Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Història de l'Iran

Índex Història de l'Iran

Extensió geogràfica de la influència iraniana en el segle I aC. L'Imperi Part (en la seva major part iranians occidentals) es mostra en vermell, altres zones, dominades per la regió d'Escítia (majoritàriament iranians orientals), en taronja. La història de l'Iran i el Gran Iran (al qual es refereixen també com el "Continent cultural iranià" per l'Encyclopædia Iranica) abraça la zona que va des de l'Eufrates a l'oest fins al riu Indus i el Sirdarià a l'est i des del Caucas, mar Caspi i mar d'Aral al nord al golf Pèrsic i el golf d'Oman al Sud.

374 les relacions: Abbas I el Gran, Abbàs (nom), Abbàs ibn Abd-al-Múttalib, Abu-Hàmid al-Ghazalí, Abu-Múslim, Adrià, Adurbad, Afganistan, Agència Central d'Intel·ligència, Ahura Mazda, Aiatol·là, Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib, Al-Mansur (abbàssida), Alí ibn Abi-Tàlib, Alexandre el Gran, Ali Khamenei, Alides, Amosis II, Amudarià, Anahita, Anatòlia, Angra Mainyu, Antàlcides, Antíoc III, Antiga Grècia, Antioquia de l'Orontes, Anxan, Aquemenes, Ardabil, Ardaixir I, Ariaramnes de Pèrsia, Aris (poble), Armènia, Arquitectura aquemènida, Arsaces I de Pàrtia, Arsaces II de Pàrtia, Arsàcides, Artaban I de Pàrtia, Artaban II de Pàrtia, Artaban III de Pàrtia, Artaban V de Pàrtia, Artaxata, Artaxerxes I de Pèrsia, Artaxerxes II de Pèrsia, Artaxerxes III de Pèrsia, Assíria, Astíages de Mèdia, Atenes, Atropatene, Avèstic, ..., Avesta, Azerbaidjan, Índia, Àfrica del Nord, Àsia Central, Babilònia, Babilim, Bactriana, Bagdad, Balutxistan (regió), Balutxistan Occidental, Batalla d'Edessa, Batalla de Carrhae, Batalla de les Termòpiles (480 aC), Batalla de Platees, Batalla de Salamina, Beduí, Budisme, Burgesia, Califa, Califat abbàssida, Cambises II de Pèrsia, Canaan, Caucas, Cir I d'Anxan, Cir II el Gran, Civilització, Civilització de la vall de l'Indus, Commagena, Comunisme, Cosroes I, Cronologia de la història de l'Iran, Ctesifont, Damasc, Darios el Gran, Darios III de Pèrsia, Dècada del 220, Dècada del 500 aC, Dècada del 510 aC, Dècada del 520 aC, Dècada del 530 aC, Dècada del 550 aC, Dècada del 700 aC, Deioces de Mèdia, Diàdocs, Dinastia qajar, Dinastia Zand, Dracma, Dualisme, Ecbatana, Economia, Edat de pedra, Egipte, Elam, Eneolític, Escites, Esparta, Espionatge, Estats Units d'Amèrica, Eufrates, Europa, Extrem Orient, Farah Pahlaví, Flavi Claudi Constantí, Fraapatios de Pàrtia, Fraates I de Pàrtia, Fraates II de Pàrtia, Fraates III de Pàrtia, Fraates V de Pàrtia, Gaumata, Genguis Khan, George Walker Bush, Gneu Domici Corbuló, Gneu Pompeu Magne, Golf d'Oman, Golf Pèrsic, Gorga, Gotarces I de Pàrtia, Gotarces II de Pàrtia, Grècia, Grecs, Guerra Iran-Iraq, Guerres Mèdiques, Harmuza, Hebreus, Hekatompilos, Heròdot, Hit, Home de Neandertal, Immortals, Imperi Aquemènida, Imperi Britànic, Imperi Mede, Imperi Part, Imperi Persa, Imperi Romà, Imperi Sassànida, Imperi Selèucida, Indústria, Indus, Iran, Iraq, Islam, Ismaïl I, Jònia, Jiroft, Judaisme, Kabul, Kabulistan, Kandahar, Kara-khitai, Kerman, Khorasan (província del Califat), Kobad I, Leònides I, Llac Urmia, Llengües indoeuropees, Llengua elamita, Llibertat, Mahmud Ghazan, Mahoma, Mar Càspia, Mar d'Aral, Marc Aureli, Marc Estaci Prisc, Marc Ulpi Trajà, Marc Vipsani Agripa, Mardoni, Maukisres de Pàrtia, Medes, Meherdates de Pàrtia, Merv, Mesolític, Mesopotàmia, Mesopotàmia (província romana), Misticisme, Mitra (mitologia), Mitridates I de Pàrtia, Mitridates II de Pàrtia, Mitridates IV de Pàrtia, Mongols, Monofisisme, Monoteisme, Mosterià, Muhammad Khatami, Musulmà, Neolític, Nestorianisme, Nixapur, Oceà Atlàntic, Oceà Índic, Omeies, Orient Mitjà, Orient Pròxim, Orodes I de Pàrtia, Orodes II de Pàrtia, Orodes III de Pàrtia, Osroene, Osroes I de Pàrtia, Pacoros I de Pàrtia, Pakistan, Paleolític, Palestina, París, Parsis, Partamasiris, Partamaspades de Pàrtia, Parts, Pasargada, Pèrsia, Pequín, Persa, Persèpolis, Perses, Plistocè, Polis, Politeisme, Postguerra, Pretendent al tron, Protoindoeuropeus, Província de Fars, Rússia, Regió d'Escítia, Religió, República Àrab Siriana, Revolta jònica, Riu Helmand, Ruhol·lah Khomeini, Saddam Hussein, Sanabares de Pàrtia, Sanatrokes I de Pàrtia, Sanatrokes II de Pàrtia, Sapor I, Sapor II, Saques, Sànscrit, Sàtrapa, Sedentarisme, Segle VII, Segle XIX, Segle XVI, Segle XXI, Segona Guerra Mundial, Selèucia del Tigris, Seleuc I Nicàtor, Septimi Sever, Sind, Siraf, Sirdarià, Sistan, Smerdis de Pèrsia, Sogdià de Pèrsia, Sohemus d'Armènia, Subcontinent indi, Sufisme, Sumeri, Susa (Iran), Tabaristan, Tabriz, Tadjikistan, Tamerlà, Teheran, Teispes d'Anshan, Thomas Browne, Tian Shan, Tigris, Timúrides, Tiridates I d'Armènia, Transoxiana, Tràcia Oriental, Turc, Turcs, Turkmenistan, Turquia, Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, Uzbekistan, Vardanes I de Pàrtia, Vologès I de Pàrtia, Vologès III de Pàrtia, Vologès IV de Pàrtia, Vologès V de Pàrtia, Vonones I de Pàrtia, Vonones II de Pàrtia, Xa, Xahr-i Sokhta, Xerxes I de Pèrsia, Xerxes II de Pèrsia, Xiisme, Xina, Zaratustra, Zoroastrisme, 10, 105, 116, 117, 129, 13, 140, 147, 148 aC, 161, 162 aC, 163, 164 aC, 173 aC, 18, 181 aC, 1874, 1907, 191, 1925, 193, 1935, 1941, 1946, 1953, 1955, 1964, 197, 1975, 1977, 1978, 1979, 1980, 1988, 1989, 2 aC, 2001, 2002, 2006, 208, 209 aC, 325, 37 aC, 379, 379 aC, 400 aC, 404 aC, 42, 423 aC, 424 aC, 426 aC, 450 aC, 46, 465 aC, 486, 49, 492 aC, 498, 5, 51, 52 aC, 53 aC, 560, 64 aC, 65, 651, 69 aC, 7, 762, 77, 8, 80 aC, 87 aC. Ampliar l'índex (324 més) »

Abbas I el Gran

Abbas I de Pèrsia (en persa: شاه عباس بزرگ, Shăh Abbās-e bozorg), també conegut com a Abbas I el Gran (27 de gener de 1571-19 de gener de 1629) fou xa de la dinastia safàvida de Pèrsia, fill i successor de Muhammad Khudabanda el 1588.

Nou!!: Història de l'Iran і Abbas I el Gran · Veure més »

Abbàs (nom)

Abbàs o, amb l'article inicial, al-Abbàs és un nom masculí àrab —en àrab عباس o العباس, ʿAbbās o al-ʿAbbās— que literalment significa «auster», «sever», «adust» o, amb l'article inicial, «l'auster», «el sever» o «l'adust».

Nou!!: Història de l'Iran і Abbàs (nom) · Veure més »

Abbàs ibn Abd-al-Múttalib

Al-Abbàs ibn Abd-al-Múttalib (la Meca, 566 – Medina, 652, any 32 de l'hègira) fou oncle del profeta Muhàmmad i d'Alí, quart califa sunnita i primer imam xiïta.

Nou!!: Història de l'Iran і Abbàs ibn Abd-al-Múttalib · Veure més »

Abu-Hàmid al-Ghazalí

Abu-Hàmid al-Ghazalí, conegut també amb el nom catalanitzat d'Algatzell i, entre els musulmans, com l'imam al-Ghazalí o Hújjat-al-Islam —en persa محمد غزالی; en àrab ابو حامد محمد بن محمد الغزالي الشافعي الطوسي حجة الإسلام, Abū Ḥāmid Muḥammad ibn Muḥammad al-Ḡazālī ax-Xāfiʿī aṭ-Ṭūsī Ḥujjat al-Islām; en llatí Algazelus o Algazel— (Tus, Khorasan, 1058 - 1111), fou un teòleg, filòsof, jurista i mestre sufí considerat un dels pensadors més importants del món islàmic, representant el misticisme més profund.

Nou!!: Història de l'Iran і Abu-Hàmid al-Ghazalí · Veure més »

Abu-Múslim

Abu-Múslim Abd-ar-Rahman ibn Múslim al-Khurassaní, més conegut senzillament com a Abu-Múslim — en persa ابو مسلم خراسانى; en àrab أبو مسلم عبد الرحمن بن مسلم الخراساني— (700 - 755) fou el cap de la revolució abbàssida al Khurasan.

Nou!!: Història de l'Iran і Abu-Múslim · Veure més »

Adrià

Adrià (Publius Aelius Traianus Hadrianus) (Itàlica, Hispània, 24 de gener del 76 - Baia, 10 de juliol del 138) fou emperador de l'Imperi romà del 117 al 138.

Nou!!: Història de l'Iran і Adrià · Veure més »

Adurbad

Adurbad fill de Mahrspand (Adurbad-e Mahrspandan) fou un mobad de mobads (mowbedān mowbed.

Nou!!: Història de l'Iran і Adurbad · Veure més »

Afganistan

L'Afganistan és una república islàmica de l'Àsia Central, a l'altiplà iranià, a la zona de transició entre l'Himàlaia i les regions de la mar Càspia.

Nou!!: Història de l'Iran і Afganistan · Veure més »

Agència Central d'Intel·ligència

L'Agència Central d'Intel·ligència (en anglès, Central Intelligence Agency), més coneguda com a CIA per les seves sigles en anglès, és l'agència governamental dels Estats Units encarregada de la recopilació, l'anàlisi i l'ús de la informació a l'exterior del país, ja sigui sobre governs, grups, corporacions o individus que puguin afectar la seguretat nacional del país, o dels seus interessos econòmics o geoestratègics. La seu central de la CIA es troba a Langley, Virgínia.

Nou!!: Història de l'Iran і Agència Central d'Intel·ligència · Veure més »

Ahura Mazda

Ahura Mazda, anomenat més tard Ormazd, fou el déu suprem de l'antiga religió politeista persa, que possiblement provenia d'un tronc comú amb la filosofia vèdica, confonent-se a l'origen amb Mitra-Varuna citats al Rigveda (on Varuna és anomenat a vegades Asura, "el Senyor", d'on derivaria Ahura).

Nou!!: Història de l'Iran і Ahura Mazda · Veure més »

Aiatol·là

miniatura Aiatol·là (en persa: آيت‌الله, Ayatollah; en àrab: آية الله, āyat Allāh) és un títol de distinció donat a un clergue xiïta.

Nou!!: Història de l'Iran і Aiatol·là · Veure més »

Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib

Al-Hussayn ibn Alí. Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib (en àrab الحسین بن علی بن أبي طالب, al-Ḥusayn ibn ʿAlī ibn Abī Ṭālib) (c. 630 - 680) fou el segon fill d'Alí ibn Abi-Tàlib i de la filla de Mahoma, Fàtima az-Zahra.

Nou!!: Història de l'Iran і Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib · Veure més »

Al-Mansur (abbàssida)

Abu-Jàfar Abd-Al·lah al-Mansur ibn Muhàmmad ibn Alí, més conegut simplement pel seu làqab al-Mansur - en àrab أبو جعفر عبد الله المنصور, Abū Jaʿfar ʿAbd Allāh al-Manṣūr - (al-Humayma, a l'est del Jordà, 709/713- camí de la Meca, 775) fou califa abbàssida de Bagdad (754-775).

Nou!!: Història de l'Iran і Al-Mansur (abbàssida) · Veure més »

Alí ibn Abi-Tàlib

Abu-l-Hàssan Alí ibn Abi-Tàlib al-Haiximí, més conegut simplement com a Alí ibn Abi-Tàlib —en àrab: أبو الحسن علي بن أبي طالب الهاشمي, Abū l-Ḥasan ʿAlī ibn Abī Ṭālib al-Hāximī— (La Meca, 23 d'octubre de 598 o 600 o 17 de març de 599 o 600 – Kufa, 27 de gener del 661), va ser un dels primers musulmans, quan només tenia deu o onze anys i va ser el quart califa de l'Islam (656-659).

Nou!!: Història de l'Iran і Alí ibn Abi-Tàlib · Veure més »

Alexandre el Gran

Estàtua d'Alexandre el Gran a Tessalònica Alexandre III el Gran o Alexandre el Magne (grec: Μέγας Αλέξανδρος) (21 de juliol del 356 aC - 10 de juny del 323 aC) va ser rei del Regne grec de Macedònia (336-323 aC), conqueridor de l'Imperi persa i un dels líders militars més importants del món antic.

Nou!!: Història de l'Iran і Alexandre el Gran · Veure més »

Ali Khamenei

El gran aiatol·là Alí Khamenei va ser el president de l'Iran entre 1981 i 1989.

Nou!!: Història de l'Iran і Ali Khamenei · Veure més »

Alides

Alides és el nom donat als descendents d'Alí ibn Abi-Tàlib.

Nou!!: Història de l'Iran і Alides · Veure més »

Amosis II

Contracte de parceria de l'època d'Amosis II. Louvre. Amasis II, Jenemibra Ahmose, Ahmose II, o Àmasis (570 - 526 aC.) va ser faraó de la dinastia XXVI d'Egipte.

Nou!!: Història de l'Iran і Amosis II · Veure més »

Amudarià

L'Amudarià (del rus Амударья, Amudarià; en tadjik: Омударё o дарёи Ому, Omudarió o darioi Omu; en persa: آمودریا, Amudarià; en uzbek: Amudaryo; en turcman: Amyderýa) és un riu de l'Àsia central, conegut antigament com a Oxus.

Nou!!: Història de l'Iran і Amudarià · Veure més »

Anahita

Anahita Anahita o Anāhitā en llengua avèstica, és el nom d'una figura cosmològica indoirànica, venerada com la divinitat de les aigües (Aban), associada amb la fertilitat, la sanació i la saviesa.

Nou!!: Història de l'Iran і Anahita · Veure més »

Anatòlia

350px Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.

Nou!!: Història de l'Iran і Anatòlia · Veure més »

Angra Mainyu

Angra Mainyu (en avèstic) o Ahriman (en persa) és una divinitat del zoroastrisme que representa la força maligna que intenta arrossegar l'home cap a l'error.

Nou!!: Història de l'Iran і Angra Mainyu · Veure més »

Antàlcides

Antàlcides (Antalcidas, Ἀνταλκίδας) fou un polític espartà i diplomàtic de l'escola de Lisandre.

Nou!!: Història de l'Iran і Antàlcides · Veure més »

Antíoc III

Moneda amb la imatge d'Antíoc. Antíoc III dit «el gran» (vers 241 aC–187 aC) fou rei selèucida del 223 aC al 187 aC.

Nou!!: Història de l'Iran і Antíoc III · Veure més »

Antiga Grècia

Lantiga Grècia, o Grècia clàssica, és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre Magne, també conegut com Alexandre el Gran, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.

Nou!!: Història de l'Iran і Antiga Grècia · Veure més »

Antioquia de l'Orontes

Antioquia (Antiocheia) fou una ciutat de Síria situada a l'angle entre la costa sud de l'Àsia Menor i la costa de Síria, a la riba de l'Orontes.

Nou!!: Història de l'Iran і Antioquia de l'Orontes · Veure més »

Anxan

Anxan fou un regne de la regió d'Elam, situat al sud-est a l'oest del modern Fars.

Nou!!: Història de l'Iran і Anxan · Veure més »

Aquemenes

Aquemenes fou l'ancestre suposat de la dinastia aquemènida de Pèrsia.

Nou!!: Història de l'Iran і Aquemenes · Veure més »

Ardabil

Ardabil (persa i àzeri: اردبیل, Ardebil; turc, Erdebil; antic persa: Artavil que vol dir "Lloc Sagrat"; armeni Artavet i Artavel) és una ciutat de l'Iran, capital de la província d'Ardabil.

Nou!!: Història de l'Iran і Ardabil · Veure més »

Ardaixir I

Relleu d'Ardaixir I prop de Persèpolis, Iran. Ardaixir I, del grec Artaxerxes (? - 240), fou el primer Xahanxa (Rei de reis) de la dinastia sassànida, i rei de reis de Pèrsia des de l'any 226, quan prengué el poder a Artaban V de Pàrtia (rei de l'imperi Part) fins a l'any 240.

Nou!!: Història de l'Iran і Ardaixir I · Veure més »

Ariaramnes de Pèrsia

Ariaramnes (Pau dels Aris) fou fill de Teispes, rei dels perses i d'Anshan, i germà de Cir I d'Anshan.

Nou!!: Història de l'Iran і Ariaramnes de Pèrsia · Veure més »

Aris (poble)

Els aris o arians són una sèrie de pobles, derivat del sànscrit "Ārya" que vol dir “noble” o “honorable”.

Nou!!: Història de l'Iran і Aris (poble) · Veure més »

Armènia

La República d'Armènia o Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Hayastani Hanrapetut'yun; o Հայաստան, Hayastan) (Armínia en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, des del 1990 una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.

Nou!!: Història de l'Iran і Armènia · Veure més »

Arquitectura aquemènida

Panorama de les runes de Persèpolis Relleu dels Immortals Lleó mossegant un bou Larquitectura aquemènida (Persa: معماری هخامنشیان) és l'arquitectura que van desenvolupar els perses aquemènides, manifestat en la construcció de ciutats espectaculars utilitzades pel govern de l'imperi i per habitar-hi la població (Persèpolis, Susa, Ecbatana), temples edificats per allotjar-hi el culte i les reunions socials (com ara els temples mazdeistes i mausoleus erigits en honor de reis caiguts (com per exemple la tomba de Cir II el Gran). La característica principal de l'arquitectura persa era la seva naturalesa eclèctica, amb elements incorporats de les arquitectures assíria, egípcia, meda i grega asiàtica, però produint no obstant això una identitat persa única, apreciant-se en el producte acabat. L'arquitectura aquemènida, acadèmicament, està classificada sota l'arquitectura persa, en termes del seu estil i disseny. L'herència arquitectònica aquemènida, iniciada amb l'expansió de l'imperi al voltant del 550 aC, va ser un període de creixement artístic que va deixar un extraordinari llegat arquitectònic, que va des de la solemne tomba de Cir el Gran, a Pasargada, fins a les estructures esplèndides de l'opulent ciutat de Persèpolis. Amb l'arribada del segon Imperi persa, la dinastia sassànida (224–624), es va reviure la tradició aquemènida amb la construcció de temples dedicats al foc, així com palaus monumentals. Potser les estructures mes espectaculars, avui dia, són les runes de Persèpolis, abans una ciutat opulenta establerta pel rei aquemènida Darios I el Gran amb funcions governamentals i cerimonials, a més de servir com una de les quatre capitals de l'imperi. Persèpolis va trigar 100 anys en ser construïda, i finalment seria saquejada i cremada per les tropes d'Alexandre el Gran l'any 330 aC. També es van construir estructures urbanístiques similars a Susa i Ecbatana, amb funcions similars a Persèpolis i també promogudes per Darios I. Entre les funcions d'aquests centres es trobava la recepció de dignataris i delegats, la celebració de cerimònies i deures imperials, així com d'allotjament de reis.

Nou!!: Història de l'Iran і Arquitectura aquemènida · Veure més »

Arsaces I de Pàrtia

Arsaces I fou cap del grup nomada dels Parnis, d'origen escita o dahan, que vivien a l'est de la mar Càspia i rei de Pàrtia vers el 250-247 aC (o 250-214 aC).

Nou!!: Història de l'Iran і Arsaces I de Pàrtia · Veure més »

Arsaces II de Pàrtia

Tiridates és el nom que Arrià va donar a un segon suposat rei dels parts, germà i successor d'Arsaces I de Pàrtia.

Nou!!: Història de l'Iran і Arsaces II de Pàrtia · Veure més »

Arsàcides

Els arsàcides van ser una dinastia de reis de Pàrtia que va regnar a l'Iran creant l'imperi part, que substituí el dels selèucides.

Nou!!: Història de l'Iran і Arsàcides · Veure més »

Artaban I de Pàrtia

Artaban I fou rei dels parts del 214 aC al 196 aC.

Nou!!: Història de l'Iran і Artaban I de Pàrtia · Veure més »

Artaban II de Pàrtia

Artaban II fou rei dels Parts del 127 aC al 124 aC.

Nou!!: Història de l'Iran і Artaban II de Pàrtia · Veure més »

Artaban III de Pàrtia

Monedes amb la imatge d''''Artaban III'' Artaban III fou rei de Pàrtia del 10 al 42.

Nou!!: Història de l'Iran і Artaban III de Pàrtia · Veure més »

Artaban V de Pàrtia

Artaban V fou rei de Pàrtia des del 209 al 226 Es va rebel·lar el 209 contra son germà Vologès VI de Pàrtia i es va apoderar de la part occidental de l'Imperi, singularment Mesopotàmia, la Mèdia del sud i l'Atropatene.

Nou!!: Història de l'Iran і Artaban V de Pàrtia · Veure més »

Artaxata

Artaxata (en armeni: Արտաշատ, transcripció Artashat o Artašat; també apareix esmentada com a Artaxiasata), fou una ciutat de les planes de la vora de l'Araxes, a la vall del Mont Ararat, que fou fundada pel rei Artaxes I d'Armènia després del 188 aC, probablement el 176 aC, i que va esdevenir capital de l'Armènia Sofene.

Nou!!: Història de l'Iran і Artaxata · Veure més »

Artaxerxes I de Pèrsia

Artaxerxes I (en persa Artakhshathra, a la Bíblia apareix com Artakhshasta) conegut com a Longimanus fou rei de reis de l'Imperi Persa del 465 aC al 424 aC.

Nou!!: Història de l'Iran і Artaxerxes I de Pèrsia · Veure més »

Artaxerxes II de Pèrsia

Artaxerxes II Memnon (vers 436 aC – 358 aC) fou rei de reis de l'Imperi Persa del 404 aC fins que va morir 358 aC.

Nou!!: Història de l'Iran і Artaxerxes II de Pèrsia · Veure més »

Artaxerxes III de Pèrsia

L'Imperi Persa al començament del regant d'Artaxerxes III (verd) i les seves conquestes (gris fosc) Tomba d'Artaxerxes III a Persèpolis Artaxerxes III Ocos fou rei de reis de l'Imperi Persa del 358 aC al 338 aC.

Nou!!: Història de l'Iran і Artaxerxes III de Pèrsia · Veure més »

Assíria

Escultura assíria. Assíria (sirià) fou un Imperi hegemònic de la zona de Mesopotàmia que derivava el seu nom de la primera capital, Assur.

Nou!!: Història de l'Iran і Assíria · Veure més »

Astíages de Mèdia

Astíages (babiloni Istumegu, antic iranià Rshtivaiga, elamita Iristimanka) fou rei dels medes des de vers el 584 aC al 550 aC.

Nou!!: Història de l'Iran і Astíages de Mèdia · Veure més »

Atenes

Atenes (en grec modern Αθήνα, en català medieval Cetines) és la capital de Grècia, la capital de la regió grega de l'Àtica i la ciutat més gran del país.

Nou!!: Història de l'Iran і Atenes · Veure més »

Atropatene

Atropatene és el nom amb què es va conèixer al període clàssic la regió que equival a l'actual Azerbaidjan independent i a l'Azerbaidjan iranià.

Nou!!: Història de l'Iran і Atropatene · Veure més »

Avèstic

Escrit en avèstic. L'avèstic fou un dialecte irànic, molt afí al vèdic.

Nou!!: Història de l'Iran і Avèstic · Veure més »

Avesta

Traducció francesa de l'Avesta per Ignaci Pietraszewski. Berlín, 1858 LAvesta és el conjunt de llibres sagrats de la religió iraniana preislàmica predicada per Zoroastre, el zoroastrisme o mazdaisme, i actualment seguida encara pels anomenats parsis.

Nou!!: Història de l'Iran і Avesta · Veure més »

Azerbaidjan

L'Azerbaidjan (en àzeri: Azərbaycan), oficialment la República de l'Azerbaidjan (en àzeri: Azərbaycan Respublikası), és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.

Nou!!: Història de l'Iran і Azerbaidjan · Veure més »

Índia

LÍndia (en hindi भारत, Bhārat)", oficialment la República de l'Índia (en hindi भारत गणराज्य, Bhārat Gaṇarājya) és un Estat del sud de l'Àsia.

Nou!!: Història de l'Iran і Índia · Veure més »

Àfrica del Nord

Mapa dels estats que integren l'Àfrica del Nord L'Àfrica del Nord és una regió del continent africà que habitualment es considera que inclou els estats i territoris següents.

Nou!!: Història de l'Iran і Àfrica del Nord · Veure més »

Àsia Central

L'Àsia central és una de les regions geogràfiques menys clarament definides del món i el seu terme varia considerablement segons els criteris geogràfics, lingüístics, culturals o polítics que s'adoptin.

Nou!!: Història de l'Iran і Àsia Central · Veure més »

Babilònia

Babilònia era un antic estat de Mesopotàmia (actualment l'Iraq).

Nou!!: Història de l'Iran і Babilònia · Veure més »

Babilim

Babilim i la Babilònia d'Hammurabi, 1792 al 1750 aC Babilim (sumeri Kadingirra, biblíca Babel, en català Babilònia) és el nom accadi (Bab-ilim o Bab-ilu) d'una ciutat de Sumer, capital de l'estat de Babilònia, a Mesopotàmia (actualment Iraq).

Nou!!: Història de l'Iran і Babilim · Veure més »

Bactriana

La Bactriana o Bactris (Bāxtriš) fou una satrapia de l'imperi persa i després de l'imperi selèucida, que tenia per capital Bactra, que correspon a la moderna Balkh.

Nou!!: Història de l'Iran і Bactriana · Veure més »

Bagdad

Bagdad (en àrab بغداد, Baḡdād) és la capital d'Iraq i de la província de Bagdad.

Nou!!: Història de l'Iran і Bagdad · Veure més »

Balutxistan (regió)

Balutxistan és una regió històrica del sud d'Àsia, dividida entre Pakistan, l'Iran i l'Afganistan.

Nou!!: Història de l'Iran і Balutxistan (regió) · Veure més »

Balutxistan Occidental

Bandera del Balutxistan Occidental Balutxistan Occidental és la part del Balutxistan que roman sota administració iraniana.

Nou!!: Història de l'Iran і Balutxistan Occidental · Veure més »

Batalla d'Edessa

La batalla d'Edessa es va lluitar entre els exèrcits de l'imperi Romà i l'exèrcit de l'Imperi sassànida el 259.

Nou!!: Història de l'Iran і Batalla d'Edessa · Veure més »

Batalla de Carrhae

La Batalla de Carrhae (també coneguda com a Batalla de Carras) va ser una important batalla que succeir l'any 53 aC entre l'exèrcit romà sota el comandament del general Marc Licini Cras, governador de Síria en aquells moments i l'exèrcit part del general Suren. Aquesta batalla va ser una de les derrotes més greus que va sofrir la República romana.

Nou!!: Història de l'Iran і Batalla de Carrhae · Veure més »

Batalla de les Termòpiles (480 aC)

La batalla de les Termòpiles, ocorreguda l'any 480 aC, va ser la primera batalla de la Segona Guerra Mèdica, i va enfrontar una aliança de ciutats-estat gregues que van plantar cara als invasors perses al pas muntanyenc de Termòpiles (Θερμοπύλες), topònim el significat del qual és "Portes Calentes", per les fonts termals de la zona, a la Grècia central.

Nou!!: Història de l'Iran і Batalla de les Termòpiles (480 aC) · Veure més »

Batalla de Platees

La Batalla de Platea o de Platees va ser la darrera batalla de les Guerres Mèdiques al sud de Grècia.

Nou!!: Història de l'Iran і Batalla de Platees · Veure més »

Batalla de Salamina

La Batalla de Salamina — en Grec 'Ναυμαχία ', Naumachia tes Salaminos— va ser una batalla naval entre les polis gregues i l'Imperi Persa que va tenir lloc el 480 aC als estrets entre el Pireu i l'Illa de Salamina, a prop d'Atenes.

Nou!!: Història de l'Iran і Batalla de Salamina · Veure més »

Beduí

Petra, Jordània Els beduïns són àrabs nòmades que viuen als deserts del Nègueb, Sinaí, Sàhara i altres regions del nord d'Àfrica.

Nou!!: Història de l'Iran і Beduí · Veure més »

Budisme

Estàtua representant Siddharta Gautama Pagoda a Lumbini (Nepal) Siddharta Gautama amb els seus cinc deixebles La Dharmatxakra (''Roda Dharma'') representa el noble camí dels vuit passos El budisme és una doctrina filosòfica oriental basada en els ensenyaments de Siddharta Gautama (el Buda històric).

Nou!!: Història de l'Iran і Budisme · Veure més »

Burgesia

Una burgesa catalana retratada al voltant de 1572 La burgesia és una classe social, tal com l'entenen l'economia política i el marxisme, que acostuma a estar caracteritzada per posseir els mitjans de producció, sobretot el capital, en les relacions econòmiques.

Nou!!: Història de l'Iran і Burgesia · Veure més »

Califa

Califa és el títol que designava la màxima autoritat de l'islam, tant a nivell espiritual com polític.

Nou!!: Història de l'Iran і Califa · Veure més »

Califat abbàssida

Els abbàssides (en àrab العباسيون, al-ʿabbāsiyyūn o بنو العباس, Banū al-ʿAbbās) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).

Nou!!: Història de l'Iran і Califat abbàssida · Veure més »

Cambises II de Pèrsia

Cambises II (en persa Kambujiya کمبوجیه) fou rei de Pèrsia del 530 aC fins al 521 aC.

Nou!!: Història de l'Iran і Cambises II de Pèrsia · Veure més »

Canaan

Canaan (cananeu: כנען, hebreu (dialecte cananeu meridional): כְּנַעַן,, hebreu modern: Knàan; grec: Χαναάν; llatí: Canaan; arameu:; àrab کنعان) era la terra promesa del poble jueu, corresponent aproximadament a l'actual Israel i els territoris de Gaza i Cisjordània, juntament amb algunes zones del Líban i Síria.

Nou!!: Història de l'Iran і Canaan · Veure més »

Caucas

Mapa administratiu de la regió del Caucas de l'URSS, 1952-1991 Les muntanyes del Caucas, a vista de satèl·lit El Caucas és una regió natural a l'est d'Europa i a l'oest d'Àsia, entre el mar Negre i el mar Caspi.

Nou!!: Història de l'Iran і Caucas · Veure més »

Cir I d'Anxan

Cir I (antic persa Koroush) fou rei d'Anshan vers el 640 aC i fins vers el 580 aC.

Nou!!: Història de l'Iran і Cir I d'Anxan · Veure més »

Cir II el Gran

Cir II el Gran (vers el 600 aC - 4 de desembre del 530 aC) fou rei d'Anshan i rei de reis de l'imperi Persa.

Nou!!: Història de l'Iran і Cir II el Gran · Veure més »

Civilització

Les ruïnes de Machu Picchu, de la civilització inca El terme civilització té una gran varietat de significats relacionats amb la societat humana.

Nou!!: Història de l'Iran і Civilització · Veure més »

Civilització de la vall de l'Indus

Figura de Mohenjo-daro La civilització de la vall de l'Indus va ser una cultura desenvolupada al voltant del riu Indus cap al tercer mil·lenni aC i descoberta a partir de les troballes de l'arqueologia de mitjan segle XIX.

Nou!!: Història de l'Iran і Civilització de la vall de l'Indus · Veure més »

Commagena

Antiochos I de Kommagene, en el Museu de Gaziantep La Commagena fou una regió situada al sud-oest d'Armènia i nord de Síria, a la zona al sud de Melitene fins al riu Eufrates.

Nou!!: Història de l'Iran і Commagena · Veure més »

Comunisme

El comunisme és una pràctica social i una teoria que s'ha manifestat al llarg de la història en diversos corrents, pràctiques i filosofies, les quals basen les seves propostes d'organització social en la igualtat absoluta de la societat, l'eliminació de les jerarquies i l'apropiació col·lectiva o la no-propietat dels mitjans de producció.

Nou!!: Història de l'Iran і Comunisme · Veure més »

Cosroes I

Cosroes I el Just —Khusraw I Anushirwan— (s. VI) va ser un dels reis més importants de la dinastia sassànida durant el Segon Imperi Persa.

Nou!!: Història de l'Iran і Cosroes I · Veure més »

Cronologia de la història de l'Iran

Aquest article recull els fets més significatius de la història de l'Iran en forma d'eix cronològic (incloent els esdeveniments corresponents a Pèrsia).

Nou!!: Història de l'Iran і Cronologia de la història de l'Iran · Veure més »

Ctesifont

Ctesifont fou la capital de l'imperi Part i després de l'imperi dels perses sassànides, a la riba del Tigris a uns 30 km al sud de Bagdad.

Nou!!: Història de l'Iran і Ctesifont · Veure més »

Damasc

Damasc (en àrab دمشق, Dimaixq; en llatí Damascus; en grec Damaskos; en català medieval Domàs) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món.

Nou!!: Història de l'Iran і Damasc · Veure més »

Darios el Gran

Darios I el Gran (vers 540 aC– 485 aC) fou rei de Pèrsia de la dinastia aquemènida.

Nou!!: Història de l'Iran і Darios el Gran · Veure més »

Darios III de Pèrsia

batalla d'Issos. Darios III Codomà (vers 380 aC - 330 aC) fou el darrer rei aquemènida de l'Imperi Persa, del 336 aC al 330 aC.

Nou!!: Història de l'Iran і Darios III de Pèrsia · Veure més »

Dècada del 220

226 - Inici del segon Imperi Persa (226-651) amb la dinastia sassànida.

Nou!!: Història de l'Iran і Dècada del 220 · Veure més »

Dècada del 500 aC

Hemisferi oriental en el 500 aC.

Nou!!: Història de l'Iran і Dècada del 500 aC · Veure més »

Dècada del 510 aC

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Iran і Dècada del 510 aC · Veure més »

Dècada del 520 aC

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Iran і Dècada del 520 aC · Veure més »

Dècada del 530 aC

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Iran і Dècada del 530 aC · Veure més »

Dècada del 550 aC

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Iran і Dècada del 550 aC · Veure més »

Dècada del 700 aC

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Iran і Dècada del 700 aC · Veure més »

Deioces de Mèdia

Deioces fou el suposat primer rei de Mèdia vers el 700 aC.

Nou!!: Història de l'Iran і Deioces de Mèdia · Veure més »

Diàdocs

Efígie d'Alexandre el Gran Diàdocs, del grec antic: διάδοχοι, "successors", foren aquells generals d'Alexandre el Gran que, després de la seva inesperada mort el 323 aC, es van repartir l'imperi.

Nou!!: Història de l'Iran і Diàdocs · Veure més »

Dinastia qajar

La dinastia qajar de Pèrsia fou una nissaga tribal turca que va governar Pèrsia del 1794 al 1925.

Nou!!: Història de l'Iran і Dinastia qajar · Veure més »

Dinastia Zand

La dinastia Zand (persa: زندیان Zandiān) fou una nissaga que va regnar sobre Pèrsia de 1750 a 1794.

Nou!!: Història de l'Iran і Dinastia Zand · Veure més »

Dracma

La dracma (en grec modern δραχμή, drakhmí; en plural δραχμές, drakhmès, o δραχμαί, drakhmè, fins a 1980) és el nom d'una antiga unitat monetària i de pes de moltes ciutats i territoris de l'antiga Grècia i d'alguns regnes de l'Orient Mitjà durant l'època hel·lenística, i també la moneda de la Grècia moderna, introduïda el 1832 i substituïda per l'euro el 2001 a efectes legals, i definitivament el 2002, a raó de 340,750 dracmes per euro.

Nou!!: Història de l'Iran і Dracma · Veure més »

Dualisme

Representació del dualisme per part de René Descartes. Els inputs es transmeten pels òrgans sensorials de l'epífisis al cervell i des d'allà a l'esperit immaterial. El dualisme creu que l'origen de l'univers es pot trobar en dues substàncies bàsiques o dos déus.

Nou!!: Història de l'Iran і Dualisme · Veure més »

Ecbatana

Ecbatana o Echbatana (grec antic: Ἐϰβάτανα; llatí: Ecbătăna. Per aquesta raó, la catalanització correcta d'aquest topònim hauria d'ésser: Ecbàtana) fou la capital de l'Imperi mede, capital d'estiu dels perses aquemènides, i seu de la satrapia de Mèdia durant el període aquemènida, part i sassànida.

Nou!!: Història de l'Iran і Ecbatana · Veure més »

Economia

L'economia és l'activitat humana que consisteix en la producció, distribució, intercanvi i consum de béns i serveis.

Nou!!: Història de l'Iran і Economia · Veure més »

Edat de pedra

L'edat de pedra és el període de la prehistòria durant el qual els éssers humans creaven eines de pedra a partir de la tecnologia existent.

Nou!!: Història de l'Iran і Edat de pedra · Veure més »

Egipte

Egipte (en àrab: مصر Miṣr, en àrab egipci Máṣr, en copte Kīmi, en egipci antic Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.

Nou!!: Història de l'Iran і Egipte · Veure més »

Elam

Elam, casa reial Elam fou un regne de la part sud-oest Khuzestan de l'actual Iran, constituït per una federació de regnes o regions de població elamita.

Nou!!: Història de l'Iran і Elam · Veure més »

Eneolític

Ledat del coure, també anomenada calcolític (del grec χαλκός, jalkós.

Nou!!: Història de l'Iran і Eneolític · Veure més »

Escites

Extensió aproximada d'Escítia i Sarmàtia al segle I aC Els escites eren un poble nòmada, pastor i migrador.

Nou!!: Història de l'Iran і Escites · Veure més »

Esparta

Territori d'Esparta. Esparta (en llatí Sparta, en grec Σπαρτη, Sparte) o Lacedemònia (en grec Λακεδαιμων, Lakedaimon) era una ciutat estat de l'antiga Grècia, situada a la península del Peloponès a la vora del riu Eurotes.

Nou!!: Història de l'Iran і Esparta · Veure més »

Espionatge

L'espionatge és la pràctica i el conjunt de tècniques associades a l'obtenció d'informació confidencial.

Nou!!: Història de l'Iran і Espionatge · Veure més »

Estats Units d'Amèrica

Els Estats Units d'Amèrica (anglès: The United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.

Nou!!: Història de l'Iran і Estats Units d'Amèrica · Veure més »

Eufrates

LEufrates (en àrab الفرات, al-Furāt; en turc i en kurd Fırat; en persa فرات, Furât; en arameu, en l'Antic Testament, Prath; en assiri Pu-rat-tu; en persa antic Ufratu; en siríac, Frot o, Prât; en grec antic Ευφράτης, Eufrates) és un riu que en gran part discorre per l'Iraq.

Nou!!: Història de l'Iran і Eufrates · Veure més »

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

Nou!!: Història de l'Iran і Europa · Veure més »

Extrem Orient

Mapa de 1903 de la regió considerada tradicionalment ''' Extrem Orient '''. Extrem Orient L'Extrem Orient (també anomenat Orient Llunyà o Àsia Oriental) és, de forma inconcreta, l'est de l'Àsia, incloent-hi sovint els territoris russos del nord-est així com la regió occidental de l'oceà Pacífic, llevat del continent australià i de Nova Zelanda i altres illes d'Oceania.

Nou!!: Història de l'Iran і Extrem Orient · Veure més »

Farah Pahlaví

Farah Pahlaví, coneguda també pel seu nom de naixement, Farah Diba, (Teheran, 14 d'octubre de 1938), va ser l'última reina i única Shahbanou d'Iran.

Nou!!: Història de l'Iran і Farah Pahlaví · Veure més »

Flavi Claudi Constantí

Flavi Claudi Constantí (en llatí), conegut com a Constantí II (Arelatum, 316 - 340) fou emperador romà del 337 al 340, a càrrec de la part occidental del territori imperial. Era el fill gran de Constantí el Gran i de Fausta, i com que es deia igual que el pare fou conegut per " Constantí el jove". Durant el seu govern es va mostrar partidari del credo de Nicea. Li fou encarregada la regència del seu germà Constant, a qui havia correspost la part central de l'imperi, però quan va arribar a la majoria d'edat no hi va voler renunciar. Va morir el 340 en la lluita amb el seu germà Constant al nord d'Itàlia i la successió, en no deixar fills, va recaure en l'esmentat germà.

Nou!!: Història de l'Iran і Flavi Claudi Constantí · Veure més »

Fraapatios de Pàrtia

Fraapatios fou rei dels Parts del 196 aC al 181 aC, i va succeir al seu pare Artaban I. Durant el seu regnat, i després de la derrota selèucida a Magnesia del Sipilos (189), Pàrtia va esdevenir independent.

Nou!!: Història de l'Iran і Fraapatios de Pàrtia · Veure més »

Fraates I de Pàrtia

Fraates I fou rei de Pàrtia del 181 aC al 173 aC.

Nou!!: Història de l'Iran і Fraates I de Pàrtia · Veure més »

Fraates II de Pàrtia

Fraates II fou rei de Pàrtia del 136 aC al 127 aC.

Nou!!: Història de l'Iran і Fraates II de Pàrtia · Veure més »

Fraates III de Pàrtia

Fraates III fou rei de Pàrtia des de vers el 69 aC fins al 57 aC.

Nou!!: Història de l'Iran і Fraates III de Pàrtia · Veure més »

Fraates V de Pàrtia

Fraates V fou rei de Pàrtia del 2 aC al 5 dC El 2 aC el rei Fraates IV fou assassinat pel seu fill Fraataces i la mare d'aquest, Musa (una italiana no romana).

Nou!!: Història de l'Iran і Fraates V de Pàrtia · Veure més »

Gaumata

L'Imperi mede cap a l'any 600 aC Gaumata va ser, segons la Inscripció de Behistun (erigida per Darios I), un magEn l'imperi Mede el terme grec μάγος (magos) no era utilitzat únicament per a referir-se als bruixots, ja que també identifica a homes savis o, més específicament, homes de ciència; y també a la casta sacerdotal del zoroastrisme.

Nou!!: Història de l'Iran і Gaumata · Veure més »

Genguis Khan

Genguis Khan, de nom Temujin (c. 1162-1227) fou el primer emperador mongol.

Nou!!: Història de l'Iran і Genguis Khan · Veure més »

George Walker Bush

George Walker Bush (6 de juliol de 1946) és un polític estatunidenc, el 43è president dels Estats Units.

Nou!!: Història de l'Iran і George Walker Bush · Veure més »

Gneu Domici Corbuló

Bust de '''Gneu Domici Corbuló'''. Còpia de l'original que es conserva als Museus Capitolins Gneu Domici Corbuló (c. 7 - 67) era fill de Vestília, que es va casar primer amb Herdoni, després amb Pomponi i finalment amb Orfit.

Nou!!: Història de l'Iran і Gneu Domici Corbuló · Veure més »

Gneu Pompeu Magne

Gneu Pompeu Magne — Cnaeus Pompeius Magnus — sovint citat només com a Pompeu (Roma, 30 de setembre del 106 aC - Egipte Ptolemaic, 20 de setembre del 48 aC) fou un famós general i estadista al final de la República Romana fill del també reputat general Gneu Pompeu Estrabó.

Nou!!: Història de l'Iran і Gneu Pompeu Magne · Veure més »

Golf d'Oman

El golf d'Oman o mar d'Oman (en àrab خليج عمان, Khalij 'Oman) és un entrant nord-occidental de la mar d'Aràbia que, a través de l'estret d'Ormuz, es comunica amb el golf Pèrsic.

Nou!!: Història de l'Iran і Golf d'Oman · Veure més »

Golf Pèrsic

Mapa El golf Pèrsic (en llatí Persicus Sinus; en grec Περσικός κόλπος, Persikos kolpos; en persa خلیج فارس, Khalij-e-Fars; en àrab الخليج العربي, al-Ḫalīj al-ʿArabī, literalment "golf Aràbic", i, menys usual, الخليج الفارسي, al-Ḫalīj al-Fārisī, "golf Pèrsic", tot i que històricament també بحر فارس, Baḥr Fāris, "mar de Pèrsia", entre altres noms) és un gran golf format per una part del mar de Pèrsia, entre Aràbia i l'Iran.

Nou!!: Història de l'Iran і Golf Pèrsic · Veure més »

Gorga

Gorga és una població del País Valencià situada a la comarca del Comtat.

Nou!!: Història de l'Iran і Gorga · Veure més »

Gotarces I de Pàrtia

Gotarces I fou rei de Partia del 90 aC al 80 aC aproximadament.

Nou!!: Història de l'Iran і Gotarces I de Pàrtia · Veure més »

Gotarces II de Pàrtia

Gotarces fou rei de Pàrtia el 42 en rebel·lió, d'Hircània i Pàrtia Oriental del 43 al 45, de Pàrtia en rebel·lió el 45, i altre cop (sense oposició) del 47 fins al 51.

Nou!!: Història de l'Iran і Gotarces II de Pàrtia · Veure més »

Grècia

Grècia (en grec modern: Ελλάδα, Elláda; en grec antic: Ἑλλάς, Hellás), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία Ellīnikī́ Dīmokratía) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.

Nou!!: Història de l'Iran і Grècia · Veure més »

Grecs

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Iran і Grecs · Veure més »

Guerra Iran-Iraq

La guerra Iran-Iraq va ser un conflicte armat que enfrontà l'Iran i Iraq entre el setembre de 1980 i l'agost de 1988.

Nou!!: Història de l'Iran і Guerra Iran-Iraq · Veure més »

Guerres Mèdiques

Les Guerres Mèdiques són els dos conflictes bèl·lics en què es van enfrontar la major part de les ciutats gregues unides liderades per Atenes) contra l'imperi Aquemènida, conegut també com a imperi Mèdic, a començaments del segle V aC. Es van originar a causa de l'expansió territorial persa, iniciada a mitjans del segle VI aC, que va sotmetre a les polis gregues, les quals es van revoltar.

Nou!!: Història de l'Iran і Guerres Mèdiques · Veure més »

Harmuza

Harmuza fou una antiga ciutat capital del districte d'Harmozeia a Carmània.

Nou!!: Història de l'Iran і Harmuza · Veure més »

Hebreus

Els hebreus (del llatí Hebraei, i aquest al seu torn provinent del Ἑϐραῖοι /, el qual prové de l'hebreu עברי Ivri) són un antic poble semita del Pròxim Orient mencionat en la Bíblia hebrea, que conté nombroses referències i constitueix la principal font documental sobre ells.

Nou!!: Història de l'Iran і Hebreus · Veure més »

Hekatompilos

Hekatompilos (o Hecatompylos) fou la capital de l'Imperi part fins al 129 aC i la capital d'estiu després d'aquesta data.

Nou!!: Història de l'Iran і Hekatompilos · Veure més »

Heròdot

Bust d'Heròdot al Museu de l'Àgora d'Atenes. Heròdot d'Halicarnàs (en grec), (Halicarnàs, 484 aC - Turis, 425 aC) va ser un historiador i geògraf grec.

Nou!!: Història de l'Iran і Heròdot · Veure més »

Hit

Hit o Hīt —en àrab هيت, Hīt— és una vila de l'Iraq, a la província d'al-Anbar, a la riba dreta de l'Eufrates a uns 185 km de Bagdad i al nord-oest de Ramadi.

Nou!!: Història de l'Iran і Hit · Veure més »

Home de Neandertal

Lhome de Neandertal (Homo neanderthalensis) o simplement neandertal, és una espècie extinta del gènere Homo que visqué a Europa i el Pròxim Orient en el paleolític mitjà, entre fa 200.000-250.000 i 28.000 anys.

Nou!!: Història de l'Iran і Home de Neandertal · Veure més »

Immortals

Perses Immortals, detall del fris dels arquers al palau de Darios a Susa. Maons vidrats de silici, c. 510 abans de Crist. Els Immortals (del grec:Ἀθάνατοι)), de vegades "els Deu Mil Immortals" o "Immortals Perses") va ser el nom donat per Heròdot a una força d'elit dels soldats que van lluitar a l'Exèrcit aquemènida. Aquesta força fa la doble funció de Guàrdia Imperial i l'exèrcit de peu durant l'expansió de l'imperi persa i durant la Guerres Mèdiques. El seu nom en persa podria haver estat Anûšiya («companys»). Aquest cos d'elit només s'anomena "Immortals" a les fonts sobre la base d'Heròdot. Si bé hi ha proves de la seva existencia, des de Pèrsia no es fa menció d'aquest nom per a ells. "Probablement, l'informador d'Heròdot ha confós el nom Anûšiya ('companys') amb Anauša («Immortals»).

Nou!!: Història de l'Iran і Immortals · Veure més »

Imperi Aquemènida

Limperi Aquemènida o dels aquemènides fou el primer i més extens imperi dels perses, el qual es va estendre pels territoris dels actuals estats de l'Iran, l'Iraq, el Turkmenistan, l'Afganistan, l'Uzbekistan, Turquia, Xipre, Síria, el Líban, Israel-Palestina i Egipte.

Nou!!: Història de l'Iran і Imperi Aquemènida · Veure més »

Imperi Britànic

Les àrees en color rosa indiquen els territoris que en un moment o altre han format part de l'Imperi Britànic a través de la història. 200x200px L'Imperi Britànic eren els territoris les terres que depenien políticament i econòmica del Regne de Gran Bretanya i posteriorment del Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda.

Nou!!: Història de l'Iran і Imperi Britànic · Veure més »

Imperi Mede

L'imperi Mede o també Mèdia (en grec Μηδία, en assiri Mataa) fou la regió poblada pels medes, avui dia a l'Iran a l'Altiplà Iranià entre la mar Càspia al nord, i els rius de Mesopotàmia a l'oest entre els segles VIII i VI aC.

Nou!!: Història de l'Iran і Imperi Mede · Veure més »

Imperi Part

L'imperi Part fou un regne d'estructura feudal que va existir aproximadament des del 249 aC fins a l'any 231 dC.

Nou!!: Història de l'Iran і Imperi Part · Veure més »

Imperi Persa

Imperi Persa és la denominació convencional per anomenar diversos imperis de l'antiguitat en general i més pròpiament pels regits per dinasties perses originades a Pèrsia (aquemènida i sassànida).

Nou!!: Història de l'Iran і Imperi Persa · Veure més »

Imperi Romà

L'imperi Romà, successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del segle I. L'últim emperador de la part occidental de l'Imperi va ser deposat el 476.

Nou!!: Història de l'Iran і Imperi Romà · Veure més »

Imperi Sassànida

L'Imperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).

Nou!!: Història de l'Iran і Imperi Sassànida · Veure més »

Imperi Selèucida

Limperi Selèucida fou un dels estats sorgits de la descomposició de l'imperi d'Alexandre el Gran.

Nou!!: Història de l'Iran і Imperi Selèucida · Veure més »

Indústria

Burés al 1905, prop d'Anglès (la Selva). La indústria és el procés d'elaboració de productes a partir de primeres matèries com les instal·lacions i sistemes associats.

Nou!!: Història de l'Iran і Indústria · Veure més »

Indus

El riu Indus i els seus afluents L'Indus (en sindhi सिन्‍धु नदी, Sindhu nadi, conegut com a Sindhu en sànscrit; grec, Sinthos, llatí Sintus) és el principal riu del Pakistan.

Nou!!: Història de l'Iran і Indus · Veure més »

Iran

La República Islàmica de l'Iran és un país de l'Orient Mitjà.

Nou!!: Història de l'Iran і Iran · Veure més »

Iraq

LIraq (en àrab العراق, al-ʿIrāq), o el seu nom oficial República de l'Iraq (en àrab الجمهورية العراقية, al-Jumhūriyya al-ʿIrāqiyya), és un país majoritàriament musulmà de l'Orient Pròxim, situat al nord de la península aràbiga.

Nou!!: Història de l'Iran і Iraq · Veure més »

Islam

La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam (en àrab الإسلام, al-islām, «submissió »)Entrada Islam a Encarta ® 2007.

Nou!!: Història de l'Iran і Islam · Veure més »

Ismaïl I

Abu-l-Mudhàffar Ismaïl, Ismaïl-Xah o Ismaïl I (17 de juliol de 1487 -23 de maig de 1524) fou el primer xa safàvida de Pèrsia (1501 -1524) i fundador efectiu de la dinastia.

Nou!!: Història de l'Iran і Ismaïl I · Veure més »

Jònia

267x267px 269x269px Jònia (Ionia) és el nom assignat als territoris poblats pels jònics grecs a l'Àsia Menor, entre Focea (al nord) i Milet (al sud).

Nou!!: Història de l'Iran і Jònia · Veure més »

Jiroft

Jiroft (de vegades coneguda com a Djiruft) és una ciutat d'Iran, al sud-est del país, a la província de Kerman, a la plana d'Hali Rud al sud de les muntanyes Bariz o Baridjan, sud-oest de Bam.

Nou!!: Història de l'Iran і Jiroft · Veure més »

Judaisme

El judaisme és la religió del poble jueu.

Nou!!: Història de l'Iran і Judaisme · Veure més »

Kabul

Vista de la ciutat Kabul (en persa: کابل, Kābul) és la capital i la ciutat més gran de l'Afganistan, i també la capital de la província homònima.

Nou!!: Història de l'Iran і Kabul · Veure més »

Kabulistan

Kabulistan o Zabulistan eren els territoris orientals del Gran Khorasan centrats a la ciutat de Kabul.

Nou!!: Història de l'Iran і Kabulistan · Veure més »

Kandahar

Kandahar o Qandahar (em paixtu کندهار, en persa قندهار, Kandahār) és una ciutat de l'Afganistan, capital de la província homònima, situada a 500 km al sud-oest de Kabul.

Nou!!: Història de l'Iran і Kandahar · Veure més »

Kara-khitai

El khanat karakitai, imperi kara-kitan o imperi de l'Est (en mongol Хар Хятан; Kara Kidan; en xinès 西遼; en pinyin Xī Liáo) fou un imperi fundat pels mongols kitan de l'Àsia Central del 1124-1218.

Nou!!: Història de l'Iran і Kara-khitai · Veure més »

Kerman

La porta de Masjid per la qual va entrar Agha Mohammad Khan. Kerman és una ciutat de l'Iran.

Nou!!: Història de l'Iran і Kerman · Veure més »

Khorasan (província del Califat)

Khorasan o Khurasan fou una província del califat omeia sobre la que exerciren el poder efectiu del al principi del segle X. El nom de regió del Khorasan (vegeu Gran Khorasan) apareix al segle VII i els àrabs el donaven a totes les terres a l'est del Jibal iranià.

Nou!!: Història de l'Iran і Khorasan (província del Califat) · Veure més »

Kobad I

Kobad I (Kaveh, Kavadh o Qobad, llatí Kobad o Cobades, grec) fou rei sassànida de Pèrsia del 488 al 531, fill de Peroz I i successor del seu oncle Balash.

Nou!!: Història de l'Iran і Kobad I · Veure més »

Leònides I

Leònides (en grec:; "fill del lleó", "semblant a un lleó", en llatí Leonidas) fou un rei d'Esparta, el dissetè de la dinastia Agíada, suposadament descendent d'Hèracles, fill d'Anaxàndrides II i la seva primera muller, i suposat germà bessó d'un príncep conegut per Cleombrot.

Nou!!: Història de l'Iran і Leònides I · Veure més »

Llac Urmia

Vídeo que mostra el procés de dessecació del llac Urmia entre 1984 i 2014. El llac Urmia (en farsi دریاچهٔ ارومیه) és un llac salat de l'Azerbaidjan iranià, al nord-oest de l'Iran, situat al costat est de la ciutat d'Urmia.

Nou!!: Història de l'Iran і Llac Urmia · Veure més »

Llengües indoeuropees

Les llengües indoeuropees d'Europa. Les llengües indoeuropees són totes aquelles que pertanyen a una mateixa gran família lingüística derivades d'una antiga llengua reconstruïda per l'historiocomparatisme i que hom anomena protoindoeuropeu.

Nou!!: Història de l'Iran і Llengües indoeuropees · Veure més »

Llengua elamita

Lelamita era una llengua parlada a Elam i regions veïnes, coneguda pels textos escrits en escriptura cuneïforme trobats a Susa i alguns altres llocs, i que daten d'entre el 2400 i el 300 aC.

Nou!!: Història de l'Iran і Llengua elamita · Veure més »

Llibertat

La llibertat guiant el poble. Inauguració de l'Estàtua de la Llibertat a Nova York l'any 1886, obra d'Edward Moran La llibertat (del llatí libertas) és la capacitat d'escollir.

Nou!!: Història de l'Iran і Llibertat · Veure més »

Mahmud Ghazan

Ghazan als braços del seu pare Arghun i el seu avi Abaqa Ghazan i esposa la cort dirham de plata de Ghazan.informació numismàtica a: http://mehmeteti.150m.com/ilkhanids/ghazanmahmud.htm Coins of Ghazan, http://mehmeteti.150m.com/ilkhanids/hpags-pa.htm Lectura de monedes Ilkhànides. Llegenda al davant en àrab: ﻢﻠﺳﻭ ﻪﻴﻠﻋ ﻰﻠﺻ ﻪﻠﻟﺍﻝﻮﺳﺭ ﺪﻤﺤﻣ ﻪﻠﻟﺍﻻﺍﻪﻟﺍﻻ/ ﺰﻳﺮﺒﺗ ﺏﺮﺿ/... ﻊﺒﺳ ﺔﻨﺳ ﻰﻓ ''Lailahe illallah Muhammed resulullah salli aleyhe. Duribe Tebriz fi sene xxx'': "No hi ha més Déu que Al·là i Mahoma és el seu Profeta. Fou encunyada a Tabriz en data desconeguda. La llegenda al darrere en uigur excepte el seu nom que és en àrab, diu: ''Tengri-yin Küchündür. Ghazan Mahmud. Ghasanu Deledkegülügsen'': "Per la força del Cel/ Ghazan Mahmud/ Moneda encunyada per Ghazan". Tabriz quatre grams de plata. Ghazan i el rei d'Armènia Hethum II.In "Le Royaume Armenien de Cilicie", p.74-75 Segell de Mahmud Ghazan a la seva carta de 1302 al Papa; el segell en xinès diu: "Segell que certifica l'autoritat de l'Altesa Reial per establir un estat i governar el seu poble"Yahia Michaud (Oxford Centre for Islamic Studies) (2002). Ibn Taymiyya, Texts Espirituals I-XVI", Capitol XI moneda d'or de Ghazan, 1301 Mahmud Ghazan o Ghazan Khan (en mongol Газан, Хасан, en xinès 合贊) (5 de novembre de 1271-11 de maig de 1304) va ser un khan ilkhànida de Pèrsia que va regnar del 1295 al 1304.

Nou!!: Història de l'Iran і Mahmud Ghazan · Veure més »

Mahoma

Mahoma o Muhàmmad —de l'àrab محمد, Muḥammad — de nom complet Abu-l-Qàssim Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn Abd-al-Múttalib ibn Haixim ibn Abd-Manaf ibn Qussayy —en àrab أبو القاسم محمد بن عبد الله بن عبد المطلب بن هاشم بن عبد مناف بن قصي, Abū l-Qāsim Muḥammad b. ʿAbd Allāh b. ʿAbd al-Muttalib b. Hāxim b. ʿAbd Manāf b. Quṣayy—, fou el fundador de l'islam.

Nou!!: Història de l'Iran і Mahoma · Veure més »

Mar Càspia

La mar Càspia o mar Caspiana (i mar Caspi) és una mar tancada que ocupa la part més fonda d'una depressió entre Àsia i Europa, la Depressió caspiana, que forma part de la gran depressió aralocaspiana.

Nou!!: Història de l'Iran і Mar Càspia · Veure més »

Mar d'Aral

Vaixell a una zona dessecada del Mar d'Aral Estat de la Mar d'Aral a l'octubre de 2008 El mar d'Aral vist de l'espai el 1985. Moment en què l'illa ''Renaixement'', originalment al centre de l'Aral, es converteix en una península (fi de 2000-començament de 2001). Animació de l'estat del mar d'Aral. La mar d'Aral (en kazakh Арал Теңізі, Aral Tengizi; en uzbek Orol dengizi, en rus Аральское Море o bé Арал) és una mar interior endorreica de l'Àsia Central, també considerada un llac d'aigua salada.

Nou!!: Història de l'Iran і Mar d'Aral · Veure més »

Marc Aureli

Marc Aureli, per casament (26 d'abril del 121 - 17 de març del 180) fou emperador romà del 161 al 180, que succeí a Antoní Pius, juntament amb son germà, i fill adoptiu d'Antoní Pius, Luci Aureli Ver.

Nou!!: Història de l'Iran і Marc Aureli · Veure més »

Marc Estaci Prisc

Marc Estaci Prisc (Marcus Statius Priscus Licinius Italicus) fou un magistrat romà del segle II.

Nou!!: Història de l'Iran і Marc Estaci Prisc · Veure més »

Marc Ulpi Trajà

Trajà (Itàlica, prop de l'actual Sevilla, 18 de setembre del 53 – Selinos a Cilícia, 9 d'agost del 117) fou un general i emperador romà del 98 al 117, fill d'Ulpi Trajà, que fou de rang consular i patrici (el seu nom no apareix als Fasti) i membre d'una família senatorial de la província de la Bètica.

Nou!!: Història de l'Iran і Marc Ulpi Trajà · Veure més »

Marc Vipsani Agripa

Marc Vipsani Agripa, en llatí Marcus Vipsanius Agrippa (Dalmàcia 63 aC-Campània 12 aC) fou un militar i polític romà.

Nou!!: Història de l'Iran і Marc Vipsani Agripa · Veure més »

Mardoni

Mardoni (Mardonius) (mort el 479 aC) va ser un comandant persa durant les Guerres Mèdiques al segle V aC.

Nou!!: Història de l'Iran і Mardoni · Veure més »

Maukisres de Pàrtia

Maukisres fou rei de Pàrtia des de vers el 87 aC fins al 77 aC.

Nou!!: Història de l'Iran і Maukisres de Pàrtia · Veure més »

Medes

El palau d'Apadana, detall de les escales del nord. Baixos-relleus del segle V mostren un soldat mede vestit amb els vestits tradicionals medes darrera un arquer persa. Els medes (/miːdz/;; en hebreu: מָדַי; en persa antic: Māda-; en sànscrit: मैढ़) eren els membres d'un antic grup ètnic irànic que vivien a una zona coneguda amb el nom de Mèdia (nord-oest de l'actual Iran i sud-est de l'actual Turquia que parlaven una llengua llengua irànica occidental que ells referien com a mede. La seva arribada a la regió està associada amb la primera onada de les tribus d'aris des del final del Mil·lenni II aC (el col·lapse de l'última edat de bronze) fins als inicis del Mil·lenni I aC. Entre els segles X aC i VII aC, els medes i els perses van caure sota el domini de l'Imperi Neo-Assiri assentat a Mesopotàmia. Després de la caiguda de l'Imperi Assiri, entre el 616 aC i el 605 aC, es va formar un estat unit mede que, juntament amb Babilònia, Lídia i Egipte va esdevenir un dels quatre poders més importants de l'Antic Orient Pròxim. Aliats amb els perses i amb rebels babilonis, escites, caldeus i cimmeris, els medes van capturar a Nínive el 612 aC, cosa que va provocar el col·lapse de l'Imperi Neo-Assiri. Llavors els medes van poder establir el seu Regne Mede (amb la ciutat d'Ecbatana com a capital reial) en el seu territori original (centre-oest de l'actual Iran) i de manera eventual van arribar fins al riu Kizil Irmak, a Anatòlia. Cir II el Gran va conquerir el Regne Mede el 550 aC i hi va establir la dinastia iraniana, l'imperi persa aquemènida. Uns quants llocs arqueològics (descoberts a l'oest d'Iran, al "Triangle Mede") i fonts escrites (dels assiris contemporanis i dels futurs grecs) ens proveeixen de documentació sobre la història i la cultura de l'estat mede. Els medes utilitzaven un equipament semblant als dels perses i el vestit comú entre ambdós és tant persa com mede. La llengua que parlavenels medes encara és totalment desconeguda, excepte uns pocs noms personals. De totes maneres, un nombre de paraules del mede encara s'utilitzen i hi ha llengües de les que s'ha traçat el seu origen des d'aquesta llengua al nord-oest d'Iran. Els medes tenien una religió antiga iraniana (una forma de pre-zoroastrisme, mazdaisme o creença en Mitra) amb uns clergues anomenats com "Magi". Posteriorment, durant els últims reis medes, les reformes de zoroastre van arribar a l'Iran occidental. A més a més d'Ectabana (l'actual Hamedan), les altres ciutats que hi havia a Mèdia eren Laodicea (l'actual Nahavand) i la que s'ha considerat la ciutat de Medes més gran, Rhages (o Rayy), al sud de l'actual Teheran. Apamea era la quarta ciutat mede, situada a prop d'Ecbatana. En períodes posteriors els medes i sobretot els soldats medes foren identificats i retratats en llocs arqueològics perses com Persèpolis, a on són mostrats com els que tenien un rol dominat i una gran presència en l'exèrcit de la dinastia Aquemènida de l'Imperi Persa. Segons les Històries d'Heròdot, hi havia sis tribus medes: Així, Deioces va agrupar els medes en una nació única i els va governar a tots com una sola. Aquestes tribus eren els busae, els paretaceni, els struchates, els arizanti, els budii i els magi. Les sis tribus medes vivien a la zona pròpia de la Mèdia, el triangle entre les ciutats d'Ecbatana, Rhagae i Aspadana,http://books.google.no/books?id.

Nou!!: Història de l'Iran і Medes · Veure més »

Meherdates de Pàrtia

Meherdates (de vegades esmentat com Mitridates IV) fou rei de Pàrtia l'any 49.

Nou!!: Història de l'Iran і Meherdates de Pàrtia · Veure més »

Merv

Merv o Merw (en persa: مرو transliterat Marw o Mary; en xinès: 木鹿, Mulu, per distingir-la de l'altra ciutat amb el mateix nom, Marw al-Rudh, els àrabs la van anomenar Marw al-Shahidjan o Marw al-Shāhidjān), antigament centre de la satrapia de Margiana, i posteriorment Alexandria i Antioquia Margiana), fou una antiga ciutat situada a l'actual Turkmenistan, situada en un important oasi a l'Àsia central, a la històrica ruta de la Seda, prop de l'actual Mary. Forma part del Patrimoni de la Humanitat en la llista de la UNESCO. De la metròpoli que va ser, en queda una vasta superfície de terra ondulada de la qual sobresurten les restes de les muralles, un parell de mausoleus i la ciutadella del castell del soldà. Els terratrèmols i els vents han destruït el poc que els mongols van deixar dempeus. De tota manera, es creu que la major part de les restes de Merv continuen enterrades. Els habitants moderns de la regió són turcmans de la tribu Tekke o Teke, i tadjiks; hi ha minories balutxis i brahuis. La capital regional és a Bayram Ali.

Nou!!: Història de l'Iran і Merv · Veure més »

Mesolític

El mesolític és un període cultural al final del paleolític superior, com a transició entre aquesta època i el període neolític, i la seva datació és aproximadament de cap al 9000 aC fins al 6000 aC.

Nou!!: Història de l'Iran і Mesolític · Veure més »

Mesopotàmia

Mesopotàmia (del grec, Me.so.po.taˈmi.a, «entre dos rius») és l'antiga denominació de la regió situada entre l'Eufrates i el Tigris, que era dividida en dues parts: la Baixa Mesopotàmia, entre el golf Pèrsic i el punt on els dos rius s'acostaven a la mínima distància, anomenada sovint Babilònia o Sumer, i l'Alta Mesopotàmia, on es va desenvolupar la civilització semita d'Accàdia (Accad) i posterior d'Assíria, la civilització hurrita amb el regne de Mitanni, i va florir després el regne d'Assíria.

Nou!!: Història de l'Iran і Mesopotàmia · Veure més »

Mesopotàmia (província romana)

La província romana de Mesopotàmia fou la província creada pels romans entre els rius Eufrates i Tigris, que va tenir dos extensions molt diferents en els dos períodes en què va existir: La primera província es va formar el 115 quant Trajà va entrar a Singara i Nisibis i va ocupar Mesopotània fins al golf Pèrsic, així com Armènia i Assíria.

Nou!!: Història de l'Iran і Mesopotàmia (província romana) · Veure més »

Misticisme

El misticisme és la sensació que prové del convenciment que s'ha establert una unió directa entre la persona i Déu dins la via ascètica o procediment de la mística.

Nou!!: Història de l'Iran і Misticisme · Veure més »

Mitra (mitologia)

Mitra (Mithras) fou el déu del sol i la llum entre els perses.

Nou!!: Història de l'Iran і Mitra (mitologia) · Veure més »

Mitridates I de Pàrtia

Mitridates I el gran o el diví fou rei dels Parts del 173 aC al 136 aC.

Nou!!: Història de l'Iran і Mitridates I de Pàrtia · Veure més »

Mitridates II de Pàrtia

Mitridates II fou rei de Pàrtia del 124 aC al 87 aC.

Nou!!: Història de l'Iran і Mitridates II de Pàrtia · Veure més »

Mitridates IV de Pàrtia

Mitridates IV fou rei de Pàrtia del 115 al 116 i del 129 al 140.

Nou!!: Història de l'Iran і Mitridates IV de Pàrtia · Veure més »

Mongols

Distribució actual de les ètnies mongols i màxima expansió del seu Imperi. Els mongols (en mongol: Mongol en mongol Mongγol; mongol cirílic: Монгол Mongol) són un grup ètnic originari de la Mongòlia actual, Rússia i la República Popular de la Xina, principalment en el que avui dia és la regió autònoma de Mongòlia interior i les repúbliques Buriàtia, Kalmukia, Tuvá i Yakutia de la Federació Russa.

Nou!!: Història de l'Iran і Mongols · Veure més »

Monofisisme

El monofisisme va ser un corrent cristològic que considerava que l'única natura de Crist és la divina.

Nou!!: Història de l'Iran і Monofisisme · Veure més »

Monoteisme

El monoteisme (del Grec μόνος "únic" i θεός "déu") és la creença en un Déu únic, sovint amb els dons de l'omnisciència, omnipotència i omnipresència.

Nou!!: Història de l'Iran і Monoteisme · Veure més »

Mosterià

El mosterià és una cultura o període que es desenvolupa a partir del 70.000 aC aproximadament, a la part final del paleolític inferior, durant els períodes glacials Würm I i Würm II i el període interglacial entre ambdós.

Nou!!: Història de l'Iran і Mosterià · Veure més »

Muhammad Khatami

Muhammad Khatami (محمد خاتمی en persa) (Ardakan, 29 de setembre de 1943) és un intel·lectual, filòsof i polític iranià.

Nou!!: Història de l'Iran і Muhammad Khatami · Veure més »

Musulmà

260x260px Població musulmana mundial per percentatge (Pew Research Center, 2009). Un musulmà és qui professa l'islam, una religió abrahàmica monoteista basada en l'Alcorà, que els musulmans consideren la paraula literal de Déu revelada al profeta Mahoma, i, amb menor autoritat que l'Alcorà, els ensenyaments i pràctiques atribuïts tradicionalment a Mahoma.

Nou!!: Història de l'Iran і Musulmà · Veure més »

Neolític

El neolític (del grec νέος, néos, "nou", i λίθος, líthos, "pedra") és un període de la prehistòria en el qual van tenir lloc innovacions d'una gran transcendència: els éssers humans descobreixen l'agricultura i la ramaderia, i es fan sedentaris, procés conegut com la revolució neolítica.

Nou!!: Història de l'Iran і Neolític · Veure més »

Nestorianisme

El nestorianisme és una doctrina cristològica iniciada al segle V per Nestori, patriarca de Constantinoble.

Nou!!: Història de l'Iran і Nestorianisme · Veure més »

Nixapur

Nixapur (en persa: نیشابور, Neyshābūr) és una ciutat de la província de Razavi Khorasan al nord-est de l'Iran, situada en una plana fèrtil als peus de la serralada Binalud, a 1.250 m d'altitud, a prop de Meixad, que és la capital regional.

Nou!!: Història de l'Iran і Nixapur · Veure més »

Oceà Atlàntic

L'oceà Atlàntic és un dels cinc oceans de la Terra entre Amèrica -a l'oest- i Europa i Àfrica -a l'est.

Nou!!: Història de l'Iran і Oceà Atlàntic · Veure més »

Oceà Índic

L'oceà Índic (en àrab, Bahr al-Hind) és la tercera massa d'aigua més gran del món, i cobreix aproximadament el 20% de la superfície de la Terra.

Nou!!: Història de l'Iran і Oceà Índic · Veure més »

Omeies

Els Banu Umayya o omeies (en àrab بنو أمية, Banū Umayya) van ser un llinatge àrab que va exercir el poder califal primer a Orient, amb capital a Damasc, i després a Al-Àndalus, amb capital a Còrdova.

Nou!!: Història de l'Iran і Omeies · Veure més »

Orient Mitjà

L'Orient Mitjà en un sentit més ample Països de l'Orient Mitjà actual Orient Mitjà, Orient Pròxim o Pròxim Orient és la part de l'Orient que està més a prop d'Europa (Occident).

Nou!!: Història de l'Iran і Orient Mitjà · Veure més »

Orient Pròxim

L'Orient Pròxim en un sentit més ampli L'Imperi otomà el 1812 L'Orient Pròxim o Pròxim Orient és un terme geogràfic que serveix per a designar diferents territoris segons geògrafs, arqueòlegs i historiadors, per una banda, i politòlegs, economistes i periodistes per l'altra.

Nou!!: Història de l'Iran і Orient Pròxim · Veure més »

Orodes I de Pàrtia

Orodes I fou rei de Pàrtia vers el 80 aC.

Nou!!: Història de l'Iran і Orodes I de Pàrtia · Veure més »

Orodes II de Pàrtia

Orodes II fou rei de Pàrtia proclamat vers el 54 aC i reconegut vers el 52 aC, i fins al 37 aC.

Nou!!: Història de l'Iran і Orodes II de Pàrtia · Veure més »

Orodes III de Pàrtia

Orodes III fou rei de Pàrtia de l'any 5 al 7.

Nou!!: Història de l'Iran і Orodes III de Pàrtia · Veure més »

Osroene

Osroene (Osrhoene) o Regne d'Edessa fou un regne a la part nord-oest de Mesopotàmia entre l'Eufrates i el Tigris entre els anys 137 aC i 249 dC quan fou conquerida i integrada a l'Imperi Romà com una prvíncia d'Osroene.

Nou!!: Història de l'Iran і Osroene · Veure més »

Osroes I de Pàrtia

Osroes I (o Khusro I) fou rei de Pàrtia del 105 al 129.

Nou!!: Història de l'Iran і Osroes I de Pàrtia · Veure més »

Pacoros I de Pàrtia

Pacoros I fou rei associat de Pàrtia des de vers el 42 aC fins al 38 aC.

Nou!!: Història de l'Iran і Pacoros I de Pàrtia · Veure més »

Pakistan

La República Islàmica del Pakistan o el Pakistan (en urdú: پاکستان) és un estat ubicat en el centre-sud d'Àsia.

Nou!!: Història de l'Iran і Pakistan · Veure més »

Paleolític

El paleolític (del grec παλαιός, palaiós, antic, i λίθος, líthos, pedra, "edat de la pedra tallada") és una etapa de la prehistòria dels humans caracteritzada per l'ús d'instruments de pedra tallada, encara que també s'utilitzaven altres matèries primeres orgàniques (mal conservades i poc conegudes) per construir diversos estris: os, banya, fusta, cuir, fibres vegetals, etc.

Nou!!: Història de l'Iran і Paleolític · Veure més »

Palestina

Israel-Palestina Palestina (en grec: Παλαιστίνη (Palaistinē); en llatí: Syria Palæstina; en àrab: فلسطين (Filasṭīn, Falasṭīn, Filisṭīn); en hebreu: פלשת - פלשתינה (Pléixet - Palestina) o ארץ ישראל (Eretz Israel)) és una regió històrica del Pròxim Orient compresa entre el mar Mediterrani i el riu Jordà, on actualment es troben l'estat d'Israel i els Territoris Palestins Ocupats, sota l'Autoritat Nacional Palestina.

Nou!!: Història de l'Iran і Palestina · Veure més »

París

París (en francès: Paris), és la capital i la major ciutat de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com la Regió Parisenca, creuada pel Sena, és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.

Nou!!: Història de l'Iran і París · Veure més »

Parsis

Una família de parsis de Bombai amb vestits tradicionals Els parsis (literalment 'perses') són els membres d'una comunitat ètnica que practica el zoroastrisme.

Nou!!: Història de l'Iran і Parsis · Veure més »

Partamasiris

Partamasiris fou rei d'Armènia del 113 al 114.

Nou!!: Història de l'Iran і Partamasiris · Veure més »

Partamaspades de Pàrtia

Partamaspades (o Partamaspates) fou rei de Pàrtia del 116 al 117 i d'Osroene del 118 al 123.

Nou!!: Història de l'Iran і Partamaspades de Pàrtia · Veure més »

Parts

Els parts (llatí parthi o parthyaei, grec parthuaoi o parthoi), originàriament anomenats parnis foren un poble indoeuropeu establert a la zona del nord-est del modern Iran.

Nou!!: Història de l'Iran і Parts · Veure més »

Pasargada

Pasargada fou la capital de les tribus iranianes del sud-oest i de la dinastia fundada per Aquemenes, situada entre l'actual Marvdasht i Saadat Abad, a 130 km al nord-est de Shiraz, a uns 87 km al nord-est de Persèpolis (província de Fars), a la vora d'un riu anomenat Cir (Cyrus, modern Kur).

Nou!!: Història de l'Iran і Pasargada · Veure més »

Pèrsia

Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).

Nou!!: Història de l'Iran і Pèrsia · Veure més »

Pequín

Pequín o Beijing (en xinès: 北京, pinyin: Běijīng, 'capital del nord') és la capital de la República Popular de la Xina, situada al nord-est del país, davant la serralada Ian-Xan (燕山) i a l'est de la serralada Tai-Hang-Xan (太行山).

Nou!!: Història de l'Iran і Pequín · Veure més »

Persa

El persa (فارسی Fārsi) és una llengua indoeuropea parlada a l'Iran, l'Afganistan (oficialment conegut com a persa Dari des de 1958 per raons polítiques), el Tadjikistan (on es coneix oficialment com a tadjik des de l'època soviètica), l'Uzbekistan, Bahrain, l'Iraq, l'Azerbaidjan, Armènia, Geòrgia, el sud de Rússia i països veïns que han estat sota la influència persa.

Nou!!: Història de l'Iran і Persa · Veure més »

Persèpolis

Persèpolis (llatí: Persepolis) fou la capital de Pèrsia, que va substituir Pasargada.

Nou!!: Història de l'Iran і Persèpolis · Veure més »

Perses

Els perses van ser una branca del poble ari establert a l'Altiplà Iranià, que vivia a la província coneguda per Persis.

Nou!!: Història de l'Iran і Perses · Veure més »

Plistocè

El Plistocè, de vegades Pleistocè, és un període geològic.

Nou!!: Història de l'Iran і Plistocè · Veure més »

Polis

A la Grècia clàssica, la polis és la ciutat-estat, el marc essencial on es desenvolupà i s'expandí la civilització grega fins a l'època arcaica.

Nou!!: Història de l'Iran і Polis · Veure més »

Politeisme

Processó dels déus al sarcòfag de Prometeu, c. 240 aC, al Museu del Louvre El politeisme (del grec: πολλοί θεός: molts déus) consisteix a creure i/o adorar molts déus o divinitats.

Nou!!: Història de l'Iran і Politeisme · Veure més »

Postguerra

La postguerra és el període posterior a la guerra i es caracteritza per la crisi demogràfica, econòmica i social que ha causat el conflicte precedent.

Nou!!: Història de l'Iran і Postguerra · Veure més »

Pretendent al tron

Un pretendent al tron és algú que aspira a un tron perquè creu que hi té dret, però que encara no ha estat generalment reconegut, sigui perquè el tron ja està ocupat per algú altre o perquè ha estat abolit.

Nou!!: Història de l'Iran і Pretendent al tron · Veure més »

Protoindoeuropeus

Els protoindoeuropeus foren els parlants hipotètics del reconstruït llenguatge protoindoeuropeu i un poble prehistòric de l'edat del coure i principis de l'edat del bronze.

Nou!!: Història de l'Iran і Protoindoeuropeus · Veure més »

Província de Fars

Ruïnes de Persèpolis. Fars (en persa: فارس, Fârs) és una de les trenta-un províncies de l'Iran al sud del país, coneguda en època clàssica com Pèrsida (Perside) o Persis.

Nou!!: Història de l'Iran і Província de Fars · Veure més »

Rússia

Rússia, Россия, Rossia o la Federació Russa (en rus: Российская Федерация, Rossískaia Federàtsia) és un estat transcontinental d'Euràsia.

Nou!!: Història de l'Iran і Rússia · Veure més »

Regió d'Escítia

Extensió aproximada d'Escítia i Sarmàtia al segle I aC La regió coneguda com a Escítia era una gran àrea de la meitat oriental d'Europa i l'oest d'Àsia fins a l'Àsia central.

Nou!!: Història de l'Iran і Regió d'Escítia · Veure més »

Religió

jainista, el símbol ahimsa4a fila: el lotus encès ayyavazhi, la triple deessa, la creu patent i la rece boga Una religió és el conjunt de creences i pràctiques comunes d'un grup de persones, sovint relacionades amb llur concepció del món i codificada en l'oració, els rituals i les lleis morals.

Nou!!: Història de l'Iran і Religió · Veure més »

República Àrab Siriana

La República Àrab Siriana o Síria (en àrab: الجمهوريّة العربيّة السّوريّة, al-Jumhūriyya al-ʿArabiyya al-Sūriyya o سوريا, Sūriyā) és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel-Palestina i el Líban.

Nou!!: Història de l'Iran і República Àrab Siriana · Veure més »

Revolta jònica

La revolta Jònica fou un conflicte armat entre els països de l'Àsia Menor i Xipre contra l'Imperi Persa, que va representar un episodi decisiu de la confrontació entre grecs i perses.

Nou!!: Història de l'Iran і Revolta jònica · Veure més »

Riu Helmand

L'Helmand (també Helmend, Helmund, Hilmand, Hirmand; paixtu: هیرمند, هلمند Hīrmand, Helmand, llatí clàssic: Erymandrus, a l'Avesta Haetumat, a lHudu al-Alam: Hidhmand) és el riu més llarg de l'Afganistan amb una longitud de 1.150 km.

Nou!!: Història de l'Iran і Riu Helmand · Veure més »

Ruhol·lah Khomeini

Seyyed Ruhol·lah Khomeini àmpliament conegut com l'aiatol·là Khomeini (17 de maig del 1900 – 3 de juny del 1989) fou un clergue xiïta iranià i el dirigent espiritual de la revolució islàmica iraniana de 1979 que derrocà la monarquia de Mohammad Reza Pahlavi, el darrer Xa de Pèrsia.

Nou!!: Història de l'Iran і Ruhol·lah Khomeini · Veure més »

Saddam Hussein

Saddam Hussein 'Abd al-Majid al-Tikriti —en àrab صدام حسين عبد المجيد التكريتي, Ṣaddām Ḥusayn ʿAbd al-Majīd al-Tikrītī— (Tikrit, Iraq, 28 d'abril de 1937 - Bagdad, Iraq, 30 de desembre de 2006) fou un militar i estadista iraquià.

Nou!!: Història de l'Iran і Saddam Hussein · Veure més »

Sanabares de Pàrtia

Sanabares fou un pretendent al tron de Pàrtia, que va governar la regió nord-oriental des d'aproximadament el 51 fins al 65.

Nou!!: Història de l'Iran і Sanabares de Pàrtia · Veure més »

Sanatrokes I de Pàrtia

Sanatrokes I fou rei de Pàrtia des de vers el 77 aC fins al 69 aC.

Nou!!: Història de l'Iran і Sanatrokes I de Pàrtia · Veure més »

Sanatrokes II de Pàrtia

Sanatroikes II fou rei associat de Pàrtia del 115 al 116 i probablement vers el 129 al 139.

Nou!!: Història de l'Iran і Sanatrokes II de Pàrtia · Veure més »

Sapor I

Sapor I o Xapur I (215-272) va ser el segon Rei de reis (240-270) de la dinastia sassànida.

Nou!!: Història de l'Iran і Sapor I · Veure més »

Sapor II

Sapor II o Xapur II (de vegades anomenat 'el gran') va ser governant de l'Imperi Sassànida a partir del 309 fins al 379.

Nou!!: Història de l'Iran і Sapor II · Veure més »

Saques

Els saques era el nom donat pels perses a la branca oriental dels escites: Saka (grec sakai, llatí sacae, xinès sseu pronunciat sseuk) Els sacae (saques) segons Ptolemeu limitaven a l'oest amb els sogdians, al nord amb els escites, i a l'est amb els seres.

Nou!!: Història de l'Iran і Saques · Veure més »

Sànscrit

El sànscrit (संस्कृम् saṃskṛtam) és un idioma indoeuropeu, la llengua dels textos clàssics de l'hinduisme. És una llengua clàssica de l'Índia i la llengua litúrgica de l'hinduisme, el budisme i el jainisme. És un dels 22 idiomes oficials de l'Índia (en anglès) i l'idioma oficial de l'estat d'Uttarakhand. El sànscrit clàssic és el nivell de parla estàndard com es mostra en la gramàtica de Pāṇini, cap al segle IV aC. La seva posició en la cultura de la Gran Índia és similar a la del llatí i el grec antic a Europa i ha influït molt en la majoria de les llengües del subcontinent indi, particularment a l'Índia, al Pakistan, a Sri Lanka i al Nepal. Literalment, vol dir 'perfectament fet'. Ve de sam ('completament') i krita ('fet, obra'), que es relaciona amb l'arrel kri i està emparentat amb la paraula karma ('acció'), i amb el llatí crim ('fet discernible'). El sànscrit és utilitzat principalment com a llengua cerimonial en els rituals hindús, per als himnes i mantres. La seva forma preclàssica, el sànscrit vèdic, que és la llengua ritual de la religió vèdica, és un dels membres més antics de la família indoeuropea.Burrow, T. (2001). Sanskrit language, Motilal Banarsidass, ISBN 81-208-1767-2 (en anglès) El seu text més antic conegut és el Rig Veda. En aquest idioma, van ser escrits tots els textos clàssics de l'hinduisme. També és el llenguatge del ioga. La majoria dels textos sànscrits que s'han conservat fins ara van ser transmesos oralment durant molts segles, fins que van ser escrits durant el període medieval de l'Índia. Per la seva importància religiosa, els primers gramàtics indis com Pànini (segles VI-V aC) l'analitzaren de manera més exhaustiva. Els lingüistes europeus, i en particular, els alemanys, al segle XIX, trobaren similituds entre el sànscrit i les llengües europees, com per exemple el llatí, el grec antic o les llengües germàniques, i suggeriren allò que més tard es diria ''llengües indoeuropees'', entre les quals s'inclou el català i la resta de llengües romàniques.

Nou!!: Història de l'Iran і Sànscrit · Veure més »

Sàtrapa

Satrapia o Sàtrapa (en grec: σατράπης satrápēs, de l'antic persa xšaθrapā(van), protector de la terra/país) és el nom que es va donar als governadors de les divisions administratives, entre 20 i 25, en què Darios I va dividir l'imperi Persa.

Nou!!: Història de l'Iran і Sàtrapa · Veure més »

Sedentarisme

Fragment d'un fresc de la civilització minoica El sedentarisme és la forma més recent de població humana en la qual una societat deixa de ser nòmada per establir-se de manera definitiva en una localitat determinada a la qual considera com seva.

Nou!!: Història de l'Iran і Sedentarisme · Veure més »

Segle VII

El segle VII és el període que va des de l'any 601 fins al 700 i està marcat per l'expansió de l'islam, que va provocar la redefinició política i territorial del món medieval.

Nou!!: Història de l'Iran і Segle VII · Veure més »

Segle XIX

Mapamundi el 1897. L'Imperi britànic era la superpotència del segle El segle dinou va des de l'1 de gener de 1801 fins al 31 de desembre de 1900 (en el calendari gregorià).

Nou!!: Història de l'Iran і Segle XIX · Veure més »

Segle XVI

El segle XVI és un període de l'edat moderna que inclou els anys compresos entre 1501 i 1600.

Nou!!: Història de l'Iran і Segle XVI · Veure més »

Segle XXI

Formalment, el segle XXI comprèn el període d'anys entre l'1 de gener de 2001 fins al 31 de desembre de 2100, tots dos inclosos.

Nou!!: Història de l'Iran і Segle XXI · Veure més »

Segona Guerra Mundial

La Segona Guerra mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.

Nou!!: Història de l'Iran і Segona Guerra Mundial · Veure més »

Selèucia del Tigris

Selèucia (Σελεύκεια) o Selèucia del Tigris, fou una ciutat de la vora del Tigris construïda per Seleuc I Nicàtor, a uns 60 km al nord de Babilònia, amb materials de la qual fou construïda.

Nou!!: Història de l'Iran і Selèucia del Tigris · Veure més »

Seleuc I Nicàtor

Seleuc I Nicàtor fou sàtrapa de Babilònia, rei de Síria, i fundador de l'Imperi Selèucida.

Nou!!: Història de l'Iran і Seleuc I Nicàtor · Veure més »

Septimi Sever

Luci Septimi Sever (11 d'abril de 146, Leptis Magna – 4 de febrer de 211, Eboracum, Britània) fou emperador romà fundador de la dinastia Severa.

Nou!!: Història de l'Iran і Septimi Sever · Veure més »

Sind

Bandera de l'estat Sindhu Desh proposat pel partit independentista Jeay Sindh La província pakistanesa del Sind -des de 1990 oficialment Sindh en transcripció a l'anglès- (Sindhi: سنڌ) és el territori on viuen majoritàriament els sindis (el poble sindi) i administrativament és una divisió administrativa de primer nivell del Pakistan.

Nou!!: Història de l'Iran і Sind · Veure més »

Siraf

Siraf (en persa: سیراف; romanitzat com Sīraf; avui Taheri, en àrab: سیراف, Tahiri, en persa: طاهری Ţāherī) coneguda també com a Bandar-e Sīraf, Bandar-e Ţāherī i Bandar-i Ţāhirī - ("Bandar" vol dir "Port" en persa) és una ciutat del districte central del comtat de Kangan, a la província de Bushehr, a l'Iran.

Nou!!: Història de l'Iran і Siraf · Veure més »

Sirdarià

El Sirdarià (del rus Сырдария, Sirdarià; en kazakh: Сырдария, Sirdarià; en tadjik: Сирдарë, Sirdarió; en uzbek: Sirdaryo; en persa: سيردريا, Sirdarià) és un riu de l'Àsia central antigament anomenat en grec Ιαξάρτης, Iaxartes.

Nou!!: Història de l'Iran і Sirdarià · Veure més »

Sistan

Sistan (Persa: سیستان) fou una regió de Pèrsia.

Nou!!: Història de l'Iran і Sistan · Veure més »

Smerdis de Pèrsia

Smerdis o Bardiya (nom persa, i així és també esmentat a les tauletes babilòniques) fou rei de Pèrsia del març a l'octubre aproximadament del 522 aC.

Nou!!: Història de l'Iran і Smerdis de Pèrsia · Veure més »

Sogdià de Pèrsia

Sogdià (Sogdianus) fou rei de reis de l'Imperi Persa el 424 aC, durant uns sis mesos i mig.

Nou!!: Història de l'Iran і Sogdià de Pèrsia · Veure més »

Sohemus d'Armènia

Sohemos o Sohemus d'Armènia fou rei d'Armènia vers el 140 o 144 i fins a una data propera al 161 i altre cop del 163 fions a una data entre 185 i 197.

Nou!!: Història de l'Iran і Sohemus d'Armènia · Veure més »

Subcontinent indi

Imatge per satèl·lit del subcontinent indi El subcontinent indi és una porció de l'Àsia, al sud de l'Himàlaia.

Nou!!: Història de l'Iran і Subcontinent indi · Veure més »

Sufisme

Ritual sufí a Khartum El sufisme o tassàwwuf (en àrab: تصوف, taṣawwuf; en persa: صوفی‌گری, sufigari; en turc: tasavvuf; en urdú: تصوف) és una tradició mística islàmica de caràcter esotèric, practicada per musulmans però també per no musulmans, que abasta una gran amplitud de pràctiques dedicades a l'amor diví i al cultiu del cor.

Nou!!: Història de l'Iran і Sufisme · Veure més »

Sumeri

El sumeri (EME.GIR15 "llengua nadiua") va ésser parlat pels sumeris, al sud de Mesopotàmia, des d'almenys el 4 mil·lenni aC.

Nou!!: Història de l'Iran і Sumeri · Veure més »

Susa (Iran)

Localització de '''Susa''' a Mesopotàmia Susa (شوش Shush, en farsi; Çūšā, en persa antic; Σοῦσα, en grec; ܫܘܫ Shush, en siríac; al-Sus, en àrab; שׁוּשָׁן Shushān, en hebreu bíblic) fou una antiga ciutat que va ser capital del Regne d'Elam i residència del senyor suprem del país.

Nou!!: Història de l'Iran і Susa (Iran) · Veure més »

Tabaristan

Plat de plata dels segles VII-VIII. Tabaristan és l'antic nom de la regió al sud de la mar Càspia.

Nou!!: Història de l'Iran і Tabaristan · Veure més »

Tabriz

Tabriz (antigament enc català Toris o Tauris) és una ciutat del nord-oest de l'Iran, capital de l'Azerbaidjan Meridional.

Nou!!: Història de l'Iran і Tabriz · Veure més »

Tadjikistan

El Tadjikistan (en tadjik: Тоҷикистон, transcrit Tojikiston), oficialment República de Tadjikistan, és un estat de l'Àsia central.

Nou!!: Història de l'Iran і Tadjikistan · Veure més »

Tamerlà

Tamerlà (Kish, prop de Samarcanda, suposadament el 8 d'abril de 1336 - Otrar, 14 de febrer de 1405) fou un conqueridor turcomongol que establí l'imperi dels timúrides.

Nou!!: Història de l'Iran і Tamerlà · Veure més »

Teheran

Teheran és la capital de l'Iran i una de les ciutats més grans del món.

Nou!!: Història de l'Iran і Teheran · Veure més »

Teispes d'Anshan

Teispes (Cišpiš) fou rei dels perses vers -640 aC.

Nou!!: Història de l'Iran і Teispes d'Anshan · Veure més »

Thomas Browne

Thomas Browne (Londres, 1605 - 1682) va ser un escriptor i filòsof anglès que va ensenyar a Oxford i va ser nomenat cavaller pels seus serveis al coneixement.

Nou!!: Història de l'Iran і Thomas Browne · Veure més »

Tian Shan

Posta de sol al Khan Tengri El Tian Shan (en xinès: 天山; en pinyin: Tiān Shān; 'muntanyes Celestials'), també conegut com a Tien Shan i Tangri Tagh ('muntanyes dels Esperits') en llengua uigur, és una serralada muntanyosa situada a l'Àsia central.

Nou!!: Història de l'Iran і Tian Shan · Veure més »

Tigris

El Tigris (en persa antic Tigr; en arameu Deqlath; en àrab دجلة, Dijla; en turc i kurd Dicle; en hebreu, en textos bíblics, חִדֶּקֶל, Hiddéqel; en grec antic Τίγρης, Tigres, i en llatí Tigris) és, juntament amb l'Eufrates, un dels dos grans rius que defineixen la Mesopotàmia; és el més oriental de tots dos i travessa l'Iraq des de les muntanyes de l'Anatòlia.

Nou!!: Història de l'Iran і Tigris · Veure més »

Timúrides

Els timúrides (en persa: گوركانى, anomenada per ells mateixos Gurkānī) foren una dinastia musulmana d'origen turcomongol.

Nou!!: Història de l'Iran і Timúrides · Veure més »

Tiridates I d'Armènia

Tiridates I fou rei d'Armènia del 53 al 100 amb una breu interrupció d'uns mesos vers el 54 i una més llarga del 58 al 62.

Nou!!: Història de l'Iran і Tiridates I d'Armènia · Veure més »

Transoxiana

Transoxiana (literalment "més enllà de l'Oxus", en àrab Mawara al-Nahr "el país més enllà del riu") és una denominació històrica per a l'àrea geogràfica delimitada pels rius Amudarià (antigament Oxus) i Sirdarià, que incloïa la Sogdiana i part de la Bactriana, i que correspon bàsicament a l'Uzbekistan actual.

Nou!!: Història de l'Iran і Transoxiana · Veure més »

Tràcia Oriental

Tràcia oriental. Etnografia de Tràcia Oriental (1912) (verd.

Nou!!: Història de l'Iran і Tràcia Oriental · Veure més »

Turc

El turc (Türkçe AFI) és un idioma que és parlat com a primera llengua per més de 63 milions de persones arreu del món, i és la llengua turquesa més parlada.

Nou!!: Història de l'Iran і Turc · Veure més »

Turcs

Els turcs (en turc, Türkler) són una ètnia, les localitzacions principals de la qual es troben a Turquia, Xipre i Europa del sud-est.

Nou!!: Història de l'Iran і Turcs · Veure més »

Turkmenistan

El Turkmenistan, oficialment la República de Turkmenistan (en turcman Türkmenistan Respublikasi, en rus Туркменистан), és un estat de l'Àsia central que limita al nord amb el Kazakhstan i l'Uzbekistan, al sud-est amb l'Afganistan, al sud amb l'Iran i a l'oest amb la mar Càspia.

Nou!!: Història de l'Iran і Turkmenistan · Veure més »

Turquia

Turquia (en turc: Türkiye), oficialment la República de Turquia (en turc: Türkiye Cumhuriyeti), és un estat eurasiàtic que ocupa la península d'Anatòlia al sud-oest de l'Àsia, així com Tràcia als Balcans, regió del sud-est d'Europa.

Nou!!: Història de l'Iran і Turquia · Veure més »

Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques

La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз Советских Социалистических Республик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), o la Rússia Soviètica va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.

Nou!!: Història de l'Iran і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »

Uzbekistan

Zones de parla persa a l'Uzbekistan. La República de l'Uzbekistan o simplement l’Uzbekistan és un estat de l'Àsia central.

Nou!!: Història de l'Iran і Uzbekistan · Veure més »

Vardanes I de Pàrtia

Vardanes I fou rei de Pàrtia del 42 al 46.

Nou!!: Història de l'Iran і Vardanes I de Pàrtia · Veure més »

Vologès I de Pàrtia

Vologès I fou rei de Partia del 51 al 77.

Nou!!: Història de l'Iran і Vologès I de Pàrtia · Veure més »

Vologès III de Pàrtia

Vologès III fou rei de Pàrtia governant les regions orientals del 105 al 140 i tota Pàrtia del 140 al 147.

Nou!!: Història de l'Iran і Vologès III de Pàrtia · Veure més »

Vologès IV de Pàrtia

Vologès IV fou rei de Pàrtia del 147 al 191.

Nou!!: Història de l'Iran і Vologès IV de Pàrtia · Veure més »

Vologès V de Pàrtia

Vologès V fou rei de Pàrtia del 191 al 208.

Nou!!: Història de l'Iran і Vologès V de Pàrtia · Veure més »

Vonones I de Pàrtia

Vonones I fou rei de Pàrtia de l'any 7 (de fet el 8) fins al 10, i rei d'Armènia del 13 al 16 (nominalment fins al 18).

Nou!!: Història de l'Iran і Vonones I de Pàrtia · Veure més »

Vonones II de Pàrtia

Vonones II fou rei de Pàrtia dos mesos l'any 51.

Nou!!: Història de l'Iran і Vonones II de Pàrtia · Veure més »

Xa

Xa (del persa شاه, šāh, "rei") és el títol que reben els monarques de l'Iran i prové d'aquell que duien els sobirans aquemènides de l'antiga Pèrsia.

Nou!!: Història de l'Iran і Xa · Veure més »

Xahr-i Sokhta

Xahr-i Sokhta (també pot llegir-se Xahr-i Sokhteh, literalment "ciutat cremada" en persa) és un jaciment arqueològic que data de l'Edat del bronze situat al sud-est de l'Iran, a Sistan.

Nou!!: Història de l'Iran і Xahr-i Sokhta · Veure més »

Xerxes I de Pèrsia

cuneïforme, atribuïdes a Xerxes I Xerxes I (persa: خشایارشاه, 'Khashayar Shah') (519 aC - 465 aC) fou rei de reis de l'Imperi persa (Xahanxah) del 485 aC al 465 aC.

Nou!!: Història de l'Iran і Xerxes I de Pèrsia · Veure més »

Xerxes II de Pèrsia

Xerxes II fou rei de reis de l'Imperi Persa vers la fi de l'any 424 aC i principis del 423 aC.

Nou!!: Història de l'Iran і Xerxes II de Pèrsia · Veure més »

Xiisme

El xiisme (en àrab الشيعة, ax-xīʿa, etimològicament de l'expressió "شيعة علي", "xī'at 'Alī", "partit d'Alí" o "facció d'Alí") és la segona variant més important de la fe islàmica després de la sunnita i abans del kharigisme, tot i que només representa entre un 10% i un 15% dels musulmans, la gran majoria iranians.

Nou!!: Història de l'Iran і Xiisme · Veure més »

Xina

Ubicació de la Xina al món La Xina (en xinès simplificat 中国, en xinès tradicional 中國, en pinyin Zhōngguó, literalment 'el País del Mig') és un territori històric asiàtic d'orígens mil·lenaris, que va ser un puntal de saviesa en l'antiguitat.

Nou!!: Història de l'Iran і Xina · Veure més »

Zaratustra

Rafael (1510). El personatge amb l'esfera estelada a la mà s'ha identificat amb Zaratustra, si bé també podria representar el geògraf Estrabó Zaratustra (de l'avèstic Zaraθuštra) o Zoroastre (llatinització del grec antic) va ser un profeta (mantran) i poeta de l'antiga Pèrsia, fundador de la religió anomenada zoroastrisme.

Nou!!: Història de l'Iran і Zaratustra · Veure més »

Zoroastrisme

El zoroastrisme, mazdaisme o mazdeisme (culte d'Ahura Mazda) era la religió dels antics perses abans de l'arribada de l'islam, basada en la doctrina predicada per Zoroastre a l'Iran.

Nou!!: Història de l'Iran і Zoroastrisme · Veure més »

10

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Iran і 10 · Veure més »

105

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Iran і 105 · Veure més »

116

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Iran і 116 · Veure més »

117

Mapa de l'imperi romà a l'any 133 AC (vermell), 44 AC (taronja), 14 DC (groc), i '''117''' D (verd).

Nou!!: Història de l'Iran і 117 · Veure més »

129

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Iran і 129 · Veure més »

13

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Iran і 13 · Veure més »

140

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Iran і 140 · Veure més »

147

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Iran і 147 · Veure més »

148 aC

República Romana.

Nou!!: Història de l'Iran і 148 aC · Veure més »

161

L'any 161 (CLXI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Història de l'Iran і 161 · Veure més »

162 aC

L'any 162 aC fou un any de l'edat antiga marcat pel poder romà al Vell Món.

Nou!!: Història de l'Iran і 162 aC · Veure més »

163

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Iran і 163 · Veure més »

164 aC

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Iran і 164 aC · Veure més »

173 aC

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Iran і 173 aC · Veure més »

18

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Iran і 18 · Veure més »

181 aC

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Iran і 181 aC · Veure més »

1874

;Països Catalans.

Nou!!: Història de l'Iran і 1874 · Veure més »

1907

;Països Catalans.

Nou!!: Història de l'Iran і 1907 · Veure més »

191

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Iran і 191 · Veure més »

1925

''Far a Groix'' de Paul Signac (1925).

Nou!!: Història de l'Iran і 1925 · Veure més »

193

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Iran і 193 · Veure més »

1935

Casa del carrer Nou de la Pobla de Lillet.

Nou!!: Història de l'Iran і 1935 · Veure més »

1941

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Història de l'Iran і 1941 · Veure més »

1946

;Països Catalans.

Nou!!: Història de l'Iran і 1946 · Veure més »

1953

;Països Catalans:;Resta del món.

Nou!!: Història de l'Iran і 1953 · Veure més »

1955

;Països Catalans.

Nou!!: Història de l'Iran і 1955 · Veure més »

1964

;Països Catalans.

Nou!!: Història de l'Iran і 1964 · Veure més »

197

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Iran і 197 · Veure més »

1975

;Països Catalans.

Nou!!: Història de l'Iran і 1975 · Veure més »

1977

;Països Catalans.

Nou!!: Història de l'Iran і 1977 · Veure més »

1978

;Països Catalans.

Nou!!: Història de l'Iran і 1978 · Veure més »

1979

;Països Catalans.

Nou!!: Història de l'Iran і 1979 · Veure més »

1980

;Països Catalans.

Nou!!: Història de l'Iran і 1980 · Veure més »

1988

;Països Catalans.

Nou!!: Història de l'Iran і 1988 · Veure més »

1989

;Països Catalans.

Nou!!: Història de l'Iran і 1989 · Veure més »

2 aC

L'any 2 aC és un any comú anomenat així des de la implantació del calendari gregorià que equival l'any 752 ab urbe condita.

Nou!!: Història de l'Iran і 2 aC · Veure més »

2001

;Països Catalans.

Nou!!: Història de l'Iran і 2001 · Veure més »

2002

;Països Catalans.

Nou!!: Història de l'Iran і 2002 · Veure més »

2006

L'any 2006 fou declarat lAny internacional dels deserts i la desertització per l'Assemblea General de les Nacions Unides.

Nou!!: Història de l'Iran і 2006 · Veure més »

208

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Iran і 208 · Veure més »

209 aC

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Iran і 209 aC · Veure més »

325

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Iran і 325 · Veure més »

37 aC

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Iran і 37 aC · Veure més »

379

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Iran і 379 · Veure més »

379 aC

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Iran і 379 aC · Veure més »

400 aC

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Iran і 400 aC · Veure més »

404 aC

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Iran і 404 aC · Veure més »

42

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Iran і 42 · Veure més »

423 aC

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Iran і 423 aC · Veure més »

424 aC

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Iran і 424 aC · Veure més »

426 aC

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Iran і 426 aC · Veure més »

450 aC

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Iran і 450 aC · Veure més »

46

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Iran і 46 · Veure més »

465 aC

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Iran і 465 aC · Veure més »

486

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Iran і 486 · Veure més »

49

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Iran і 49 · Veure més »

492 aC

L'any 492 aC va ser un any del calendari romà pre-julià.

Nou!!: Història de l'Iran і 492 aC · Veure més »

498

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Iran і 498 · Veure més »

5

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Iran і 5 · Veure més »

51

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Iran і 51 · Veure més »

52 aC

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Iran і 52 aC · Veure més »

53 aC

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Iran і 53 aC · Veure més »

560

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Iran і 560 · Veure més »

64 aC

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Iran і 64 aC · Veure més »

65

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Iran і 65 · Veure més »

651

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Iran і 651 · Veure més »

69 aC

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Iran і 69 aC · Veure més »

7

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Iran і 7 · Veure més »

762

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Iran і 762 · Veure més »

77

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Iran і 77 · Veure més »

8

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Iran і 8 · Veure més »

80 aC

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Iran і 80 aC · Veure més »

87 aC

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Iran і 87 aC · Veure més »

Redirigeix aquí:

Història del Gran Iran.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »