Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Història de l'Iraq

Índex Història de l'Iraq

Aquest article inclou una descripció de la prehistòria al present a la regió de l'estat actual de l'Iraq a Mesopotàmia.

374 les relacions: Abadan, Abd al-Ilah, Abd al-Karim Qasim, Abd al-Salam Aref, Abu l-Husayn Bajqam, Abu-Abd-Al·lah al-Baridí, Abu-Kalijar, Abu-l-Hussayn al-Baridí, Abu-s-Saraya aix-Xaybaní, Abu-Saïd al-Jannabí, Adrià, Adud-ad-Dawla, Ahmad Hassan al-Bakr, Ahwaz, Aixurubal·lit I, Al-Amín (abbàssida), Al-Anbar, Al-Baridi, Al-Bassassirí, Al-Hassà, Al-Hàssan ibn Sahl, Al-Mamun (abbàssida), Al-Mayadin, Al-Mústadi (abbàssida), Al-Mústarxid (abbàssida), Al-Mustànsir (fatimita), Al-Muthanna ibn Hàritha, Al-Qaida, Al-Qàïm (abbàssida), Alí ibn Abi-Tàlib, Alep, Alexandre el Gran, Ali Hassan al-Majid, Alto el foc, An-Nàssir (abbàssida), Aq Qoyunlu, Ar-Radi, Ar-Ràixid (abbàssida), Aràbia Saudita, Arbela, Arpa Khan, Úmar ibn Abd-al-Aziz, Assíria, Atemptat de Madrid de l'11 de març de 2004, Atemptats de Londres del 7 de juliol de 2005, Austràlia, Az-Zubayr ibn al-Awwam, Azerbaidjan, Çaldiran, Àïxa bint Abi-Bakr, ..., Àhmad Sanjar, Babilònia, Bagdad, Bahà-ad-Dawla (búyida), Bahrain, Batalla d'al-Qadisiyya, Batalla de Bakhamra, Batalla de Siffín, Batalla del Camell, Batiha, Baydu, Bàssora, Buwàyhides, Camp David, Cir II el Gran, Cobànides, Ctesifont, Damasc, Dezful, Dinastia jalayírida, Diyar Múdar, Diyarbakır, El Caire, El gat i la rata, El Salvador, Enciclopèdia de l'Islam, Espanya, Estats Units d'Amèrica, Estret d'Ormuz, Eufrates, Faisal I, Faisal II, Fets de Hamdania, Filipines, Gamal Abdel Nasser, Genguis Khan, George Herbert Walker Bush, George Walker Bush, Golf Pèrsic, Gran Bretanya, Grècia hel·lenística, Guerra del Golf, Hamdànides, Hammurabi, Hasan Buzurg, Hülegü, Hilla, Hira, Hit, Hulwan, Hussein ibn Ali (xerif de la Meca), Ibn Múljam, Ibn Muqla, Ibn Ràïq, Ibn Tabataba, Ibrahim Inal, Il-khanat, Illa de Laraq, Imperi Aquemènida, Imperi Part, Imperi Romà, Imperi safàvida, Imperi Sassànida, Imperi Selèucida, Imperi Seljúcida, Insurgència iraquiana, Iran, Iraq, Iraq (província del Califat), Iraq ajamita, Isfahan, Itàlia, Izz-ad-Dawla Bakhtiyar, Jalal Talabani, Jalal-ad-Dawla, Jalal-ad-Din Mangubertí, Jami at-Tawàrikh, Jardins penjants de Babilònia, Jerusalem, Jibal, Karbala, Kazakhstan, Kharg, Kharigisme, Khutba, Khuzestan, Khwarizm, Kirkuk, Kufa, Kurdistan Iraquià, Kurds, Kuwait, La Meca, Les set meravelles del món, Lliga Àrab, Londres, Madrid, Malik al-Rahim, Manifestacions mundials contra la guerra d'Iraq, Maragha, Marc Ulpi Trajà, Masud Barzani, Mazyàdides, Mesopotàmia, Mitologia sumèria, Mongke, Mossul, Muàwiya ibn Abi-Sufyan, Muïzz al-Dawla, Muixaixa, Muixàrrif-ad-Dawla, Nabopolassar, Najaf, Nihawand, Nuri al-Said, Nusaybin, Oghuz, Oman, Operació Alba Roja, Organització de les Nacions Unides, Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació, Orient Pròxim, Pakistan, Partit Baas, Partit Democràtic del Kurdistan, Pèrsia, Polònia, Primera Guerra Mundial, Província de Fars, Qara Qoyunlu, Raixid Ali Gaylani, Raixid-ad-Din, Referèndum, Regent, Regne de l'Iraq, Regne Unit, República Àrab Siriana, República Àrab Unida, República Dominicana, Saddam Hussein, Samarra, Samsam-ad-Dawla, Sawad, Segle XVI aC, Segle XVII aC, Segle XX, Segona Guerra Mundial, Selèucia del Tigris, Setge de Bagdad (1258), Sinjar, Societat de Nacions, Sultan-ad-Dawla, Sunnisme, Tabriz, Tamerlà, Tarek Aziz, Temple de Jerusalem, Tercer Reich, Tigris, Timúrides, Toghril Beg I, Torre de Babel, Turquia, Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, Unió Patriòtica del Kurdistan, Uqàylides, Wahhabisme, Wasit, Winston Churchill, Xamxi-Adad I, Xatt al-Arab, Xàraf-ad-Dawla, Xiisme, Zanj, 1 d'abril, 1 d'octubre, 1 de gener, 10 d'abril, 1035, 1052, 1054, 1055, 1056, 1057, 1058, 1059, 1060, 1094, 11 de setembre, 1118, 1135, 1136, 12 d'abril, 1221, 1230, 1258, 13 de desembre, 1335, 1336, 1393, 1394, 14 de desembre, 14 de febrer, 1401, 1402, 1403, 1405, 1411, 1431, 1466, 1468, 1469, 15 de desembre, 15 de febrer, 15 de gener, 1508, 1514, 1528, 1529, 1534, 16 de febrer, 16 de setembre, 17 d'agost, 17 de juliol, 18 d'octubre, 18 de desembre, 18 de juliol, 19 de desembre, 19 de gener, 19 de maig, 1913, 1916, 1917, 1919, 1920, 1921, 1930, 1932, 1956, 1978, 1979, 1980, 1981, 1982, 1983, 1984, 1986, 1987, 1988, 1989, 1990, 1991, 1992, 1993, 1994, 1995, 1996, 1997, 1998, 20 d'agost, 20 de juliol, 2001, 2003, 22 de setembre, 23 d'agost, 23 de desembre, 23 de març, 24 de gener, 24 de juliol, 25 de gener, 26 d'agost, 26 d'octubre, 26 de gener, 26 de juny, 27 de desembre, 28 d'abril, 28 de juliol, 29 de gener, 29 de maig, 4 de desembre, 5 de maig, 5 de novembre, 5 de setembre, 6 de novembre, 633, 634, 635, 636, 637, 638, 642, 656, 658, 661, 670, 7 de desembre, 7 de juny, 750, 762, 8 d'agost, 8 de gener, 812, 813, 814, 815, 836, 865, 866, 869, 872, 883, 9 de desembre, 9 de juliol, 901, 905, 912, 936, 938, 940, 941, 942, 945, 947, 981. Ampliar l'índex (324 més) »

Abadan

Abadan (àrab Abbadan, que és el nom que va portar fins al 1935, persa آبادان) és una ciutat del sud-oest de l'illa del mateix nom a la riba esquerra del Shatt al-Arab a Iran a l'ostan (província) de Khuzestan i al comtat d'Abadan.

Nou!!: Història de l'Iraq і Abadan · Veure més »

Abd al-Ilah

Abd al-Ilah —en àrab عبد الإله, ʿAbd al-Ilāh; també transcrit Abdul Ilah, Abdul Illah i Abdullah— (Taïf, 1913-Bagdad, 14 de juliol de 1958) fou regent de l'Iraq.

Nou!!: Història de l'Iraq і Abd al-Ilah · Veure més »

Abd al-Karim Qasim

Abd al-Karim Qasim (en àrab عبد الكريم بن قاسم, ʿAbd al-Karīm b. Qāsim; també transcrit Abd al-Karim Kasim, Abdul Karim Qassem, Abdul Karim Kassem) fou un militar i president/dictador de l'Iraq.

Nou!!: Història de l'Iraq і Abd al-Karim Qasim · Veure més »

Abd al-Salam Aref

Abd al-Salam Aref o Abdul Salam Arif (o Aref), de nom complet Abdul Salam Mohammed Arif Aljumaily —en àrab عبد السلام محمد عارف الجميلي, ʿAbd as-Salām Muḥammad ʿĀrif al-Jumaylī— (Bagdad, 1921- prop de Bàssora, 13 d'abril de 1966) fou un polític i militar iraquià, president del país de 1963 a 1966.

Nou!!: Història de l'Iraq і Abd al-Salam Aref · Veure més »

Abu l-Husayn Bajqam

Abu-l-Hussayn Bàjkam (transcrit Badjkam i Bačkam, derivat d'una paraula iraniana passada al turc que descriu la cua de cavall o de yak) fou un amir turc del califat abbàssida.

Nou!!: Història de l'Iraq і Abu l-Husayn Bajqam · Veure més »

Abu-Abd-Al·lah al-Baridí

Abu-Abd-Al·lah Àhmad al-Baridí o, més senzillament, Abu-Abd-Al·lah al-Baridí fou el gran dels tres fills d'al-Baridi (el gran dels germans Banu l-Baridi).

Nou!!: Història de l'Iraq і Abu-Abd-Al·lah al-Baridí · Veure més »

Abu-Kalijar

Abu-Kalijar al-Marziban ibn Sultan-ad-Dawla (Bàssora, maig/juny del 1009 - 1048) fou un soldà buwàyhida.

Nou!!: Història de l'Iraq і Abu-Kalijar · Veure més »

Abu-l-Hussayn al-Baridí

Abu-l-Hussayn al-Baridí fou un dels tres fills d'al-Baridí, el petit dels germans Banu l-Baridí.

Nou!!: Història de l'Iraq і Abu-l-Hussayn al-Baridí · Veure més »

Abu-s-Saraya aix-Xaybaní

Abu-s-Saraya as-Sarí ibn Mansur aix-Xaybaní o, més senzillament, Abu-s-Saraya aix-Xaybaní (? - 815) fou un rebel alida.

Nou!!: Història de l'Iraq і Abu-s-Saraya aix-Xaybaní · Veure més »

Abu-Saïd al-Jannabí

Abu-Saïd Hàssan ibn Bahram.

Nou!!: Història de l'Iraq і Abu-Saïd al-Jannabí · Veure més »

Adrià

Adrià (Publius Aelius Traianus Hadrianus) (Itàlica, Hispània, 24 de gener del 76 - Baia, 10 de juliol del 138) fou emperador de l'Imperi romà del 117 al 138.

Nou!!: Història de l'Iraq і Adrià · Veure més »

Adud-ad-Dawla

Abu-Xujà Fannà Khusraw, més conegut pel seu làqab Adud-ad-Dawla (Isfahan 24 de setembre del 936 - Bagdad, 26 de març de 983) fou un sobirà buwàyhida fill de l'amir al-umarà buwàyhida Rukn-ad-Dawla Hàssan ibn Búyah (o Buwayh).

Nou!!: Història de l'Iraq і Adud-ad-Dawla · Veure més »

Ahmad Hassan al-Bakr

Ahmed Hassan al-Bakr —en àrab أحمد حسن البكر, Aḥmad Ḥasan al-Bakr— (1 de juliol de 1914 – 4 d'octubre de 1982) fou un militar iraquià, president i primer ministre de l'Iraq de 1968 a 1979 i només primer ministre el 1963.

Nou!!: Història de l'Iraq і Ahmad Hassan al-Bakr · Veure més »

Ahwaz

Pont sobre el Karun Ahwaz (àrab: اهواز) és una ciutat d'Iran, capital de la província anomenada Khuzestan.

Nou!!: Història de l'Iraq і Ahwaz · Veure més »

Aixurubal·lit I

Aixurubal·lit I (El deu Aixur ha donat la vida) fou rei d'Assíria.

Nou!!: Història de l'Iraq і Aixurubal·lit I · Veure més »

Al-Amín (abbàssida)

Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Harun ar-Raixid al-Amín, més conegut pel seu làqab al-Amín —en àrab أبو عبد الله محمد بن هارون الرشيد الامين, Abū ʿAbd Allāh Muḥammad ibn Hārūn ar-Raxīd al-Amīn— (787-814) (abril de 787-25 de setembre de 813) fou un califa abbàssida de Bagdad, fill i successor d'Harun ar-Raixid, que va governar del 809 al 813.

Nou!!: Història de l'Iraq і Al-Amín (abbàssida) · Veure més »

Al-Anbar

Al-Anbar (en àrab الأنبار, al-Anbār), antiga Firuz Chapur, Perisapora o Anbar (en persa انبار, Anbār, "graner", "arsenal", "dipòsit", "reserva d'aigua", derivat dab anbar, un dipòsit d'aigua potable a l'Iran) fou una antiga ciutat d'Iraq avui en ruïnes, a 5 km al nord-oest de Falluja i al costat del llogaret d'as-Saqlāwīya.

Nou!!: Història de l'Iraq і Al-Anbar · Veure més »

Al-Baridi

Al-Baridí fou una nisba que van portar tres germans famosos fills d'un cap de comunicacions de Bàssora conegut com al-Baridí.

Nou!!: Història de l'Iraq і Al-Baridi · Veure més »

Al-Bassassirí

Abu-l-Hàrith Arslan al-Mudhàffa al-Bassassirí fou un esclau turc i destacat cap militar al servei de la dinastia buwàyhida.

Nou!!: Història de l'Iraq і Al-Bassassirí · Veure més »

Al-Hassà

Al-Ahsà, al-Hassà, al-Ahsa, el-Hasa, el-Ahsa o Hajar (en àrab الأحساء al-Aḥsāʾ, localment al-Ḥasāʾ) és una regió oriental d'Aràbia Saudita, nom que prové d'un grup d'oasis homònims.

Nou!!: Història de l'Iraq і Al-Hassà · Veure més »

Al-Hàssan ibn Sahl

Al-Hàssan ibn Sahl ibn Zadhanfarukh o, més senzillament, Al-Hàssan ibn Sahl (? - Fam al-Silh, 850/851) fou un visir i governador abbàssida al servei d'al-Mamun.

Nou!!: Història de l'Iraq і Al-Hàssan ibn Sahl · Veure més »

Al-Mamun (abbàssida)

Abu-l-Abbàs Abd-Al·lah al-Mamun, més conegut pel seu làqab al-Mamun —en àrab أبو العباس عبد الله المأمون, Abū l-ʿAbbās ʿAbd Allāh al-Maʾmūn— (14 de setembre de 786-833), fou califa abbàssida de Bagdad (814-833).

Nou!!: Història de l'Iraq і Al-Mamun (abbàssida) · Veure més »

Al-Mayadin

Al-Mayadin (en àrab ‏الميادين, al-Mayādīn) és una ciutat de l'est de Síria a la governació de Dayr ez-Zawr.

Nou!!: Història de l'Iraq і Al-Mayadin · Veure més »

Al-Mústadi (abbàssida)

Abu-Muhàmmad al-Hàssan al-Mústadi bi-amr-Al·lah, més conegut per la primera part del seu làqab com a al-Mústadi —en àrab أبو محمد الحسن المستضئ بأمر الله, Abū Muḥammad al-Ḥasan al-Mustaḍiʾ bi-amr Allāh— (23 de març de 1142- 27 o 30 de març de 1180) fou califa abbàssida de Bagdad (1170-1180).

Nou!!: Història de l'Iraq і Al-Mústadi (abbàssida) · Veure més »

Al-Mústarxid (abbàssida)

Abu-l-Mansur al-Fadl al-Mústarxid bi-L·lah, més conegut per la primera part del seu làqab com a al-Mústarxid —en àrab أبو المنصور الفضل المسترشد بالله, Abū l-Manṣūr al-Faḏl al-Mustarxid bi-Llāh— (1092-1135), fou califa abbàssida de Bagdad (1118-1135).

Nou!!: Història de l'Iraq і Al-Mústarxid (abbàssida) · Veure més »

Al-Mustànsir (fatimita)

Abu-Tamim Muadh ibn adh-Dhàhir al-Mustànsir bi-L·lah, més conegut pel seu làqab al-Mustànsir —en àrab أبو تميم معاذ بن الظاهر المستنصر بالله, Abū Tamīm Muʿād ibn aẓ-Ẓāhir al-Mustanṣir bi-Llāh— (2 de juliol de 1029 - el Caire 10 de gener de 1094), fou califa fatimita al Caire (1036-1094).

Nou!!: Història de l'Iraq і Al-Mustànsir (fatimita) · Veure més »

Al-Muthanna ibn Hàritha

Al-Muthanna ibn Hàritha fou un cap tribal àrab i heroi de l'inici de l'expansió musulmana a l'Iraq.

Nou!!: Història de l'Iraq і Al-Muthanna ibn Hàritha · Veure més »

Al-Qaida

Al-Qaida o al-Qaeda (en àrab القاعدة, al-Qāʿida, literalment “la Base”, també traduïble per “el Fonament” o “el Mètode”) és una organització fonamentalista islàmica (o més aviat una xarxa d'organitzacions d'aquesta mena) d'abast mundial.

Nou!!: Història de l'Iraq і Al-Qaida · Veure més »

Al-Qàïm (abbàssida)

Abu-Jàfar Abd-Al·lah al-Qàïm bi-amr-Al·lah, més conegut per la primera part del seu làqab, al-Qàïm —en àrab أبو جعفر عبد الله القائم بأمر الله, Abū Jaʿfar ʿAbd Allāh al-Qāʾim bi-amr Allāh— (1001-1075), califa abbàssida de Bagdad (1031-1075).

Nou!!: Història de l'Iraq і Al-Qàïm (abbàssida) · Veure més »

Alí ibn Abi-Tàlib

Abu-l-Hàssan Alí ibn Abi-Tàlib al-Haiximí, més conegut simplement com a Alí ibn Abi-Tàlib —en àrab: أبو الحسن علي بن أبي طالب الهاشمي, Abū l-Ḥasan ʿAlī ibn Abī Ṭālib al-Hāximī— (La Meca, 23 d'octubre de 598 o 600 o 17 de març de 599 o 600 – Kufa, 27 de gener del 661), va ser un dels primers musulmans, quan només tenia deu o onze anys i va ser el quart califa de l'Islam (656-659).

Nou!!: Història de l'Iraq і Alí ibn Abi-Tàlib · Veure més »

Alep

Alep (en àrab حلب, Ḥalab) és una ciutat al nord de la República Àrab Siriana, capital de la província o governació homònima.

Nou!!: Història de l'Iraq і Alep · Veure més »

Alexandre el Gran

Estàtua d'Alexandre el Gran a Tessalònica Alexandre III el Gran o Alexandre el Magne (grec: Μέγας Αλέξανδρος) (21 de juliol del 356 aC - 10 de juny del 323 aC) va ser rei del Regne grec de Macedònia (336-323 aC), conqueridor de l'Imperi persa i un dels líders militars més importants del món antic.

Nou!!: Història de l'Iraq і Alexandre el Gran · Veure més »

Ali Hassan al-Majid

Ali Hassan al-Majid —en àrab علي حسن الماجد, ʿAlī Ḥasan al-Mājid— (Tikrit, 1941-Bagdad, 25 de gener del 2010), més conegut com a Alí el Químic, va ser un general iraquià que va exercir diferents càrrecs de rellevància durant el govern del seu cosí Saddam Hussein: ministre de Defensa, ministre d'Interior, Cap de Seguretat, Governador Militar de Kuwait, etc.

Nou!!: Història de l'Iraq і Ali Hassan al-Majid · Veure més »

Alto el foc

Un alto el foc (en plural, altos el foc), també anomenat cesseu el foc, és l'aturada temporal d'una guerra, o de qualsevol conflicte armat, en què els bàndols enfrontats acorden, de mutu acord o bé de manera unilateral, el cessament de les hostilitats.

Nou!!: Història de l'Iraq і Alto el foc · Veure més »

An-Nàssir (abbàssida)

Moneda encunyada pel soldà Alà-ad-Din Muhàmmad de Khwarezm (1200-1220), on se cita el califa an-Nàssir com a sobirà nominal Abu-l-Abbàs Àhmad an-Nàssir li-din-Al·lah, més conegut per la primera part del seu làqab com a an-Nàssir —en àrab أبو العباس أحمد الناصر لدين الله, Abū l-ʿAbbās Aḥmad an-Nāsir li-dīn Allāh— (1158-1225), califa abbàssida de Bagdad (1180-1225).

Nou!!: Història de l'Iraq і An-Nàssir (abbàssida) · Veure més »

Aq Qoyunlu

Els Aq Qoyunlu (xai blanc) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar Diyar Bakr i després la major part de Pèrsia, fins al 1502.

Nou!!: Història de l'Iraq і Aq Qoyunlu · Veure més »

Ar-Radi

Abu-l-Abbàs Muhàmmad ar-Radi bi-L·lah, més conegut per la primera part del seu làqab com ar-Radi —en àrab أبو العباس محمد الراضي بالله, Abū l-ʿAbbās Muḥammad ar-Rāḍī bi-Llāh— (desembre del 910-941), fou califa abbàssida de Bagdad (934-940).

Nou!!: Història de l'Iraq і Ar-Radi · Veure més »

Ar-Ràixid (abbàssida)

Abu-Jàfar Mansur ar-Ràixid bi-L·lah, més conegut per la primera part del seu làqab com a ar-Ràixid —en àrab أبو جعفر منصور الراشد بالله, Abū Jaʿfar Manṣūr ar-Rāxid bi-Llāh— (1109-1138), califa abbàssida de Bagdad (1135-1136).

Nou!!: Història de l'Iraq і Ar-Ràixid (abbàssida) · Veure més »

Aràbia Saudita

LAràbia Saudita (en àrab العربية السعودية, al-ʿArabiyya as-Saʿūdiyya) és un regne del sud-oest d'Àsia que ocupa la major part de la península d'Aràbia i limita amb Jordània, l'Iraq i Kuwait al nord, amb el golf Pèrsic, Qatar i els Emirats Àrabs Units a l'est, amb Oman al sud-est, amb el Iemen al sud i amb la mar Roja a l'oest.

Nou!!: Història de l'Iraq і Aràbia Saudita · Veure més »

Arbela

Arbela (assiri Arbairu/Arbail, persa Arbaira, grec Arbela, àrab Erbil o Irbil, kurd Erbel o Hawler) és una ciutat de Mesopotàmia, entre els dos Zab, administrativament part del Kurdistan (Iraq).

Nou!!: Història de l'Iraq і Arbela · Veure més »

Arpa Khan

Arpa Khan (? - 1336) fou el desè Il-khan de Pèrsia que va governar del 1335 al 1336.

Nou!!: Història de l'Iraq і Arpa Khan · Veure més »

Úmar ibn Abd-al-Aziz

Úmar ibn Abd-al-Aziz o Úmar II —en àrab عمر بن عبد العزيز, ʿUmar ibn ʿAbd al-ʿAzīz— (c. 682-720) fou califa omeia marwànida de Damasc (717-720).

Nou!!: Història de l'Iraq і Úmar ibn Abd-al-Aziz · Veure més »

Assíria

Escultura assíria. Assíria (sirià) fou un Imperi hegemònic de la zona de Mesopotàmia que derivava el seu nom de la primera capital, Assur.

Nou!!: Història de l'Iraq і Assíria · Veure més »

Atemptat de Madrid de l'11 de març de 2004

Instal·lació en homenatge a les víctimes de l'atemptat L'11 de març de 2004 hi va haver un atemptat terrorista a Madrid, amb una sèrie de 10 explosions simultànies en tres trens de rodalies de RENFE a primera hora del matí.

Nou!!: Història de l'Iraq і Atemptat de Madrid de l'11 de març de 2004 · Veure més »

Atemptats de Londres del 7 de juliol de 2005

Persones atrapades a l'interior del metro. Plaça Russell (Russell Square) Totes les hores estan en format British Summer Time (BST), (UTC+1 / GMT+1).

Nou!!: Història de l'Iraq і Atemptats de Londres del 7 de juliol de 2005 · Veure més »

Austràlia

Austràlia, oficialment el Commonwealth d'Austràlia (o Mancomunitat d'Austràlia), és un estat de l'hemisferi sud que conforma el continent més petit del món, i que inclou, a més, diverses illes petites dels oceans Pacífic i Índic.

Nou!!: Història de l'Iraq і Austràlia · Veure més »

Az-Zubayr ibn al-Awwam

Abu-Abd-Al·lah az-Zubayr ibn al-Awwam ibn Khuwàylid al-Quraixí al-Assadí o, més senzillament Az-Zubayr ibn al-Awwam, també conegut com a Hawarí Rassul Al·lah ("Apòstol del Missatger de Déu"), fou un dels més notables companys del profeta Mahoma.

Nou!!: Història de l'Iraq і Az-Zubayr ibn al-Awwam · Veure més »

Azerbaidjan

L'Azerbaidjan (en àzeri: Azərbaycan), oficialment la República de l'Azerbaidjan (en àzeri: Azərbaycan Respublikası), és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.

Nou!!: Història de l'Iraq і Azerbaidjan · Veure més »

Çaldiran

Çaldiran (antigament Čaldiran) és una plana al nord-oest de l'Azerbaidjan iranià a la frontera amb Turquia, famosa per la batalla decisiva lliurada el 23 d'agost de 1514 en què els otomans van obtenir una gran victòria sobre els safàvides perses.

Nou!!: Història de l'Iraq і Çaldiran · Veure més »

Àïxa bint Abi-Bakr

Àïxa bint Abi-Bakr —en àrab عائِشة بنت أبي بكر, ʿĀʾixa bint Abī Bakr— (613/14 - 678) fou una de les esposes del profeta Muhàmmad.

Nou!!: Història de l'Iraq і Àïxa bint Abi-Bakr · Veure més »

Àhmad Sanjar

Àhmad Sanjar, en persa Ahmad-e Sanjar o en turc Ahmed Sancar, també conegut com a Sultà Sanjar (Sanjar és una paraula turca que vol dir "el qui penetra" o "el qui enfonsa"), fou un sultà seljúcida de Transoxiana i del Gran Khorasan.

Nou!!: Història de l'Iraq і Àhmad Sanjar · Veure més »

Babilònia

Babilònia era un antic estat de Mesopotàmia (actualment l'Iraq).

Nou!!: Història de l'Iraq і Babilònia · Veure més »

Bagdad

Bagdad (en àrab بغداد, Baḡdād) és la capital d'Iraq i de la província de Bagdad.

Nou!!: Història de l'Iraq і Bagdad · Veure més »

Bahà-ad-Dawla (búyida)

Bahà-ad-Dawla wa-Diyà-al-Mil·la Abu-Nasr Fíruz ibn Adud-ad-Dwla, més conegut per la primera part del seu làqab com Bahà-ad-Dawla (972-22 de desembre de 1012) fou emir (sovint anomenat sultà) buwàyhida o búyida de l'Iraq, Fars i Kirman.

Nou!!: Història de l'Iraq і Bahà-ad-Dawla (búyida) · Veure més »

Bahrain

Bahrain, oficialment el Regne de Bahrain (en àrab مملكة البحرين, Mamlakat al-Baḥrayn), és un estat insular del sud-oest d'Àsia, format per un arxipèlag d'unes 30 illes situat al Golf Pèrsic, prop de la costa d'Aràbia Saudita, a la qual la uneix un dic artificial de 24 km; les illes principals són Al-Bahrayn i Al-Muharraq, unides també per un dic.

Nou!!: Història de l'Iraq і Bahrain · Veure més »

Batalla d'al-Qadisiyya

La batalla d'al-Qadisiyya —en àrab معركة القادسيّة; maʿrakat al-Qādisiyya; en persa نبرد قادسيه; també Qadisiya, Qadisiyyah, Kadisiya, Kadisiyya— fou un combat entre l'exèrcit àrab musulmà del primer califat i l'exèrcit de la Pèrsia sassànida en el primer període d'expansió dels musulmans.

Nou!!: Història de l'Iraq і Batalla d'al-Qadisiyya · Veure més »

Batalla de Bakhamra

La Batalla de Bakhamra va tenir lloc el 21 de gener de 763 a Bakhamra, un lloc de d'Iraq la situació del qual no es pot precisar.

Nou!!: Història de l'Iraq і Batalla de Bakhamra · Veure més »

Batalla de Siffín

La batalla de Siffín (maig - juliol de 657) és una batalla que tingué lloc durant la primera fitna i fou l'enfrontament bèl·lic que decidí la sort del dos pretendents al califat: Muàwiya ibn Abi-Sufyan, futur fundador de la dinastia dels omeies, i Alí ibn Abi-Tàlib, gendre del profeta Muhàmmad.

Nou!!: Història de l'Iraq і Batalla de Siffín · Veure més »

Batalla del Camell

La batalla del Camell (en àrab موقعة الجمل, mawqiʿa al-Jamal) fou un combat lliurat el 4 de desembre del 656 prop de Bàssora entre, d'un costat, el califa Alí ibn Abi-Tàlib i, de l'altre, la vídua del profeta, Àïxa bint Abi-Bakr, i alguns "companys del Profeta" (sahaba) com Talha ibn Ubayd-Al·lah at-Taymí i az-Zubayr ibn al-Awwam, aquests darrers considerats com els musulmans més influents després del mateix califa.

Nou!!: Història de l'Iraq і Batalla del Camell · Veure més »

Batiha

Batiha o al-Batiha (en àrab al-Baṭīḥa, literalment "la maresma") és una depressió ocupada per praderes humides, inundades regularment.

Nou!!: Història de l'Iraq і Batiha · Veure més »

Baydu

Baydu (o Baidu, rus Байду) (mort 1295) fou el sisè dels Il-khan de Pèrsia, nét d'Hulagu.

Nou!!: Història de l'Iraq і Baydu · Veure més »

Bàssora

Bàssora (variants més corrents Bàsora, Basra, al-Basra, al-Basrah, Basorah, Balsora, Balsara, Bassora, Basora; àrab البصرة) és una ciutat d'Iraq al Shatt al-Arab a 420 km al sud-sud-est de Bagdad i a 55 km de les aigües del golf Pèrsic.

Nou!!: Història de l'Iraq і Bàssora · Veure més »

Buwàyhides

El buwàyhides o búyides foren una dinastia xiïta que va governar l'Iraq i Pèrsia.

Nou!!: Història de l'Iraq і Buwàyhides · Veure més »

Camp David

Camp David Naval Support Facility Thurmont, popularment conegut com a Camp David, és un campament militar de muntanya situat al comtat de Frederick a Maryland als Estats Units.

Nou!!: Història de l'Iraq і Camp David · Veure més »

Cir II el Gran

Cir II el Gran (vers el 600 aC - 4 de desembre del 530 aC) fou rei d'Anshan i rei de reis de l'imperi Persa.

Nou!!: Història de l'Iraq і Cir II el Gran · Veure més »

Cobànides

Mapa Cobànides o Cubànides (Čubànides o Čobànides, Cupànides o Copànides, Cupanites o Cubanites, persa سلسله امرای چوپانی Amir Chupani) fou una dinastia d'amirs mongols.

Nou!!: Història de l'Iraq і Cobànides · Veure més »

Ctesifont

Ctesifont fou la capital de l'imperi Part i després de l'imperi dels perses sassànides, a la riba del Tigris a uns 30 km al sud de Bagdad.

Nou!!: Història de l'Iraq і Ctesifont · Veure més »

Damasc

Damasc (en àrab دمشق, Dimaixq; en llatí Damascus; en grec Damaskos; en català medieval Domàs) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món.

Nou!!: Història de l'Iraq і Damasc · Veure més »

Dezful

Mesquita de Dezful Jama Dezful o Dezh-pol (دزفول Dezfūl en persa «Fortalesa del Pont», Dizful en àrab) és una ciutat de l'Iran, capital del shahristan del mateix nom al ustan o província del Khuzestan.

Nou!!: Història de l'Iraq і Dezful · Veure més »

Dinastia jalayírida

Mapa La dinastia jalayírida o jalaírida fou una nissaga mongola que pren nom de la tribu mongola dels Jalàyir o Jalàïr i que va governar Pèrsia i Iraq en el període d'ensorrament de la dinastia ilkhànida i fins al 1412 (al Baix Iraq fins al 1432).

Nou!!: Història de l'Iraq і Dinastia jalayírida · Veure més »

Diyar Múdar

Diyar Múdar fou una regió musulmana de Mesopotàmia a la zona coneguda per Al-Jazira (formada per Diyar Bakr, Diyar Múdar i Diyar Rabia) concretada en les terres regades per l'Eufrates, el Balikh i el curs inferior del Khabur; la regió va entre Samosata (Sumaysat) al nord, fins a Anah al sud.

Nou!!: Història de l'Iraq і Diyar Múdar · Veure més »

Diyarbakır

Diyarbakır, segons el nom oficial en turc, o Amed, en kurd —en armeni Ամիդ, Amid; en grec antic, Amida; en llatí Amida; en siríac, Āmîḏ; en turc otomà دیاربکر, Diyâr-ı Bekr— és una ciutat de Turquia, capital de la província homònima i principal ciutat del nord del Kurdistan.

Nou!!: Història de l'Iraq і Diyarbakır · Veure més »

El Caire

La ciutat del Caire (en àrab القاهرة, al-Qāhira, literalment 'la Victoriosa' o 'la Triomfant') és la capital d'Egipte.

Nou!!: Història de l'Iraq і El Caire · Veure més »

El gat i la rata

El joc del gat i la rata és un joc d'acció i de persecució per a infants que té moltes variants.

Nou!!: Història de l'Iraq і El gat i la rata · Veure més »

El Salvador

El Salvador és una república de l'Amèrica central que limita a l'oest amb Guatemala, al nord i a l'est amb Hondures i al sud amb l'oceà Pacífic.

Nou!!: Història de l'Iraq і El Salvador · Veure més »

Enciclopèdia de l'Islam

L'Enciclopèdia de l'islam (Encyclopaedia of Islam) és l'enciclopèdia estàndard de la disciplina acadèmica dels estudis islàmics i la considerada de referència en llengua anglesa.

Nou!!: Història de l'Iraq і Enciclopèdia de l'Islam · Veure més »

Espanya

* el català a Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià (amb el nom de valencià).

Nou!!: Història de l'Iraq і Espanya · Veure més »

Estats Units d'Amèrica

Els Estats Units d'Amèrica (anglès: The United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.

Nou!!: Història de l'Iraq і Estats Units d'Amèrica · Veure més »

Estret d'Ormuz

L'estret d'Ormuz, o d'Hormuz (en persa تنگه هرمز, Tangeh-ye Hormoz; en àrab مضيق هرمز, Madiq Hurmuz), és un braç de mar relativament estret (d'una amplària entre 60 i 100 km) entre el golf d'Oman, situat al sud-est, i el golf Pèrsic, al sud-oest.

Nou!!: Història de l'Iraq і Estret d'Ormuz · Veure més »

Eufrates

LEufrates (en àrab الفرات, al-Furāt; en turc i en kurd Fırat; en persa فرات, Furât; en arameu, en l'Antic Testament, Prath; en assiri Pu-rat-tu; en persa antic Ufratu; en siríac, Frot o, Prât; en grec antic Ευφράτης, Eufrates) és un riu que en gran part discorre per l'Iraq.

Nou!!: Història de l'Iraq і Eufrates · Veure més »

Faisal I

Faysal ibn al-Hussayn ibn Alí al-Haiximí, conegut com a Faysal I (en àrab فيصل بن حسين Fayṣal ibn Ḥusayn; Taïf 20 de maig de 1883 - Suïssa 8 de setembre de 1933) fou rei de la Gran Síria i després rei d'Iraq (1921-1933) de la dinastia haiximita, fill (tercer) del xerif haiximita de la Meca i després rei de Hijaz Hussein ibn Ali.

Nou!!: Història de l'Iraq і Faisal I · Veure més »

Faisal II

Faisal II (àrab: الملك فيصل الثاني Fayṣal) (Bagdad 2 de maig de 1935 – 14 de juliol de 1958) fou rei de l'Iraq del 4 d'abril de 1939 fins que fou enderrocat i mort (junt amb altres membres de la família) per un cop d'estat militar el 14 de juliol de 1958, en què es va proclamar la república.

Nou!!: Història de l'Iraq і Faisal II · Veure més »

Fets de Hamdania

Els fets de Hamdania són els crims de guerra comesos per membres de la Marina dels Estats Units en relació amb la mort, durant un tiroteig, d'un home iraquià no armat el 26 d'abril de 2006 a Al Hamdania, un petit poble a l'oest de Bagdad i prop d'Abu Ghraib.

Nou!!: Història de l'Iraq і Fets de Hamdania · Veure més »

Filipines

La Mare de Déu d'Antipolo. La República de les Filipines és un estat insular que consisteix en un arxipèlag estès pel Pacífic occidental, a uns 700 km al sud-est del continent asiàtic, i és el grup d'illes més septentrional de la Insulíndia.

Nou!!: Història de l'Iraq і Filipines · Veure més »

Gamal Abdel Nasser

Jamal Abd-an-Nàssir (en àrab جمال عبد الناصر, Jamāl ʿAbd an-Nāṣir), també transliterat Jamal Abd al-Naser o sovint Gamal Abdel Nasser i més conegut simplement com a Nasser (Alexandria, 15 de gener de 1918 – el Caire, 28 de setembre de 1970) fou cap d'estat d'Egipte entre 1954 i l'any de la seva mort.

Nou!!: Història de l'Iraq і Gamal Abdel Nasser · Veure més »

Genguis Khan

Genguis Khan, de nom Temujin (c. 1162-1227) fou el primer emperador mongol.

Nou!!: Història de l'Iraq і Genguis Khan · Veure més »

George Herbert Walker Bush

George Herbert Walker Bush (Milton, Massachusetts, 12 de juny de 1924) és un polític estatunidenc, 41è president dels Estats Units d'Amèrica (1989-1993).

Nou!!: Història de l'Iraq і George Herbert Walker Bush · Veure més »

George Walker Bush

George Walker Bush (6 de juliol de 1946) és un polític estatunidenc, el 43è president dels Estats Units.

Nou!!: Història de l'Iraq і George Walker Bush · Veure més »

Golf Pèrsic

Mapa El golf Pèrsic (en llatí Persicus Sinus; en grec Περσικός κόλπος, Persikos kolpos; en persa خلیج فارس, Khalij-e-Fars; en àrab الخليج العربي, al-Ḫalīj al-ʿArabī, literalment "golf Aràbic", i, menys usual, الخليج الفارسي, al-Ḫalīj al-Fārisī, "golf Pèrsic", tot i que històricament també بحر فارس, Baḥr Fāris, "mar de Pèrsia", entre altres noms) és un gran golf format per una part del mar de Pèrsia, entre Aràbia i l'Iran.

Nou!!: Història de l'Iraq і Golf Pèrsic · Veure més »

Gran Bretanya

Mapa de Gran Bretanya de Mattew Paris, de mitjans s. XIII. Gran Bretanya, és l'illa més gran de les Illes Britàniques.

Nou!!: Història de l'Iraq і Gran Bretanya · Veure més »

Grècia hel·lenística

La Grècia hel·lenística és el període hel·lenístic de la història de la Grècia peninsular, i que comença amb la mort d'Alexandre Magne el 323 aC i acaba amb l'annexió de la península i les illes gregues a Roma el 146 aC.

Nou!!: Història de l'Iraq і Grècia hel·lenística · Veure més »

Guerra del Golf

La guerra del Golf de 1991 va ser un conflicte bèl·lic entre Iraq i una coalició de forces de 34 estats sota un mandat de les Nacions Unides i liderades per l'exèrcit dels Estats Units.

Nou!!: Història de l'Iraq і Guerra del Golf · Veure més »

Hamdànides

Vista de la ciutadella d'Alep, construïda sota el poder dels hamdànides Els hamdànides (en àrab الحمدانيون, al-ḥamdāniyyūn, en sing. الحمداني, al-ḥamdānī) o Banu Hamdan (en àrab بنو حمدان, Banū Ḥamdān) foren una dinastia que va governar a Mossul i Alep mitjançant dues branques.

Nou!!: Història de l'Iraq і Hamdànides · Veure més »

Hammurabi

estela que es conserva al museu del Louvre Hammurabi (en amorrita Ammurapi, el Pare que cura) va ser rei de Babilònia, el sisè de la I dinastia, vers 1793 a 1750 aC segons la cronologia més acceptada.

Nou!!: Història de l'Iraq і Hammurabi · Veure més »

Hasan Buzurg

Xeic Hasan, anomenat  "Buzurg" ("El Gran"), fou el primer dels diversos de facto independents governants jalayírides governants d'Iraq i Iran central.

Nou!!: Història de l'Iraq і Hasan Buzurg · Veure més »

Hülegü

Hülegü amb la reina Doquz Khatun Hulegu o Hülegü Khan (?, 1217 - Maragha, l'Iran, 8 de febrer de 1265) fou el primer il-khan de Pèrsia (1256-1265).

Nou!!: Història de l'Iraq і Hülegü · Veure més »

Hilla

Hilla, Hillah, Al-Hillah, Al Ḩillah o al-Hilla (en àrab الحلة, al-Ḩilla) és una ciutat de l'Iraq, a la riba del Nahr Sura, afluent de l'Eufrates, a poca distància de l'antiga Babilònia, al mig d'una regió agrícola ben irrigada.

Nou!!: Història de l'Iraq і Hilla · Veure més »

Hira

Manuscrit del segle XV que descriu la construcció del castell d'Al-Khawarnak a al-Hira Al-Hira o, a vegades, Hira —en àrab الحيرة, al-Ḥīra) fou una antiga ciutat al sud de Kufa a la part central del sud de l'Iraq al límit entre les terres agrícoles mesopotàmiques i el desert d'Aràbia. Fou un campament militar que al segle V i VI va esdevenir la capital de l'estat àrab cristià nestorià dels làkhmides (considerat el primer estat àrab fora d'Aràbia si no es prenen en compte Hatra i Palmira, ciutats estat àrabs, ni el regne dels nabateus de Petra que de fet eren àrabs), que entre els segles IV i VII van ser vassalls dels sassànides. Va ser seu d'un bisbat nestorià que exportava el cristianisme cap a Aràbia. Es creu que fou a al-Hira on es va desenvolupar l'escriptura àrab. Fou també el centre dels poetes i homes de lletres àrabs com Abid, Tàrafa o an-Nàbigha, i del més gran poeta preislàmic, Adí ibn Zayd, de la comunitat cristiana dels Ibad. Actualment existeixen les seves ruïnes a uns 7 kms al sud-est de Najaf. Foren descobertes per l'alemany B. Meissner el 1901 i explorades per una expedició d'Oxford el 1931. L'entorn fou explorat per una expedició japonesa en els anys 1970 i 1980, però la pròpia ciutat encara no ha estat excavada.

Nou!!: Història de l'Iraq і Hira · Veure més »

Hit

Hit o Hīt —en àrab هيت, Hīt— és una vila de l'Iraq, a la província d'al-Anbar, a la riba dreta de l'Eufrates a uns 185 km de Bagdad i al nord-oest de Ramadi.

Nou!!: Història de l'Iraq і Hit · Veure més »

Hulwan

Hulwan fou una antiga ciutat de Pèrsia propera a Kermanxah, a les muntanyes Zagros, a l'entrada del congost de Paytak, en la ruta cap al Gran Khorasan.

Nou!!: Història de l'Iraq і Hulwan · Veure més »

Hussein ibn Ali (xerif de la Meca)

Hussayn ibn Alí al-Haiximí, també transcrit Hussein bin Ali —en àrab حسين بن علي الهاشمي, Ḥusayn ibn ‘Alī al-Haximī—, (Istanbul, 1853 o 1856 - Amman, 1931) va ser emir i xerif de la Meca entre 1908 i 1916 i després rei de l'efímer estat del Hijaz fins al 1924.

Nou!!: Història de l'Iraq і Hussein ibn Ali (xerif de la Meca) · Veure més »

Ibn Múljam

Abd-ar-Rahman ibn Múljam al-Muradí, conegut com a Ibn Múljam, fou l'assassí d'Alí ibn Abi Tàlib, quart califa de l'islam i cosí i gendre del profeta Muhàmmad.

Nou!!: Història de l'Iraq і Ibn Múljam · Veure més »

Ibn Muqla

Abu-Ali Muhàmmad ibn Alí ibn Muqla, més conegut com a Ibn Muqla (en persa ابن مقله شیرازی) (Bagdad 885/886 - 940) va ser visir i un dels cal·lígrafs de l'escriptura àrab més importants del període abbàssida, a qui s'atribueix la invenció de l'escriptura thuluth.

Nou!!: Història de l'Iraq і Ibn Muqla · Veure més »

Ibn Ràïq

Muhàmmad ibn Ràïq i, senzillament, Ibn Ràïq fou el primer gran emir del califa abbàssida de Bagdad.

Nou!!: Història de l'Iraq і Ibn Ràïq · Veure més »

Ibn Tabataba

Abu Abd Allah Muhàmmad ibn Ibrahim ibn Ismail al-Dibadj ibn Ibrahim al-Ghamr ibn al-Hassan al-Muthanna, conegut com a Ibn Tabataba (mort 15 de febrer del 815), fou un imam alida hasanita.

Nou!!: Història de l'Iraq і Ibn Tabataba · Veure més »

Ibrahim Inal

Ibrahim Inal (o Yenāl, + 1059) fou un cap seljúcida.

Nou!!: Història de l'Iraq і Ibrahim Inal · Veure més »

Il-khanat

L’il-khanat va ser un khanat mongol establert a Pèrsia al segle XIII, fruit de les campanyes de Genguis Khan a Khwarizm durant els anys 1219-1224.

Nou!!: Història de l'Iraq і Il-khanat · Veure més »

Illa de Laraq

L'illa de Laraq, també designada Larak, Lark, Jasak o Jesaq, es troba a la costa iraniana a l'estret d'Ormuz, al sud de l'illa d'Ormuz i a l'est de la de Qeshm, centre d'exportacions del petroli iranià a partir del 1987.

Nou!!: Història de l'Iraq і Illa de Laraq · Veure més »

Imperi Aquemènida

Limperi Aquemènida o dels aquemènides fou el primer i més extens imperi dels perses, el qual es va estendre pels territoris dels actuals estats de l'Iran, l'Iraq, el Turkmenistan, l'Afganistan, l'Uzbekistan, Turquia, Xipre, Síria, el Líban, Israel-Palestina i Egipte.

Nou!!: Història de l'Iraq і Imperi Aquemènida · Veure més »

Imperi Part

L'imperi Part fou un regne d'estructura feudal que va existir aproximadament des del 249 aC fins a l'any 231 dC.

Nou!!: Història de l'Iraq і Imperi Part · Veure més »

Imperi Romà

L'imperi Romà, successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del segle I. L'últim emperador de la part occidental de l'Imperi va ser deposat el 476.

Nou!!: Història de l'Iraq і Imperi Romà · Veure més »

Imperi safàvida

Mapa històric Shah Abbas-Safavida Els safàvides foren una dinastia que va governar a Pèrsia des del fins al XVIII.

Nou!!: Història de l'Iraq і Imperi safàvida · Veure més »

Imperi Sassànida

L'Imperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).

Nou!!: Història de l'Iraq і Imperi Sassànida · Veure més »

Imperi Selèucida

Limperi Selèucida fou un dels estats sorgits de la descomposició de l'imperi d'Alexandre el Gran.

Nou!!: Història de l'Iraq і Imperi Selèucida · Veure més »

Imperi Seljúcida

L'imperi seljúcida va ser la creació d'una ètnia turca i es va estendre pels actuals Iran, Iraq i l’Àsia menor entre els segles XI i XIII.

Nou!!: Història de l'Iraq і Imperi Seljúcida · Veure més »

Insurgència iraquiana

Els carros de combat U.S. M1 Abrams patrullant Tal Afar, mentre els insurgents l'utilitzen com un punt d'escena per als atacs de la Guerra de l'Iraq La insurrecció iraquiana es compon d'una barreja diversa de milícies, combatents estrangers, unitats iraquianes o barrejades que s'enfronten als Estats Units que dirigeix la força internacional a l'Iraq i, des del 2003, al govern iraquià, o a la seva propaganda o els seus diners de suport.

Nou!!: Història de l'Iraq і Insurgència iraquiana · Veure més »

Iran

La República Islàmica de l'Iran és un país de l'Orient Mitjà.

Nou!!: Història de l'Iraq і Iran · Veure més »

Iraq

LIraq (en àrab العراق, al-ʿIrāq), o el seu nom oficial República de l'Iraq (en àrab الجمهورية العراقية, al-Jumhūriyya al-ʿIrāqiyya), és un país majoritàriament musulmà de l'Orient Pròxim, situat al nord de la península aràbiga.

Nou!!: Història de l'Iraq і Iraq · Veure més »

Iraq (província del Califat)

La província de l'Iraq fou una entitat administrativa del califat omeia que va existir als segles VII a X, sent la més rica i poblada.

Nou!!: Història de l'Iraq і Iraq (província del Califat) · Veure més »

Iraq ajamita

mapa del Jibal L'Iraq ajamita —en àrab عراق العجم Iraq al-ʿajam; en persa عراق عجم Iraq-i Ajam; literalment «Iraq dels perses»— fou una regió de Pèrsia.

Nou!!: Història de l'Iraq і Iraq ajamita · Veure més »

Isfahan

Hotel Abbasi Isfahan o Ispahan (en persa اصفهان Esfahān), localitzada a 340 kilòmetres al sud de Teheran, és la capital de la província d'Isfahan i la tercera ciutat més gran de l'Iran (després de la mateixa Teheran i Mashhad).

Nou!!: Història de l'Iraq і Isfahan · Veure més »

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Nou!!: Història de l'Iraq і Itàlia · Veure més »

Izz-ad-Dawla Bakhtiyar

Izz-ad-Dawla Bakhtiyar fou un sultà buwàyhida, fill i successor de Muïzz-ad-Dawla (932-967).

Nou!!: Història de l'Iraq і Izz-ad-Dawla Bakhtiyar · Veure més »

Jalal Talabani

Jalal Talabani (en àrab: جلال الطلباني Jalāl al-Talabānī; en kurd: جه‌لال تاڵه بانی Celal Talebanî) (Kelkan, 12 de novembre de 1933 - Berlín, 3 d'octubre de 2017) fou un polític i advocat kurd.

Nou!!: Història de l'Iraq і Jalal Talabani · Veure més »

Jalal-ad-Dawla

Jalal-ad-Dawla Abu-Tàhir ibn Bahà-ad-Dawla (993/994-Bagdad, 9 de març de 1044) fou un sultà buwàyhida o búyida.

Nou!!: Història de l'Iraq і Jalal-ad-Dawla · Veure més »

Jalal-ad-Din Mangubertí

Jalal-ad-Din Manguberti, Mangubirti, Mangüberti, Mankubirti o Minguburnu o Jalal-ad-Din Khwarizm-Xah (en farsi: جلال الدین منکبرنی) fou xa del Khwarizm, fill de Muhammad de Khwarizm i darrer sobirà de la Dinastia Anuixtigínida.

Nou!!: Història de l'Iraq і Jalal-ad-Din Mangubertí · Veure més »

Jami at-Tawàrikh

Jami at-Tawàrikh —en àrab جامع التواريخ, Jāmiʿ at-tawārīkh— o Compendi de cròniques és una crònica escrita pel metge i historiador persa Raixid-ad-Din (1247 - 1318), que explica els fets transcorreguts des d'Adam fins al segle XIII.

Nou!!: Història de l'Iraq і Jami at-Tawàrikh · Veure més »

Jardins penjants de Babilònia

Els jardins penjants de Babilònia (també anomenats els jardins de Semiramis), en temps de Nabucodonosor II, i les muralles de Babilònia foren considerats una de les Set Meravelles del Món. Tant els uns com les altres se suposa que van ser construïts per Nabucodonosor pels volts de l'any 600 aC (a l'actual Iraq). De tota manera, hi ha dubtes que els jardins arribessin a existir mai físicament. Els jardins de Babilònia es troben extensament documentats per historiadors grecs com Estrabó i Diodor de Sicília, però d'altra banda hi ha pocs indicis que ens facin pensar en la seva existència. Algunes restes poc significatives provinents de les excavacions del palau de Babilònia han estat sobredimensionades, i no casen de cap manera amb aquelles descripcions meravelloses. Algunes escoles de pensament creuen que, amb el pas dels anys, se'n va confondre la localització amb uns jardins que sí que van existir a Nínive, tal com ho testimonien unes taules procedents d'aquesta ciutat mesopotàmica on es mostren clarament uns jardins. Els escrits d'aquestes taules descriuen el possible ús de quelcom similar al cargol d'Arquimedes com a instrument per portar l'aigua fins a una altura determinada. Segons les antigues cròniques, els jardins es van construir per alegrar Amitis, l'enyoradissa dona de Nabucodonosor. Amitis, filla del rei dels medes, s'havia casat amb el rei babilònic per crear una aliança entre les dues nacions. El país d'on venia la noia, però, era verd i muntanyós, i Amitis trobava el terreny pla i àrid de la Mesopotàmia molt depriment. El rei va decidir de recrear per a ella la seva pàtria nadiua amb la construcció d'una muntanya artificial amb un acabament enjardinat. Els anomenats jardins penjants probablement no estaven "penjats" en el sentit d'estar suspesos per cables o cordes. El nom ve d'una traducció del mot grec kremastós o del llatí pensilis, que significa més aviat que els jardins penjaven cap avall des dels extrems d'una terrassa o balconada. El geògraf grec Estrabó, que va descriure els jardins al segle I aC, escrivia: "Es tracta d'unes terrasses amb volta aixecades l'una sobre l'altra, que se sostenen sobre pilars en forma de cub. Aquests pilars són buits per dintre i estan omplerts de terra perquè s'hi puguin plantar arbres de l'espècie més alta. Els pilars, les voltes i les terrasses estan fets de maó i asfalt." Si realment van existir, aquests jardins devien resultar una visió espectacular: una muntanya artificial, verda i esponerosa, enmig de la plana.

Nou!!: Història de l'Iraq і Jardins penjants de Babilònia · Veure més »

Jerusalem

Jerusalem —en hebreu יְרוּשָׁלַיִם, Yeruixalàyim; en àrab أورشليم القدس, Urxalim al-Quds (lit. «Jerusalem la Santa») o, senzillament, القدس, al-Quds; en llatí Hierosolyma; en grec Ιεροσόλυμα, Ierosólyma, o Ιερουσαλήμ, Ierusalēm—situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món.

Nou!!: Història de l'Iraq і Jerusalem · Veure més »

Jibal

Jibal —en àrab جبال, Jibāl, literalment «Muntanyes» o «Massís», plural de jàbal, «muntanya») fou una província del califat amb capital a Rayy, corresponent a l'antiga Mèdia, durant els califats omeia i abbàssida. El nom va caure en desús a partir del segle XI durant el domini de l'Imperi Seljúcida, sent substituït per Iraq Ajamita, per tal de distingir-lo de l'Iraq Àrab.

Nou!!: Història de l'Iraq і Jibal · Veure més »

Karbala

El santuari i part de la ciutat Karbala (en àrab كربلاء, Karbalāʾ), també coneguda com la Santa Karbala o Karbala al-Muqàddassa (en àrab كربلاء المقدسة, Karbalāʾ al-Muqaddasa) és una ciutat a l'Iraq, situada a uns 100 km al sud-oest de Bagdad a les coordenades 32.61°N, 44.08°E.

Nou!!: Història de l'Iraq і Karbala · Veure més »

Kazakhstan

El Kazakhstan (kazaχˈstan), oficialment la República del Kazakhstan (Қазақстан Республикасы, Qazaqstan Respūblīkasy; o Республика Казахстан, Respúblika Kazakhstan) és un país de l'Àsia central que limita amb Rússia al nord, la Xina al sud-est, el Kirguizistan, l'Uzbekistan i el Turkmenistan al sud, i la mar Càspia a l'oest.

Nou!!: Història de l'Iraq і Kazakhstan · Veure més »

Kharg

Kharg o Kharag o Kharak (en farsi جزیره خارک) és una illa de corall al Golf Pèrsic, que pertany a l'Iran.

Nou!!: Història de l'Iraq і Kharg · Veure més »

Kharigisme

El kharigisme (en àrab الخوارج, al-ẖawārij, "els kharigites", "els dissidents"; en singular, الخارجي, al-ẖārijī) és una de les tres branques en què es va dividir l'islam arran dels problemes successoris del califat pels volts de l'any 661: ortodoxos (o sunnites), xiïtes i kharigites.

Nou!!: Història de l'Iraq і Kharigisme · Veure més »

Khutba

La khutba —en àrab خطبة, ẖuṭba— és el sermó del khatib, que el fa abans de l'oració del divendres, així com en alguns serveis religiosos en ocasions especials, com a la celebració de les dues festes islàmiques principals, Al-Id al-Kabir i Id al-Fitr.

Nou!!: Història de l'Iraq і Khutba · Veure més »

Khuzestan

Comtats de Khuzestan Khuzestān (persa: خوزستان) és una de les 31 províncies d'Iran al sud-oest del país, a la frontera amb Iraq (província de Bàssora) i el golf Pèrsic.

Nou!!: Història de l'Iraq і Khuzestan · Veure més »

Khwarizm

Khwarizm (Khwarazm, Khorazm, Khwarezm, Khorezm) anomenada Khivà al període post mongol, és una regió de la part inferior de l'Amur Darya (Oxus).

Nou!!: Història de l'Iraq і Khwarizm · Veure més »

Kirkuk

Kirkuk, també Karkuk o Kerkuk, formes avui dia poc usades —en kurd Kerkûk o که‌رکووک; en àrab كركوك, Kirkūk; en turc Kerkük; en siríac ܐܪܦܗܐ— és una ciutat de l'Iraq, capital de la governació homónima.

Nou!!: Història de l'Iraq і Kirkuk · Veure més »

Kufa

Situació de Kufa a l'Iraq actual Kufa —en àrab الكوفة, al-Kūfa— és una ciutat d'Iraq, a la riba del riu Eufrates, uns 170 km al sud de Bagdad i 10 km al nord-est de Najaf.

Nou!!: Història de l'Iraq і Kufa · Veure més »

Kurdistan Iraquià

El Kurdistan del Sud (en kurd Başûrê Kurdistanê) o Regió del Kurdistan (en kurd Herêmî Kurdistanî) és un territori autònom kurd sota administració del Govern Regional del Kurdistan i que forma part de la República de l'Iraq.

Nou!!: Història de l'Iraq і Kurdistan Iraquià · Veure més »

Kurds

El territori del Kurdistan el 2007. Els kurds són un poble d'origen indoeuropeu, possiblement descendent dels medes, que habita a la regió muntanyosa del Kurdistan, al sud-oest d'Àsia.

Nou!!: Història de l'Iraq і Kurds · Veure més »

Kuwait

Pel que fa a la capital de l'estat, vegeu al-Kuwait. Kuwait (en àrab الكويت, al-Kuwayt) és un estat de l'Àsia situat al fons del Golf Pèrsic.

Nou!!: Història de l'Iraq і Kuwait · Veure més »

La Meca

La Meca és una ciutat de l'oest de la península Aràbiga.

Nou!!: Història de l'Iraq і La Meca · Veure més »

Les set meravelles del món

Marten Heemskerk, artista holandès del segle XVI. Les set meravelles del món (o les set meravelles del món antic) és una coneguda llista de construccions considerades com a monuments a la creació i l'enginy humà durant l'antiguitat clàssica.

Nou!!: Història de l'Iraq і Les set meravelles del món · Veure més »

Lliga Àrab

La Lliga Àrab (en àrab: الجامعة العربية, al-Jāmiʻa al-ʻArabiya), oficialment anomenada Lliga d'Estats Àrabs (جامعة الدول العربية, Jāmiʻat ad-Duwal al-ʻArabiya), és una organització política internacional d'estats àrabs de l'Àfrica del Nord, la Banya d'Àfrica i l'Àsia occidental.

Nou!!: Història de l'Iraq і Lliga Àrab · Veure més »

Londres

Londres —London — és la capital del Regne Unit i de facto d'Anglaterra i una de les ciutats més grans d'Europa.

Nou!!: Història de l'Iraq і Londres · Veure més »

Madrid

Madrid (nom oficial i estàndard en català, l'ús de Madrit es considera vàlid però arcaic) és la capital d'Espanya i de la Comunitat de Madrid.

Nou!!: Història de l'Iraq і Madrid · Veure més »

Malik al-Rahim

Abu Nasr Khusraw-Firuz al-Malik al-Rahim (+1058) fou un amir buwàyhida.

Nou!!: Història de l'Iraq і Malik al-Rahim · Veure més »

Manifestacions mundials contra la guerra d'Iraq

Les manifestacions mundials contra la guerra d'Iraq van començar l'any 2002, i continuaren després de la invasió d'Iraq del 2003.

Nou!!: Història de l'Iraq і Manifestacions mundials contra la guerra d'Iraq · Veure més »

Maragha

Mesquita Maragha o Maragheh (en persa: مراغه Marāgha o Marāghé; en àzeri: Marağa) és una ciutat del nord de l'Iran a la riba del riu Sufi Čay o Safi Čay i propera al riu Murdi Čay, de majoria àzeri i part de la província de l'Azerbaidjan oriental.

Nou!!: Història de l'Iraq і Maragha · Veure més »

Marc Ulpi Trajà

Trajà (Itàlica, prop de l'actual Sevilla, 18 de setembre del 53 – Selinos a Cilícia, 9 d'agost del 117) fou un general i emperador romà del 98 al 117, fill d'Ulpi Trajà, que fou de rang consular i patrici (el seu nom no apareix als Fasti) i membre d'una família senatorial de la província de la Bètica.

Nou!!: Història de l'Iraq і Marc Ulpi Trajà · Veure més »

Masud Barzani

Masud Barzani (kurd: مسعودبارزانی, Mesûd Barzanî) (Mahabad, 16 d'agost de 1946) és un polític kurd, actual president del Govern Regional del Kurdistan i el líder del Partit Democràtic del Kurdistan.

Nou!!: Història de l'Iraq і Masud Barzani · Veure més »

Mazyàdides

Els mazyàdides o dinastia mazyàdida o dels Banu Màzyad fou una nissaga àrab de l'Iraq central que va governar entre el segle X i el XII.

Nou!!: Història de l'Iraq і Mazyàdides · Veure més »

Mesopotàmia

Mesopotàmia (del grec, Me.so.po.taˈmi.a, «entre dos rius») és l'antiga denominació de la regió situada entre l'Eufrates i el Tigris, que era dividida en dues parts: la Baixa Mesopotàmia, entre el golf Pèrsic i el punt on els dos rius s'acostaven a la mínima distància, anomenada sovint Babilònia o Sumer, i l'Alta Mesopotàmia, on es va desenvolupar la civilització semita d'Accàdia (Accad) i posterior d'Assíria, la civilització hurrita amb el regne de Mitanni, i va florir després el regne d'Assíria.

Nou!!: Història de l'Iraq і Mesopotàmia · Veure més »

Mitologia sumèria

Principals divinitats cosmogològiques La mitologia sumèria és el conjunt de relats i creences de l'antiga Sumer, a Mesopotàmia.

Nou!!: Història de l'Iraq і Mitologia sumèria · Veure més »

Mongke

Mongke (1208 - 1259) fou el quart kakhan dels mongols, nét de Genguis Khan, fill de Tului i de Sorgaqtani i germà de Khublai Khan i de Hulegu.

Nou!!: Història de l'Iraq і Mongke · Veure més »

Mossul

Mapa de Mossul i els seus districtes Mossul (en àrab الموصل, al-Mawsil; en kurd موصل o Mûsil; en siríac ܢܝܢܘܐ, Nînwâ; en turc: Musul) és una ciutat de l'Iraq, capital de la governació (muḥāfaẓa) de Nínive.

Nou!!: Història de l'Iraq і Mossul · Veure més »

Muàwiya ibn Abi-Sufyan

Muàwiya ibn Abi-Sufyan o Muàwiya I —en àrab معاوية بن أبي سفيان, Muʿāwiya ibn Abī Sufyān— (602 - 680) fou califa omeia sufyànida de Damasc (661 - 680).

Nou!!: Història de l'Iraq і Muàwiya ibn Abi-Sufyan · Veure més »

Muïzz al-Dawla

Abu l-Husayn Ahmad ibn Abi Shudja Fanakhusraw Buya Muizz al-Dawla (915/916 - 967) fou un dels tres emirs buwàyhides originals, fundadors de la dinastia.

Nou!!: Història de l'Iraq і Muïzz al-Dawla · Veure més »

Muixaixa

Muixaixa (en àrab Muxaʿxaʿ) fou una dinastia àrab xiïta del Khuzestan amb centre a la població de Hawiza o Huwayza.

Nou!!: Història de l'Iraq і Muixaixa · Veure més »

Muixàrrif-ad-Dawla

Abu-Alí Hàssan Muixàrrif-ad-Dawla, més conegut simplement pel seu làqab com Muixàrrif-ad-Dawla (1003 – maig de 1025) fou emir buwàyhida de l'Iraq (1021–1025).

Nou!!: Història de l'Iraq і Muixàrrif-ad-Dawla · Veure més »

Nabopolassar

Nabopolassar (en accadi Nabu-apla-us.ur o Nabu-apla-utsur) (658 aC - 605 aC) fou un rei caldeu de Babilònia, fundador de l'Imperi neobabilònic i artífex de la caiguda de l'Imperi Assiri.

Nou!!: Història de l'Iraq і Nabopolassar · Veure més »

Najaf

Mesquita de l'imam Alí, a Najaf Najaf —en àrab النجف, an-Najaf, pronunciat an-Nàjaf— és una ciutat de l'Iraq, situada a uns 160 km al sud de Bagdad, a 10 km a la vora del desert, en un altiplà àrid.

Nou!!: Història de l'Iraq і Najaf · Veure més »

Nihawand

Nihawand (Nahavand, Nehavand o Nihavand, farsi: نهاوند Nahâvand; altres variants del nom: Nahavend, Nahawand, Nahaavand, Nehavend, i antigament Mah-Nahavand) és una ciutat de l'Iran a la província de Hamadan al sud de la ciutat d'Hamadan, a l'est de Malayer i al nord-oest de Borujerd (Burudjird), a la zona de les muntanyes Zagros a l'antic Djibal.

Nou!!: Història de l'Iraq і Nihawand · Veure més »

Nuri al-Said

Nuri al-Said despatxant amb el rei Faisal II Nuri Pasha al-Said —en àrab نوري السعيد, Nūrī as-Saʿīd— (1888 – 15 de juliol de 1958) fou un polític iraquià durant el mandat britànic i el regne de l'Iraq.

Nou!!: Història de l'Iraq і Nuri al-Said · Veure més »

Nusaybin

Nusaybin (siríac ܢܨܝܒܝܢ, Nṣibin, siríac modern ܨܘܒܐ, Ṣōbā, clàssica Mygdonios, després Nisibis, Nizibis, Nísibe o Nisibe i Nisibin, àrab Nasibin, armeni Mcbin o Nsepi o Nsepin) és una ciutat a la província de Mardin, al sud-est de Turquia, i situada a 128 km al sud-est de Diyarbakır.

Nou!!: Història de l'Iraq і Nusaybin · Veure més »

Oghuz

Els oghuz (en turc Oğuz; en àrab غز, ḡuzz; en grec bizantí Ouzoi; també coneguts com a Oguz, Kuz, Ouz, Okuz, Oufoi, Ouz, Torks, Uguz, Uuz o Uz) foren una horda o federació de tribus turqueses semi-nòmades de l'Àsia Central, establerta al nord de la mar Càspia i la mar d'Aral.

Nou!!: Història de l'Iraq і Oghuz · Veure més »

Oman

El Sultanat d'Oman és un estat d'Àsia situat a l'Orient Mitjà, a la punta sud-est de la península d'Aràbia.

Nou!!: Història de l'Iraq і Oman · Veure més »

Operació Alba Roja

LOperació Alba Roja (Operation Red Dawn en anglès), va ser una acció de les tropes de l'exèrcit estatunidenc que va suposar la captura de l'expresident d'Iraq Saddam Hussein el 13 de desembre del 2003, a Ad-Dawr, una petita població d'Iraq propera a Tikrit.

Nou!!: Història de l'Iraq і Operació Alba Roja · Veure més »

Organització de les Nacions Unides

LOrganització de les Nacions Unides (ONU) és una organització intergovernamental mundial, creada per la Carta de San Francisco el 1945, amb la finalitat de mantenir la pau, promoure la cooperació econòmica, cultural, social i humanitària, garantir la seguretat dels estats basant-se en els principis d'igualtat i autodeterminació i vetllar pel respecte dels drets humans.

Nou!!: Història de l'Iraq і Organització de les Nacions Unides · Veure més »

Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació

lires amb un homenatge a la FAO L'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO, sigles de Food and Agriculture Organization) és una organització específica de l'ONU, creada el 16 d'octubre de 1945, a la ciutat de Quebec.

Nou!!: Història de l'Iraq і Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació · Veure més »

Orient Pròxim

L'Orient Pròxim en un sentit més ampli L'Imperi otomà el 1812 L'Orient Pròxim o Pròxim Orient és un terme geogràfic que serveix per a designar diferents territoris segons geògrafs, arqueòlegs i historiadors, per una banda, i politòlegs, economistes i periodistes per l'altra.

Nou!!: Història de l'Iraq і Orient Pròxim · Veure més »

Pakistan

La República Islàmica del Pakistan o el Pakistan (en urdú: پاکستان) és un estat ubicat en el centre-sud d'Àsia.

Nou!!: Història de l'Iraq і Pakistan · Veure més »

Partit Baas

Logotip del partit a Síria Lema del partit, ''wahda, Hurriya, ishtirakiya'' El Partit Baas Àrab i Socialista (en àrab حزب البعث العربي الاشتراكي, Ḥizb al-Baʿṯ al-ʿArabī al-Ixtirākī) més conegut com Partit Baas, és un partit polític panarabista que va ser fundat en 1947, com a partit laic, nacionalista, i socialista.

Nou!!: Història de l'Iraq і Partit Baas · Veure més »

Partit Democràtic del Kurdistan

Bandera El Partit Democràtic del Kurdistan és un partit polític kurd, amb seccions a l'Iraq, l'Iran (funciona com a branca separada), Turquia, Síria i el Líban.

Nou!!: Història de l'Iraq і Partit Democràtic del Kurdistan · Veure més »

Pèrsia

Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).

Nou!!: Història de l'Iraq і Pèrsia · Veure més »

Polònia

Polònia (en polonès: Polska), oficialment República de Polònia (en polonès: Rzeczpospolita Polska), és un estat de l'Europa central.

Nou!!: Història de l'Iraq і Polònia · Veure més »

Primera Guerra Mundial

La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.

Nou!!: Història de l'Iraq і Primera Guerra Mundial · Veure més »

Província de Fars

Ruïnes de Persèpolis. Fars (en persa: فارس, Fârs) és una de les trenta-un províncies de l'Iran al sud del país, coneguda en època clàssica com Pèrsida (Perside) o Persis.

Nou!!: Història de l'Iraq і Província de Fars · Veure més »

Qara Qoyunlu

Els Kara Koyunlu o Qara Qoyunlu (en àzeri: Qaraqoyunlu; en turc: Karakoyunlu; en persa: قرا قویونلو, "els xais negres") foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar a part de les actuals Iran, Turquia, Iraq, Armènia i l'Azerbaidjan del 1375 al 1468.

Nou!!: Història de l'Iraq і Qara Qoyunlu · Veure més »

Raixid Ali Gaylani

Raixid Ali Gaylani o Raixid Ali al-Gaylani (رشيد عالي الكيلاني, també Sayyid Raixid Ali al-Gillani, Sayyid Raixid Ali al-Gailani o Sayyad Raixid Ali el Keilany) (1892 - 28 d'agost de 1965) fou primer ministre de l'Iraq al període monàrquic, fins a tres vegades.

Nou!!: Història de l'Iraq і Raixid Ali Gaylani · Veure més »

Raixid-ad-Din

Soldats mongols al ''Jami al-Tawarikh'' de Raixid-ad-Din, 1305–1306 Abu-l-Khayr Raixid-ad-Din Fadl-Al·lah ibn Imad-ad-Dawla al-Hamadhaní, més conegut com a Raixid-ad-Din Tabib, Raixid-ad-Din al-Hamadhaní o, simplement, com a Raixid-ad-Din (en persa i àrab رشيد الدين الهمذانى, Raxīd ad-Dīn Fadl Allāh) (Hamadan, 1247 - Sultaniyya, 1318) fou un metge persa musulmà d'origen jueu, escriptor i historiador, que va escriure una història universal en persa anomenada Jami at-Tawàrikh, considerada una peça clau de la historiografia mongòlica.

Nou!!: Història de l'Iraq і Raixid-ad-Din · Veure més »

Referèndum

Un referèndum o plebiscit és una votació popular convocada pel poder legislatiu (parlament) o pel cap d'un estat amb l'objectiu que la ciutadania doni la seva opinió davant d'un determinat tema d'interès general reforma usualment amb l'establiment (o modificació) de lleis o tractats internacionals.

Nou!!: Història de l'Iraq і Referèndum · Veure més »

Regent

Isabel II entre 1833 i 1840. El regent (del llatí regens, 'aquell qui governa') és la figura que substitueix la del rei en una monarquia quan aquest és menor, es troba absent o és incapacitat.

Nou!!: Història de l'Iraq і Regent · Veure més »

Regne de l'Iraq

El regne de l'Iraq va existir entre el 23 d'agost de 1921 i el 14 de juliol de 1958.

Nou!!: Història de l'Iraq і Regne de l'Iraq · Veure més »

Regne Unit

El Regne Unit (en anglès: The United Kingdom) oficialment, el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord (en anglès: The United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland) és un estat insular sobirà localitzat al nord-oest d'Europa.

Nou!!: Història de l'Iraq і Regne Unit · Veure més »

República Àrab Siriana

La República Àrab Siriana o Síria (en àrab: الجمهوريّة العربيّة السّوريّة, al-Jumhūriyya al-ʿArabiyya al-Sūriyya o سوريا, Sūriyā) és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel-Palestina i el Líban.

Nou!!: Història de l'Iraq і República Àrab Siriana · Veure més »

República Àrab Unida

La República Àrab Unida (en àrab ﺍﻟﺠﻤﻬﻮﺭﻳﺔ ﺍﻟﻌﺮﺑﻴﺔ ﺍﻟﻤﺘﺤﺪﺓ, al-Jumhūriyya al-ʿArabiyya al-Muttaḥida) va ser un estat àrab independent, producte de la unió temporal entre Egipte i Síria entre 1958 i 1961.

Nou!!: Història de l'Iraq і República Àrab Unida · Veure més »

República Dominicana

La República Dominicana és un estat de la Regió del Carib que ocupa les dues terceres parts de l'illa de la Hispaniola, la segona illa més gran de l'arxipèlag de les Antilles.

Nou!!: Història de l'Iraq і República Dominicana · Veure més »

Saddam Hussein

Saddam Hussein 'Abd al-Majid al-Tikriti —en àrab صدام حسين عبد المجيد التكريتي, Ṣaddām Ḥusayn ʿAbd al-Majīd al-Tikrītī— (Tikrit, Iraq, 28 d'abril de 1937 - Bagdad, Iraq, 30 de desembre de 2006) fou un militar i estadista iraquià.

Nou!!: Història de l'Iraq і Saddam Hussein · Veure més »

Samarra

Samarra (en àrab سامَرّاء, Sāmarrāʾ) és una ciutat de l'Iraq de la governació de Salah ad-Din.

Nou!!: Història de l'Iraq і Samarra · Veure més »

Samsam-ad-Dawla

Samsam-ad-Dawla (964-998) fou un príncep (emir) buwàyhida, fill gran d'Adud-ad-Dawla.

Nou!!: Història de l'Iraq і Samsam-ad-Dawla · Veure més »

Sawad

Sawad fou el nom donat a l'Iraq en els primers temps de l'islam.

Nou!!: Història de l'Iraq і Sawad · Veure més »

Segle XVI aC

El segle XVI aC comprèn els anys inclosos entre el 1600 aC i el 1501 aC i està marcat pel declivi temporal de Babilònia i la recuperació del poder per part d'Egipte després de l'expulsió dels hikses per part d'Amosis.

Nou!!: Història de l'Iraq і Segle XVI aC · Veure més »

Segle XVII aC

El segle XVII aC és un període que comprèn els anys inclosos entre el 1700 aC i el 1601 aC.

Nou!!: Història de l'Iraq і Segle XVII aC · Veure més »

Segle XX

Formalment, el segle XX comprèn el període d'anys entre l'1 de gener de 1901 fins al 31 de desembre de 2000, tots dos inclosos.

Nou!!: Història de l'Iraq і Segle XX · Veure més »

Segona Guerra Mundial

La Segona Guerra mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.

Nou!!: Història de l'Iraq і Segona Guerra Mundial · Veure més »

Selèucia del Tigris

Selèucia (Σελεύκεια) o Selèucia del Tigris, fou una ciutat de la vora del Tigris construïda per Seleuc I Nicàtor, a uns 60 km al nord de Babilònia, amb materials de la qual fou construïda.

Nou!!: Història de l'Iraq і Selèucia del Tigris · Veure més »

Setge de Bagdad (1258)

El Setge de Bagdad de 1258 va ser un fet d'armes que va concloure amb la victòria del cap mongol Hülegü, nét de Gengis Khan i germà del cap suprem mongol Mongke, sobre el Califat abbàssida i que va culminar en la presa, saqueig i incendi de Bagdad.

Nou!!: Història de l'Iraq і Setge de Bagdad (1258) · Veure més »

Sinjar

Temple yazidí a les muntanyes de Jabal Sinjar Sinjar (en àrab:سنجار, en kurd: Şengal) és una ciutat de l'Iraq situada a la regió muntanyosa transfronterera de Jabal Sinjar, que comprén l'àrea entre el riu Tigris i el Khabur.

Nou!!: Història de l'Iraq і Sinjar · Veure més »

Societat de Nacions

La Societat de Nacions (en francès: Société des Nations; en anglès: League of Nations; en alemany: Völkerbund), representada sovint per l'acrònim SdN, fou un organisme internacional, precedent de l'ONU actual.

Nou!!: Història de l'Iraq і Societat de Nacions · Veure més »

Sultan-ad-Dawla

Abu-Xujà Firuz Sultan-ad-Dawla ibn Bahà-ad-Dawla (?, vers 1000-Xiraz, 1024) fou un emir buwàyhida de Fars i l'Iraq (1012-1024).

Nou!!: Història de l'Iraq і Sultan-ad-Dawla · Veure més »

Sunnisme

El sunnisme (en àrab أهل السنة والجماعة, ahl as-sunna wa-l-jamāʿa, "gent de la tradició i la comunitat", o simplement ahl as-sunna) és la branca principal de l'islam, representant prop del 90% dels musulmans.

Nou!!: Història de l'Iraq і Sunnisme · Veure més »

Tabriz

Tabriz (antigament enc català Toris o Tauris) és una ciutat del nord-oest de l'Iran, capital de l'Azerbaidjan Meridional.

Nou!!: Història de l'Iraq і Tabriz · Veure més »

Tamerlà

Tamerlà (Kish, prop de Samarcanda, suposadament el 8 d'abril de 1336 - Otrar, 14 de febrer de 1405) fou un conqueridor turcomongol que establí l'imperi dels timúrides.

Nou!!: Història de l'Iraq і Tamerlà · Veure més »

Tarek Aziz

Mikhail Yuhanna, més conegut com a Tarek Aziz o Tariq Aziz —en àrab طارق عزيز, Ṭāriq ʿAzīz; en siríac ܜܪܩ ܥܙܝܙ— (Tel Keppe, Iraq, 28 d'abril de 1936 - Camp Cropper, Bagdad, 5 de juny de 2015) fou un polític iraquià, ministre d'Afers Exteriors (1983-1991), viceprimer ministre adjunt (1979-2003) i assessor proper del president Saddam Hussein durant dècades.

Nou!!: Història de l'Iraq і Tarek Aziz · Veure més »

Temple de Jerusalem

Maqueta del Segon temple de Jerusalem. El Temple de Jerusalem fou un santuari del poble d'Israel, situat a l'esplanada del mont Mòria, a la ciutat de Jerusalem, on actualment hi ha les mesquites de La Roca i d'Al-Aqsa.

Nou!!: Història de l'Iraq і Temple de Jerusalem · Veure més »

Tercer Reich

El Tercer Reich és el nom que rebé el darrer Imperi Alemany entre el 1934 i 1945, que s'identifica amb el nazisme.

Nou!!: Història de l'Iraq і Tercer Reich · Veure més »

Tigris

El Tigris (en persa antic Tigr; en arameu Deqlath; en àrab دجلة, Dijla; en turc i kurd Dicle; en hebreu, en textos bíblics, חִדֶּקֶל, Hiddéqel; en grec antic Τίγρης, Tigres, i en llatí Tigris) és, juntament amb l'Eufrates, un dels dos grans rius que defineixen la Mesopotàmia; és el més oriental de tots dos i travessa l'Iraq des de les muntanyes de l'Anatòlia.

Nou!!: Història de l'Iraq і Tigris · Veure més »

Timúrides

Els timúrides (en persa: گوركانى, anomenada per ells mateixos Gurkānī) foren una dinastia musulmana d'origen turcomongol.

Nou!!: Història de l'Iraq і Timúrides · Veure més »

Toghril Beg I

Abu Talib Muhammad Toghril Beg ibn Mikail conegut com a Toghril Beg I (vers 990 - 4 de setembre de 1063) fou el primer sultà de la dinastia seljúcida juntament amb el seu germà Çağrı Beg Dawud.

Nou!!: Història de l'Iraq і Toghril Beg I · Veure més »

Torre de Babel

Torre de Babel segons Pieter Brueghel el Vell, segle XVI La torre de Babel fou, segons la Bíblia, un gran projecte que emprengueren els humans després del gran diluvi universal per construir una ciutat en vertical a Babel.

Nou!!: Història de l'Iraq і Torre de Babel · Veure més »

Turquia

Turquia (en turc: Türkiye), oficialment la República de Turquia (en turc: Türkiye Cumhuriyeti), és un estat eurasiàtic que ocupa la península d'Anatòlia al sud-oest de l'Àsia, així com Tràcia als Balcans, regió del sud-est d'Europa.

Nou!!: Història de l'Iraq і Turquia · Veure més »

Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques

La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз Советских Социалистических Республик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), o la Rússia Soviètica va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.

Nou!!: Història de l'Iraq і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »

Unió Patriòtica del Kurdistan

La Unió Patriòtica del Kurdistan és un partit polític kurd a Iraq fundat l'any 1975.

Nou!!: Història de l'Iraq і Unió Patriòtica del Kurdistan · Veure més »

Uqàylides

La dinastia uqàylida o dels uqàylides fou una nissaga àrab que va governar a Síria del nord i l'Iraq del 990 al 1169.

Nou!!: Història de l'Iraq і Uqàylides · Veure més »

Wahhabisme

El wahhabisme —de l'àrab الوهابية, al-wahhābiyya— és un moviment fonamentalista musulmà sorgit com una branca del sunnisme i en especial de l'escola hanbalita.

Nou!!: Història de l'Iraq і Wahhabisme · Veure més »

Wasit

Wasit o Al-Wasit (en àrab واسط, Wāsiṭ, que significa «el centre») fou una ciutat de l'Iraq, a la riba de l'antic curs del riu Tigris.

Nou!!: Història de l'Iraq і Wasit · Veure més »

Winston Churchill

Sir Winston Leonard Spencer-Churchill (Woodstock, 30 de novembre de 1874 - Londres, 24 de gener de 1965) va ser un polític, militar i escriptor britànic, primer ministre del Regne Unit durant la Segona Guerra Mundial, entre 1940 i 1945, amb un segon mandat de 1951 a 1955.

Nou!!: Història de l'Iraq і Winston Churchill · Veure més »

Xamxi-Adad I

Imperi de Shamshi-Adad I vers 1780 aC Xamxi-Adad I (Šamši-Adad) (final - principi) fou rei de l'Alta Mesopotàmia amb capital a Shubat-Enlil.

Nou!!: Història de l'Iraq і Xamxi-Adad I · Veure més »

Xatt al-Arab

El Xatt al-Arab al seu pas per Basra El Xatt al-Arab (en àrab شط العرب, Xaṭṭ al-ʿArab, "Costa dels Àrabs") o Arvand (en persa اروندرود, Arvandrūd) és un riu format a la ciutat d'Al-Qurna (Iraq) per la unió de l'Eufrates i el Tigris, que corren junts els últims 170 km fins a arribar al golf Pèrsic.

Nou!!: Història de l'Iraq і Xatt al-Arab · Veure més »

Xàraf-ad-Dawla

Xàraf-ad-Dawla o Abu l-Fawaris Shirdhil Sharaf al-Dawla (~967 - 6 de setembre del 989) fou un emir, a vegades esmentat erròniament com a sultà, buwàyhida fill d'Adud al-Dawla i d'una esclava turca.

Nou!!: Història de l'Iraq і Xàraf-ad-Dawla · Veure més »

Xiisme

El xiisme (en àrab الشيعة, ax-xīʿa, etimològicament de l'expressió "شيعة علي", "xī'at 'Alī", "partit d'Alí" o "facció d'Alí") és la segona variant més important de la fe islàmica després de la sunnita i abans del kharigisme, tot i que només representa entre un 10% i un 15% dels musulmans, la gran majoria iranians.

Nou!!: Història de l'Iraq і Xiisme · Veure més »

Zanj

Zanj (en àrab i persa زنج, "terra dels negres") era el nom utilitzat pels geògrafs àrabs per a referir-se alhora a una porció de l'Àfrica oriental i als seus habitants.

Nou!!: Història de l'Iraq і Zanj · Veure més »

1 d'abril

L'1 d'abril és el noranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de l'Iraq і 1 d'abril · Veure més »

1 d'octubre

L'1 d'octubre és el dos-cents setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de l'Iraq і 1 d'octubre · Veure més »

1 de gener

L1 de gener és el primer dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Història de l'Iraq і 1 de gener · Veure més »

10 d'abril

El 10 d'abril és el centè dia de l'any del calendari gregorià i el cent unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de l'Iraq і 10 d'abril · Veure més »

1035

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Iraq і 1035 · Veure més »

1052

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Iraq і 1052 · Veure més »

1054

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Iraq і 1054 · Veure més »

1055

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Iraq і 1055 · Veure més »

1056

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Iraq і 1056 · Veure més »

1057

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Iraq і 1057 · Veure més »

1058

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Iraq і 1058 · Veure més »

1059

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Iraq і 1059 · Veure més »

1060

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Iraq і 1060 · Veure més »

1094

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Iraq і 1094 · Veure més »

11 de setembre

L'11 de setembre és la Diada Nacional de Catalunya i el dos-cents cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de l'Iraq і 11 de setembre · Veure més »

1118

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Iraq і 1118 · Veure més »

1135

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Iraq і 1135 · Veure més »

1136

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Iraq і 1136 · Veure més »

12 d'abril

El 12 d'abril és el cent dotzè dia de l'any en el Calendari Gregorià i el cent tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de l'Iraq і 12 d'abril · Veure més »

1221

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Iraq і 1221 · Veure més »

1230

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Iraq і 1230 · Veure més »

1258

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Iraq і 1258 · Veure més »

13 de desembre

El 13 de desembre és el tres-cents quaranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de l'Iraq і 13 de desembre · Veure més »

1335

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Iraq і 1335 · Veure més »

1336

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Iraq і 1336 · Veure més »

1393

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Iraq і 1393 · Veure més »

1394

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Història de l'Iraq і 1394 · Veure més »

14 de desembre

El 14 de desembre és el tres-cents quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de l'Iraq і 14 de desembre · Veure més »

14 de febrer

El 14 de febrer és el quaranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Història de l'Iraq і 14 de febrer · Veure més »

1401

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Iraq і 1401 · Veure més »

1402

L'any 1402 (MCDII) fou un any comú del segle XV que pertany a l'Edat Mitjana segons els criteris historiogràfics occidentals.

Nou!!: Història de l'Iraq і 1402 · Veure més »

1403

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Iraq і 1403 · Veure més »

1405

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Iraq і 1405 · Veure més »

1411

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Iraq і 1411 · Veure més »

1431

;Països Catalans.

Nou!!: Història de l'Iraq і 1431 · Veure més »

1466

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Història de l'Iraq і 1466 · Veure més »

1468

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Iraq і 1468 · Veure més »

1469

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Iraq і 1469 · Veure més »

15 de desembre

El 15 de desembre és el tres-cents quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de l'Iraq і 15 de desembre · Veure més »

15 de febrer

El 15 de febrer és el quaranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Història de l'Iraq і 15 de febrer · Veure més »

15 de gener

El 15 de gener és el quinzè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Història de l'Iraq і 15 de gener · Veure més »

1508

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Iraq і 1508 · Veure més »

1514

;Països Catalans.

Nou!!: Història de l'Iraq і 1514 · Veure més »

1528

;Països Catalans.

Nou!!: Història de l'Iraq і 1528 · Veure més »

1529

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Iraq і 1529 · Veure més »

1534

;Món: Enric VIII d'Anglaterra.

Nou!!: Història de l'Iraq і 1534 · Veure més »

16 de febrer

El 16 de febrer és el quaranta setè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Història de l'Iraq і 16 de febrer · Veure més »

16 de setembre

El 16 de setembre és el dos-cents cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de l'Iraq і 16 de setembre · Veure més »

17 d'agost

El 17 d'agost és el dos-cents vint-i-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trentè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de l'Iraq і 17 d'agost · Veure més »

17 de juliol

El 17 de juliol és el cent noranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de l'Iraq і 17 de juliol · Veure més »

18 d'octubre

El 18 d'octubre és el dos-cents noranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de l'Iraq і 18 d'octubre · Veure més »

18 de desembre

El 18 de desembre és el tres-cents cinquanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de l'Iraq і 18 de desembre · Veure més »

18 de juliol

El 18 de juliol és el cent noranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-centè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de l'Iraq і 18 de juliol · Veure més »

19 de desembre

El 19 de desembre és el tres-cents cinquanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de l'Iraq і 19 de desembre · Veure més »

19 de gener

El 19 de gener és el dinovè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Història de l'Iraq і 19 de gener · Veure més »

19 de maig

El 19 de maig és el cent trenta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quarantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de l'Iraq і 19 de maig · Veure més »

1913

;Països Catalans.

Nou!!: Història de l'Iraq і 1913 · Veure més »

1916

;Països Catalans.

Nou!!: Història de l'Iraq і 1916 · Veure més »

1917

;Països Catalans.

Nou!!: Història de l'Iraq і 1917 · Veure més »

1919

Llinda d'un edifici del carrer Major d'Olot.

Nou!!: Història de l'Iraq і 1919 · Veure més »

1920

Estació del Nord de Terrassa el '''1920'''.

Nou!!: Història de l'Iraq і 1920 · Veure més »

1921

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Iraq і 1921 · Veure més »

1930

Terrassa, el raval de Montserrat, el '''1930'''.

Nou!!: Història de l'Iraq і 1930 · Veure més »

1932

;Països Catalans.

Nou!!: Història de l'Iraq і 1932 · Veure més »

1956

;Països Catalans.

Nou!!: Història de l'Iraq і 1956 · Veure més »

1978

;Països Catalans.

Nou!!: Història de l'Iraq і 1978 · Veure més »

1979

;Països Catalans.

Nou!!: Història de l'Iraq і 1979 · Veure més »

1980

;Països Catalans.

Nou!!: Història de l'Iraq і 1980 · Veure més »

1981

;Països Catalans.

Nou!!: Història de l'Iraq і 1981 · Veure més »

1982

;Països Catalans.

Nou!!: Història de l'Iraq і 1982 · Veure més »

1983

;Països Catalans.

Nou!!: Història de l'Iraq і 1983 · Veure més »

1984

;Països Catalans.

Nou!!: Història de l'Iraq і 1984 · Veure més »

1986

Any Internacional de la Pau per les Nacions Unides.

Nou!!: Història de l'Iraq і 1986 · Veure més »

1987

;Països Catalans.

Nou!!: Història de l'Iraq і 1987 · Veure més »

1988

;Països Catalans.

Nou!!: Història de l'Iraq і 1988 · Veure més »

1989

;Països Catalans.

Nou!!: Història de l'Iraq і 1989 · Veure més »

1990

;Països Catalans.

Nou!!: Història de l'Iraq і 1990 · Veure més »

1991

;Països Catalans.

Nou!!: Història de l'Iraq і 1991 · Veure més »

1992

;Països Catalans.

Nou!!: Història de l'Iraq і 1992 · Veure més »

1993

;Països Catalans.

Nou!!: Història de l'Iraq і 1993 · Veure més »

1994

;Països Catalans.

Nou!!: Història de l'Iraq і 1994 · Veure més »

1995

;Països Catalans.

Nou!!: Història de l'Iraq і 1995 · Veure més »

1996

;Països Catalans.

Nou!!: Història de l'Iraq і 1996 · Veure més »

1997

;Països Catalans.

Nou!!: Història de l'Iraq і 1997 · Veure més »

1998

;Països Catalans.

Nou!!: Història de l'Iraq і 1998 · Veure més »

20 d'agost

El 20 d'agost és el dos-cents trenta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de l'Iraq і 20 d'agost · Veure més »

20 de juliol

El 20 de juliol és el dos-cents unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de l'Iraq і 20 de juliol · Veure més »

2001

;Països Catalans.

Nou!!: Història de l'Iraq і 2001 · Veure més »

2003

;Espanya.

Nou!!: Història de l'Iraq і 2003 · Veure més »

22 de setembre

El 22 de setembre és el dos-cents seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de l'Iraq і 22 de setembre · Veure més »

23 d'agost

El 23 d'agost és el dos-cents trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de l'Iraq і 23 d'agost · Veure més »

23 de desembre

El 23 de desembre és el tres-cents cinquanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de l'Iraq і 23 de desembre · Veure més »

23 de març

El 23 de març és el vuitanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de l'Iraq і 23 de març · Veure més »

24 de gener

El 24 de gener és el vint-i-quatrè dia de l'any del Calendari Gregorià.

Nou!!: Història de l'Iraq і 24 de gener · Veure més »

24 de juliol

El 24 de juliol és el dos-cents cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de l'Iraq і 24 de juliol · Veure més »

25 de gener

El 25 de gener és el vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Història de l'Iraq і 25 de gener · Veure més »

26 d'agost

El 26 d'agost és el dos-cents trenta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de l'Iraq і 26 d'agost · Veure més »

26 d'octubre

El 26 d'octubre és el dos-cents noranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-centè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de l'Iraq і 26 d'octubre · Veure més »

26 de gener

El 26 de gener és el vint-i-sisè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Història de l'Iraq і 26 de gener · Veure més »

26 de juny

El 26 de juny és el cent setanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de l'Iraq і 26 de juny · Veure més »

27 de desembre

El 27 de desembre és el tres-cents seixanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de l'Iraq і 27 de desembre · Veure més »

28 d'abril

El 28 d'abril és el cent divuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dinovè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de l'Iraq і 28 d'abril · Veure més »

28 de juliol

El 28 de juliol és el dos-cents novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents desè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de l'Iraq і 28 de juliol · Veure més »

29 de gener

El 29 de gener és el vint-i-novè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Història de l'Iraq і 29 de gener · Veure més »

29 de maig

El 29 de maig és el cent quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de l'Iraq і 29 de maig · Veure més »

4 de desembre

El 4 de desembre és el tres-cents trenta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de l'Iraq і 4 de desembre · Veure més »

5 de maig

El 5 de maig és el cent vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de l'Iraq і 5 de maig · Veure més »

5 de novembre

El 5 de novembre és el tres-cents novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents desè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de l'Iraq і 5 de novembre · Veure més »

5 de setembre

El 5 de setembre és el dos-cents quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de l'Iraq і 5 de setembre · Veure més »

6 de novembre

El 6 de novembre és el tres-cents desè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents onzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de l'Iraq і 6 de novembre · Veure més »

633

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Iraq і 633 · Veure més »

634

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Iraq і 634 · Veure més »

635

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Iraq і 635 · Veure més »

636

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Iraq і 636 · Veure més »

637

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Iraq і 637 · Veure més »

638

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Iraq і 638 · Veure més »

642

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Iraq і 642 · Veure més »

656

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Iraq і 656 · Veure més »

658

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Iraq і 658 · Veure més »

661

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Iraq і 661 · Veure més »

670

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Iraq і 670 · Veure més »

7 de desembre

El 7 de desembre és el tres-cents quaranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de l'Iraq і 7 de desembre · Veure més »

7 de juny

El 7 de juny és el cent cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de l'Iraq і 7 de juny · Veure més »

750

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Iraq і 750 · Veure més »

762

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Iraq і 762 · Veure més »

8 d'agost

El 8 d'agost és el dos-cents vintè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de l'Iraq і 8 d'agost · Veure més »

8 de gener

El 8 de gener és el vuitè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Història de l'Iraq і 8 de gener · Veure més »

812

L'anu 812 (DCCCXII) fou un any de traspàs començat en dijous segons el calendari gregorià.

Nou!!: Història de l'Iraq і 812 · Veure més »

813

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Iraq і 813 · Veure més »

814

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Iraq і 814 · Veure més »

815

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Iraq і 815 · Veure més »

836

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Iraq і 836 · Veure més »

865

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Iraq і 865 · Veure més »

866

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Iraq і 866 · Veure més »

869

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Iraq і 869 · Veure més »

872

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Iraq і 872 · Veure més »

883

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Iraq і 883 · Veure més »

9 de desembre

El 9 de desembre és el tres-cents quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de l'Iraq і 9 de desembre · Veure més »

9 de juliol

El 9 de juliol és el cent norantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de l'Iraq і 9 de juliol · Veure més »

901

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Iraq і 901 · Veure més »

905

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Iraq і 905 · Veure més »

912

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Iraq і 912 · Veure més »

936

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Iraq і 936 · Veure més »

938

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Iraq і 938 · Veure més »

940

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Iraq і 940 · Veure més »

941

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Iraq і 941 · Veure més »

942

L'any 942 (CMXLII) fou un any comú iniciat en dissabte pertanyent a l'edat mitjana.

Nou!!: Història de l'Iraq і 942 · Veure més »

945

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Iraq і 945 · Veure més »

947

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Iraq і 947 · Veure més »

981

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Iraq і 981 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Conquesta musulmana de l'Iraq, Fatimites i seljúcides a l'Iraq, Història d'Iraq, Iraq sota els abbàssides (750-945), Iraq sota els ilkànides i els djalayàrides.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »