 30 de març de 1251, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispessulani, fou sobirà de la Corona d'Aragó.

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Jaume el Conqueridor · Veure més »

Joan de Bardaixí

Joan de Bardaixí (? – 1451?), militar hospitaler, fill del poderós Justícia d'Aragó Berenguer de Bardaixí.

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Joan de Bardaixí · Veure més »

Jordi de Bardaixí i Ram

Jordi de Bardaixí, eclesiàstic del segle XV, bisbe de Tarassona.

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Jordi de Bardaixí i Ram · Veure més »

Juan Yagüe Blanco

Juan Yagüe Blanco (San Leonardo, Sòria, 19 de novembre de 1891 – Burgos, 21 d'octubre de 1952) fou un militar espanyol.

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Juan Yagüe Blanco · Veure més »

Juli Cèsar

Gai Juli Cèsar, (en llatí Gaius Iulius Caesar) més conegut com a Juli Cèsar (juliol de 100 aC - 15 de març de 44 aC, Roma) va ser un líder polític i militar de l'era tardo republicana.

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Juli Cèsar · Veure més »

La Vall de Lierp

La Vall de Lierp (en castellà Valle de Lierp) és un municipi de la Ribagorça, al límit amb la zona actualment aragonesa de l'antic comtat de Ribagorça, format per la vall de Lierp, estesa entre el Turbó (2.492 m alt), al nord, que la separa de La Vall de Bardaixí, i la serra del Jordal (1.553 m alt), al sud, que la separa de la vall de Vacamorta.

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і La Vall de Lierp · Veure més »

La Vall de Tormo

La Vall de Tormo és un municipi del Matarranya, a la província de Terol (comunitat autònoma d'Aragó).

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і La Vall de Tormo · Veure més »

Lleida

Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Lleida · Veure més »

Llitera

Mapa de les zones de parla catalana dins la Franja de Ponent, amb respecte a les comarques oficials (zones de color verd, més la resta de zones en verd més difuminat). La Llitera és la segona comarca començant pel Nord. Situació de la Llitera en lo context de la Franja de Ponent (postura catalanista). La comarca de la Llitera limita al nord amb la comarca de la Ribagorça, a l'est amb la Noguera i el Segrià, al sud amb la comarca del Baix Cinca, a l'oest amb la comarca del Cinca Mitjà i al nord-oest amb la comarca del Somontano de Barbastre.

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Llitera · Veure més »

Maella

Maella és una vila i municipi aragonès de parla catalana del Baix Aragó - Casp (Saragossa), històricament considerat del Matarranya.

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Maella · Veure més »

Mallorca

Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears –per això també se l'anomena la Balear Major–, i és lloc d'origen dels mallorquins.

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Mallorca · Veure més »

Mandoni

Monument a Indíbil (a l'esq.) i Mandoni a Lleida Mandoni, cabdill iber, era el cap de la tribu dels ausetans, els quals ocupaven la regió d'Ausa, actualment comarca d'Osona a Catalunya, amb assentament principal a la població de Vic.

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Mandoni · Veure més »

Manuel Aguirre y Monsalbe

Jaume I el Conqueridor (oli de Manuel Aguirre y Monsalbe) Manuel Aguirre y Monsalbe (Màlaga, 1822 - Borja, 1856) fou un pintor romàntic andalús instal·lat a l'Aragó, on produí la major part de la seva obra.

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Manuel Aguirre y Monsalbe · Veure més »

Marc Porci Cató Censorí

Marc Porci Cató Censorí (Tusculum, 234 aC - 149 aC), fou un cònsol, militar i escriptor romà de família plebea.

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Marc Porci Cató Censorí · Veure més »

Marcelino Iglesias Ricou

Marcelino Iglesias i Ricou (Bonansa, Ribagorça, 1951) és un polític que va ser president d'Aragó entre els anys 1999 i 2011.

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Marcelino Iglesias Ricou · Veure més »

Maria de Bardaixí

Maria de Bardaixí i Ram, dama noble del segle XV.

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Maria de Bardaixí · Veure més »

Martí l'Humà

Martí l'Humà o l'Eclesiàstic (dit també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó) (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410) va ser sobirà dels territoris de la Corona d'Aragó des de 1396 a 1410, adquirint altres títols posteriorment com el comtat d'Empúries (1402,1407), i a la mort del seu fill Martí el Jove el regne de Sicília (1409).

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Martí l'Humà · Veure més »

Massalió

Massalió és una vila i municipi del Matarranya, a la província de Terol (comunitat autònoma d'Aragó).

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Massalió · Veure més »

Matarranya

Municipis del Matarranya Isoglosses fonològiques del català del Matarranya segons Joaquim Rafel i Fontanals (1981) Lo Matarranya (en castellà Matarraña i oficialment Matarraña/Matarranya) és una comarca de l'Aragó, a la província de Terol.

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Matarranya · Veure més »

Menhir

Menhir a la Bretanya Menhir de Merli (Ribagorça) Un menhir és un monument prehistòric, megalític, que consisteix en una gran pedra de forma allargada, plantada a terra en posició vertical.

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Menhir · Veure més »

Mequinensa

Mequinensa és una vila i municipi del Baix Cinca, d'aproximadament 2.600 habitants (any 2006).

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Mequinensa · Veure més »

Merli

Merli és un poble del municipi d'Isàvena, a la Baixa Ribagorça de l'Aragó.

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Merli · Veure més »

Mesolític

El mesolític és un període cultural al final del paleolític superior, com a transició entre aquesta època i el període neolític, i la seva datació és aproximadament de cap al 9000 aC fins al 6000 aC.

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Mesolític · Veure més »

Montsó

Montsó (en aragonès, castellà i oficialment, Monzón) és la segona ciutat de la província d'Osca, amb una població de 17.115 habitants.

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Montsó · Veure més »

Museu de Lleida Diocesà i Comarcal

El Museu de Lleida Diocesà i Comarcal (MdLL) és un consorci museístic creat l'1 d'agost de 1997 i integrat per la Generalitat de Catalunya, la Diputació i l'Ajuntament de Lleida, el Consell Comarcal del Segrià i el Bisbat de Lleida.

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Museu de Lleida Diocesà i Comarcal · Veure més »

Museu del Prado

Goya. El Museu del Prado és un dels millors museus d'art del món, especialment la seva pinacoteca, ja que té una gran col·lecció de pintura espanyola, italiana i flamenca.

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Museu del Prado · Veure més »

Osca

Osca (Uesca en aragonès, Huesca en castellà, oficialment Huesca/Uesca) és una ciutat aragonesa, capital de la província d'Osca.

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Osca · Veure més »

Paleolític

El paleolític (del grec παλαιός, palaiós, antic, i λίθος, líthos, pedra, "edat de la pedra tallada") és una etapa de la prehistòria dels humans caracteritzada per l'ús d'instruments de pedra tallada, encara que també s'utilitzaven altres matèries primeres orgàniques (mal conservades i poc conegudes) per construir diversos estris: os, banya, fusta, cuir, fibres vegetals, etc.

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Paleolític · Veure més »

Península Ibèrica

La península Ibèrica, anomenada durant 2.000 anys i fins al segle XIX Hispania (terme provinent del llatí i probablement d'origen fenici), és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Península Ibèrica · Veure més »

Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí

Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí (Saragossa, ? - Tarragona 1489) va ser President de la Generalitat de Catalunya, nomenat el 6 d'agost de 1446.

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí · Veure més »

Peronella d'Aragó

Peronella I d'Aragó (en aragonès: Peyronela/Peronella) (Osca, 29 de juny?/ agost?Ubieto Arteta, Literatura medieval, pàg. 302; de 1136- Barcelona, 15 d'octubre de 1173) fou reina d'Aragó, comtessa de Ribagorça i Sobrarb i comtessa consort de Barcelona (1137-1162).

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Peronella d'Aragó · Veure més »

Pirineus

Els Pirineus o el Pirineu (endotopònims: Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneu en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són un conjunt de serres (és a dir, una serralada) situades al nord de la península Ibèrica i recorren tot l'istme que l'uneix a Europa.

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Pirineus · Veure més »

Prehistòria

Prehistòria (llatí, præ.

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Prehistòria · Veure més »

President de la Generalitat de Catalunya

El president de la Generalitat de Catalunya és el cap de la Generalitat i el cap del Govern de Catalunya.

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і President de la Generalitat de Catalunya · Veure més »

Principat de Catalunya

El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estatSesma 2000, pàg.

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Principat de Catalunya · Veure més »

Queretes

Cretes (forma oficial) o Queretes és una vila i municipi de la comarca del Matarranya (província de Terol, a la comunitat autònoma d'Aragó).

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Queretes · Veure més »

Ramir I d'Aragó

Ramir I d'Aragó (Aibar, Navarra 1000 - Batalla de Graus, Ribagorça, 8 de maig de 1063) és considerat historiogràficament com a primer rei d'Aragó (1035-1063), i comte de Ribagorça i Sobrarb (1043-1063).

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Ramir I d'Aragó · Veure més »

Ramir II d'Aragó

Ramir II d'Aragó, anomenat el Monjo (24 d'abril de 1086 - Monestir de Sant Pere el Vell, 16 d'agost de 1157), fou rei d'Aragó, comte de Ribagorça i comte de Sobrarb (1134-1137).

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Ramir II d'Aragó · Veure més »

Ramon Berenguer IV

Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1113/1114 - lou Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137 - 1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Ramon Berenguer IV · Veure més »

Regne d'Aragó

El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Regne d'Aragó · Veure més »

Regne de València

El Regne de València és l'antic regne pertanyent a la Corona d'Aragó que abastava gran part de les actuals terres valencianes.

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Regne de València · Veure més »

Ribagorça

Mapa de la '''Franja de Ponent''' respecte a les comarques oficials (zones de color verd més viu, més la resta de zones en verd més difuminat). La '''Ribagorça''' és la primera comarca començant pel Nord. La Ribagorça (en castellà i aragonès, Ribagorza) és una de les comarques de l'Aragó.

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Ribagorça · Veure més »

Rin de la Carrasca

Rin de la Carrasca o Rin és un poblet deshabitat del municipi d'Isàvena, de la comarca de la Ribagorça de l'Aragó, dalt de la Serra del Jordal (que aplega als 1.556 metres), a sobre del seus contraforts i a tramuntana del municipi.

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Rin de la Carrasca · Veure més »

Roda d'Isàvena

Roda d'Isàvena (en castellà, Roda de Isábena), o Roda de Ribagorça, és un poble del municipi d'Isàvena a la Baixa Ribagorça de l'Aragó.

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Roda d'Isàvena · Veure més »

Sanç I d'Aragó i Pamplona

Sanç I d'Aragó i Pamplona, també conegut com a Sanç Ramires i Sanç III d'Aragó (ca. 1042 – 4 de juny de 1094), fou rei d'Aragó i Pamplona (1076-1094).

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Sanç I d'Aragó i Pamplona · Veure més »

Saragossa

Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Saragossa · Veure més »

Saraqusta

Almussara Saraqusta (en àrab سرقسطة; en hebreu סרקסטא), també coneguda com Medina Albaida (en àrab, ciutat blanca, pel color dels seus edificis), era el nom de l'actual Saragossa durant el domini musulmà de la zona.

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Saraqusta · Veure més »

Segle III aC

El segle III aC és un període de l'edat antiga caracteritzat per l'auge de Roma, que s'acaba imposant a l'etern rival, Cartago, en una sèrie de guerres que afecten a tota la Mediterrània.

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Segle III aC · Veure més »

Segle V

El segle V és un període que inclou els anys compresos entre el 401 i el 500.

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Segle V · Veure més »

Segle XI

El segle XI és un període de l'alta edat mitjana que comprèn els anys inclosos entre el 1001 i el 1100.

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Segle XI · Veure més »

Segle XX

Formalment, el segle XX comprèn el període d'anys entre l'1 de gener de 1901 fins al 31 de desembre de 2000, tots dos inclosos.

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Segle XX · Veure més »

Segona Guerra Civil romana

La Segona Guerra Civil romana va ser un conflicte militar lliurat entre el 49 aC i el 45 aC, protagonitzat per l'enfrontament personal de Juli Cèsar amb la facció tradicionalista i conservadora del senat liderada militarment per Gneu Pompeu Magne.

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Segona Guerra Civil romana · Veure més »

Setge de Saraqusta (1118)

El Setge de Saraqusta de 1118 significà la presa de Saraqusta per Alfons I d'Aragó i la creació del Regne d'Aragó.

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Setge de Saraqusta (1118) · Veure més »

Sobrarb

El Sobrarb és una de les comarques de l'Aragó, a ponent de la Ribagorça i al nord de la comarca del Somontano de Barbastre.

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Sobrarb · Veure més »

Taifa

Les taifes (de l'àrab طائفة, tā'ifa, 'part', 'secció', 'grup', 'facció') eren els petits nuclis polítics i militars (fins a 39) en què es va esberlar el califat de Còrdova després que fos destronat Hixam III, de la dinastia dels omeies, l'any 1031.

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Taifa · Veure més »

Tamarit de Llitera

Tamarit de Llitera (en castellà Tamarite de Litera), és una vila i municipi aragonès a la província d'Osca, capital històrica-cultural de la part catalanòfona de la comarca de la Llitera.

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Tamarit de Llitera · Veure més »

Tarraconense

La Tarraconense (en llatí: Provincia Hispania Tarraconensis) va ser una província romana de la Diòcesi Hispaniarum amb capital a Tàrraco (Tarragona) en l'època del Baix Imperi Romà (284-486).

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Tarraconense · Veure més »

Terol

Terol (en castellà i oficialment: Teruel) és una ciutat a la zona meridional d'Aragó.

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Terol · Veure més »

Tortosa

Tortosa és una ciutat, municipi i capital de la comarca del Baix Ebre.

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Tortosa · Veure més »

Trienni Liberal

Document en què consta el jurament a la Constitució espanyola de 1812 per part de Ferran VII d'Espanya El Trienni Liberal (1820-1823) va ser un període liberal del regnat de Ferran VII, que es va iniciar amb el pronunciament de Riego l'1 de gener de (1820) a Las Cabezas de San Juan, que havia rebut l'encàrrec de dirigir una expedició contra els insurgents de les colònies d'Amèrica.

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Trienni Liberal · Veure més »

València

València és la capital i la localitat més poblada de la província homònima i del País Valencià.

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і València · Veure més »

Vilacarle

Vilacarle és un poble del terme de Tor-la-ribera, a la Baixa Ribagorça de l'Aragó.

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Vilacarle · Veure més »

Visigots

Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria "gots de l'oest".

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Visigots · Veure més »

1046

Sense descripció.

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і 1046 · Veure més »

1081

Sense descripció.

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і 1081 · Veure més »

1089

Sense descripció.

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і 1089 · Veure més »

1104

Sense descripció.

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і 1104 · Veure més »

1118

Sense descripció.

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і 1118 · Veure més »

1133

Sense descripció.

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і 1133 · Veure més »

1134

Sense descripció.

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і 1134 · Veure més »

1137

;Països Catalans.

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і 1137 · Veure més »

1148

Sense descripció.

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і 1148 · Veure més »

1149

;Països Catalans.

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і 1149 · Veure més »

1169

Sense descripció.

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і 1169 · Veure més »

1231

Sense descripció.

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і 1231 · Veure més »

1238

;Països Catalans.

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і 1238 · Veure més »

1409

Sense descripció.

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і 1409 · Veure més »

1412

L'any 1412 (MCDXII) fou un any de traspàs començat en divendres de les darreries de l'edat mitjana segons la historiografia occidental.

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і 1412 · Veure més »

1707

;Països Catalans.

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і 1707 · Veure més »

1712

;Països Catalans.

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і 1712 · Veure més »

1715

;Països Catalans.

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і 1715 · Veure més »

1808

Aquest any és popularment conegut com l'any de la vinguda del francès.

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і 1808 · Veure més »

1810

;Països Catalans.

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і 1810 · Veure més »

1814

Aprovat pel rei el 4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra pdf;Països Catalans.

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і 1814 · Veure més »

1822

Sense descripció.

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і 1822 · Veure més »

2003

;Espanya.

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і 2003 · Veure més »

205 aC

Sense descripció.

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і 205 aC · Veure més »

24 de juny

El 24 de juny és el cent setanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і 24 de juny · Veure més »

25 de març

El 25 de març és el vuitanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і 25 de març · Veure més »

476

Sense descripció.

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і 476 · Veure més »

711

;Països Catalans.

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і 711 · Veure més »

714

Sense descripció.

Nou!!: Història de la Franja de Ponent і 714 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Història de la Franja, Història de la Franja d'Aragó.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »