Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Història de l'Imperi Romà

Índex Història de l'Imperi Romà

August, el fundador de l'Imperi Romà. La història de l'Imperi Romà va començar amb August i va finalitzar el 476 dC i va estar marcada per l'ascens i caiguda dels seus màxims responsables.

221 les relacions: Administració provincial romana, Adrià, Alamans, Alexandre el Gran, Alexandre Sever, Alexandria, Alta edat mitjana, Antiga Roma, Antoní Pius, Aquitània, Aràbia, Arcadi, Armènia, Atenes, August, August (títol), Àsia (província romana), Bagaudes, Baix Imperi, Batalla d'Adrianòpolis (378), Batalla d'Issos (194), Batalla de Lugdunum, Batalla de Nisibis (217), Batalla del bosc de Teutoburg, Belisari, Berenice, Betriacum, Britània, Budicca, Bulgària, Caiguda de l'Imperi Romà, Calígula, Capadòcia, Capri, Caracal·la, Carlemany, Cartago, Cèsar, Còmmode, Còrsega, Cilícia, Classe social a l'antiga Roma, Claudi, Claudi Tiberi Germànic Britànic, Cleòpatra VII, Colosseu, Constantí, Constantí (usurpador), Constantí I el Gran, Constantinoble, ..., Corint, Crimea, Crisi del segle III, Cristianisme, Dalmàcia, Danubi, Dàcia, Dàlmata, Dècim Celi Balbí, Deci (emperador romà), Dinastia Antonina, Dinastia Flàvia, Dinastia Júlio-Clàudia, Dinastia ptolemaica, Dinastia Severa, Dioclecià, Domicià, Edat antiga, Efes, Egipte, El Bierzo, Elagàbal, Elba (riu), Esclavitud a l'antiga Roma, Espanya, Esparta, Estilicó, Eufrates, Exèrcit romà, Flavi Gracià, Flavi Honori, Francs, Galba, Gàl·lia, Germània (regió), Germànic Cèsar, Germànics, Gordià I, Gordià II, Gordià III, Gots, Grècia, Grec, Guerres Púniques, Guerres romano-sassànides, Guerres romanogermàniques, Hèrcules, Hispània, Historiografia, Homosexualitat, Il·líria, Illa de Rodes, Imperi Bizantí, Imperi Otomà, Imperi Part, Imperi Romà, Imperi Romà d'Occident, Imperi Sassànida, Itàlia, Itàlica, Júpiter (mitologia), Jerusalem, Judea, Juli Cèsar, Juli Víndex, Justinià I, Legió romana, Lió, Licini Mucià, Llatí, Luci Eli Sejà, Macedònia (província romana), Macrí, Magúncia, Magne Màxim, Mar Mediterrània, Mar Negra, Marc Antoni, Marc Aureli, Marc Emilià, Marc Salvi Otó, Marc Ulpi Trajà, Marcomans, Marina romana, Mauritània, Maximí el Traci, Mèsia, Mesopotàmia, Mesopotàmia (província romana), Milà, Narsès, Neró, Nerva, Numídia, Octàvia (esposa de Neró), Odoacre, Pacatià, Palmira, Pannònia, Parts, Pàrtia, Pèrsia, Península Itàlica, Perses, Plini el Jove, Polibi, Pontífex Màxim, Popea Sabina, Prefecte del pretori, Primera Guerra Judeoromana, Principat, Província romana d'Egipte, Província romana de Síria, Publi Septimi Geta, Ròmul August, Regió de Tràcia, Regne de Macedònia, República Àrab Siriana, República Romana, Rin, Roma, Sacre Imperi Romanogermànic, Sardenya, Sàhara, Sàrmates, Sèneca, Segle IV, Senat romà, Septimi Sever, Setge de Jerusalem, Sevilla, Sicília, Sol Invictus, Suetoni, Sueus, Susa (Iran), Tarraconense, Tàcit, Teodosi I el Gran, Testament, Tetrarquia, Tiberi, Tigris, Tit Flavi Sabí Vespasià, Titó, Trèveris, Troia, Valent, Valentinià I, Valentinià II, Valerià I, Vàndals, Verona, Vespasià, Vesuvi, Visigots, Vitel·li, Xipre, 180, 235, 27 aC, 273, 378, 379, 386, 388, 395, 476, 68, 69, 96. Ampliar l'índex (171 més) »

Administració provincial romana

L'administració provincial romana es va crear quan la Primera Guerra Púnica va portar a l'expansió del territori de Roma, bàsicament a les illes mediterrànies.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Administració provincial romana · Veure més »

Adrià

Adrià (Publius Aelius Traianus Hadrianus) (Itàlica, Hispània, 24 de gener del 76 - Baia, 10 de juliol del 138) fou emperador de l'Imperi romà del 117 al 138.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Adrià · Veure més »

Alamans

Imatge del Limes Germanicus. Els alamans (en alemany: Alemannen, en llatí alammani), van ser una unió de tribus germàniques establertes a la part sud mitjana i inferior del riu Elba, a prop del riu Main, on foren mencionats per primera vegada per Dió Cassi el 213.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Alamans · Veure més »

Alexandre el Gran

Estàtua d'Alexandre el Gran a Tessalònica Alexandre III el Gran o Alexandre el Magne (grec: Μέγας Αλέξανδρος) (21 de juliol del 356 aC - 10 de juny del 323 aC) va ser rei del Regne grec de Macedònia (336-323 aC), conqueridor de l'Imperi persa i un dels líders militars més importants del món antic.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Alexandre el Gran · Veure més »

Alexandre Sever

Marc Aureli Sever Alexandre (Marcus Aurelius Severus Alexandrus) (Arca Caesarea, Judea, 1 d'octubre del 208 – Moguntiacum, Germània Superior, 18 de març del 235, dit popularment Alexandre Sever, fou el darrer emperador romà (222-235) de la Dinastia Severa. El seu nom original fou probablement Alexandre Bassià (Alexander Bassianus).

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Alexandre Sever · Veure més »

Alexandria

Alexandria —en àrab الإسكندرية, al-Iskandariyya; en àrab egipci الإسكندريه, al-Eskandareya; en grec Αλεξάνδρεια; en antic egipci raqedum; en copte raqote— és una ciutat d'Egipte, capital de la governació d'Alexandria.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Alexandria · Veure més »

Alta edat mitjana

L'alta edat mitjana és una de les divisions convencionals de la historiografia europea que fa referència al període entre la caiguda de l'Imperi romà fins a l'any 1000.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Alta edat mitjana · Veure més »

Antiga Roma

L'antiga Roma va ser la civilització que va sorgir de la ciutat-estat de Roma, a partir del segle IX aC.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Antiga Roma · Veure més »

Antoní Pius

Antoní Pius (Titus Aurelius Fulvius Boionius Arrius Antoninus) era un senador romà de mitjana edat originari de Nimes, que fou adoptat per Adrià i el va succeir el 138.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Antoní Pius · Veure més »

Aquitània

Aquitània fou una regió administrativa al sud-oest de França, dins del territori d'Occitània (part de Gascunya, el Bearn i l'Iparralde).

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Aquitània · Veure més »

Aràbia

Aràbia (en àrab, شبه الجزيرة العربية, xibh al-jazīra al-ʿarabiyya, 'península Aràbiga', tot i que tradicionalment se l'ha anomenada simplement الجزيرة العربية, al-jazīra al-ʿarabiyya, literalment 'illa Aràbiga') és una península del sud-oest d'Àsia, a la confluència amb Àfrica.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Aràbia · Veure més »

Arcadi

Arcadi (en llatí:, 377/378-1 de maig del 408), fou el primer emperador de l'Imperi Romà d'Orient, des del 395 fins a la seva mort, nomenat pel seu pare Teodosi I el Gran.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Arcadi · Veure més »

Armènia

La República d'Armènia o Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Hayastani Hanrapetut'yun; o Հայաստան, Hayastan) (Armínia en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, des del 1990 una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Armènia · Veure més »

Atenes

Atenes (en grec modern Αθήνα, en català medieval Cetines) és la capital de Grècia, la capital de la regió grega de l'Àtica i la ciutat més gran del país.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Atenes · Veure més »

August

Gai Juli Cèsar Octavià (Caius Iulius Caesar Octavianus), Cèsar August, August o Octavi August (Roma o Velitrae, 23 de setembre de 63 aC - Nola, Campània, 19 d'agost del 14 dC) va ser el successor de Juli Cèsar i el primer emperador romà.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і August · Veure més »

August (títol)

August, del llatí Augustus (plural: augusti), "majestuós", l'"impulsor", o "venerable", era un títol Romà Antic, que fou ostentat per primer cop per Cèsar August i posteriorment esdevinguí un dels títols de què són ara coneguts els Emperadors Romans.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і August (títol) · Veure més »

Àsia (província romana)

Àsia fou una província romana que abraçava la part occidental d'Anatòlia.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Àsia (província romana) · Veure més »

Bagaudes

Durant l'antic Imperi romà, primer al sud de les Gal·lies i després a les Hispànies, reberen el nom genèric de bagaudes aquelles partides revoltades de camperols pobres lliures, esclaus i/o soldats desertors que s'enfrontaren violentament contra els latifundis i l'autoritat imperial.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Bagaudes · Veure més »

Baix Imperi

El Baix Imperi correspon, per contraposició amb l'Alt Imperi, el darrer període en què la historiografia sol dividir la història de l'Imperi Romà comprenent des de la crisi del segle III fins a la Caiguda de Roma i inclús estenent-lo fins a les invasions àrabs del segle VII dels estats germànics derivats durant l'antiguitat tardana després de l'esfondrament formal de l'Imperi, en el benentès que en general les estructures socials i econòmiques d'aquests estats eren pràcticament calcs més o menys adaptades de les que tenia l'Imperi.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Baix Imperi · Veure més »

Batalla d'Adrianòpolis (378)

La batalla d'Adrianòpolis va ser un enfrontament armat que es va lliurar el 9 d'agost del 378 a les planes al nord-oest de la ciutat romana d'Adrianòpolis (actual Edirne, a la Turquia europea).

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Batalla d'Adrianòpolis (378) · Veure més »

Batalla d'Issos (194)

La batalla d'Issos va ser un enfrontament que tingué lloc al 194 entre les forces de l'emperador Septimi Sever i el seu rival i pretendent al tron, Pescenni Níger, durant l'Any dels cinc emperadors.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Batalla d'Issos (194) · Veure més »

Batalla de Lugdunum

La Batalla de Lugdunum, també anomenada Batalla de Lió, fou un enfrontament militar que tingué lloc el 19 de febrer del 197, a la localitat de Lugdunum (actualment Lió, França), entre els exèrcits de l'emperador romà Septimi Sever i l'usurpador Clodi Albí. La victòria de Sever li van permetre proclamar-se únic emperador de l'Imperi Romà. Es diu que aquesta batalla va ser la més gran, més llarga i més sagnant lluitada mai entre tropes romanes. L'historiador Cassi Dió va escriure que les tropes enfrontades foren 300.000, o 150.000 en cada bàndol. Aquesta xifra és discutida doncs representaria tres quartes parts de tots els soldats de l'Imperi en aquells temps. Malgrat això, s'accepta que el nombre total de soldats i auxiliars fou major de 100.000 i probablement podria haver arribat a 150.000.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Batalla de Lugdunum · Veure més »

Batalla de Nisibis (217)

La Batalla de Nisibis fou un combat lluitat entre l'imperi Romà i l'imperi Part l'estiu del 217.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Batalla de Nisibis (217) · Veure més »

Batalla del bosc de Teutoburg

La batalla del bosc de Teutoburg és una batalla que tingué lloc a la província romana de la Germània Magna (Germania Magna, actual oest d'Alemanya) entre un exèrcit romà i una confederació de pobles germànics.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Batalla del bosc de Teutoburg · Veure més »

Belisari

Belisari (505 - 565 dC) és el general més famós de la història de Bizanci.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Belisari · Veure més »

Berenice

* Berenice (conte), conte d'Edgar Allan Poe.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Berenice · Veure més »

Betriacum

Betriacum o Bedriacum fou una ciutat de la Gàl·lia Cisalpina entre Verona i Cremona, a la rodalia de la qual es van lliurar dues batalles importants: La primera batalla de Bedriacum l'any 69 entre el general Caecina, lloctinent de Vitel·li, i el general Fabius Valens, lloctinent de Marc Salvi Otó.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Betriacum · Veure més »

Britània

La Britània romana cap al 410 Britània fou la província romana que abraçava els dos terços del sud de l'illa de la Gran Bretanya.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Britània · Veure més »

Budicca

Budicca o Boudica (segons els romans, Boadicea, en gal·lès Buddug) (~30 dC - 61 dC) fou una reina celta-britona de la tribu dels iceni.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Budicca · Veure més »

Bulgària

Bulgària (en búlgar България, Balgària) és una república de l'est d'Europa, a la Península Balcànica, limita amb Romania al nord, Sèrbia i Macedònia a l'oest, Grècia i Turquia al sud i la mar Negra a l'est.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Bulgària · Veure més »

Caiguda de l'Imperi Romà

Imperi romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd) La caiguda de l'Imperi romà és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi romà d'Occident l'any 476.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Caiguda de l'Imperi Romà · Veure més »

Calígula

Gai Juli Cèsar August Germànic (Antium, actual Anzio, 31 d'agost de 12 dC - Roma, 22 o 24 de gener de 41 dC), més conegut com a Calígula, fou el tercer emperador romà i el tercer membre de la dinastia julio-clàudia, que governà des de l'any 37 fins al 41 dC.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Calígula · Veure més »

Capadòcia

Llocs d'interès turístic La Capadòcia (en turc: Kapadokya, del grec Καππαδοκίαés) és una regió de l'Àsia Menor, a Turquia.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Capadòcia · Veure més »

Capri

Capri és una illa de Campània a la província de Nàpols.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Capri · Veure més »

Caracal·la

Caracal·la (Lugdunum (actual Lió), Gàl·lia, 4 d'abril del 186 - Harran, Pàrtia, 8 d'abril del 217) va regnar com a emperador romà del 211 fins al 217.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Caracal·la · Veure més »

Carlemany

Carlemany (prop de Lieja, 2 d'abril del 742 - Aquisgrà, 28 de gener del 814) fou rei dels francs (768 - 814), rei dels llombards (774 - 814) i emperador d'Occident (800 - 814).

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Carlemany · Veure més »

Cartago

Els ports púnics de Cartago Cartago —en àrab قرطاج, Qartāj; en francès Carthage— és una ciutat de Tunísia, dins la governació de Tunis, a uns 10 km al nord-est de Tunis.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Cartago · Veure més »

Cèsar

Cèsar fou el sobrenom donat a un ancestre de Juli Cèsar i volia dir "cabell llarg".

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Cèsar · Veure més »

Còmmode

Marcus Aurelius Commodus Antoninus (inicialment Lucius Aelius Aurelius Commodus) (31 d'agost del 161 - 31 de desembre del 192) fou un emperador romà de la dinastia Antonina que va governar del 180 fins al 192.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Còmmode · Veure més »

Còrsega

Còrsega (en cors, Corsica; en francès, Corse) és una illa mediterrània de 8.748 km², situada en latituds (entre 41º i 43º de latitud nord) sensiblement idèntiques a les dels Pirineus i de la part mitjana dels Apenins.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Còrsega · Veure més »

Cilícia

El regne armeni de Cilícia, 1199-1375. Mapa de les diverses regions tradicionals d'Àsia Menor. Cilícia fou una regió del sud-est d'Àsia Menor.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Cilícia · Veure més »

Classe social a l'antiga Roma

La pertinença a una classe social o a una altra jugava un paper d'altíssima importància en les vides dels habitants de l'antiga Roma.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Classe social a l'antiga Roma · Veure més »

Claudi

Tiberi Claudi Cèsar August Germànic (1 d'agost, 10 aC–13 d'octubre, 54), inicialment conegut com a Tiberi Claudi Drus Neró Germànic, fou el quart emperador romà; el seu regnat començà el 24 de gener del 41 i finalitzà el 54.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Claudi · Veure més »

Claudi Tiberi Germànic Britànic

Britànic (Britannicus) fou fill de l'emperador Claudi i la seva dona Valèria Messal·lina.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Claudi Tiberi Germànic Britànic · Veure més »

Cleòpatra VII

Cleòpatra Filopator Nea Thea, Cleòpatra VII, en grec Κλεοπάτρα Φιλοπάτωρ, va ser l'última reina d'Egipte, de la dinastia hel·lènica dels Ptolemeu, aquella que va ser creada per Ptolemeu I Sòter, general d'Alexandre el Gran.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Cleòpatra VII · Veure més »

Colosseu

El Colosseu o Coliseu (en llatí Colosseum, en italià Colosseo) és un amfiteatre de Roma que es va construir al segle I. Està situat just a l'est del Fòrum Romà, i va ser el més gran dels que es van construir a l'Imperi Romà.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Colosseu · Veure més »

Constantí

Constantí és una vila i municipi de la comarca del Tarragonès.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Constantí · Veure més »

Constantí (usurpador)

Siliqua amb l'efígie de Constantí Constantí fou un general romà que es va proclamar emperador el 407 i va exercir fins al 411.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Constantí (usurpador) · Veure més »

Constantí I el Gran

Constantí I el Gran (Naissus, Dàcia, 27 de febrer de 272 - Ancycrona, Pont, 22 de maig de 337), fou el primer emperador romà que professà el cristianisme.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Constantí I el Gran · Veure més »

Constantinoble

Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Constantinoble · Veure més »

Corint

Corint és una ciutat del Peloponès a Grècia, capital del nomós del seu mateix nom.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Corint · Veure més »

Crimea

La península de Crimea (en ucraïnès Автономна Республіка Крим, Avtonomna Respúblika Krym; en rus Автономная Республика Крым, Avtonómnaia Respúblika Krim; en tàtar de Crimea Qırım Muhtar Cumhuriyeti) és una península situada a la costa septentrional de la mar Negra de 27.000 km² i que està envoltada gairebé completament d'aigua.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Crimea · Veure més »

Crisi del segle III

Divisió de l'imperi al 271 dC La crisi del segle III fou un període que assolà els territoris de l'imperi Romà a partir de les primeres invasions dels bàrbars.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Crisi del segle III · Veure més »

Cristianisme

El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristos, Crist, literalment, 'l'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article ""); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Cristianisme · Veure més »

Dalmàcia

Dalmàcia és una regió que s'estén del nord-oest al sud-oest de la costa de la mar Adriàtica.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Dalmàcia · Veure més »

Danubi

El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Danubi · Veure més »

Dàcia

El país dels dacis A l'antiguitat, especialment a les fonts romanes, la Dàcia era el país de l'Europa centreoriental habitat pels dacis, que els grecs anomenaven getes.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Dàcia · Veure més »

Dàlmata

El dàlmata és una llengua romànica extinta que fou parlada a Dalmàcia, entre l'illa de Krk (italià Veglia) i Dubrovnik (Ragusa).

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Dàlmata · Veure més »

Dècim Celi Balbí

Dècim Celi Balbí (en llatí) fou un senador romà de rang consular, que va ser un dels emperadors de l'any 238, escollit pel senat conjuntament amb Pupiè en substitució dels difunts Gordià I i Gordià II.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Dècim Celi Balbí · Veure més »

Deci (emperador romà)

Gai Messi Quint Trajà Deci fou l'emperador romà del període 249-251, escollit per l'exèrcit revoltat a Mèsia.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Deci (emperador romà) · Veure més »

Dinastia Antonina

La Dinastia Antonina va ser la quarta dinastia que governà l'Imperi Romà després de la breu Dinastia Flàvia.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Dinastia Antonina · Veure més »

Dinastia Flàvia

La dinastia Flàvia va ser la tercera dinastia de l'imperi romà fundada per l'emperador Vespasià i va continuar amb els seus dos fills Titus i Domicià.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Dinastia Flàvia · Veure més »

Dinastia Júlio-Clàudia

La dinastia Júlio-Clàudia és la línia dinàstica dels cinc primers emperadors romans: Cèsar August, Tiberi, Calígula, Claudi i Neró.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Dinastia Júlio-Clàudia · Veure més »

Dinastia ptolemaica

Els ptolemeus, ptolomeus, dinastia làgida o dels làgides governà Egipte entre el 323 aC i el 30 aC.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Dinastia ptolemaica · Veure més »

Dinastia Severa

La dinastia dels Severs o Severa va ser una dinastia que va governar l'Imperi Romà entre el 193 i el 235.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Dinastia Severa · Veure més »

Dioclecià

Dioclecià, (c. 245–c. 312), amb nom de naixement Diocles (grec), fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305 amb el nom llatí Dioclecià posà fi al període habitualment conegut entre els historiadors com a crisi del segle III (235-284).

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Dioclecià · Veure més »

Domicià

Domicià - Titus Flavius Domicianus - (Roma, 24 d'octubre del 51 - 18 de setembre del 96) fou Emperador romà (81-96).

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Domicià · Veure més »

Edat antiga

Ledat antiga o antiguitat és el període de la història entre el naixement de l'escriptura i la caiguda de l'Imperi romà el 476, que marca l'inici de l'edat mitjana.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Edat antiga · Veure més »

Efes

Biblioteca de Cels Nice (filla d'Estix) Efes (Ἔφεσος (Ephesos) o Teloco en grec, Ephesus en llatí i Altoloc en català medieval) fou una de les dotze ciutats de Jònia (avui Turquia), prop de la desembocadura del riu Caystros, i a la seva riba.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Efes · Veure més »

Egipte

Egipte (en àrab: مصر Miṣr, en àrab egipci Máṣr, en copte Kīmi, en egipci antic Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Egipte · Veure més »

El Bierzo

El Bierzo (en gallec: O Bierzo, en lleonès: El Bierzu) és una comarca de l'oest de la província de Lleó, dins la comunitat autònoma de Castella i Lleó.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і El Bierzo · Veure més »

Elagàbal

Elagàbal o, ocasionalment, Heliogàbal (Roma c. 203 – 11 de març de 222 a Roma), nascut Varius Avitus Bassianus i també conegut amb el nom de Varius Avitus Bassianus Marcus Antoninus, fou un emperador romà de la dinastia Severa (o dels Severs) que va regnar del 218 fins al 222.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Elagàbal · Veure més »

Elba (riu)

L'Elba (en txec, Labe; en sòrab, Łobjo; en polonès, Łaba; en baix alemany, Elv; en alemany, Elbe; en hongarès, Elba) és un riu de l'Europa central que té el seu origen a Bohèmia (República Txeca), a la cara sud dels Sudets.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Elba (riu) · Veure més »

Esclavitud a l'antiga Roma

Els dos esclaus que porten gerres de vi usen roba típica d'esclaus i un amulet en contra del mal d'ull en un collaret, i el jove esclau de l'esquerra porta l'aigua i tovalloles, i el de la dreta una branca i una cistella de flors, descrit per Mikhail Rostovtzev, ''La història social i econòmica de l'Imperi romà'' (Tannen, 1963), p. 288. (mosaic romà de Dougga, Tunísia) L'esclavitud a l'antiga Roma constituïa una de les característiques de la societat romana.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Esclavitud a l'antiga Roma · Veure més »

Espanya

* el català a Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià (amb el nom de valencià).

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Espanya · Veure més »

Esparta

Territori d'Esparta. Esparta (en llatí Sparta, en grec Σπαρτη, Sparte) o Lacedemònia (en grec Λακεδαιμων, Lakedaimon) era una ciutat estat de l'antiga Grècia, situada a la península del Peloponès a la vora del riu Eurotes.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Esparta · Veure més »

Estilicó

Díptic de cap al 395, conservat a la Catedral de Monza, que representa Estilicó amb la seva dona Serena i el seu fill Euqueri Estilicó —Flavius Stilicho o Stilico, — (vers 359-408) fou un general i polític romà d'origen vàndal.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Estilicó · Veure més »

Eufrates

LEufrates (en àrab الفرات, al-Furāt; en turc i en kurd Fırat; en persa فرات, Furât; en arameu, en l'Antic Testament, Prath; en assiri Pu-rat-tu; en persa antic Ufratu; en siríac, Frot o, Prât; en grec antic Ευφράτης, Eufrates) és un riu que en gran part discorre per l'Iraq.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Eufrates · Veure més »

Exèrcit romà

Mapa de l'imperi romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd). Lexèrcit romà era l'exèrcit de l'antiga Roma.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Exèrcit romà · Veure més »

Flavi Gracià

Flavi Gracià o simplement Gracià (Sirmium, Pannònia, 19 d'abril del 359- 25 d'agost del 383) fou emperador romà, nomenat pel seu pare Valentinià I, el qual el va responsabilitzar de les províncies d'occident el 367.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Flavi Gracià · Veure més »

Flavi Honori

Flavi Honori (en llatí: - 9 de setembre de 384 – 15 d'agost de 423) fou el primer emperador de l'Imperi Romà d'Occident del 395 al 423.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Flavi Honori · Veure més »

Francs

Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Francs · Veure més »

Galba

Servi Sulpici Galba (Llatí: Lucius Livius Ocella Servius Sulpicius Galba; després de ser coronat, Servius Galba Imperator Caesar Augustus) (Terracina, 24 de desembre de l'any 3 aC - Roma, 15 de gener del 69) fou emperador de Roma del 67 al 68.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Galba · Veure més »

Gàl·lia

La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Gàl·lia · Veure més »

Germània (regió)

Mapa de la Germània (dues províncies romanes i la zona anomenada Magna Germània independent administrativament de l'Imperi Romà (segle II). Germània fou el nom donat pels romans a una regió centreeuropea, equivalent a grans trets a l'actual Alemanya, poblada pels germànics.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Germània (regió) · Veure més »

Germànic Cèsar

Germànic Cèsar (Germanicus Caesar) fou el fill gran de Drus el vell o Drus Major (Neró Claudi Drus).

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Germànic Cèsar · Veure més »

Germànics

Els germànics eren un conjunt de pobles que habitaven al nord de l'Imperi romà i que van contribuir decisivament a la seva caiguda.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Germànics · Veure més »

Gordià I

Marc Antoni Gordià Africà (en llatí) fou un magistrat romà que va ser un dels emperadors romans de l'any 238, proclamat per aclamació popular a Cartago, un regnat que només va durar 20 dies, ja que va morir per l'impacte de la notícia de la mort del seu fill.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Gordià I · Veure més »

Gordià II

Gordià II, de nom complet Marc Antoni Gordià Semproni, fou emperador associat al tron pel seu pare Gordià I. En aquest càrrec només va durar 20 dies de l'any 238, ja que va morir a la batalla de Cartago lluitant contra l'exèrcit del procurador de Numídia.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Gordià II · Veure més »

Gordià III

Gordià III, de nom complet Marc Antoni Gordià Pius fou emperador des del maig del 238 per aclamació popular, quan només tenia 13 anys, la gent pretenia així satisfer la seva frustració per no haver gaudit del govern real de dos membres de la seva família: Gordià I i Gordià II.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Gordià III · Veure més »

Gots

Els gots eren un dels pobles germànics originaris d'Escandinàvia que van expandir-se per mitja Europa amenaçant el poder de l'imperi Romà.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Gots · Veure més »

Grècia

Grècia (en grec modern: Ελλάδα, Elláda; en grec antic: Ἑλλάς, Hellás), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία Ellīnikī́ Dīmokratía) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Grècia · Veure més »

Grec

La llengua grega (ελληνική γλώσσα o simplement ελληνικά AFI hel·lènic) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Grec · Veure més »

Guerres Púniques

cartagineses en el transcurs de les Guerres Púniques. Les Guerres Púniques van ser una sèrie de tres guerres que van enfrontar, entre els anys 264 aC i 146 aC, les dues principals potències del Mediterrani de l'època, Roma i Cartago, anomenades així pel fet de ser la denominació que els romans donaven als cartaginesos (púnics), poble d'origen fenici.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Guerres Púniques · Veure més »

Guerres romano-sassànides

Les Guerres romano-sassànides van ser una sèrie de conflictes militars que van enfrontar a l'Imperi romà (i després al seu hereu, l'Imperi romà d'orient) amb l'Imperi sassànida entre els segles III i VII.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Guerres romano-sassànides · Veure més »

Guerres romanogermàniques

S'anomenen guerres romanogermàniques la sèrie de conflictes entre els romans i les tribus germàniques compresos entre el 113 aC, amb la guerra címbria, i el 476 dC.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Guerres romanogermàniques · Veure més »

Hèrcules

Estàtua dedicada Hèrcules del Teatre de Pompeia. Hèrcules és el nom a la mitologia romana de l'heroi de la mitologia grega Hèracles, sent una metàtesi del nom grec.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Hèrcules · Veure més »

Hispània

Mapa de l'imperi romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'imperi romà a la península Ibèrica.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Hispània · Veure més »

Historiografia

Vermeer''. La historiografia és l'art d'escriure-la, però també la ciència de la història. La historiografia (de historiògraf, i aquest del grec Ιστοριογράφος, de ιστορία, Història i γράφος, de l'arrel de γράφειν, escriure: el que escriu, o descriu, la Història) és el registre escrit de la història, la memòria fixada per la pròpia humanitat amb l'escriptura del seu propi passat.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Historiografia · Veure més »

Homosexualitat

figures vermelles, 480 aC (Boston, Museu de Belles Arts). Lhomosexualitat és l'interès i l'atracció sexual, emocional, romàntica i afectiva cap a les persones del mateix sexe.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Homosexualitat · Veure més »

Il·líria

Il·líria fou una regió, província romana i regne de la costa oriental de la mar Adriàtica.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Il·líria · Veure més »

Illa de Rodes

Topografia de Rodes. Rodes (en grec Ρόδος, Rodos) és l'illa més gran del Dodecanès i la més oriental de les illes principals de Grècia, a la mar Egea.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Illa de Rodes · Veure més »

Imperi Bizantí

Imperi Bizantí o Imperi Romà d'Orient són els noms convencionals utilitzats per a descriure l'Imperi Romà durant l'edat mitjana, centrat a la seva capital de Constantinoble.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Imperi Bizantí · Veure més »

Imperi Otomà

L'Imperi otomà (1299-1923) també conegut com a Imperi turc otomà, va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la dinastia Osman.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Imperi Otomà · Veure més »

Imperi Part

L'imperi Part fou un regne d'estructura feudal que va existir aproximadament des del 249 aC fins a l'any 231 dC.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Imperi Part · Veure més »

Imperi Romà

L'imperi Romà, successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del segle I. L'últim emperador de la part occidental de l'Imperi va ser deposat el 476.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Imperi Romà · Veure més »

Imperi Romà d'Occident

L'imperi Romà d'Occident és l'estat successor de l'Imperi Romà, quan aquest es va dividir el 395 dC a la mort de Teodosi I el gran, que va deixar la part occidental de l'imperi al seu fill Honori, i la part oriental al seu fill Arcadi.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Imperi Romà d'Occident · Veure més »

Imperi Sassànida

L'Imperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Imperi Sassànida · Veure més »

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Itàlia · Veure més »

Itàlica

Itàlica (llatí Italica) fou una ciutat de la Bètica fundada per Publi Corneli Escipió Africà Major en el lloc de l'antiga ciutat de Sancios el 206 aC i fou poblada amb veterans de la batalla d'Ilipa.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Itàlica · Veure més »

Júpiter (mitologia)

Estàtua de Júpiter. En la mitologia romana Júpiter (Iuppiter en llatí, genitiu Iovis) és el déu suprem del cel, cap del panteó i déu del llamp.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Júpiter (mitologia) · Veure més »

Jerusalem

Jerusalem —en hebreu יְרוּשָׁלַיִם, Yeruixalàyim; en àrab أورشليم القدس, Urxalim al-Quds (lit. «Jerusalem la Santa») o, senzillament, القدس, al-Quds; en llatí Hierosolyma; en grec Ιεροσόλυμα, Ierosólyma, o Ιερουσαλήμ, Ierusalēm—situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Jerusalem · Veure més »

Judea

Regne de Moab Judea fou un antic regne i província romana, format a partir de l'encara més antic regne de Judà i situat en els actuals Israel (al sud) i Palestina (la franja de Gaza).

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Judea · Veure més »

Juli Cèsar

Gai Juli Cèsar, (en llatí Gaius Iulius Caesar) més conegut com a Juli Cèsar (juliol de 100 aC - 15 de març de 44 aC, Roma) va ser un líder polític i militar de l'era tardo republicana.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Juli Cèsar · Veure més »

Juli Víndex

Gai Juli Víndex (Caius Julius Vindex) fou un revolucionari gal, fill de senador romà.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Juli Víndex · Veure més »

Justinià I

Justinià I el Gran (en llatí: Flavius Petrus Sabbatius Iustinianus; en grec: Ιουστινιανός) també conegut entre els cristians ortodoxos orientals com a Sant Justinià el Gran, va ser l'emperador de l'Imperi Bizantí des de l'any 527 fins al 565.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Justinià I · Veure més »

Legió romana

La legió romana (del llatí legio, "lleva") era la unitat militar bàsica de la Roma antiga.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Legió romana · Veure més »

Lió

Lió (antigament Lleó (del Roine), en francès: Lyon) és una ciutat francesa, capital de la Metròpoli de Lió i de la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Lió · Veure més »

Licini Mucià

Licini Mucià, probablement Gai Licini Mucià (Caius Licinius Mucianus), fou un magistrat romà.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Licini Mucià · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Llatí · Veure més »

Luci Eli Sejà

Luci Eli Sejà (Lucius Aelius Sejanus) fou un militar romà, prefecte del pretori, instrument de la tirania de Tiberi.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Luci Eli Sejà · Veure més »

Macedònia (província romana)

La província romana de Macedònia es va crear a partir de l'antic Regne de Macedònia.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Macedònia (província romana) · Veure més »

Macrí

Marcus Opellius Macrinus (dit Macrí en català) (c. 165 - 218) va ser emperador romà durant catorze mesos entre el 217 i el 218.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Macrí · Veure més »

Magúncia

Magúncia (Mainz) és una ciutat d'Alemanya.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Magúncia · Veure més »

Magne Màxim

Moneda amb el rostre del emperador Magne Màxim —Magnus Clemens Maximus — (vers 335–388) fou emperador romà d'occident del 383 al 388.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Magne Màxim · Veure més »

Mar Mediterrània

La mar Mediterrània, o el mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Mar Mediterrània · Veure més »

Mar Negra

La mar Negra (o el mar Negre) (búlgar: Черно море (Txerno more); romanès: Marea Neagră; ucraïnès: Чорне море (Txorne more); tàtar de Crimea: Qara deñiz; rus: Чёрное море (Txiòrnoie mòrie); abkhaz: Амшын Еиқәа (Amxin Eyk'wa); laz: Uça zoğa; georgià: შავი ზღვა (Xavi Zğva), turc Karadeniz), és una mar continental que trobem entre Europa i Àsia, coneguda en l'antiguitat clàssica com a Pontus Euxinus o el Pont. Comunica amb la mar Mediterrània (a través de la mar de Màrmara) pel Bòsfor, i amb la mar d'Azov per l'estret de Kertx. El principal accident geogràfic de les seves costes és la península de Crimea. A través del Bòsfor hi ha una afluència d'aigua marina de 200 km³ nets anuals; l'afluència d'aigua dolça (provinent de les regions del voltant, especialment de l'Europa central i oriental) és d'uns 320 km³ nets anuals. Els principals rius que hi desemboquen són el Danubi, el Dnipró (o Dnièper) i el Dnister (o Nistru o Dnièster). La mar Negra té més de 436.400 km² de superfície, una profunditat màxima de 2.212 m i un volum de 547.000 km³. El clima és variable entre el de la part nord, més fred i propi de l'estepa ucraïnesa, i el del sud, que és clima mediterrani. Les costes de l'oest (Rússia, Geòrgia) i sud (Turquia) tenen punts extremadament plujosos, amb un clima gairebé subtròpic, ajudats no sols per la circulació global oest-est sinó per la presència de muntanyes prop de la costa, com ara el Caucas a Rússia i Geòrgia, amb què es creen precipitacions orogràfiques. Els països banyats per la mar Negra, amb les principals ciutats costaneres respectives, són.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Mar Negra · Veure més »

Marc Antoni

Marc Antoni, en llatí Marcus Antonius (Roma, 20 d'abril vers 83 aC - Alexandria, 30 aC), va ser un militar i polític romà de l'època final de la República.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Marc Antoni · Veure més »

Marc Aureli

Marc Aureli, per casament (26 d'abril del 121 - 17 de març del 180) fou emperador romà del 161 al 180, que succeí a Antoní Pius, juntament amb son germà, i fill adoptiu d'Antoní Pius, Luci Aureli Ver.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Marc Aureli · Veure més »

Marc Emilià

Marc Emilià (en llatí), conegut simplement com a Emilià, fou un general romà, que va ser aclamat emperador per les tropes de Mèsia, per haver vençut als gots.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Marc Emilià · Veure més »

Marc Salvi Otó

Marc Salvi Otó (Marcus Salvius Otho) també anomenat a vegades Marc Otó Cèsar August i més comunament conegut com a Otó (Ferentinum, 25 d'abril del 32 - Bedriacum, 16 d'abril del 69) fou emperador romà l'any 69, fill de Luci Salvi Otó (Lucius Salvius Otho).

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Marc Salvi Otó · Veure més »

Marc Ulpi Trajà

Trajà (Itàlica, prop de l'actual Sevilla, 18 de setembre del 53 – Selinos a Cilícia, 9 d'agost del 117) fou un general i emperador romà del 98 al 117, fill d'Ulpi Trajà, que fou de rang consular i patrici (el seu nom no apareix als Fasti) i membre d'una família senatorial de la província de la Bètica.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Marc Ulpi Trajà · Veure més »

Marcomans

Els marcomans (Marcomanni, Μαρκομάννοι, Μαρκομμάνοι, o Μαρκομανοί) foren un poble germànic emparentat amb els sueus, que habitaven la regió del Main, traslladant-se després a Bohèmia al segle I, després de la derrota del rei sueu Ariovist a mans de Juli Cèsar a la Guerra de les Gàl·lies, mentre en els seus antics territoris s'instal·laven els hermundurs expulsats pels sueus de la regió de l'Elba.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Marcomans · Veure més »

Marina romana

Trirrem romà representat en un mosaic. La marina romana (en llatí classis, literalment flota) era la força naval de la Roma Antiga.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Marina romana · Veure més »

Mauritània

250px Mauritània, oficialment la República Islàmica de Mauritània, és un estat situat al nord-oest de l'Àfrica.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Mauritània · Veure més »

Maximí el Traci

Gaius Iulius Verus Maximinus (c. 173 – 238), d'origen got conegut com el Ciclop, va ser proclamat emperador a Magúncia el 235.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Maximí el Traci · Veure més »

Mèsia

Mèsia dins del conjunt de l'Imperi Romà Els Balcans romans al segle IV Mèsia (Moesia) fou una província romana als Balcans.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Mèsia · Veure més »

Mesopotàmia

Mesopotàmia (del grec, Me.so.po.taˈmi.a, «entre dos rius») és l'antiga denominació de la regió situada entre l'Eufrates i el Tigris, que era dividida en dues parts: la Baixa Mesopotàmia, entre el golf Pèrsic i el punt on els dos rius s'acostaven a la mínima distància, anomenada sovint Babilònia o Sumer, i l'Alta Mesopotàmia, on es va desenvolupar la civilització semita d'Accàdia (Accad) i posterior d'Assíria, la civilització hurrita amb el regne de Mitanni, i va florir després el regne d'Assíria.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Mesopotàmia · Veure més »

Mesopotàmia (província romana)

La província romana de Mesopotàmia fou la província creada pels romans entre els rius Eufrates i Tigris, que va tenir dos extensions molt diferents en els dos períodes en què va existir: La primera província es va formar el 115 quant Trajà va entrar a Singara i Nisibis i va ocupar Mesopotània fins al golf Pèrsic, així com Armènia i Assíria.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Mesopotàmia (província romana) · Veure més »

Milà

Milà (Milan en llombard, miˈla(n), Milano en italià, miˈlano) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Milà · Veure més »

Narsès

Narsès (Narses) (472-568) fou un general i home d'estat bizantí.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Narsès · Veure més »

Neró

Neró Claudi Cèsar August Germànic o Neró Claudi Drus Germànic, Nero Claudius Caesar Augustus Germanicus (Antium, 15 de desembre de 37 – Roma, 9 de juny de 68), nom de naixement Lucius Domitius Ahenobarbus, fou el darrer emperador romà de la dinastia julio-clàudia (13 d'octubre de 54 – 9 de juny de 68).

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Neró · Veure més »

Nerva

Nerva, de nom complet Marc Cocceu Nerva (Marcu Cocceius Nerva) (8 de novembre del 30 - 27 de gener del 98), fou emperador de Roma de l'any 96 al 98.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Nerva · Veure més »

Numídia

Numídia (en llatí Numidia) fou l'antic territori al nord d'Àfrica que es trobava entre el Regne de Mauritània i la província romana d'Àfrica, equivalent a la part est de l'actual Algèria i oest de Tunísia.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Numídia · Veure més »

Octàvia (esposa de Neró)

Clàudia Octàvia o simplement Octàvia (en llatí Claudia Octavia) (Roma, març, 40 - Pandatària, 8 de juny, 62) fou una emperadriu romana, com a consort de l'emperador Neró, del qual fou la primera esposa.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Octàvia (esposa de Neró) · Veure més »

Odoacre

Sòlid d'Odacre Odoacre o Odovacar (del germànic *ˈˀaʊ̯ðaˌwakraz, gòtic *Audawakrs, "el que vigila la riquesa", en llatí Odoacer, Odovacer, Odoacar, Odovacar o Odovacrius, en grec) (Pannònia, vers 433 – Ravenna, 15 de març de 493), va ser el primer rei d'Itàlia bàrbar (476-493), després de deposar Ròmul August, el darrer dels emperadors de l'Imperi Romà d'Occident.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Odoacre · Veure més »

Pacatià

Tiberi Claudi Marí Pacatià, més conegut amb el nom de Pacatià o Pacacià, fou un usurpador del tron imperial romà a la zona del Danubi en els temps de Felip l'Àrab, l'any 248 aproximadament.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Pacatià · Veure més »

Palmira

Palmira (en llatí, grec Παλμύρα Palmyra; hebreu תַּדְמֹר Tadmor; àrab تدمر Tedmor, el seu significat és «Palma» o «ciutat de les palmeres») fou una important ciutat de Síria en un oasi a l'interior del país ben regat per nombrosos rierols, a 215 km al nord-est de Damasc i 180 km al sud-oest de l'Eufrates, a Dayr al-Zor.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Palmira · Veure més »

Pannònia

Posició de la província de Pannònia a l'Imperi Romà Pannònia o Panònia fou una regió del centre d'Europa al sud i oest del Danubi que la limitava pel nord i est.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Pannònia · Veure més »

Parts

Els parts (llatí parthi o parthyaei, grec parthuaoi o parthoi), originàriament anomenats parnis foren un poble indoeuropeu establert a la zona del nord-est del modern Iran.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Parts · Veure més »

Pàrtia

La regió de Pàrtia (en groc), durant l'Imperi romà (en morat) any 200 aC. Pàrtia va ser el nom d'una regió d'Àsia, més coneguda per haver estat la base política i cultural de la dinastia Arsàcida, els governants de l'Imperi Part.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Pàrtia · Veure més »

Pèrsia

Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Pèrsia · Veure més »

Península Itàlica

La península Itàlica, península italiana o península apenina és una de les penínsules més grans d'Europa.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Península Itàlica · Veure més »

Perses

Els perses van ser una branca del poble ari establert a l'Altiplà Iranià, que vivia a la província coneguda per Persis.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Perses · Veure més »

Plini el Jove

Gai Plini Cecili Segon —Caius Plinius Caecilius Secundus — (Como, 61 – Nicomèdia, 113) fou un polític i escriptor llatí anomenat Plini el Jove, per distingir-lo de l'oncle homònim Plini el Vell.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Plini el Jove · Veure més »

Polibi

Estela de Polibi Polibi (Polybius), fill de Licortes, nascut a Megalòpolis, fou un historiador grec que visqué al voltant dels anys 205 a 120 aC, famós per la seva obra Històries, que cobreix amb detall el període del 264 aC al 146 aC.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Polibi · Veure més »

Pontífex Màxim

El Pontífex Màxim (Pontifex Maximus) era el sacerdot principal d'entre els pontífexs romans, que prenia certes mesures domèstiques i disciplinàries que convenia fossin adoptades per una sola persona.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Pontífex Màxim · Veure més »

Popea Sabina

Bust de Popea Sabina (Museu del Louvre). Popea Sabina (?-65), Poppaea Sabina en llatí, fou l’amant i després esposa de Neró, d’una noble família romana (filla de Tit Ol·li i Popea Sabina Major i néta de Poppeu Sabí cònsol l'any 9), i una dona molt bella.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Popea Sabina · Veure més »

Prefecte del pretori

El prefecte del pretori - Praefectus Praetorio - fou el comandant de les tropes encarregades de la custòdia personal dels emperadors (guàrdies pretorians).

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Prefecte del pretori · Veure més »

Primera Guerra Judeoromana

La Primera Guerra Judeoromana o la Gran Revolta Jueva (en hebreu המרד הגדול, ha-Méred ha-Gadol), fou la primera de les tres principals rebel·lions dels jueus de la província de Judea contra l'Imperi Romà, i tingué lloc entre els anys 66 i 73 dC (la segona fou la Guerra de Kitus (115-117), i la tercera la revolta de Bar Kokhebà (132-135). Començà l'any 66, a causa de les tensions religioses entre grecs i jueus. Acabà quan les legions romanes, comandades per Tit, assetjaran i destruïren Jerusalem, saquejaren i incendiaren el Temple de Jerusalem (l'any 70), van destruir les principals fortaleses jueves (especialment Massada, l'any 73), i esclavitzaren o massacraren a gran part de la població jueva.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Primera Guerra Judeoromana · Veure més »

Principat

Un principat és un territori històric sota la jurisdicció d'un príncep, com ara Andorra.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Principat · Veure més »

Província romana d'Egipte

La província romana d'Egipte (Aegyptus) va ser el nom amb què van denominar la regió d'Egipte durant l'imperi romà.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Província romana d'Egipte · Veure més »

Província romana de Síria

La província romana de Síria fou establerta el 64 aC amb els antics territoris selèucides i comprenia nombroses ciutats lliures i tetrarquies o petits principats.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Província romana de Síria · Veure més »

Publi Septimi Geta

Publi Septimi Geta (Publius Septimius Geta) fou el segon fill de l'emperador Septimi Sever i de l'emperadriu Júlia Domna.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Publi Septimi Geta · Veure més »

Ròmul August

Flavi Ròmul August, nascut en el 461 va ser l'últim emperador romà d'occident (475-476).

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Ròmul August · Veure més »

Regió de Tràcia

Tràcia és una regió del sud-est d'Europa situada al nord-est de Grècia, sud de Bulgària, nord-oest de Turquia i separada d'Àsia pels canals del Bòsfor i Çanakkale.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Regió de Tràcia · Veure més »

Regne de Macedònia

El regne de Macedònia (grec: Μακεδονία) fou un regne hel·lènic que va existir des d'una època desconeguda fins a la conquesta romana del 168 aC.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Regne de Macedònia · Veure més »

República Àrab Siriana

La República Àrab Siriana o Síria (en àrab: الجمهوريّة العربيّة السّوريّة, al-Jumhūriyya al-ʿArabiyya al-Sūriyya o سوريا, Sūriyā) és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel-Palestina i el Líban.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і República Àrab Siriana · Veure més »

República Romana

La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і República Romana · Veure més »

Rin

El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Rin · Veure més »

Roma

Roma és la capital d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Roma · Veure més »

Sacre Imperi Romanogermànic

El Sacre Imperi romanogermànic o simplement Sacre Imperi (en alemany: Heiliges Römisches Reich; o Sacrum Romanum Imperium en llatí) va ser la unió política d'un conglomerat d'estats de l'Europa central, que es va mantenir des de l'edat mitjana fins a finals de l'edat moderna. Nascut el 962 de la França oriental, de les tres parts en les quals es va repartir el Regne franc el 843 (tractat de Verdun), el Sacre Imperi va ser l'entitat predominant d'Europa central durant gairebé un mil·lenni, fins a la seva dissolució el 1806 per Napoleó I. En el segle XVIII, comprenia la major part de les actuals Alemanya, República Txeca, Àustria, Liechtenstein, Eslovènia, Bèlgica i Luxemburg, així com grans àrees de l'actual Polònia i una porció dels Països Baixos. Anteriorment, n'havien format part la totalitat dels Països Baixos i Suïssa, així com zones de França i Itàlia. La denominació del Sacre Imperi va variar enormement al llarg dels segles. L'any 1034, es feia servir la fórmula Imperi romà per a referir-se a les terres sota domini de Conrad II i no va ser fins al 1157, durant el regnat de Frederic I Barba-roja, que es va començar a utilitzar el terme Sacre Imperi. D'altra banda, l'ús del terme emperador romà feia referència als governadors de les terres europees del nord i va començar a usar-se amb Otó II entre 973 i 983. Els emperadors anteriors, des de Carlemany (mort el 814) fins a Otó I el Gran (emperador entre 962 i 973), havien utilitzat simplement el títol d'Imperator Augustus ('emperador august'), encara que històricament se'ls coneix també com a emperadors d'Occident. El terme Sacre Imperi romà comença a ser utilitzat a partir de 1254; i el terme Sacre Imperi romanogermànic data del 1512, després de moltes variacions en els últims anys del segle XV. El Reich va ser des dels seus inicis un ens molt federal: de nou en contraposició amb França, que havia estat, majoritàriament, part de l'Imperi romà, en les parts orientals del Regne franc, les tribus germàniques eren molt més independents i renuents a cedir poder a una autoritat central. Tots els intents de convertir el càrrec de rei en hereditari van fracassar, mantenint-se el de monarca com un càrrec electiu. Després d'això, cada candidat a la corona havia de realitzar una sèrie de promeses als electors, les crides Wahlkapitulationen (capitulacions electives), garantint als diferents territoris més i més poder al llarg dels segles. A causa de les seves connotacions religioses, el Reich com a institució va quedar seriosament danyat per les disputes entre el papa i els reis d'Alemanya, en relació amb la seva coronació com a emperadors. Mai no va ser gaire clar sota quines condicions el papa havia de coronar l'emperador, i especialment com el poder universal de l'emperador depenia del poder del papa en matèries clericals. Freqüents disputes van tenir aquest punt com a centre, especialment al llarg del segle XI, amb motiu de la querella de les investidures i el concordat de Worms de 1122. El fet que el sistema feudal del Reich, en què el rei constituïa la cúspide de l'anomenada "piràmide feudal", fos causa o símptoma de la debilitat de l'imperi, no és clar. En tot cas, l'obediència militar, que —conforme a la tradició germana— estava íntimament lligada a la concessió de terres als vassalls, va ser sempre problemàtica: quan el Reich havia d'anar a la guerra, les decisions eren lentes i fràgils. Fins al, els interessos econòmics del sud i l'oest de l'imperi diferien notablement dels de la part nord, on estava assentada la lliga Hanseàtica. Aquesta estava més vinculada a Escandinàvia i al Bàltic que la resta d'Alemanya.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Sardenya

Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Sardenya · Veure més »

Sàhara

El Sàhara (en àrab الصحراء الكبرى, aṣ-Ṣaḥrāʾ al-Kubrà, literalment 'el Gran Desert') és un desert de tipus càlid situat al nord de l'Àfrica.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Sàhara · Veure més »

Sàrmates

Els sàrmates foren un poble turc oriental integrat per gran nombre de pobles acollits sota aquesta denominació que els escites donaven als pobles "no escites" sobre els que governaven.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Sàrmates · Veure més »

Sèneca

Bust representant Sèneca el jove, Museu del Prado Luci Anneu Sèneca, usualment conegut com a Sèneca o Sèneca el Jove (Corduba, actual Còrdova, 4 aC - Roma, 65) fou un filòsof romà, polític, dramaturg i, en una obra, humorista, de l'edat d'argent de la literatura llatina.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Sèneca · Veure més »

Segle IV

El segle IV és el període que va des de l'any 301 fins al 400 i està marcat per l'auge del cristianisme a l'Imperi Romà que n'esdevé la religió oficial i així s'expandeix de forma molt més ràpida per Europa i el nord d'Àfrica.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Segle IV · Veure més »

Senat romà

SPQR El Senat romà fou una institució de l'antiga Roma que va sorgir com a contrapès a la institució reial.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Senat romà · Veure més »

Septimi Sever

Luci Septimi Sever (11 d'abril de 146, Leptis Magna – 4 de febrer de 211, Eboracum, Britània) fou emperador romà fundador de la dinastia Severa.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Septimi Sever · Veure més »

Setge de Jerusalem

* Ocupació de Jerusalem (597 aC).

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Setge de Jerusalem · Veure més »

Sevilla

Sevilla (tradicionalment, Sibília o Xibília) és un municipi i ciutat andalusa, capital de la província homònima i d'Andalusia.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Sevilla · Veure més »

Sicília

Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat Italià i en forma una regió amb estatut especial.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Sicília · Veure més »

Sol Invictus

1.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Sol Invictus · Veure més »

Suetoni

Gai Suetoni Tranquil, en llatí Gaius Suetonius Tranquillus (70 - 126), fou un escriptor llatí de l'època imperial, exponent fonamental del gènere biogràfic.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Suetoni · Veure més »

Sueus

Límits de les províncies romanes Els sueus (suevi, Σοῆβοι o Σουῆβοι) són un dels pobles germànics originaris de la mar Bàltica.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Sueus · Veure més »

Susa (Iran)

Localització de '''Susa''' a Mesopotàmia Susa (شوش Shush, en farsi; Çūšā, en persa antic; Σοῦσα, en grec; ܫܘܫ Shush, en siríac; al-Sus, en àrab; שׁוּשָׁן Shushān, en hebreu bíblic) fou una antiga ciutat que va ser capital del Regne d'Elam i residència del senyor suprem del país.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Susa (Iran) · Veure més »

Tarraconense

La Tarraconense (en llatí: Provincia Hispania Tarraconensis) va ser una província romana de la Diòcesi Hispaniarum amb capital a Tàrraco (Tarragona) en l'època del Baix Imperi Romà (284-486).

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Tarraconense · Veure més »

Tàcit

Publi o Gaius Corneli Tàcit (56 - 118), historiador romà, fou un senador, cònsol i governador romà.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Tàcit · Veure més »

Teodosi I el Gran

Teodosi I el Gran, (en llatí, 11 de gener del 347 - 17 de gener del 395).

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Teodosi I el Gran · Veure més »

Testament

Testament de la reina Peronella d'Aragó (4 d'abril del 1152) El testament (del llatí testatio mentis, que significa "testimoniatge de la voluntat") és l'acte jurídic pel qual una persona disposa per a després de la seva mort de tots els seus béns o de part d'ells.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Testament · Veure més »

Tetrarquia

esquerra La tetrarquia és un nou sistema ideològic, polític i d'administratiu que estableix Dioclecià a l'Imperi Romà durant el segle IV (293-324) mitjançant el qual el poder polític, administratiu i territorial va quedar repartit entre dos Augusti i dos Caesares, els quals es repartiran les competències de la nova estructura organitzativa imperial.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Tetrarquia · Veure més »

Tiberi

Tiberi (Tiberius Claudius Nero) fou un emperador romà que governà des del 18 de setembre de l'any 14 dC fins a la seva mort, el 16 de març del 37, successor d'Octavi August.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Tiberi · Veure més »

Tigris

El Tigris (en persa antic Tigr; en arameu Deqlath; en àrab دجلة, Dijla; en turc i kurd Dicle; en hebreu, en textos bíblics, חִדֶּקֶל, Hiddéqel; en grec antic Τίγρης, Tigres, i en llatí Tigris) és, juntament amb l'Eufrates, un dels dos grans rius que defineixen la Mesopotàmia; és el més oriental de tots dos i travessa l'Iraq des de les muntanyes de l'Anatòlia.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Tigris · Veure més »

Tit Flavi Sabí Vespasià

Tit Flavi Sabí Vespasià conegut com a Tit (30 de desembre de 39 - 13 de setembre de 81) fou emperador romà de l'any 79 fins a la seua mort al 81.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Tit Flavi Sabí Vespasià · Veure més »

Titó

Àngel Navarro Romero, conegut com el Titó és un Mc i productor de Sabadell (Barcelona), component del grup Falsalarma juntament amb el seu germà El Santo (David Navarro Romero,Mc).

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Titó · Veure més »

Trèveris

Trèveris (en alemany, Trier, en francès, Trèves) és una ciutat de Renània-Palatinat, Alemanya, situada a la vora del riu Mosel·la.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Trèveris · Veure més »

Troia

Troia (en luvi Taruisa/*Tarhuisa pel nom del déu hittita Taru/Tahui; en grec Τροία o Τροίας; també anomenada Ilium, en grec Ίλιον o Ίλιος i Wilusa en hitita) és una ciutat tant històrica com llegendària, on es va desenvolupar la Guerra de Troia, descrita a la Ilíada, un poema èpic de l'Antiga Grècia.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Troia · Veure més »

Valent

Valent, (en llatí, 328 - 9 d'agost de 378), va ser emperador romà des de l'any 364 fins a la seva mort.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Valent · Veure més »

Valentinià I

Valentinià I (en llatí: - Cibalis, Panònia, 321 - 17 de novembre del 375) fou emperador romà del 364 al 375.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Valentinià I · Veure més »

Valentinià II

Valentinià II - (nom en llatí:, 371-392) fou emperador romà del 375 al 387 i del 388 al 392.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Valentinià II · Veure més »

Valerià I

Publi Licini Valerià (en llatí) (200-260) fou emperador romà del 253 al 260.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Valerià I · Veure més »

Vàndals

Imperi romà: les fletxes blaves representen les invasions vàndales Els vàndals foren un poble del centre d'Europa, un dels pobles indoeuropeus de família germànica, que habitaven les regions riberenques de la mar Bàltica (en la zona de les actuals Alemanya i Polònia).

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Vàndals · Veure més »

Verona

Verona és una ciutat del Vèneto a Itàlia, capital de la província de Verona, amb 260.000 habitants.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Verona · Veure més »

Vespasià

El general Titus Flavi Sabí Vespasià (Titus Flavius Sabinus Vespasianus) (Reate, 17 de novembre del 9 - 24 de juny del 79) fou un emperador romà (69-79) que va accedir a la porpora l'any 69 amb el suport de les legions orientals, a les quals es van sumar les de Pannònia, Mèsia i Dalmàcia.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Vespasià · Veure més »

Vesuvi

El mont Vesuvi en l'actualitat El Vesuvi (en llatí, Vesuvius) és una muntanya volcànica de la Campània (Itàlia), a uns 12 km al sud-est de Nàpols.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Vesuvi · Veure més »

Visigots

Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria "gots de l'oest".

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Visigots · Veure més »

Vitel·li

Aule Vitel·li Germànic (Aulus Vitellius L.F., Roma, 24 de setembre del 15- 22 de desembre del 69) fou emperador romà, aclamat per les legions de Germània l'any 68.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Vitel·li · Veure més »

Xipre

Xipre és un estat insular de la Mediterrània.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і Xipre · Veure més »

180

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і 180 · Veure més »

235

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і 235 · Veure més »

27 aC

Mapa de l'imperi romà a l'any 133 AC (vermell), 44 AC (taronja), 14 DC (groc), i 117 D (verd).

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і 27 aC · Veure més »

273

L'any 273 (CCLXXIII en nombres romans) va ser un any comú que va començar un Dimecres del calendari julià, en vigor a aquella data.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і 273 · Veure més »

378

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і 378 · Veure més »

379

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і 379 · Veure més »

386

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і 386 · Veure més »

388

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і 388 · Veure més »

395

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і 395 · Veure més »

476

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і 476 · Veure més »

68

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і 68 · Veure més »

69

; Països Catalans.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і 69 · Veure més »

96

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Imperi Romà і 96 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Història de l'Imperi romà, Història de l'imperi Romà, Història de l’Imperi Romà, Època altoimperial.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »