Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Història de l'educació

Índex Història de l'educació

La història de l'educació recull les diferents concepcions de l'educació al llarg del temps, incloent-hi els seus objectius, mètodes, teories sobre l'ensenyament i l'aprenentatge o lligams amb l'entorn (fet que analitza profunditat la sociologia de l'educació).

83 les relacions: Absentisme escolar, Alexandre Galí i Coll, Alfabetisme, Altes capacitats, Antiga Grècia, Aprenentatge, Aristòtil, Assurbanipal, Atenció a la diversitat, Índia, Baldiri Reixac i Carbó, Banc Mundial, Biblioteca, Cal·ligrafia, Carlemany, Casta, Català, Coeducació, Companyia de Jesús, Competències bàsiques, Confuci, Daniel Goleman, David Ausubel, Disciplina, Divisió del treball, Doctorat, Dret, Educació, Educació especial, Educació física, Educació formal, Educació infantil, Educació obligatòria, Educació primària, Escola Nova, Escolarització a casa, Escriptura, Exàmens imperials xinesos, Francesc Ferrer i Guàrdia, Francesco Tonucci, Gremi, Història de l'educació a Espanya, Homer, Humanisme, Humanitats, Internet, Jan Amós Comenius, Jean Piaget, Joan Lluís Vives i March, John Dewey, ..., Jules Ferry, Lev Vigotski, Llei d'Educació de Catalunya, Llei Moyano, Llei Orgànica d'Educació, Llei Orgànica General del Sistema Educatiu, Llibre de text, Madrassa, Maria Montessori, Michel de Montaigne, Mite, Monoteisme, Natació, Noblesa, Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni, Ovide Decroly, Paulo Freire, Pedagogia, Plató, Positivisme, Programa PISA, Progrés, Quintilià, Ramon Llull, Retòrica, Revolució Francesa, Rosa Sensat i Vilà, Tabú, Teologia, Tribu (antropologia), Universitat de Lleida, Universitat medieval, Veda. Ampliar l'índex (33 més) »

Absentisme escolar

L'absentisme escolar és la no assitència dels nens i nenes a l'educació formal en edats d'escolarització obligatòria.

Nou!!: Història de l'educació і Absentisme escolar · Veure més »

Alexandre Galí i Coll

Alexandre Galí i Coll (Camprodon, Ripollès, 1886 - Barcelona, 1969) fou un pedagog, lingüista i historiador català.

Nou!!: Història de l'educació і Alexandre Galí i Coll · Veure més »

Alfabetisme

Taxes d'alfabetització del món L'alfabetització és l'acció i efecte d'ensenyar de llegir i d'escriure grans masses de persones adultes i d'instruir-les; és l'acció d'ensenyar a llegir i escriure a les persones d'una regió o comunitat.

Nou!!: Història de l'educació і Alfabetisme · Veure més »

Altes capacitats

L' alta capacitat intel·lectual, altes capacitats o informalment superdotació és el fet que una persona tingui una capacitat intel·lectual superior a la mitjana.

Nou!!: Història de l'educació і Altes capacitats · Veure més »

Antiga Grècia

Lantiga Grècia, o Grècia clàssica, és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre Magne, també conegut com Alexandre el Gran, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.

Nou!!: Història de l'educació і Antiga Grècia · Veure més »

Aprenentatge

Quadre de la lliçó complicada. L'aprenentatge és el procés psicològic a través del qual es modifiquen i adquireixen habilitats, destreses, coneixements, conductes o valors com a resultat de l'estudi, l'experiència, la instrucció, el raonament i l'observació.

Nou!!: Història de l'educació і Aprenentatge · Veure més »

Aristòtil

Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'Antiga Grècia.

Nou!!: Història de l'educació і Aristòtil · Veure més »

Assurbanipal

Assurbanipal o Ashurbanipal (Aššur-bāni-apal, literalment "Assur ha donat un fill hereu"; en accadi: Aššur-bāni-apli, en arameu: "ܐܵܫܘܿܪ ܒܵܢܝܼ ܐܵܦܠܝܼ") va ser l'últim gran rei d'Assíria.

Nou!!: Història de l'educació і Assurbanipal · Veure més »

Atenció a la diversitat

En el món educatiu, atendre a la diversitat consisteix a organitzar els elements escolars i curriculars ordinaris perquè facilitin l'aprenentatge de tots els alumnes creant criteris generals per poder ensenyar a tothom, portant a terme uns processos de formació segons les agrupacions escolars.

Nou!!: Història de l'educació і Atenció a la diversitat · Veure més »

Índia

LÍndia (en hindi भारत, Bhārat)", oficialment la República de l'Índia (en hindi भारत गणराज्य, Bhārat Gaṇarājya) és un Estat del sud de l'Àsia.

Nou!!: Història de l'educació і Índia · Veure més »

Baldiri Reixac i Carbó

Portada de les ''Instruccions per l'ensenyança de minyons'' en l'edició feta a Girona el 1749. Baldiri Reixac i Carbó (Bell-lloc d'Aro, Empordà, gener de 1703 - Ollers, Vilademuls, 15 de febrer de 1781) fou un pedagog i religiós català.

Nou!!: Història de l'educació і Baldiri Reixac i Carbó · Veure més »

Banc Mundial

El Banc Mundial és una institució financera internacional que proporciona préstecs als països en vies de desenvolupament per als programes de capital.

Nou!!: Història de l'educació і Banc Mundial · Veure més »

Biblioteca

Biblioteca de Chambery. El nom biblioteca prové del llatí bibliothēca provinent del grec antic βιβλιοθήκη (bibliothḗkē) compost de βιβλίον (biblion, «llibre») i θήκη (thḗkē, «caixa»), on caixa s'entén generalment com a edifici o cambra.

Nou!!: Història de l'educació і Biblioteca · Veure més »

Cal·ligrafia

Cal·ligrafia en llatí que representa una Bíblia de 1407 La cal·ligrafia és l'art d'escriure emprant bells signes.

Nou!!: Història de l'educació і Cal·ligrafia · Veure més »

Carlemany

Carlemany (prop de Lieja, 2 d'abril del 742 - Aquisgrà, 28 de gener del 814) fou rei dels francs (768 - 814), rei dels llombards (774 - 814) i emperador d'Occident (800 - 814).

Nou!!: Història de l'educació і Carlemany · Veure més »

Casta

La paraula ''casta'' es va començar a fer servir com a sinònim de ''classe social'' durant les missions portugueses a l'Índia. Molts indis en l'actualitat han expressat la idea que la imatge negativa del sistema de classes es va produir durant l'ocupació britànica, els quals van difondre la idea de discriminació racial associada a la de casta. Es reivindica, en canvi que les castes índies, les anomenades ''jāti'' eren una forma administrativa tribal, un concepte més semblant al de ''clan'' establert a Escòcia, que no tenia res a veure amb la discriminació racista. En aquesta fotografia del 1916 es poden veure membres de la casta índia dels ''Basor''. Membres de la casta ''fellahin'' egípcia, fent les seves tasques agrícoles. La casta és un sistema social elaborat i complex que combina elements d'endogàmia, funció o activitat ocupacional, cultura, nivell social, afiliació tribal i poder polític.

Nou!!: Història de l'educació і Casta · Veure més »

Català

El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada per més d'onze milions de persones, a Catalunya, al País Valencià (tret d'algunes comarques de l'interior), les Illes Balears, Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia poblat per immigrats valencians), i en petites comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 195.000 parlants).

Nou!!: Història de l'educació і Català · Veure més »

Coeducació

Classe de pràctiques a una universitat La coeducació és una metodologia educativa que té com a objectiu fer disminuir tant com sigui possible els efectes i conseqüències d'una educació sexista sobre els nens i les nenes.

Nou!!: Història de l'educació і Coeducació · Veure més »

Companyia de Jesús

La Companyia de Jesús (en llatí: Societas Jesu S.J.) és un orde religiós catòlic fundat el 1540 per Íñigo de Loiola, qui després va ser canonitzat com Sant Ignasi de Loiola.

Nou!!: Història de l'educació і Companyia de Jesús · Veure més »

Competències bàsiques

Les competències bàsiques en didàctica són les capacitats que es consideren fonamentals perquè una persona adulta pogués organitzar la seva vida personal i professional de manera autònoma.

Nou!!: Història de l'educació і Competències bàsiques · Veure més »

Confuci

Kongzi o Kong Fuzi, llatinitzat com a Confuci (en pinyin Kǒng Zǐ, 孔子 o Kǒng Fūzǐ, 孔夫子; en Wade-Giles K'ung-fu-tzu, "Mestre Kong") (segons la tradició: 28 de setembre del 551 - 479 aC) fou un personatge cabdal dintre de la cultura xinesa i de l'Àsia oriental en general.

Nou!!: Història de l'educació і Confuci · Veure més »

Daniel Goleman

Daniel Goleman és un psicòleg nord-americà, nascut a Stockton, Califòrnia, el 7 de març del 1947.

Nou!!: Història de l'educació і Daniel Goleman · Veure més »

David Ausubel

David Paul Ausubel (Nova York, 1918 - 2008) fou un psicòleg i pedagog estatunidenc.

Nou!!: Història de l'educació і David Ausubel · Veure més »

Disciplina

En la seva accepció més comuna la disciplina és la capacitat d'enfocar els mateixos esforços en aconseguir un fi, tot i que etimològicament, disciplina fa referència a la instrucció donada a un deixeble, accepció que preserva el sentit de la paraula original en llatí (comandament) l'arrel discere significa aprendre.

Nou!!: Història de l'educació і Disciplina · Veure més »

Divisió del treball

La divisió del treball o de forma més general la divisió de funcions és l'especialització d'individus que cooperen per a fer tasques o papers específics.

Nou!!: Història de l'educació і Divisió del treball · Veure més »

Doctorat

El doctorat és el programa màxim d'educació superior de moltes universitats.

Nou!!: Història de l'educació і Doctorat · Veure més »

Dret

301x301px El dret és un ordre jurídic que s'expressa normativament (conjunt de normes) per regir una societat, regular-ne la conducta i resoldre'n els conflictes inspirats en els postulats de la justícia.

Nou!!: Història de l'educació і Dret · Veure més »

Educació

Xiquets en un parvulari de l'Afganistan. Leducació és el procés pel qual la societat transmet, de manera deliberada, organitzada i sistemàtica, els seus coneixements acumulats, aptituds i valors a les noves generacions.

Nou!!: Història de l'educació і Educació · Veure més »

Educació especial

L'educació especial és l'educació específicament destinada a alumnes amb necessitats educatives considerades especials, o diferents, a causa de superdotació intel·lectual o discapacitats psíquiques, físiques o sensorials, incloent totes les actuacions encaminades a compensar aquestes necessitats.

Nou!!: Història de l'educació і Educació especial · Veure més »

Educació física

Sala de material d'educació física. L'educació física és el cultiu metòdic d'exercicis adequats que tenen per objectiu desenvolupar i enfortir el cos humà, fent més àgils i eficaços els seus moviments, millorant la funcionalitat del sistema cardiorespiratori, de l'aparell locomotor, equilibrant el sistema nerviós i proporcionant molts beneficis per a la salut.

Nou!!: Història de l'educació і Educació física · Veure més »

Educació formal

L'educació formal (de vegades també coneguda amb el nom educació reglada) és l'ensenyament oficialment reconegut, normalment pel Govern d'un país, que s'imparteix a escoles o centres similars.

Nou!!: Història de l'educació і Educació formal · Veure més »

Educació infantil

Nens de 6 anys en una llar d'infants d'Alanya Leducació infantil, preescolar o maternal és aquella que es dóna abans de l'inici de l'educació primària o l'ensenyament obligatori). Actualment es troba regulada pel sistema educatiu català com una etapa organitzada en dos cicles, de 0-3 anys (llar d'infants) i de 3-6 anys (Parvulari). En l'etapa de Parvulari, a Catalunya, cada curs s'anomena de manera sintètica P-3 (3 anys), P-4 (4 anys) i P-5 (5 anys). No és una etapa obligatòria. La finalitat de l'educació infantil és la de contribuir al desenvolupament físic, afectiu, social i intel·lectual de nenes i nens. La importància d'aquesta etapa rau en el seu possible caràcter compensatori de les desigualtats familiars culturals, en el paper atorgat a la socialització i en el foment de les capacitats dels nens i nenes (es creu que els primers anys de vida són els més proclius a l'estimulació). Equival al nivell 0 d'instrucció de l'ISCED.

Nou!!: Història de l'educació і Educació infantil · Veure més »

Educació obligatòria

L' ensenyament obligatori o educació obligatòria és el conjunt de cicles d'ensenyament reglat que per llei tenen el dret de rebre totes les persones des de la seva infantesa.

Nou!!: Història de l'educació і Educació obligatòria · Veure més »

Educació primària

Mestra d'escola (Sud-àfrica). L'educació primària és l'etapa de l'ensenyament formal que s'encarrega de l'alfabetització de l'alumne i de transmetre-li els continguts culturals més bàsics de manera que pugui entendre el món que l'envolta i motivar-se per aprendre.

Nou!!: Història de l'educació і Educació primària · Veure més »

Escola Nova

L'Escola Nova és un moviment pedagògic que sorgeix a finals del S. XIX, que pretén promoure un canvi en la manera d’ensenyar impulsant un aprenentatge actiu envers l'Escola Tradicional, així com renovant els seus principis.

Nou!!: Història de l'educació і Escola Nova · Veure més »

Escolarització a casa

L'educació a casa o escolarització a casa és un mètode d'educació informal que consisteix a educar als infants a la pròpia llar, habitualment per membres de la família, típicament els pares, mares o un tutor.

Nou!!: Història de l'educació і Escolarització a casa · Veure més »

Escriptura

Il·lustració d'un escriba fent ús de l'escriptura L'escriptura és un mètode de comunicació humana que es realitza mitjançant signes visuals que constitueixen un sistema, que pot o no expressar sense ambigüitat tot el que pot dir una llengua determinada.

Nou!!: Història de l'educació і Escriptura · Veure més »

Exàmens imperials xinesos

El sistema d'examinació imperial xinès es va practicar a la Xina imperial de l'any 606 a l'any 1905 i consistia en una sèrie de proves que servien per seleccionar els candidats per ocupar una plaça com a funcionaris.

Nou!!: Història de l'educació і Exàmens imperials xinesos · Veure més »

Francesc Ferrer i Guàrdia

Francesc Ferrer i Guàrdia (Alella, el Maresme, 10 de gener de 1859 - Barcelona, 13 d'octubre de 1909) fou un important pedagog català.

Nou!!: Història de l'educació і Francesc Ferrer i Guàrdia · Veure més »

Francesco Tonucci

Francesco Tonucci (Fano, Itàlia, 1940) és un pedagog italià especialitzat en educació infantil i llicenciat en pedagogia per la Universitat Catòlica de Milà.

Nou!!: Història de l'educació і Francesco Tonucci · Veure més »

Gremi

''Membres del Gremi de la Gran Ballesta de Malines -Gremi de Sant Jordi-'' (c.1500) pel mestre del gremi de Sant Jordi de Malines al Museu Reial de Belles Arts (Anvers). Un gremi és una agrupació de persones que fan el mateix ofici.

Nou!!: Història de l'educació і Gremi · Veure més »

Història de l'educació a Espanya

La història de l'educació a Espanya és la història de l'educació als territoris que pertanyen a Espanya, des de l'època moderna i l'humanisme fins a l'actualitat.

Nou!!: Història de l'educació і Història de l'educació a Espanya · Veure més »

Homer

Homer, Ὅμηρος en grec antic, és el suposat autor de les obres literàries més antigues conegudes a Europa: els poemes orals la Ilíada i lOdissea.

Nou!!: Història de l'educació і Homer · Veure més »

Humanisme

Quatre filòsofs humanistes pensionats pels Médici: Marsilio Ficino, Cristoforo Landino, Angelo Poliziano i Demetrio Calcocondilas (fresc de Domenico Ghirlandaio). L’humanisme és un moviment de renovació cultural que va sorgir a Itàlia, al segle XIV, i que va ser expandit per Europa durant els segles XV i XVI.

Nou!!: Història de l'educació і Humanisme · Veure més »

Humanitats

Les humanitats són un grup de matèries acadèmiques unides pel seu objectiu d'estudiar la condició humana i una aproximació qualitativa que normalment evita que un sol paradigma arribi a definir una disciplina.

Nou!!: Història de l'educació і Humanitats · Veure més »

Internet

Visualització de les diverses rutes d'una part d'Internet Internet és una xarxa pública i global d'ordinadors que estan interconnectats mitjançant el protocol d'Internet (Internet Protocol) i que comuniquen mitjançant la commutació de paquets.

Nou!!: Història de l'educació і Internet · Veure més »

Jan Amós Comenius

Jan Amós Komenský, anomenat Comenius (28 de març de 1592, Uherský Brod, Moràvia - 15 de novembre de 1670,Amsterdam) fou un filòsof, gramàtic i pedagog txec.

Nou!!: Història de l'educació і Jan Amós Comenius · Veure més »

Jean Piaget

Jean William Fritz Piaget (Neuchâtel, Suïssa, 9 d'agost de 1896 - Ginebra, 16 de setembre de 1980) fou un psicòleg experimental, filòsof i biòleg suís interessat en l'epistemologia genètica i famós per les seves aportacions en el camp de la psicologia evolutiva, els seus estudis sobre la infància i la seva teoria del desenvolupament cognitiu.

Nou!!: Història de l'educació і Jean Piaget · Veure més »

Joan Lluís Vives i March

Joan Lluís Vives i March (València, 6 de març de 1492 – Bruges, 6 de maig de 1540), també conegut com a Lluís Vives o bé Ioannes Lodovicus Vives (en llatí), fou un dels màxims representants de l'humanisme europeu, destacant en diversos àmbits del pensament i de la cultura.

Nou!!: Història de l'educació і Joan Lluís Vives i March · Veure més »

John Dewey

John Dewey (Burlington, EUA, 1859- Nova York, EUA, 1 de juny de 1952) va ésser un filòsof i pedagog nord-americà.

Nou!!: Història de l'educació і John Dewey · Veure més »

Jules Ferry

Jules Ferry (Saint-Dié-des-Vosges, 1832 - París, 1893), apodat "el tonkinès", va ser un polític francès de dretes, centralista i nacionalista.

Nou!!: Història de l'educació і Jules Ferry · Veure més »

Lev Vigotski

Lev Semeónovitx Vigotski (Лев Семенович Выготский) (Orxa, Imperi rus, 12 de novembre del 1896 - Moscou, URSS, 11 de juny 1934) fou un psicòleg del desenvolupament.

Nou!!: Història de l'educació і Lev Vigotski · Veure més »

Llei d'Educació de Catalunya

La Llei d'Educació de Catalunya (LEC) és una llei aprovada pel Parlament de Catalunya el 2009 i publicada al DOGC el 10 de juliol d'aquell any.

Nou!!: Història de l'educació і Llei d'Educació de Catalunya · Veure més »

Llei Moyano

La Llei Moyano és una llei d'instrucció pública, aprovada per decret el 9 de setembre de 1857 pel ministre liberal Claudio Moyano, estigué vigent fins a la Segona República Espanyola.

Nou!!: Història de l'educació і Llei Moyano · Veure més »

Llei Orgànica d'Educació

La Llei Orgànica d'Educació (LOE) és la llei que des del 2006 ordena el sistema educatiu espanyol.

Nou!!: Història de l'educació і Llei Orgànica d'Educació · Veure més »

Llei Orgànica General del Sistema Educatiu

La LOGSE, abreviatura de Llei Orgànica General del Sistema Educatiu, de 3 d'octubre de 1990 (publicada en el BOE de 4 d'octubre) fou una llei educativa espanyola, promulgada pel govern d'Espanya presidit per Felipe González i substituí a la Llei General d'Educació de 1970.

Nou!!: Història de l'educació і Llei Orgànica General del Sistema Educatiu · Veure més »

Llibre de text

El manual escolar o llibre de text (calc del castellà) és aquell llibre que conté els continguts propis de l'ensenyament escolar, amb suggeriments d'exercicis i guia per al professor.

Nou!!: Història de l'educació і Llibre de text · Veure més »

Madrassa

Una madrassa a Tunísia. Una madrassa (de l'àrab مدرسة, madrasa, pl. مدارس, madāris) és una escola islàmica d'ensenyament religiós, generalment adscrita a una mesquita.

Nou!!: Història de l'educació і Madrassa · Veure més »

Maria Montessori

Maria Montessori (Chiaravalle, Ancona, Itàlia, 31 d'agost de 1870 - Noordwijk, Holanda, 6 de maig de 1952) fou una pedagoga, científica, metgessa, psiquiatra i filòsofa, i una devota catòlica, feminista i humanista italiana.

Nou!!: Història de l'educació і Maria Montessori · Veure més »

Michel de Montaigne

Michel Eyquem de Montaigne (castell de Montaigne, Perigord, 28 de febrer del 1533 - 13 de setembre del 1592) va ser un pensador i un polític francès del Renaixement.

Nou!!: Història de l'educació і Michel de Montaigne · Veure més »

Mite

gegants. Pintura de Mårten Eskil Winge (1872). Un mite (del grec μῦθος, mythos, «relat», «conte») és un relat tradicional que es refereix a esdeveniments prodigiosos, protagonitzats per éssers sobrenaturals o extraordinaris, tals com déus, semidéus, herois, monstres o personatges fantàstics, els quals busquen donar una explicació a un fet o fenomen.

Nou!!: Història de l'educació і Mite · Veure més »

Monoteisme

El monoteisme (del Grec μόνος "únic" i θεός "déu") és la creença en un Déu únic, sovint amb els dons de l'omnisciència, omnipotència i omnipresència.

Nou!!: Història de l'educació і Monoteisme · Veure més »

Natació

Nedador La natació és el mètode pel qual els éssers vius es desplacen a través de l'aigua amb un mètode que no implica simplement el caminar pel fons.

Nou!!: Història de l'educació і Natació · Veure més »

Noblesa

La noblesa o noblea és un estat hereditari tradicional que existeix avui en molts països (principalment actuals o anteriors monarquies).

Nou!!: Història de l'educació і Noblesa · Veure més »

Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni

Els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni foren unes fites pactades per tots els països per al 2015 que havien de permetre una major igualtat al món, segons les Nacions Unides.

Nou!!: Història de l'educació і Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni · Veure més »

Ovide Decroly

Ovide Decroly (Ronse, 23 de juliol del 1871 - Uccle, 10 de setembre del 1932) va ser un metge i psicopedagog belga, pioner de la pedagogia biològica i psicològica moderna.

Nou!!: Història de l'educació і Ovide Decroly · Veure més »

Paulo Freire

Paulo Reglus Neves Freire, conegut com a Paulo Freire (Recife, Brasil, 19 de setembre de 1921 - Brasília, 2 de maig de 1997) va ser un dels més grans i més significatius pedagogs del segle XX.

Nou!!: Història de l'educació і Paulo Freire · Veure més »

Pedagogia

Guixant a una pissarra La pedagogia és el conjunt de sabers sobre l'educació.

Nou!!: Història de l'educació і Pedagogia · Veure més »

Plató

Plató —Πλάτων Plátōn en grec, Aflatun en àrab— (ca. 21 de maig del 427 aC - 347 aC) va ser un filòsof d'immensa influència en l'Antiga Grècia.

Nou!!: Història de l'educació і Plató · Veure més »

Positivisme

El positivisme és el sistema de filosofia basat en l'experiència i en el coneixement empíric dels fenòmens naturals.

Nou!!: Història de l'educació і Positivisme · Veure més »

Programa PISA

Resultats de matemàtiques de PISA 2012. Resultats de lectura de PISA 2012. Resultats de ciències de PISA 2012. El Programa PISA (acrònim anglès pel Programme for International Student Assessment o Programa internacional per a l'avaluació d'estudiants), és un programa per avaluar cada tres anys el rendiment escolar dels joves de 15 anys de diferents països, l'aplicació de la qual és coordinada per l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE).

Nou!!: Història de l'educació і Programa PISA · Veure més »

Progrés

El progrés és una evolució cap a estadis més perfectes, per tant en positiu, sovint oposant-se a involució o decadència.

Nou!!: Història de l'educació і Progrés · Veure més »

Quintilià

Marc Fabi Quintilià (Marcus Fabius Quintilianus) (Calahorra, ~30 — Calahorra, ~95) fou un retòric romà nascut a Calagurris (es discuteix que fóra romà d'origen).

Nou!!: Història de l'educació і Quintilià · Veure més »

Ramon Llull

Ramon Llull (fonètica en català:; a vegades llatinitzat com a Raimundus o Raymundus Lullus; Palma, Mallorca, 1232 - Tunis, Tunísia, 1316) va ser un escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí del segle XIII.

Nou!!: Història de l'educació і Ramon Llull · Veure més »

Retòrica

musa grega inspiradora de la retòrica i l'eloqüència, Polímnia La retòrica o eloqüència és «l'art de parlar bé», en altres paraules, és l'art o la tècnica de la persuasió, normalment mitjançant l'ús de la paraula.

Nou!!: Història de l'educació і Retòrica · Veure més »

Revolució Francesa

La Revolució Francesa (1789 – 1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.

Nou!!: Història de l'educació і Revolució Francesa · Veure més »

Rosa Sensat i Vilà

Rosa Sensat i Vila (El Masnou, 17 de juny de 1873 - Barcelona, 1 d'octubre de 1961) va ser una mestra que contribuí al desenvolupament de l'escola pública catalana durant el primer terç del segle XX.

Nou!!: Història de l'educació і Rosa Sensat i Vilà · Veure més »

Tabú

Un tabú (del tongalès o fijià tapu, 'sagrat' o 'prohibit', consagrat, inviolable, brut o maleït), designava el que els profans no poden tocar sense cometre un sacrilegi, cosa interdita per un caràcter sagrat o impur determinat per una tradició magicoreligiosa dels pobles d'Oceania) és la particular condició de les persones, dels llocs, dels objectes, dels temps vers els quals és necessari realitzar o evitar algunes determinades accions o actes, que en tots els altres casos serien prohibits o permesos. Aquest concepte va ser introduït a Europa el 1777 de la mà del capità James Cook, que havia trobat el terme a diferents illes del Pacífic (Tonga, Sandwich). La identificació de base que realitzem entre tabú i el sagrat és gràcies a les aportacions de W.Ellis el qual amb el seu treball Recerques Polinesies 1829 ens mostra que el tabú ens manifesta substancialment una connexió amb els déus. La primera i sistemàtica classificació de les diverses tipologies de tabú, recollint tots els possibles materials del folklore europeu, de les tradicions clàssiques antigues, dels costums de les poblacions d’Amèrica, de l’Àsia i de l’Àfrica, és una realització de l'etnòleg britànic James George Frazer en diverses obres seves, però especialment a El tabú i els perills de l'anima (1911) on ens posa en relleu els comportaments tabutitzants que fan referència als riscos de pèrdua i fuga de l'anima i d'exposició de la potència vital o d'altres potències en el cas dels sacerdots i dels mags. El tabú és per Frazer un mecanisme que sacralitza i defensa algunes persones, objectes o realitats, i per tant constitueix un aspecte negatiu de la màgia. Aquest aïllament de les persones i de les coses sota tabú provoca una ambivalència, que les converteix al mateix temps en sagrades i impures. A l'intern de l'escola sociològica francesa, que veu allò sagrat com una projecció del poder de la col·lectivitat, Marcel Mauss defineix tabú com a ritu negatiu, en contraposició als ritus positius com els sacrificis, la comunió, etc., defensant que la constricció i la prohibició són el signe distintiu de l'acció directa de la societat (Assaig de la teoria general de la màgia 1902-1903). En una direcció semblant trobem a Émile Durkheim que lliga tabú a prohibició i fixa el concepte que tabú està lligat al sagrat i que els éssers sagrats són per definició éssers segregats-separats del grup. Tot sistema de prohibicions té la seva base en la diferenciació i en l'antagonisme entre sagrat i profà, i serveix a limitar el perill de contagi que comporta allò sagrat (Les formes elementals de la vida religiosa 1912). És difícil de comprendre quin és el mecanisme que fa esclatar el tabú, que es dispara immediatament com una necessitat de separar el sagrat del profà, tenint sempre present que el concepte de "potència" és d'una amplitud superior a l'estricta religiositat, per poder intentar comprendre l'ambivalència d'impuresa i contaminació. El procés de tabuització al qual són sotmeses les dones en totes les societats com a conseqüència de les seves funcions fisiològiques (menstruacions, embarassos, parts, avortaments, alletament) que provoca que vinguin aïllades, evitades, però no estrictament pel seu contacte amb allò sagrat, sinó per considerar-les amb estret contacte amb el món de la "potència" sent el seu cos el lloc on arriba la vida procedent del més enllà. Aquest contacte les converteix en perilloses i al mateix temps impures per tot allò que és sagrat. El tabú fou un element central dins l'obra de Freud, que ens planteja el paral·lelisme entre els tabús ètnics i els tabús individuals neuròtics, presents a les neurosis obsessives (Tòtem i tabú 1913). La neurosi obsessiva, com el deliri de tocar, és determinat d'un fet fonamental que ha tingut lloc a la primera infància, el plaer de tocar que ha patit la repressió i la prohibició. Altres estudiosos han intentat repensar les concepcions sobre el tabú, per lligar-los als diversos contextos culturals. En aquest sentit Bronislaw Malinowski, des d'una concepció funcionalista de la cultura, ens parla dels tabús dinàmics que serien aquells connectats amb particulars condicions de risc, com per exemple, aquells que estan vinculats a les accions necessàries per obtenir o produir els béns necessaris per l'existència. Aquests tabús són especialment evidents dins el sistema d'intercanvis cerimonials del Kula (Els Argonautes del pacífic oriental, 1922) on les dones són obligades a particulars comportaments (plorar, no plorar, no tenir relacions sexuals, no sortir) per assegurar que el viatge en canoa dels seus homes arribarà a una fi positiva. Per designar termes considerata tabú (per la mateixa paraula, que pot contenir màgia, o pel concepte que desginen) s'usen eufemismes o paràfrasis per evitar-lo dins la conversa normal.

Nou!!: Història de l'educació і Tabú · Veure més »

Teologia

Plató La teologia (del grec θεος, theos, "Déu", + λογος, logos, "estudi") és la disciplina que s'ocupa de l'estudi de Déu i, per extensió, també s'aplica a l'estudi dels temes relacionats amb la religió.

Nou!!: Història de l'educació і Teologia · Veure més »

Tribu (antropologia)

Tribu dels tobes, prop del riu Pilcomayo, 1892 Una tribu és un conjunt de persones amb un avantpassat comú i que viuen en un territori determinat.

Nou!!: Història de l'educació і Tribu (antropologia) · Veure més »

Universitat de Lleida

La Universitat de Lleida (UdL) és una universitat pública ubicada a la ciutat de Lleida.

Nou!!: Història de l'educació і Universitat de Lleida · Veure més »

Universitat medieval

Aula d'una universitat medieval, il·luminació del segle XIII Les universitats medievals europees van ser les institucions educatives pertanyents a les cultures cristianes europees de la baixa edat mitjana que van substituir les escoles palatines, monàstiques i episcopal és existents des de l'alta edat mitjana.

Nou!!: Història de l'educació і Universitat medieval · Veure més »

Veda

Els Veda (en devanagari: वेद, que en sànscrit vol dir "coneixement", "que ha estat vist") són un conjunt d'antics texts hindús que formen part de la sruti ("revelació") que són a l'origen del vedisme, religió mare de l'hinduisme.

Nou!!: Història de l'educació і Veda · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »