Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Història de l'astronomia

Índex Història de l'astronomia

Eclipsi solar de 2010 La història de l'astronomia relata l'evolució d'aquesta ciència, considerada la més antiga de les ciències naturals.

287 les relacions: Abraham Zacut, Agricultura, Al-Farghaní, Albert Einstein, Aldebaran, Alemanys, Alquímia, Anaximandre de Milet, Antiga Grècia, Anton Pannekoek, Any, Any de traspàs, Any llum, Aporia, Aristòtil, Arno Allan Penzias, Arqueoastronomia, Assafea, Astrònom, Astrologia, Astronomia, Astronomia egípcia, Astronomia islàmica medieval, Az-Zarqalí, Èudox de Cnidos, Bíblia, Big Bang, Bolonya, Cal·lip de Cízic, Calendari, Calendari gregorià, Calendari julià, Calendari romà, Camille Flammarion, Candeler, Càlcul numèric, Cefeida, Cel, Ciència, Ciències naturals, Claudi Ptolemeu, Cometa, Comtat d'Holanda, Conjunt finit, Constant de Hubble, Constant de la gravitació, Constel·lació, Constel·lació de Cassiopea, Cosmologia, Cosmologia bíblica, ..., Cràter d'impacte, Creació, Cristianisme, Cub, Cultura, Dècada del 1970, Déu, Dennis Sciama, Desplaçament cap al roig, Determinisme, Dia, Divina providència, Divinitat, Eclíptica, Eclipsi de Lluna, Edat antiga, Edat mitjana, Edwin Hubble, El·lipse, Elisabeth Whitworth Scott, Epistemologia, Equatorium, Eratòstenes, Esfera, Esfera celeste, Espectre, Espectroscòpia, Espectroscopi, Estació de l'any, Estrella, Estrella de neutrons, Europa, Expansió de l'univers, Fase lunar, Física, Filosofia, Filosofia grega, Florència, Focus (òptica), Forat negre, Força centrífuga, Fred Hoyle, Funcionalisme (sociologia), Galileo Galilei, Georges Lemaître, Giordano Bruno, Gran Ducat de Toscana, Gran galàxia d'Andròmeda, Gravetat, Guillem d'Occam, Harlow Shapley, Heli, Hermann Bondi, Hermann Weyl, Hidrogen, Hiparc de Nicea, Hipèrbola, Història de l'astronomia, Immanuel Kant, Imperi Persa, Infinit, Inquisició, Iran, Isaac Newton, Islam, Júpiter (planeta), Joan XXII, Johannes Kepler, Juli Cèsar, Kelvin, Lent, Llatí, Llei de la gravitació universal, Lleis de Kepler, Llista d'astrònoms, Lluna, Magnitud absoluta, Magnitud aparent, Marea, Massa, Matemàtiques, Mecànica, Mecànica celeste, Mes, Michael Maestlin, Miracle, Mitologia, Mitologia grega, Model heliocèntric, Mont Wilson, Navalla d'Occam, Navegació, Nebulosa, Nicolau Copèrnic, Nominalisme, Nova, Nucleosíntesi primordial, Nuremberg, Obliqüitat de l'eclíptica, Observatori Lowell, Observatori Palomar, Occident, Ocultació, Omar Khayyam, Països Baixos, Papa Urbà VIII, Paràbola, Parsec, Partícula composta, Pèndol, Púlsar, Pendent (matemàtiques), Philosophiae Naturalis Principia Mathematica, Pierre-Simon Laplace, Pisa, Planeta, Plató, Pluja, Polonès, Pols interestel·lar, Precessió, Prehistòria, Presocràtics, Primer principi de la termodinàmica, Proporcionalitat, Quadrat (àlgebra), Quàsar, Radiació, Radiació còsmica de fons, Radiogalàxia, Reduccionisme, Relativitat general, Religió, Renaixement, Robert Henry Dicke, Robert Hermann, Robert Wilson, Sacerdot, Satèl·lit natural, Satèl·lits de Júpiter, Segle III aC, Segle VI aC, Segle XIX, Segle XVI, Segle XVIII, Segle XX, Segona Guerra Mundial, Semieix major, Sequera, Sextant (instrument de mesura), Sistema solar, Sol, Stonehenge, Taules de Toledo, Teheran, Telescopi, Telescopi reflector, Temperatura, Teoria de la relativitat, Teoria geocèntrica, Terra, Thomas Digges, Thomas Gold, Timeu (diàleg), Torre Eiffel, Transcendència, Tycho Brahe, Unió Astronòmica Internacional, Univers, Universitat de Pàdua, Urà (planeta), Venus (planeta), Vesto Slipher, Via Làctia, Vista, William Herschel, William Huggins, Zodíac, 1515, 1540, 1543, 1550, 1564, 1570, 1571, 1572, 1577, 1580, 1581, 1582, 1584, 1585, 1588, 1591, 1592, 1604, 1609, 1610, 1615, 1616, 1618, 1623, 1630, 1631, 1632, 1642, 1687, 17 de gener, 1738, 1822, 1865, 1900, 1912, 1915, 1916, 1917, 1920, 1922, 1923, 1925, 1927, 1928, 1929, 1930, 1947, 1948, 1949, 1950, 1952, 1955, 1957, 1960, 1965, 1967, 24 de maig, 46 aC, 9 de març. Ampliar l'índex (237 més) »

Abraham Zacut

Taula astronòmica de Almanach Perpetuum, obra d'Abraham Zacut sobre astronomia Abraham Zacut o Abraham Ben Zacuth —en hebreu: אברהם זכות, en portuguès Abraão ben Samuel Zacut — (Salamanca, 1452 - Damasc, cap a 1510) va ser un matemàtic, astrònom i historiador xueta espanyol.

Nou!!: Història de l'astronomia і Abraham Zacut · Veure més »

Agricultura

Camps de conreu: ja s'ha acabat de segar, al centre unes bales de palla, al fons, el que pareixen edificis blancs són hivernacles L'agricultura, en un sentit ampli, és el conjunt de coneixements i d'activitats que tenen per objecte l'explotació del medi natural, per mitjà del conreu de certes plantes i la domesticació d'alguns animals útils per a la producció d'aliments i altres productes d'interès econòmic.

Nou!!: Història de l'astronomia і Agricultura · Veure més »

Al-Farghaní

Abul-l-Abbàs Àhmad ibn Muhàmmad ibn Kathir al-Farghaní (Fergana, Sogdiana, actual Uzbekistan, 805 - 880), conegut com a al-Farghaní i de manera llatinitzada com a Alfraganus o Alfergani, va ser un dels astrònoms perses més cèlebres del segle IX.

Nou!!: Història de l'astronomia і Al-Farghaní · Veure més »

Albert Einstein

Albert Einstein AFI (Ulm, Wurtemberg, 14 de març del 1879 - Princeton, Nova Jersey, 18 d'abril del 1955) va ser un físic d'origen alemany, nacionalitzat posteriorment suís i nord-americà.

Nou!!: Història de l'astronomia і Albert Einstein · Veure més »

Aldebaran

Aldebaran (α Tau / α Tauri / alfa Tauri), anomenada popularment la Cabra, la Mosca, o lUll de Bou, és l'estrella més brillant de la constel·lació de Taure i una de les estrelles més brillants en el cel nocturn.

Nou!!: Història de l'astronomia і Aldebaran · Veure més »

Alemanys

Els alemanys (Deutsche) són un grup germànic natiu de l'Europa Central.

Nou!!: Història de l'astronomia і Alemanys · Veure més »

Alquímia

Pàgina d'una obra d'en Ramon Llull Lalquímia era una doctrina i un estudi especulatiuDiccionari d'Història de Catalunya; p. 34 ed.

Nou!!: Història de l'astronomia і Alquímia · Veure més »

Anaximandre de Milet

Anaximandre de Milet (en grec: Αναξίμανδρος / Anaxímandros) va ser un filòsof, científic i alquimista grec, que va viure entre el 611 aC i el 546 aC aproximadament (aproximadament uns dos segles abans que Aristòtil); es va interessar per temes científics i filosòfics esperonat pel seu mestre Tales de Milet.

Nou!!: Història de l'astronomia і Anaximandre de Milet · Veure més »

Antiga Grècia

Lantiga Grècia, o Grècia clàssica, és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre Magne, també conegut com Alexandre el Gran, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.

Nou!!: Història de l'astronomia і Antiga Grècia · Veure més »

Anton Pannekoek

Anton Pannekoek (Vaassen, Epe, 2 de gener de 1873 - Wageningen, 28 d'abril de 1960) fou un astrònom, astrofísic i militant comunista neerlandès.

Nou!!: Història de l'astronomia і Anton Pannekoek · Veure més »

Any

Un any és el període que triga la Terra a fer una revolució al voltant del Sol.

Nou!!: Història de l'astronomia і Any · Veure més »

Any de traspàs

Un any de traspàs, any bixest o any bissextil és un any civil que té un dia més que els anys comuns, és a dir, té 366 dies.

Nou!!: Història de l'astronomia і Any de traspàs · Veure més »

Any llum

La capa externa és a un any llum del Sol i la línia groga de l'esquerra és l'òrbita del cometa 1910 A1. La capa interna és d'un mes llum. Un any de llum o any llum (anglicisme per calc sintàctic) és una unitat de longitud que es fa servir en la divulgació per indicar distàncies astronòmiques, com la distància entre estels i galàxies.

Nou!!: Història de l'astronomia і Any llum · Veure més »

Aporia

Una aporia és una situació argumental en què s'arriba a un atzucac, com el d'afirmar i negar alhora el mateix enunciat.

Nou!!: Història de l'astronomia і Aporia · Veure més »

Aristòtil

Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'Antiga Grècia.

Nou!!: Història de l'astronomia і Aristòtil · Veure més »

Arno Allan Penzias

Arno Penzias (dreta) i Robert Wilson (esquerra) al costat de l'antena dels Laboratoris Bell Arno Allan Penzias (Munic, Alemanya 1933) és un astrònom i físic nord-americà, d'origen alemany, guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1978.

Nou!!: Història de l'astronomia і Arno Allan Penzias · Veure més »

Arqueoastronomia

L'arqueoastronomia és una disciplina científica que estudia les proves arqueològiques i històriques de les diverses cultures humanes a la recerca de la reconstrucció de les antigues astronomies i els seus diversos aspectes culturals.

Nou!!: Història de l'astronomia і Arqueoastronomia · Veure més »

Assafea

Còpia d'una Assafea construïda per Muhammad ibn Hudayl (Murcia, segle XIII). L'original es troba a Barcelona RACAB. Una assafea és un tipus particular d'astrolabi, dissenyat per l'astrònom andalusí Azarquiel (Abū Ishāq Ibrāhīm ibn Yahyà al Zarqālī, c. 1030 – c. 1090) que incorpora una làmina universal millorada i prescindeix de l'aranya.

Nou!!: Història de l'astronomia і Assafea · Veure més »

Astrònom

Galileo Galilei és sovint referit com el pare de l'astronomia moderna. ''L'Astrònom'' (c. 1668), de Johannes Vermeer Un astrònom és un científic amb una àrea d'investigació i estudi que s'anomena astronomia.

Nou!!: Història de l'astronomia і Astrònom · Veure més »

Astrologia

L'home i l'astrologia Rellotge astrològic de Venècia Lastrologia (del grec: αστρολογία.

Nou!!: Història de l'astronomia і Astrologia · Veure més »

Astronomia

La nebulosa planetària «de la formiga» Menzel 3 (Mz3). L'ejecció de gas, des del centre d'una estrella moribunda segueix uns patrons simètrics Lastronomia és la ciència que estudia l'univers i els cossos celestes o astres, a partir de la informació que ens n'arriba per la radiació electromagnètica, tant pel que fa a la posició i moviment en l'esfera celeste com pel que fa a la seva natura, estructura i evolució (astrofísica).

Nou!!: Història de l'astronomia і Astronomia · Veure més »

Astronomia egípcia

L'astronomia egípcia va ser una de les més destacades de l'edat antiga i barreja els coneixements sobre l'univers amb creences mitològiques.

Nou!!: Història de l'astronomia і Astronomia egípcia · Veure més »

Astronomia islàmica medieval

s. Lastronomia islàmica medieval fa referència als avanços en astronomia fets en el món islàmic sobretot entre els segles VIII i XV.

Nou!!: Història de l'astronomia і Astronomia islàmica medieval · Veure més »

Az-Zarqalí

Abu-Ishaq Ibrahim ibn Yahya an-Naqqaix az-Zarqalí, més conegut simplement com a az-Zarqalí —en àrab إبراهيم بن يحيى الزرقالي, Ibrāhīm ibn Yaḥyà az-Zarqālī— (Qúrtuba, c. 1029 - Ixbíliya, 1087), va ser un important astrònom de l'Àndalus, anomenat pels antics autors occidentals Azarquiel.

Nou!!: Història de l'astronomia і Az-Zarqalí · Veure més »

Èudox de Cnidos

Èudox de Cnidos (Eudoxus, Εὔδοξος) fill d'Esclines, fou un geòmetra, astrònom i metge grec, que va viure vers el 366 aC.

Nou!!: Història de l'astronomia і Èudox de Cnidos · Veure més »

Bíblia

La Bíblia és el conjunt de textos religiosos del cristianisme.

Nou!!: Història de l'astronomia і Bíblia · Veure més »

Big Bang

El big bangAquesta expressió anglesa és la que s'utilitza habitualment, tant en els mitjans de comunicació com en la literatura científica.

Nou!!: Història de l'astronomia і Big Bang · Veure més »

Bolonya

Bolonya (en italià: Bologna) és la capital de la regió d'Emília-Romanya (al nord d'Itàlia) i a la província de Bolonya, entre els rius Reno i Sàvena, prop dels Apenins.

Nou!!: Història de l'astronomia і Bolonya · Veure més »

Cal·lip de Cízic

Cal·lip o Calip de Cízic (Callippus o Calippus, Κάλλιππος, Κάλιππος) fou un astrònom de Cízic, deixeble d'un amic de Èudox de Cnidos, al qui va seguir fins a Atenes per unir-se a Aristòtil.

Nou!!: Història de l'astronomia і Cal·lip de Cízic · Veure més »

Calendari

Pàgina d'un calendari hindú. El calendari (del llatí calenda) és una taula d'ordenació temporal per a l'organització de les activitats d'una societat.

Nou!!: Història de l'astronomia і Calendari · Veure més »

Calendari gregorià

Gregori XIII El calendari gregorià, també conegut com a calendari occidental o calendari cristià, és el calendari civil acceptat internacionalment com a referent.

Nou!!: Història de l'astronomia і Calendari gregorià · Veure més »

Calendari julià

El calendari julià és l'antecessor del calendari gregorià que es basa en el moviment del Sol per a mesurar el temps.

Nou!!: Història de l'astronomia і Calendari julià · Veure més »

Calendari romà

El primitiu calendari de Roma fixava la durada dels mesos en 29 dies, 12 hores i 44 minuts, amb mesos lunars de 29 o 30 dies.

Nou!!: Història de l'astronomia і Calendari romà · Veure més »

Camille Flammarion

Nicolas Camille Flammarion (Montigny-le-Roi, 26 de febrer de 1842 - Juvisy-sur-Orge, 3 de juny de 1925) va ser un astrònom i escriptor francès.

Nou!!: Història de l'astronomia і Camille Flammarion · Veure més »

Candeler

El candeler era un menestral que tenia l'ofici de fer candeles o ciris de cera.

Nou!!: Història de l'astronomia і Candeler · Veure més »

Càlcul numèric

S'entén per càlcul numèric el conjunt de càlculs que es realitzen normalment en un sistema informàtic, tot i que els seus fonaments arrenquen de molt abans de l'existència d'ordinadors, amb la finalitat de simular l'evolució de fenòmens que comportin una certa complexitat.

Nou!!: Història de l'astronomia і Càlcul numèric · Veure més »

Cefeida

Una cefeida o variable cefeida és una classe particular d'estrella variable, la lluminositat de les quals varia de forma periòdica.

Nou!!: Història de l'astronomia і Cefeida · Veure més »

Cel

El cel de dia El cel és l'espai visible des de la Terra quan es mira en direcció oposada a aquesta.

Nou!!: Història de l'astronomia і Cel · Veure més »

Ciència

La ciència (del llatí scientia) és, etimològicament, un conjunt de coneixements dels principis i les causes obtingudes per mitjà del raonament.

Nou!!: Història de l'astronomia і Ciència · Veure més »

Ciències naturals

Les ciències naturals són aquelles que tenen per objecte l'estudi de la naturalesa.

Nou!!: Història de l'astronomia і Ciències naturals · Veure més »

Claudi Ptolemeu

Claudi Ptolemeu (en grec antic:, Klaudios Ptolemaios); circa 85 - circa 165, altres autors diuen c. 100- c. 170) va ser un astrònom, geògraf i matemàtic grecoegipci, anomenat comunament Ptolemeu o Tolemeu.

Nou!!: Història de l'astronomia і Claudi Ptolemeu · Veure més »

Cometa

Cometa Hale-Bopp l'any 1997 Un cometa (dita també estel amb cua) és un cos celeste sòlid semblant als asteroides però amb diferent composició.

Nou!!: Història de l'astronomia і Cometa · Veure més »

Comtat d'Holanda

El Comtat d'Holanda o Holanda era un comtat del Sacre Imperi Romanogermànic del qual el territori comprenia les actuals províncies d'Holanda Meridional i d'Holanda Septentrional, sense les illes meridionals al delta del Rin i del Mosa i amb les illes septentrionals Terschelling, Vlieland, Urk i Schokland que van integrar-se a l'inici del segle XIX a altres províncies.). Per als afers eclèsiastics, el territori depenia del bisbat d'Utrecht.

Nou!!: Història de l'astronomia і Comtat d'Holanda · Veure més »

Conjunt finit

En matemàtiques, un conjunt finit és un conjunt el nombre d'elements del qual és un nombre natural (és finit).

Nou!!: Història de l'astronomia і Conjunt finit · Veure més »

Constant de Hubble

En cosmologia, la llei de Hubble estableix una relació de proporcionalitat entre la distància i la velocitat de recessió de les galàxies.

Nou!!: Història de l'astronomia і Constant de Hubble · Veure més »

Constant de la gravitació

La constant de la gravitació (també anomenada constant gravitacional, constant de la gravitació universal o constant de Newton), denotada G, és una constant física fonamental.

Nou!!: Història de l'astronomia і Constant de la gravitació · Veure més »

Constel·lació

Orió en el llibre ''Uranometria'' de Johann Bayer. Una constel·lació (del llatí constellatio) és un conjunt d'estels fixos o estrelles sense relació entre ells i que formen un dibuix imaginari.

Nou!!: Història de l'astronomia і Constel·lació · Veure més »

Constel·lació de Cassiopea

Cassiopea (Cassiopeia) és una constel·lació de l'hemisferi nord, les cinc estrelles més brillants de la qual presenten una característica forma de ve doble (W) que, en funció de l'època de l'any i de la latitud es pot veure dreta, de costat o invertida.

Nou!!: Història de l'astronomia і Constel·lació de Cassiopea · Veure més »

Cosmologia

La cosmologia és l'estudi de l'estructura i la història de l'univers a gran escala.

Nou!!: Història de l'astronomia і Cosmologia · Veure més »

Cosmologia bíblica

La Cosmologia bíblica defineix l'estructura i la història de l'Univers segons la Bíblia.

Nou!!: Història de l'astronomia і Cosmologia bíblica · Veure més »

Cràter d'impacte

Un cràter d'impacte és una depressió aproximadament circular a la superfície d'un planeta, satèl·lit o un altre cos sòlid del Sistema Solar (planeta nan, asteroide...), format per l'impacte hiperveloç d'un cos més petit (un meteorit, asteroide o cometa).

Nou!!: Història de l'astronomia і Cràter d'impacte · Veure més »

Creació

La Creació és l'acte pel qual una divinitat forma el món, el cosmos o la vida.

Nou!!: Història de l'astronomia і Creació · Veure més »

Cristianisme

El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristos, Crist, literalment, 'l'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article ""); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.

Nou!!: Història de l'astronomia і Cristianisme · Veure més »

Cub

Un cub, hexàedre regular o hexaedre regular és un políedre regular limitat per sis cares elles quadrades i perpendiculars.

Nou!!: Història de l'astronomia і Cub · Veure més »

Cultura

Art de l'antic Egipte La cultura és la creació i realització de valors, normes i béns materials per l'ésser humà.

Nou!!: Història de l'astronomia і Cultura · Veure més »

Dècada del 1970

La dècada de 1970 comprèn el període d'anys entre el 1970 i el 1979, tots dos inclosos.

Nou!!: Història de l'astronomia і Dècada del 1970 · Veure més »

Déu

200x200px Un déu o divinitat és un ésser superior, no humà, que representa el sagrat.

Nou!!: Història de l'astronomia і Déu · Veure més »

Dennis Sciama

Dennis Sciama (18 novembre de 1926 – 19 desembre 1999) va ser un catedràtic anglès nascut a Manchester.

Nou!!: Història de l'astronomia і Dennis Sciama · Veure més »

Desplaçament cap al roig

línies espectrals en l'espectre visible d'un supercúmul de galàxies distants (dreta), comparat amb el del Sol (esquerra). La longitud d'ona s'incrementa cap al vermell i més enllà. Desplaçament cap al roig o al blau en funció del moviment relatiu entre l'objecte emissor i l'observador. Figura il·lustrant el desplaçament cap al roig de tipus gravitacional. En física i astronomia, el desplaçament cap al roig, corriment al roig o transroig (en anglès, redshift) designa el desplaçament de la llum o altra radiació electromagnètica cap a una longitud d'ona major, o cap a l'extrem roig de l'espectre, i sovint se'l designa amb la lletra. En aquest context, independentment de si la radiació es troba o no en la part visible de l'espectre, "més vermell" es refereix a una longitud d'ona major -equivalent a una freqüència menor i una menor energia del fotó, en concordança amb les teories ondulatòria i quàntica de la llum.

Nou!!: Història de l'astronomia і Desplaçament cap al roig · Veure més »

Determinisme

En un primer nivell, s'entén el determinisme com una doctrina filosòfica que defensa que tot succés, incloent-hi el pensament i la conducta humans, la decisió i l'acció, estan fixats, condicionats i establerts per una cadena de causes i conseqüències, sense que l'atzar hi prengui un paper en cap moment.

Nou!!: Història de l'astronomia і Determinisme · Veure més »

Dia

*Vegeu també: Dia (desambiguació) asteca, de la Pedra del Sol. Un dia o jorn és el període que tarda el planeta Terra a girar 360 graus sobre el seu eix.

Nou!!: Història de l'astronomia і Dia · Veure més »

Divina providència

Ull de la Providència. La divina providència o simplement la providència (del llatí providentia, pro- "davant" i videre "veure", "preveure") és un terme teològic que indica la intervenció o el conjunt d'accions actives de Déu per prendre cura del món i, particularment, de l'existència dels homes, inclosa llur llibertat.

Nou!!: Història de l'astronomia і Divina providència · Veure més »

Divinitat

La divinitat o el diví és una noció metafísica usada de manera variable segons les diferents confessions i creences i, fins i tot, entre diferents individus dins d'una mateixa fe, per a referir-se a un poder transcendental o als seus atributs i manifestacions en el món; encara que pot fer-ho, no pressuposa l'existència de diversos déus o d'un únic Déu absolut.

Nou!!: Història de l'astronomia і Divinitat · Veure més »

Eclíptica

Mercuri. L'eclíptica és la línia corba creada per la posició on es «veu» el Sol, al llarg de l'any, en el seu «moviment aparent», vist des de la Terra, imaginada «fixa».

Nou!!: Història de l'astronomia і Eclíptica · Veure més »

Eclipsi de Lluna

Fases d'un eclipsi lunar Un eclipsi de Lluna o eclipsi lunar és un eclipsi que ocorre quan la Lluna està a l'ombra de la Terra.

Nou!!: Història de l'astronomia і Eclipsi de Lluna · Veure més »

Edat antiga

Ledat antiga o antiguitat és el període de la història entre el naixement de l'escriptura i la caiguda de l'Imperi romà el 476, que marca l'inici de l'edat mitjana.

Nou!!: Història de l'astronomia і Edat antiga · Veure més »

Edat mitjana

L’edat mitjana o edat medieval és el període intermedi de la història d'Europa enmig de l'edat antiga i l'edat moderna.

Nou!!: Història de l'astronomia і Edat mitjana · Veure més »

Edwin Hubble

Edwin Powell Hubble (Marshfield, Missouri 20 de novembre del 1889 - Pasadena, Califòrnia 28 de setembre del 1953) va ser un dels més importants astrònoms nord-americans del segle XX, famós principalment per haver demostrat l'expansió de l'univers mesurant el desplaçament al roig de galàxies distants.

Nou!!: Història de l'astronomia і Edwin Hubble · Veure més »

El·lipse

El·lipse El·lipse Una el·lipse és el lloc geomètric dels punts del pla per als quals és constant la suma de les distàncies a dos punts interiors fixos denominats focus, que regeixen l'excentricitat de l'el·lipse: L'equació d'una el·lipse centrada en el punt (0,0) és: on a és la semidistància de l'eix d'abscisses de l'el·lipse, mentre que b és la semidistància sobre l'eix d'ordenades.

Nou!!: Història de l'astronomia і El·lipse · Veure més »

Elisabeth Whitworth Scott

Elisabeth Whitworth Scott (20 Setembre 1898, Bournemouth, Anglaterra – 19 Juny 1972, Poole en Dorset, Anglaterra) arquitecta anglesa que va guanyar en 1928 el concurs internacional per a la construcció del nou Teatre Shakespeare Memorial en Stratford-upon-Avon, Anglaterra.

Nou!!: Història de l'astronomia і Elisabeth Whitworth Scott · Veure més »

Epistemologia

L'epistemologia (del grec "epistêmé" ('coneixement, ciència'), i "logos" ('paraula, discurs', de forma derivada 'raonament'), també anomenada gnoseologia i en certs contextos teoria del coneixement, és la disciplina de la filosofia que s'ocupa del coneixement i de les seves limitacions.

Nou!!: Història de l'astronomia і Epistemologia · Veure més »

Equatorium

Equatorium procedent de Johannes Schöner Un Equatorium (plural, Equatoria; en català, Equatori) és un instrument astronòmic utilitzat per trobar les posicions del sol, la lluna i els planetes a l'horitzó del lloc sense l'ús explícit d'extensos càlculs astronòmics, només mitjançant un model geomètric per a representar la posició d'un objecte celeste.

Nou!!: Història de l'astronomia і Equatorium · Veure més »

Eratòstenes

Eratòstenes (Eratosthenes, Ἐρατοσθένης) va néixer a Cirene (Líbia) l'any 276 aC.

Nou!!: Història de l'astronomia і Eratòstenes · Veure més »

Esfera

En geometria, una esfera és la superfície formada per tots els punts que es troben a una mateixa distància (anomenada radi) d'un punt donat (anomenat centre) de l'espai.

Nou!!: Història de l'astronomia і Esfera · Veure més »

Esfera celeste

''' Esfera celeste ''' de Jost Bürgi. 1594. L'esfera celeste és una esfera imaginària de radi arbitrari i centre en l'observador, sobre la qual es poden representar els estels i els planetes per a estudiar les seves posicions i moviments respecte a l'observador.

Nou!!: Història de l'astronomia і Esfera celeste · Veure més »

Espectre

L'espectre electromagnètic és el conjunt de totes les possibles ones electromagnètiques, des de les de major freqüència, com els raigs gamma i raigs X, fins a les de menor freqüència, com les ones de ràdio.

Nou!!: Història de l'astronomia і Espectre · Veure més »

Espectroscòpia

prisma. L'espectroscòpia és una tècnica analítica experimental, molt usada en química i en física.

Nou!!: Història de l'astronomia і Espectroscòpia · Veure més »

Espectroscopi

Espectroscopi de Kirchhoff Un espectroscopi és un espectròmetre que permet l'observació visual (sobre una pantalla òptica, catòdica, monitor de TV, etc.) de l'espectre de la radiació electromagnètica d'una determinada font.

Nou!!: Història de l'astronomia і Espectroscopi · Veure més »

Estació de l'any

Mosaic romà representant les quatre estacions. Les estacions són els períodes de l'any en els quals les condicions climatològiques imperants es mantenen, en una determinada regió, dintre d'un cert rang.

Nou!!: Història de l'astronomia і Estació de l'any · Veure més »

Estrella

Una regió on es formen els estels en el Gran Núvol de Magalhães (Imatge de la NASA/ESA) Un estel, estrela o estrella i antigament i dialectalment estela, és un astre massiu i lluminós format per plasma, que es manté en equilibri per mor de la seva pròpia gravetat, de forma semblant a l'equilibri hidroestàtic.

Nou!!: Història de l'astronomia і Estrella · Veure més »

Estrella de neutrons

Diagrama explicatiu d'una '''estrella de neutrons'''. Es pot apreciar clarament com, a mesura que hom s'hi endinsa, la densitat augmenta Una estrella de neutrons és un tipus d'estrella degenerada, composta bàsicament per neutrons a densitats altíssimes: acostumen a tenir uns 20-30 km de diàmetre i una massa igual que la d'una estrella mitjana.

Nou!!: Història de l'astronomia і Estrella de neutrons · Veure més »

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

Nou!!: Història de l'astronomia і Europa · Veure més »

Expansió de l'univers

L'expansió de l'univers representada per l'inflament d'un pastís amb panses L'expansió de l'univers o expansió mètrica de l'espai és l'increment de la distància mètrica (això vol dir mesurada) entre dos objectes distants de l'univers al llarg del temps.

Nou!!: Història de l'astronomia і Expansió de l'univers · Veure més »

Fase lunar

Animació de les fases de la Lluna tal com es veuria des de l'hemisferi nord. L'oscil·lació aparent de la Lluna és deguda a un fenomen que es coneix com a libració, i el canvi de mida aparent es deu a l'excentricitat de l'òrbita lunar. Fases de la Lluna Posició de la Lluna en cadascuna de les fases La fase lunar és un terme astronòmic que designa l'aparença de la porció de la Lluna il·luminada pel Sol tal com és vista per un observador sovint situat a la Terra.

Nou!!: Història de l'astronomia і Fase lunar · Veure més »

Física

La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.

Nou!!: Història de l'astronomia і Física · Veure més »

Filosofia

Plató i Aristòtil en el quadre l'''Escola d'Atenes'' de Raffaello Sanzio. La filosofia (del grec "Φιλοσοφία" philo-sophia, "amor per la saviesa") és un camp d'estudi que cerca, per mitjà de la lògica i els arguments raonats, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona en la naturalesa.

Nou!!: Història de l'astronomia і Filosofia · Veure més »

Filosofia grega

Plató La filosofia grega és un període de la història de la filosofia comprès, aproximadament, entre el sorgiment de la filosofia occidental en el període presocràtic (segle VI aC) i la filosofia hel·lenística, que finalitzaria, segons la data convencionalment acceptada, en l'any 30 aC.

Nou!!: Història de l'astronomia і Filosofia grega · Veure més »

Florència

Florència, tradicionalment Florença (en italià), és una ciutat d'Itàlia, capital de la ciutat metropolitana homònima i de la regió de la Toscana, al centre de la península Itàlica.

Nou!!: Història de l'astronomia і Florència · Veure més »

Focus (òptica)

Imatge parcialment enfocada, però majoritàriament fora de focus en graus variables. A òptica geomètrica un focus és el punt on convergeixen els llamps de llum originats des d'un punt en l'objecte observat.

Nou!!: Història de l'astronomia і Focus (òptica) · Veure més »

Forat negre

En astronomia, un forat negre és una concentració de matèria d'altíssima densitat, tal que la seva força gravitatòria és tan elevada que la velocitat d'alliberament és superior a la velocitat de la llum.

Nou!!: Història de l'astronomia і Forat negre · Veure més »

Força centrífuga

Força centrífuga és la que tendeix a allunyar els objectes del centre de rotació mitjançant la velocitat tangencial, perpendicular al radi, en un moviment circular.

Nou!!: Història de l'astronomia і Força centrífuga · Veure més »

Fred Hoyle

Sir Fred Hoyle (n. Bingley, Yorkshire, Anglaterra, 24 de juny de 1915 - Bournemouth, Anglaterra, 20 d'agost de 2001) var ser un eminent astrofísic i escriptor britànic.

Nou!!: Història de l'astronomia і Fred Hoyle · Veure més »

Funcionalisme (sociologia)

El funcionalisme és un corrent teòric en les ciències socials sorgit a Anglaterra a la dècada de 1930, especialment en sociologia i antropologia social.

Nou!!: Història de l'astronomia і Funcionalisme (sociologia) · Veure més »

Galileo Galilei

Galileo Galilei, conegut als països de parla catalana com a Galileu (Pisa, 15 de febrer de 1564Drake (1978, p.1). La data del naixement de Galileu es dóna segons el calendari julià. El 1582 es va substituir a Itàlia i a altres països catòlics pel calendari gregorià. Llevat que s'indiqui, les dates en aquesta pàgina es donen segons el calendari gregorià. – 8 de gener de 1642) va ser un físic, matemàtic, i filòsof toscà que va tenir un paper important durant la revolució científica.

Nou!!: Història de l'astronomia і Galileo Galilei · Veure més »

Georges Lemaître

Georges-Henri Lemaître (Charleroi, 17 de juliol del 1894 - Lovaina, 20 de juny del 1966) va ser un sacerdot, astrofísic i matemàtic belga.

Nou!!: Història de l'astronomia і Georges Lemaître · Veure més »

Giordano Bruno

Giordano Bruno, de naixement Filippo Bruno (Nola, Nàpols, 1548-Roma, 17 de febrer del 1600) va ser un astrònom, filòsof, matemàtic i poeta italià.

Nou!!: Història de l'astronomia і Giordano Bruno · Veure més »

Gran Ducat de Toscana

El Gran Ducat de Toscana fou una entitat jurídica del centre de la península italiana existent des de l'any 1569 i fins a l'any 1859.

Nou!!: Història de l'astronomia і Gran Ducat de Toscana · Veure més »

Gran galàxia d'Andròmeda

La Galàxia d'Andròmeda, Messier 31,M31 o NGC 224, és una galàxia espiral gegant catalogada per Charles Messier el 1764.

Nou!!: Història de l'astronomia і Gran galàxia d'Andròmeda · Veure més »

Gravetat

La gravetat manté els planetes en òrbita al voltant del Sol (imatge no a escala) La gravetat és la forca d'atracció mútua que experimenten dos objectes amb massa.

Nou!!: Història de l'astronomia і Gravetat · Veure més »

Guillem d'Occam

Guillem d'Occam (Occam, Surrey, aprox.

Nou!!: Història de l'astronomia і Guillem d'Occam · Veure més »

Harlow Shapley

Harlow Shapley (Nashville, Missouri, 2 de novembre de 1885 – Boulder, Colorado, 20 d'octubre de 1972) fou un astrònom estatunidenc.

Nou!!: Història de l'astronomia і Harlow Shapley · Veure més »

Heli

Lheli és l'element químic de nombre atòmic 2 i representat pel símbol He.

Nou!!: Història de l'astronomia і Heli · Veure més »

Hermann Bondi

Sr.

Nou!!: Història de l'astronomia і Hermann Bondi · Veure més »

Hermann Weyl

Hermann Klaus Hugo Weyl (nascut el 9 de novembre de 1885 a Elmshorn i mort el 8 de desembre de 1955 a Zuric) va ser un matemàtic, físic i filòsof alemany, que es va dedicar al seu gran interès per la teoria de nombres, la física teòrica i la filosofia i quedar un dels matemàtics universalistes del passat.

Nou!!: Història de l'astronomia і Hermann Weyl · Veure més »

Hidrogen

Lhidrogen és un element químic de símbol H i nombre atòmic 1.

Nou!!: Història de l'astronomia і Hidrogen · Veure més »

Hiparc de Nicea

Hiparc de Nicea - Hipparchus, - (Nicea, al voltant del 190 aC - al voltant del 120 aC) va ser un astrònom, geògraf i matemàtic grec, també conegut com a Hiparc de Rodes.

Nou!!: Història de l'astronomia і Hiparc de Nicea · Veure més »

Hipèrbola

Hipèrbola Una hipèrbola es defineix com el lloc geomètric dels punts del pla per als quals és constant la diferència de les distàncies a dos punts fixos denominats focus.

Nou!!: Història de l'astronomia і Hipèrbola · Veure més »

Història de l'astronomia

Eclipsi solar de 2010 La història de l'astronomia relata l'evolució d'aquesta ciència, considerada la més antiga de les ciències naturals.

Nou!!: Història de l'astronomia і Història de l'astronomia · Veure més »

Immanuel Kant

Immanuel Kant (22 d'abril del 1724 - 12 de febrer del 1804) fou un destacat filòsof prussià.

Nou!!: Història de l'astronomia і Immanuel Kant · Veure més »

Imperi Persa

Imperi Persa és la denominació convencional per anomenar diversos imperis de l'antiguitat en general i més pròpiament pels regits per dinasties perses originades a Pèrsia (aquemènida i sassànida).

Nou!!: Història de l'astronomia і Imperi Persa · Veure més »

Infinit

El símbol ∞ en diferents tipografies. El concepte d'infinit apareix en diverses branques de la filosofia, la matemàtica i l'astronomia, en referència a una quantitat sense límit o final, contraposat al concepte de finitud.

Nou!!: Història de l'astronomia і Infinit · Veure més »

Inquisició

Galileo Galilei jutjat per la Inquisició La inquisició va ser un seguit d'institucions judicials, majoritàriament a l'Església Catòlica Romana, d'origen medieval i que tenien com a missió vetllar per la integritat dels costums i per la puresa de la fe cristiana i de combatre i castigar les heretgies (les idees que l'Església considerava falses).

Nou!!: Història de l'astronomia і Inquisició · Veure més »

Iran

La República Islàmica de l'Iran és un país de l'Orient Mitjà.

Nou!!: Història de l'astronomia і Iran · Veure més »

Isaac Newton

Sir Isaac Newton FRS (Woolsthorpe-by-Colsterworth, Lincolnshire, Anglaterra, 4 de gener de 1643 - Kensington, Middlesex, Regne d'Anglaterra, 31 de març de 1727) fou un físic, matemàtic i filòsof anglès.

Nou!!: Història de l'astronomia і Isaac Newton · Veure més »

Islam

La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam (en àrab الإسلام, al-islām, «submissió »)Entrada Islam a Encarta ® 2007.

Nou!!: Història de l'astronomia і Islam · Veure més »

Júpiter (planeta)

Júpiter és el planeta més gran del sistema solar i el cinquè segons la seva distància al Sol.

Nou!!: Història de l'astronomia і Júpiter (planeta) · Veure més »

Joan XXII

Joan XXII (Caors, 1249 – † Avinyó, 4 de desembre de 1334) va ser el nom que va prendre Jacques Duèze en ser elegit papa; el segon del pontificat d'Avinyó que va transcórrer des del 7 d'agost de 1316 fins al 4 de desembre de 1334).

Nou!!: Història de l'astronomia і Joan XXII · Veure més »

Johannes Kepler

Johannes Kepler (Weil der Stadt, Sacre Imperi Romanogermànic, 27 de desembre de 1571 - Ratisbona, 15 de novembre de 1630) va ser un astrònom i matemàtic alemany que va servir com a figura clau en la revolució científica.

Nou!!: Història de l'astronomia і Johannes Kepler · Veure més »

Juli Cèsar

Gai Juli Cèsar, (en llatí Gaius Iulius Caesar) més conegut com a Juli Cèsar (juliol de 100 aC - 15 de març de 44 aC, Roma) va ser un líder polític i militar de l'era tardo republicana.

Nou!!: Història de l'astronomia і Juli Cèsar · Veure més »

Kelvin

El kelvin (símbol: K) és la unitat de temperatura del Sistema Internacional i n'és una de les seves set unitats bàsiques.

Nou!!: Història de l'astronomia і Kelvin · Veure més »

Lent

Lent Una lent és un element, tradicionalment en vidre, destinat a fer convergir o divergir la llum; en altres paraules, és un sistema òptic, format per un medi o un objecte, que concentra o dispersa raigs de llum.

Nou!!: Història de l'astronomia і Lent · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: Història de l'astronomia і Llatí · Veure més »

Llei de la gravitació universal

sempre seran iguals. ''G'' és la constant de la gravitació. La llei de la gravitació universal de Newton ens diu que la força d'atracció entre dos cossos, amb masses m1 i m2 respectivament, és proporcional al producte de les masses m1 i m2 i inversament proporcional al quadrat de la distància que separa els dos cossos.

Nou!!: Història de l'astronomia і Llei de la gravitació universal · Veure més »

Lleis de Kepler

Representació de la primera i la segona lleis de Kepler. Podem veure, en primer lloc, com el Sol se situa en un dels focus. En segon lloc, com que en temps iguals les àrees escombrades pel planeta són iguals, el planeta es mourà de pressa a prop del Sol i lentament lluny. Les lleis de Kepler van ser enunciades per Johannes Kepler per a descriure el moviment dels planetes en les seves òrbites al voltant del Sol.

Nou!!: Història de l'astronomia і Lleis de Kepler · Veure més »

Llista d'astrònoms

Un astrònom o astrofísic és un científic on l'àrea d'investigació i estudi és l'astronomia o astrofísica.

Nou!!: Història de l'astronomia і Llista d'astrònoms · Veure més »

Lluna

La Lluna, tintada de vermell i taronja, tal com es veu des de la Terra durant un eclipsi lunar La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra.

Nou!!: Història de l'astronomia і Lluna · Veure més »

Magnitud absoluta

La magnitud absoluta és la mesura de la brillantor d'un astre proporcional al logaritme de la seva lluminositat.

Nou!!: Història de l'astronomia і Magnitud absoluta · Veure més »

Magnitud aparent

La magnitud aparent d'un astre és una mesura de la seva lluminositat aparent vista per un observador a la Terra, això és, la quantitat de llum rebuda de l'objecte.

Nou!!: Història de l'astronomia і Magnitud aparent · Veure més »

Marea

Diferència entre marea baixa i marea alta al port de l'illa Ré, al golf de Biscaia Mecanisme de les marees La marea és el moviment cíclic de nivell del mar i els oceans, acompanyat per un moviment ascendent (flux) i cap avall (reflux).

Nou!!: Història de l'astronomia і Marea · Veure més »

Massa

La massa és una magnitud física que expressa la noció comuna de quantitat de matèria.

Nou!!: Història de l'astronomia і Massa · Veure més »

Matemàtiques

Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre aquests (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).

Nou!!: Història de l'astronomia і Matemàtiques · Veure més »

Mecànica

Animació del ''Newton's cradle'' sobre el llibre de Newton ''Principia Mathematica''. La mecànica (del grec Μηχανική mekanicos) és la part de la física que estudia el moviment dels cossos físics i les causes d'aquests moviments, tals com les forces o les energies.

Nou!!: Història de l'astronomia і Mecànica · Veure més »

Mecànica celeste

La mecànica celeste és una branca de l'astronomia i la mecànica clàssica que té per objecte l'estudi dels moviments dels cossos en virtut dels efectes gravitatoris que exerceixen sobre ells altres cossos celestes.

Nou!!: Història de l'astronomia і Mecànica celeste · Veure més »

Mes

Un mes és cada un dels dotze períodes de temps, d'entre vint-i-vuit i trenta-un dies, en què es divideix l'any.

Nou!!: Història de l'astronomia і Mes · Veure més »

Michael Maestlin

Michael Maestlin o Mästlin va ser un astrònom i matemàtic alemany professor de la Universitat de Tübingen a començaments del segle XVII.

Nou!!: Història de l'astronomia і Michael Maestlin · Veure més »

Miracle

Giotto. Un miracle (del llatí miraculum) és una intervenció sobrenatural en el món físic de manera que es produeix una acció perceptible pels sentits humans, no explicable per causes ordinàries.

Nou!!: Història de l'astronomia і Miracle · Veure més »

Mitologia

En la mitologia europea sant Jordi matà el drac. Portal de Sant Jordi de Montblanc. La mitologia és el conjunt relativament coherent de mites i sobretot símbols que il·lustra o fonamenta almenys la part irracional d'un sistema ideològic, de valors i de creences subjectiu d'una persona o d'un grup socio-cultural.

Nou!!: Història de l'astronomia і Mitologia · Veure més »

Mitologia grega

Bust de Zeus trobat a Ocriculum (Sala Rotonda, Museus Vaticans, Vaticà). La mitologia grega és un conjunt de mites i llegendes pertanyents a la religió de l'antiga Grècia que tracten dels seus déus i herois, la naturalesa del món, els orígens i significat dels seus cultes i les pràctiques rituals.

Nou!!: Història de l'astronomia і Mitologia grega · Veure més »

Model heliocèntric

El model heliocèntric o heliocentrisme (Hèlios.

Nou!!: Història de l'astronomia і Model heliocèntric · Veure més »

Mont Wilson

El Mont Wilson, en anglès: Mount Wilson, és un dels cims més coneguts de la serralada de Califòrnia (Estats Units), San Gabriel Mountains, fa 1.740 m i forma part del bosc Angeles National Forest al Comtat de Los Angeles.

Nou!!: Història de l'astronomia і Mont Wilson · Veure més »

Navalla d'Occam

El principi de la navalla d'Occam (o navalla d'Ockham) és atribuït al frare franciscà Guillem d'Occam, lògic del segle XIV, i que forma la base del mètode reduccionista.

Nou!!: Història de l'astronomia і Navalla d'Occam · Veure més »

Navegació

Taula de geografia, hidrografia i navegació, de la Cyclopaedia de 1728. Model de GPS de butxaca. La navegació és l'art i la ciència de conduir una embarcació o vehicle d'un lloc a un altre, eficientment i amb responsabilitat.

Nou!!: Història de l'astronomia і Navegació · Veure més »

Nebulosa

Nebulosa Nord-amèrica Una nebulosa és una regió del medi interestel·lar format per gas i per pols.

Nou!!: Història de l'astronomia і Nebulosa · Veure més »

Nicolau Copèrnic

Nicolau Copèrnic (Toruń, 19 de febrer de 1473 - Frombork, 24 de maig de 1543) va ser un astrònom polonès, també conegut com a Mikołaj Kopernik (en polonès) o Nicolaus Copernicus (en llatí).

Nou!!: Història de l'astronomia і Nicolau Copèrnic · Veure més »

Nominalisme

El nominalisme és una postura filosòfica, crítica davant el platonisme, que es va desenvolupar a l'edat mitjana.

Nou!!: Història de l'astronomia і Nominalisme · Veure més »

Nova

Una nova és una explosió termonuclear a la superfície d'una nana blanca, causada per l'acreció d'hidrogen.

Nou!!: Història de l'astronomia і Nova · Veure més »

Nucleosíntesi primordial

En cosmologia, la nucleosíntesi primordial és el període entre 200 i 1.000 segons després del ''big bang'', durant el qual es van formar determinats elements lleugers.

Nou!!: Història de l'astronomia і Nucleosíntesi primordial · Veure més »

Nuremberg

Vista de l'ajuntament de Nuremberg Climograma de Nuremberg Nuremberg (en alemany Nürnberg, en franc: Nämberch), és una ciutat al districte de Francònia, Mitjana Baviera.

Nou!!: Història de l'astronomia і Nuremberg · Veure més »

Obliqüitat de l'eclíptica

En astronomia, l'obliqüitat de l'eclíptica, obliqüitat o inclinació axial és l'angle que formen l'eix de rotació d'un planeta amb la perpendicular al pla de la seva òrbita al voltant del Sol.

Nou!!: Història de l'astronomia і Obliqüitat de l'eclíptica · Veure més »

Observatori Lowell

Cúpula del Telescopi Clark a Mars Hill. L Observatori Lowell és un observatori astronòmic situat a Flagstaff, Arizona.

Nou!!: Història de l'astronomia і Observatori Lowell · Veure més »

Observatori Palomar

Telescopi Hale del Mont Palomar L'observatori Palomar, o observatori del Mont Palomar, és un observatori astronòmic de propietat privada localitzat a San Diego, Califòrnia, a 140 km al sud-est de l'Observatori de Mount Wilson.

Nou!!: Història de l'astronomia і Observatori Palomar · Veure més »

Occident

Occident, o món occidental, és des del punt de vista sociològic i històric un terme ambigu que s'utilitza per significar el conjunt de cultures en un principi ubicades a Europa (cultura occidental) i expandides a partir de l'edat moderna cap a Austràlia, Nova Zelanda, Estats Units i Canadà, contraposades a les cultures d'Orient.

Nou!!: Història de l'astronomia і Occident · Veure més »

Ocultació

En aquest video filmat al juliol de 1997 s'aprecia com Aldebaran sorgeix del limb enfosquit de la Lluna després d'haver romàs ocult. Locultació és un fenomen astronòmic que ocorre quan un objecte celeste és amagat per altre objecte celeste que passa entre aquest i l'observador.

Nou!!: Història de l'astronomia і Ocultació · Veure més »

Omar Khayyam

Omar Khayyam —en persa غیاث الدین ابو الفتح عمر بن ابراهیم خیام نیشابوری, Ghiyās od-Dīn Abul-Fatah Omār ibn Ibrāhīm Khayyām Nishābūrī— (Nixapur, Ariana, 18 de maig de 1048 – 4 de desembre de 1131) fou un poeta, matemàtic, filòsof i astrònom persa.

Nou!!: Història de l'astronomia і Omar Khayyam · Veure més »

Països Baixos

Els Països Baixos (neerlandès: Nederland) són un país constituent (land) del Regne dels Països Baixos i estat membre de la Unió Europea.

Nou!!: Història de l'astronomia і Països Baixos · Veure més »

Papa Urbà VIII

Maffeo Barberini (1568-1644) escollit papa el 1623, adoptant el nom d'Urbà VIII.

Nou!!: Història de l'astronomia і Papa Urbà VIII · Veure més »

Paràbola

Una paràbola és un tipus de corba plana oberta amb un eix de simetria.

Nou!!: Història de l'astronomia і Paràbola · Veure més »

Parsec

El parsec (abreviat pc) és una unitat de longitud usada en astronomia.

Nou!!: Història de l'astronomia і Parsec · Veure més »

Partícula composta

En física, una partícula composta és un compost (de dues o més partícules o cossos), que es comporta con un sol objecte.

Nou!!: Història de l'astronomia і Partícula composta · Veure més »

Pèndol

Trajectòria d'un pèndol simple amb la descomposició de forces Un pèndol és un sistema físic ideal construït per un sòlid sotmès a l'acció de la gravetat i subjectat de manera que pot girar lliurement sobre un eix que no passa pel seu centre de gravetat.

Nou!!: Història de l'astronomia і Pèndol · Veure més »

Púlsar

Imatge del púlsar de la nebulosa planetària de Cranc. Es poden apreciar els gasos nebulars essent agitats pel camp magnètic i la radiació del púlsar. Aquesta imatge és un fotomuntatge a partir d'una imatge òptica obtinguda amb el telescopi espacial Hubble (en roig) i l'observatori de raigs-X Chandra (en blau). Un púlsar és un estel de neutrons que emet radiacions periòdiques.

Nou!!: Història de l'astronomia і Púlsar · Veure més »

Pendent (matemàtiques)

En matemàtiques el pendent d'una recta és una mesura de la inclinació de la recta.

Nou!!: Història de l'astronomia і Pendent (matemàtiques) · Veure més »

Philosophiae Naturalis Principia Mathematica

Philosophiæ Naturalis Principia Mathematica ('Principis matemàtics de la filosofia natural'), sovint abreujat també com els Principia o Principia Mathematica, és un llibre de ciència escrit per Isaac Newton.

Nou!!: Història de l'astronomia і Philosophiae Naturalis Principia Mathematica · Veure més »

Pierre-Simon Laplace

Pierre-Simon Laplace (23 de març del 1749, Beaumont-en-Auge, Normandia - 5 de març del 1827, París), fou un brillant matemàtic, astrònom i físic francès.

Nou!!: Història de l'astronomia і Pierre-Simon Laplace · Veure més »

Pisa

Pisa és una ciutat italiana situada prop de la desembocadura del riu Arno, a la Toscana.

Nou!!: Història de l'astronomia і Pisa · Veure més »

Planeta

Venus (a escala) Plutó i Haumea (a escala). La resta es veu augmentat a la fotografia inferior Un planeta és un astre sense llum pròpia que gira al voltant d'una estrella; és abastament massiu per tenir forma esfèrica, o quasi esfèrica; i és l'element principal dins la seva òrbita; segons la definició de la reunió de la Unió Astronòmica Internacional de Praga, de l'any 2006.

Nou!!: Història de l'astronomia і Planeta · Veure més »

Plató

Plató —Πλάτων Plátōn en grec, Aflatun en àrab— (ca. 21 de maig del 427 aC - 347 aC) va ser un filòsof d'immensa influència en l'Antiga Grècia.

Nou!!: Història de l'astronomia і Plató · Veure més »

Pluja

Pluja La pluja és precipitació en forma de gotes d'aigua líquida, de diàmetre superior a 0.5 mm, tot i que si és dispersa les gotes poden tenir una mida inferior.

Nou!!: Història de l'astronomia і Pluja · Veure més »

Polonès

El polonès o polonés és una llengua eslava, parlada a Polònia, on és oficial.

Nou!!: Història de l'astronomia і Polonès · Veure més »

Pols interestel·lar

Núvol interestel·lar NGC 604. La pols interestel·lar és el conjunt de partícules d'una longitud inferior a alguns centenars de nanòmetres constituïda per silicats, grafits, i molècules poliaromàtiques.

Nou!!: Història de l'astronomia і Pols interestel·lar · Veure més »

Precessió

Precessió d'un giroscopi La precessió és el moviment semblant al que realitza la part superior d'un giroscopi (o d'una baldufa) en girar quan el seu eix instantani de rotació (CIR) no coincideix amb la perpendicular a terra on se situa o desplaça la trompa.

Nou!!: Història de l'astronomia і Precessió · Veure més »

Prehistòria

Prehistòria (llatí, præ.

Nou!!: Història de l'astronomia і Prehistòria · Veure més »

Presocràtics

Se sol anomenar presocràtics els pensadors grecs anteriors a Sòcrates, tot i que aquesta denominació tampoc és absolutament exacta, ja que alguns serien contemporanis seus i no anteriors (com és el cas dels pluralistes Demòcrit i Leucip).

Nou!!: Història de l'astronomia і Presocràtics · Veure més »

Primer principi de la termodinàmica

'''Primer principi''' en una màquina tèrmica El primer principi de la termodinàmica és el principi que fa referència a la conservació de l'energia: en què \,Q és la calor aportada al sistema, \,\Delta U la variació de la seva energia interna i \,W el treball realitzat pel sistema.

Nou!!: Història de l'astronomia і Primer principi de la termodinàmica · Veure més »

Proporcionalitat

La proporcionalitat és una relació entre magnituds mesurables.

Nou!!: Història de l'astronomia і Proporcionalitat · Veure més »

Quadrat (àlgebra)

Quadrat és la segona potència d'un nombre, és a dir, el resultat de multiplicar un nombre per ell mateix.

Nou!!: Història de l'astronomia і Quadrat (àlgebra) · Veure més »

Quàsar

Representació artística del quàsar GB1508 Els quàsars corresponen a una classe de galàxies amb nuclis actius.

Nou!!: Història de l'astronomia і Quàsar · Veure més »

Radiació

Aquest diagrama mostra la constitució i poder de penetració de diferents radiacions ionitzants. Les partícules alfa són aturades per un full de paper mentre que per aturar les beta cal una placa d'alumini. Finalment, la radiació gamma és frenada per la matèria però calen 4 m de plom per aturar-les En física, radiació és l'emissió d'energia a l'espai en forma d'ones (electromagnètiques o gravitatòries) o bé en forma de partícules altament energètiques (neutrins, protons, ions, etc.). La radiació, pròpiament dita, es refereix a la transportada per ones electromagnètiques, en conseqüència, radiació electromagnètica.

Nou!!: Història de l'astronomia і Radiació · Veure més »

Radiació còsmica de fons

La radiació còsmica de fons (també anomenada fons còsmic de microones o CMB, de l'anglès Cosmic microwave background) és una radiació residual isòtropa procedent del període del desacoblament, quan l'univers tenia només 400.000 anys.

Nou!!: Història de l'astronomia і Radiació còsmica de fons · Veure més »

Radiogalàxia

anys-llum de longitud, sent expulsat de la radiogalàxia M87 (bola groga a dalt a l'esquerra). Els electrons són expulsats a una velocitat propera a la de la llum. Una radiogalàxia és un objecte que emet de forma important ones radioelèctriques.

Nou!!: Història de l'astronomia і Radiogalàxia · Veure més »

Reduccionisme

El reduccionisme és la concepció que qualsevol sistema o entitat complexa es pot entendre i analitzar millor si es descompon en els elements que la formen, ja que tot conjunt s'explica per les propietats dels seus components.

Nou!!: Història de l'astronomia і Reduccionisme · Veure més »

Relativitat general

Representació bidimensional de la distorsió espaitemps. La presència de matèria modifica la geometria de l'espaitemps. La relativitat general, també coneguda com a teoria de la relativitat general, és una teoria geomètrica de la gravitació publicada per Albert Einstein el 1915 com a segona part de la seva teoria de la relativitat.

Nou!!: Història de l'astronomia і Relativitat general · Veure més »

Religió

jainista, el símbol ahimsa4a fila: el lotus encès ayyavazhi, la triple deessa, la creu patent i la rece boga Una religió és el conjunt de creences i pràctiques comunes d'un grup de persones, sovint relacionades amb llur concepció del món i codificada en l'oració, els rituals i les lleis morals.

Nou!!: Història de l'astronomia і Religió · Veure més »

Renaixement

Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que dona inici a l'Edat Moderna i en què es reflecteixen els ideals del moviment humanista que va desenvolupar-se a Europa el.

Nou!!: Història de l'astronomia і Renaixement · Veure més »

Robert Henry Dicke

Robert Henry Dicke (Saint Louis, Missouri, 6 de maig de 1916 - 4 de març de 1997, Princeton, Nova Jersey) fou un físic experimental estatunidenc, que va fer importants contribucions en astrofísica, física atòmica, cosmologia i gravitació.

Nou!!: Història de l'astronomia і Robert Henry Dicke · Veure més »

Robert Hermann

Robert Hermann (Berna, Suïssa, 1869 - 1912) fou un compositor suís.

Nou!!: Història de l'astronomia і Robert Hermann · Veure més »

Robert Wilson

El Robert Wilson (Waco, 1941) és un dramaturg i director de teatre i òpera, considerat un dels creadors escènics més rellevants de l'actualitat.

Nou!!: Història de l'astronomia і Robert Wilson · Veure més »

Sacerdot

Un sacerdot catòlic durant un baptisme Sacerdot és una persona dedicada a ser el mitjancer entre les persones i la divinitat.

Nou!!: Història de l'astronomia і Sacerdot · Veure més »

Satèl·lit natural

Principals satèl·lits naturals del sistema solar. Cliqueu la imatge per ampliar-la En astronomia, un satèl·lit natural és qualsevol objecte natural que gira al voltant d'un planeta.

Nou!!: Història de l'astronomia і Satèl·lit natural · Veure més »

Satèl·lits de Júpiter

Europa. Júpiter té 67 satèl·lits naturals coneguts, 48 dels quals tenen ja un nom definitiu mentre que els altres 19 porten encara una designació provisional.

Nou!!: Història de l'astronomia і Satèl·lits de Júpiter · Veure més »

Segle III aC

El segle III aC és un període de l'edat antiga caracteritzat per l'auge de Roma, que s'acaba imposant a l'etern rival, Cartago, en una sèrie de guerres que afecten a tota la Mediterrània.

Nou!!: Història de l'astronomia і Segle III aC · Veure més »

Segle VI aC

El segle VI aC inclou els anys compresos entre el 600 aC i el 501 aC i constueix un dels moments de canvi més rellevants de l'edat antiga.

Nou!!: Història de l'astronomia і Segle VI aC · Veure més »

Segle XIX

Mapamundi el 1897. L'Imperi britànic era la superpotència del segle El segle dinou va des de l'1 de gener de 1801 fins al 31 de desembre de 1900 (en el calendari gregorià).

Nou!!: Història de l'astronomia і Segle XIX · Veure més »

Segle XVI

El segle XVI és un període de l'edat moderna que inclou els anys compresos entre 1501 i 1600.

Nou!!: Història de l'astronomia і Segle XVI · Veure més »

Segle XVIII

Parlant en termes temporals estrictes, el segle XVIII va des de l'any 1701 fins al 1800, en el calendari gregorià.

Nou!!: Història de l'astronomia і Segle XVIII · Veure més »

Segle XX

Formalment, el segle XX comprèn el període d'anys entre l'1 de gener de 1901 fins al 31 de desembre de 2000, tots dos inclosos.

Nou!!: Història de l'astronomia і Segle XX · Veure més »

Segona Guerra Mundial

La Segona Guerra mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.

Nou!!: Història de l'astronomia і Segona Guerra Mundial · Veure més »

Semieix major

En geometria, el terme semieix major és utilitzat per descriure les dimensions d'el·lipses e hipèrboles.

Nou!!: Història de l'astronomia і Semieix major · Veure més »

Sequera

Terra seca Estat de l'embassament de Sau, a Osona, al març del 2008 La sequera o secada és un extens període que pot anar de pocs mesos a anys en el qual una zona experimenta una deficiència en el subministrament d'aigua.

Nou!!: Història de l'astronomia і Sequera · Veure més »

Sextant (instrument de mesura)

Sextant Cassens&Platz (RFA). El sextant és un instrument de mesura que permet mesurar angles entre dos objectes tals com dos punts d'una costa o un astre -tradicionalment el Sol- i l'horitzó.

Nou!!: Història de l'astronomia і Sextant (instrument de mesura) · Veure més »

Sistema solar

El sistema solarLes majúscules del nom varia.

Nou!!: Història de l'astronomia і Sistema solar · Veure més »

Sol

El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.

Nou!!: Història de l'astronomia і Sol · Veure més »

Stonehenge

Stonehenge és un monument megalític de l'edat del bronze i del neolític situat prop d'Amesbury, a Wiltshire, Gran Bretanya, uns 13 km al nord-oest de Salisbury.

Nou!!: Història de l'astronomia і Stonehenge · Veure més »

Taules de Toledo

Les Taules de Toledo és un llibre medieval que conté unes taules astronòmiques elaborades abans de 1069 per l'astrònom Azarquiel.

Nou!!: Història de l'astronomia і Taules de Toledo · Veure més »

Teheran

Teheran és la capital de l'Iran i una de les ciutats més grans del món.

Nou!!: Història de l'astronomia і Teheran · Veure més »

Telescopi

Telescopi refractor de 68 cm en l'observatori de la universitat de Viena. Telescopi refractor. Un telescopi és un sistema òptic que permet veure objectes llunyans, tot ampliant-ne la seva mida angular i la seva lluminositat aparents.

Nou!!: Història de l'astronomia і Telescopi · Veure més »

Telescopi reflector

Un telescopi reflector Ritchey de 24 polzades Un telescopi reflector és un tipus de telescopi l'objectiu del qual és un mirall còncau.

Nou!!: Història de l'astronomia і Telescopi reflector · Veure més »

Temperatura

Simulació de la vibració tèrmica d'un segment d'una proteïna, l'amplitud de la vibració s'incrementa amb la temperatura. La temperatura és una magnitud física de la matèria que expressa quantitativament les nocions comunes de calor i fred.

Nou!!: Història de l'astronomia і Temperatura · Veure més »

Teoria de la relativitat

En física, el terme relativitat s'utilitza per a referir-se a les transformacions matemàtiques que cal aplicar per a descriure els fenòmens en diferents sistemes de referència.

Nou!!: Història de l'astronomia і Teoria de la relativitat · Veure més »

Teoria geocèntrica

Il·lustració de 1660-1661 de Johannes van Loon dels signes del zodíac i el sistema solar amb la Terra al seu centre (National Library of Australia, Canberra, Austràlia) En astronomia, la teoria geocèntrica (del grec γεοκεντρικό, geokentrikó, centrat en la Terra) és aquella que col·loca el planeta Terra immòbil en el centre de l'univers, i la resta dels planetes, el Sol i les estrelles giren al seu voltant.

Nou!!: Història de l'astronomia і Teoria geocèntrica · Veure més »

Terra

La Terra és el tercer planeta en distància respecte al Sol, el més dens i el cinquè en mida dels vuit planetes del sistema solar.

Nou!!: Història de l'astronomia і Terra · Veure més »

Thomas Digges

Thomas Digges va ser un matemàtic i astrònom anglès conegut per haver introduït les doctrines heliocèntriques a Anglaterra.

Nou!!: Història de l'astronomia і Thomas Digges · Veure més »

Thomas Gold

Thomas Gold (22 de maig de 1920—22 de juny de 2004) va ser un astrofísic austríac.

Nou!!: Història de l'astronomia і Thomas Gold · Veure més »

Timeu (diàleg)

Timeu (grec: Τίμαιος, Timaios) és un dels diàlegs de Plató, principalment en forma de monòleg llarg donat pel caràcter del títol, escrit sobre el 360 aC.

Nou!!: Història de l'astronomia і Timeu (diàleg) · Veure més »

Torre Eiffel

La Torre Eiffel (en francès, Tour Eiffel) és una torre formada per una estructura reticulada de ferro colat, situada a París (França, al Camp de Mart (en francès, Champ de Mars), a l'extrem que toca al Sena, no gaire lluny del riu).

Nou!!: Història de l'astronomia і Torre Eiffel · Veure més »

Transcendència

Transcendència és allò que es troba més enllà d'un límit, que se sol considerar "l'univers físic" o "món".

Nou!!: Història de l'astronomia і Transcendència · Veure més »

Tycho Brahe

Tycho Brahe (Knutstorp, Dinamarca, 14 de desembre de 1546 - Praga, 24 d'octubre de 1601) va ser un astrònom danès. Va fer construir Uraniborg, que es convertiria en el primer Institut d'investigació astronòmica. Els instruments dissenyats per Brahe li van permetre mesurar amb una precisió molt superior a la de l'època les posicions dels estels i els planetes. Atret per la fama de Brahe, Johannes Kepler va acceptar una invitació d'aquest per a treballar-hi a Praga. Tycho pensava que el progrés en astronomia no podia aconseguir-se per l'observació ocasional i les investigacions puntuals sinó que es necessitaven mesures sistemàtiques nit rere nit utilitzant els instruments més precisos possibles. Les mesures de Brahe sobre la posició dels planetes amb el temps van passar a mans de Kepler a la seva mort. Les mesures del moviment de Mart (i en particular del seu moviment retrògrad) van ser essencials perquè Kepler pogués formular les tres lleis de Kepler que regeixen el moviment dels planetes i que van servir posteriorment de base a la llei de la gravitació universal de Newton.

Nou!!: Història de l'astronomia і Tycho Brahe · Veure més »

Unió Astronòmica Internacional

La Unió Astronòmica Internacional (International Astronomical Union, en anglès, o Union Astronomique Internationale en francès) està formada per 9.040 membres individuals i 63 membres nacionals en tot el món.

Nou!!: Història de l'astronomia і Unió Astronòmica Internacional · Veure més »

Univers

L'univers és la totalitat del continu espaitemps en què es troba la humanitat, juntament amb tota la matèria i energia que conté.

Nou!!: Història de l'astronomia і Univers · Veure més »

Universitat de Pàdua

La Universitat de Pàdua (en italià Università degli Studi di Padova) està entre les més importants universitats d'Itàlia, i entre les més antigues del món (la tercera a Itàlia), fundada el 1222.

Nou!!: Història de l'astronomia і Universitat de Pàdua · Veure més »

Urà (planeta)

Urà és el setè planeta des del Sol, el tercer més gran i el quart amb major massa del Sistema Solar.

Nou!!: Història de l'astronomia і Urà (planeta) · Veure més »

Venus (planeta)

Venus és el segon planeta en proximitat al Sol, i l'orbita cada 224,7 dies terrestres.

Nou!!: Història de l'astronomia і Venus (planeta) · Veure més »

Vesto Slipher

Vesto Melvin Slipher (Mulberry, 11 de novembre de 1875 - Flagstaff, 8 de novembre de 1969), va ser un astrònom nord-americà que descobrí la rotació de les nebuloses.

Nou!!: Història de l'astronomia і Vesto Slipher · Veure més »

Via Làctia

La Via Làctia és una galàxia en forma d'espiral (més concretament d'espiral barrada), on es troba el sistema solar.

Nou!!: Història de l'astronomia і Via Làctia · Veure més »

Vista

Moviment dels ulls durant els dos primers segons de percebre una imatge La vista és el sentit que permet percebre la llum de l'exterior i interpretar-la per a obtenir informació sobre la mida, la forma, el color, la distància, la posició i el moviment del que es trobi en el camp de visió.

Nou!!: Història de l'astronomia і Vista · Veure més »

William Herschel

William Herschel (Hannover, Ducat de Brunsvic-Lüneburg, Sacre Imperi romanogermànic, 1738 - Slough, Anglaterra, Regne Unit, 1822) va ser l'astrònom més famós de la seva època.

Nou!!: Història de l'astronomia і William Herschel · Veure més »

William Huggins

Sir William Huggins, OM, FRS (7 de febrer de 1824 — 12 de maig de 1910) fou un astrònom anglès conegut pels seus treballs pioners d'espectroscòpia astronòmica.

Nou!!: Història de l'astronomia і William Huggins · Veure més »

Zodíac

El zodíac és la regió de l'esfera celeste per on passa l'eclíptica, i on s'hi poden trobar els planetes.

Nou!!: Història de l'astronomia і Zodíac · Veure més »

1515

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'astronomia і 1515 · Veure més »

1540

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Història de l'astronomia і 1540 · Veure més »

1543

Nicolaus Copernicus de Toruń, Sisena part'' (Portada de la segona edició, Basilea, 1566).

Nou!!: Història de l'astronomia і 1543 · Veure més »

1550

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'astronomia і 1550 · Veure més »

1564

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'astronomia і 1564 · Veure més »

1570

;Països Catalans;Resa del món.

Nou!!: Història de l'astronomia і 1570 · Veure més »

1571

;Països Catalans.

Nou!!: Història de l'astronomia і 1571 · Veure més »

1572

L'any 1572 (MDLXXII) fou un any de traspàs de l'edat moderna.

Nou!!: Història de l'astronomia і 1572 · Veure més »

1577

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'astronomia і 1577 · Veure més »

1580

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Història de l'astronomia і 1580 · Veure més »

1581

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'astronomia і 1581 · Veure més »

1582

Llinda d'una casa de Santa Pau L'any 1582 (MDLXXXII) fou un any comú iniciat en dilluns pertanyent a l'edat moderna.

Nou!!: Història de l'astronomia і 1582 · Veure més »

1584

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Història de l'astronomia і 1584 · Veure més »

1585

Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú.

Nou!!: Història de l'astronomia і 1585 · Veure més »

1588

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'astronomia і 1588 · Veure més »

1591

Llinda de la Casa Vila Moner de Figueres.

Nou!!: Història de l'astronomia і 1591 · Veure més »

1592

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'astronomia і 1592 · Veure més »

1604

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'astronomia і 1604 · Veure més »

1609

;Països Catalans.

Nou!!: Història de l'astronomia і 1609 · Veure més »

1610

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Història de l'astronomia і 1610 · Veure més »

1615

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'astronomia і 1615 · Veure més »

1616

Nicolau Copèrnic.

Nou!!: Història de l'astronomia і 1616 · Veure més »

1618

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'astronomia і 1618 · Veure més »

1623

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Història de l'astronomia і 1623 · Veure més »

1630

;Països Catalans.

Nou!!: Història de l'astronomia і 1630 · Veure més »

1631

;Països Catalans:;Món.

Nou!!: Història de l'astronomia і 1631 · Veure més »

1632

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'astronomia і 1632 · Veure més »

1642

Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú.

Nou!!: Història de l'astronomia і 1642 · Veure més »

1687

; Països Catalans.

Nou!!: Història de l'astronomia і 1687 · Veure més »

17 de gener

El 17 de gener és el dissetè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Història de l'astronomia і 17 de gener · Veure més »

1738

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Història de l'astronomia і 1738 · Veure més »

1822

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'astronomia і 1822 · Veure més »

1865

;Països Catalans:;Resta del món.

Nou!!: Història de l'astronomia і 1865 · Veure més »

1900

;Països Catalans.

Nou!!: Història de l'astronomia і 1900 · Veure més »

1912

;Països Catalans.

Nou!!: Història de l'astronomia і 1912 · Veure més »

1915

;Països Catalans.

Nou!!: Història de l'astronomia і 1915 · Veure més »

1916

;Països Catalans.

Nou!!: Història de l'astronomia і 1916 · Veure més »

1917

;Països Catalans.

Nou!!: Història de l'astronomia і 1917 · Veure més »

1920

Estació del Nord de Terrassa el '''1920'''.

Nou!!: Història de l'astronomia і 1920 · Veure més »

1922

;Països Catalans.

Nou!!: Història de l'astronomia і 1922 · Veure més »

1923

;Països Catalans.

Nou!!: Història de l'astronomia і 1923 · Veure més »

1925

''Far a Groix'' de Paul Signac (1925).

Nou!!: Història de l'astronomia і 1925 · Veure més »

1927

;Països Catalans.

Nou!!: Història de l'astronomia і 1927 · Veure més »

1928

Enderroc de les Quatre Columnes. Placa de la casa de la vila de Santa Pau Terrassa, Can Vinyals, al carrer Major, el 1928;Països Catalans.

Nou!!: Història de l'astronomia і 1928 · Veure més »

1929

Exposició Internacional de 1929, a Barcelona Finalitza la reforma de l'Estació de França de Barcelona fou una de les principals estacions ferroviàries fins a la construcció de l'Estació de Sants;Països Catalans.

Nou!!: Història de l'astronomia і 1929 · Veure més »

1930

Terrassa, el raval de Montserrat, el '''1930'''.

Nou!!: Història de l'astronomia і 1930 · Veure més »

1947

;Països Catalans.

Nou!!: Història de l'astronomia і 1947 · Veure més »

1948

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Història de l'astronomia і 1948 · Veure més »

1949

;Països Catalans.

Nou!!: Història de l'astronomia і 1949 · Veure més »

1950

;Països Catalans:;Resta del món.

Nou!!: Història de l'astronomia і 1950 · Veure més »

1952

;Països Catalans.

Nou!!: Història de l'astronomia і 1952 · Veure més »

1955

;Països Catalans.

Nou!!: Història de l'astronomia і 1955 · Veure més »

1957

colònia africana que aconsegueix la independència.

Nou!!: Història de l'astronomia і 1957 · Veure més »

1960

;Països Catalans.

Nou!!: Història de l'astronomia і 1960 · Veure més »

1965

Placa del pont Vell de Besalú.

Nou!!: Història de l'astronomia і 1965 · Veure més »

1967

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'astronomia і 1967 · Veure més »

24 de maig

El 24 de maig és el cent quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de l'astronomia і 24 de maig · Veure més »

46 aC

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'astronomia і 46 aC · Veure més »

9 de març

El 9 de març és el seixanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de l'astronomia і 9 de març · Veure més »

Redirigeix aquí:

Cosmologia Grega, Cosmologia contemporània, Cosmologia grega, Cosmologia medieval, Cosmologia moderna, Història de l’astronomia.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »