Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Història de l'estructura de l'exèrcit romà

Índex Història de l'estructura de l'exèrcit romà

Estàtua eqüestre de l'emperador Marc Aureli. Museus Capitolins, Roma. La història de l'estructura de l'exèrcit romà descriu les principals transformacions cronològiques de l'organització i constitució de les forces armades de l'antiga Roma, les quals han estat qualificades com «la institució militar més efectiva i duradora coneguda de la història».

166 les relacions: Accens, Adrià, Alans, Alemanya, Ammià Marcel·lí, Antiga Grècia, Antiga Roma, Arc de Constantí, Arquer, Artilleria, As romà, August, Ausberg, Àfrica, Baix Imperi, Balista (arma), Bastarnes, Batalla d'Adrianòpolis (378), Bàrbar, Britània, Caiguda de Constantinoble, Caiguda de l'Imperi Romà, Camp de batalla, Canal de la Mànega, Caracal·la, Carps, Cartago, Catafracta, Cavaller romà, Cònsol romà, Cens de població, Ciutadania romana, Cohort (unitat militar), Constantí I el Gran, Constantinoble, Creta, Cristianisme, Cultura de Villanova, Danubi, Dècada del 800 aC, Dictadura, Dioclecià, Dionís d'Halicarnàs, Edat del bronze, Edat del ferro, Elagàbal, Encyclopædia Britannica, Espasa, Etrusc, Exèrcit romà, ..., Exèrcit romà tardà, Fona, Foner balear, Gai Mari, Gai Vel·lei Patercle, Galàcia, Gal·liè, Gàl·lia, Gàl·lia Cisalpina, Gens (família), Gladius, Gneu Pompeu Magne, Gots, Guàrdia Pretoriana, Guerra social, Guerres Mitridàtiques, Guerres Púniques, Hastati, Hispània, Història de les campanyes militars romanes, Il·líria, Imperi Romà, Iran, Itàlia, Jeroni d'Estridó, Juli Cèsar, La Farsàlia, Laci, Legió romana, Llançament de javelina, Llatí, Locupletes, Luci Corneli Sul·la, Macedònia (província romana), Manípul, Maquinària de setge, Mar Mediterrània, Marc Juni Brut tiranicida, Marc Ulpi Trajà, Marina romana, Maximí el Traci, Mercenari, Mil·lenni I aC, Misenum, Montesquieu, Museus Capitolins, Neró, Numeri, Oliver Cromwell, Oxford University Press, Palazzo Massimo alle Terme, Península Itàlica, Peto (armadura), Pilum, Polibi, Primera Guerra Púnica, Princeps, Proletarii, Ravenna, Ròmul August, Ròmul i Rem, Reformes de Mari, Regne de Numídia, Regne romà, República Àrab Siriana, República Romana, Rin, Rodella, Roma, Rubicó, Sacre Imperi Romanogermànic, Sàrmates, Segle I, Segle II, Segle II aC, Segle III, Segle IV aC, Segle V, Segle V aC, Segle VII aC, Segle XVII, Segona Guerra Civil romana, Segona Guerra Samnita, Senat romà, Septimi Sever, Servei militar, Servi Tul·li, Tarquini el Superb, Tarquini Prisc, Tàcit, Tercera Guerra Civil Romana, Titus Livi, Triarii, Tropes auxiliars romanes, Valent, Vallum Romanum, Viquitexts, Visigots, 107 aC, 123 aC, 1557, 190, 213 aC, 217 aC, 235, 250, 258, 295, 350, 358, 376, 382, 395, 403 aC, 476, 70. Ampliar l'índex (116 més) »

Accens

Accens (Accensi) era un ofici públic de l'Antiga Roma.

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Accens · Veure més »

Adrià

Adrià (Publius Aelius Traianus Hadrianus) (Itàlica, Hispània, 24 de gener del 76 - Baia, 10 de juliol del 138) fou emperador de l'Imperi romà del 117 al 138.

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Adrià · Veure més »

Alans

Els alans (àrab: al-Lan; grec: alanoi; llatí: alani o halani), en singular alà, són un poble del grup iranià del nord (escites, saka, sàrmates, massagetes); algunes de les seves tribus afiliades són esmentades com asians, roxolans, aorsis, siracs i iazigs.

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Alans · Veure més »

Alemanya

Alemanya (en alemany Deutschland) és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea, anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland). Alemanya es limita al nord amb el mar del Nord, Dinamarca i el mar Bàltic; a l'est amb Polònia i Txèquia; al sud amb Àustria i Suïssa i a l'oest amb França, Luxemburg, Bèlgica i els Països Baixos.

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Alemanya · Veure més »

Ammià Marcel·lí

Ammià Marcel·lí o Amià Marcel·lí (Ammianus Marcellinus) fou el darrer ciutadà romà que va escriure una història profana en llatí, Res Gestae.

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Ammià Marcel·lí · Veure més »

Antiga Grècia

Lantiga Grècia, o Grècia clàssica, és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre Magne, també conegut com Alexandre el Gran, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Antiga Grècia · Veure més »

Antiga Roma

L'antiga Roma va ser la civilització que va sorgir de la ciutat-estat de Roma, a partir del segle IX aC.

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Antiga Roma · Veure més »

Arc de Constantí

LArc de Constantí (en llatí Arcus Constantini, en italià Arco di Costantino) és un arc de triomf de tres obertures (amb un pas central flanquejat per dos passos laterals més petits), situat a Roma, a poca distància del Colosseu.

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Arc de Constantí · Veure més »

Arquer

Wu Fu, general de la regió de Gansu. L'arquer era un soldat que disparava sagetes (varetes de fusta amb punta d'acer, sílex, obsidiana...) amb un arc, bastó de fusta flexible o d'una altra matèria elàstica (de vegades acer), tensat pels extrems amb una corda o bordó, formant una corba.

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Arquer · Veure més »

Artilleria

Trajectòries balístiques segons Tartaglia il·lustrant una edició de 1606. L'obra original data de 1537L'artilleria és el cos militar que utilitza projectils de gran mida impulsats per una substància explosiva.

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Artilleria · Veure més »

As romà

As romà encunyat amb l'efígie de Neró i de l'Ara Pacis. L'as fou la unitat de referència del sistema monetari romà pel que fa a les seves sèries de bronze.

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і As romà · Veure més »

August

Gai Juli Cèsar Octavià (Caius Iulius Caesar Octavianus), Cèsar August, August o Octavi August (Roma o Velitrae, 23 de setembre de 63 aC - Nola, Campània, 19 d'agost del 14 dC) va ser el successor de Juli Cèsar i el primer emperador romà.

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і August · Veure més »

Ausberg

Cota de malla. Detall dels tipus d'unions de cota de malla. L'ausberg o cota de malla és un tipus d'armadura en forma de túnica que cobreix el tors i alguns cops part dels braços i cuixes.

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Ausberg · Veure més »

Àfrica

LÀfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món.

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Àfrica · Veure més »

Baix Imperi

El Baix Imperi correspon, per contraposició amb l'Alt Imperi, el darrer període en què la historiografia sol dividir la història de l'Imperi Romà comprenent des de la crisi del segle III fins a la Caiguda de Roma i inclús estenent-lo fins a les invasions àrabs del segle VII dels estats germànics derivats durant l'antiguitat tardana després de l'esfondrament formal de l'Imperi, en el benentès que en general les estructures socials i econòmiques d'aquests estats eren pràcticament calcs més o menys adaptades de les que tenia l'Imperi.

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Baix Imperi · Veure més »

Balista (arma)

La balista és una antiga arma de setge desenvolupada al voltant del 400 aC pel governant de Siracusa Dionís el Vell a partir de l'oxybolos i el gastrafetes, d'aspecte i mecanisme similars als d'una ballesta, però d'una mida molt més gran.

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Balista (arma) · Veure més »

Bastarnes

Els bastarnes (llatí Bastarnae) foren un poble germànic -amb probable component cèltic- de la Sarmàcia europea, un dels més poderosos de la regió.

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Bastarnes · Veure més »

Batalla d'Adrianòpolis (378)

La batalla d'Adrianòpolis va ser un enfrontament armat que es va lliurar el 9 d'agost del 378 a les planes al nord-oest de la ciutat romana d'Adrianòpolis (actual Edirne, a la Turquia europea).

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Batalla d'Adrianòpolis (378) · Veure més »

Bàrbar

Els huns, els bàrbars arquetípics, entrant a sac dins el món civilitzat Els bàrbars (del mot grec βάρβαρος) eren els no grecs, aquells que no empraven el grec com a idioma matern.

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Bàrbar · Veure més »

Britània

La Britània romana cap al 410 Britània fou la província romana que abraçava els dos terços del sud de l'illa de la Gran Bretanya.

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Britània · Veure més »

Caiguda de Constantinoble

La caiguda de Constantinoble, o la conquesta de Bizanci, pels turcs otomans el 29 de maig de 1453 va ser un succés històric que, en la periodització clàssica, marca la fi de l'edat mitjana a Europa i la fi del darrer vestigi de l'Imperi Bizantí i de la cultura clàssica.

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Caiguda de Constantinoble · Veure més »

Caiguda de l'Imperi Romà

Imperi romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd) La caiguda de l'Imperi romà és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi romà d'Occident l'any 476.

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Caiguda de l'Imperi Romà · Veure més »

Camp de batalla

Lloc on dos exèrcits lliuren una batalla o un combat.

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Camp de batalla · Veure més »

Canal de la Mànega

Vista de satèl·lit del canal de la Mànega. El canal de la Mànega (en anglès English Channel; en francès La Manche) forma part de l'oceà Atlàntic i el comunica amb el mar del Nord.

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Canal de la Mànega · Veure més »

Caracal·la

Caracal·la (Lugdunum (actual Lió), Gàl·lia, 4 d'abril del 186 - Harran, Pàrtia, 8 d'abril del 217) va regnar com a emperador romà del 211 fins al 217.

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Caracal·la · Veure més »

Carps

Els carps (llatí carpi) foren un poble de Sarmàcia, que vivien al nord del Danubi, prop de la seva desembocadura.

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Carps · Veure més »

Cartago

Els ports púnics de Cartago Cartago —en àrab قرطاج, Qartāj; en francès Carthage— és una ciutat de Tunísia, dins la governació de Tunis, a uns 10 km al nord-est de Tunis.

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Cartago · Veure més »

Catafracta

Catafracta parta lluitant amb un lleó. Museu Britànic La catafracta (del grec κατάφρακτος, kataphractos) és un tipus de cavalleria pesant, fortament armada i protegida, utilitzada a l'Antiguitat pels pobles del món hel·lenístic i, més rarament, també per la República Romana amb els seus aliats; posteriorment fou utilitzada pels romans durant l'època de l'imperi i pels bizantins fins a l'alta edat mitjana.

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Catafracta · Veure més »

Cavaller romà

Els cavallers romans, també anomenats equites o classe eqüestre, foren una classe social dominant de l'antiga Roma, per darrere dels senadors.

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Cavaller romà · Veure més »

Cònsol romà

El cònsol (en llatí, consul) era el magistrat suprem de la República de Roma.

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Cònsol romà · Veure més »

Cens de població

El cens de població és un conjunt d'operacions que reuneixen, elaboren i publiquen dades demogràfiques, econòmiques i socials corresponents a tots els habitants d'un país o territori, referits a un moment determinat o a certs períodes donats.

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Cens de població · Veure més »

Ciutadania romana

La ciutadania romana implicava gaudir d'una sèrie de drets entre els quals destaquen el de vot a les assemblees i el d'exercir càrrecs públics.

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Ciutadania romana · Veure més »

Cohort (unitat militar)

Una cohort (del llatí cohors, en plural cohortis) era la unitat tàctica d'una legió romana després de les reformes de Gai Mari el 107 aC.

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Cohort (unitat militar) · Veure més »

Constantí I el Gran

Constantí I el Gran (Naissus, Dàcia, 27 de febrer de 272 - Ancycrona, Pont, 22 de maig de 337), fou el primer emperador romà que professà el cristianisme.

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Constantí I el Gran · Veure més »

Constantinoble

Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Constantinoble · Veure més »

Creta

Creta (grec Κρήτη) és l'illa més gran de Grècia i la cinquena de la Mediterrània.

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Creta · Veure més »

Cristianisme

El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristos, Crist, literalment, 'l'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article ""); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Cristianisme · Veure més »

Cultura de Villanova

Tomba de Badia, Volterra La cultura de Vil·lanova va ser la primera civilització de l'edat del ferro d'Itàlia i va florir al nord d'aquest país el segle IX aC com a evolució de la cultura dels camps d'urnes local.

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Cultura de Villanova · Veure més »

Danubi

El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Danubi · Veure més »

Dècada del 800 aC

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Dècada del 800 aC · Veure més »

Dictadura

Índex de Democràcia de l'Economist Intelligence Unit, 2016."http://www.sida.se/Global/About%20Sida/S%C3%A5%20arbetar%20vi/EIU_Democracy_Index_Dec2011.pdf Democracy Index 2011" (PDF). ''Economist Intelligence Unit.'' Els països que són més vermells són autoritaris, i més sovint dictadures. Les dictadures més actuals es troben a Àfrica i Àsia. La dictadura (del llatí dictatura) és una forma de govern en la qual el poder es concentra entorn de la figura d'un sol individu (dictador), generalment a través de la consolidació d'un govern de facto, que es caracteritza per una absència de divisió de poders, una inclinació a exercitar arbitràriament el comandament en benefici de la minoria que la recolza, la inexistència de cap consentiment per part dels governats i la impossibilitat que a través d'un procediment institucionalitzat l'oposició arribi al poder.

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Dictadura · Veure més »

Dioclecià

Dioclecià, (c. 245–c. 312), amb nom de naixement Diocles (grec), fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305 amb el nom llatí Dioclecià posà fi al període habitualment conegut entre els historiadors com a crisi del segle III (235-284).

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Dioclecià · Veure més »

Dionís d'Halicarnàs

Dionís d'Halicarnàs o Dionisi d'Halicarnàs (en llatí:Dionysius) fou un escriptor grec, fill d'Alexandre d'Halicarnàs, que va néixer entre el 78 aC i el 54 aC.

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Dionís d'Halicarnàs · Veure més »

Edat del bronze

L'edat del bronze és un període del desenvolupament de la civilització caracteritzat pel fet que la metal·lúrgia més avançada ha desenvolupat les tècniques d'extracció del coure dels minerals i en fa aliatges per a aconseguir bronze.

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Edat del bronze · Veure més »

Edat del ferro

L'edat del ferro és l'últim període principal de la tradicional divisió de les tres edats, establerta el 1820 per Christian Jürgensen (que establí una classificació segons els materials emprats en cada període), i és posterior a l'edat del bronze.

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Edat del ferro · Veure més »

Elagàbal

Elagàbal o, ocasionalment, Heliogàbal (Roma c. 203 – 11 de març de 222 a Roma), nascut Varius Avitus Bassianus i també conegut amb el nom de Varius Avitus Bassianus Marcus Antoninus, fou un emperador romà de la dinastia Severa (o dels Severs) que va regnar del 218 fins al 222.

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Elagàbal · Veure més »

Encyclopædia Britannica

Primera pàgina de la primera edició de l'''Encyclopædia Britannica'' L'Encyclopædia Britannica és l'enciclopèdia generalista més antiga en llengua anglesa, i la més reconeguda en aquesta llengua.

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Encyclopædia Britannica · Veure més »

Espasa

Espases L'espasa és una arma blanca de doble tallant composta d'una fulla dreta de metall equipada si és necessari amb un canal (depressió longitudinal), d'un mànec dit puny o mantí i d'un protector que protegeix la mà.

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Espasa · Veure més »

Etrusc

Àrea lingüística aproximada de la llengua etrusca al segle VI aC. L'etrusc és una llengua morta parlada a l'antiga Etrúria (l'actual Toscana).

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Etrusc · Veure més »

Exèrcit romà

Mapa de l'imperi romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd). Lexèrcit romà era l'exèrcit de l'antiga Roma.

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Exèrcit romà · Veure més »

Exèrcit romà tardà

tetrarques: L'emperador Dioclecià i els seus tres col·legues imperials. A l'esquerra, Dioclecià i Maximià, els dos ''Augusti'' (coemperadors), a la dreta, Galeri i Constanci I Clor, els dos ''Caesars'' (vicemperadors). Noteu l'ús dels mantells "panonios" de llana, normalment usats (no en combat) pels oficials de l'exèrcit tardà com a resultat de la influència dels oficials iliris i tracis. Vegeu també les empunyadures de les espases, que mostren la imatge d'un cap d'àguila. Estàtua de pòrfir a la Basílica de Sant Marc, Venècia. L'exèrcit romà tardà és el terme pel qual es coneix a les forces militars de l'Imperi Romà des de l'ascens al tron ​​de l'emperador Dioclecià l'any 284 fins a la divisió definitiva de l'Imperi en les seves meitats oriental i occidental el 395.

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Exèrcit romà tardà · Veure més »

Fona

Reconstrucció d'una fona balear. Tir amb la fona. La fona, passetja, bassetja o mandró, és una eina consistent en una corda o pell que permet projectar objectes a llarga distància.

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Fona · Veure més »

Foner balear

Foner balear. Els foners balears formaren un cos d'exèrcit propi de l'edat antiga, integrat per indígenes de les Balears, presents tant a les tropes cartagineses com romanes, sobretot durant el període posttalaiòtic.

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Foner balear · Veure més »

Gai Mari

Gai Mari o simplement Mari, en llatí Caius Marius, (157 aC, Cereatae, prop d'Arpinium - 86 aC, Roma) fou el cap del partit popular a Roma al final del segle II aC i començament del segle I aC.

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Gai Mari · Veure més »

Gai Vel·lei Patercle

Gai Vel·lei Patercle (Caius Velleius Paterculus) (Campània, 19 aC-30 dC) fou un historiador romà contemporani d'August i Tiberi.

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Gai Vel·lei Patercle · Veure més »

Galàcia

Galàcia fou el nom donat als territoris d'actuació dels gals (gàlates) a Anatòlia, més tard concretat a un territori delimitat del centre de l'Àsia Menor, i que fou una tetrarquia i després província romana.

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Galàcia · Veure més »

Gal·liè

Gal·liè, (en llatí: 218-268) fou emperador romà del 260 al 268.

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Gal·liè · Veure més »

Gàl·lia

La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Gàl·lia · Veure més »

Gàl·lia Cisalpina

Situació de la Gàl·lia CisalpinaGàl·lia Cisalpina o Gàl·lia Citerior (en llatí Gallia Cisalpina), fou el nom donat pels romans a la regió del nord d'Itàlia, que fou usat fins a la meitat del segle I aC.

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Gàl·lia Cisalpina · Veure més »

Gens (família)

La Gens és una paraula llatina que originalment era equivalent a família per tenir més tard un significat més ampli.

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Gens (família) · Veure més »

Gladius

La Gladius va ser una de les espases més utilitzades per l'exèrcit romà, la paraula prové del llatí i significa espasa.

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Gladius · Veure més »

Gneu Pompeu Magne

Gneu Pompeu Magne — Cnaeus Pompeius Magnus — sovint citat només com a Pompeu (Roma, 30 de setembre del 106 aC - Egipte Ptolemaic, 20 de setembre del 48 aC) fou un famós general i estadista al final de la República Romana fill del també reputat general Gneu Pompeu Estrabó.

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Gneu Pompeu Magne · Veure més »

Gots

Els gots eren un dels pobles germànics originaris d'Escandinàvia que van expandir-se per mitja Europa amenaçant el poder de l'imperi Romà.

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Gots · Veure més »

Guàrdia Pretoriana

Recreació moderna d'un soldat de la guàrdia pretoriana del segle I. Relleu d'un soldat pretorià procedent de Pèrgam (Turquia). Apareix amb uniforme de caserna, això és sense cuirassa, portant ''lancea, gladius, cingulum militiae'' i un petit escut tipus ''caetra''. Inscripció funerària del pretorià Quint Pomponi Poeni, natural de Norba Caesarina (Càceres, Espanya). Mèrida, Badajoz, Espanya) dedicada a Gai Cecili Vàrica, que va ser soldat de la ''Cohors Antistianae Praetoriana'' a principis del segle I. Inscripció funerària d'un pretorià d'origen itàlic, que va prestar servei en la ''Cohors IV Praetoria'' al segle I. La Guàrdia Pretoriana (o també Guàrdia Praetoriana, en llatí: praetoriani), era un cos militar que servia d'escorta i protecció als emperadors romans.

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Guàrdia Pretoriana · Veure més »

Guerra social

La Guerra social fou un conflicte intern romà que es va lliurar entre el 91 aC i el 87 aC, en què un grup d'aliats itàlics (socii, d'aquí el nom del conflicte) es va revoltar contra Roma, després de no haver pogut aconseguir la ciutadania romana.

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Guerra social · Veure més »

Guerres Mitridàtiques

Guerres mitridàtiques foren quatre guerres entre la República Romana i el rei Mitridates VI Eupator del Pont, que es van lliurar entre el 88 aC i el 66 aC.

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Guerres Mitridàtiques · Veure més »

Guerres Púniques

cartagineses en el transcurs de les Guerres Púniques. Les Guerres Púniques van ser una sèrie de tres guerres que van enfrontar, entre els anys 264 aC i 146 aC, les dues principals potències del Mediterrani de l'època, Roma i Cartago, anomenades així pel fet de ser la denominació que els romans donaven als cartaginesos (púnics), poble d'origen fenici.

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Guerres Púniques · Veure més »

Hastati

Els hastati (singular hastatus) eren soldats d'avantguarda de la infanteria pesant de les legions romanes als segles IV-II aC.

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Hastati · Veure més »

Hispània

Mapa de l'imperi romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'imperi romà a la península Ibèrica.

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Hispània · Veure més »

Història de les campanyes militars romanes

Màxima extensió de l'Imperi Romà el 116, després de les campanyes de Trajà. El mapa mostra el nom de les províncies romanes. La història de les campanyes militars romanes abasta des de la seva defensa inicial i posterior conquesta dels seus veïns tribals i dels pobles etruscs d'Itàlia fins a dominar gran part de la Mediterrània i més enllà, incloent les províncies de Britània i Àsia Menor en l'apogeu de l'Imperi fins a la lluita final de l'Imperi Romà d'Occident per la seva pròpia existència contra els invasors huns, vàndals i germànics, després de la divisió de l'imperi en els imperis d'Orient i d'Occident.

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Història de les campanyes militars romanes · Veure més »

Il·líria

Il·líria fou una regió, província romana i regne de la costa oriental de la mar Adriàtica.

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Il·líria · Veure més »

Imperi Romà

L'imperi Romà, successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del segle I. L'últim emperador de la part occidental de l'Imperi va ser deposat el 476.

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Imperi Romà · Veure més »

Iran

La República Islàmica de l'Iran és un país de l'Orient Mitjà.

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Iran · Veure més »

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Itàlia · Veure més »

Jeroni d'Estridó

Eusebi Jeroni Sofroni o Sant Jeroni (Hieronymus o Eusebius Hieronymus Sofronius) (Stridon vers 331/345 -Betlem 30 de setembre del 420) fou un escriptor i religiós romà, un dels principals teòlegs dels inicis de la Patrística.

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Jeroni d'Estridó · Veure més »

Juli Cèsar

Gai Juli Cèsar, (en llatí Gaius Iulius Caesar) més conegut com a Juli Cèsar (juliol de 100 aC - 15 de març de 44 aC, Roma) va ser un líder polític i militar de l'era tardo republicana.

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Juli Cèsar · Veure més »

La Farsàlia

La Farsàlia o Bellum Ciuile és un poema èpic llatí en hexàmetres escrit per Marc Anneu Lucà.

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і La Farsàlia · Veure més »

Laci

El Laci (en italià Lazio) és una regió de la Itàlia central al voltant de la ciutat de Roma, que n'és la capital.

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Laci · Veure més »

Legió romana

La legió romana (del llatí legio, "lleva") era la unitat militar bàsica de la Roma antiga.

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Legió romana · Veure més »

Llançament de javelina

Matti Järvinen, de Finlàndia, llençant la javelina als Jocs Olímpics d'estiu de 1932, on guanyà la medalla d'or. Una javelina volant. El llançament de javelina és una prova de l'atletisme actual, on es llança una javelina, feta de metall o fibra de vidre.

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Llançament de javelina · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Llatí · Veure més »

Locupletes

Locupletes o assidu (Assidui) eren dels ciutadans romans que foren inclosos en les cinc classes de la constitució del rei romà Servi Tul·li, i eren la classe social oposada a la dels proletaris (proletarii).

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Locupletes · Veure més »

Luci Corneli Sul·la

Luci Corneli Sul·la Fèlix (138 aC - 78 aC) fou un polític i general romà, cònsol l'any 88 aC i 80 aC i cap del partit dels optimats.

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Luci Corneli Sul·la · Veure més »

Macedònia (província romana)

La província romana de Macedònia es va crear a partir de l'antic Regne de Macedònia.

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Macedònia (província romana) · Veure més »

Manípul

Manípul El manípul o maniple va ser una unitat de la legió romana, ideada durant les Guerres Samnites.

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Manípul · Veure més »

Maquinària de setge

Armes de setge de l'Antiga Roma (il·lustració). La maquinària de setge són armes que s'usaven en l'antiguitat per a destruir o superar fortaleses, muralles i castells de manera eficaç durant un setge.

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Maquinària de setge · Veure més »

Mar Mediterrània

La mar Mediterrània, o el mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Mar Mediterrània · Veure més »

Marc Juni Brut tiranicida

Marc Juni Brut (Marcus Junius Brutus), conegut com el tiranicida, fou fill de Marc Juni Brut (Marcus Junius Brutus) i de Servília Cepiona.

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Marc Juni Brut tiranicida · Veure més »

Marc Ulpi Trajà

Trajà (Itàlica, prop de l'actual Sevilla, 18 de setembre del 53 – Selinos a Cilícia, 9 d'agost del 117) fou un general i emperador romà del 98 al 117, fill d'Ulpi Trajà, que fou de rang consular i patrici (el seu nom no apareix als Fasti) i membre d'una família senatorial de la província de la Bètica.

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Marc Ulpi Trajà · Veure més »

Marina romana

Trirrem romà representat en un mosaic. La marina romana (en llatí classis, literalment flota) era la força naval de la Roma Antiga.

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Marina romana · Veure més »

Maximí el Traci

Gaius Iulius Verus Maximinus (c. 173 – 238), d'origen got conegut com el Ciclop, va ser proclamat emperador a Magúncia el 235.

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Maximí el Traci · Veure més »

Mercenari

Un mercenari és un soldat que lluita a la guerra per un salari, a diferència de l'exèrcit regular, que manté una vinculació amb el país pel qual lluita.

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Mercenari · Veure més »

Mil·lenni I aC

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Mil·lenni I aC · Veure més »

Misenum

Misenum (Μισηνόν) fou un cap i un port a Campània: el Misenum Promontorium i al costat el Portus Misenus, a la part nord del Sinus Cumanus (moderna badia de Nàpols), al sud d'Itàlia.

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Misenum · Veure més »

Montesquieu

Charles Louis de Secondat, Baró de Montesquieu Charles Louis de Secondat, senyor de la Brède i baró de Montesquieu (La Brèda, Gascunya, 18 de gener del 1689 - París, 10 de febrer del 1755) fou un filòsof francès del Segle de les Llums.

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Montesquieu · Veure més »

Museus Capitolins

El Palazzo Nuovo, un dels edificis dels Museus Capitolins, a la plaça del Capitoli de Roma. Els Museus Capitolins (en italià Musei Capitolini) és el museu municipal més important de la ciutat de Roma.

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Museus Capitolins · Veure més »

Neró

Neró Claudi Cèsar August Germànic o Neró Claudi Drus Germànic, Nero Claudius Caesar Augustus Germanicus (Antium, 15 de desembre de 37 – Roma, 9 de juny de 68), nom de naixement Lucius Domitius Ahenobarbus, fou el darrer emperador romà de la dinastia julio-clàudia (13 d'octubre de 54 – 9 de juny de 68).

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Neró · Veure més »

Numeri

Numeri fou un nom romà poc corrent.

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Numeri · Veure més »

Oliver Cromwell

Oliver Cromwell (Huntingdon, Regne d'Anglaterra, 27 d'abril de 1599 - Londres, 3 de setembre de 1658) fou un líder polític i militar anglès.

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Oliver Cromwell · Veure més »

Oxford University Press

Oxford University Press (OUP) és l'editorial universitària més gran del món.

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Oxford University Press · Veure més »

Palazzo Massimo alle Terme

El Palazzo Massimo alle Terme és un palau de Roma, situat en la Piazza dei Cinquecento del rione Castro Pretori, prop de l'Estació Termini.

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Palazzo Massimo alle Terme · Veure més »

Península Itàlica

La península Itàlica, península italiana o península apenina és una de les penínsules més grans d'Europa.

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Península Itàlica · Veure més »

Peto (armadura)

El peto és la peça de l'armadura que defensa el pit i que amb el dorsal compon la cuirassa.

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Peto (armadura) · Veure més »

Pilum

Reconstrucció d'un ''pilum'' després de les Reformes de Màrius El pilum (en plural "pila") era una javelina pesada utilitzada per l'exèrcit romà en l'antiguitat.

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Pilum · Veure més »

Polibi

Estela de Polibi Polibi (Polybius), fill de Licortes, nascut a Megalòpolis, fou un historiador grec que visqué al voltant dels anys 205 a 120 aC, famós per la seva obra Històries, que cobreix amb detall el període del 264 aC al 146 aC.

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Polibi · Veure més »

Primera Guerra Púnica

La Primera Guerra Púnica (262 aC-241 aC) fou la primera de les tres guerres púniques entre la República Romana i Cartago pel domini del Mediterrani.

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Primera Guerra Púnica · Veure més »

Princeps

El Princeps ("primer ciutadà") fou un títol de la primera etapa de l'imperi Romà (Principat), rebut del Senat per Octavi August, l'any 28 dC, en reconeixement del seu poder i prestigi polític.

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Princeps · Veure més »

Proletarii

Els proletarii, etimològicament “els que crien fills”, era el terme aplicat a l'antiga Roma a la classe social més baixa, als pobres sense terra.

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Proletarii · Veure més »

Ravenna

Ravenna - Ravêna en emilià-romanyol - és una ciutat d'Itàlia a l'Emília-Romanya, província de Ravenna.

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Ravenna · Veure més »

Ròmul August

Flavi Ròmul August, nascut en el 461 va ser l'últim emperador romà d'occident (475-476).

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Ròmul August · Veure més »

Ròmul i Rem

Segons la tradició romana, els germans Ròmul i Rem (Romulus et Remus) van ser els fundadors de la ciutat de Roma i del senat romà.

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Ròmul i Rem · Veure més »

Reformes de Mari

Actors representant l'avanç d'una legió romana en posició d'atac. Les reformes de Mari van ser un grup de reformes fetes a l'exèrcit de Roma iniciades l'any 107 aC per Gai Mari, polític i general de l'República romana.

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Reformes de Mari · Veure més »

Regne de Numídia

La província de Numídia en l'Imperi Romà El Regne de Numídia fou un estat independent i després client de Roma, que estava situat a la regió coneguda per Numídia (part de la moderna Algèria i part de Tunísia), sorgit per la unió del Regne de Numídia Oriental al Regne de Numídia Occidental.

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Regne de Numídia · Veure més »

Regne romà

El Regne de Roma o Regne Romà o Monarquia ROMANA (del llatí: Regnum Romanum) va ser el govern monàrquic de la ciutat de Roma i els seus territoris des de la seva fundació.

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Regne romà · Veure més »

República Àrab Siriana

La República Àrab Siriana o Síria (en àrab: الجمهوريّة العربيّة السّوريّة, al-Jumhūriyya al-ʿArabiyya al-Sūriyya o سوريا, Sūriyā) és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel-Palestina i el Líban.

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і República Àrab Siriana · Veure més »

República Romana

La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і República Romana · Veure més »

Rin

El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Rin · Veure més »

Rodella

La rodella és un escut lenticular d'uns 50-60 cm de diàmetre, que va fixat al braç mitjançant corretges i una nansa.

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Rodella · Veure més »

Roma

Roma és la capital d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Roma · Veure més »

Rubicó

Localització del Rubicó El Rubicó (Rubicon, Ῥουβικων) és el nom d'un riu del nord-est d'Itàlia.

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Rubicó · Veure més »

Sacre Imperi Romanogermànic

El Sacre Imperi romanogermànic o simplement Sacre Imperi (en alemany: Heiliges Römisches Reich; o Sacrum Romanum Imperium en llatí) va ser la unió política d'un conglomerat d'estats de l'Europa central, que es va mantenir des de l'edat mitjana fins a finals de l'edat moderna. Nascut el 962 de la França oriental, de les tres parts en les quals es va repartir el Regne franc el 843 (tractat de Verdun), el Sacre Imperi va ser l'entitat predominant d'Europa central durant gairebé un mil·lenni, fins a la seva dissolució el 1806 per Napoleó I. En el segle XVIII, comprenia la major part de les actuals Alemanya, República Txeca, Àustria, Liechtenstein, Eslovènia, Bèlgica i Luxemburg, així com grans àrees de l'actual Polònia i una porció dels Països Baixos. Anteriorment, n'havien format part la totalitat dels Països Baixos i Suïssa, així com zones de França i Itàlia. La denominació del Sacre Imperi va variar enormement al llarg dels segles. L'any 1034, es feia servir la fórmula Imperi romà per a referir-se a les terres sota domini de Conrad II i no va ser fins al 1157, durant el regnat de Frederic I Barba-roja, que es va començar a utilitzar el terme Sacre Imperi. D'altra banda, l'ús del terme emperador romà feia referència als governadors de les terres europees del nord i va començar a usar-se amb Otó II entre 973 i 983. Els emperadors anteriors, des de Carlemany (mort el 814) fins a Otó I el Gran (emperador entre 962 i 973), havien utilitzat simplement el títol d'Imperator Augustus ('emperador august'), encara que històricament se'ls coneix també com a emperadors d'Occident. El terme Sacre Imperi romà comença a ser utilitzat a partir de 1254; i el terme Sacre Imperi romanogermànic data del 1512, després de moltes variacions en els últims anys del segle XV. El Reich va ser des dels seus inicis un ens molt federal: de nou en contraposició amb França, que havia estat, majoritàriament, part de l'Imperi romà, en les parts orientals del Regne franc, les tribus germàniques eren molt més independents i renuents a cedir poder a una autoritat central. Tots els intents de convertir el càrrec de rei en hereditari van fracassar, mantenint-se el de monarca com un càrrec electiu. Després d'això, cada candidat a la corona havia de realitzar una sèrie de promeses als electors, les crides Wahlkapitulationen (capitulacions electives), garantint als diferents territoris més i més poder al llarg dels segles. A causa de les seves connotacions religioses, el Reich com a institució va quedar seriosament danyat per les disputes entre el papa i els reis d'Alemanya, en relació amb la seva coronació com a emperadors. Mai no va ser gaire clar sota quines condicions el papa havia de coronar l'emperador, i especialment com el poder universal de l'emperador depenia del poder del papa en matèries clericals. Freqüents disputes van tenir aquest punt com a centre, especialment al llarg del segle XI, amb motiu de la querella de les investidures i el concordat de Worms de 1122. El fet que el sistema feudal del Reich, en què el rei constituïa la cúspide de l'anomenada "piràmide feudal", fos causa o símptoma de la debilitat de l'imperi, no és clar. En tot cas, l'obediència militar, que —conforme a la tradició germana— estava íntimament lligada a la concessió de terres als vassalls, va ser sempre problemàtica: quan el Reich havia d'anar a la guerra, les decisions eren lentes i fràgils. Fins al, els interessos econòmics del sud i l'oest de l'imperi diferien notablement dels de la part nord, on estava assentada la lliga Hanseàtica. Aquesta estava més vinculada a Escandinàvia i al Bàltic que la resta d'Alemanya.

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Sàrmates

Els sàrmates foren un poble turc oriental integrat per gran nombre de pobles acollits sota aquesta denominació que els escites donaven als pobles "no escites" sobre els que governaven.

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Sàrmates · Veure més »

Segle I

El segle I és un període que comprèn des de l'any 1 fins a l'any 100 dC.

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Segle I · Veure més »

Segle II

El segle II, que comprèn els anys 101 - 199, pertany a l'era de l'Antiguitat clàssica i està marcat per la consolidació de les tendències i pobles del segle precedent.

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Segle II · Veure més »

Segle II aC

El segle II aC està dins del període hel·lenístic i comprèn els anys inclosos entre el 200 aC i el 101 aC.

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Segle II aC · Veure més »

Segle III

El segle III comprèn els anys inclosos entre el 201 i el 300 i suposa un període de gran inestabilitat per a Roma; per això, tota l'època es coneix com a ''crisi del'' ''segle III''.

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Segle III · Veure més »

Segle IV aC

El segle IV aC és un període de l'antiguitat clàssica que comprèn els anys inclosos entre el 400 i el 301 aC.

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Segle IV aC · Veure més »

Segle V

El segle V és un període que inclou els anys compresos entre el 401 i el 500.

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Segle V · Veure més »

Segle V aC

El segle V aC és un dels períodes de l'edat antiga de més desenvolupament cultural, gràcies especialment al lideratge grec i els seus avenços en filosofia, art, literatura i política.

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Segle V aC · Veure més »

Segle VII aC

El segle VII aC és un període de l'edat antiga que inclou els anys compresos entre el 700 aC i el 601 aC.

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Segle VII aC · Veure més »

Segle XVII

El segle XVII és un període de l'edat moderna que inclou els anys compresos entre 1601 i 1700, i que suposa un període de crisi política i econòmica gairebé generalitzat, mentre que en l'àmbit cultural i científic es duen a terme grans avenços, fruit de la nova mentalitat racionalista i individualista, que posa en dubte vells dogmes.

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Segle XVII · Veure més »

Segona Guerra Civil romana

La Segona Guerra Civil romana va ser un conflicte militar lliurat entre el 49 aC i el 45 aC, protagonitzat per l'enfrontament personal de Juli Cèsar amb la facció tradicionalista i conservadora del senat liderada militarment per Gneu Pompeu Magne.

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Segona Guerra Civil romana · Veure més »

Segona Guerra Samnita

La segona guerra samnita fou un conflicte armat entre la república romana i els samnites que es va produir entre el 326 aC i el 304 aC.

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Segona Guerra Samnita · Veure més »

Senat romà

SPQR El Senat romà fou una institució de l'antiga Roma que va sorgir com a contrapès a la institució reial.

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Senat romà · Veure més »

Septimi Sever

Luci Septimi Sever (11 d'abril de 146, Leptis Magna – 4 de febrer de 211, Eboracum, Britània) fou emperador romà fundador de la dinastia Severa.

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Septimi Sever · Veure més »

Servei militar

Sense dades El servei militar (popularment també dit mili) és una prestació de serveis en un exèrcit o organització militar, tant com a resultat d'haver-ho triat com a feina (servei militar professional), d'haver-s'hi apuntat espontàniament (servei militar voluntari) o d'un reclutament forçós (servei militar obligatori).

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Servei militar · Veure més »

Servi Tul·li

'''Servi Tul·li''', sisè rei de Roma,(578-535 aC) Servi Tul·li (en llatí) va ser el sisè rei de Roma (578-535 aC).

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Servi Tul·li · Veure més »

Tarquini el Superb

Luci Tarquini, dit el Superb, (Lucius Tarquinius o Tarquinius Superbus) va ser el setè i darrer rei de Roma (-) de la dinastia etrusca del regne romà.

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Tarquini el Superb · Veure més »

Tarquini Prisc

Tarquini Prisc (Lucius Tarquinius Priscus) va ser el cinquè rei de Roma (~-), originari d'Etrúria.

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Tarquini Prisc · Veure més »

Tàcit

Publi o Gaius Corneli Tàcit (56 - 118), historiador romà, fou un senador, cònsol i governador romà.

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Tàcit · Veure més »

Tercera Guerra Civil Romana

La Tercera Guerra Civil Romana fou la guerra Civil romana desencadenada arran de l'assassinat de Juli Cèsar (44 aC).

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Tercera Guerra Civil Romana · Veure més »

Titus Livi

Titus Livi o Tit Livi (Titus Livius) (Pàdua, 59 aC-17 dC) va ser un historiador romà nascut a Patavium (Pàdua) vers el 59 aC.

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Titus Livi · Veure més »

Triarii

Escultura que representa un triarii de Johann Baptist Moroder- Lusenberg (1870 – 1932) situada en la "Villa Venecia" en Urtijëi, Itàlia. Els triarii (del llatí triari, en singular triarius) eren els soldats veterans de l'exèrcit republicà abans de les reformes de Gai Mari.

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Triarii · Veure més »

Tropes auxiliars romanes

scutum'' dels legionaris. Columna de Trajà, Roma. Les tropes auxiliars (del llatí auxilia) eren unitats de l'exèrcit romà compostes per soldats sense la ciutadania romana.

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Tropes auxiliars romanes · Veure més »

Valent

Valent, (en llatí, 328 - 9 d'agost de 378), va ser emperador romà des de l'any 364 fins a la seva mort.

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Valent · Veure més »

Vallum Romanum

Vallum Romanum fou el nom genèric de les obres defensives romanes a l'illa de Britània, de les quals queden moltes restes, comprenent les obres conegudes com a mur d'Adrià i mur d'Antoní.

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Vallum Romanum · Veure més »

Viquitexts

Viquitexts (Wikisource originalment en anglès) és una biblioteca digital en un wiki de texts originals lliures mantinguda per la Fundació Wikimedia, una organització sense ànim de lucre.

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Viquitexts · Veure més »

Visigots

Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria "gots de l'oest".

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Visigots · Veure més »

107 aC

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і 107 aC · Veure més »

123 aC

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і 123 aC · Veure més »

1557

;Països Catalans.

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і 1557 · Veure més »

190

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і 190 · Veure més »

213 aC

L'any 213 aC va ser un any del calendari romà prejulià.

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і 213 aC · Veure més »

217 aC

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і 217 aC · Veure més »

235

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і 235 · Veure més »

250

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і 250 · Veure més »

258

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і 258 · Veure més »

295

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і 295 · Veure més »

350

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і 350 · Veure més »

358

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і 358 · Veure més »

376

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і 376 · Veure més »

382

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і 382 · Veure més »

395

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і 395 · Veure més »

403 aC

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і 403 aC · Veure més »

476

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і 476 · Veure més »

70

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'estructura de l'exèrcit romà і 70 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Estructura de l'exèrcit romà.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »