Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Història de l'Uzbekistan

Índex Història de l'Uzbekistan

Localització de l'Uzbekistan. LUzbekistan, situat en el cor de l'Àsia Central, entre estepes, deserts, i majestuoses muntanyes, en l'encreuament de grans rutes de comunicació i comerç, ha conegut importants migracions al llarg de la seva història que han modificat la seva població, seguint l'auge i el declivi d'imperis poderosos.

160 les relacions: Abd al-Latif Mirza, Abd Al·lah ibn Iskandar, Abd-al-Mumin ibn Abd-Al·lah, Abu l-Khayr, Abu-Múslim, Afganistan, Afrasiab, Aixras ibn Abd-Al·lah as-Sulamí, Al-Biruní, Al-Mamun (abbàssida), Alà-ad-Din Tekix, Alemanya, Alexandre el Gran, Alexandria Ultima, Amudarià, Andidjan, Antíoc III, Apama (reina selèucida), As-Saffah, Avesta, Avicenna, Àsia Central, Àstrakhan, Baber, Bactriana, Bagdad, Bahram V, Baikal, Balkh, Batalla del Talas, Budisme, Bukharà, Cinòpolis, Cir II el Gran, Comunitat d'Estats Independents, Conca del Tarim, Cultura d'Andrónovo, Darios III de Pèrsia, Dinastia jànida, Diodot I de Bactriana, El Caire, Eufrates, Eutidem I, Fayzullah Khodja Khodjaev, Geòrgia, Genguis Khan, Harun ar-Raixid, Heftalites, Herat, Hindu Kush, ..., Història d'Àsia, Història de la Unió Soviètica, Història del Tadjikistan, Horda d'Or, Huns, Ióssif Stalin, Imperi Aquemènida, Imperi Kuixan, Imperi Persa, Imperi Sassànida, Ismaïl I, Ismaïl ibn Àhmad, Iuri Andrópov, Jotxi, Kaixgar, Kalyan, Karlucs, Kath, Kazakhstan, Köneürgenç, Khionites, Khiva, Khorasan (província del Califat), Khwarizm, Kidarites, Kirguís, Kirguizistan, Kokand, Mar d'Aral, Masagetes, Mikhaïl Gorbatxov, Mikhaïl Skóbelev, Muhàmmad Xaibani, Nasr ibn Sayyar, Nàdir-Xah Afxar, Oghuz, Ogodei, Otrar, Oxiartes (pare de Roxana), Pàrtia, Peroz I, Pogrom, Província de Fars, Qarakhànida, Qutayba ibn Múslim, Rússia, Regne grec de Bactriana, Regne Indogrec, Revolució d'Octubre de 1917, Rouran, Roxana, Ruta de la Seda, Samarcanda, Saques, Segona Guerra Mundial, Seleuc I Nicàtor, Seleuc II Cal·línic, Sirdarià, Tadjikistan, Taixkent, Talukan, Tamerlà, Termez, Tian Shan, Tigris, Tobol, Tocaris, Toghrul III, Transoxiana, Turcs occidentals, Turcs Orientals, Turkmenistan, Txu, Ulugh Beg, Ulus, Umar Xaïkh Mirza, Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, Urals, Uzbeg Khan, Uzbekistan, Uzbeks, Vall de Ferganà, Xahrisabz, Xaibànides, Xàtiva, Xiban, Xibànides, Xinjiang, Xuan Zang, Yezdegerd II, Zarafxan, Zoroastrisme, 11 de setembre, 13 de maig, 14 de novembre, 16 de febrer, 1991, 1999, 2 de març, 20 d'agost, 2001, 2004, 2005, 2006, 21 de desembre, 26 de desembre, 27 de gener, 30 de juliol, 31 d'agost, 9 de gener. Ampliar l'índex (110 més) »

Abd al-Latif Mirza

Abd al-Latif Mirza fou khan timúrida de Samarcanda (octubre de 1449 - 8 de maig de 1450), fill d'Ulugh Beg (1409-1449) i de Rokia Khatun Arolat.

Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Abd al-Latif Mirza · Veure més »

Abd Al·lah ibn Iskandar

Abd-Al·lah (II) ibn Iskandar ibn Janibeg o Abd-Al·lah Khan (1532/1533-1598) fou un khan uzbek dels xibànides de Transoxiana.

Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Abd Al·lah ibn Iskandar · Veure més »

Abd-al-Mumin ibn Abd-Al·lah

Abd-al-Mumin ibn Abd-Al·lah (16 de gener de 1568- juliol de 1598) fou khan uzbek xibànida de Transoxiana i Balkh.

Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Abd-al-Mumin ibn Abd-Al·lah · Veure més »

Abu l-Khayr

Abu-l-Khayr (1412-1468) fou khan dels uzbeks (özbegs) de la dinastia xibànida, descendent de Xiban, el fill petit de Jotxi.

Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Abu l-Khayr · Veure més »

Abu-Múslim

Abu-Múslim Abd-ar-Rahman ibn Múslim al-Khurassaní, més conegut senzillament com a Abu-Múslim — en persa ابو مسلم خراسانى; en àrab أبو مسلم عبد الرحمن بن مسلم الخراساني— (700 - 755) fou el cap de la revolució abbàssida al Khurasan.

Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Abu-Múslim · Veure més »

Afganistan

L'Afganistan és una república islàmica de l'Àsia Central, a l'altiplà iranià, a la zona de transició entre l'Himàlaia i les regions de la mar Càspia.

Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Afganistan · Veure més »

Afrasiab

Afrasiab (o Afrasiyab) és un lloc de ruïnes de l'antiga Samarcanda, al nord de la moderna ciutat.

Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Afrasiab · Veure més »

Aixras ibn Abd-Al·lah as-Sulamí

Ashras ibn Abdallah al-Sulami (Aixras ibn Abd-Al·lah as-Sulamí) fou un notable de la tribu Sulaym que va governar el Khurasan.

Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Aixras ibn Abd-Al·lah as-Sulamí · Veure més »

Al-Biruní

Abu-r-Rayhan Muhàmmad ibn Àhmad al-Biruní o Beruni, més conegut simplement com al-Biruní i, de vegades, com al-Khwarizmí (Kath, 15 de setembre del 973 - Gazni 13 de desembre del 1048) fou un erudit musulmà d'origen persa que va contribuir de manera important en els dominis de les matemàtiques, la filosofia, la medicina, i les ciències Tadjik, seguidor del xiisme, va estudiar a Kath (avui a la República autònoma dels Karakalpaks) fins als 25 anys.

Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Al-Biruní · Veure més »

Al-Mamun (abbàssida)

Abu-l-Abbàs Abd-Al·lah al-Mamun, més conegut pel seu làqab al-Mamun —en àrab أبو العباس عبد الله المأمون, Abū l-ʿAbbās ʿAbd Allāh al-Maʾmūn— (14 de setembre de 786-833), fou califa abbàssida de Bagdad (814-833).

Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Al-Mamun (abbàssida) · Veure més »

Alà-ad-Din Tekix

Alà-ad-Din Tekix fou khwarizmshah de Khwarizm del 1172 al 1200.

Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Alà-ad-Din Tekix · Veure més »

Alemanya

Alemanya (en alemany Deutschland) és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea, anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland). Alemanya es limita al nord amb el mar del Nord, Dinamarca i el mar Bàltic; a l'est amb Polònia i Txèquia; al sud amb Àustria i Suïssa i a l'oest amb França, Luxemburg, Bèlgica i els Països Baixos.

Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Alemanya · Veure més »

Alexandre el Gran

Estàtua d'Alexandre el Gran a Tessalònica Alexandre III el Gran o Alexandre el Magne (grec: Μέγας Αλέξανδρος) (21 de juliol del 356 aC - 10 de juny del 323 aC) va ser rei del Regne grec de Macedònia (336-323 aC), conqueridor de l'Imperi persa i un dels líders militars més importants del món antic.

Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Alexandre el Gran · Veure més »

Alexandria Ultima

Alexandria de la Fi del Món (o Alexandria Última o Alexandria Escate) (grec Ἀλεξάνδρεια ἐσχάτη, o Ἀλεξανδρέσχατα, 'Alexandria la més llunyana') fou una ciutat a l'extrem nord-est de l'imperi d'Alexandre el Gran, fundada per aquest el 328 aC.

Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Alexandria Ultima · Veure més »

Amudarià

L'Amudarià (del rus Амударья, Amudarià; en tadjik: Омударё o дарёи Ому, Omudarió o darioi Omu; en persa: آمودریا, Amudarià; en uzbek: Amudaryo; en turcman: Amyderýa) és un riu de l'Àsia central, conegut antigament com a Oxus.

Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Amudarià · Veure més »

Andidjan

Andidjan (en uzbek Andijon; rus Andizan o Andizhan) és una ciutat de la vall de Fergana a la riba esquerra del Iaxartes o Sirdarià.

Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Andidjan · Veure més »

Antíoc III

Moneda amb la imatge d'Antíoc. Antíoc III dit «el gran» (vers 241 aC–187 aC) fou rei selèucida del 223 aC al 187 aC.

Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Antíoc III · Veure més »

Apama (reina selèucida)

Apama fou una reina selèucida, esposa de Seleuc I Nicàtor, el fundador de la dinastia.

Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Apama (reina selèucida) · Veure més »

As-Saffah

Abu-l-Abbàs Abd-Al·lah ibn Muhàmmad ibn Alí ibn Abd-Al·lah ibn al-Abbàs, més conegut pel seu làqab as-Saffah —en àrab أبو العباس عبد الله السفاح, Abū l-ʿAbbās ʿAbd Allāh as-Saffāḥ— (727-754), primer califa abbàssida de Bagdad (750-754).

Nou!!: Història de l'Uzbekistan і As-Saffah · Veure més »

Avesta

Traducció francesa de l'Avesta per Ignaci Pietraszewski. Berlín, 1858 LAvesta és el conjunt de llibres sagrats de la religió iraniana preislàmica predicada per Zoroastre, el zoroastrisme o mazdaisme, i actualment seguida encara pels anomenats parsis.

Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Avesta · Veure més »

Avicenna

Abu-Alí at-Hussayn ibn Abdullah ibn Sina (en persa: ابوعلى سينا; en àrab: أبو علي الحسين بن عبد الله بن سينا, Abū ʿAlī al-Ḥusayn ibn ʿAbd Allāh ibn Sīnā) (Afshana, prop de Bukhara, 980 - Hamadan, 1037), més conegut senzillament com a Ibn Sina, va ser un filòsof i metge musulmà persa molt reconegut, autor de més de 450 obres, entre les quals destaca el Cànon de la medicina.

Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Avicenna · Veure més »

Àsia Central

L'Àsia central és una de les regions geogràfiques menys clarament definides del món i el seu terme varia considerablement segons els criteris geogràfics, lingüístics, culturals o polítics que s'adoptin.

Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Àsia Central · Veure més »

Àstrakhan

Àstrakhan (en rus А́страхань, i en tàtar Ästerxan) és la ciutat més gran del sud de la Rússia europea i és la capital de la província homònima.

Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Àstrakhan · Veure més »

Baber

Baber representat en una miniatura Zahir-ud-Din Muhàmmad, anomenat Baber, El Tigre (14 de febrer del 1483 - 26 de desembre del 1530), va ser un conqueridor que va fundar la dinastia i l'imperi mogol a l'Índia.

Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Baber · Veure més »

Bactriana

La Bactriana o Bactris (Bāxtriš) fou una satrapia de l'imperi persa i després de l'imperi selèucida, que tenia per capital Bactra, que correspon a la moderna Balkh.

Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Bactriana · Veure més »

Bagdad

Bagdad (en àrab بغداد, Baḡdād) és la capital d'Iraq i de la província de Bagdad.

Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Bagdad · Veure més »

Bahram V

Bahram V o Varanes V, més conegut com a Bahram Gor (Gor.

Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Bahram V · Veure més »

Baikal

El llac Baikal vist des del sud-est. El Baikal (també Dalai Nor o Dalai Nur; en rus Байкал) és un llac que es troba en el territori de Rússia, a la regió de la Sibèria oriental.

Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Baikal · Veure més »

Balkh

Balkh (persa: بلخ, Balḫ) és una ciutat de l'Afganistan a la província de Balkh, a uns 20 km de la capital provincial Mazar-e Sharif (o Mazar-i Sharif) i 74 km al sud de l'Amudarià.

Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Balkh · Veure més »

Batalla del Talas

La batalla del Talas (o batalla d'Artlakh) (怛羅斯會戰) (معركة نهر طلاس) fou una batalla decisiva lliurada el 751 a la vora del riu Talas entre una força d'àrabs i Kirguís i les tropes xineses de la Dinastia Tang, llavors sota l'Emperador Xuanzong (juntament amb diversos altres pobles i nacions associades amb el territori geogràfic involucrat) per no només el control de la regió de Sirdarià, sinó també l'àrea estratègica de l'Àsia Central.

Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Batalla del Talas · Veure més »

Budisme

Estàtua representant Siddharta Gautama Pagoda a Lumbini (Nepal) Siddharta Gautama amb els seus cinc deixebles La Dharmatxakra (''Roda Dharma'') representa el noble camí dels vuit passos El budisme és una doctrina filosòfica oriental basada en els ensenyaments de Siddharta Gautama (el Buda històric).

Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Budisme · Veure més »

Bukharà

Bukharà és una de les ciutats principals de l'Uzbekistan.

Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Bukharà · Veure més »

Cinòpolis

Cinòpolis fou una ciutat de l'Antic Egipte, famosa per ser el centre d'adoració del deu Anubis, deu de la venjança, representat amb cap de gos.

Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Cinòpolis · Veure més »

Cir II el Gran

Cir II el Gran (vers el 600 aC - 4 de desembre del 530 aC) fou rei d'Anshan i rei de reis de l'imperi Persa.

Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Cir II el Gran · Veure més »

Comunitat d'Estats Independents

La Comunitat d'Estats Independents (CEI) (en rus: Содружество Независимых Государств (СНГ) - Sodrújestvo Nezavísimikh Gosudarstv) és una confederació o aliança d'onze de les quinze exrepúbliques soviètiques de la Unió Soviètica: Armènia, l'Azerbaidjan, Bielorússia, Geòrgia, el Kazakhstan, el Kirguizistan, Moldàvia, Rússia, el Tadjikistan i l'Uzbekistan.

Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Comunitat d'Estats Independents · Veure més »

Conca del Tarim

La conca del Tarim és una regió natural de la Xina en la regió autònoma de Xinjiang, formada pel riu Tarim i la seva àrea.

Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Conca del Tarim · Veure més »

Cultura d'Andrónovo

La cultura d'Andrónovo és un conjunt de cultures locals similars de l'edat del bronze que floriren al voltant del 2100-1400 aC a Sibèria occidental i a la part occidental de l'estepa asiàtica.

Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Cultura d'Andrónovo · Veure més »

Darios III de Pèrsia

batalla d'Issos. Darios III Codomà (vers 380 aC - 330 aC) fou el darrer rei aquemènida de l'Imperi Persa, del 336 aC al 330 aC.

Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Darios III de Pèrsia · Veure més »

Dinastia jànida

La dinastia jànida, djànida, jànides o djànides fou una nissaga que va governar el khanat de Bukharà del 1599 al 1785.

Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Dinastia jànida · Veure més »

Diodot I de Bactriana

Diodot I de Bactriana o Diodot I Sòter (Diodotus Soter o Diodotos I Soter Διόδοτος Α' ὁ Σωτήρ) (vers 285 aC – 239 aC) fou el primer rei de la monarquia grega de Bactriana.

Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Diodot I de Bactriana · Veure més »

El Caire

La ciutat del Caire (en àrab القاهرة, al-Qāhira, literalment 'la Victoriosa' o 'la Triomfant') és la capital d'Egipte.

Nou!!: Història de l'Uzbekistan і El Caire · Veure més »

Eufrates

LEufrates (en àrab الفرات, al-Furāt; en turc i en kurd Fırat; en persa فرات, Furât; en arameu, en l'Antic Testament, Prath; en assiri Pu-rat-tu; en persa antic Ufratu; en siríac, Frot o, Prât; en grec antic Ευφράτης, Eufrates) és un riu que en gran part discorre per l'Iraq.

Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Eufrates · Veure més »

Eutidem I

Moneda d'Eutidem (vers 225-200 aC) Eutidem I (Euthydemus, Εὐθύδημος Α΄) (vers 260-200 aC) fou rei grec de Bactriana fundador de la dinastia eutidèmida.

Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Eutidem I · Veure més »

Fayzullah Khodja Khodjaev

Fayzullah Khodja Khodjaev o Fayzulla Ubaydullayevich Khodzhayev (Bukharà, 1896 — Moscou, 13 de març de 1938) fou un revolucionari i polític de Bukharà i després de l'Uzbekistan.

Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Fayzullah Khodja Khodjaev · Veure més »

Geòrgia

Geòrgia (en georgià საქართველო, transcrit Sakartvelo) és un estat de l'Europa de l'Est.

Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Geòrgia · Veure més »

Genguis Khan

Genguis Khan, de nom Temujin (c. 1162-1227) fou el primer emperador mongol.

Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Genguis Khan · Veure més »

Harun ar-Raixid

Abu-Jàfar Harun ar-Raixid, més conegut simplement com a Harun ar-Raixid —en àrab أبو جعفر هارون الرشيد, Abū Jaʿfar Hārūn ar-Raxīd— (Rey, 27 de març del 763 o febrer del 766 - Tus, 24 de març del 809), fou el cinquè califa de la dinastia abbàssida de Bagdad.

Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Harun ar-Raixid · Veure més »

Heftalites

Els heftalites, també anomenats huns blancs, segons una teoria foren una horda turcomongola amb predomini mongol originada possiblement a les muntanyes Kin-chan (massís de l'Altai), des d'on haurien baixat a les estepes de l'antic Turquestan rus.

Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Heftalites · Veure més »

Herat

Herat (2009) Herat (en farsi: هرات, clàssica Aria) és una ciutat del nord-oest de l'Afganistan, capital de la província d'Herat, situada a la vall del riu Hari (que passa a 5 km al sud de la ciutat).

Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Herat · Veure més »

Hindu Kush

L'Hindu Kush (en persa: هندوکش, en hindi: हिन्दु कुश) és una cadena muntanyosa alpina situada a cavall entre l'Afganistan -principalment- i el Pakistan.

Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Hindu Kush · Veure més »

Història d'Àsia

La Ruta de la Seda connectava diverses civilitzacions al llarg d'Àsia. Àsia l'any 1200, abans de l'Imperi mongol. Mapa d'Àsia, 1892. La història d'Àsia és la història col·lectiva que agrupa les històries de diversos pobles que poden agrupar-se en quatre zones culturals diferenciades vinculades per la massa interior de l'estepa euroasiàtica: el Pròxim Orient, l'Àsia del Sud, l'Àsia Oriental i les estepes centrals.

Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Història d'Àsia · Veure més »

Història de la Unió Soviètica

La història de la Unió Soviètica començà formalment el desembre de 1922, al subscriure's el Tractat de Creació de l'URSS entre les repúbliques socialistes soviètiques de Rússia, Bielorússia, Ucraïna i Transcaucàsica (Geòrgia, Azerbaidjan i Armènia), ja amb els bolxevics dirigint els soviets de cada nació i després de vèncer a la Guerra Civil Russa, posterior a la Revolució d'Octubre de 1917.

Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Història de la Unió Soviètica · Veure més »

Història del Tadjikistan

Les primeres notícies de l'actual Tadjikistan es remunten a la Dinastia samànida (AD 875–999).

Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Història del Tadjikistan · Veure més »

Horda d'Or

L'Horda d'Or (en mongol: Алтан Орд Altan Ord; en kazakh: Алтын Орда, Altyn Orda; en tàtar: Altın Urda; en rus: Золотая Орда, Zolotaya Orda; en turc: Altın Ordu) va ser un khanat mongol fundat per Batu el 1237.

Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Horda d'Or · Veure més »

Huns

Els huns eren un poble nòmada de l'estepa que, a partir de finals del segle IV dC, va fer profundes incursions per Europa i Àsia i fins a l'Índia.

Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Huns · Veure més »

Ióssif Stalin

(en georgià იოსებ ბესარიონის ძე ჯუღაშვილი, Ioseb Besarionis Dze Jughashvili; en rus Ио́сиф Виссарио́нович Джугашвили), més conegut pel nom que va adoptar, Ióssif Stalin (Иосиф Сталин) (1880-1953), va ser el primer Secretari General del Partit Comunista de la Unió Soviètica entre els anys 1922 i 1953, any de la seva mort.

Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Ióssif Stalin · Veure més »

Imperi Aquemènida

Limperi Aquemènida o dels aquemènides fou el primer i més extens imperi dels perses, el qual es va estendre pels territoris dels actuals estats de l'Iran, l'Iraq, el Turkmenistan, l'Afganistan, l'Uzbekistan, Turquia, Xipre, Síria, el Líban, Israel-Palestina i Egipte.

Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Imperi Aquemènida · Veure més »

Imperi Kuixan

L'Imperi kuixan (Kušān) fou un estat que, en el seu apogeu, aproximadament els anys 105-250 dC, s'estengué des del Tadjikistan fins a l'Afganistan, Pakistan i la vall del Ganges al nord de l'Índia.

Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Imperi Kuixan · Veure més »

Imperi Persa

Imperi Persa és la denominació convencional per anomenar diversos imperis de l'antiguitat en general i més pròpiament pels regits per dinasties perses originades a Pèrsia (aquemènida i sassànida).

Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Imperi Persa · Veure més »

Imperi Sassànida

L'Imperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).

Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Imperi Sassànida · Veure més »

Ismaïl I

Abu-l-Mudhàffar Ismaïl, Ismaïl-Xah o Ismaïl I (17 de juliol de 1487 -23 de maig de 1524) fou el primer xa safàvida de Pèrsia (1501 -1524) i fundador efectiu de la dinastia.

Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Ismaïl I · Veure més »

Ismaïl ibn Àhmad

Abu-Ibrahim Ismaïl ibn Àhmad, més conegut com a Ismaïl ibn Àhmad o Ismaïl I, així com pels sobrenoms al-Amir al-Madí i al-Amir al-Àdil (849-907) fou emir samànida de Mawara al-Nahr o Transoxiana (891-907).

Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Ismaïl ibn Àhmad · Veure més »

Iuri Andrópov

Iuri Vladímirovitx Andrópov (en rus: Ю́рий Влади́мирович Андро́пов) (Nagútskaia, Caucas, 1914 - Moscou, 1984) va ser un polític soviètic, màxim dirigent de la Unió Soviètica entre 1982 i 1984.

Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Iuri Andrópov · Veure més »

Jotxi

Jotxi (en mongol Зүчи, Züĉi, també transcrit Joci, Jöči, Jöchi, Juchi, Jotchi i altres variacions) (vers 1185-1227) fou el fill gran de Genguis Khan amb la seva dona principal Borte.

Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Jotxi · Veure més »

Kaixgar

Kaixgar (sent altres transcripcions Kaixcar o Khaixgar, en uigur: قەشقەر/K̡ǝxk̡ǝr; en xinès: 喀什Kāshí o Kāshígéěr; en pinyin: Kāshí), és una ciutat oasi a la regió autònoma del Xinjiang, a la República Popular de la Xina.

Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Kaixgar · Veure més »

Kalyan

Kalyan (marathi कल्याण) és una ciutat del districte de Thane a Maharashtra, capital d'una taluka o tehsil i d'una municipalitat i part d'una corporació municipal junt amb Domvibali o Dombivli (Kalyan-Dombivali).

Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Kalyan · Veure més »

Karlucs

Els karlucs o karluks (també qarluqs, qarluks, karluqs, en àrab i persa: halluh transcrit en àrab Kharlukh i en persa Khallukh, xinès: 葛邏祿;葛逻.

Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Karlucs · Veure més »

Kath

Kath fou una ciutat de la riba oriental de l'Amudarià (Oxus) i antiga capital de Khwarizm, propera a la moderna ciutat de Khivà, avui a l'Uzbekistan.

Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Kath · Veure més »

Kazakhstan

El Kazakhstan (kazaχˈstan), oficialment la República del Kazakhstan (Қазақстан Республикасы, Qazaqstan Respūblīkasy; o Республика Казахстан, Respúblika Kazakhstan) és un país de l'Àsia central que limita amb Rússia al nord, la Xina al sud-est, el Kirguizistan, l'Uzbekistan i el Turkmenistan al sud, i la mar Càspia a l'oest.

Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Kazakhstan · Veure més »

Köneürgenç

Minaret de Kutlung-Timur a les ruïnes de la ciutat de Konya-Urgenj Köneürgenç, en turquès, o Konya-Urgenj (en turc Köhne Ürgenç; en rus Куня Ургенч, en farsi: کهنه‌گرگانج Kohna Gūrgānj o کهنه‌اورگانج Kohna Ūrgānj, "vella Urgenj") és una antiga ciutat a l'actual Turkmenistan.

Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Köneürgenç · Veure més »

Khionites

Àsia el 400, mostrant els khionites i els seus veïns. Khionites, xionites, chionites o chionitae(en persa mitjà: xiyon; avestan: xiiaona; en sogdià: xwn; en pahlavi: huna), hunni o yun; en xinès 狁 yǔn o xūn, 獯), fou una tribu nòmada, de probable origen iranià, que fou prominent a Transoxiana i Bactriana.Wolfang Felix, "CHIONITES" Encyclopædia Iranica Online Edition, consulta 2012 a Anteriorment eren considerats una horda turca fixada entorn del 400 al nord de Merv. Els khionites (chionitae) s'esmenten inicialment amb els kuixans (Cuseni) per Ammià Marcel·lí que va passar l'hivern de 356-357 al seu territori de Balkh. Arribaren amb l'ona d'immigració des d'Àsia Central a Iran al final de l'època clàssica. Estaven influïts per les cultures dels kuixans i bactrians, i patrocinaven les llengües iranianes orientals, i es convertiren en una amenaça a la frontera del nord-est de l'Imperi Sassànida. A. Shapur Shahbazi "SASANIAN DYNASTY" Encyclopædia Iranica Online Edition, accés 2012 a.

Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Khionites · Veure més »

Khiva

* Khivà, ciutat de l'Uzbekistan.

Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Khiva · Veure més »

Khorasan (província del Califat)

Khorasan o Khurasan fou una província del califat omeia sobre la que exerciren el poder efectiu del al principi del segle X. El nom de regió del Khorasan (vegeu Gran Khorasan) apareix al segle VII i els àrabs el donaven a totes les terres a l'est del Jibal iranià.

Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Khorasan (província del Califat) · Veure més »

Khwarizm

Khwarizm (Khwarazm, Khorazm, Khwarezm, Khorezm) anomenada Khivà al període post mongol, és una regió de la part inferior de l'Amur Darya (Oxus).

Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Khwarizm · Veure més »

Kidarites

Àsia el 400, amb les terres kidarites i els seus veíns. Els kidarites (Xinès: Ki-To-Lo) foren una dinastia que podria ser yuezhi o bé del clan "Ki", probablement originanda a partir del poble Uar.

Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Kidarites · Veure més »

Kirguís

El kirguís (en alfabet ciríl·lic, Кыргызча o Кыргыз тили; en alfabet aràbic, قىرعىز تىلى; en alfabet llatí, Kırgızça o Kırgız tili) és una llengua turquesa, una de les dues que són oficials al Kirguizistan, junt amb el rus.

Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Kirguís · Veure més »

Kirguizistan

El Kirguizistan (en kirguís Кыргызстан; en rus: Киргизия) és un país de l'Àsia Central.

Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Kirguizistan · Veure més »

Kokand

Kokand, Khokand o Quqon és una ciutat de l'est de l'Uzbekistan, situada a l'extrem sud-occidental de la vall de Ferganà, vora el riu Sokh, i és la capital de la regió de Fergana.

Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Kokand · Veure més »

Mar d'Aral

Vaixell a una zona dessecada del Mar d'Aral Estat de la Mar d'Aral a l'octubre de 2008 El mar d'Aral vist de l'espai el 1985. Moment en què l'illa ''Renaixement'', originalment al centre de l'Aral, es converteix en una península (fi de 2000-començament de 2001). Animació de l'estat del mar d'Aral. La mar d'Aral (en kazakh Арал Теңізі, Aral Tengizi; en uzbek Orol dengizi, en rus Аральское Море o bé Арал) és una mar interior endorreica de l'Àsia Central, també considerada un llac d'aigua salada.

Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Mar d'Aral · Veure més »

Masagetes

Els masagetes o massagetes (Massagetae, Μασσαγέται) foren un poble poderós de la zona de l'est de la mar Càspia, segurament una branca dels escites.

Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Masagetes · Veure més »

Mikhaïl Gorbatxov

Mikhaïl Serguéievitx Gorbatxov Михаи́л Серге́евич Горбачёв AFI / mʲɪxɐˈil sʲɪrˈɡʲejɪvʲɪtɕ ɡərbɐˈtɕɵf / (Privólnoie, Rússia, URSS, 2 de març de 1931) és un polític soviètic que va exercir com a secretari general del Partit Comunista de la Unió Soviètica (PCUS) entre 1985 i 1991, i com a president de la Unió Soviètica entre 1988 i 1991.

Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Mikhaïl Gorbatxov · Veure més »

Mikhaïl Skóbelev

Mikhaïl Dmítrievitx Skóbelev (Михаил Дмитриевич Скобелев) (29 de setembre de 1843 - 7 de juliol del 1882) fou un general rus famós per la seva conquesta d'Àsia Central i el seu heroisme durant la Guerra russoturca (1877-1878).

Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Mikhaïl Skóbelev · Veure més »

Muhàmmad Xaibani

Abu-l-Fath Muhàmmad Xaibani (v. 1451- 1510), nét d'Abu l-Khayr després d'un període sense notícies clares de 32 anys, va ser el segon sobirà de la dinastia turcomongola dels xibànides de l'Uzbekistan que regnà de 1500 a 1510.

Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Muhàmmad Xaibani · Veure més »

Nasr ibn Sayyar

Nasr ibn Sayyar al-Laythí al-Kinaní o, senzillament, Nasr ibn Sayyar fou el darrer governador omeia del Khurasan, representant dels mudarites.

Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Nasr ibn Sayyar · Veure més »

Nàdir-Xah Afxar

Nàdir-Xah Afxar (Kubkan, Coràsmia, 1688 - Fathabad, 20 de juny del 1747) fou xa de Pèrsia (1736 - 1747) que va fundar de la dinastia afxàrida.

Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Nàdir-Xah Afxar · Veure més »

Oghuz

Els oghuz (en turc Oğuz; en àrab غز, ḡuzz; en grec bizantí Ouzoi; també coneguts com a Oguz, Kuz, Ouz, Okuz, Oufoi, Ouz, Torks, Uguz, Uuz o Uz) foren una horda o federació de tribus turqueses semi-nòmades de l'Àsia Central, establerta al nord de la mar Càspia i la mar d'Aral.

Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Oghuz · Veure més »

Ogodei

Ogodei (vers 1186 - 1241), fou el tercer fill de Genguis Khan i de la seva dona Borte, i el segon khan suprem o gran khan (kakhan) de les tribus turcomongoles o imperi mongol, en el que va succeir al seu pare.

Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Ogodei · Veure més »

Otrar

Otrar és una antiga ciutat de l'Àsia Central a la que fou la ruta de la seda, propera a la moderna ciutat de Karatau al Kazakhstan.

Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Otrar · Veure més »

Oxiartes (pare de Roxana)

Oxiartes (Oxyartes) fou un noble persa de Bactriana o Sogdiana, pare de Roxana muller d'Alexandre el Gran.

Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Oxiartes (pare de Roxana) · Veure més »

Pàrtia

La regió de Pàrtia (en groc), durant l'Imperi romà (en morat) any 200 aC. Pàrtia va ser el nom d'una regió d'Àsia, més coneguda per haver estat la base política i cultural de la dinastia Arsàcida, els governants de l'Imperi Part.

Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Pàrtia · Veure més »

Peroz I

Peroz I, (Peirozes, Priscus, fr. 33; Procop. Pers 1.3 i Agath. Iv. 27; la forma moderna del nom és Feroç, Firouz) va ser un emperador sassànida que va regnar del 457 al 484.

Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Peroz I · Veure més »

Pogrom

S'entén per pogrom (del rus: погром) qualsevol alçament popular de caràcter violent, ja sigui espontani o premeditat, l'objectiu del qual és el linxament o assassinat de persones d'origen jueu, així com l'espoliació de llurs béns i propietats.

Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Pogrom · Veure més »

Província de Fars

Ruïnes de Persèpolis. Fars (en persa: فارس, Fârs) és una de les trenta-un províncies de l'Iran al sud del país, coneguda en època clàssica com Pèrsida (Perside) o Persis.

Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Província de Fars · Veure més »

Qarakhànida

Els qarakhànides o karakhànides (dinastia qarakhànida, també karakhànida) foren una dinastia turca que va governar principalment a Kashgària del al XII.

Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Qarakhànida · Veure més »

Qutayba ibn Múslim

Abu-Hafs Qutayba ibn Múslim ibn Abi-Sàlih Múslim ibn Amr al-Bahilí, més conegut simplement com a Qutayba ibn Múslim —en àrab قتيبة بن مسلم, Qutayba ibn Muslim— (669-715) fou un general àrab al servei del califat omeia.

Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Qutayba ibn Múslim · Veure més »

Rússia

Rússia, Россия, Rossia o la Federació Russa (en rus: Российская Федерация, Rossískaia Federàtsia) és un estat transcontinental d'Euràsia.

Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Rússia · Veure més »

Regne grec de Bactriana

El regne grec de Bactriana fou un estat instal·lat a Bactriana i Sogdiana al nord de l'actual Afganistan i part de l'Àsia Central vers el 250 aC fins al 125 aC.

Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Regne grec de Bactriana · Veure més »

Regne Indogrec

Territoris del Regne indogrec, conformats pels territoris de Sirkao, Sialkot, Alexandria del Caucas, Saketa, Pataliputra i Matura El Regne indogrec va sorgir després de les conquestes d'Alexandre el Gran com un despreniment del Regne grec de Bactriana; l'estat va cobrir, com el seu nom indica, diverses parts nord-occidentals i septentrionals del subcontinent indi -per a més referències, vegeu l'article Regne grec de Bactriana.

Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Regne Indogrec · Veure més »

Revolució d'Octubre de 1917

La Revolució d'octubre de 1917, va ser un episodi de la història de Rússia on es va portar a terme una revolució liderada per Lenin i el partit bolxevic, que estava basada en les idees de Karl Marx i que marcà el començament d'una onada de revolucions comunistes al llarg del segle XX.

Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Revolució d'Octubre de 1917 · Veure més »

Rouran

La rouran (en xinès: 柔然, en pinyin: róurán, Wade-Giles: Jou-jan), també anomenada ruanruan, tan-tan o juanjuan, fou una confederació de tribus nòmades, probablement mongoles, emparentades amb els sienpei.

Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Rouran · Veure més »

Roxana

Roxana, en grec / Rôxánê, del persa Roshanak o Roshaniâ «la lluminosa» (v. 345-311 a C.), esposa d'Alexandre el Gran i filla del sàtrapa Oxiartes.

Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Roxana · Veure més »

Ruta de la Seda

La ruta de la Seda era una xarxa de rutes comercials entre Àsia i Europa que s'estenia per més de 8.000 km des de Chang'an (actualment Xi'an) a la Xina, Antioquia a Síria i Constantinoble (actualment Istanbul, Turquia), a les portes d'Europa.

Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Ruta de la Seda · Veure més »

Samarcanda

Samarcanda, també coneguda internacionalment com a Samarkand, és la segona ciutat més gran de l'Uzbekistan a la província de Samarcanda, amb una població 412.300 (2005).

Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Samarcanda · Veure més »

Saques

Els saques era el nom donat pels perses a la branca oriental dels escites: Saka (grec sakai, llatí sacae, xinès sseu pronunciat sseuk) Els sacae (saques) segons Ptolemeu limitaven a l'oest amb els sogdians, al nord amb els escites, i a l'est amb els seres.

Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Saques · Veure més »

Segona Guerra Mundial

La Segona Guerra mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.

Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Segona Guerra Mundial · Veure més »

Seleuc I Nicàtor

Seleuc I Nicàtor fou sàtrapa de Babilònia, rei de Síria, i fundador de l'Imperi Selèucida.

Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Seleuc I Nicàtor · Veure més »

Seleuc II Cal·línic

Moneda encunyada per Seleuc II, amb l'efígie del rei per una cara i d'Apol·lo per l'altra. Seleuc II Cal·línic (Bell victoriós) o Pogon (Barbut), fou rei selèucida del 246 aC al 225 aC.

Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Seleuc II Cal·línic · Veure més »

Sirdarià

El Sirdarià (del rus Сырдария, Sirdarià; en kazakh: Сырдария, Sirdarià; en tadjik: Сирдарë, Sirdarió; en uzbek: Sirdaryo; en persa: سيردريا, Sirdarià) és un riu de l'Àsia central antigament anomenat en grec Ιαξάρτης, Iaxartes.

Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Sirdarià · Veure més »

Tadjikistan

El Tadjikistan (en tadjik: Тоҷикистон, transcrit Tojikiston), oficialment República de Tadjikistan, és un estat de l'Àsia central.

Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Tadjikistan · Veure més »

Taixkent

Taixkent (del rus Ташкент; en uzbek: Toshkent, o Тошкент / Тoшкeнт en alfabet ciríl·lic) és la capital de l'Uzbekistan.

Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Taixkent · Veure més »

Talukan

Moneda encunyada a Taloqan sota Ala al-Din Muhammad II de Khwarizm (1200-1220) Talukan o Tāloqān (enpersa تالقان, també transcrit com Tāleqān o Tāluqān) és una ciutat de l'Afganistan, capital de la província de Takhar i del districte del mateix nom el qual tenia uns 196.000 habitants el 2006.

Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Talukan · Veure més »

Tamerlà

Tamerlà (Kish, prop de Samarcanda, suposadament el 8 d'abril de 1336 - Otrar, 14 de febrer de 1405) fou un conqueridor turcomongol que establí l'imperi dels timúrides.

Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Tamerlà · Veure més »

Termez

Termez (en uzbek: Termiz, històricament Tirmidh) és una ciutat al sud d'Uzbekistan, prop de la frontera amb l'Afganistan.

Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Termez · Veure més »

Tian Shan

Posta de sol al Khan Tengri El Tian Shan (en xinès: 天山; en pinyin: Tiān Shān; 'muntanyes Celestials'), també conegut com a Tien Shan i Tangri Tagh ('muntanyes dels Esperits') en llengua uigur, és una serralada muntanyosa situada a l'Àsia central.

Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Tian Shan · Veure més »

Tigris

El Tigris (en persa antic Tigr; en arameu Deqlath; en àrab دجلة, Dijla; en turc i kurd Dicle; en hebreu, en textos bíblics, חִדֶּקֶל, Hiddéqel; en grec antic Τίγρης, Tigres, i en llatí Tigris) és, juntament amb l'Eufrates, un dels dos grans rius que defineixen la Mesopotàmia; és el més oriental de tots dos i travessa l'Iraq des de les muntanyes de l'Anatòlia.

Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Tigris · Veure més »

Tobol

El Tobol o Tobil (en Тобол, en kazakh Тобыл) és un riu que neix a l'estepa kazakha, després corre per Rússia als oblasts de Kurgan i de Tiumén.

Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Tobol · Veure més »

Tocaris

Pintura dels antics tocaris Els tokharis o tocaris (dits pels hindús: qushana; les antigues fonts xineses els anomenen yuezhi, llatí tocharii) foren un poble de Bactriana i part de Sogdiana, formaven una confederació tribal del Kansu a la Xina.

Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Tocaris · Veure més »

Toghrul III

Toghrul III ibn Arslan Xah Rukn al-Dunya wa l-Din (també Tuğrul, Tughrul o Toghril) fou el darrer sultà seljúcida de Pèrsia, fill de Muizz al-Din Arslan Xah ibn Toghrul (II) al que va succeir el 1174.

Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Toghrul III · Veure més »

Transoxiana

Transoxiana (literalment "més enllà de l'Oxus", en àrab Mawara al-Nahr "el país més enllà del riu") és una denominació històrica per a l'àrea geogràfica delimitada pels rius Amudarià (antigament Oxus) i Sirdarià, que incloïa la Sogdiana i part de la Bactriana, i que correspon bàsicament a l'Uzbekistan actual.

Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Transoxiana · Veure més »

Turcs occidentals

Khanat Turc Oriental El khanat dels turcs occidentals fou un estat turc de l'Àsia central que es va formar el 552.

Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Turcs occidentals · Veure més »

Turcs Orientals

khanat Turc Occidental i en blau, el Khanat Turc Oriental El khanat dels turcs orientals (també coneguts com a Göktürks o Kök Türks) fou un estat turc que es va formar el 552.

Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Turcs Orientals · Veure més »

Turkmenistan

El Turkmenistan, oficialment la República de Turkmenistan (en turcman Türkmenistan Respublikasi, en rus Туркменистан), és un estat de l'Àsia central que limita al nord amb el Kazakhstan i l'Uzbekistan, al sud-est amb l'Afganistan, al sud amb l'Iran i a l'oest amb la mar Càspia.

Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Turkmenistan · Veure més »

Txu

El riu Txu o riu Ču; (ortografia turquesa moderna: Çu; també apareix com a Shu, Chu, Chui i Chuy; rus: Чу, kiguiz: Чүй, kazakh: Шу, xinès: Su-yeh o Sui-she) és un curs fluvial de l'Àsia central a Kirguizistan i Kazakhstan.

Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Txu · Veure més »

Ulugh Beg

Ulugh Beg (Sultaniyya, 22 de març de 1394 - Begum, Samarcanda, 27 d'octubre del 1449) fou un príncep timúrida, governador de Transoxiana amb seu a Samarcanda per compte del seu pare Xah-Rukh (1409-1447) i sultà (1447-1449).

Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Ulugh Beg · Veure més »

Ulus

Ulus és un semt (barri) d'Ankara, la capital de Turquia.

Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Ulus · Veure més »

Umar Xaïkh Mirza

Umar Xaïkh Mirza (Samarcanda el 1456 - Akhsi, 8 de juny de 1494) fou un príncep timúrida que va governar a la vall de Ferganà, amb capital a Andijan i governant també a Marghilan, Osh, Khudjand, Isfara, Akhsi i Kasan.

Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Umar Xaïkh Mirza · Veure més »

Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques

La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз Советских Социалистических Республик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), o la Rússia Soviètica va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.

Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »

Urals

Els Urals (en rus, Уральские горы, Uràlskie gori, o simplement Урал, Ural) són una serralada que discorre de nord a sud de la Rússia occidental.

Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Urals · Veure més »

Uzbeg Khan

Uzbeg Khan (Özbeg, Uzbek, Ozbeg) fou khan de l'Horda d'Or, successor de Toktu Khan.

Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Uzbeg Khan · Veure més »

Uzbekistan

Zones de parla persa a l'Uzbekistan. La República de l'Uzbekistan o simplement l’Uzbekistan és un estat de l'Àsia central.

Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Uzbekistan · Veure més »

Uzbeks

Els uzbeks (autoanomenats O‘zbek en singular, O‘zbeklar en plural) són un poble de l'Àsia central de llengua turquesa (l'uzbek) que viu principalment a la república de l'Uzbekistan, però també a l'Afganistan, al Tadjikistan, al Turkmenistan, al Kazakhstan, a Rússia i a la província xinesa del Xinjiang.

Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Uzbeks · Veure més »

Vall de Ferganà

La tomba d'Alí a Xakhimardan. La vall de Ferganà (en uzbek Vodiysi Farg'ona; en kirguís Фергана өрөөнү, Fergana öröönu; en tadjik водии Фaрғонa, Vodin Farg'ona; en rus Ферганская долина, Fergànskaia dolina; en persa دشت فرغانه, Dasht e-Ferganah) és una depressió entre la serralada de l'Hissar-Alay al sud i la serralada de Tian Shan al nord.

Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Vall de Ferganà · Veure més »

Xahrisabz

Xahrisabz o Shakhrisabz (persa: Shahr-e Sabz o 'Ciutat Verda', شهر سبز, uzbek: Shahrisabz / Шахрисабз, àrab: Shahr-i Sabz, antigament Kish o Kesh o Kash, xinès: K'ia-sha per a la regió i Ki-she per a la ciutat) és una ciutat de l'Uzbekistan a uns 80 km al sud de Samarcanda.

Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Xahrisabz · Veure més »

Xaibànides

Els xaibànides (shaybànides) foren una dinastia (dinastia shaybànida) originada en la tribu àrab del Banu Xayban, que vivia al Najd, i que tingueren com ancestre a Bakr ben Wail ben Khalikan.

Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Xaibànides · Veure més »

Xàtiva

Xàtiva és una ciutat del País Valencià que té uns 30.000 habitants.

Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Xàtiva · Veure més »

Xiban

Xiban fou el fill petit de Jotxi, fill de Genguis Khan.

Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Xiban · Veure més »

Xibànides

Xibànides, o xaybànides, és el nom d'una dinastia mongol descendent de Xiban, un fill de Jotxi, el fill gran de Genguis Khan.

Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Xibànides · Veure més »

Xinjiang

Xinjiang (al mapa postal xinès romanitzat com Sinkiang; nom sencer Regió Autònoma Xinjiang Uigur en uigur: شىنجاڭ ئۇيغۇر ئاپتونوم رايونى; en) és una regió autònoma de la República Popular de la Xina.

Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Xinjiang · Veure més »

Xuan Zang

Xuan Zang o Xuanzang (xines 玄奘 pinyin Xuán Zàng, wade-gilles Hsüan-tsang, també Hiuen Tsang o Hiuen Tsiang) (603 - 664), fou un monjo xinès d'una família noble confuciana, que va anar a l'Índia per estudiar els sutres (629) i va visitar de camí l'Àsia Central propagant el budisme.

Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Xuan Zang · Veure més »

Yezdegerd II

Yezdegerd II (etimològicament, en persa, Izdegerdes o "fet per Déu") va ser rei de Pèrsia del 438 al 457.

Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Yezdegerd II · Veure més »

Zarafxan

Zarafxan o Zerafxan (també Zarafshan o Zarafshon, tadjik Дарёи Зарафшон, uzbek Zarafshon, del mot persa زرافشان zar-afshān, que significa "el que ruixa l'or") és un riu i una vall de l'Àsia central, avui dia a Tadjikistan i Uzbekistan.

Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Zarafxan · Veure més »

Zoroastrisme

El zoroastrisme, mazdaisme o mazdeisme (culte d'Ahura Mazda) era la religió dels antics perses abans de l'arribada de l'islam, basada en la doctrina predicada per Zoroastre a l'Iran.

Nou!!: Història de l'Uzbekistan і Zoroastrisme · Veure més »

11 de setembre

L'11 de setembre és la Diada Nacional de Catalunya i el dos-cents cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de l'Uzbekistan і 11 de setembre · Veure més »

13 de maig

El 13 de maig és el cent trenta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de l'Uzbekistan і 13 de maig · Veure més »

14 de novembre

El 14 de novembre és el tres-cents divuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents dinovè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de l'Uzbekistan і 14 de novembre · Veure més »

16 de febrer

El 16 de febrer és el quaranta setè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Història de l'Uzbekistan і 16 de febrer · Veure més »

1991

;Països Catalans.

Nou!!: Història de l'Uzbekistan і 1991 · Veure més »

1999

;Països Catalans.

Nou!!: Història de l'Uzbekistan і 1999 · Veure més »

2 de març

El 2 de març és el seixanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de l'Uzbekistan і 2 de març · Veure més »

20 d'agost

El 20 d'agost és el dos-cents trenta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de l'Uzbekistan і 20 d'agost · Veure més »

2001

;Països Catalans.

Nou!!: Història de l'Uzbekistan і 2001 · Veure més »

2004

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Uzbekistan і 2004 · Veure més »

2005

Llibertat al món el 2005 segons la Freedom House.

Nou!!: Història de l'Uzbekistan і 2005 · Veure més »

2006

L'any 2006 fou declarat lAny internacional dels deserts i la desertització per l'Assemblea General de les Nacions Unides.

Nou!!: Història de l'Uzbekistan і 2006 · Veure més »

21 de desembre

El 21 de desembre és el tres-cents cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de l'Uzbekistan і 21 de desembre · Veure més »

26 de desembre

El 26 de desembre és el tres-cents seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de l'Uzbekistan і 26 de desembre · Veure més »

27 de gener

El 27 de gener és el vint-i-setè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Història de l'Uzbekistan і 27 de gener · Veure més »

30 de juliol

El 30 de juliol és el dos-cents onzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dotzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de l'Uzbekistan і 30 de juliol · Veure més »

31 d'agost

El 31 d'agost és el dos-cents quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de l'Uzbekistan і 31 d'agost · Veure més »

9 de gener

El 9 de gener és el novè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Història de l'Uzbekistan і 9 de gener · Veure més »

Redirigeix aquí:

Història d'Uzbekistan, Història d'Uzbekistán.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »