Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Història de l'alfabet

Índex Història de l'alfabet

La història de l'alfabet comença a l'Antic Egipte, més d'un mil·lenni després d'haver començat la història de l'escriptura.

195 les relacions: A, Abjad, Abugida, Acrofonia, Albanès, Alfa, Alfabet, Alfabet arameu, Alfabet armeni, Alfabet àrab, Alfabet castellà, Alfabet català, Alfabet ciríl·lic, Alfabet fenici, Alfabet fonètic internacional, Alfabet gòtic, Alfabet georgià, Alfabet grec, Alfabet hebreu, Alfabet llatí, Alfabet nabateu, Alfabet rúnic, Alfabet samarità, Alfabet siríac, Alfabet ugarític, Amanuense, Anglosaxons, Antic Egipte, Atenes, Ayin, Þ, Índia, Ípsilon, Èpsilon, Ñ, Òmicron, Ç, Àlef, Àrab, B, Banderes de senyals, Basc, Bet, Beta, Braille, Budisme, C, Calcis, Canaan, Castellà, ..., Català, Codi Morse, Consonant, Consonant sibilant, Corea, D, Dàlet, Dècada del 1920, Dígraf, Delta (lletra), Demòtic, Devanagari, Dialecte, Digamma, Dinastia Yuan, E, Edat antiga, Edat mitjana, Elio Antonio de Nebrija, Escriptura cuneïforme, Escriptura meroítica, Escriptura xinesa, Eta, Etruscs, F, Fenícia, Francès, Fricativa glotal sorda, Furlà, G, Gallec, Gamma, Glagolític, Guímel, H, Hangul, He (lletra), Het, Hieràtic, Hinduisme, Història de l'alfabet llatí, Història de l'escriptura, I, Idioma copte, Imperi Persa, Imperi Romà, Indoxina, Insulíndia, Iota, Κ, J, Japó, Jònia, Jeroglífic, Jeroglífic egipci, Jordània, Jota, K, Ksi, Kurd, L, Lambda, Llatins, Llengües semítiques, Llengües semítiques nord-occidentals, Llengua de signes, Llengua de signes catalana, Llengua de signes valenciana, Lletres clàudies, Logograma, M, Magna Grècia, Maldives, Mem, Mesopotàmia, Mi, Mongòlia, N, Nasal palatal sonora, Núbia, Ni (lletra grega), Nun, Ѳ, O, Occità, Oclusiva glotal sorda, Omega, P, Pahlavi, Paraula, Pei, Península Itàlica, Pi (lletra grega), Portuguès, Q, R, República Àrab Siriana, Ro, S, Semites, Sigma, Sil·labari de Biblos, Somàlia, Subcontinent indi, T, Tagal, Taquigrafia, Tau (lletra grega), Tàtar, Tet, Theta, Tibet, Turc, Turcman, U, Ugarit, V, Vav, Vocal, W, X, Xina, Y, Z, Zeta (lletra grega), Zhuyin, К, П, О, А, Н, Р, Т, У, Ш, М, И, З, Б, В, Г, Д, Є, Е, Л. Ampliar l'índex (145 més) »

A

La A és la primera lletra de l'alfabet llatí bàsic, i dels alfabets derivats del mateix.

Nou!!: Història de l'alfabet і A · Veure més »

Abjad

Un abjad és un tipus d'escriptura en què hi ha un símbol per a cada fonema consonàntic, anomenat de vegades com a alfabet consonàntic.

Nou!!: Història de l'alfabet і Abjad · Veure més »

Abugida

Alfabet amhàric, alfabet sil·làbic d'Etiòpia. Els alfasil·labaris o alfabets sil·làbics, també anomenats abugides, són sistemes d'escriptura que tenen caràcters vocàlics i consonàntics.

Nou!!: Història de l'alfabet і Abugida · Veure més »

Acrofonia

L'acrofonia (del grec: ἄκρος — extrem i φωνή — so) és la formació de noves paraules amb les lletres inicials de les paraules en frases, quan aquestes noves paraules no són llegides pels noms en ordre alfabètic de les lletres, sinó pels seus sons.

Nou!!: Història de l'alfabet і Acrofonia · Veure més »

Albanès

Lalbanès o albanés (en albanès, gjuha shqipë o shqip) és, de les llengües indoeuropees, l'única que queda de la branca il·lírica.

Nou!!: Història de l'alfabet і Albanès · Veure més »

Alfa

L'alfa és la primera lletra de l'alfabet grec.

Nou!!: Història de l'alfabet і Alfa · Veure més »

Alfabet

àrab. L'alfabet és el conjunt de les lletres emprades en l'escriptura d'un llenguatge, el conjunt de símbols, anomenats lletres, que codifiquen una llengua escrita.

Nou!!: Història de l'alfabet і Alfabet · Veure més »

Alfabet arameu

Lalfabet arameu és un alfabet abjad dissenyat per escriure l'arameu.

Nou!!: Història de l'alfabet і Alfabet arameu · Veure més »

Alfabet armeni

L'alfabet armeni és un alfabet utilitzat per escriure en armeni des de l'any 405 o 406, quan el creà el monjo Mesrob Maixtots.

Nou!!: Història de l'alfabet і Alfabet armeni · Veure més »

Alfabet àrab

Verd fosc: estats on l'alfabet àrab és l'únic oficial.Verd clar: estats on es fa servir l'alfabet àrab a més d'uns altres Lalfabet àrab, altrament dit alifat (d'àlif, la seva primera lletra), té característiques semblants a l'alfabet hebreu, i també és un abjad.

Nou!!: Història de l'alfabet і Alfabet àrab · Veure més »

Alfabet castellà

L'alfabet castellà és el sistema d'escriptura de la llengua castellana, basat en una variant de l'alfabet llatí, i fixat en l'actualitat per la institució reguladora de la llengua, la Reial Acadèmia Espanyola.

Nou!!: Història de l'alfabet і Alfabet castellà · Veure més »

Alfabet català

L'alfabet català és la variant de l'alfabet llatí usada per a escriure la llengua catalana.

Nou!!: Història de l'alfabet і Alfabet català · Veure més »

Alfabet ciríl·lic

Alfabet ciríl·lic i altres alfabets llengua.

Nou!!: Història de l'alfabet і Alfabet ciríl·lic · Veure més »

Alfabet fenici

Làpida al museu de Pèrgam, a Berlín, amb inscripcions en alfabet fenici. Lalfabet fenici és un dels primers alfabets dels sistemes d'escriptura fonètica en la història de la humanitat.

Nou!!: Història de l'alfabet і Alfabet fenici · Veure més »

Alfabet fonètic internacional

L'alfabet fonètic internacional és un alfabet fonètic usat per lingüistes per representar acuradament i de forma unívoca cada un de la completa varietat de sons (fonemes o realitzacions d'aquests) que l'aparell vocal humà pot produir.

Nou!!: Història de l'alfabet і Alfabet fonètic internacional · Veure més »

Alfabet gòtic

L’alfabet gòtic és un alfabet per escriure la llengua gòtica creat el segle IV per Úlfila amb el propòsit de traduir la Bíblia.

Nou!!: Història de l'alfabet і Alfabet gòtic · Veure més »

Alfabet georgià

L'alfabet georgià és utilitzat modernament per l'escriptura en l'idioma georgià i altres idiomes relacionats com el mingrelià i va ser usat ocasionalment en altres llengües caucàsiques com les d'Ossètia.

Nou!!: Història de l'alfabet і Alfabet georgià · Veure més »

Alfabet grec

Lalfabet grec (en grec: Ελληνικό αλφάβητο) és un repertori de vint-i-quatre lletres que s'ha fet servir per escriure la llengua grega des dels segles IX o VIII aC.

Nou!!: Història de l'alfabet і Alfabet grec · Veure més »

Alfabet hebreu

Lalfabet hebreu, també conegut com a àlefbet en hebreu a partir del nom de les primeres dues lletres, és un conjunt de 22 lletres usades en l'escriptura del llenguatge hebreu.

Nou!!: Història de l'alfabet і Alfabet hebreu · Veure més »

Alfabet llatí

Distribució mundial de l'alfabet llatí:* En verd fosc, les àrees on és l'única forma d'escriptura. * En verd clar, els països on coexisteix amb altres formes d'escriptura. Lalfabet llatí és el sistema d'escriptura alfabètic desenvolupat pels romans per escriure el llatí.

Nou!!: Història de l'alfabet і Alfabet llatí · Veure més »

Alfabet nabateu

L'alfabet nabateu és un alfabet consonàntic (abjad) que va ser usat pels nabateus el segle II aC.

Nou!!: Història de l'alfabet і Alfabet nabateu · Veure més »

Alfabet rúnic

Pedra amb inscripcions rúniques a Uppsala, Suècia Un alfabet rúnic es compon d'un conjunt de signes anomenats runes.

Nou!!: Història de l'alfabet і Alfabet rúnic · Veure més »

Alfabet samarità

Lalfabet samarità és utilitzat pels samaritans en els escrits religiosos, entre ells el Pentateuc samarità, escrits en hebreu samarità, i comentaris i traduccions en arameu samarità i ocasionalment àrab.

Nou!!: Història de l'alfabet і Alfabet samarità · Veure més »

Alfabet siríac

Lalfabet siríac és un sistema d'escriptura utilitzat per escriure el siríac a partir del.

Nou!!: Història de l'alfabet і Alfabet siríac · Veure més »

Alfabet ugarític

border Aquest va ser l'alfabet emprat pels habitants del poble semita nord-oriental que habitava la zona llevantina de Canaan al voltant del 1500 aC fins a la desaparició de la seva ciutat principal, Ugarit (l'actual ciutat Síria de Ras Shamra), a mans dels Pobles del Mar al voltant de 1200 aC Després de la destrucció d'aquesta ciutat, l'escriptura ugarítica va deixar de ser utilitzada fins al punt d'extingir-se.

Nou!!: Història de l'alfabet і Alfabet ugarític · Veure més »

Amanuense

Amanuense medieval copiant un manuscrit Amanuense (Amanuensis o Ad manum servus) fou antigament, en l'època romana, un esclau o llibert l'ofici del qual era d'escriure cartes i altres coses per encàrrec del seu amo o patró.

Nou!!: Història de l'alfabet і Amanuense · Veure més »

Anglosaxons

Els anglosaxons (en anglès: Anglo-Saxons) foren les tribus germàniques que envaïren el sud i l'est de la Gran Bretanya al començament del segle V de la nostra era, i el període (anglosaxó) des de la seva creació fins a la conquesta normanda d'Anglaterra.

Nou!!: Història de l'alfabet і Anglosaxons · Veure més »

Antic Egipte

Lantic Egipte és una civilització del nord-est d'Àfrica que es va desenvolupar al voltant del curs mitjà i baix del riu Nil, en el territori que ara ocupen els actuals estats d'Egipte i el nord del Sudan.

Nou!!: Història de l'alfabet і Antic Egipte · Veure més »

Atenes

Atenes (en grec modern Αθήνα, en català medieval Cetines) és la capital de Grècia, la capital de la regió grega de l'Àtica i la ciutat més gran del país.

Nou!!: Història de l'alfabet і Atenes · Veure més »

Ayin

La és la setzena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent ʕain 𐤏 en fenici, ʕē ܥ en siríac, ʕain ע en hebreu, ʕayn ع en àrab i ʕäyn ዐ en amhàric.

Nou!!: Història de l'alfabet і Ayin · Veure més »

Þ

Thorn (majúscula Þ, minúscula þ) és una lletra de l'alfabet islandès.

Nou!!: Història de l'alfabet і Þ · Veure més »

Índia

LÍndia (en hindi भारत, Bhārat)", oficialment la República de l'Índia (en hindi भारत गणराज्य, Bhārat Gaṇarājya) és un Estat del sud de l'Àsia.

Nou!!: Història de l'alfabet і Índia · Veure més »

Ípsilon

L'ípsilon (en majúscules Υ, en minúscules υ) és la vintena lletra de l'alfabet grec.

Nou!!: Història de l'alfabet і Ípsilon · Veure més »

Èpsilon

Èpsilon és la cinquena lletra de l'alfabet grec.

Nou!!: Història de l'alfabet і Èpsilon · Veure més »

Ñ

La lletra Ñ és la quinzena de l'alfabet castellà.

Nou!!: Història de l'alfabet і Ñ · Veure més »

Òmicron

Òmicron (majúscula Ο, minúscula ο, literalment "o petita") és la quinzena lletra de l'alfabet grec.

Nou!!: Història de l'alfabet і Òmicron · Veure més »

Ç

La ç, anomenada ce trencada, és la lletra ce de l'alfabet català, procedent del llatí, modificada per un signe diacrític (el trenc).

Nou!!: Història de l'alfabet і Ç · Veure més »

Àlef

La és la primera lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent ʾalp 𐤀 en fenici, ʔālap ܐ en siríac, àlef א en hebreu, àlif ا en àrab i ʔälf አ en amhàric.

Nou!!: Història de l'alfabet і Àlef · Veure més »

Àrab

Banderes dels estats de llengua àrab La llengua àrab —en àrab اللغة العربية, al-luḡa al-ʿarabiyya— és la llengua parlada en origen pel poble àrab.

Nou!!: Història de l'alfabet і Àrab · Veure més »

B

La B és la segona lletra de l'alfabet català i primera de les consonants.

Nou!!: Història de l'alfabet і B · Veure més »

Banderes de senyals

Senyal d'avís d'huracà. Senyal d'avís de galerna. Les banderes de senyals són aquell tipus de banderes que s'utilitzen per a indicar, senyalitzar o prevenir de manera visual a la població d'alguna circumstància.

Nou!!: Història de l'alfabet і Banderes de senyals · Veure més »

Basc

Distribució dels parlants de basc al País Basc Zuberotarra El basc, també anomenat èuscar o eusquera (en basc euskara o, segons els dialecte, euskera, eskuara, eskara, uskara o üskara), és una llengua aïllada (sense relació amb cap família lingüística coneguda) parlada actualment en bona part de la Comunitat autònoma del País Basc i part de Navarra, a Espanya, i al País Basc del Nord (departament de Pirineus Atlàntics, Aquitània, a França).

Nou!!: Història de l'alfabet і Basc · Veure més »

Bet

La és la segona lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent bēt 𐤁‏‏ en fenici, bēṯ ܒ‏ en siríac, bet ב en hebreu, bā ب en àrab i bet በ en amhàric.

Nou!!: Història de l'alfabet і Bet · Veure més »

Beta

La beta és la segona lletra de l'alfabet grec.

Nou!!: Història de l'alfabet і Beta · Veure més »

Braille

El braille és un sistema de lectura i escriptura tàctil pensat per a persones cegues.

Nou!!: Història de l'alfabet і Braille · Veure més »

Budisme

Estàtua representant Siddharta Gautama Pagoda a Lumbini (Nepal) Siddharta Gautama amb els seus cinc deixebles La Dharmatxakra (''Roda Dharma'') representa el noble camí dels vuit passos El budisme és una doctrina filosòfica oriental basada en els ensenyaments de Siddharta Gautama (el Buda històric).

Nou!!: Història de l'alfabet і Budisme · Veure més »

C

La C és la tercera lletra de l'alfabet català provinent del llatí.

Nou!!: Història de l'alfabet і C · Veure més »

Calcis

*Vegeu també Calcis (desambiguació) Calcis (grec: Χαλκίδα, grec antic: Χαλκίς, Katharévussa: Χαλκίς) fou una ciutat de l'illa d'Eubea, separada de Beòcia per l'estret d'Eurip.

Nou!!: Història de l'alfabet і Calcis · Veure més »

Canaan

Canaan (cananeu: כנען, hebreu (dialecte cananeu meridional): כְּנַעַן,, hebreu modern: Knàan; grec: Χαναάν; llatí: Canaan; arameu:; àrab کنعان) era la terra promesa del poble jueu, corresponent aproximadament a l'actual Israel i els territoris de Gaza i Cisjordània, juntament amb algunes zones del Líban i Síria.

Nou!!: Història de l'alfabet і Canaan · Veure més »

Castellà

El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.

Nou!!: Història de l'alfabet і Castellà · Veure més »

Català

El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada per més d'onze milions de persones, a Catalunya, al País Valencià (tret d'algunes comarques de l'interior), les Illes Balears, Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia poblat per immigrats valencians), i en petites comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 195.000 parlants).

Nou!!: Història de l'alfabet і Català · Veure més »

Codi Morse

Codi Morse, publicació del 1922 El codi Morse és un mètode per transmetre informació telegràfica, utilitzant seqüències d'elements curts i llargs per representar les lletres, nombres, puntuació i altres caràcters especials d'un missatge.

Nou!!: Història de l'alfabet і Codi Morse · Veure més »

Consonant

Les consonants són els sons de la parla generats pel pas de l'aire per les cavitats superiors de l'aparell fonador (la faringe, la cavitat bucal i la cavitat nasal).

Nou!!: Història de l'alfabet і Consonant · Veure més »

Consonant sibilant

Una consonant sibilant (o simplement sibilant en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant fricativa o africada que s'articula de manera que l'aire frega les dents en sortir de la boca.

Nou!!: Història de l'alfabet і Consonant sibilant · Veure més »

Corea

Corea — 한국 Hanguk hanɡuːk o 조선 Joseon /tɕosʌn/ — és un país de l'Extrem Orient que ocupa la península de Corea dividit actualment en dos estats separats: Corea del Nord i Corea del Sud.

Nou!!: Història de l'alfabet і Corea · Veure més »

D

La D és la quarta lletra de l'alfabet català i tercera de les consonants.

Nou!!: Història de l'alfabet і D · Veure més »

Dàlet

La (dāleth, també anomenada Daleth o Daled) és la quarta lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent delt 𐤃‏‏ en fenici, dālaṯ ܕ‏ en siríac, dàlet ד en hebreu, dāl د en àrab i dänt ደ en amhàric.

Nou!!: Història de l'alfabet і Dàlet · Veure més »

Dècada del 1920

En la dècada de 1920 és la dècada que comprèn des de l'1 de gener de 1920 i el 31 de desembre de 1929.

Nou!!: Història de l'alfabet і Dècada del 1920 · Veure més »

Dígraf

Un dígraf és un grup de dues lletres emprades per representar un únic so o fonema en l'ortografia d'una determinada llengua.

Nou!!: Història de l'alfabet і Dígraf · Veure més »

Delta (lletra)

La delta és la quarta lletra de l'alfabet grec.

Nou!!: Història de l'alfabet і Delta (lletra) · Veure més »

Demòtic

Text en escriptura demòtica, en una rèplica de la Pedra de Rosetta. El demòtic fou un idioma egipci que va sorgir en l'última etapa de l'antic Egipte.

Nou!!: Història de l'alfabet і Demòtic · Veure més »

Devanagari

Rigveda manuscrit en devanagari (començament del segle XIX) El devanagari (en sànscrit: देवनागरी, devanāgarī) és un alfabet abugida utilitzat per a escriure idiomes com el sànscrit, l'hindi, el nepalès, el marathi, el caixmiri, el sindhi, el bihari, el bhili, el konkani o el bhojpuri.

Nou!!: Història de l'alfabet і Devanagari · Veure més »

Dialecte

Un dialecte és una varietat d'una llengua, parlada en una certa àrea geogràfica.

Nou!!: Història de l'alfabet і Dialecte · Veure més »

Digamma

Digamma és una lletra obsoleta de l'alfabet grec que té un valor numèric de 6.

Nou!!: Història de l'alfabet і Digamma · Veure més »

Dinastia Yuan

La dinastia Yuan, també anomenada la dinastia mongol, regnà a la Xina en el període comprès entre 1271 o 1279 i 1368.

Nou!!: Història de l'alfabet і Dinastia Yuan · Veure més »

E

La E és la cinquena lletra de l'alfabet català i segona de les vocals.

Nou!!: Història de l'alfabet і E · Veure més »

Edat antiga

Ledat antiga o antiguitat és el període de la història entre el naixement de l'escriptura i la caiguda de l'Imperi romà el 476, que marca l'inici de l'edat mitjana.

Nou!!: Història de l'alfabet і Edat antiga · Veure més »

Edat mitjana

L’edat mitjana o edat medieval és el període intermedi de la història d'Europa enmig de l'edat antiga i l'edat moderna.

Nou!!: Història de l'alfabet і Edat mitjana · Veure més »

Elio Antonio de Nebrija

Estàtua d'Antonio de Nebrija per Anselmo Nogués, a l'exterior de la Biblioteca Nacional espanyola, a Madrid. Elio Antonio de Nebrija (Lebrija, Sevilla 1441 - Alcalá de Henares, 5 de juliol de 1522), també anomenat Antonio de Lebrija, fou un defensor de l'humanisme espanyol, autor de diverses obres sobre gramàtica i lexicografia.

Nou!!: Història de l'alfabet і Elio Antonio de Nebrija · Veure més »

Escriptura cuneïforme

Lescriptura cuneïforme és un dels primers sistemes d'escriptura coneguts.

Nou!!: Història de l'alfabet і Escriptura cuneïforme · Veure més »

Escriptura meroítica

Alfabet meroític L'escriptura meroítica és un alfabet originat a partir del demòtic i el jeroglífic egipci que es va usar per escriure la llengua meroítica del regne de Meroe al voltant del 200 aC, i possiblement també per escriure la llengua núbia dels successors dels Regnes Nubis.

Nou!!: Història de l'alfabet і Escriptura meroítica · Veure més »

Escriptura xinesa

Caràcters xinesos en Hanzi, Kanji, Hanja o Hán Tự. En vermell, en xinès simplificat. L'escriptura xinesa està basada en l'ús dels signes propis anomenats caràcters xinesos (xinès 漢字 / 汉字, pinyin hànzì).

Nou!!: Història de l'alfabet і Escriptura xinesa · Veure més »

Eta

LEta és la setena lletra de l'alfabet grec.

Nou!!: Història de l'alfabet і Eta · Veure més »

Etruscs

Els etruscs eren una civilització de la Itàlia central tirrena del a l'I aC (Etrúria).

Nou!!: Història de l'alfabet і Etruscs · Veure més »

F

La F és la sisena lletra de l'alfabet català i cinquena de les consonants.

Nou!!: Història de l'alfabet і F · Veure més »

Fenícia

'''Fenícia''' Fenícia (en llatí, Phoenice o Phoenicia; en grec, Phoinike) fou una regió de la costa mediterrània de llevant, limitada a l'est pel mont Líban i sense límits gaire precisos al nord i al sud.

Nou!!: Història de l'alfabet і Fenícia · Veure més »

Francès

El francès o francés (le français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Nasqué als volts de París i s'escampà extensivament per tot França com a llengua de l'Imperi i de la República en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.

Nou!!: Història de l'alfabet і Francès · Veure més »

Fricativa glotal sorda

La fricativa glotal sorda, que es representa a l'AFI és un so relativament freqüent i que a més té caràcter de consonant o de vocal (menys) segons la llengua que l'empri.

Nou!!: Història de l'alfabet і Fricativa glotal sorda · Veure més »

Furlà

Identificació del domini lingüístic '''furlà''' en el marc general d'Europa Bandera històrica del Friül El furlà (a voltes conegut com a friülès, friülés o friülà, forma basada en la denominació italiana), en furlà furlan i lenghe furlane, és una llengua romànica que pertany a la branca lingüística retoromànica (vegeu qüestió ladina), i que es parla al Friül (Friûl, nord-est de l'Estat italià, a la regió autònoma del Friül-Venècia Júlia).

Nou!!: Història de l'alfabet і Furlà · Veure més »

G

La G és la setena lletra de l'alfabet català i cinquena de les consonants.

Nou!!: Història de l'alfabet і G · Veure més »

Gallec

El gallec és una llengua romànica parlada a Galícia.

Nou!!: Història de l'alfabet і Gallec · Veure més »

Gamma

La gamma és la tercera lletra de l'alfabet grec.

Nou!!: Història de l'alfabet і Gamma · Veure més »

Glagolític

Taula inscrita amb l'alfabet glagolític El glagolític o glagolitsa és el més antic dels alfabets eslaus que es coneixen.

Nou!!: Història de l'alfabet і Glagolític · Veure més »

Guímel

La és la tercera lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent gaml 𐤂‏‏ en fenici, gāmal ܓ‏ en siríac, guímel ג en hebreu, jīm ج en àrab i gäml ገ en amhàric.

Nou!!: Història de l'alfabet і Guímel · Veure més »

H

L'H és la vuitena lletra de l'alfabet català i sisena de les consonants.

Nou!!: Història de l'alfabet і H · Veure més »

Hangul

Mostra d'hangul: el seu propi nom (en la forma revisada oficial sud-coreana de romanitzar-lo) El hangul (한 글) és l'escriptura nadiua coreana.

Nou!!: Història de l'alfabet і Hangul · Veure més »

He (lletra)

La és la cinquena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent he 𐤄 en fenici, hē ܗ en siríac, he ה en hebreu, hāʾ ﻩ en àrab i hoy ሀ en amhàric.

Nou!!: Història de l'alfabet і He (lletra) · Veure més »

Het

La (anomenada també khet, kheth, chet, cheth, het, o heth) és la vuitena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent ḥet 𐤇 en fenici, ḥēṯ ܚ en siríac, het ח en hebreu, ḥā ح en àrab i ḥäwṭ ሐ en amhàric.

Nou!!: Història de l'alfabet і Het · Veure més »

Hieràtic

Escriptura hieràtica: el Papir Ebers L'escriptura hieràtica va sorgir quan els escribes havien d'escriure molts "llibres" i aquesta "nova forma" d'escriptura permetia els escribes de l'Antic Egipte escriure ràpid, simplificant els jeroglífics.

Nou!!: Història de l'alfabet і Hieràtic · Veure més »

Hinduisme

Lhinduisme (en sànscrit: सनातन धर्म, Sanātana Dharma, 'la llei eterna') és un terme que expressa un conjunt de creences, pràctiques espirituals i escriptures presents a l'Índia que reconeixen l'autoritat dels Vedes, l'origen de les quals remunta a fa més de 3.500 anys.

Nou!!: Història de l'alfabet і Hinduisme · Veure més »

Història de l'alfabet llatí

A la Inscripció Duenos que data del segle VI a. C. apareix la primera mostra coneguda de l'alfabet llatí. L'alfabet llatí que actualment és un dels sistemes d'escriptura dominants té un antic origen i ha sofert una llarga evolució històrica des de la seva aparició al segle VII a. C.

Nou!!: Història de l'alfabet і Història de l'alfabet llatí · Veure més »

Història de l'escriptura

Taules d'or amb escriptures etrusca i fenícia, del segle IX aC La història de l'escriptura estudia el desenvolupament de llenguatges d'expressió per mitjà de lletres o altres marques.

Nou!!: Història de l'alfabet і Història de l'escriptura · Veure més »

I

La I és la novena lletra de l'alfabet català i tercera de les vocals.

Nou!!: Història de l'alfabet і I · Veure més »

Idioma copte

El copte és la darrera etapa de la llengua egípcia parlada a Egipte des del segle III aC.

Nou!!: Història de l'alfabet і Idioma copte · Veure més »

Imperi Persa

Imperi Persa és la denominació convencional per anomenar diversos imperis de l'antiguitat en general i més pròpiament pels regits per dinasties perses originades a Pèrsia (aquemènida i sassànida).

Nou!!: Història de l'alfabet і Imperi Persa · Veure més »

Imperi Romà

L'imperi Romà, successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del segle I. L'últim emperador de la part occidental de l'Imperi va ser deposat el 476.

Nou!!: Història de l'alfabet і Imperi Romà · Veure més »

Indoxina

Mapa d'Indoxina La Indoxina és una extensa península situada al sud-est d'Àsia.

Nou!!: Història de l'alfabet і Indoxina · Veure més »

Insulíndia

Insulíndia, altrament anomenada larxipèlag Malai, és un terme que fa referència a un vast grup d'illes situat entre Indo-xina (al sud-est d'Àsia) i Austràlia.

Nou!!: Història de l'alfabet і Insulíndia · Veure més »

Iota

La iota és la novena lletra de l'alfabet grec.

Nou!!: Història de l'alfabet і Iota · Veure més »

Κ

La kappa, en majúscula: Κ; en minúscula: κ (o ϰ), és la desena lletra de l'alfabet grec.

Nou!!: Història de l'alfabet і Κ · Veure més »

J

La J és la desena lletra de l'alfabet català i setena de les consonants.

Nou!!: Història de l'alfabet і J · Veure més »

Japó

El Japó (en japonès 日本, Nihon o Nippon; oficialment 日本国, Nihon-koku o Nipon-koku o Estat del Japó) és un país insular de l'Àsia Oriental.

Nou!!: Història de l'alfabet і Japó · Veure més »

Jònia

267x267px 269x269px Jònia (Ionia) és el nom assignat als territoris poblats pels jònics grecs a l'Àsia Menor, entre Focea (al nord) i Milet (al sud).

Nou!!: Història de l'alfabet і Jònia · Veure més »

Jeroglífic

Jeroglífics en un mur del temple de Kom Ombo Un jeroglífic (ἱερός, hierós, 'sagrat' i γλύφειν, glúphein, 'cisellar' o 'escriure') és un sistema d'escriptura en el qual els conceptes estan representats mitjançant dibuixos o signes gràfics.

Nou!!: Història de l'alfabet і Jeroglífic · Veure més »

Jeroglífic egipci

Jeroglífics en una estela funerària egípcia. Els jeroglífics van ser un sistema d'escriptura inventat i utilitzat pels antics egipcis per a comunicar-se per escrit.

Nou!!: Història de l'alfabet і Jeroglífic egipci · Veure més »

Jordània

Jordània (en àrab الأردن, al-Urdun), oficialment el Regne Haiximita de Jordània, és un país de l'Àsia situat a l'Orient Mitjà.

Nou!!: Història de l'alfabet і Jordània · Veure més »

Jota

“La Jota”, quadre de Joaquim Sorolla. S'hi representen diverses persones amb el vestit típic d'Ansó ballant aquesta dansa. Arxiu Fermín Pardo. La cota o jota és una música tradicional ballada molt estesa per tota la península Ibèrica, Canàries (on és més coneguda pel nom isa) i fins i tot en alguns indrets d'Amèrica Llatina i Filipines.

Nou!!: Història de l'alfabet і Jota · Veure més »

K

La K és l'onzena lletra de l'alfabet català i la vuitena de les consonants.

Nou!!: Història de l'alfabet і K · Veure més »

Ksi

Ksi (Ξ en majúscules, i ξ en minúscules) és la catorzena lletra de l'alfabet grec.

Nou!!: Història de l'alfabet і Ksi · Veure més »

Kurd

Zones de poblament kurd El kurd (kurdî) és un idioma indoeuropeu, de la branca indoiraniana.

Nou!!: Història de l'alfabet і Kurd · Veure més »

L

La ela o L és la dotzena lletra de l'alfabet català i novena de les consonants.

Nou!!: Història de l'alfabet і L · Veure més »

Lambda

La lambda és l'onzena lletra de l'alfabet grec.

Nou!!: Història de l'alfabet і Lambda · Veure més »

Llatins

Els llatins eren els habitants del Latium, regió del centre de la península Itàlica.

Nou!!: Història de l'alfabet і Llatins · Veure més »

Llengües semítiques

thumb Les llengües semítiques són la subfamília nord-oriental de les llengües afroasiàtiques, de les quals són l'única família que es parla a l'Àsia.

Nou!!: Història de l'alfabet і Llengües semítiques · Veure més »

Llengües semítiques nord-occidentals

El semític nord-occidental és una de les divisions de les llengües semítiques.

Nou!!: Història de l'alfabet і Llengües semítiques nord-occidentals · Veure més »

Llengua de signes

Intèrpret de llengua de signes ''Preservation of the Sign Language'' (1913) La llengua de signes és una llengua natural de les persones sordes, gràcies a la qual poden establir un canal d'informació bàsica per a la relació amb el seu entorn social.

Nou!!: Història de l'alfabet і Llengua de signes · Veure més »

Llengua de signes catalana

La llengua de signes catalana o LSC és una llengua de signes utilitzada per més de 25.000 persones a Catalunya de les quals 12.000 són persones sordes.

Nou!!: Història de l'alfabet і Llengua de signes catalana · Veure més »

Llengua de signes valenciana

La llengua de signes valenciana (sigles: LSCV o LSPV) és una llengua signada utilitzat per més de 15.000 persones al País Valencià, la gran majoria com a persones sordes.

Nou!!: Història de l'alfabet і Llengua de signes valenciana · Veure més »

Lletres clàudies

Les lletres clàudies en Times New Roman. Les lletres clàudies són tres grafies que va intentar introduir l'emperador Claudi a l'alfabet llatí sense gaire èxit.

Nou!!: Història de l'alfabet і Lletres clàudies · Veure més »

Logograma

Estela 5 d'Abaj Takalik, Guatemala, amb escriptura maia. Un logograma és un grafema, unitat mínima d'un sistema d'escriptura, que per si sol representa una paraula o un morfema.

Nou!!: Història de l'alfabet і Logograma · Veure més »

M

La M és la tretzena lletra de l'alfabet català i desena de les consonants.

Nou!!: Història de l'alfabet і M · Veure més »

Magna Grècia

Magna GrèciaMagna Grècia del llatí,, en grec,(Megalê Hellas) és el nom donat en l'antiguitat al territori ocupat pels colons grecs del sud de la península italiana i Sicília, on van fundar nombroses polis que van comerciar amb la seva metròpoli.

Nou!!: Història de l'alfabet і Magna Grècia · Veure més »

Maldives

La República de les Maldives és un estat format per un grup d'atols a l'oceà Índic, al sud-oest de l'Índia.

Nou!!: Història de l'alfabet і Maldives · Veure més »

Mem

Un mem (de l'anglès meme) és, segons les teories sobre la transmissió de la cultura a les noves generacions, la unitat mínima de transmissió de l'herència cultural.

Nou!!: Història de l'alfabet і Mem · Veure més »

Mesopotàmia

Mesopotàmia (del grec, Me.so.po.taˈmi.a, «entre dos rius») és l'antiga denominació de la regió situada entre l'Eufrates i el Tigris, que era dividida en dues parts: la Baixa Mesopotàmia, entre el golf Pèrsic i el punt on els dos rius s'acostaven a la mínima distància, anomenada sovint Babilònia o Sumer, i l'Alta Mesopotàmia, on es va desenvolupar la civilització semita d'Accàdia (Accad) i posterior d'Assíria, la civilització hurrita amb el regne de Mitanni, i va florir després el regne d'Assíria.

Nou!!: Història de l'alfabet і Mesopotàmia · Veure més »

Mi

La mi és la dotzena lletra de l'alfabet grec.

Nou!!: Història de l'alfabet і Mi · Veure més »

Mongòlia

Mongòlia (mongol: Монгол Улс, romanització: Mongol ULS) és un extens país, sense accés al mar, que es localitza entre les regions de l'Àsia oriental i Àsia central.

Nou!!: Història de l'alfabet і Mongòlia · Veure més »

N

La N és la catorzena lletra de l'alfabet català i onzena de les consonants.

Nou!!: Història de l'alfabet і N · Veure més »

Nasal palatal sonora

La consonant nasal palatal sonora es representa a l'AFI, és a dir, la lletra ena amb ganxo a l'esquerra situada a l'extrem esquerre inferior.

Nou!!: Història de l'alfabet і Nasal palatal sonora · Veure més »

Núbia

Mapa general de l'antiga Núbia Núbia fou la regió del sud de l'antic Egipte, més enllà de la primera cascada del Nil.

Nou!!: Història de l'alfabet і Núbia · Veure més »

Ni (lletra grega)

Ni o nu és la tretzena lletra de l'alfabet grec.

Nou!!: Història de l'alfabet і Ni (lletra grega) · Veure més »

Nun

Nun és un riu d'Orissa al districte de Puri.Neix a la part alta del districte i corre en direcció sud-oest fins que desaigua al riu Daya a. Els dos rius units segueixen sota el nom de Daya fins a desaiguar al llac Chilka.

Nou!!: Història de l'alfabet і Nun · Veure més »

Ѳ

Fita (Ѳ per a majúscula i ѳ per a minúscula) és una lletra obsoleta de l'antic alfabet eslau eclesiàstic o ciríl·lic antic, que tenia un so equivalent a /f/.

Nou!!: Història de l'alfabet і Ѳ · Veure més »

O

La O és la quinzena lletra de l'alfabet català i quarta de les vocals.

Nou!!: Història de l'alfabet і O · Veure més »

Occità

L'occità o llengua d'oc (en occità: occitan, lenga d'òc) és la llengua romànica pròpia d'Occitània.

Nou!!: Història de l'alfabet і Occità · Veure més »

Oclusiva glotal sorda

L'oclusiva glotal sorda és un so de la parla que es representa com a en l'AFI i està present a diversos idiomes, tot i que no en tots té el caràcter de fonema.

Nou!!: Història de l'alfabet і Oclusiva glotal sorda · Veure més »

Omega

L'Omega, és la vint-i-quatrena i darrera lletra de l'alfabet grec.

Nou!!: Història de l'alfabet і Omega · Veure més »

P

La P és la setzena lletra de l'alfabet català i tretzena de les consonants.

Nou!!: Història de l'alfabet і P · Veure més »

Pahlavi

El pahlavi (o pehlevi), també anomenat persa mitjà, és una antiga llengua indoeuropea occidental parlada a Pèrsia, que va constituir l'idioma oficial, religiós i literari de l'imperi sassànida.

Nou!!: Història de l'alfabet і Pahlavi · Veure més »

Paraula

Còdex Claromuntanus escrit en llatí amb caràcters irlandesos. El terme paraula o mot és controvertit, ja que no hi ha límits precisos per a establir què és i què no és una paraula en tant que unitat lingüística.

Nou!!: Història de l'alfabet і Paraula · Veure més »

Pei

Pei (en francès Pey) és un municipi francès, situat al departament de les Landes i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Història de l'alfabet і Pei · Veure més »

Península Itàlica

La península Itàlica, península italiana o península apenina és una de les penínsules més grans d'Europa.

Nou!!: Història de l'alfabet і Península Itàlica · Veure més »

Pi (lletra grega)

Π, π (pi) és la setzena lletra de l'alfabet grec.

Nou!!: Història de l'alfabet і Pi (lletra grega) · Veure més »

Portuguès

El portuguès o portugués, amb vora 240 milions de locutors de llengua materna, és la cinquena llengua més parlada del món i la tercera més parlada del món occidental.

Nou!!: Història de l'alfabet і Portuguès · Veure més »

Q

La Q és la dissetena lletra de l'alfabet català i tretzena de les consonants.

Nou!!: Història de l'alfabet і Q · Veure més »

R

R (majúscula), r (minúscula), és la divuitena lletra de l'alfabet llatí.

Nou!!: Història de l'alfabet і R · Veure més »

República Àrab Siriana

La República Àrab Siriana o Síria (en àrab: الجمهوريّة العربيّة السّوريّة, al-Jumhūriyya al-ʿArabiyya al-Sūriyya o سوريا, Sūriyā) és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel-Palestina i el Líban.

Nou!!: Història de l'alfabet і República Àrab Siriana · Veure més »

Ro

La ro o rho és la dissetena lletra de l'alfabet grec.

Nou!!: Història de l'alfabet і Ro · Veure més »

S

La S és la dinovena lletra de l'alfabet català i quinzena de les consonants.

Nou!!: Història de l'alfabet і S · Veure més »

Semites

Mapa amb la distribució de les llengües semites inicials Distribució geogràfica dels parlant de llengües semites, en taronja, i d'altres llengües afroasiàtiques avui en dia Els semites són un conjunt humà format per nombrosos pobles i cultures estesos des de l'antiguitat en un gran territori del Pròxim Orient i Orient Mitjà i al nord de la península Aràbiga, que van desenvolupar importants civilitzacions.

Nou!!: Història de l'alfabet і Semites · Veure més »

Sigma

Sigma (Σ o σ) és la divuitena lletra de l'alfabet grec.

Nou!!: Història de l'alfabet і Sigma · Veure més »

Sil·labari de Biblos

El sil·labari de Biblos, també conegut com el sistema pseudo-jeroglífic, protobíblic o bíblic, és un sistema d'escriptura encara no desxifrat, conegut per deu inscripcions trobades en Biblos.

Nou!!: Història de l'alfabet і Sil·labari de Biblos · Veure més »

Somàlia

Somàlia (en somali Soomaaliya; en àrab الصومال, aṣ-Ṣūmāl), oficialment República Somali, abans coneguda com a República Somali Democràtica, és un estat de l'est d'Àfrica amb costa al golf d'Aden i a l'oceà Índic.

Nou!!: Història de l'alfabet і Somàlia · Veure més »

Subcontinent indi

Imatge per satèl·lit del subcontinent indi El subcontinent indi és una porció de l'Àsia, al sud de l'Himàlaia.

Nou!!: Història de l'alfabet і Subcontinent indi · Veure més »

T

La T és la vintena lletra de l'alfabet català i setzena de les consonants.

Nou!!: Història de l'alfabet і T · Veure més »

Tagal

Mapa de la zona on es parla tagal per part d'una població significativa El tagal o tagàlog és el nom d'una ètnia (els tagals) i un idioma, és una de les llengües austronèsies i és parlat per un terç de la població de Filipines com a primera llengua i com a segon idioma per la major part de la resta de la població.Philippine Census, 2000. Table 11. Household Population by Ethnicity, Sex and Region: 2000 És el primer idioma de la regió IV filipina (Calabarzon i Mimaropa) i de Metro Manila. La seva forma estandarditzada s'anomena filipino o pilipino, és l'idioma nacional i una de les dues llengües oficials de les Filipines, l'altra llengua oficial és l'anglès. El tagal es relaciona amb les altres llengües austronèsies, com el malai, el javanès i el hawaià.

Nou!!: Història de l'alfabet і Tagal · Veure més »

Taquigrafia

Transcripció taquigràfica La taquigrafia o estenografia és una escriptura abreviada d'execució més ràpida que l'escriptura ordinària.

Nou!!: Història de l'alfabet і Taquigrafia · Veure més »

Tau (lletra grega)

Tau (Majuscula Τ, minúscula τ) és la lletra dinovena de l'alfabet grec.

Nou!!: Història de l'alfabet і Tau (lletra grega) · Veure més »

Tàtar

El tàtar o tàrtar (татар теле, татарча) és una llengua turquesa parlada per més de sis milions de persones a la república del Tatarstan, a Baixkíria i en altres comunitats de Rússia i països de l'antiga Unió Soviètica.

Nou!!: Història de l'alfabet і Tàtar · Veure més »

Tet

La Tet és un riu de la Catalunya del Nord que neix prop del Carlit i, tot seguint una direcció oest-est, amb moltes giragonses i inflexions, travessa l'Alta Cerdanya, el Conflent i la plana del Rosselló per acabar desembocant a la Mediterrània, després de 120 km.

Nou!!: Història de l'alfabet і Tet · Veure més »

Theta

La theta és la vuitena lletra de l'alfabet grec.

Nou!!: Història de l'alfabet і Theta · Veure més »

Tibet

Bandera del govern tibetà a l'exili (fou la bandera del Tibet abans del 1950) Fronteres històriques del Tibet El Tibet (en tibetà,བོད Bod, pronunciat pö en el dialecte de Lhasa; en xinès 西 藏) és una regió de l'Àsia central que designa quatre entitats geogràfiques superposades.

Nou!!: Història de l'alfabet і Tibet · Veure més »

Turc

El turc (Türkçe AFI) és un idioma que és parlat com a primera llengua per més de 63 milions de persones arreu del món, i és la llengua turquesa més parlada.

Nou!!: Història de l'alfabet і Turc · Veure més »

Turcman

El turcman (Туркмен, ISO 639-1: tk, ISO 639-2: tuk) és una llengua turquesa que compta amb més de sis milions de parlants, especialment al Turkmenistan, on és llengua oficial, l'Afganistan, l'Iraq, l'Iran i d'altres països veïns.

Nou!!: Història de l'alfabet і Turcman · Veure més »

U

La U és la vint-i-unena lletra de l'alfabet català i cinquena de les vocals.

Nou!!: Història de l'alfabet і U · Veure més »

Ugarit

Vista de les ruïnes del palau Ugarit (ugarític: 𐎜𐎂𐎗𐎚, ugrt; àrab: أوغاريت; hebreu: אוּגָרִית; moderna Ras Xamra, رأس شمرة que vol dir 'Cap del Fonoll'), fou una ciutat estat portuària prop de la ciutat actual de Latakia, que va ser sotmesa a Egipte cap al 1800 aC i es va independitzar més tard.

Nou!!: Història de l'alfabet і Ugarit · Veure més »

V

La V (pronunciat v) és la vint-i-dosena lletra de l'alfabet català i dissetena de les consonants.

Nou!!: Història de l'alfabet і V · Veure més »

Vav

Wao o Vav fou un estat tributari protegit de l'agència de Palanpur.

Nou!!: Història de l'alfabet і Vav · Veure més »

Vocal

Vocals són els sons de la parla que s'articulen exclusivament amb la vibració de les cordes vocals, sense que el pas de l'aire per les cavitats superiors de l'aparell fonador (la faringe, la cavitat bucal i la cavitat nasal) hi afegeixin cap altre element sonor.

Nou!!: Història de l'alfabet і Vocal · Veure més »

W

La W és la vint-i-tresena lletra de l'alfabet català i divuitena de les consonants.

Nou!!: Història de l'alfabet і W · Veure més »

X

X (majúscula), x (minúscula), és la vint-i-quatrena lletra de l'alfabet llatí.

Nou!!: Història de l'alfabet і X · Veure més »

Xina

Ubicació de la Xina al món La Xina (en xinès simplificat 中国, en xinès tradicional 中國, en pinyin Zhōngguó, literalment 'el País del Mig') és un territori històric asiàtic d'orígens mil·lenaris, que va ser un puntal de saviesa en l'antiguitat.

Nou!!: Història de l'alfabet і Xina · Veure més »

Y

La Y és la vint-i-cinquena lletra de l'alfabet català, i vintena de les consonants.

Nou!!: Història de l'alfabet і Y · Veure més »

Z

La Z és la vint-i-sisena lletra de l'alfabet català i vint-i-unena de les consonants.

Nou!!: Història de l'alfabet і Z · Veure més »

Zeta (lletra grega)

La zeta és la sisena lletra de l'alfabet grec.

Nou!!: Història de l'alfabet і Zeta (lletra grega) · Veure més »

Zhuyin

Sistema Zhuyin El Zhuyin (abreviatura de 注音符號, Símbols per a marcar sons), conegut com a Bopomofo (pronunciació de les quatre primeres lletres d'aquest alfabet fonèmic xinès, ㄅㄆㄇㄈ) és el sistema nacional de la República de la Xina de transcripció fonètica, usat per a ensenyar llengües xineses (especialment mandarí estàndard) tant per a qui aprén a llegir i escriure com per a qui aprèn a parlar.

Nou!!: Història de l'alfabet і Zhuyin · Veure més »

К

K, к (en cursiva K, к) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, la dotzena de l'alfabet rus.

Nou!!: Història de l'alfabet і К · Veure més »

П

П, п (en cursiva П, п), semblant a la lletra pi grega Π/π és la vint-i-setena lletra de l'alfabet ciríl·lic, emprada en tots els idiomes que l'empren, com el rus, el bielorús, l'ucraïnès, el búlgar o el macedònic.

Nou!!: Història de l'alfabet і П · Veure més »

О

O, o (en cursiva O, o) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, la setzena de l'alfabet rus.

Nou!!: Història de l'alfabet і О · Veure més »

А

Audio «А» Lletra А en abecedari de la Elisabeth Boehm А, а (en cursiva А, а) és la primera lletra de l'alfabet ciríl·lic, primera lletra també dels alfabets rus, serbi, macedònic, ucraïnès i bielorús.

Nou!!: Història de l'alfabet і А · Veure més »

Н

Н, н (en cursiva Н, н) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, la quinzena de l'alfabet rus.

Nou!!: Història de l'alfabet і Н · Veure més »

Р

Р, р (en cursiva Р, р) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.

Nou!!: Història de l'alfabet і Р · Veure més »

Т

Т, т (en cursiva Т, т) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, correspon a la T de l'alfabet llatí.

Nou!!: Història de l'alfabet і Т · Veure més »

У

У, у (en cursiva У, у) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.

Nou!!: Història de l'alfabet і У · Veure més »

Ш

Ш, ш (en cursiva Ш, ш) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.

Nou!!: Història de l'alfabet і Ш · Veure més »

М

М, м (en cursiva М, м) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, la catorzena de l'alfabet rus.

Nou!!: Història de l'alfabet і М · Veure més »

И

И, и (en cursiva: И, и) és una lletra present a la majoria dels alfabets ciríl·lics, tant moderns com arcaics.

Nou!!: Història de l'alfabet і И · Veure més »

З

З, з (en cursiva: З, з) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.

Nou!!: Història de l'alfabet і З · Veure més »

Б

Б majúscula juntament amb les seves variants estàndard i serbomacedònia minúscules Б, б (en cursiva Б, б) és la segona lletra de l'alfabet ciríl·lic.

Nou!!: Història de l'alfabet і Б · Veure més »

В

В, в (en cursiva В, в) és la tercera lletra de l'alfabet ciríl·lic, tercera lletra també dels alfabets rus, bielorús, búlgar i ucraïnès.

Nou!!: Història de l'alfabet і В · Veure més »

Г

Г, г (en cursiva: Г, г) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, quarta de l'alfabet rus, bielorús, macedònic, ucraïnès, serbi i búlgar.

Nou!!: Història de l'alfabet і Г · Veure més »

Д

Д, д (en cursiva: Д, д) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, cinquena a l'alfabet bielorús i rus i sisena a l'alfabet ucraïnès.

Nou!!: Història de l'alfabet і Д · Veure més »

Є

Є, є (en cursiva Є, є) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.

Nou!!: Història de l'alfabet і Є · Veure més »

Е

E, e (en cursiva: E, e) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, present als alfabets rus, bielorús, ucraïnès, búlgar i macedònic.

Nou!!: Història de l'alfabet і Е · Veure més »

Л

Л, л (en cursiva Л, л) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, tretzena als alfabets rus, bielorús, dotzena al búlgar, i setzena a l'ucraïnès.

Nou!!: Història de l'alfabet і Л · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »